RECULL DE PREMSA COAC

Transcripción

1 RECULL DE PREMSA COAC Notícies de l 11 al 17 de juliol de 2009

2 INDEX NOTÍCIES AVUI - 17/07/09 L9: durant l estiu i molt més enllà. - 16/07/ : torna el creixement. - 16/07/09 Les bones idees no caduquen. - 16/07/09 La inflació cau a l eurozona per primer cop en la història. - 16/07/09 El final del turment. - 15/07/09 El banc alemany acabarà les obres de Les Arenes. - 15/07/09 Don Piso torna als orígens. - 14/07/09 Comença l enderroc dels bungalous del Club Med a Cadaqués. - 12/07/09 Calatrava rep el premi de disseny Steel. - 12/07/09 Destapen la catedral quatre anys després. - 12/07/09 Comencen els treballs de construcció del TGV al tram Sagrera-Trinitat. El Periódico - 17/07/09 España intenta sin éxito paralizar la sanción al Segarra-Garrigues. - 17/07/09 El nuevo tramo de la A-7 acaba con el embudo de Miami. - 17/07/09 Los vecinos irán a juicio si se levantan pisos en el Miniestadi. - 17/07/09 Entrevista: Jordi Pujol. Consejero delegado de Prefabricats Pujol. - 16/07/09 Barcelona donarà facilitats perquè Les Arenes puguin obrir el /07/09 La construcció i la baixa formació impedeixen retallar l atur a Espanya. - 16/07/09 Hereu busca tancar la requalificació de Miniestadi com més aviat millor. - 15/07/09 La finca que Josep Maria Jujol excavó en la roca. - 15/07/09 Hereu reivindica el Fòrum en la bienvenida a la torre de Hadid. - 15/07/09 Hereu y Laporta llegan a un acuerdo para la recalificación del Miniestadi. - 15/07/09 Fomento rechaza la alternativa catalana de la autovía A /07/09 Hereu toma posesión del llitoral de BCN tras la cesión del Estado. - 14/07/09 Hereu afirma que BCN no puede separar el AVE del aeropuerto. - 14/07/09 BCN abre el verano de obras más intenso desde los Juegos del /07/09 El Tour, el turismo y el paro. - 14/07/09 BCN, ciudad en obras. - 12/07/09 Los opositores dicen ahora que soterrar la MAT no es más caro. - 12/07/09 La catedral vuelve a mostrar la fachada tras 5 años de obras. - 11/07/09 La reforma de la avenida de Pau Casals se para por falta de dinero. - 11/07/09 Un gran dic de 14 quilòmetres evitarà la inundació del Delta. La Vanguardia - 17/07/09 Las obras de la Llotga de Lleida encaran la recta final. - 17/07/09 El Gobierno avalará con millones las hipotecas para VPO. - 16/07/09 La recalificación del Mini, en punto muerto. - 16/07/09 La Costa Brava más poética en imágenes. - 16/07/09 Un Argüelles totalmente ajeno. - 16/07/09 España no ha pedido millones de fondos de la UE a punto de caducar. - 16/07/09 El precio de la vivienda cae un 8,2% y vuelva a los niveles de inicios del /07/09 Sueños rotos. La generalitat busca un inversor para la Vall Fosca. - 15/07/09 Última primera piedra de la nueva Mina. - 15/07/09 La próxima crisis. - 15/07/09 Rehacer las ciudades a partir de la común. - 14/07/09 Ciudad en obras. Cuatro tramos del metro se cerrarán al mismo tiempo. - 14/07/09 Rafael Romero, reelegido presidente.

3 - 13/07/09 La arquitectura como experiencia espiritual. - 13/07/09 Entrevista a Josep Milà, Arquitecto: El precio de la vivienda debería establecerse a partir de parámetros totalmente objetivables. - 12/07/09 A la sombra del cesarismo. - 12/07/09 Clotet/Paricio y Ferrater, finalistas de los FAD. - 12/07/09 La mala financiación local ha causado la burbuja inmobiliaria. El País - 16/07/09 La venta de casas es incapaz de superar las operaciones mensuales. - 16/07/09 Arquitectura mil delicias. - 16/07/09 Hoffman, fundador de LinkedIn: Hay que separar la vida personal de la profesional. - 15/07/09 Los directivos de Don Piso compran la empresa. - 15/07/09 Nace un nuevo modelo de publicidad online. - 15/07/09 La vivienda aumenta su caída al 8,2% en el segundo trimestre. - 14/07/09 Templos que gritan, templos que susurran. - 14/07/09 Pisos protegidos más caros que los de precio libre. - 13/07/09 España es el país de la eurozona más dependiente de la construcción. - 12/07/09 Una rambla subterránea conectará el campus universitario del Besòs. - 12/07/09 Motive como Pep Guardiola. - 12/07/09 Entrevista: Paloma Sobrini. Decana del Colegio de Arquitectos de Madrid - 11/07/09 El Gobierno aprueba avalar el 50% de los préstamos para VPO. - 10/07/09 La banca sigue sin prestar para pisos sociales pese a los avales públicos. - 10/07/09 Entrevista: Thomas Krens. Director de proyectos internacionales de la Fundación Guggenheim. El Punt - 17/07/09 Barcelona: Una mostra revisa els deu darrers anys d història del Liceu al Palau Robert. - 17/07/09 Barcelona: La FAVB reclama a Hereu i a Trias que no especulin amb el sòl del Miniestadi. - 16/07/09 Les fronteres de les fronteres. - 16/07/09 Rubí: Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola acorden fer 24 accions conjuntes fins al /07/09 Girona: El preu dels habitatges cau un 7,6% el darrer any a la demarcació i arriba a euros/m /07/09 Tarragona: L Ajuntament de Tarragona crea un consell per divulgar el patrimoni modernista. - 15/07/09 Barcelona: Les obres del TAV ja arriben al temple. - 15/07/09 Palau-Solità i Plegamans: El Govern de Palau-solità, punta de llança de CiU en l oposició vallesana al pla territorial metropolità. - 15/07/09 Girona: L Ajuntament de Girona pagarà prop d 1,4 milions per tancar el litigi pel xalet Tarrús /07/09 Tossa de Mar: Una sentència diu que el govern de Mundet va actuar bé fent aturar unes obres a primera línia de mar, a Tossa. - 14/07/09 La Fundació Vila Casas, Eudald Carbonell, Bienve Moya i Octavi Serret, premis nacionals de cultura. - 14/07/09 Sabadell comença la gimcana d estiu. - 13/07/09 Entrevista: Lluís Lloret. Alcade de Bàscara. - 13/07/09 Girona: La convocatòria de centres comercials s ha tancat amb m2 sense cobrir. - 13/07/09 Girona: D entrada al campus. - 12/07/09 El govern d Hereu planifica 841 equipaments per als 73 barris barcelonins.

4 - 12/07/09 Entrevista: Josep Maria Bosch i Aymerich. Arquitecte i enginyer industrial. - 12/07/09 Dades sorprenents. - 12/07/09 Nous desequilibris. - 11/07/09 Un antic espai de la Seat a la Zona Franca es transformarà en una illa d equipaments. - 10/07/09 Girona: El govern té en marxa una quarantena d obres a les carreteres gironines pel Segre - 14/07/09 La Paeria crearà un nou visat per a l edificació en una prova pilot. Diari de Girona - 16/07/09 Resposta a Carme Pagès. Frederic Cabré, Col legi d Arquitectes de Catalunya a Girona - 15/07/09 Girona pagarà 1,4 milions d euros als amos del xalet Tarrús per protegir-lo. - 15/07/09 Entrevista: Josep Miàs i Gifre. Director de Miàs Arquitectes. - 15/07/09 Girona tindrà saló immobiliari però no serà de baix cost. - 15/07/09 Una sentència del TSJC impedeix la construcció de 10 xalets al camí de Marina. - 10/07/09 El Club Med s enderrocarà durant tot l estiu i s acumularà la runa en dipòsits. Correo de la Construcción - 26/06/07 Guía práctica de aplicación del CTE. - 26/06/07 Endesa promueve soluciones eficientes para la construcción sostenible. - 26/06/07 Los arquitectos españoles analizarán en Valencia los retos de la profesión. Construarea.com - 15/07/09 Tres proyectos españoles son finalistas de Premios Europeos Cobre en la Arquitectura. - 15/07/09 Constructores catalanes piden que el sector sea relevante en el nuevo modelo productivo. - 15/07/09 Seminario sobre la Aplicación del DB-HR. Herramienta y casos prácticos.

5 Avui Paper Barcelona Página 1 de 1 17/07/2009 L9: durant l'estiu i molt més enllà RESTRICCIÓ La construcció de l'accés al túnel de la Zona Franca des del viaducte obliga a tancar una de les entrades al port RITME Al Prat de Llobregat les obres avancen a bon pas i aviat s'acabarà el tram urbà QUIM TORRENT Recomana Enviar El teu nom del teu amic Comentari No es tracta precisament d'una obra d'estiu. Ja fa molts estius que dura, concretament vuit. Pas a pas, i amb més d'un entrebanc pel mig, la línia 9 del metro avança, tot i que les seves afectacions en superfície s'han limitat fins ara a l'obertura de grans pous per a les tuneladores i la construcció de pous més reduïts per a les estacions. Durant aquest estiu, però, cal fer una de les obres més singulars de la línia, que sí que comporta una afectació substancial en superfície. Es tracta del pas de la línia des del viaducte de la Zona Franca fins al pou de Can Tunis, on els trens s'endinsaran a les entranyes de la ciutat. El de la Zona Franca és l'únic tram per on des de l'exterior es podran veure els trens. Abans de passar per la ronda Litoral, però, els combois han d'entrar al túnel mitjançant una rampa peraltada que cal construir sobre el nus que distribueix les entrades i sortides de la ronda cap al port i el passeig de la Zona Franca. Això provocarà que en els pròxims mesos s'hagi de tallar l'accés al port a aquella altura i que es tanqui l'accés a la ronda Litoral en sentit Besòs, fet que complicarà la circulació en un nus que actualment ja és molt conflictiu. De fet, quan s'acabi aquesta obra està prevista la simplificació i millora del nus viari. És molt probable que aquesta no sigui l'única afectació que provoqui la L9 en aquesta mateixa zona. La complexitat de l'avaria que té aturada la tuneladora a prop de l'estació de Foc Cisell podria obligar a fer alguna intervenció des de la superfície, la qual cosa obligaria a restringir el trànsit. Tot i que els tècnics encara no han descartat res, en aquests moments ja no es treballa amb la hipòtesi d'haver d'obrir un gran pou al mig del passeig de la Zona Franca per canviar l'escut sencer de la tuneladora. Durant les últimes setmanes els bussos han treballat per substituir les dents malmeses de l'escut. Es tracta, però, d'operacions molt lentes, ja que han d'entrar a la part davantera de l'escut, que està a alta pressió per contenir possibles moviments de terra. Un cop canviades les dents serà el moment de fer proves per veure si la tuneladora pot arribar fins al pou de l'estació de Foc Cisell, on podria ser revisada més a fons. Es tracta de provar si el desgast de les dents és més baix canviant el tipus d'escumes que s'injecten al capçal i que serveixen perquè el fregament no l'escalfi excessivament. Lluny de la Zona Franca, les obres de la L9 han agafat velocitat de creuer. La tuneladora que està realitzant el tram urbà del Prat està avançant a bona velocitat. Es tracta de l'últim tram considerat difícil pels tècnics, ja que a la complexitat de passar per una zona deltaica s'hi afegia el risc de circular per sota d'edificis. Els assentaments, però, han estat mínims i, després de passar pel centre direccional, la màquina ja enfila cap a l'estació de Verge de Montserrat, on abandonarà el tram urbà. Aquesta tuneladora hauria d'acabar el seu recorregut a finals d'any o a principis del que ve a l'estació de Parc Logístic, després d'haver passat per Mercabarna. Si als ramals del Prat i la Zona Franca es treballa a ple rendiment, al tram central de la línia s'estan fent els primers desviaments de serveis. És el cas de l'estació de Mandri, que també servirà de pou de sortida de les tuneladores. Prop d'allà, a la Bonanova, també caldrà fer el desviament d'una canonada de gas afectada pel pas de la línia, que tindrà un potent intercanviador a la zona amb la línia del Vallès de FGC. Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 36. Divendres, 17 de juliol del 2009 Paraules clau: Zona, Franca, Tram, Tuneladora, Pou, Prat, Línia, Obres, Tracta, Estació

6 2010: torna el creixement Página 1 de 1 16/07/2009 Economia Paraules clau Mar Jiménez gran petit 7 opinions 0 vots La Caixa, Jordi Gua 2010: torna el creixement Injecció d optimisme del servei d estudis de La Caixa, dirigit per Jordi Gual. Ahir es va presentar l informe mensual de l entitat financera. El primer epígraf de la primera diapositiva del PowerPoint amb el que l economista en cap de l entitat va desgranar les seves previsions va ser inequívoc: El pitjor de la recessió ha passat, però la recuperació serà lenta. Segons La Caixa, la llum és a prop, en forma d unes taxes de creixement del PIB que tornaran a ser realitat per a l economia espanyola a mitjans del L entitat financera catalana preveu que aquest any es tancarà amb una contracció del 3,7%, si bé el 2010, que registrarà taxes de creixement positiu ja al primer semestre, s assoliria l estabilització amb un PIB del 0%, en un entorn d extraordinària incertesa. Les previsions de La Caixa, ja de per si positives, ho són encara més si es té en compte que superen en optimisme el ministeri d Economia, que preveu que la contracció del PIB continuï fins al 2010, amb un decreixement del 0,3%. Però és que aquest mateix cap de setmana, Caja Madrid va estimar una caiguda del PIB per al 2010 de l 1%. El contrast amb l estimació de La Caixa és substancial. Gual, que va augurar un horitzó de tipus d interès molt baixos, considera que la recuperació espanyola es fonamentarà en l impuls del sector exterior, els paquets públics que mantindran el consum com les ajudes a la compra d automòbils i per la inversió en infraestructures. La cara amarga d aquest quadre macroeconòmic és, tanmateix, la destrucció d ocupació. I és que a mitjans de l any vinent, quan l economia torni a assaborir el verd del creixement positiu, s estima que la taxa d atur tocarà sostre. 4,5 milions d aturats Es preveu que el 2010 prop de 4,5 milions de persones no tindran feina, amb una taxa d atur del 19,3%. Tot i això, Gual va puntualitzar que el mercat de treball ja ha sofert un ajust molt intens i, malgrat que encara hi ha recorregut a l alça de l atur, no es podrà comparar amb la retallada dels últims mesos. Gual va predir que la recuperació econòmica mundial vindrà de la mà del dinamisme econòmic d Àsia la Xina ha crescut un 6,1% el primer trimestre i dels països emergents de l Europa central i oriental, que impulsaran les economies amb què estiguin més interconnectades. En aquest sentit, Gual estima que l economia dels EUA es recuperarà abans que l europea. Opinió del lector

7 Avui Paper Economia Página 1 de 1 16/07/2009 Immobiliari Les bones idees no caduquen RENOVAR A Trocapiso.com els usuaris intercanvien la seva vivenda SOLUCIÓ Una web creada per combatre les dificultats per vendre ORÍGENS L'antic concepte del bescanvi és la base del negoci MAR MAMPEL Recomana Enviar El teu nom del teu amic Comentari Mentre els actors del mercat immobiliari esperen que passi el temporal, promotors, intermediaris i particulars elaboren les seves pròpies estratègies per adaptar-se al nou escenari. En dos anys, més del 70 per cent de les agències han hagut de tancar perquè els pisos no es venien. La llei de la oferta i la demanda és implacable i cap de les immobiliàries ara desaparegudes hi ha pogut fer res. D'altres, però, han sabut reaccionar en veure com perdien els clients a cada transacció fallida. Per a Pere Pagès, fundador de Trocapiso.com, aquesta no era una opció, així que partint del fet que "qualsevol bé es pot bescanviar" va crear una plataforma a través de la qual l'usuari pogués intercanviar el seu habitatge per la d'un altre. Tot i ser un projecte innovador, les bases d'aquest negoci són més velles que l'anar a peu. Es tracta de l'intercanvi o barata, la forma més primigènia de comerç que coneix l'ésser humà. Això en l'actualitat es tradueix en una web a través de la qual l'usuari pot vendre el seu pis a canvi de comprar-ne un altre. La senzillesa convertida en un negoci però, això sí, primer cal que "els usuaris amb els interessos compartits es trobin", una possibilitat que pot semblar remota però que el director general aclareix: "Com més pisos tinguem, més interessos quadraran". És per això que aquesta companyia acabada de néixer treballa amb immobiliàries que nodreixen el sistema posant a la web de Trocapiso tota la seva cartera de pisos. L'única condició és que "mantinguin un mínim d'ofertes cada mes", aclareix Pagès. D'aquesta relació en què els interessos són comuns donades les circumstàncies, el director n'espera treure un volum més gran d'ofertes i passar "dels 135 pisos que tenim actualment fins als abans d'acabar l'any 2009". Javier Tejero és un dels clients que ja han trobat algú amb qui fer el bescanvi del seu habitatge. El seu problema era que a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), on es trasllada per motius laborals, "en ser un poble petit, no hi havia gaire flux d'immobles". Aquesta manca d'oferta és d'un dels problemes que es resol amb la web, ja que amb el creixent nombre d'immobles anunciats la possibilitat de trobar algú a qui comprar un pis és més elevada. Tot i que la transacció encara no s'ha produït, aquest usuari destaca que aquesta manera de fer-ho "és idònia perquè no volia haver de preocupar-me de tot el que implica vendre's un pis". Tejero fa referència a un dels serveis que ofereix l'empresa a través dels agents trocapiso, és a dir, professionals d'agències immobiliàries que assessoren en tot el procés de compravenda. Interessos compartits "Per aquest servei l'usuari paga una comissió d'intermediació d'entre l'1,5 per cent i el 3 per cent sobre el preu de la venda de l'habitatge a la immobiliària", explica Pagès. Al seu torn, una part d'aquesta comissió se la queda Trocapiso.com, cosa que representa la seva principal font d'ingressos, ja que inscriure's a la web i posar "un nombre il limitat de pisos en oferta" és gratuït. "Tant el particular com les immobiliàries només paguen en el moment que es procedeix a fer la compravenda", aclareix. I és que, malgrat que aquest negoci es desenvolupi en aquest sector, "no fem d'immobiliària", explica el fundador del grup. Tot i que la infraestructura d'aquest empresa és petita -en total són tres treballadors-, aquesta proposta per desencallar la situació del sector immobiliari "va despertar molt d'interès al saló del low cost", un èxit amb el qual el seu fundador té previst facturar euros a finals d'any i que avui es fa realitat amb la inauguració de les oficines, "el lloc físic on l'usuari es pot adreçar si no vol fer-ho tot per la web". Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 16. Dijous, 16 de juliol del 2009 Paraules clau: Trocapiso, Web, Usuari, Pagès, Vendre, Pisos, Negoci, Habitatge, Fundador, Interessos

8 Avui Paper Economia Página 1 de 1 16/07/2009 La inflació cau a l'eurozona per primer cop en la història L'IPC interanual se situa al juny en el -0,1% a causa del descens del petroli i de les dades negatives a l'estat espanyol, Irlanda i Portugal Els productes energètics baixen sensiblement i puja el tabac XAVIER ALEGRET Recomana Enviar El teu nom del teu amic Comentari El descens dels preus al juny en països com Espanya, Portugal i Irlanda ha arrossegat l'ipc de l'eurozona a la seva primera taxa negativa de la història, amb una caiguda interanual del 0,1%, segons les dades provisionals fetes públiques ahir per l'oficina estadística de la UE, l'eurostat. Aquesta xifra suposa un descens d'una dècima de l'ipc interanual, que al maig era zero. En canvi, els preus a l'àrea de la moneda única han crescut dues dècimes respecte del maig. Els motius d'aquest descens interanual dels preus cal buscar-lo en l'efecte petroli, ja que el cru Brent valia al voltant dels 70 dòlars el barril al juny mentre que fa un any cotitzava al doble d'aquest preu. L'abaratiment de l'or negre a causa de la caiguda de la demanda s'ha traduït en un abaratiment important de bona part dels béns, especialment dels productes energètics i del transport. Malgrat aquests indicadors, a la majoria d'estats de la zona euro els preus encara creixen i, de fet, la mitjana dels vint-i-set països de la UE és encara positiva (0,6%). Entre els productes que més han caigut al juny a l'eurozona hi ha els combustibles per a calefacció (39%) i el transport (19%). Per contra, els que més pugen respecte al juny del 2008 són el tabac (5,5%) i l'electricitat (5%). En aliments, la carn puja un 1,4% i la llet, els ous i el formatge baixen un 3%. Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Dijous, 16 de juliol del 2009 Paraules clau: Ipc, Descens, Interanual, Portugal, Irlanda, Eurozona, Preus, Productes

9 Avui Paper Barcelona Página 1 de 1 16/07/2009 Les obres d'estiu (3) El final del turment DURADA L'intercanviador de Diagonal-Provença s'acabarà al mes de novembre, després de més de tres anys d'obres ENCARIMENT El pressupost s'ha disparat un 53% respecte als 28,8 milions pels quals es va adjudicar l'obra PROBLEMES El desviament de serveis, la part més complicada QUIM TORRENT Recomana Enviar El teu nom del teu amic Comentari A finals d'any s'acabarà el turment. Els veïns del carrer Rosselló entre Enric Granados i el passeig de Gràcia respiraran alleujats quan arribi el mes de novembre, quan està previst que s'acabin les obres de l'intercanviador de Diagonal. En aquell moment hauran estat més de tres anys d'obres -gairebé tres i mig, si es compta el desviament de serveis- que han posat a prova la paciència de veïns, comerciants i viatgers. Els treballs ja van entrar en la recta final aquesta primavera passada. De fet, el nou vestíbul de la L5 sota la rambla Catalunya està pràcticament enllestit. El director general de Transport Terrestre, Manuel Villalante, va explicar ahir que en aquest punt l'obra civil "està molt avançada" i que es treballa amb la intenció d'obrir-lo al públic a finals d'agost o principis de setembre. També està molt avançat el passadís entre la L5 i la L3, correspondència que actualment els viatgers han de fer passant pel carrer. Igual com es va fer amb la connexió entre la L5 i l'estació de Provença de FGC, s'ha hagut de rebaixar el nou passadís per evitar els desnivells entre vestíbuls. L'amplada del passadís també s'ha ampliat per donar cabuda a dues cintes transportadores -una en cada direcció-, que faran més ràpid l'intercanvi entre línies. Un cop acabada la llosa que tapa el passadís es podrà començar a treballar en la instal lació dels aparells mecànics. On encara es treballa de valent és en la construcció del nou vestíbul de la L3 al lateral Llobregat del passeig de Gràcia. Tafanejant per sobre les tanques de protecció de l'obra, els vianants poden veure aquests dies com els operaris segueixen eixamplant la superfície de l'estació, just al xamfrà de la cruïlla de Rosselló amb el passeig de Gràcia. Es tracta, com reconeix Villalante, d'un dels punts on la complexitat de l'obra ha estat més alta. "Vam haver de desviar un col lector que passava per on havia d'anar el nou passadís", explica Villalante, que visita freqüentment una obra que afecta uns viatgers diaris. El responsable de transports del govern considera que, tal com va passar amb el primer tram d'obres, els mesos de molèsties ininterrompudes tindran la seva compensació amb una connexió molt més ràpida i còmoda per al viatger. Aquesta ha estat una de les obres més complicades que s'han fet els últims anys a Barcelona, ja que, a excepció de l'aturada durant un parell de setmanes de la L5, els treballs s'han fet sense interrompre el servei de les línies. "El desviament de serveis ens ha complicat la vida", reconeix Villalante, que explica que algunes de les conduccions s'havien de detectar mitjançant sondejos i prospeccions de terreny perquè eren molt antigues i no hi havia plànols. Prova que els treballs han estat més complicats del que inicialment es preveia és que l'execució s'acabarà allargant sis mesos més del previst i, sobretot, que el pressupost de l'obra ha crescut un 53%. L'adjudicació es va fer el 2006 per 28,8 milions d'euros, però el cost final de l'obra pujarà 44,2 milions. Queixes dels comerciants Tot i l'increment de preu, el temps de durada de l'obra no s'ha pogut rebaixar, cosa que ha molestat els comerciants de la zona, que se senten perjudicats. Tot i que el departament d'obres Públiques els manté al dia de l'estat de les obres i s'ha compromès a acabar-les abans de l'inici de la campanya de Nadal, els comerços es queixen que no han rebut ajudes o rebaixes en els impostos. A més, les darreres setmanes han tornat a aparèixer moltes rates del voltant de les obres. Villalante considera aquest intercanviador una peça clau en la mobilitat de Barcelona. "Amb la línia 9 i l'acabament d'altres obres pràcticament doblarem els quilòmetres de xarxa que teníem fa deu anys, però Barcelona té un dèficit d'intercanviadors", assenyala Villalante, que està preparant el projecte constructiu d'una obra de similars característiques, que es farà entre les línies 2, 3 i 4 de metro i l'estació de Passeig de Gràcia de Renfe. Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 33. Dijous, 16 de juliol del 2009 Paraules clau: Obres, Obra, Villalante, Carrer, Rosselló, Gràcia, Barcelona, Passadís, Passeig, Provença

10 Avui Paper Barcelona Página 1 de 1 15/07/2009 URBANISME Un banc alemany acabarà les obres de Les Arenes MARIA FAVÀ Recomana Enviar El teu nom del teu amic Comentari L'entitat financera Aareal Bank de Wiesbaden (Alemanya) podria ser la salvació del complex comercial i d'oci de Les Arenes, si finalment injecta liquiditat al projecte i aconsegueix acabar les obres. El complex, que ja està enllestit en un 80%, fa cinc mesos que està aturat. Aquesta informació va transcendir ahir durant la comissió de promoció econòmica municipal que es va celebrar a l'ajuntament de Barcelona. L'AVUI ja va avançar el 5 de juliol que un grup alemany estava interessat en el projecte però que posava com a condició augmentar la superfície comercial. Els grups municipals de CiU i ERC van preguntar durant la comissió per l'estat del projecte. El tinent d'alcalde d'hisenda i Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, va descartar del tot la possibilitat que l'ajuntament expropiï Les Arenes per acabar-les, i va dir que el banc alemany injectarà liquiditat al projecte i que d'aquesta manera es podran finalitzar les obres. Pel que fa a l'augment de superfície comercial, un extrem que preocupa molt els comerciants de Sants, Carnes va assegurar que no se n'havia parlat. La regidora Sònia Recasens (CiU) també va preguntar pels treballs que han de connectar el carrer Diputació amb la carretera de Sants, que estan aturats des de fa molts mesos, cosa que perjudica greument el comerç de la zona. Carnes va assegurar que aquestes obres s'acabaran el Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 32. Dimecres, 15 de juliol del 2009 Paraules clau: Arenes, Obres, Carnes, Alemany, Projecte

11 Avui Paper Economia Página 1 de 1 15/07/2009 Immobiliari Don Piso torna als orígens CANVIS La companyia pren un nou rumb en ser subhastada FAMILIARITAT L'antic director general és qui s'ha quedat l'empresa OFERTES Habitat ven la seva filial per euros MAR MAMPEL Recomana Enviar El teu nom del teu amic Comentari Un dels actors que van ser testimonis del naixement de Don Piso i que n'ha estat director general els últims anys, canvia de rol i pren ara les regnes del negoci com a nou propietari de la companyia. Es tracta de Lluís Pérez, el guanyador de la subhasta que va organitzar Habitat per vendre la seva filial de compravenda d'habitatges. Tot i que hi havia un total de sis ofertes sobre la taula, entre les quals hi havia la d'expofinques, que va augmentar-la fins a arribar a euros, i la de Credit Services, per la quantitat de euros, l'oferta de Pérez de euros va ser la guanyadora. La història d'aquesta franquícia comença el 1984, l'any que l'empresari català Ángel Fernández va decidir fundar-la i iniciar una aventura en la qual estava present com a director general el que ara és el nou propietari de la companyia. El que va començar com una petita empresa va acabar sent una franquícia amb 400 centres, dels quals 150 eren propis i 250 franquiciats. El punt d'inflexió del grup va produir-se el 1994, ja que el període de bonança econòmica havia propiciat un boom immobiliari que impulsaria definitivament el creixement de la companyia. I això és precisament el que va dur el seu fundador a convertir Don Piso en una cadena el 1996, el moment en què va iniciar les seves primeres accions com a franquiciador. El 2001 la constructora Ferrovial va comprar el grup per 18 milions d'euros, excepte una xarxa de 16 oficines que van continuar sent propietat d'ángel Fernández. La constructora de Madrid apostava per Don Piso en la seva estratègia d'augmentar la seva presència en tota la cadena del negoci immobiliari. El 2006, davant els símptomes d'esgotament del boom immobiliari, la constructora va decidir, però, vendre la seva divisió immobiliària, operació que va provocar que Don Piso passés a mans de la promotora catalana Habitat. La situació concursal d'habitat l'ha obligat ara a desprendre's d'aquesta filial de compravenda d'habitatges, que acumula 65 sucursals. L'empresa va arribar ahir a un acord amb el nou propietari en virtut del qual Lluís Pérez podrà gestionar tant la marca com els dominis de la companyia fundada fa 25 anys. Pérez, a més, obté els drets per gestionar la venda dels 129 pisos que Habitat comercialitzava a través de la seva -fins ahir- xarxa. El nou propietari es disposa així a iniciar una segona etapa per reviure els esplendorosos anys de la firma. Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 13. Dimecres, 15 de juliol del 2009 Paraules clau: Don, Piso, Habitat, Companyia, Pérez, Euros, Immobiliari, Propietari, Ofertes, Filial

12 Avui Paper Societat Página 1 de 1 14/07/2009 MEDI AMBIENT Comença l'enderroc dels bungalous del Club Med a Cadaqués Un any d'obres per fer desaparèixer la ciutat de vacances La zona s'integrarà al paratge natural ELISABET ESCRICHE Recomana Enviar El teu nom del teu amic Comentari Tres mesos després del previst, finalment ahir va començar l'enderroc del primer dels més de 400 bungalous que van formar part el complex de vacances Club Mediterranée, construït als anys 60 a Cadaqués (Alt Empordà) en ple Parc Natural del Cap de Creus. Està previst que les feines d'enderrocament durin un any i s'estan fent amb maquinària lleugera i manualment per ser "respectuosos" amb el medi ambient, segons va explicar Rubén Díez, responsable provincial de l'empresa encarregada de fer les obres, Tragsa. Inicialment estava previst que l'enderroc de les 443 edificacions comencés per Setmana Santa i es paralitzés a l'estiu -tal com preveu la normativa municipal- perquè el pas dels camions pels carrers estrets de la vila no entorpís la temporada turística. A causa del retard dels treballs, però, el consistori cadaquesenc ha donat el vistiplau perquè es treballi també al juliol i a l'agost amb la condició que durant aquests dos mesos la runa s'aboqui en uns contenidors ubicats a la mateixa zona que el complex. Un cop acabat l'estiu, els camions podran començar a traslladar-la. Es calcula que l'enderroc generarà prop de m3 de runa i costarà uns 3 milions d'euros, que pagarà íntegrament el ministeri de Foment. Un cop estigui tot a terra, el departament de Medi Ambient serà l'encarregat de gestionar els residus, tornar a les 4,5 hectàrees de superfície afectada per la demolició el seu aspecte original i fer la zona visitable. Per aconseguir convertir la zona en paratge natural, el govern hi invertirà prop de 4 milions d'euros. Entre altres accions, la Generalitat adequarà camins, traurà la fauna invasora i hi construirà un aparcament. "Era un enderroc molt esperat", va destacar ahir el subdelegat del govern central a Girona, Francesc Francisco-Busquets. Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 28. Dimarts, 14 de juliol del 2009 Paraules clau: Club, Enderroc, Med, Cadaqués, Zona, Medi, Ambient, Natural

13 Avui Paper Cultura i Espectacles Página 1 de 1 14/07/2009 Calatrava rep el premi de disseny Steel REDACCIÓ Recomana Enviar El teu nom del teu amic L'arquitecte valencià Santiago Calatrava ha estat guardonat amb el premi europeu de disseny Steel pels tres ponts sobre el nou eix viari de la ciutat italiana de Reggio Emilia. El lliurament del premi es farà durant el congrés internacional sobre les innovacions en el camp de la construcció que se celebrarà a Barcelona del 16 al 18 de setembre. Els ponts de Reggio Emilia formen part de tot un complex arquitectònic que inclou la nova estació de tren de la ciutat, coberta amb una espectacular estructura de vidre. Comentari Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 48. Diumenge, 12 de juliol del 2009 Paraules clau: Calatrava, Steel, Premi

14 Avui Paper Barcelona Página 1 de 1 14/07/2009 Destapen la catedral quatre anys després Una lona publicitària tapava fins ara la façana El ministeri de Foment no ha pagat encara la seva part de l'obra MARIA FAVÀ Recomana Enviar El teu nom del teu amic Comentari La lona que durant quatre anys ha tapat la façana de la catedral de Barcelona ja ha estat retirada i ahir va començar l'operació per treure la bastida. Primer hi havia una lona mimètica i després la van substituir per una de publicitària per recaptar diners. La restauració de la catedral es va iniciar el 2004 i els treballs encara continuaran un any més. El cost final de l'obra serà de 13 milions d'euros. Una part d'aquests diners, 3 milions, els havia d'aportar el ministeri de Foment, però segons Martí Bonet, el canonge conservador del temple, aquesta partida encara no s'ha rebut. Els altres deu milions s'han recaptat amb les entrades de cinc euros que paguen els turistes, amb les donacions dels fidels, que han arribat al mig milió d'euros, i la resta ho han aportat el govern i l'ajuntament. L'Estat ja va excloure Barcelona del pla de catedrals. La façana de la catedral, que és un fals gòtic que només té cent anys, té un mal de la pedra que afecta la majoria d'edificis de final del segle XIX i començaments del XX, que van utilitzar el ferro en la seva construcció. Amb el pas del temps i a causa de la humitat que hi ha a la ciutat, els ferros s'han oxidat, han augmentat de volum fins a un 20% i han esberlat les pedres. Aquesta és la causa dels despreniments d'algunes façanes. La pedra amb què es va construir la catedral prové de la muntanya de Montjuïc i s'ha pogut substituir en part gràcies a un dipòsit que conserva l'ajuntament. Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 42. Diumenge, 12 de juliol del 2009 Paraules clau: Catedral, Lona, Foment, Publicitària, Part, Façana

15 Avui Paper Barcelona Página 1 de 1 14/07/2009 INFRAESTRUCTURES Comencen els treballs de construcció del TGV al tram Sagrera-Trinitat S'aixecaran sis murs pantalla del túnel i s'iniciaran les obres de l'accés viari a l'estació Dimarts, primers talls de sis illes al carrer Mallorca REDACCIÓ Recomana Enviar El teu nom del teu amic Comentari La primera fase de la construcció del tram del TGV entre la Sagrera i el nus de la Trinitat comença aquest diumenge. L'empresa pública ferroviària Adif instal larà sis pantalles perimetrals de 27 metres de llarg cada una, que formaran el túnel de la línia d'alta velocitat entre l'estació i la sortida de Barcelona cap al Besòs. El tram en obres, que té una longitud de 4,2 quilòmetres, afectarà el trànsit del carrer Josep Soldevila i la ronda de Sant Martí, que actualment esdevenen el cul-de-sac de força carrers dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí. Els treballs començaran amb el tancament de la zona on es faran les obres i el desviament de la circulació dels carrers afectats. Les obres també han obligat a canviar el sentit de la circulació de dos carrils del carrer de Sant Adrià, entre Ferran Junoy i Ciutat d'asunción. També s'han anul lat les parades de la línia 22 d'autobús i s'ha establert un itinerari alternatiu per facilitar la circulació de vehicles. El cost total de les obres en aquest nou tram del TGV és de 245,4 milions d'euros, i són finançades en part pel Consorci Barcelona Sagrera Alta Velocitat. Les tres administracions financen les obres dels accessos viaris a l'estació, mentre que Adif s'encarrega en solitari de l'obra ferroviària. D'altra banda, tal com ja va anunciar aquest diari, dimarts vinent, dia 14, s'iniciarà finalment la construcció del pou per a la tuneladora del TGV situat a la confluència del carrer Mallorca i el carrer Padilla. L'afectació per les obres obligarà a tallar el trànsit rodat al tram del carrer Mallorca comprès entre Castillejos i Sicília i establir itineraris alternatius a través dels carrers Castillejos, Aragó, el lateral de l'avinguda Diagonal i Sicília. Les obres, tot i que permetran mantenir el carril bus, han obligat a canviar la ubicació de les parades de les línies 13, 33, 34, 43, 44, 50,51, B20, B24, N1 i N7, i les del Bus Turístic. Des de fa un any i mig hi ha operaris treballant a la zona per fer cales del terreny. Les obres de caràcter previ i de desviament dels serveis van començar a principis de juliol, però a partir de la setmana que ve tindran un abast més gran. El pou, un dels dotze que s'han de fer al llarg del recorregut del túnel pels carrers Provença i Mallorca, es farà servir com a punt de manteniment de la tuneladora. També exercirà de pou de ventilació i de sortida d'emergència. Tindrà un diàmetre interior de 19 metres i una profunditat de 41. Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 42. Diumenge, 12 de juliol del 2009 Paraules clau: Obres, Mallorca, Carrer, Tgv, Sagrera, Tram, Sant, Treballs, Trinitat, Construcció

16 SOCIEDAD VIERNES 17 DE JULIO DEL M MEDIOAMBIENTE España intenta sin éxito paralizar la sanción al Segarra-Garrigues El conseller Llena admite que no ha logrado que Bruselas frene el expediente La Comisión Europea prepara otro dictamen negativo sobre el proyecto ELISEO OLIVERAS BRUSELAS El Gobierno y la Generalitat intentaron ayer apaciguar a la Comisión Europea y frenar el expediente sancionador reactivado por la inauguración del canal Segarra-Garrigues, pero sin demasiado éxito. El conseller de Agricultura, Joaquim Llena, reconoció tras la reunión con el Ejecutivo comunitario que «no» había obtenido ninguna garantía de que se paralizaría de nuevo el expediente contra el proyecto de irrigación, que el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (UE) declaró ilegal en diciembre del 2007 por no respetar la legislación comunitaria sobre medioambiente y protección de la naturaleza. ULTIMÁTUM / El comisario de Medioambiente, Stavros Dimas, está preparando un nuevo dictamen negativo sobre el proyecto para el próximo 22 de julio, lo que constituiría un ultimátum previo a la presentación de una nueva denuncia ante el Tribunal Europeo con una petición de elevadas sanciones diarias contra España. Llena admitió que «es muy difícil» que se pueda llegar a un acuerdo sobre las exigencias de la Comisión Europea antes de esa fecha. El comisario Dimas considera insuficientes las ofertas presentadas hasta ahora por la Generalitat para ampliar la superficie de las zonas de protección especial de aves. No obstante, el conseller Llena aseguró que la reunión con el Ejecutivo comunitario había sido «cordial» y «muy provechosa», con un carácter eminentemente «técnico»y «jurídico». El Gobierno y la Generalitat indicaron que continuarán los «contactos» y el «intercambio de información» con la Comisión Europea a lo largo de los próximos días para intentar llegar a un acuerdo. DEMASIADO TARDE / Dimas considera que España ha tardado mucho en reaccionar y que ha intentado aplicar una política de hechos consumados. El comisario recuerda que envió en diciembre del 2008 la primera carta de advertencia formal porque seguía sin aplicarse la sentencia del Tribunal de la UE. La Comisión Europea exige a España un informe completo de impacto medioambiental y la definición de suficientes zonas de protección y medidas para minimizar ese impacto. H 33 Tramo del canal Segarra-Garrigues, con las casas de Ponts (Noguera) al fondo. aves esteparias amenazadas CALANDRIA 3 Anida en el suelo, junto a las plantas. SISÓN 3 Oculta el nido entre hierbas y cultivos. DIAGNÓSTICO DE UN ESPECIALISTA DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA Esto es como poner un elefante en el polo Norte Delfí Sanuy, catedrático de gestión de fauna de la Universitat de Lleida, está convencido de que la conversión en regadío de las áridas llanuras de Lleida merced al canal Segarra-Garrigues acabaría con las aves esteparias que la UE quiere preservar: la calandria, la terrera, el sisón y la carraca. «Al cambiar de secano a regadío, estas aves desaparecen. Es como si pones a un elefante en el polo Norte. No se salvaría». «No importa que con otros cultivos lleguen otras aves a estas tierras; hay que salvar las que hay ahora porque las protegen las leyes catalana, española y comunitaria», afirma Sanuy, quien argumenta que el regadío rompería el hábitat de unas zonas delimitadas en el atlas de pájaros nidificantes de Catalunya Sanuy apunta que lo que se po- MARTA RAÏCH TERRERA 3 Vuela bajo y nunca se posa en los árboles. CARRACA 3 Se relaciona con un ruidoso rac-rac. dría hacer en algunas zonas es un pequeño riego de apoyo, «pero eso hace falta estudiarlo». «Un científico no puede decir si un mínimo regadío de apoyo irá bien o mal, no hay estudios hechos». Sobre la elevada cantidad de hectáreas que la Comisión Europea quiere preservar en Catalunya y en España, Sanuy insistió en que los ornitólogos colegiados han detectado en estas zonas especies que están protegidas. «En Catalunya hay un colectivo de ornitólogos muy potente. Se han pateado el territorio kilómetro a kilómetro», asevera. ROSA MATAS METEOROLOGÍA Y Un frente frío llega hoy a Catalunya con nieve en el Pirineo y lluvias ÓSCAR TORAL BARCELONA Un súbito cambio de tiempo acompañado previsiblemente de lluvia, viento e incluso nieve permitirá a los catalanes disfrutar hoy de un día más fresco que los pasados, con un descenso térmico de entre 4 y 6 grados en la mayoría del territorio y de hasta 15 en las zonas de alta montaña. La tregua ante la canícula, no obstante, será efímera, ya que las temperaturas volverán a subir a partir de mañana y recuperarán el domingo los valores habituales del verano, según el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Una borrasca que cruzará Francia de oeste a este ocasionará esta alteración al afectar de refilón a las comarcas catalanas. Su amplio radio de acción puede motivar desde esta mañana chubascos en cualquier punto. Las precipitaciones serán más intensas por la tarde, sobre todo en las comarcas de Barcelona y Girona, donde incluso puede caer granizo. Las lluvias se restringirán mañana al extremo noreste. El cambio de tiempo concede una efímera tregua ante la canícula En cuanto a la nieve, puede aparecer en cantidades poco importantes por encima de los metros en la zona más occidental del Pirineo Vall d Aran, la Alta Ribagorça y los dos Pallars. RACHAS DE MÁS DE 90 KM/H / El fuerte viento, que superará los 90 kilómetros por hora, será el fenómeno más excepcional vinculado al frente frío, según el jefe de predicción del SMC, Eliseu Vilaclara. Las rachas afectarán hoy desde media mañana a los dos extremos del litoral la Costa Daurada y el Empordà, por la tarde se extenderán al litoral central, y de noche llegarán al Pirineo. El viento amainará mañana. El descenso térmico generalizado se dejará notar hoy con temperaturas entre 4 y 6 grados más frías, y alcanzará el nivel más bajo en la madrugada de mañana. Si la pasada noche las mínimas de Barcelona y el resto del litoral rondaron los 23 grados, en la próxima pueden situarse en torno a los 17. En el interior, el descenso también será de unos seis grados; en el Prepirineo, de alrededor de ocho, y por encima de los metros, de hasta 15. Así, los termómetros en las zonas de alta montaña pueden situarse en 5 grados, mientras que ayer estaban en torno a 20. Las temperaturas empezarán a recuperarse mañana por la mañana y volverán el domingo a los registros habituales de mediados de julio. H

17 CATALUNYA VIERNES 17 DE JULIO DEL MEJORA EN LA RED VIARIA DE TARRAGONA El nuevo tramo de la A-7 acaba con el embudo de Miami Júbilo vecinal por la apertura de la autovía entre Mont-roig y L Hospitalet de l Infant Tarragonès RAFAEL MORALES MONT-ROIG DEL CAMP La apertura del tramo de la autovía A-7 entre Montroig del Camp y Vandellòs i L Hospitalet de l Infant disparó ayer la euforia entre la población de Miami Platja. Un centenar de vecinos de este núcleo costero perteneciente a Mont-roig se echó a la calle para celebrar que ya no tendrán que soportar el continuo paso de camiones y los numerosos problemas de la barrera en que se había convertido la carretera N-340 a su paso por el municipio. «Es un hecho histórico», afirmó emocionado Fran Morancho, alcalde de Mont-roig y vecino de la zona afectada. El edil prefirió compartir la fiesta espontánea que se organizó en Miami a través de mensajes SMS, que asistir al acto oficial en el que el delegado del Gobierno, Joan Rangel, procedió a la apertura del nuevo tramo que ha costado 45,4 millones. Este es el tercer tramo que se pone en marcha en la autovía que discurre paralela a la autopista AP-7 por Tarragona. Los dos anteriores enlazaron Vila-seca y Mont-roig del Camp. La nueva obra tiene casi nueve kilómetros de recorrido, pero permite evitar el embudo circulatorio en que se convertía el paso por Miami. «Es una mejoría notable porque Las obras no estarán totalmente finalizadas hasta el mes de diciembre podremos tener una vía de gran capacidad para salvar algunos de los tramos más conflictivos de la N- 340», explicó Rangel. La obra, de todas formas, todavía no está concluida. En sentido norte, desde la nuclear de Vandellòs hasta L Hospitalet, solo se ha habilitado uno de los dos carriles existentes debido al peligro de desprendimientos de rocas que hay en algunas zonas. Se espera que las obras estén totalmente acabadas a finales de este año, según informó Rangel. BENEFICIO GENERAL / El Ministerio de Fomento coordinó la apertura del nuevo tramo de la A-7 con la entrada en pleno funcionamiento de los enlaces de la misma autovía en la entrada de Tarragona. Son infraestructuras que no solamente beneficiarán al tráfico local y a los vecinos de Miami, ya que, al margen de la autopista, el antiguo trazado de la N-340 era obligatorio para los miles de turistas que durante el verano acuden a las playas de la zona. El alcalde de Mont-roig, además de sumarse a la fiesta de ayer, ya ha programado para todo el día 25 ocupar con diversas actividades los cuatro kilómetros de carretera que cruzan el casco urbano y que habían sido motivo de numerosas protestas y reivindicaciones. «Atropellos, atascos, el intenso tráfico de camiones y coches, la carretera es una auténtica barrera», resumió Morancho. H LA APERTURA DE LA A-7 0 N Tramo inaugurado de la A-7. 9 km 2 KM seis años de trabajos en Girona LOS TRAMOS DE LA AP-7 A AMPLIAR FRANCIA ESPAÑA AP-7 3 carriles LAS OBRAS EMPEZARÁN A FINALES DE OCTUBRE AP-7 Figueres sud Vilademuls Banyoles C-44 Girona 4 carriles 3 carriles EN OBRAS (están paradas durante el verano) Maçanet de la Selva Urbanización Casalot N-340 N-2 Figueres ESTÁ PENDIENTE DE SALIR LA SEGUNDA EXPOSICIÓN PÚBLICA AP-7 L Hospitalet de l Infant Mont-roig del Camp Miami Platja Central nuclear Vandellós 2 A-7 Nuevo enlace C-44 Cambrils Nuevo enlace de la urbanización de Casalot RAMON CURTO J El subdelegado del Gobierno en Girona, Francesc Francisco- Busquets, aseguró ayer que en el 2015 todas las obras pendientes en la red viaria de las comarcas de Girona estarán terminadas. Esto incluye los trabajos de desdoblamiento de la N-2 desde Tordera a La Jonquera, el túnel de Tosses, la ampliación de la autopista AP-7 y el enlace del aeropuerto con la A-2. J Francesc Francisco-Busquets reconoció el problema del desdoblamiento de la N-2 entre Caldes de Malavella y Sils, cuyas obras se encuentran paralizadas por los problemas económicos que afectan a una de las dos empresas que las ejecutan. J Las obras de ampliación del tercer carril de la autopista AP-7 entre Vilademuls y La Jonquera empezarán a finales de octubre, según informó ayer la concesionaria Acesa. El único tramo en obras en la AP-7 es el que va desde Maçanet de la Selva a Fornells. En los meses de verano se han parado los trabajos de ampliación para poder asumir el aumento de tráfico propio de estas fechas, que puede llegar hasta los vehículos diarios. M. L. Muere una anciana al arder su casa en Olot Garrotxa Olot q Una mujer de 88 falleció ayer en Olot como consecuencia de un incendio que se registró en el edificio donde vivía en la calle Pare Roca. Un hombre resultó asimismo herido de carácter leve por intoxicación. Según fuentes de los Bomberos de la Generalitat, la mujer habría salido de la vivienda huyendo del fuego y habría inhalado humo al subir escaleras arriba. E.P. El aeropuerto de Reus tendrá párking de pago Baix Camp Reus q El aparcamiento de vehículos del aeropuerto de Reus pasará a ser de pago a partir del próximo 1 de agosto, tras finalizar la fase de reforma del equipamiento, que ha comportado una inversión global de casi 4,6 millones de euros. El nuevo aparcamiento de pago consta de 546 plazas y tendrá una tarifa diaria máxima de 8,90 euros hasta el cuarto día. Multas a prostitutas en La Jonquera Alt Empordà Girona q La policía local empezó ayer a multar a las prostitutas que infringen la nueva ordenanza que regula la prostitución en espacios públicos. La responsable de la policía, Lluïsa Santos, reclamó mano dura a los jueces y a la Subdelegación del Gobierno en Girona para acabar con la prostitución, muy extendida en el pueblo. E.P.

18 GRAN BARCELONA VIERNES 17 DE JULIO DEL Los nuevos equipamientos deportivos Los vecinos irán a juicio si se levantan pisos en el Miniestadi ICV-EUiA, socio de Gobierno, considera «imposible» apoyar el plan de recalificación HELENA LÓPEZ BARCELONA Nueva ronda de reacciones en torno al caso Miniestadi. Ayer fue el turno de los vecinos de Les Corts, que se mostraron dispuestos a llegar hasta los tribunales si se acaban construyendo pisos de mercado libre en la zona, y de los líderes de CiU e ICV- EUiA, los dos grupos políticos que deben dar el visto bueno para llegar al «acuerdo político» que pedía Hereu para cerrar definitivamente El líder de CiU ve cercano el acuerdo político, pero lejana la ejecución de la obra la recalifición, acuerdo que, como avanzó EL PERIÓDICO el miércoles, ya está cerrado entre el alcalde y el presidente del Barça. La Coordinadora de Vecinos y Entidades de Les Corts volvió a dejar clara su posición sobre el tema, invariable en los últimos 10 años. «Los terrenos del Miniestadi están calificados como suelo de equipamientos. No podemos admitir que se usen para construir ni un solo piso de mercado libre. La ley está de nuestro lado», expuso Adela Agelet, secretaria de la Asociación de Vecinos de Les Corts. «De ninguna manera apoyaremos una operación puramente especulativa por parte del Barça, para poder pagar la reforma del Camp Nou ideada por Norman Foster», apuntó Jordi Giró, vicepresidente segundo de la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB). LOS TERRENOS DE MONTCADA / Alfonso Huéscar, portavoz de la Coordinadora de Vecinos de Les Corts, fue contundente sobre la supuesta recomendación del ayuntamiento al Barça para que compre 7,5 hectáreas en Montcada i Reixac para compensar la recalificación. «Es inaceptable que el problema se quede aquí y los equipamientos se vayan a otra parte», sentenció. Si eso pasa, tampoco LLL dudarán en llegar a los tribunales. Xavier Trias, figura clave para cerrar el acuerdo político definitivo, se mostró ayer «a favor de la recalificación», pero matizó que, aunque se llegue pronto a un acuerdo los vecinos temen que se apruebe en el próximo plenario, «con las condiciones económicas actuales la recalificación no será inmediata». Por su parte, Ricard Gomà, líder de ICV-EUiA, ve imposible apoyar la recalificación. «La distancia es tan sustancial que si no hay un cambio de planteamiento también sustancial no será posible que lo apoyemos», afirmó. Por último, Alberto Fernández Díaz lamentó que Hereu no se haya puesto en contacto con el PP para explicarle los proyectos del Gobierno municipal. H EL PERIÓDICO EL PIANISTA DEL MAJESTIC ARTURO San Agustín Obras Quizá no sea casual que la presencia del actor Michael Douglas entre nosotros haya coincidido con la gran cantidad de obras que se han puesto en marcha en Barcelona. Recuerden aquella película, Un día de furia, en la que a Douglas, un honrado ciudadano, su sociedad, su ciudad, le obliga a radicalizarse y, al final, para que el guión pasara la censura, nos lo pintan como un peligroso desequilibrado mental y lo liquidan. Pero solo era un ciudadano obligado a llegar al límite. Recuerden que el hombre comienza a indignarse en un atasco, provocado por unas obras que se repiten cada cierto tiempo y que al final descubrimos que eran innecesarias. Nada que ver, por supuesto, con las muchas obras de Barcelona, todas ellas aparentemente justificadas. Ocurre que las obras La presencia de Michael Douglas en Barcelona quizá fue un signo 33 Vista aérea del nuevo campo del RCD Espanyol, en Cornellà, que acogerá su primer partido el próximo 2 de agosto, contra el Liverpool. Cornellà y el Espanyol instan a no ir en coche al nuevo estadio El ayuntamiento prevé colapsos de tráfico en los primeros partidos DAVID PLACER CORNELLÀ El nuevo estadio del RCD Espanyol en Cornellà provocará grandes atascos y colapsos durante sus primeros días de funcionamiento, según estiman los responsables del Ayuntamiento de Cornellà y del club, que han comenzado una campaña para evitar que los aficionados se despla- cen en coche hasta las nuevas instalaciones deportivas. Las obras que ejecuta el Ministerio de Fomento en la salida de la Ronda Litoral, que precisamente están aumentando la capacidad de coches hacia el estadio, y el desconocimiento que muchos usuarios tienen de las zonas de aparcamiento, complicarán las entradas. El ayuntamiento ha descartado la instalación de nuevas líneas de autobuses o unidades lanzadera desde las estaciones de metro y tren, porque los usuarios tardarían más en llegar en bus que caminando, según explicó ayer el alcalde de Cornellà, Antonio Balmón (PSC), durante la presentación del plan de movilidad del nuevo estadio del Espanyol, que no contará con ningún sistema de transporte nuevo. Muchos aficionados conocerán el campo por primera vez el próximo domingo 2 de agosto, día en que el equipo local jugará contra el Liverpool. Para esa jornada el ayuntamiento tiene preparado un plan especial de movilidad que incluye a unos 100 voluntarios y agentes de la Guardia Urbana, que se encargarán de dirigir al público desde las paradas de tren y metro hasta las nuevas instalaciones deportivas. Los aparcamientos cercanos al estadio suman una capacidad de plazas para coches, lo que se supone no será suficiente para absorber a todos los aficionados que quieran desplazarse en su vehículo privado. 15 MINUTOS DESDE EL METRO/ Quienes opten por el transporte público, deberán caminar entre 6 y 15 minutos para acceder al campo. La parada más cercana es la de Cornellà Riera, de los Ferrocarrils de la Generalitat, a unos seis minutos a pie. Quienes vayan en metro tendrán que caminar un poco más: las paradas más próximas, Cornellà Centre y Gavarra, están a unos 15 minutos. H de ahora mismo, las que nos han llegado con los calores, coinciden en el tiempo con esos carteles que han aparecido en las puertas de todas las fincas de Barcelona. Carteles en los que se nos comunica que si no nos apuntamos a la TDT (televisión digital terrestre) nos quedaremos sin televisión. O sea, que ayer, cuando intentaba informarme sobre las nuevas obras que han comenzado en la calle de València, un lector de este diario se me acercó y me preguntó si sabía en qué habían quedado aquellas otras obras, aquellas otras zanjas tantas veces abiertas, cerradas, reabiertas, etcétera, con sus muchos metros o kilómetros de tubo o cable que eran, eso nos decían, para la televisión por cable. Le respondí que no lo sabía, pero que lo preguntaría. Con tanto cable, zanja y colorín es fácil equivocarse. El lector casi siempre tiene razón. Sobre todo si está jubilado. Los jubilados lo ven todo. Nos cablearon Barcelona cuando nos invadió la moda de la televisión por cable, que era, eso nos decían, el futuro, y ahora que ya estamos en el futuro, aunque nunca se está en el futuro, resulta que la televisión que nos viene es la TDT. Aquella película de Douglas, la titulada Un día de furia, es una de las que mejor han sabido reflejar estos tiempos nuestros. Pero a los críticos les dio miedo y apenas hablaron de ella. H

19 VIERNES DE JULIO DEL 2009 El servicio GUÍA DE CONSULTA Una brújula para moverse en el teletrabajo MCA-UGT ha elaborado una Guía práctica del teletrabajo en las tecnologías tecnologías de la información y la comunicación (TIC). Es una herramienta de consulta para conocer las posibilidades del teletrabajo. Entrevista MAX JIMÉNEZ BOTÍAS BARCELONA No siempre se cuenta con Lleida cuando se necesitan inversores... --Cuando los políticos miran a Lleida creen que aquí todo es agricultura y que somos todos pagesos. No es así. Hay un tejido industrial muy importante, que representa muchos puestos de trabajo y que no tiene nada que ver con la actividad agraria. Aunque no deja de ser un sector muy importante. -- Cómo explica su participación en Spanair? --Nuestra participación viene por pertenecer a Femcat. Cuando supimos de la existencia de Femcat, nos adherimos, porque pensábamos que era una manera de reivindicarnos los de comarcas dentro de una asociación como esta, que intenta pensar cómo puede ser la Catalunya del futuro. -- El aeropuerto de Barcelona es básico en ese futuro? --El aeropuerto de Barcelona es un eje fundamental para la comunicación de nuestro país. Tener un aeropuerto internacional o no tenerlo, quiere decir que Catalunya puede jugar en la primera división de las ciudades o quedar relegada a la segunda. Este hecho nos llevó también a adherirnos al proyecto de Spanair cuando se concretó. Al principio fue por un sentimiento más patriótico, desde la incorporacion de Ferran Soriano ha pasado a ser un proyecto empresarial. La frase «Si a finales de julio no hay acuerdo, se pueden generar más problemas de los que hay y no por parte de los sindicatos» Cándido Méndez SECRETARIO GENERAL DE UGT El producto Una cafetera que proporciona el sabor de antes A los cafeteros no les gusta solo saborear el café sino olerlo. NGSHome, compañía especializada en el diseño, producción y distribución de pequeños electrodomésticos, ha lanzado al mercado una cafetera con un diseño cuidado con el nombre de Retro. En el lateral derecho presenta un botón de encendido y apagado y el visor del nivel de agua. A todo ello se suma una original esfera en su parte central que,a través de una aguja, sirve de regulador del aroma. Con capacidad para 10 a 12 tazas (un litro), esta cafetera presenta funcionalidades y destaca por tener una potencia de vatios (W). Tiene válvula antigoteo y filtro permanente, entre otras prestaciones. Su precio es de 39,90 euros, con el IVA incluido. Jordi Pujol 3 Consejero delegado de Prefabricats Pujol «Entramos en Spanair por patriotismo, pero hay negocio» Un acto de fe Para quien no tiene deudas con los bancos por no comprometer el negocio, participar en Spanair, debió ser como un acto de fe. Prefabricats Pujol, una de las grandes empresas de Lleida, tuvo que apelar a sentimientos territoriales para invertir un millón de euros en una iniciativa que ofrecía dudas. Ahora, menos. 33 Jordi Pujol, en las oficinas de Prefabricats Pujol en Mollerussa. -- Tiene mucha confianza en Ferran Soriano? --Absolutamente. Hay dos cosas que se deben tener: aptitud y actitud. Y Soriano las tiene como para llevar adelante este proyecto. Cuando habla te convence. Y ha pasado de ser un proyecto de inversión en el que no se sabía bien dónde iría a parar el dinero a tener una compañía que potenciará el aeropuerto de Barcelona. Tenemos el dinero y una oportunidad de negocio que se puede desarrollar. --Ha habido dudas sobre la viabilidad económica de ese proyecto empresarial... --Somos usuarios frecuentes de El Prat y hemos visto como se degradaba en vuelos internacionales. La apuesta de una empresa por hacer este tipo de vuelos permite aprovechar la demanda que existe. Iberia dejó el aeropuerto con el puente aéreo y un vuelo compartido con British Airways a Londres. Si quieres volar en bajo coste, puedes; pero si quieres volar en una línea regular, no hay donde escoger. Tiene sentido una línea aérea propia. - Quién necesita una línea regular? --Aquí hay empresas que son multinacionales con filiales fuera del país, y que necesitan un aeropuerto potente para ir a los mercados ex- MARC CASALS / DEFOTO teriores. Barcelona y la nueva terminal, que es fabulosa, nos dan esta oportunidad. -- Hay más empresarios dispuestos ha arriesgarse? --Estoy convencido. Cada dos día hay una petición de entrada en el capital. El lunes se presentaron tres accionistas más. Están entrando a través de Volcat, y también privados. -- Un millón de euros es un gran sacrificio? --Con el volumen de recursos que tenemos, invertir un millón de euros en Spanair no es un gran sacrificio. Es asumible. Pero es la primera vez que participamos en algo que no controlamos. Hasta ahora, en los proyectos en los que hemos invertido, hemos estado en primera persona, en el control. Creo que se trata de una buena oportunidad de negocio. Ese dinero acabará dando rendimiento económico. H DÍDAC LEE EMPRENDEDOR Referentes Aquí tenemos un exceso de triunfitos y de paquirrines como referentes De pequeño quería ser jugador del Barça. En parte porque era (y es) el sueño de muchos niños. También porque, tras el fichaje de Maradona, me sentía identificado con él, no por sus habilidades como futbolista, sino porque hace 35 años no era común llamarse Diego. Todos necesitamos referentes a quienes imitar, especialmente la juventud Cuáles son los referentes de nuestros jóvenes? Sala i Martín afirmaba que en EEUU muchos aspiran a convertirse en los futuros Bill Gates. Aquí, en general, se toma como referentes a Bisbal o Bustamante. Esto no me parece mal, pero es evidente que tenemos un exceso de triunfitos y paquirrines. Tenemos muchos ejemplos de personas que han creado algo extraordinario. No solo emprendedores y empresarios, que crean muchos empleos y riqueza, sino personas que realmente han contribuido a mejorar las condiciones de vida de su entorno. Existen héroes, personas con historias excepcionales dignas de ser explicadas. Sin embargo, de todos ellos se hacen poco eco los medios. Si comparamos el impacto mediático de la muerte de Michael Jackson con la de Vicente Ferrer, es evidente cuáles son los valores de la sociedad. No es mi intención quitarle ni un ápice de mérito al rey del pop. Obviamente, no es responsabilidad suya que exista interés por noticias morbosas e irrelevantes. A Vicente Ferrer, un emprendedor social que mejoró la vida de cientos de miles de personas, se le dedicó menos espacio. Sin embargo, aun a riesgo de perder lectores, los medios deberían esforzarse por ser altavoz de personajes que contribuyen con su trabajo social o empresarial a mejorar la vida de otros. En este punto, la actitud de EL PERIÓDICO ha sido ejemplar. Ocurrió igual con la muerte de Lady Di y la Madre Teresa de Calcuta. A quién queremos de referente para la juventud? Los jóvenes debemos saber responder a la pregunta: «a quién te quieres parecer de mayor?» En mi caso tengo la suerte de conocer y trabajar con muchos de mis referentes empresariales. Ellos son mi inspiración y guía y a quienes aspiro a parecerme (aunque sea a mucha distancia) cuando sea mayor.

20 34 Connexió a internet: DIJOUS 16 DE JULIOL DEL 2009 GRAN BARCELONA Biblioplatges L ajuntament ha obert dues biblioteques de platja que ofereixen 283 títols a l espigó de Bac de Roda i a la Barceloneta. PROJECTE URBANÍSTIC CONGELAT A L EIXAMPLE Barcelona donarà facilitats perquè Les Arenes puguin obrir el 2010 L ajuntament acceptaria permisos provisionals perquè funcionin aquest any pàrquing i oficines Metrovacesa assegura que no ven i confia a aconseguir aviat un acord per reprendre l obra JOAN CORTADELLAS la història UN PROJECTE DESAFORTUNAT 33 Imatge de la plaça de Les Arenes i de l edifici d oficines que té les obres paralitzades des del mes d abril passat. PATRICIA CASTÁN BARCELONA A aquestes altures qualsevol data provoca desconfiança. Les Arenes ha canviat cada any de previsions, des de l inici de les obres de rehabilitació per convertir-se en un centre comercial i lúdic el Però aquesta vegada ja no sembla haver-hi discussió. Al cap de gairebé cinc mesos de paràlisi de les obres, el grup propietari, Metrovacesa, confia a trobar un pacte aviat que permeti desbloquejar la situació. A l ajuntament estan disposats a facilitar la posada en marxa de la part més avançada del projecte, l aparcament i les oficines annexes, per accelerar el procés. La previsió és que queda gairebé un any d obres, i per tant tot apunta que, aquesta vegada, si és el 2010, seria la data definitiva. Metrovacesa és ara com ara la propietària de Les Arenes, després que Sacresa (que va ser la primera accionista de Metrovacesa) traspassés cinc dels seus actius (inclòs el complex en obres) a aquesta última per fer efectiu un gran deute. El complex procés empresarial, juntament amb la multimilionària inversió que ha comportat la costosa rehabilitació de la façana de l antiga plaça de toros i la perforació del subsòl per a la creació de diverses plantes, va portar a la congelació de l obra el mes de febrer passat. Des d aleshores, l espai llangueix per a preocupació dels operadors que havien pactat arrendar-hi un espai, i de les administracions. NO HI HAURÀ MÉS COMERÇ / L ajuntament, que va assegurar dimarts passat a la comissió municipal de promoció econòmica que no té intenció d augmentar la superfície destinada a comerç, està disposat, això sí, a facilitar el camí perquè es reprenguin les obres. D aquesta manera, fonts municipals indiquen que si Metrovacesa ho necessita, tenint en compte la seva delicada situació econòmica, se ls permetrà l obertura, en qüestió de mesos, del bloc d oficines annex (E-Fòrum), al carrer de Llançà, així com de l aparcament subterrani, que es podria rematar ràpidament. D aquesta manera, mitjançant llicències provisionals, es començaria a generar negoci, necessari per impulsar diners a la resta de l operació. Segons ha sabut aquest diari, l ajuntament també donaria llum verda a la instal lació de lones publicitàries a la façana circular. Tot amb l objectiu de desencallar una obra que ja fa sis anys que dura i ha provocat afectacions a la mobilitat de la zona i molèsties a molts veïns i comerços. Metrovacesa afirma ara que està «valorant tots els seus actius» i buscant acords per reactivar el centre Les Arenes. L operació és complexa i afecta diverses bandes, inclòs l ajuntament, admeten. No obstant, el principal repte és aconseguir liquiditat per afrontar la recta final de les obres. L entitat alemanya Aareal Bank, que finança el projecte, podria injectar nous fons i reactivar-lo a curt termini, segons informacions de l ajuntament, si bé Metrovacesa insisteix que encara no hi ha cap acord firmat. MENYS RENDIBLE / En el que sí que es reafirma l empresa propietària és en la idea que «Les Arenes no està en venda». De fet, estan disposats a esgotar qualsevol altra possibilitat per arribar a una solució. A la inversió del projecte pressupostada inicialment en 100 milions d euros, sense que mai hagi transcendit en quant s ha incrementat a cuasa dels endarreriments s hi suma l agreujant de la crisi econòmica, que ha devaluat els lloguers a la ciutat i amb ells també la rendibilitat prevista. H L ESPAI J La plaça de toros de Les Arenas es va inaugurar el 1900, obra de l arquitecte August Font i Carrera. Va deixar de funcionar com a cós taurí el 1977, però va albergar altres espectacles, com concerts, fins al L OPERACIÓ J Sacresa va adquirir el recinte amb l objectiu d aixecar-hi un gran centre comercial i d oci, però la imposició municipal de preservar les façanes, d estil neomudèjar, en va incrementar notablement els costos. L obra va començar a finals del 2003 amb l objectiu d obrir el 2005 i un pressupost de 100 milions d euros. La complexitat dels treballs, que va incloure fer levitar la façana amb 25 gats hidràulics, en va disparar els costos. El projecte és obra dels arquitectes Richard Rogers, Luis Alonso i Sergi Balaguer. Cada any s ha anat demorant més la data prevista d inauguració. EL CONTINGUT J El futur centre comptarà suposadament amb metres quadrats d espai comercial i per a oci. Entre la seva oferta figuren el Museu del Rock, 12 sales de cines Balañá, un balneari urbà, un súper Mercadona, una botiga FNAC i una infinitat de propostes, a més d un aparcament a quatre nivells subterranis per a cotxes i unes 680 motos i un gran mirador, cobert per una gran cúpula. Els blocs E-Fòrum, comunicats, ofereixen metres quadrats per a oficines i negocis. LA DIFICULTAT J Només el pàrquing va suposar extreure camions de sorra fins a arribar als 20 metres de profunditat. La col locació de la cúpula de 85 metres de diàmetre, l any passat, va ser tot un exercici d enginyeria.