CONSULTA PÚBLICA ACORDS DE GESTIÓ 2016 DELS DEPARTAMENTS DEL SISTEMA VALENCIÀ DE SALUT FITXES TÈCNIQUES DELS INDICADORS
|
|
- Andrea Ponce Gil
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 CONSULTA PÚBLICA ACORDS DE GESTIÓ 2016 DELS DEPARTAMENTS DEL SISTEMA VALENCIÀ DE SALUT FITXES TÈCNIQUES DELS INDICADORS Índex GUANYAR SALUT... Error! Marcador no definido. CONTROL DE LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL EN PACIENTS EN TRACTAMENT... 3 CONTROL DEL COLESTEROL EN PACIENTS EN TRACTAMENT... 3 CONTROL DE LA DIABETIS EN PACIENTS EN TRACTAMENT... 3 CÀLCUL DEL RISC CARDIOVASCULAR... 3 VISITES D INFERMERIA A PACIENTS CRÒNICS COMPLEXOS I PAL-LIATIUS Error! Marcador no definido. COBERTURA VACUNAL ANTIGRIPAL... 4 COBERTURA DEL CRIBATGE UNIVERSAL DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE... 4 OPTIMIZAR LA UTILITZACIÓ D ANTIBIÓTICS... 4 GESTIÓ ADEQUADA D ALERTES PER RESISTÈNCIES ANTIMICROBIANES Error! Marcador no definido. REVISIÓ DE PROBLEMES RELACIONATS AMB ELS MEDICAMENTS... 5 OPTIMITZAR CESÀRIES EN GRUPS DE BAIX RISC... 5 PACIENTS AMB FRACTURA DE MALUC INTERVINGUTS EN LES PRIMERES 48 HORES... 5 PREVINDRE HOSPITALIZACIONS POTENCIALMENT EVITABLES... 6 MINIMITZAR REINGRESSOS A 30 DIES... 6 MINIMITZAR RETORN A URGÈNCIAS A 72 HORES... 6 POTENCIAR LA NOTIFICACIÓ D EFECTES ADVERSOS... 6 MILLORAR L ATENCIÓ PRESTADA... 8 CITA PER A PRIMERES CONSULTES D ATENCIÓ PRIMARIA EN MENYS DE 48 HORES... 8 MILLORAR EL REGISTRE EN ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL NIVELL EDUCATIU DE LA POBLACIÓ ATESA... 8 OPTIMITZAR EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES GÀSTRIQUES... 8 MILLORAR L ADEQUACIÓ DE LA DERIVACIÓ A L ATENCIÓ ESPECIALITZADA... 8 MINIMITZAR LA DEMORA EN LES PRIMERES CONSULTES D ATENCIÓ ESPECIALITZADA... 9 MINIMITZAR LA DEMORA EN PRIMERES CONSULTES DE CARDIOLOGIA... 9 MILLORAR LA ADEQUACIÓ DE DERIVACIONS D ATENCIÓ PRIMÀRIA A SALUT MENTAL... 9 REDUIR LA DEMORA EN LES PRIMERES CONSULTES DE LES UNIDATS DE SALUT MENTAL Error! Marcador no definido. INCLUSIÓ DE PACIENTS AMB TRASTORN MENTAL GREU EN PLA D ATENCIÓ INTEGRAL Error! Marcador no definido. REDUIR EL TEMPS ENTRE DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT EN EL CRIBATGE MAMOGRÀFIC ATENCIÓ EN URGÈNCIES EN EL TEMPS ADEQUAT RENDIMENT DE LES UNITATS D HOSPITAL A DOMICILI POTENCIAR LA CIRURGIA MAJOR AMBULATÒRIA COMPLIMENT DE TERMINIS DE GARANTIA EN DEMORA QUIRÚRGIQUES REDUIR EL TEMPS D ESPERA EN INTERVENCIONS QUIRÚRGICAS ESTENDRE L US DE LA LLISTA DE VERIFICACIÓ DE SEGURETAT QUIRÚRGICA
2 MINIMITZAR LA SUSPENSIÓ D INTERVENCIONS MILLORAR LA GESTIÓ DE QUEIXES PER DEMORA I TRACTE... Error! Marcador no definido. ADHERÈNCIA DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS DEL SEU DEPARTAMENT MILLORAR LA QUALITAT DEL SISTEMA D INFORMACIÓ POBLACIONAL ASSEGURAR LA UTILITZACIÓ CORRECTA DELS RECURSOS (SOSTENIBILITAT/EFICIÈNCIA) UTILITZACIÓ ADEQUADA DE LES CONSULTES EN ATENCIÓ PRIMÀRIA ADEQUAR EL CONSUM DE FÀRMACS PREU MITJÀ PER RECEPTA SEGUIMENT ADEQUAT DE LA INCAPACITAT TEMPORAL ADEQUAR LA DURACIÓ DE LA INCAPACITAT TEMPORAL ALS ESTÀNDARDS Error! Marcador no definido. EFICIÈNCIA EN LA PRESCRIPCIÓ D EXOPRÒTESIS... Error! Marcador no definido. RENDIMENT DELS BLOCS QUIRÚRGICS... Error! Marcador no definido. EFICIÈNCIA EN LA SELECCIÓ DE ENDOPRÒTESIS... Error! Marcador no definido. EVOLUCIÓ DEL IMPORT DE LES ADQUISICIONS DE FARMÀCIA HOSPITALÀRIA EFICIÈNCIA EN LES ADQUISICIONS DE FARMÀCIA HOSPITALÀRIA... Error! Marcador no definido. OPTIMITZAR L ÚS DELS SERVEIS I RECURSOS SANITARIS PROPIS RESPECTE ALS EXTERNS Error! Marcador no definid ADEQUAR LA COBERTURA DE L INVENTARI DE MATERIAL SANITARI Error! Marcador no definido. ADEQUAR ELS PREUS D ADQUISICIÓ DE MATERIAL SANITARI ADEQUAR EL CONSUM DE MATERIAL SANITARI A LES NECESSITATS DE SALUT Error! Marcador no definido. OPTIMITZAR LA COBERTURA DE GUÀRDIES I ATENCIÓ CONTINUADA Error! Marcador no definido. OPTIMITZAR LA COBERTURA DE LES SUBSTITUCIONS... Error! Marcador no definido. NORMALITZAR EL PROCEDIMENT DE CONTRACTACIÓ TEMPORAL EFICÀCIA EN LA FACTURACIÓ I COBRAMENT D ASSISTÈNCIES COBERTES PER ALTRES TIPUS D ASSEGURAMENT... Error! Marcador no definido. 2
3 GUANYAR SALUT CONTROL DE LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL EN PACIENTS EN TRACTAMENT Proporció de persones en tractament per hipertensió arterial que presenten valors adequats en els controls analítics Control d hipertensió Millorar el control dels factors de risc de les malalties cardio i cerebrovasculars Percentatge de pacients diagnosticats d'hta amb mitjana de pressió arterial en les preses dels últims 5 mesos és menor o igual per a la sistòlica per davall o igual a 150 mm Hg i per a la diastòlica per davall o igual a 90 mm Hg respecte al total de pacients diagnosticats d'hta CONTROL DEL COLESTEROL EN PACIENTS EN TRACTAMENT Proporció de persones en tractament continu per al colesterol que presenten valors adequats en els controls analítics Control del colesterol en pacients tractats amb hipolipemiants Millorar el control dels factors de risc de les malalties cardio i cerebrovasculars Percentatge de pacients controlats (paràmetre analític cldl<=100) en ser tractats de forma estable i contínua (tractament de més de tres mesos sense canvis) amb hipolipemiants del grup de les estatines i altres reductors del colesterol (ezetimiba) respecte als tractats i no controlats CONTROL DE LA DIABETIS EN PACIENTS EN TRACTAMENT Proporció de persones diabètiques en tractament amb antidiabètics orals que presenten valors adequats en els controls analítics Control de diabetis Millorar el control de la diabetis Percentatge de pacients amb diagnòstic Diabetis Mellitus 2 i Hb1Ac amb la mitjana de les mostres realitzades en els últims 12 mesos < 8, respecte al nombre de pacients amb diagnòstic Diabetis Mellitus 2 CÀLCUL DEL RISC CARDIOVASCULAR Proporció de persones amb algun factor de risc (hipertensió, tabac, diabetis ) en la història clínica del qual s ha registrat el càlcul del seu risc Càlcul del risc cardiovascular Millorar el control dels pacients amb factors de risc de patologies cardiovasculars Persones amb algun factor de risc (HTA, tabac, diabetis ) a què es registra l'score en la història clínica 3
4 VISITES D INFERMERIA A PACIENTS CRÒNICS COMPLEXOS I PAL LIATIUS Consultes a domicili a pacients crònics d alta complexitat o pal liatius realitzades pels professionals d infermeria d atenció primària Visites d infermeria a pacients crònics Adequar les actuacions d infermeria a les necessitats de salut dels pacients crònics complexos i pal liatius en relació a l atenció domiciliària. Taxa de consultes a domicili realitzades pel servici d infermeria (ENF i ACE) amb origen en cita prèvia i sense cita i atenció continuada sobre la població assignada a l àmbit (departament, procedència (zona), centre, servici) i per a consultes la data de consulta de la qual està dins del període d estudi entre el nombre de població assignada a l àmbit COBERTURA VACUNAL ANTIGRIPAL Proporció de persones majors de 64 anys vacunades de la grip Cobertura vacunal antigripal en majors de 64 anys Avaluar l adhesió al programa de vacunació antigripal en majors de 64 anys És el percentatge de persones majors de 64 anys registrades com vacunades en el sistema d informació vacunal sobre el total de persones majors de 64 anys registrades en el sistema d informació poblacional COBERTURA DEL CRIBRATGE UNIVERSAL DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE Proporció de dones majors de 14 anys ateses en atenció primària a què es realitza el cribratge de violència de gènere Cobertura del cribratge universal de la violència de gènere Fomentar la detecció precoç de casos de violència de gènere en dones ateses en atenció primària pels professionals sociosanitaris que tinguen atenció directa de dones Numerador: nombre de dones majors de 14 anys a què s ha realitzat el cribratge de la violència de gènere per algun professional sociosanitari amb atenció directa de pacients Denominador: població de dones ateses majors de 14 anys OPTIMITZAR LA UTILITZACIÓ D ANTIBIÒTICS Proporció dels antibiòtics prescrits per a processos respiratoris causats per una infecció bacteriana per a evitar les resistències Utilització inadequada d antibiòtics en processos respiratoris no infecciosos Millorar l ús d antibiòtics en processos infecciosos i reduir-ne l ús en processos respiratoris no infecciosos on no estan indicats Percentatge d antibiòtics prescrits en processos respiratoris que no estan causats per una infecció bacteriana respecte del total d antibiòtics prescrits 4
5 GESTIÓ ADEQUADA D ALERTES PER RESISTÈNCIES ANTIMICROBIANES Alertes per resistències antimicrobianes tipus-i identificades i seguides pels serveis de microbiologia Alertes per resistències antimicrobianes tipus-i amb seguiment Avaluar el control de les resistències bacterianes excepcionals classificades com a tipus bre d alertes per resistències antimicrobianes TIPUS-I identificades per REDMIVA seguides pels serveis de microbiologia d on procedeix la soca/ bre d alertes per resistències antimicrobianes TIPUS-I identificades per REDMIVA) X 100 REVISIÓ DE PROBLEMES RELACIONATS AMB ELS MEDICAMENTS Proporció de pacients crònics polimedicats i d alta complexitat revisats per problemes relacionats amb els medicaments, a través del Programa de Revisió Farmacoterapèutica. Problemes relacionats amb els medicaments (PRM) en l entorn ambulatori Mesurar la revisió dels principals problemes relacionats amb els medicaments per part dels nostres professionals en els pacients crònics i polimedicats. La revisió es realitza davall un programa definit denominat Programa de Revisió Farmacoterapèutica. bre de PRM no revisats per cada mil habitants en situació d alt risc OPTIMITZAR CESÀRIES EN GRUPS DE BAIX RISC Proporció de cesàries realitzades en parts amb baix risc de cesària Taxa de cesàries en grup de baix risc Taxa de cesàries en grup de baix risc Taxa de cesàries en grups de baix risc de cesàries respecte al total de parts de baix risc de cesàries. PACIENTS AMB FRACTURA DE MALUC INTERVINGUTS EN LES PRIMERES 48 H Proporció de pacients amb ingrés hospitalari per fractura de maluc intervinguts quirúrgicament abans de 48 hores Taxa de fractures de maluc intervingudes en les primeres 48 hores Reduir la demora en la intervenció de les fractures de maluc en estar associada a un pitjor resultat en el tractament i a majors complicacions bre d intervencions realitzades dins de les 48 hores després de l ingrés durant el període per al qual es calcula l indicador sobre el nombre total d intervencions de fractura de maluc durant el mateix período OCDE (Health Care Quality Indicators Project - HCQI) 5
6 PREVINDRE HOSPITALITZACIONS POTENCIALMENT EVITABLES Proporció de pacients ingressats a causa de malalties cròniques que requereixen autoatenció i vigilància ambulatòria principalment en atenció primària Hospitalitzacions potencialment evitables Minimitzar la freqüentació hospitalària de pacients amb determinades malalties de llarga evolució Freqüentació hospitalària d un grup seleccionat de malalties de llarga evolució que requereixen de múltiples cures de salut, accions orientades a proveir l autoatenció i que precisen vigilància i tractament ambulatori principalment en atenció primària. S inclouen: EPOC, insuficiència cardíaca congestiva, hipertensió arterial, pneumònia i infecció del tracte urinari MINIMITZAR REINGRESSOS A 30 DIES Proporció de pacients amb reingrés hospitalari urgent per una causa relacionada amb el primer ingrés, en els 30 dies següents a l alta Taxa de reingressos a 30 dies Monitoritzar i reduir la recurrència d hospitalitzacions per insuficient resolució durant episodis previs Percentatge de reingressos urgents, després d una alta prèvia d un pacient en el mateix hospital, en un període de 30 dies després de l episodi índex, amb la mateixa CDM que l episodi índex. Es considera reingrés qualsevol ingrés inesperat (ingrés urgent) d un pacient, després d una alta prèvia en el mateix hospital en els trenta dies següents després de l alta de l episodi anterior (episodi índex). Exclosos els reingressos en què el GRD del nou ingrés pertany a la CDM: CDM 21: lesions, enverinaments i efectes tòxics de fàrmacs. CDM 22: cremades. CDM 25: politraumatismes OCDE en Health Care Quality Indicators (HCQI) MINIMITZAR RETORN A URGÈNCIES A 72 HORES Proporció de pacients que tornen al servei d urgències en menys de 72 hores des de la primera atenció Taxa de retorn a urgència a 72 hores Detectar pacients en què no s ha instaurat un tractament adequat o han desenvolupat complicacions Taxa de pacients que tornen a registrar-se en urgències abans de les 72 hores des del seu anterior registre en urgències. POTENCIAR LA NOTIFICACIÓ D EFECTES ADVERSOS Notificació d esdeveniments adversos i utilització de la informació del sistema de registre per part dels professionals Participació en la notificació i utilització de la informació del Sistema d Informació per al Registre de Notificacions d Esdeveniments Adversos SINEA Impulsar la participació dels departaments en les millors pràctiques de notificació d esdeveniments adversos i utilització de la informació obtinguda per a l aprenentatge en seguretat del pacient Proporció d adequació en els departaments de la notificació d esdeveniments adversos en relació amb l estàndard establit, i del tractament i actuacions derivats de la informació obtinguda. 6
7 7
8 MILLORAR L ATENCIÓ PRESTADA CITA PER A PRIMERES CONSULTES D ATENCIÓ PRIMÀRIA EN MENYS DE 48 HORES Cites abans de 48 hores per a primeres consultes de medicina familiar i pediatria sol licitades pels pacients Percentatge de pacients que esperen menys de 48 hores per a una visita en atenció primària Millorar l accessibilitat en les consultes d atenció primària com un component de la qualitat assistencial Percentatge de cites a demanda (cita prèvia, avisos a domicili i consultes sense cita) obtingudes en menys de 48 hores per als serveis de medicina familiar i comunitària i pediatria MILLORAR EL REGISTRE EN ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL NIVELL EDUCATIU DE LA POBLACIÓ ATESA Proporció de pacients el nivell educatiu del qual s ha registrat en la seua història de salut, amb especial atenció a dones embarassades Ompliment del nivell educatiu de la població adulta atesa en atenció primària Disposar d un indicador sociocultural per a poder adaptar l atenció a les necessitats de cada dona Dones embarassades amb registre del nivell educatiu en la història obstètrica OPTIMITZAR EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES GÀSTRIQUES Proporció de la utilització de l omeprazol per al tractament de malalties gàstriques en què és el fàrmac més cost- efectiu, segur i amb major experiència d ús Utilització d omeprazol Dins dels Inhibidors de la bomba de protons (IBP), l omeprazol és el més cost-efectiu, amb major experiència d ús, millors i més prolongats estudis de seguretat i té indicacions aprovades per a totes les patologies estudiades. Per això es busca mesurar la proporció de dosi d omeprazol utilitzades respecte al total de fàrmacs consumits d IBP % DDD Omeprazol= (nombre DDD omeprazol / nombre DDD IBP) *100. nombre DDD omeprazol: nombre de Dosis Diàries Definides dispensades d omeprazol (codi principi actiu 2141A) nombre DDD IBP: nombre de Dosis Diàries Definides dispensades de tots els principis actius del subgrup terapèutics A02BC Inhibidors de la bomba de protons MILLORAR L ADEQUACIÓ DE LA DERIVACIÓ A L'ATENCIÓ ESPECIALITZADA Proporció d interconsultes a l'atenció especialitzada sol licitades pels metges i pediatres d atenció primària respecte al total de consultes que realitzen Percentatge de derivació a especialitzada MFC, PEP i ACM Mesurar la capacitat de resolució de les consultes de facultatius en atenció primària Percentatge d interconsultes sol licitades pels serveis MFC, PEP i ACM registrades en un període d estudi en l àmbit d atenció primària respecte al total d atencions realitzades pels serveis MFC, PEP i ACM 8
9 MINIMITZAR LA DEMORA EN LES PRIMERES CONSULTES D ATENCIÓ ESPECIALITZADA Temps mitjà que han d esperar els pacients per a ser vistos en primera consulta d atenció especialitzada Demora en primeres consultes d atenció especialitzada Reduir el temps que han d esperar els pacients per a ser vistos en la consulta d atenció especialitzada bre total de dies de demora de totes les propostes i cites de consultes d especialitzada que, en un moment donat (data de tall), estan pendents de ser ateses, sobre el nombre total de propostes i cites de consultes que, en un moment donat (data de tall), estan pendents de ser ateses MINIMITZAR DEMORA EN PRIMERES CONSULTES DE CARDIOLOGIA Temps mitjà que han d esperar els pacients per a una primera consulta de cardiologia Demora en primeres consultes de cardiologia en atenció especialitzada Reduir el temps que han d esperar els pacients per a ser vistos en la consulta d atenció especialitzada de cardiologia bre total de dies de demora de totes les propostes i cites de consultes de cardiologia que, en un moment donat (data de tall), estan pendents de ser ateses, sobre el nombre total de propostes i cites de consultes de cardiologia que, en un moment donat (data de tall), estan pendents de ser ateses MILLORAR L ADEQUACIÓ DE DERIVACIONS D ATENCIÓ PRIMÀRIA A SALUT MENTAL Proporció d interconsultes sol licitades pels professionals d atenció primària a les unitats de salut mental que són acceptades Adequació de derivació d atenció primària a salut mental Millorar adequació de derivacions d atenció primària a salut mental Percentatge d interconsultes dels serveis d'mfc, PEP i ACM d atenció primària acceptades en salut mental sobre el nombre d interconsultes sol licitades pels serveis MFC, PEP i ACM en l àmbit d atenció primària amb destinació a salut mental dins del període d estudi REDUIR LA DEMORA EN LES PRIMERES CONSULTES DE LES UNITATS DE SALUT MENTAL Temps mitjà que han d esperar els pacients per a ser atesos en les unitats de salut mental (adults i xiquets) Demora en la primera visita de les unitats de salut mental Reduir la demora en la primera visita de les unitats de salut mental Mitjana de dies d espera dels pacients atesos en les unitats de salut mental (adults i xiquets) 9
10 INCLUSIÓ DE PACIENTS AMB TRASTORN MENTAL GREU EN PLA D ATENCIÓ INTEGRAL Proporció de pacients amb trastorn mental greu que tenen un pla d atenció integral completat en la seua història de salut Pacients amb trastorn mental greu en Pla d Atenció Integral Millorar la Inclusió de pacients amb trastorn mental greu en Pla d Atenció Integral Percentatge de pacients amb trastorn mental greu que tenen un Pla Atenció Integral (PAI) completat en la seua història de salut electrònica REDUIR EL TEMPS ENTRE DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT EN EL CRIBRATGE MAMOGRÀFIC Setmanes transcorregudes des que se sol licita la primera prova per a la confirmació diagnòstica fins a l inici del tractament Setmanes transcorregudes des de la sol licitud de la primera prova per a la confirmació diagnòstica fins a l inici de tractament en cribratge mamogràfic Garantir els terminis d inici del tractament després de la confirmació diagnòstica després del cribratge mamogràfic Percentil 75 de la distribució del nombre de setmanes transcorregudes des de la sol licitud de la 1a prova a l hospital per a la confirmació de la sospita diagnòstica fins a l inici de tractament. ATENCIÓ EN URGÈNCIES EN EL TEMPS ADEQUAT n Proporció de pacients atesos en urgències hospitalàries en el temps adequat Percentatge de pacients atesos en temps Aconseguir una atenció ràpida i adequada en urgències Percentatge de pacients atesos en temps respecte del total de pacients classificats. On: El nombre de pacients registrats amb nivell de gravetat 1 atesos abans d 1 minut El nombre de pacients registrats amb nivell de gravetat 2 atesos abans de 10 minuts El nombre de pacients registrats amb nivell de gravetat 3 atesos abans de 60 minuts El nombre de pacients registrats amb nivell de gravetat 4 atesos abans de 120 minuts El nombre de pacients registrats amb nivell de gravetat 5 atesos abans de 240 minuts RENDIMENT DE LES UNITATS D HOSPITAL A DOMICILI Altes de pacients en hospitalització a domicili respecte al nombre de metges de les unitats Altes ponderades per metge d unitat d hospital a domicili (UHD) Mesurar la productivitat d una UHD a través dels pacients atesos pels metges d aqueixa UHD És la relació entre el nombre d altes ponderades (ajustats per la complexitat, línia bàsica) entre el nombre d equivalents a temps complet regulars de metge 10
11 POTENCIAR LA CIRURGIA MAJOR AMBULATÒRIA Proporció d intervencions quirúrgiques d hèrnia inguinal unilateral que s han realitzat de forma ambulatòria Taxa de substitució ambulatòria en hèrnies inguinals Conéixer la cirurgia major ambulatòria (CMA) d hèrnies inguinals realitzada als centres respecte a què potencialment es podria ambulatorizar Percentatge d intervencions quirúrgiques d hèrnia inguinal unilateral (AP-GRD PROCEDIMENTS SOBRE HÈRNIA INGUINAL I FEMORAL EDAT>17 SENSE CC) que s han ambulatoritzat COMPLIMENT DE TERMINIS DE GARANTIA EN DEMORA QUIRÚRGICA Proporció de pacients amb sol licituds en llista d espera quirúrgica que superen els 180 dies de demora en una data determinada Percentatge de pacients amb demora quirúrgica major de 180 dies Assegurar el compliment operatiu dels terminis de garantia de les intervencions quirúrgiques incloent-hi els casos en què no és legalment exigible Percentatge de sol licituds actives en llista d espera quirúrgica (LEQ) que superen els 180 dies de demora en una data determinada (data de tall) REDUIR EL TEMPS D ESPERA EN INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES Temps mitjà que han d esperar els pacients amb sol licitud en llista d espera quirúrgica en una data determinada. Demora mitjana total en intervencions quirúrgiques Reduir el temps mitjà, expressat en dies, que porten esperant tots els pacients pendents d una intervenció quirúrgica Mitjana de dies de demora de totes les sol licituds actives en llista d espera quirúrgica en una data determinada (data de tall) ESTENDRE L ÚS DE LA LLISTA DE VERIFICACIÓ DE SEGURETAT QUIRÚRGICA Proporció d intervencions quirúrgiques en què s aplica una llista de verificació de seguretat quirúrgica estandarditzada i completada Participació en iniciatives de cirurgia segura Impulsar la participació dels departaments en les millors pràctiques de seguretat quirúrgica dels pacients impulsades des d organismes internacionals (check list quirúrgic) Proporció d intervencions quirúrgiques en què s aplica una llista de verificació de seguretat quirúrgica estandarditzada i completada, respecte al total d intervencions quirúrgiques practicades als hospitals del departament. 11
12 MINIMITZAR LA SUSPENSIÓ D INTERVENCIONS Proporció d intervencions quirúrgiques suspeses sobre el total d intervencions programades Percentatge d intervencions quirúrgiques suspeses Mesurar l oportunitat de l atenció en els servicis quirúrgics i establir les estratègies necessàries per a disminuir les causes per les quals se suspén una intervenció Percentatge d intervencions quirúrgiques suspeses sobre el total d intervencions programades registrades MILLORAR LA GESTIÓ DE QUEIXES PER DEMORA I TRACTE Queixes per demora en l assistència o tracte percebudes pels ciutadans Queixes per demora i tracte Disminuir les queixes per demora o tracte en l assistència per departament bre de queixes per demora en l assistència o tracte percebudes pels ciutadans ADHERÈNCIA DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS DEL SEU DEPARTAMENT Proporció de pacients que són atesos en un departament diferent de què formen part com a població protegida Adherència de la població als serveis del seu departament Afavorir la qualitat de l assistència prestada als pacients i evitar desplaçaments innecessaris Quocient, en termes percentuals, entre: -Les assistències prestades a la població protegida del departament en altres departaments -Les assistències prestades a la població protegida del departament en el mateix departament més les prestades en altres departaments MEJORAR LA CALIDAD DEL SISTEMA DE INFORMACIÓN POBLACIONAL Acreditació i registre adequat de les direccions dels ciutadans en el Sistema d Informació Poblacional (SIP) per a evitar duplicitats Indicador sintètic de qualitat del SIP Millorar el Sistema d Informació Poblacional (SIP) quant a registre de direccions dels ciutadans, la no generació de ciutadans duplicats i estimular els operadors dels centres per a dur a terme l acreditació dels pacients Indicador sintètic sobre la qualitat del SIP que agrupa en un sol indicador tres indicadors de qualitat monitoritzats (adreces SIP, altes de duplicats i altes no acreditades) 12
13 ASSEGURAR LA UTILITZACIÓ CORRECTA DELS RECURSOS (SOSTENIBILITAT/EFICIÈNCIA) UTILITZACIÓ ADEQUADA DE LES CONSULTES EN ATENCIÓ PRIMÀRIA Proporció de pacients amb factors de risc o cronicitat moderada que acudeixen a medicina i infermeria d atenció primària per damunt de l estàndard (16 visites / any) Gestió de la hiperfreqüentació en atenció primària en població adulta de nivells de cronicitat 1 i 2 (MF i ENF) Gestionar eficientment les consultes programades de medicina de família, organitzant l atenció a pacients crònics i hiperfreqüentadors de manera que es limite la utilització inadequada del servei en població adulta de nivells de cronicitat 1 i 2 (MF i ENF) Percentatge de pacients que utilitzen els serveis de medicina d atenció primària per damunt de l estàndard d alta freqüentació (16 visites / any). ADEQUAR EL CONSUM DE FÀRMACS Ajust entre l import real dels fàrmacs receptats i l estàndard estimat en funció de l estat de salut dels ciutadans (Farmaindex) Desviació en l import ambulatori per pacient segons morbiditat FarmaIndex (FIX) Mesurar l adequació del gasto farmacèutic de recepta en funció del que s espera segons l estat de salut que tenen els ciutadans Desviació en l import real respecte a l import teòric que correspondria PREU MITJÀ PER RECEPTA Import mitjà de les receptes que prescriuen els metges a nivell ambulatori Preu mitjà per recepta segons morbiditat Mesurar l import mitjà de les receptes que es prescriuen a nivell ambulatori i es dispensen en oficina de farmàcia. Aquest import mitjà es calcula tenint en compte l estat de salut dels ciutadans Quocient entre l import farmacèutic ambulatori associat a les receptes dispensades i el nombre de receptes dispensades. S expressa en euros, ponderat en funció de l estat de salut SEGUIMENT ADEQUAT DE LA INCAPACITAT TEMPORAL Dies de baixa per incapacitat laboral temporal dels treballadors en actiu en la població Índex d absència en població general Millorar el control de la gestió de la Incapacitat temporal Dies de baixa en el període d estudi, respecte al nombre total de treballadors en actiu multiplicat pel nombre de dies del període, tot això referit a un àmbit d assignació (autonòmic, provincial, departament, centre, facultatiu) 13
14 ADEQUAR LA DURACIÓ DE LA INCAPACITAT TEMPORAL ALS ESTÀNDARDS Proporció de processos d incapacitat temporal la duració del qual s ajusta a la prevista en l estàndard Duració de la incapacitat temporal (IT) respecte a l estàndard Disminuir la variabilitat en la duració de la IT Percentatge de processos d incapacitat temporal en què la duració s ajusta a la prevista en l estàndard per als diagnòstics establits respecte al total de processos d incapacitat temporal finalitzats amb duració estàndard definida EFICIÈNCIA EN LA PRESCRIPCIÓ D EXOPRÒTESIS Evolució de la despesa mitjana en exopròtesis (productes que es compren en les ortopèdies), comparant amb el cost de l any anterior Eficiència en la prescripció d exopròtesis Mesurar l evolució de la despesa mitjana en exopròtesi comparant el cost de l any anterior amb el vigent Quocient entre el cost mitjà acumulat de prescripció d exopròtesis del període actual i el corresponent de l any anterior, ajustat a les variacions de preu del catàleg RENDIMENT DELS BLOCS QUIRÚRGICS Finalidad Proporció de temps emprat respecte al temps de disponibilitat dels quiròfans Rendiment de bloc quirúrgic Millorar l eficiència del quiròfan Percentatge de temps emprat respecte al temps estimat de disponibilitat de quiròfan EFICIÈNCIA EN LA SELECCIÓ D ENDOPRÒTESIS Evolució del gasto mitjà en endopròtesis (productes que s implanten dins del cos), comparant amb el cost de l any anterior Eficiència en la selecció d endopròtesis Mesurar el cost mitjà de prescripció d endopròtesis ajustat per catàleg Quocient entre el cost mitjà acumulat de prescripció d exopròtesis del període actual i el corresponent de l any anterior, ajustat a les variacions de preu del catàleg. 14
15 EVOLUCIÓ DE L IMPORT DE LES ADQUISICIONS DE FARMÀCIA HOSPITALÀRIA Evolució de la despesa en compra de medicaments als hospitals comparant-la amb el cost de l any anterior Evolució de la despesa en adquisicions de capítol II, farmàcia hospitalària Mesurar l evolució en la despesa de medicaments que es compren als hospitals comparant el cost de l any anterior amb el vigent Quocient entre la despesa associada a les adquisicions de medicaments (farmàcia hospitalària) en el període d estudi respecte al mateix període de l any anterior EFICIÈNCIA EN LES ADQUISICIONS DE FARMÀCIA HOSPITALÀRIA Estalvi que aconsegueixen els hospitals en la compra de medicaments respecte al preu oficial Eficiència en les adquisicions de farmàcia hospitalària Mesurar l estalvi que aconsegueixen els serveix de farmàcia hospitalària en la compra de medicaments respecte al preu oficial Quocient entre el preu real de compra i el preu oficial OPTIMITZAR L ÚS DELS SERVEIS I RECURSOS SANITARIS RESPECTE ALS EXTERNS Pes de l activitat sanitària externalitzada (concertada i no concertada) sobre el total de l activitat sanitària. Optimitzar l ús dels serveis i recursos sanitaris propis respecte als externs Millorar el grau d utilització dels serveis recursos sanitaris propis respecte als externs, afavorint la internalització de l activitat sanitària i reduint el pes de l activitat sanitària subcontractada i realitzada amb mitjans aliens Quocient, en termes percentuals, entre: -La despesa en activitat concertada i no concertada -La despesa real en capítol I més capítol II ADEQUAR LA COBERTURA DE L INVENTARI DE MATERIAL SANITARI Proporció del consum de material sanitari adquirit per mitjà de comandes d inventari respecte al consum total de material sanitari Cobertura de l inventari de material sanitari Millorar la gestió d existències del material sanitari i ampliar l abast de l inventari, adequant l estoc a les necessitats reals i evitant pèrdues i caducitats Quocient, en termes percentuals, entre: El consum de material sanitari adquirit per mitjà de comandes d inventari El total de consums de material sanitari 15
16 ADEQUAR ELS PREUS D ADQUISICIÓ DE MATERIAL SANITARI Diferència entre l import real dels consums en material sanitari respecte a l import valorat al preu mínim de tots els departaments de salut Desviació de l import dels consums nets ajustats en material sanitari respecte al cost mínim ponderat de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Millorar els preus d adquisició del material sanitari per aevitar diferències a l alça injustificades entre departaments Quocient, en termes percentuals, entre: -L import dels consums en material sanitari a preus reals d adquisició -L import estimat dels consums de material sanitari valorats al preu mínim d adquisició d entre tots els departaments de salut ADEQUAR EL CONSUM DE MATERIAL SANITARI A LES NECESSITATS DE SALUT Despesa en adquisicions de material sanitari en relació amb la població del departament ajustada segons el seu estat de salut Despesa estandarditzada en material sanitari per habitant ajustada per morbiditat Incentivar l eficiència i mesurar el grau d adequació del consum de material sanitari a les necessitats de salut reals de la població Quocient entre: -La despesa ajustada en material sanitari, eliminant l impacte de la facturació intercentres -La població ajustada basant-se en el seu estat de salut OPTIMITZAR LA COBERTURA DE GUÀRDIES I ATENCIÓ CONTINUADA Grau d adequació de la cobertura de les guàrdies i l atenció continuada del personal sanitari respecte a les necessitats de l organització Adequació de cobertura i despesa en guàrdies i atenció continuada Mesurar el grau de cobertura de les guàrdies i l atenció continuada del personal sanitari respecte a les necessitats reals de l organització L indicador es divideix en diversos sumands que mesuren el grau d adequació per a : -Assistència especialitzada: facultatius especialistes. -Assistència especialitzada: resta del personal. - Atenció primària OPTIMITZAR LA COBERTURA DE LES SUBSTITUCIONS Grado d absència temporal dels treballadors titulars i cobertura dels contractes de substitució Adequació en la cobertura de les substitucions Optimitzar el grau de cobertura dels contractes de substitució per absència temporal dels treballadors titulars. L indicador té dos components que mesuren : - El percentatge dels treballadors absents per malaltia o altres causes respecte al total del personal (grau d absentisme). - El pes de la contractació de personal substitut sobre el total de treballadors absents 16
17 NORMALITZAR EL PROCEDIMENT DE CONTRACTACIÓ TEMPORAL Adequació de les contractacions temporals al procediment normalitzat de gestió de la borsa de treball Normalització del procediment de contractació temporal Millorar el grau d adequació de les contractacions temporals respecte al procediment normalitzat de gestió de la borsa de treball. Quocient, en termes percentuals, entre: - El nombre de contractes temporals que s ajusta al procediment citat. - El nombre total de contractes temporals EFICÀCIA EN LA FACTURACIÓ I COBRAMENT D ASSISTÈNCIES COBERTES PER ALTRES TIPUS D ASSEGURAMENT Proporció d assistències cobrades respecte al total d assistències cobertes per altres modalitats o sistemes d assegurament que són potencialment facturables Indicador de facturació i cobrament Millorar el grau d eficàcia en el procés de facturació i cobrament de les assistències cobertes per altres entitats o sistemes d assegurament que són potencialment facturables Quocient, en termes percentuals, entre: -El nombre d assistències cobrades -El nombre d assistències facturables per l origen de la lesió o el tipus d assegurament 17
ACORDS DE GESTIÓ 2016 SISTEMA D OBJECTIUS DEPARTAMENT DE SALUT
ACORDS DE GESTIÓ 2016 SISTEMA D OBJECTIUS DEPARTAMENT DE SALUT ÍNDEX INTRODUCCIÓ/JUSTIFICACIÓ OBJECTE AVALUACIÓ ANNEXOS 1.- Sistema d objectius de l Acord de Gestió 2016 i Pla de Salut 2016-2020. 2.- Fitxes
Más detallesCONSULTA PÚBLICA ACUERDOS DE GESTIÓN 2016 DE LOS DEPARTAMENTOS DEL SISTEMA VALENCIANO DE SALUD FICHAS TÉCNICAS DE LOS INDICADORES
CONSULTA PÚBLICA ACUERDOS DE GESTIÓN 2016 DE LOS DEPARTAMENTOS DEL SISTEMA VALENCIANO DE SALUD FICHAS TÉCNICAS DE LOS INDICADORES Índice GANAR EN SALUD... 3 CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN PACIENTES
Más detallesMemòria de Qualitat 2015
Memòria de Qualitat 2015 ÍNDEX ATENCIÓ ESPECIALITZADA... 4 ATENCIÓ PRIMÀRIA... 6 ATENCIÓ SALUT MENTAL... 8 ATENCIÓ SOCIOSANITARIA... 9 2 NOTES: 1. Les dades entre parèntesi corresponen a les dades de referència
Más detallesMemòria de Qualitat 2014
Memòria de Qualitat 2014 ÍNDEX ATENCIÓ ESPECIALITZADA... 4 ATENCIÓ PRIMÀRIA... 6 ATENCIÓ SALUT MENTAL... 8 ATENCIÓ SOCIOSANITARIA... 9 2 NOTES: 1. Les dades entre parèntesi corresponen a les dades de referència
Más detallesANNEX 1.- ACORDS DE GESTIÓ DEPARTAMENTS DE SALUT OBJECTIUS/INDICADORS
ANNEX 1.- ACORDS DE GESTIÓ 2017. DEPARTAMENTS DE SALUT OBJECTIUS/INDICADORS GANAR EN SALUD OBJETIVO/INDICADOR DESCRIPCIÓN BREVE PLAN DE SALUD LÍNEA-OBJETIVOS CONTROL DE LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL CONTROL
Más detallesPresentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari
1 Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari Barcelona, 13 de juliol de 2012 2 Quin és el context de l informe? Pla de Salut 2011 2015 (Projecte 9.3) Consolidar l Observatori del Sistema
Más detallesCONSULTA PÚBLICA ACUERDOS DE GESTIÓN 2016 DE LOS DEPARTAMENTOS DEL SISTEMA VALENCIANO DE SALUD
CONSULTA PÚBLICA ACUERDOS DE GESTIÓN 2016 DE LOS DEPARTAMENTOS DEL SISTEMA VALENCIANO DE SALUD GANAR EN SALUD CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN PACIENTES EN TRATAMIENTO Proporción de personas en tratamiento
Más detallesAtenció Domiciliaria Integral. Programa d intervenció en Residències Geriàtriques
Atenció Domiciliaria Integral Programa d intervenció en Residències Geriàtriques Àmbit d Atenció domiciliaria Atenció Primària Atenció SS Metge Familia Treball Social Atenció Especialitzada Equips PADES
Más detallesResultats MSIQ setembre ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís
Resultats MSIQ setembre 2014 ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís HOSPITAL TRANSVERSAL (H. Sant Joan Despí Moisès Broggi + H. General de l Hospitalet) Activitat
Más detallesGuia del Pla de Salut Comunitat Valenciana
Guia del Pla de Salut 2016-2020 Comunitat Valenciana EL PLA DE SALUT ÉS l instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. En ell s arrepleguen
Más detallesXX JORNADES D ACTUALITZACIÓ
XX JORNADES D ACTUALITZACIÓ PROCESSOS QUIRÚRGICS DE PRÒTESI PRIMÀRIA DE GENOLL I MALUC Dres. Núria Jou J.Sánchez Raya, E.Pagès, A.Cuxart Servei RHB Osteoarticular HVH Barcelona 14 maig 2010 CREACIÓ PROCESSOS
Más detallesV Cercle de Comparació Intermunicipal de Seguretat Alimentària
V Cercle de Comparació Intermunicipal de Seguretat Alimentària Principals resultats 2013 Museu Marítim de Barcelona 7 de juliol de 2014 El nombre d ens locals participants ha estat de 38 (37 municipis
Más detallesCentral de Resultats. Avançant en la transparència i el benchmarking als centres sanitaris públics de Catalunya. Barcelona, 11 de juliol de 2013
Central de Resultats Avançant en la transparència i el benchmarking als centres sanitaris públics de Catalunya Barcelona, 11 de juliol de 2013 Per què és important la presentació d avui? 1 2 3 Donar resposta
Más detallesUrgències Catalunya
Catalunya 2014-2016 Dispositius d urgències a Catalunya Atenció Hospitalària Hospitalització: - convencional - CMA - cma - hospital de dia - domiciliària Servei d urgències ACA CUAP Atenció Primària PAC
Más detallesACUERDOS DE GESTIÓN 2016 DE LOS DEPARTAMENTOS DE SALUD INFORMACIÓN Y CONSULTA PÚBLICA INFORME Versión 1
ACUERDOS DE GESTIÓN 2016 DE LOS DEPARTAMENTOS DE SALUD INFORMACIÓN Y CONSULTA PÚBLICA INFORME Versión 1 Título: Información/consulta pública de los Acuerdos de Gestión 2016 para los departamentos del Sistema
Más detallesSistema integrat i integral: les noves tecnologies en l abordatge a la cronicitat.
Sistema integrat i integral: les noves tecnologies en l abordatge a la cronicitat. Dr. Albert Ledesma Castelltort Presentació Mapa Tendències 2013. Tecno Campus Mataró a 20 de desembre de 2013 PROACTIU
Más detallesModel català d atenció integrada social i sanitària
Model català d atenció integrada social i sanitària Albert Ledesma Castelltort Director del Pla interdepartamental d atenció i interacció social i sanitària Barcelona, juliol 2014 Pla interdepartamental
Más detallesCampanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2008-9 Departament de Salut La grip és un important problema de salut pública Malaltia infecciosa vírica, molt contagiosa La incidència de grip durant les epidèmies oscil
Más detallesOBSERVATORI DEL SISTEMA DE SALUT DE CATALUNYA Central de Resultats Resum executiu. Informe territorial Dades 2016 Dades 16 http://observatorisalut.gencat.cat Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries
Más detallesAnnex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries
Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries compartit annex és definir el procediment per establir un acord individualitzat de seguiment de referència -
Más detallesEvolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament
Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament Objectiu Analitzar el comportament d indicadors
Más detallesAplicació de la taxa de l euro per recepta. Barcelona, 18 de juny de 2012
Aplicació de la taxa de l euro per recepta Barcelona, 18 de juny de 2012 Quina és la despesa de farmàcia del CatSalut? Durant el 2011 la despesa en receptes mèdiques finançades pel CatSalut ha estat de
Más detallesEntorn econòmic i esforç d eficiència del sistema sanitari i social de Catalunya.
Entorn econòmic i esforç d eficiència del sistema sanitari i social de Catalunya www.uch.cat Finançament en el sistema sanitari i social de Catalunya i variables d ajust 2010-2014 www.uch.cat Entorn pressupostari
Más detallesPatologia i abordatge terapèutic de pacients atesos al Servei d Urgències
Patologia i abordatge terapèutic de pacients atesos al Servei d Urgències Servei de Medicina Fisica i Rehabilitació Hospital Universitari Vall d Hebron Dres. Rojas K, Monturiol S, Issa D, Pages E, Sanchez
Más detallesPla Integral d Urgències a Catalunya (PIUC) Hivern
Pla Integral d Urgències a Catalunya (PIUC) Hivern 2016-17 Què és el PIUC hivern? 1 Desembre 31 Març Novembre 2016 - Abril 2017 Plans de contingència per dispositiu + recursos econòmics addicionals als
Más detallesDOSSIER DE PREMSA. 2a Jornada d Estratègia i Accions per a la farmàcia Innovació professional en benefici del pacient
DOSSIER DE PREMSA 2a Jornada d Estratègia i Accions per a la farmàcia 2016-2018 Innovació professional en benefici del pacient 1 El què, qui i per què de la Jornada QUÈ ÉS? Una jornada adreçada als farmacèutics
Más detallesCampanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2016-2017 Barcelona, 21 d octubre de 2016 Departament de Salut La grip és un problema important de salut pública Malaltia infecciosa vírica molt contagiosa. La incidència
Más detallesCONSULTA PÚBLICA ACUERDOS DE GESTIÓN 2017 DE LOS DEPARTAMENTOS DEL SISTEMA VALENCIANO DE SALUD FICHAS TÉCNICAS DE LOS INDICADORES
CONSULTA PÚBLICA ACUERDOS DE GESTIÓN 2017 DE LOS DEPARTAMENTOS DEL SISTEMA VALENCIANO DE SALUD FICHAS TÉCNICAS DE LOS INDICADORES GANAR EN SALUD CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL Proporción de personas
Más detallesProjecte d anàlisi de les dades del CatSalut* amb eines de Big Data**
Projecte d anàlisi de les dades del CatSalut* amb eines de Big Data** Curs d actualització en Documentació Mèdica 2016 2a sessió Xavier Salvador, 19/4/2016 * De fet, el projecte històric, comentat a la
Más detallesFractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012
Fractura de fèmur Núria Molist Brunet Octubre 2012 Pacient geriàtric amb fractura de fèmur 2009 Ingrés a COT Professional responsable: traumatòleg Visitat per geriatria si des de COT s identificava alguna
Más detallesÍndex de figures i taules del volum II
Índex de figures i taules del volum II Capítol 5.Innovació, canvi organitzatiu i canvi tecnològic en un gran hospital universitari: estudi de cas de l Hospital Clínic de Barcelona... 631 Figures Figura
Más detallesGrup 5 DEPENDÈNCIA I SERVEIS SOCIALS
Grup 5 DEPENDÈNCIA I SERVEIS SOCIALS Joan Cunill Ollé (coordinació) Eulàlia Cucurella Fabregat Luis Juan Castán Esther Pallarès Fernàndez Dolors Quera Aymà Jordi Roca Casas Neus Saiz Antón 1 La creixent
Más detallesPROGRAMA PREVINQ-CAT. Prevenció de la Infecció Quirúrgica a Catalunya
PROGRAMA PREVINQ-CAT Prevenció de la Infecció Quirúrgica a Catalunya L estratègia de Seguretat dels Pacients a Catalunya. Cirurgia Segura Laura Navarro Direcció General d Ordenació Professional i Regulació
Más detallesLA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ
UNITAT 8 LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT La direcció de la producció La funció de producció és la funció transformadora o fabricadora de béns, serveis o productes dins de
Más detallesPresentació dels resultats 2011 de benchmarking
Presentació dels resultats 2011 de benchmarking Aprendre amb la comparació és la clau del benchmarking OBJECTIUS: L objectiu finalista del procés és la millora de la qualitat Reforçar el rol d altres avaluacions
Más detallesEL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA
A Unitat Docent d Estades en Pràctiques Tutelades 3a Jornada EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA Dra. MªAngels Via Sosa Professora Associada de la UB UCD Barcelonès Nord i Maresme 18 de març 2014 Per
Más detallesSERVEI DE SELECCIÓ I FORMACIÓ. carta de serveis - edició 2 - juny pàgina seguent
SERVEI DE SELECCIÓ I FORMACIÓ carta de serveis - edició 2 - juny 2014 pàgina seguent SERVEIS QUE ES PRESTEN Divulgació de la informació, assistència i orientació al personal usuari sobre els processos
Más detallesUNITAT TÈCNICA DE QUALITAT. carta de serveis - edició 2 - juny pàgina següent
UNITAT TÈCNICA DE QUALITAT carta de serveis - edició 2 - juny 2014 pàgina següent SERVEIS QUE ES PRESTEN PROGRAMES DE QUALITAT Sistema de Gestió Interna de la Qualitat (SGIC) C1 Elaboració de la documentació
Más detallesUnitat Docent Pediatria
Pediatria Pla Supervisió Id: 7524 PLA SUPERVISIÓ PEDIATRIA Coordinadora: Dr. Roger Garcia Puig Autores: Dra. Alícia Mirada Vives Dra. Rosa Puigarnau Vallhonrat Centre: Hospital Universitari MútuaTerrassa
Más detallesNasser al-din ( ) i les seves 84 dones
TELÈMAC 2 Nasser al-din (1831-96) i les seves 84 dones 3 4 Índex 00 Definició de Telèmac 01 Abast de l assaig clínic 02 Definició del model d intervenció i integració 03 Situació del projecte 00 Definició
Más detallesLa cirurgia major ambulatòria a Barcelona
CMA La cirurgia major ambulatòria a Barcelona La CMA. Definició La cirurgia major ambulatòria és un procediment no urgent, tradicionalment dut a terme en situació d ingrés a l hospital i amb consum d
Más detallesPerspectiva de Salut Mental Infantil i Juvenil
Jornada de treball de Comitès Operatius Salut Mental i Addiccions a Barcelona Ciutat Perspectiva de Salut Mental Infantil i Juvenil Josefina Castro Fornieles Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil
Más detallesANEXO 1.- ACUERDOS DE GESTIÓN DEPARTAMENTOS DE SALUD OBJETIVOS/INDICADORES
ANEXO 1.- ACUERDOS DE GESTIÓN 2017. DEPARTAMENTOS DE SALUD OBJETIVOS/INDICADORES GANAR EN SALUD OBJETIVO/INDICADOR DESCRIPCIÓN BREVE PLAN DE SALUD LÍNEA-OBJETIVOS CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL CONTROL
Más detallesPAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT
PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT Irene Barrabeig Responsable de la UVE Costa de Ponent Serveis Territorials a Barcelona PLA OPERATIU PER A LA PREVENCIÓ DE LA
Más detallesCentral de resultats Una altra mirada. Dr. Jordi Ara Gerent Territorial Metropolitana nord ICS
Central de resultats Una altra mirada Dr. Jordi Ara Gerent Territorial Metropolitana nord ICS Àmbits Transparència Donar informació fidedigne a la població Benchmarking Col.laborar a la millora dels resultats
Más detallesPROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP
PROCÉS 29 PROCÉS-Q-410-T-29-FP ÍNDEX ÍNDEX 2 GESTIÓ DEL PROCÉS 3 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS 4 CARACTERÍSTIQUES DE QUALITAT 5 PROCEDIMENTS ASSOCIATS 5 PRINCIPALS INDICADORS I/O RESULTATS 5 ORGANIGRAMA DE SERVEIS
Más detallesFarmàcia d Atenció Primària
Farmàcia d Atenció Primària Gladys Bendahan. ICS Barcelona David Lopez Consorci Sanitari Maresme 18/11/2014 2 Hospitals Atenció Primària FAP 3 Objectiu Augmentar la qualitat assistencial i garantir la
Más detallesGestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA
Gestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA 1964: l any que va canviar el món 2 Persistirà la tendència a l envelliment Font: INE, proyecciones 2012 3 La cronicitat s associa a l edat 4 La
Más detallesPla d enquestes Hospital Odontològic Universitat de Barcelona Hospital Podològic Universitat de Barcelona
Pla d enquestes Hospital Odontològic Universitat de Barcelona Hospital Podològic Universitat de Barcelona Junta de Patronat Desembre 2014 Índex 1. Introducció... 3 Objectius del Pla d enquestes:... 3 2.
Más detallesACUERDOS DE GESTION 2016 SISTEMA DE OBJETIVOS DEPARTAMENTO DE SALUD
ACUERDOS DE GESTION 2016 SISTEMA DE OBJETIVOS DEPARTAMENTO DE SALUD ÍNDICE INTRODUCCIÓN/JUSTIFICACIÓN OBJETO EVALUACIÓN ANEXOS 1.- Sistema de objetivos del Acuerdos de Gestión 2016 y Plan de Salud 2016-2020
Más detallesEl transport sanitari: eina clau en el procés assistencial.
El transport sanitari: eina clau en el procés assistencial. TRANSPORT SANITARI URGENT 21 de novembre de 2008. Hospital de Sant Pau SITUACIÓ ACTUAL Transport programat CatSalut, 10.02.2006 Transport urgent
Más detallesL'Hospital de nens i dones de referència a Catalunya
L'Hospital de nens i dones de referència a Catalunya Assistència, recerca, docència i innovació al servei del pacient d avui i del demà Vall d Hebron Barcelona Hospital Campus El Vall d Hebron Barcelona
Más detallesNoves Tecnologies i Innovació en l Atenció Domiciliaria
Noves Tecnologies i Innovació en l Atenció Domiciliaria Ús de les TIC s com a eina per a treballar amb la Història Clínica dels pacients ingressats a domicili Griselda Manzano Monfort Mercè Díaz Gegundez
Más detallesUnitat d Hospitalització a Domicili (UHaD) - Althaia
Unitat d Hospitalització a Domicili (UHaD) - Althaia Ma. Antònia Baraldés i Farré Responsable UHaD Cap de Servei de Medicina Interna Vocal Societat Catalano-Balear d Hospitalització Domiciliària Fundació
Más detallesMapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS
Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS Joan Cornet, President Executiu. Fundació TicSalut 14 de desembre 2012 9 línies d actuació i 31 projectes I 1. Objectius i programes de Salut II 2. Orientació
Más detallesQüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili
Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta
Más detallesTítol del treball: Conèixer la necessitat d'implantació d'una Trajectòria Clínica per a pacients fràgils amb ICC/ MPOC en atenció domiciliària
Nom i cognom del ponent Helena Puig Acebal Autors Nom i cognoms Categoria professional Institució/Lloc de treball 1.Helena Puig Infermera ABS Sant Cugat-Valldoreix 2.Herminia Rios Infermera UAD Sant cugat-valldoreix
Más detallesCampanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2017-2018 Barcelona, 19 d octubre del 2017 Departament de Salut La grip és un important problema de salut pública Malaltia infecciosa vírica, molt contagiosa. La incidència
Más detallesOptimització del procés d'artroplàstia primària de maluc i genoll
Optimització del procés d'artroplàstia primària de maluc i genoll P. Julián; M. González; T. Amela; E. Permanyer; M. Lolo; O. Roura Hospital Universitari Mútua Terrassa, novembre 2013 V Jornada tècnica
Más detallesDocència al Sagrat Cor
Memòria 03 Recursos estructurals Activitat del Sagrat Cor Hospitalització Llits convencionals Llits d UCI Quiròfans Cirurgia Major Cirurgia Menor Unitats de CMA (Boxes UCSI) 56 0 3 5 6 Hospitalització
Más detallesEL PAPER DE LES TIC EN EL PLA DE SALUT
EL PAPER DE LES TIC EN EL PLA DE SALUT 2011-2015 Projecte APROP Dr. Jordi Jimenez Coordinador Projecte Aprop Sr. Manel Martínez - Director TIC 23 Gener 2013 Aliança estratègica Proveïdor serveis assistencials
Más detallesFITXA DE PROCÉS NUM.REVISIÓ DESCRIPCIÓ DATA APROVACIÓ. 00 Versió original 23/09/2013
Pàg. 1 de 4 Relació de modificacions NUM.REVIÓ DESCRIPCIÓ DATA APROVACIÓ 00 Versió original 23/09/2013 01 02 Inclusió d aquest caixetí de control de canvis de revisió Inclusió del diagrama de flux com
Más detallesCentral de Resultats. Avançant en la transparència i el benchmarking als centres sanitaris públics de Catalunya
Central de Resultats Avançant en la transparència i el benchmarking als centres sanitaris públics de Catalunya Barcelona, 9 de juliol de 2015 Informe de l àmbit hospitalari Avaluació dels resultats 2009-2014
Más detallesTreball i Formació per a persones beneficiàries de la RMI. Entitats sense ànim de lucre 2015
Treball i Formació per a persones beneficiàries de la RMI Entitats sense ànim de lucre 2015 Objecte: El Programa Treball i Formació subvenciona la realització d accions d experiència laboral (contracte
Más detallesENQUESTES SATISFACCIÓ 2014
ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ÍNDEX 1.-Enquestes Satisfacció... pàg. 1 2.-Resultats de les enquestes... pàg. 1 2.1-Enquestes als usuaris... pàg. 1 2.2-Enquestes als familiars...
Más detallesCasal Benèfic Premianenc Circuit d entrada CIRCUIT D ENTRADA A UNA PLAÇA D ACOLLIMENT RESIDENCIAL
CIRCUIT D ENTRADA A UNA PLAÇA D ACOLLIMENT RESIDENCIAL 1 ÍNDEX 1. Tipus de places 2. Elaboració de la llista d espera 3. Gestió de la llista d espera 4. Criteris d admissió 5. Criteris d exclusió 6. Criteris
Más detallesCARTERA DE SERVEIS. Hospital Dos de Maig. Consorci Sanitari Integral. C. Dos de Maig, Barcelona Tel
CARTERA DE SERVEIS Hospital Dos de Maig Consorci Sanitari Integral C. Dos de Maig, 301 08025 Barcelona Tel 93 507 27 00 La cartera de serveis descriu: Activitats assistencials que ofereix el centre: assistència
Más detalles"Programa Pacient Expert Catalunya : una estratègia per potenciar l autorresponsabilitat del pacient i el foment de l autocura
"Programa Pacient Expert Catalunya : una estratègia per potenciar l autorresponsabilitat del pacient i el foment de l autocura Autors: Albert Ledesma Castelltort i Assumpció González Mestre. Programa de
Más detalles4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.
4.4 Avaluació i reconeixement de personal Escola Superior de Música de Catalunya Sumari 1. Objectius 2. Responsables 3. Desenvolupament del procés 3.1 Disseny del sistema d avaluació del personal docent
Más detallesLA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA
UNITAT 7 LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT El departament de producció Funcions del departament Aprovisionament. Fabricació. Emmagatzemament. Control de
Más detallesModel assistencial AIS Barcelona Dreta
Atenció especialitzada d aguts Atenció sociosanitària Model assistencial AIS SEM TSNU TSNU Rehabilitació Hospitalització Consulta externa Domiciliària Programes URG Pediatria ASSIR RAE Cribratge 061 Suport
Más detallesATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011
PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011 RESULTATS PER CENTRE Hospital de la Santa Creu i Sant Pau UP 772 Àrea Sanitària Divisió
Más detallesMarc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic
Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic 2016-2020 1/ Introducció 2/ Pilars i Objectius del Pla 2.1 / Els Pacients 2.2 / Els Professionals 2.3 / Els Recursos 1 Introducció L Hospital Clínic de Barcelona
Más detalles10 anys a l AIS Barcelona Litoral Mar. Marta Cabanas Tècnica AIS Barcelona Litoral Mar 30 Novembre 2017
10 anys a l AIS Barcelona Litoral Mar Marta Cabanas Tècnica AIS Barcelona Litoral Mar 30 Novembre 2017 Què són els AIS? Ordenació territorial SCS a BCN Regió Sanitària Sectors Sanitaris Distribució altes
Más detallesUn sistema informàtic integrat primària i especialitzada
Software per a la Gestió Integrada del Capitatiu del Maresme Central Un sistema informàtic integrat primària i especialitzada Immaculada Bosch i Coma Cap d Informàtica Consorci Sanitari del Maresme Barcelona,
Más detallesHospitalització. Hospitalització. Llits convencionals Llits d UCI ,6% 5, ,9% 6,10
MEMÒRIA ANY 06 Recursos estructurals Activitat del Sagrat Cor Hospitalització Llits convencionals Llits d UCI Quiròfans Cirurgia major Cirurgia menor Unitats de CMA (Boxes UCSI) 36 0 3 6 7 Hospitalització
Más detallesEstudi comparatiu dels models d atenció sociosanitària a l estat espanyol. Barcelona, 3 març 2010
Estudi comparatiu dels models d atenció sociosanitària a l estat espanyol Barcelona, 3 març 2010 Elements claus per la comprensió de les diferencies entre models El propi concepte sociosanitari. L'àmbit
Más detallesImplantació del CODI RISC de SUÏCIDI (CRS) a Catalunya. Barcelona, 17 de desembre 2013
Implantació del CODI RISC de SUÏCIDI (CRS) a Catalunya Barcelona, 17 de desembre 2013 Xifres anuals estimades a Catalunya Cada any a Catalunya es produeixen al voltant de 500 morts per suïcidi. 6000-6300
Más detallesPrograma de detecció precoç de càncer de mama de Catalunya
XXI JORNADA SOBRE EL CÁNCER DE MAMA Programa de detecció precoç de càncer de mama de Catalunya - Resultats 2016 - Situació programa de formació i acreditació 23 de febrer de 2018 Activitat del Programa
Más detallesQuè és l Estratègia de Seguretat i Salut Laboral?
Què és l Estratègia de Seguretat i Salut Laboral? El Govern balear, junt amb les patronals i sindicats, constata uns elevats índex de sinistralitat a les Illes Balears i, de forma consensuada decideixen
Más detallesEnquesta de salut de Catalunya de juny de 2018
Enquesta de salut de Catalunya 2017 15 de juny de 2018 Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) Característiques Els objectius de salut i de reducció de desigualtats en l horitzó 2020 2 ESCA Metodologia Inici
Más detallesEls beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l àrea metropolitana de Barcelona Setembre de 2007
Elaborat per a: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ------------------------------ Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l àrea metropolitana
Más detallesREQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015
NOTA INFORMATIVA REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015 Auxiliar de gerontologia Els professionals que estan treballant actualment o s incorporin abans del 31 de
Más detallesPLANIFICACIÓ DOCENT DEL SERVEI DE GERIATRIA A L HOSPITAL GENERAL DE GRANOLLERS
PLANIFICACIÓ DOCENT DEL SERVEI DE GERIATRIA A L HOSPITAL GENERAL DE GRANOLLERS Introducció El Servei de Geriatria de l Hospital General de Granollers es va fundar l any 1984, convertint-se així en el primer
Más detallesEls serveis públics i l acció comunitària
Els serveis públics i l acció comunitària IGOP: Escola de Polítiques Socials i Urbanes 25 octubre 2016 Raquel Gallego (IP), Nicolás Barbieri, Ernesto Morales Índex Marc analític: ü Conceptes ü Indicadors
Más detallesInforme tècnic de la Unitat de Salut Mental Infantojuvenil
Informe tècnic de la Unitat de Salut Mental Infantojuvenil Oriol Lafau Coordinador de la Unitat de Salut Mental Infantojuvenil de l ib-salut d Atenció Primària Educació i Cultura (2008-2009), 20: 109-115
Más detallesPROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD
PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD SERVEI D ATENCIO A LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA SASSIR INTRODUCCIO L any 1990 es va crear el Programa Sanitari d Atenció a la dona (PSAD) aprovant-se el desplegament
Más detallesLlistes d espera. Presentació dades juny 2016 i retiment de comptes del Pla integral per a la millora de llistes d espera sanitàries
Llistes d espera Presentació dades juny 2016 i retiment de comptes del Pla integral per a la millora de llistes d espera sanitàries 28 de juliol de 2016 1. Estat de situació de les llistes d espera a juny
Más detallesLa Unitat de Salut Laboral. Presentació de la USL de la Catalunya Central.
La Unitat de Salut Laboral Presentació de la USL de la Catalunya Central. Les Unitats de Salut Laboral Les Unitats de Salut Laboral (USL) són unitats d assessorament i suport i informació i formació a
Más detallesla cohesió social va per barris
la cohesió social va per barris Introducció Diem que hi ha cohesió social quan els individus que habiten en un territori reconeixen als altres com que pertanyen a la mateixa comunitat. Les diverses desigualtats
Más detallesÉs el control del risc cardiovascular important en les estratègies de salut de la Generalitat?
És el control del risc cardiovascular important en les estratègies de salut de la Generalitat? Ricard Tresserras DGRPRS. Departament de Salut Barcelona, 12 de desembre de 2012 Índex La visibilitat de la
Más detallesdel Vallès Hospitalització Llits convencionals
Recursos estructurals Hospitalització Llits convencionals 106 Activitat de l Hospital Quirónsalud del Vallès Quiròfans Cirurgia amb ingrés Cirurgia ambulatòria Unitats de cures sense ingrés (UCSI) Boxes
Más detallesPla de mesura de Satisfacció als Clients Resultats d enquestes als metges de urgències Catlab (FHSJDM,HUMT i CST)
Butlletí Nº 94 Mes Octubre 2018 Pla de mesura de Satisfacció als Clients 2016-2018 Resultats d enquestes als metges de urgències Catlab (FHSJDM,HUMT i CST) Dintre del Pla de mesura de Satisfacció als Clients
Más detallesModels d Atenció en Salut Mental Atenció infantil i juvenil
Models d Atenció en Salut Mental Atenció infantil i juvenil Luisa Lázaro Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil Institut Clínic de Neurociències Hospital Clínic de Barcelona QUALITAT ASSISTENCIAL
Más detallesAtenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.
Serveis socioculturals i a la comunitat Atenció sanitària CFGM.APD.M02/0.13 CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció
Más detallesEl Departament de Treball, Afers Socials i Famílies activa una campanya per reduir els accidents laborals a les empreses d alta sinistralitat
El activa una campanya per reduir els accidents laborals a les empreses d alta sinistralitat La Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball envia cartes requerint el compliment de les
Más detallesPrevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya
El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya El Pla de Salut 2011-2015 I Tres eixos de transformació Programes de salut: més salut i per a tothom i millor qualitat de vida Nou línies
Más detallesRutes Assistencials. Dra. Judit Llussà Amb la col laboració de:
Rutes Assistencials Dra. Judit Llussà Amb la col laboració de: Meritxell Aivar, Isabel Bobé, Carmen Ciria, Magda Bundó, Rosa M Gimbert Marta Serra, Paloma Prats (Fundación redgdps) OBJECTIU ESPECÍFIC:
Más detallesPla integral per a la millora de llistes d espera sanitàries. 4 d abril de 2016
Pla integral per a la millora de llistes d espera sanitàries 4 d abril de 2016 1. Principis i compromisos 1 Principis Equitat o Els ciutadans en llista d espera, a igual situació clínica i social, han
Más detallesRESUMEN FICHAS INDICADORES ACUERDOS DE GESTIÓN PROPUESTA FORO
RESUMEN FICHAS INDICADORES ACUERDOS DE GESTIÓN 2018. PROPUESTA FORO GANAR EN SALUD 1. SEGUIMIENTO CAPTACIÓN A.S.U. (ASISTENCIA SANITARIA UNIVERSAL) Captación de nuevas personas a incluir en el reconocimiento
Más detalles