La incubació i gestió de projectes estratègics

Transcripción

1 La incubació i gestió de projectes estratègics El desenvolupament local a través de la gestió del patrimoni natural. (productes de proximitat i la gestió forestal) Rafel Florenciano, Director de Node Garraf, Agència de Desenvolupament Barcelona, 13 d abril de 2015

2 Estratègies possibles: 1) Promoció exterior del territori 2) Atracció de noves empeses 3) Desenvolupament de recursos endògens

3 Eixos estratègics del projecte Utilitzar els recursos endògens: Recuperar l activitat en àmbits oblidats La generació d ocupació i de riquesa al territori Valoritzar el territori i manteniment del paisatge: Ciutadania i Turisme - La sobirania alimentària (productes de proximitat) - Aprofitament energètic (biomassa forestal) - Turisme sostenible.

4 Motivació de Node Garraf, Agència de Desenvolupament Incentivar l activitat econòmica a la comarca a partir de: Ús de la Biomassa Local Gestió Forestal Prevenció d Incendis Posar en valor el bosc Recuperació de terrenys agrícoles (productes de proximitat) Turisme sostenible Activitat Esportives Rutes de natura Allotjament Rural

5 Àmbits de treball a partir de l estratègia Àmbits de treball interrelacionats: 1.- Turisme 2.-Teixit empresarial 3.- Patrimoni natural Fases operatives 1.- Anàlisi de la situació de partida 2.- Definició d objectius: a/objectius operatius b) Calendari 3.- Cerca d aliances: a/ Interlocutors b/ Finançament 4.- Inici d accions: a/ productes de proximitat b/ gestió forestal c/ turisme sostenible

6 Anàlisi de la situació: Partim de: - Un sector agrari envellit i poc influent - Un territori amb molta pressió urbana (dificultats en la conservació) - Espais rurals deteriorats i amb falta de perspectiva: Baixa rendibilitat - Espai natural desaprofitat i poc divulgat - Espai forestal no gestionat - Infraestructures bàsiques - Ben connectats - Sector turístic ben implantat - Comerç ben ubicat i consolidat - La manca d organització dels productors i dels propietaris forestals. - La manca de estratègies de comercialització. - La manca d informació al consumidor final.

7 Objectius: 1. Provocar nous processos productius vinculats al patrimoni natural: l agricultura i la gestió forestal 2. Donar valor al producte de proximitat i de qualitat. 3. Provocar el major consum de productes de proximitat. 4. Generar consum de biomassa forestal. 5. Incorporar a l oferta turística els espais naturals.

8 Fases del projecte dels productes de proximitat Producció Comercialització Transformació Consolidació Capacitar persones Facilitar els terrenys; banc de terres Generació de projectes de producció. Posada en marxa i enfortiment de projectes de producció Planificació de cultius. Ampliació i professionalització dels canals de venda i distribució Generació de processos d intercooperació. Creació d una xarxa Capacitar persones Facilitar Espais Generació de projectes d elaboració. Generació de processos d intercooperació. Incorporació a la xarxa. Definir el pla estratègic col lectiu Generar el Projecte comú

9 Fases per l impuls de la gestió forestal al Garraf TRANSFORMACIÓ PRODUCCIÓ PRÒPIA BIOMASSA COMERCIALITZACIÓ CONSUM

10 Calendari: Consolidar eines: - Interlocutors vàlids (pagesos propietaris forestals sector turístic) - Primeres fases operatives (Banc de terres-marca de productes de proximitatpunts de consum de calor...) - Divulgació Consolidar mercats locals de productes de proximitat. - Gestió forestal sistemàtica. - Incorporació a l oferta turística dels espais naturals.

11 Aliances: 1/ La pròpia organització: Node Garraf, Agència de Desenvolupament Acords del Garraf: TERCER: La protecció del medi ambient i el medi rural Consolidar i enfortir la protecció del territori natural del Garraf......prioritzar l'agricultura de proximitat, ecològica i de qualitat que afavoreix aquesta conservació.... SISÈ. La competitivitat dels sectors madurs Agricultura i pesca: Apostar per la diversificació de processos i la innovació en el sector primari existent a la comarca permetent el seu desenvolupament econòmic. Turisme. Apostar pels actius de la comarca: patrimoni cultural i natural, gastronomia, enoturisme, ecoturisme i activitats relacionades amb el mar...

12 Aliances: 2/ Els propietaris de terrenys - Conèixer el territori: Activar el Banc de Terres del Garraf

13 3/ Organitzaci0ns professionals Aliances REPRESENTANTS DELS DIFERENTS SECTORS A LA COMARCA i SLOW FOOD COMISSIÓ PdTG CONFRARIA DE PESCADORS DE VILANOVA ASSOCIACIÓ DE VITICULTORS DEL MASSÍS DEL GARRAF ASSOCIACIÓ ESPIGALLS DEL GARRAF APAG Associació de pagesos agroecològics del Garraf Cooperatives de pagesos Sectors: Peix i Marisc, Vins i Caves, Fruites i verdures, Olis, Formatges, Mel i melmelades, Pa i pastissos, Embotits i Carns

14 2a edició a edició 2012 Què s ha fet?

15

16

17

18 Capacitació: producció i empresa

19 Noves associacions professionals... Associació Espigalls del Garraf

20 Comercialització a: Grup de consum locals Botigues locals Venda directa a mercats de la comarca: Estables (parcial) Itinerants (en projecte) Acords amb gran superfície - Cubelles Juny-2014 Mercat Central Vilanova - Abril-15 Resta de mercats

21 3/ Organitzaci0ns professionals Motivació de l existència de l APFMG Implicació de la propietat privada en la gestió forestal. Planificació de la gestió forestal conjunta al territori. Extracció de biomassa de manera col lectiva. Interlocució constant entre la propietat pública i privada.

22 ALTRES ha PÚBLICS 30% SUPERFÍCIE FORESTAL GARRAF ha BOSCOS ha PRIVATS 70% BIOMASSA AÈRIA M T 99% PI BLANC PRODUCCIÓ LLENYOSA T/ANY

23 PRODUCCIÓ* DE T/ANY ESTELLA 17,15 MWh TÈRMICS 19,5 ESCOLES o 6,5 HOTELS o 7,8 EQUIPAMENTS ESPORTIUS (amb piscina) o la seva combinació.

24 Iniciar la gestió forestal. Incrementar el consum a la comarca. Obtenir producció de biomassa al Garraf. Aconseguir una producció viable econòmicament. Acceptació social de l ús de la biomassa. Dinamitzar altres usos del bosc (agricultura, ramaderia i turisme)

25 Gestió econòmica? Manca de projecte unitari. Implicació dels agents privats. Dificultats de finançament privat. Aportacions parcials de projectes puntuals: SOC DIBA - Ajuntaments

26 Eines del projecte? Capacitat relacional Empatia Entusiasme

27 Quines dificultats operatives hi trobeu? Organitzacionals : Múltiples actors, desconnectats i mancats de perspectiva i sovint amb interessos divergents. Procediment: Manca de projecte unitari Definició operativa: Projecte aparentment dispers Competències: Treballar en diversos municipis Lideratge: Sovint políticament no és veu prioritari, fet que dificulta Finançament: Manca de projecte unitari

28 Quins són els resultats esperats i quins els obtinguts? Esperats: Increment de vendes de producció local - Increment de productes turístics vinculats al PN- Instal lació de calderes - inici sistemàtic de gestió forestal Obtinguts: Hem definit interlocutors, objectius i hem fet proves pilot en venda de proximitat. Iniciem gestió forestal el Hem instal lat 2 calderes biomassa Com es fa el rendiment de comptes? Parcial. Pendent de definit per la manca d unitat del projecte. Què queda per fer? Estem al 40% : depenem del finançament anual. Demostrar que és rendible per pagesos, propietaris forestal i de terrenys agrícoles i que els operadors turístics incorporin de forma estable productes vinculats al PN.

29 - Consells: - Tenir el consens necessari dins l organització pròpia i cercar aliats privats. - Definir un projecte unitari, coherent i cercar finançament - No tenir pressa. - No avançar sense consens.