I Aspectes jurídics i Administratius. Fiscalitat forestal

Transcripción

1 I Aspectes jurídics i Administratius Fiscalitat forestal

2

3 Fiscalitat forestal Índex La fiscalitat forestal que afecta els boscos de Catalunya es caracteritza per ser molt dispersa: la normativa que la recull no es troba en una única disposició, sinó que està regulada de manera indirecta i, en alguns casos, de manera residual. És difícil, doncs, conèixer la totalitat de disposicions que incideixen en la fiscalitat forestal, cosa que comporta sovint un desconeixement per part dels interessats en el moment d aplicar-la i beneficiar-se n, i fins i tot, una certa dificultat per trobar assessors especialistes en el tema. L objectiu d aquesta fitxa és donar una visió general de l àmbit fiscal en què s enquadra l activitat forestal. Per això es presenten de manera esquemàtica els trets més importants dels impostos que afecten l activitat forestal: 1 Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) 2 Impost sobre el valor afegit (IVA) 3 Impost sobre societats (IS) 4 Les transmissions de finques forestals 5 Impost sobre activitats econòmiques (IAE) 6 Impost sobre béns immobles (IBI) 7 Les explotacions agràries prioritàries

4 1 Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Obligats: persones físiques Quan els titulars d explotacions forestals són persones físiques, s estableixen dos mètodes de tributació mitjançant els quals es poden arribar a calcular els rendiments pels quals s obté la base imposable de l IRPF. El funcionament és el següent: 1.1 Funcionament: mètodes de càlcul del rendiment Estimació directa: Per determinar la renda neta real hem de calcular la diferència entre els ingressos i les despeses, entenent com a ingressos aquells que es derivin de l activitat. En aquest punt és molt rellevant esmentar el tractament de les subvencions per a les explotacions forestals i, en aquest sentit, les exempcions que estableix la mateixa Llei: 1. Les percebudes per finques amb un instrument d ordenació aprovat, segons la disposició addicional quarta de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF) 1. Disposició addicional quarta de la LIRPF No s han d integrar en la base imposable de l IRPF les subvencions concedides a aquells que explotin finques forestals gestionades d acord amb plans tècnics de gestió forestal, ordenació de forests, plans dasocràtics o plans de repoblació forestal aprovats per l administració 1) Per aplicar aquesta disposició, és necessari observar el que disposa l Ordre de 10 de juny de 1997 (DOGC de ), per la qual s estableix el període mitjà de producció de les principals espècies forestals de Catalunya. <A>

5 Fiscalitat forestal competent, sempre que el període de producció mitjà, depenent de l espècie, determinat en cada cas per l administració forestal competent sigui igual o superior a vint anys. 2. Les que tinguin per objecte la reparació de la destrucció per incendi, inundació o enfonsament d elements patrimonials, destinades a compensar la pèrdua d elements patrimonials, segons la disposició addicional cinquena de la LIRPF. A diferència del que establia l anterior LIRPF (Llei 40/1998), aquests elements patrimonials no cal que estiguin afectes a una activitat econòmica per poder aplicar l exempció, fet que ha permès ampliar el nombre de beneficiaris que s hi poden acollir. Les despeses que cal tenir en compte, i per tant deduïbles, són totes aquelles que tinguin l origen en la mateixa activitat, o bé es derivin dels elements patrimonials afectes, i proporcionalment a aquesta afectació. És a dir, si un bé està afecte a l activitat en un 50%, només podrem imputar-hi el 50% de les despeses que generi. En aquest sentit, s ha de destacar el contingut de l article 29 de la LIRPF, que ens indica la consideració d element patrimonial afecte, i l article 22 del Reglament de l impost sobre la renda de les persones físiques (RIRPF), aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març (BOE 31/03/2007), que especifica i desenvolupa l article 29, de manera que estableix les condicions per tenir la consideració d element afecte. El règim d estimació directa admet dues modalitats: - Directa simplificada. - Directa normal. La diferència bàsica entre una i altra variant resideix en l àmbit d aplicació. a) Àmbit d aplicació de l estimació directa normal Aquesta modalitat s ha d aplicar de manera obligatòria per determinar la renda neta de la totalitat de les activitats econòmiques desenvolupades pel contribuent titular de l explotació forestal, excepte en aquells casos en què l esmentat rendiment es determini mitjançant el règim d estimació objectiva 2, sempre que concorrin els requisits següents: - Que l import net de la xifra de negocis de l any anterior corresponent al conjunt de les activitats econòmiques desenvolupades pel titular de l explotació forestal, no només la forestal sinó totes les activitats, superi els ,00 anuals. - Que es renunciï a la modalitat simplificada del règim d estimació directa. b) Àmbit d aplicació de l estimació directa simplificada Aquesta modalitat és de caràcter voluntari, per la qual cosa es pot renunciar a aplicar-la. Si no s hi renuncia serà d aplicació per determinar la renda neta de totes les activitats econòmiques desenvolupades pel titular de l explotació forestal, tret que el rendiment es calculi emprant el règim d estimació objectiva. Han de concórrer els requisits següents: - Que l import net de la xifra de negocis de l any anterior corresponent al conjunt de les activitats econòmiques desenvolupades pel titular de l explotació forestal, no només la forestal sinó totes les activitats, no superi els ,00 anuals. Si durant l any anterior no s ha desenvolupat cap activitat, el rendiment es determina mitjançant aquesta modalitat, tret que s hi hagi renunciat expressament, independentment del resultat de l import net de la xifra de negocis que resulti al final de l exercici. 2) L activitat forestal és una de les activitats econòmiques susceptibles de ser incloses en el règim d estimació objectiva. 3

6 Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) - Que es renunciï al règim d estimació objectiva o se n estigui exclòs. Pel que fa a les diferències formals entre una modalitat i l altra, cal dir que els que s acullin a la modalitat directa normal estan obligats a portar la comptabilitat ajustada a les disposicions del Codi de comerç, igual que els subjectes passius de l impost sobre societats, és a dir, una comptabilitat d acord amb el Pla general comptable i amb la normativa de l Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (organisme dependent del Ministeri d Economia i Hisenda). Malgrat això, els que determinin els seus rendiments aplicant la modalitat simplificada, només han de portar els llibres comptables següents: - Llibre de registre de vendes i ingressos. - Llibre de registre de compres i despeses. - Llibre de registre de béns d inversió. Estimació objectiva: l article 32 de l RIRPF estableix que el mètode d estimació objectiva s ha d aplicar a cadascuna de les activitats econòmiques, considerades aïlladament, que determini el Ministeri d Economia i Hisenda, tret que aquests contribuents hi renunciïn, i sempre que no se superin els límits de volum de negoci establerts: Ingressos, totes les activitats que no superin els ,00. I pel que fa al conjunt de totes les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, cal que aquests ingressos no superin els ,00. Despeses, no poden superar els ,00. anuals. L Ordre EHA/3413/2008, de 26 de novembre, és la que desenvolupa per a l any 2009 el mètode d estimació objectiva de l impost sobre la renda de les persones físiques i el règim especial de l impost sobre el valor afegit (BOE de 29 de novembre de 2008). Aquest règim de tributació es caracteritza per ser voluntari, ja que si es prefereix el mètode d estimació directa, només cal renunciar-hi en donar-se d alta en l activitat, o bé durant el mes de desembre immediatament anterior a l exercici per al qual es vol que deixi de tenir efecte el règim al qual es vol renunciar. També s hi pot renunciar de manera tàcita presentant l autoliquidació del primer trimestre del nou exercici dins de termini aplicant el mètode d estimació directa (article 33 de l RIRPF). La renúncia tindrà efectes per a un període mínim de 3 anys a partir del qual es prorrogarà tàcitament d any en any. L actual ordre de mòduls estableix l aplicació per a totes les activitats a les quals sigui aplicable el règim especial d agricultura, ramaderia i pesca, i entre altres activitats s inclou la silvicultura. L activitat forestal que entra dins l àmbit d aquest mètode és aquella per la qual s obtenen directament productes naturals que no se sotmeten a processos de transformació, elaboració o manufacturació, per a l exercici dels quals sigui preceptiva l alta en un epígraf corresponent a activitats industrials de les tarifes de l impost d activitats econòmiques. Per poder obtenir el rendiment en el mètode d estimació objectiva, l Ordre marca un iter procedimental que cal seguir; és el següent: Primer. Determinació dels ingressos Es consideren ingressos: - Vendes o prestacions de serveis: s inclouen tots els ingressos íntegres, tant en diners com en espècie, derivats de l objecte de l activitat. Les compensacions per l IVA s han d incloure en els ingressos corresponents derivats de les vendes o procedents de les prestacions de treball o serveis. - Autoconsum i cessions gratuïtes: la valoració a l efecte fiscal dels ingressos corresponents a aquestes operacions s ha de realitzar segons el valor de mercat dels béns que són objecte d autoconsum o cessió. - Subvencions: cal tenir en compte el que s ha assenyalat pel que fa a les disposicions 4

7 Fiscalitat forestal addicionals 19a i 22a de la Llei 40/1998, transcrites en l apartat on hem parlat del mètode d estimació directa quant a les exempcions que s han recollit. A més, cal destacar la distinció a efectes fiscals de les subvencions de capital de les corrents: a) Subvencions de capital: tenen com a finalitat primordial afavorir la instal lació o la realització d inversions en immobilitzat (terrenys, edificis, maquinària, instal lacions, etc.). S imputaran com a ingrés en la mateixa mesura en què s amortitzin els béns d immobilitzat en què s hagin materialitzat. b) Subvencions corrents: són aquelles que es concedeixen normalment per garantir una rendibilitat mínima o compensar pèrdues ocasionades en l activitat. Es computen en la totalitat com un ingrés més del període en què es reben. -Indemnitzacions: l import de les indemnitzacions percebudes d entitats asseguradores com a conseqüència de sinistres que hagin afectat productes de l explotació, en procés o acabats, es computa dins dels ingressos íntegres corresponents al tipus de cultiu o producció de què es tracti. Segon. Càlcul del rendiment net previ S aplica als ingressos que s han determinat en l índex de rendiment net que correspongui d acord amb l annex I de l Ordre de mòduls, i que estan assignats a l activitat forestal. Són els següents: a) Activitat forestal amb un període mitjà de tallada superior a 30 anys: Índex de rendiment net: 0,13. Índex de rendiment net per elaboració, transformació o manufactura: 0,23. b) Activitat forestal amb un període mitjà de tallada igual o inferior a 30 anys: Índex de rendiment net: 0,26. Índex de rendiment net per elaboració, transformació o manufactura: 0,36. c) Altres treballs i serveis accessoris realitzats pels titulars d activitats forestals: Índex de rendiment net: 0,56. Tercer. Determinació del rendiment net minorat Partint del rendiment net previ obtingut en la fase anterior, es dedueix l import de les amortitzacions de l immobilitzat material i immaterial. En aquest punt és important destacar el que estableix l Ordre de mòduls: «per calcular el rendiment net minorat, quan es tracta d activitats forestals no es dedueixen les amortitzacions.» Per tant, respecte de les activitats forestals, no hi ha disminució del rendiment net previ. Quart. Rendiment net de mòduls Aquest rendiment s obté aplicant una sèrie d índexs correctors, previstos en la mateixa Ordre, sobre el rendiment net minorat (que serà igual que el rendiment net previ en el cas de les activitats forestals). En aquest sentit, s estableix que l únic índex corrector aplicable a les activitats forestals és del 0,80 quan s explotin finques forestals gestionades d acord amb plans tècnics de gestió forestal, ordenació de forests, plans dasocràtics o plans de repoblació forestal aprovats per l administració forestal competent, sempre que el període mitjà de producció, d acord amb l espècie que es tracti i determinat en cada cas per l administració forestal competent, sigui igual o superior a 20 anys. 5

8 Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Cinquè. Determinació del rendiment net en el règim d estimació objectiva L article 37.4 de l RIRPF disposa que quan el desenvolupament de l activitat hagi resultat afectat per incendis, inundacions, esfondraments o altres circumstàncies excepcionals que hagin implicat despeses extraordinàries alienes al procés normal de l exercici de l activitat, els interessats poden minorar el rendiment net resultant en l import d aquestes despeses. Per tal de fer-ho, els contribuents han d haver comunicat aquesta circumstància a l administració o, si no, a la delegació de l Agència Tributària, en el termini de 30 dies comptadors des de la data en què s ha produït, aportant la justificació corresponent i fent esment, si escau, de les indemnitzacions que s han de percebre amb motiu d aquestes alteracions. D aquesta manera, l administració tributària pot verificar la certesa de la causa que motiva la reducció del rendiment i l import. El mètode d estimació directa i el d estimació objectiva són incompatibles (article 35 de l RIRPF). 1.2 Obligacions formals IRPF Pel que fa a l obligació de presentar pagaments fraccionats d IRPF, aquests pagaments s han d efectuar trimestralment en els terminis següents: - Els tres primers trimestres, entre els dies 1 i 20 dels mesos d abril, juliol i octubre. - El quart trimestre, entre els dies 1 i 30 del mes de gener. Cada pagament trimestral consisteix en el 2% del volum d ingressos del trimestre, excloent-hi les subvencions de capital i les indemnitzacions de capital (article 110.1c de l RIRPF). El pagament s ha de fer mitjançant el model 131 (estimació objectiva) o el model 130 (estimació directa) de declaracióliquidació d IRPF i s ha de presentar encara que no resulti quota per ingressar. Hem de destacar en aquest moment que l article de l RIRPF estableix el següent: Els contribuents que exerceixin activitats forestals no estan obligats a fer el pagament fraccionat en relació amb aquestes activitats si l any natural anterior com a mínim el 70% dels ingressos procedents de l activitat llevat de les subvencions corrents o de capital i de les indemnitzacions han estat objecte de retenció o ingrés a compte.» La manera de portar a la pràctica el contingut de la disposició transcrita és mitjançant la presentació del model de declaració censal 037 durant els dies de l 1 al 30 de gener de l exercici següent en què s ha produït el fet que absol el contribuent de l obligació de presentació del pagament fraccionat, per posar en coneixement de l AEAT aquest fet. La retenció que cal practicar quan els rendiments siguin contraprestació de l activitat forestal és del 2% sobre els ingressos íntegres satisfets a excepció de les subvencions corrents o de capital i de les indemnitzacions (article de l RIRPF). D acord amb el criteri que segueix la Direcció General de Tributs, la compensació per l IVA ha de formar part de la base de retenció de l IRPF. Finalment, cal recordar que els titulars que es regeixin fiscalment pel règim d estimació objectiva han de conservar numerades per ordre de data i agrupades per trimestres les factures emeses i les factures o justificants documentals d altres tipus que hagin rebut. 6

9 Fitxa tècnica - Centre de la Propietat Forestal 7

10 2 Impost sobre el valor afegit (IVA) La Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l impost sobre el valor afegit (LIVA), en els articles 4 i 5 descriu el fet imposable i els subjectes passius de l impost; de manera que atenent al contingut i relacionantlos, es pot apreciar com els titulars d explotacions forestals, dins de l àmbit de la seva activitat, són subjectes passius de l IVA. Així doncs, va establir un règim especial d agricultura, ramaderia i pesca, en els articles 124 i següents, que és d aplicació als titulars d explotacions agrícoles, forestals, ramaderes o pesqueres 3 quan es donin una sèrie de requisits que analitzarem tot seguit. 2.1 Requisits Els requisits per a l aplicació d aquest règim especial són: 1. Ser titular d una explotació agrícola, ramadera, pesquera o forestal. 2. No renunciar de manera expressa al règim especial. 3. No haver superat durant l any immediatament anterior un determinat volum d operacions: - En operacions en què és d aplicació aquest règim, cal no superar els ,00 euros. - En operacions realitzades en totes les seves activitats empresarials o professionals, cal no superar el volum de ,00 euros. Queden exclosos d aquest règim els subjectes següents: - Els qui hagin adoptat forma de societats mercantils. - Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació. 3) Es considera explotació agrícola, forestal o ramadera aquella que obté directament productes naturals (vegetals o animals) dels seus conreus, explotacions o captures, i en concret les següents: - Les que realitzin activitats agrícoles en general [...] - Les dedicades a la silvicultura - [...] <A>

11 Fiscalitat forestal - Els subjectes passius que hagin renunciat al règim d estimació objectiva, així com els que hagin renunciat a la modalitat simplificada del règim d estimació directa, en l àmbit de l IRPF. - Els propietaris de finques o explotacions cedides en arrendament o parceria o en qualsevol altra forma de cessió de l explotació. L article 127 de la Llei de l Impost sobre el Valor Afegit (LIVA) reconeix la inclusió en el règim de determinats serveis accessoris i el RIVA els concreta en l article 46: [...] 8. La tallada, tria, estellat i pela d arbres, la neteja dels boscos i resta de serveis complementaris de la silvicultura de caràcter anàleg. 2.2 Funcionament Aquest règim especial està caracteritzat perquè els subjectes passius inclosos no tenen l obligació de repercutir ni d ingressar l impost. En no poderse deduir l IVA suportat en les seves adquisicions, tenen dret a obtenir una compensació a tant alçat cada vegada que venen els seus productes o presten serveis accessoris, la qual és deduïble per part de l empresari que la suporta. El percentatge de la compensació actualment està establert en el 9% d acord amb l article 5 de la Llei 4/2006, dels productes lliurats o dels serveis prestats. Així les operacions per les quals tenen dret al cobrament de la compensació són: - Lliurament dels productes naturals obtinguts en les seves explotacions a altres empresaris o professionals, és a dir, la venda a particulars no dóna dret a compensació. - Lliuraments intracomunitaris exempts dels productes naturals a una persona jurídica que no actuï com a empresari professional. - Prestacions de serveis accessoris inclosos en el règim especial a empresaris o professionals. S exceptuen del dret a compensació: - Vendes a altres empresaris acollits a aquest mateix règim. - Vendes a empresaris o professionals que realitzin exclusivament operacions exemptes sense dret a deducció. L aplicació del percentatge de compensació es realitza sobre el preu de venda o de la prestació sense computar els tributs indirectes que gravin les operacions, ni les despeses accessòries i complementàries com ara comissions, embalatges, ports, transports, assegurances, i les financeres carregades de manera separada a l adquirent. En operacions realitzades sense contraprestació dinerària, el percentatge s aplicarà al valor de mercat dels productes lliurats o de la prestació realitzada. 2.3 Obligacions formals Cal destacar entre les obligacions formals d aquest impost l emissió de rebut. Així, per tal de cobrar la compensació, el destinatari del lliurament o la prestació ha d emetre un rebut que ha d anar signat pel subjecte passiu acollit al règim especial d agricultura, ramaderia i pesca, al qual ha de donar-ne una còpia. Les dades que ha de contenir el rebut, d acord amb el que estableix l article 49.1 del Reglament de l IVA, són: 1. Sèrie i número. La numeració ha de ser correlativa. 2. Nom i cognoms o raó social. NIF i domicili tant de l expedidor com del destinatari. 3. Descripció dels béns o serveis lliurats així com del lloc i la data dels lliuraments. 9

12 Impost sobre el valor afegit (IVA) 4. Preu dels béns o serveis. 5. Percentatge de compensació aplicat. 6. Quantitat per compensar. 7. El rebut ha d anar signat pel titular de l explotació. 8. Duplicat. Amb caràcter general, els subjectes passius acollits a aquest règim especial han de portar, en relació amb l IVA, un llibre de registre en el qual han d anotar les operacions compreses en el règim que ens ocupa. Finalment i amb caràcter general i dins el sector forestal s ha de tenir en compte que d acord amb el que estableix l article r de la LIVA, pràcticament qualsevol prestació de serveis que es faci a favor d una explotació forestal ha d anar al tipus reduït del 7%. 2.4 Subvencions exemptes A partir de l entrada en vigor de la Llei 3/2006, de 30 de març de 2006, no s ha de tenir en compte cap subvenció per l aplicació de la regla de la prorrata. Fins a l aprovació d aquesta llei només quedaven exempts els ajuts provinents del FEOGA, mentre que la resta sí que s havien de tenir en compte. 10

13 Fiscalitat forestal 11

14 3 Impost sobre societats (IS) 3.1 Qui està obligat a declarar? Persones jurídiques Estan subjectes a l impost sobre societats totes les entitats, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia i residència a l estat espanyol, excepte les societats civils. El caràcter plurianual de l activitat forestal i la percepció d ingressos de manera irregular en el temps provoquen desajustaments amb l exercici fiscal que dificulten l aplicació de l IS a aquesta activitat. No obstant això, l IS té cada cop més rellevància en el sector, atesa la tendència a la constitució de persones jurídiques per a la gestió de les explotacions forestals. 3.2 Subvencions exemptes Les subvencions són un pilar importantíssim de la política forestal, aquesta realitat comporta que els ajuts forestals siguin una font de finançament del sector i és per aquest motiu i de primordial importància el tractament fiscal de les subvencions i les exempcions tributàries que s estableixen envers als ajuts forestals. Les que tinguin per objecte reparar la destrucció d elements patrimonials afectes a l activitat per incendi, inundació, etc. segons la disposició addicional 3a de l RD legislatiu 4/2004, pel qual s aprova el text refós de la Llei de l IS. <A>

15 Fiscalitat forestal Les percebudes per finques amb un instrument d ordenació aprovat, segons l article 17.6 de l RD legislatiu 4/2004, pel qual s aprova el text refós de la Llei de l IS. Amb aquesta disposició s ha reconegut als subjectes passius d aquest impost un benefici que el sector reclamava des de feia temps i que ja tenien les persones físiques. En certa manera, s ha posat fi a una certa discriminació, atès que aquest benefici té el seu esperit en el fet de potenciar la planificació forestal a la finca i no el subjecte passiu gestor. - Reducció de la base imposable igual als imports dels beneficis destinats a inversions per conservar obres d infraestructura i serveis públics d interès social. - Tipus aplicable: 25%. - Exoneració de la presentació de declaració per als exercicis que no hagin obtingut ingressos ni tinguin despeses o inversions. - Les persones físiques que les integren han d incloure a les bases imposables de les seves declaracions les quantitats que perceben de les comunitats, que han de tributar al 25%. Article No s integraran en la base imposable de l impost sobre societats, les subvencions concedides als subjectes passius que explotin finques forestals gestionades d acord amb plans tècnics de gestió forestal, ordenació de forests, plans dasocràtics o plans de repoblació forestal aprovats per l administració competent, sempre que el període de producció mitjà, depenent de l espècie, determinat en cada cas per l administració forestal competent sigui igual o superior a 20 anys. 3.3 L Impost sobre Societats en les forests comunals Les forests comunals representen un cas especial en què l impost sobre societats s ha adequat a determinades especificitats del sector forestal. La tributació en l IS de les forests comunals té les característiques següents: 13

16 4 Les transmissions de finques forestals (ITP i ISD) 4.1 Tipus de transmissions: Oneroses: subjectes a l IVA o a l impost sobre transmissions patrimonials (ITP). Les que quedin subjectes a l IVA no ho estan a l ITP i a l inrevés. Hi ha bonificacions significatives en l ITP per a les explotacions agràries prioritàries (EAP) i també en els honoraris de registradors de la propietat i notaris amb relació a aquestes operacions. Lucratives: subjectes a l impost sobre successions i donacions (ISD). Són transmissions lucratives: Les donacions: regulades per normativa estatal a la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries (LMEA). Bonificacions (reducció de la base imposable) per la transmissió del ple domini/nua propietat de finques forestals: Superfícies incloses en plans de protecció per raons d interès natural Superfícies incloses en un instrument d ordenació forestal aprovat Resta de superfícies rústiques si la transmissió no comporta alteració del caràcter forestal i no es torna a transmetre durant els cinc anys següents al de l adquisició 90% 75% 50% <A>

17 Fiscalitat forestal Si la superfície forestal supera el 80% de la superfície total, el benefici, en l escala que correspongui, aplicarà al 100% de la finca, incloses les edificacions. Les transmissions mortis causa: regulades per normativa estatal a la LMEA i autonòmica a la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures fiscals i administratives. Bonificacions previstes per la LMEA: les mateixes que les de les donacions. Bonificacions previstes a la Llei 25/1998: milloren les bonificacions estatals ampliant la reducció de la base imposable per la transmissió del ple domini/nua propietat de finques forestals amb un instrument d ordenació aprovat al 95%. Condicionants que disposa la Llei 25/1998 per gaudir d aquests beneficis: - Hereus o legataris: cònjuge, descendents o adoptats del causant. - Si no hi hagués descendents o adoptats, aquesta reducció també seria aplicable als ascendents, els adoptats i els col laterals fins al tercer grau. 4.2 Supòsit pràctic fictici de l impost sobre successions i donacions (ISD) El cabal hereditari del senyor Jaume en morir està constituït per la plena propietat de tres finques forestals a la comarca d Osona. Els seus hereus i legataris, els dos fills i l esposa, han de liquidar l impost sobre successions corresponent d acord amb les disposicions testamentàries. Repartiment de les finques: Finca A (amb un PTGMF aprovat) ha estat llegada a un dels fills. Valor: Finca B (amb un PTGMF aprovat) i Finca C (sense PTGMF): es constitueix un usdefruit vitalici a favor de l esposa sobre aquestes dues finques. Així mateix, l altre fill ha estat nomenat hereu universal i, per tant, passa a ser-ne el nu propietari. Valor de la finca B: Valor de la finca C: Liquidacions que cal dur a terme: - El primer fill, legatari, ha de liquidar el valor de la plena propietat sobre la finca A. - L esposa ha de liquidar el valor de l usdefruit 4 sobre les finques B i C. - El segon fill i hereu ha de liquidar el valor de la nua propietat sobre les finques B i C. Liquidació de la finca A, llegada al primer fill Finca A (amb PTGMF) Base imposable inicial: Reducció del 95% per PTGMF aprovat: (casella 25 autoliquidació) Base liquidable: Quota tributària que s ha 459 d ingressar Si la finca no hagués tingut un PTGMF aprovat, i sens perjudici d altres reduccions que hagués pogut tenir, la quota tributària per ingressar hauria estat de ,00. El fet de tenir el PTGMF aprovat li ha comportat un estalvi de més de ,00. 4) Les regles de valoració de l usdefruit i la nua propietat es recullen en l article 49 de l RD 1629/1991, de 8 de novembre, pel qual s aprova el Reglament de l impost sobre successions i donacions. 15

18 Les transmissions de finques forestals (ITP i ISD) Liquidació de les finques B i C Esposa. Un cop aplicades les regles de valoració de l usdefruit s obté: Finca B (amb PTGMF) Base imposable: Reducció 95% per PTGMF aprovat: Base liquidable: Quota tributària que s ha 550,80 d ingressar Finca C Base imposable: Base liquidable: Quota tributària que s ha ,60 d ingressar Fill (hereu universal). Un cop aplicades les regles de valoració de la nua propietat s obté: Finca B (amb PTGMF) Base imposable: Reducció 95% per PTGMF aprovat: Base liquidable: Quota tributària que s ha 367,20 d ingressar Finca C Base imposable: Base liquidable: Quota tributària que s ha ,10 d ingressar És remarcable la gran diferència existent en els tres supòsits a l hora de liquidar aquest impost pel fet de tenir o no un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat. 16

19 Fiscalitat forestal 17

20 5 Impost d activitats econòmiques (IAE) 6 Impost sobre béns immobles (IBI) 5 Impost d activitats econòmiques (IAE) D acord amb l article 78.2 de l RD legislatiu 2/2004, de 5 de març, en virtut del qual s aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), l activitat forestal constitueix fets imposables a l efecte d aquest impost. 7 Les explotacions agràries prioritàries (EAP) <A>

21 Fiscalitat forestal 6 Impost sobre béns immobles (IBI) Béns exempts de tributació: - Forests comunals (article 62.1.b del TRLRHL) - Forests poblades amb espècies de creixement lent públiques o privades que tinguin com a aprofitament principal la fusta o el suro, sempre que la densitat de l arbrat sigui la pròpia o normal de l espècie de què es tracti. Exempció de caràcter indefinit, total i automàtic (article 62.1.f del TRLRHL). - Superfícies repoblades de forests i trams de regeneració de masses arbrades amb un instrument d ordenació aprovat per l administració. Exempció per quinze anys que s ha de sol licitar a l ajuntament corresponent (article 62.2.c del TRLRHL). 7 Les explotacions agràries prioritàries (EAP) Per esdevenir una EAP, cal obtenir-ne la qualificació del departament corresponent. Les EAP poden gaudir de beneficis en: - L IRPF (Ordre de mòduls). - L IS (article 14 de la Llei de modernització d explotacions agràries, LMEA). - L ITP i l ISD (articles 9,10 i 11 i disposició addicional quarta de la LMEA). 19

22 Informació PORRAS, J. La fiscalitat dels boscos a Catalunya. Centre de la Propietat Forestal

23

24