Problemes i Qüestions

Transcripción

1 MACROECONOMIA INTERMÈDIA Problemes Qüestons GRUP: B-5 (ADE) Segon Semestre Curs Professor: Josep González Calvet

2 2 QÜESTIONS TIPUS TEST MODEL IS 1- Un augment de la despesa en obres públques en una economa IS: a) Serà més efectu quan més elàstca sgu la corba IS (en l'entorn de l'equlbr) respecte del tpus d'nterès. b) Porta a un emptjorament del Saldo Pressupostar menor que s no h hagués la restrccó del mercat de dner. c) Porta a un emptjorament del Saldo Pressupostar més gran quan més nsensble és la demanda especulatva de dner al tpus d'nterès. 2- En el model keynesà habtual amb mpostos drectes, un augment de la demanda de consum autònem (C 0 ): a) Augmenta el Saldo Pressupostar, sempre que es mantngun les altres partdes de la despesa. b) Dsmnuex el Saldo Pressupostar, sempre que les altres partdes de la despesa romangun al matex nvell. c) No afecta al Saldo Pressupostar, perquè els mpostos drectes depenen només del nvell de renda no de la forma en què es gast. 3- Una polítca monetàra que control la lqudesa de l'economa serà més efectva s: a) La demanda especulatva de dner vara molt poc en varar el tpus d'nterès. b) La demanda especulatva de dner és molt sensble al tpus d'nterès. c) La demanda d'nversó és poc sensble al tpus d'nterès. 4- Segons Keynes, s els agents econòmcs esperen que els tpus d'nterès augmentaran: a) Augmentaran l'oferta d'actus fnancers (bons). b) Dsmnuran la demanda especulatva de dner. c) Augmentaran la seva demanda d'actus fnancers (bons). 5- El model IS: a) Ens descru una economa estàtca, sense canv tècnc, mtjançant un model estàtc-comparatu d'equlbr general, molt agregat. b) Ens descru una economa en el curt termn mtjançant un model dnàmc molt agregat. c) Ens descru una economa dnàmca, amb canv tecnològc, mtjançant un model d'equlbr general molt agregat. 6- El concepte keynesà d'efcènca margnal del captal: a) Es la taxa nterna de rendment que té actualment l'estock de captal nstal.lat. b) Es una magntud objectva, calculable a partr de dades empírques nternes /o externes a les empreses. c) Es una magntud subjectva, ja que depèn de les prevsons que hom fac sobre l'evolucó futura de la demanda, el tpus d'nterès el preu dels béns d'nversó. 7- Consder una economa tancada, amb sector públc mpost proporconal sobre la renda, en el marc del model IS-. Normalment, un augment de la nversó, a) Mllorarà el saldo pressupostar del sector públc b) Farà dsmnur el tpus d'nterès d'equlbr c) Farà dsmnur la recaptacó mpostva d) Farà augmentar la demanda especulatva de dner 8- En una economa tancada, amb sector públc mpost proporconal sobre la renda, en el marc del model IS-, podem assegurar que a) La polítca fscal serà més efcaç quan més gran sgu l'elastctat de la demanda de dner al tpus d'nterès b) La polítca fscal serà més efcaç quan més gran sgu l'elastctat de la nversó al tpus d'nterès c) La polítca monetàra serà més efcaç quan més gran sgu l'elastctat de la demanda de dner al tpus d'nterès d) La polítca monetàra serà més efcaç quan més petta sgu l'elastctat de la nversó al tpus d'nterès 9- En una economa IS- tancada, amb sector públc, s el consum també depèn del tpus d'nterès (C = C 0 + c Y d ), podem assegurar que, en comparacó al cas normal (C = C 0 + c Y), a) La polítca monetàra no serà efcaç b) L'efecte d'expulsó d'un augment de la despesa públca serà més pett c) L'efecte multplcador d'un augment de la nversó autònoma serà més gran d) Cap de les respostes anterors és correcta 10- En una economa IS- tancada, amb sector públc mpost proporconal sobre la renda, en el cas post-keynesà de l'oferta de dner, s el govern decdex augmentar la despesa en béns serves en 100 u.m. augmentar la recaptacó mpostva fnal en 100 u.m., podem assegurar que el nvell de la renda naconal a) Augmentarà més de 100 u.m. b) Augmentarà exactament 100 u.m. c) Augmentarà menys de 100 u.m. d) No vararà 11- En el modelo IS- básco, con mpuesto proporconal sobre la renta, una polítca monetara restrctva: a) orgnará un aumento del consumo y del tpo de nterés b) orgnará una dsmnucón de la renta y del tpo de nterés c) deterorará el saldo presupuestaro d) orgnará un aumento de la demanda especulatva de dnero 12- S en una economía IS cerrada tenemos una nversón que depende postvamente del nvel de renta (I = I 0 + a Y b ), podemos afrmar que la polítca fscal: a) será menos efcaz que en el modelo normal porque se dará un mayor efecto expulsón b) será más efcaz que en el caso normal porque los efectos nducdos del gasto serán mayores c) será menos efcaz que en el caso normal porque la nversón hace de establzador automátco d) será más efcaz que en el caso normal porque la nversón es más sensble a los cambos del tpo de nterés 13- En una economa IS, en el caso de preferenca absoluta por la lqudez (trampa de la lqudez), un aumento de la propensón margnal al consumo por parte de las economías doméstcas: a) el tpo de nterés no varará y aumentará el nvel de renta de equlbro b) reducrá el tpo de nterés y aumentará el nvel de renta de equlbro

3 3 c) aumentará el tpo de nterés y reducrá el nvel de renta de equlbro d) reducrá el tpo de nterés y el nvel de renta quedará nvarable 14-S en una economía IS cerrada, la oferta monetara depende del tpo de nterés (M s /p = M s 0/p + f * ) podemos afrmar que: a) la polítca monetara es más efcaz que en el modelo normal b) la tendrá más pendente (será más rígda) c) la polítca fscal será más efcaz que en el modelo normal porque habrá un menor efecto desplazamento d) la IS tendrá más pendente (será más rígda) 15- En una economa IS-, cerrada con sector públco e mpuesto proporconal sobre la renta, s se parte de una stuacón de equlbro, un aumento de la base monetara, a) Normalmente aumentarán el nvel de renta y el tpo de nterés b) Normalmente se reducrán el défct presupuestaro y el tpo de nterés c) Normalmente aumentarán la cantdad de dnero y el tpo de nterés d) Normalmente aumentarán el défct presupuestaro y el nvel de renta 16- En una economía IS-, cerrada, con sector públco e mpuesto proporconal sobre la renta, s la nversón es poco sensble al tpo de nterés, podemos asegurar que: a) Las polítcas monetaras restrctvas serán muy efectvas b) El multplcador del presupuesto equlbrado valdrá 1 c) Las polítcas fscales restrctvas serán muy efectvas d) Un aumento del gasto públco hara dsmnur mucho la nversón prvada 17- En una economía IS-, cerrada, con sector públco e mpuesto proporconal sobre la renta, s la nversón depende postvamente del nvel de renta (I = I 0 + ay b), podemos afrmar que, en comparacón al caso sencllo en que a = 0, la polítca monetara a) Normalmente, será gual de efectva sempre que sea restrctva b) Es más efectva s estamos en el caso de trampa de la lqudez c) Normalmente, será más efectva d) Normalmente, será menos efectva 18- S una economa IS està en la poscó A del gràfc adjunt, a) L'oferta de bons és més gran que la seva demanda (B s > B d ) b) La produccó de béns és mes gran que la seva demanda A c) La demanda de dner és més IS gran que la seva oferta d) Les respostes b c són y correctes 19- Consder una economa IS-, tancada, amb sector públc mpost proporconal sobre la renda on la demanda de dner es comporta segons el cas clàssc (teora quanttatva). S partm d'una stuacó d'equlbr el govern decdex gastar 100 u.m. addconals en obres públques, aleshores: a) El dèfct públc augmentarà exactament 100 u.m. b) El dèfct públc romandrà constant la nversó prvada dsmnurà 100 u.m. c) El dèfct públc augmentarà menys de 100 u.m. d) Les respostes anterors no són pas correctes 20- Consder una economa IS-, oberta a l'exteror (X = X 0 ; M = M 0 + m y, m > 0), amb sector públc mpostos proporconals sobre la renda, en la que el Banc Central només controla el tpus d'nterès (cas post-keynesà). S, partnt d'un equlbr ncal, el govern gasta 100 u.m més en obres públques ho fnança amb un augment de l'irpf que en total recull 100 u.m. més, en el nou equlbr: a) El Saldo Pressupostar no haurà varat b) H haurà un augment de la produccó la renda postu, però menor de 100 u.m. c) La nversó prvada no haurà varat d) Totes les respostes anterors són correctes 21. En una economa IS, la polítca monetàra (control de la M s ) tndrà màxma efectvtat sobre el nvell de produccó ocupacó, (d y = d M s / k), sempre que a) La nversó (en general, la despesa) no respongu (no sgu sensble) al tpus d'nterès b) La demanda de dner no respongu (no sgu sensble) al tpus d'nterès c) La nversó sgu sensble al tpus d'nterès d) La demanda de dner sgu sensble al tpus d'nterès MODEL D'OFERTA DEMANDA AGREGADES 1- En una economa tancada, en el marc del model d'oferta demanda agregades, h ha una dsmnucó dels costos energètcs degut a que s'usen noves fonts energètques més efcents. S abans l'economa estava en equlbr, es pot assegurar que a) H haurà una petta dsmnucó de preus un pett augment de la produccó, s l'economa es troba en la stuacó de la trampa de la lqudesa b) H haurà una gran dsmnucó de preus un pett augment de la produccó, s l'economa es troba en la stuacó de la trampa de la lqudesa c) H haurà una gran dsmnucó de preus un gran augment de la produccó, s l'economa es troba en la stuacó de la trampa de la lqudesa d) H haurà només dsmnucó de preus s l'economa es troba en la stuacó de la trampa de la lqudesa 2- En una economa tancada, en el marc del model d'oferta demanda agregades (no consder els casos extrems de IS, ), s els preus es fxen carregant un percentatge al cost laboral untar (mark-up), s els salars nomnals varen segons una corba de Phllps (model de Dornbusch-Fscher) podem assegurar que, partnt d'una stuacó d'equlbr, a) A llarg termn, les polítques monetàra fscal no són efectves b) A llarg termn, l'economa està sempre en plena ocupacó la OA és vertcal c) A curt termn les polítques monetàra fscal son efectves d) Totes les respostes anterors són certes

4 4 3- En el model d'oferta demanda agregades de Lucas, s el Banc Central d'un país decdex augmentar la seva oferta monetàra ho anunca amb antelacó sufcent per a ser tnguda en compte per tots els agents econòmcs, a) H haurà una expansó de la produccó dels preus a curt termn b) H haurà només un augment de la produccó a llarg termn c) La produccó no vararà els preus augmentaran, a curt a llarg termn d) Baxarà la produccó augmentaran els preus a llarg termn 4- En una economa tancada, en el marc del model d'oferta demanda agregades (supos una OA amb pendent postu), un augment de la despesa públca a) Tndrà l'efecte màxm quan l'economa es troba en stuacó de trampa de lqudesa b) L'efecte serà màxm s l'economa es troba en el cas clàssc de demanda de dner c) No tndrà cap efecte s l'elastctat de la nversó respecte el tpus d'nterès és nul.la d) Sempre tndrà algun efecte 5- S la oferta agregada de mano de obra depende del salaro real y tene pendente postva en el tramo relevante, la economía presenta rendmentos decrecentes y el ajuste del mercado laboral es nstantáneo (modelo neoclásco), podemos afrmar que: a) una polítca monetara o fscal expansva no tendrá nngún efecto b) una polítca monetara o fscal expansva sólo tendrá efecto a corto plazo c) el saldo presupuestaro del sector públco no podrá ser defctaro d) los precos se mantendrán estables ante una contraccón o expansón fscal 6- En el modelo de oferta y demanda agregadas, s se parte de una stuacón de equlbro con pleno empleo y se aplca una polítca fscal expansva, se puede afrmar que el nvel de produccón a largo plazo no cambará porque: a) se reducrá la cantdad de dnero en térmnos reales b) en nngún momento habrá más mano de obra dsponble c) aumentará el défct públco y deberán recortarse gastos en gual cuantía d) la dsmnucón subsguente de precos reducrá la nversón 7- La funcón de demanda agregada de una economía cerrada: a) será perfectamente elástca s la nversón no depende del tpo de nterés b) será más rígda cuanto menor sea la sensbldad de la demanda de dnero al tpo de nterés c) será perfectamente elástca s exste trampa de la lqudez d) será más flexble cuanto mayor sea la sensbldad de la nversón al tpo de nterés 8- S la oferta agregada de mano de obra depende del salaro real y tene pendente postva en el tramo relevante, la economía presenta rendmentos decrecentes y el ajuste del mercado laboral es lento, podemos afrmar que: a) a largo plazo la polítca fscal no tendrá nngún efecto b) a largo plazo sólo la polítca monetara será efcaz c) a corto plazo sólo la polítca fscal será efcaz d) las respuestas a) y c) son certas 9- En el marco del modelo de oferta y demanda agregadas, s una economía se encuentra en el caso de la trampa de la lqudez, se puede afrmar que, a corto plazo: a) la polítca monetara podrá afectar al nvel de produccón de equlbro b) la polítca fscal será totalmente efcaz porque la nversón prvada no depende del tpo de nterés c) la polítca fscal será totalmente efcaz porque no hay efecto de expulsón d) la polítca monetara será totalmente efcaz porque el tpo de nterés no varará 10- S los agentes económcos tenen expectatvas no estátcas, podremos afrmar que: a) s tenen expectatvas raconales, sólo la polítca monetara antcíclca a corto plazo será efcaz b) s tenen expectatvas adaptatvas, las polítcas monetaras o fscales serán nefcaces a largo plazo c) s tenen expectatvas adaptatvas, sólo la polítca monetara antcíclca será efcaz a corto plazo d) s tenen expectatvas raconales, sólo una polítca fscal o monetara sorprendente o novedosa será efcaz a largo plazo 11- En una economía cerrada, la funcón de demanda agregada es vertcal cuando: a) La nversón no depende del tpo de nterés b) La demanda de dnero es totalmente elástca al tpo de nterés c) Son certas a) y b) d) Nada de lo anteror 12- Consdere un modelo de oferta y demanda agregada correspondente a una economía cerrada. En el caso clásco de la demanda de dnero, a) Una polítca fscal funconará mejor que en el caso que los precos fueran fjos b) La polítca monetara no funconará c) Una contraccón monetara reducrá los precos d) Nada de lo anteror 13- Consdere un modelo de oferta y demanda agregadas, correspondente a una economía cerrada y donde los precos son reacos a varar. Partendo de una stuacón de equlbro a largo plazo, un aumento de la productvdad del trabajo a) Provocará un alza moderada de precos y de produccón debdo a que los salaros son totalmente flexbles b) A largo plazo no tendrá efectos sobre las varables reales c) A largo plazo se reducrá tanto el salaro nomnal como el real d) Nada de lo anteror 14- Consdere un modelo de oferta y demanda agregada donde los salaros son reacos a varar y correspondente a una economía cerrada. Partendo de una stuacón de pleno empleo, una expansón monetara a) A largo plazo no tendrá efectos reales b) A medo plazo dsmnurán precos y salaros y la funcón de oferta agregada se desplazará haca la derecha

5 5 c) En el equlbro fnal los precos habrán aumentado proporconalmente menos que en el corto plazo d) Son certas a), b) y c) 15- Consdere un modelo de oferta y demanda agregadas donde los salaros son reacos a varar y correspondente a una economía cerrada. Partendo de una stuacón de equlbro de largo plazo, el Banco Central aumenta el coefcente legal de reservas de la banca comercal. A partr de la nueva stuacón a) Se ncará un proceso de ajuste en donde la produccón y los precos vararán sempre en sentdo contraro b) No habrá más efectos sobre el equlbro macroeconómco c) S ncará un proceso de ajuste por el que, al prncpo bajarán tanto los precos como la produccón d) son certas a) y c) 16- Consder una economa OA-DA on l'oferta de treball depèn dels salars nomnals en stuacó de trampa de la lqudesa. Partnt d'una stuacó d'equlbr amb atur, s el govern vol que augment el nvell d'ocupacó, a) La polítca monetàra (augment de la M s ) serà molt efectva b) Una polítca de reduccó dels costos de produccó (polítca d'oferta) serà molt efectva c) La polítca fscal (augment de la despesa públca d'nversó) serà molt efectva d) Només serà efectva una polítca de rendes que lmt els salars els benefcs 17- Consder una economa OA-DA on l'oferta la demanda de mà d'obra tenen els comportaments clàsscs, depenen del salar real s'ajusten ràpdament. En aquest cas podem assegurar que: a) Un augment de l'oferta monetàra tndrà efectes a llarg termn b) Una reduccó de les cottzacons socals dels empresars no tndrà cap efecte c) Un augment de la despesa públca només tndrà efectes a curt termn d) Les polítques d'oferta seran molt efectves 18- Consder una economa OA-DA en la qual els preus es fxen carregant un marge sobre el cost laboral untar en la qual els salars nomnals es comporten segons una corba de Phllps. La DA és normal té pendent negatu. Partnt d'una stuacó d'equlbr, el Banc Central decdex augmentar l'oferta monetàra. Podem assegurar que: a) Incalment començaran a créxer els preus la produccó b) A llarg termn només augmentaran els preus c) El salar real no vararà n a curt n a llarg termn d) Totes les respostes anterors són correctes PROBLEMES 1- S tenm una economa que es defnex per les relacons que seguexen, C = 0,9 y + 20 I = M s /p = 200 M d /p = 2 y a) Trobeu les expressons de la funcó IS b) Calculeu la renda el tpus d'nterès d'equlbr; c) Representeu gràfcament les funcons IS ; d) S hom vol augmentar el nvell d'actvtat econòmca, quna polítca serà més efectva? e) S la es fa nfntament elàstca per r = 10 % la produccó potencal de plena ocupacó d'aquesta economa és de 200, qun efecte tndrà un augment de l'oferta monetàra de 30 untats? 2- Conexem les següents relacons d'una economa tancada: C = ,8 Yd T = ,25 Y TR = 40 I = G = 200 (M s / p ) = 600 M d / p = Y 150 Suposem que el nvell de preus es manté constant al nvell p a) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès d'equlbr el Saldo Pressupostar b) Calcul el multplcador renda-despesa (45 º) els multplcadors monetar fscal (IS). c) S el govern decdex augmentar G en 100 u.m., Com vararà el nvell de renda naconal el Saldo Pressupostar? Supos ara que l'economa s'obre a l'exteror. Les relacons comercals són les següents: X = 160 M = ,1 Y d) Calcul els multplcadors fscal (R-D, IS) monetar (IS). Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès el Saldo Pressupostar d'equlbr. 3- Conexem les següents relacons d'una economa: C = ,75 Yd T = ,2 Y TR = 30 I = G = 200 (M s / p ) = 500 M d = Y 100 Suposem que el nvell de preus es manté constant al nvell p a) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès d'equlbr el Saldo Pressupostar b) Calcul el multplcador renda-despesa (45 º) els multplcadors monetar fscal (IS). c) S el govern decdex augmentar G en 100 u.m., Quant vararan el nvell de renda naconal el Saldo Pressupostar? Supos ara que l'economa s'obre a l'exteror. Les relacons comercals són les següents: X = 150 M = ,1 Y d) Calcul els multplcadors fscal (R-D, IS) monetar (IS).Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès el Saldo Presupostar d'equlbr. 4- Donades les següents economes IS: ECONOMIA A ECONOMIA B C = ,9 y d C = ,8 y d I = 1500 / I = G = 1250 G = ,05 y T = ,1 y T = ,1 y

6 6 M d /p = 3 y - 30 X = 250 M s /p = M = ,05 y M d /p = 0,2 y M s /p = 300 a) Trobeu les equacons IS. Qun és el nvell de renda el tpus d'nterès d'equlbr? Representar gràfcament el sstema. b) Contrasteu la següent afrmacó: "una expansó de la massa monetàra serà més efectva que un ncrement de la despesa públca" (es suggerex calcular les elastctats). c) Trobeu quan val el Saldo Pressupostar. S el govern decdex reequlbrar el pressupost actuant sobre G, calculeu els nous valors de la renda el tpus d'nterès d'equlbr. d) Quns efectes s'haguèssn produït de no haver-h hagut restrccó monetàra (multplcador de renda-despesa)? 5- Donades les següents economes IS: ECONOMIA A ECONOMIA B C = ,9 y d C = ,75 y d I = 1200 / I = G = 1000 G = ,05 y T = ,1 y T = ,1 y M d /p = 2 y - 20 X = 200 M s /p = M = ,05 y M d /p = ,2 y M s /p = 400 a) Trobeu les equacons IS. Qun és el nvell de renda el tpus d'nterès d'equlbr? Representar gràfcament el sstema. b) Quna mena de polítca econòmca és més efcaç dns d'aquesta economa s el que volem és estmular al màxm l'actvtat econòmca? c) Trobeu quan val el Saldo Pressupostar. Trobeu qun sera el nvell de renda el tpus d'nterès d'equlbr per una stuacó d'equlbr pressupostar, en el supòst que actuem sobre el nvell de despesa públca. d) Comparar les varacons del nvell de produccó degudes al reequlbr pressupostar amb les que s'haguessn obtngut de no haver exstt mercat de dner explcar les dferènces. 6- S tenm una economa que podem representar segons les equacons següents: C = ,8 y d I = 80-3 G = ,1 y T = ,15 y M d /p = 2 y - 3 EMP= 50, DBBC = 50, D = 1050, ECB = 50 a) Calcular el nvell de renda el tpus d'nterès d'equlbr. Trobeu l'expressó de les corbes IS representeu-les gràfcament. b) Qun efecte té una dsmnucó dels mpostos de 10 untats? Comparar-ho amb l'efecte que tndra sense restrccons fnanceres dscutr la raó de les dferènces. Calculeu el multplcador de la polítca monetàra de la polítca fscal. Compareu aquest darrer (γ ) amb el multplcador renda-despesa (µ). c) Qun efecte té un canv en la propensó margnal a estalvar de 0,1, de forma que s' = 0,1. Dscutex els efectes reals fnancers. d) Dscutex l'efecte d'un canv en la polítca monetàra del Banc Central de forma que s'ncrementa la Base Monetara en 10 untats. 7- Conocemos las sguentes relacones de una economía aberta al exteror: C = ,9 Yd T = ,1 Y TR = 30 (1 / 15) Y I = G = 200 X = 160 M = ,15 Y (M s /p) = 500 (M d / p) = Y 100 Suponga que el nvel de precos se mantene constante en p a) Calcule el multplcador renta-gasto (45 º), el multplcador fscal y el multplcador monetaro (IS) b) Calcule los valores de Y, para los que esta economía está en equlbro nterno y externo. Calcule el Saldo Presupuestaro. c) En cuánto varará Y s el gasto públco aumenta en 100 undades monetaras? Cuál será el efecto de un aumento de la oferta monetara de 100 u.m.? d) Explque las dferencas entre los resultados. 8- Conocemos las sguentes relacones de una economía aberta al exteror: C = ,9 Yd T = (1/6) Y TR = 100 I = G = 150 X = 100 M = ,05 Y (M s /p) = 500 (M d / p) = Y 100 Suponga que el nvel de precos se mantene constante en p = 1 a) Calcule el multplcador renta-gasto (45 º), el multplcador fscal y el multplcador monetaro (IS) b) Calcule los valores de Y, para los que esta economía está en equlbro nterno y externo. Calcule el Saldo Presupuestaro. c) En cuánto varará Y s el gasto públco aumenta en 100 undades monetaras? Cuál será el efecto de un aumento de la oferta monetara de 100 u.m.? d) Explque las dferencas entre los resultados. 9. Conexem les següents relacons d'una economa tancada: C = ,8 Yd T = ,25 Y TR = 60 I = G = 300 (M s / p ) = 600 M d = Y 150 Suposem que el nvell de preus és constant, p a) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès d'equlbr el Saldo Pressupostar

7 7 b) Calcul el multplcador renda-despesa (45 º) els multplcadors monetar fscal (IS). c) S el govern decdex augmentar G en 100 u.m., Com vararà el nvell de renda naconal el Saldo Pressupostar? 10. Conexem les següents relacons d'una economa: C = ,9 Yd I = G = 180 T = ,1 Y TR = 30 (1 / 15) Y (M s /p) = 500 (M d / p) = Y 100 Supos que el nvell de preus és constant, p (Consder que el consum no queda afectat per les varacons de rquesa dels consumdors) k) Dscutex la següent proposcó: un ncrement del tpus mpostu de l'mpost sobre la renda sempre dsmnuex el dèfct públc. (suggerènca: planteg l'argumentacó segons un model Renda-Despesa després desenvolup-ho en una economa IS). l) Demostr que un augment de l'actvtat del sector públc fnançat amb més mpostos té un efecte expansu sobre el conjunt de l'economa. Contrast aquesta proposcó en el model Renda-Despesa en el model IS. m) En la versó neoclàssca del model OA-DA, la OA és vertcal a curt llarg termn. En canv, des d'altres punts de vsta, la OA té pendent postu a curt termn és només a llarg termn que es fa vertcal. Pot explcar qunes raons podren justfcar aquest resultat? a) Calcul el multplcador renda-despesa, el multplcador fscal y el multplcador monetar (IS) b) Calcul els valors de Y, per als quals l'economa està en equlbr. Calcul el Saldo Pressupostar. c) Quant vararà Y s la despesa públca (G) augmenta 100 u.m.? Qun serà l'efecte d'un augment de l'oferta monetàra de 100 u.m.? QÜESTIONS DE REPÀS a) Explcar la relacó exstent entre la nversó el tpus d'nterès, utltzant el concepte keynesà d'efcàca margnal del captal. b) Hom suposa que la nversó augmenta quan el tpus d'nterès és bax. Però axò no va passar durant la crs econòmca dels anys trenta. com és possble que malgrat haver-h uns baxos tpus d'nterès es mantngués un bax nvell d'nversó? c) S tenm els següents fluxes de caxa d'un projecte d'nversó (corretgts per la seva probabltat): Any 1 Any 2 Any 3 Any es realtzarà la nversó: a) per = 5 %? b) per = 10 %?, c) per = 20 %? Quant ha de valer r per tal que la nversó sgu rendble? d) Dscutex la següent proposcó: la demanda de dner depèn del tpus d'nterès (suggerènca: consder també la trampa de la lqudesa). e) De quns elements depèn la demanda de dner per a transaccons? f) Coment: la polítca fscal serà més efectva quan més elàstca sgu la demanda de dner respecte del tpus d'nterès. g) Explqu en qunes condcons una polítca monetàra o fscal és més efectva en una economa IS h) Coment: l'elastctat de la nversó respecte del tpus d'nterès no nfluex en l'efectvtat de la polítca de despesa públca. ) Explqu com s'ajustara una economa IS que presenta excés de demanda de dner excés de produccó. Representho gràfcament coment-ho. j) Analtzar com afecta a l'economa un canv en les expectatves de plusvàlues borsàtls segons un model IS, de forma que tothom espera que les accons seguran pujant.

8 SOLUCIONS TEST MODEL IS- 1-C 2-A 3-A 4-A 5-A 6-C 7-A 8-A 9-D 10-B 11-C 12-B 13-A 14-C 15-B 16-C 17-C 18-B 19-A 20-D 21-B MODEL OA-DA 1-D 2-D 3-C 4-A 5-A 6-A** 7-D 8-D 9-C 10-B 11-C 12-C 13-D 14-A 15-C 16-C 17-D 18-D 6- La resposta B ha de dr. "En nngún momento habrá más mano de obra dsponble" 15- La resposta C ha de dr: "Se ncará un proceso de ajuste por el que, AL PRINCIPIO bajarán tanto los precos como la produccón" SOLUCIONS ALS PROBLEMES 1 a 8. Problema 1. (a) IS: y IS = (1/ 0,1)* ( ) : y = (b) equlbr: y = 180, = 0,32 (c) representacó gràfca: 0,5 0,5 IS 0,32 0,32 IS 0, y (d) Mtpdor. Fscal: γ = 2 Mtpdor. Monetar: β = 3/ 5 (e) M s = 30 y = 18 y ' = 198 < y màx. = 200 Problema 2. (a) y = 1200, = 4, SP = 200 (b) µ = 2,5 γ = 1,5 β = 0,4 (c) G = 100 y = 150 y ' = 1350, ' = 5, SP' =137,5 (d) µ = 2 γ = 1,3043 β = 0,34782 y = 1200, = 4, SP = 200 Problema 3. (a) y = 1000, = 5, SP = 120 (b) µ = 2,5 γ = 1 β = 0,6 (c) G = 100 y = 100 y ' = 1100, ' = 6, SP' =40 (d) µ = 2 γ = 0, β = 0, y = 1000, = 5, SP = 120 Problema 4-A. (IS- no lneal: aparex una equacó de 2n grau. La IS és una hpèrbola equlàtera. La és lneal) (a) IS: y IS = (1/ 0,19)* ( / ) : y = (3830 / 3) 5000 equlbr: y = 14055, 2487; = 14, Representacó gràfca: 14,9 3, (b) Elastctats IS avaluades al punt d'equlbr: ε y, IS = -0,037632; ε y, = 1,35573 La IS és més rígda la Polítca Fscal serà més efcaç (c) SP = 355,25 La condcó d'equlbr del pressupost és: IS y y T G = 0 G = T = ,1 y Nova IS: (1 / 0,09)* ( / ) Nou equlbr: y' = 17821,256; ' = 17,87566; G' = 1982,126; SP = 0 (d) De no haver exstt mercat de dner, µ = 1/ 0,19 G = 1982, =732,126 y = 732,126 / 0,19 = 3853,295 y' = 17908,5437 Problema 4-B (a) IS: y IS = (1/ 0,28)* ( ) : y = equlbr: y = 2255,88235; = 0, Representacó gràfca: 0,934 0,302 IS ,7 y (b) Elastctats IS avaluades al punt d'equlbr: ε y, IS = -0,47859; ε y, = 0,33507 La és més rígda la Polítca Monetàra serà més efcaç (c) SP = 117,206 La condcó d'equlbr pressupostar serà: T G = 0 G = T = ,1 y Nova IS: (1 / 0,23)* ( ) Nou equlbr: y' = 1069,8413; ' = 0, ; G' = 226,984 SP = 0 (d) De no haver exstt mercat de dner, µ = 1/ 0,28 G = 226, ,794 = 185,81 y = 185,81 / 0,28 = 663,6075 y' = 1592,27485 Problema 5-A. (IS- no lneal: aparex una equacó de 2n grau. La IS és una hpèrbola equlàtera. La és lneal) (a) IS: y IS = (1/ 0,19)* ( / ) : y = equlbr: y = 10462,874; = 7,14515 Representacó gràfca 7,14 3,7 IS y (b) Elastctats IS avaluades al punt d'equlbr: ε y, IS = -0,084786; ε y, = 1,3658 La IS és més rígda la Polítca Fscal serà més efcaç (c) SP = 246,28 Condcó equlbr pressupost: T G = 0 G = T = ,1 y Nova IS: (1 / 0,09)* ( / ) Nou equlbr: y' = 12969,747; ' = 10,18487; G' = 1496,975 SP = 0 (d) De no haver exstt mercat de dner, µ = 1/ 0,19 G = 1496, = 496,975 y = 496,975 / 0,19 =2615,526 y' = 13078,4 Problema 5-B. (a) IS: y IS = (1/ 0,325)* (687, ) : y = equlbr: y = 1362,069; = 0,24483 Representacó gràfca 0,688 0,245 IS ,4 y 8

9 9 (b) Elastctats IS avaluades al punt d'equlbr: ε y, IS = -0,55307; ε y, = 0,44936 La IS és més rígda la Polítca Fscal serà més efcaç (c) SP = 181,895, G = 268,105 Condcó equlbr pressupost: T G = 0 G = T = 0,1 y 50 Nova IS: (1 / 0,275)* (437, ) Nou equlbr: y' = 2592,593; ' = 0,137037; G' = 209,2593 SP = 0 (d) De no haver exstt mercat de dner, µ = 1/ 0,325 G = 209, ,105 = 58,846 y = 58,846 / 0,325 = 181,064 y' = 1181,0051 Problema 6 (a) IS: y IS = (1/ 0,22)* (150 3 ) : Cal calcular prmer la Oferta Monetàra axò es pot fer de dues formes: - Drectament: M = EMP + D = = Pel multplcador de la BM, que més endavant es farà servr: M s = mm* BM = BM *(e +1) / (e + r) BM = EMP + DBBC + ECB = 150 e = EMP / D = 50 / 1050 = 1 / 21 r = (ECB + DBBC) / D = 100 / 1050 = 2 / 21 mm = 22 / 3 M s = 1100 Axí la serà: y = (3 / 2)* equlbr: y = 563,063063; = 8, µ = 1 / 0,22; γ = 0, ; β = 0, Representacó gràfca 50 IS 8, ,8 y ,1 (b) Efectes de T = 10 y = γ c T = = 0, * 0,8 * 10 = 3, y' = 560 De no haver-h hagut restrccons fnanceres, aleshores, y = µ c T = (1 / 0,22) * 0,8 * 10 = 36, y' = 526,69943 (c) L'augment de s farà augmentar el multplcador rendadespesa, per tant, desplaçarà la IS. El nou equlbr es trobarà a un nvell de produccó més gran a un major tpus d'nterès: s = 0,1 c = 0,9 µ = (1 / 0,135) = 7, Nova IS: (1 / 0,135)* (150 3 ) Nou equlbr: y' = 585,48009; ' = 23,6534 (d) Efectes de BM = 10 y = β M s = β*mm* BM y = 0, * (22 / 3) * 10 = 33, Problema 7 (a) µ = 2,5; γ = 1,11111; β = 0, (b) Y = 1000; = 5; SP = -33,3333 (c) G = 100 y = γ G = 111, 111 y' = 1111,11; SP = 129, M s = 100 y = β M s = 55,556 y' = 1055,556; SP = 31, Problema 8 (a) µ = 3,3333; γ = 1,25; β = 0,625 (b) Y = 1000; = 5; SP = 16,66667 (c) G = 100 y = γ G = 125 y' = 1125; SP = 62,5 M s = 100 y = β M s = 62,5 y' = 1062,5; SP = 27,083333

10 QÜESTIONS TIPUS TEST ECONOMIA OBERTA 1- En una economía aberta con precos fjos, IS--BP, con tpos de cambo flexbles y perfecta movldad del captal, se puede afrmar que: a) la polítca fscal es nefcaz b) s aumenta el tpo de nterés del resto del mundo, se reducrá el nvel de renta c) la polítca monetara es nefcaz d) las respuestas a) y c) son correctas 2- En una economía aberta con precos fjos, tpos de cambo fjos, sn movldad de captales y sn esterlzacón, a) la polítca monetara alcanza su efcaca máxma b) la polítca fscal tene la máxma efcaca c) una devaluacón aumentará las exportacones netas d) nnguna de las anterores afrmacones es certa 3- S en una economía IS--BP con tpos de cambo fjos y movldad perfecta de captales se revalúa la moneda naconal: a) el nvel de renta de equlbro no varará b) mejorará el saldo presupuestaro del sector públco c) dsmnurá el nvel de consumo prvado (s 0 <PMgC< 1) d) se reducrá la nversón nterna 4- En una economía IS--BP con tpos de cambo fjos y perfecta movldad de captales, un aumento de la propensón margnal al consumo: a) aumentará la renta de equlbro de la economía b) aumentará el tpo de nterés de equlbro de la economía c) empeorará el saldo presupuestaro del sector públco d) dsmnurán las reservas de dvsas del banco central 5- En una economía aberta con precos y tpos de cambo fjos, sn movldad de captales y sn esterlzacón a) La polítca fscal es totalmente efcaz b) La polítca monetara es totalmente efcaz c) La efcaca de la polítca monetara depende de la sensbldad de la demanda de dnero al tpo de nterés d) Nada de lo anteror 6- En una economía aberta con precos y tpos de cambo fjos y perfecta movldad de captales, partendo de una stuacón de equlbro en todos los mercados, se produce un aumento de la sensbldad de la nversón al tpo de nterés. Sn esterlzacón, en el nuevo equlbro, una vez se han realzado todos los ajustes a) El nvel de renta se habrá mantendo constante b) El tpo de nterés se habrá mantendo constante c) La nversón se habrá mantendo constante d) La balanza de captales tendrá el msmo saldo 7- Consdere una economía aberta con precos fjos, tpos de cambo flexbles y perfecta movldad de captales. Partendo del equlbro nterno y externo, se produce un aumento de la propensón margnal al ahorro. En el nuevo equlbro, una vez producdos todos los ajustes, a) El nvel de renta se habrá mantendo constante b) La balanza por cuenta de captal habrá mejorado c) La balanza por cuenta corrente tendrá el msmo saldo d) son certas a) y b) 8- Consdere el modelo IS--BP con precos fjos, tpos de cambo fjos y perfecta movldad de captales. En tal stuacón, 13 a) Un aumento de la cantdad de dnero provocará un aumento de la nversón y una reduccón de las exportacones netas b) La polítca fscal no tene efcaca c) Una dsmnucón del tpo de nterés externo aumentará el nvel de renta d) Nada de lo anteror 9- En una economía aberta que funcona con tpos de cambo flexbles (flotacón lmpa) y con precos fjos a) La balanza de pagos no sempre está en equlbro b) El Banco Central puede controlar la oferta monetara ya que no hay un vínculo entre ésta y el saldo de la balanza de pagos c) El Banco Central ntervene para cubrr los défcts de la balanza de pagos cuando hay una aprecacón de la moneda y dsmnuyan las exportacones netas d) son certas a), b) y c) 10- En una economa IS--BP amb preus fxos, tpus de canv fx sense mobltat de captals, la polítca fscal a) Sempre és efectva b) Ma no és efectva c) És efectva s la nversó és molt sensble al tpus d'nterès d) És efectva només s la demanda de dner és sensble al tpus d'nterès 11- En una economa IS--BP amb preus fxos, tpus de canv fx perfecta mobltat de captals, l'expansó de l'oferta monetàra a) Farà baxar el tpus d'nterès augmentar el nvell de produccó b) Sempre fa augmentar el nvell de produccó c) No té cap efecte d) Sempre fa dsmnur el tpus d'nterès 12- En una economa IS--BP amb preus fxos, tpus de canv flexble mobltat perfecta de captals, partnt d'una stuacó d'equlbr, un augment de la despesa públca a) Augmentarà molt la renda naconal (multplcador fscal del model renda-despesa) b) Farà aprecar el tpus de canv dsmnuran les exportacons netes en la matexa quanta que l'ncrement de despesa (multplcador = 0) c) Augmentarà el tpus d'nterès d'equlbr el nvell de renda naconal (multplcador fscal IS-) d) Farà deprecar el tpus de canv augmentaran les exportacons netes (multplcador fscal del model OA-DA) 13- En una economa IS--BP amb preus tpus de canv fxos sense mobltat de captals, partnt d'una stuacó d'equlbr, el govern decdex devaluar la moneda naconal (sense esterltzacó), aleshores es pot afrmar que, a) Augmentaran les exportacons netes però la renda d'equlbr no vara b) Dsmnuran les exportacons netes però la renda d'equlbr no vara c) Dsmnurà el consum augmentaran les exportacons netes d) Augmentaran el volum total d'exportacons la renda d'equlbr 14. Consder una economa IS--BP amb preus fxos, tpus de canv perfectament flexbles perfecta mobltat dels captals. S h ha sector públc, amb mpostos proporconals sobre la renda el govern decdex augmentar la despesa públca en 100 u.m., a) El dèfct públc augmentarà menys de 100 u.m. b) Les exportacons netes es reduran 100 u.m.

11 c) La produccó augmentarà més de 100 u.m. d) L'oferta monetàra es redurà 100 u.m. 15. Consder una economa IS--BP amb preus fxos que pertany a una Unó Monetàra, per tant, no té altra moneda que la nternaconal. S no h ha mobltat de captals podem assegurar que: a) Un augment de la despesa públca tndrá un efecte desplaçament del 100% sobre la despesa prvada, s no h ha esterltzacó b) Una polítca fscal serà completament efectva s no h ha esterltzacó c) Una devaluacó de la moneda naconal redurà el nvell de renda d) Un augment de la despesa públca tndrà un efecte desplaçament del 100% sobre les exportacons netes. 16. En una economa IS--BP amb preus fxos, tpus de canv fxos perfecta mobltat del captal, a) La polítca monetàra té una efectvtat completa s h ha esterltzacó b) Les polítques nternes no poden alterar el nvell de produccó d'equlbr c) La polítca fscal tndrà molta efectvtat d) La balança comercal sempre estarà en equlbr PROBLEMES 1. Conexem les següents relacons d'una economa tancada: C = ,8 Yd T = ,25 Y TR = 40 I = G = 200 (M s / p ) = 600 M d = Y 150 Suposem que el nvell de preus es manté constant al nvell p a) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès d'equlbr el Saldo Pressupostar b) Calcul el multplcador renda-despesa (45 º) els multplcadors monetar fscal (IS). c) S el govern decdex augmentar G en 100 u.m., Com vararà el nvell de renda naconal el Saldo Pressupostar? Supos ara que l'economa s'obre a l'exteror, en un règm de tpus de canv flexble sense mobltat de captals. Les relacons comercals són les següents: X = R M = ,1 Y R d) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès el tpus de canv real d'equlbr. 2. Conexem les següents relacons d'una economa: C = ,75 Yd T = ,2 Y TR = 30 I = G = 200 (M s / p ) = 500 M d = Y 100 Suposem que el nvell de preus es manté constant al nvell p a) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès d'equlbr el Saldo Pressupostar b) Calcul el multplcador renda-despesa (45 º) els multplcadors monetar fscal (IS). c) S el govern decdex augmentar G en 100 u.m., Quant vararan el nvell de renda naconal el Saldo Pressupostar? 14 Supos ara que l'economa s'obre a l'exteror, en un règm de tpus de canv flexble sense mobltat de captals. Les relacons comercals són les següents: X = R M = ,1 Y R d) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès el tpus de canv real d'equlbr. 3. Conocemos las sguentes relacones de una economía aberta al exteror con tpos de cambo flexbles: C = ,9 Yd T = ,1 Y TR = 30 (1 / 15) Y I = G = 200 X = R M = ,15 Y R (M s /p) = 500 (M d / p) = Y 100 Suponga que el nvel de precos se mantene constante en p a) Calcule el multplcador renta-gasto (45 º), el multplcador fscal y el multplcador monetaro (IS) b) Calcule los valores de Y,, R para los que esta economía está en equlbro nterno y externo. Calcule el Saldo Presupuestaro. c) En cuánto varará Y s el gasto públco aumenta en 100 undades monetaras? Cuál será el efecto de un aumento de la oferta monetara de 100 u.m.? d) Explque las dferencas entre los resultados y dscuta, sn calcularlo, con lo que habría ocurrdo en caso de haber perfecta movldad de captales. 4. Conocemos las sguentes relacones de una economía aberta al exteror con tpos de cambo flexbles: C = ,9 Yd T = (1/6) Y TR = 100 I = G = 150 X = R M = ,05 Y R (M s /p) = 500 (M d / p) = Y 100 Suponga que el nvel de precos se mantene constante en p = 1 a) Calcule el multplcador renta-gasto (45 º), el multplcador fscal y el multplcador monetaro (IS) b) Calcule los valores de Y,, R para los que esta economía está en equlbro nterno y externo. Calcule el Saldo Presupuestaro. c) En cuánto varará Y s el gasto públco aumenta en 100 undades monetaras? Cuál será el efecto de un aumento de la oferta monetara de 100 u.m.? d) Explque las dferencas entre los resultados y dscuta, sn calcularlo, con lo que habría ocurrdo en caso de haber perfecta movldad de captales. 5. Tenm les següents dades d'una economa: C = ,8 y d T= ,0625 y I = G = 800 (Md / p) = y 100 (Ms / p ) = 7000 p = 1 (c = 0,8; t = 0,0625; h = 5; k = 1; l = 100)

12 a) Trobeu quan valen els multplcadors per a un model Renda-Despesa (µ) per al model IS (γ, β). b) Trobeu les expressons per la IS per la c) Quns són els nvells de produccó de tpus d'nterès d'equlbr? d) Trobeu qun efecte té un ncrement de G de 100 untats monetàres compareu-lo amb l'efecte d'un ncrement de (Ms/ p) de 100 u.m. Suposem que aquesta economa està oberta a l'exteror. Les transaccons amb l'exteror queden representades en les següents relacons: X = R M = ,15 Y R FC = 50 ( x ) El tpus d'nterès mundal és x = 10 (els nous paràmetres són : m = 0,15, j = 50, v = 2). e) Trobar el multplcador Renda-Despesa amb economa oberta µx. Trobar les noves expressons de la IS de la. Trobar l'expressó de la BP. f) Comprovar que h ha una solucó d'equlbr quan R = 50, y = 8000, = 10, p g) Suposant que el tpus de canv és flexble els preus no varen, calcular quns efectes té un augment de la despesa del sector públc (G) de 100 u.m. comparar-lo amb l'efecte d'un ncrement de l'oferta de saldos reals (Ms/p) de 100 u.m. h) Suposant que el tpus de canv és fx, R = 50, calcular qun efecte té un augment de G de 100 u.m. Calcular quna serà l'oferta monetàra en aquesta stuacó. ) Calcular l'efecte d'una dsmnucó del tpus d'nterès mundal fns a x = 5 quan R = 50 (tpus de canv fx) quan el tpus de canv és flexble. j) Comparar aquest resultat amb el cas que h ha perfecta mobltat de captals (j = ). 6. Conexem les següents relacons d'una economa, oberta a l'exteror, amb tpus de canv flexbles: C = ,8 Yd X = R I = M = ,1 Y R G = 140 T = ,125 Y (M s /p) = 500 TR = 85 (M d / p) = Y 100 Supos que el nvell de preus és constant, p a) Calcul el multplcador renda-despesa, el multplcador fscal y el multplcador monetar (IS) b) Calcul els valors de Y,, R per als quals l'economa està en equlbr. Calcul el Saldo Pressupostar. c) Quant vararà Y s la despesa públca augmenta 100 u.m.? Alternatvament, qun haura estat l'efecte d'un augment de l'oferta monetàra de 100 u.m.? d) Explqu les dferènces entre els resultats dscutex què haura passat s h hagués hagut perfecta mobltat de captals el tpus d'nterès exteror hagués estat x = Conexem les següents relacons d'una economa tancada: C = ,8 Yd T = ,25 Y TR = 85 I = G = 370 (M s / p ) = 600 M d = Y 150 Suposem que el nvell de preus es manté constant al nvell p a) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès d'equlbr el Saldo Pressupostar 15 b) Calcul el multplcador renda-despesa (45 º) els multplcadors monetar fscal (IS). c) S el govern decdex augmentar G en 100 u.m., Com vararà el nvell de renda naconal el Saldo Pressupostar? Supos ara que l'economa s'obre a l'exteror, en un règm de tpus de canv flexble sense mobltat de captals. Les relacons comercals són les següents: X = R M = ,1 Y 2 R d) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès el tpus de canv real d'equlbr. 8. Conexem les següents relacons d'una economa tancada: C = ,8 Yd T = ,25 Y TR = 60 I = G = 300 (M s / p ) = 600 M d = Y 150 Suposem que el nvell de preus es manté constant al nvell p a) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès d'equlbr el Saldo Pressupostar b) Calcul el multplcador renda-despesa (45 º) els multplcadors monetar fscal (IS). c) S el govern decdex augmentar G en 100 u.m., Com vararà el nvell de renda naconal el Saldo Pressupostar? Supos ara que l'economa s'obre a l'exteror, en un règm de tpus de canv flexble sense mobltat de captals. Les relacons comercals són les següents: X = R M = ,1 Y R d) Calcul el nvell de renda naconal, el tpus d'nterès el tpus de canv real d'equlbr. e) 9. Conexem les següents relacons d'una economa, oberta a l'exteror, amb tpus de canv flexbles: C = ,9 Yd (M s /p) = 500 I = (M d / p) = Y 100 G = 180 T = ,1 Y X = R TR = 30 (1 / 15) Y M = ,15 Y R Supos que el nvell de preus és constant, p a) Calcul el multplcador renda-despesa, el multplcador fscal y el multplcador monetar (IS) b) Calcul els valors de Y,, R per als quals l'economa està en equlbr. Calcul el Saldo Pressupostar. c) Quant vararà Y s la despesa públca augmenta 100 u.m.? Qun serà l'efecte d'un augment de l'oferta monetàra de 100 u.m.? d) Explqu les dferènces entre els resultats dscutex què haura passat s h hagués hagut perfecta mobltat de captals el tpus d'nterès exteror hagués estat x = 5. QÜESTIONS DE REPÀS a) Explqu els efectes d'una polítca fscal expansva en una stuacó d'atur de dèfct de la balança per compte corrent (tpus de canv fxes no h ha movments de captal). b) Dscutex la següent afrmacó: un ncrement del consum en béns nterns porta a un emptjorament de la balança per compte corrent (Explqu perquè un ncrement de la despesa

13 autònoma porta, en el model Renda-Despesa IS, a un emptjorament del SCC encara que es realtz íntegrament en béns nterns) c) La polítca monetàra en una economa oberta mab preus fxos (ISBP) pot ser més efectva que en una economa tancada (IS). Qunes condcons s'han de complr per tal que aquesta afrmacó sgu certa? Per qun mecansme es produeox aquest efecte? d) Qun efecte tndrà una dsmnucó d'mpostos sobre la renda en una economa oberta, amb perfecta mobltat de captals amb la matexa moneda que els països amb els que comerca (Espanya la UE després del 2002)? Analtz-ho en el marc del model ISBP amb preus fxos. e) Quan en el model de Renda-Despesa h ncorporem un segon país, podem segur consderant les exportacons com una funcó exògena? Quns efectes d'nterdependènca s'ntroduexen? (Suggerènca: model dues economes Renda-Despesa A B, sense sector públc, on les exportacons de A són mportacons de B les mportacons de A són exportacons de B) SOLUCIONS TEST: 1. A 2. D 3. C 4. A 5. D 6. B 7. A 8. C 9. B 10. B 11. C 12. B 13. D 14.B 15.A 16.C PROBLEMES 1. (a) y = 1200, = 4, SP = 200 (b) µ = 2,5 γ = 1,5 β = 0,4 (c) G = 100 y = 150 y ' = 1350, ' = 5, SP' =137,5 (d) µ = 2 γ = 1,3043 β = 0,34782 y = 1200, = 4, R = 10, SP = (a) y = 1000, = 5, SP = 120 (b) µ = 2,5 γ = 1 β = 0,6 (c) G = 100 y = 100 y ' = 1100, ' = 6, SP' =40 (d) µ = 2 γ = 0, β = 0, y = 1000, = 5, R = 2, SP = (a) (a) IS, economa tancada µ = 4; γ = 1,33333; β = 0,66667 IS, economa oberta µ = 2,5; γ = 1,11111; β = 0, ISBP γ = 1,33333; β = 0,66667 (b) Y = 1000; = 5; R = 10; SP = -33,3333 (c) G = 100 y = 133, 333 y' = 1133,33; SP = 111,111; = 6,3333; R = 14 M s = 100 y = 66,6667 y' = 1066,667; SP = 22,2222; = 4,6667; R = (b) IS: y = C + I + G = = µ (A - h ) = = ,8 (Y T) = 4 ( ) y IS = : (Md / p) = (Ms / p) y 100 = 7000 y = (c) En equlbr, el tpus d'nterès el nvell de produccó seran: y IS = y = ==> = 10 substtuïnt = 10 en la IS o la es troba que: y = 8000 (d) Efecte de G = 100. y = γ G = 3 1/3 * 100 = 333 1/3 y' = 8333,333. Substtuïnt a la, ' = 13,333 Efecte de (Ms / p) = 100 y = β (Ms/p) = 0, * 100 = 16, y '' = 8016,667 ==> '' = 9,1667 (e) El nou multplcador serà: µ x = 1 / (1 c+ct+m) = 1 / (1 0,8+0,05+0,15) = 1/0,4 = 2,5 La nova IS serà (amb tpus de canv flexble, R és endògen) y = C + I + G + X M =µ x (A h + X 0 M 0 + vr) = = 2,5 ( *R) = = 2,5 ( *R) Amb tpus de canv flexbles la serà la matexa ja que Ms/p és exògena. Amb tpus de canv fxos, la serà: (Ms/p) = y 100 y = (Ms/p) La condcó d'equlbr del sector exteror, BP = 0 serà (amb tpus de canv flexble R és endògen): X M + FC = R 100 0,15 y + R + 50 ( 10 ) = 0 y = ( R) / 0,15 (f) Substtuïnt els valors, es comprova que és cert (g) La varacó de G altera la IS amb u.m. Per substtucó es troba el nou equlbr: y = 125 ==> mtpdor = 1,25 y = 8125; R = 28,125; = 11,25 La varacó de Ms/p altera la amb +100 u.m. Les noves solucons són: y = 68,75 ==> mtpdor = 0,6875 y = 8068,75; R = 62,9687; = 9,6875 (h) Per R = 50, la varacó de G altera la IS en u.m. y = 240,9638 ==> mtpdor = 2, y = 8240,96; = 10,723; Ms/p = 7168, (a) IS, economa tancada µ = 4; γ = 1,33333; β = 0,66667 IS, economa oberta µ = 3,3333; γ = 1,25; β = 0,625 ISBP γ = 1,33333; β = 0,66667 (b) Y = 1000; = 5; R = 2; SP = 16,66667 (c) G = 100 y = γ G = 133,333 y' = 1133,33; = 6,3333; R = 3,3333; SP = 61,1111 M s = 100 y = β M s = 66,6667 y' = 1066,67; = 4,6667; R = 2,6667; SP = 27, (a) µ = 1/(1 c+ct) = 1/(1 0,8+0,8*0,0625) = 1/0,25= 4 γ = µ / (1 + µhk / l ) = 4 / (1 + 4*5 / 100) = 3 1/3 β = γ h / l = 3 1/3 * 5 / 100 = 0,