INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

Transcripción

1 I.RU.010/047 NÚM. REF. : I.RU - 10 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : Casa Dulcet. Carrer Major,116. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Reforma i façana AUTOR : Josep Graner i Prat, M. d O. (1883). Fernando Gordillo i Fàbregas (reforma i façana 1965). PROMOTOR : Josefa Albareda de Dulcet. (1883) Isidre Dulcet Mumbrú. ( reforma i façana 1965) TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Unihabitatge entre mitgeres. El carrer Major ha estat l eix central i és un dels més antics de Montcada. L edifici està situat a tocar de la línia del ferrocarril Barcelona Saragossa. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sòl Urbà. (S.U.) Clau 13b. Zona en densificació semiintensiva. Isidre Dulcet Mombrú. Dins de la zona de servitud del ferrocarril. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

2 I.RU.010/047 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Habitatge entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes, amb coberta plana. La parcel la és de triple amplada, uns 15 m, però de forma triangular. En planta baixa hi ha un comerç, el portal del garatge i portal d entrada a l habitatge. La façana està resolta amb llenguatge neoplasticista, a base de volums definits per diferents plans verticals i horitzontals, utilitzant diferents materials, com el maó refractari, pedra en els laterals, gresite verd en balcons, formigó vist en el ràfec, baranes de ferro. Habitatge. Habitatge i comerç. Bo. Final del carrer Major, ben resolt plàsticament. Representa un exemple força interessant de l arquitectura funcionalista. Eliminar cables de façana. Restaurar elements deteriorats de façana. Sobre les restes d una antiga edificació, el solar de la qual fou afectat pel traçat de la línia del ferrocarril del nord (1853) el 6 de març de 1883 Isidre Albareda, en nom de Josefa Albareda de Dulcet, va sol licitar a l Ajuntament de Montcada el permís per edificar una casa formada per planta i pis i un cos destinat a magatzem. L edificació, destinada a habitatge habitual del peticionari i la seva família, fou encarregat a Josep Graner i Prat ( títol 1872) mestre d obres municipal. L any 1965 es van iniciar les obres de reforma interior i façana promogudes per Isidre Dulcet i Mumbrú, i dirigides per l arquitecte municipal Fernando Gordillo i Fábregas ( títol 1954) que donarien a la casa la seva aparença actual. El resultat, però, fou més arriscat que el presentat als plànols datats el 7 de juliol de BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànols de llicència 1883 i Escrita: -AM: Urbanisme. Llicència I també: 127/55, /59, 44-31/61, 51-36/61, /61, /61, /62, /62, /65, /73, /90. -BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona LACUESTA, R.; GONZALEZ, A.: Arquitectura Modernista a Catalunya 1990.

3 I.RU.011/048 NÚM. REF. : I.RU - 11 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Casa Larramendi. SITUACIÓ : Carrer Colón, 3 / Carrer Montiu, 3. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Finals del s. XIX. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Laureano Ruiz de Larramendi. Unihabitatge entre mitgeres amb pati. Carrer que es consolidà entre el formant la colònia estiuenca de Montcada, al costat de la estació de França i al llarg del ferrocarril. Als anys 70 /80/90 del segle XX s han enderrocat moltes cases per fer blocs. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà. (S.U.). 13b. Zona en densificació semiintensiva. Alfredo Disla Serrano. Supera profunditat edificable. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

4 I.RU.011/048 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Habitatge entre mitgeres de planta baixa, pis i planta semisoterrani, coberta a dues aigües de teula àrab, amb pati posterior, que ha estat edificat. La parcel la té una superfície de 270 m2 amb unes dimensions de façana a vial de 11m, existint uns tres metres de desnivell entre el c/ Montiu i el c/ Colón. La façana ocupa tot l ample de parcel la i té una composició simètrica, resolta amb llenguatge neoclàssic. Mitjançant el portal, i superant quatre graons, s accedeix a la planta baixa, solució que permet la il luminació i la ventilació de la planta soterrani; les obertures del semisoterrani tenen forma d arc escarser i reixa, i estan incloses en el sòcol. El portal té un arc rebaixat, i un especejament de carreus, que sobresurten lleugerament del pla de façana. La porta, de fusta i pintada de color blanc trencat, té una tarja que permet la il luminació del vestíbul. Les dues balconeres laterals, també amb arc rebaixat, tenen una cornisa que les protegeix i uns brancals amb una petita motllura que abraça l ampit. El tancament està protegit amb persiana de llibret pintada de color verd i hi ha una petita barana de ferro forjat. El forjat està expressat en forma de fris amb dues cornises, la superior sobresortint més i recolzada en la part central, per cinc mènsules, i a sota de la inferior, una franja decorada amb esgrafiats de greques. Els respiralls quadrats de la coberta plana original estan inclosos en el fris. En el primer pis, es poden apreciar les pilastres de la barana del terrat, en què balustres han estat substituïts per paret massissa, al fer-hi una remunta. Les obertures de la planta pis estan alineades amb les inferiors, però ha estat modificada la proporció. El parament està revestit d estuc de calç, imitació d obra vista, que sembla l original. Unihabitatge. Unihabitatge. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Manca manteniment en el fustam i parament superior. Cornises amb desperfectes. VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Model d habitatge de la colònia estiuenca de Montcada, de finals del XIX, que conserva el revestiment i l ornamentació originals. Forma part de la façana urbana que dóna a la via del ferrocarril. Realitzar el manteniment. L aportació de la colònia d estiuejants en el desenvolupament de l urbanisme a Montcada fou, sens dubte, molt important. L augment demogràfic que experimentava el poble durant els mesos d estiu es va traduir ben aviat en una reorganització del territori i en diferents processos d urbanització d antigues finques de conreu, així com també, en un augment sense precedents de noves edificacions. Des del darrer terç del segle XIX Montcada va patir un creixement molt accelerat que, d altra banda, va posar de manifest les mancances estructurals del municipi. Aquest turisme benestant, afavorit per la proximitat de Barcelona, la

5 I.RU.011/048 situació de Montcada damunt la carretera de Ribes i les facilitats que li oferia el ferrocarril, transformà considerablement la vida social i econòmica del poble, creant alhora veritables colònies de nouvinguts i difonent una nova arquitectura pròpia i diferenciada. Tot i que durant molts anys es van mantenir fortes diferències entre vilatans i nouvinguts, amb el temps, aquests darrers s anaren integrant en la vida social, cultural i associativa del poble. Aquest fou el cas, entre d altres, de Laureano Ruíz de Larramendi, veí de Barcelona però propietario forastero considerado vecino, segons els registres municipals de principis de segle. Larramendi era propietari, entre altres habitatges, de la casa núm. 3 del carrer Colón. Bastida a finals del segle passat i formada per planta i soterrani, aquesta edificació fou l habitatge d estiueig de Larramendi i la seva família durant moltes dècades. No conservem el projecte de construcció de l edifici ni cap notícia de l arquitecte, amb tot, la seva façana no s allunya massa de l estètica que ens ofereix la casa Sanz (1886) i, sobretot, la casa Jerez (1885) situades en el mateix carrer (núm. 16 i 19) i projectades respectivament pels arquitectes Joaquim Sitges i Josep Graner i Prat. Aquest darrer treballaria també per a la família alguns anys més tard. La remunta del cobert es va dur a terme a mig segle XX seguint la composició regular de la façana, però no l estil. Larramendi fou fundador i propietari de l empresa Sociedad de Productos Químicos de Montcada, coneguda popularment com l Eter. El 16 de maig de 1916, el seu fill, Josep Ruíz de Larramendi, enginyer industrial i gerent de l empresa, va sol licitar permís a l ajuntament per tancar el solar que posseïen a tocar dels carrer Pasqual i Colón. Els plànols foren obra de Josep Graner i Prat, el qual va projectar una tanca de dos metres d alçada amb dues obertures, una a cada carrer. Al mateix temps, Larramendi va presentar un projecte de cobert industrial i, anys més tard, els plànols de l emblemàtica torre del carrer Pasqual. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AADD: Montcada, primer quart de segle Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Colón. Escrita: -AM: Registro de Permisos de Edificación I. -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX. -Padrons Municipals: Urbanisme Expedient Sociedad Productos Químicos Montcada 1916.

6 I.RU.012/049 NÚM. REF. : I.RU - 12 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Casa Obregón. Casa Caraben, casa Casamada. SITUACIÓ : Carrer Colón, 4 / Carrer Montiu, 5. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Antoni Ferrer i Corriol, M. d O.( T.1870). Bonaventura de Obregón de Cabanellas. Habitatge unifamiliar amb pati. Carrer que es consolidà entre el formant la colònia estiuenca de Montcada, al costat de la estació de França i al llarg del ferrocarril. Als anys 70 /80/90 del segle XX s han enderrocat moltes torres per ferhi blocs. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà. (S.U.). 13b. Zona en densificació semiintensiva. Ignasi Casamada Casús. Supera profunditat edificable. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

7 I.RU.012/049 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Habitatge en un principi aïllat, ara entre mitgeres, de planta baixa, pis i planta semi-soterrani, coberta a quatre aigües, de teula plana d encaix, amb pati posterior. La parcel la té una superfície de 510 m2 amb unes dimensions de façana a vial de 17m i existeixen uns tres metres de desnivell entre el c/ Montiu i el c/ Colón. L edifici està constituït per cinc volums diferents: el central, en l eix de simetria forma una torre que sobresurt dels dos cossos laterals que s hi adossen; tots tres estan coberts amb cobertes inclinades de potent ràfec, bigues de fusta de cap serrat o barbacana que recolza sobre mènsules. Els dos cossos dels extrems tenen coberta plana. Actualment l edifici ocupa tot l ample de parcel la, és fruit d una ampliació, ja que en el projecte original la planta baixa estava separada tres metres de les partions. La façana té una composició simètrica, resolta amb llenguatge neoclàssic. Des del portal, i superant quatre graons, s accedeix a la planta baixa, solució que permet la il luminació i ventilació de la planta soterrani, mitjançant dues obertures incorporades al sòcol. El portal té un arc rebaixat amb clau decorada, emmarcat per pilastres amb capitell, i fris amb tríglif i metopes de fullatges, protegit per una cornisa. L eix de simetria està reforçat pel pis superior, o golfes, amb una finestra geminada, definint un volum superior amb un potent ràfec de bigues de fusta de cap serrat i mènsules. Les obertures laterals, estan emmarcades per pilastres, llinda amb cornisa i ampit, i protegides per persianes de llibret pintades de color verd, i les centrals, tenen una baraneta de fosa molt treballada; les finestres laterals segueixen, una composició semblant a les anteriors. El parament és estucat amb faixes horitzontals. En la façana a pati cal esmentar un balcó corregut suportat per pilars de ferro colat i barana de ferro forjat. El jardí està cuidat i està protegit per una tanca. Habitatge unihabitatge per segona residència. Habitatge unihabitatge per primera residència. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. Presenta alguns problemes d humitats i manca de manteniment del fustam. VALORACIÓ: Habitatge de la colònia estiuenca de Montcada de finals del XIX, amb una volumetría característica de casa aïllada. PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: El 10 d abril de 1885, Bonaventura de Obregón de Cabanellas, veí de Barcelona, va sol licitar permís a l ajuntament de Montcada i Reixac per edificar una casa en el solar de la seva propietat situat al carrer Montiu i a la zona del ferrocarril de França, adquirit poc temps abans a Josep Ventura. La nova edificació destinada a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família, fou encarregada al mestre d obres Antoni Ferrer i Corriol, que en va presentar plànols amb data del 9 d abril de 1885.

8 I.RU.012/049 El projecte original presentava la façana principal al carrer (encara sense nom) del ferrocarril, envoltada de jardí, i en un dels laterals (avui desapareguts) hi destacava una galeria, molt habitual en les torres que s aixecaven al carrer Colon. La nova edificació formada per planta baixa, pis i torre, i destinada a acollir les cada cop més llargues estades del peticionari i la seva família en el poble, aprofitava el desnivell existent entre els carrers Colon i Montiu. En el primer hi trobem l accés principal i una interessant façana, envoltada en els seus extrems per un reixat i una galeria; en el segon, la part del darrere, un jardí i l entrada dels carruatges. En la planta baixa que es formava pel desnivell entre els dos carrers hi havia les dependències del servei, mentre que els senyors habitaven el primer pis, situat a nivell del carrer Colón. L any 1910, la casa Obregón fou propietat de Magí Vilaregut i Vall, i a la dècada dels anys trenta, de Josep Caraben i Vendrell, membre d una família benestant i influent de la ciutat de Barcelona. El mestre d obres Antoni Ferrer Corriol, natural de Vic, va estar actiu de 1871 a 1908, i va fer obres a Gràcia, Sarrià i a Obres Particulars de l ajuntament de Barcelona. Té un projecte d escola de En l Exposició del Centre de M. d O. de 1876 va exposar quadres seus. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Colón. Escrita: -AM: Urbanisme Expedients 1885 i Josep Ventura (1880). Documents - Varis: Padrons Municipals BASSEGODA,J. Los maestros de obras de Barcelona

9 I.RU.013/050 NÚM. REF. : I.RU - 13 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Cases Ventura. SITUACIÓ : Carrer Colón, 7, 9 / Carrer Montiu,7, 9. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joan Barba Balanzó M. d O.( T.1873). Josep Ventura i Olivé. Rengle d unihabitatges entre mitgeres amb pati. Carrer que es consolidà entre el formant la colònia estiuenca de Montcada, al costat de la estació de França i al llarg del ferrocarril. Als anys 70 /80/90 del segle XX s han enderrocat moltes torres per ferhi blocs. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). 13b. Zona en densificació semiintensiva. Propietaris diversos. Superen profunditat edificable. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

10 I.RU.013/050 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Rengle de tres unihabitatges (originalment n hi havia quatre en rengle) entre mitgeres de planta baixa i planta semisoterrani, amb coberta plana. La parcel la de cada habitatge té una superfícies de 180 m2 amb una façana de sis metres. La planta baixa, pel carrer Colon, s aixeca uns graons per poder il luminar i ventilar la planta semisoterrani, apareixent una petita obertura sota la finestra, inclosa en el sòcol. Cada façana consta de un portal i una finestra, resolts amb llenguatge neoclàssic. Les obertures estan emmarcades amb pilastres llises, que suporten una llinda decorat. El cos de coronament està format per una motllura, un fris amb respiralls i cornisa sobre mènsules; per sobre s aixeca la barana de balustres ceràmics. La casa corresponent al núm. 8, que resta flanquejada per les altres dues, ha sofert importants modificacions a la façana, per la qual cosa no s inclou a l inventari. El pati està tancat per una tanca amb un petit portal. Unihabitatge. Unihabitatge. Bo. Rengle de cases d estiueig de finals del XIX, segurament per lloguer. PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: El mes de gener de 1887, Josep Ventura i Oliver, veí de Sant Andreu del Palomar, va sol licitar autorització a l ajuntament per edificar, en una parcel la de la seva propietat situada al carrer Colón, dues cases entre mitgeres formades per planta baixa, soterrani i jardí al darrere. Les noves edificacions, situades molt a prop del cafè Colón propietat de Josep Vilaseca, eren destinades a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família. Tot i que la funció d aquestes cases era la de segona residència, alguns dels seus propietaris les llogaven a altres estiuejants, tal com es llegeix en un document signat l any 1890, en el qual un grup de veïns es queixava del mal estat del carrer, que feia «en extremo difícil a los vecinos alquilar las habitaciones altas de sus torres que tienen entrada por la calle de Colón». De fet, Josep Ventura i Olivé va edificar quatre cases d aquestes característiques (la construcció de les quals s havia iniciat el 8 d octubre de 1884), totes correlatives (núm. 9, 10, 11 i 12 segons la numeració de 1887) i que ocupaven el solar situat entre el cafè-teatre i la parcel la de la família Carbonell, Tot i que Ventura va encarregar el projecte definitiu al mestre d obres Joan Barba Balanzó, es conserva també un plànol de situació de les esmentades cases, obra de l arquitecte Alexandre Pemich (1885), el qual ens descriu amb tota mena de detalls l extensa parcel la urbanitzable formada pels carrers Montiu, Colón i Bogatell, així com també, el sector nord del l actual carrer de la Generalitat, format per terrenys propietat de la companyia del ferrocarril encara no urbanitzats, un territori que, en pocs anys, havia de canviar definitivament de fesomia.

11 I.RU.013/050 Joan Barba Balanzó. (M. d O. T. 1873), és autor, també, de la casa Masgoret, del carrer Generalitat, 8, de Montcada (1885). Va estar actiu de 1881 a 1911, i va fer obres a Sarrià i Gràcia. Va ésser Membre de la Junta del Centre de M. d O. el Cal destacar la construcció de la casa Gibert al carrer València , de Barcelona, de 1894, i el Projecte d abastament d aigües públiques ( ). BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AADD: Montcada, primer quart de segle AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Colón. Escrita: -AM: Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme Expedients 1880 i Documents Varis: Instància Sanz (1890), Instància veïns Colón (1890). -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX (Colón). -BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona.(1973).

12 I.RU.014/051 NÚM. REF. : I.RU - 14 DENOMINACIÓ : Casa Berrocal. SITUACIÓ : Carrer Colón, 15, carrer Montiu 15. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Enric Berrocal i Gómez de Agüero (arquitecte de la Real Academia de Sant Fernando i enginyer industrial ). Enric Berrocal i Gómez de Agüero. Habitatge unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i semi-soterrani amb pati. Carrer que es consolidà entre el formant la colònia estiuenca de Montcada, al costat de la estació de França i al llarg del ferrocarril. Als anys 70 /80/90 del segle XX s han enderrocat moltes torres per ferhi blocs. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). 13b. Zona en densificació semiintensiva. Francisco Espinosa Moreno. Supera la profunditat edificable i l ocupació. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

13 I.RU.014/051 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Habitatge entre mitgeres de planta baixa o principal i planta semisoterrani o baixos, coberta plana, amb pati. La parcel la té una superfície de 330 m2 amb unes dimensions de façana a vial de 11m, existint uns tres metres de desnivell entre el c/ Montiu i el c/ Colón. La façana, actualment, ocupa tot l ample de parcel la, però segons el projecte ocupava 8 m i era simètrica, deixant tres metres per a una tribuna, resolta amb llenguatge d inspiració clàssica. Mitjançant el portal, i superant cinc graons, s accedeix a la planta baixa, solució que permet la il luminació i ventilació de la planta soterrani. La planta principal consta de tres cambres, dues amb alcova, escala a la crugia central, bany i menjador amb galeria coberta. En planta semi-soterrani tres cambres, comuna, cuina amb elevador, menjador del servei, galeria coberta i pou. El portal és llindat, amb cornisa de protecció força potent, suportada per dues pilastres amb capitell compost. La porta és de fusta amb una tarja superior de vidre amb reixa. Les obertures laterals, també tenen llinda decorada amb flors, i cornisa suportada per mènsules. La fusteria ha estat substituïda per una nova de fusta a quarterons, sense persianes. Com a remat té un entaulament, amb el fris on hi ha els tres respiralls rectangulars, i la cornisa, que a sobre del portal està més elevada com a suport de restes d un relleu i un motiu ornamental, voltat a banda i banda per una barana de balustres ceràmics. El parament, que era estucat, ha estat arrebossat i pintat. La façana posterior té una galeria coberta amb pilars de ferro colat i barana de ferro forjat, que ocupa tot l ample de la façana amb una ampliació semicircular. El jardí està cuidat, on cal destacar dues grans magnòlies. La tanca del carrer Montiu és de reixa de ferro forjat i pilarets de ferro colat, sobre muret massís arrebossat, amb porta central, que ha estat tallada per una segona porta pel garatge recentment. Habitatge en segona residència. Habitatge en primera residència. Bo. L edifici ha estat restaurat recentment. Habitatge de la colònia estiuenca de Montcada de finals de del XIX. Recuperar el grup escultòric de la façana. Millorar el portal d accés de vehicles. L any 1886, Francesc Solà, propietari de la Vila Palacios, va adquirir de Joaquim Montiu, promotor de la urbanització de les terres del sud del Bogatell (1884), les dues parcel les situades en el carrer Colón, a tocar del carrer Sant Lluís. Solà es va limitar a encerclar-les amb un petit mur, però no les edificà. Anys més tard, l 1 de març de 1899, Enric Berrocal i Gómez de Agüero, enginyer i arquitecte de la Real Academia de Sant Fernando (títol ), veí de Barcelona (carrer Diputació núm. 338) va adquirirne una, (l altre fou comprada per Manuel Larratea), i sol licità a l ajuntament de Montcada permís per edificar-hi una casa.

14 I.RU.014/051 Segons els plànols datats també el 1886 i signats pel mateix peticionari, es tractava d una edificació formada per planta i jardí al darrere, amb una galeria en l extrem nord de la façana que anys més tard seria convertida també en habitació. Aquest terreny, com tota la resta de solars i habitatges del carrer, era situat en zona de servitud de la companyia de ferrocarrils. Degut als problemes ocasionats per aquestes noves construccions (cal tenir present que des de finals del segle XIX aquest sector de Montcada va patir un considerable augment d edificacions) i les queixes rebudes per la companyia i alguns veïns del poble, el mestre d obres municipal, Josep Graner i Prat, estipulà com a única condició al projecte que durant les obres de construcció no s envaís els solars veïns i, sobretot, que es tingués cura de l aigua utilitzada en les tasques d edificació, així com també de l aigua de pluja, canalitzant-la per tal d evitar que s entollés en altres terrenys particulars, en la via publica o en la línia del ferrocarril, el qual ja havia patit aquests imprevistos algunes vegades. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). -AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Colón. -AM: Projecte d Urbanització Montiu (1884). Rectificacions Municipals del Projecte (1885). Registro de Permisoso de Edificación I. -AM: Urbanisme Expedients Solà (1886), Berrocal (1899). -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX.

15 I.RU.015/052 NÚM. REF. : I.RU - 15 DENOMINACIÓ : Casa Jerez. Altres denominacions: SITUACIÓ : Carrer Colón, 16 / Carrer Montiu, 17. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Josep Graner i Prat, M. d O.( T.1872). José Jerez. Unihabitatge entre mitgeres de planta baixa i semisoterrani amb pati. Carrer que es consolidà entre el formant la colònia estiuenca de Montcada, al costat de la estació de França i al llarg del ferrocarril. Als anys 70 /80/90 del segle XX s han enderrocat moltes cases per ferhi blocs. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). 13b. Zona en densificació semiintensiva. Internacional de Embutidos S.A. Supera la profunditat edificable i l ocupació. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

16 I.RU.015/052 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Habitatge entre mitgeres de planta baixa i planta semisoterrani, coberta plana, amb pati posterior que ha estat edificat. La parcel la té una superfície de 240 m2 amb unes dimensions de façana a vial de 8m, existint uns tres metres de desnivell entre el c/ Montiu i el c/ Colón. La façana ocupa tot l ample de parcel la i té una composició simètrica, resolta amb llenguatge neoclàssic. Mitjançant el portal, i superant quatre graons, s accedeix a la planta baixa, solució que permet la il luminació i la ventilació de la planta soterrani, les obertures de la qual, estaven en el sòcol, han estat tapiades. El portal té un arc rebaixat, i un especejament de carreus. La porta ha estat substituïda per una d alumini anoditzat. Les dues balconeres laterals, també amb arc rebaixat, tenen una cornisa que les protegeix i uns brancals amb una petita motllura. La fusteria ha estat substituïda per una d alumini, incorporant persianes de PVC i un aparell d aire condicionat. Com a remat té una sanefa de greques i motllurada, quatre respiralls quadrats i una cornisa, que a sobre del portal està suportada per tres mènsules i es corona amb una barana de balustres ceràmics. El parament que era estucat, ha estat arrebossat i pintat. Habitatge unifamiliar de segona residència Oficina - magatzem. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). -AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Colón. -AM: Projecte d Urbanització Montiu (1884). Rectificacions Municipals del Projecte (1885). Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme Expedients José Jerez (1885), Dolores Jeréz (1886). -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX: Carrer Colón. -LACUESTA, R.; GONZALEZ, A.: Arquitectura Modernista a Catalunya. (1990). ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Ha sofert una operació de maquillatge, poc sensible. VALORACIÓ: PROPOSTES: Model d habitatge de la colònia estiuenca de Montcada de finals del XIX. Forma part de la façana urbana que dóna a la via del ferrocarril. DADES HISTÒRIQUES: Tot just feia un any que Joaquim Montiu va presentar el projecte d urbanització de les seves propietats situades a migjorn del Bogatell, quan José Jerez, veí de la vila de Gràcia, va sol licitar a l Ajuntament de Montcada el permís per edificar, en el solar que havia adquirit poc temps abans, dos habitatges iguals formats per planta baixa i soterrani, amb façana al carrer Colón i jardí al darrere. Les noves edificacions, destinades a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família, foren encarregades al mestre d obres Josep Graner i Prat, autor en el mateix carrer de la casa de Dolores Jerez Casellas, filla de José Jerez, situada a tocar de l anterior. Josep Graner i Prat fou mestre d obres municipal i assessor de l ajuntament en temes urbanístics des del És autor d un bon nombre de projectes municipals, com l escorxador i presó (1884) al carrer Barcelona, el pont sobre el Bogatell (1886 i 1891), escoles municipals (1900), alineació del carrer Ripoll (1917), edifici de l ajuntament (1917), ampliació del cementiri (1913). És autor també de la façana de la casa Cuyàs (1928), de la torre Valentí (1927), de la casa Riera (1886) al carrer Bogatell, de l edifici d habitatges Ciuró (1885) al carrer Carretera Vella núm. 3-6, de la glorieta de can Milans (1927) i de la torre de Vista Rica (1887).

17 I.RU.016/053 NÚM. REF. : I.RU - 16 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Casa Sanz. Casa Fàbregas. SITUACIÓ : Carrer Colón, 19 i C/ Montiu, 23. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : Joaquim Sitjás Pausas M. d O.( -T. 1865). Ramon Algueró i Abelló, arquitecte (Ampliació 1998). PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joaquim Sanz i Caminals. Albert Fàbregas (ampliació 1998). Unihabitatge entre mitgeres amb pati al darrere, reformat en plurihabitatge. Carrer que es consolidà entre el formant la colònia estiuenca de Montcada, al costat de la estació de França i al llarg del ferrocarril. Als anys 70 /80/90 del segle XX s han enderrocat moltes cases per ferhi blocs. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà. (S). 13b. Zona en densificació semiintensiva. Maria Mercè Estrada Barniol. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

18 I.RU.016/053 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Habitatge unifamiliar entre mitgeres amb pati, que durant la confecció de la fitxa, l arquitecte Ramon Algueró l ha reformat i ampliat, transformant-lo en edifici plurifamiliar respectant la tipologia existent. La parcel la té una superfície de 420 m 2, i unes dimensions de 14m x 30 m, amb un desnivell d uns tres metres entre el carrer Colón i el de Montiu. La façana es simètrica i està resolta en llenguatge clàssic, amb un portal central aixecat uns graons, permetent la il luminació i la ventilació de la planta semisoterrani. A cada banda del portal hi ha dues obertures de proporció vertical, amb una barana de balustres; han estat tapades les dues dels extrems. Els forats estan emmarcats amb guix, i protegits amb un trencaaigües motllurat. En la part superior hi ha sis respiralls en forma de rombe. La planta baixa es corona amb una cornisa motllurada, sobre la qual s ha afegit una planta amb les obertures alineades amb les inferiors i una balustrada. La tanca posterior del pati pel carrer Montiu, s ha mantingut. En el portal hi ha la data de 1887 en ferro forjat. Unihabitatge. Plurihabitatge. ESTAT DE CONSERVACIÓ: En procés de reforma (1999). VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Exemple de tipologia de cases d estiueig de línies clàssiques dels primers estiuejants de finals del XIX. Forma part de la façana urbana que dona a la via del ferrocarril. El 30 d agost de 1886, Joaquim Sanz i Caminals, advocat i veí de Barcelona, va sol licitar permís a l ajuntament de Montcada i Reixac per a construir una casa en el solar de la seva propietat situat al carrer Colón (anomenat també carrer del ferrocarril) que havia adquirit poc temps abans a Joaquim Montiu. La nova edificació, formada per planta baixa i jardí al darrere, destinada a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família, fou encarregada al mestre d obres Joaquim Sitjás. El projecte inicial presentava una casa d 11 metres de façana, dels quals 3, els situats a l extrem nord, corresponien a un reixat del jardí. El mestre d obres Joaquim Sitjàs i Pausas va estar en actiu de 1870 a 1900, i té obres a Gràcia i Sant Gervasi. Aquesta parcel la formava part de les propietats de Joaquim Montiu, important terratinent de Montcada, el qual l any 1884 va definir i limitar les seves propietats situades entre el Bogatell, el carrer Pasqual i les dues línies del ferrocarril, per tal de dividir-les en parcel les urbanitzables. El projecte, signat pel mestre d obres Alexandre Pemich, va ser autoritzat per Josep Graner i Prat, assessor de l ajuntament en temes urbanístics, i aprovat (amb petites modificacions sobretot pel que fa al traçat del carrer Sant Lluís) pel consistori l any Les epidèmies de còlera de mitjans de segle i les successives febres i grips que assolaren Barcelona van facilitar el procés d urbanització. Alguns sectors benestants de la burgesia barcelonina van traslladar a la petita vila de Montcada la seva segona residència, cercant la bellesa

19 I.RU.016/053 del paisatge, un aire molt més sa i unes aigües i unes fonts de molta anomenada. Però cal no oblidar la importància del ferrocarril en l expansió i disposició d aquest turisme de temporada. El ferrocarril va apropar-se inicialment al centre dels nous nuclis residencials: Estació de França i el carrer Colón, l estació del Nord i el carrer Sant Antoni, i la de Sant Joan i el carrer Balmes. Però aquest ràpid creixement va posar de manifest ben aviat les mancances urbanístiques del poble i les seves limitacions per assimilar aquests nous carrers. L any 1890, per exemple, Joaquim Sanz i el seu veí Lluís Gonzaga Geribert van denunciar davant l ajuntament l estat en què es trobava el carrer Colón a l alçada del carrer Sant Lluís, ple de sots i terraplens que impedien «la llegada de carruajes i particularmente conductoras para el traslado de los muebles, así como también les es en extremo difícil a los vecinos alquilar las habitaciones altas de sus torres que tienen entrada por la calle de Colón». El 4 de febrer de 1890, Joaquim Sanz encapçalava una nova llista de veïns (on hi figuraven entre altres Josep Vilaseca i Josep Jerez) que reclamaven a l Ajuntament i al promotor de la urbanització Joaquim Montiu la construcció d un pont sobre el Bogatell. Aquesta fou la gran aspiració dels habitants de l indret. Ja l any 1886 els mateixos veïns bastiren una passera de fusta recolzada sobre un mur per tal de comunicar els dos sectors del carrer Colón. L any 1891, el mestre d obres municipal, Josep Graner i Prat elaborà un nou projecte de passera sobre el torrent, aprovat finalment per l ajuntament. Al llarg del segle XX, la casa Fàbregas fou habitada pels hereus del promotor Joaquim Sanz. Entre ells hi destaca la figura literària de Xavier Fàbregas. L any 1998 es va dur a terme la remunta del pis i tot un seguit de reformes dirigides per l arquitecte Ramon Algueró i Abelló. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -A.M. Llicència d obres 18/5/ AM: Plànol del projecte, 1886 i AADD: Montcada, primer quart de segle Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Colón. Escrita: -AADD: Montcada, primer quart de segle AM: Projecte d Urbanització Montiu (1884). Rectificacions Municipals del Projecte (1885). Registro de Permisos de Edificación I. -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX. -BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona. (1973). -SALMERO, M.A.; SALMERO, N.: Els carrers de Montcada i Reixac Urbanisme Expedients 1886 i Documents Varis: Instància veïns Colón (1890), Instància Sanz (1890), projecte de passera carrer Colón (1886). Projecte i plànols passera sobre el Bogatell (1891).

20 I.RU.017/054 NÚM. REF. : I.RU - 17 DENOMINACIÓ : Casa Esteve Riera. SITUACIÓ : Carrer Bogatell, 19. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Josep Graner i Prat (M. d O.). Esteve Riera. Unihabitatge entre mitgeres amb pati. El carrer Bogatell va néixer amb els primers estiuejants del s. XIX. Arriba fins al riu Besòs travessant amb un pas a nivell el ferrocarril. Actualment ha sofert un important procés de substitució d edificis. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sòl Urbà. (S) 13b. Zona en densificació semiintensiva Hereters E. Riera Pubill. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

21 I.RU.017/054 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Unihabitatge entre mitgeres de planta baixa, altell i planta pis amb coberta plana. La parcel la té una amplada de 6m de façana i s eixampla en el pati. La part de la façana que ha sofert més canvis és la planta baixa, en haver-se ampliat el portal d accés i transformat en comerç l altra obertura. La descripció de la façana és la següent: en planta baixa hi ha un portal ampliat amb dues targes laterals i a sobre, un balcó que correspon a l altell, i una segona porta que correspon al comerç, que ha estat tallada per la caixa de persiana i tendal. Com a remat de la planta baixa hi ha un fris ample amb tríoglif a base de quatre mènsules i les mètopes són esgrafiats en forma de papallona. En la planta pis hi ha una balconada, amb barana de brèndoles de ferro forjat. Les obertures estan emmarcades amb dues pilastres amb fust estriat i capitell, que suporten la llinda amb un relleu floral, acabat amb dues mènsules de la cornisa que sobresurt quan passa per sobre de l obertura. En la part superior hi ha un fris amb mènsules que suporten una cornisa, els respiralls i un esgrafiat. Com a remat, hi ha una barana de balustres i tres pilastres. El revestiment de la planta baixa és un estuc de calç a base de franges horitzontals, que ha estat pintat de blanc, i en la planta pis és un estuc imitació de carreus. Les persianes són enrotllables de llistons pintades de color verd Unihabitatge. Unihabitatge amb comerç. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. S ha pintat solament la part de planta baixa de color blanc. Presenta despreniments en el revestiment de la barana superior, Algunes cornises estan deteriorades. VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Un dels pocs habitatges de la colònia estiuenca de Montcada de finals del XIX, del carrer Bogatell, resolt amb llenguatge eclèctic. Restaurar tota lafaçana. El 29 de desembre de 1886 Esteve Riera, veí de Montcada i propietari d altres cases i terrenys en el municipi, va sol licitar a l ajuntament autorització per edificar una casa en el solar de la seva propietat situat al carrer del Bogatell. La nova edificació, formada per planta i pis, amb façana al carrer del Bogatell i destinada a habitatge habitual del peticionari i la seva família, ocuparia la part meridional del terreny que Riera posseïa en aquest sector i que s estenia per la part del darrere fins al carrer Montiu. Es crearia així un enorme pati interior envoltat per una tanca de quatre metres d alçada, la qual en el pany situat al carrer Montiu reproduiria l estuc de la façana principal. Les obres d edificació foren encarregades a Josep Graner i Prat (1844 -títol ), mestre d obres municipal, i autor també d altres cases i torres en aquest sector de Montcada, com la torre de Maria Noe (1886) situada al carrer Montiu, la casa Jerez (1885) i la casa Geribert (1886) al carrer Colón, la casa Musella (1886) al carrer Domènec fins, la façana de la casa Cuyàs (1928), la torre Valentí

22 I.RU.017/054 (1927), la glorieta de can Milans (1927) i la torre de Vista Rica (1887). El període fou especialment important pel desenvolupament urbanístic d aquest sector de Montcada, ja que durant aquests anys van proliferar els projectes d edificació de nous habitatges i torres d estiueig modificant la fesomia d aquests nous carrers que tot just s havien projectat, transformant considerablement la vida social i econòmica del poble i difonent una nova arquitectura pròpia i diferenciada. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrers. Escrita: -AM: Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme Expedients Riera Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX: Colón i Bogatell. -BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona.(1973) -LACUESTA, R.; GONZALEZ, A: Arquitectura Modernista a Catalunya. (1990).

23 I.RU.018/055 NÚM. REF. : I.RU - 18 DENOMINACIÓ : Cases Codina. SITUACIÓ : Carrer Bogatell, 23 i 25. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Felip Badosa i Franch (M. d O. T.1871). Margarida Codina. Dos unihabitatges entre mitgeres. El carrer Bogatell va néixer amb els primers estiuejants del s. XIX. Arriba fins al riu Besòs, travessant amb un pas a nivell el ferrocarril, seguint la traça d un torrent. Actualment ha sofert un important procés de substitució d edificis. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sòl Urbà. (S.U.). Clau13b. Zona en densificació semiintensiva. Maria del Carme Arjalagué Codina. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

24 I.RU.018/055 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Rengle de dos unihabitatges entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues aigües. Cada parcel la té una amplada de 5 m de façana. El conjunt del dos habitatges forma un eix de simetria per la mitgera, mantenint una unitat de composició. La descripció d un dels habitatges és la següent: en planta baixa hi ha un portal i una finestra, (que tradicionalment correspon amb el conegut popularment a quarto de reixa ) i en la planta pis, una balconada, que uneix els dos habitatges i una finestra a cada costat. En la part superior hi ha un fris amb mènsules que suporten una cornisa, els respiralls, un esgrafiat i en la part alta, hi ha els matxons de l original barana de balustres, que ara és el mur de la remunta. Les obertures estan emmarcades amb un aplacat de rajola fina en planta baixa i, en planta pis, la llinda té flors als extrems i està protegida per un trencaaigües amb la flor de lotus central i una a cada extrem. El revestiment de la planta baixa és un estuc de calç a base de carreus a punta d ametlla, i en la planta pis és un estuc imitació obra vista color vermellós, i cantoneres de carreus. El parament de la remunta està arrebossat sense pintar, amb una canalera com a remat. La finestra de la planta baixa té una reixa i el balcó, brèndoles, tot de ferro forjat. Les obertures estan protegides per persianes de llibret envernissades; la fusteria sembla la original. Conjunt de dos habitatges. Conjunt de dos habitatges. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. Algunes reparacions de l estuc s han fet amb arrebossat de pòrtland sense pintar. VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Habitatges de línies clàssiques del s. XIX, ben conservats. Endarrerír el cos superior per tornar a posar els balustres i recuperar el coronament original. El carrer Bogatell formà part del primer eixample del poble de Montcada proposat per Joaquim Montiu l any 1884, en definir i limitar les seves propietats situades entre aquest carrer, el carrer Pasqual i les dues línies del ferrocarril, per tal de dividir-les en parcel les urbanitzables. El projecte, signat pel mestre d obres Alexandre Pemich (autor de la torre avui desapareguda d Antònia Domènec (1884) situada al carrer Colón), va ser autoritzat per Josep Graner i Prat, assessor de l ajuntament en temes urbanístics, aprovat pel consistori l any 1885, i recollit més tard en el Pla Geomètric de Montcada. El carrer Bogatell seguia el traçat d un torrent que davallava dels vessants del turó de Montcada i que es va mantenir descobert fins l any 1934, provocant forces problemes als veïns del carrer. De l any 1886 data el primer projecte de bastir una passera per tal de facilitar el pas dels carruatges; i el 1891 Josep Graner i Prat, mestre d obres municipal, elaborà un pas definitiu sobre el torrent aprovat finalment pel consistori i inclòs en els pressupostos municipals (el cost fou de pessetes i 20 cèntims).

25 I.RU.018/055 Durant el darrer terç del segle XIX, el carrer Bogatell va aplegar un bon nombre de cases d estiueig de famílies benestants de Barcelona, com les torres situades a la cantonada amb el carrer Colón (la torre Vidal (1884) i la torre LLovet, després Carbonell, obra de Camil Oliveras (1885), o els habitatges entre mitgeres de Felip Badosa (1886), Jaume Bofill (1890), Esteve Riera (1886) o Margarida Codina. Era el 18 de novembre de 1885 quan Margarida Codina va sol licitar el permís per edificar, en un solar de la seva propietat, un edifici format per dos habitatges de planta i pis. La nova construcció fou encarregada al mestre d obres Felip Badosa i Franch, propietari de la casa veïna, avui molt reformada, situada a la cantonada amb el carrer Montiu. Felip Badosa va estar en actiu de 1875 a 1897, i té obres a Barcelona i a Gràcia. Ës de destacar el panteó Saladrigas en el Cementiri de Sant Andreu. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol de Llicència 1885 i Escrita: -AM: Urbanisme. Projecte Montiu 1884 i Memòria Municipal (1885). Projecte Passera (1886 i 1891). Obres Municipals (Bogatell 1934). Projecte Codina (1885 i 1886). Registro Permisos de Edificación de Montcada.I -BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona 1973.

26 I.RU.019/056 NÚM. REF. : I.RU - 19 DENOMINACIÓ : Casa Masgoret. SITUACIÓ : Carrer Generalitat, 8. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : Joan Barba Balanzó. M. d O.( T. 1873). PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: Manuel Masgoret. Unihabitatge entre mitgeres en parcel la cantonera. Carrer que es consolidà entre el formant la colònia estiuenca de Montcada al llarg del ferrocarril. Forma la placeta existent entre l estació de França, el carrer Colón i el carrer Generalitat. Aquest ha sofert moltes substitucions als anys 70 /80/90 del segle XX, enderrocant-se moltes cases per fer-hi blocs. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà. (S). 13b. Zona en densificació semiintensiva. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

27 I.RU.019/056 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Edifici entre mitgeres de planta baixa i planta pis amb coberta plana i pati, amb dos habitatges, un per planta. La parcel la és cantonera, té una amplada de 5,5 m. de façana a carrer Generalitat i 27 m a carrer Colón. L edifici no ha sofert pràcticament canvis en la façana. La distribució de façanes es la següent: en planta baixa hi ha un portal i una finestra pel carrer Generalitat, i un portal amb tarja superior i tres finestres. En la planta pis dos balcons units per una balconada, amb barana de brèndoles de ferro forjat, pel carrer Generalitat, i dos balcons independents, tres finestres i una galeria pel carrer Colón. Les obertures estan emmarcades amb gruix i cara llisa, sobresortint la llinda. En la part superior hi ha un fris amb mènsules que suporten una cornisa i els respiralls. Com a coronament, hi ha una barana de balustres fets in situ i pilastres. El revestiment és un estuc de calç a base de franges horitzontals. La fusteria és de fusta pintada de color blau-gris, excepte la porta d entrada, que està pintada de color marró; les persianes són de llibret en la planta baixa. En la planta pis s han eliminat. Habitatges d estiueig. Habitatges en primera residència. Regular. La façana no ha tingut manteniment. Manquen balustres i ha caigut el revestiment en algunes zones. Un dels primers edificis d habitatges de la colònia estiuenca de Montcada de finals del XIX, al inici del carrer Colón, que no ha sofert pràcticament canvis. Delimita la plaçeta de l estació de França, tipologia de la casa de cos amb un petit pati. La façana està resolta en llenguatge de línies clàssiques. Restauració de la façana. El 12 de juny de 1885, Manuel Masgoret, veí de Sant Andreu del Palomar, va sol licitar a l ajuntament l autorització per construir una casa en el terreny de la seva propietat situat al «carrer del ferrocarril i passeig de l estació» (actual carrer de la Generalitat). La nova edificació, destinada a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família, formada per planta i pis, fou encarregada al mestre d obres Joan Barba Balanzó. (M. d O. T. 1873), autor també de les cases de Josep Ventura (1887) situades al carrer Colón. Joan Barba va estar actiu de 1881 a 1911, té obres a Sarrià, i Gracia. Va ésser Membre de la Junta del Centre de M. d O. el Cal destacar la construcció de la casa Gibert al carrer València, , de Barcelona, de 1894, i el Projecte d abastament d aigües públiques ( ). Com és evident, Masgoret necessitava també l autorització de la companyia dels ferrocarrils de l Est, ja que la seva propietat era situada en terrenys de servitud de la companyia, la qual li fou concedida amb la condició que l alineació de la façana encarada al carrer anomenat del ferrocarril (actual carrer Colón) es fixés a cinc

28 I.RU.019/056 metres dels terrenys de l estació. Actualment, el carrer és molt més ample. La finca de Manuel Masgoret limitava a ponent amb la casa de Segundo Crespo i per llevant i tramuntana amb terrenys de la companyia del ferrocarril, tal com s aprecia en el plànol elaborat per l arquitecte Alexandre Pemich el Veritable dinamitzador de l estiueig a Montcada, el ferrocarril posseïa importants propietats, encara no urbanitzades, al llarg d aquest període. Pemich ens descriu l extensa parcel la formada pels carrers Montiu i Bogatell, on es pot observar com l extrem del carrer Colón, situat darrere de l estació, just davant de la finca de Manuel Masgoret, així com també tot el sector nord del l actual carrer de la Generalitat, eren propietat de la companyia. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Colón i Panoràmiques. AM: Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme. Expedient Masgoret Documents Varis: Plànol propietat de J. Ventura (1885). -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX: Ferrocarrils. -BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona.(1973).

29 I.RU.020/057 NÚM. REF. : I.RU - 20 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Torre Alemany. SITUACIÓ : Carrer Balmes, 44. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Francesc Alemany i Casulles, arquitecte. Francesc Alemany i Casulles. Habitatge tipus torre d estiueig semiaïllada, voltada de jardí. Entre la carretera vella de Barcelona a Ribes i la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà, a la vora de l Estació de Sant Joan. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). Clau 13b. Zona en densificació semiintensiva. Josefa Arimón Viñals. Supera la profunditat edificable. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

30 I.RU.020/057 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Habitatge d estiueig tipus torre, part aïllada i part entre mitgeres, en parcel la de uns 800 m2 aproximadament, i pendent apreciable, gaudint de bones vistes. L edifici s emplaça perpendicularment al carrer, a la banda nord de la parcel la, deixant tot el pati a sud. Té una volumetría massissa, de PB + 2, aixecant-se la part central en una planta més, de la que sobresurt una torre de planta quadrada en la part posterior (PB+4) i que fou construïda posteriorment. La façana del pati, la principal, orientada a migdia, té una composició simètrica; cos central avançat i mes elevat, amb coberta de dues aigües, sobresortint la coberta de la torre a quatre aigües, amb teula àrab, cavallet i bola de ceràmica, tot de color verd. Els dos cossos laterals tenen coberta plana i barana en gelosia de totxo manual. L accés principal és en l eix de simetria, protegit per un balcó suportat per dues columnes de ferro fos. Hi ha un segon accés directe a la casa per la façana del carrer Balmes. En la primera planta hi ha tres balcons, un sobre l entrada i dos a la façana del carrer Balmes, essent totes les baranes de ferro forjat; la resta són grans finestrals de proporció vertical. En la segona planta hi ha un gran fris a base de finestres separades per pilastres amb capitell i un ràfec de dues files de cairons a 45 graus, tot d obra vista manual, que ha estat pintada de color marró. Corona la part central de la façana principal un rellotge de sol, emmarcat, amb un dibuix d una quàdriga de tres cavalls. Els elements de la façana, com cornises, pilastres, ràfecs, baranes, brancals, ampits i llindes, estan resolts amb totxo manual. El mur està arrebossat i pintat de color groc. Els tancaments de les obertures són de fusta amb barretes i vidres de colors, protegides per persianes de llibret pintades de color verd clar. El jardí té dos parterres amb diverses espècies vegetals, com xiprers, baladres, palmera, pins i camins enllosats. Està protegit per la banda del carrer per una tanca d obra vista manual i reixa de ferro forjat, amb dos portals, un per a vehicles i el segon per a vianants. Segona residència. Primera residència. Bo. La façana ha estat restaurada recentment. Mostra de l arquitectura d estiueig amb jardí i torrassa, resolta amb llenguatge neoclàssic, en plena època modernista i feta per estiuejar un arquitecte, emplaçada al costat del ferrocarril, amb volumetria compacta i elements de totxo manual molt treballats. Restaurar els estucs de calç originals. El 23 de setembre de 1909, Francesc Alemany i Casulleras, veí de Barcelona, amb despatx d arquitecte al carrer Aragó 968, va sol licitar permís a l ajuntament per edificar una casa en el solar de la seva propietat situat al carrer Carretera de Dalt (o carrer de la Carretera, antic nom del carrer de Balmes que durant la Segona República s anomenà Santiago Rossinyol), entre la casa núm. 35, també propietat seva, i la núm. 36, propietat de la seva mare Eulàlia

31 I.RU.020/057 Casulleras, vídua d Alemany. Segons els plànols (setembre 1909) projectats pel mateix sol licitant, el solar es tancava amb una reixa de ferro recolzada sobre un mur, la qual encara es conserva en els accessos del carrer Carretera de Dalt i la línia del ferrocarril Barcelona - Sant Joan. Segons que es llegeix en un detallat informe que Alemany va afegir als plànols, la casa, destinada a habitatge d estiueig, era formada per tres cossos d edificis: un central i dos laterals. Els tres amb la planta baixa a un metre d altura sobre el nivell del carrer. La torre que corona l edificació va ser projectada anys més tard. Tot i que no s ha conservat la llicència i els plànols d aquesta remunta, algunes fotografies de l època ens la situen a mitjans dels anys vint. La importància del ferrocarril en l expansió i disposició dels habitatges d estiueig a Montcada és apreciable també en aquest cas. El ferrocarril va apropar Montcada a Barcelona des de mig segle XIX (amb dos trens diaris), i les estacions van convertir-se ben aviat en el centre dels nous nuclis residencials. La torre Alemany, situada molt a prop de l estació de Sant Joan i a tocar d altres edificacions més antigues de la família Alemany Casulleras, fou (com la casa Taulé, actual Casalet de Cultura) conseqüència de tot aquest procés. Però si les estacions van condicionar la disposició dels nous habitatges a finals del segle XIX, creant i articulant veritables carrers residencials, la carretera de Ribes ho va fer des de principis del segle XX. Els carruatges primer i l automòbil després, allunyaren els estiuejants del centre del poble cap a altres indrets: la Font Pudenta i Vallensana. La Torre Alemany va ser expropiada durant la guerra civil i més endavant comprada pels actuals propietaris. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle AM. 1909, 14/1957, /1963, /1972, 536, 406/ AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Panoràmiques. Escrita: -AADD: Conèixer Montcada AM: Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme Expedients Documents Varis: 1883 (ferrocarrils). -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX. -SALAMERO, M.A.; SALAMERO, N.: Els carrers de Montcada i Reixac

32 I.RU.021/058 NÚM. REF. : I.RU - 21 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : Ca l Ubach. Carrer Barcelona, 9 / Passatge Escorxador. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XIX. Remunta del segon pis i façana Reforma i ampliació d habitatge,1951. AUTOR : Francesc Ubach i Trullàs, Arquitecte T-1934 (Reforma 1951) PROMOTOR : Francesc Ubach i Vinyeta (Remunta del segon pis i façana al 1912) Hereus d Albert Ubach i Mascaró (Reforma 1951). TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Unihabitatge entre mitgeres amb pati posterior, ara plurifamiliar. Situat entre, la continuació del carrer Major, i la via del ferrocarril de França. Voltat d edificis de planta baixa i pis i altres que han estat substituits a mitjans del s.xx. de Pb +3. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà. (S.U.) 13b. En densificació urbana semiintensiva. Propietaris diversos. Supera profunditat edificable PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

33 I.RU.021/058 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Edifici entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa i dues plantes pis, que s ha transformat en habitatge plurifamiliar, s ha edificat parcialment el pati, s han col locat comerços en la planta baixa i s ha construït parcialment una tercera planta. La coberta és a dues aigües. La planta baixa està totalment modificada amb els comerços i la porta d alumini i vidre per als veïns, sent l única part de la façana pintada de color blanc. Abans tenia un portal central i una finestra a cada banda. La planta pis té una gran balconada correguda amb barana de ferro forjat i amb dos balcons i un finestral central, protegits per persianes de llibret de color blanc. Cal destacar l ornamentació amb estucs a la calç, especialment en els brancals i llindes. Té especial interès la segona planta, tant a la façana principal com a la posterior, amb set columnes helicoïdals de maó vist, definint sis obertures d una galeria, amb l ampit decorat amb una peça de ceràmica corbada de color ocre i una cornisa protegida amb rajoles verdes i blanques. Aquestes obertures estan protegides per un important ràfec, suportat per bigues de fusta i acabament de teula plana esmaltada de color verd. A cada extrem de la façana principal hi ha un baixant que presenta humitats. Cal destacar la tanca posterior del pati, on hi la data de 1912 en un pilar i l escut de Catalunya en un altre; la tanca és revestida de trencadís policrom. L escala ha estat transformada en una de veïns. Unihabitatge per segona residència. Plurihabitatge de sis habitatges. Regular. Té intervencions i ampliacions molt poc afortunades. Malgrat les intervencions maldestres que ha patit l edifici, que poden ser corregides, el seu emplaçament, la seva volumetria i el seu llenguatge formal (decoració de façana i composició) constitueixen un continuum urbà del carrer Major, que cal conservar. Iniciar la restauració de totes les façanes i eliminar habitatge del pati. L escriptor i intel lectual barceloní Francesc Ubach i Vinyeta (mestre en gai saber), fou un home molt integrat en el mon cultural i literari del poble de Montcada. Entre algunes de les seves col laboracions, cal destacar la participació i el foment dels jocs florals de principis del segle XX, així com també la redacció dels goigs de la Mare de Déu del Turó. Ubach fou un dels estiuejants notables del municipi. Un esment especial mereix el seu fill Antoni Ubach i Mascaró, el qual va reproduir en el seu arxiu particular un bon nombre de documents originals, molts dels quals avui han desaparegut, referits a la història del poble. Un valuós arxiu que, conjuntament amb una important col lecció de fotografies de la Montcada de la primera meitat de segle, fou cedit pels seus hereus a la Fundació Cultural Montcada. L actual casa Ubach, situada en el núm. 9 del carrer de Barcelona, és una reforma sobre un edifici anterior. Segons fotografies de principis

34 I.RU.021/058 de segle, l any 1912 es va dur a terme una profunda reforma d una antiga edificació del segle XIX. Es va elevar el primer pis amb una galeria, i alhora, es va reformar l interior, el jardí del darrere i la façana, donant-li a tot plegat, un cert aire modernista. Tanmateix, no s ha conservat l expedient del projecte ni tampoc cap notícia de l arquitecte. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). P 121 i 122 -A.M /66, 96-67/86, /63, /64, 40/54, 91/55, 43-32/58, 74-57/67, /61, 290/54, 20-19/62, /62, 13-7/90, /72, /62, 88-71/70. Escrita: -AADD. Centenari de l Escola d Arquitectura de Barcelona / (1977). -SALMERO, M.A.; SALMERO, N.: Els carrers de Montcada i Reixac. (1990).

35 I.RU.022/059 NÚM. REF. : I.RU - 22 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Casa Rufi. SITUACIÓ : Carrer Domènec Fins, 48. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Primer quart del s. XX. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : Pere Rufi i Ventura. Unihabitatge entre mitgeres. A la vessant de migdia del turó de Vista Rica, a prop de l estació. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sòl Urbà. (S.U.). Qualificació: Zona en densificació semi-intensiva, Clau 13b. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: AS Constructores SA. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

36 I.RU.022/059 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Unihabitatge entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta plana a la catalana i pati posterior, resolt amb llenguatge modernista. La façana té dues alineacions, desenvolupant una línia trencada. En planta baixa, hi ha un portal amb finestra a cada banda i un portal amb arc apuntat d entrada al garatge. Les finestres estan protegides amb reixes molt treballades de ferro forjat. En planta pis, hi ha quatre balcons units per una balconada que abasta l amplada de la façana, suportat per vuit mènsules, amb barana de ferro forjat bombat per la part baixa. Les obertures de la planta pis, estan emmarcades per pilastres amb capitell jònic i relleus en les llindes amb una copa i animals alats. Estan protegides per persianes de llibret. La cornisa superior, de gran potència, és a base de arcuacions alternant dues mides, i a sobre unes falses antefixes en forma d estel de sis puntes. El revestiment és arrebossat i pintat de color verd clar, que contrasta amb els emmarcats de color os i detalls en blanc. Les reixes són de color verd. En la part posterior hi ha un pati desenvolupat en terrasses, interessant, on s ha construït una font ornamental en el mur de contenció de terres. Unihabitatge. Magatzem i garatge. Bo. Ha estat recentment restaurada la façana, i s ha substituït l estuc de calç per un arrebossat i pintat. Habitatge resolt amb elements clàssics i modernistes, en una artística solució eclèctica, amb una potent cornisa. Restaurar la façana posterior i pati. Edifici construït durant els primers anys del segle XX. El promotor fou Pere Rufi i Ventura, veí de Barcelona, el qual ja consta en els registres municipals com a propietari de la casa l any No s ha conservat, però, el projecte d edificació ni cap notícia de l arquitecte. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -Fitxa IPCE AM: Urbanisme, llicència I també /63. I també: Secretaria, Padró (1908)

37 I.RU.022/059

38 I.RU.023/060 NÚM. REF. : I.RU - 23 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Casa Santaló. SITUACIÓ : Carrer Domènec Fins, 80 (abans Sant Antoni, 39). DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : Josep Santaló i Garriga. Unihabitatge aïllat amb pati. A la vessant de migdia del turó de Vista Rica, a prop de l estació de ferrocarril, Montcada i Reixac, Manresa. Voltada de torres semblants. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà. (S.U.) Clau 15. Conservació de l estructura urbana i edificatòria. Joan Maresme Morera. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

39 I.RU.023/060 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Casa aïllada de forma prismàtica, de planta baixa, un pis i golfes, voltada de jardí, situada uns tres metres per sobre del carrer, orientada a migdia. La parcel la, emplaçada a la vora de l estació de Manresa, és llarga i estreta, d uns m2 de superfície i té força pendent. La composició és simètrica en la façana a carrer: el mur de contenció, amb balustres, és tallat en la part central per a fer-hi l escala d accés; l habitatge es situa en el mateix eix. Les façanes són de línies clàssiques; en planta baixa, un portal centrat i dues finestres, una a cada banda de la porta; en el primer pis, tres balcons units per una balconada; com a coronament superior una cornisa suportada amb mènsules i una barana de matxons i balustres, amaguen la coberta plana a la catalana. Les obertures, de proporció vertical, tenen brancals i llindes de morter, amb un gruix que sobresurt del pla de la façana; les llindes estan motllurades per la part superior formant un trencaaigües que es corona amb una palmeta. Les obertures estan protegides amb persianes de llibret pintades de color blanc. El mur està estucat amb calç, imitant carreus amb junta molt ampla, a les dues plantes, i cada planta està delimitada per un esgrafiat, el de la planta baixa. amb motius florals a base de corbes i el del primer pis amb flors de cinc pètals inscrites en una circumferència, que es combinen amb els respiralls quadrats. En façana a carrer i a la dreta de la parcel la, hi ha les cotxeres; la porta s ha modificat. Actualment s ha segregat i construït a sobre, endarrerit de la línia de carrer un altre habitatge. Del jardí cal destacar quatre grans arbres caducifolis. Habitatge en segona residència. Dos habitatges en primera residència. Bo. Li cal una restauració de tota la façana. Arquitectura classicista de les primeres torres aïllades d estiueig de finals del S.XIX. Emplaçades en la part alta de la Vila, al costat de l estació de ferrocarril, Montcada i Reixac, Manresa. En el jardí hi han espècies centenàries. Restaurar façanes, tanca i cotxeres. El 1897 Josep Santaló i Garriga, veí de Barcelona, va sol licitar a l ajuntament de Montcada i Reixac permís per edificar una casa, formada per planta baixa, pis i un jardí a l entorn, en el solar de la seva propietat situat al carrer de Sant Antoni núm. 39 (avui Domènec Fins núm. 80). La nova edificació, destinada a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família, rendistes de Barcelona, ocupava l extrem d un extens jardí que es prolongava fins als vessants del turó de Vista Rica. L any 1906, Josep Santaló sol licità permís per realitzar una ampliació de la mateixa casa afegint-hi un garatge de carruatges en un sector del jardí. No es conserven plànols de cap dels dos projectes ni tampoc notícies de l arquitecte.

40 I.RU.023/060 El carrer Domènec Fins és un dels carrers més antics del poble, i durant molts anys, va aplegar un bon nombre d edificacions de la colònia estiuenca de Montcada: Santaló, Galceran, Fins, i d altres. Del 30 d octubre de 1885 data el primer intent d alineació del carrer, proposat pels mateixos veïns, i que significaria el naixement del carrer Closes. L informe, molt detallat, fou a càrrec de Josep Graner i Prat, mestre d obres municipal, autor també del Pla Geomètric de Montcada (1896), on va determinar per al carrer Domènec Fins (llavors Sant Antoni) una amplada fixa de 8 metres. L alineació definitiva fou elaborada l any 1935 per l arquitecte Joan Bautista de Serra. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Domènec Fins. Escrita: -AADD: Conèixer Montcada AM: Registro de Permiso de Edificación I Urbanisme. Expedients Santaló 1897 i Documents Varis: Alineacions carrer Sant Antoni 1885 i Pla Geomètric de Montcada (1896). - Arxiu Fundació Cultural: Documents Segles XIX-XX.

41 I.RU.024/061 NÚM. REF. : I.RU - 24 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Torre Fins SITUACIÓ : Carrer Domènec Fins, 82. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Darrer quart segle XIX. AUTOR : Pau Garó, arquitecte (reforma de 1985). PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : Domènec Fins i Segarra. Elisa Riera Capdevila (reforma de 1985). Habitatge aïllat amb jardí. A la vessant de migdia del turó de Vista Rica, a prop de l estació de Montcada i Reixac, Manresa. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sol Urbà. (S.U.). Qualificació: Conservació de l estructura urbana i edificatòria, Clau 15. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Josefa Capdevila Roca. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

42 I.RU.024/061 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Casa aïllada de forma prismàtica de planta baixa i un pis, voltada de jardí, situada uns tres metres per sobre del carrer i orientada, a migdia. La parcel la, emplaçada a la vora de l estació de Manresa, és llarga i estreta d uns m2 de superfície, i té força pendent. La composició és simètrica en la façana a carrer; mur de contenció, amb balustres, tallat en la part central per a fer-hi l escala d accés, i l habitatge se situa en el mateix eix. Les façanes són de línies clàssiques, en planta baixa un portal centrat i dues finestres, una a cada banda de la porta, que està protegida per dos peus drets de ferro colat amb capitells jònics que suporten el balcó central. En el primer pis, dues obertures i una triple central amb balcó; com a coronament superior, una cornisa i una barana de matxons i balustres, amaguen la coberta plana a la catalana. Les obertures de proporció vertical, tenen brancals i llinda arrodonits amb motllura; estan protegides amb persianes de llibret pintades de color blanc. El mur està estucat i està delimitat per un esgrafiat amb motius florals geomètrics, que es combinen amb dos respiralls rectangulars. Del jardí cal destacar dos magnifiques magnòlies piramidals. En el portal d entrada al jardí hi ha escrit TORRE FINS Habitatge en segona residència. Habitatge en primera residència. Bo. Ha estat recentment restaurada. Arquitectura classicista de les primeres torres aïllades d estiueig de finals del S.XIX. Emplaçades en la part alta de la Vila, al costat de l estació de ferrocarril, Montcada i Reixac, Manresa. En el jardí hi ha espècies centenàries. Eliminar humitats del mur de contenció. El carrer Domènec Fins és, com tots els situats a sobre del carrer Major, un dels més antics de Montcada. En el llindar del segle XX va aplegar, com altres carrers situats en el primer eixample del poble (Colón, Montiu, Bogatell, etc.), un bon nombre de cases d estiueig de famílies benestants de Barcelona. Déu el seu nom a Domènec Fins i Segarra, propietari d altres solars i edificis en el nucli urbà i considerat com un dels grans benefactors del poble de Montcada, ja que va cedir al municipi el cafè Colon (anomenat en aquella època el casino dels senyors, que esdevindrà l Associació Benèfica Instructiva), l edifici que havia d acollir un hospital (utilitzat anys més tard com a caserna dels Mossos d Esquadra i finalment de la Guàrdia Civil), els terrenys de l actual plaça Lluís Companys o Plaça de l Envelat i les grans portes de fusta amb ferro forjat de l Ajuntament Vell. La casa de Domènec Fins data del darrer quart del segle XIX, moment en què es van edificar la major part de les torres del carrer Sant Antoni. Aquest sector, que a les darreries del segle XIX encara presentava alguns solars edificables, no es va veure afectat pel projecte

43 I.RU.024/061 d urbanització dels terrenys situats al seu darrere, aprovat per l ajuntament l any 1885 i que va significar el naixement dels carrers Closes i Turó d en Fermí. L any 1896 Josep Graner i Prat, mestre d obres municipal, va projectar l alineació del carrer fixant l amplada en 8 metres, i recollint-ho en el Pla Geomètric de Montcada. Segons aquest plànol, en el sector sud del carrer només hi havia edificades les cases Fins i Santaló. L any 1935 es va produir l alineació definitiva dirigida per l arquitecte Joan B. de Serra. Coetània de la seva veïna Santaló, la casa Fins no ha conservat els plànols del seu projecte d edificació, tot i que sabem que ja existia el 1884, any en el qual el seu propietari va decidir fer-hi obres menors, consistents en aixecar la vorera i refer la reixa del jardí. D aquesta actuació no s ha conservat tampoc cap plànol ni cap notícia de l arquitecte. L any 1985 es va presentar un projecte, d ampliació i modificació de l edifici, dirigit per l arquitecte Pau Garó, que va adaptar un habitatge en el pis superior de la torre. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Domènec Fins Escrita: -AADD: Conèixer Montcada ABI, 75 Anys d Història. ABI AM: Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme. Expedients Fins 1884 i Documents Varis: Projecte Urbanització darrera el Carrer Sant Antòni (1885), Alineació del carrer Sant Antoni (1896), Pla Geomètric de Montcada (1896). - Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX.

44 I.RU.025/062 NÚM. REF. : I.RU - 25 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : Casa Larratea. Carrer Sant Lluís, 1. (Carrer Colón, 14 / Carrer Montiu,13). DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Antoni Mª Gallissà i Soqué, arquitecte. Manuel Larratea i Catalán. Habitatge unifamiliar cantoner amb pati, per a segona residència. Carrer que es consolidà entre el formant la colònia estiuenca de Montcada, al costat de la estació de França i al llarg del ferrocarril. Als anys 70 /80/90 del segle XX s han enderrocat moltes cases per ferhi blocs. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). 13b. Zona en densificació semiintensiva. Esteban Benjamín Cohn Vossen. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

45 I.RU.025/062 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Habitatge unifamiliar entre mitgeres amb jardí, que al ser el primer del rengle o cantoner, té tres façanes. La parcel la té una superfície de 330 m2 (11m x 30 m) Té planta baixa i planta semisoterrani, amb coberta plana, diferenciant-se de la resta, amb l accés lateral, pel carrer St. Lluís i la tribuna semicircular que envaeix el pati, on destaquen dos magnífics castanyers. La planta es va fer sensiblement semblant al projecte d en Gallissà, però les façanes, que segons el projecte eren modernistes, es varen construir amb un llenguatge neoclàssic, seguint la moda del carrer. També s eliminà la planta golfes projectada per l arquitecte. Actualment la planta semisoterrani està ocupada per una cerveseria i la planta baixa per un habitatge. La façana del carrer Colón presenta tres obertures balconeres emmarcades amb regruix i barana de dues peces prefabricades, arrodonides amb temes florals. Pel carrer Sant Lluís, hi ha una obertura igual a les anteriors, el portal d accés, amb tarja superior on hi ha una reixa de ferro forjat amb les lletres M de L (Manuel de Larratea) i dues obertures més petites. Les obertures estan protegides per persianes de llibret pintades de color verd. El revestiment està estucat a la calç amb franges horitzontals i esgrafiats en les llindes amb temes florals. La façana posterior té dues plantes, on pren gran protagonisme la tribuna resolta amb arcades modernistes. La part superior està unida per un fris continu, on hi ha els respiralls quadrats, dos per obertura, una cornisa suportada per petites mènsules i un coronament amb barana de balustres prefabricats de pedra artificial. En la planta soterrani es veu un interior tractat amb llenguatge modernista. Les obertures són d arc apuntat de ferradura i la fusteria té uns vitralls amb temes florals; cal destacar l arrambador amb cenefa ondulada de temes florals de la casa Pujol i Baucis. Habitatge de segona residència. Habitatge de segona residència i en planta semisoterrani barrestaurant. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. S ha pintat la part inferior de la façana posterior. Presenta despreniments del revestiment. Hi ha pintats graffitis. Les xemeneies metàl liques són agressives amb la construcció. VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Habitatge de la colònia estiuenca de Montcada de finals del XIX. amb elements modernistes. Forma part de la façana urbana que dóna a la via del ferrocarril. És l únic edifici que es coneix de l arquitecte Gallissà a Montcada. Restaurar la totalitat de la façana. L 1 de març de 1899, Manuel Larratea i Catalán, notari i veí de Barcelona, va sol licitar a l ajuntament de Montcada permís per edificar una casa, formada per planta baixa i pis, en el solar de la seva propietat situat en el carrer Sant Lluís núm. 1. L edificació, destinada a habitatge d estiueig del peticionari, fou encarregada a Antoni Mª Gallissà i Soqué ( títol 1885), DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

46 I.RU.025/062 arquitecte molt reconegut durant aquells anys a Barcelona. Tot i que es van mantenir les estructures proposades per Gallissà, l aparença actual de la casa difereix molt del projecte presentat als plànols originals, datats també el L any 1901, Larratea, propietari també del terreny situat darrere la seva casa, a l altra banda del carrer Montiu (actual terrassa de la cerveseria), va decidir d encerclar-lo i convertir-lo en jardí. Els plànols de la tanca i el disseny de les tres portes d accés foren obra també de l arquitecte Antoni Gallissà. El mestre d obres municipal Josep Graner i Prat va considerar que la nova tanca havia de mantenir l harmonia estètica amb els edificis ja existents en el carrer, i va instar a Manuel Larratea que, alhora d encerclar el nou jardí, construís també les voreres del seu entorn, tal com ja ho havien fet altres veïns. El lloc on es trobava aquesta parcel la formava part de les antigues propietats de Joaquim Montiu, important terratinent de Montcada, el qual, l any 1884, va fixar el traçat dels carrers Sant Lluís, Pasqual, Montiu i Elionor per tal de dividir-los en parcel les urbanitzables. A partir d aquest moment, aquest sector va patir una profunda transformació urbanística i social. Pels voltants de l any 1900 el poble de Montcada s eixamplava més enllà del torrent del Bogatell, i aquests terrenys, aquests nous carrers, ja no eren només la part del darrere del carrer Colón, sinó que adquirien una vida i una fesomia pròpies. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). -AM: Plànol del projecte, 1899 i Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Colón -AADD. Arquitectura de Barcelona AADD. Centenari de l Escola d Arquitectura de Barcelona / (1977). AM: Projecte d Urbanització Montiu (1884). Rectificacions Municipals del Projecte (1885). Registro de Permisoso de Edificación I Urbanisme: Expedients 1899 i 1901 (Manuel Larratea). Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX -LACUESTA, R.; GONZALEZ, A.: Arquitectura Modernista a Catalunya. (1990). -S.P.A.C; Cataleg industria Pujol i Baucis. -SUBIAS, M.P.: Pujol i Baucis, centre productor de ceràmica arquitectònica d Esplugues de Llobregat. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

47 I.RU.026/063 NÚM. REF. : I.RU - 26 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Casa Serra. SITUACIÓ : Carrer Sant Sebastià, 20. Carrer Ripoll, 78. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joan Baptista de Serra i Martínez. (arquitecte municipal). José Serra Siqué. Torre d estiueig aïllada amb jardí. Al final del carrer Sant Sebastià amb bones vistes al Vallès en el seu origen, però ara afectat per l autopista, que impedeix les vistes ja que es troba a la mateixa alçada, i pel el ferrocarril, que passa per sota provocant soroll. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà. (S.U.). Clau 13b. Zona en densificació semiintensiva. Edifici aïllat en una zona entre mitgeres. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

48 I.RU.026/063 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Edifici de dos habitatges, amb una façana alineada a carrer, de planta baixa i planta semisoterrani, coberta plana, voltat de jardí, amb un aire noucentista. La parcel la té forma triangular, existint un fort desnivell entre el carrer Ripoll i el carrer St. Sebastià. La façana a carrer té una longitud de 10 metres, i presenta una sola planta amb una composició simètrica, amb un portal central, i dues obertures laterals, de proporció rectangular vertical, amb brancals i llinda amb el cantell rom i l ampit de les finestres amb rajola vitrificada de color blau i blanc. El fris és continu a tot el volum; està definit per una petita cornisa inferior, una superior més gran i, al mig, els respiralls quadrats de la coberta plana. És de destacar com a coronament de l edifici la barana de balustres perimetrals; en cada matxó de cantonada suporta una copa i la resta de matxons suporten boles amb garlandes. La façana posterior, que dóna al jardí, està aixecada vuit graons del nivell de pati pavimentat, un portal central amb finestres laterals i dues obertures més de proporció quadrada i amb persiana enrotllable, fruit d alguna reforma. En la planta superior hi ha un balconada amb barana de balustres, que uneix els tres balcons. El parament està revestit amb un estuc de calç imitant carreus a punta d ametlla. El remat d una xemeneia és amb trencadís. La tanca del jardí és amb pilastres d obra arrebossades i reixa de ferro forjat amb brèndoles retorçades. Dos habitatges com a segona residència. Dos habitatges com a primera residència. Bo. Caldria restaurar la tanca. Casal per estiuejants del segon període, amb pati, resolt amb llenguatge classicista, on cal destacar la barana superior amb les copes i boles. Restaurar les façanes, en especial de la balustrada i tanca del jardí. El 15 de juny de 1923 Josep Serra i Siqué va sol licitar permís a l ajuntament per aixecar una casa formada per planta baixa i pis en el solar de la seva propietat situat al carrer Sant Sebastià. L edificació, destinada a dos habitatges d estiueig del peticionari i la seva família, fou obra de l arquitecte municipal Joan Baptista de Serra ( títol 1914). Feia alguns anys que s havia iniciat la urbanització d aquesta zona. Fou el 6 d octubre de 1907 quan Jaume Viñals i Riera, propietari dels terrenys del turó d en Fermí, va presentar un projecte d urbanització dels terrenys situats a l extrem del carrer Ripoll (traçat de carrers i parcel lació) elaborat per l arquitecte J. Morgades, i el 1921 Viñals va encarregar a Joan B. de Serra el projecte de traçat del carrer Sant Sebastià, des del carrer Closes fins al carrer Ripoll, per tal de crear també parcel les urbanitzables. Joan Baptista de Serra fou arquitecte municipal de Montcada durant la primera meitat del segle XX. És autor d un bon nombre d habitatges particulars, la majoria molt modestos, al llarg d aquest període, així com també del grup d habitatges de l Asland, situats als passatges Jacint Verdaguer i de les Maduixes. És autor també d algunes

49 I.RU.026/063 edificacions de rellevància, com l edifici de la Unió de Masrampinyo (1924), i l església de Santa Maria (1941) i Santa Engràcia de Montcada ( ), entre d altres. És conegut també per la reforma i ampliació de la casa Vicens en el carrer de les Carolines, 18-24, de Barcelona, obra d Antoni Gaudí, i va rebre el Premi de l Ajuntament de Barcelona en L aparença actual de la casa Serra, una de les primeres de l indret, difereix substancialment de la presentada als plànols de L edifici estava projectat enmig del solar i es va edificar en alineació de vial. Les obertures estaven projectades amb arc de mig punt i es varen construir amb llinda recta. El balcó no era corregut en el projecte. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrers. -Documents Varis: Plànol projecte d urbanització Viñals (1907), plànol de traçat de carrer Sant Sebastià (1921). Escrita: -AADD. Arquitectura de Barcelona AADD. Centenari de l Escola d Arquitectura de Barcelona / (1977). -AM: Urbanisme Expedient Documents Varis: Projecte d urbanització de Jaume Viñals (1907), projecte de traçat del carrer Sant Sebastià (1921).

50 I.RU.027/064 NÚM. REF. : I.RU - 27 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : Cases Viñals. Carrer Ripoll, 62-64, cantonada Baixador de Sta. Engràcia (abans Sant Jaume). DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : Lluís G. Colomer i Ballol, arquitecte. Sebastià Viñals. Conjunt de dos habitatges entre mitgeres. CONTEXT : Al final del carrer Ripoll, un dels carrers amb projecte urbanístic, de 14 m. d amplada, amb habitatges de caràcter rural de planta baixa i pis. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà. (S U). 13b. Zona en densificació semi-intensiva. Afectat per vialitat per la façana principal i per la part posterior. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

51 I.RU.027/064 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Conjunt de dos habitatges entre mitgeres de planta baixa i planta semisoterrani, amb coberta a dues aigües de teula plana d encaix. La parcel la és del tot irregular, té una superfície de uns 513 m2, 11 m de façana principal pel carrer de Sant Sebastià, i uns 8m pel carrer de Mossèn Joaquim Castellví, amb una profunditat de 27 m. El solar té un desnivell d uns cinc metres, a l estar situat el nivell del terra de la planta baixa en el punt més alt del solar, fa que en la façana de la Baixada de Sta. Engràcia la planta baixa es converteixi en planta pis, desenvolupant-se l edifici en sentit inferior, apareixent portals a nivells inferiors del magatzem. La façana principal és simètrica respecte a la mitgera dels dos habitatges, tot i que un sigui més ample que l altre. Els portals estan a tocar l eix de simetria, apareix un sòcol triangular i un fris esgrafiat sota el ràfec de la coberta, que marca l horitzontalitat. La façana lateral és una seqüència de quatre obertures de proporció vertical amb una jardinera de rajoles de colors, un fris horitzontal ample, amb dues cornises i esgrafiat de fons groc i relleu blanc, que contrasta amb la coberta a dues aigües amb un apreciable ràfec de bigues de fusta i cap serrat, remarcant la part superior al xamfranar el carener. Hi ha un gerro de ceràmica al final del carener. El parament està estucat a la calç de color groc, apareixent el color gris en les reparacions recents. Les persianes són de llibret de color verd, excepte a la façana principal, que són de color blanc, i en mal estat de conservació. Dos habitatges amb magatzem. Dos habitatges de lloguer amb magatzem. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. La coberta presenta deformacions apreciables. La fusteria està en mal estat. VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Conjunt de dos habitatges, amb una unitat de composició que la façana lateral agafa protagonisme al tancar el carrer del Ripoll. Estan resolts amb elements noucentistes. Intervenir en el seu manteniment i conservació. Després de la prolongació del carrer Ripoll fins al carrer Sant Sebastià (salvant el barranc de la Pedrera) projecte de l arquitecte municipal Joan Bautista de Serra datat el 2 d abril de 1930, que va significar la desaparició de l era de Miquel Renom i l ordenació i prolongació del carrer Sant Jaume fins el passeig del Ripoll (actual avinguda Mossèn Joaquim Castellví), alguns veïns del carrer van afanyar-se en edificar en els pocs solars que quedaven en aquest nou tram. Un d aquests fou Sebastià Viñals, veí de Montcada (al carrer Ripoll núm. 26), el qual l any 1932 va sol licitar l autorització per edificar dues cases en els terrenys de la seva propietat situats a tocar de la nova cruïlla. La nova edificació, de planta baixa i soterrani, aquest darrer format pel desnivell entre el carrer Ripoll i el passeig del riu, fou encarregada a

52 I.RU.027/064 l arquitecte Lluís G. Colomer i Bellol, autor durant el primer terç del segle XX d un bon nombre d unihabitatges en el barri de Can Sant Joan i de la Ribera (passeig Jaume I, Clavell, Santiago, etc.). Colomer i Ballol és l autor també de la noucentista casa Falcón situada al passeig de la Font Pudenta (1925), de la Torre Oriol situada a Vallensana (1930) i d una reforma de la torre Valentí, també de Vallensana, l any BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol del projecte, Escrita: -AM: Urbanisme Expedient Viñals, Documents Varis: Projecte de prolongació del carrer Sant Sebastià (1930). -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX (carrer Ripoll).

53 I.RU.028/065 NÚM. REF. : I.RU - 28 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : Casa Pla. Carrer Guillem de Montcada, 2 / Passeig de la Font Pudenta. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : Joan Baptista de Serra i Martínez, arquitecte municipal. Domènec Pla i Bosch. TIPOLOGIA : Habitatge aïllat amb jardí. CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Feixa llarga inclinada existent sota el Turó de Montcada i el ferrocarril, línia de Barcelona - Saragossa. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.) i Sol urbà (S.U.) Clau 3, Sistema ferroviari iclau16, Renovació urbana: rehabilitació. L edifici i part del jardí està dins la zona de servitud del ferrocarril. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

54 I.RU.028/065 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Casa amb dos habitatges, alineada a vial, de planta baixa i una planta pis, amb coberta plana i jardí. L edifici és un prisma pur amb un habitatge a sobre de l altre, amb unes decoracions d Art Decó. A l habitatge de la planta baixa s accedeix pel jardí (té la porta tapiada) i aquest, té l accés pel passeig arbrat de la Font Pudenta. A l altre habitatge s accedeix pel carrer Guillem de Montcada. Cada habitatge consta de quatre dormitoris, menjador, cuina, galeria, bany i rebedor. La façana principal, la del Passeig, consta de dues obertures a la planta baixa, de proporció vertical, i dues a sobre en la planta pis. Té un fris perimetral esgrafiat, on hi ha els respiralls de la coberta plana. D aquest penja una decoració simètrica a base de rectangles i quadrats, i en la part superior queden restes de una copa a sobre d un pedestal de la barana. La barana de tot l edifici és massissa i a les cantonades queden restes d algun element decoratiu. Les obertures tenen l ampit amb rajola vidriada de color verd. Les finestres són de fusta amb barretes i estan protegides per persianes de llibret, que originalment eren verdes, com es pot veure encara a la planta baixa; en la planta pis s han pintat de blanc. En la planta baixa s ha modificat una finestra per convertir-la en porta de garatge. La porta del jardí és de ferro forjat i en la part superior té un medalló el líptic amb la data de 1924 i, a cada banda, dues pilastres decorades amb trencadís de colors. La reixa és de barrots i presenta unes garlandes a cada tram. En el jardí destaquen unes magnòlies. Casa amb dos habitatges d estiueig. Plurihabitatge de lloguer; el de la planta baixa està abandonat. Dolent. Pràcticament no hi ha manteniment. Jardí molt degradat. Edifici amb una volumetria molt pura amb decoració decó. Exemple de les noves edificacions de la segona tanda d estiuejants que configuraren el barri de la Font Pudenta. Restaurar les façanes i tanca del jardí. Eliminar de façana la xemeneia metal lica. Tot i que l any 1889 ja existeix un projecte d urbanització del sector de la Font Pudenta (traçat de carrers i parcel lació en els terrenys de Josep Gabriel, aprovat per l ajuntament i autoritzat pel mestre d obres Josep Graner i Prat l any 1897), i de la feixa llarga, propietat de Francesca Tuixans, el procés d edificació en aquesta zona és posterior al dels carrers situats a tocar de la línia del ferrocarril de França. El grup dels estiuejants, veritables promotors de l urbanisme a Montcada, no decideixen edificar en aquesta zona fins a les primeres dècades del segle XX, just quan Montcada ja no era el destí prioritari de la burgesia barcelonina, que es trasllada cap a Cardedeu i altres zones del Vallès. Un exemple, però, ens el dóna Domènec Pla i Bosch, veí de Barcelona, que el setembre de 1923 va sol licitar permís per edificar una casa formada per dos habitatges (planta i pis) en el solar de la seva propietat situat al carrer de Guillem de Montcada núm. 2.

55 I.RU.028/065 L edificació, destinada a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família, fou obra de l arquitecte municipal Joan Baptista de Serra i Martínez (1888- títol 1914). La casa, situada en zona de servitud de la companyia de ferrocarrils, presentava segons els plànols datats el novembre de 1923 una façana al carrer Guillem de Montcada (accés principal) i una altra molt més elaborada al jardí situat a tocar de la línia del ferrocarril. Joan Baptista de Serra fou arquitecte municipal de Montcada durant la primera meitat del segle XX. És autor d un bon nombre d habitatges particulars, la majoria molt modestos, al llarg d aquest període, així com també del grup d habitatges de l Asland, situats als passatges Jacint Verdaguer i de les Maduixes. És autor també d algunes edificacions de rellevància, com la casa Serra situada al carrer Sant Sebastià (1923), l edifici de la Unió de Mas Rampinyo (1924), i l església de Santa Maria (1941) i Santa Engràcia de Montcada ( ), entre d altres. És conegut també per la reforma i ampliació de la casa Vicens de Barcelona, obra d Antoni Gaudí, i va rebre el Premi de l Ajuntament de Barcelona en BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, La Font Pudenta. -Plànol urbanització de Francesc Gabriel (Tuixans) Escrita: -AADD. Arquitectura de Barcelona AADD. Centenari de l Escola d Arquitectura de Barcelona / (1977) -AM: Urbanisme Expedients Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XX-Urbanisme. -SALMERO, M.A.; SALMERO, N.: Els carrers de Montcada i Reixac

56 I.RU.029/066 NÚM. REF. : I.RU - 29 DENOMINACIÓ : Casa Martínez. SITUACIÓ : Carrer Bonavista, 9. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joan Baptista de Serra i Martínez, (arquitecte municipal). Emigdio Martínez Bello. Unihabitatge aïllat. Carrer paral lel al riu Besòs en la seva confluència amb el Ripoll. Està rodejat de blocs de planta baixa + 5, tapant totes les vistes a la serra de Marina. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). 13b. Zona en densificació semiintensiva. Jacinto Casús Viñals. Part del pati (franja de 3 m.) afectada per ampliació de vial. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

57 I.RU.029/066 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Habitatge aïllat amb pati, de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. La parcel la, rectangular, té una superfície de 495 m2, amb una façana a carrer de 15 m. Té un volum compacte amb afegits posteriors, protegit per una coberta amb un gran ràfec. La façana principal està orientada a migdia, que coincideix amb el carrer, té el portal d entrada aixecat tres graons, amb un arc de mig punt, i un guardapols de maó vist, i s hi ha afegit una marquesina de ferro i vidre semicircular. La porta és de fusta envernissada i reixa de ferro forjat amb vidre. En la vertical de la porta té una finestra de proporció vertical. Al costat hi ha un volum que sobresurt amb grans obertures, i que té com a coberta el balcó amb una barana de balustre i dues copes als extrems. Les obertures tenen fusteria d alumini, ampit de rajoles vidriades verdes i grogues, persiana enrotllable i reixa. La llinda és recta amb una decoració de maó vist a sardinell. En la façana lateral té un afegit fruit d alguna ampliació recent, ja que ho permet la normativa al ser entre mitgeres. La coberta té un ràfec suportat per bigues de fusta de cap serrat, és de teula àrab amb pinyes vidriades de color verd en el vèrtex dels petits xamfrans de la coberta en les façanes curtes. El parament és llis, pintat de color blanc. El jardí està parcialment enrajolat i la jardineria cuidada. Segona residència. Primera residència. Molt bo. Una de les cases d estiueig dels anys 20/30 que encara queden en l indret, de línies noucentistes. PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: L aportació de la colònia d estiuejants en el desenvolupament de l urbanisme a Montcada fou, sens dubte, molt important. L augment demogràfic que experimentava el poble durant els mesos d estiu es va traduir ben aviat en una reorganització del territori i en diferents processos d urbanització d antigues finques de conreu, així com també, en un augment sense precedents de noves edificacions. Des del darrer terç del segle XIX Montcada va patir un creixement molt accelerat que va posar de manifest les mancances estructurals del municipi. Durant el període es van aprovar quatre projectes d urbanitzacions que significaven un total de 10 carrers de nova creació i forces rehabilitacions dels ja existents. Aquest turisme benestant, però, afavorit per la proximitat de Barcelona, la situació de Montcada damunt la carretera de Ribes i les facilitats que li oferia el ferrocarril, transformà considerablement la vida social i econòmica del poble creant alhora veritables colònies de nouvinguts i difonent una nova arquitectura pròpia i diferenciada. Tot i que aquest turisme es va mantenir durant el primer terç del segle XX, l arquitectura projectada al llarg d aquest període va perdre bona

58 I.RU.029/066 part de la seva riquesa expressiva. Montcada seguia acollint nous estiuejants, però ja no era el destí prioritari de la burgesia barcelonina. Aquest fou el cas d Emigdio Martínez Bello, veí de Barcelona, al carrer Muntaner núm. 26, principal, que el 19 de febrer de 1931 va sol licitar permís a l ajuntament per edificar una torre voltada de jardí, en el solar de la seva propietat situat al carrer Bonavista (llavors Santiago). La nova construcció, destinada a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família, fou encarregada a Joan Baptista de Serra ( títol 1914), arquitecte municipal durant la primera meitat del segle XX, i autor d un bon nombre d edificis particulars al llarg d aquest període. La casa Martínez, de proporcions més modestes que les torres d estiueig bastides a finals del segle XIX, és avui testimoni del procés d urbanització del sector de llevant de la vila, i s esdevé un exemple de les noves edificacions (casa amb jardí) que van configurar el creixement dels carrers Rocamora, Clavell i Buixó. La casa Martínez fou utilitzada com a segona residència fins a la Guerra Civil, a partir de la qual passà a ser l habitatge habitual de la família. Serra fou arquitecte municipal de Montcada durant la primera meitat del segle XX. És autor d un bon nombre d habitatges particulars, la majoria molt modestos, al llarg d aquest període, així com també del grup d habitatges de l Asland, situat als passatges Jacint Verdaguer i de les Maduixes. És autor també d algunes edificacions de rellevància, com la casa Serra situada al carrer Sant Sebastià (1923), l edifici de la Unió de Mas Rampinyo (1924), i les esglésies de Santa Maria (1941) i Santa Engràcia de Montcada ( ), entre d altres. És conegut també per la reforma i ampliació de la casa Vicens de Barcelona, obra d Antoni Gaudí, i va rebre el Premi de l Ajuntament de Barcelona en BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990). -AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Bonavista. -AADD. Arquitectura de Barcelona AM: Urbanisme Expedient Martínez Documents Varis: Boletín Oficial de la província de Barcelona, núm. 117, Plano de Alineaciones con la finca de M. Rocamora, AADD. Cen

59 I.RU.030/067 NÚM. REF. : I.RU - 30 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Villa Micaela. Casa Viñuelas. SITUACIÓ : Carrer Bonavista, 11. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joan Baptista de Serra i Martínez, arquitecte municipal. Micaela Viñuelas. Unihabitatge aïllat. Carrer paral lel al riu Besòs en la seva confluència amb el Ripoll. Està rodejat de blocs de Pb + 5, tapant totes les vistes a la serra de Marina. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). Clau 13b. Zona en densificació semiintensiva. Concepción Franco Viñuelas. Part del pati ( franja de tres m) afectat per l ampliació del vial. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

60 I.RU.030/067 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Habitatge unihabitatge aïllat amb pati de planta baixa, pis i golfes, amb coberta composta de quatre aigües, amb faldons. La parcel la, rectangular, té una superfície de 495 m2, amb una façana a carrer de 15 m. Té un volum compacte que s ha trossejat en la façana principal, protegit per una coberta amb un gran ràfec. La façana principal que coincideix amb el carrer, està orientada a migdia; té el portal d entrada aixecat tres graons, amb un arc de mig punt, protegit per un porxo amb arcades, de mig punt, que en el primer pis fa de terrassa. La porta és de fusta envernissada i reixa de ferro forjat amb vidre. Al costat hi ha un volum de planta baixa, que sobresurt, xamfranat, i que en el pis fa de balcó. En les golfes, l obertura és una arcada geminada. Les obertures estan protegides per persianes de llibret de color beige i tenen pintat els arcs i brancals de color gris. La coberta té un ràfec suportat per bigues de fusta de cap serrat, es de teula plana d encaix i cavallets amb boles en els vèrtexs dels petits xamfrans de la coberta en les façanes curtes. El parament és llis pintat de color groc. El jardí està parcialment enrajolat i la jardineria de palmeres i magnòlia està cuidada. Habitatge de segona residència. Habitatge de primera residència. Bo. Han afegit teules àrabs com a protecció del porxo. El color gris en les cantoneres és poc adient. La Villa Micaela, juntament amb la casa Martínez, és avui testimoni del procés d urbanització del sector de llevant de la vila, i esdevé un exemple de les noves edificacions, edificades els any 30 del s. XX., petits habitatges amb jardí resolts amb llenguatge d aire noucentista, que van configurar el creixement dels carrers Rocamora, Bonavista, Clavell i Buixó. Modificar el planejament perque no s enderroquin. El 16 de juliol de 1934, Micaela Viñuelas, veïna de Barcelona, al Passeig del Born, va sol licitar a l Ajuntament de Montcada la Llicència d Edificació en els terrenys de la seva propietat situats en «el carrer Prolongació Santiago» actual carrer de Bonavista, una torre formada per planta i pis i envoltada de jardí. La nova edificació, destinada a habitatge d estiueig de la peticionària, fou encarregada a Joan Baptista de Serra ( títol 1914), arquitecte municipal durant la primera meitat del segle XX, i autor d un bon nombre d edificis particulars al llarg d aquest període, el qual va presentar plànols de les quatre façanes, de la planta, del pis i de la coberta. La Villa Micaela, així com la seva veïna torre Martínez, també obra d en Serra (1931), eren edificacions de proporcions més modestes que les torres d estiueig bastides a finals del segle XIX, però tanmateix són testimoni del procés d urbanització del sector de llevant de la vila, i esdevenen un exemple de les noves edificacions (casa amb jardí) que

61 I.RU.030/067 van configurar el creixement dels carrers Bonavista, Rocamora, Clavell i Buixó. Serra fou arquitecte municipal de Montcada durant la primera meitat del segle XX. És autor d un bon nombre d habitatges particulars, la majoria molt modestos, al llarg d aquest període, així com també del grup d habitatges de l Asland, situats als passatges Jacint Verdaguer i de les Maduixes. És autor també d algunes edificacions de rellevància, com la casa Serra situada al carrer Sant Sebastià (1923), l edifici de la Unió de Mas Rampinyo (1924), i les esglésies de Santa Maria (1941) i Santa Engràcia de Montcada ( ), entre d altres. Es conegut també per la reforma i ampliació de la casa Vicens de Barcelona, obra d Antoni Gaudí, i va rebre el Premi de l Ajuntament de Barcelona en BIBLIOGRAFIA: Gràfica:. Escrita: -AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990). -AM: Plànols del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic. Carrers -AADD. Arquitectura de Barcelona AADD. Centenari de l Escola d Arquitectura de Barcelona / (1977) -AM: Expedient Obres núm. 251/34 -AM: Urbanisme Expedient Micaela, 1934.

62 I.RU.031/068 NÚM. REF. : I.RU - 31 DENOMINACIÓ : Casa Casanovas. SITUACIÓ : Carrer Clavell cantonada Passeig de Rocamora, 4. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Juan Baptista de Serra i Martínez, arquitecte municipal. Paulina Casanoves. Habitatge entre mitgeres amb pati al davant i al darrera. En l eixampla de llevant de la vila, entre el ferrocarril de França i el riu Besòs, voltada de plurihabitatges dels anys 60 del segle XX. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). 13b. Zona en densificació semiintensiva. Andreu Mollet Casanovas. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

63 I.RU.031/068 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Unihabitatge entre mitgeres, amb pati davanter i pati posterior, de planta baixa i pis-torre, coberta de teula àrab amb gran pendent i faldons a dues aigües; la torre està coberta a quatre vessants. La parcel la és cantonera, de forma irregular, i té una superfície de 375 m 2. La situació de l habitatge al mig de la parcel la fa que apareguin els dos patis, sent el posterior, que està orientat a llevant, molt més gran, on hi ha l accés directe al passeig Rocamora i on s ha construït un cobert per al garatge. L habitatge té una planta rectangular adaptant-se a la mitgera, i en l extrem, on hi ha la cruïlla dels dos carrers, s aixeca una torre de planta quadrada i una coberta de quatre vessants, coronada per una pinya en el vèrtex, on destaca un ràfec important suportat per bigues de fusta. Pel passeig de Rocamora la torre destaca poc, ja que la coberta del cos baix hauria de fer una tercera vessant, tal com està dibuixat en el projecte d obres, però no es va arribar a construir. El que sí es va agregar posteriorment, fou un cos baix per la façana del passeig Rocamora, amb coberta plana. L habitatge consta de sala, menjador, cuina, bany i tres dormitoris. Les obertures són rectangulars de proporció vertical, excepte las de la torre, que tenen un arc de mig punt, i estan protegides per persianes de llibret pintades de color verd. Els ampits són de rajola vidriada blava i blanca. Les finestres són de fusta amb vidres de color verd i groc. S han col locat reixes recentment. Els paraments són llisos de color ataronjat molt pàl lid i presenta reparacions d esquerdes recents. El pati està protegit per una tanca on s han substituït les reixes per una gelosia de formigó pintada de color verd. Habitatge de primera residència. Habitatge de primera residència. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular bo, la façana presenta els arrebossats de les últimes reparacions. VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: La casa Casanovas és avui testimoni del procés d urbanització del sector de llevant de la vila, i esdevé un exemple de les noves edificacions, petit habitatge amb jardí resolt amb llenguatge noucentista, que van configurar el creixement dels carrers Rocamora, Clavell i Buixó. Cal pintar totes les façanes. El passeig de Rocamora i el carrer Clavell, entre d altres, constitueixen el primer eixampla de Montcada, configurat a partir del 1917, any de construcció de la fàbrica de ciment Asland. Aquesta empresa fou la pionera en la industrialització del poble provocant una forta transformació urbanística i demogràfica. Abans d aquesta data, els terrenys situats entre la línia del ferrocarril de França i el riu Besòs, eren propietat d alguns terratinents del poble, com ara Marc Rocamora. L any 1910, Rocamora va cedir a l alcalde de Montcada, Estanislao Abadal, una franja de terra que travessava les seves propietats, per tal que el municipi pogués enllaçar la nova passarel la sobre el riu Besòs IPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

64 I.RU.031/068 (que unia el sector de Reixac amb el poble de Montcada), amb el carrer Major, per la baixada de la mina, just al davant de l actual ajuntament. La cessió fou gratuïta, amb l única condició que el nou carrer no fos superior a 12 metres d ample i que l ajuntament s encarregués de la seva urbanització, convertint-lo en un passeig «dejando un arroyo central para el paso y circulación de carruajes» i embellint-lo amb arbrat. Naixia, així, el passeig de Rocamora (que adoptava el nom del promotor) i, en poc temps, es produïa la seva parcel lació, projectada pel mestre d obres municipal Josep Graner i Prat. El rec que baixava del carrer Major pel pas soterrat de la línia del ferrocarril de França, circulava pel marge esquerre del nou carrer, separant les propietats de Rocamora amb les de Santiago Clavell. El 20 de maig de 1923, Paulina Casanovas, veïna de Montcada (al carrer major, núm. 25) va sol licitar permís a l ajuntament per edificar una casa, consistent en planta baixa i pis, en el solar de la seva propietat situat al carrer Clavell, cantonada amb el carrer de Rocamora. L edificació, destinada a habitatge habitual de la peticionària, fou obra de Joan Baptista de Serra ( títol 1914), arquitecte municipal durant la primera meitat del segle XX, i autor d un bon nombre d edificis particulars al llarg d aquest període. Serra fou arquitecte municipal de Montcada durant la primera meitat del segle XX. És autor d un bon nombre d habitatges particulars, la majoria molt modestos, al llarg d aquest període, així com també del grup d habitatges de l Asland, situats als passatges Jacint Verdaguer i de les Maduixes. És autor també d algunes edificacions de rellevància, com la casa Serra situada al carrer Sant Sebastià (1923), l edifici de la Unió de Mas Rampinyo (1924), i les esglésies de Santa Maria (1941) i Santa Engràcia de Montcada ( ), entre d altres. És conegut també per la reforma i ampliació de la casa Vicens de Barcelona, obra d Antoni Gaudí, i va rebre el Premi de l Ajuntament de Barcelona en BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol per la Llicència d Obres E.1:50, AM: Plànol alineacions amb la finca de M. Rocamora, AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990).p 49. Escrita: -Boletín Oficial de la provincia de Barcelona, núm. 117, AADD. Centenari de l Escola d Arquitectura de Barcelona / (1977) -AADD. Arquitectura de Barcelona.1990 IPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

65 I.RU.032/069 NÚM. REF. : I.RU - 32 DENOMINACIÓ : Casa Ciuró. SITUACIÓ : Carretera Vella, 7-9. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XIX. Reforma i ampliació el AUTOR : Josep Graner i Prat (reforma i ampliació del 1885). PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Societat Ciuró i Casas. Plurihabitatge entre mitgeres. Al costat de l estació de tren de Montcada i Reixach Centre amb façana a l antiga Carretera a Ribes, N-150. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sòl Urbà. (S.U.) Clau 13b. Zona en densificació semiintensiva. P.D. Inclosa en la zona de servitud del ferrocarril. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

66 I.RU.032/069 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Edifici de vuit habitatges, dos per planta, entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis, àtic, i coberta a dues aigües. La parcel la té una façana de 10,85 m i una profunditat de 16 m aproximadament. La façana té una composició simètrica, En planta baixa hi ha, centrat, el petit portal comunitari i dos portals més, que són l accés als dos habitatges de planta baixa. Les plantes pis, tenen cada una, dos balcons i dues finestres. Aquestes, en els brancals, tenen unes pilastres estriades i com a capitell, la mènsula del balcó del pis superior. Les baranes són de brèndoles de ferro forjat, i les persianes, de llistons algunes i enrotllables altres. El coronament superior consta d una sanefa esgrafiada amb motius geomètrics, una cornisa superior suportada per 12 mènsules i els cinc respiralls, i s acaba amb una barana de balustres de terracotta, que en la part central conté un frontó amb la data de En la coberta s ha fet una remunta, afegint dos àtics endarrerits uns metres de la façana principal. La façana està estucada a la calç a base de una planta baixa amb sòcol i parament amb franges, i les plantes pis imitació de carreus, marcant els sòcols i amb sanefa per cada planta. En la façana posterior, que es veu des de l andana, les galeries s han tancat deixant una gran finestra i una de petita. Plurihabitatge. Plurihabitatge. Regular. La façana presenta moltes lesions i danys. Es una de les primeres cases de renda del s. XIX construïdes a Montcada, que conserva l aspecte original de la façana de línies clàssiques i que dóna un cert caràcter noble al carrer. Restaurar la façana principal i pintar la posterior, ja que és visible a distància per la seva proximitat a la via del ferrocarril. A finals del segle XIX, l antiga carretera de Ribes, en la seva confluència amb l estació del ferrocarril, just al davant de l hostal de les Tres Línies, era un indret que presentava una gran activitat. Per aquí hi passaven traginers i transportistes, comerciants i viatgers, alguns dels quals sovint feien parada a l hostal. Durant aquests anys, en la carretera es van bastir petits magatzems i algunes societats mercantils van adquirir-hi terrenys. Un exemple d aquestes empreses fou la Societat Ciuró i Cases. El 16 de març de 1885, Valentí Ciuró, habitant de Montcada i propietari de l esmentada societat, domiciliada a la ciutat de Barcelona, va sol licitar a l ajuntament el permís per a reformar i ampliar la casa que l empresa posseïa entre la carretera de Ribes i la línia del ferrocarril del nord, molt a prop de l estació de Montcada. Josep Graner i Prat ( títol ), mestre d obres i assessor municipal, va proposar una profunda reforma de l esmentada casa, convertint-la en un edifici destinat a habitatges, amb una façana a la carretera força interessant i unes galeries subjectades per columnes i pilars a la part del darrere. En conjunt, un exemple notable

67 I.RU.032/069 d edifici de renda format per planta baixa i dos pisos, per a lloguer. Des de finals del segle XIX i durant bona part del XX, Josep Graner fou autor d un bon nombre de projectes municipals (Escorxador i presó (1884) al carrer Barcelona, pont sobre el Bogatell (1886 i 1891), ajuntament (1917), ampliació del cementiri (1913), etc.) així com també d edificis notables com, per exemple, la façana de la casa Cuyàs (1928), la torre Valentí (1927), la casa Riera (1886) al carrer Bogatell, la casa Jerez (1885) i la casa Geribert (1886) al carrer Colón, la glorieta de can Milans (1927), o la torre de Vista Rica (1887). És autor també de la casa de la Papallona (1912) de Barcelona. Va ser un dels mestres d obra que més edificis va construir al llarg de la seva vida professional. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol del projecte Ciuró Casas, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carretera Vella i Panorámiques. Escrita: -AM: Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme: Expedients Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX. -BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona LACUESTA, R.; GONZALEZ, A: Arquitectura Modernista a Catalunya

68 I.RU.033/070 NÚM. REF. : I.RU - 33 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : Torre Maria Pàmies. Carrer de Reixac, núm. 9, cantonada al de Penedès. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Annex habitatge-porteria AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joan B. de Serra i Martínez (arq.) i M. Samón Piferrer (ap.). Fernando Gordillo i Fàbregas(arq.) i J. Trias (ap.) annex de Maria Pàmies Fernández. Habitatge unifamiliar aïllat, amb pati. En la part alta de la Urbanització Terranostra. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol urbà. S.U. Clau 15. Zona conservació de l estructura Urbana i edificatòria. Afectació parcial del pati per sistema viari. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

69 I.RU.033/070 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: Habitatge aïllat amb pati, de planta baixa, pis i torre-mirador, amb coberta composta a diverses vessants de teula àrab amb tremujals, resolt amb llenguatge noucentista.la parcel la és cantonera i té una superfície d uns 950 m2. Volumètricament, té tres cossos, el del mig, rectangular, dues plantes, amb coberta a quatre vessants i una capelleta central marcant l eix de simetria, un cos posterior amb una torre central i laterals més baixos, i un tercer cos d una planta i coberta plana definint l entrada. Tot l edifici està aixecat cinc graons; l accés està definit per dos volums semicirculars i dues columnes i porxo, acabat amb una balustrada, que és la terrassa dels dormitoris de la primera planta. Les obertures són rectangulars, amb una cornisa en la llinda, brancals i una pedra en l ampit, protegides per una persiana enrotllable. Cal destacar les tres finestres de la torre en cada façana amb arc de mig punt i el potent ràfec suportat per bigues prefabricades de les cobertes. En els vèrtexs de la coberta hi ha una pinya. El parament està pintat de color blanc i les cantoneres de color gris, imitant carreus. Hi ha dues figures esgrafiades al portal d entrada. L accés al jardí és pel xamfrà, amb una porta de ferro forjat, emmarcada per dues pilastres i una teuladeta. Jardí pavimentat. Habitatge. Habitatge de segona residència. Regular. Comença a presentar desperfectes en els revestiments. VALORACIÓ: Es tracta de la millor torre de la urbanització, d estil noucentista, que. constitueix una fita urbana característica. PROPOSTES: Restaurar les façanes i tanca. DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: El 3 de febrer de 1950, Maria Pàmies i Fernández, veïna de Barcelona, va sol licitar permís per edificar una casa, formada per planta baixa, pis i torre, en la parcel la de la seva propietat situada a Terranostra, al carrer Reixac cantonada Penedès. Els plànols daten de L edificació, destinada a habitatge habitual de la peticionària, fou obra de l arquitecte Joan Baptista de Serra. De l any 1960 hi ha una llicència per afegir una habitatge-porteria a un garatge ja existent, agregant un soterrani al garatge i un habitatge al seu damunt amb accés exterior mitjançant una escala. El procés d urbanització del barri de Terranostra és relativament modern. Fou pels vols dels anys 30 quan Antoni Pujades va vendre als Magatzems Alemanys de Barcelona les seves propietats situades en aquest indret, els quals parcel laren per tal de fer-hi una urbanització. Per promoure les seves vendes, els Magatzems regalaven als seus clients un cupó canviable per un pam de terra de la urbanització. Aquesta original pràctica comercial va donar la possibilitat a molta gent modesta a poder gaudir d una petita casa d estiueig. La urbanització fou inaugurada l 1 de juny del 1936, i el 1939 es canvià el nom pel de Santa Maria de Montcada. Gràfica: -AM. Plànol Llicència d obres 1950 i Escrita: -AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990).

70 I.RU.034/071 NÚM. REF. : I.RU - 34 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Casa del Sindicat Agrícola. Sindicat Agrícola Català de Sant Isidre. SITUACIÓ : Carrer d Anselm Clavé, 21. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Primer quart del segle XX. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Plurihabitatge entre mitgeres. Al barri de Mas Rampinyo, conformat per habitatges i tallers de planta baixa i pis en un origen i actualment amb moltes substitucions. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sòl Urbà (S.U.). Clau13b. Zona en densificació semiintensiva. La façana està afectada per vialitat. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

71 I.RU.034/071 DESCRIPCIÓ : Edifici de dos habitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis amb coberta plana. Edificat en parcel la de doble cos de 10 m de façana. Té una composició quasi simètrica, amb un portal estret en el centre, un portal per a carruatges a la dreta i un tercer portal a l esquerra. En la planta superior, tres balcons iguals, amb arc de mig punt, units per una balconada de balustres, suportada per quatre mènsules. Els balcons estan protegits per persianes de llibret amb pintura en mal estat. Totes les obertures tenen guardapols, que baixa fins a un terç del brancal, amb un floró final. En els balcons, hi ha uns relleus en els carcanyols existents entre el guardapols i l arcada. En la part superior hi ha un fris esgrafiat, de fons vermell i dibuix blanc, definit per dues cornises amb els tres respiralls de la coberta plana. Com a remat hi ha un frontó recte i trencat en el centre, limitat per dues pilastres amb capitell que suporten una cornisa amb mènsules. Al timpà, apareix un escut amb les lletres A.V. en relleu. A cada banda hi ha una barana de balustres. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Plurihabitatge.. Actual: Magatzem i habitatges tancats. ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Bo. La façana ha estat recentment restaurada, excepte el fustam. Edifici de principis del segle XX en una composició neoclàssica, amb molts elements decoratius. Pintar el fustam. Eliminar l afectació de la façana. Habitatge edificat durant el primer quart del segle XX, tanmateix no s han conservat plànols ni tampoc cap notícia de l arquitecte ni del seu promotor. Durant els primers anys del segon quart de segle aplegà la seu de la Unió Rabassaire, i temps més tard, del Sindicat Agrícola Català de Sant Isidre. Actualment acull un habitatge. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita:

72 I.RU.035/072 NÚM. REF. : I.RU - 35 DENOMINACIÓ : Cases Bolet. SITUACIÓ : Carrerada, 48, 50 i 52. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Manuel J. Raspall i Mayol, arquitecte (1877-T ). Maria Bolet i Ràfols. Rengle de tres habitatges iguals entre mitgeres. En el barri de Mas Rampinyo, en la cruïlla de la Carretera de Ribas i el ferrocarril, actualment voltades de barraques. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema. (S). Clau 5. Sistema viari bàsic, xarxa viària bàsica. Estan totalment afectades per vialitat. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

73 I.RU.035/072 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: Rengle de tres unihabitatges econòmics, entre mitgeres, de planta baixa i planta semisoterrani, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La parcel la de cada habitatge té una superfícies de 115 m2 amb una façana de 7,2 metres. La planta baixa, pel carrer Carrerada, s aixeca cinc graons per poder il luminar i ventilar la planta semisoterrani, apareixent una petita obertura sota la finestra, inclosa en el sòcol. Cada façana és simètrica en si mateixa, de paret de 30 cm de maó massís; consta d un portal i dues finestres, totalment austeres. El baixant és de ferro colat i està mal col locat entre la porta i la finestra. L habitatge central, el núm. 50, és el menys modificat. Les obertures tenen una llinda que sobresurt resseguida amb un ressalt ondulat que s estén per la part alta dels brancals, sense decoració. A sobre de cada obertura hi ha un respirall, i com a remat una cornisa que fa de canal, amb restes d una possible barana. Dues façanes estan pintades de color verd clar, sòcol gris i llinda, respirall i cornisa de color blanc; l altra no està pintada. Les mitgeres són de fàbrica de bloc de formigó. Unihabitatges. Unihabitatges. Regular. Un dels habitatges no està pintat. La barana superior de tot el rengle s ha eliminat. Únic rengle d habitatges econòmics realitzats per un arquitecte il lustre, dels tres realitzats a Montcada i Reixac. Les cases Bolet, situades en la cruïlla de l antiga carretera de Ribes i la línia del ferrocarril de Sant Joan, en un indret on s aplegaven algunes indústries; van participar del procés d expansió social i urbanístic que Masrampinyo va experimentar al llarg del primer quart del segle XX. Modificar el planejament. Restaurar façana. DADES HISTÒRIQUES: Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona títol ), fou un important arquitecte modernista. Va ser nomenat arquitecte municipal de diverses localitats del Vallès Oriental (Cardedeu, l Ametlla del Vallès, la Garriga, Granollers, Caldes de Montbui i Montmeló), pobles on va projectar la major part de les seves obres modernistes. La seva producció es pot classificar en tres etapes: Modernisme d Avantguerra ( ), on cal destacar l anomenada illa Raspall de la Garriga ( ); Modernisme de Postguerra ( ); i Barroquisme Acadèmic ( ). D altra banda, Raspall col laborà activament amb diferents publicacions culturals i històriques de la comarca de Granollers. A Montcada es conserven tres projectes signats per Raspall els anys 1923, 1925 i De tots ells, l únic que avui es conserva i es pot identificar fou el promogut per Maria Bolet i Ràfols. El 3 de febrer de 1925, Maria Bolet va sol licitar a l ajuntament el permís per edificar en un solar de la seva propietat, situat a Masrampinyo, en l indret conegut popularment com el Quiosc, tres

74 I.RU.035/072 cases de proporcions molt modestes, formades per planta baixa i un petit soterrani o quadra amb l accés per la part del darrera. El projecte fou encarregat a Raspall, el qual combinava les seves grans obres modernistes (com la casa Barbey de la Garriga de 1910, can Millet a l Ametlla del Vallès, 1908, o la casa Marc Viader de Cardedeu) amb modestos projectes d habitatges per a obrers, tal com ho feien també la major part dels arquitectes de l època: A Montcada, per exemple, cal recordar en aquest sentit a Josep Graner i Prat, autor de l edifici de l ajuntament, de la Vista Rica, de la casa Cuyàs i, alhora també, d un bon nombre d edificis obrers molt modestos. Les cases Bolet, situades en la cruïlla de l antiga carretera de Ribes i la línia del ferrocarril de Sant Joan, en un indret on s aplegaven algunes indústries de sabates, i anys més tard les primeres naus d Aismalibar SA (1934). BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM. Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrers i Carretera Ribes. Escrita: -AADD. Catàleg de l exposició M.J. Raspall arquitecte.(1997). -AM: Urbanisme Expedient Expedients Raspall (...). -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX: Aismalibar -LACUESTA, R.; GONZALEZ, A.: Arquitectura Modernista a Catalunya. (1990).

75 I.RU.036/073 NÚM. REF. : I.RU - 36 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Vila Palacios. Torre Solà. SITUACIÓ : Carrer Closes, 10 (abans tenia accés pel carrer Domènec Fins, 32). DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joan Trayó, M. d O.. Francesc Solà i Vives. Torre aïllada amb jardí. En un turonet de la part alta de la vila, actualment en el pati d illa, voltada d edificacions senzilles. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S) Clau 7b. Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació a nivell local. Josep Lasus Viñals. Afectada d equipaments. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

76 I.RU.036/073 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Habitatge aïllat, de planta quadrada i volum compacte, de baixos, pis i una torre-mirador, amb coberta a quatre vessants de teula plana d encaix amb cavallets i cresteria. Totes les façanes tenen una composició simètrica, i resolta amb un llenguatge classicista. La façana principal, que té dotze metres d amplada, està orientada a llevant, i consta d un cos central, on hi ha el portal d accés, i a sobre un gran balcó-terrassa, rematat per un frontó triangular. A cada banda d aquest cos hi ha dues obertures, de proporció vertical, una a sobre de l altra. La façana posterior té la mateixa composició, però sense frontó, ni es remarca el cos central. Les façanes laterals tenen dues obertures a la planta baixa i dues obertures a la planta pis, de la mateixa mida, proporció i decoració que la resta. En la part superior hi ha una rèplica reduïda del volum de la casa com a torre-mirador, amb tres obertures per façana, ara tancades amb finestres de fusta i vidre. Els balcons que protegeixen les entrades estan suportats per dues columnes bessones, molt gruixudes, a cada extrem, fent de porxo. Les cantoneres estan remarcades amb un especejament de carreus, el fris consta d una cornisa i una sanefa en relleu prefabricada, amb motius geomètrics; a sota el ràfec es repeteix un segon fris a base de respiralls. Les baranes són de balustres, i les finestres tenen dues columnes exemptes prefabricades, com a brancals, i una llinda amb trencaaigües potent, decorat amb una flor de lotus al mig i dues petxines als extrems. El parament és estucat a la calç, amb imitació de carreus de to rosat, que ha estat pintada de color clar. En el gran jardí encara existent, amb espècies centenàries, hi ha una cascada mirador amb un estany inferior, molt interessant. L accés a la finca és pel carrer Closes. Habitatge d estiueig. Habitatge en primera residència. Bo. Es va fer una important reforma als any 80 del segle XX. Edifici important, d arquitectura classicista, es una de les primeres torres aïllades d estiueig de finals del S.XIX., pel seu emplaçament i volumetria, ja que es una fita visual de quasi tota la vila. Té una composició i elements decoratius remarcables. Recuperar els estucs originals dels paraments i l accés pel carrer Domènec Fins. Francesc Solà i Vives representa el sector més benestant del turisme barceloní de finals del segle XIX, i com la major part dels seus veïns d estiueig era propietari de molts solars escampats pel municipi de Montcada. L any 1886, per exemple, va adquirir de Joaquim Montiu, promotor de la urbanització de les terres del sud del Bogatell (1884), vuit parcel les situades en el carrer Colón i l 1 de juliol de 1889 iniciava les obres d edificació de l espectacular torre situada en el núm. 13 del carrer (popularment anomenada torre del rellotger), projectada pel mestre d obres Joan Trayó. Per aquestes dates Francesc Solà ja era propietari de l emblemàtica

77 I.RU.036/073 BIBLIOGRAFIA: Gràfica: torre (Vila Palacios) situada a sobre del carrer Sant Antoni, en l indret anomenat el Padró. Aquesta edificació, promoguda el 23 de novembre de 1885, formada per planta i pis, i destinada a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família, fou encarregada també al mestre d obres Joan Trayó. Les teules i cresteria son de la casa Romeu Escofet. Trayó va dissenyar un edifici, de planta quadrada i amb una torre projectada inicialment com a galeria, segons els plànols datats el 12 de novembre de El jardí tenia pel carrer Sant Antoni una escalinata, i arribava fins al carrer del turó d en Fermí. Al llarg del segle XIX, els terrenys situats en aquest indret de Montcada restaven aïllats del nucli urbà. És per això, que el 30 d octubre de 1885, els propietaris de les parcel les situades al darrere del carrer Sant Antoni (actual Domènec Fins) van acordar d urbanitzar la zona i van projectar carrers «de cuarenta palmos de ancho, suficiente para que pueda pasar un carro o cualquier otro vehículo». Naixia així el carrer Closes i el carrer del Turó d en Fermí. El projecte, realitzat pel mestre d obres municipal Josep Graner i Prat, fou signat per tots els propietaris de parcel les, entre ells en Francesc Solà, i fou aprovat per l ajuntament pocs mesos després. Però el traçat d aquests carrers no fou encara definitiu. El 3 de setembre de 1886, Solà va fer aixecar una tanca, formada per mur i reixa, a l entorn de la seva propietat, i anys més tard, el 1890, la seva muller Adela Uñó va voler que la nova reixa abracés també les seves terres, situades a tocar de les del seu marit. Però per això calia modificar el projecte d urbanització aprovat el 1885 i variar substancialment el carrer núm. 2 (actual carrer Closes). El 7 de gener de 1891 l ajuntament va acordar la modificació del projecte concedint a Adela Uñó la corresponent autorització per edificar la nova i definitiva tanca, projectada el 22 de desembre de 1890 pel mestre d obres Joan Trayó. El nom de Vila Palacios prové de la seva propietària Francesca Palacios i Galarde. Durant la dècada dels anys quaranta del segle XX la torre fou comprada per l empresa Aismalibar SA i posteriorment pels seus actuals propietaris. -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). -AM: Plànols dels projectes, 1885, 1886, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Panoràmiques. Escrita: -AADD: Conèixer Montcada AM: Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme Expedients Solà-Uñó 1885, 1886, Documents Varis: Urbanització darrera carrer Sant Antoni (1885) i modificació del projecte (1891). Expedient Solà (carrer Colón) Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX -CATÀLEG: Album de la fábrica al vapor de productos cerámicos de J. Romeu Escofet. Barcelona, (reedició). -SALMERO, M.A.; SALMERO, N.: Els carrers de Montcada i Reixac

78 I.RU.037/074 NÚM. REF. : I.RU 37- DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Casa Casillanis. SITUACIÓ : Passeig de la Font Pudenta, 68. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Primer quart s. XX. AUTOR : Josep Graner i Prat, M. d O. ( t ). PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: Dolores Casillanis i Bujeda. Unihabitatge entre mitgeres. El barri de la Font Pudenta va créixer entre la riera de Sant Cugat i la línia del ferrocarril de Manresa, amb edificacions de planta i pis, que s estan substituint per blocs d habitatges de planta baixa +4. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). Clau 13b. Zona en densificació semiintensiva. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

79 I.RU.037/074 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: Habitatge, entre mitgeres, de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües. La parcel la és cantonera, té una superfície de 85 m 2, amb una façana de 5 metres i una lateral de 17 metres. La planta baixa ocupa la totalitat del solar, i la planta pis redueix en 5 metres la profunditat edificable, donant lloc a una terrassa amb balustres. La façana principal està orientada a migdia, té una composició asimètrica, atípica, que potencia la diagonal formada pel portal i el balcó. Els murs són de càrrega amb maó massís. La façana consta d un sòcol imitant carreus, un portal i una finestra en planta baixa i una finestra i balcó en la planta pis, no alineats amb les obertures inferiors. Les obertures tenen una llinda que sobresurt resseguida amb un ressalt ondulat que s estén per la part alta dels brancals, sense decoració. El balcó, que segons projecte era corregut, té una barana de brèndoles de passamans recargolats de ferro forjat i bombat en la part baixa. Com a coronament hi ha dues cornises, on hi ha tres respiralls i restes d una possible barana de balustres. La façana lateral té un sòcol estucat imitació carreus, sis obertures, tres a cada planta i un coronament esglaonat. La façana no té pigment, excepte la llinda, amb to granatós. S hi han incorporat persianes enrotllables a les obertures. Habitatge. Habitatge. Bo. Presenta despreniments del revestiment en les façanes i desaparició de la balustrada de coberta. Únic habitatge construït d un rengle de set, de planta i pis en parcel la estreta, amb una decoració mínima. Dels primers habitatges per obrers, construïts en sèrie, consolidant la ciutat industrial. Forma part de la façana urbana que dona a la via del ferrocarril. Refer el revestiment i balustrada de coberta. DADES HISTÒRIQUES: Josep Graner i Prat (Casserres de Berguedà títol ) fou Mestre d Obres i assessor municipal de l Ajuntament en termes urbanístics al llarg del segon quart del segle XIX i principis del XX. Durant aquest llarg període de temps (a l edat de 84 anys encara va signar una remunta del segon pis i façana de la casa de Jaume Cuyàs, situada al carrer Major núm. 90), Graner fou autor d un bon nombre de projectes importants per al municipi (passarel la sobre el Bogatell (1886 i 1891), escoles municipals (1900), alineació del carrer Ripoll (1917), edifici de l Ajuntament ( ), ampliació del cementiri (1913), etc.), tasca que combinava amb la realització de petits projectes particulars. S han comptabilitzat mes de mil expedients. Des del 1884 i fins al 1929, Graner va signar un bon nombre de noves edificacions de caràcter popular (sobretot en el passeig de la Font Pudenta, Mas Rampinyo, Can Sant Joan, i alguns carrers del sector de llevant: Clavell, Buixó, Jaume I, etc.) eixamplant, així, la vila de Montcada cap a les terres situades a tocar del Besòs i de la carretera de Ribes.

80 I.RU.037/074 Un exemple d aquesta arquitectura popular ens el dóna el projecte de Dolores Casillanis i Bujeda, signat sense data, però del primer quart del segle XX. Es tractava inicialment d un grup de set habitatges molt modestos, formats per planta i pis, situats al passeig de la Font Pudenta, cantonada carrer Maria de Bearn. Tot i que el projecte inicial proposava set habitatges, sembla ser que només se n va edificar un d aquestes característiques, el núm. 68. De fet, Dolores Casillanis era també propietària d altres edificacions semblants, signades per l arquitecte Lluís G. Colom i Bellol, situades al passeig de la Font i, sobretot, al carrer Hug de Montcada. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AM. Plànol del projecte Casillanis, (sense data). -BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona.(1973). -LACUESTA, R.; GONZALEZ, A.: Arquitectura Modernista a Catalunya. (1990).

81 I.RU.038/075 NÚM. REF. : I.RU - 38 DENOMINACIÓ : Can Falcón. SITUACIÓ : Passeig de la Font Pudenta, 76. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Lluís G. Colomer i Ballol, arquitecte. Dolores Casillanis i Bujeda. Plurihabitatge entre mitgeres amb pati. El barri de la Font Pudenta va créixer entre la riera de Sant Cugat i la línia del ferrocarril de Manresa, amb edificacions de planta i pis, que s estan substituint per blocs d habitatges de planta baixa+4. Aquesta està cap al final del passeig arbrat. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). Clau 13b. Zona en densificació semiintensiva. Alba Ollero Moreno. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

82 I.RU.038/075 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Edifici alineat a carrer i mitgera, de planta baixa i una planta pis, amb pati lateral, alineat també a carrer. Té dos habitatges per planta, i un volum molt compacte amb coberta a quatre aigües de teula àrab amb un ràfec de bigues de fusta amb cap serrat i pintat els espais entre bigues amb una sanefa amb la flor de lis. La parcel la té una superfície de 225 m 2, amb una façana de 18 metres, tenint en compte que uns 9 m són d edificació. La façana té una composició simètrica, amb un portal central i dues obertures, una a cada banda. La planta pis té tres balcons units per una balconada de balustres, dos tenen persiana de llistons pintada de color verd, l altre enrotllable, color blanc. La façana lateral té un portal i dues finestres amb arc de mig punt com a llinda i tres obertures amb llinda en la planta pis, amb una jardinera de majòlica blava i blanca. Aquestes últimes han incorporat una persiana blanca, enrotllable, recentment. El portal d entrada està remarcat per dues pilastres que suporten un frontó i en el timpà hi ha un esgrafiat amb dues figures recolzades en una copa. Els altres esgrafiats estan en les llindes de les obertures, on hi ha dos angelets agafats a una copa plena de fruita. Les obertures de planta baixa a carrer tenen reixes de ferro forjat, destacant una papallona de la part superior del portal. La façana està estucada a la calç de color beige imitant carreus. El jardí està protegit per una reixa de ferro forjat amb un portal central. Plurihabitatge. Plurihabitatge. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular bo, comença a tenir problemes de despreniments dels estucs, reparacions fetes amb pòrtland, ràfec amb problemes. VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: L edifici de Can Falcón és avuí un testimoni del procés de creixement del passeig de la Font Pudenta, formant la façana urbana que dona a la via del ferrocarril de Manresa, i s esdevé un exemple de les primeres agrupacions d habitatges en alçada, amb una aparença de torre d estiueig, resolta amb llenguatge noucentista, destacant els esgrafiats de la façana. Eliminar les persianes enrotllables de color blanc i restaurar façana. Dolores Casillanis i Bujeda, juntament amb el seu marit Vicenç Panisello i Navarro, foren uns dels grans promotors del creixement del passeig de la Font Pudenta. Amb domicili a Barcelona, al carrer Travessera, núm. 14, Casillanis era propietària al llarg del primer quart del segle XX, segons els registres conservats a l arxiu municipal, de cinc habitatges situats al passeig de la Font Pudenta i al carrer Hug de Montcada. Per la seva banda, Vicenç Panisello en posseïa més de trenta, la gran majoria habitatges obrers molt modestos (cal recordar que Panisello era propietari de la fàbrica d'adobar pells situada en el mateix passeig de la Font). Es conserven quatre expedients d edificació promoguts per Casillanis, tots datats l any 1925, el més interessant dels quals és el signat el mes

83 I.RU.038/075 de febrer per Vicenç Panisello en nom de la seva muller. Es tracta d un edifici format per planta i pis, destinat a quatre habitatges (amb quatre dormitoris cada un) que destaca d entre la resta de propietats de Casillanis per les seves dimensions i la seva façana molt més elaborada, en un clar estil noucentista. El corresponent permís de la companyia dels ferrocarrils del nord, ja que la parcel la era situada en terrenys de servitud de la companyia, fou denegat en primera instància, ja que els plànols (també del febrer de 1925) no detallaven el punt quilomètric en el qual es trobava la parcel la. Un cop solucionat el petit problema, la companyia no va trobar cap més inconvenient. El projecte fou encarregat a Lluís Colomer i Ballol, arquitecte que ja havia treballat per a la família Panisello, i que durant el primer terç del segle XX fou autor d un bon nombre d edificacions en el barri de Can Sant Joan i de la Ribera (passeig Jaume I, Clavell, Santiago, etc.). És l autor també d una reforma de la torre Valentí de Vallensana l any 1929 i de la torre Oriol, també a Vallensana, l any BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànols dels projectes, 1925 i AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, La Font Pudenta. Escrita: -AM: Urbanisme Expedients Casillanis (1925 i següents). Padróns Municipals 1925 en endavant. -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX (Font Pudenta).

84 I.RU.039/076 NÚM. REF. : I.RU - 39 DENOMINACIÓ : Cases Camps. SITUACIÓ : Passeig de la Font Pudenta, 78 i 80. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Principis del s. XX. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Teresa Cañameras i Forné. Petit rengle de dos unihabitatges, adossats a mitgera, amb pati davanter i posterior. El barri de la Font Pudenta va créixer entre la riera de Sant Cugat i la línia del ferrocarril de Manresa, amb edificacions de planta i pis, que s estan substituint per blocs d habitatges de planta baixa +4. Aquestes estan al final del Passeig. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà. (S.U.). Clau13b. Zona en densificació semiintensiva. Josep Maria Bons Camps. La núm. 80 supera la profunditat edificable. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

85 I.RU.039/076 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Rengle de dos unihabitatges, adossats a mitgera, de planta baixa i planta semisoterrani, amb coberta plana. La parcel la de cada habitatge és diferent, la núm. 78 té uns dotze metres i la núm. 80 uns sis metres de façana. La planta baixa, pel passeig, s aixeca quatre graons per poder il luminar i ventilar la planta semisoterrani, apareixent una petita obertura sota cada finestra, i també s endarrereix de la línia oficial de carrer, apareixent un petit pati pavimentat. La façana del núm. 78 és simètrica en si mateixa, de paret de 30 cm de maó massís; consta d un portal central i dues balconeres, una a cada banda, tenint els brancals i llinda amb aresta arrodonida i un respirall rodó en forma de trèvol a sobre de cada obertura. La del núm. 80 consta de un portal i una balconera, amb balustres trencats. El més espectacular és el coronament superior, a base de merlets esglaonats. Exteriorment són de pedra en la casa núm. 78, amb un relleu floral com a capitell i unes flors a sota cada nivell, amb quatre copes amb garlandes. En la núm. 80 està coronat amb teules àrabs i una flor. En els tres punts més alts, hi ha un gerro amb punxa. Dues façanes estan estucades amb calç imitant carreus a punta d ametlla; aquest tractament és pràcticament igual a l existent a la Casa Serra al c/ St. Sebastià. Les façanes laterals també es coronen amb els merlets, apareixent els baixants de la coberta i obertures de diverses dimensions. La façana posterior ha estat molt modificada, tapant les galeries. La tanca és de ferro forjat amb dues pilastres d obra amb dos gerros de pedestal floral que volten la porta, que té les inicials V.J.M. en el núm. 78. L altra porta és més clàssica, amb les inicials de la promotora T.C.F. El revestiment, llindes i brancals de façana es igual a l existent al carrer Sant Sebastià 20, casa Serra. Habitatges. Habitatges per lloguer. Regular. Presenta problemes a causa del poc manteniment. Presenta problemes d humitats. Les cases Camps, de proporcions més modestes que les torres d estiueig bastides a finals del s. XIX, és avui un testimoni del procés de creixement del passeig de la Font Pudenta, formant la façana urbana que dona a la via del ferrocarril de Manresa, i s esdevé un exemple de les edificacions amb jardí que s hi edificaren. Habitatges amb importants merlets de les façanes, amb elements decoratius d art decó. Refer la façana posterior. Iniciar el manteniment respectuós amb l edifici. Eliminar persianes blanques. Teresa Cañameras i Forné, veïna de Montcada, fou la promotora d aquestes petites casetes situades en un dels extrems del passeig de la Font Pudenta. Bastides als anys vint del s. XX, en uns terrenys adquirits per Cañameras a Francesca Tuixans i Adolf Gabriel, promotors de la urbanització de la Font Pudenta, aquestes edificacions

86 I.RU.039/076 foren utilitzades com habitatge habitual de la propietària i del seu marit Josep Camps. No es conserva l expedient del projecte de construcció ni cap notícia de l arquitecte; tanmateix, aquests habitatges poden ser obra tant de Lluís G. Colomer i Ballol com del mestre d obres Josep Graner i Prat, ja que l un i l altre van treballar per la família Camps-Cañameras en altres projectes. L any 1925, per exemple, Josep Camps, en nom de la propietària, va sol licitar permís a l ajuntament per a construir una tanca que envoltés les esmentades cases. La tanca, projectada inicialment per l arquitecte Lluís G. Colomer i Ballol, havia d encerclar els terrenys de Cañameras per la banda del riu i per ponent, separant així les seves terres de les del conegut merendero de la Filomena. Segons l expedient, sabem que aquest indret era també propietat de la promotora: «en esa parte existe actualmente una casita de planta baja y corral, destinada a casa de comidas o merendero, con dos toldos o cobertizos y otros varios accesorios. Una finca que Teresa Cañameras había cedido en arrendamiento a Juan Gasol i Filomena Trias el año 1921». Però, el projecte definitiu de la tanca no s elaborà fins al 1926, i fou obra de Josep Graner i Prat. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle AM: Plànol d urbanització de Francesc Gabriel (Tuixans) Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, La Font Pudenta Escrita: -AM: Projecte d urbanització de Francesc Gabriel (Tuixans) Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX: Font Pudenta. -BERTRAN, J.: Montcada un poble Urbanisme Expedient Camps 1925, 1926.

87 I.RU.040/077 NÚM. REF. : I.R.U. -40 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Casa Fàbregas. Ca l Escorxa-rosses, Panreac S.A. SITUACIÓ : Carrer Quarters, 8. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joaquim Lloret i Homs, arquitecte (1980-T ) Concepció Fàbregas. Immobiliària Montplet S.A. (Naus laboratori). Habitatge aïllat de segona residència, molt transformat. En l extrem del barri de la Font Pudenta, a peu de la ctra. N-150, al costat de la riera de Sant Cugat. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). Clau16. Renovació urbana: rehabilitació. Químicas de Montcada SL. El pati està afectat per sistema viari en una franja de 3 metres. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

88 I.R.U.040/077 DESCRIPCIÓ : Edifici per a torre d estiueig aïllada, de planta baixa, pis, golfes i torremirador, que sobresurt del conjunt una planta més, amb una coberta on barreja unes molt inclinades compostes i altres planes, resolt amb llenguatge noucentista. La parcel la és gran, amb 30 metres de façana a carrer. Té una volumetria molt complexa, ja que ha patit diverses ampliacions, suavitzant el joc volumètric inicial. La planta rectangular té 4 mòduls en façana a carrer i tres cossos de profunditat. El primer cos, paral lel a carrer, és de dues plantes amb una coberta a dues aigües, carener axamfranat, amb una capelleta marcant l entrada. Un segon cos amb la torre de quatre plantes i coberta a quatre aigües, una terrassa i coberta inclinada. El tercer cos, inicialment, tenia dues plantes amb terrassa i un volum addicional d una planta més, amb el mateix tractament de la torre però amb coberta plana, però ara està unificat a tres plantes. Per la banda nord, sobre un cos de planta baixa, s ha afegit una planta més. Totes aquestes remuntes, molt desafortunades, tenen coberta de fibrociment i obertures de proporció horitzontal i persiana enrotllable. La façana principal té un sòcol d uns dos metres d alçada, de pedra poligonal i tres obertures amb arcada de maó massís a sardinell. Les obertures de la planta pis són rectangulars de proporció vertical, hi ha dues obertures als extrems, amb balcó de llosana sobre mènsules i barana de ferro colat molt treballada. Protegides per persianes de llibret color beige, alguna ha estat retallada per col locar l aparell de finestra d aire condicionat. En la llinda hi ha un esgrafiat amb motius florals pintats de color lila. L obertura de les golfes en façana principal es de mig punt. Les altres són rectangulars. La torre té tres obertures amb arc de mig punt i pilars de maó vist helicoïdals, en cada una de les quatre façanes. En la façana lateral hi ha un porxo de columnes amb capitell jònic, tancat amb vidres, que dona lloc a un balcó terrassa semicircular en el primer pis. De la coberta cal destacar les teules àrabs vidriades de color verd, groc i vermell, cavallets i boles vidriades de color verd i el ràfec amb tremujals. Coronant la torre hi ha un penell amb els punts cardinals i parallamps. La tanca a carrer té una part massissa, arrebossada, recoberta amb pedres arrodonides, i una reixa de passamans retorçats amb punxes. El pati ha estat pràcticament tot ocupat amb edificacions. Cal destacar una xemeneia de maó massís troncopiramidal. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Habitatge en segona residència. Oficines. IPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

89 I.R.U.040/077 ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Tot el manteniment no respecta els materials originals. Té una protecció de filat per evitar que caiguin teules. VALORACIÓ: Edifici amb un joc volumètric característic, de molta qualitat, amb elements ben resolts amb llenguatge noucentista. La casa fàbregas es un exemple important pel creixement del barri de la Font Pudenta, lligat a la carretera de Ribes. PROPOSTES: Restaurar les façanes amb materials com els originals, eliminar els volums addicionals i treure cables vistos. Restaurar la xemeneia. DADES HISTÒRIQUES: El 12 de març de 1920, Concepció Fàbregas, veïna de Barcelona, va sol licitar a l Ajuntament de Montcada i Reixac permís per edificar una torre envoltada de jardí, en el terreny de la seva propietat situat a tocar de la carretera de Ribes, Km 11 (actual carrer Quarters núm. 8). La nova edificació destinada a habitatge d estiueig de la peticionària i la seva família, fou encarregada a l arquitecte Joaquim Lloret i Homs (1890-títol ), autor de la clínica Barraquer de Barcelona ( ) i del conjunt d habitatges El Rancho Grande (1944) a la Via Augusta de Barcelona. Lloret i Homs va dibuixar un total de nou plànols diferents detallant tots els aspectes de l edificació: la situació, la planta (planta baixa, pis i torre), les façanes (principal, posterior i laterals) i un plànol de la tanca amb la reixa de ferro forjat que, en part, encara avui es conserva. L antic traçat de la carretera de Ribes entrava al poble de Montcada per l actual carrer de la Carretera Vella, creuava la línia del ferrocarril per l anomenat Pas dels Canons i davallava per l actual carrer Quarters cap al Ripoll, el qual era travessat per un gual. L any 1918, ja existeix un projecte de construcció d un pont penjant d estructura rígida que feia 100 metres de llum, per 2 d ample. El projecte, però, no es va dur a terme. Caldrà esperar uns anys, fins al 1925, per a desdoblar la carretera de Ribes i construir el pont sobre el Ripoll. Durant els anys trenta del segle XX la casa Fàbregas va aplegar una activitat econòmico-industrial vinculada a la carretera, que li va valer el sobrenom popular de ca l Escorxa-rosses: Els seus propietaris adquirien cavalls i mules malalts o morts i en fabricaven seu o greix destinat als eixos dels carros i tartanes. Anys més tard, l edifici fou adquirit per l empresa Productos Químicos Montcada, S.A. i l any 1959, l arquitecte Fernando Gordillo i Fàbregas ( títol 1954) projectava les naus destinades a laboratoris i les passarel les de control. IPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

90 I.R.U.040/077 BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol del projecte, AM. Plànol Llicència d obres Escrita: -AADD. Arquitectura de Barcelona AADD: Conèixer Montcada AM: Urbanisme Expedients Documents Varis: Traçat de la carretera de Ribes (1925). Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX SALMERO, M.A.; SALMERO, N.: Els carrers de Montcada i Reixac LACUESTA, R.; GONZALEZ, A.: Arquitectura Modernista a Catalunya IPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

91 I.RU.041/078 NÚM. REF. : I.RU - 41 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : Vista Rica. Turó de la Vista Rica. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : Josep Graner i Prat, M. d O.(1844 t ). PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: Josep Closes. Habitatge aïllat de segona residència. En el cim del turó de la Fermina, actualment Vista Rica, dominant la plana del Vallès i Montcada i voltada de bosc. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema. (S). 6a. Parcs i jardins urbans actuals de caràcter local. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

92 I.RU.041/078 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Habitatge aïllat, de planta quadrada, planta semisoterrani, planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues vessants de teula plana d encaix amb cavallets i cresteria. Les façanes tenen una composició simètrica, i les de les testeres són iguals. La façana principal està orientada a migdia, i consta de un cos baix amb terrassa, que ha estat afegit als anys 30 del segle XX, darrere el volum original, de planta rectangular, de una planta més alta. L accés principal està tapiat i actualment es fa per una escala mig enderrocada. A cada banda del portal hi ha dues obertures, de proporció vertical, una de les quals està tapiada. La barana de la terrassa té trams de balustres i trams massissos, i actualment la terrassa està coberta amb una xapa ondulada i una precària estructura metàl lica. A la terrassa hi donen quatre obertures amb persiana de lames de fusta de to verdós. La façana posterior, també te quatre obertures protegides per persianes. Les façanes laterals o testeres, tenen dues obertures a la planta baixa i dues obertures a la planta pis, de la mateixa proporció i emmarcades; l obertura de les golfes té un arc de mig punt. Les cantoneres estan remarcades amb gruix, i els forjats amb una imposta. El parament és estucat a la calç, de color groc clar, però les reparacions han estat arrebossades. Les teules són de dos colors, les perimetrals de color fosc i les centrals de clar, delimitant dos rectangles. Les crestes del carener eren una seqüència d una de grossa i una de petita, esmaltada en negre, i dues pinyes als extrems. En el gran jardí encara existent, hi ha restes de la seva urbanització, com paviments, bancs amb majòliques, una font, jardineres i altres elements com dipòsits, basament d un molí de vent i altres coberts. L accés a la finca és pel carrer de Vista Rica. Habitatge d estiueig. Habitatge abandonat. Dolent. Si no s hi intervé es convertirà aviat en una ruïna. Edifici molt important pel seu emplaçament privilegiat, en el cim del turó, ja que és una fita visual de quasi tota la vila, amb una silueta característica. Una de les primeres torres aïllades d estiueig de finals del S.XIX. Té una composició i elements decoratius remarcables. Iniciar la seva restauració de manera urgent. El 13 d abril de l any 1887 Josep Closes, veí de Barcelona, va sol licitar a l Ajuntament de Montcada i Reixac el permís per edificar una casa en els terrenys de la seva propietat situats al «Turó de la Fermina», actual Turó de Vista Rica. La nova edificació, projectada en la part més alta del turó, en el centre dels terrenys de Josep Closes, i, per tant, allunyada dels carrers projectats per l ajuntament en aquest sector, seria destinada a habitatge d estiueig del peticionari i la seva família.

93 I.RU.041/078 L arribada dels estiuejants a Montcada al llarg de la segona meitat del segle XIX, cercant una millor qualitat de l aire i unes aigües i unes fonts de molta anomenada, va facilitar la urbanització dels terrenys situats darrere del carrer Sant Antoni (actual Domènec Fins), un procés intensificat amb l arribada del ferrocarril i la construcció de diferents baixadors l any La situació privilegiada que oferia la propietat de Josep Closes, mirador excel lent del poble de Montcada i de bona part del territori del Vallès, va convertir aquesta edificació en una de les més emblemàtiques i representatives del turisme barceloní de finals de segle. Les obres de construcció de l edifici foren encarregades a Josep Graner i Prat ( títol 1872), mestre d obres municipal, el qual va projectar en els plànols, datats el 28 de març de 1885, una casa formada per planta (on es disposaven els salons, menjadors i habitacions del servei) i pis (amb les cambres privades dels senyors), amb teulada a doble vessant, i una galeria elevada, suportada per columnes, que permetia l accés a l edifici per les diferents obertures que s obrien al llarg del seu recorregut per la façana est i nord. La situació de la casa, en la part central dels terrenys, va fer que el 7 de novembre de 1887 Josep Closes sol licités a l ajuntament el permís per envoltar amb una tanca el conjunt de la seva propietat. Es tractava d aixecar un mur d alçada considerable amb tres obertures o portes, flanquejades per columnes, en els accessos als carrers que en aquells moments s estaven projectant. El disseny de la tanca fou encarregat novament a Josep Graner i Prat, mestre d obres. Tot i que no es conserva l expedient, sabem que l any 1933 es va dur a terme una reforma de la casa consistent en millorar l estructura de l edifici i en la construcció d una galeria en la façana de migdia. Josep Graner i Prat fou mestre d obres municipal i assessor de l ajuntament en temes urbanístics des de És autor d un bon nombre de projectes municipals com l escorxador i presó (1884) al carrer Barcelona, el pont sobre el Bogatell (1886 i 1891), escoles municipals (1900), alineació del carrer Ripoll (1917), edifici de l ajuntament (1917), ampliació del cementiri (1913). És autor també de la façana de la casa Cuyàs (1928), de la torre Valentí (1927), de la casa Riera (1886) al carrer Bogatell, de la casa Jerez (1885) i la casa Geribert (1886) al carrer Colón, de l edifici d habitatges Ciuró (1885) al carrer Carretera Vella núm. 3-6, i de la glorieta de can Milans (1927).

94 I.RU.041/078 BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol del projecte, AM.: Projecte d urbanització del Turó d en Porta, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Panoràmiques, Vista Rica i Comunicacions. Escrita: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983).p. 95 i AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990).p. 47 i 59. -AADD: Conèixer Montcada AM: Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme Expedients Closes 1887 (13 d abril i 7 de setembre). Documents Varis: Projecte d urbanització del Turó d en Porta. Padrons Municipals: Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX. -BASSEGODA, J; Los maestros de obras de Barcelona.(1973) -LACUESTA, R.; GONZALEZ, A.: Arquitectura Modernista a Catalunya SALMERO, M.A.; SALMERO, N.: Els carrers de Montcada i Reixac

95 I.F.001/079 NÚM. REF. : I.F - 1 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ : Estació Montcada i Reixac. Estació de França. Al final del Carrer Generalitat Ampliació i reforma, finals segle XIX. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : Compañía del Camino de Hierro de Barcelona a Granollers. Estació de tren amb habitatge. CONTEXT : A pocs metres del carrer Major, per la part baixa, i voltat d edificacions d habitatge RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sistemes Qualificació: Sistema ferroviari, Clau 3. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Ministerio Fomento RENFE. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

96 I.F.001/079 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: Estació de mida mitjana, de la línia Barcelona, Vilanova, St. Vicenç i Girona, Maçanet, Port-bou. Planta rectangular (21 m X 10 m), de planta baixa i un pis, al que s ha afegit, per la banda de migdia, un local per a mercaderies, de planta baixa amb arestes xanfranades. En un volum aïllat de planta baixa, hi ha els urinaris, per la banda nord. Hi ha dos grups de dues vies, protegides per andanes amb les respectives marquesines metàl liques, a base de perfils HEB i xapa, amb canaló central. L edifici principal té 4 cossos, separats per murs de càrrega, en el primer hi ha la cantina, en el segon i tercer la sala d espera i en el tercer i quart les dependències del cap d estació. En els extrems dels 4 cossos hi ha dues portes d arc escarser emmarcades amb un regruix i protegides per una cornisa i pintades de color rosa fort. En planta pis es tornen a repetir les mateixes obertures de la planta baixa però reduint l ampit. La coberta és plana, a la catalana, i té una cornisa potent i una barana perimetral, a base de matxons i massís, amb un medalló al mig de les dues façanes principals. El revestiment és un estuc de calç imitació obra vista que posteriorment ha estat pintat de color rosa clar. Entre els forjats hi ha un esgrafiat amb formes geomètriques arrodonides que es comença a despintar. La fusteria és de color gris fosc i les persianes enrotllables de pvc color os. Cal destacar el revestiment de la sala d espera, amb un banc corregut, rajola blanca bisellada a trencajunts i cornisa superior amb temes florals. Les portes, interiorment, estan emmarcades amb ceràmica de color verd. Estació de tren i habitatge Estació de tren i habitatge Regular- bo. És l estació més gran del municipi, amb estucs i esgrafiats en façana. En l interior revestiments ceràmics. Forma part de la xarxa d edificis ferroviaris que dóna caràcter a la població. Cal tornar als colors originals eliminant la pintura existent, deixant veure els estucs i esgrafiats. DADES HISTÒRIQUES: L 1 de novembre de 1851, el Governador Civil de Barcelona va comunicar a l alcalde de Montcada que l empresa Compañia del Camino de Hierro de Barcelona a Granollers havia començat els seus treballs de senyalització del traçat de la via del ferrocarril que s havia projectat, així com també, de l amplada de la franja de terra que aquest nou vial ocuparia. S'iniciaven, doncs, oficialment, les expropiacions. El 1853 dirigia les obres del traçat per Montcada, Ildefons Cerdà, sota les ordres del qual treballaven cent obrers i «13 carros d un cavall». Per aquestes dates ja s havia instal lat el pont sobre el Ripoll, el qual fou destruït pels aiguats de 1962 i posteriorment substituït per l actual. A manera que avançava el traçat de la línia (d un sol carril) es van anar construint les andanes i l estació. El dissabte 22 de juliol de 1854 es va inaugurar solemnement el nou vial. Segons un ofici de la companyia

97 I.F.001/079 adreçat a l alcalde, el primer ferrocarril sortiria de Barcelona amb les autoritats de la ciutat, a les 3 30 de la tarda, i arribaria per primer cop a Montcada una hora més tard. En el poble seria rebut per l alcalde i els regidors: «... así tiene esta empresa el honor de invitar a usted para que dignándose honrar con su presencia aquel acto al pasar el convoy por delante de esa población tenga a bién formar parte del mismo, contribuyendo de esta suerte a solemnizar un suceso sumamente grato para el país, como lo es siempre cuanto se dirige al mayor desarroyo de su riqueza y al acercamiento de su prosperidad». El 1861 es van iniciar les obres d ampliació de la via a dos sentits, reprenent-se així les expropiacions de terres als veïns. De fet, a partir del traçat de les línies del Nord i de França ( ) pràcticament tot el poble es veurà afectat per la seva zona de servitud. Segons fotografies de finals del segle XIX, l estació original de 1854 era de proporcions més petites que l actual. De planta baixa, amb coberta plana, era només de tres cossos i presentava també les obertures emmarcades en arcs escarsers protegits per un regruix com en l actual. Fou a finals del segle XIX quan aquest edifici va ser ampliat, amb la incorporació de pis destinat a habitatge del cap d estació. La Compañia del Camino de Hierro de Barcelona a Granollers (originàriament Compañia de los Caminos de Hierro del Norte de Barcelona) formada majoritàriament per capital francès, es va mantenir amb aquest nom fins l any 1941, en què va ser nacionalitzada per l Estat i es va crear la RENFE. El 22 de setembre de 1940, l estació i la via de França fou l escenari de la filmació d alguns plànols de la pel lícula La florista de la reina. L escena gravada representava l arribada d un tren que estava format per una de les màquines més antigues de la companyia (la núm. 235) i de cinc vagons de finals del segle XIX. Alguns veïns del poble van participar com a passatgers, rebent a canvi 25 pessetes. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -Arxiu Fotogràfic de la Fundació: Ferrocarril -AADD: Montcada, primer quart de segle Escrita: -AM: Documents Varis Correspondència Arxiu Fundació: Documents segle XIX. -Archivo Ministerio de Fomento: Sección Ferrocarriles. Provincia de Barcelona. -SALAMERO, M.G.; Salamero, N.: Els carrers de Montcada i Reixac WAIS, F.: Historia General de los Ferroccarriles.

98 I.F.002/080 NÚM. REF. : I.F - 2 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ : Estació Montcada i Reixac - Sant Joan i escales. En el rètol posa Moncada Reixach San Juan Al final de les escales que comencen al carrer Jaume Balmes. Vers el Remunta del pis, primer quart segle XX. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : Sociedad del Ferrocarril y Minas de Sant Joan de les Abadesses Baixador de tren. CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Sota els murs de contenció de la carretera N-152 i sobre els patis de les cases del carrer Balmes. Només s hi accedeix per unes escales. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sistemes Qualificació: Sistema ferroviari, Clau 3. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Ministero Fomento RENFE Les escales estan qualificades de vial 5b PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

99 I.F.002/080 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Baixador de la línia, de una sola via, Barcelona - Sant Joan de les Abadesses/La Tour de Carol. Planta rectangular de 8 m x 13 m, de planta baixa i un pis. Coberta a dues aigües amb molta pendent, de teula plana d encaix. Estructura de tres crugies de murs de càrrega i bigues i encavallades de fusta. Té afegida una marquesina amb estructura metàl lica reblonada de gelosia i amb coberta de fibrociment. En la façana principal hi ha tres portals a nivell d andana i tres finestres, totes emmarcades amb gruix i amb arc escarser. Les façanes laterals tenen una composició simètrica, amb una finestra a planta baixa, una altra a planta pis, i un òcul que ventila la coberta. Les cantoneres imiten cairons pintats de color ocre. El revestiment és un estuc de calç imitació obra vista color vermellós, que actualment ha estat pintat de color cru. El portam és de fusta i pintada de color verd. Actualment les portes estan tapiades amb xapa metàl lica. El rètol emmarcat és de 48 peces de rajoles ceràmiques de 20 x 20 cm, fons blanc i lletres blaves. L únic accés és mitjançant unes escales de 3 m d amplada i 12 m de desnivell, que arriben a una placeta delimitada per 4 arbres de fulla caduca. Cada graó està composat de tres peces de pedra artificial i la barana és de passamà cargolat. La columna dels llums és de perfil laminat de rail. Baixador i habitatge Habitatge Regular. Els estucs han estat pintats d un color diferent de l original. Les escales presenten deformacions. Baixador amb bones vistes, que ha estat molt freqüentat pels excursionistes que anaven als Pirineus. Forma part de la xarxa d edificis ferroviaris que dóna caràcter a la població. Restaurar els estucs amb el seu color original, reparar l escalinata. El 1877, la Sociedad del Ferrocarril y Minas de Sant Juan de les Abadesses va obtenir la concessió de construcció i explotació d una nova línia de ferrocarril entre LLerona i Sant Joan, la qual fou inaugurada el L any 1884, aquesta societat va adquirir la concessió del sector Sant Martí de Provençals - Llerona, que entrà en funcionament el Un any més tard, la Compañia de los Caminos de Hierro del Norte inicià l explotació d aquesta línia, absorbint-la definitivament l any Vers el 1884 es va edificar l estació i amb ella, l escala d accés a l actual carrer de Balmes. Segons fotografies de finals del segle XIX, l estació original era formada únicament per planta baixa, amb coberta a dues aigües i amb les obertures emmarcades per arcs escarsers protegits per un regruix. D altra banda, alguns plànols dels veïns de l estació (els projectes de Jaume Taulé de 1886 i 1887 per exemple) ja ens presenten la planta de l edifici i les escales d accés tal com són en l actualitat. Fou durant el primer quart del segle XX quan es va dur a terme la remunta del pis, destinat a habitatge del cap d estació. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

100 I.F.002/080 BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -Arxiu Fotogràfic de la Fundació: Ferrocarril -AADD: Montcada, primer quart de segle Escrita: -AM: Documents Varis Correspondència Arxiu Fundació: Documents segle XIX. -Archivo Ministerio de Fomento: Sección Ferrocarriles. Provincia de Barcelona. -SALAMERO, M.G.; Salamero, N.: Els carrers de Montcada i Reixac WAIS, F.: Historia General de los Ferroccarriles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

101 I.F.003/081 NÚM. REF. : I.F - 3 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ : Estació Montcada i Reixac Centre. En el rètol posa MONCADA-REIXACH MANRESA Carretera vella, carrer Bogatell Remunta del pis primer quart segle XX. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : Compañia del Camino de Hierro del Norte. Estació de tren. Entre dos turonets, al costat d una corba de la carretera vella. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sistemes Qualificació: Sistema ferroviari, Clau 3. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Ministerio Fomento RENFE. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

102 I.F.003/081 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Estació de la línia C-4, Barcelona Manresa Saragossa. Planta rectangular de 9 m x 13 m, de planta baixa i un pis. Coberta a dues aigües amb molta pendent, de teula plana d encaix. Estructura de tres crugies de murs de càrrega i bigues i encavallades de fusta. Té afegida una marquesina amb estructura metàl lica, de biga doble T d ànima alleugerida amb hexàgons, i coberta de xapa. Al davant, l andana de Manresa, la marquesina és reblonada de gelosia. En façana principal hi ha tres portals lleugerament inferiors al nivell de l andana i tres finestres, totes emmarcades amb obra vista manual i arc escarser. Les façanes laterals tenen una finestra en planta baixa i una altra a la planta pis. Les cantoneres també són d obra vista manual pintada de vermell. El mur és de pedra poligonal pintada de color blanc. La fusteria està pintada de color verd poma. El rètol, emmarcat blau, és de 48 rajoles ceràmiques quadrades, fons blanc i lletres blaves. Té un doble accés, un a nivell, on hi ha un petit aparcament de vehicles, i l altre pel carrer Bogatell, amb escales, plaqueta i parterres enajardinats. Hi ha un edifici aïllat annex, de planta baixa i coberta, de teula plana, a dues aigües on hi ha la cantina i els urinaris. Estació de tren i habitatge. Estació de tren i habitatge. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Les restauracions han estat poc afortunades, ja que s ha pintat la pedra i l obra vista. Els rètols no s adapten a l arquitectura. VALORACIÓ: PROPOSTES: L estació de tren més antiga de Montcada. Forma part de la xarxa d edificis ferroviaris que dóna caràcter a la població. Incloure en catàleg de protecció, juntament amb la resta dels edificis ferroviaris que hi ha a Montcada DADES HISTÒRIQUES: El 12 d octubre de 1852, el Cap d Obres Públiques de la Província de Barcelona va comunicar a l alcalde de Montcada el projecte d una nova via de ferrocarril entre Montcada i Sabadell. Les obres de construcció i explotació de la línia foren concedides a les empreses Girona Hnos. i Clavé y Cía. L Enginyer Director de les obres fou Pere de Andrés i Puigdollers. El 20 de desembre de 1852 es van iniciar els treballs de senyalització sobre el terreny del traçat del nou vial, a càrrec de l enginyer Carlos de Aguado i un grup d operaris, així com també es va dur a terme el càlcul de l amplada de la franja de terra que aquesta nova línia ocuparia. Les obres d aquest nou traçat van comportar molts problemes per a l empresa promotora Companyia del Camino de Hierro del Norte, els quals van provocar l aturada de les obres en més d una ocasió: expropiacions, accidents laborals, impugnacions, etc. Aquesta situació va comportar per part de l ajuntament la promulgació de diferents bans que intentaven regular aquesta situació i alhora controlar algunes actituds de la població (alguns d ells eren força curiosos com, per

103 I.F.003/081 exemple, prohibir d utilitzar la via com a lloc de pas o drecera pels carreters, no robar les eines utilitzades en les obres del vial, o no apedregar les instal lacions). A manera que avançava el traçat de la línia (d un sol carril) es van anar construint les andanes i l estació. El 10 de febrer de 1855 s inaugurava el trajecte Montcada-Sabadell, que formava part de la 1ª secció fins a Manresa. El primer ferrocarril va sortir de Barcelona a les 11 del matí amb les autoritats de la ciutat, a les quals s afegirien l alcalde i els regidors de Montcada tan bon punt el tren va arribar a l estació. Aquest mateix dia es va elaborar un edicte que anunciava els nous horaris: Sortida de Barcelona i de Sabadell a les 7, 10 i hores, fent parada a Montcada, Cerdanyola i Sant Quirze del Vallès. De Montcada (Bifurcació) a Barcelona aquesta nova línia utilitzava el traçat de la línia de França, fins al 1861, en què va completar el seu recorregut. L any 1898, l estació de Montcada «era poc més que una barraca. Petita d una sola planta, baixa, del terra al sostre no hi havia pas més d 11 pams, sense cap condició higiènica, i amb 2 bancs de fusta» segons un testimoni contemporani. De fet, segons fotografies de finals de segle, l estació original de 1855 era formada únicament per planta baixa, amb coberta a dues aigües, i mantenia les obertures emmarcades per arcs escarsers protegits per un regruix. Fou durant el primer quart del segle XX quan es va dur a terme la remunta del pis, destinat a habitatge del cap d estació, la marquesina metàl lica i la tonalitat clara de les parets. La Compañia del Camino de Hierro del Norte (més tard anomenada Compañia de Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza i Alicante) era formada majoritàriament per capital alemany, i es va mantenir amb aquest nom fins l any 1941, en què va ser nacionalitzada per l Estat i es va crear la RENFE. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -Arxiu Fotogràfic de la Fundació: Ferrocarril -AADD: Montcada, primer quart de segle Escrita: AM: Documents Varis Correspondència Arxiu Fundació: Documents segle XIX. Archivo Ministerio de Fomento: Sección Ferrocarriles. Provincia de Barcelona. SALAMERO, M.G.; Salamero, N.: Els carrers de Montcada i Reixac WAIS, F.: Historia General de los Ferroccarriles.

104 I.F.004/082 NÚM. REF. : I.F - 4 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Estació Montcada i Reixac Can Sant Joan. Estació Montcada Bifurcació. SITUACIÓ : Carretera N-152 DATA DE CONSTRUCCIÓ : A partir de Remunta pis, primer quart segle XX. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : Compañia del Camino de Hierro del Norte. Estació de tren amb habitatge. Encaixada entre un mar de vies i la carretera N-152. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sòl urbà. Industrial, Clau 22 a RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Ministerio Fomento RENFE. Condicions / servituds: Les vies són sistema ferroviari Clau 3 PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

105 I.F.004/082 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Estació de la línia C-3 i C-4, Barcelona Sant Joan de les Abadesses /Puigcerdà i Barcelona- Manresa, Saragossa. Té un feix de vies d espera, de classificació, de formació i de recepció. L edifici és de planta rectangular de 9m x 13m de planta baixa i un pis. Coberta a dues aigües amb molta pendent, de teula plana d encaix. Estructura de tres crugies de murs de càrrega, bigues i encavallades de fusta. Té afegida una marquesina en mènsula, de perfils laminats i xapa metàl lica. En façana principal hi ha tres portals, un per a paqueteria, un per al públic i un per al cap d estació, i tres finestres en planta pis, totes emmarcades amb obra vista manual i arc escarser. Les façanes laterals tenen una finestra en planta baixa i una altra a la planta pis. Les cantoneres també són d obra vista manual. El mur és de pedra vista d aparell poligonal. La fusteria està pintada de color verd. Estació de tren i habitatge. Estació de tren i habitatge. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -Arxiu Fotogràfic de la Fundació: Ferrocarril -AADD: Montcada, primer quart de segle Escrita: -AM: Documents Varis Correspondència Arxiu Fundació: Documents segle XIX. -Archivo Ministerio de Fomento: Sección Ferrocarriles. Provincia de Barcelona. -SALAMERO, M.G.; Salamero, N.: Els carrers de Montcada i Reixac WAIS, F.: Historia General de los Ferroccarriles. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. Els rètols no s adapten a l edifici. La coberta és l element més deteriorat. VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Estació de la Línia de tren més antiga de Montcada, que ha sofert poques modificacions. Forma part de la xarxa d edificis ferroviaris que dóna caràcter a la població. Incloure en catàleg de protecció, juntament amb la resta dels edificis ferroviaris que hi ha a Montcada. El 1877, la Sociedad del Ferrocarril y Minas de Sant Joan de les Abadesses va obtenir la concessió de construcció i explotació d una nova línia de ferrocarril entre Llerona i Sant Joan, la qual fou inaugurada el L any 1884, aquesta societat va adquirir la concessió del sector Sant Martí de Provençals - Llerona, que entrà en funcionament el Un any més tard, la Compañia de los Caminos de Hierro del Norte inicià l explotació d aquesta línia, i alhora, aprofità el seu traçat per enllaçar l estació de Montcada amb Barcelona (abans utilitzava el de la línia de França). Fou, doncs, a partir d aquesta data que es va construir l estació de Can Sant Joan i va adquirir el nom de Bifurcació (cruïlla de línies). Bastida a partir del 1887, fou amb els anys el centre d una important xarxa de vies de servei que va donar feina a un bon nombre de treballadors vilatans i nouvinguts. A partir dels anys 20 del segle XX, les terres situades sota l esplanada de l estació van ser parcel lades i venudes als treballadors del ferrocarril i a altres empreses com l Asland, formant així el barri de Can Sant Joan. Segons fotografies de finals del segle XIX, l estació original era formada únicament per planta baixa, com totes les de la línia del Nord. Fou durant el primer quart del segle XX quan es va dur a terme la remunta del pis, destinat a habitatge del cap d estació. El més d agost de 1928 arribaren a l estació de Can Sant Joan els primers vagons elèctrics de passatgers i, el febrer de 1936, el primer automotor de benzina.

106 I.F.005/083 NÚM. REF. : I.F - 5 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ : Estació Montcada i Reixac Mas Rampinyo. Estació Montcada - Ripollet. Al final del carrer d Àngel Guimerà Remunta del pis, primer quart segle XX. AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : Sociedad del Ferrocarril y Minas de Sant Joan de les Abadesses Estació de tren amb habitatge. En l extrem de ponent del Mas Rampinyo, a tocar dels conrreus. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sistemes Qualificació: Sistema ferroviari, Clau 3. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Ministerio Fomento RENFE. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

107 I.F.005/083 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Estació de la línia C-3, amb doble via, Barcelona - Sant Joan de les Abadesses/La Tour de Carol. L edifici és de planta rectangular, de 8 m x 13 m, de planta baixa i un pis. Coberta a dues aigües amb molta pendent, de teula plana d encaix. Estructura de tres crugies de murs de càrrega i bigues i encavallades de fusta. Té afegida una marquesina amb estructura metàl lica reblonada de gelosia, que recolza sobre peus drets de ferro colat, amb coberta de xapa. En la façana principal hi ha tres portals a nivell d andana i tres finestres, totes emmarcades amb gruix i amb arc escarser. Les façanes laterals tenen una composició asimètrica, amb una porta desplaçada a planta baixa. i una finestra petita a planta pis; un òcul ventila la coberta. Les cantoneres imiten cairons i estan pintades de color taronja. El revestiment és un estuc de calç, imitació obra vista, color vermellós, que actualment ha estat pintat de color rosa. El portam és metàl lic, amb vidre en planta baixa, i de fusta en planta pis, pintat de verd. El rètol emmarcat és de 48 peces de rajoles ceràmiques quadrades, fons blanc i lletres blaves. Estació i habitatge. Estació i habitatge. Bo, ha estat recentment restaurada, encara que amb alguns desencerts, ja que s ha pintat sobre l estuc original. Estació que substitueix la de Sant Joan de la línia C-3 amb elements originals de ferro colat i reblons. Forma part de la xarxa d edificis ferroviaris que dóna caràcter a la població. Restaurar els estucs amb el seu color original. Incloure en catàleg de protecció, juntament amb la resta dels edificis ferroviaris que hi ha a Montcada. El 1877 la Sociedad del Ferrocarril y Minas de Sant Joan de les Abadesses va obtenir la concessió de construcció i explotació d una nova línia de ferrocarril entre Llerona i Sant Joan, la qual fou inaugurada el L any 1884, aquesta societat va adquirir la concessió del sector Sant Martí de Provençals - Llerona, que entrà en funcionament el Un any més tard, la Compañia de los Caminos de Hierro del Norte inicià l explotació d aquesta línia, absorbint-la definitivament l any Així, doncs, a mesura que avançava el traçat de la línia es van anar construint les andanes i l estació, en aquest cas per als veïns de Ripollet. Anys més tard, el creixement del barri de Mas Rampinyo va incorporar l estació al seu paisatge urbà. Segons fotografies de finals del segle XIX, l estació original era formada únicament per planta baixa, amb coberta a dues aigües, i presentava les obertures emmarcades per arcs escarsers protegits per un regruix. Fou durant el primer quart del segle XX quan es va dur a terme la remunta del pis, destinat a habitatge del cap d estació. D altra banda, del 15 d agost del 1908, es conserva un projecte de

108 I.F.005/083 ferrocarril secundari que enllaçaria Montcada amb el poble de Moià (66 Km). Segons Pere Salas i Argelaguet, enginyer industrial autor del projecte, la nova línia sortiria de l estació de Mas Rampinyo (per ser Montcada un lloc travessat per tres línies diferents) i seguiria la carretera de Ribes fins a Santa Perpètua, Polinyà, Sabadell, Castellar, Sant Llorenç Savall, Gallifa, Sant Feliu, Castellterçol i Moià. Com si es tractés d una veritable Febre d Or, l autor del projecte justifica la creació de la línia amb l enorme rendibilitat que produirien les obligacions invertides: 5% d interès durant els primers 28 anys (període d amortització) i un 27% després. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -Arxiu Fotogràfic de la Fundació: Ferrocarril -AADD: Montcada, primer quart de segle Escrita: -AM: Urbanisme (projecte de 1909). Documents Varis Correspondència Arxiu Fundació: Documents segle XIX. -Archivo Ministerio de Fomento: Sección Ferrocarriles. Provincia de Barcelona. -SALAMERO, M.G.; Salamero, N.: Els carrers de Montcada i Reixac WAIS, F.: Historia General de los Ferroccarriles.

109 I.F.006/084 NÚM. REF. : I.F - 6 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : Estació Montcada i Reixac Terra Nostra. En el rètol posa Moncada y Reixach Santa Maria. Carrer del Montsant cantonada carrer del Priorat. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RENFE. Estació de tren amb habitatge. Dins d una urbanització de torres aïllades. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sistemes. Qualificació: Sistema ferroviari Clau 3. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Ministerio Fomento RENFE. El Pla preveu fer un pas inferior, que uneixi el carrer del Priorat i el carrer d Antoni Correa Veglison. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

110 I.F.006/084 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Estació de la línia C-4, Barcelona Manresa, Saragossa. Edifici de planta baixa en forma de T, amb porxo que s obre a l andana. Les cobertes són a dues aigües interseccionades, de teula plana d encaix i cavallets. Estructura de murs de càrrega i bigues metàl liques. El porxo té dues arcades de mig punt amb el mateix tipus de teula, encara que el pendent és inferior. En el cos perpendicular a la via hi ha l habitatge i un petit jardí amb tres arbres. Les obertures són rectangulars, protegides amb una malla metàl lica. El revestiment és un arrebossat llis, pintat de color verd pistatxo. Les bigues i un petit sòcol són de color verd fosc..el rètol, emmarcat blau, és de 48 rajoles ceràmiques quadrades, fons blanc i lletres blaves. S han col locat dues llumeneres amb braç model Futura a façana, tapant el rètol i poc adients amb l edifici. Cada andana té una marquesina diferent: una corba, amb pilars rodons, i l altra adossada a un mur, amb tubs, perfils i xapa metàl lics. Té dos accessos, un a nivell, per la banda sud, l altre amb una escalinata que ocupa tot l ample del vial. Estació de tren i habitatge. Estació de tren i habitatge. Bo. Ha estat restaurada recentment. La jardineria està poc cuidada. Estació en forma de xalet adaptada a l entorn. Forma part de la xarxa d edificis ferroviaris que dóna caràcter a la població. Treure les llumeneres de façana. Incloure en catàleg de protecció, juntament amb la resta dels edificis ferroviaris que hi ha a Montcada. El procés d urbanització del barri de Terra Nostra és relativament modern. Fou pels volts dels anys 30 del segle XX, quan Antoni Pujades va vendre als Magatzems Alemanys de Barcelona les seves propietats situades en aquest indret, els quals parcel laren per tal de fer-hi una urbanització. Per promoure les seves vendes, els Magatzems regalaven als seus clients un cupó canviable per un pam de terra de la urbanització. Aquesta original pràctica comercial va donar la possibilitat a molta gent modesta de poder gaudir d una petita casa d estiueig. La urbanització fou inaugurada l 1 de juny del 1936, i el 1939 es canvià el nom pel de Santa Maria de Montcada. El creixement de la urbanització com a conseqüència de la promoció que en feien els diaris de l època, els quals en destacaven la proximitat a Barcelona, el contacte amb la natura i les qualitats de l aire, va posar de manifest la necessitat d un nou baixador en la línia del ferrocarril del Nord, que facilités l accés a la urbanització des de Barcelona. Una millora en les infraestructures que afavoriria considerablement als promotors de les parcel les i als veïns residents. La primera pedra del nou baixador es va col locar el mes de setembre del 1940, i l 1 de juny de 1941 fou inaugurat pel Governador Civil de Barcelona, Exc. Sr. Antonio Correa Veglison. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -Arxiu Fotogràfic de la Fundació: Ferrocarril -AADD: Montcada, segon quart de segle Escrita: -AM: Correspondència Arxiu Fundació: Documents segle XX. L urbanització de Terranostra (recull de documents) -Archivo Ministerio de Fomento: Sección Ferrocarriles. Provincia de Barcelona. -SALAMERO, M.G.; Salamero, N.: Els carrers de Montcada i Reixac WAIS, F.: Historia General de los Ferroccarriles.

111 I.O.001/085 NÚM. REF. : I.O - 1 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : El Reixagó. Casa de la Mina. A sota del Pont de la Mina, en el Parc de les Aigües. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Rehabilitada el AUTOR : Joan Soler i Josep Mas, arquitectes Jordi Solé Sans i Antoni Cortina Vilanova, arquitectes. PROMOTOR : Mancomunitat de Municipis de l Àrea Metropolitana de Barcelona / Ajuntament de Montcada i Reixac. TIPOLOGIA : Canal d aigües i edifici industrial aïllat. CONTEXT : Dins d un parc, voltat d arbres centenaris i encaixat entre infralstructures. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.) Clau 6b. Parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local. Ajuntament de Barcelona. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

112 I.O.001/085 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Canal d uns tres metres d amplada i uns seixanta metres de llarg, a cel obert, per on passa una làmina d aigua clara. La caixa és plana i està construïda amb maó massís a sardinell. Aquest, quan passa per sota la casa de la Mina, va canalitzat, amb una volta de mig punt de dues filades de maó massís a sardinell. La fletxa és de 2,2 m. L accés està barrat per una reixa de barrots de ferro forjat, que incorpora una porta tancada amb clau. En la boca de sortida hi ha una làpida, en molt mal estat, que cita la finalitat a què es destinaven aquestes aigües, així com la data de construcció. Hi ha una segona inscripció il legible que cita la data de A cada banda de la làpida hi ha una barana de tubs de ferro, que antigament havia estat de balustres. A sobre de la làpida hi ha un frontó circular. Just a sobre del canal, i a uns deu metres de la boca, hi ha construït l edifici de la Mina. Aquest petit edifici té unes dimensions d 11 m de façana principal i 8,5 m de fondària. Està format per un cos de planta baixa, amb coberta a dues aigües de teula àrab, on hi ha la porta d accés, i un altre de dues plantes, que en l última rehabilitació (1993) fou ampliat amb una tercera planta. La façana del primer cos és simètrica, amb un portal d arc escarser i dues finestres, una a cada banda, amb la corresponent reixa de ferro forjat. A sobre de la porta hi ha un escut de la JUNTA DIRECTIVA DE AGUAS DE LA ACEQUIA CONDAL Y SUS MINAS. BARCELONA. El coronament és una potent cornisa seguint el pendent de la coberta de maó vist. L altre cos té un sòcol, una finestra per planta, desplaçada de l eix de simetria, emmarcada amb maó vist i arc escarser. Les cantoneres també són de maó vist imitant carreus. La tercera planta té un tancament lleuger de fusta i vidre i un gran voladís de xapa metàl lica. Darrere d aquest edifici s ha construït el centre d activitats, amb una terrassa practicable. Des d aquest edifici es pot veure i accedir a la mina per la planta soterrani, que esà il luminada. Canal d aigües, mina de captació d aigües, edifici de control. Espai lúdic i centre d activitats. Bo. El projecte de rehabilitació és recent i s hi fa manteniment. Important infraestructura i de les més antigues existents a la vila, documentada a el s. X, que forma part d un parc i és d accés públic. Refer la balustrada i restaurar la làpida de la sortida de la mina. Posar rètol descriptiu i històric del reixagó. Durant l època romana la ciutat de Barcelona es proveïa d aigua per mitjà de tres aqüeductes, un dels quals agafava les aigües del Besòs mitjançant una presa o resclosa i seguia el traçat del posterior Rec Comtal, excepte en la seva part final, que en alçada entrava a la ciutat per la torre romana de la Casa de l Ardiaca. Utilitzat durant l Alt i Baix Imperi, entrà en decadència en els segles VIII i IX, en què fou substituït per altres formes de captació i abastament.

113 I.O.001/085 Al llarg dels primers anys de l edat mitjana els antics sistemes de conducció d aigua restaven abandonats del seu ús i sovint eren considerats com un element més del paisatge. D altra banda, la iniciativa comtal sobre el procés d irrigació de terres que es va dur a terme per les comunitats pageses al llarg dels segles IX i X fou gairebé inexistent. Tot i que el Rec Comtal no apareix a la documentació fins a les darreries del segle XI (any 1075), aquest canal ja era conegut i utilitzat abans de l any mil. En aquest sentit, l objectiu de les obres del comte Mir ( ) en restaurar els antics canals romans d abastament d aigua a la ciutat fou, sobretot, el desenvolupament de la molineria i altres activitats artesanals que es desenvoluparen en el pla de Barcelona. A l inici el Rec prenia les aigües del Besòs mitjançant una resclosa feta amb pedres i troncs. L any 1457 es decidí de construir-ne una de més sòlida, feta d argamassa. La importància econòmica, i fins i tot política, del Rec es manifesta ja des de l inici anys de l edat mitjana, i el domini dels comtes de Barcelona sobre les seves aigües i els seus usos es va consolidar al llarg de l època feudal. Durant l edat mitjana, el Rec formava part del Reial Patrimoni era administrat pel Batlle General. A partir del segle XIV apareix la figura del Batlle d aigües i administrador dels molins reials de la ciutat i territori de Barcelona. Aquests càrrecs, però, foren suprimits pel Decret de Nova Planta de 1714 i les seves funcions passaren a dependre de la Intendència. Les continuades sequeres que feien minvar els cabals d abastament a la ciutat de Barcelona van provocar, ja des de l edat mitjana diferents intents d utilització del Rec per al subministrament d aigua potable a la ciutat. Finalment, el 1704, es va desviar una part del seu cabal cap a Barcelona, per tal de nodrir les fonts públiques. L any 1778, durant el regnat de Carles III, es decideix aprofitar les aigües subàlvies del Besòs obrint galeries sota la llera i configurant la Mina de Montcada, que amb una longitud de metres x 2 d amplitud i 2 d alçada acabava en el Reixagó o casa de la Mina. Tanmateix, la construcció d aquest nou complex fou promogut per la iniciativa privada, sota la direcció de l Intendent Reial (Juan Felipe de Castaños). Per controlar les obres es va crear una Junta formada per representants del Reial Patrimoni, l Ajuntament de Barcelona i els propietaris de molins i terres de regadiu que n aprofitaven les aigües. El projecte fou a càrrec de l enginyer Josep Subirats i dels arquitectes Joan Soler i Josep Mas i Vila. La nova construcció era coronada per una làpida amb la següent llegenda: «Con el objeto del permanente abasto, con notoria utilidad del público a expensas del Real Erario de la Ciudad de Barcelona, y de los interesados. molinos y riegos de tierra en el Glorioso Reynado de S.M. Carlos III, proyectada y construida siendo intendente el ilustrísimo Barón de la Linde». La Mina va ser objecte de diverses perllongacions: 1822 (Trienni Liberal) on no hi va participar el Reial Patrimoni en les despeses,

114 I.O.001/ , 1839, etc. L any 1839, segons un document de la Fundació Cultural, es va col locar una làpida (avui il legible) amb la següent llegenda: «A expensas del excelentísimo Ayuntamiento de la Ciudad de Barcelona, de los propietarios irrigantes que tienen derecho al uso de las aguas de esta Mina, y de los propietarios y partícipes de los molinos, excepto el Real Patrimonio, se construyeron en el año 1822, 144 varas, y en los de 1838 y 1839, 333 varas». La Mina, una construcció feta de manposteria en les parets i de maó la volta, tenia dues branques principals, una s iniciava en el riu Ripoll, i l altra, la més important, en el Besòs, davant de la Torre Bonet, i travessava Montcada pel subsòl fins al Reixagó. En el seu recorregut, tot un seguit de pous de registre connectaven el túnel amb la superfície. En aquest punt se separaven les aigües, entre l Ajuntament de Barcelona i els regants i propietaris dels molins. L any 1825, es construí la Mina Baixa, formada per 10 quilòmetres de longitud, que s originava en el Reixagó, es dirigia cap a Barcelona, passava per la dreta de l Eixampla i acabava en el repartidor de Jesús, des d on es repartia per la part baixa de la ciutat (Canaletes, Portal de l Àngel, Porta Ferrissa, etc.). En el segle XIX, i com a conseqüència de les sequeres prolongades que minvaven el cabal del Rec i provocaven greus perjudicis a la població, l Ajuntament de Barcelona va construir, prop del Besòs, una planta de captació i tractament de cabals subterranis. Es tracta del conjunt d edificis dels pous de Montcada, aixecats l any 1879 segons un projecte de l arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). Pàg.70. -AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990). Pàg.25. -AM. Plànol del rec comtal. E. 1: Joan B. de Serra. -AM. Projecte 2ª fase Parc de Les Aigües /centre d activitats Casa de la Mina. -Arxiu Fotogràfic Fundació: El Reixagó. -Arxiu Fundació Cultural: El Rec Comtal. -MORAGAS, G: Régimen de las aguas contenidas en terrenos permeables y especial del régimen de la corriente subterránea en el delta acuífero del Besós, Barcelona, ZAMORA, F.: Diario de los Viajes hechos por Cataluña ZAMORA, F.: Colección de Riegos de Cataluña Monogràfic: El Rec Comtal. Revista Finestrelles. Centre d estudis Ignasi Iglésies. núm. 1, Sant Andreu del Palomar. -CONILLERA I VIVES, P: Descubrir el medi Urbà, 8. L aigua de Montcada. -L aigua és l argument. Parc de les Aigües. Àrea Metropolitana Barcelona.

115 I.O.002/086 NÚM. REF. : I.O - 2 DENOMINACIÓ : Pont de ferro, línia de ferrocarril Barcelona - Puigcerdà. SITUACIÓ : En la intersecció del riu Ripoll amb la línia de ferrocarril Barcelona Puigcerdà. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: Sociedad del Ferrocarril y Minas de Sant Joan de les Abadesses RENFE, substitució del travesser del pont, mitjan segle XX. Pont de bigues de gelosia. Pont en la part baixa del riu Ripoll, paral lel a la carretera de Puigcerdà, sota el viaducte de l autopista. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.). Clau 3. Sistema ferroviari. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

116 I.O.002/086 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: La línia transpirenaica de Barcelona Puigcerdà, una vegada passada l estació de Sant Joan, comença a baixar lleugerament, travessa un túnel i passa pel pont de ferro per travessar el riu Ripoll, fent molt de soroll. El pont és de bigues de gelosia feta amb perfils laminats i reblons amb tres ulls. Consta de dues bigues de gelosia de 3,30 m de cantell, separades 5 m, travades amb perfil de doble T, passant una sola via. Està suportada per dos pilars dobles, de gran bellesa, situats a la llera del riu Ripoll i, als extrems, un mur lateral de maó vist. Cada pilar rodó consta d un fonament de formigó, un fust rodó de planxes d acer reblonades, un capitell de motllura copada i la ròtula. Els pilars rodons estan units per una biga en gelosia en la part alta. Té dos suports de catenària en els dos pilars. Per la banda sud hi ha una passera per al manteniment de la via amb una barana metàl lica. Està pintat d un sol color, gris clar. Pont de ferrocarril. Pont de ferrocarril. Regular. Presenta zones de rovell en diverses zones. El pont metàl lic més antic de Montcada i Reixac, d una gran bellesa. Es passa per sota tot passejant per l avinguda de Mossèn Joaquim Castellví. Pintar el pont en les zones rovellades. El 1884 la Sociedad del Ferrocarril y Minas de Sant Joan de les Abadesses va obtenir la concessió de construcció i explotació d una nova línia de ferrocarril entre Sant Martí de Provençals - Llerona, que completaria el traçat entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. La línia va inaugurar-se l any Així, doncs, a mesura que avançava el seu traçat es van anar construint les estacions del seu recorregut i el pont que travessava el Besòs. L any 1886, però, segons un document dipositat a l arxiu municipal, encara s estava reforçant la base del pont, i pocs dies després s inaugurava la nova línia amb el primer comboi. A mitjan segle XX, però, es va substituir el travesser del pont, elevant el nivell dels rails (en fotografies de la primera meitat de segle s aprecia perfectament la diferència d alçada). El canvi es va fer en una sola nit. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Arxiu Fotogràfic de la Fundació: Ferrocarril AADD: Montcada, primer quart de segle Escrita: AM: Documents Varis Correspondència Arxiu Fundació: Documents segle XIX. Archivo Ministerio de Fomento: Sección Ferrocarriles. Provincia de Barcelona.

117 I.O.003/087 NÚM. REF. : I.O - 3 DENOMINACIÓ : Pont sobre el riu Ripoll de la carretera N Altres denominacions: SITUACIÓ : P.Q. 11,500 de la Ctra. N DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Ministerio de Fomento. Obras Públicas. Cuerpo Nacional de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Viaducte d arcades. Pont en la part baixa del riu Ripoll, paral lel a la línia de ferrocarril i a un nou viaducte, sota el viaducte de l autopista. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.). Clau 5. Sistema xarxa viària bàsica. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

118 I.O.003/087 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: Viaducte de cinc trams, amb quatre pilars, amb tallamar arrodonit en les dues cares, i arcades rebaixades de formigó armat. El tauler ha estat ampliat i té una barana metàl lica. Els tallamars estan treballats a base de carreus amb junta xamfranada, amb una tapa cilíndrica de pedra i acabat cònic. A sobre de cada pilar, en els timpans, hi ha un medalló rodó, amb dues motllures concèntriques. N hi ha un, emplaçat en l ull auxiliar, (per la banda de Mas Rampinyo, al costat sud), amb el símbol dels Enginyers de Camins, Canals i Ports. A sobre del tauler hi ha dos carrils i una vorera per banda, que estan il luminats amb quatre punts de llum. Viaducte de dues direccions. Viaducte d una sola direcció amb dos carrils. Bo regular. Alguns carreus presenten deformacions i d altres estan moguts. Pont de formigó armat dels anys vint, que ha estat bàsic per al desenvolupament de Montcada i com a lloc de pas. Va suportar les riuades del Incloure en catàleg de protecció. Reparació d elements en mal estat, il luminar-lo per la part baixa i millorar l enllumenat dels vianants. DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: L antic traçat de la carretera de Ribes entrava al poble de Montcada per l actual carrer de la Carretera Vella, creuava la línia del ferrocarril del nord per l anomenat Pas dels Canons i davallava per l actual carrer Quarters cap al Ripoll, el qual era travessat per un gual. L any 1918, ja existeix un projecte de construcció d un pont penjant d estructura rígida que feia 100 metres de llum per 2 d ample. El projecte, però, no es va dur a terme. Caldrà esperar uns anys, fins al 1925, per a desdoblar la carretera de Ribes i construir el pont sobre el Ripoll. S ha conservat la proposta de desdoblament de la carretera i el plànol d una contraproposta projectada pel municipi, la qual no va reeixir. De fet, tot just iniciar-se les obres del nou vial, l Ajuntament de Montcada va elevar al Ministeri de Foment tot un seguit de propostes que completarien el projecte inicial: un nou accés des de Can Sant Joan, solucionar l aïllament de la Font Pudenta (per a la qual es proposava una rampa d accés elaborada per Lluís Garro Alonso) i construir un pas superior per a carruatges per poder accedir des de Mas Rampinyo a l estació del ferrocarril. El marcatge i traçat de la nova calçada va iniciar-se a finals de l any 1925, essent alcalde de Montcada Esteve Riera; la construcció dell pont, poc temps més tard, inaugurant-se el AM: Plànol projecte pont penjant (1918). Plànol traçat carretera (1925). Plànol contraproposta (1925). -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). Pàg AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990). Pàg.67. Escrita: -AM: Urbanisme: Esmenes i instàncies al projecte (1925).

119 I.O.004/100 NÚM. REF. : I.O - 4 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : Aqüeducte de Can Cuyàs. Aqüeducte Alt de Montcada Travessa el torrent del Bosc Llarg, entre el Local municipal de Can Cuyàs, al costat del Bloc d habitatges Jacint i l avinguda dels Rasos de Peguera a Ciutat Meridiana. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Origen, Ampliació, AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : Josep Mas i Vila, M. d O. i arquitecte. Ajuntament de Barcelona Aqüeducte. CONTEXT : Situat damunt d un torrent envoltat de zones urbanes. El torrent separa dos termes municipals: el de Montcada i el de Barcelona. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Sòl No Urbanitzable (S.N.U.) i Sistema (S) Clau 26 Lliure permanent i clau 6b Parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local. Ajuntament de Barcelona. Servei de pas a Aigües de Barcelona. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

120 I.O.004/100 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Primer tram d un aqüeducte format per quatre trams. Construcció formada per sis grans arcs de punt rodó, agrupats de dos en dos. És de totxo, amb els carcanyols de paredat comú, d uns dos metres d ample i alçada variable, que suportava una canalització d aigua a la part superior. Les pilastres presenten alternança de maons i pedra i tot el conjunt està decorat amb petites fileres de maons. Transport d aigua. Fora de servei. Hi passa alguna canonada pel seu interior. Bon estat en general, excepte la part de canalització que presenta humitats per filtracions. D interès tipològic com a resta d una infrastructura hidràulica, actualment encara aprofitada com a suport de noves conduccions. Donada la seva gran dimensió, li dóna un caràcter molt significatiu dins el paisatge. Restauració i possibilitat d utilització com a pas de vianants. Per a pal liar la manca d aigua de Barcelona al llarg del segle XIX, l any 1824 es va projectar la construcció d un nou aqüeducte (fins aleshores, les aigües es recollien des de l aqüeducte del Rec Comptal) que recollia les aigües del Riu Sec, de Barberà del Vallès, del riu Ripoll i de la riera de Caldes. El 13 de desembre de 1824 la Junta va anunciar la subhasta en el Diari de Barcelona per a sufragar la despesa de les obres, les quals van iniciar-se, segons projecte de l arquitecte Josep Mas, l any 1985 (el 17 de gener el marquès de Campo Sagrado va col locar-hi la primera pedra). Aquest mateix any, van introduir-se diverses millores en els trams que anaven des del torrent, prop de la riera de Tapioles, fins al pont veí de Torre Baró, i des d aquest últim a la capella de la Trinitat. L aqüeducte arribava fins al darrere de l Hospital de Sant Pau, però com a conseqüència de la construcció de nous edificis, es va soterrar a partir de la Trinitat Nova. L 11 de febrer de 1826 s inauguraven les noves fonts alimentades pels nous cabals. Va ser adquirit per la Societat General d Aigües de Barcelona l any A finals de segle XIX, però, aquesta construcció i les canonades de distribució dins la ciutat presentaven força desperfectes d estructura, la qual cosa provocava la pèrdua de cabal d aigua, que sovint arribava al 50 %. L Ajuntament de Barcelona, que volia augmentar la distribució de la xarxa a les noves zones urbanitzades i als pobles de les rodalies que s anava annexionant, va iniciar els estudis per solucionar el problema de la pressió dels cabals i es va elaborar un projecte per a la construcció d un nou tram de l Aqüeducte Alt de Montcada (1891), situat al terme municipal de Barcelona, amb el qual es volia portar l aigua a la cota de 140 m sobre el nivell del mar, amb la finalitat de donar-li la pressió suficient per a permetre el subministrament a alçades de 100 m. Tot l aqüeducte va mantenir la seva funció de conducció d aigua fins a la segona meitat del segle XX. Josep Mas Vila morí el Fou Mestre d Obres de Fonts i de Cases; el títol de Maestro Arquitecto és de Va ser arquitecte minicipal de Sarrià (Barcelona) i el 1845 va fer la façana neoclàssica de l Ajuntament de Barcelona. El 1852 projecta la font de la plaça del Rei i al 1851 els mercats de Sant Josep, de Santa Caterina i el de Sant Andreu. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -BASSEGODA,J.; Los maestros de obras de Barcelona. (1973). -CONILLERA, P.; Descobrir el Medi Urbà. 8 L aigua de Montcada. L Abastament Municipal d aigua de Barcelona. Mil anys d història. Ajuntament de Barcelona. (1991). -VOLTES BOU, P.; Historia del abastecimiento de agua de Barcelona. (1967). -Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc de Collserola. Fitxa INV-018/CAT-011 (1995). Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. (1995). DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

121 I.P.001/088 NÚM. REF. : I.P- 1 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ : Parc de les Aigües. Avda. de la Unitat, s/n, Avda. de la Ribera, s/n, C. de les Aigües primera fase segona fase. AUTOR : Antoni Cortina i Vilanova (T. 1974) i Jordi Solé i Ràfols (T. 1991). PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Junta Mancomunitat de Municipis. Àrea Metropolitana de Barcelona. Parc urbà públic. Punt d unió entre el Centre històric de Montcada i el barri de Can Sant Joan. Rodejat, limitat i travessat per diverses xarxes de comunicacions. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.). Clau 6a i 6b. Parcs i jardins urbans, actuals de caràcter local i de nova creació de caràcter local. Clau 7b. Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació a nivell local. Ajuntaments de Montcada i Reixac i de Barcelona. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/5000

122 P.001/088 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: El parc està format per dues peces triangulars molt allargades, separades totalment per les vies del ferrocarril de la línia Barcelona França. Té una superfície de m2. Està totalment enjardinat i urbanitzat. Dins el parc hi ha el Rec Comtal i Casa de la Mina, amb la seva ampliació, elements prou importants que tenen una fitxa específica, la núm. I.O.001/085. L aigua ha estat l estructurador del parc. Està dividit en les següents àrees: les grades a la sortida del Rec, l entrada al futur museu de l aigua, l amfiteatre i àrees de jocs infantils. El paviment és de sauló (6.000m2) i gespa trepitjable (3.000 m2) delimitat per dunes artificials i talussos. Hi ha xarxa de rec automàtic, d enllumenat públic i de clavegueram. Conreus. Parc públic. Bo, al ser un parc nou amb manteniment. VALORACIÓ: El parc més gran de Montcada i Reixac, amb elements construïts del s. XVIII i d altres documentats al s..x; forma part de la xarxa metropolitana de parcs. PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Unir amb un pas per a vianants les dues parts del parc separades pel ferrocarril. El projecte de creació d un parc en els terrenys de propietat municipal situats entre Montcada Centre i Can Sant Joan fou promogut per la Junta de la Mancomunitat de Municipis de l Àrea Metropolitana de Barcelona, i aprovat el 3 de maig de Les obres van iniciar-se el mes de juliol, i foren dirigides pels arquitectes Antoni Cortina i Jordi Solé, autors del projecte. El Parc de les Aigües, format inicialment per 1 7 Ha i ampliat l any 1995 a 3 Ha, forma part del barri de Can Sant Joan, un barri nascut al llarg dels anys 20 del segle XX, amb modestos habitatges dels empleats del ferrocarril i dels treballadors de l empresa Asland. L aigua és l element fonamental del lloc. La proximitat del riu Besòs explica la presència d històriques instal lacions per a la captació de cabals tant per al rec com per a l abastament de la ciutat de Barcelona (Rec Comtal, Casa de la Mina, Casa de les Aigües). El projecte constructiu del parc incorpora aquestes instal lacions amb l objecte de potenciar la futura creació del Museu Metropolità de les Aigües. Aquestes terres, van patir un progressiu deteriorament a partir de mitjan segle XX. Les onades immigratòries desbordaren la vila de Montcada, provocant un augment desmesurat de la població, una arquitectura caòtica i, alhora, una mancança d espais lliures urbans. D altra banda, les velles instal lacions de proveïment d aigua del parc van aturar la seva activitat. El 1965 es va suprimir definitivament el subministrament d aigua potable procedent del Rec, i el 1989, els nivells de contaminació del Besòs van obligar a l aturada dels pous. Es van conservar, però, en tota la zona, els arbres originals (plàtans, oms, pollancres, freixes, moreres, lledoners i robínies)

123 I.P.001/088 El 1981 va iniciar-se la recuperació i ordenació de la zona amb la construcció de l escola El Viver, i el 1985 el viaducte. La forta demanda social de zones verdes va fer néixer la idea del parc. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM. Projecte d obres1990 i 1993 Escrita: -DURAN, M.; HUNTINGFORD,E.; DÍAZ, J.J.: Montcada i Reixac i el seu entorn: Guia Històrico-Arqueològics. (1987).

124 I.P.002/089 NÚM. REF. : I.P - 2 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : La Font del Tort. Camí que surt a la dreta del P.Q. 9,000 de la Ctra. de St. Adrià del Besòs a la Roca del Vallès BV Està a 800 metres i camí de terra. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: Font d aigües naturals. Voltada de vegetació, a mig torrent de Vall-Llosera, sota un camí molt polsós pel tràfec de camions que porten terres i runa a l abocador. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol No Urbanitzable (S.N.U.) Clau 26 Lliure permanent. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

125 I.P.002/089 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Font situada a dos metres per sota el nivell del camí que mena a Can Tort. La font raja de dins d una fornícula construïda amb llambordes i pedres de riu, en un mur de contenció. A sobre de la font hi ha la data de 1988 en una pedra, fruit d una reparació recent. Per baixar-hi, hi ha una escala de 13 graons de formigó. Al costat hi ha un banc fet de pedres. En el pla de la font hi ha quatre grans plàtans (platanus occidentalis), i al voltant cal destacar un roure (quercus robur) i una alzina (Quercus ilex). Font d aigua natural. Font d aigua potable. Regular. Espai erosionat i ple de pols per la gran circulació del camí. Font centenària que ha donat nom a l indret, i punt d atracció dels vilatans com a lloc d esbarjo. A Montcada, les fonts varen tenir molta importància per als primers estiuejants i vilatans. Reduir la pols produïda pel trànsit existent. Millorar la urbanització de la font i plantació d espècies per evitar l erosió. La font es va construir l any Situada a la capçalera del torrent de Vall-Llosera, el seu nom prové de l adjectiu tort i fa referència a una de les persones que habitava aquella zona. De fet, Can Tort i els seus habitants ja són documentats al segle XVIII. L any l alcalde de Montcada, Josep Espinassa, va fer construir l actual camí d accés a la font, que enllaçava amb el pont de Rocamora (obra de Claudi Duran i Ventosa, inaugurat l any 1911 i desaparegut en les riuades de 1962). L antic camí seguia el llimerol del torrent i provocava molts problemes d incomunicació a les masies de la zona en moments d avingudes. La font, que estava al fons del torrent, va ser pujada uns quants metres fins al nivell del nou camí. BIBLIOGRAFÍA: Gràfica: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle Escrita: -Arxiu Fundació: La Font del Tort. -AADD. Les aigües de Montcada AADD. La font del Tort. (1989). -Montcada i Reixac. Guia Municipal DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

126 I.P.003/090 NÚM. REF. : I.P - 3 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : La Font Pudenta. Font Ponenta, font Potenta. Avinguda de la Riera de Sant Cugat. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Documentada al s. XVIII. Reparació, AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Ajuntament de Montcada. Font d aigües naturals. En una placeta, sota un mur de contenció de la via del ferrocarril de la línia Barcelona Saragossa. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.) Clau 5. Xarxa viària bàsica. Municipal. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

127 I.O.003/090 DESCRIPCIÓ : VOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Petita font d aigües naturals, que brolla de la part baixa del mur de contenció de terres per on passa la línia del ferrocarril Barcelona Saragossa. En l actualitat, està urbanitzada, i s ha resolt fent una vorera ampla, on s ha inclòs una superfície pavimentada amb panot vermellós de 45 pastilles, rectangular, protegida per un parterre plantat d arbusts, en forma de C. Per accedir-hi cal baixar tres graons. El mur de contenció és de pedres granítiques i aparell poligonal; lleugerament atalussat, té escorrentius rodons i contraforts. El coronament és una filada de maó vist a sardinell i dues de bloc de formigó. A cada banda de la font hi ha un banc d obra arrebossat. Font d aigües naturals. Font d aigües naturals. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. La vegetació del parterre està molt deteriorada. Hi ha pintades de grafits fetes per incontralats. BIBLIOGRAFÍA: Gràfica: Però l ampliació de la via del ferrocarril del Nord va significar la desviació del curs final de la font i la degradació del seu entorn com a lloc d esbarjo. Segons els registres municipals, l any 1888 un grup de veïns, encapçalats per l alcalde del poble, van adreçar a la direcció de la companyia del ferrocarril una sol licitud de reparació del curs d aigua, el qual fou prolongat fins al seu emplaçament actual situat a l altra banda de la via. -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle Pàg. 75 i 76. Escrita: -AM: Urbanisme: 1889 (Projecte Gabriel). Correspondència: 1888 (Instància Font Pudenta) -ZAMORA, F.: Diario de los viajes hechos por Cataluña, BERTRAN, J.: Montcada un poble ALCÀZAR, J.: L origen de Montcada i Reixac VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Ha estat una de les fonts més sovintejades per la qualitat de l aigua i per la proximitat al poble. Ha donat nom al barri i a un passeig. Instal lació de rec automàtic en el parterre i replantar-lo. Revestir el banc amb pedra. Font de tradició molt antiga, coneguda i freqüentada pels habitants de Montcada des de temps molt reculats, i posteriorment, per les colònies d estiuejants que s aplegaren en el poble des de finals del segle XIX. Un dels problemes que presenta és el de l origen i la grafia del seu nom. Existeixen diverses versions: Pudenta, Potenta, Ponenta, etc. Ja a finals del segle XVIII, en Francisco de Zamora, al seu pas per Montcada (1787), ens descriu l indret de la següent manera: «En esta montaña hay siete fuentes, una de las quales debe tener algunas partículas minerales, pues huele mucho, y el color amarillo de otra indica también lo mismo». D altra banda, els registres municipals i els documents més antics que ens parlen de la font, o de les terres del seu entorn, utilitzen sempre la grafia Pudenta. Avui, però, la font no fa olor i amb prou feines brolla. Però cal tenir present que a les darreries del segle XIX va variar una petita part del seu recorregut final. Durant l alta edat mitjana, aquestes terres formaren part del terme de Porcià, aplegant un bon nombre de camps de conreu (cereals i vinyes) i alguns molins fariners que aprofitaven les aigües del Ripoll. Aquesta activitat agrícola es va perllongar, gairebé sense interrupcions, fins el segle XIX, quan el propietari de les terres Josep Gabriel va elaborar l any 1889 un projecte d urbanització i parcel lació de les seves propietats (definició dels solars i traçat dels carrers), donant lloc així al barri de la Font Pudenta. Les aigües de la font foren un incentiu per a la urbanització i edificació d aquest indret de Montcada. Atrets per unes aigües de molta tradició i anomenada, vilatans i nouvinguts aixecaren les primeres cases del barri, situades en l anomenat Passeig de la Font Pudenta.

128 I.P.004/101 NÚM. REF. : I.P - 4 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ : La Font de Mitja Costa. En la vessant nord del turó de Montcada. Camí que surt de la plaça del cementiri, puja fins al dipòsit d aigua municipal i travessa un alzinar de frondós sotabosc. Reformada a principis del segle XX. PROMOTOR : TIPOLOGIA : Font d aigües naturals. CONTEXT : Voltada de vegetació, davant d una petita esplanada, a mig camí del corriol que pujava al turó de Montcada des del Turó d En Fermí, en una clariana voltada d alzines i sotabosc. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sòl No Urbanitzable (S.N.U.) Qualificació: Clau 26 Lliure permanent. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/4000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

129 I.P.004/101 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Petita font d aigües naturals que brolla de la part baixa d un mur de contenció de terres. El mur és fet amb pedres irregulars, amb juntes amples i plenes de morter, és lleugerament atalussat i està esfondrat en els extrems. La font raja d un petit cos sortint, fet del mateix material, de forma quadrada i voltat d una aresta de ciment. És voltada de sotabosc i alzines (quercus ilex). Font d aigua natural. Font d aigua potable i fita d un itinerari de natura i cultural. Regular. Espai molt erosionat i amb poc manteniment. És la font més coneguda per la gent de Montcada. Actualment acull trobades populars. Restaurar el mur de contenció i equipar-la amb mobiliari urbà. L any 986 l emperador Lotari, en confirmar les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès, després que l atac d Al-mansur (any 985) delmés els seus arxius, fa referència per primer cop a la muntanya de Montcada. Les citacions de Montcada en la documentació del segle X i primer quart de l XI té un clar significat d adscripció geogràfica: aquesta muntanya és utilitzada en la documentació per situar geogràficament les propietats del monestir i alguns alous pagesos. No serà fins al 1023 que apareix citat el castell situat al capdamunt del turó. En aquests moments es tracta encara d un castrum o castell termenat propietat del comte de Barcelona, el qual el cedia als seus representants perquè exercissin funcions administratives, militars i judicials en representació seva (els vicaris). La història documentada dels primers senyors de Montcada és posterior a tots aquests esdeveniments. Es tracta de Guillem de Muntanyola i Vacarisses, probablement vicari d algun castrum o castell termenat, que gràcies a la seva influència en la cort va poder accedir al castell de Montcada. Això va succeir entre els anys 1023 i Durant aquest període els vessants del turó, així com les terres situades entre aquest i el riu Ripoll són esmentades repetidament en les afrontacions dels alous pagesos. El Cartulari de Sant Cugat del Vallès conserva força documents dels segles X i XI que fan referència a la muntanya de Montcada i a la presència de fonts i torrents en el sector situat entre aquesta muntanya i el riu Ripoll: «Amb el torrent que baixa de la muntanya de Montcada», «Amb la font i el torrent», «Amb la font i els xaragalls que baixen en temps de pluges», etc. Aquests documents (dels anys 985, 986, 988, 989, 990, 1007, 1011, etc.) descriuen un territori, el terme de Porcià, ocupat ja per un bon nombre de propietats agrícoles pageses i, sobretot, en el sector situat a la vora del Ripoll, per molins fariners en una proporció molt elevada. Segles més tard, la Crònica o llibre dels feits del rei Jaume I, en el setge del castell de Montcada que coronava el turó per les tropes reials l any 1223, ens diu: «...I el castell de Montcada és tal que, en tenir bones fortificacions, sinó hi ha gana no pot ser pres per cap estol, perquè tenen prou aigua al costat del castell d una font que brolla per la BIBLIOGRAFIA: Gràfica: part nord, a mitja costa del castell, i ningú pot prendre la font a menys que prengui el castell». Però no podem assegurar amb certesa que la font de què ens parla la crònica, i que la situa a mitja costa del castell, faci referència a l actual font de Mitja Costa, tot i que la seva localització coincideix en el vessant de tramuntana del turó de Montcada. La importància de les fonts i la abundor d aigua en aquest sector, ha estat sempre una constant en la història de Montcada, fins i tot, alguns autors consideren que l origen del mateix topònim Montcada és una derivació del nom llatí monte scatano o muntanya de la qual hi brolla aigua. L any 1787, Francisco de Zamora ens descrivia el turó de la següent manera: «...en esta montaña hay siete fuentes, una de las quales debe tener particulas minerales pues huele mucho. El color amarillo de la otra indica también lo mismo». La Font de Mitja Costa ha estat una font molt freqüentada pels veïns de Montcada i Reixac al llarg dels segles, per la qualitat de les seves aigües, i per trobar-se situada en la meitat del camí que pujava al cim del turó, on fins a principis del segle XX, s aixecava l ermita de la Mare de Déu de Montcada, amb una imatge de força devoció per part de la gent del poble i d altres indrets. La riquesa i qualitat de les aigües de Montcada va ser un estímul més per l estiueig de finals del segle XIX. Visitar les fonts que envoltaven el turó durant les tardes d estiu, beure les seves aigües, organitzar berenars o fontades, eren algunes de les activitats dels membres de la colònia d estiueig. Els indrets més escollits eren les fonts Pudenta, Mitja Costa i del Ferro. Aquesta darrera, avui desapareguda, va ser restaurada per l arquitecte Enric Sagnier i Villavechia. Poc abans d arribar a la Font de Mitja Costa, pel camí que enfilava el turó, hi trobem una pineda on cada primer de maig se celebrava, abans de la Guerra Civil de , un dinar popular. D altra banda, es va dur a terme en l esplanada anomenada La Miranda, situada just a sobre la font, una trobada que sota el nom de La Pau del Turó, commemorava una llegenda, de les moltes que s han conservat, referent a la condició d inexpugnable del castell de Montcada. Segons aquesta llegenda, durant la conquesta musulmana, i després d un setge de molts mesos, el senyor de Montcada va convidar el cabdill musulmà a un dinar. Aquest va acceptar la invitació, i quan va entrar en el recinte, el baró del castell li va oferir peix fresc. El cabdill sarraí, veient que per molt que perllongués el setge del castell, aquest no es rendiria, ja que si podia comptar amb peix fresc pel dinar és que posseïa un passadís secret per on abastir-se de menjar, va decidir abandonar el setge. Per commemorar aquest aplec, que acabava amb una sardinada popular, s hi van aixecar dos monuments commemoratius, dissenyats per l artista local Joan Capella i Arenes. -Arxiu Fundació Cultural: Fotografies Fonts de Montcada. Escrita: -AADD: Evolució Urbana de Montcada i Reixac. (2001). -AADD: Les Aigües de Montcada, (1988). -ALCÁZAR, J.; L origen de Montcada i Reixac. (1998). -JAUME I; Crònica o Llibre dels Feits. -ZAMORA, F.; Diario de los viajes hechos por Cataluña. (1787). DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

130 I.P.005/102 NÚM. REF. : I.P - 5 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : La Font dels Avellaners. Font dels Avellaners de Reixac, Font dels Avellaners de Dalt, Font dels Avellaners de Vilatort. A la capçalera del torrent de Vilatort o de Reixac. Camí a la dreta en el P.Q. 7,000 de la carretera BV-5001 de Sant Adrià del Besós a la Roca. Pista forestal de Can Piqué; a 2,3 Km hi ha un camí a la dreta, amb una cadena. Cal caminar uns sis minuts pel camí senyalitzat i a l esquerra hi ha un corriol que baixa a la font. DATA DE CONSTRUCCIÓ : TIPOLOGIA : Font d aigües naturals. CONTEXT : Voltada de vegetació de ribera, en un petit rebeig, a la capçalera de la Vall del torrent de Reixac o de Vilatort. Orientada a tramuntana i envoltada d arbres i vegetació de ribera, pins, alzines i roures. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/4000 Sistemes (S.) Clau 27 Parcs forestals de conservació. Inclòs en el Parc Natural de la Serralada de Marina. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

131 I.P.005/102 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Font que brolla per un tub encastat en un mur de contenció de pedres, en forma d ela, de 1,60 metres d alçada. Davant de la font hi ha una petita esplanada de 4 m de llarg per 2,5 m, d amplada, voltada de heures, cintes i molses. A la dreta del broc hi ha un petit banc de pedra. A continuació una de més gran, de 6 x 6 m amb sauló. Mirant a la font, a la dreta hi ha una alzina, i a l esquerra un om. L octubre de 2001 la font rajava. Font d aigua natural. Font i fita d itinerari cultural. Bo. Ha estat restaurada recentment. Orientada a tramuntana i protegida per les muntanyes de Marina, la font dels Avellaners destaca pel seu entorn natural: arbres i vegetació de ribera, voltats de pins, alzines i roures. Es tracta d un dels pocs racons humits de Montcada i Reixac. Fer mateniment de l indret. Al llarg dels segles X i XI, la vall de Vilatort o de la Font dels Avellaners formava part de l antic terme medieval de Ventenac (documentat l any 964). Segons l extensa documentació conservada en el Libri Antiquitatum de la Catedral de Barcelona, aquesta vall va aplegar, des de les primeries del segle X, un bon nombre d assentaments pagesos. L any 997 ja se cita la vila de Ventenac. Les viles definien les zones de poblament més importants de la parròquia de Sant Pere de Reixac al llarg del segles X i XI. Eren petits indrets on es concentrava la major part dels assentaments pagesos del territori i sovint, eren considerades com el centre natural del poblet. La vila de Ventenac s allargava a banda i banda del torrent que travessa la vall dels Avellaners, situada a tramuntana del puig de Sant Pere. Aquests primers assentaments eren formats per petites cabanes de pedra seca i sostres de branques, voltades d un petit hort i feixes de conreu (cereals i vinya). L abundant documentació conservada ens demostra la importància d aquesta vall durant els primers segles de l Edat Mitjana. La riquesa en fonts i torrents hi va permetre la reproducció de la vida pagesa, i per tant, l articulació d una comunitat agrícola organitzada i estable. Amb aquests primers assentaments es va iniciar l agricultura en el territori de la parròquia i, sobretot, es van desenvolupar els sistemes de regatge. A finals del segle X ja són documentats els primers recs i canals a la vall dels Avellaners:... Amb l hort sota el rec que discorre,...a sobre i a sota del rec,...amb la resclosa de Trasoari,... rec i torrent que discorre, etc. Si durant els primers anys d ocupació del sòl molts pagesos van llaurar els llimerols del torrent per tal d obtenir unes terres més fèrtils i uns majors rendiments agrícoles, molt aviat, recs, canals i rescloses van regular l aigua de moltes rieres i van assegurar el regatge de diferents camps i plantacions. Tanmateix, a mitjan segle XX, la part central de la vall va ser explotada com a pedrera, destruint les restes de tots aquests assentaments medievals. La font dels Avellaners, també coneguda com la font dels Avellaners de Reixac o dels Avellaners de Vilatort, per estar situada al peu del que fou l hostal de Vilatort, va ser des de principis del segle XX una de les fonts més freqüentades del sector de la serralada de Marina (després de la Font del Tort). Per aquells anys hi havia un rètol on es llegia «La font i els avellaners que de tots són estimats us demanem per favor de que sian respectats». Als anys trenta, al costat de la font hi havia un petit mur de pedra que feia les funcions de seient i una taula rodona de llosa i seients també de pedra. L any 1936 l indret va ser destruït amb dinamita. Poc temps més tard, el paratge va ser recuperat i la font, que brolla amb un senzill broc de ferro, freqüentada novament per veïns i excursionistes. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AADD: Evolució Urbana de Montcada i Reixac. (2001). -AADD: Les Aigües de Montcada. (1988). -ALCÁZAR, J.; L origen de Montcada i Reixac. (1998). DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

132 I.P.006/103 NÚM. REF. : I.P - 6 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : La Font dels Caçadors. A la capçalera del torrent de Vilatort o de Reixac. Camí a la dreta en el P.Q. 7,000 de la carretera BV-5001 de Sant Adrià del Besós a la Roca. Pista forestal de Can Piqué; a 2,3 Km hi ha un camí a la dreta, amb una cadena. Cal caminar uns vuit minuts pel camí senyalitzat i a la dreta, en un revolt, hi ha la font. DATA DE CONSTRUCCIÓ : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: Font d aigües naturals. Voltada de vegetació de ribera, en un petit rebeig, a la capçalera de la Vall del torrent de Reixac o de Vilatort. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistemes (S.) Clau 27 Parcs forestals de conservació. Inclòs en el Parc Natural de la Serralada de Marina. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/4000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

133 I.P.006/103 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Font intermitent d aigua, que neix sota una pedra grossa, situada al costat d un revolt orientat a tramuntana. Al davant de la font hi ha una petita esplanada de 8,2 m de llarg per 2,5 m d amplada, amb tres pedres de granit que fan la funció de bancs. La font està protegida per un roure a l esquerra i una alzina a la dreta. S ha construït un reguerot amb granit que travessa el camí, que està ple de terra. Té magnífiques vistes vers la plana del Vallès i el campanar de Reixac. L octubre de 2001 no rajava. Font d aigua natural. Font i fita d itinerari cultural. Bo. Ha estat restaurada recentment. El nom de la font recorda l activitat de la caça existent en la Serralada de Marina. Més que pel seu valor històric o artístic, la font destaca pel seu entorn natural. Arbres i vegetació de ribera fan d aquest paratge, protegit pels vessants de les muntanyes, un dels pocs racons humits de Montcada i Reixac. Iniciar programa de manteniment. Aquesta font és la més moderna de les que hi ha a Montcada. És situada sota de la muntanya del Pi Candeler, i s asseca molt sovint a l estiu. Tot sembla indicar que se li va donar aquest nom perquè un grup de gent aficionada a la caça van trobar una deu d aigua que sortia d entre les pedres, lliscant torrent avall i, posant-hi un broc, la van transformar en la font actual. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AADD: Les Aigües de Montcada. (1988) -AADD: Evolució Urbana de Montcada i Reixac. (2001). DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

134 I.P.007/104 NÚM. REF. : I.P - 7 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ : Arbreda del Mas Duran. Parc dels militars Camí de Can Duran, que surt de la cruïlla davant del Parc del Guru-gú i el passeig de Sant Jordi. Dins de la zona que havia estat militar. Segle XIX i primera meitat del segle XX. PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Arbreda d arbres caducifolis. Voltada de terrenys degradats, plans i erms, que s estenen entre dos municipis, Ripollet i Montcada i Reixac Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sòl Urbanitzable No Programat (S.U.N.P.) Clau 21 Desenvolupament urbà opcional. Institut Català del Sòl. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/4000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

135 I.P.007/104 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Gran arbreda caducifolia formada al llarg del torrent de Can Duran, i dels dos camins d accés al Destacament militar i tota l àrea on hi havia els diferents barracons i edificacions. Cal destacar els plàtans de grans dimensions, alzines, pollancres, oms, acàcies i roures. L única edificació existent de cota 0 cap amunt, és la petita capella del destacament d Artilleria, dedicada a Santa Bàrbara. Es tracta d una construcció en forma d absis de planta semicircular, que conté un altar, tancat per un portal d arc de mig punt i amb un campanar d espadanya a l est, sobre la construcció. Destacament d Artilleria de Montcada Ripollet. Possiblement parc. Dolent, atès el seu estat d abandonament. L arbreda constitueix l únic element de vegetació del sector, on conflueixen dos municipis amb uns terrenys residuals i erms. Cal una intervenció forestal intensa, repoblació del sotabosc, sanejament del torrent i consolidar-lo com a parc públic. La masia de Can Duran és documentada al llarg del segle XVIII, tot i que aquesta família ja apareix en els registres parroquials des de mitjan segle XVII. De l edifici, avui ja no en queda cap testimoni, només els arbres plantats en aquest indret al llarg del segle XIX. La finca del Mas Duran va ser expropiada per l exèrcit durant la postguerra, que hi va construir el Destacament d Artilleria Montcada Ripollet, amb granja militar i polvorí. L any 1959, es va produir una explosió en el polvorí que va costar la vida a diversos soldats i va afectar greument alguns edificis de l entorn, com Can Cabanyes. L any 1983, la finca va quedar desafectada d usos militars, i l any 1995 el Ministeri de Defensa va enderrocar totes les construccions, llevat d una capella, encara dempeus. A prop de la construcció religiosa, unes restes de filat espinós rovellat i un cartell que avisa d un perill ja inexistent, són l únic testimoni del passat militar del Mas Duran. L any 1999, el Ministeri de Defensa va vendre la major part del sòl amb rendiment urbanístic, a particulars i a l Incasol. Avui, el Ministeri demana prop de milions de pessetes pel milió de metres quadrats qualificats com a zona forestal i equipaments. Els ajuntaments de Montcada i Reixac i de Ripollet (municipis als quals pertany la finca) consideren que el preu demanat és excessiu, i confien que el Ministeri i l Incasol arribaran a un acord que garanteixi la titularitat municipal de la finca, i preservi els seus usos forestals. Paral lelament s estan duent a terme actes reivindicatius en contra de la requalificació dels terrenys, per part de grups ecologistes i plataformes veïnals. -Arxiu Fundació Cultural Montcada. Secció Registre Parroquial. Segles XVII i XVIII. -AADD: Evolució Urbana de Montcada i Reixac. (2001). -GAVÍN, J.M.; Inventari d esglésies. Vol. 22 Vallès Occidental. (1989). -La Veu de Montcada: N Època III. Gener 2001 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

136 I.P.008/105 NÚM. REF. : I.P - 8 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ: Arbrat de la Carretera Vella. Carrer delimitat entre la carretera N-152 i el petit pont de ferro de la línia de ferrocarril Barcelona - Puigcerdà. Sobre l antic camí ral. Primer terç del segle XX AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : Ministerio de Fomento. Obras Públicas. Passeig arbrat. CONTEXT : Tram de la antiga carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà. Actualment queda el primer tram sense edificar ni asfaltar, a l extrem sud. La resta està asfaltada i delimitada per construccions d edificis d habitatges. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sistema (S) Qualificació: Clau 5. Xarxa viària bàsica. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Pública PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/5000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

137 I.P.008/105 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Petit tram d uns 530 metres de llarg de la carretera vella (l antic cami ral), que anava de Barcelona a Ribes. Al construir-se la variant, aquest tram va esdevenir un passeig arbrat. En la capcalera, encara queden 27 arbres del tipus platanus occidentalis. Són arbres adults, amb un perímetre de tronc de 1,40 metres. La separació entre arbres és de sis metres longitudinalment i deu metres transversalment. Cal apreciar que en la banda de ponent només queden tres arbres, la resta han estat tallats i es poden contar 16 arbres joves, fruit de substitucions. Carretera. Passeig. Regular. Elements d urbanització degradats. L arbrat confereix al carrer una ambientació natural i constitueix l únic element agradable en un medi edificat de qualitat nul la. Urbanitzar la plaça de la capçalera i no tallar cap mes plàtan. Plantarn hi més. L antic traçat de la carretera de Ribes entrava al poble de Montcada per l actual carrer de la Carretera Vella, creuava la línia del ferrocarril del nord per l anomenat Pas dels Canons i davallava per l actual carrer Quarters cap al Ripoll, el qual era travessat per un gual. L any 1918, ja existeix un projecte de construcció d un pont penjant d estructura rígida que feia 100 metres de llum per 2 d ample. El projecte, però, no es va dur a terme. Caldrà esperar uns anys, fins al 1925, per a desdoblar la carretera de Ribes i construir el pont sobre el Ripoll. Durant els primers anys del segle XX, el primer tram de la carretera, al seu pas per Montcada, resta encara sense urbanitzar. El sector més proper a l estació, just al davant de l hostal de les Tres Línies, era la zona que presentava una major activitat. Per aquí hi passaven traginers i transportistes, comerciants i viatgers, alguns dels quals sovint feien parada a l hostal. Durant aquests anys, en la carretera es van bastir petits magatzems i algunes societats mercantils van adquirirhi terrenys. La carretera, encara de terra, entrava a Montcada paral lela a la línia del ferrocarril del Nord, voltada de camps de conreu i, en la seva part inicial, de vinyes (aquestes han donat nom a l extrem sud del carrer, lloc on es troben avui els plàtans). Els arbres (plataners) van ser plantats en aquest indret anys més tard, a partir del primer quart del segle XX. A l arxiu municipal es conserva la proposta de desdoblament de la carretera i el plànol d una contraproposta projectada pel municipi, la qual no va reeixir. De fet, tot just iniciar-se les obres del nou vial, l Ajuntament de Montcada va elevar al Ministeri de Foment tot un seguit de propostes que completarien el projecte inicial: un nou accés des de Can Sant Joan, solucionar l aïllament de la Font Pudenta (per a la qual es proposava una rampa d accés elaborada per Lluís Garró Alonso) i construir un pas superior per a carruatges per poder accedir des de Mas Rampinyo a l estació del ferrocarril. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

138 I.P.008/105 El marcatge i traçat de la nova calçada va iniciar-se a finals de l any 1925, essent alcalde de Montcada Esteve Riera; la construcció del pont, poc temps més tard, inaugurant-se el A partir d aquest moment, l antic traçat va esdevenir un carrer més de Montcada, passant a anomenar-se carrer de la Carretera, nom que va ser substituït pel de Calvo Sotelo durant la dictadura franquista, i recuperant-lo com a Carretera Vella l any BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AADD: Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). Pàg AADD: Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990). Pàg.67. -AM: Plànol projecte pont penjant (1918). Plànol traçat carretera (1925). Plànol contraproposta (1925). Escrita: -AADD: Evolució Urbana de Montcada i Reixac. (2001). -AM: Urbanisme: Esmenes i instàncies al projecte (1925). DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

139 I.A.001/091 NÚM. REF. : I.A - 1 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: Carrer Major i carrer Barcelona. Carrer Públic de Montcada (S. XVI), Carrer de Santa Engràcia (S. XVI i XVII), Avenida del Generalísimo Franco ( ). SITUACIÓ : Carrer delimitat entre el pont sota la línia de ferrocarril, Barcelona Manresa i el carrer de Mossèn Joaquim Castellví, paral lel al riu Ripoll. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XIV-XX. AUTOR : Joan Baptista de Serra i Martínez (pavimentació, 1919). Fernando Gordillo i Fàbregas (arquitecte) i Amador Viñals (arquitecte), Adaptació en illa de vianants, 1ª Fase, Andreu Arriola (arquitecte), Adaptació en illa de vianants, 2ª Fase, PROMOTOR : Ajuntament de Montcada (1919, 1988 i 1993). TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Illa de vianants. Conjunt d edificis entre mitgeres, de planta baixa i dues, tres o quatre plantes pis, que conformen el carrer. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.) Clau 5. Xarxa viària bàsica. Pública. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/4000

140 I.A.001/091 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ El carrer Major, la plaça de l Església i el carrer Barcelona formen un espai lineal únic pavimentat amb arbres, convertit en illa de vianants la major part. Està totalment edificat, amb equipaments públics i privats, unihabitatges entre mitgeres de planta baixa i pis i plurihabitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis fins planta baixa i tres plantes, amb comerç en planta baixa. El carrer Major segueix la traça del riu Besòs. El seu traçat és una corba suau de 530 metres de llargada i una amplada de 16 m, que es redueix fins a 10 metres, arribant a tenir una amplada màxima de 26 m en la plaça de l Església. Aquestes dimensions en el centre històric de Montcada és el fruit d una gestió urbanística centenària, que encara no s ha acabat. El carrer comença al final del carrer anomenat carretera Vella i acaba en el Carrer Mossèn Joaquim Castellví. A més dels carrers citats, l espai està travessat pel carrer Bogatell, i hi comencen els carrers Generalitat, Rocamora i Ripoll, el carreró Mogent i les escales de Ca l Arangader i dues més. El carrer comença i acaba amb la mateixa cota d alçada, 37,65 m, existint un punt baix en el carrer Rocamora amb una cota de 35,42 m, és a dir un desnivell total de 2,25 m d alçada. La parcel la tipus és de 5 m d amplada x 30 m (variable a la banda nord) de profunditat, i la tendència és l agrupació. Des del punt de vista tipològic, trobem: la casa agrícola representada per un rengle de cases, al costat de l auditori Municipal, de planta baixa i pis, entre mitgeres, amb pati i coberta a dues aigües. La més representativa és la núm. 16, ocupada pels castellers. La façana té un portal d arc escarser i brancals de maó vist, i un balcó amb barana de brèndoles de ferro forjat. L obertura de la planta baixa és posterior; la casa de finals del s. XIX, unihabitatge, de planta baixa i un pis, amb coberta plana. Com exemple d aquest tipus hi ha el rengle dels núm. 65 al 73 i les cases Bofill, fitxa RU. 7/44. També hi ha la versió amb plurihabitatge, com la Casa Bofill RU. 8/45; la casa modernista o noucentista, que acostuma a ser d estiuejants, i és una ampliació i reforma d una existent, amb la façana nova que introdueix la balconada, persianes de llibret i elements decoratius i esgrafiats. És de planta baixa i dues plantes pis, entre mitgeres, amb coberta plana. Un bon exemple seria Can Cuyàs RU. 4/41; l edifici d habitatges (bloc) de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta plana, de la segona meitat del s. XX. Agrupa varies parcel les. La façana presenta en planta baixa locals, i en plantes pis, finestres horitzontals amb persiana americana. Camí Ral, carretera. Illa de vianants. Bo, ha estat urbanitzat recentment amb molta qualitat. La via formada pel carrer Major, la plaça de l Església i el carrer Barcelona ha estat l eix central i és una de les més antigues de Montcada i, per tant, amb espectatives arqueològiques. Té molts edificis del s. XIX i principis del s. XX. Encara queda algun edifici representatiu del passat agrícola, com també de l estiueig.

141 I.A.001/091 PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Evitar les substitucions massives i l agrupació de parcel les. Fer recerca arqueològica. Documentar amb molta precisió els enderrocs. Un dels més antics de Montcada, el carrer Major segueix el traçat del vell camí medieval, ramal de l Strata Francesca (antiga Via Augusta romana) que davallava a Barcelona. Al llarg dels segles X, XI i XII aquest indret era ocupat per terres de conreu (cereals i vinyes) així com també per un nombre considerable de molins en el sector situat a tocar del Ripoll. Els segles XIII i XIV aplegaren en aquest indret un bon nombre d edificacions aïllades que resseguien el camí. A mitjan segle XIV es va traslladar al seu emplaçament actual l església de Santa Engràcia, que es trobava situada a tocar del Besòs. La presència del camí comtal i la relativa proximitat de Barcelona, va facilitar el creixement de la població i una nova disposició de l hàbitat, trencant el predomini del poblament dispers característic d aquesta època, i alhora fomentant l aparició d alguns hostals a tocar del camí. La part més antiga del carrer serà, doncs, la més propera a l església. Eix vertebrador del creixement del poble, el carrer Major, limitat pels accidents naturals del Ripoll i del torrent del Bogatell, fou pas obligat de molts viatges durant l època moderna. Montcada, llavors, situada a tocar del camí comtal, sota el castell del turó i tancant l accés nord de Barcelona, va esdevenir una important plaça militar amb força valor estratègic. Aquesta situació de privilegi li va valer aparèixer en un bon nombre de mapes (catalans i peninsulars) com a important cruïlla de comunicacions, i alhora participar i patir les conseqüències de les guerres dels segles XVII i XVIII. Montcada és un carrer de poc més de vint veïns, ens deia Gaspar Berreiros, clergue portuguès del segle XVI. Per Montcada van passar diplomàtics, militars, romàntics, il lustrats, etc., els quals recollien en els seus diaris les particulars visions que el poble i els seus hostals els oferien. Unes descripcions, però, massa condicionades per les necessitats i el pensament de cadascun dels segles. Durant el renaixement i el barroc (S. XVI i XVII) hi ha documentats al carrer públic de Montcada o carrer de Santa Engràcia (com els documents anomenaven al carrer Major) ferrers, hostalers, rajolers, calderers, paperers, carnissers i corders. Durant el darrer terç del segle XIX, el carrer Major va patir importants transformacions. Va acollir l ajuntament, que abans es reunia en els hostals situats als afores del poble, i va beneficiar-se de la nova arquitectura que acompanyava l incipient turisme barceloní. Tanmateix, encara es conserven alguns rengles de cases de cos, com els núm. 65 al 73. En aquest cas es tracta de construccions rectangulars i cobertes amb teulada de doble vessant. Tot i que aquestes construccions poden ser més antigues, el gran portal de l entrada, format per un arc rebaixat de totxo, és característic dels segles XVIII i XIX. La planta baixa incloïa l estable o, en alguns casos, el taller artesà, i la planta pis, un distribuïdor, la cuina i les habitacions (generalment dues o un màxim de tres). Segons un registre datat el 8 d octubre de 1861, el carrer Major de Montcada era format per 57 cases i un total de 55 habitants. A partir del 1885 es va iniciar la urbanització del sector de carrer situat a tocar de la carretera de Ribes i del ferrocarril del nord. Promotors barcelonins van allargar el vial més enllà del torrent del Bogatell: projectes Bofill (1886 i 1890) i Grau (1885, remunta 1903). Sota la direcció del mestre d obres municipal Josep Graner i Prat, es va dur a terme la reforma i remunta de moltes de les cases del carrer (a partir de la casa de cós van créixer en alçada i van variar la distribució interior), com les del rengle format pels núm. 93, 95 i 97, i les cases Cuyàs (1926), Casanoves (1903), Masagué (1903), i Nadal (Josep Alemany 1925). Cal destacar també l edifici de l ajuntament (Graner 1918), les escoles públiques (Graner 1900), així com la torre Vila (primers anys del segle XX). El 26 de febrer de 1868, l interès per millorar aquest sector de Montcada va dur a un grup de veïns (vilatans i forasters) a elaborar un projecte d enjardinament del carrer. La proposta, recollida més tard per l ajuntament, proposava plantar arbres (plàtans) en els dos vorals del carrer, a 20 pams l un de l altre. La influència de la colònia d estiuejants, cada cop més nombrosa, era apreciable també en el creixent interès per a millorar l estètica de la ciutat i fer-la més acollidora. Un sentiment que culminarà amb el projecte de construcció de la nova església projectada per Enric Sagnier (1888). Tanmateix, per aquestes dates les mancances que el carrer presentava eren encara molt importants, agreujades sovint en temps de pluges. Ja l any 1548, els Consellers de Barcelona van fixar una multa de 5 sous «els qui jurin o blasfemin el Sant Nom de Déu o la Verge Maria» en tota la baronia de Montcada. Un missatge especialment adreçat als renecs dels carreters o traginers que travessaven el carrer Major i el fang els ho dificultava. L any 1919, l arquitecte municipal Joan Baptista de Serra i Martínez va elaborar el projecte integral d asfaltat del carrer. Les obres van iniciarse l any següent, i foren adjudicades a Josep Castells i Aymerich ( pessetes i 50 cèntims). La construcció de la formigonera de vapor fou dirigida per Francesc Casanoves (dit el Bailón) i va costar més que no pas les obres d asfaltat: pessetes. Tot i que l any en què es van iniciar les obres, el carrer ja tenia voreres, instal lació elèctrica (1901) i connexió telefònica (1905, l any 1894 ja hi ha un projecte de línia entre Caldes de Montbui i Montcada), també presentava mancances d infraestructura, com per exemple la xarxa de clavegueram, limitada i sovint insuficient, o d higiene. En aquest sentit l any 1886 l ajuntament va aprovar una normativa que prohibia als veïns llançar al carrer les restes d animals sacrificats per al consum diari. D altra banda, a principis de segle molts habitants, sobretot estiuejants, es queixaven de les pudors que produïa el fems apilat en els solars situats a tocar d algunes cases. L any 1988 la part central del carrer Major fou adaptada com a zona de vianants (1ª Fase dirigida per Fernando Gordillo i Fàbregas, arquitecte municipal, i Amador Viñals, arquitecte). El carrer es completaria l any 1993 amb un projecte de l arquitecte Andreu Arriola.

142 I.A.001/091 PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

143 I.A.001/091 BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -AADD. Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). -AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990). -AM: Urbanisme: 1919 (asfaltat), 1988 i Arxiu Fotogràfic Fundació: Els carrers de Montcada -AM: Urbanisme:1919. Correspondència: Secció Patrimoni: Segle XIX. -Arxiu Fundació: Segles XVII-XX -ALCÀZAR, J.: L origen de Montcada i Reixac BERTRAN, J.: Montcada un poble. (1990). -ZAMORA, F.: Diario de los viajes hechos por Cataluña, 1787.

144 I.A.002/092 NÚM. REF. : I.A - 2 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : Carrer Colón. (deu el seu nom al del Cafè Teatre Colón de Montcada, propietat de J. Vilaseca, propietari l Hotel Colón de la plaça Catalunya, de Barcelona) Carrer que comença al carrer Generalitat i acaba al carrer de Pasqual. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Projecte d urbanització, AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Alexandre Pemich, M. d O. Joaquim Montiu. Vial públic. Carrer paral lel a la línia de ferrocarril Barcelona França, per la banda de ponent i en direcció Barcelona. Forma la façana urbana del ferrocarril, que estava constituïda per edificis de planta baixa originalment i que actualment ha sofert moltes substitucions de blocs de PB + 3. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.). Clau 5. Xarxa viària bàsica. Pública. PLÀNOL DE SITUACIÓ.

145 I.A.002/092 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: El carrer Colón és un carrer estret, de secció asimètrica; en una banda hi ha una petita vorera i edificis entre mitgeres i a l altra una tanca de protecció de la línia de ferrocarril, sense vorera. Està totalment edificat, amb un equipament privat, una estació de ferrocarril, unihabitatges entre mitgeres de planta baixa i planta semisoterrani, unihabitatges entre mitgeres de planta baixa i planta pis i plurihabitatges entre mitgeres, de planta baixa, quatre plantes pis i àtic, amb comerç en planta baixa. El carrer Colón segueix la traça de la línia del ferrocarril i del riu Besòs; el seu traçat és una recta, que fa un quatre en l entrega del carrer Generalitat; té 420 metres de llargada i una amplada variable, 12 m en el tram de l estació i la resta oscil la entre 6,20 m i 4,40 m. Aquestes dimensions són fruit de la línia d edificació fixada per la servitud del ferrocarril. El carrer comença en el carrer Generalitat i acaba en el Carrer Pascual. A més dels carrers citats, està travessat pel carrer Bogatell i carrer de Sant Lluís. El carrer comença a la cota d alçada, 35,77 m, baixa fins al carrer Bogatell, tenint una cota de 34,07 m, i planeja fins al carrer Pascual, és a dir, un desnivell total de 1,75 m d alçada, i un pendent en el primer tram d 1,25%. La parcel la tipus és d 11 m d amplada x 30 m, existint mitja parcel la (5,5m x 30m), l agrupació d 1,5 parcel les (17m x 30m) i la parcel la doble (20m x30m). Per construir els blocs han agrupat parce les. Des del punt de vista tipològic, hi trobem: la casa d estiueig entre mitgeres, de finals de s. XIX, representada per la casa Larramendi (fitxa I.RU 11), de planta baixa i planta semisoterrani, amb jardí i coberta plana; la casa d estiueig aïllada, representada per la casa Vives (Antoni de Serra, M.d O. 1884) o la casa Llobet, (Camil Oliveres i Jansana, arquitecte, 1885) que maularament han estat enderrocades; eren de planta baixa i planta pis, convinant la coberta plana i coberta inclinada de teula; l edifici d habitatges (bloc), de planta baixa, quatre plantes pis i àtic, amb coberta plana, de la segona meitat del s. XX. Agrupa algunes parcel les. La façana presenta en planta baixa locals, i en plantes pis, finestres horitzontals amb persiana americana. Carrer. Carrer. Regular. Elements d urbanització molt degradats. Carrer de la primera colònia estiuenca de Montcada, de finals del XIX; forma la façana urbana que dóna a la via del ferrocarril i va constituir el primer creixement de la vila. Els edificis, de línies clàssiques, amb elements arquitectònics de molta qualitat, es van construir en quinze anys ( ). Queden onze edificis originals que val la pena conservar. Modificar el planejament perquè no hi hagi més substitucions. Millorar l urbanització per esdevenir zona de vianants.

146 I.A.002/092

147 I.A.002/092 DADES HISTÒRIQUES: L any 1884 Joaquim Montiu, important terratinent de Montcada, va definir i limitar les seves propietats situades entre el torrent del Bogatell, el carrer Pasqual i les dues línies del ferrocarril (Nord i França), per tal de dividir-les en parcel les urbanitzables. El projecte, signat pel mestre d obres Alexandre Pemich, va ser autoritzat per Josep Graner i Prat, assessor de l ajuntament en temes urbanístics, i aprovat (amb petites modificacions sobretot pel que fa al traçat del carrer Sant Lluís) pel consistori l any El projecte va ser recollit més tard en el Plànol Geomètric de Montcada de 1896, obra de Graner. Aquest projecte proposava la creació dels carrers Bogatell, de 9 m d amplada, Elionor, Pasqual, Sant Lluís i la prolongació dels carrers Colón i Montiu, de 7 m d amplada. En el plànol hi ha el molí d en Rata, amb sèquia i una farga. Durant el període el poble va experimentar un creixement urbà força considerable. Un dels primers promotors, fou en Josep Vilaseca i Galimany, propietari de l Hotel colón de Plaça Catalunya de Barcelona, que al 1885 solicità llicència per a construir un cafè-casino (avui ABI) i un habitatge. En poc temps, altres promotors de Barcelona van adquirir parcel les i van aixecar un bon nombre de cases d estiueig, sobretot en el carrer Colón i voltants: torres com la de Francesc Solà (Torre del Rellotger, obra de Joan Trayó), la casa Larratea ( obra d Antoni Gallissà), Berrocal ( Berrocal), Jerez ( obra de Josep Graner), Sanz ( obra de Joaquim Sitjas), Geribert ( obra de Josep Graner), la torre Vidal (1884), la torre Llobet ( obra de Camil Oliveras), totes al carrer Colón, Però, aquest ràpid creixement va posar de manifest ben aviat les mancances urbanístiques del poble i les seves limitacions per assimilar aquests nous carrers. L any 1890, per exemple, un grup de veïns van denunciar davant l ajuntament l estat en què es trobava el carrer Colón a l alçada del carrer Sant Lluís, ple de sots i terraplens que impedien «la llegada de carruajes i particularmente conductoras para el traslado de los muebles, así como también les es en extremo difícil a los vecinos alquilar las habitaciones altas de sus torres que tienen entrada por la calle de Colón». La regulació de tot aquest creixement fou a càrrec de Josep Graner i Prat (Casserres de Berguedà títol ). Graner, mestre d obres, fou el primer assessor municipal temes urbanístics des del 1880 i fins al 1915, tot i que l any 1918 encara signava alguns projectes importants per al consistori. BIBLIOGRAFÍA: Gràfica: -AADD: Montcada, primer quart de segle AADD. Montcada 1926/1950 segon quart de segle Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrer Colón. Escrita: -AADD. Conèixer Montcada AM: Projecte d Urbanització Montiu (1884). Rectificacions Municipals del Projecte (1885). Registro de Permisos de Edificación I Urbanisme Expedients 1886 i Documents Varis: Instància veïns Colón (1890), Instància Sanz (1890), projecte de passera carrer Colón (1886). Projecte i plànols passera sobre el Bogatell (1891). -Arxiu Fundació Cultural: Documents Segle XIX-XX. -SALMERO, M.A.; SALMERO, N.: Els carrers de Montcada i Reixac

148 I.A.002/092

149 I.A.003/093 NÚM. REF. : I.A - 3 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ : Carrer Ripoll. Carrer perpendicular al carrer Barcelona (perllongació carrer Major) i paral lel al riu Ripoll. S. XVIII XX. AUTOR : Josep Graner i Prat, prolongació fins al carrer Barcelona (1886), alineacions (1917 i 1928). Joan B. de Serra i Martínez, enllaç amb el carrer Sant Sebastià (1921), plànol integral del carrer (1924), alineació definitiva PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Ajuntament de Montcada i Reixac. Carrer. Conjunt d edificis entre mitgeres, de planta baixa i una, dues o tres plantes pis, que conformen carrer. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.) Clau 5. Xarxa viària bàsica. Municipal. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

150 I.A.003/093 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: El carrer Ripoll és un carrer pavimentat amb arbres a les voreres, totalment edificat, amb unihabitatges entre mitgeres de planta baixa i pis per la banda nord i plurihabitatges entre mitgeres, fins a planta baixa i tres plantes, per la banda sud. El carrer Ripoll segueix més o menys la traça del riu Ripoll, est oest, perpendicular al carrer Major, que segueix la traça del riu Besòs. El seu traçat és recte als 200 metres de llargada que té, amb una amplada de 16 m en la majoria de la llargada. Aquestes dimensions són excepcionals al centre històric de Montcada, fruit d una gestió urbanística centenària, que encara no s ha acabat. El carrer comença en el carrer Barcelona, amb una amplada de 6 m que s ha de convertir en 8 m, i acaba en el carrer Baixada de Santa Engràcia. El carrer Ripoll continua i pren el nom de carrer de Sant Sebastià amb una amplada de 6 m i ha de passar a 8 m, segons el planejament. A més dels carrers citats, el carrer Ripoll es comunica mitjançant unes escales de 2 m d amplada amb el carrer de S. Jaume; mitjançant un pas de tres metres d amplada, amb el carrer de M. J. Castellví; mitjançant el carreró Mogent de 2,5 m, amb el carrer de Barcelona. El tram central és pràcticament pla, augmentant el pendent en els extrems, existint un desnivell total de 3,5 m d alçada. El desnivell amb els carrers paral lels és d 1 m amb el de Mossèn Joaquim de Castellví i de 9 m amb el carrer de Sant Jaume. La parcel la tipus per la banda del riu Ripoll és de 5 m x 30 m. Tipològicament, tenim: la casa agrícola representada per la casa núm. 46, de planta baixa i golfa, entre mitgeres. La façana té un portal de mig punt amb dovelles de ceràmica, i una finestra per il luminar la golfa; posteriorment es va obrir una finestra a la planta baixa; la casa artesana, evolució de l anterior, de planta baixa i pis, entre mitgeres i coberta a dues aigües. La façana té un portal d arc escarser i un balcó en planta pis. Té placa d allotjament de tropes, casa de Sargento. La casa de finals de s. XIX, unihabitatge o plurihabitatge, de planta baixa i un o dos pisos, amb coberta plana. La façana té un portal amb una finestra a la planta baixa i un balcó i una finestra a la planta pis. Apareix coronament de cornisa i barana; El bloc de plurihabitatges, de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta plana, de mitjan s. XX, agrupa dues parcel les. La façana presenta en planta baixa locals, i en plantes pis, finestres horitzontals amb persiana americana. Carrer. Carrer. Bo, ha estat urbanitzat recentment, voreres amb arbres, clavegueram, enllumenat públic, xarxa d aigua, xarxa de gas, xarxa de baixa tensió i xarxa de telèfon. Carrer de molta amplada en el centre històric de Montcada, fruit d una important gestió urbanística per part de l ajuntament. Encara s ha de transformar més, amb l obertura del carrer Domènech Fins, amb 10 m d amplada. Crear ordenança d unificació de criteris de façana. Fomentar la rehabilitació de façanes.

151 I.A.003/093 DADES HISTÒRIQUES: BIBLIOGRAFIA: Gràfica: El carrer Ripoll és, juntament amb el carrer Major, un dels més antics del poble. Fou durant molts anys un carrer de pagesos, amb cases molt modestes, de les quals encara es conserva una mostra en el núm. 46. Aquest carrer fou també l entrada als horts i les quadres de les cases del carrer Sant Josep, avui desaparegut, però encara apreciable en els plànols de finals del segle XIX i principis del XX. El procés d alineació del carrer Ripoll és un dels més llargs i difícils dels projectats en el poble de Montcada. Ja a finals del segle XIX l ajuntament va realitzar-ne petites actuacions, com el seu enllaç amb el carrer de Barcelona acordat el 14 d abril de 1886, inclòs en el projecte d ampliació de l església, i que va significar el tancament d un carreró anomenat Bordes i l obertura d un altre en el lloc on hi havia l escorxador i la presó. El primer intent d alinear les façanes fou elaborat pel mestre d obres municipal Josep Graner i Prat el 5 de maig de 1917, i va afectar les cases situades en la banda de migjorn. Durant la dècada dels anys vint, el carrer seguia patint importants problemes d infraestructura, com la prolongació del carrer Sant Jaume fins al riu Ripoll, la necessària desaparició de l era que encara existia en la cruïlla amb el carrer Sant Jaume, i el seu enllaç (salvant el desnivell del barranc de la Pedrera) amb el carrer Sant Sebastià, traçat per l arquitecte municipal Joan Baptista de Serra l any 1921 a instàncies del propietari dels terrenys Jaume Vinyals i Riera. L any 1924, el mateix Serra va projectar el primer plànol integral del carrer, amb la nova numeració, on es pot observar encara l antic accés al carrer Sant Jaume. Però l aïllament del carrer Ripoll i la dificultat d accedir a la carretera de Ribes va mobilitzar, l any 1925, a tots els seus veïns, els quals van aconseguir de l ajuntament l arranjament de l accés a l avinguda del Riu Ripoll (actual Mn. Joaquim Castellví). Pocs anys més tard, el 1930, Serra va presentar el projecte definitiu d alineació pel que fa a la prolongació del carrer Ripoll fins al carrer Sant Sebastià i la cruïlla amb el carrer Sant Jaume. Aquest projecte suposava la compra de l era de Miquel Renom per l ajuntament (a canvi de pessetes) i la prolongació del carrer Sant Jaume fins a l avinguda del Riu Ripoll seguint el traçat del torrent que ja hi existia. Durant molts anys, el carrer va aplegar el mercat setmanal, en substitució de l antic que es celebrava a la plaça de l Església. -AM: Plànols de alineacions. -AADD.: Montcada 1900/1925 primer quart de segle.(1983). Escrita: -AADD.: Conèixer Montcada AM: Urbanisme: Projecte d alineacions 1917, 1928, Projecte d enllaç amb el carrer Sant Sebastià 1921, plànol integral del carrer (1924). Santa Engràcia: Expedient d ampliació (1886) -SALMERO, M.A.; SALMERO, N.: Els carrers de Montcada i Reixac. (1990).

152 I.A.004/094 NÚM. REF. : I.A - 4 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : Grup d habitatges Asland Mas Rampinyo. Carrer Alt de Sant Pere, carrer de Sant Ignasi. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joan Baptista de Serra i Martínez (arquitecte). Asland S.A. Habitatges socials en blocs aïllats. En un petit eixample d habitatges i tallers de planta baixa i pis, entre la Ctra. N-152 i la línia de ferrocarril de Puigcerdà, tocant a l estació. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sòl Urbà (S.U.). Clau 18. Zona subjecta a anterior ordenació volumètrica específica. Propietaris diversos. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

153 I.A.004/094 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Conjunt de vint-i-quatre habitatges, en petits blocs aïllats de quatre habitatges i repartits en dues illes de 45,5 m x 45.5 m, de planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab, configurant pati interior d illa. Els vials estan totalment urbanitzats, amb paviment, embornals, enllumenat públic, xarxa aèria de baixa tensió i xarxa de telèfons per façana. Cada bloc consta de dos habitatges per replà, que recorda volumètricament masies, i cada habitatge consta de tres dormitoris que ventilen a l exterior, un menjador, la cuina i WC, tot en uns 56 m2 construïts, complint en escreix el criteris d habitabilitat de l època. La façana consta d un sòcol de pedra per guanyar el desnivell; un portal de mig punt, un balcó amb brèndoles i un grup de tres petites obertures amb arc de mig punt en l eix de simetria: quatre finestres a cada banda de proporció horitzontal, (dues per planta). La façana lateral presenta dues petites obertures per planta i una canal de recollida d aigües. El fustam s ha anat substituint per alumini i persianes enrotllables. El revestiment és arrebossat i en algun edifici està pintat de color groguenc. S ha construït una tanca que uneix la façana alineada a carrer, privatitzant el pati d illa, deixant un portal per a vehicles entre els dos blocs alineats i fent-lo servir de pàrking. Una de les illes té el pati il luminat i no massa més urbanitzat. Habitatge social. Habitatge social. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Cada illa i cada bloc i cada veí ha fet manteniment per separat. VALORACIÓ: PROPOSTES: Mostra d habitatge social dels anys 50, seguint la tradició de les colònies industrials, conformant illes semi-tancades. Unificar criteris d actuació en façanes. Urbanitzar els patis d illa. DADES HISTÒRIQUES: Anys després de dirigir les obres del grup d habitatges Borguñó (1923), l arquitecte municipal Joan Baptista de Serra ( títol 1914) va elaborar aquest nou projecte d habitatges obrers promoguts per l empresa Asland i situats molt a prop del baixador de Mas Rampinyo. Serra, que seria també l autor del grup d'habitatges Baró Güell (1953) situats al carrer Bogatell i destinats també als treballadors d Asland, va fer-se càrrec de les obres l any 1947, les quals van durar més de dos anys. Aquests nous habitatges eren de majors proporcions que els projectats l any 1923, i eren destinats als treballadors més qualificats de l empresa. Un aspecte interessant és la relativa proximitat d aquestes petites colònies a les estacions del ferrocarril, tal com els mateixos promotors ho posen de manifest en la memòria del projecte i en la propaganda i promoció dels habitatges. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol de llicència Escrita: -AM: Urbanisme. Llicència 223/47.

154 A.005/095 NÚM. REF. : A - 5 DENOMINACIÓ : Altres denominacions: SITUACIÓ : Passatges Jacint Verdaguer i de les Maduixes. Passatges de Borguñó i de Morgades. Ptges. entre els carrers de Santiago Rusiñol i l Avinguda de la Ribera. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Joan Baptista de la Serra i Martínez, arquitecte municipal. Manuel Borguñó Plà. Habitatges econòmics en renglera. En un petit eixample entre el riu Besòs, el riu Ripoll i la línia de ferrocarril de França, on s han produït moltes substitucions d edificis d habitatges. El passatge travessa l edifici de planta baixa + 4, comunicant amb l avinguda de la Ribera. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). Clau 13b. Zona en densificació semiintensiva. Propietaris diversos. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

155 A.005/095 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Conjunt de vint unihabitatges, de planta baixa amb coberta a dues aigües de teula àrab, formant dos passatges de vianants de quatre metres d amplada. La secció del passatge és ben proporcionada i lluminosa; està totalment urbanitzat, amb paviment, embornals, enllumenat públic, xarxa aèria de baixa tensió i xarxa de telèfons per façana. La parcel la tipus és de 98 m 2, amb una façana ampla de 7 m i 14 m de fons. Cada casa consta de tres dormitoris que ventilen a l exterior, un menjador i, en el pati, la cuina i WC, tot en uns 60 m2 construïts; l habitatge complia amb escreix el criteris higienistes de l època. La façana consta d un portal central i dues finestres, una a cada banda, de proporció vertical, amb un respirall rodó a sobre. Totes les obertures tenen ressaltat la llinda amb un petit perllongament pel brancal, pintat de color gris o vermellós, segons el passatge. La fusteria és de fusta amb barretes i porticons interiors. Com a coronament té una petita cornisa amb imbricació a base de maons girats 45, graus, i una barana massissa. El sòcol està pintat de gris o granatos segons el passatge, i el revestiment és arrebossat i pintat de color blanc. Urbanització amb habitatge social. Urbanització amb habitatge social. Bo, ha estat recentment urbanitzat i les façanes pintades. Mostra d urbanització amb habitatges socials de principis del segle XX, seguint la tradició de les colònies industrials. Ordenació que no respecta el creixement per illes amb pati interior, creant passatges semi privats, obtenint un major aprofitament. Els habitatges han estat molt poc modificats. Modificar el planejament perquè no hi hagi substitucions ni reformes que alterin el conjunt. El 20 d octubre de 1923, Manuel Borguñó sol licità a l Ajuntament de Montcada el permís per a construir en el solar de la seva propietat, situat en el carrer de Santiago Rusiñol, un grup de cases destinades als treballadors menys qualificats de l empresa Asland. Eren construccions més senzilles que les que configuraven la colònia que aquesta empresa posseïa en el vessant del turó, molt a prop de la fàbrica. Les edificacions foren obra de l arquitecte municipal Joan Baptista de Serra i Martínez (1888 títol 1914). L aparença actual de les construccions difereix molt poc de la presentada als plànols datats a l octubre de El 25 de gener de l any 1924 el promotor va sol licitar a l ajuntament, mitjançant una instància, que els passatges que travessaven la vintena de cases de la serva propietat s anomenessin passatge del bisbe Morgades i passatge Borguñó.

156 A.005/095 Joan Baptista de Serra fou arquitecte municipal de Montcada durant la primera meitat del segle XX. És autor d un bon nombre d habitatges particulars, la majoria molt modestos, al llarg d aquest període, així com també d algunes edificacions de rellevància, com la casa Serra situada al carrer Sant Sebastià (1923), l edifici de la Unió de Masrampinyo (1924), i les esglésies de Santa Maria (1941) i Santa Engràcia de Montcada ( ), entre d altres. És conegut també per la reforma i ampliació de la casa Vicens en el carrer de les Carolines, de Barcelona, obra d Antoni Gaudí, i va rebre el Premi de l Ajuntament de Barcelona en BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -AM: Plànol del projecte, Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Carrers. Escrita: -AADD. Arquitectura de Barcelona AADD. Centenari de l Escola d Arquitectura de Barcelona 1875-/ (1977). -AM: Urbanisme Expedient Documents Varis: Instància Borgunyó 1924.

157 A.006/096 NÚM. REF. : A - 6 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : Grup d habitatges Baró Güell. Carrer Paris, núm. del 10 al 26 cantonada carrer Bogatell. DATA DE CONSTRUCCIÓ : AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Juan Baptista de Serra i Martínez. Asland S.A. Habitatges socials en renglera. En un petit eixample entre el riu Besòs i la línia de ferrocarril de França, on segueix la traça del torrent del Bogatell, voltat d habitatges de planta baixa i pis. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sol Urbà (S.U.). Clau 13b. Zona en densificació semiintensiva. Propietaris diversos. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

158 A.006/096 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Conjunt de vint unihabitatges amb pati, de planta baixa amb coberta a dues aigües de teula àrab. Hi ha vuit habitatges amb façana a línia oficial de carrer i la resta, formant dos passatges, sense sortida, de vianants, de quatre metres i mig d amplada, situats en l interior d illa. La secció del passatge està ben proporcionada i lluminosa; està totalment urbanitzat, amb paviment, embornals, enllumenat públic, xarxa aèria de baixa tensió i xarxa de telèfons per façana. La parcel la tipus és quadrada, de 81 m 2, amb una façana ampla de 9 m Cada casa consta de tres dormitoris que ventilen a l exterior, un menjador, cuina i WC, tot en uns 54 m 2 construïts i un pati de tres metres de llargada, complint amb escreix el criteris higienistes de l època. La façana consta d un porxo central, que protegeix el portal d entrada i una finestra, i dues finestres, una a cada banda, de proporció horitzontal. Totes les obertures tenen una petita teuladeta que les protegeix i porticons de fusta exteriors pintats de color ocre o verd. Com a coronament té la volada de la teula i una canal de fibrociment. El sòcol és de pedra poligonal pintat ocre o gris, i el revestiment és arrebossat i pintat de color blanc. Urbanització amb habitatges socials. Urbanització amb habitatges socials. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo. Les façanes han estat rehabilitades recentment i els passatges urbanitzats. VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Mostra d habitatge social dels anys cinquanta del segle XX, promoguts per una empresa important pels seus treballadors, davant la manca de habitatge econòmic, donat el gran creixement que experimenta Montcada. Ordenació que no respecta el creixement per illes amb pati interior, creant passatges semi privats. Els habitatges han estat molt poc modificats. Evitar les reformes dels habitatges que facin perdre el caràcter unitari del conjunt. Per tal de fer front a l escassetat d habitatges i la dificultat d adquirir-ne per part dels seus treballadors menys qualificats, l empresa Asland SA va elaborar el novembre de 1953 un projecte de construcció de petits i modestos habitatges obrers. L any 1954, l empresa adquiria 2 solars de conreu (de 800 i metres quadrats respectivament) situats en la prolongació del carrer del Bogatell cantonada amb el carrer París. El 24 de febrer d aquell mateix any, Asland SA sol licitava el permís d edificació, i poc temps més tard s iniciaven les obres dirigides per l arquitecte Joan Baptista de Serra i Martínez ( títol 1914), autor l any 1923 del grup d habitatges Borguñó situats al carrer Santiago Rusiñol i destinats també als treballadors d Asland. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

159 A.006/096 BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Es tractava d aixecar 20 habitatges de petites dimensions, formats per planta i un petit pati al darrere, amb l accés principal en forma de porxo. Com es tractava d edificar sobre terres de conreu mes baixes, es va aixecar el nivell del sòl un metre per tal de anivellar-lo amb el carrer París i evitar alhora humitats en les noves edificacions. L empresa de ciment Asland SA (fàbrica construïda a Montcada el 1917) fou la pionera en la industrialització del poble provocant una forta transformació urbanística i demogràfica, alhora que va proporcionar molts llocs de treball als habitants de Montcada. Fou promotora també de la colònia Asland situada en el turó de Montcada i del grup d habitatges obrers de Masrampinyo. La l explotació del Turó, va fer desaparèixer un patrimoni molt valuós com les restes Castell de Montcada i l ermita de la Mare de Déu del Turó. L any 1962 el grup d'habitatges Baró Güell van patir forts desperfectes com a conseqüència de les riuades que afectaren la part baixa del poble. Joan Baptista de Serra fou arquitecte municipal de Montcada durant la primera meitat del segle XX. És autor d un bon nombre d habitatges particulars, la majoria molt modestos, al llarg d aquest període, així com també d algunes edificacions de rellevància, com la casa Serra situada al carrer Sant Sebastià (1923), l edifici de la Unió de Mas Rampinyo (1924), i les esglésies de Santa Maria (1941) i Santa Engràcia de Montcada ( ), entre d altres. És conegut també per la reforma i ampliació de la casa Vicens en el carrer de les Carolines, de Barcelona, obra d Antoni Gaudí, i va rebre el Premi de l Ajuntament de Barcelona en Escrita: -AADD. Asland, 75 aniversario. Barcelona, AADD. Arquitectura de Barcelona AADD. Centenari de l Escola d Arquitectura de Barcelona 1875-/ (1977). DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

160 AR.001/097 NÚM. REF. : AR- 1 DENOMINACIÓ : Poblat Ibèric Les Maleses SITUACIÓ : Camí que surt direcció nord, en el collet de Valenciana en la ctra. BV 5011, de Badalona a Montcada i Reixac. Cal arribar al Turó del Pi Candeler. DATA DE CONSTRUCCIÓ : -650 / -50. ARQUEÒLEGS PROMOTOR EXCAV.: TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Elisabet Huntingford i Mercedes Duran (excavacions de 1980 i següents) Generalitat de Catalunya (excavacions de 1980 i següents) Lloc d habitació amb estructures conservades, poblat. En la part alta d un turó de forts desnivells. Les edificacions se situen a la plataforma superior i vessants. Terreny erm. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.). Clau 28. Sistema de repoblació. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

161 AR.001/097 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Les estructures del poblat ibèric de Les Maleses se situen tant en l estreta plataforma superior del turó com en les seves vessants. Les habitacions posades al descobert presenten plantes rectangulars i trapezoïdals. La forta pendent dels vessants fa que es rebaixi la roca natural per tal d aconseguir un terra pla per als habitatges. L alçada actual dels murs no sobrepassa el metre i l amplada varia entre 0 45 i 0 65 metres. L obra és de pedra local, poc treballada i col locada en sec, i s aprofiten en alguns casos fragments de molins de granit. A més a més de les parets normals dels habitatges hi ha una sèrie de murs de contenció a les zones de forts desnivells. Destaquen les llars de foc de planta ovalada o circular, i especialment una amb motllures que presenta un dels seus costats totalment recte. Poblat ibèric. Jaciment arqueològic d un despoblat. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: cronologia que va des del segle III ac en els nivells més antics, fins al segle II ac, moment en què és abandonat el poblat. -Fons Fotogràfic del Museu Les Maleses. -Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya. Montcada i Reixac CUYÀS I TOLOSA, J.M.: Història de Badalona, Vol. II DURAN, M.; HUNTINGFORD,E.; DÍAZ, J.J.: Montcada i Reixac i el seu entorn: Itineraris Històrico-Arqueològics DURAN PENEDO, M.: Campaña de Excavación 1980 en el poblado íbero del Pi Candeler en la sierra de Les Malesses Revista Montecatano, nº 1. Monogràfic. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Fa uns anys una màquina excavadora, obrint un tallafocs, va modificar alguna estructura del poblat. VALORACIÓ: Poblat ibèric compartit amb tres municipis, en excavació; forma part de l inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. PROPOSTES: Protecció administrativa de l indret. Publicar el resultat de les diverses campanyes. DADES HISTÒRIQUES: Els nivells més antics del poblat ibèric Les Maleses corresponen al segle III ac. Sembla ser que la seva ocupació es va perllongar fins al segle II ac, moment en què fou abandonat. Les primeres excavacions es varen fer a partir de l any 1928 a càrrec de la secció d Arqueologia i Història de l agrupació excursionista de Badalona. A aquestes, les van succeir la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, J. M. Cuyàs, Font i Cussó, el Seminari de la Conreria sota la direcció de J. Fàbregas Baqué, l agrupació A.G.E.S. de Santa Coloma de Gramenet i el Centre Excursionista de Can Sant Joan. Malauradament, la majoria d aquestes excavacions no s han publicat i per tant en desconeixem el resultat. D altra banda, hem d afegir el pas d una màquina excavadora l any 1979 per tal d obrir un tallafoc, fet que modificà part de l estructura del despoblat. Des de principis dels anys 80 del s. XX, les excavacions són dirigides per les doctores Elisabet Huntingford i Mercedes Duran, i subvencionades per la Generalitat de Catalunya. Les troballes arqueològiques d aquestes darreres campanyes es troben exposades en el Museu Municipal Les Maleses de Montcada i Reixac. Entre les troballes més interessants cal destacar la ceràmica (exemples de vaixella fina de taula, fabricada a torn, grises emporitanes i de vernís negre d importació, així com també, petites mostres de ceràmica decorada amb pintura vermellosa). També són interessants els atuells ceràmics de cuina fabricats a mà (olles i tapadores) i les grans gerres d emmagatzemar vi (àmfores). Completa la col lecció un conjunt de fusaioles i pesos de teler. Aquestes restes ceràmiques aporten una

162 AR.002/098 NÚM. REF. : AR - 2 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : Assentament medieval de Reixac. Camí a la dreta en el P.Q. 7,000 de la carretera BV-5011 de Badalona a Montcada i Reixac. Pista forestal de Can Piqué, a 2 2 Km de distància; el turó del Valent o de Fàbregas està abans de l església de Sant Pere de Reixac. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle X. TIPOLOGIA : CONTEXT : Restes d estructures arquitectòniques. En una cruïlla de camins, voltat de vegetació. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sòl No Urbanitzable (S.N.U.) i Sistema (S.) Qualificació: Clau 26. Lliure permanent. Clau 5. Sistema viari bàsic. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: L àrea està afectada per l ampliació del camí de Reixac. PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

163 AR.002/098 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: En obrir-se un petit camí per motiu de la repoblació forestal hi varen aparèixer materials arqueològics i restes d estructures arquitectòniques. En un d aquests talls, d uns 12 metres, apareixen una sèrie d habitacions excavades en la roca. Es tracta del terra de les estances, ja que el granit ha estat rebaixat fins a donar lloc a superfícies planes. Dues de les millors que s observen fan 4 30 i 3 metres. Entre aquestes superfícies horitzontals la roca ha estat molt més profundament cavada, i dóna tota l aparença de tres sitges, amb una obertura de 0,85 m, 1 25m i 1 20 m Un altre tall presenta una cavitat molt similar a les descrites anteriorment, amb una amplada d 1 20 metres. Entre la terra hi destaquen algunes teules. A uns quants metres d aquest últim indret s adverteixen restes d una habitació que mostra el terra excavat a la roca granítica i part d un mur de pedra molt mal conservat. D altra banda, tota la superfície del turó del Valent conserva restes de parets i de materials ceràmics. Assentament medieval. Fita cultural. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Una excavadora, obrint un camí, va destruir parcialment el jaciment. Encara està per excavar. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -ALCAZAR, J.; DURAN, M.; HUNTINGFORD,E.: El Poblament de Reixac als segles X i XI ACA: Libri Antiquitatum de la Catedral de Barcelona. -ALCÀZAR, J.: L origen de Montcada i Reixac Cartulari de Sant Cugat del Vallès VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Jaciment arqueològic medieval, possiblement el nucli inicial de Reixac. Iniciar excavacions i protegir administrativament l indret. De l any 924 daten les primeres notícies documentals d un petit nucli de població, format per quatre cases i els seus respectius horts i camps de conreu, situat en un turó de la serralada de Marina i que la documentació anomena com vila Pasturanicis o de Reixac. Es tracta d un petit grup d habitatges pagesos que configuraven l antic poble de Sant Pere. Aquesta comunitat, àmpliament documentada al llarg dels segles X i XI (l Arxiu de la Corona d Aragó conserva més de 200 escriptures), fou la que va iniciar el procés de rompuda del territori, va traçar els primers camins, va batejar les seves terres, va iniciar l agricultura i les diferents activitats artesanals (ramaders, ferrers, moliners, ) i va aixecar l església de Sant Pere. Aquesta comunitat pagesa de Reixac que s origina en el sector de la muntanya, lluny de les perilloses vies de comunicació del pla (strata Francesca) i en indrets amb aigua suficient que els permeti la reproducció de la vida pagesa, es caracteritza per bastir uns assentaments de petites dimensions, envoltats d horts i petites feixes de vinya i cereal, però alhora, no gaire lluny d altres edificacions veïnes, creant així zones de concentració de poblament. Uns assentaments humils, ocupats durant els segles X, XI i XII, i que a partir d aquesta data foren substituïts per un hàbitat més dispers i per l aparició dels grans masos. L any 1992, en obrir un camí prop de l església de Reixac van aparèixer accidentalment restes de sitges i alguns nivells d habitacles que corresponen a aquests assentaments. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999

164 AR.003/099 NÚM. REF. : AR - 3 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ : TIPOLOGIA : CONTEXT : Poblat ibèric del Puig Castellar. Camí que surt en direcció sud, en el collet de Vallensana, en la carretera BV 5011, de Badalona a Montcada i Reixac. Cal arribar al turó del Pollo o Puig Castellar, que està a uns 2 Km. Finals segle V o principis del IV ac. - Segle II ac. Lloc d habitació amb estructures conservades poblat. Turó amb molt bona situació geogràfica, s observa el litoral i el Vallès. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistema (S.). Clau 28. Sistema de repoblació. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

165 AR.003/099 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: Les restes ibèriques ocupen el cim de l anomenat turó del Pollo, que té una altitud màxima de 299 metres i des d on s observa part de la serra de Collserola i de Marina, el Vallès i el litoral. La situació del poblat en el cim d un turó de relleu irregular fa que el seu urbanisme s hagi d adaptar a aquesta circumstància. La longitud màxima que ocupa la zona habitada és de 100 metres i es calcula que l àrea total del poblat és de metres quadrats. Les construccions s agrupen al voltant de tres carrers longitudinals d una amplada superior al metre, i un d ells assoleix una llargada de 75 metres. Les habitacions són construïdes amb pedra de pissarra i granit, de diferents mides i col locades en sec. Alguns murs, però, són fets totalment de tàpia o tovot. La majoria de les cambres del poblat presenten plantes rectangulars, quadrangulars o trapezoïdals. Sembla ser que el conjunt era envoltat d una muralla de la qual encara se'n conserven restes. Poblat ibèric. Jaciment arqueològic d un despoblat, BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -Fons Fotogràfic del Museu del Puig Castellar -DURAN, M.; HUNTINGFORD,E.; DÍAZ, J.J.: Montcada i Reixac i el seu entorn: Itineraris Històrico-Arqueològics SEGARRA F. DE: Descubrimiento arqueológico en Puig Castellar. Boletín de la Real Académia de Buenas Letras de Barcelona. Vol III BOSCH I GIMPERA, P.: El donatiu de Puig Castellar per Don Ferran de Segarra a l Institut d Estudis Catalans. Anuari de l Institut d Estudis Catalans, VI DE LA PINTA, J.L; RIO MIRANDA, J.: El poblado layetano de Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet, PERICOT, L.: El depósito de monedas ampuritanas de Puig Castellar. Ampurias. VI ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular, es varen reconstruir alguns elements, segons el criteri de l època, inventant elements i unificant la obra nova i la vella. VALORACIÓ: Dels primers poblats ibèrics excavats i més citats en la bibliografia catalana. Ha donat lloc a un Museu a Santa Coloma de Gramenet i a una revista anomenada Puig Castellar. PROPOSTES: Senyalitzar pels visitants. DADES HISTÒRIQUES: El poblat ibèric del Puig Castellar va ser descobert per Ferran de Segarra i Fiscar l any 1904, el qual va iniciar-hi les excavacions. La relació d aquest historiador amb l Institut d Estudis Catalans va fer que anys més tard les excavacions fossin dirigides per Josep Colomines i Josep de C. Serra i Ràfols, fins que l any 1954 el jaciment passà a dependre del Centre Excursionista de Santa Coloma de Gramenet. De les diferents campanyes arqueològiques s han obtingut un bon nombre de objectes entre els quals hi destaquen, per exemple, un capfoguer de ferro d 1 20 metres de llarg, decorat en els extrems amb dos caps de brau; un pebeter o cremador de perfums; objectes de bronze com fíbules, sivelles de cinturó, pinces; de ceràmica com fusaioles, àmfores, ceràmica fabricada a mà (llisa o decorada amb cordons), de pintura vermellosa, de vernís negre del taller de Roses; instrumental agrícola i armes de ferro, així com també agulles de cosir d os.

166 I.AR.004/106 NÚM. REF. : I.AR - 4 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : Gravera de Ca N Albinyana. La gravera de Ca N Albinyana està situada a uns 300 metres al nord de la masia, dins del terme municipal de Montcada i Reixac. DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTOR : PROMOTOR : TIPOLOGIA : Restes arqueològiques CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Classificació: Sòl Urbanitzable no programat (S. U. N.P.) Qualificació: Clau 21. Desenvolupament urbà opcional. Recomanació 8ª J. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: Emilia Revelli Pérez PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/4000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

167 I.AR.004/106 DESCRIPCIÓ : EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Gran àrea amb la topografia alterada, fruit d extraccions d àrids. Aquesta gravera no ha estat restaurada una vegada finalitzada l activitat. No té vegetació important. Gravera. Àrea d expectatives arqueològiques. Espai degradat amb vegetació i escombraries. Jaciment arqueològic on s han trobat les restes més antigues del municipi. Restaurar i protegir física i administrativament l indret. En la zona nord de la masia de Ca N Albinyana es van dur a terme durant gairebé deu anys treballs d extracció d àrids destinats a la construcció. L any 1970 es va produir la troballa accidental del crani d un rinoceròtid (Acerorhinus tetradactylum), representatiu de l Aragonià superior. Geològicament, aquestes terres queden enquadrades dins de la Depressió del Vallès-Penedès. La troballa es va dur a terme en la gravera inferior per un tall de 14 metres de potència, els estrats del qual eren formats per graves i sorres. El rinorceròtid va sortir a 7 m de la superfície, en una capa una mica endurida de pedres i sorra de 4,5 m de gruix. J. Vicente (1985) va donar a conèixer la troballa del crani i altres ossos de l animal, els quals, però, es van trossejar. Atribuït primer a un Aceratherium, segons els estudis de David Garcia es tracta d un exemplar de Acerorhinus tetradactylum representatiu de l Aragonià superior, el primer de la seva espècie citat en la conca del Vallès. En abril de 1983, el crani va ser dipositat en el Museu Municipal Les Maleses, de Montcada i Reixac. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: -GARCIA, D. i ABAD, A.; Acerorhinus tetradactylum, en el Mioceno de Ca n Albinyana, Montcada i Reixac (Vallès Occidental, Barcelona), dins de Butlletí, Centre d Estudis de la Natura del Barcelonès Nord. Santa Coloma de Gramenet, Vol IV, n. 1. (1997). -GARCIA, D. i ABAD, A.; Acerorhinus tetradactylum, en el Mioceno de Ca n Albinyana, Montcada i Reixac (Vallès Occidental, Barcelona), dins de Butlletí, Centre d Estudis de la Natura del Barcelonès Nord. Santa Coloma de Gramenet, Vol IV, n. 1. (1997). DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

168 I.AR.005/107 NÚM. REF. : I.AR - 5 DENOMINACIÓ : SITUACIÓ : DATA DE CONSTRUCCIÓ: Assentament medieval Vila de Ventenac. En la vall de la font dels Avellaners, a tocar de la riera de Vilatort. Camí a la dreta, en el P.Q. 9,600 de la Ctra BV-5001 de Sant Adrià del Besós a La Roca. Passat el trencall de Can Peces, a uns deu minuts. Segles X i XI. PROMOTOR : TIPOLOGIA : CONTEXT : RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Classificació: Qualificació: Pagesos aloers. Restes d estructures arquitectòniques. Terrenys erms, resultat d una extracció d àrids. Plan General Metropolitano de Ordenación Urbana de la Entidad Municipal Metropolitana de Barcelona. Juliol Sistemes (S) Clau 27. Parc forestal de conservació. Inclòs dins del Parc de la Serralada de Marina. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/4000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001

169 I.AR.005/107 DESCRIPCIÓ : El jaciment de Ventenac ocupa la part central del torrent de Vilatort (Torrent de la font dels Avellaners). S observen en el marge del camí murs de paret de pedra seca. EVOLUCIÓ D USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: DADES HISTÒRIQUES: Assentament medieval. Àrea d expectativa arqueològica. Regular. Restes a cel obert sense cap mena de protecció. Jaciment arqueològic de la zona de poblament de l antic terme medieval de Ventenac. Iniciar excavacions i protegir administrativament l indret. Es tracta d un dels assentaments medievals corresponents als segles X i XI. Les restes aparegudes a tocar del torrent de Vilatort, a tramuntana de l església, formen part de l antic terme medieval de Ventenac (documentat l any 964). Segons les escriptures conservades en el Libri Antiquitatum de la Catedral de Barcelona, aquesta vall va aplegar, des de les primeries del segle X, un bon nombre d assentaments pagesos. L any 997 ja se cita la vila de Ventenac, la qual s estenia a banda i banda del torrent que travessa la vall dels Avellaners, situada a tramuntana del puig de Sant Pere. Les viles definien les zones de poblament més importants de la parròquia de Reixac al llarg del segles X i XI. Eren petits indrets on es concentrava la major part dels assentaments pagesos del territori i, sovint, eren considerades com el centre natural del poblet. Aquests primers assentaments eren formats per petites cabanes de pedra seca i sostres de branques, voltades d un petit hort i feixes de conreu (cereals i vinya). En aquest sector de la muntanya, la riquesa en fonts i torrents hi va permetre la reproducció de la vida pagesa i, per tant, l articulació d una comunitat agrícola organitzada i estable. Amb aquests primers assentaments es va iniciar l agricultura en el territori de la parròquia i, sobretot, es van desenvolupar els sistemes de regatge. A partir del segle XIII, aquests assentaments van ser abandonats, i alguns d ells, sobretot els més propers al riu, van evolucionar cap a la formació de masos o grans centres d explotació agrícola. En els marges del camí que surt de la carretera de la Roca i que es dirigeix a la Font dels Avellaners, es poden apreciar restes de murs de pedra seca sense escairar. Es tracta del jaciment de Ventenac. Aquest assentament havia d ocupar una extensió de terreny considerable, però bona part del jaciment va desaparèixer al ser explotada la vall com a pedrera. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: -ALCÁZAR, J.; L origen de Montcada i Reixac. (1998). -ALCÁZAR, J., DURÁN, M., HUNTINGFORD, E.; El poblament de Reixac als segles X i XI. Primer Premi d investigació de l Ajuntament de Montcada i Reixac. (1992). Escrita: -ALCÁZAR, J.; L origen de Montcada i Reixac. (1998). -ALCÁZAR, J., DURÁN, M., HUNTINGFORD, E.; El poblament de Reixac als segles X i XI. Primer Premi d investigació de l Ajuntament de Montcada i Reixac. (1992). DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 2001