Unitat 11 Lesions més freqüents en els accidents de trànsit

Transcripción

1 Unitat 11 Lesions més freqüents en els accidents de trànsit Ferides i contusions Quan el traumatisme es produeix en els teixits tous de l organisme, parlem de ferides i contusions. Per ferida entenem la lesió provocada per un traumatisme que produeix una ruptura de la pell a conseqüència de la qual l interior de l organisme i l exterior entren en contacte. Les ferides poden esdevenir una important via d infeccions. Cal dir que, en el tractament de ferides, el més aconsellable és la prevenció antitetànica. Les ferides poden ser de diversos tipus, segons la causa que les provoca. Les de més gran incidència en accidents de trànsit són les de tipus contús, produïdes per impacte amb aixafament de teixits, i les d esquinçament, que causen la separació de teixits. 66

2 Des del punt de vista de la persona que aplica els primers auxilis a un ferit, hi ha 2 tipus de ferides: Ferides lleus Només afecten la capa externa de la pell i no han passat més de 6 hores d ençà que s han produït. El procediment que cal seguir serà el següent: 1. Tranquil litzarem la persona i li explicarem què farem. 2. Ens rentarem les mans i també l instrumental que utilitzarem. 3. Ens posarem guants (autoprotecció). 4. Rentarem la ferida amb aigua i sabó. 5. Netejarem la ferida amb un apòsit estèril (gasa), sempre de dins cap enfora, amb aigua o aigua oxigenada. 6. Retallarem els pèls i possibles penjalls per deixar la pell el més neta possible. 7. Hi aplicarem un antisèptic, si pot ser incolor. 8. Si tenim un apòsit gras, el col locarem damunt de la ferida per tal que cicatritzi millor i la gasa no s enganxi. 9. Taparem la ferida amb una gasa subjectada amb esparadrap. Per curar una ferida no utilitzarem cotó fluix, pomades, tintura de iode, alcohol, mercurocrom, ni mocadors de paper. Ferides greus Ferides que fa més de 6 hores que s han produït o que tenen factors de gravetat com un alt grau de profunditat, localització, extensió, brutícia o hemorràgia. Les ferides greus sempre requereixen atenció mèdica, però mentre no arriba cal: 1. Controlar els signes vitals de la víctima. 2. Aturar l hemorràgia, si n hi ha. 3. Col locar una gasa humida damunt de la ferida (si en tenim). 67

3 Per contusió entenem la lesió produïda per un impacte però que no provoca trencament de la pell. Es classifiquen en: Contusions de 1r Grau La pell es torna de color morat pel trencament de capil lars i la víctima té dolor i inflamació local. Contusions de 2n Grau El trencament de vasos sanguinis fa aparèixer l hematoma, el qual causa força dolor i molta inflamació local. Contusions de 3r Grau Hi ha aixafament de teixits tous, molt dolor, una forta inflamació i enduriment de l extremitat afectada i una incapacitat funcional. Procediment: 1. Aplicarem fred localment, sense contacte directe amb la pell. 2. Si l afectació és en una extremitat, caldrà aixecar-la per damunt del nivell del cor. 3. Les contusions de tercer grau requereixen atenció mèdica urgent Traumatismes a les extremitats Els traumatismes a les extremitats impliquen una lesió en els sistemes osteoarticular i muscular de l organisme. Normalment, no són lesions que posin en perill la vida de la persona accidentada, però les primeres atencions que rebin determinaran les possibilitats de recuperació total de l extremitat afectada. Els traumatismes a les extremitats poden ser: Esquinç: Implica la separació momentània de la superfície articular. Luxació: La separació de la superfície articular es manté, però l articulació s ha desmuntat i presenta una deformitat. Fractura: Es produeix el trencament d un os. Les fractures poden ser tancades o obertes. Les obertes comporten les complicacions pròpies de les ferides d aquest tipus. Procediment: 1. Parlar amb la víctima per conèixer els detalls de l accident. 2. Treure els objectes (rellotge, anells, polseres) que pugin dificultar la circulació sanguínia. 3. Aplicar fred local, no directament a la pell. 68

4 Figura n.17. Fractura Figura n.18. Esquinç Figura n.19. Luxació 69

5 4. Immobilitzar l extremitat (amb les tècniques que expliquem en el capítol corresponent). 5. Traslladar la persona a un centre sanitari. Cal tenir present que la luxació i la fractura s han d immobilitzar tal com es presentin i que no hem d intentar reduir-les Traumatismes a la cara, al crani i a la columna vertebral El perill més important dels traumatismes de crani és la lesió encefàlica amb mort neuronal, la qual pot causar seqüeles permanents a la persona que ha patit l accident, o fins i tot la mort. A més, hem de tenir ben present que un traumatisme cranial o a la cara pot associar-se a una lesió a la columna vertebral. Quan la fractura de crani és oberta, la lesió és òbvia, però per poder valorar una fractura tancada de crani hem d observar els senyals següents: Deformitat evident o per palpació dels ossos. Hemorràgia exterioritzada per l orella o el nas. Hematoma periorbitari. Dolor local. Tots els traumatismes de crani han de ser revisats per un servei mèdic perquè els senyals de lesió cerebral poden aparèixer immediatament o desprès d un cert temps: Alteració de la consciència. Alteració del ritme respiratori i/o pols. Vòmits. Mal de cap. Augment de la temperatura. Pupil la dilatada i de mida diferent de l altra. Quan el traumatisme implica lesions a la zona de la cara, l afectació és molt espectacular però la vida de l accidentat difícilment perilla. El principal risc d aquest traumatisme és que dificulti la funció de la respiració. Com hem dit anteriorment, associada a un traumatisme cranial pot aparèixer una lesió de columna que pot afectar la medul la espinal. Les causes més freqüents dels traumatismes a la columna vertebral i els casos que majoritàriament provoquen lesions medul lars són: 1. Cops directes sobre la columna (accident de moto). 2. Moviments forçats i violents (frenades de cotxe, col lisions frontals). 3. Cops directes al cap (atropellament de vianants). 70

6 Els símptomes que poden fer-nos sospitar que la persona accidentada pateix una lesió medul lar són: Disminució de la sensibilitat a les extremitats i/o sensació de formigueig. Dificultat o impossibilitat de moure les cames (paraplegia) o les quatre extremitats (tetraplegia) Incontinència d esfínters. Dificultat respiratòria. En aquests tipus de traumatismes, la persona que hi aplica els primers auxilis actuarà de la manera següent: Procediment: 1. Activar la cadena de socors. 2. Controlar els signes vitals del ferit. 3. Si cal, col locar el ferit en decúbit supí per practicar-li el suport vital bàsic. 4. Evitar el moviment del ferit, i si és estrictament necessari bellugar-lo li protegirem l eix capcoll-columna. 5. Si hi ha hemorràgia, aturar-la. Cal recordar que tots els accidentats traumàtics inconscients poden presentar una fractura de columna i per tant una lesió medul lar. Per tant, en la prestació dels primers auxilis sempre actuarem com si tingués aquesta lesió Traumatismes al tòrax i l abdomen Per la constitució anatòmica de les cavitats toràcica i abdominal, en cas d haver-hi lesions, la vida de la persona accidentada corre un risc important. Aquesta mena de traumatismes sempre requeriran assistència mèdica. Hi ha dos tipus bàsics de traumatismes de tòrax: Fractura de costelles Lesió tancada o oberta provocada per un impacte violent o per un aixafament de la zona afectada. Si la fractura implica un desplaçament, també quedaran afectats els pulmons i la respiració serà superficial i dolorosa. Procediment No embenar el tòrax. Col locar el ferit mig assegut, recolzat sobre el costat lesionat per tal de facilitar-li la respiració. Controlar-li els signes vitals mentre no ingressa en un centre mèdic. 71

7 Ferida penetrant Un objecte punxant penetra el tòrax i produeix una afectació de la pleura amb entrada d aire des de l exterior a la cavitat toràcica i empeny el pulmó fins a col lapsar-lo (pneumotòrax). La ferida es pot complicar si hi ha hemorràgia (hemotòrax), circumstància que contribueix a augmentar les possibilitats de col lapse dels pulmons. Procediment Si hi ha alguna cosa clavada, no la tocarem. Taparem la ferida amb un embenatge Controlarem els signes vitals de la víctima. Col locarem el ferit en posició semiincorporada. Pel que fa als traumatismes abdominals, també en diferenciem dos tipus: Contusió abdominal (tancada) Habitualment provocada per l impacte violent d un objecte (el volant del cotxe) contra la paret abdominal, que pot ocasionar lesions als òrgans interns (melsa i fetge principalment) i hemorràgia interna. Sol manifestar-se amb signes de xoc. Ferida penetrant a l abdomen En aquest cas la ferida permetrà l entrada de gèrmens a l interior de la cavitat abdominal i la sortida de vísceres a l exterior. Procediment Si hi ha alguna cosa clavada, no la tocarem. No reintroduirem les vísceres a l abdomen. Cobrirem la ferida amb un apòsit humit. Col locarem la víctima ajaguda amb les cames flexionades. Controlarem els signes vitals de la víctima. 72

8 En aquest capítol hem après a: Actuar segons el tipus i la localització de la ferida traumàtica. Valorar les complicacions de les fractures. Tractar les contusions. Identificar els símptomes que diferencien un esquinç d una luxació i el seu tractament. Identificar els signes de sospita de traumatisme cranial o de traumatisme de columna en un accidentat. Practicar la seqüència d exploració d un accidentat amb possible traumatisme de crani o columna. Actuar correctament davant de víctimes amb fractura de crani o columna. Les persones que són víctimes d un accident de trànsit solen patir un politraumatisme, és a dir, més d un dels traumatismes que hem tractat en aquest capítol, amb ferides múltiples associades de diversa consideració. 73