Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Transcripción

1 DOCUMENT DE REFERÈNCIA PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL D ALELLA 1. IDENTIFICACIÓ DE L EXPEDIENT Assumpte: Pla d ordenació urbanística municipal Referència: URB Municipi: Alella (Maresme) Peticionari: Ajuntament 2. FONAMENTS DE DRET Primer. D acord amb el Text refós de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d avaluació ambiental. Segon. D acord amb el procediment d avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l article 115 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l òrgan ambiental l emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l abast de l informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. Tercer. D acord amb la Llei 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Quart. D acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient. 3. OBJECTE L objecte del present document és determinar l abast de l informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla d ordenació urbanística municipal d Alella, als efectes que determinen l article 115 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES - En data de registre de 10 d octubre de 2006, va tenir entrada als Serveis Territorials del a Barcelona sol licitud de document de referència sobre el Pla d ordenació urbanística municipal d Alella, tramesa per l Ajuntament. Acompanyaven la sol licitud els documents següents: informe de sostenibilitat ambiental. Tel

2 - En data 8 de juny de 2008, es va notificar a l Ajuntament d Alella una comunicació per la qual es demanava que s aportés la documentació que determina l article 106 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tant en format paper com en format digital, per tal de poder prosseguir amb la tramitació corresponent. - En data de registre de 19 de juny de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del a Barcelona, la documentació requerida, tramesa per l Ajuntament. Acompanyaven la sol licitud els documents següents: memòria informativa, memòria descriptiva i justificativa, normes urbanístiques, fitxes dels polígons i sectors, agenda i estudi econòmic i financer, memòria social, informe ambiental preliminar, catàleg de patrimoni, catàleg de masies i cases rurals, i plànols. - En el marc de les consultes necessàries a realitzar per a l elaboració del document de referència d acord amb l article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d abril, l Oficina Territorial d Avaluació Ambiental ha sol licitat l emissió de les consideracions estimades oportunes en relació al pla esmentat a les Administracions públiques afectades següents: - Agència Catalana de l Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Direcció General de Qualitat Ambiental - Direcció General d Habitatge - Oficina de Canvi Climàtic - Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Direcció General d Arquitectura i Paisatge - Direcció General de Salut Pública - Departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Direcció General del Patrimoni Cultural Així mateix, ha realitzat consultes al públic interessat següent: - DEPANA-Lliga per a la defensa del patrimoni natural En relació amb les consultes realitzades, s ha obtingut resposta de la Direcció General de Qualitat Ambiental, 5. DETERMINACIÓ DE L ABAST I EL NIVELL DE DETALL DE L ISA I DE LA INTEGRACIÓ DELS FACTORS AMBIENTALS EN EL PLA El contingut mínim de l ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l establert per l article 70 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents: a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l àmbit del pla 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l àmbit objecte de planejament i del seu entorn. Tel

3 a) Model territorial i ocupació del sòl Pel que fa a la topografia, cal assenyalar que el 55,9% del terme municipal presenta pendents superiors al 20%, segons l informe ambiental preliminar aportat, els quals es concentren principalment al nord de l autopista C-32. En aquest sentit, l informe ambiental preliminar destaca l erosió entre els principals riscos ambientals del municipi. En relació al model territorial, cal tenir en compte que el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1), aprovat definitivament en data 25 de maig de 2005, classifica de sòl costaner especial (UTR-CE 136-b. La Soleia oest) l àmbit comprès entre l autopista C-32, al nord-oest; terrenys classificats de sòl urbà, al sud-est i al nord-est; i el límit de terme municipal amb Montgat, al sud-oest. b) Cicle de l aigua Pel que fa a la xarxa hidrogràfica, cal dir que el terme municipal és drenat per diversos cursos de caràcter torrencial inclosos a la conca de la riera d Alella, entre els quals destaquen la pròpia riera d Alella, la riera de Coma Clara, el torrent de Vallbona, el Fondo de Rials, i el torrent de Sistres. En relació amb l anterior, es constata que els terrenys confrontants amb la riera d Alella, el torrent de Coma Clara i el Fondo de Rials es delimiten dins de zones potencialment inundables des del punt de vista geomorfològic, segons l INUNCAT. Per altra banda, cal dir que el terme municipal d Alella s inclou dins de l àmbit de l aqüífer protegit del Baix Maresme, d acord amb allò que estableix el Decret 328/1988, d 11 d octubre, pel qual s estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, així com en una zona vulnerable per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, d acord amb allò que determina el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. c) Ambient atmosfèric d) Gestió dels materials i els residus en la urbanització i l edificació e) Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l edificació f) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural En aquest apartat, cal assenyalar que la part septentrional del terme municipal d Alella s inclou dins de l espai de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs del Pla d espais d interès natural (PEIN), els límits del qual són coincidents en el municipi amb els de l espai Serres del litoral septentrional (codi ES ) de la xarxa Natura 2000, i el Parc de la Serralada Litoral, gestionat per la Diputació de Barcelona. De conformitat amb l informe ambiental preliminar, els principals hàbitats identificats en el municipi són els següents: matollar arbrat de transició (21,5%), vinya (14,3%), urbanitzacions (13,4%), estructura urbana laxa (12,0%), bosc mixt, de pins, alzines i roures (11,5%), i pinedes, principalment de pi pinyer (10,7%). Tel

4 En relació amb els hàbitats forestals esmentats anteriorment, cal dir que al nord del terme municipal s identifiquen diversos hàbitats catalogats d interès comunitari no prioritari, corresponents a pinedes mediterrànies (codi 9540), i alzinars i carrascars (codi 9340). En matèria de prevenció d incendis forestals, cal tenir en compte que els terrenys situats al nord de l autopista C-32 s inclouen dins del perímetre de protecció prioritària de la Conreria- Sant Mateu-Céllecs (codi B4). Així mateix, d acord amb el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s estableixen mesures de prevenció d incendis forestals, el municipi d Alella resta classificat de zona d alt risc d incendi forestal. En relació amb l anterior, i segons dades del Servei de Prevenció d Incendis Forestals, es constata que el municipi disposa de plànol de delimitació de les urbanitzacions, les edificacions i les instal lacions afectades per la Llei 5/2003, de 22 d abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Pel que fa als terrenys de caràcter agrícola, cal destacar que la seva major part es destina al conreu de la vinya, la qual s inclou dins de la Denominació d Origen Alella. No obstant, s identifiquen alguns conreus herbacis de secà, així com cultius de flor tallada i planta ornamental en hivernacles a la vall baixa de Rials, segons l informe ambiental preliminar. En matèria de connectivitat ecològica, es destaquen pels seus valors de resistència baixa (major permeabilitat) els terrenys situats en els extrems nord-oest, nord i nord-est del terme municipal, els quals s inclouen majoritàriament en l espai de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs del Pla d espais d interès natural (PEIN), d acord amb el plànol núm. 12 de l informe ambiental preliminar. Finalment, cal dir que a prop de la confluència dels torrents de Vallbona i de Coma Clara s identifica l arbre monumental corresponent a l alzina de can Roselló (núm. de declaració ). g) Qualitat del paisatge 2r. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. Pel que fa al planejament director i/o territorial de referència, cal tenir en compte les determinacions del Pla director urbanístic del sistema costaner, el qual es va aprovar definitivament en data 25 de maig de Alhora, cal prendre en consideració allò que es preveu en l Avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona, sotmès a informació pública mitjançant publicació d edicte en el DOGC de 28 d abril de Tel

5 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d urbanisme. Vista la documentació aportada i la legislació sectorial aplicable, i a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d urbanisme, els objectius ambientals a tenir en compte, com a mínim, en el present POUM són els següents: Objectius ambientals aplicables al POUM A. Model territorial i ocupació del sòl Evitar l ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures, procurant la compacitat i la mixtura d usos compatibles. Garantir la correcta integració dels àmbits de gestió i planejament en la seva matriu biofísica. Donar compliment a les determinacions del planejament director urbanístic de referència (PDUSC-1). Ordenar adequadament el conjunt del sòl no urbanitzable, preservant els espais i elements de valor rellevant del territori, i promovent el desenvolupament sostenible de les activitats agràries i forestals. Contribuir a la mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat. B. Cicle de l aigua Prevenir els riscs hidrològics. Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d aigua. Fomentar l estalvi i la reutilització de l aigua, preservant i millorant la seva qualitat. C. Ambient atmosfèric Millorar l eficiència energètica dels sistemes urbans i les edificacions i reduir-ne la contribució al canvi climàtic. Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. Limitar la generació de necessitats d enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos a l hemisferi superior, la intrusió lumínica i l impacte negatiu sobre els organismes vius. D. Gestió dels materials i dels residus Implantar l equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus. Ordenar el desenvolupament de l activitat constructiva amb l objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge. E. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural Garantir la preservació de l espai PEIN i xarxa Natura 2000 de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, d acord amb la legislació sectorial i el planejament especial vigent, així com d aquells elements territorials que en possibiliten la seva connectivitat amb d altres espais d interès agrícola i/o natural. Ordenar i gestionar amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos o d altres d interès general, i per hàbitats d espècies amenaçades. Preservar els espais d alt valor agrícola (D.O. Alella) i garantir el seu desenvolupament sostenible. F. Qualitat del paisatge Protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d interès. Gestionar el paisatge per garantir-ne el manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals. Amb l objecte d avaluar la sostenibilitat ambiental i l assoliment dels objectius ambientals establerts, el POUM aportarà un quadre resum que inclourà els indicadors ambientals següents: - % de sòl urbà i % de sòl urbanitzable amb pendents superiors al 20% o inclosos dins de zones inundables. - Consum anual d aigua d abastament per habitant. Tel

6 - Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 db diürns i 55 db nocturns. - Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva. Vist l avanç de pla i l informe ambiental preliminar, i de conformitat amb l exposat, es determinen els criteris ambientals següents: a) Model territorial i ocupació del sòl - Evitar i/o corregir els models urbans dispersos i/o difusos, i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals. En relació amb l anterior, es considera convenient prioritzar les actuacions de reforma, renovació i millora en sòl urbà. En qualsevol cas, s escau delimitar els possibles creixements residencials en continuïtat amb el sòl urbà. - Garantir el compliment de les condicions establertes en l article 18 de les normes urbanístiques del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1), en cas que l Ajuntament opti per la transformació urbanística de sòls inclosos en la unitat de regulació de sòl costaner especial (UTR-CE) delimitada en el municipi, de conformitat amb allò establert en la disposició addicional primera. - Preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents, d acord amb el que estableix l article 9.4 del Text refós de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. En relació amb l anterior, serà d aplicació la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada establerta a l article 7 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. - Garantir la màxima adaptació a la morfologia natural del terreny de la urbanització i les edificacions que es prevegin en el POUM, així com un tractament adequat dels talussos que es puguin generar. - Garantir la integració dels sòls urbans i urbanitzables respecte el sòl no urbanitzable adjacent. En aquest sentit, es recomana la delimitació del sistema d espais lliures com a element de contenció i d acabat de la ciutat, així com de transició vers al sòl no urbanitzable adjacent. - Preservar l estructura territorial, paisatgística i funcional del sòl no urbanitzable i protegir els elements singulars, mitjançant una qualificació i una regulació d usos i de l edificació adequada. - Efectuar les reserves de sòl necessàries per potenciar el transport públic i altres mitjans alternatius al transport privat motoritzat, i per la creació d àrees d estacionaments dissuasius en situació estratègica respecte el transport públic. b) Cicle de l aigua En la redacció de l ISA, caldrà tenir en compte els criteris establerts en el document anomenat POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic, adaptant-lo a les característiques del Pla, destacant els següents: - Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud 1. S adjuntarà un inventari de les lleres públiques de l àmbit territorial afectat, assenyalant el seu traçat i quins planejaments derivats es veuran afectats. Tel

7 - Abastament 1. Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessió d aigües, etc.) i de les noves propostes del planejament. 2. Necessitats d aigua del creixement urbà que preveu el planejament vigent (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent. 3. Justificació del grau de suficiència de l actual infrastructura en alta, incloent balanç d aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d abastament, definició i justificació d alternatives viables. - Sanejament 1. Especificació de la separació d aigües: residuals domèstiques, residuals industrials i pluvials. 2. Anàlisi de la infrastructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers. 3. Justificació d adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, - DOGC 4679 de data 19/07/06). - Hidrologia Hidràulica. Inundabilitat 1. Incorporar al planejament la directriu de preservació front als riscs d inundació establerta a l article 6 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. 2. En cas que sigui necessari redactar un estudi d inundabilitat, se seguirà l establert a la Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d inundabilitat d àmbit local (Agència Catalana de l Aigua, març 2003). En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid de la làmina d aigua. - Afeccions mediambientals Les actuacions del planejament hauran de ser coherents amb els Criteris d intervenció del espais fluvials publicats, redactats per l ACA en març de c) Ambient atmosfèric - Utilitzar el sistema d espais lliures com a separador entre les zones residencials i els focus emissors de contaminació atmosfèrica (determinades zones industrials, carreteres, etc.). - Garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s aprova el Reglament de desenvolupament. - Garantir el compliment dels nivells d immisió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. En aquest sentit, i tal com es disposa a l article 9.7 de la Llei esmentada, el POUM haurà de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides en el mapa de capacitat acústica que ha d aprovar l Ajuntament, així com les normes per a les noves construccions en zones de soroll. - Localitzar al voltant de les fonts importants de contaminació acústica (infraestructures de transport, determinades zones industrials, etc.) els usos i activitats poc sensibles al soroll Tel

8 (magatzems, aparcaments, zones verdes, etc.). Així mateix, es contemplaran mesures adients per reduir la contaminació acústica: apantallaments, paviments sonoreductors, aïllaments d habitatges, etc. - Garantir el compliment dels paràmetres d ecoeficiència establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. d) Gestió dels materials i els residus en la urbanització i l edificació - Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d instal lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit. - Gestionar els residus d enderroc, de la construcció i d excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal lacions autoritzades per l Agencia de Residus de Catalunya i d acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. - Garantir el compliment del Real decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados. e) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural - En els terrenys del municipi inclosos en l espai del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, els quals es delimiten alhora dins de la xarxa Natura 2000, serà d aplicació allò establert en la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals; el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural; l Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d especial protecció per a les aus (ZEPA) i s aprova la proposta de llocs d importància comunitària (LIC); i el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, aprovat definitivament en data 25 de maig de Fomentar el manteniment i/o recuperació de la permeabilitat ecològica del territori, evitant la seva fragmentació com a resultat de nous creixements urbans i la creació d infraestructures. - Establir una zonificació i una regulació adequades en relació als terrenys forestals del municipi, d acord amb el que estableix la legislació sectorial aplicable i, específicament, la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. En la delimitació dels terrenys forestals, caldrà garantir la incorporació de mostres suficients dels hàbitats d interès comunitari identificats al municipi. - Evitar l afectació dels hàbitats catalogats d interès comunitari per la delimitació de nous àmbits de planejament en sòl urbà i urbanitzable. En cas que això no sigui possible, aquests hàbitats s inclouran preferentment dins del sistema d espais lliures, tot preservant el sentit natural de la vegetació existent. - Garantir la protecció de l arbre monumental identificat en el municipi, de conformitat amb allò establert en el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d arbres monumentals. - En matèria de prevenció d incendis forestals, caldrà donar compliment a allò que disposen la Llei 5/2003, de 22 d abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana, i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que la desplega. Tel

9 - Preservar com a sòl no urbanitzable els sòls d alt valor agrícola del municipi inclosos en la denominació d origen Alella, de conformitat amb l article 32 del Text refós de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. - Fomentar el desenvolupament dels sòls d alt valor agrari dedicats a la vinya mitjançant la introducció de la figura de parc agrari, de conformitat amb l informe del Consell de Protecció de la Natura sobre el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, de 15 de juliol de 1999, en relació al dictamen sobre el Pla territorial general de Catalunya, d 1 de juliol de Garantir que l ús agrícola permès en les diverses zones de sòl no urbanitzable és compatible amb la regulació establerta en el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Alhora, en la delimitació de les zones on es preveu aquest ús agrícola, caldrà minimitzar l afectació d hàbitats d interès comunitari. Així mateix, es recomana incorporar en la regulació normativa de l activitat agrària aquelles bones pràctiques vitivinicoles definides en la Carta del paisatge de l Alt Penedès (Consell Comarcal de l Alt Penedès, 2004) que puguin ser d aplicació en el municipi, especialment pel que fa a la conservació del sòl. - En la regulació de la xarxa de camins rurals, caldrà atendre a allò que estableix la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l accés motoritzat al medi natural, i el Decret 166/1988, de 8 de juliol, de desplegament. - Garantir que la inclusió de les edificacions en el catàleg de masies i cases rurals respon a raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials, d acord amb l article 47.3 del Text refós de la Llei d urbanisme. En qualsevol cas, la regulació d aquests elements haurà de ser congruent amb els objectius de protecció forestal, agrícola i paisatgística. f) Qualitat del paisatge - Mantenir els elements d estructuració i de connectivitat dels paisatges i controlar-ne la fragmentació. - Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per admetre actuacions amb impacte significatiu en zones amb conques visuals amples. - Protegir i potenciar el patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic del municipi. b) Justificació ambiental de l elecció de l alternativa d ordenació proposada 1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades. D acord amb l informe ambiental preliminar, s han considerat les alternatives següents: - Alternativa 0: Situació actual. - Alternativa 1: Consisteix en el manteniment de les previsions del Pla general d Alella vigent, aprovat definitivament en sessió de 18 de febrer de 1987 per la Comissió d Urbanisme de Barcelona, acordant-se la seva publicació en sessió de 13 de maig de Alternativa 2: Proposta de nou POUM. De conformitat amb la memòria descriptiva aportada, es justifica la revisió del planejament general del municipi atès que el seu contingut s ha vist sensiblement alterat en els darrers anys com a conseqüència de la tramitació de diverses modificacions puntuals. Alhora, el Tel

10 nivell de desenvolupament del Pla vigent i la nova legislació urbanística incideixen en la conveniència i oportunitat d aquesta revisió. En relació amb l anterior, es proposa la redacció del present POUM, atenent als criteris següents: a) Mantenir les actuals previsions de creixement del Pla vigent, al voltant de a habitants, consolidant els teixits urbans existents, sense ocupar massa més territori per als nous creixements. b) Garantir la màxima protecció de l entorn natural, agrícola i forestal. És essencial la protecció del paisatge, conservant les vinyes que es mantenen dins del poble. c) Possibilitar la creació d habitatges de protecció oficial o de preu taxat. d) Ordenar, i en el possible reduir, la circulació rodada originada per la confluència de factors com l elevada mobilitat, el predomini del transport privat sobre el públic, l escàs dimensionat de la xarxa viària, i la relativa dificultat de l aparcament. e) Reforçar el sentiment de pertinença a la vila, potenciant i/o proposant aquells serveis i equipaments diferenciadors, i que redunden en capacitat d atracció i en increment de la riquesa de la vida urbana. f) Millorar la sostenibilitat en les seves vessants de sòl urbà i del sòl lliure, cercant-ne les adequades interconnexions, procurant una oferta variada d habitatge, equipant els diferents sectors del sòl urbà, i potenciant els desplaçaments a peu i/o alternativament amb automòbil a través d un entorn agradable. g) Reduir les tensions expansives del sòl urbà per a reeixir en un procés urbanístic sostenible i dirigir la seva conversió en una àrea diversificada en els seus usos, d elevat valor urbà, i capaç d admetre increments residencials. h) Actuar amb la màxima sensibilitat territorial en les eventuals transformacions de la classificació del sòl, de manera que siguin justificades tant des de les necessitats de creixement urbà com des de la defensa del territori no urbanitzat. i) Cercar la necessària col laboració amb els municipis veïns la ciutat real per a resoldre conjuntament els problemes comuns. De conformitat amb la documentació aportada, es delimiten 11 polígons, els quals es preveu desenvolupar mitjançant plans de millora urbana, així com 3 sectors de sòl urbanitzable delimitat, dos dels quals són de caràcter residencial, mentre que el restant es destinarà a usos industrials. En relació amb el sòl urbanitzable, cal dir que es contempla la supressió de l ús industrial previst pel Pla general vigent en el sector de Rials, atès el seu emplaçament de notable valor agrícola, ecològic i paisatgístic. Pel que fa al sòl no urbanitzable, cal destacar la previsió de propiciar el tractament dels sòls forestals i agrícoles (denominació d origen Alella) com a parc territorial i agrícola respectivament, amb la finalitat de preservar l espai forestal/agrari, promoure n el seu desenvolupament econòmic, i difondre els valors ambientals del territori. En matèria d infraestructures, el POUM proposa un nou traçat de la variant de la carretera BP-5002 per la vall de Rials, prevista en el Pla general vigent, a fi i efecte de minimitzar el Tel

11 seu impacte territorial. Alhora, es contemplen alternatives per descongestionar l eix de la riera d Alella, i es proposen àrees d aparcament properes al centre. 2n. L anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d acord amb els objectius i criteris ambientals L informe ambiental preliminar determina, pel que fa a l alternativa 0, que aquesta no té viabilitat real, ateses les demandes actuals de territori per a creixement urbanístic, especialment tenint en compte que el municipi se situa en un sistema d expansió i articulació del sistema central metropolità, segons el Pla territorial general de Catalunya. En relació a l alternativa 1, cal tenir en compte que el Pla general vigent fa la reserva de sòl per la creació de la variant de la carretera BP-5002, afectant la vall de Rials, fet que comportaria un impacte ambiental i paisatgístic significatiu. Pel que fa a l alternativa 2, es conclou que, tot i que es mantenen les previsions demogràfiques de l actual Pla general, els nous sectors de creixement se situen en espais intersticials entre terrenys urbanitzats. En relació amb els sectors 1 i 2, cal destacar que aquests assumeixen l aprofitament que permet transformar el sector d ús industrial de Rials a zona verda de cessió. 3r. La justificació ambiental de l elecció de l alternativa seleccionada. Segons l informe ambiental preliminar, es considera convenient l aprovació d un nou POUM en el municipi d Alella, ateses les modificacions puntuals que s han realitzat en els darrers anys, així com l aprovació de nova legislació urbanística, la qual planteja el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible en el marc del planejament urbanístic, que s incorpora en la present proposta. c) Descripció ambiental del pla d acord amb l alternativa d ordenació adoptada 1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient. 2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l ordenació proposada. Per tal de poder avaluar ambientalment els sòls objecte de transformació, serà útil generar fitxes descriptives per a cada un dels plans parcials i plans de millora urbana proposats pel pla, amb cartografia de situació i estat actual, descripció dels possibles impactes i una valoració del grau de l impacte. 3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient. d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l ordenació proposada sobre el medi ambient La caracterització d aquests efectes pot fer-se segons les tipificacions següents: secundari; acumulatiu; sinèrgic; a curt, mitjà o llarg termini; permanent o temporal; positiu o negatiu. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d aquestes afeccions significatives Tel

12 detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les. 1r. Els efectes sobre els recursos naturals. 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d acord amb l apartat a). 3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l ordenació prevista pel pla, d acord amb l estudi de mobilitat generada e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts 1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l apartat a). 2n. L avaluació global del pla, tenint en compte l anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l àmbit del pla, d acord amb l apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l apartat a). Entre d altres, és necessària l aplicació dels indicadors de valoració determinats per avaluar el pla i la comparativa final del perfil ambiental del municipi, establint la conclusió final sobre l aptitud de la proposta del POUM d acord amb l avaluació ambiental realitzada. 3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes. S establirà la periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades, que hauran de coincidir, com a mínim, amb les actualitzacions de l agenda del POUM o del programa d actuació urbanística municipal. També, en cas que el municipi disposi d Agenda 21 local, és convenient integrar el seguiment del POUM amb el de l Agenda 21. f) Síntesi de l estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l explicació justificada de l avaluació global del pla. g) Informe sobre la viabilitat econòmica de les alternatives i de les mesures ambientals, en el cas que l estudi econòmic- financer del pla no estimi els seus costos. 6. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACETRÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D ORDENACIÓ Examinada la documentació aportada, es considera convenient ampliar i concretar els objectius i criteris ambientals establerts en l informe ambiental preliminar del POUM, d acord amb allò que es determina en l apartat 5.a.3r del present document de referència. Així mateix, l informe de sostenibilitat ambiental haurà d aprofundir en la justificació ambiental de l elecció de l alternativa d ordenació proposada, especialment pel que fa a l anàlisi dels Tel

13 efectes globals de les alternatives considerades, de conformitat amb allò establert a l apartat b) de l article 70 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. En relació a l alternativa escollida en l avanç de POUM, i atenent als objectius i criteris ambientals esmentats, cal fer les consideracions següents: - En termes ambientals cal valorar positivament la classificació de sòl no urbanitzable de terrenys actualment classificats de sòl urbanitzable no programat de la urbanització de can Magarola, la qualificació d espais lliures del sector industrial Rials, i la previsió de creació d un parc agrícola. - Així mateix, es constata la menor afectació territorial i paisatgística del nou traçat proposat per la variant de la carretera BP-5002, especialment als efectes de la preservació de l espai agrari de Rials. Tanmateix, es considera necessari un anàlisi d abast supramunicipal, en el sentit que seria adequat valorar la possibilitat d implantar mesures de gestió de la mobilitat en els corredors de l AP-7 i la C-32, a fi i efecte de reduir el trànsit de pas per l actual BP-5002, sense necessitat d haver de realitzar desdoblaments o, si més no, el túnel previst, sobretot tenint en compte l existència de l actual C-60 entre Mataró i Granollers i la previsió de creació del túnel de la Conreria entre Badalona i Mollet (B-500). - Pel que fa al sector 2 de sòl urbanitzable delimitat, es recorda que la seva transformació urbanística se subjectarà a les condicions establertes en l article 18 de les normes urbanístiques del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1), atès que comprèn terrenys inclosos en una unitat de regulació de sòl costaner especial (UTR-CE). - Caldrà garantir el compliment d allò que estableix l article 7 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme, relatiu a la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada, atès que l avanç de POUM proposa la classificació de sòl urbà de terrenys amb pendent superiors al 20%, inclosos en l àmbit del polígon 11 i del sector P.E.P.A.6 delimitat en el Pla general vigent. En qualsevol cas, en els terrenys classificats de sòl urbà o sòl urbanitzable pel Pla general vigent, així com en les zones d equipaments en sòl no urbanitzable delimitades en l avanç de POUM, caldrà minimitzar l edificació en terrenys amb pendent superior al 20%, de conformitat amb la directriu esmentada. - D acord amb l INUNCAT, es constata que els polígons 1, 3, 4, 5 i 7, els sectors de sòl urbanitzable 1, 2 i 3, així com el sòl urbà corresponent al P.E.P.A.6 delimitat en el Pla general vigent, s inclouen dins de la delimitació de les zones potencialment inundables segons criteris geomorfològics. En relació amb l anterior, caldrà incorporar un estudi d inundabilitat com a document integrant de l informe ambiental del POUM, de conformitat amb la disposició transitòria segona del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. En qualsevol cas, el POUM haurà de garantir el compliment de la directriu de preservació front als riscs d inundació establerta a l article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme. - Caldrà ajustar els límits del PEIN definits en l avanç del POUM a la delimitació definitiva establerta en el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, la qual afecta terrenys classificats actualment de sòl no urbanitzable, però també de sòl urbà. Tel

14 En l àmbit del PEIN, la normativa del POUM es remetrà a allò establert en la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals; el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural; l Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d especial protecció per a les aus (ZEPA) i s aprova la proposta de llocs d importància comunitària (LIC); i el mateix Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. En qualsevol cas, la regulació de les qualificacions de sòl no urbanitzable previstes en l avanç de Pla haurà de ser coherent amb la zonificació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge esmentat, així com amb la seva corresponent regulació, especialment pel que fa a l admissió o no dels usos i activitats agrícoles, i les seves limitacions. - En la zona de sòl no urbanitzable preferentment agrícola (clau 22) caldrà garantir l adequada adaptació a la morfologia natural del terreny dels usos agrícoles. En aquest sentit, es recomana limitar el recorregut lineal màxim del talús o desmunt entre terrasses, que l article 243 de les normes urbanístiques estableix en 5 m, a fi i efecte de minimitzar el seu impacte ambiental i paisatgístic. En aquest sentit, pot servir de referència el límit de 2 m. d alçada per als nous talussos establert en les bones pràctiques vitivinicoles definides en la Carta del paisatge de l Alt Penedès (Consell Comarcal de l Alt Penedès, 2004). - En qualsevol cas, en la regulació del sòl no urbanitzable preferentment agrícola (clau 22) i del sòl no urbanitzable de protecció forestal (clau 23), caldrà que la recuperació de l ús agrícola minimitzi l afectació sobre aquells hàbitats catalogats d interès comunitari que presentin recobriments arboris significatius. - Pel que fa a les normes urbanístiques proposades, s escau esmenar els articles següents: a) Articles 33 i 148: En relació a la normativa sectorial vigent en matèria d avaluació d impacte ambiental, caldrà remetre s a allò que s estableix en el Decret 114/1988, de 7 d abril, d avaluació d impacte ambiental, i el Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos. b) Article 134.2: La zonificació del territori municipal proposada en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa s ajustarà a allò que s estableix en l article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament, i prendrà en consideració allò definit en el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa, aprovat pel en data 19 de desembre de En aquest sentit, dins de la zona E1, caldrà incloure, com a mínim, l àmbit corresponent a l espai PEIN. Pel que fa al sòl urbà o urbanitzable, aquest es delimitarà, de forma general, dins de la zona E3. No obstant, l Ajuntament podrà proposar la classificació de zona E4 d àrees de sòl urbà, sempre i quan aquestes no se situïn a menys de 2 Km d una zona E1 (espai PEIN), d acord amb l article 5 del Decret 82/2005 esmentat. - Pel que fa a la xarxa de camins rurals, es recomana evitar la seva pavimentació amb materials no permeables, així com regular la seva secció màxima. En qualsevol cas, en l àmbit del PEIN el tractament d aquests camins se subjectarà a allò que estableix el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs - Per altra banda, caldrà garantir que la inclusió de les edificacions en el catàleg de masies i cases rurals respon a raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials, d acord amb l article 47.3 del Text refós de la Llei d urbanisme. En qualsevol cas, la Tel

15 regulació d aquests elements haurà de ser congruent amb els objectius de protecció forestal, agrícola i paisatgística. 7. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES AFECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT Les actuacions d informació i consulta relacionades amb el POUM, en relació al procediment d avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d aprovació inicial del POUM, que inclourà l ISA, es realitzarà per l òrgan promotor a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent. 7.1 Administracions públiques afectades - Oficina Territorial d Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH - Agència Catalana de l Aigua - Direcció General de Promoció de l Habitatge - Consorci del Parc de la Serralada Litoral 7.2 Públic interessat - DEPANA-Lliga per a la defensa del patrimoni natural Barcelona, 24 de juliol de 2008 Tel