I VINDRAN I ELS CONTINUAREM NECESSITANT Nicolás Castellano

Transcripción

1 DOSSIER e-migrar 8 Los demás / Nicolás Castellano 16 ARISTIDE ZOLBERG Open borders / Gloria Zorrilla 24 Mares contra pasteres / Eric Hauck 32 Refugiados zombies / Javier de Lucas 40 Cybermigrants / Adela Ros 46 Dones connectades / Isabel Muntané 52 MIHAELA NEDELCU Integrating ICT / Gabriel Pernau 58 Educación intercultural / Dolores Juliano 64 Mitjans de la immigració / Kim Amor 70 Crisis and remittances / Papa Sow

2 I VINDRAN I ELS CONTINUAREM NECESSITANT Nicolás Castellano Nicolás Castellano (Las Palmas, 1977) és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i treballa des de fa deu anys per a la Cadena SER. Especialitzat en el fenomen de la immigració, l ha cobert a l arxipèlag canari, a les costes dels països de sortida i als països d origen: el Marroc, el Sàhara Occidental, Mauritània, Algèria, el Senegal, Mali, Burkina Faso o Guinea Conakry. Ha estat guardonat amb el IX Premi Drets Humans del Consell General de l Advocacia Espanyola i la medalla d or de la Creu Roja Espanyola. És coautor de l audiollibre Mi nombre es nadie (Icaria, 2008), que narra el periple dels immigrants que intenten arribar a Espanya. Nicolás Castellano (Las Palmas, 1977) es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y trabaja desde hace casi una década para la Cadena SER. Especializado en el fenómeno de la inmigración, lo ha cubierto en el archipiélago canario, las costas de los países de salida y en los países de origen: Marruecos, el Sáhara Occidental, Mauritania, Argelia, Senegal, Mali, Burkina Fasso o Guinea Conakry. Ha sido galardonado con el IX Premio Derechos Humanos del Consejo General de la Abogacía Española y la medalla de oro de la Cruz Roja Española. Es coautor del audiolibro Mi nombre es nadie (Icaria, 2008), que narra el periplo de los inmigrantes que tratan de llegar a España. Nicolás Castellano (Las Palmas, 1977) holds a degree in Journalism from the Complutense University of Madrid and has been working for Cadena SER for the past decade. Specialising in the phenomenon of immigration, he has covered the subject on the Canary Islands, the coasts of the home countries and in the home countries themselves, including Morocco, Western Sahara, Mauritania, Algeria, Senegal, Mali, Burkina Faso and Guinea-Conakry. He was awarded the 9th Human Rights Prize from the Spanish General Advocacy Council and the gold medal from the Spanish Red Cross. He is the co-author of the audio book entitled Mi nombre es nadie (My name is nobody, Icaria, 2008), which narrates the travails of immigrants trying to reach Spain. Es creu que són molts, o massa, que en temps de crisi és lògic que hagin de tornar als seus països; els més radicals pensen que posen en risc el sistema de la sanitat pública; les grans batudes policials a la caça dels sense papers es consideren normals, per no parlar de polèmiques cícliques i exagerades com la del vel islàmic. La llista de tòpics difícils d eliminar és interminable. Els immigrants s han tornat a convertir en el cap de turc amb l arribada de la crisi econòmica a Espanya i a tots els països rics. En una visita a Tetuan per preparar un reportatge sobre la migració de menors marroquins cap a Espanya, vaig sentir una de les millors explicacions sobre com hem estat capaços d etiquetar les migracions com un procés negatiu i d estendre aquesta idea en una cadena infinita. La va formular Amina Bargach, una gran psiquiatra marroquina i una intel lectual amb una visió molt clara del fet Y VENDRÁN Y LOS SEGUIREMOS NECESITANDO Se ha instalado la visión de que son muchos o demasiados, que en tiempos de crisis es lógico que tengan que retornar a sus países; para algunos más radicales, ponen en riesgo el sistema de la sanidad pública ; las grandes redadas policiales a la caza de los sin papeles parecen algo normal, por no hablar de polémicas cíclicas e infladas como la del velo islámico. La lista de tópicos difíciles de derribar es interminable. Los inmigrantes han vuelto a convertirse en el chivo expiatorio tras la irrupción de la crisis económica en España y en todos los países ricos. En una visita a Tetuán, preparando un reportaje sobre la migración de menores marroquíes hacia España, escuché una de las mejores argumentaciones que explican cómo hemos sido capaces de etiquetar AND THEY LL COME... AND WE LL STILL NEED THEM The opinion has taken hold that there are many or too many of them; that they logically have to return to their homelands in times of crisis. To people with a more radical bent, they put the entire public health system at risk. The large-scale police roundups to hunt down illegal immigrants seem normal, not to mention the cyclical, overblown controversies like the Islamic veil. The list of clichés that are hard to debunk is endless. Immigrants have once again become the scapegoat since the onset of the economy crisis in Spain and its wealthy counterparts. On a trip to Tétouan while preparing a report on Moroccan minors migrating to Spain, I heard one of the best arguments explaining how we have become capable of labelling migration a negative 8

3 DOSSIER migratori: A Espanya qualsevol pot parlar d immigració sense tenirne ni idea. És com parlar de futbol, tothom opina sobre els migrants sense haver-se documentat o sense coneixe n cap, tot i que són veïns. Qualsevol persona, al bar, en una plaça o en una entrevista en un mitjà de comunicació, sembla que pugui donar lliçons de les causes o del context en què es produeix aquest fenomen. És la visió de superioritat dels europeus, que fa que considerin inferiors els que vénen de fora. La realitat de la immigració a Espanya és molt diversa, però per conèixer-la el primer que cal és fer un cop d ull a les dades que la dibuixen. El 31 de març de 2010, a l Estat hi viuen estrangers regularitzats. Són més que a començaments d any i més que dotze mesos enrere. De gener a març de 2010 ha tingut lloc un fet sense precedents en tan poc temps: més de process and expanding this idea ad infinitum. It was at a meeting with Amina Bargach, one of the top psychiatrists in all of Morocco and an intellectual with a clear-headed vision of migration: In Spain anyone can talk about immigration without having the foggiest idea. It s like talking about football: everyone has an opinion about immigrants without having studied the issue or met a single one, even if they re their neighbours. Anyone in a cafe, a square or an interview with the media seems to feel like an expert on the causes or circumstances in which this phenomenon takes place. It s Europeans sense of superiority which leads them to see people coming from elsewhere as at a rung beneath them. The reality of immigration in our country is quite diverse, but to learn about it the first thing to do is look at the figures describing it. A total of 4,842,499 legal immigrants lived in Spain as of the persones han fet les maletes per tornar a l Amèrica Llatina, concretament a l Argentina, l Equador, Colòmbia, el Perú i la República Dominicana. Pel que fa a l origen, 4 de cada 10 estrangers procedeixen d un país de la Unió Europea, 3 de cada 10 de l Amèrica Llatina, el 20% és africà i el 6%, asiàtic. Marroquins, romanesos, equatorians i colombians continuen encapçalant la llista de les principals nacionalitats, i en cinquè lloc hi ha el Regne Unit (a l Estat espanyol hi viuen britànics). Quatre comunitats autònomes aglutinen el 65% de la població estrangera, encara que Catalunya, amb estrangers, i Madrid, amb , en són els nuclis principals. Abans de treure n conclusions cal saber que aquestes dades revelen, en realitat, un canvi en el cicle migratori del nostre país, com ho definia l exsecretària d estat d Immigració Consuelo Rumí. las migraciones como un proceso negativo y de expandir esta idea en una cadena infinita. Fue en un encuentro con Amina Bargach, una de las mejores psiquiatras de todo Marruecos y una intelectual con una visión muy nítida del hecho migratorio: En España cualquiera puede hablar de la inmigración sin tener ni la más mínima idea. Es como hablar de fútbol, todo el mundo opina de los migrantes sin haberse documentado o sin conocer a ninguno, a pesar de tenerlos como vecinos. Cualquiera, en la cafetería, en una plaza, o en una entrevista en un medio de comunicación, parece sentar cátedra de las causas o del contexto en el que se produce este fenómeno. Es la visión de superioridad de los europeos, que les hace ver a los que vienen de fuera un peldaño por debajo. La realidad de la inmigración de nuestro país es muy diversa, pero para conocerla lo primero es echar una mirada a los datos que la dibujan. En España viven extranjeros regularizados a 31 de marzo de Son más que a principios de año y más que doce meses atrás. De enero a marzo de 2010 ha sucedido algo sin precedentes en tan poco tiempo, más de personas han hecho las maletas para volverse a sus países en Iberoamérica, exactamente hacia Argentina, Ecuador, Colombia, Perú y República Dominicana. En cuanto a su origen, 4 de cada 10 extranjeros procede de un país de la Unión Europea, 3 de cada 10 de Latinoamérica, el 20% es africano y el 6% asiático. Marroquíes, rumanos, ecuatorianos y colombianos siguen encabezando la lista de principales nacionalidades, y en quinto lugar está el Reino Unido, ya que en España viven británicos. Cuatro comunidades autónomas aglutinan el 65% de la población extranjera, aunque Cataluña, con extranjeros, y Madrid, con , son los principales núcleos. 31st of March This is 51,000 more than at the start of the year and 347,000 more than 12 months earlier. From January to March 2010, something happened that was unprecedented for such a brief time span: more than 6,000 people packed their bags to go back to their home countries in Latin America, primarily to Argentina, Ecuador, Colombia, Peru and the Dominican Republic. Regarding immigrants provenance, 4 out of every 10 foreigners come from a European Union country and 3 come from Latin America; 20% of immigrants are African and 6% are Asian. Moroccans, Romanians, Ecuadorans and Colombians still top the list of the main nationalities, followed by the United Kingdom, with 223,000 British nationals living in Spain. Four autonomous communities are the home to 65% of the immigrants, although Catalonia with 1,075,000 foreigners and Madrid with 886,000 are the leaders. 9

4 L única cosa sense dret a ser globalitzada és la llibertat per emigrar Lo único sin derecho a globalizarse es la libertad para emigrar The only thing lacking the right to globalise is the freedom to emigrate 10

5 DOSSIER Perquè encara que el nombre d immigrants continua creixent, és un dels augments més baixos de les últimes dues dècades. Segons dades del Ministeri de Treball i Immigració, l any 2009 va acabar amb un 7% d augment de la població estrangera resident a l Estat espanyol, el volum de creixement migratori més baix dels últims 18 anys. El 2010 serà el tercer any consecutiu en què el ritme d increment de la població immigrant continuarà caient, una situació inimaginable fa dos anys, per no parlar del que passava al principi d aquesta dècada, l any 2001, quan el nombre d immigrants creixia a un ritme anual del 24%. Davant de l estadística, imprescindible per saber de què parlem, hi ha aquesta llista interminable de tòpics que han desdibuixat la fisonomia de les migracions a Espanya i, en general, als països privilegiats, a Europa o als Estats Units. Estereotips i idees negatives Antes de sacar conclusiones deben saber que estos datos desvelan, en realidad, un cambio en el ciclo migratorio de nuestro país, como lo definía la ex secretaria de estado de Inmigración Consuelo Rumí. Porque es cierto que sigue creciendo el número de inmigrantes pero es más concluyente señalar que se trata de uno de los aumentos más bajos de las últimas dos décadas. Otro dato del Ministerio de Trabajo e Inmigración arroja más luz al cambio que estamos experimentando: el año 2009 concluyó con un 7% de aumento de la población extranjera residente en España, el volumen de crecimiento migratorio más bajo de los últimos 18 años será el tercer año consecutivo en el que el ritmo de incremento de la población extranjera seguirá cayendo, una situación inimaginable hace dos años, por no echar la mirada a lo que sucedía al principio de esta década, en 2001, cuando el número de inmigrantes crecía a un ritmo anual del 24%. Before drawing conclusions, we must know that these figures actually reveal a change in the migratory cycle in our country, as defined by the former Secretary of State for Immigration, Consuelo Rumí. It is true that the number of immigrants is still rising, but it is more revealing to note that this rise is among the smallest in the past two decades. Another figure from the Ministry of Labour and Immigration sheds even more light on the change we are experiencing: 2009 ended with a 7% rise in the foreign population living in Spain, the lowest rate of migratory growth in the past 18 years. This year will be the third in a row in which the pace at which the foreign population is rising will continue to slow down, a situation that was unimaginable two years ago, not to mention back at the start of this decade, in 2001, when the number of immigrants was rising at a rate of 24% per year. que es repeteixen com si fossin un mantra del món dels rics cap als migrants, etiquetats com els que ens treuen la feina, els que no paguen impostos, els delinqüents, fins a arribar al còctel final que ha acabat associant el fenomen de la immigració a la idea de problema en l imaginari col lectiu de bona part de la societat espanyola. Algunes enquestes d opinió del CIS o de l Institut Opina per a la Cadena SER han reflectit en diferents moments des de l any 2006, l any rècord de l arribada de persones en cayucos i pasteres, que el 70% dels espanyols creu que hi ha massa immigrants al país. Amb l inici de la crisi econòmica, aquestes idees han anat prenent força fins a generar l opinió que si ara aquests estrangers no tenen feina (l atur de la població immigrant supera el 30%) haurien de tornar als seus països. Els que demanen que se n vagin sembla que pateixin una amnèsia selectiva de la memòria migratòria d aquest Frente a la estadística, imprescindible para saber de qué hablamos, existe esa lista interminable de tópicos que han desdibujado el rostro de las migraciones en España y, en general, en los países de la orilla privilegiada, quizá en mayor medida en Europa o en Estados Unidos. Estereotipos e ideas negativas que se repiten como si fueran un mantra del mundo de los ricos hacia los migrantes, etiquetados como los que nos quitan el trabajo, los que no pagan impuestos, los delincuentes, así hasta llegar al cóctel final que ha acabado emparejando el fenómeno de la inmigración al de problema en el imaginario colectivo de buena parte de la sociedad española. Encuestas de opinión del CIS o del Instituto Opina para la Cadena SER han reflejado en distintos momentos desde el año 2006, el año récord de la llegada de personas en cayucos y pateras, que el 70% de los españoles cree que hay demasiados inmigrantes en el país. Contrasting with these statistics, which are crucial for grasping the issue at hand, is the endless list of clichés that have blurred the face of immigration in Spain and, more broadly, all the countries in the privileged world, perhaps more in Europe and the United States. These stereotypes and negative ideas about the immigrants are repeated like a mantra in the world of the wealthy, who label them as the ones who take jobs away from us, don t pay taxes, are criminals and so forth until reaching the mishmash that has ended up equating the phenomenon of immigration with a problem in the collective imagination of many Spaniards. Since 2006, the recordbreaking year in terms of the number of people who arrived in cayucos and pateras (makeshift rafts), opinion surveys conducted for Cadena SER by the Instituto Opina and CIS have shown that 70% of Spaniards believe that there are too many immigrants in the country. 11

6 Com que sóc negre els polis em paren cada dos per tres, tot i que ja sóc espanyol Como soy negro los polis me paran a cada rato, y eso que ya soy español país, ja que de vegades s oblida que cada any tornen a Espanya amb tot el dret emigrants que el seu dia van haver de marxar per guanyar-se la vida en un altre país. És evident que els períodes de crisi condicionen els moviments de població, però també que la globalització s ha convertit en una panacea en què l única cosa que no té dret a globalitzar-se és la llibertat per emigrar. Les polítiques més dures tenen un escenari especialment paradoxal a Itàlia, on Silvio Berlusconi ha convertit la immigració en un delicte, o als Estats Units, on Barack Obama encara no ha aconseguit tirar endavant una nova llei d immigració que tornaria tots els drets als 12 milions de persones que viuen sense papers a la primera potència mundial. El país del somni americà està sacsejat ara per la polèmica de la llei SB1070, és a dir, la llei antiimmigració d Arizona, rebutjada amb més força que mai per l enorme comunitat hispana dels Estats Units. I ja no parlem de la famosa directiva de retorn de la Unió Europea, també coneguda com a directiva de la vergonya, que amenaça el futur dels 8 milions de persones que viuen a Europa sense els maleïts papers. L última reforma de la llei d estrangeria espanyola, la quarta en deu anys, ha estat molt criticada perquè ha endurit les condicions per a la reagrupació familiar i ha augmentat a 60 dies el període d internament en els polèmics CIE, els centres d internament d estrangers. Els de Madrid, Màlaga i Barcelona ja es van considerar el 2008 com uns dels pitjors de tota la UE en un informe que va elaborar una consultora independent per al Parlament Europeu. Així doncs, no val esgrimir l argument que Berlusconi és pitjor o que Sarkozy s oblida dels seus orígens hongaresos, perquè si analitzem el que està passant al nostre país haurem de reconèixer que no ens Tras el inicio de la crisis económica, estas ideas han ido engordando hasta generar la creencia de que si ahora esos mismos extranjeros no tienen trabajo (el paro de la población inmigrante supera el 30%) deberían retornar a sus países. Los que piden que se vayan parecen atravesar por un periodo de amnesia selectiva de la memoria migratoria de este país, porque a veces se olvida que cada año vuelven a España con todo derecho emigrantes que en su día dejaron este país para buscarse la vida en otro. Es evidente que los periodos de crisis condicionan los movimientos de población pero también que la globalización se ha convertido en una panacea donde lo único sin derecho a globalizarse es la libertad para emigrar. Las políticas más duras tienen un escenario especialmente paradójico en Italia, donde Silvio Berlusconi ha convertido la inmigración en delito, o en Estados Unidos, donde Barack Obama no ha conseguido aún sacar adelante una nueva ley de inmigración que devolvería todos sus derechos a los 12 millones de personas que viven sin papeles en la primera potencia mundial. El país del sueño americano está ahora sacudido por la polémica de la ley SB1070 o, lo que es lo mismo, la ley antiinmigración de Arizona, rechazada con más fuerza que nunca por la enorme comunidad hispana en Estados Unidos. O qué decir de la famosa directiva de retorno de la Unión Europea, también conocida como directiva de la vergüenza, que ensombrece el futuro de los 8 millones de personas que viven en Europa sin los dichosos papeles. La reciente reforma de la ley de extranjería en España, la cuarta en diez años, ha sido criticada porque ha endurecido las condiciones para la reagrupación familiar o ha aumentado a 60 días el periodo de internamiento en los polémicos CIE, los centros de internamiento These ideas have gained momentum since the onset of the economic crisis, prompting the belief that if those same immigrants are now unemployed (unemployment among immigrants stands at over 30%) they should go back to their countries. The people who are asking them to leave seem to be experiencing a period of selective amnesia in this country s migratory memory, because sometimes they forget that every year 40,000 emigrants who left Spain at some point to seek a better life elsewhere come back here to live with all due rights. It is clear that crises affect population movements, but it is also clear that globalisation has become a panacea in which the only thing lacking the right to globalise is the freedom to emigrate. The harshest policies have a particularly paradoxical backdrop in Italy, where Silvio Berlusconi has turned immigration into a crime, or in the United States, where Barack Obama has not yet managed to push through a new immigration law which would restore all the rights to the 12 million people living illegally in the leading world power. The country of the American dream is now being shaken up by the controversy of SB1070, also known as the Arizona Anti-Immigration Bill, rejected more vehemently than ever by the enormous Hispanic community in the United States. On the home front is the European Union s famous Return Directive, also known as the Directive of Shame, which casts a shadow on the future of the eight million people living in Europe without the coveted papers. The recent reform of the Immigration Law in Spain, the fourth in ten years, has been criticised because it has imposed more stringent conditions for family reunification and raised the internment period at the controversial Foreigner Internment Centres (CIEs) to 12

7 DOSSIER Because I m black the cops stop me constantly, but actually now I m Spanish quedem enrere. O és que les identificacions d estrangers que es van fer el 2009 només als carrers de Madrid no s assemblen molt al que es proposa a Arizona de parar per demanar la documentació als qui pels trets racials podrien ser immigrants? Perquè això passa a Espanya des de finals de 2008, com reconeixia el mateix Sindicat Unificat de Policia en plena polèmica per les batudes a principis de 2009, quan va denunciar una instrucció que demanava quotes de detenció d immigrants. Estrangers: en funció de la població de cada districte, cal fer un nombre de detencions... Si no n hi ha, cal anar-los a buscar fora del districte, deia la circular que es va repartir a totes les comissaries de Madrid. El Ministeri de l Interior va desautoritzar l ordre, però n hi ha prou a fer un volt per determinats barris de Madrid, Barcelona o València per comprovar que aquesta pràctica no ha desaparegut. El de extranjeros. Los de Madrid, Málaga y Barcelona fueron señalados ya en 2008 entre los peores de toda la UE en un informe que elaboró una consultora independiente para el Parlamento Europeo. Así, no vale esgrimir el argumento de que Berlusconi es peor o que Sarkozy se olvida de sus orígenes húngaros, porque si analizamos lo que está sucediendo en nuestro país no tardaremos en reconocer que no les vamos a la zaga. O es que las identificaciones de extranjeros que se llevaron a cabo en 2009 sólo en las calles de Madrid no se parecen bastante a lo que se propone en Arizona de parar y pedir la documentación a los que por rasgos raciales pudieran ser inmigrantes? Porque esto sucede en España desde finales de 2008, como reconocía el propio Sindicato Unificado de Policía en plena polémica por las redadas a inicios de 2009, cuando denunciaron una instrucción que pedía cupos de detención de inmigrantes. Extranjeros: en 60 days. Back in 2008, the CIEs in Madrid, Malaga and Barcelona were already cited as among the worst in the EU in a report drawn up for the European Parliament by an independent consultant. So it is unfair to wield the argument that Berlusconi is worse or Sarkozy is forgetting his Hungarian roots, because if we analyse what is happening in our country we will soon realise that we are trailing behind. After all, aren t the 10,000 identifications of foreigners conducted on the streets of Madrid in 2009 alone remarkably similar to what is being proposed in Arizona: to stop and ask for documentation from people whose racial features indicate that they might be immigrants? After all, this has been happening in Spain since late 2008, as the Unified Police Syndicate acknowledged amid controversy over the roundups started in 2009, when they denounced the instructions asking them for quotas on immigrant detentions. Foreigners: based maig passat, buscant testimonis d immigrants que valoressin la polèmica llei d Arizona, en vaig trobar alguns exemples. Com que sóc negre em paren cada dos per tres, tot i que ja sóc espanyol, perquè encara que vaig néixer a la República Dominicana, la meva mare em va portar de ben petit i ja tinc la nacionalitat, però els polis em continuen parant pel meu color de pell per demanar-me els papers, assenyalava l Álex, de 21 anys, a la plaça de la Luna, en ple centre de Madrid. Em fa vergonya quan em paren al meu barri perquè els veïns poden pensar que he fet alguna cosa, i simplement ho fan perquè sóc negre, o mulat, com vulguis dir-ho. Al seu costat, Mussa, senegalès de 34 anys, afirmava, amb un somriure, que ja coneixia tots els calabossos de Madrid. El cap de setmana passat vaig estar a la comissaria de Chamartín. Sempre em paren, sobretot a les parades de metro d Oporto i Plaza Elíptica, alguns policies base a la población de cada distrito, hay que hacer un número de detenidos... Si no los hay, se va a buscarlos fuera del distrito, decía la circular repartida por todas las comisarías de Madrid. El Ministerio del Interior desautorizó la orden, pero basta con darse una vuelta por determinados barrios de Madrid, Barcelona o Valencia para comprobar que esa práctica no ha desaparecido. En mayo pasado, buscando testimonios de inmigrantes que valoraran la polémica ley de Arizona, escuché varios ejemplos. Como soy negro me paran a cada rato, y eso que ya soy español, porque aunque nací en la República Dominicana, mi madre me trajo pequeñito y ya tengo la nacionalidad, pero por mi color de piel esos polis me paran todo el rato para pedirme los papeles, señalaba Álex, de 21 años, en la plaza de la Luna, en pleno centro de Madrid. Me da vergüenza cuando lo hacen en mi barrio porque mis vecinos pueden pensar on the population of each district, a certain number of detainees must be reached... If there are not enough, they should be sought outside the district, read the circular sent to all the police stations in Madrid. The Ministry of the Interior retracted the order, but all you have to do is walk around certain neighbourhoods in Madrid, Barcelona or Valencia to realise that this practice has not disappeared. Last May, as I was seeking testimony from immigrants regarding their opinions on the controversial Arizona law, I listened to several examples. Since I m black I get stopped a lot, but actually I m Spanish because even though I was born in the Dominican Republic my mother brought me here when I was little and I have Spanish nationality, but these cops stop me constantly to ask for my papers just because of the colour of my skin, recounted 21-year-old Álex in Plaza de la Luna right in the heart of Madrid. I m embarrassed when they 13

8 La recerca de la prosperitat és el viatge més antic de l ésser humà The quest for prosperity is the oldest journey known to mankind ja em coneixen. No puc viure així, perquè m han obert una ordre d expulsió i ara ho tinc difícil per poder-me regularitzar, explicava. Mussa és un dels subsaharians que van arribar el 2006 en cayuco a Espanya. Aquesta és una altra paradoxa. Ha hagut de caure a mínims desconeguts l arribada de pasteres perquè es parli de la immigració en un sentit ampli i no només de la que arribava per mar, que, per cert, és menys de l 1 % de tota la immigració que ha vingut a Espanya des de En els primers cinc mesos de 2010 s han interceptat 550 immigrants en barques, un 80% menys que en el mateix període de l any passat, la xifra més baixa que s ha registrat en els últims vint anys, quan les pasteres van començar a creuar l estret. No sembla que interessi a ningú les causes que explicarien per què no vénen ara pasteres o cayucos. Pot ser només pel desplegament policial del Frontex o dels països d origen? Som conscients de les conseqüències d haver aixecat un autèntic mur entre Àfrica i Europa? Segons United For Intercultural Action, una organització europea de denúncia contra el racisme i les polítiques europees sobre immigració, persones han mort intentant creuar aquest mur en els últims 18 anys. Per no parlar dels que estan perdent la vida a que he hecho algo, y simplemente me paran porque soy negro o mulato, como quieras llamarlo. Junto a él, Mussa, senegalés de 34 años, afirmaba, con una sonrisa, que conocía ya todos los calabozos de Madrid. El pasado fin de semana estuve en la comisaría de Chamartín. Me paran siempre, sobre todo en el metro de Oporto y plaza Elíptica. Algunos policías ya me conocen, pero no puedo vivir así porque me han abierto una orden de expulsión y ahora lo tengo difícil para regularizarme, contaba. Mussa es uno de los subsaharianos que llegaron en 2006 en cayuco hasta España. Esta es otra paradoja. Ha tenido que caer a mínimos desconocidos la llegada de pateras para que se hable de la inmigración en un sentido amplio y no sólo de la que llegaba por vía marítima, que es, por cierto, menos del 1% de toda la inmigración que ha venido a España desde En los primeros cinco meses de 2010 han sido interceptados 550 inmigrantes en barcas, un 80% menos que en el mismo periodo del año pasado, la cifra más baja que se ha registrado en los últimos veinte años, cuando las pateras comenzaron a cruzar el estrecho. A nadie parece interesarle las causas que explicarían por qué no vienen ahora pateras o cayucos. Será sólo por el despliegue policial del Frontex o de los países de origen? Sabemos las consecuencias de haber levantado un auténtico muro entre África y Europa? Según United For Intercultural Action, una organización europea de denuncia contra el racismo y las políticas europeas sobre inmigración, personas han muerto intentando cruzar ese muro en los últimos 18 años. Por no hablar de los que se están dejando la vida en do it in my neighbourhood because my neighbours might think that I ve done something wrong, and they only stop me because I m black or mixed race, whatever you want to call it. Next to him, Mussa, a 34-year-old Senegal native, claimed with a smile that he was already familiar with all the jails in Madrid. Last weekend I was at the Chamartín police station; they always stop me, especially at the Oporto underground and in Plaza Elíptica. Some officers already know me, but I can t live like this because they ve already filed a warrant for my expulsion and now it will be hard for me to become legal, he explained. Mussa is one of the 36,000 sub-saharans who arrived in Spain on cayucos in This is another paradox. The arrival of these rafts has had to trickle off to next to nothing before people were able to speak about immigrant in a broad sense and not only about the arrival by sea of what actually accounts for only 1% of all immigration to Spain since In the first few months of 2010, 550 immigrants were intercepted on seagoing vessels, 80% fewer than in the same period last year. This is the lowest figure recorded in the past 20 years, when the rafts began to cross the Strait. Nobody seems to be interested in why these pateras and cayucos are no longer arriving. Is it only because of the implementation of the Frontex force or police in the home countries? Do we know the consequences of having erected a veritable wall between Africa and Europe? According to United for Intercultural Action, a European organisation that works to counter racism and European immigration policies, in the past 18 years 13,621 people have died trying to 14

9 La búsqueda de la prosperidad es el viaje más antiguo que se le conoce al ser humano Secretaria de Estado de Inmigración y Emigración extranjeros.mtas.es United for Intercultural Action University of Colorado. Immigration and Migration ucblibraries.colorado.edu/govpubs/us/immigration.htm DOSSIER les dunes de Mali o el Níger en les rutes per l interior del continent africà a la recerca d una sortida cap a Europa. L única escletxa que ha quedat oberta en la fortalesa europea és Grècia. Si la crisi fos el factor que expliqués aquest descens de pasteres, els immigrants no continuarien entrant per Grècia precisament. El que ha quedat demostrat al llarg de la història és que les polítiques d immigració zero acaben fracassant i que culpar l altre també és una equivocació. Però, com ha denunciat Amnistia Internacional recentment, s està produint un fort augment del racisme, la xenofòbia i la intolerància a Europa. Aquesta pràctica d usar i llençar els treballadors estrangers quan les coses van mal dades és molt antiga. A finals del segle XIX als Estats Units es van produir linxaments de xinesos, el 1882 es va prohibir l entrada als asiàtics. El 1917 van aprovar una altra llei per impedir l arribada d analfabets, i tot perquè italians, russos o grecs van prendre rumb cap als Estats Units per posar fi a la misèria en què vivien a la vella Europa. Més de 200 milions de persones porten en aquest moment l etiqueta d immigrant, persones que simplement han iniciat el viatge més antic de l ésser humà: la recerca de la prosperitat. Avui, els governs rics responen amb batudes, deportacions o l aprovació de lleis molt més restrictives. Serem capaços de no cometre una altra vegada els mateixos errors històrics? Està justificat jugar electoralment amb la immigració com està passant a Vic o Badalona, per posar algun exemple? I no hem d oblidar que continuaran venint i que continuarem necessitant-los, perquè d aquí al 2050 a Europa li caldran 50 milions d immigrants per poder-se mantenir. las arenas de Mali o Níger en las rutas por el interior del continente africano en busca de una salida hacia Europa. La única rendija que ha quedado abierta en la fortaleza europea es Grecia. Si fuera la crisis el factor que explicase este descenso de pateras, los inmigrantes no seguirían entrando por Grecia precisamente. Lo que ha quedado demostrado a lo largo de la historia es que las políticas de inmigración cero acaban fracasando y que culpar al otro es también erróneo. Pero, como ha denunciado recientemente Amnistía Internacional, se está produciendo un brusco aumento del racismo, la xenofobia y la intolerancia en Europa. Esa práctica de usar y tirar a los trabajadores extranjeros cuando vienen mal dadas es muy antigua. A finales del siglo XIX en Estados Unidos se produjeron linchamientos de chinos, en 1882 se prohibió la entrada a los asiáticos. En 1917 aprobaron otra ley impidiendo la llegada de analfabetos, todo porque italianos, rusos o griegos pusieron rumbo a Estados Unidos para acabar con la miseria en la que vivían en la vieja Europa. Más de 200 millones de personas llevan puesta hoy la etiqueta de inmigrante, personas que simplemente han iniciado el viaje más antiguo que se le conoce al ser humano, la búsqueda de la prosperidad. Hoy, los gobiernos ricos responden con redadas, deportaciones o la aprobación de leyes mucho más restrictivas. Seremos capaces de no incurrir otra vez en los mismos errores históricos? Está justificado jugar electoralmente con la inmigración como está sucediendo en Vic o Badalona, por poner algún ejemplo? Y no olviden, seguirán viniendo y seguiremos necesitándolos, porque de aquí a 2050 Europa requerirá 50 millones de inmigrantes para poder sostenerse. cross this wall. Not to mention those who lose their lives in the sands of Mali or Niger along the inland African routes in the quest for a way to Europe. The only crack remaining in the European fortress is Greece. If the crisis were the reason behind this decline in rafts, certainly immigrants would not still be entering Europe via Greece. What has been demonstrated throughout the course of history is that zero immigration policies end up failing, and that blaming the other is also mistaken. But, just as Amnesty International has recently condemned, lately there has been a steep upsurge in racism, xenophobia and intolerance in Europe. This disposable view of foreign workers who arrive in need is as old as the hills. In the United States in the late 19th century, Chinese workers were lynched, and in 1882 Asians were banned from entering the country. Another law was passed in 1917 prohibiting the influx of illiterate people, all because the Italians, Russians and Greeks were heading for the United States to flee the misery in which they were living in old Europe. More than 200 million people wear the label of immigrant today, people who have simply decided to embark on the oldest journey known to mankind, the quest for prosperity. Today, wealthy governments respond with roundups, deportations or the approval of much more restrictive laws. Will we once again fall prey to the same errors as always? Is it justified to play with immigration in the elections, as is happening in Vic and Badalona, just to cite two examples? And we should not forget that immigrants will keep coming and we will keep needing them, because between now and 2050 Europe will need 50 million immigrants to sustain itself. 15

10 ARISTIDE ZOLBERG PER GLORIA ZORRILLA No és ètic impedir l entrada a un país Per a Aristide Zolberg, la immigració no és una amenaça, sinó una riquesa. Crític amb la noció de fronteres i d identitat, aquest sociòleg americà d origen europeu recorda que els pobles s han mogut des de temps immemorials. La migració no és un fenomen nou; el que ha canviat és la concepció de l estat. Zolberg va ser fa uns mesos a Barcelona convidat per l Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Para Aristide Zolberg, la inmigración no es una amenaza, sino una riqueza. Crítico con la noción de fronteras y de identidad, este sociólogo americano de origen europeo recuerda que los pueblos se han movido desde tiempos inmemoriales. La migración no es un fenómeno nuevo, lo que ha cambiado es la concepción del estado. Zolberg estuvo hace unos meses en Barcelona invitado por el Instituto Europeo del Mediterráneo (IEMed). Aristide Zolberg believes that immigration is not a threat but an asset. Critical of the notion of frontiers and identity, this American sociologist with European roots reminds us that people have been on the move since time immemorial. Migration is not a new phenomenon, rather what has changed is the concept of state. Zolberg was in Barcelona a few months ago on an invitation from the European Institute of the Mediterranean (IEMed). 16

11 Joan Roca de Viñals DOSSIER Catedràtic de Ciències Polítiques i Estudis Històrics a la New School for Social Research de Nova York i director del Centre Internacional per a la Migració, Etnicitat i Ciutadania, Aristide Zolberg és un dels màxims especialistes en migracions internacionals i en la gestió de les diferències ètniques i culturals. La seva activitat acadèmica ha estat reconeguda per l International Studies Association, una xarxa de més de acadèmics de tot el món. Ha publicat diversos volums, entre els quals destaca A nation by design: Immigration Police in the Fashioning of America (2008), on sosté que les polítiques d immigració han estat crucials en la formació de la identitat americana. Catedrático de Ciencias Políticas y Estudios Históricos en la New School for Social Research de Nueva York y director del Centro Internacional para la Migración, Etnicidad y Ciudadanía, Aristide Zolberg es uno de los máximos especialistas en migraciones internacionales y en la gestión de las diferencias étnicas y culturales. Su actividad académica ha sido reconocida por la Internacional Studies Association, una red de más de académicos de todo el mundo. Ha publicado varios volúmenes, entre ellos A nation by design: Immigration Police in the Fashioning of America (2008), donde sostiene que las políticas de inmigración han sido cruciales en la formación de la identidad americana. Professor of Political Science and History Studies at the New School for Social Research in New York and director of the International Center for Migration, Ethnicity and Citizenship, Aristide Zolberg is one of the top experts on international migrations and managing ethnic and cultural differences. His scholarly activities have been recognised by the International Studies Association, a network of more than 4,000 scholars from all over the world. He has published several volumes, including A Nation by Design: Immigration Police in the Fashioning of America (2008), in which he holds that immigration policies have been crucial in forming the American identity.

12 No es ético impedir la entrada a un país It is unethical to prevent entry into a country Professor, vostè mateix ha estat immigrant. Com va ser la seva experiència personal? Vaig néixer a Bèlgica i vaig ser un immigrant als Estats Units, on vaig arribar després de la Segona Guerra Mundial, quan tenia setze anys. El meu pare va ser assassinat pels nazis, i com que la meva mare no podia fer-se càrrec de mi, me n hi vaig anar. Parlava una mica d anglès, perquè l havia estudiat a l escola. Vaig anar als Estats Units perquè havia llegit que es podia treballar i estudiar a la universitat alhora, que era el que jo volia fer. Al principi vaig viure amb uns familiars amb qui no em duia massa bé. Va ser una època molt difícil, perquè ells eren jueus creients i jo no. Es van fer càrrec de mi, però només durant un any. Quan vaig fer 17 anys, me n vaig haver d anar de casa seva i em vaig quedar sol. La veritat és que no va ser gens senzill, però em vaig espavilar prou bé i vaig poder estudiar, que era el que realment volia. Què va estudiar? Ciències Polítiques, però em considero un sociòleg, especialment ara que m he fet gran. La meva especialitat era Àfrica, l època postcolonial, quan els països van començar a ser independents. La situació ara és molt pitjor. Tots aquests països tenen problemes per mantenir-se units. Són molt diversos, amb moltes ètnies, i els colonitzadors no van tenir en compte aquestes diferències quan van marcar les fronteres a talls de ganivet. Com a Nigèria, on hi ha cristians al nord i musulmans al sud, i el país que vaig estudiar jo, Costa d Ivori, que està vivint una guerra civil terrible... És tot molt trist. Després es va dedicar a estudiar les migracions. Tinc dos interessos bàsics. El primer són les migracions històriques, les que van tenir lloc com a part natural de la història. De fet, n hi ha algunes que ni tan sols es consideren pròpiament migracions. Tot va començar a Àfrica i a partir d aquí la gent es va començar a moure. No sabem ben bé Profesor, usted mismo ha sido inmigrante, cómo fue su experiencia personal? Nací en Bélgica y fui un inmigrante en Estados Unidos, país al que llegué después de la Segunda Guerra Mundial, cuando tenía 16 años. Mi padre fue asesinado por los nazis y mi madre no podía hacerse cargo de mí, así es que me fui para allá. Hablaba un poco de inglés, ya que lo había estudiado en el colegio. Fui a Estados Unidos porque había leído que allí se podía trabajar y estudiar en la universidad a la vez y era eso lo que quería hacer. Al principio viví con unos familiares con los que no me llevaba muy bien. Fue una época muy difícil, pues ellos eran judíos creyentes y yo no. Se hicieron cargo de mí, pero sólo durante un año. Cuando cumplí los 17 años, me tuve que ir de su casa y me quedé solo. La verdad es que no fue nada fácil, pero me manejé bastante bien y pude estudiar, que era lo que realmente quería. Y qué estudió? Ciencias Políticas, pero me considero un sociólogo, especialmente ahora que me he hecho mayor. Mi especialidad era África, la época poscolonial, cuando empezaron a ser países independientes. La situación ahora es mucho peor. Todos estos países tienen problemas para mantenerse unidos. Son muy diversos, con muchas etnias, y los colonizadores no tuvieron en cuenta estas diferencias cuando trazaron a cuchillo las fronteras. Como en Nigeria, donde hay cristianos en el norte y musulmanes en el sur, y el país que yo estudié, Costa de Marfil, que está viviendo una guerra civil tremenda... Es todo muy triste Luego se dedicó al estudio de las migraciones. Tengo dos intereses básicos. El primero son las migraciones históricas, las que tuvieron lugar como parte natural de la historia, algunas de las cuales ni siquiera están consideradas propiamente como migraciones. Todo Professor, you yourself have been an immigrant. What was your personal experience like? I was born in Belgium and emigrated to the United States, where I arrived after World War II when I was 16 years old. My father was murdered by the Nazis and my mother could not take care of me, so I went to the US. I spoke a little bit of English because I had studied it at school. I went to the United States because I had read that you could work and study at the university at the same time there, and that s what I wanted to do. At first I lived with relatives, whom I did not get along with very well. It was a very difficult time because they were practising Jews and I wasn t. They took care of me, but only for a year. When I turned 17 I had to leave their house and I was on my own. The truth is that it was quite hard, but I managed fairly well and was able to study, which is what I really wanted to do. What did you study? Political science, but I consider myself a sociologist, especially now that I m older. My speciality was Africa, the post-colonial period, when the countries began to win their independence. The situation is much worse now. All of these countries are having difficulties staying together. They are very diverse and have many different ethnic groups, but the colonisers did not take these differences into account when they carved up the borders. Like in Nigeria, where there are Christians in the north and Muslims in the south, and the country I studied, Ivory Coast, which is in the midst of a horrible civil war... It s all very sad. After that you set out to study migration. I have two main interests. The first is historical migrations, the ones that happened as a natural part of history, some of which are not even actually considered migration. Everything began in Africa, and from there people began 18

13 DOSSIER Sóc realista; sé que no es poden obrir les fronteres, però es pot ser més progressista com va passar, però el cert és que nosaltres vam arribar a Austràlia i que els indis van arribar a Amèrica. El segon interès és la immigració contemporània. Avui en dia no veiem les coses de la mateixa manera. Considerem que els estats són sagrats i que moure s d un país a l altre és una cosa molt especial. Tenim llibertat per sortir, però no per entrar. Avui dia, a qualsevol país democràtic, tots tenim el dret de sortir, d abandonar-lo, però no tots tenim el dret d entrar-hi. No té cap sentit. En nom de quin dret ens impedeixen l entrada a un país? Quin dret tenen unes persones a deixar-ne d altres fora de les seves fronteres? En nom de qui? La veritat és que no és gens ètic. I no acollir algú que demana asil polític? A partir de la Segona Guerra Mundial, es va establir la diferència entre asil i immigració. És un fet molt recent i molt limitat: no n hi ha prou a dir que no et pots comenzó en África y desde ahí la gente empezó a moverse. No sabemos gran cosa sobre cómo ocurrió, pero lo cierto es que nosotros llegamos a Australia y que los indios llegaron a América. Mi segundo interés es la inmigración contemporánea. Hoy en día vemos las cosas de manera diferente. Consideramos a los estados como algo sagrado y el moverse de un país a otro como algo muy especial. Tenemos libertad de salir pero no de entrar. Hoy en día, en cualquier país democrático, todos tenemos el derecho de salir, de abandonarlo, pero no todos tenemos el derecho de entrar en él. No tiene ningún sentido. En nombre de qué derecho nos impiden la entrada a un país? Qué derecho tienen unas personas para dejar a otras fuera de sus fronteras? En nombre de quién? La verdad es que no es nada ético. Y no acoger a alguien que pide asilo político? A partir de la Segunda Guerra Mundial se diferenció entre asilo e inmigración. Es guanyar la vida a un país; per poder reclamar l estatus de refugiat, has de demostrar que no hi pots viure perquè et persegueixen o corres el risc de ser assassinat. Llavors, la migració sense fronteres (open borders) que defensa Joseph Carens seria l única política justa? Defenso i comparteixo les teories de Joseph Carens. Tots dos incidim en els mateixos temes. Els polítics haurien de justificar èticament sota quina premissa poden deixar una persona fora d un país. Ja sé que s ha de regular d alguna manera, però s hauria de fer d una manera més generosa. Què passaria si s obrissin les fronteres? Tots els pobres intentarien creuar-les per poder sobreviure als països rics i llavors els salaris s abaixarien. Les coses s han de fer gradualment. Sóc realista; sé que no es poden obrir les fronteres, però es pot ser més progressista i abordar aquest tema d una manera diferent. Per exemple, s hauria algo muy reciente y muy limitado: no es suficiente decir que no te puedes ganar la vida en un país, sino que para que puedas reclamar el estatus de refugiado tienes que demostrar que no puedes vivir en él porque estás perseguido o porque corres el riesgo de ser asesinado. La migración sin fronteras (open borders) que defiende Joseph Carens sería la única política justa? Defiendo y comparto las teorías de Joseph Carens. Ambos incidimos en los mismos temas. Los políticos deberían justificar éticamente bajo qué premisa pueden dejar a una persona fuera de un país. Ya sé que debe regularse de alguna manera, pero habría que hacerlo de una forma más generosa. Qué pasaría si se abrieran las fronteras? Todos los pobres intentarían cruzarlas para poder sobrevivir en los países ricos y entonces los salarios bajarían. Las cosas se tienen que hacer gradualmente, to radiate out. We don t know much about how it happened, but we do know that we reached Australia and that the Indians reached America. My second interest is contemporary immigration. Today we see things differently. We regard states as something sacred, and moving from one country to another is seen as something out of the ordinary. We are free to leave but not to enter. Today in any democratic country we all have the right to leave, to abandon it, but not all of us have the right to enter. This makes no sense at all. In the name of what right do we hinder entry into a country? What right do people have to keep others outside their borders? In whose name? The fact is that it is totally unethical. And not accepting someone who requests political asylum? Since World War II there has been a distinction between asylum and immigration. This is quite recent and very limited. It is not enough to say that you can t make a living in a country; rather to claim refugee status you have to demonstrate that you cannot live in your home country because you are being persecuted or you run the risk of being murdered. Are the open borders that Joseph Carens upholds the only fair policy? I uphold and share Joseph Carens theories. We both stress the same issues. Politicians must ethically justify under what premise a person can be kept out of a country. I know that it should be regulated somehow, but it has to be done more generously. What would happen if the borders were opened? All the poor people would try to cross them in order to live in the rich countries and then salaries would go down. Things have to happen gradually. I m a realist; I know that borders can t just be torn down suddenly. But we can be more progressive in the way we handle this issue. For 19

14 Soy realista, sé que no se pueden abrir sin más las fronteras, pero se puede ser más progresista I m a realist; I know that borders can t just be torn down suddenly, but we can be more progressive d ampliar el dret d asil i considerar com a refugiades les persones que no poden mantenir-se al seu propi país o les persones que viuen en països on hi ha molta violència, com ara Costa d Ivori o Nigèria. Europa es mou en sentit contrari. El govern socialista espanyol va donar suport a la directiva europea que permet retenir i expulsar els immigrants irregulars. Tradicionalment, els socialistes han estat en contra de la immigració, i també els sindicats, perquè quan hi ha més mà d obra els empresaris poden abaixar els sous. Tanmateix, moltes indústries no existirien sense els immigrants, com ara la indústria tèxtil. Crec que la directiva té a veure amb la recessió. Quan les coses van bé econòmicament, Europa vol mà d obra de fora, però no vol que els immigrants es converteixin en europeus. Aquest fet de la demanda de mà d obra barata es pot observar històricament; ja va passar abans amb els espanyols, els italians o els irlandesos. Als Estats Units, els irlandesos no es consideraven blancs. Hi ha un llibre molt interessant, How the Irish Became White (Com els irlandesos van arribar a convertir-se en blancs, de Noel Ignatiev), que ho explica. Quan van arribar als Estats Units eren catòlics en un país de majoria protestant. Al principi els van considerar inferiors, però amb el temps es van fer poderosos i les coses van canviar. Llavors, els van començar a percebre com a iguals. En època de crisi sol augmentar el racisme i la xenofòbia, sobretot contra els estrangers que es troben en situació irregular. M adono que és així a Itàlia i a Espanya i a molts països europeus, però als Estats Units és diferent. Hi estan acostumats. Nosaltres tenim entre 10 i 20 milions de treballadors il legals mexicans. És fàcil creuar la frontera i impossible tancar-la. L any 1986 ja hi va haver una gran legalització d il legals. Aquest és un dels temes que el president soy realista, sé que no se pueden abrir sin más las fronteras. Pero se puede ser más progresista en la manera de abordar este tema. Por ejemplo, debería ampliarse el derecho de asilo y considerar como refugiadas a las personas que no puedan sostenerse en su propio país o a las que viven en países de mucha violencia, como es el caso de Costa de Marfil o Nigeria. Europa se mueve en un sentido contrario. El gobierno socialista español apoyó la directiva europea que permite retener y expulsar a los inmigrantes irregulares. Tradicionalmente, los socialistas han estado en contra de la inmigración, al igual que los sindicatos, porque al haber más mano de obra los empresarios pueden bajar los salarios. Cuando, por otro lado, muchas industrias no existirían sin los inmigrantes, como es el caso del textil. Yo creo que la directiva tiene que ver con la recesión. Cuando las cosas van bien económicamente, Europa quiere mano de obra de fuera, pero no quiere que los inmigrantes se conviertan en europeos. Es algo que ha pasado históricamente con la demanda de mano de obra barata, ya pasó antes con los españoles, los italianos o los irlandeses. En Estados Unidos, no se consideraba que los irlandeses fueran blancos. Hay un libro muy interesante, How the Irish Became White (Cómo los irlandeses llegaron a convertirse en blancos, de Noel Ignatiev), que lo explica. Cuando llegaron a Estados Unidos eran católicos en un país de mayoría protestante. Al principio los veían como inferiores, pero con el tiempo se volvieron poderosos y las cosas cambiaron. Y entonces, los empezaron a percibir como iguales. example, the right to asylum should be extended so that anyone who cannot sustain themselves in their own country or who lives in a country ridden with violence, like the Ivory Coast or Nigeria, should be considered refugees. Europe is moving in the opposite direction. Spain s socialist government supports the European directive that enables illegal immigrants to be detained and expelled. The socialists have traditionally been against immigration, as have the trade unions, because if employers have a larger workforce available to them they can lower salaries. Yet many industries would not exist without immigrants, like the textile industry. I think that the directive has to do with the recession. When things are going well economically, Europe wants foreign labour, but it doesn t want the immigrants to turn into Europeans. This has happened in the past with the demands for cheap labour; it s already happened with the Spaniards, Italians and Irish. In the United States, the Irish were not considered white. There is a fascinating book, How the Irish Became White, by Noel Ignatiev which explains this. When they arrived in the United States, they were Catholic in a predominantly Protestant country. At first they were seen as inferior, but over time they became powerful and things changed. And then they began to be perceived as equals. At times of crisis, racism and xenophobia also tend to surge, especially against illegal foreigners. I can see that this is happening in Italy and Spain and many other European countries, but it s different in the United States: they re used to it. We have between 10 and 20 million illegal Mexican workers. It s so easy to cross the border that it s impossible to close it. There was a sweeping legalisation of illegals back in And this is one of the issues that President 20

15 DOSSIER Obama volia considerar aquest any, però la llei de sanitat li ha donat molta més feina de l esperada. Tot dependrà del que passi a les eleccions legislatives de novembre. Si no les guanya, no podrà fer aquesta nova legalització d immigrants il legals. Són diferents les visions nord-americana i europea sobre la immigració? Als Estats Units estan en contra de la immigració il legal, perquè tenim més de quilòmetres de frontera amb Mèxic. Tanmateix, no és tan senzill. Molts mexicans no consideren que l altra banda del riu sigui un altre país. Vaig fer el servei militar en aquella zona fronterera i puc assegurar-li que molts no saben diferenciar que es tracta de dos països diferents. Crec que els nord-americans són més oberts, potser perquè consideren que és normal que hi hagi un cert nivell d immigració, per la seva història com a país d acollida. Les lleis a Europa són més En época de crisis suele aumentar también el racismo y la xenofobia, sobre todo contra los extranjeros que están en situación irregular. Veo que esto es así en Italia y España y en muchos países europeos, pero en Estados Unidos es diferente, están acostumbrados. Nosotros tenemos entre 10 y 20 millones de trabajadores ilegales mexicanos. Es fácil cruzar la frontera e imposible cerrarla. En 1986 ya hubo una gran legalización de ilegales. Y este es uno de los temas que el presidente Obama iba a tomar en consideración este año, pero la ley de sanidad le ha dado mucho más trabajo del que se esperaba. Todo dependerá de lo que pase en las elecciones legislativas de noviembre. Si no las gana, no podrá hacer esta nueva legalización de inmigrantes ilegales. Difieren la visión estadounidense y la europea sobre la inmigración? En Estados Unidos están en contra de la inmigración ilegal, ya Obama was going to examine this year, but the Healthcare Bill has kept him busier than he expected. Everything will depend on what happens in the November congressional elections. If he doesn t win them, he won t be able to legalise illegal immigrants again. Do the United States and Europe have differing views on immigration? People in the United States are against illegal immigration; after all, the border with Mexico is more than 3,000 kilometres long. But it s not that simple. Many Mexicans do not see the other side of the river as a different country. I served in the military along this border zone and I can tell you that many people do not know how to distinguish the fact that they are two different countries. I think that Americans are more open, perhaps because they view a certain level of immigration as normal because of their own history as a country of immigrants, while the laws in Europe are more restrictive. restrictives, però no tots els països europeus són iguals. Per exemple, França ha tingut sempre una llarga tradició de país d acollida d immigrants. Van portar italians i espanyols l any 1870, perquè havia davallat molt el nivell de població. Molts belgues i polonesos van marxar al nord de França per treballar a les mines, i al sud, a Marsella, hi havia italians i espanyols. És internacional; sempre hi ha unes regions més desenvolupades que necessiten mà d obra adicional. Una cosa que sorprèn els europeus quan omplim papers oficials als Estats Units és que et demanen de quina raça ets. Molts podrien considerar-ho racista. Sí, no et demanen la religió, però et demanen la raça. Però no té cap importància legal i no és racista. Els sociòlegs diuen que així es poden estudiar fets com ara la discriminació, cosa que a França és difícil de fer, perquè està prohibit preguntar la raça i que tenemos más de kilómetros de frontera con México. Pero no es tan sencillo. Muchos mexicanos no ven el otro lado del río como otro país. Yo hice el servicio militar en esa zona fronteriza y le aseguro que muchos no saben diferenciar que se trata de dos países. Creo que los norteamericanos son más abiertos, quizá porque ven normal un cierto nivel de inmigración, por su propia historia como país de acogida, mientras que las leyes en Europa son más restrictivas. Pero tampoco todos los países europeos son iguales. Por ejemplo, Francia ha tenido siempre una larga tradición como país de acogida de inmigrantes. Trajeron italianos y españoles en 1870 porque había bajado mucho el nivel de población. Muchos belgas y polacos fueron al norte de Francia para trabajar en las minas, y en el sur, en Marsella, había italianos y españoles. Es algo internacional, siempre hay unas regiones más desarrolladas que necesitan mano de obra extra. However, not all European countries are the same. For example, France has always had a longstanding tradition as a country that welcomes immigrants. They brought Italians and Spaniards in 1870 because the population level had dropped so far. Many Belgians and Poles went to northern France to work in the mines, while Italians and Spaniards went to southern France, to Marseille. This is international; there are always more developed regions that need extra labour. One thing that surprises us Europeans when we fill out official papers in the United States is when they ask our race. Many people could regard this as racist. Right, they don t ask your religion but they do ask your race. But this has no legal importance whatsoever; it s not racist. Sociologists say that this is how they can study phenomena like discrimination, which is much harder to do in France because asking about someone s race is forbidden 21

16 Els nord-americans són més oberts que els europeus, potser per la seva història com a país d acollida Los norteamericanos son más abiertos que los europeos, quizá por su propia historia como país de acogida Americans are more open than Europeans, perhaps because of their own history as a country of immigrants desconeixes l origen de la persona. Si fas anàlisis estadístiques, sobre educació, per exemple, es pot veure que els afroamericans no reben la mateixa educació que els blancs nord-americans o que hi ha una incidència més alta de fracàs escolar. És informació molt útil per elaborar estadístiques. La informació no és racista. Vostè ha analitzat com ha canviat l actitud d Europa envers l islam. Per què tants prejudicis? Crec que la diversitat religiosa és tan traumàtica per a les societats d acollida perquè la religió té també una dimensió pública. La gent necessita tenir llocs per resar. Els musulmans necessiten mesquites i la presència d un muetzí que no toca una campana sinó que crida a la pregària. Es tracta d un esdeveniment públic que, per exemple, molesta molt els suïssos. A més a més, la gent també celebra festes i menja coses diferents. Als Estats Units s assumeix, però a França, per exemple, es considera que no Una cosa que nos sorprende a los europeos cuando rellenamos papeles oficiales en Estados Unidos es que pregunten la raza. Muchos podrían considerarlo racista. Sí, no te piden tu religión pero te piden la raza, pero no tiene ninguna importancia legal, no es racista. Los sociólogos dicen que así se pueden estudiar hechos como la discriminación, cosa que en Francia es más difícil de hacer porque and you have no way of knowing their origins. If you perform statistical analyses on education for example, you can see that African Americans do not receive the same education as white Americans, and that the former have higher drop-out rates. This is extremely useful information for drawing up statistics and curves. The information itself is not racist. You have analysed how Europe s attitude toward Islam has changed. Why are there so many prejudices? I think that religious diversity is so traumatic for the host societies because religion also has a public dimension. People need to have places to pray. Muslims need mosques, and the presence of a muezzin who doesn t ring está prohibido preguntar la raza y no sabes el origen de la persona. Si haces análisis estadísticos, como por ejemplo sobre la educación, puedes ver que los afroamericanos no reciben la misma educación que los blancos norteamericanos, o que hay una mayor incidencia de fracaso escolar. Es información muy útil para elaborar estadísticas y curvas. La información no es racista. Usted ha analizado como ha cambiado la actitud de Europa hacia el islam. Por qué tantos prejuicios? Yo creo que la diversidad religiosa es tan traumática para las sociedades de acogida porque la religión tiene también una dimensión pública. La gente necesita tener sitios donde rezar. Los musulmanes necesitan mezquitas, y la presencia de un almuédano que no toca una campana sino que llama a la plegaria es un acontecimiento público que, por ejemplo, molesta mucho a los suizos. La gente celebra también fiestas diferentes y come cosas difea bell but calls the faithful to prayer is a public act that bothers the Swiss a great deal, for example. People also celebrate different holidays and eat different things. In the United States this is taken for granted, but the French regard people who don t want to eat pork at school, for example, as interference with their secularism, when fish still tends to be served on Fridays in French schools. The presence of the other challenges identity, challenges what we are, and what we are is what they are not. There was also a time in the United States when immigrants were defined by their religion. The arrival of the Irish Catholics somehow highlighted American Protestantism, and when the Jews arrived it highlighted the Christianity of the United States. In Europe, even in secular countries like the United Kingdom and France, Christianity has become an identifier against the Muslims. 22

17 DOSSIER voler menjar porc a l escola interfereix amb la laïcitat, i això que a les escoles franceses encara s acostuma a servir peix els divendres. La presència de l altre desafia la identitat, el que som, i el que som nosaltres és el que no són ells. Als Estats Units també hi va haver una època en la qual es van definir els immigrants per la religió. Quan van arribar els catòlics irlandesos, d alguna manera es va emfatitzar el protestantisme americà, i quan van arribar els jueus, es va emfatitzat el cristianisme d Estats Units. A Europa, el cristianisme, fins i tot a països tan laics com el Regne Unit o França, s ha convertit en un identificador en contra dels musulmans. Com es perceben els musulmans als Estats Units? La veritat és que als Estats Units, tot i l 11-S, no tenim un sentiment antimusulmà tan fort com a Europa, potser perquè estem acostumats a tenir una gran diversitat religiosa. Vaig veure a les notícies que a Espanya es va prohibir que una adolescent anés a l institut amb el vel islàmic. A França, aquest tema també té plena actualitat. Sarkozy vol prohibir l ús del burca pel carrer. El burca és un problema per treure t el carnet de conduir o per obtenir papers oficials, per exemple, perquè no se t veu la cara i no et poden reconèixer, però el hijab és una altra cosa, no hauria de molestar ningú. És com ara els nens jueus que es cobreixen el cap amb aquests barretets, la quipà. La veritat és que no interfereixen en absolut amb la vida diària. A ningú no li hauria d importar. D altra banda veig que a Marbella hi ha molts saudites i kuwaitians rics i sembla que a ningú no li importa si són musulmans o no. rentes. En Estados Unidos se asume, pero en Francia consideran que el hecho de que haya personas que no quieran comer cerdo en un colegio, por ejemplo, interfiere con la laicidad, cuando en las escuelas francesas todavía se suele servir pescado los viernes. La presencia del otro desafía la identidad, desafía lo que somos, y lo que somos nosotros es lo que no son ellos. En Estados Unidos también hubo una época en la que se definió a los inmigrantes por la religión. Cuando llegaron los católicos irlandeses se enfatizó de alguna manera el protestantismo americano y cuando llegaron los judíos se enfatizó el cristianismo de Estados Unidos. En Europa, el cristianismo, incluso en países tan laicos como el Reino Unido o Francia, se ha convertido en un identificador en contra de los musulmanes. Cómo se percibe a los musulmanes en Estados Unidos? La verdad es que en Estados Unidos, a pesar del 11-S, no tenemos un senti miento antimusulmán tan fuerte como en Europa, quizá porque estamos acostumbrados a tener una gran diversidad religiosa. Seguí en las noticias que en España se prohibió a una adolescente ir al instituto con el velo islámico. En Francia, este tema también ha estado de plena actualidad, incluso Sarkozy quiere prohibir el uso del burka por la calle. El burka es un problema para temas como sacarse el carnet de conducir y obtener papeles oficiales, porque no se te ve la cara y no te pueden reconocer, pero el hiyab es algo diferente, no tiene por qué molestar a nadie. Es como los niños judíos que se cubren la cabeza con esos gorritos, la kipá, que, la verdad, no interfiere con nada de la vida diaria. A nadie le debería de importar. Por otro lado, veo que en Marbella hay muchos saudíes y kuwaitíes ricos y parece que a nadie le importe si son musulmanes o no. How are Muslims perceived in the United States? The fact is that de spite 9/11, the anti-muslim feelings in the United States are not as strong as in Europe, perhaps because we are used to a great deal of religious diversity. I saw in the news that in Spain a teenager wasn t allowed to wear a muslim veil in high school. In France, this issue is always popping up in the news, and Sarkozy even wants to ban the wearing of the burka on the streets. The burka is a problem for things like getting a driving licence and official papers because you can t see the face underneath and the person can t be recognised, but the hijab is different there s no reason it should bother anyone. It s like the Jewish children who cover their heads with skullcaps, kippah, which in no way interfere with everyday life. Nobody should care about it. On the other hand, in Marbella I see that there are many wealthy Saudis and Kuwaitis, and no one seems to care whether or not they re Muslims. Institut Europeu de la Mediterrània: Migracions FORA.tv The Great Issues Forum: Immigration and Islam fora.tv/2010/03/08/the_great_issues_forum_immigration_and_islam Guarding the Gates in a World on the Move essays.ssrc.org/sept11/essays/zolberg.htm Google Books: Aristide Zolberg, Global Migrants, Global Refugees: Problems and Solutions tinyurl.com/3xnm78t Llibres de Zolberg a la Biblioteca de la UOC tinyurl.com/38c9wyr 23

18 BARÇA O BARÇAKH ERIC HAUCK FOTOS: NATÀLIA COSTA Madame Diouf només va tenir un fill i el va perdre en una de les pasteres que naufraguen cada any a les costes canàries Madame Diouf solamente tuvo un hijo y lo perdió en una de las pateras que naufragan cada año en las costas canarias Madame Diouf had only one child and she lost him on one of the pateras that sink each year off the coasts of the Canary Islands 24

19 DOSSIER

20 BARÇA O BARÇAKH BARÇA OR BARÇAKH Els acords pesquers internacionals han trencat el fràgil ecosistema social i cultural del Senegal. Els pescadors de Thiaroye sur Mer amb prou feines donen de menjar a tota la família / Los acuerdos pesqueros internacionales han roto el frágil ecosistema social y cultural de Senegal. Los pescadores de Thiaroye sur Mer apenas pueden dar de comer a toda la familia / The international fishing agreements have broken Senegal s fragile social and cultural ecosystem. The fishermen of Thiaroye sur Mer can barely feed the whole family / Als peus del megamonument pel Renaixement Africà s estén una llenca de platges de sorra fina i blanca amb pesades barques de fusta policromada varades davant les casetes de pescadors. Milers d embarcacions tradicionals que es degraden i que ja no serveixen ni com a pastera. Clavant els peus amb força a la sorra i seguint el cant instructor i rítmic del seu líder, Babacar, els pescadors de Thiaroye sur Mer tiren de la soga tots a l una per portar l enorme xarxa cap a terra ferma. Poc peix deuen haver capturat, però amb les barques encara n agafen menys. Arrossegaran la xarxa fins a la costa gairebé tot el matí i la captura amb prou feines els donarà per fer menjar a tota la família. Ser pescador amb una barca plena de fills amb quaranta braços per remar i tres o quatre dones esperant a la platja per recollir el peix i vendre l al mercat no és només una qüestió de benestar familiar, sinó de prestigi dins de la comunitat, explica amb tota serenor Yayi Diouf, directora del Coflec, col lectiu de dones contra l emigració clandestina al Senegal, per explicar la importància de la poligàmia en aquest suburbi costaner de Dakar i denunciar com els acords pesquers internacionals han trencat el fràgil ecosistema social i cultural del país. Madame Diouf només va poder tenir un fill i el va perdre en una de les centenars de pasteres que naufraguen cada any intentant trobar les costes canàries, la porta del darrere d un Eldorado europeu que existeix més en l imaginari dels desesperats que en la realitat dels carrers de ciutats anhelades com Barcelona. Abans no ens acabàvem el peix, intervé Babacar deixant els seus pescadors de terra ferma al comandament de l arrossegament. Ara hauríem de sortir amb les barques més de 50 milles mar endins per fer una pesca rendible, i això requereix una embarcació de A los pies del megamonumento al Renacimiento Africano se extiende una lengua de playas de arena fina y blanca, con pesadas barcas de madera polícroma varadas frente a las casitas de los pescadores. Son miles de embarcaciones tradicionales que se van degradando y que ya no sirven ni siquiera como patera. Clavando los pies con fuerza en la arena y siguiendo el canto instructor y rítmico de su líder, Babacar, los pescadores de Thiaroye sur Mer jalan todos a una para llevar a tierra firme la enorme red. Habrán cogido poco pescado, pero con las barcas la pesca todavía es peor. Se pasarán prácti At the foot of the mega-monument to the African Renaissance, there extends a strip of beaches with fine, white sand and heavy, colourfully painted wooden boats beached in front of the fishermen s huts. Thousands of traditional boats that are falling apart and can no longer be used even as migrant boats ( pateras ). Sinking their feet heavily into the sand and following the rhythmic, pacesetting chant of their leader, Babacar, the fishermen of Thiaroye sur Mer tug at the rope in unison to drag an enormous fishing net towards terra firma. They probably caught few fish, but they would catch even fewer camente toda la mañana arrastrando la red hasta la costa y la captura apenas les dará para alimentar a toda la familia. Ser pescador con una barca llena de hijos con cuarenta brazos para remar y tres o cuatro mujeres esperando en la playa para recoger el pescado y venderlo en el mercado no es sólo una cuestión de bienestar familiar, sino de prestigio en el seno de la comunidad, relata con serenidad Yayi Diouf, directora de Coflec, colectivo de mujeres contra la emigración clandestina en Senegal, para explicar la importancia de la poligamia en este suburbio costero de Dakar y denunciar with those boats. They spend almost the entire morning dragging the net towards the coast, yet with any luck the capture will barely feed the whole family. Being a fisherman with a boat full of children with 40 arms to row and three or four women waiting on the beach to gather the fish and sell it at the market is a question not only of family welfare but also of prestige in the community, tells Yayi Diouf serenely to explain the importance of polygamy in this coastal suburb of Dakar and denounce how the international fishing agreements have broken the country s fragile social and cómo los acuerdos pesqueros internacionales han roto el frágil ecosistema social y cultural del país. Madame Diouf solamente pudo tener un hijo y lo perdió en uno de los cientos de pateras que naufragan cada año intentando arribar a las costas canarias, la puerta de atrás de un Eldorado europeo que existe más en el imaginario de los desesperados que en la realidad de las calles de ciudades anheladas como Barcelona. Antes no nos acabábamos el pescado, interviene Babacar, dejando a sus pescadores de tierra firme al mando del arrastre. Ahora, tendríamos que salir con las barcas más de cultural ecosystem. Madam Diouf is the director of Coflec, a women s collective that combats clandestine emigration in Senegal. She was only able to have one child, and she lost him in one of the hundreds of pateras that reach the coasts of the Canary Islands, the gateway to the last European Eldorado that exists more in the minds of the desperate seekers than in the reality of the streets of yearned-for cities like Barcelona. In the past there was an endless supply of fish, says Babacar, leaving his fishermen on dry land to keep dragging. Now we would have to take the boats at least 26