APUNTS D HABITATGE. Apunts d habitatge OBSERVATORI LOCAL D HABITATGE
|
|
- Aarón San Martín Valverde
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Núm.4 3er trimestre 2013 Coordinació: Sònia Ballester Redactors: Núria Alonso Sònia Ballester Antonio Bleda Sara Espinosa Sergio Nasarre Mª José Soler Albert Terrones OBSERVATORI LOCAL D HABITATGE Disseny i maquetació: Lena Vidal Diputació de Barcelona 2013 o.pgh@diba.cat APUNTS D HABITATGE ÍNDEX Presentació Habitatge i pobresa Emancipació dels joves La morositat en relació a l habitatge Actualitat normativa Context general Sector de l habitatge Polítiques d habitatge Altres formes d accés a un habitatge: antecedents, concepte i càlcul de l esforç familiar. Apunts d habitatge PRESENTACIÓ Apunts d habitatge us proposa una aproximació a la conjuntura del sector de l habitatge pensada des de l òptica de les polítiques locals d habitatge. Es divideix en tres apartats:, i. A es destaquen aquelles informacions d especial rellevància per a il lustrar la situació actual del sector. En l apartat d, es troba informació estadística detallada sobre un total de 66 indicadors d àmbit provincial. I, finalment, l proposa una discussió en major profunditat i perspectiva temporal. En aquesta quarta edició, l apartat d anàlisi para atenció a les tinences intermèdies. Es tracta de figures que prenen rellevància en el moment actual com a alternatives per accedir a un habitatge. Pel que fa als breus, es presenten les principals conclusions que es desprenen de la memòria de Cáritas 2012 envers la problemàtica de l habitatge, s analitza el primer informe de l Observatori d emancipació del Consell de la Joventut d Espanya, es detallen les noves xifres sobre la morositat relacionada amb l habitatge publicades pel Banc d Espanya i es repassa l actualitat normativa del tercer trimestre de De l actualització dels indicadors es desprèn un estancament de l economia i el sector de la construcció. El mercat de l habitatge consolida la tendència de baixada de preus i de pujada en el número de transaccions d habitatge de segona mà i contractes de lloguer. Finalment, el sector financer presenta una reducció en el número d hipoteques així com en el termini i el tipus d interès d aquestes. També, continua creixent la morositat relacionada amb l habitatge.
2 DOS TERÇOS DE LES PERSONES AMB PROBLEMES D HABITATGE TENEN PROBLEMES DE SALUT MENTAL Un any més Cáritas Diocesana de Barcelona ha publicat la seva memòria d acció social. Les dades que ofereix sobre el perfil de les persones ateses són un bon indicador de les característiques i l evolució de la pobresa al seu àmbit d actuació. En termes generals, el document apunta a un creixement de les desigualtats i una major cronificació de la pobresa. En destaquen elements com la forta incidència de l atur i dels problemes d habitatge com a factor d exclusió social, o l increment de les persones amb nacionalitat espanyola i famílies amb fills entre els usuaris dels seus serveis. La Memòria avança també les conclusions d una recerca internacional* que vincula els problemes d habitatge amb els trastorns mentals, i l abús de l alcohol i altres drogues. Els primers resultats mostren que més de dos terços dels entrevistats amb problemes d habitatge presenten també problemes de salut mental. En relació a l habitatge, l entitat va destinar el 71% dels ajuts econòmics a despeses relacionades amb l habitatge, va triplicar els ajuts dedicats al pagament d hipoteques i va atendre persones a través del Servei de Mediació en Habitatge. Respecte el perfil d aquests darrers, es tracta sobretot de persones amb nacionalitat espanyola (58%) que presenten problemes tant en l àmbit del (*) L estudi Sophie té com a objectiu l avaluació de l impacte de polítiques estructurals en les desigualtats en salut i els determinants socials. Està finançat per la CE i l Agència de Salut pública de Barcelona. lloguer (58% dels casos) com en l àmbit hipotecari (42% dels casos). Destaca la importància de l atur i la repercussió sobre els menors d edat (el 73% dels casos han estat famílies amb fills). De les solucions aportades per a aquest servei, en la majoria dels casos ha estat possible el manteniment de les famílies en el seu habitatge. En la resta de resolucions s ha aconseguit la dació en pagament, s han concedit ajuts per a lloguer i s han adjudicat habitatges de lloguer social. Per veure l informe complert podeu consultar el següent link: Solucions aportades pel servei de mediació en habitatge de Cáritas Diòcesis de Barcelona. Dació en pagament i lloguer Habitatge de lloguer social Ajuda al pagament de la fiança Dació en pagament Manteniment del lloguer Reconducció del deute 5 (2%) 26 (8%) 31 (9%) 36 (11%) 108 (32%) 129 (38%) Font: Memòria de Cáritas 2012
3 CAU LA TAXA D EMANCIPACIÓ ENTRE ELS JOVES TOT I LA REDUCCIÓ DE L ESFORÇ ECONÒMIC PER ACCEDIR A UN HABITATGE El Consell de la Joventut d Espanya ha publicat recentment el primer informe de l Observatori d Emancipació amb dades referents a les condicions d ocupació i d habitatge de la població jove del primer trimestre del L informe mostra que Catalunya compta amb una de les taxes d emancipació* més elevades d Espanya. En total, un 64,9% dels joves d entre 25 i 34 anys ha pogut emancipar-se del domicili dels seus progenitors. Aquesta taxa oscil la entre el 49,3% dels joves situats en la franja anys i el 76,9% entre els joves de 30 a 34 anys. Tanmateix, s ha produït un descens en la taxa d emancipació en comparació amb les dades de l informe 2008 (55,9% en el grup 25 a 29 anys, i 78,6% en el grup 30 a 34 any). Aquest descens de la taxa d emancipació es produeix tot i la davallada experimentada pels preus de l habitatge en els darrers anys i la conseqüent reducció de l esforç econòmic en l accés a l habitatge. Així, una persona jove assalariada requereix el 55% dels seus ingressos en el tram de anys i el 47,1% en el tram de 30 a 34 anys per accedir a una habitatge en propietat. Si es consideren els ingressos d una llar (en comptes dels d una persona assalariada), l esforç es redueix fins al 43,6% i 34,3%, respectivament. Com a resultat, l esforç necessari per accedir a la propietat s apropa al del lloguer (veure taula). (*) percentatge de persones que viuen fora de l habitatge d origen sobre el total de la seva mateixa edat Per explicar aquesta fet, cal tenir en compte factors relacionats amb la degradació de les condicions d ocupació dels joves ja que, tal i com confirma l estudi, l emancipació es produeix amb major freqüència entre aquells joves amb una millor posició i estabilitat en el mercat de treball. L informe complet pot consultar-se al següent enllaç: Selecció d indicadors de l Observatori d emancipació. Catalunya anys anys anys anys Taxa d'emancipació 49,30% 76,90% 55,90% 78,60% Esforç accés a la propietat (assalariat) 55,00% 47,10% 95,20% 84,90% Preu assumible propietat amb 30% esforç (assalariat) , , , ,30 Esforç accés a la propietat (llar) 40,30% 34,30% 65% 54,20% Preu assumible propietat amb 30% esforç (llar) , , , ,56 Esforç accés al lloguer (assalariat) 50,30% 43,10% 59% 52,50% Renda assumible amb 30% esforç (assalariat) 389,40 389,40 384,26 430,08 Esforç accés al lloguer (llar) 36,90% 31,40% 40,30% 33,60% Renda assumible amb 30% esforç (llar) 531,50 624,20 562,07 675,14 Font: Observatori d emancipació 2013 i Observatorio joven de vivienda en España 2011
4 CONTINUA CREIXENT LA MOROSITAT RELACIONADA AMB L HABITATGE Segons les dades publicades pel Banc d Espanya, continua creixent la morositat de les llars i torna a pujar la morositat de la construcció i les activitats immobiliàries després de dos trimestres de baixada. En el cas de les llars, creix la morositat tant per adquisició com per rehabilitació de l habitatge. El gruix important de morositat per adquisició de l habitatge és el de la compra amb garantia hipotecària que es situa en el 4,91% pujant 0,91 punts respecte el trimestre anterior i amb una creixement interanual del 55% ( el segon trimestre del 2012 la morositat era del 3,16%). Evolució dels índexs de morositat II trim Espanya. 35,00% 30,00% 31,12% 29,01% 25,00% 20,00% 15,00% 10,00% 5,00% 0,00% I 2010 II 2010 III 2010 IV 2011 I 2011 II 2011 III 2011 IV 2012 I 2012 II 2012 III 2012 IV 2013 I 8,02% 4,91% 2013 II Adquisició habitatge amb hipoteca Activitats immobiliàries Rehabilitació de l'habitatge Construcció Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Banc d Espanya Destaca, però, el fort increment de la morositat de la rehabilitació de les llars que pràcticament s ha doblat en l últim trimestre, passant del 4,72% del primer trimestre al 8,02% en el segon. Tot i això, els índexs de morositat que més han crescut amb l esclat de la crisi immobiliària i financera, han estat els de la construcció i activitats immobiliàries. Aquests, que l any 2005 presentaven uns índexs inferiors a l 1% ( igual que els de les llars en aquell període), han passat a estar al voltant del 30%. establiments financers de crèdit serien els més afectats en referència a l adquisició de l habitatge amb garantia hipotecària i les cooperatives de crèdit ho serien en el cas de la morositat de la construcció, les activitats immobiliàries i la rehabilitació de les llars. Tant en un cas com en l altre presenten percentatges de morositat per sobre de la mitjana del sector financer. Per tant, tot i que la morositat relacionada amb l habitatge ha crescut, no ho ha fet al ritme ni al nivell que ho ha fet la morositat del sector de la construcció i els serveis immobiliaris. En quant a la distribució de la morositat entre les diferents categories d entitats de crèdit, els
5 ACTUALITAT NORMATIVA De les disposicions normatives aprovades en matèria d habitatge durant el tercer trimestre del 2013 destaca el següent: A nivell estatal, és rellevant l actualització del Codi Tècnic de l Edificació en matèria d estalvi energètic a fi d adaptar-se a les directives europees; la publicació de les llistes d entitats de crèdit que s han adherit al Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecaria sobre l habitatge habitual i finalment la Llei d ajut als Emprenedors que crea la figura de l Emprenedor de Responsabilitat Limitada, rellevant pel fet que es pot limitar la responsabilitat derivada dels seus deutes empresarials per tal que no afectin a l habitatge habitual. En l àmbit autonòmic català, destaca la signatura del Protocol d execució de les diligències de llançament als partits judicials de Catalunya, que coordina l acció de totes les entitats signants en el moment de l execució del llançament de l habitatge habitual, per ajudar a persones en situació de vulnerabilitat social; l increment en dos punts, fins al 10%, del l Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP-AJD); en matèria de foment, subvencions i ajuts s obren convocatòries de subvencions per a l any 2013 dels Programes de suport al Desenvolupament Local i del Projecte de Treball a les 7 comarques; i finalment destacar que s ha aprovat el projecte de llei de modificació del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya relatiu als drets reals, que preveu una profunda reforma del règim de la propietat horitzontal i de l organització de les comunitats de propietaris. Podeu consultar el document Habitatge i Món Local - Actualitat Normativa - Juliol-Setembre 2013 al següent enllaç: ( CONTEXT GENERAL LA DEMOGRAFIA Població Variació població per creixement natural Variació població per creixement natural/1.000 habitants 3,34 2, Saldo migratori intern Saldo migratori intern /1.000 habitants 0,22-0, ,42% -14,08% -14,36% -216,06% -215,58% Índex de circulació de població 8,10% 7,93% ,11% % de població entre 25 i 34 anys 15,92% 15,15% ,84% % de població de 65 anys o més 16,92% 17,16% ,38% % de població amb nacionalitat extracomunitària 11,35% 11,21% ,21% Variació de la població projectat a 10 anys vista % de població en municipis de l'amb 58,36% 58,34% ,04%
6 CONTEXT GENERAL L'ECONOMIA % de variació del PIB *E -0,7% -2,0% 1er Tr ,71% Taxa d'atur 21,73% 23,87% IPC *E 2,70% 1,50% Agost 2013 Renda Familiar Disponible ,85% -44,44% Taxa de risc de pobresa de la població *E 18,1% 18,4% ,66% 0,63% Euríbor a un any 0,88% 0,54% Agost 2013 Interés del deute públic de l'estat entre 2 i 6 anys *E 4,71% 2,91% Agost ,20% -38,15% *E indica dades que són Estatals SECTOR DE L HABITATGE LA CONSTRUCCIÓ Habitatges d obra nova iniciats Habitatges d obra nova finalitzats Habitatges d obra nova finalitzats/1.000 habitants 1,74 1,01 Ier Tr Ier Tr 2013 Ier Tr Ier Tr 2013 Ier Tr Ier Tr 2013 Habitatges rehabilitats Nombre d'ocupats en el sector de la construcció % ocupats sector construcció/ total ocupats 5,94% 5,33% 2on Tr on Tr ,17% -41,31% -41,52% -14,63% -14,83% -10,22% Índex de costos de la construcció *E Base 2005 (100) 119,1 119, ,56% Estimació del parc d habitatges ,30% *E indica dades que són Estatals
7 Rendibilitat bruta del lloguer *E 4,08% 4,42% 1er Tr ,33% Rendibilitat bruta per l'habitatge *E -3,13% -3,48% 1er Tr ,20% SECTOR DE L HABITATGE EL MERCAT DE LA PROPIETAT Habitatges lliures d'obra nova Nombre de transaccions Valor de les transaccions , , on Tr ,14% on Tr ,84% Preu d oferta d habitatges M.FOMENT /m2 cons 2.359, ,00 2on Tr ,91% Estimació de l estoc obra nova ,34% Habitatges lliures de segona mà Nombre de transaccions Valor de les transaccions , , on Tr ,30% on Tr ,20% Preu d oferta d habitatges M.FOMENT /m2 cons 2.076, ,60 2on Tr ,69% Preu d'oferta d'habitatges IDEALISTA /m2 cons 2.447, ,00 2on Tr ,68% Preu d'oferta d'habitatges FOTOCASA /m2 cons 2.718, ,00 2on Tr ,55% Preu d'oferta d'habitatges PISOS.COM /m2 cons 2.425, ,00 2on Tr ,42% SECTOR DE L HABITATGE EL MERCAT DE LLOGUER Nombre de contractes Nombre de contractes/1.000 habitants 17,59 18, Lloguer mitjà contractual /mes/hab 641,53 615, Contractes amb avallloguer ,21% 7,76% -4,00% 8,13% RENDIBILITATS DEL MERCAT Rendibilitat bursàtil (IBEX-35) *E -14,89% 11,72% Agost ,71% *E indica dades que són Estatals
8 SECTOR DE L HABITATGE L'ACCÉS I MANTENIMENT DE L'HABITATGE Índex esforç econòmic per accedir un habitatge en propietat Índex esforç econòmic per accedir a un habitatge en lloguer Llars que han tingut dificultat per despeses relacionades amb habitatge *E Hipoteques constituïdes *E Tipus mig aplicat per entitats financeres per compra habitatge *E 36,17% 31,88% ,86% 42,16% 40,47% ,00% 6,20% 7,40% ,35% on Tr ,34% 3,19% Juliol ,45% -4,49% Termini mig de les hipoteques *E Anys 22,67 21,17 2on Tr ,62% Rati de morositat relacionat amb l'habitatge *E 3,24% 5,16% 2on Tr ,26% Execucions hipotecàries presentades Procediments execucions hipotecàries pendents de resolució Ier Tr Ier Tr ,31% 14,84% *E indica dades que són Estatals POLÍTIQUES D HABITATGE LES PROMOCIONS D'HPO HPO iniciat HPO finalitzat ,69% -10,19% % HPO de lloguer sobre iniciat 37,77% 30,16% ,14% % HPO iniciat per promoció local 40,52% 23,38% ,30% Transaccions d'hpo d'obra nova Transaccions d'hpo usat on Tr ,59% on Tr ,92% Preus HPO de propietat /m2 cons 1.383, , ,06% ELS SERVEIS D'HABITATGE Habitatges en borses de mediació Prestacions permanents al pagament del lloguer Prestacions d'especial urgència Habitatges amb ajuts a la rehabiltiació concedits Persones inscrites al RSHPOC ,72% -13,64% 34,56% -32,72% 8,88%
9 POLÍTIQUES D HABITATGE ELS RECURSOS MUNICIPALS Despesa imputada a habitatge en pressupostos municipals Ingressos relacionats amb habitatge en pressupostos municipals /habitant 143,25 119, /habitant 57,97 59, ,75% 3,45% Les fonts i metodologia dels indicadors es poden consultar al següent enllaç: ALTRES FORMES D ACCÉS A L HABITATGE. LES TINENCES INTERMÈDIES: ANTECEDENTS, CONCEPTE I CÀLCUL DE L ESFORÇ FAMILIAR. 1. Origen La Universitat Rovira i Virgili, a través del seu grup de recerca d'accés a l'habitatge, dirigit pel Professor Dr. Sergio Nasarre Aznar, catedràtic de Dret Civil, ha desenvolupat des de 2009 treballs sobre les denominades "tinences intermèdies", és a dir, la conceptualització i disseny de la naturalesa jurídica i regulació de noves figures alternatives de tinença de béns, especialment d'habitatge. Són la propietat compartida i la propietat temporal, que resulten ser una important novetat en la conceptualització del dret de propietat privada en el nostre sistema jurídic - privat. Els treballs d'aquesta primera etapa van quedar especialment publicats en l'obra Nasarre Aznar, Sergio (dir.), L'accés a l'habitatge en un context de crisi, Madrid, Edisofer, Fins a finals de 2011 aquesta investigació no va oficialitzar-se, comprometent-se el grup de recerca a lliurar un esborrany de normativa a la Generalitat de Catalunya (Secretaria d'habitatge, Agència de l'habitatge) sobre propietat compartida i propietat temporal, amb la finalitat que fos una base per a la seva regulació en el dret civil de Catalunya. Aquest treball va ser lliurat el juliol del 2012 i recollia una primera proposta de regulació per a les dues figures. Una ulterior decisió va portar a desenvolupar aquesta obra per a la seva incorporació i bona imbricació en el Codi Civil de Catalunya a través de la Comissió de Codificació de Catalunya, Subcomissió de Drets Reals, que va lliurar la seva versió al ple de la Comissió el Actualment el text es troba en la fase final prelegislativa, esperant que entri al Parlament per a la seva incorporació en el Codi Civil de Catalunya en l'últim trimestre de 2013.
10 les tinences intermèdies estan concebudes per a contribuir a superar els obstacles en els que actualment es troba l accés a l habitatge a les nostres ciutats Tant la propietat temporal com la propietat compartida estan concebudes per tenir una eficàcia doble. Per una banda, volen crear un tercer mercat d habitatge privat realment alternatiu als mercats d habitatge en propietat i habitatge en lloguer, cap dels quals han funcionat o estan funcionant òptimament. Per altra banda, són dues figures fàcilment adaptables per a ser utilitzables com a mètodes de tinença d habitatge social, també alternatius a l habitatge de protecció oficial en propietat. Tant la propietat temporal com la propietat compartida estan concebudes per tenir una eficàcia doble. Per una banda, volen crear un tercer mercat d habitatge privat realment alternatiu als mercats d habitatge en propietat i habitatge en lloguer, cap dels quals han funcionat o estan funcionant òptimament. Per altra banda, són dues figures fàcilment adaptables per a ser utilitzables com a mètodes de tinença d habitatge social, també alternatius a l habitatge de protecció oficial en propietat. En definitiva, les tinences intermèdies estan concebudes per a contribuir a superar els obstacles en els que actualment es troba l accés a l habitatge a les nostres ciutats. Una tinença estable però limitada (en el temps o en la seva progressiva adquisició) en relació a la propietat absoluta possibilita un menor esforç econòmic per a les famílies, al temps que hi ha una menor necessitat de liquiditat per a les entitats de crèdit. També afavoreix la reducció de l estoc d habitatge buit al donar més opcions a la seva progressiva mobilització. 2. La propietat compartida Es tracta de la transmissió del domini d una part de l habitatge i la retenció de la resta per part del venedor, amb la possibilitat per part del comprador de poder anar escalant progressivament fins a l adquisició total de l habitatge. El venedor pot ser o no un ens públic, el que flexibilitza encara més la figura, possibilitant el desenvolupament d un la propietat compartida mercat tant públic com privat d habitatges en consisteix en l accés per part propietat compartida. Tal i com indica el Dr. d un nou propietari a una part Nasarre*, la propietat compartida consisteix en l accés per part d un nou propietari a una part de de l immoble que ja és l immoble que ja és propietat d un altre propietari propietat d un altre propietari original, coexistint ambdós. original, coexistint ambdós. Les característiques principals d aquesta figura són: Qui necessita l habitatge és propietari des del començament el que diferencia aquesta figura d altres possibilitats com el lloguer amb opció de compra o el dret de superfície (on s esdevé superficiari no propietari). Té totes les facultats dominicals: les d ús i gaudi sobre la totalitat de l immoble i en exclusiva (no pot ser destorbat pel propietari original) i les de disposició (intervivos i mortis causa) i gravamen sobre la quota que té en propietat. El domini queda acreditat pel dret que té el nou propietari a assistir amb ple dret a les Juntes de Propietaris. * veure NASARRE, Sergio, Les tinences intermitges: combinant assequibilitat, flexibilitat i estabilitat en l accés a l habitatge.
11 Quant al gravamen, aquest pot consistir en la hipoteca, que seria la manera de finançar la progressiva adquisició de l immoble, sense que això impliqui un sobreendeutament familiar. En adaptar-se aquesta figura per poder-se utilitzar com a habitatge social, la disposició pot quedar limitada en favor d aquelles persones que compleixin els requisits per optar a un habitatge d aquestes característiques (acreditar uns ingressos mínims i màxims, per exemple). També es podrà limitar l ús (ex. només per a habitatge habitual) i el gaudi (ex. no es podrà donar en lloguer o en usdefruit). Té el dret i en el seu cas, si s ha pactat així, el deure d anar adquirint progressivament més quota de participació en el domini de l habitatge. En habitatge social, a l esquema que s ofereixi podrà també escalar cap a vall, és a dir, podrà anar desfent-se de quota sobre l habitatge segons les seves possibilitats i necessitats econòmiques. Si bé, doncs, la figura està concebuda per atorgar totes les facultats dominicals necessàries per a que se senti i sigui propietari de l immoble des del començament, ha de tenir uns certs límits que protegeixin al propietari original (promotor públic o privat) i, indirectament, a l entitat finançadora, de les seves possibles actuacions negligents que puguin provocar una disminució del valor de l immoble. Així, l adquirent (propietari compartit) no podrà alterar la substància de l immoble i l haurà d utilitzar amb la finalitat pactada (ex. l adquirent no podrà alterar la substància de l immoble i l haurà d utilitzar amb la finalitat pactada i no podrà alterar els elements estructurals de l immoble habitatge habitual en cas d habitatge social) i no podrà alterar els elements estructurals de l immoble. A més d això, la contrapartida de l ús total de l immoble és fer-se n càrrec d aquelles despeses i tributs relacionats amb aquest. En relació al propietari original (ex. promotor), també podrà disposar inter vivos i mortis causa de la part del bé de la que encara sigui propietari i tindrà diverses facultats per a verificar que l immoble no es depreciï per culpa del nou propietari. Tant si aliena la seva part el propietari original com si ho fa el nou, l altre tindrà drets de tanteig i retracte legals. 3. La propietat temporal Es constitueix una propietat temporal quan un nou propietari adquireix d un propietari original la titularitat d un immoble per un temps cert i determinat (des dels 6 fins al 99 anys, en la versió actual), el que suposa una important estabilitat en la seva tinença i augmenta considerablement la seva accessibilitat. Es constitueix una propietat temporal quan un nou propietari adquireix d un propietari original la titularitat d un immoble per un temps cert i determinat Durant aquest temps el nou propietari té totes les facultats dominicals sobre l immoble (ús, gaudi, gravamen i disposició) que, naturalment, poden veure s condicionades si la institució s utilitza per a potenciar l habitatge social. En contrapartida, és clar, s hauria de fer càrrec de totes les despeses generades per l immoble. Transcorregut aquest número d anys, la propietat de l immoble revertirà al propietari original, si no es pacten pròrrogues. El propietari original tindrà dret a recuperar-se de totes les depreciacions de la finca que s hagin causat per una negligent actuació del nou propietari.
12 4. Càlcul de l esforç familiar en les tinences intermèdies Paral lelament a aquest procés legislatiu, es fa imprescindible dotar a aquestes figures de determinats càlculs numèrics. En concret, la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Barcelona han estat treballant conjuntament al llarg de 2012 i 2013 per a "traduir" la lletra del text legal de la propietat compartida i de la propietat temporal (en les seves diferents versions) al "càlcul de l'esforç econòmic que les famílies haurien de fer per a accedir a un habitatge a través de les dues noves formes de tinença, comparades entre elles i, a més a més, amb les dues tinences tradicionals, el ple domini i el lloguer. En la versió actual del sistema de càlcul de l esforç, es tenen en compte l'estat actual de l'avantprojecte de llei de tinences intermèdies abans descrit (setembre 2013) i el recent pla estatal , així com el projecte de pla per al dret de l'habitatge de Catalunya 2013, si bé el sistema s'anirà adaptant a mesura que l'íter legislatiu de tinences intermèdies progressi i hi hagi canvis en la normativa, fonamentalment, en relació als ajuts públics a l'habitatge. La importància d'aquest càlcul resideix en evidenciar quina és la forma de tinença d'un determinat habitatge que més li convé a una família atenent al seu nivell de renda La importància d'aquest càlcul resideix en evidenciar quina és la forma de tinença d'un determinat habitatge que més li convé a una determinada família atenent al seu nivell de renda, és a dir, quina forma de tinença li representa el menor esforç econòmic mensual possible. Per això, es tenen en compte una sèrie de variables fonamentals que donen com a resultat el percentatge dels ingressos que haurà de destinar una família al pagament de l'habitatge. Així doncs, es desenvolupa una eina de càlcul dissenyada amb l'objecte de calcular les quotes mensuals a pagar i l'esforç econòmic que representa per a una unitat familiar les diferents formes d'accedir a un habitatge. L'esforç econòmic és un indicador de l'accessibilitat econòmica a l'habitatge. Mesura la capacitat econòmica de cada unitat familiar en relació al cost de l'habitatge i s'expressa com el percentatge d'ingressos nets que una unitat familiar ha de dedicar al pagament de l'habitatge. Aquest estudi calcula i compara l'esforç econòmic d'accedir a l'habitatge segons els diferents tipus de tinences com el lloguer, el ple domini o les tinences intermèdies Aquest estudi es realitza a través d'un full de càlcul en el qual s'introdueixen una sèrie de variables que calculen i comparen l'esforç econòmic d'accedir a l'habitatge segons els diferents tipus de tinences com el lloguer, el ple domini o noves formes d'accés a l'habitatge, posant especial atenció en l'anàlisi del model d'accés a l'habitatge en propietat compartida (combinant propietat i lloguer en un mateix bé immoble) o en propietat temporal (domini limitat en el temps), és a dir, les anomenades "tinences intermèdies". Les variables bàsiques a introduir seran: la superfície de l'habitatge, la renda familiar disponible, el nombre de membres que componen la unitat familiar, l'import de venda i/o lloguer d'un habitatge amb protecció oficial o en règim lliure, el percentatge que es pretén llogar i/o adquirir i les dades financeres de cada tipus de préstec. Es creen diferents escenaris amb l'objecte de calcular, comparar i orientar en la forma d'accés més convenient al demandant d'un habitatge: s analitza l'adquisició, el lloguer, la propietat compartida i la propietat temporal tant en règim protegit com en règim lliure, combinant règims i diferents formes de finançament.
13 Per entendre millor aquest treball de càlcul, a continuació es desenvolupa un exemple de propietat compartida mitjançant 3 gràfics resultants: Marc de l exemple: Municipi: Badalona. (Zona A) Superfícies: 60 m2 útils habitatge i 25m2 útils d aparcament. Tipologia adquisició HPO: Règim General. Renda neta mensual unitat familiar: Membres unitat familiar: 2 % de Propietat Compartida: 25% propietat i 75% lloguer. Finançament: PH (préstec hipotecari)+ PP (préstec personal) + RP (recursos propis) Opcions Finançament: - 80% PH i resta RP. - 80% PH i resta PP + RP En els gràfics que es presenten, observem el % d esforç econòmic d accés a un habitatge i la quantitat de recursos propis a aportar. El gràfic número 1 fa referència a la propietat compartida i presenta diferents tipus de règims per a la part que s adquireix i per al lloguer. L estructura de finançament del 25% que s adquireix és: 80% de Préstec Hipotecari + Préstec Personal + Recursos Propis. Gràfic 1. Propietat compartida: Esforç econòmic i aportació de recursos propis Esforç econòmic (% ingressos unitat familiar) Recursos propis (en Euros) ADQ HPO / LLOGUER HPO PREU CONCERTAT 33,5% HPO / HPO PC ADQ HPO / LLOGUER HPO GENERAL 32,9% HPO / HPO G ADQ HPO / LLOGUER LLIURE 36,1% HPO / LL ADQ LLIURE / LLOGUER HPO PREU CONCERTAT 34,0% LL / HPO PC ADQ LLIURE / LLOGUER HPO GENERAL 33,4% LL / HPO G ADQUISICIÓ LLIURE / LLOGUER LLIURE 36,6% LL / LL ,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% Font: Elaboració pròpia
14 El gràfic número 2 presenta els resultats de l adquisició al 100% (barres en vermell) i del lloguer (barres en blau). Pel que fa a l adquisició, es fan els càlculs tan en règim lliure com en règim protegit tenint en compte diferents estructures de finançament per a cada cas. En el cas del lloguer, s ha tingut en compte el preu de lloguer protegit ( en règim general i concertat) i lloguer lliure. Gràfic 2. Adquisició al 100% i Lloguer: Esforç econòmic i aportació de recursos propis Esforç econòmic (% ingressos unitat familiar) Recursos propis (en Euros) ADQUISICIÓ LLIURE (PH 80% + RP) 31,3% ADQ LL PH+RP ADQUISICIÓ LLIURE (PH 80% + PP + RP) 54,9% ADQ LL PH+PP+RP ADQUISICIÓ HPO (PH 80% + RP) 30,3% ADQ HPO PH+RP ADQUISICIÓ HPO (PH 80% + PP + RP) 53,0% ADQ HPO PH+PP+RP LLOGUER LLIURE 30,7% LL LL LLOGUER HPO PREU CONCERTAT 27,1% LL HPO PC LLOGUER HPO GENERAL 26,2% LL HPO G 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% 60% Font: Elaboració pròpia El tercer i últim gràfic és un extracte dels resultats del Gràfic 1 i 2. Compara les diferents formes de tinença en règim Lliure i presenta per a cadascuna d elles la quota mensual a pagar, el % d Esforç econòmic i la quantitat de Recursos Propis necessària. L adquisició, ja sigui en propietat compartida com en ple domini, s analitza amb dues formes de finançament. Gràfic 3. Règim Lliure: Comparació Propietat Compartida amb Adquisició i Lloguer ADQUISICIÓ LLIURE (PH 80% + RP) ,3% ADQUISICIÓ LLIURE (PH 80% + PP + RP) ,9% LLOGUER LLIURE ,7% ADQ LL (PH 80%+RP) / LLOG LL ,7% ADQ LL (PH 80%+PP+RP) / LLOG LL ,6% QUOTA ESFORÇ RECURSOS PROPIS Font: Elaboració pròpia MENSUAL Sergio Nasarre i Mª José Soler
15 Les conclusions que s extreuen són les següents: En propietat compartida el % d esforç està entre el 33% i el 36% i la quantitat de recursos propis és reduïda. En l adquisició al 100%, l esforç es situa al voltant del 30% sempre que hi hagi una quantitat elevada de recursos propis. Quan els recursos propis baixen, l esforç es dispara al voltant del 50% ja que no només s ha de fer front al préstec hipotecari sinó que hi ha necessitat de préstec personal amb el conseqüent increment dels costos financers. El lloguer és la figura que presenta un % d esforç econòmic inferior a la resta i es situa per sota del 30%. Tot i així, cal tenir en compte els avantatges i inconvenients d aquesta forma d accés ja que el cost de l habitatge a llarg termini, pot resultar ser superior que en l adquisició. Sergio Nasarre i Mª José Soler
BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]
2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detallesPROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS
PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut
Más detallesFinalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.
ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesREVISONS DE GAS ALS DOMICILIS
CONCEPTES BÀSICS Què és una revisió periòdica del gas? i cada quant temps ha de realitzar-se una revisió periòdica de gas butà? Una revisió periòdica del gas és el procés per mitjà del qual una empresa
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: JULIOL
Más detallesEconomia de l empresa Sèrie 1
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2012 Economia de l empresa Sèrie 1 SOLUCIONS,
Más detallesPoden obrir sense limitació d horari i tots els dies. Poden obrir sense limitació d horari (mínim: 18 h el dia) i tots els dies excepte els dies de tancament obligatori (1 de gener i 25 de desembre) i
Más detallesCASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS
CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita
Más detallesTEMA 11.- Finançament extern de l empresa. 11.1. Accions/ Participacions.
TEMA 11.- Finançament extern de l empresa. 11.1. Accions/ Participacions. Les accions representen parts alíquotes del capital social, i és nul la la creació d'accions que no respongui a una efectiva aportació
Más detallesSOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015
Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo
Más detallesCuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.
Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat
Más detallesICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica
Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)
Más detallesLa ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016
Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2
Más detallesRESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS
RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,
Más detallesCONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:
CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: 1. Dades personals persona o entitat SOL LICITANT /Datos Personales persona o entidad SOLICITANTE Entitat sol licitant/ Entidad solicitante: NIF Domicili/Domicilio:
Más detalles11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA
11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA Present i futur de la previsió social. L actuari en el desenvolupament de la previsió social complementaria. Francesc Durán President Grup de Treball sobre
Más detallesPolítica de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO
Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de EDICIONES DON BOSCO en la
Más detallesNoves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas
Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això
Más detallesInscriure s al cens de l Agència Tributària per obtenir el Número d Identificació Fiscal (NIF). S ha d omplir l imprès 036 (alta censal), amb el qual també es dóna d alta de l Impost sobre Activitats Econòmiques
Más detallesPolítica de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.
Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de INSERT STAR, S.L.U. en la
Más detallesVALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.
VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE. Existeix una massa patrimonial a l actiu que s anomena Existències. Compren el valor de les mercaderies (i altres bens) que
Más detallesBeques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015
Beques Daniel Bravo per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica Bases convocatòria 2015 Objectiu Beneficiaris La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu presenta la convocatòria 2015 de les
Más detallesSeguretat informàtica
Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesPOLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:
POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos
Más detallesPosicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà
Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Una assignatura pendent.. Girona Novembre 2011 Carles Ferrer Juanola Director www.altas-buscadores.com Les empreses necessiten visibilitat
Más detallesTFGs d oferta pública i concertats:
Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos
Más detallesUniversitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi
Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i
Más detallesCONVOCATÒRIA DE PROJECTES. Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014
SESSIÓ INFORMATIVA CONVOCATÒRIA DE PROJECTES D INVESTIGACIÓ DEL PLAN ESTATAL 2014 Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014 Projectes d Investigació Fonamental no orientada El pressupost La pregunta
Más detallesConsell Tributari Expedient: 139/7
Consell Tributari Expedient: 139/7 El Consell Tributari, reunit en sessió d 1 de desembre de 2008, i coneixent del recurs presentat per A.E., S.A., ha estudiat la proposta elaborada pel ponent designat
Más detallesCRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: JULIOL
Más detallesINSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU
Aquesta carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l atenció sanitària ha estat aprovada amb caràcter de document programàtic a la sessió de govern del Consell Executiu de la Generalitat
Más detallesLa regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.
CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña
Más detallesMISSIÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014
PROMOCIÓN INTERNACIONAL nº - 124 / 31-24 setembre 2014 Catalunya MISÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014 Ens plau informar-los de la propera missió empresarial a la Costa
Más detallesLES REGLES DE VALORACIÓ DE LES RETRIBUCIONS EN ESPÈCIE.
LES REGLES DE VALORACIÓ DE LES RETRIBUCIONS EN ESPÈCIE. El passat dissabte 26 de juliol es publicava en el Butlletí Oficial de l Estat el Reial Decret 637/2014, de 25 de juliol, pel que es modifica l article
Más detallesACORD AMB EL BANC DE SABADELL: Internacionalització - Ofertes
VA-02-13 ACORD AMB EL BANC DE SABADELL: Internacionalització - Ofertes Hem renovat l acord de col laboració amb el Banc de Sabadell, soci-col laborador d AEBALL / UPMBALL. El Banc de Sabadell és una entitat
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesTAXA PER L'OCUPACIÓ DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL AMB TAULES I CADIRES AMB FINALITAT LUCRATIVA.
TAXA PER L'OCUPACIÓ DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL AMB TAULES I CADIRES AMB FINALITAT LUCRATIVA. ARTICLE 1.- FONAMENT I NATURALESA. Sobre la base del previst en els articles 58 i 20.3 apartat i) de la Llei 39/1988,
Más detallesCRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però
Más detallesQUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA?
ESTAT DEL BENESTAR I POLARITZACIÓ SOCIAL A CATALUNYA Vicenç Navarro López Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, Espanya) i professor de polítiques públiques
Más detallesAudiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011
Audiència Pública Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011 2007-2011: CONTEXT SOCIAL I ECONÒMIC DE CRISI SITUACIÓNO ÉS FÀCIL DES DE FA ANYS, I ESPECIALMENT DE FA 3. PER QUÈ? El 30% de l activitat de
Más detallesEL BO SOCIAL, APROFITA L!
EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis
Más detallesMissió de Biblioteques de Barcelona
Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement
Más detalles< < < < [1] Taxa de cobertura (%) 50 45 EL PAPIOL 40 35 30 SANT FELIU LL. 25 20 MONTGAT 15 TORRELLES LLOBREGAT 10 5 SANT JUST DESVERN SANT BOI VILADECANS PALLEJA SANT JOAN DESPI L'HOSPITALET LLOBR. MONTCADA
Más detallesObsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.
Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és
Más detallesAL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL DE L AJUNTAMENT DE BARCELONA
AL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL DE L AJUNTAMENT DE BARCELONA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE SUPORT PER EXIGIR UNA NOVA LLEI REGULADORA DEL DRET A L HABITATGE QUE GARANTEIXI LES MESURES DE MÍNIMS PER FER
Más detallesMesures d estalvi d aigua
Mesures d estalvi d aigua La falta de pluges en els darrers mesos ha fet baixar les reserves d aigua dels embassaments i dels aqüífers. Tots els municipis que rebem aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat,
Más detallesEL TRANSPORT DE MERCADERIES
EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,
Más detallesIES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI
EL PATRIMONI CONCEPTE: El Patrimoni és el conjunt de BÉNS, DRETS I OBLIGACIONS de l empresa. Tota empresa, per poder funcionar necessita una sèrie d elements que formen part del seu patrimoni, per exemple:
Más detallesPARLAMENT DE CATALUNYA A LA MESA DEL PARLAMENT
PARLAMENT DE CATALUNYA PMUWENT irrffl Secretar DE CATALUm lulfl G a n e r a I - 6 ml 2015 Ref,: 250JTN0611 1500001 ENTRADA NÜM.W.S A LA MESA DEL PARLAMENT Jordi Turull i Negre, president del Grup Parlamentari
Más detallesServei d Atenció al Client. Requisits tècnics per fer correctament la transmissió de fitxers
Requisits tècnics per fer correctament la transmissió de fitxers Pàgina 1 14/04/2004 ÍNDEX 1. Introducció...3 2. Requeriments tècnics...3 3. Navegació amb Internet Explorer...3 3.1. Situació inicial...
Más detallesConselleria d Hisenda i Administració Pública Consellería de Hacienda y Administración Pública
Conselleria d Hisenda i Administració Pública DECRET LLEI 1/2014, de 29 d agost, del Consell, pel qual es concedix un suplement de crèdit per import de tres-cents un milions nou-cents trenta-nou mil tres-cents
Más detalles1. CONFIGURAR LA PÀGINA
1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació
Más detallesResumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).
Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES
Más detallesMANUAL DE CONFIGURACIÓ BÀSICA DEL VISAT TELEMÀTIC
MANUAL DE CONFIGURACIÓ BÀSICA DEL VISAT TELEMÀTIC A) CONFIGURACIÓ EXPLORADOR I SISTEMA OPERATIU B) LLOCS DE CONFIANÇA DEL NAVEGADOR C) RECOMACIONS INTERNET EXPLORER 10 i 11 D) INSTAL LACIÓ DE JAVA E) SIGNATURA
Más detallesBASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III
BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III La entidad financiera CaixaBank, S.A., en adelante "la Caixa", realizará una promoción dirigida a clientes, personas físicas y jurídicas, con residencia
Más detallesposició del deutor i del creditor
Concepte d hipoteca: d la posició del deutor i del creditor Jornada de Formació: : hipoteca i mediació 13-juny juny-2012 Dra. M. Esperança a Ginebra Molins HIPOTECA Dret real de garantia es constitueix
Más detallesPeticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.
Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora
Más detallesÍndex. Presentació... 5
Índex Presentació.......................................... 5 BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP. (Col lecció lectura fàcil ; 2) ISBN 9788439385233 I. Catalunya. Departament d Acció Social i Ciutadania
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detallesNous canals d atenció al client i accés a Banca Multicanal
Nous canals d atenció al client i accés a Banca Multicanal (A partir del 7 de desembre de 2015) Banca Multicanal Canals presencials Tal i com l hem informat en anteriors comunicacions, a partir del proper
Más detallesCol legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA
Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallesL examen consta de dues opcions (A i B). Escolliu-ne una.cada opció consta de sis exercicis, el primer dels quals és comú a les dues opcions.
L examen consta de dues opcions (A i B). Escolliu-ne una.cada opció consta de sis exercicis, el primer dels quals és comú a les dues opcions. Exercici 1 (comú a les dues opcions) De la comptabilitat de
Más detallesUN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC
UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC Jordi Serrano Muñoz, Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya. jserrano@uoc.es Marta Tort Pascual, Consorci Biblioteques Universitàries
Más detallesPREÁMBULO PREÀMBUL DECRETO DECRETE
Conselleria de Sanitat DECRET 212/2010, de 17 de desembre, del Consell, que regula el règim jurídic del personal emèrit de les institucions sanitàries de l Agència Valenciana de Salut. [2010/13689] Conselleria
Más detallesEL DRET A L HABITATGE: OBSTACLES I LÍMITS THE RIGHT TO HOUSING: OBSTACLES AND LIMIT
EL DRET A L HABITATGE: OBSTACLES I LÍMITS EL DERECHO A LA VIVIENDA: OBSTÁCULOS Y LÍMITES THE RIGHT TO HOUSING: OBSTACLES AND LIMIT INFORME EXTRAORDINARI Juliol 2007 SINDIC EL DEFENSOR DE LES PERSONES EL
Más detallesFiscalitat a Internet
Fiscalitat a Internet Ana María Delgado García Rafael Oliver Cuello PID_00189525 CC-BY-NC-ND PID_00189525 Fiscalitat a Internet Ana María Delgado García Doctora en Dret. Catedràtica de Dret Financer i
Más detallesEVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA A ESPANYA I L EUROZONA AMB UNA APROXIMACIÓ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA
EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA A ESPANYA I L EUROZONA AMB UNA APROXIMACIÓ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA. 2007-2013 Introducció En el darrer informe sobre l Evolució de les desigualtats socials a Catalunya
Más detallesConselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda. Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge
Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge DECRET 66/2009, de 15 de maig, del Consell, pel qual s aprova el Pla Autonòmic d Habitatge de la Comunitat Valenciana 2009-2012. [2009/5535] Conselleria
Más detallesD5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES
Instruccions per a l alumnat dels cursos de formació professional per a l ocupació adreçats prioritàriament a treballadores es i treballadors desocupats (Reial decret 395/2007, de 23 de març, i Ordre TAS/718/2008,
Más detallesEDITORIAL AFILIATE. Responsable de Comunicació: Toni Baos. Responsable de Formació i Ocupació: Rafael Borràs
2 EDITORIAL Confederació Sindical de CCOO de les Illes Balears C/ de Francesc de Borja Moll, 3 07003 Palma Tel. 971 72 60 60 Internet: http://www.ib.ccoo.es Correu electrònic: premsa@ib.ccoo.es Responsable
Más detallesPRESENTACIÓ CAIXA D ENGINYERS
PRESENTACIÓ CAIXA D ENGINYERS Jornada Finançament Europeu per a pimes 09-07-2015 1- LA CAIXA D ENGINYERS Societat Cooperativa El 1967 un grup d enginyers industrials van decidir constituir una Societat
Más detallesBarça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte
Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants
Más detallesCreixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya
III. PIB I RENDA El creixement econòmic comparat En el període 1996-02, l economia del Maresme ha crescut a un ritme del anual de mitjana, que s inscriu en un comportament globalment expansiu tant de l
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesActivitat Cost Energètic
Part 1. Article cost energètic. Contesta les preguntes següents: 1. Què hem de tenir en compte per saber què paguem per un PC? Para poder saber cuánto pagamos por un PC necesitamos saber dos cosas: cuánto
Más detallesVicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives
Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives ORDRE 1/2016, de 20 de gener, de la Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives, per la qual s estableixen les bases
Más detallesayudas para pagar el IBI
IBI Impuesto sobre bienes inmuebles Cómo acogerse a las ayudas para pagar el IBI Plazo de presentación de solicitudes Del 1 de enero al 31 de marzo de 2014 Estamos a tu servicio Tú eres lo primero El Ayuntamiento
Más detallesTransposición Directiva 2012/27/UE
Transposición Directiva 2012/27/UE 09/06/2015 Lorenzo Morales Soci enginyer Greenstorm Sostenibilitat Energètica SL lmorales@greenstorm.cat INDICE 1. Marco normativo 2. Futuro marco normativo estatal 3.
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2014 Biologia Sèrie 1 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Qualificació a
Más detallesPANGEA: Historial de projectes
PANGEA: Historial de projectes 1996-2000 Participació al projecte Epitelio, Teletrabajo y Teleservicios para Luchar contra la Exclusión Social y Económica. Unió Europea, 1996-1999. "Multi-Site Classroom".
Más detallesNOTA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID DE 10 DE MARÇ 2015 SOBRE LES DESPESES DEDUÏBLES DELS AUTONOMS.
NOTA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID DE 10 DE MARÇ 2015 SOBRE LES DESPESES DEDUÏBLES DELS AUTONOMS. Barcelona, 22 juny 2015. Benvolguts associats/ades Avui anem a analitzar
Más detallesConselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo. Conselleria d Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
Conselleria d Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball ORDRE 6/2016, de 27 de juny, de la Conselleria d Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual s estableixen
Más detallesCategoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA
DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre
Más detallesAntes de comenzar, la presentación del informe, una puntualización:
Sr. Alcalde, regidors i regidores Sr. Josep Escartin, Síndic Municipal de Greuges de Sabadell i president del FòrumSD Sr. Francisco Amaya, Síndic Personer de Mollet Senyores i senyors, Amigues i amics,
Más detallesXV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO
WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa
Más detallesExposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2
Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits
Más detallesQÜESTIONS D HABITATGE
14 octubre 2005 APARTAMENTS AMB SERVEIS PER A GENT GRAN QÜESTIONS D HABITATGE Ajuntament de Barcelona Patronat Municipal de l Habitatge de Barcelona sumari PRESENTACIÓ 2 INTRODUCCIÓ 3 TIPOLOGIES D EQUIPAMENTS
Más detallesPolítica de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L.
Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de SOLUCIONES ASORCAD,
Más detalles