Cicle de Neurociències per a psicòlegs en el COPC

Transcripción

1 Cicle de Neurociències per a psicòlegs en el COPC PROGRAMA DIJOUS 31 MAIG (19h a 21h) Per què neurociències i no psicocièncias : Una opinió des del psicoanàlisis.- Psiquiatra i Psicoanalista Jorge Tizón Coordina: Neri Daurella (FViB (Vocal de la Junta de Secció de psicologia clínica i de la salut del COPC) DIJOUS 18 OCTUBRE (19h a 21h) Neurociència i Neuropsicologia: el problema cervell-ment Ponent: Neuropsicòleg Javier Tirapu Ustarroz Coordina: Joan Forns (COPC) DIJOUS 8 NOVEMBRE (19 a 21hs) Neurociència i Psicoteràpia Ponent: Dr.Jaume Aguilar -Psiquiatra, psicoanalista Coordina: Lluís Mauri (AEN) CLAUSURA DEL CICLE :Josep Vilajoana Celaya. Degà del Collegi Oficial de Psicòlegs de Catalunya Secretaria i inscripcions :Sandra Oliver. Telèfon: ext. 4.

2 TAULA RODONA: DIVERSITAT DE MODELS FAMILIARS. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT I EN LA SALUT Organitzat pel Comitè d'infància i Adolescència del Col-legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya Dijous, 17 de maig de 2012 a la sala d'actes del COPC a les 19 hores. A càrrec de: Dr. Enrique Arranz. Catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat del País Basc. Director de l'estudi Evaluaciones de las nuevas estructuras familiares como contextos de crianza potenciadores del desarrollo psicológico infantil Esther Batalla. Llicenciada en Dret, es membre del Grup Interuniversitari COPOLIS, Benestar, Comunitat i Control Social. de la Universitat de Barcelona, com a investigadora en la línia temàtica que tracta de la diversitat familiar, en especial de la monoparentalitat Moderarà i presentarà: Ma. Claustre Jané. Vicedegana del Col-legi i membre del Comitè d'infància i Adolescència del Collegi

3 TALLER: LAS EDADES DE ENFERMAR EN EL NIÑO Convocat pel Grup de Treball de Psicoanàlisi amb Nens Dirigit a: Col.legiats, pedagogs, pediatres, mestres i estudiants Objectiu: Aprofondir en els processos de les malalties orgàniques en l'infant. Donar a conèixer els processos psíquics complexos que incideixen en les afeccions orgàniques. Promoure la reflexió i el debat en petits grups en relació a diferents punts de la temàtica. Programa En la infància trobaríem una major facilitació corporal com a mitjà d'expressió de dificultats. La consulta pediátrica es troba en una situació privilegiada per observar, valorar i tractar els diferents símptomes. A càrrec de: Dr.Antonio Pombo Sánchez. Metge pediatre i psicoterapeuta de Nens i Adolescents Coordinació: Ana Molinaro i Mercè Collell Activitat gratuïta. Places limitades. Cal confirmar assistència a: (Sandra Oliver) Dissabte, 26 de maig de 2012 de les 10 a les 14 hores a la sala d'actes del COPC. Rocafort, 129

4 III JORNADES SOBRE LA FORMACIÓ INTEGRAL EN SALUT LA CONSTRUCCIÓ DE LA SALUT Barcelona, 15 i 16 de juny de 2012 CosmoCaixa C/ Isaac Newton, 26, 08022, Barcelona La Salut és un concepte que ha anat evolucionant al llarg dels anys. L Organització Mundial de la Salut, el 1946 la va definir com l estat de complet benestar físic, mental i social, i no la mera absència de malaltia o discapacitat. Al 10è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, dut a terme a Perpinyà el 1976, es va definir la salut com una manera de viure autònoma, solidària i joiosa. Altres definicions parlen de la salut com a capacitat d estimar, treballar, fruir i tolerar, incloent de forma inherent en aquesta perspectiva els conceptes d autonomia personal, solidaritat i llibertat. Al voltant de la salut, o de la seva absència, hi intervenen molts condicionants: biològics, psicològics, econòmics, socials, de salut pública, estils de vida, medi ambient, professió, contingències externes, etc. Això fa més complex encara poder-la definir acuradament. La visió parcial de la salut, amb una òptica reduccionista i exclusivament biomèdica, que ignora les prioritats preventives, la continuïtat del procés salut/malaltia i focalitza l atenció a la malaltia individual, ha contribuït a afavorir la medicalització de la vida quotidiana i ens ha portat a una situació sanitària i social insostenible. El consumisme i la cultura de la immediatesa han contaminat profundament el que, amb un cert optimisme, es denominava estat del benestar, un estat basat en la premissa de que la societat ha de tenir cura de les necessitats, minusvalies i malalties dels seus membres. Compliquen més aquesta perspectiva els canvis importants experimentats en els rols de la família i grups socials i la profunda crisi política i social que travessem, l aspecte més visible del qual és la crisis econòmica.

5 Un altre element a tenir en compte són les ciutats actuals, l entorn ecològic i cultural fonamental dels éssers humans, almenys a bona part del planeta. Són, per tant, la base i punt de partida dels factors Departamento Formación del COPC: de risc i de protecció per al desenvolupament humà. En aquesta complexa situació, Enviar el comprobante la por fax salut o a: requereix també un treball personal per a ser construïda. Aquest treball que comporta Unitario conceptualització, Conferencia: modulació emocional, definició clara de límits i promoció de la capacitat de pensar. La salut esdevé un constructe que en els entorns actuals sovint cal generar contra corrent. Tot això ens convoca a continuar -nos interrogant sobre aquest concepte, a fi de trobar eines que siguin al mateix temps integrals i operatives. Així doncs, la finalitat d aquestes Jornades és afavorir la reflexió entorn del concepte i el model de salut, promovent l aprenentatge de procediments per una adient formació integral en salut. L objectiu és continuar donant algunes respostes més actualitzades a les realitats de nostra societat. Objectius: Reflexionar sobre el concepte de salut implícit en les pràctiques assistencials. Debatre sobre el paper de les ciutats en la salut. Promoure experiències de formació integral en salut. Participants: Metges, infermeres, psicòlegs, treballadors socials i altres professionals de la salut. Organitzen: Institut d Estudis de la Salut (IES) Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) Collegi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya (COTSC) Collegi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) Collegi Oficial d Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) Collaboren: Fundació la Caixa Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

6 RESENYES SESSIONS CLÍNIQUES: Resenya de la Sessió Clínica: Abordaje institucional de la psicosis Casos Clínicos del 18 abril del 2012 Éste fue el tema que desarrollaron Laura Gómez Quijada, psicóloga y coordinadora del Servei de Rehabilitació Comunitaria de Premià de Mar, Jordi López Duoti, psicólogo y miembro del mismo centro en Mataró y Marcelo Edwards, psicólogo y psicoanalista miembro de la Fundación Europea para el psicoanálisis y supervisor del centro. La mesa fue coordinada por Liliana Montanaro, psicóloga clínica y psicoanalista, vocal de la Junta de la Sección de Psicología clínica. Laura y Marcelo comenzaron presentando al CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ con sus distintas áreas de trabajo que funciona en el Maresme. Después del desarrollo de cada caso, M. Edwards como supervisor de los mismos, presentó aportaciones y articulaciones muy ricas desde el punto de vista psicoanalítico. Jordi López nos habló de un hombre que sufría de paranoia con rituales obsesivos. Un sujeto cuya posición de ver y callar : la desnudez de la hermana, la escena en la cama de su padre y la vecina, es una identificación a un rasgo de la madre el ver y callar ante un hombre corrupto y amante de una vecina. También presenta conductas autolíticas como consecuencia de sentimientos de culpa a causa de sus fantasías masturbatorias. El desarrollo del caso con los avatares de la transferencia positiva y negativa (que con habilidad pudo sortear Jordi) nos muestra : cómo los acontecimientos de su vida y sus fantasías están vinculados a recorridos de la pulsión anal,, cómo la castración simbólica que no se ha efectuado aparece en lo real( alucinaciones de caída del pelo) cómo en sus fantasías desea sustituir al padre al lado de la madre como nos dice M. Edwards en sus comentarios posteriores, y que finalmente logra cuando el padre muere : el paciente lo dice de este modo: Ara sóc jo l home de la casa i haig de cuidar de la meva mare. Se produce una cierta estabilización a partir de una actividad artística: pintura y teatro que son dispositivos del Centro. También se fomenta su participación en actividades comunitarias.

7 El caso clínico presentado por Laura Gómez Quijada fue llamado La creadora de mansiones. Se trata de una mujer diagnosticada como esquizofrenia-paranoide que evoluciona hacia la hebefrenia. Su primer brote psicótico aparece a los 15 años. A través del trabajo terapéutico la paciente va construyendo lo que ella cree que es el origen de su enfermedad. Ella nos dice: se me acusó del Enviar el comprobante por fax a: asesinato del novio de su hermana o de su propio novio a los 12 años ; además els nens eran molt gamberros i es ficaven amb Colegiados: mi 25 i em van tenir que internar.. Crea también una filiación delirante donde los hombres nacen de Dios y las mujeres de la virgen, linaje mítico y asexuado como nos dice M. Edwards en el que ella está más allá de todo eso. Delirio parafrénico que se inicia a los 37 años con un contenido religioso en el que ella pasará de ser una enviada de Dios (cosa que no le apetece porque implica sacrificios como sucedió con Jesús) a ser de Dios. A partir de esta invención va creando las Mansiones donde como explica Laura ella construeix mansions on està tota la gent que ella escull: personatges famosos, els millors i els morts que ha resuscitat, els fills fruit dels embarassos delirants. Por este delirio logra localizar el goce de la invasión de los muertos sobre partes de su cuerpo, y repara omnipotentemente a los otros, deja de sentirse culpable y asesina y logra estabilizarse mediante esta metáfora delirante, nos señala M. Edwards. Se señalan también los avatares de la transferencia Hay una adjudicación del saber a secas y no del supuesto saber sobre la figura de la terapeuta; de ahí sus intentos de seducir a Laura. Y nos pregunta Edwards : de qué saber se trata? : cómo ocupar el lugar de una mujer una vez que pueda conseguir un hombre y en este sentido tanto su hermana que funciona para la paciente como yo ideal como la misma terapeuta son para ella las que pueden tener la clave de su enigma. De ambas presentaciones como de los comentarios de. Edwards, estas conclusiones : - los diagnósticos psiquiátricos no pueden ser estáticos, hay modificaciones, oscilaciones - Es fundamental una escucha y acompañamiento para estos pacientes que de este modo son tratados como sujetos, sin críticas ni cuestionamientos. Así el delirio es tomado como un intento de curación. - Se discutió ampliamente sobre los efectos de la paga a estos pacientes ya que no en todos los casos su efecto es positivo. Es el caso que presenta Jordi que sufre una melancolización a partir de ese suceso. Para otorgarla hay que tener en cuenta el momento del paciente, si él quiere o no tenerla, su subjetividad. Liliana Montanaro

8 RESENYES SESSIONS CLÍNIQUES: Resenya de la Sessió Transferencia a la cuenta Clínica: Banco Sabadell Nº: IMMIGRACIÓ I ADOLESCÈNCIA: ENTRE Enviar comprobante por fax o a: SÍSIF I HÈRCULES del 28 de març 2012 La sessió clínica va ser presentada per Nuria Pi i Mercè Tarrés, les dues psicòlogues, terapeutes familiars, la primera responsable del Servei d'atenció a les Famílies i la segona membre de l equip del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, membres dels Serveis de Salut Mental de Rubí del Consorci Sanitari de Terrassa. Ens van presentar la seva experiència amb famílies que varen iniciar un canvi migratori amb fills adolescents i en el país d acollida els hi han succeït esdeveniments dramàtics i/o estressants que posen en qüestió el fet migratori. Aquests fets els fa entrar en contacte amb els equips de Salut Mental, i altres equipaments de la xarxa i és a partir d aquesta relació, que les terapeutes reflexionen en els processos i en algunes de les conseqüències del fet migratori, els adolescents i les cultures d origen amb la cultura d acollida i la cultura de l equip terapèutic. La seva exposició va estar organitzada amb tres parts- Primer Una reflexió sobre les famílies emigrants que han consultat al seu Servei. Segon Presentació d un cas concret com a fil conductor. Tercer El conjunt d eines de treball que els hi resulten d utilitat. Van fer un breu recorregut del conjunt d elements que sovint es donen amb l emigració, com son les criances dels fills en edats infantils per algun altre familiar, els retrobaments desprès d anys de relació a distància, els projectes d emigració amb el desig de millorar la situació dels fills, i a vegades sentit per aquest fill com una pèrdua i no com una oportunitat, i en alguns casos, la simptomatologia conductual i /o depressiva dels adolescents com resposta al dolor familiar i molts altres aspectes de gran interès. Evidentment el cas concret va tenir molt d interès pels assistents, així com el treball realitzat amb els membres de la família que hi van participar.

9 Les eines que ens van oferir eren sobretot la flexibilitat de les terapeutes per rebre la petició i el Forma pago: treball a fer a partir de la definició de la família, i allò que ells defineixen com a dificultat, flexibilitat per acceptar sessions amb alguns i no tots els membres de la família, i la construcció de la informació de les històries vitals de manera fragmentada i a mesura com la família va compartint la narració dels fets, amb l augment de confiança que es va produint amb l equip terapèutic, així com la necessitat de treball en xarxa. I com expressa el títol de la sessió clínica, el posicionament del sistema terapèutic de Sísif a Hèrcules. Van anomenar a Humberto Maturana, Carles Sluzki, Celia Falicow i Jaime Inclán com referències teòriques. El assistents van ser molt actius a l hora de participar, amb reflexions i preguntes i van proposar fer un Seminari ja que es tractava d un tema molt extens que donava per una major aprofundiment dels diferents aspectes tractats. Gemma Baulenas