La Terra a l univers

Transcripción

1 La a l univers Segur que més d una vegada has mirat el cel en una nit clara i t has quedat fascinat o fascinada per la gran quantitat d estels que hi ha i per la llum de la Lluna. Fins i tot en el cel nebulós d una ciutat contaminada, s hi pot apreciar que no tots els estels són iguals: n hi ha de diferents mides, intensitats de llum, color Per aprendre a mirar el cel i descobrir-ne les meravelles cal tenir paciència i curiositat. L astronomia és una de les ciències en què les observacions fetes per aficionats poden ser molt útils als científics. CONTINGUTS L univers, la Via Làctia i el sistema solar. Com està constituït l univers? El Sol. Altres cossos del sistema solar. La en el sistema solar. Com es mou la? La i la Lluna. Els eclipsis. Les capes de la.

2 QUÈ EN SABEM? Observa les fotografies següents i digues quin nom els correspon: planeta, meteorit, cometa, estel. Podries dir una característica de cadascun? 2. Saps per què es fa de dia i de nit? 3. Per què al nostre país tenim primavera, estiu, tardor i hivern, i a les zones polars i a l equador no en tenen? 4. Saps el nom del primer astronauta que va anar a la Lluna? Quants anys fa d aquest viatge? 5. Saps com s han anat descobrint dades de l univers a través de la història?

3 La a l univers L univers, Situació de la a l univers espai intergalàctic galàxies la Via Làctia i el sistema solar. Com està constituït l univers? L univers és el conjunt de tots els cossos celestes i l espai que els conté. Està dividit en regions més denses, amb major concentració de matèria, anomenades ga - làctiques, i regions menys denses, anomenades intergalàctiques. Les galàxies són agrupacions de gas, pols i milions d estels que, vistes amb el telescopi, presenten un aspecte brillant i nebulós. La nostra galàxia és la Via Làctia, que conté el sistema solar i, per tant, la. La nostra galàxia, la Via Làctia, es veu com un punt més entre milions de galàxies que hi ha a l univers. sistema solar La punta de la fletxa assenyala la posició del sistema solar en el context de la Via Làctia. Urà Saturn Mart Via Làctia Júpiter Mercuri Venus Un estel és qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia. No tots els estels són iguals; varien pel que fa a la lluminositat, la mida i el color. La mida de l univers és difícil de delimitar, ja que les distàncies astronòmiques són tan grans que el quilòmetre esdevé una unitat massa petita per mesurar-les. Normalment s utilitza l any llum, que equival a la dis - tància que recorre la llum en un any desplaçant-se a km/s. any llum equival a 0 bilions de quilòmetres, aproximadament. El Sol es troba a 8 minuts llum de distància de la. ACTIVITATS Observa la figura que representa les galàxies de l univers. Descriu les diferents formes que presenten les galàxies. Quina d aquestes formes representa la Via Làctia? 2 Què és un any llum? Per a què s utilitza aquesta unitat? 3 Fixa t en el dibuix que representa el sistema solar. Tenint en compte que els planetes interiors són els quatre més pròxims al Sol i els exteriors els més llunyans, omple la taula següent: Neptú planetes interiors planetes exteriors La, juntament amb set planetes, orbita al voltant del Sol. Aquests vuit planetes formen part del sistema solar. 8

4 La a l univers.2 Com s ha format l univers? Actualment, la teoria més acceptada per explicar l origen de l univers és la del Big Bang ( gran esclat ). Segons la hipòtesi del Big Bang, hi va haver un temps en què l univers era infinitament petit i infinitament dens. Era una enorme concentració de matèria i energia extraordinàriament comprimida, que va esclatar violentament. Big Bang Com a conseqüència d aquesta explosió, la matèria es va començar a expandir en totes les direccions de l espai i es va convertir en un univers en expansió. A partir de la primera gran nebulosa i a causa de les forces gravitacionals, la matèria es va anar concentrant en nebuloses més petites que van donar lloc a les primeres galàxies. Dins de les galàxies, i també a causa de les forces de gravitació, s hi van formar els primers estels..3 El sistema solar El sistema solar està constituït pel Sol i per tota la família de planetes, planetes nans, asteroides, satèl lits, cometes i altres cossos petits que descriuen òrbites al seu voltant. La es va formar al mateix temps que el Sol i la resta de planetes. Probablement, el sistema solar va aparèixer fa milions d anys, quan un gran núvol de gas i pols, situat en un dels braços de la Via Làctia, va començar a contreure s i a girar sobre si mateix: així va néixer el Sol. Al voltant del Sol, la resta de materials de la nebulosa van anar xocant entre si per atracció gravitacional, i van anar formant cossos cada vegada més grans, que a la llarga es van convertir en els planetes del nostre sistema solar. Esquema representatiu de la hipòtesi del Big Bang. Naixement del sistema solar. sistema solar 9

5 La a l univers.3. El Sol El nostre sistema de planetes es diu solar perquè el Sol n és el membre principal. La seva massa és 740 vegades més gran que la de tots els planetes junts. òrbita planetària gravitació energia centrífuga Gràcies a aquesta quantitat de massa, exerceix una gran força d atracció sobre els altres membres (planetes, asteroides, etc.), de manera que els manté descrivint òrbites el líptiques al seu voltant. Des que es va formar, el Sol ha estat el productor i proveïdor d energia dels planetes, als quals fa arribar constantment llum i calor. Per aquest motiu, brilla intensament. Forces que actuen sobre els planetes, les quals els mantenen girant al voltant del Sol. Sabies que La posició de cada planeta i l òrbita que descriu al voltant del Sol es deuen a dues forces: l atracció del Sol sobre la massa del planeta i la força centrífuga deguda al moviment giratori del planeta. Recorda El sistema solar està constituït pel Sol i tota la família de planetes, planetes nans, satèl lits, asteroides, cometes i altres cossos petits que descriuen òr bites al seu voltant..3.2 Altres cossos del sistema solar A més del Sol, el sistema solar està format per planetes, planetes nans, satèl lits, asteroides, meteorits, cometes i altres cossos petits. Els planetes Els planetes són cossos que formen part del sistema solar. N hi ha vuit. Sembla que es van formar al mateix temps i a partir de la mateixa nebulosa de gasos i pols que envoltava el Sol, però malgrat això hi ha grans diferències entre ells (fixa t en la figura del sistema solar del principi de la unitat). Els podem dividir en dos grans grups: els planetes interiors i els planetes exteriors. Aquesta classificació es fa d acord amb un seguit de ca - racterístiques, com la proximitat al Sol, la constitució material del planeta, la densitat, etc. Fixa t en les característiques dels planetes interiors i exteriors que hi ha en la taula següent: Planetes interiors Planetes exteriors planetes característiques planetes característiques Mercuri pròxims al Sol Júpiter allunyats del Sol Venus Mart majoritàriament rocallosos de densitat alta Saturn Urà Neptú constituïts bàsicament per gel i fluids de densitat baixa atmosfera majoritàriament composta d hidrogen i heli 0

6 La a l univers Mercuri És el planeta més pròxim al Sol, per això presenta una temperatura molt alta a la superfície. El 974, el Mariner-0 va mostrar que tota la seva superfície estava coberta per cràters com els de la Lluna. No té atmosfera i el seu diàmetre fa km. Mercuri Venus Aquest planeta reflecteix el 75 % de la llum que rep del Sol i això fa que brilli molt. És el primer astre que apareix en fer-se de nit i el darrer que desapareix al matí; per aquest motiu, s anomena l estel de l alba, encara que sigui un planeta. Té una atmosfera molt densa, formada per diòxid de carboni, cosa que la fa irrespirable i genera un efecte d hivernacle que la manté a altes temperatures. El seu diàmetre fa 2.03 km. Venus És l únic planeta amb aigua líquida a la superfície i amb una quantitat d oxigen elevada en l atmosfera; per això, molt sovint s anomena planeta de l aigua. A més, també és el planeta més dens (vuit vegades més que Saturn). És l únic planeta amb vida tal com la coneixem. Té un diàmetre de km. Mart És l anomenat planeta roig. Té una gran activitat volcànica. Com que presenta una atmosfera molt prima, se n ha pogut conèixer força bé la superfície, i fins i tot se n ha pogut elaborar un mapa amb les fotografies i les dades aportades pel Mariner i el Viking. S hi han trobat, de moment, les muntanyes més altes i les valls més profundes del sistema solar, com per exemple el volcà Olympus, de 25 km d alçària. Té un diàmetre de km. Recentment s ha descobert que hi havia hagut aigua en èpoques anteriors. Mart Júpiter És el planeta més gran del sistema solar ( km de diàmetre) i té molts sàtel lits que giren al seu voltant. Té un oceà i una atmosfera constituïts per hidrogen i heli. Júpiter Saturn És el planeta dels anells, que són una multitud de partícules que hi giren al voltant en òrbites concèntriques. Té una gran quantitat de satèl lits. El seu diàmetre fa km. Saturn

7 La a l univers Urà Urà Gairebé no es coneixia abans de la visita que hi va fer el Voyager-2 el 986. Presenta anells verticals i té una atmosfera de metà i hidrogen molt densa. Té un diàmetre de km. Neptú És un planeta poc conegut per l ésser humà, però sabem que té una mida semblant a la d Urà. També presenta anells i té una atmosfera semblant a la dels altres planetes exteriors. Té un diàmetre de km. Neptú Planetes nans Els planetes nans són més petits que els planetes i tenen molts cossos més petits al seu voltant. Formen una nova categoria, creada recentment per la Unió Astronòmica Internacional, que inclou: Ceres, el cos més gran del cinturó d asteroides; Plutó, considerat un planeta fins al 2006, i altres cossos més enllà de Neptú. ACTIVITAT 4 Completa la taula de sota. Després, en la fila d altres carac terístiques, escriu-hi la lletra de l afirmació que correspon a cada planeta. (Per exemple: la lletra a a la casella del planeta Venus.) a)denominat estel de l alba. Sabies que L aire és conductor dels sons; per això a la Lluna, que no té atmosfera, no hi podríem parlar. b)és famós pels seus anells. c)és el planeta roig. d)els seus habitants serien marcians. e)és el planeta més gran del sistema solar. f) És el més pròxim al Sol. g)presenta aigua líquida. h)presenta anells verticals. grandària (gran/petit) Mercuri Venus Mart Júpiter Saturn Urà Neptú distància al Sol (exterior/interior) densitat (gran/petita) temperatura (freda/càlida) tipus d atmosfera altres característiques 2

8 La a l univers Asteroides i meteorits Els asteroides són blocs irregulars no esfèrics de material rocós, que no superen els 00 km de longitud. Molts asteroides presenten òrbites concèntriques que interfereixen en l òrbita terrestre. Quan això passa, entren a gran velocitat dins l atmosfera i, a causa de la fricció, augmenten de temperatura; llavors brillen intensament, es volatilitzen i es converteixen en estels fugaços. Aquest fet es pot observar durant les nits d agost en què s anuncien les anomenades «pluges d estels». Si els estels no es volatilitzen del tot, en poden arribar a caure fragments sòlids a terra: són els anomenats meteorits. La majoria d asteroides es troben situats en el «cinturó d asteroides». Es creu que aquest cinturó procedeix de la des integració d un planeta que tenia la seva òrbita entre Mart i Júpiter. Actualment, aquests fragments descriuen la mateixa òrbita que descrivia el planeta originari i, de tant en tant, arriben a la nostra atmosfera com a meteorits atrets per la gravetat de la. Cometes Cràter produït a causa de l impacte d un meteorit. Estels fugaços. Normalment, els podem veure a l estiu. Són cossos celestes que descriuen òrbites el líptiques excèntriques. Tenen un nucli material sòlid format, probablement, de gel. En acostar-se al Sol, el nucli de gel es vaporitza i constitueix una cua de gasos que els dóna la forma de cabellera tan característica. roca heli Sol Els cometes tenen una cua de gasos en forma de cabellera. Sabies que Amb els anys, els cometes perden el gas i s extingeixen. cua de gas i pols cua de pols cua de gas Desplaçament d un cometa al voltant del Sol. 3

9 La a l univers 2 La en el sistema solar 2. Com es mou la dintre del sistema solar? Recorda La triga 365 dies per descriure una òrbita completa al voltant del Sol, és el moviment de translació. La triga 24 hores a fer una vol - ta completa al voltant del seu eix: moviment de rotació. La, igual que els altres planetes, descriu una òrbita al voltant del Sol en un moviment de translació. El temps que necessita per descriure una òrbita completa és de 365 dies, és a dir, un any. Al mateix temps, gira al voltant del seu eix en un moviment anomenat moviment de rotació. La triga 24 hores a fer una volta completa al voltant del seu eix, és a dir, un dia. Durant aquest temps, cada punt de la passa per davant del Sol en la fase de dia, en la qual rep la llum solar, i en la fase de nit, en la qual no la rep. Com que l eix de la està inclinat, no tots els punts del planeta reben la mateixa quantitat de llum alhora; això significa, a més, que el clima canvia al llarg de l any segons el punt de l òrbita en què es troba la. Aquest fenomen dóna lloc a les estacions o períodes de l any caracteritzats per un clima determinat, que ve donat pel nombre d hores de llum solar que es reben en cada latitud. Així, a l hivern els dies són curts i freds, i a l estiu són llargs i càlids. La primavera i la tardor són els períodes intermedis entre aquests dos extrems. Les estacions de l any a l hemisferi nord segons la posició de la en l òrbita solar. Solsticis i equinoccis. Si observem la figura que reperesenta les estacions de l any, podem comprendre per què quan a l hemisferi nord és estiu (ja que està inclinat cap al Sol, i per tant, hi ha més hores de llum), a l hemisferi sud és hivern (ja que està inclinat cap al sentit contrari i el nombre d hores de llum és menor). El solstici d estiu. El 2 de juny la inclinació de l eix de la fa que els raigs solars incideixin de manera més intensa i directa a l hemisferi nord. Al centre polar àrtic la llum diürna es manté durant 24 hores: és el dia més llarg d aquest hemisferi. primavera a l hemisferi nord L equinocci de primavera. Durant l equinocci de primavera, el 2 de març, el Sol incideix perpendicularment sobre l equador. Els dies i les nits duren el mateix a tot el planeta. Equinocci vol dir nits iguals. estiu a l hemisferi nord raigs solars hivern a l hemisferi nord L equinocci de tardor. Igual que l equinocci de primavera, durant l equinocci de tardor, el Sol incideix perpendicularment sobre l equador. El dia i la nit tornen a tenir la mateixa durada en tots dos hemisferis. 4 tardor a l hemisferi nord El solstici d hivern. El 2 de desembre la inclinació de la fa que la llum i la calor del Sol incideixin perpendicularment en el tròpic de Capricorn. És el dia més llarg a l hemisferi sud. Al nord es viu el dia més curt i la nit més llarga.

10 La a l univers Relació entre les estacions i la inclinació de l eix de la respecte del Sol raigs solars raigs solars 2 de juny Estiu a l hemisferi nord: rep els raigs del Sol perpendiculars perquè l eix està inclinat cap al Sol. Dies llargs, temperatures altes. Hivern a l hemisferi sud: rep els raigs del Sol molt inclinats. Dies curts, temperatures baixes. 2 de desembre Hivern a l hemisferi nord: com que els raigs del Sol arriben molt inclinats, baixen les temperatures. Estiu a l hemisferi sud: es dóna la situació inversa, ja que l eix de la està inclinat cap al Sol i en rep els raigs perpendiculars. Per tant, hi ha ascens de temperatures. ACTIVITATS 5 Observa les figures següents: a b Recorda Quan a l hemisferi nord és estiu, a l hemisferi sud és hivern. a)la figura a representa la posició de la respecte del Sol des del 23 de setembre, i la figura b, la posició de la des del 2 de març; quines estacions corresponen a l hemisferi nord i a l hemisferi sud en cadascuna de les figures? Explica per què. b)en totes dues figures els dies i les nits tenen la mateixa durada, per què? Sabies que Les estacions de l any estan relacionades amb la inclinació de l eix de la respecte del Sol. c)a què es deuen les diferències de temperatura entre les estacions? 6 Respon a les qüestions següents: a)segur que has sentit a dir que el Sol surt per l est i es pon per l oest; segons això, pensa i raona quin és el sentit del gir de la de l est a l oest o de l oest a l est. Per respondre-ho, fes un dibuix de la i situa-hi el Sol a l est. b)creus que són adequades les expressions «el Sol surt» i «el Sol es pon»? Com ho podríem dir d una manera més científica? 5

11 La a l univers meteorit 2.2 La i la Lluna materials rocallosos expulsats per l impacte del meteorit La Lluna és el satèl lit de la. És un cos rocallós que no té llum pròpia. No obstant això, brilla intensament en el cel perquè reflecteix la llum que rep del Sol. La seva superfície és plena de cràters, alguns dels quals s han format a causa d impactes successius d altres cossos estel lars al llarg de la seva vida, i altres, per fenòmens volcànics. La baixa força de la gravitació de la Lluna fa que no hi pugui haver atmosfera i, per tant, que no hi hagi fenòmens meteorològics (vent, pluges, nevades, etc.). De fet, és com una gran bola de pedra exposada a les temperatures del dia i la nit. cràter estries formades per roques silicatades La Lluna descriu una òrbita completa al voltant de la cada 28 dies i, al mateix temps, gira al voltant del seu eix en un temps que dura també 28 dies. Això fa que, des de la, només en puguem veure una cara. muntanya formada al centre del cràter la pols omple el cràter amb el temps Encara que només vegem la mateixa cara de la Lluna, no sempre presenta el mateix aspecte. A partir de la fase en què no es veu, es va fent progressivament més grossa com si anés creixent fins que la veiem com un gran disc esfèric. Això és així perquè només està il luminada la part de la Lluna encarada cap al Sol. Així, quan la es troba entre el Sol i la Lluna, en veiem tota la part il luminada: és la fase de lluna plena. En canvi, quan la Lluna es troba entre el Sol i la, no en podem veure la cara il luminada: és la fase de lluna nova. Procés de formació dels cràters a causa d impactes d altres cossos a la superfície de la Lluna. Les fases de la Lluna depenen, doncs, de l àrea de llum reflectida que és possible observar des de la. Les fases de la Lluna. quart minvant lluna nova lluna plena lluna nova lluna plena llum del Sol quart creixent 6

12 La a l univers ACTIVITATS Sol raigs solars òrbita de la Lluna 7 Fes una fotocòpia ampliada de la figura de l esquerra i assenyala-hi les diferents fases de la Lluna: lluna nova, quart creixent, lluna plena, quart minvant. 8 Per què des de la sempre veiem la mateixa cara de la Lluna? Les fases de la Lluna. 2.3 Els eclipsis Durant un eclipsi de Sol, la Lluna se situa entre la i el Sol, de manera que el Sol es veu parcialment. En cas d eclipsi total, el Sol desapareix de la nostra òptica, no el podem veure, i ens quedem sense llum durant un breu espai de temps. En canvi, en un eclipsi de Lluna, la se situa entre el Sol i la Lluna, de manera que la Lluna pot quedar totalment o parcialment tapada per l ombra del nostre planeta. Recorda En l eclipsi de Sol, la Lluna se situa entre la i el Sol. En l eclipsi de Lluna, la se situa entre el Sol i la Lluna. ACTIVITAT 9 Observa la figura a i la figura b, i identifica quina correspon a un eclipsi de Sol i quina a un eclipsi de Lluna. Explica per què. a Sol ombra b Lluna en la foscor de la penombra Sol Lluna ombra eclipsi total penombra eclipsi parcial Tipus d eclipsi. 7

13 La a l univers 3 Les capes de la Capes de la atmosfera capa més externa, formada per aire hidrosfera capa formada per aigua geosfera capa sòlida de la escorça mantell nucli L estructura i la composició de les capes de la és el resultat d un procés de formació complex. En un principi, la era una nebulosa de materials incandescents que girava sobre si mateixa. Amb el temps, la temperatura d aquesta nebulosa es va anar refredant de fora cap endins, de manera que els materials constituents es van anar situant segons la seva densitat, al mateix temps que la s anava consolidant. A l interior, s hi van situar els més densos, i a l exterior, els menys densos; per això, es va originar una separació en capes. Així, van quedar constituïdes les diferents capes de la, que són les següents: L atmosfera és la capa d aire que forma la part més externa de la i, per tant, la menys densa. S hi produeixen tots els fenòmens meteorològics. La hidrosfera és el conjunt constituït per l aigua de rius, llacs, glaceres, mars i oceans, que cobreix aproximadament un 70 % de la superfície terrestre. escorça La geosfera constitueix la part sòlida del nostre planeta. És una esfera lleugerament bombada a la zona equatorial i amb un radi aproximat de 6.37 km. Inter - nament, es divideix en tres capes: mantell inferior nucli extern radi = 6.37 km nucli intern Escorça: és la capa més externa i, per tant, menys densa que les posteriors. Els materials que la componen són més lleugers i presenten abundància de silicats, constituïts majoritàriament per sílice, alumini, magnesi i oxigen. Mantell: és la capa intermèdia i està formada per silicats, constituïts de magnesi, ferro i níquel. Nucli: és la capa més interna de la i, per tant, la més densa. Els materials que conté estan majoritàriament constituïts per ferro i níquel. Les capes internes de la. 8

14 La a l univers Tot i que el nostre planeta és molt gran, només una petita part de la és apta per a la vida, ja que el conjunt d éssers vius necessita un entorn ambiental on hi hagi els factors següents: aigua; llum solar; temperatures adequades per a la vida; determinades substàncies per a la nutrició. Aquestes condicions ambientals només es donen en la zona del planeta que comprèn: Sabies que Només una petita part de la és apta per a la vida. la superfície dels continents; la part baixa de l atmosfera; els oceans, els mars i les aigües dolces. Les condicions ambientals aptes per a la vida es donen a la superfície dels continents, als oceans, als mars i a les aigües dolces. S anomena biosfera la part de la on habiten els éssers vius. ACTIVITATS 0 Observa la figura de l es - quer ra. Pinta de diferents colors les capes que constitueixen la i col loca el nom de cada part on co r - respon: atmosfera, hidrosfera, escorça, mantell, nucli. En l esquema de l activitat anterior, que representa les capes constituents de la, as senyala-hi la zona que cor respon a la biosfera. 9

15 La a l univers Experiment Construcció d un model del sistema solar Objectiu Comparació dels volums dels diferents planetes i de les distàncies que els separen del Sol. Material necessari 4,5 m de cartolina o paper d embalar retolador plastilina de vuit colors Procediment. Desplega el paper a terra tal com es veu a la figura següent. Dibuixa-hi el Sol en un dels ex - trems. 3. Observa les dades del quadre de més avall i, fent servir la mateixa escala, dibuixa les òrbites dels altres planetes. Per exemple, entre el Sol i Venus hi ha 0,7 ua; per tant, cal que dibuixis l òrbita de Venus a 7 cm. 4. Per modelar els planetes amb plastilina, utilitzarem una escala diferent. El diàmetre de la és de km; si considerem que cm equival a km, per fer la caldrà fer una bola d cm de diàmetre. Des - prés, un cop modelada, la col locarem en l òrbita corresponent. 5. El diàmetre d Urà és quatre vegades més gran que el de la ; per tant, per modelar Urà farem una bola de 4 cm, d un altre color, i la situarem en l òrbita corresponent. 6. Fes servir les dades del quadre dels planetes per modelar els altres planetes, i situa ls en les òrbites corresponents. 2. Considerem que la distància mitjana del Sol a la és d ua (unitat astronòmica). Fes servir una escala en la qual 0 cm equivalguin a ua. Dibuixa una línia corba a 0 cm del Sol, que representarà l òrbita de la. Qüestió. Fes una llista dels planetes ordenant-los de més gran a més petit. Planeta Distància al Sol en ua Distància al Sol en el model en cm Diàmetre del planeta en km Diàmetre del planeta del model en cm Mercuri 0,4 4 4,8 0,4 Venus 0,7 7 2, 0,9 0 2,7,0 Mart,5 5 6,7 0,5 Júpiter 5, ,7,0 Saturn 9, ,0 9,4 Urà 9, ,8 4,0 Neptú 30, ,6 3,8 20

16 La a l univers Test Tria la resposta correcta La força amb què s atreuen entre si tots els objectes de l univers es denomina: a) radiació b) absorció c) gravitació d) acceleració 2 Els dos planetes més grans del sistema solar són: a) Saturn i Urà b) Saturn i Júpiter c) la i Júpiter d) Saturn i Neptú 3 En el sistema solar, els planetes interiors es diferencien dels exteriors perquè: a) tenen un volum superior, una densitat més elevada i una atmosfera amb contingut elevat d hidrogen i heli b) tenen una massa relativament petita, una densitat més elevada i són més propers al Sol c) tenen un camp gravitatori més fort i són més propers al Sol d) tenen una concentració de gasos lleugers més elevada i són més propers al Sol 4 Els cossos estel lars que segueixen òrbites el líptiques al voltant del Sol s anomenen: a) meteorits b) cometes c) asteroides d) coves 5 Un estel fugaç es forma per: a) l escalfament de la part gasosa d un meteorit provocat per l energia solar b) el moviment d estrelles fora de l òrbita a causa de forces d atracció d altres cossos estel lars c) el canvi brusc de moviment de les estrelles a causa de la interacció amb altres estrelles d) la desintegració d un meteorit quan entra en contacte amb l atmosfera terrestre 6 Els cràters de la Lluna han estat originats per: a) impactes de meteorits b) fenòmens meteorològics c) volcans d) impactes de cometes 7 La llum de la Lluna és deguda: a) a si mateixa b) al Sol c) a la d) a altres estrelles 8 La part sòlida de la s anomena: a) hidrosfera b) biosfera c) geosfera d) atmosfera 9 Quant de temps triga la a fer una volta al voltant del Sol? a) 30 dies b) 24 hores c) 365 dies d) 2 anys 0 Les estacions es produeixen per fenòmens com els següents: a) la rotació de la b) la posició inclinada de l eix de la c) la translació de la d) les opcions b i c són correctes Un eclipsi es pot produir en el moment que: a) la se situa entre el Sol i la Lluna b) la Lluna se situa entre el Sol i la c) el Sol se situa entre la i la Lluna d) les opcions a i b són correctes 2

17 La a l univers Activitats complementàries 2 3 Explica les diferències entre: a) planeta i planeta nan b) planeta i estel c) cometa i meteorit Quin és el radi aproximat de la? Fotocopia la figura de sota, que representa les estacions de l any, i resol: 4 5 Explica com sabem des de la si el que veiem és un eclipsi de Sol o un eclipsi de Llu - na i per què. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses: a) Els meteorits, quan entren a l atmosfera, de vegades es volatilitzen i es converteixen en estels fugaços. V F a) Pinta amb diferents colors la figura de sota i assenyala-hi el que representen els conceptes següents: b) La primavera a l hemisferi nord coincideix amb la primavera a l hemisferi sud. V F Sol, energia solar, dia, nit, primavera, tardor, estiu, hivern b) Dibuixa-hi la inclinació de l eix de la en cadascuna de les estacions de l any. c) Situa-hi la posició que té la a principi d agost i la que té els primers dies del mes de febrer. d) Quina temperatura hi haurà a Catalunya du - rant aquests mesos? I a l Argentina? c) A mesura que la Lluna gira al voltant de la, podem veure n totes les cares. d) La hidrosfera és la part de la on habiten els éssers vius. e) La biosfera es limita a la superfície dels continents. V V V F F F Les estacions de l any. 22

18 La a l univers 6 Relaciona amb fletxes els planetes de la primera columna amb les característiques corresponents de la segona: Mercuri Venus Mart Júpiter Saturn Urà Neptú a) Reflecteix el 75% de la llum del Sol. b) Presenta anells perifèrics. c) És l únic planeta amb aigua líquida a la superfície. d) És el planeta que té les muntanyes més altes i les valls més profundes. e) És el planeta més pròxim al Sol. f) És el planeta més gran del sistema solar. g) Té un diàmetre de km. h) Té una atmosfera de metà i hidrogen. Per recordar L univers és el conjunt de tots els i l espai que els conté. La hipòtesi més acceptada actualment sobre l origen i de l univers és la del. Els cossos celestes que constitueixen el sistema solar són,,, i. La és un que forma part del sistema, que al mateix temps forma part de la galàxia de la. Els moviments de translació de la i la posició del seu respecte del determinen les a les diferents parts del món. El moviment de i la posició de la en la seva òrbita determinen la durada del i de la. Les diferències principals que hi ha entre els planetes exteriors i els interiors són les següents: a) la ; b) la. La separació en capes de la s ha de - terminat a partir de la dels ma - terials constituents. Només una petita part de la és apta per a la vida, ja que els éssers vius necessiten:,, i. 23