MEMÒRIA AMBIENTAL PEL PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE BELLPUIG (URGELL) Gener 2011 Promotor: Ajuntament de Bellpuig

Transcripción

1 MEMÒRIA AMBIENTAL PEL PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE BELLPUIG (URGELL) Gener 2011 Promotor: Ajuntament de Bellpuig

2 LA LLENA ambiental 2/63

3 1. PRESENTACIÓ Introducció Antecedents Marc legal i tramitació Objectius i abast previst de la Memòria Ambiental CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA Objectius del pla Principals estratègies del pla DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROCÉS D AVALUACIÓ Raons per sotmetre el pla a l avaluació ambiental Històric del procés d avaluació ambiental ABAST DE L AVALUACIÓ DETERMINAT PEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA VALORACIÓ DE L INFORME DE SOSTENIBILITAT I LA SEVA QUALITAT Valoració de l estructura formal Valoració del contingut de l informe de sostenibilitat ambiental Incorporació de les determinacions del document de referència L abast de l informe en quant a continguts Valoració de la informació emprada Conclusions de la valoració: punts forts i febles de l informe de sostenibilitat ambiental Síntesi de l avaluació ambiental de l informe de sostenibilitat ambiental Avaluació general d alternatives Avaluació de l alternativa adoptada AVALUACIÓ DEL RESULTAT DE LES CONSULTES REALITZADES I EL SEU GRAU DE CONSIDERACIÓ Origen de les aportacions Contingut i grau d incorporació de les aportacions de caire ambiental al pla Consideració de les aportacions de les administracions afectades Consideració de les aportacions derivades dels processos de consulta i participació pública CONCLUSIONS DEL PROCÉS D AVALUACIÓ Integració dels aspectes ambientals en la versió del pla que es proposa sotmetre a aprovació provisional Dificultats sorgides Anàlisi de la previsió dels impactes significatius del pla Impactes derivats de l aplicació del pla Mesures correctores, de seguiment i supervisió Determinacions per a l avaluació ambiental dels instruments que desenvolupin o es derivin del pla Determinacions per a l avaluació ambiental dels instruments de planejament derivats del pla Determinacions per a l avaluació ambiental dels projectes derivats del pla Concreció del seguiment del pla Indicadors ambientals de seguiment Modalitat de seguiment...63 LA LLENA ambiental 3/63

4 LA LLENA ambiental 4/63

5 1. PRESENTACIÓ 1.1. Introducció Aquesta Memòria Ambiental (en endavant, MA) per al Pla d Ordenació Urbanística Municipal (en endavant, POUM) de Bellpuig, es realitza d acord amb allò previst en l article 115 d) del Decret 305/2006, de 24 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme(en endavant, LUC), l art. 70 del Reglament que el desenvolupa, Decret 305/2006, de 18 de juliol, (en endavant, RLUC) i la Llei 6/2009 d avaluació ambiental de plans i programes. En resum, la redacció d aquesta MA respon fonamentalment a l esperit de la nova llei d Urbanisme que preveu la necessitat que l exercici de les competències urbanístiques ha de garantir l objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. El POUM es redacta i coordina a través del despatx d arquitectura i urbanisme Arku Antecedents El municipi de Bellpuig disposa de Normes Subsidiàries (NNSS) amb aprovació definitiva per la Comissió d Urbanisme de Lleida en sessió de 22 de setembre de Durant el període de vigència d aquestes NNSS i fins a l any 2007, en què s inicia el procés d elaboració del nou POUM, s han aprovat algunes figures de planejament derivat de primer ordre (13 Plans Parcials ) i unes 24 de segon ordre (Modificacions Puntuals, estudis de detall, etc.), entre les que destaquen: 1989/000739/L.- Modificació puntual de les NNSS consistent en una nova delimitació del Pla parcial industrial PP /000325/L.- Modificació de les NNSS al sector del Fontandó. 1996/000391/L.- Modificació de les NNSS consistent en completar el llistat d edificis i elements a protegir. 2003/008591/L.- Modificació de les NNSS al sector industrial núm /000555/L.- Avanç de pla parcial del Poble Sec i desenvolupament del subsector I al camí del Coscollar. 1990/000285/L.- Pla parcial industrial PP /00056/L.- Avança Pla parcial industrial PP-7 i desenvolupament subsector oest. 1993/000326/L.- Pla parcial industrial el Fontandó. 1994/000240/L.- Pla parcial industrial PP /000319/L.- Pla especial de determinació d equipaments en sòl no urbanitzable (Circuït de Montperler). 1995/000318/L.- Pla especial de protecció de l entorn urbà del Castell, església de Sant Nicolau i convent de Sant Bartomeu. 2001/000038/L.- (Promotor: Golf Urgell SL). Pla especial per a determinació d un camp de pitch and putt al polígon 11, parcella /000408/L.- Estudi de detall de la variant de la CC-233. La revisió del planejament i la tramitació per a la redacció de la nova figura, el POUM s inicia l any 2007 a càrrec del despatx d arquitectes DOM Arquitectes Associats SL atenent al mandat de la recent Llei d Urbanisme i a la necessitat imperiosa de comptar amb alguna tipus de planejament urbanístic. La necessitat ve abonada també per la irrupció d aspectes i circumstàncies territorials que exigeixen una LA LLENA ambiental 5/63

6 concreció del marc urbanístic local i per les transformacions socio-econòmiques experimentades per la població que plantegen necessitats inabordables des del punt de vista territorial. La proposta d avanç de POUM contenia un Informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISAP) de data febrer de Aquesta proposta ha estat sotmesa a consideració del Departament de Medi Ambient i Habitatge (exp: U08/151), en base la que ha emès el corresponent Document de referència d abril de Una proposta POUM es treballà al llarg de l any 2009 a càrrec del despatx d arquitectura ARKU3, en la que s inclou el corresponent Informe de sostenibilitat ambiental (ISA), aprovats inicialment per un Ple de l Ajuntament de Bellpuig el 31 de desembre de La proposta final de POUM s ha treballat al llarg de l any 2010, també per part del despatx d arquitectura ARKU3, proposta e la què s inclou la present Memòria Ambiental i també un Informe de Sostenibilitat Ambiental Refós Marc legal i tramitació D acord amb els principis de sostenibilitat generalment acceptats i reconeguts en multitud de tractats, declaracions i legislacions internacionals, i concretament en l art. 3 i 9 LUC, on es defineixen els principis generals de l actuació urbanística, s estableix que l exercici de les competències urbanístiques ha de garantir l objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. Aquest ISA s ha realitzat d acord amb el conjunt de normativa amb incidència ambiental i més concretament, d acord amb l observança de la LUC i el RLUC que regula específicament la figura d avaluació ambiental adequada al POUM, i més concretament la recent llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, que alhora també compleix amb les determinacions de la transposició a l estat espanyol de la Directiva 2001/42/CE mitjançant la Ley 9/2006, de 28 d abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente. La documentació que ha d aportar el promotor per a la tramitació ambiental del POUM consta de tres documents tal com determina específicament el Decret 305/2006, en els seus arts. 70, 100, 106 i 115: 1. L Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (en endavant, ISAP) és el primer document i es redacta en parallel a la redacció de l avanç de pla. Constitueix la primera fase en l elaboració de la documentació ambiental per al planejament sotmès a avaluació ambiental. Es redacta seguint les prescripcions indicades per l art. 5 de la Directiva 2001/42/CE relativa a l avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, coneguda com l Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) i la seva transposició a Catalunya mitjançant la recent llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes, que alhora també compleix amb les determinacions de la transposició a l estat espanyol mitjançant la Ley 9/2006, de 28 d abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente. Ensems, s ajusta als continguts que estableix el RLUC. Amb el lliurament de l ISAP i l Avanç de planejament, el DMAH a través de l òrgan ambiental corresponent, en aquest cas, la Oficina Tècnica d Avaluació ambiental (en endavant, OTAA) elabora el Document de Referència que aporta les esmenes, consideracions i modificacions que s hauran de tenir en compte en la següent fase. 2. El segon document és l Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant, ISA) i s elabora en parallel a la documentació del pla per a la seva aprovació inicial. Amplia els continguts de l ISAP amb les aportacions del Document de Referència i els continguts que s estableixen als apartats c), d), e) i f) de l art. 70 del Decret 305/2006). 3. El tercer document és la Memòria Ambiental (en endavant, MA) posterior a l aprovació inicial i anterior a la aprovació provisional. Realitza una valoració de la integració dels aspectes ambientals en el planejament. Contindrà un resum de la LA LLENA ambiental 6/63

7 tramitació i una síntesi de les mesures ambientals incorporades al planejament i junt a una versió refosa de l ISA es remet a l òrgan ambiental, la OTAA perquè resolgui la fermesa del document o la inclusió de nous aspectes. Amb la resolució que declara la seva fermesa, l ajuntament ja pot procedir a l aprovació provisional Objectius i abast previst de la Memòria Ambiental El contingut de la MA en referir-se a un Pla Urbanístic remet fonamentalment als requisits que es formulen en relació al procediment d avaluació ambiental dels plans urbanístics de l art. 115 RLUC. Segons la RLUC, la MA ha de valorar els aspectes ambientals en la proposta d ordenació tenint en compte l ISA i el resultat de les consultes realitzades, tant a les administracions competents com al públic en general. Així, la MA s erigeix com un resum del procés d avaluació ambiental que ha seguit el Pla, plasmant l evolució que ha seguit aquest i remarcant els aspectes ambientals més rellevants. La present MA s ha redactat en base a la Memòria Ambiental Orientativa preparada per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del DMAH. LA LLENA ambiental 7/63

8 LA LLENA ambiental 8/63

9 2. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA A continuació es presenten les dades bàsiques del pla: Tipus de pla Òrgan promotor Municipi/s Vegueria Plans territorials i urbanístics aprovats i de rang superior que inclouen l àmbit del pla Superfície de l àmbit del pla Sòl urbà i urbanitzable actual Sòl urbà i urbanitzable previst pel pla Altres actuacions remarcables Equip redactor dels documents d avaluació ambiental Taula 1. Dades bàsiques del pla Pla d ordenació urbanística municipal Ajuntament de Bellpuig Bellpuig Ponent Pla territorial general de Catalunya, Pla territorial parcial de Ponent 3.486,4 ha 213,79 ha 375,05 ha Conveni Consorci de la Zona Franca Ajuntament de Bellpuig per la ubicació d una zona industrial al municipi. LA LLENA ambiental SCP 2.1. Objectius del pla Els objectius que proposa el Pla són: Dotació al règim jurídic municipal d un instrument urbanístic capaç d assolir les determinacions de la legislació urbanística actual. Corregir i ajustar les previsions de planejament i la regulació dels usos del sòl a les noves necessitats territorials i locals. Adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl en determinades i concretes àrees del territori municipal per assolir un urbanisme sostenible. La regulació dels sòls no urbanitzables i la protecció de l entorn natural mitjançant les Normes Urbanístiques i ordenances reguladores. La regulació del patrimoni històric mitjançant un catàleg de bens a protegir. Regulació i reordenació dels sòls urbans de caràcter residencial, industrial i terciari ja consolidats històricament, així com els planificats a l actual normativa, amb propostes per a una millor estructuració i dotació de serveis i espais lliures adaptada a la legislació comunitària. Constitució de noves àrees de creixement d us residencial en continuïtat amb el nucli urbà, i aportació de nou sòl industrial recolzat en la situació estratègica del municipi, mitjançant la classificació de sòl urbanitzable. Definició d un desenvolupament sostenible i controlat en sectors subjectes a pla parcial. I fixació de forma detallada dels aprofitaments i paràmetres urbanístics de cada sector, mitjançant les Normes Urbanístiques i ordenances reguladores. Definició d un nou model de mobilitat mitjançant la definició d una xarxa jerarquitzada que permeti endreçar els nous creixements residencials i industrials i racionalitzar els desplaçaments interns. LA LLENA ambiental 9/63

10 2.2. Principals estratègies del pla Les estratègies que s han tingut en compte per a la redacció del POUM són les següents: Estudi de l entorn natural, dels riscos ambientals existents i la mobilitat generada per la població i les activitats existents i previsibles. Promoure la conservació del patrimoni natural, preservant els espais amb una major biodiversitat i els cursos d aigua, tant naturals com artificials. Promoure la conservació del patrimoni cultural, preservant els edificis històrics i la seva identitat. Millorar la xarxa de camins agrícoles per facilitar la conservació del medi agrícola i rural. Millorar les comunicacions de tot tipus a l interior de la vila, generant recorreguts a traves de vials rodats estructurants i corredors verds. Impulsar la modernització i l equipament de la vila mitjançant la dotació d equipaments adients i de pulmons verds. Ordenar les petites àrees del sòl industrial a l entorn del nucli per atendre les necessitats locals controlant les emissions atmosfèriques i d altres residus per tal de que siguin compatibles amb l ús residencial contigu. Impulsar la implantació d indústria d interès comarcal al municipi ubicant-la en emplaçaments correctes / idonis. LA LLENA ambiental 10/63

11 3. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROCÉS D AVALUACIÓ 3.1. Raons per sotmetre el pla a l avaluació ambiental D acord amb allò establert a l apartat 1 de la disposició transitòria dotzena del Decret 305/2006, de 24 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d urbanisme, mentre no s aprovi la llei autonòmica que desenvolupi la Llei estatal 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, han de ser objecte d avaluació ambiental els instruments de planejament següents (sens perjudici de la decisió prèvia que correspongui adoptar, cas a cas, respecte a la subjecció a avaluació ambiental d aquells plans directors urbanístics que es prevegi que es pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient i dels plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat objecte d avaluació ambiental): a) Plans d ordenació urbanística municipal i llurs revisions b) Modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d aquest sòl c) Planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a les activitats de càmping, així com el planejament urbanístic derivat que es formuli per a la implantació en sòl no urbanitzable d equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d installacions i obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d estacions de subministrament de carburants i de prestació d altres serveis de la xarxa viària d) Plans parcials de delimitació e) Instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per a autoritzar projectes sotmesos a avaluació d impacte ambiental d acord amb el que estableix la legislació sectorial Així doncs, el ha d ésser sotmès a avaluació ambiental Històric del procés d avaluació ambiental A la taula que segueix es fa un repàs de les fases de l avaluació ambiental seguides i dels documents elaborats a cada fase del procés, tot fent constar algunes dades de referència com la data o la localització dels documents per la seva consulta. LA LLENA ambiental 11/63

12 Dates Fases de la tramitació del pla Taula 2. Històric del procés d avaluació ambiental Fases de Documents Òrgan Data l avaluació generats responsable d emissió/ ambiental publicació Localització per la seva consulta De 06/03/2008 a 26/04/2008 De 30/12/2009 a 1/03/2010 Aprovació de l avanç de pla Informació pública Aprovació inicial del pla Informació pública Definició de l abast I: Diagnosi ambiental del territori, identificació dels objectius ambientals, definició d alternatives i justificació de l escollida Definició de l abast II: Fixació de l abast de l avaluació ambiental Avaluació ambiental del pla i detall dels impactes i mesures correctores Consultes sobre el pla i l ISA. Avanç del pla, incloent l ISA preliminar Document de referència Aprovació inicial del pla, que ha d incloure l ISA Ajuntament 06/03/2008 i publicat al BOP de Lleida núm. 44 de data 25/03/2008 OTAA 29/04/2008 Ajuntament 30/12/2009 i publicat al BOP de Lleida de data 7/01/2010 Ajuntament de Bellpuig i web puig.cat Ajuntament de Bellpuig i web puig.cat Gener 2010 a octubre 2010 Pendent Aprovació provisional Presa en consideració de les consultes sobre el Pla i l ISA per part de les administracions i els particulars afectats. Resolució de l òrgan ambiental donant la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental Presa en consideració de la memòria i l ISA en el pla Projecte de pla a sotmetre a aprovació provisional. Inclou proposta de memòria ambiental Informe sobre la proposta de memòria ambiental Memòria ambiental Resolució de l òrgan ambiental de conformitat amb la memòria ambiental Aprovació provisional del pla Ajuntament Òrgan ambiental Ajuntament Òrgan ambiental Ajuntament Octubre 2010 Pendent Pendent Pendent LA LLENA ambiental 12/63

13 4. ABAST DE L AVALUACIÓ DETERMINAT PEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA El 20 de març del 2008 l Ajuntament de Bellpuig va sollicitar als Serveis Territorial de Medi Ambient i Habitatge de Lleida el document de referència del, presentant un avanç de l instrument de planejament junt amb l informe de sostenibilitat ambiental preliminar. L informe de sostenibilitat ambiental preliminar contenia els apartats següents: 1. Presentació Introducció Antecedents 1.3. Marc legal 1.4. Objectius i abast previst de l Informe Ambiental Preliminar 1.5. Objectius ambientals del planejament 1.6. Objectius ambientals específics del planejament de Bellpuig Perfil ambiental del municipi 1.8. Relació amb altres plans, programes i projectes Determinacions del planejament territorial 2. Descripció del medi 2.1. Medi físic Situació i característiques generals Característiques geomorfològiques i hidrològiques del terme Mapes de Vulnerabilitat i Capacitat del Territori 2.2. Medi biòtic Vegetació Arbres i arbredes monumentals i d interès en sòl no urbanitzable Fauna Espais naturals i figures de protecció i/o gestió: PEIN i Xarxa Natura Hàbitats d interès comunitari 2.3. Medi humà Població Usos del sòl Ocupació de sòl urbà Activitat econòmica Carrerades Patrimoni arqueològic, arquitectònic i civil 2.4. Riscos 3. Justificació de les alternatives 3.1. Introducció Alternativa Escenaris de creixement demogràfic i residencial 3.4. Localitzacions dels nous sectors de creixement residencial 3.5. Trama urbana i tipologies edificatòries Nous sòls industrials 3.7. Factors infraestructurals limitants del creixement 4.- Conclusions PLÀNOLS. Així, el contingut de l informe de sostenibilitat ambiental preliminar s ajusta a les determinacions del punt d) de l article i a l article 70 del Reglament de la Llei d urbanisme (Decret 305/2006). En base a l avanç de pla i a l informe de sostenibilitat ambiental preliminar, l òrgan ambiental va emetre, amb data de 29 d abril de 2008, el document de referència, que determina l abast de l informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifica les administracions públiques afectades i el públic interessat. A continuació es resumeixen les principals determinacions del document de referència. LA LLENA ambiental 13/63

14 Determinació dels requeriments ambientals significatius Justificació ambiental de l elecció de l alternativa Valoració de l ISA preliminar Valoració ambiental de les característiques bàsiques de la proposta d ordenació Taula 3. Determinacions del document de referència Determinacions del document de referència Descripció dels aspectes Estableix que l ISA realitza una descripció dels ambientalment significatius del aspectes ambientalment significatius destacant territori elements amb valor natural, la xarxa hidrològica i l existència de problemàtiques com la inundabilitat dels rius Corb i d Ondara i la pertinença a una zona vulnerable a la contaminació de nitrats. Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental preestablerts Objectius ambientals i indicadors Cita els objectius ambientals que l ISA preliminar estableix. El document de referència realitza un resum de l anàlisi d alternatives que fa l ISA preliminar, del que dedueix que de l anàlisi que fa l ISA Preliminar es pot comprovar que la major part dels creixements s ubiquen en espais apropiats però també l existència de zones que tot i no ser adequades s inclouen en el sòl urbanitzable. Determina que l ISA preliminar realitza una bona lectura dels aspectes ambientals significatius i adopta uns objectius i criteris ambientals coherents amb les problemàtiques identificades. També determina que l ISA hauria de referir-se a com es resoldran les principals desavinences entre el plànol de valors-aptitud de l ISA preliminar i la zonificació del POUM. Sostenibilitat global del model d ordenació Patrimoni natural, biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i qualitat del paisatge Creixement residencial Creixement industrial Espais protegits - Caldria que el Pla adopti mesures per tal de garantir que el creixement es produeix de forma progressiva i ordenada, a partir dels àmbits que limiten amb el sòl consolidat. - Caldria valorar la possibilitat de deixar algun sector com a sòl urbanitzable no delimitat. - Cal valorar la possibilitat i la necessitat d incrementar els espais lliures a la vora de l eix del Reguer. - Demana que s incorpori un anàlisi detallat de l estat de la demanda i de l oferta de sòl industrial, i si no es pot justificar la superfície actual, estableix la necessitat de replantejar la proposta reduint l àmbit o establir-ne una art com a sòl urbanitzable no delimitat. - Demana que la normativa estableixi que les noves indústries s establiran en el SUD 1. - Cal garantir que el desenvolupament dels sectors industrials es produirà de manera ordenada i progressiva a partir dels sectors industrials existents. - Cal garantir que la zonificació dels nous sectors industrials preservarà les zones que el plànols d aptitud de l ISA preliminar estableix com a poc apropiades. - Demana que l ISA faci referència a l existència o no d activitats afectades per la legislació d accidents greus. - Determina que la normativa del POUM prohibeixi la ubicació d aquelles activitats afectades per la legislació d accidents greus en aquelles peces de sòl industrial que no estiguin suficientment distanciades respecte de les àrees residencials. - El POUM haurà d adoptar en l àmbit de xarxa Natura 2000una regulació específica, mentre que l ISA haurà de justificar aquesta normativa a l adequació de les directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura Els espais qualificats com a sòl de protecció especial pel PTPP es regularan mitjançant una qualificació coherent amb l article 2.6 del PTPP. LA LLENA ambiental 14/63

15 Cicle de l aigua Riscs naturals Determinacions del document de referència Espais agraris L ISA haurà d incloure un anàlisi de la situació actual agrària tenint en compte: - superfícies, conreus principals, edafologia del sòl, disponibilitat d aigua, grau de contaminació del sòl, - infraestructures agràries existents - inversions en infraestructures en els últims 30 anys - concentració parcellària L?ISA haurà de descriure i valorar els efectes del pla sobre explotacions agràries i ramaderes, especialment a les explotacions ecològiques i de producció integrada. També caldrà qe l ISA especifiqui el tractament que rebran les infraestructures agràries existents. La regulació dels moviments de terres s ha d harmonitzar amb les determinacions del Decret 396/2006 de 17 d octubre. Caldrà que l ISA es refereixi als possibles efectes de la construcció del canal Segarra Garrigues. L ISA també haurà d especificar el tractament que rebran les vies pecuàries del terme municipal. Permeabilitat La regulació del SNU hauria d evitar la installació ecològica d elements que poden alterar la permeabilitat ecològica com tanques i murs. Paisatge - Estableix que la regulació del SNU hauria d evitar la installació d elements amb elevat impacte paisatgístic o reveure mesures per reduir el impacte visual. Regulació del sistema hidrològic Abastament Sanejament Inundabilitat del riu Corb Qualitat de l ambient atmosfèric, contaminació acústica i lluminosa Gestió de residus L ISA haurà d incloure els resultats del document IMPRESS i realitzar un inventari de les masses d aigua, tant subterrànies com superficials, i recollir el seu estat ecològic. Cal recollir també la xarxa hidrogràfica i establir mesures per protegir-la i potenciar-ne la vegetació de ribera. Cal adjuntar un inventari de lleres públiques i el seu traçat. També respectar l establert en l article 126 del RDPH (RD 849/1986). Recomana també tenir en compte el document tècnic Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d infraestructures que interfereixen amb l espai fluvial i la Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d inundabilitat d àmbit local, ambdós de l ACA. L ISA haurà de realitzar una descripció gràfica i escrita de la xarxa actual i de les noves propostes del Pla, fer una avaluació de les necessitats d aigua per al creixement previst i una justificació del grau de suficiència de l actual infraestructura en alta. L ISA haurà de contenir una especificació de la xarxa separativa, un anàlisis de la infraestructura actual i les previsions d actuació, la definició de la depuració d aigües i la justificació de l adequació al Decret 130/2003 i al PSARU 2005 L ISA haurà de justificar la compatibilitat dels creixements urbanístics amb el disposat per l art. 6 del Reglament de la Llei d Urbanisme. L ISA haurà de justificar l adequació del pla a les diferents zones de sensibilitat acústica que figuren en el mapa de capacitat acústica. També haurà de referir-se a les ZEPQA i les ZARE. El Pla ha de qualificar com a serveis tècnics ambientals les installacions següents: Deixalleria de Bellpuig i la Planta de reciclatge de Bellpuig. LA LLENA ambiental 15/63

16 LA LLENA ambiental 16/63

17 5. VALORACIÓ DE L INFORME DE SOSTENIBILITAT I LA SEVA QUALITAT 5.1. Valoració de l estructura formal L informe de sostenibilitat ambiental s estructura de la manera següent: 1. Presentació 1.1. Introducció 1.2. Antecedents 1.3. Objectius del POUM 1.4. Marc legal i tramitació 1.5. Objectius i abast previst de l Informe de Sostenibilitat Ambiental 1.6. Objectius ambientals del planejament 1.7. Objectius ambientals específics en el 1.8. Perfil ambiental del municipi 1.9. Relació amb altres plans, programes i projectes Determinacions del planejament territorial: el PTPP 2. Determinació dels requeriments ambientals significatius del pla 2.1. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi físic Situació i característiques generals Climatologia Geomorfologia Geologia i sòls Cicle de l aigua Atmosfera 2.2. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi biòtic Context biogeogràfic i vegetació potencial Vegetació actual Espècies vegetals protegides, forests públiques i arbres monumentals Hàbitats d Interès Comunitari Fauna Gestió cinegètica Espais naturals i figures de protecció i/o gestió Corredors biològics del PTP de Ponent Paisatge Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida 2.3. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Medi humà Població Ocupació del sòl Activitat econòmica Usos del sòl al municipi Serveis tècnics i infraestructures ambientals Xarxa viària i mobilitat Xarxa viària rural Vies pecuàries (carrerades) Patrimoni arqueològic, arquitectònic i civil 2.4. Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants. Riscos Pla Bàsic d Emergència Municipal Risc d inundació Risc de transport de substàncies perilloses Risc industrial Risc geològic Altres 3. Justificació de les alternatives 3.1. Introducció 3.2. Requeriments de sòl residencial. Escenaris de creixement 3.3. Alternatives de localització dels sectors de creixement residencial 3.4. Alternatives de creixement residencial 3.5. Suma de valors. Sensibilitat ambiental 3.6. Trama urbana i tipologies edificatòries LA LLENA ambiental 17/63

18 3.7. Creixements industrials 3.8. Factors infraestructurals limitants dels creixements 4. Identificació, caracterització i avaluació d impactes 4.1.Identificació d aspectes susceptibles de produir impactes 4.2. Identificació d impactes ambientals derivats dels aspectes 4.3. Identificació d impactes significatius 4.4. Caracterització dels impactes significatius 4.5. Descripció dels impactes significatius Atmosfera Aigües Sòls i usos Vegetació Fauna Paisatge Socioeconomia 4.6. Avaluació dels impactes 4.7 Indicadors 5. Adequació de l ISA al document de referència 6. Síntesi i avaluació global Acompanya el document un conjunt de plànols: 01. Encaix territorial (1/50.000) 02. Emplaçament (1/30.000) 03. Ortofotomapa (1/30.000) 04. Model digital del terreny (1/30.000) 05. Mapa de pendents (1/30.000) 06. Litologia dominant (1/30.000) 07. Xarxa hidràulica, hidrològica i inundabilitat (1/30.000) 08. Usos del sòl (1/30.000) 09. Figures de protecció i/o gestió (1/30.000) 10. Camins i vies pecuàries (1/30.000) 11. a. Sensibilitat ambiental Bellpuig (1/15.000) b. Sensibilitat ambiental Seana (1/5.000) 12. a. Règim del sòl. Bellpuig (1/15.000) b. Règim del sòl. Seana (1/5.000) 13. Zonificació del sòl no urbanitzable (1/30.000) Per tant, l estructura de l ISA s adapta a allò que s estableix a la normativa (article 70 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la llei d urbanisme). Pel que fa al punt de vista formal, l ISA segueix un ordre lògic i dependent. La definició d objectius ambientals s ha fet a partir dels aspectes ambientals rellevants detectats a la fase de diagnosi. Aquests objectius ambientals han estat la base de l avaluació ambiental, i conseqüentment tant l avaluació d alternatives com la justificació de l ordenació adoptada s ha realitzat conforme els objectius ambientals plantejats. Així, els apartats de diagnosi, objectius i avaluació ambiental del pla i de les alternatives es troben estretament lligats entre sí, de manera que l avaluació ambiental s ha centrat en els aspectes ambientals més rellevants del territori, seguint l esquema següent: Diagnosi Objectius ambientals Avaluació del Pla LA LLENA ambiental 18/63

19 5.2. Valoració del contingut de l informe de sostenibilitat ambiental Incorporació de les determinacions del document de referència Les determinacions del document de referència han estat incorporades en l ISA, tal i com es demostra a la taula següent: LA LLENA ambiental 19/63

20 Determinació dels requeriments ambientals significatius Justificació ambiental de l elecció de l alternativa Valoració de l ISA preliminar Valoració ambiental de les característiques bàsiques de la proposta d ordenació Taula 4. Incorporació de les determinacions del document de referència Determinacions del document de referència Descripció dels aspectes ambientalment Estableix que l ISA realitza una descripció dels aspectes significatius del territori ambientalment significatius destacant elements amb valor natural, la xarxa hidrològica i l existència de problemàtiques com la inundabilitat dels rius Corb i d Ondara i la pertinença a una zona vulnerable a la contaminació de nitrats. Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental preestablerts Objectius ambientals i indicadors Cita els objectius ambientals que l ISA preliminar estableix. El document de referència realitza un resum de l anàlisi d alternatives que fa l ISA preliminar, del que dedueix que de l anàlisi que fa l ISA Preliminar es pot comprovar que la major part dels creixements s ubiquen en espais apropiats però també l existència de zones que tot i no ser adequades s inclouen en el sòl urbanitzable. Determina que l ISA preliminar realitza una bona lectura dels aspectes ambientals significatius i adopta uns objectius i criteris ambientals coherents amb les problemàtiques identificades. També determina que l ISA hauria de referir-se a com es resoldran les principals desavinences entre el plànol de valors-aptitud de l ISA preliminar i la zonificació del POUM. Sostenibilitat global del model d ordenació Creixement residencial - Caldria que el Pla adopti mesures per tal de garantir que el creixement es produeix de forma progressiva i ordenada, a partir dels àmbits que limiten amb el sòl consolidat. - Caldria valorar la possibilitat de deixar algun sector com a sòl urbanitzable no delimitat. - Cal valorar la possibilitat i la necessitat d incrementar els espais lliures a la vora de l eix del Reguer. Grau d incorporació a l ISA Les modificacions que l ordenació ha sofert en l aprovació inicial han eliminat la major part de les desavinences, alhora que l estudi d inundablitat de detall amb les seves propostes de mesures aconsegueix resoldre el potencial risc d inundabilitat. La nova proposta respecte a la de l avanç redueix en un 20 % l extensió dels sectors urbanitzables residencials. Els creixements residencials previstos inicials a l entorn del reguer (riu Corb) resolen el seu potencial risc recollint les determinacions quan a línia de límit i mesures correctores establertes per l estudi d inundabilitat de detall. Altrament, l ISA planteja la necessitat d implantar mesures de naturalització de l entorn de l eix del riu, d acord també amb el règim d avingudes, per tal de millorar a integració paisatgística i possibilitar-ne una funció ecològica. Creixement industrial - Demana que s incorpori un anàlisi detallat de l estat de la demanda i de l oferta de sòl industrial, i si no es pot justificar la superfície actual, estableix la necessitat de replantejar la proposta reduint l àmbit o establir-ne una part com a sòl urbanitzable no delimitat. El creixement industrial, a part de la reducció d àmbit quan a extensió i nombre de sectors (una reducció del 36,6 % en extensió) adopta una estratègia, per una banda, de consolidar i permetre n l ampliació d aquelles activitats i àrees LA LLENA ambiental 20/63

21 Patrimoni natural, biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i qualitat del paisatge Determinacions del document de referència - Demana que la normativa estableixi que les noves indústries s establiran en el SUD 1. - Cal garantir que el desenvolupament dels sectors industrials es produirà de manera ordenada i progressiva a partir dels sectors industrials existents. - Cal garantir que la zonificació dels nous sectors industrials preservarà les zones que el plànols d aptitud de l ISA preliminar estableix com a poc apropiades. - Demana que l ISA faci referència a l existència o no d activitats afectades per la legislació d accidents greus. - Determina que la normativa del POUM prohibeixi la ubicació d aquelles activitats afectades per la legislació d accidents greus en aquelles peces de sòl industrial que no estiguin suficientment distanciades respecte de les àrees residencials. Espais protegits - El POUM haurà d adoptar en l àmbit de xarxa Natura 2000una regulació específica, mentre que l ISA haurà de justificar aquesta normativa a l adequació de les directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura Els espais qualificats com a sòl de protecció especial pel PTPP es regularan mitjançant una qualificació coherent amb l article 2.6 del PTPP. Espais agraris L ISA haurà d incloure un anàlisi de la situació actual agrària tenint en compte: - superfícies, conreus principals, edafologia del sòl, disponibilitat d aigua, grau de contaminació del sòl, - infraestructures agràries existents - inversions en infraestructures en els últims 30 anys - concentració parcellària Grau d incorporació a l ISA a l entorn d eixos com l antiga N-II i actualment ja tenen caràcter industrial; per una altra, de reconèixer i garantir l ordenació d aquelles activitats existents i en funcionament en sòl no urbanitzable a través de plans especials d ordenació; i per últim l aposta per un gran sector industrial a la zona del Coscollar. En aquest darrer cas, es justifica atès l acord i la voluntat entre l ajuntament i un promotor important com és el Consorci de la Zona Franca. L apartat Risc industrial determina que actualment no existeix cap activitat afectada per la legislació d accidents greus dins el municipi. La més propera es troba al municipi veí de Belianes, molt allunyada del nucli urbà. D altra banda, l apartat 3.7. Creixement industrial recull l eliminació de la proposta inicial de crear dos polígons industrials nous distanciats, de manera que les noves indústries s ubicaran al PPU21, excepte en l ampliació dels sectors industrials o amb activitats actualment ja en funcionament. També s hi justifica que la ubicació del sector industrial principal es troba prou pròxim al SU o SUD residencial per garantir-ne l accessibilitat però alhora prou distant per evitar potencials molèsties (sorolls, fums, etc.). S incorporen en les previsions del POUM, en els plànols i les directrius com annex a la normativa. L ISA recull en l apartat i una anàlisi de la situació actual i en l apartat la xarxa viària actual. En l apartat l ISA recull el tractament que reben les vies pecuàries, alhora que aquestes són considerades com a espais de sensibilitat molt alta en l anàlisi de l encaix ambiental. LA LLENA ambiental 21/63

22 Cicle de l aigua Determinacions del document de referència L ISA haurà de descriure i valorar els efectes del pla sobre explotacions agràries i ramaderes, especialment a les explotacions ecològiques i de producció integrada. També caldrà qe l ISA especifiqui el tractament que rebran les infraestructures agràries existents. La regulació dels moviments de terres s ha d harmonitzar amb les determinacions del Decret 396/2006 de 17 d octubre. Caldrà que l ISA es refereixi als possibles efectes de la construcció del canal Segarra Garrigues. L ISA també haurà d especificar el tractament que rebran les vies pecuàries del terme municipal. Permeabilitat La regulació del SNU hauria d evitar la installació ecològica d elements que poden alterar la permeabilitat ecològica com tanques i murs. Paisatge Estableix que la regulació del SNU hauria d evitar la installació d elements amb elevat impacte paisatgístic o reveure mesures per reduir el impacte visual. Regulació del sistema hidrològic Abastament Sanejament L ISA haurà d incloure els resultats del document IMPRESS i realitzar un inventari de les masses d aigua, tant subterrànies com superficials, i recollir el seu estat ecològic. Cal recollir també la xarxa hidrogràfica i establir mesures per protegir-la i potenciar-ne la vegetació de ribera. Cal adjuntar un inventari de lleres públiques i el seu traçat. També respectar l establert en l article 126 del RDPH (RD 849/1986). Recomana també tenir en compte el document tècnic Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d infraestructures que interfereixen amb l espai fluvial i la Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d inundabilitat d àmbit local, ambdós de l ACA. L ISA haurà de realitzar una descripció gràfica i escrita de la xarxa actual i de les noves propostes del Pla, fer una avaluació de les necessitats d aigua per al creixement previst i una justificació del grau de suficiència de l actual infraestructura en alta. L ISA haurà de contenir una especificació de la xarxa separativa, un anàlisis de la infraestructura actual i les previsions d actuació, la definició de la depuració d aigües i la justificació de l adequació al Decret 130/2003 i al PSARU 2005 Grau d incorporació a l ISA La normativa del sòl no urbanitzable recull i regula aquests aspectes. La normativa del sòl no urbanitzable recull i regula aquests aspectes. Els resultats del document IMPRESS, l inventari de les masses d aigua i un recull de la xarxa hidrogràfica es troben incloses en l apartat de l ISA. L anàlisi queda recollit en els apartats i 3.8. de l ISA. La Comunitat de Regants haurà d emetre el corresponent certificat de subsistència. Queda recollit en els apartats i 3.8. de l ISA. LA LLENA ambiental 22/63

23 Riscs naturals Qualitat de l ambient atmosfèric, contaminació acústica i lluminosa Gestió de residus Determinacions del document de referència L ISA haurà de justificar la compatibilitat dels creixements urbanístics amb el disposat per l art. 6 del Reglament de la Llei d Urbanisme. Inundabilitat del riu Corb L ISA haurà de justificar l adequació del pla a les diferents zones de sensibilitat acústica que figuren en el mapa de capacitat acústica. També haurà de referir-se a les ZEPQA i les ZARE. El Pla ha de qualificar com a serveis tècnics ambientals les installacions següents: Deixalleria de Bellpuig i la Planta de reciclatge de Bellpuig. Grau d incorporació a l ISA L ISA realitza l anàlisi de riscos (apartat 2.4.2), també d inundabilitat. Es recullen les previsions tant de l INUNCAT com de l estudi d inundabilitat de detall del propi Pla. L ISA incorpora les línies d aquest estudi en relació a períodes d avinguda (10,100 i 500) per tal d analitzar la sensibilitat ambiental i per tant determinar l aptitud dels sòls dels nous creixements. L ISA analitza la contaminació acústica i lumínica (apartat c i d). S incorporen determinacions a la normativa del POUM fent referència a la zonificació acústica i lluminosa del SNU. L ISA recull l existència de la deixalleria (al costat de la depuradora). El POUM qualifica aquest àmbit com a servei tècnic ambiental. No es coneix cap presència de planta de reciclatge de Bellpuig. LA LLENA ambiental 23/63

24 L abast de l informe en quant a continguts Consideració dels aspectes ambientals rellevants: L avaluació ambiental de l informe de sostenibilitat ambiental es basa en els aspectes ambientals rellevants i significatius del pla, tot considerant els aspectes que segons la legislació vigent (Directiva 2001/42/EC Decret 305/2006) han de ser contemplats: LA LLENA ambiental 24/63

25 Taula 5. Aspectes ambientals rellevants i objectius ambientals considerats Aspectes que han de ser considerats segons la Aspectes ambientals rellevants del legislació territori Objectius ambientals 1 Sostenibilitat global del model d ordenació El nucli de Bellpuig presenta una lleu Conservar i millorar la morfologia urbana del (ocupació i consum del sòl, mobilitat i tendència a la construcció d habitatge nucli eficiència energètica, estructura i identitat del deslligat del nucli, especialment a la sòl no urbanitzat, fragmentació territorial, riscs zona del Coscollar i a la carretera de naturals i tecnològics, gestió dels residus, etc) Preixana i altres sectors presenten espais sense edificar o vials degradats. Adaptar l oferta de creixement a les necessitats reals del municipi prèviament determinades principalment d acord a factors endògens Una part de les construccions d habitatges dels últims anys s han centrat en les àrees perifèriques. Una part rellevant dels desplaçaments al nucli es realitzen en vehicles motoritzats, ja sigui per desplaçar-se pel seu interior com per accedir a la zona escolar del Coscollar. Bellpuig ha tingut una certa tendència a la construcció i dispersió d edificacions pel sòl no urbanitzable, ja siguin granges, indústries o habitatges. Evitar una oferta de sòl excessivament elevada que desmotivi a la rehabilitació del 2 nucli construït Ubicar els creixements en forma adossada al nucli construït de manera que sigui innecessari els desplaçaments en vehicle privat. 7 Preveure un espai cèntric i equidistant en la nova proposta urbana per a la parada de 28 transport públic i dimensionar els vials per a una correcta maniobra. Mantenir com a ús preferent del sòl no urbanitzable els usos primaris i restringir-hi els 10 usos propis del sòl urbà (residencial, serveis, etc.) Preservar i reconèixer la vialitat rural bàsica 27 Zonificar el terme municipal en funció de les seves característiques geomorfològiques i d usos i establir les oportunes diferències de tractament Ordre dels objectius 1 Alguns dels objectius ambientals es troben duplicats ja que poden ésser d aplicació en varis dels aspectes considerats. LA LLENA ambiental 25/63

26 Aspectes que han de ser considerats segons la legislació Aspectes ambientals rellevants del territori La construcció, tant d habitatges com altres edificacions, pot comportar a Bellpuig una fragmentació territorial, especialment nord-sud. El pas del Reguer (o riu Corb) per la vila suposa un risc, tant per als habitatges existents com per als creixements futurs. Bellpuig no disposa de grans àrees amb pendents majors del 20%, tot i que puntualment es poden ubicar algunes àrees amb marges de parades o a les zones del Coscollar, amb pendents elevades. El nucli presenta algunes àrees amb deficiències d àrees d aportació, especialment pel que fa a contenidors i iglús per a la recollida selectiva. La deixalleria de Bellpuig dóna actualment un bon servei al municipi, però caldrà tenir en compte l augment poblacional que suposarà l aplicació del POUM, fet que s haurà de tenir en compte. Objectius ambientals 1 Ubicar els creixements residencials en continuïtat amb l espai urbà construït. Deixar com a espais lliures i sòl no urbanitzable els corredors biològics principals: lleres i planes inundables, línies de carena o de canvi de pendent, etc. Establir una franja de seguretat inedificable a la riba dels torrents i lleres, com a mínim corresponent a la Q500 i d acord al risc geomorfològic. Evitar l afecció de terrenys situats en zones amb un pendent > 20% Ubicar una àrea d aportació a menys de 75 m de cada habitatge i fer les reserves adients en els vials. Reservar un espai per a la deixalleria mòbil Recollir al POUM els criteris establerts pel Decret d'ecoeficiència de 14 de febrer de 2006 i vetllar pel seu compliment. Establir tipologies d habitatge intermèdies (arrenglerades, entre mitgeres,...) per garantir la sostenibilitat i l ecoeficiència en la urbanització i construcció Ordre dels objectius LA LLENA ambiental 26/63

27 Aspectes que han de ser considerats segons la legislació Cicle de l aigua Ambient atmosfèric (contaminació per substàncies, especialment aquelles vinculades amb el canvi climàtic, contaminació acústica, lluminosa, electromagnètica, etc) Aspectes ambientals rellevants del territori Tendència a incrementar la demanda d aigua. La depuradora del municipi haurà de ser capaç de donar servei als nous creixements o preveure una ampliació. El principal focus emissor de gasos efecte hivernacle és el transport, i s evidencia un increment de la dependència del vehicle privat, especialment pel que fa referència als desplaçaments associats amb el treball. Alhora, també són una de les causes de contaminació acústica en els pobles i ciutats. Objectius ambientals 1 Garantir el subministrament per als nous creixements. Reduir els consums i evitar malbarataments d aigua per enjardinaments evitant models 14 unifamiliars exclusius i vegetació no adaptada. Aconseguir depurar el 100% de les aigües brutes en un sistema terciari o extensiu, tant 15 residencials com industrials. Reduir el volum d aigües brutes. 16 Separació en alta de les aigües residuals de 17 tot el nucli. Prioritzar els trajectes peatonals dins el nucli i reduir la mobilitat. 19 Aprovar el mapa acústic del municipi Promoure l aplicació de sistemes d eliminació o minimització de les emissions atmosfèriques 20 en les activitats industrials Establir un tractament de vorera als passos de vianants a la normativa del POUM. 25 Establir uns paràmetres màxims d illuminació i d intrusió lumínica màxima als habitatges. 21 Establir una alçada màxima dels fanals 22 Tractament diferenciat de les façanes que confronten amb Sòl no urbanitzable (Zona E2: 23 incloses en àmbits territorials que només admeten una brillantor reduïda) Preveure els espais per a la ubicació de les estacions de telefonia mòbil Ordre dels objectius LA LLENA ambiental 27/63

28 Aspectes que han de ser considerats segons la legislació Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general Qualitat del paisatge Aspectes ambientals rellevants del territori El municipi acull l espai Natura 2000 Secans de Belianes Preixana, alguns connectors del PTPP i altres elements naturals de valor Objectius ambientals 1 Determinar les zones de major interès ecològic i establir una clau específica en la zonificació. Determinar els elements d interès natural, geològic, etc. (fonts, arbredes, arbres, etc.) i incloure-les al Catàleg de Béns del POUM. Determinar les àrees específiques d interès natural, ecològic o connector i incloure-les en el Sistema d Espais lliures (hàbitats prioritaris, zones de nidificació d aus protegides, zones humides associades als barrancs, etc.) Incorporar els objectius de qualitat paisatgística fixats pels catàlegs del paisatge i les directrius del paisatge, formulats segons la Llei 8/200 Determinar punts del terme municipal adients per a la installació de miradors i establir un radi de protecció paisatgística per a cadascun Ordre dels objectius LA LLENA ambiental 28/63