4. EL DESPLEGAMENT LEGAL DEL PRINCIPI DE IGUALTAT. LA LLEI ORGÀNICA 3/2007, DE 22 DE MARÇ, DE IGUALTAT EFECTIVA ENTRE DONES I HOMES

Transcripción

1 4. EL DESPLEGAMENT LEGAL DEL PRINCIPI DE IGUALTAT. LA LLEI ORGÀNICA 3/2007, DE 22 DE MARÇ, DE IGUALTAT EFECTIVA ENTRE DONES I HOMES PRESENTACIÓ Malgrat la proclamació de la igualtat formal davant la llei ha existit des de l origen del constitucionalisme i a pesar que s han produït valuosos i indiscutibles avanços per a la plena equiparació jurídica entre totes les persones, en realitat aquests resultats no han estat suficients. La persistència de la terrible xacra social que significa la violència de gènere, la injustificada discriminació salarial, el predomini de l atur en el sector femení, la minsa presència de les dones en llocs de responsabilitat pública, social, cultural i econòmica, i les greus dificultats per conciliar l activitat professional amb el desenvolupament personal de la dona, exigeixen mesures efectives que permetin la plena igualtat d oportunitats entre homes i dones. La Llei per a la igualtat de dones i homes reconeix que tots som iguals en dignitat i en drets i deures, que han de ser exercits en igualtat de condicions. A partir d aquesta premissa la Llei estableix una regulació molt completa dels diferents àmbits on tradicionalment s ha produït desigualtat entre homes i dones amb l objectiu de superar la històrica situació de desavantatge de la dona. OBJECTIUS Conèixer el significat del principi de igualtat d oportunitats a través de les lleis aprovades. Analitzar l abast i la dimensió de la Llei Orgànica de Igualtat efectiva entre Dones i Homes. Conèixer els principis i mesures de la Llei Orgànica de Igualtat efectiva entre Dones i Homes. CONTINGUTS 1. Antecedents La igualtat d oportunitats entre dones i homes ha avançat notablement en els últims temps, gràcies sobretot a l aprovació de determinades lleis per donar compliment al mandat constitucional previst a l article 9.2. Els canvis que s han impulsat les lleis en matèria de igualtat necessiten molt de temps per a la seva consecució; per això, és important que els poders públics dediquin els recursos humans i econòmics- suficients per implementar les polítiques públiques necessàries. 1

2 Entre les lleis més importants en matèria de igualtat podem destacar la Llei 16/1983, de 24 d octubre, de creació de l Institut Autònom de la dona; la Llei 39/1999, de 5 de novembre, de conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores; la Llei 1/2004, integral contra la violència de gènere; o la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. A les Illes Balears s han aprovat també la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona i, recentment, la Llei 9/2014, de 29 de setembre, per la qual s estableix i regula la protecció de la maternitat. En matèria de igualtat, després de 35 anys després de l aprovació de la Constitució, i a pesar que ha millorat substancialment la posició de la dona en l àmbit públic i privat, la realitat social demostra que encara no existeix una plena equiparació entre homes i dones en la presa de decisions. Només a títol d exemple, vegem alguns dels indicadors més rellevants que permeten analitzar la situació dels homes i les dones en la societat actual: Les dones estan afectades per major taxa d atur que els homes. La diferència en les taxes d ocupació de la població entre 16 i més anys arriba a un valor de 14 punts. Diferències salarials. L any 2011 el salari anual més freqüent en les dones era de ,5 euros, mentre que el dels homes era de ,2 euros. Els salari per hora mitjana de les dones era de 13,8 euros i el cas dels homes 15,9 euros Presència en els llocs de direcció empresarial i en la representació política. L any 2013 les dones només representaven una tercera part de les persones que ocupaven òrgans superiors en l Administració pública. L any 2012 el percentatge de dones en els Consells d Administració de les empreses que formen part de l IBEX 35 era el 13,3%. És clar que les lleis, per si mateixes, no canvien la realitat social, però són molt importants per fixar el marc d actuació dels poders públics i per impulsar les reformes socials necessàries. És per això que s han de seguir adoptat mesures a nivell legislatiu per fer efectiva la igualtat de les dones i els homes en dignitat i en drets i deures. 2. Context general de l aprovació de la 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes L aprovació de la LO 3/2007 se justifica per aconseguir la conciliació entre la igualtat formal i la igualtat real i efectiva. A partir de la transcendent i progressiva rellevància que aconsegueix aquest principi en l àmbit de la Unió Europea, el legislador espanyol té com objecte principal incorporar a l ordenament jurídic les directives comunitàries en matèria de igualtat de tractament entre les homes i les dones. Conforme a aquest plantejament, la LO 3/2007 pretén no només prevenir les conductes discriminatòries que tradicional i injustament han postergat al col lectiu femení en diferents àmbits, sinó que preveu també accions directes per fer efectiu el principi de igualtat substancial entre homes i dones. Aquesta circumstància 2

3 ve avalada, com ja hem destacat, per la pròpia jurisprudència constitucional (en particular, per la importantíssima STC 127/1987) que, prenent com a referència la històrica situació de desavantatge de la dona, per raons d hàbits socials molt arrelats, ha considerat que una actuació directa dels poders públics, encaminada a eliminar les dificultats de les dones en l àmbit laboral, no vulnera el principi de igualtat. 3. Objecte de la Llei. Definició legal de discriminació L àmbit d actuació que es proposa la Llei és la determinació de polítiques de igualtat d oportunitats entre dones i homes a partir d un plantejament global, que s apliqui de forma transversal i impregni totes les mesures generals. En concret, l objecte i la finalitat de la Llei consisteix en: Fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes i eliminar qualsevol discriminació per raó de sexe, directa o indirecta, en tots els àmbits de la vida, especialment la derivada de la maternitat i les obligacions familiars. Integrar el principi de igualtat de tracte i oportunitats en totes les polítiques públiques i en tots els àmbits: laboral, social, educatiu, vivenda, cultura, esport, creació artística, cooperació al desenvolupament, salut i accés a les noves tecnologies i als béns i serveis. Establir una participació equilibrada (mínim 40%-màxim 60%) de dones i homes en les llistes electorals, en tots els àmbits de l Administració Pública i en els Consells d Administració de les empreses. La Llei també defineix jurídicament els conceptes i categories bàsiques en aquest àmbit: La discriminació directa és el tractament menys favorable que pot rebre una persona per raó del seu sexe en relació a una altra persona de distint sexe i, especialment, el tractament desfavorable a les dones per l embaràs o maternitat. La discriminació indirecta és la situació, disposició, criteri o pràctica aparentment neutres que posa a les persones en situació de desavantatge per raó de sexe, excepte justificació objectiva per una finalitat legítima. La discriminació per raó de sexe és qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produeixi en una persona com a conseqüència de les seves reclamacions, queixes o demandes per impedir la seva discriminació i exigir el compliment efectiu del principi de igualtat de tracte entre dones i homes. 3

4 L assetjament sexual és qualsevol comportament verbal o físic, de naturalesa sexual, que tengui el propòsit o produeixi l efecte d atemptar contra la dignitat d una personal, especialment quan crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu. 4. Les polítiques públiques per a la igualtat La llei preveu igualment l actuació administrativa per a la igualtat tots els àmbits: en l educació i cultura, per a garantir de forma efectiva la igualtat de tractament i evitar comportaments sexistes o que produeixen desequilibris entre dones i homes; en la política de salut, per atendre a les distintes necessitats de dones i homes; en la societat de la informació; en l esport; en el desenvolupament rural; i en les polítiques urbanes i d habitatge, per tal de fomentar l accés a la vivenda de les dones en situació de necessitat o en risc d exclusió o aquelles que hagin estat víctimes de la violència de gènere. En concret, podem destacar la previsió de les següents polítiques públiques d igualtat: Protegir la maternitat, assumida com una qüestió d interés social. Assegurar la coresponsabilitat i la conciliació de la vida personal i laboral. Establir mesures per eradicar la violència de gènere i l assetjament sexual. Implantar un llenguatge no sexista en l àmbit administratiu i fomentar-lo a nivell social. Creació d una estructura organitzativa específica en l àmbit de l administració: Unitats de igualtat en tots els ministeris; Comissió interministerial de Igualtat; Consell de Participació de la Dona, com òrgan de consulta i assessorament. També es preveu l aprovació un Pla de Igualtat en l Administració General de l Estat i els seus organismes dependents. Extreure dades desagregades per sexe en totes les estadístiques i enquestes elaborades pels poders públics. Fomentar l accés de les dones a les noves tecnologies. Incentivar la igualtat en els mitjans de comunicació social, amb regles específiques pels mitjans de titularitat pública, per tal de garantir la transmissió d una imatge igualitària i no estereotipada de dones i homes. 5. La igualtat en l àmbit laboral. El dret al treball en igualtat de condicions i oportunitats La Llei estableix mesures concretes en diferents àmbits: 4

5 Actuacions per a garantir la igualtat en l accés l ocupació, en la formació i en la promoció professional i les condicions de treball; en concret, millorar la formació i el manteniment de les dones en el mercat de treball i eliminar les condicions de discriminació en les seves condicions laborals. Implantació i promoció de la igualtat en les empreses. En concret, les empreses de més de dos-cents cinquanta treballadors han de negociar Plans d Igualtat. També contempla la realització voluntària d accions de responsabilitat social per empreses en matèria de igualtat i el foment de la presència equilibrada de dones i homes en els consells d administració de les societats mercantils. El permís autònom de paternitat, com a dret individual i exclusiu del pare, de tretze dies, ampliable en determinats supòsits, per afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Distribució de la jornada laboral, permisos i vacances per facilitar la conciliació familiar i laboral; en concret, es preveu el dret a adaptar la duració i distribució de la jornada de treball, d acord amb el que estableixi la negociació col lectiva o amb l empresa. Acumulació del permís de lactància en jornades completes, d acord amb l empresa o amb allò que estableixi la negociació col lectiva. S amplia l edat màxima del menor que dona dret a la reducció de la jornada laboral per guarda legal (de sis a vuit anys). Es redueix a quatre mesos la duració mínima de l excedència voluntària i s amplia d un a dos anys la duració màxima de l excedència per tenir cura de la família. S introdueixen algunes modificacions en l àmbit de la Seguretat Social (flexibilització dels requisits de cotització prèvia per a l accés a la prestació de maternitat) i en les prestacions per atur. Previsió de mesures concretes de igualtat en l ocupació pública com: la presencia equilibrada d homes i dones en els nomenaments dels òrgans directius de l Administració, en els òrgans de selecció i valoració del personal i en les designacions dels membres del òrgans col legiats en què participi l Administració pública; les mateixes mesures de foment de la igualtat en el treball (permisos i beneficis de protecció a la maternitat, protocol d actuació enfront a l assetjament sexual o per raó de sexe, l avaluació de la igualtat en l ocupació pública, etc.). La projecció de la igualtat també s extén a les Forces i Cossos de Seguretat i a les Forces Armades (pel que fa al règim d accés, formació, ascensos, destinacions i situacions administratives), amb les adaptacions a les peculiaritats de les funcions que tenen encomanades. 5

6 En definitiva, les mesures incorporades a la Llei afecten a diversos àmbits: a l esfera laboral, empresarial, de seguretat social; igualment important resulta l adopció de mesures específiques en els processos de selecció en l àmbit de l Administració pública. S incorporen, també, pautes promotores de la igualtat en el pla educatiu i sanitari, autèntic vèrtex de intervenció per aconseguir un canvi de mentalitat i comportament de totes les persones en les diferents esferes de la vida. El pla cultural, de creació artística, esportiu i de cooperació tampoc resulta descuidat per el legislador. El desenvolupament rural i l habitatge, l accés a les noves tecnologies i a la societat de la informació, als mitjans de comunicació públics i privats, són igualment àmbits afectats per la Llei 3/2007. També resulten destacables les mesures en l àmbit de la participació política, amb una clara voluntat de garantir la presència equilibrada de dones i homes en l àmbit representatiu. ACTIVITAT (per reflexionar) És clar que a dia d avui les dones estan tan preparades com els homes per arribar a tenir el mateix protagonisme que aquests a nivell social, laboral, econòmic o polític. Però es mantenen tot un seguit de circumstàncies que limiten, en la pràctica, la capacitat de decisió de les dones i de desenvolupar lliurement la seva personalitat en tots els àmbits de la vida. Sabem que les dones estan afectades per una major taxa d atur, ocupen categories professionals inferiors, pateixen major precarietat laboral, reben salaris més baixos, tenen escassa presència en els llocs de direcció empresarial i en la representació política, etc. Es tracta de reflexionar sobre aquesta situació, que segons alguns suposa l existència d un sostre de cristall per a les dones invisible, no formalitzat, però molt efectiu. Les preguntes que es podem plantejar per reflexionar-hi són: pensau que aquesta situació té a veure amb el manteniment de la tradicional dicotomia entre l espai públic i el privat? L àmbit públic, és un espai encara dissenyat i controlat majoritàriament pels homes? Existeix una plena democratització en l espai privat, és a dir, un repartiment equitatiu de les tasques i les responsabilitats familiars? QÜESTIONARI Contestau vertader o fals a les següents asseveracions 1. El principi de igualtat d oportunitats és un element opcional i secundari en els països que formen part de la Unió Europea. 2. Les lleis en matèria de igualtat són molt importants per fixar el marc d actuació dels poders públics i per impulsar les reformes necessàries. 3. Les lleis per a la igualtat, per si soles, permeten canviar la realitat social. 4. La Llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes no es realment necessària, perquè per assegurar la igualtat d oportunitats és suficient la Constitució. 5. La major novetat de la Llei per a la igualtat efectiva és la prevenció de conductes discriminatòries i la previsió de polítiques actives per fer efectiu el principi de igualtat. 6