Fonologia. Fet fonamental: reconeixement del fonema (segments mínims) com a unitat fonamental del sistema de sons.

Transcripción

1 Fonologia Estructuralisme (E. de Praga+ deceni ): durant la primera meitat dels anys 20'. Fet fonamental: reconeixement del fonema (segments mínims) com a unitat fonamental del sistema de sons. Fonologia ---> Anàlisi de les estructures fonètiques Trubetzkoy estudia sistema fònic de moltes llengües segons la seva estructura d'oposicions comparació de fonemes, no per la seva naturalesa acústica, sinó per la seva posició en el sistema. Fonologia 1

2 Fonologia Part de la lingüística que estudia els sons i els sistemes de sons en termes de la seva funció en els sistemes lingüístics. Relació entre la manera en què es pronuncien els sons i com estan emmagatzememats en el cervell. Manera en què els sons s'organitxzen en el si de les paraules: estructura sil làbica. Què és una seqüència ben formada des d un punt de vista fonològic? Fonologia 2

3 Fonologia Descripció de l inventari de sons de cada llengua, que selecciona de totes les possibilitats de producció humana de sons. Cada llengua té la seva pròpia selecció: Dues llengües poden tenir els mateixos sons pero diferents segments mínims (discriminadors) Cerca de generalitzacions significatives sobre els sistemes de sons (Regles Fonològiques): variacions contextuals Fonologia 3

4 Fonologia Els segments mínims Conjunt de trets que es donen simultàniament Fonema, entitat abstracta del sistema de sons de la llengua: Sense significat Diferencies significatives en les unitats de nivell superior quan són substituits a la cadena fònica. /tan/ /pan/ /tez/ /pez/ /tan/ /ten/... os/ós, be/bé, dada/data, bóta/bota, data/rata, cala/cara, pala/para, clara/clapa Fonologia 4

5 Fonologia Tret distintiu fonològic Unitats de què es composen els segments mínims (fonemes), que al seu torn ja no es poden descomposar. Apareixen agrupats en feixos. S'oposen però no contrasten. Constitueixen la condició per a que existeixi una oposició fonològica. Cada tret distintiu és una elecció entre dos termes d'una oposició que presenta una propietat diferencial específica, diferenta de les propietats de totes les altres oposicions: oclusiu +/-, nasal+/-, etc. Fonologia 5

6 Fonologia Parell mínim: dues paraules que només difereixen per un so. Permeten diferenciar els sons significatius: els fonemes de la llengua. /kapa/ /kaza/ El rendiment funcional: (esp) haya/halla poyo/pollo Fonologia 6

7 Fonologia. Variants al lofòniques Al lòfons Els segments mínims es realitzen de diferents maneres segons el context en què apareixen. Són les variants posicionals dels fonemes. El seu intercanvi a la cadena fònica no estableix diferències de significat (no es percebut pels parlants). Fonologia 7

8 Fonologia Les oclusives sonores passen a fricatives en posició intervocàlica. [+cons., +ocl., +son.] [+fricativa] / V [V/+liquida] d-i-d-a oclusiva vs fricativa Les nasals prenen el punt d'articulació de la consonant que les segueix immediatament: enveja planxa cinc bilabial palatal velar [+nasal] [articulació= x] / [+consonant, aticulació= x] Fonologia 8

9 Fonologia. Oposicions Distribució complementària dos sons diferents no poden aparèixer en la mateixa posició: oclusives: inicial/intervocàlica Variació lliure madrid/madriz/ madrí, adyacente a'yacente, Fonologia 9

10 Fonologia. Processos fonològics Processos fonològics Descripció de la competència Determinar quines són les generalitzacions significatives des d'un punt de vista fonològic. Neutralització: desaparició d'una oposició fonològica. La neutralització és un fenòmen fonològic pel qual dos fonemes deixen d oposar-se en una determinada posició: no contrasten. Les oclusives sonores passen a sordes en posició final (neutralitzen). r i r deixen d'oposar-se en posició inicial (raro) Fonologia 10

11 Fonologia. Processos fonològics Fonologització: Aparició d'una oposició. e-oberta i e-tancada: s'oposen en andalús (oriental) per distingir sing./plur. Assimilació: canvi d'un tret per contacte amb un altre. P.e. sonorotzació : dotze, les ales Canvi del punt d articulació: émfasi, sang Fonologia 11

12 La síl laba Manera en què els sons s'organitzen seqüencialment a les paraules Combinacions limitades de vocals i consonants. Diferents a cada llengua El nadius coneixen les síl labes Cada llengua permet un tipus diferent de síl laba Fonologia 12

13 La síl laba En fonologia, síl laba és una unitat constituïda per un o més sons que té com a nucli una vocal (també poden ser nucli sil làbic les sonants). /n/, /r/, /l/, /j/, /w/ El nombre de síl labes possibles varia molt d'una llengua a una altra: havaya 162 tai cantonès Fonologia 13

14 La síl laba ATAC σ RIMA g r nucli coda t r a n s A la RIMA i a la CODA les consonants segueixen un ordre: gran *rgan clan *lcan plan *lpan trans *rtans Fonologia 14 vocals, aproximants, nasals, fricatives i oclusives

15 La síl laba Principi de sonoritat Hi ha una gradació de menor a major sonoritat a l atac i de major a menor a la coda. 5 * vocals 4 * aproximants 3 * nasals 2 * fricatives 1 * oclusives t r a n s 5 * vocals 4 * aproximants (r, l) 3 * nasals (m, n, ñ) 2 * fricatives (f,s,z,j) 1 * oclusives (bdg,ptk) r t a s n Fonologia 15