Què veurem en aquest tema?
|
|
- Raquel Farías Vidal
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 1
2 Què veurem en aquest tema? 2
3 Comencem amb alguns conceptes importants Altitud: És un factor del clima. Per cada 160 metres que pugem, la temperatura baixa, normalment, 1ºC. Per aquesta raó a dalt de les muntanyes fa més fred que a les planes. Molt sovint a més a més, les muntanyes fan de pantalla dels vents freds i calents i, per tant, influeixen en la temperatura i en les precipitacions de les terres que són a l'altre costat. Anemòmetre: Un anemòmetre és un aparell dissenyat per mesurar la velocitat del vent, és un dels aparells usats en una estació meteorològica. Etimològicament deriva de la paraula grega anemos, que significa vent. Baròmetre: Un baròmetre és un instrument de mesura, utilitzat en física i meteorologia, que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica. Clima: Consisteix en la descripció del conjunt de condicions o tendències habituals de l'estat de l'atmosfera en una zona determinada durant un llarg període de temps (de 20 a 30 anys o més). Clima continental: El localitzem a les zones temperades. Es diferencia de les altres variants climàtiques pel fet de tenir un hivern fred i sec, i un estiu càlid i plujós. L'oscil lació tèrmica, en el clima continental, és força acusada. Aquest clima es localitza sobretot a l'interior dels continents i sol ser molt rigorós perquè no hi arriba la influència de la mar. La vegetació natural, a les zones més baixes, està formada per boscos de pins negres i avets. L'exemple més impressionant és la taigà russa. 3
4 Clima desèrtic: Es considera un clima que es dóna a les zones càlides però també podem trobar deserts a zones temperades. Quant a la pluviositat estem davant un clima àrid, on les precipitacions són gairebé inexistents. Pel que fa a la temperatura, la mitjana mensual pot enganyar si ignorem que, de nit, la temperatura baixa molts graus; és per això que s'ha arribat a dir que la nit és l'hivern dels deserts. En aquest clima la flora i la fauna es veuen molt reduïdes i el que trobem són espècies molt ben adaptades a condicions extremes de manca d'aigua. Clima equatorial: El trobem a la zona càlida de la Terra, concretament entorn de la línia de l'equador. Les temperatures són estables i altes durant tot l'any, així com les pluges, gairebé constants i molt abundoses. A mesura que ens hi acostem l'abundància d'aigua i calor omplin el paisatge de vida de forma exuberant i és on trobem la selva. Clima mediterrani: És un dels climes que podem trobar a les zones temperades de la Terra. Al clima mediterrani els estius són llargs, calorosos i secs, mentre que els hiverns són suaus. Les pluges hi cauen sobretot a la primavera i a la tardor. El clima de Catalunya es classifica dins d'aquesta categoria. Clima oceànic: El clima oceànic es distingeix, dins la zona temperada, per una oscil lació tèrmica més petita, uns estius frescos i uns hiverns suaus. Les pluges cauen durant tot l'any. El paisatge del clima oceànic sol semblar una gran catifa verda on, en general, les muntanyes presenten formes ondulades i suaus a causa de l'erosió. Hi ha molts rius, cabalosos i amples. El bosc és de fulla caduca: hi predominen les rouredes, les fagedes i les omedes. Climatologia: És la ciència que estudia els diferents climes de la Terra. 4
5 Climograma: Un climograma és un gràfic on apareixen representades les precipitacions i la temperatura d'un lloc en un determinat període de temps, generalment un any, encara que existeixen estimacions més curtes, per exemple, mensuals. Les precipitacions es representen en forma de barres i la temperatura en forma de punts que s'ajunten formant una línia. Analitzant el climograma podem ser capaços d'identificar a quin clima pertany la ciutat on s'han recollit les dades. Humitat: La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire. En el sistema internacional d'unitats (SI) es pot expressar en grams d'aigua per metre cúbic d'aire (humitat absoluta), o en percentatge de la humitat total que pot contenir l'aire a la temperatura en què ens trobem (humitat relativa o grau d'humitat). La humitat es mesura amb l'higròmetre. Latitud: Dividim la Terra en línies imaginàries paral leles a l'equador. Segons la distància a l'equador diem que un lloc té tants graus de latitud sud o nord. La latitud també ens serveix per dividir la Terra en zones climàtiques, ja que la forma en què incideixen els rajos solars canvia segons la latitud. En funció de la latitud trobem tres grans zones climàtiques: les zones fredes, entorn dels pols, on fa fred tot l'any; la zona càlida intertropical, on fa calor tot l'any; i les zones temperades, on fa fred i calor segons les estacions. Meteorologia: És la branca de la física que estudia l atmosfera i els fenòmens que hi tenen lloc. Pluviòmetre: És un instrument utilitzat per mesurar la quantitat de precipitació caiguda en un lloc concret, en un període de temps determinat. Utilitza com a unitat de mesura el mil límetre (mm), que equival a un litre d'aigua recollida per cada metre quadrat. 5
6 Precipitacions: En meteorologia la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten el vapor d'aigua dins dels núvols. Les principals formes de precipitació són la pluja, la neu i la calamarsa. Pressió atmosfèrica: La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície de contacte amb ell. La pressió atmosfèrica afecta a totes les superfícies que estan en contacte amb l'aire, independentment de la seva posició. Els éssers humans no notem la pressió atmosfèrica perquè la nostra pressió interna és gairebé igual que l'exterior. Les zones situades a l'altura del nivell del mar tenen més pressió atmosfèrica que les que estan més elevades. Com més amunt del nivell del mar ens situem, més petita és la pressió atmosfèrica, ja que hi ha menys gruix d'aire a sobre. Proximitat al mar: És un factor del clima. Els llocs de la vora de la costa solen ser menys freds que els de l'interior, gràcies a l'efecte de la mar. La mar, al revés de la terra, reté de nit durant més temps la calor acumulada durant el dia. Per això quan el Sol es pon, l'aire de damunt de la mar es manté calent i impedeix que els indrets propers a la costa es refredin. En canvi, els llocs que són a l'interior, lluny de la costa, de nit es refreden molt més. Refugiat climàtic: S'anomena refugiats climàtics o refugiats ambientals o mediambientals a aquelles persones o poblacions que es veuen obligades a migrar o ser evacuades de la seua regió d'origen per canvis ràpids o a llarg termini del seu hàbitat local, el que inclou sequeres, desertificació, la pujada del nivell del mar o fenòmens climàtics de temporada com el monsó. Temps atmosfèric: És l'estat de l'atmosfera en un moment determinat i en un lloc concret. 6
7 Zona càlida: A la Terra es distingeixen tres grans zones climàtiques d'acord amb la seua latitud: fredes, temperades i càlida. Els climes de la zona càlida són els que estan situats entre els dos tròpics (Càncer i Capricorn). Coincideixen a tenir unes temperatures molt altes i regulars al llarg de l'any, i per tant amb una oscil lació tèrmica molt petita. En canvi, les precipitacions no són sempre iguals i poden ser regulars, estacionals o pràcticament inexistents. Zones fredes: A les zones polars, l'hivern dura de vuit a nou mesos i l'estiu és molt curt i fresc. A l'hivern, el gel és permanent i les temperatures mitjanes són de -20ºC, i poden arribar fins i tot a -30ºC. Les precipitacions cauen sempre en forma de neu. Els sòls es gelen a causa del fred, que forma capes de gel molt gruixudes de les quals només es descongela la part més superficial. A les terres que envolten l'àrtic, una feble vegetació, la tundra, aconsegueix sobreviure-hi. Està formada per líquens i petits arbres. Zones temperades: A l'hemisferi nord, entre el Tròpic de Càncer i el Cercle Polar Àrtic, s'estén una àmplia zona de clima temperat. A l'hemisferi sud, aquest clima només es dóna al sud d'amèrica, a Sud-àfrica i també a la costa d'austràlia. El clima temperat es caracteritza per presentar quatre estacions tèrmiques durant l'any (primavera, estiu, tardor i hivern). Hi contrasta un estiu calorós amb un hivern que pot ser molt fred. 7
8 Activitat complementària Al costat de cada frase, escriu si té a veure amb el clima o amb el temps: Clima / Temps Avui fa fred. A l'estiu fa molta calor. Cal dur paraigua quan plou. Aquest estiu ha plogut molt, i això no acostuma a passar. A la primavera, a Catalunya les temperatures són suaus, molt agradables. A l'índia cada any plou molt amb l'arribada dels monsons. Quina nevada que cau! Al desert del Sàhara fa molta calor durant el dia, però les nits són fresques. A Rússia els hiverns són molt freds i neva sovint. El que més em va costar en arribar a Catalunya va ser acostumar-me al fred de l'hivern. Al meu país no fa mai fred. 8
9 Activitat avaluable 1 Fes un petit article explicant com el temps influeix en la teua vida diària. Utilitza de forma correcta més de 4 conceptes dels vists a classe i que apareixen a l'inici d'aquest dossier. L'extensió mínima és de 50 paraules. 9
10 La taula que apareix a continuació serà emplenada per la professora. No has d'escriure res en ella. No obstant això, et serà molt útil per realitzar correctament l'activitat i veure què s'hi valorarà. Criteris de valoració de l'activitat avaluable 1 Molt Prou Poc Gens Puntuació S'han utilitzat els conceptes de forma correcta? Puntuació (màxim 3) S'han utilitzat més de 4 conceptes? Puntuació (màxim 2) S'han introduït els conceptes amb coherència? Puntuació (màxim 1,5) S'han respectat les normes d'ortografia i gramàtica? Puntuació (màxim 1,5) S'ha cuidat la forma d'expressar-se? Puntuació (màxim 1) S'ha respectat el mínim de paraules? Puntuació (màxim 1) PUNTUACIÓ TOTAL (màxim 10) 10
11 Els climes de la Terra Al final d'aquest dossier trobaràs un apartat teòric que et servirà per recordar el que anem veient a classe i per realitzar correctament les activitats. No dubtes en consultar-lo. Activitat Dibuixa un esquema de la Terra amb les zones climàtiques. No t'oblides de posar títol i llegenda. 11
12 Activitat Dibuixa un mapamundi on estiguen indicats l'equador, el Tròpic de Càncer i el de Capricorn. Acoloreix, al mapamundi que has dibuixat abans, els llocs on se situen els climes que hem vist. Utilitza un color diferent per cada clima. Recorda posar títol al mapa i llegenda per a poder identificar a què correspon cada color. 12
13 Activitat complementària Uneix amb fletxes cada aparell amb la seua funció: Anemòmetre Aparell per a mesurar temperatures. Pluviòmetre Aparell per a mesurar la humitat de l atmosfera. Termòmetre Aparell per a mesurar la pressió atmosfèrica. Penell Aparell per a mesurar la quantitat de precipitació caiguda en un lloc en un temps donat. Higròmetre Aparell per a mesurar la velocitat del vent i en general la rapidesa d un fluid gasós. Baròmetre Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta generalment d una sageta capaç de girar per l acció del vent al voltant d un eix vertical. Anemòmetre Pluviòmetre Termòmetre Penell Higròmetre Baròmetre 13
14 ZONA CLIMA LOCALITZACIÓ TEMPERATURES PRECIPITACIONS VEGETACIÓ CÀLIDA EQUATORIAL Entre les latituds 5ºN i 5ºS. Mitjana anual molt alta (25ºC). Amplitud tèrmica molt baixa. TROPICAL Al nord i al sud de l'equador. Tan elevades com a l'equatorial però amb una major amplitud tèrmica (entre 5 i 10ºC). DESÈRTIC Al voltant dels tròpics. Molt càlides i amb grans contrastos OCEÀNIC O ATLÀNTIC Façana Atlàntica d'europa, NE d'usa i sud de N. Zelanda. Suaus (10-15ºC) amb poca oscil lació tèrmica. Molt abundants (superiors als 2000 mm/anuals). Molt abundants però es concentren en una estació anomenada humida. Escasses (inferiors als 250 mm/anuals). Abundants i durant tot l'any (superiors als 800mm/anuals). Bosc equatorial o selva. Bosc tropical i sabana. Summament pobra, només als oasis. Bosc atlàntic i Landes. Arbres de fulla caducifòlia. TEMPERADA CONTINENTAL Interior dels continents d'europa, Àsia i d'amèrica. Hiverns freds i estius càlids. Gran amplitud tèrmica. Moderades (entre 600 i 800 mm/any) i concentrades a l'estiu. Bosc boreal o Taigà, tundra. MEDITERRANI Entre els 30 i 45 graus de latitud al nord i sud de l'equador. Costa del mar mediterrani, Sud d'àfrica, Califòrnia, Sudamèrica i l'oest d'austràlia. Suaus, amb estius càlids i secs i hiverns suaus. Molt irregulars i variables (entre els 300 i 800 mm / any). Sequera estival. Bosc mediterrani, arbustos i estepa. Arbres de fulla perenne. FREDA POLAR Cercles polars àrtic i antàrtic. Temperatura mitjana anual 0ºC, la més baixa de la Terra. No hi ha estiu. ALTA MUNTANYA* *(Pot estar a qualsevol zona climàtica) Grans serralades del món. Temperatures fredes (cada 1000m d'altitud la temperatura descendeix 6ºC). Hiverns molt freds i estius més suaus. Gairebé inexistents (inferiors als 250 mm / any). Abundants tot l'any (sovint en forma de neu). L'element típic del paisatge és el glaç. Només al límit del domini polar i durant l'estiu la capa de glaç es fon i es desenvolupa la Tundra. Esglaonada en estatges. 14
15 Activitat complementària Observa aquest mapa que mostra la vegetació al món i busca on es localitzen els deserts. Te l'imaginaves així? Per què? 15
16 Activitat Cerca una pàgina web sobre previsió meteorològica a Catalunya i escriu l'adreça. Activitat Fes un recull de dites, refranys i frases que tinguen relació amb el clima, el temps atmosfèric, les estacions de l'any, etc. Pots incloure dites en qualsevol llengua. Per a fer aquesta activitat no cal cercar a internet ni a llibres, sinó preguntar a les persones del teu entorn més proper. Esbrina o assabentat del significat d'aquestes frases, ja que a classe hauràs d'explicar què signifiquen i la relació amb el tema que estem treballant. 16
17 Els climogrames Com s'elabora un climograma? Un climograma representa alhora les temperatures en graus centígrads i les precipitacions, en mil límetres. Aquests són els passos que cal seguir per elaborar un climograma: En primer lloc, per representar un gràfic de temperatures cal agafar un full de paper quadriculat i dibuixar-hi, amb l'ajut d'un regle, dues coordenades. Tingues en compte que en el cas concret del climograma, se sol situar a la dreta l'ordenada corresponent a les temperatures, i a l'esquerra, l'ordenada de les precipitacions. Així doncs, a l'eix de l'ordenada es representen els graus centígrads (ºC) de 5 en 5. A l'abscissa es representen els mesos de l'any, també en un interval regular. Un cop fet això, s'ha d'agafar la informació que et dóna una estació meteorològica sobre els graus centígrads de la mitjana de cada mes en un any i anar col locant un punt per cada intersecció del mes de l'abscissa amb el valor corresponent de la temperatura de l'ordenada. És aconsellable utilitzar el color roig per marcar les temperatures. Deixa espai per sota de l'abscissa en el cas que, vistes les dades de l'estació meteorològica que representes, algun mes tinga temperatures negatives. 17
18 Ara passarem de tenir un gràfic de temperatures a tenir un climograma complet. El que hem de fer és afegir una ordenada a l'esquerra. A l'ordenada s'hi han de situar els valors de les precipitacions en intervals de 10 mm i a la mateixa altura que els intervals de 5ºC corresponents a les temperatures, ja que les unitats de l'eix de precipitacions han de ser el doble que les temperatures. Després s'ha d'agafar el total de precipitacions de cada mes i dibuixar-hi una columna de color blau fins a l'altura corresponent de l'ordenada. Opció: L'espai en el qual les temperatures superen les precipitacions es pinta de color groc. Això indica el període de l'any que es pot considerar sec, si és que hi ha. Per saber quina altura màxima tindrà el climograma, ens fixarem en la taula de dades i cercarem quin és el número més gran. Això ens servirà per situar el climograma al full i que no ens falte paper si alguna dada és massa elevada. Resum El clima d'una zona determinada del món se sol representar en un climograma, en el qual les temperatures es presenten en un gràfic lineal, i les precipitacions, en un gràfic de barres. A la dreta es sol situar l'eix de temperatures i a l'esquerra el de precipitacions. Les unitats de l'eix de precipitacions han de ser el doble que les temperatures. I ara, com interpretem el climograma? Primer analitzarem les temperatures, després les precipitacions i després la relació entre ambdues. 18
19 -Si hi ha una diferència prou important entre el mes més càlid i el mes més fred (per exemple, més de 5ºC), cal fixar-se en quins mesos de l'any es produeix. Això permet saber quantes estacions de l'any hi ha. També sabrem l'hemisferi on es troba l'estació meteorològica. Així, per exemple, si els mesos de més calor són el desembre, el gener i el febrer, l'estació meteorològica serà a l'hemisferi sud. -Per saber si es tracta d'un clima humit, hem de sumar el total de precipitacions anuals (més fàcil si tens la taula). Si la suma supera els 600 mm, es tractarà d'un clima humit. En cas contrari, si la quantitat resultant se situa per sota dels 600 mm, el qualificarem de sec. Si la quantitat de precipitacions és inferior a 300 mm anuals, el clima es considera àrid. -També podem saber si les pluges són regulars durant tot l'any o bé són estacionals fixant-nos en les barres del gràfic i la diferència entre el mes (o mesos) més humit i el mes (o mesos) més sec. -Quan la línia de pluges supera la de temperatures es considera que correspon a una època humida. Quan la línia de pluges queda per sota de la de temperatures, es considera que correspon a una època seca. Activitat Aquesta és una taula de temperatures i precipitacions de la ciutat de Tortosa. Fes un climograma a partir de les dades que s'hi recullen. Mesos G F M A M J J A S O N D Temp. ºC Prec. mm Activitat avaluable 2 La professora et mostrarà una taula similar a l'anterior. Aquesta vegada no apareixerà el nom de la ciutat on han estat recollides les dades. L'activitat consisteix en dues parts: a) d'una banda hauràs de fer el climograma corresponent b) identificar a quin tipus de clima pertanyen les dades, raonant el perquè de la teua resposta, i indicar si es tracta d'un lloc situat a l'hemisferi Sud o Nord. 19
20 La taula que apareix a continuació serà emplenada per la professora. No has d'escriure res en ella. No obstant això, et serà molt útil per realitzar correctament l'activitat i veure què s'hi valorarà. Criteris de valoració de l'activitat avaluable 2 Molt Prou Poc Gens Puntuació S'han transmès de forma correcta les dades al climograma? Puntuació (màxim 1) S'indiquen les unitats de mesura? Puntuació (màxim 1) S'han posat al lloc correcte els eixos? Puntuació (màxim 1) S'han mantingut les proporcions? Puntuació (màxim 1) S'ha adjuntat la taula de dades? Puntuació (màxim 0,5) S'han aplicat els coneixements sobre els diferents climes a l'hora d'identificar-lo? Puntuació (màxim 2) S'ha raonat correctament la resposta? Puntuació (màxim 2) S'ha indicat correctament en quin hemisferi està el lloc de recollida de dades? Puntuació (màxim 1) S'ha cuidat la presentació i els aspectes formals? Puntuació (màxim 0,5) PUNTUACIÓ TOTAL (màxim 10) 20
21 Activitat Cerca una pàgina web d'alguna organització que defense el medi ambient i escriu l'adreça. Després consulta les seues propostes per a un desenvolupament sostenible i cita-les. Activitat Cerca un espai web de participació ciutadana on es puguen enviar suggeriments per millorar l'entorn, el clima, el paisatge, etc. Apunta l'adreça a continuació: Activitat Escriu un article explicant què és el canvi climàtic, per què diem que el clima està canviant, en què s'observa que ha canviat... Hauràs de cercar informació abans d'escriure... i fer-ho molt bé, ja que pot aparèixer a la pàgina web de l'escola! 21
22 Activitat avaluable 3 Escriu en un full un mínim de 5 rutines que pugues dur a terme tu mateix i que ajuden a conservar el medi ambient, a evitar l'impacte sobre el medi i/o al desenvolupament sostenible. Explica per què penses que són idònies. La taula que apareix a continuació serà emplenada per la professora. No has d'escriure res en ella. No obstant això, et serà molt útil per realitzar correctament l'activitat i veure què s'hi valorarà. Criteris de valoració de l'activitat avaluable 3 Molt Prou Poc Gens Puntuació S'han fet propostes sobre diferents àmbits (aigua, energia, etc.)? Puntuació (màxim 1) S'han proposat més de 5 rutines? Puntuació (màxim 2) S'ha estat creatiu i original? Puntuació (màxim 2) S'ha explicat i raonat correctament la idoneitat de la proposta? Puntuació (màxim 2) S'han fet propostes viables i eficients? Puntuació (màxim 2) S'ha cuidat el vocabulari i la forma d'expressar-se? Puntuació (màxim 0,5) S'han respectat les normes d'ortografia i gramàtica? Puntuació (màxim 0,5) PUNTUACIÓ TOTAL (màxim 10) 22
23 Activitat avaluable 4 Aquesta activitat es fa en grup. Cada grup haureu de preparar una exposició oral de 3-4 minuts sobre refugiats ambientals a partir de les indicacions de la professora. El dia de l'exposició a classe haureu d'explicar a la resta de companys què ha passat als refugiats i per què. Se us demana que feu una presentació en la qual inclogueu dades, localització, fotografies i informació rellevant sobre el clima. La forma de presentar-ho també s'avaluarà. La taula que apareix a continuació serà emplenada per la professora. No heu d'escriure res en ella. No obstant això, us serà molt útil per realitzar correctament l'activitat i veure què s'hi valorarà. Criteris de valoració de l'activitat avaluable 4 Molt Prou Poc Gens Puntuació S'ha localitzat en un mapa la zona de la qual han marxat els refugiats? Puntuació (màxim 1) S'ha explicat que ha ocorregut perquè hagueren de marxar? Puntuació (màxim 1) S'han explicat les causes d'aquest canvi en la zona afectada? Puntuació (màxim 2) S'ha explicat com era la vida dels refugiats abans de marxar? Puntuació (màxim 1) S'ha explicat com és la vida dels refugiats ara? Puntuació (màxim 0,5) S'ha cuidat el vocabulari i la forma d'expressar-se? Puntuació (màxim 1) S'han respectat les normes d'ortografia i gramàtica? Puntuació (màxim 0,5) S'ha parlat dirigint-se als companys? Puntuació (màxim 0,5) 23
24 Altres aspectes (normes pactades amb Marga) Puntuació (màxim 2,5) PUNTUACIÓ TOTAL (màxim 10) 24
25 La taula que apareix a continuació serà emplenada per la professora. No has d'escriure res en ella. En aquesta taula apareixerà la teua avaluació del tema. Criteris de valoració de la unitat "L'ecosistema humà" Molt Prou Poc Gens Puntuació Activitat avaluativa 1: Article sobre el temps atmosfèric Puntuació (màxim 1) Activitat avaluativa 2: Elaboració i anàlisi d'un climograma Puntuació (màxim 2) Activitat avaluativa 3: Rutines per al desenvolupament sostenible Puntuació (màxim 1) Activitat avaluativa 4: Treball i exposició sobre refugiats ambientals Puntuació (màxim 3) S'han fet i presentat puntualment totes les activitats? Puntuació (màxim 1) S'ha tingut una bona actitud en classe? Puntuació (màxim 1) S'ha participat de forma activa a classe? Puntuació (màxim 1) PUNTUACIÓ TOTAL (màxim 10) 25
26 Els climes de la Terra i el paisatge natural.
27 Elements que determinen un clima Latitud. Climes Zonals Altitud. Climes Azonals. Clima de muntanya. Continentalitat. Influència marítima.
28 Zones i climes
29 ZONES FREDES ZONES FREDES Fa fred tot l'any Zones de climes freds: Clima polar Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Àrtic ( 65ºN)i el Pol Nord Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antàrtic (65ªS) i el Pol Sud Clima d'alta muntanya El clima d'alta muntanya es dóna en qualsevol alta muntanya
30 ZONES CÀLIDES ZONA CÀLIDA Fa calor tot l'any Zones de climes càlids: Clima equatorial Clima tropical humit Clima tropical sec Clima desèrtic Entre el Tròpic de Càncer(25ªN) i el Tròpic de Capricorn(25ºS)
31 ZONES TEMPERADES ZONES TEMPERADES Hi ha quatre estacions amb diferent temperatures Zones de climes temperats: Clima mediterrani Clima oceànic Clima continental Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Àrtic i el Tròpic de Càncer Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antàrtic i el Tròpic de Capricorn
32
33 CLIMES FREDS. Clima polar Situació: zona freda; al costat del Pol Nord i del Pol Sud. Temperatures: fa molt fred. Quasi sempre per sota dels 0ºC. Als hiverns, de 10 mesos, sempre és de nit i als estius la temperatura no passa dels 10ºC i sempre és de dia (el Sol de mitjanit). Precipitacions: poques i de neu. Vegetació: molt poca; tundra arbustos i molsa i taigà boscos perennifolis com els avets i els pins. Fauna: animals amb molt pèl i greix per protegir se del fred; óssos, foques, pingüins i rens.
34 CLIMES FREDS. Clima de muntanya. Situació: a les altes muntanyes. Temperatures: freda durant tot l'any. A l'estiu no passa els 10ºC. L'hivern és llarg i fred. Molta diferència entre el dia i la nit. Precipitacions: plou sovint i moltes vegades neva. S'hi troben neus perpètues (neu que no es desfà mai) i geleres (gel que no es desfà mai). Vegetació: com més amunt menys vegetació. A la part més baixa hi ha boscos d'avets i pins, desprès prats i a la part més alta hi ha molses. Fauna: pocs animals: escurçons, marmotes, isards, óssos, llames, iacs i insectes. Alguns hivernen (dormen durant l'hivern) i altres emigren (a l'hivern se'n van on fa més calor).
35 CLIMES TEMPERATS.Clima mediterrani Situació: zones properes a la Mar Mediterrània; també a d'altres llocs com Califòrnia i Sud Àfrica. Temperatures: estius calorosos; hiverns suaus. Precipitacions: poques i irregulars; sobretot a la primavera i a la tardor. Rius: cabal irregular; menys cabal a l'estiu; inundacions quan plou molt fort. Vegetació: arbres de fulla perenne adaptats a la sequera: pins i alzines; arbustos espinosos. Fauna: cabres, porcs senglars, serps, guineus, llangardaixos, sargantanes, escorpins..
36 CLIMES TEMPERATS. Clima oceànic. Situació: és un dels climes de les regions temperades, a prop de les costes dels oceans. Temperatures: l'oceà suavitza les temperatures: estius frescos i hiverns suaus. Precipitacions: plou sovint de forma moderada. Rius: tenen un cabal abundant tot l'any perquè plou sovint. Vegetació: hi ha boscos d'arbres de fulla caduca com el roure, el castanyer, el faig... i també prats verds Fauna: cérvols, guineus, llops, ratolins, ocells, foques,...
37 CLIMES TEMPERATS. Clima continental Situació: és el clima de l'interior dels continents, a les regions temperades. Temperatures: temperatures caloroses a l'estiu i molt fredes a l'hivern. Precipitacions: precipitacions més abundants a l'estiu. Neva a l'hivern. Rius: cabalosos, amb més aigua a l'estiu. Vegetació: dos tipus de paisatges: la taigà (boscos de pins i avets) i l'estepa o la praderia (planes cobertes d'herba). Fauna: ós, guineu, cérvol, llop, cavall, etc.
38 CLIMES CÀLIDS. Clima equatorial Situació: zona càlida (Amazònia, Cubeta del Congo, Indonèsia). Temperatures: altes, sobre els 25º tot l'any. Precipitacions: moltes i quasi diàries. Rius: llargs i molt cabalosos. Vegetació: Selva o jungla : bosc espès sempre verd. Fauna: ocells, serps, micos, insectes, cocodrils, orangutans, ximpanzés i goril les, hipopòtams...
39 CLIMES CÀLIDS. Clima tropical humit. Situació: zona càlida Temperatures: altes, entre 25 i 35ºC. Segons el mes de l'any fa més o menys calor Precipitacions: hi ha una estació humida llarga (3 4 mesos), amb moltes i fortes pluges. Rius: Cabal abundant: porten molta aigua durant l'estació de pluges. Vegetació: boscos tropicals amb arbres com la caoba, el cedre, la noguera, el tamarinde, el cocoter, els manglars, i plantes com el bambú i, especialment, la sabana on dominen les herbes molt altes; verdes a l'estació humida i grogues a l'estació seca. Fauna: abundant. Aquí trobem els grans mamífers, lleons, rinoceronts, elefants, girafes, etc.., a més d una gran varietat d ocells i d insectes.
40 CLIMES CÀLIDS. Clima tropical sec. Situació: zona càlida. Temperatures: altes, fins a 30ºC. Segons el mes de l'any fa més o menys calor. Precipitacions: hi ha dues estacions: una seca, molt llarga ( de 9 a 11 mesos) i una humida molt curta. Vegetació: Estepa: poca herba, arbustos baixos i espinosos i arbres com l'eucaliptus, les acàcies, els baobabs... Fauna: lleons, girafes, zebres, antílops...
41 CLIMES CÀLIDS. Clima desèrtic. Situació: zona càlida Temperatures: altes, poden arribar a 50ºC durant el dia, però a la nit fa fred. Precipitacions: no n'hi ha. Vegetació: molt poca (cactus, palmeres,etc..), excepte als oasis. Fauna: camells, antílops, hienes, xacals, ocells, rèptils...
42 CLIMOGRAMES Els climes venen determinats per la temperatura i el règim de precipitacions. Un climograma és un gràfic en el que es representen de forma relacionada aquestes dues variables, al llarg de tot un any.
Els climes de la Terra i el paisatge natural.
Els climes de la Terra i el paisatge natural. Elements que determinen un clima Latitud. Climes Zonals Altitud. Climes Azonals. Clima de muntanya. Continentalitat. Influència marítima. Zones i climes ZONES
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesEl MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesEs important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.
1 CÀLCUL VECTORIAL Abans de començar a parlar de vectors i ficar-nos plenament en el seu estudi, hem de saber distingir els dos tipus de magnituds que defineixen la física: 1. Magnituds escalars: magnituds
Más detalles6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6
Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.
Más detallesPENJAR FOTOS A INTERNET PICASA
PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa
Más detallesI. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC
DIBUIX TÈCNIC I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES 1. Dist. d un punt a una recta - Abatiment del pla format per la recta i el punt 2. Dist. d un punt a un pla - Canvi de pla posant el pla de perfil
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR Les característiques més importants. MERCURI És el planeta més petit del Sistema Solar i el més proper al Sol. Des de la Terra a l alba i al crepuscle es veu molt brillant.
Más detallesCONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detallesCreació d un bloc amb Blogger (I)
Creació d un bloc amb Blogger (I) Una vegada tenim operatiu un compte de correu electrònic a GMail és molt senzill crear un compte amb Blogger! Accediu a l adreça http://www.blogger.com. Una vegada la
Más detallesMATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS
materials del curs de: MATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS EXERCICIS RECULL D APUNTS I EXERCICIS D INTERNET FET PER: Xavier Vilardell Bascompte xevi.vb@gmail.com ÚLTIMA REVISIÓ: 08 de febrer de 2010 Aquests materials
Más detallesMICROSOFT OFFICE OUTLOOK 2003
MICROSOFT OFFICE OUTLOOK 2003 Configuració d un compte amb Microsoft Exchange Servidor de Microsoft Exchange: servei de correu electrònic basat en Microsoft Exchange on les característiques més importants
Más detallesSemblança. Teorema de Tales
Semblança. Teorema de Tales Dos polígons són semblants si el angles corresponents són iguals i els costats corresponents són proporcionals. ABCDE A'B'C'D'E' si: Â = Â',Bˆ = Bˆ', Ĉ = Ĉ', Dˆ = Dˆ', Ê = Ê'
Más detalles2n d ESO (A B C) Física
INS INFANTA ISABEL D ARAGÓ 2n d ESO (A B C) Física Curs 2013-2014 Nom :... Grup:... Aquest dossier s ha d entregar completat al setembre de 2014; el dia del examen de recuperació de Física i Química 1.
Más detallesPROJECTE INDIVIDUAL Nº 1
PROJECTE INDIVIDUAL Nº 1 NOM... 1 Ara vas a fer el treball individual. Aprofitant tot el que has treballat amb el teu equip vas a poder fer el teu treball personal. Has de anar fent totes les activitats
Más detallesBreu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades
Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no
Más detallesL EDAT DELS ARBRES LA EDAD DE LOS ÁRBOLES. Les plantes tenen tres parts que són les arrels, la tija i les fulles.
LA EDAD DE LOS ÁRBOLES L EDAT DELS ÀRBRES Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 LA EDAD DE LOS ÁRBOLES L EDAT DELS ARBRES Las plantas tienen tres partes que son las raíces,
Más detallesPolígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».
Polígon De Viquipèdia Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)». Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials.
Más detallesBLOCS BLOGGER. Document de treball del camp d aprenentatge de l alt Berguedà. MARÇ 2009
BLOCS BLOGGER Document de treball del camp d aprenentatge de l alt Berguedà. MARÇ 2009 CREAR I DISSENYAR UN BLOC. (BLOGGER) 1. CREAR UN BLOC: 1.1 Entrar a la pàgina web del blogger (https://www.blogger.com/start).
Más detallesREVISONS DE GAS ALS DOMICILIS
CONCEPTES BÀSICS Què és una revisió periòdica del gas? i cada quant temps ha de realitzar-se una revisió periòdica de gas butà? Una revisió periòdica del gas és el procés per mitjà del qual una empresa
Más detallesRegistre del consum d alcohol a l e-cap
Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció
Más detallesMatemàtiques 1r d'eso Professora: Lucía Clar Tur DOSSIER DE REPÀS
DOSSIER DE REPÀS 1. Ordena els nombres de més petit a més gran: 01 0 01 101 0 001 0 001 0 1. Converteix els nombres fraccionaris en nombres decimals i representa ls en la recta: /4 1/ 8/ 11/10. Efectua
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detallesEL BO SOCIAL, APROFITA L!
EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis
Más detallesSeguretat informàtica
Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detalles8 Geometria analítica
Geometria analítica INTRODUCCIÓ Els vectors s utilitzen en diverses branques de la física que fan servir magnituds vectorials, per això és important que els alumnes en coneguin els elements i les operacions.
Más detallesIV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ
IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit
Más detallesLleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica
Más detalles1. CONFIGURAR LA PÀGINA
1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesGUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR
GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació
Más detallesUniversitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi
Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i
Más detallesInterferències lingüístiques
Interferències lingüístiques L ús habitual de dues o més llengües pot provocar fàcilment interferències lingüístiques, és a dir, la substitució de la paraula adequada (per exemple, malaltia) per l equivalent
Más detallesGabinet de Didàctica Jardí Botànic. Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1
LAS PLANTAS CARNÍVORAS LES PLANTES CARNÍVORES Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 LAS PLANTAS CARNÍVORAS LES PLANTES CARNÍVORES El objetivo de este taller es que los
Más detallesAvaluació a 3r d EP 2014-2015. model 2. Competència en comunicació lingüística. Llengua catalana. Nom i llinatges: Grup.
Avaluació a 3r d EP 2014-2015 model 2 Competència en comunicació lingüística Llengua catalana Nom i llinatges: Grup. COMPRENSIÓ ORAL 1. Quin tipus de text has escoltat? A. Una poesia. B. Una descripció.
Más detallesUnitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1)
Unitat Didàctica 5.- Habilitats específiques. Esports col lectius. Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) 1.- La història del voleibol. El voleibol va néixer l any 1895 als Estats Units, a la
Más detallesTEMA 5: LOS PAISAJES DE LA TIERRA
TEMA 5: LOS PAISAJES DE LA TIERRA ZONA CÁLIDA CLIMA ECUATORIAL CLIMA TROPICAL CLIMA DESÉRTICO ZONA CÁLIDA CLIMA ECUATORIAL Temperaturas constantes durante todo el año. Temperaturas superiores a 20º C.
Más detalleswww.valls.cat Troba'ns a VisitaValls
www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una
Más detallesTutorial amplificador classe A
CFGM d Instal lacions elèctriques i automàtiques M9 Electrònica UF2: Electrònica analògica Tutorial amplificador classe A Autor: Jesús Martin (Curs 2012-13 / S1) Introducció Un amplificador és un aparell
Más detallesRESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS
RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,
Más detallesVALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.
VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE. Existeix una massa patrimonial a l actiu que s anomena Existències. Compren el valor de les mercaderies (i altres bens) que
Más detallesProjecte Meteocole. Meteorologia a l'escola: Instalació d'una estació meteorológica escolar. Introducció
Projecte Meteocole Meteorologia a l'escola: Instalació d'una estació meteorológica escolar Introducció La meteorologia és un dels principals condicionants que afecten la vida de les persones, al mateix
Más detallescompetència matemàtica
avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 203-204 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detalles(en castellano más adelante pág. 7-12)
COMUNICAT ASSISTÈNCIA Fons Social Europeu (FSE d'ara en avant) (en castellano más adelante pág. 7-12) L'objectiu de la nova funcionalitat d'itaca és substituir l'enviament mensual, per part dels centres
Más detallesTFGs d oferta pública i concertats:
Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos
Más detallesMOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat
MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està
Más detallesPoc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però
PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan
Más detallesCERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----
CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA ----- Infraestructures Turístiques Hotel Aigua Blava Begur, 2 d octubre 2009 Miquel Alsius. Enginyer de Camins. Pte. Grup CETT Infraestructures Turístiques Què
Más detallesDossier d Energia, Treball i Potència
Dossier d Energia, Treball i Potència Tipus de document: Elaborat per: Adreçat a: Dossier de problemes Departament de Tecnologia (LLHM) Alumnes 4 Curs d ESO Curs acadèmic: 2007-2008 Elaborat per: LLHM
Más detallesPLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET
PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET NOU PACTE INTEGRAT D ALCALDES I ALCALDESSES PEL CLIMA I L ENERGIA (NEW INTEGRATED COVENANT OF MAYORS ON CLIMATE & ENERGY) 1.Reducció d
Más detallesBarcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat
Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat Guió previ per al professorat Presentació Amb les propostes del Servei Educatiu del Museu Picasso convidem a alumnes
Más detallesCompetències bàsiques Educació primària. Cicle superior
Cb 1 CURS 007-008 Competències bàsiques Educació primària. Cicle superior PROVA CS Nom: Cognoms: Escola: Grup: INSTRUCCIONS ABANS DE COMENÇAR LA PROVA, HAS D OMPLIR LA PORTADA AMB LES TEVES DADES PERSONALS.
Más detallesTEMA 4: Equacions de primer grau
TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per
Más detallesActivitat Cost Energètic
Part 1. Article cost energètic. Contesta les preguntes següents: 1. Què hem de tenir en compte per saber què paguem per un PC? Para poder saber cuánto pagamos por un PC necesitamos saber dos cosas: cuánto
Más detallesEscherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.
2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les
Más detallesVersió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006)
Versió castellana de les normes de publicitat PO FEDER 2007-2013 (R. CE 1828/2006) Artículo 8.Responsabilidades de los beneficiarios relativas a las medidas de información y publicidad destinadas al público.
Más detallesA.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)
e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes
Más detalles3. L ATMOSFERA. Gasos % (en vol) Nitrogen 78 Oxigen 21 Argó 0.93 CO 2 0,033
1 3. L ATMOSFERA 1. FORMACIÓ DE L ATMOSFERA L atmosfera és l embolcall gasós que envolta a la Terra. Va començar a formar-se fa uns 4600 milions d anys amb el naixement de la Terra. La major part de l
Más detallesPonència de sòl no urbanitzable
Ponència de sòl no urbanitzable Anàlisi estadística dels càmpings de Catalunya Octubre 212 A partir d una base de dades facilitada per la Direcció General de Turisme que conté 355 càmpings de Catalunya,
Más detalles4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015
Organitza: 4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015 Gerard Mussot: Neu i brases 1r Concurs de Fotografia Digital L Andorra dels Paisatges Març Léopold Hurbin: Submarí 4t Concurs de
Más detallesGEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA
GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA Un vector fijo es un segmento orientado que va del punto A (origen) al punto B (extremo). Módulo del vector : Es la longitud del segmento AB, se representa por. Dirección del
Más detalles8. Com es pot calcular la constant d Avogadro?
8. Objectius Fer una estimació del valor de la constant d Avogadro. Analitzar les fonts d error més importants del mètode proposat. Introducció La idea bàsica del mètode és la següent: si sabem el volum
Más detallesCol legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA
Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals
Más detallesLa regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.
CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña
Más detallesGUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL
GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació
Más detallesBARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]
2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les
Más detalles1. Elementos del clima
1. Elementos del clima Los elementos que caracterizan el clima son los siguientes: temperatura, precipitaciones, presión atmosférica y viento. 1.1. La Temperatura (The temperature) Qué es la temperatura?
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: SETEMBRE
Más detallesLa grafia emprada en el procés d'aprenentatge lector-escriptor en els centres escolars de Catalunya (Espanya) en l'educació infantil
La grafia emprada en el procés d'aprenentatge lector-escriptor en els centres escolars de Catalunya (Espanya) en l'educació infantil Profª Mariluz Puente Balsells Directora del Master en Grafoanàlisi Europea,
Más detallesPOLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:
POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos
Más detallesAventura por el Bosque
Aventura por el Bosque Qué es? Desde NaturayCultura creemos en la importancia del descubrimiento del medio natural dentro del mismo medio, a través de una experiencia vivencial. Objetivos: Tomar conciencia
Más detallesTEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )
TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS ) ÍNDEX: 8.1.- Generalitats 8.2.- La Força 8.3.- La Resistència 8.4.- La Velocitat 8.5.- La Flexibilitat 8.1.- GENERALITATS El moviment corporal té
Más detallesInforme sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils
annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB
Más detallesProves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys
Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Convocatòria: 2013 Assignatura: FILOSOFIA I) CARACTERÍSTIQUES DE LA PROVA La prova de l examen es realitzarà a partir de les lectures dels cinc textos bàsics
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detallesCRITERIS DE CORRECCIÓ. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA Llengua castellana AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
CRITERIS DE CORRECCIÓ COMPETÈNCIA COMUNICATIVA Llengua castellana AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Curs 2010-2011 1 Actividad 1 Els apartats es puntuen amb 1 punt si la resposta és
Más detallesBeques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015
Beques Daniel Bravo per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica Bases convocatòria 2015 Objectiu Beneficiaris La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu presenta la convocatòria 2015 de les
Más detallesMATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS
MATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS 1. IDEA DE POTÈNCIA I DE RADICAL Al llarg de la història, han aparegut molts avenços matemàtics com a solucions a problemes concrets de la vida quotidiana.
Más detallesObsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.
Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és
Más detallesI APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS EL COLOR CROMOPLASTOS Y APARECIÓ
Y APARECIÓ EL COLOR CROMOPLASTOS I APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 Y APARECIÓ EL COLOR CROMOPLASTOS El objetivo de este taller es introducir
Más detallesEconomia de l empresa Sèrie 1
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2012 Economia de l empresa Sèrie 1 SOLUCIONS,
Más detallesEJERCICIO 2 EXERCICI 2
BAREM DE L'EXAMEN: Pregunta l a -2,5 punts; pregunta 2 a -2,5 punts; pregunta 3 a -2,5 punts; pregunta 4ª-2,5 punts BAREMO DEL EXAMEN: Pregunta 1 ª-2,5 puntos; pregunta 2 a -2,5 puntos; pregunta 3ª-2,5
Más detallesC L I M A. TIEMPO es el conjunto de fenómenos meteorológicos que se producen en un lugar y en un momento determinado, y que son cambiantes.
E L C L I M A Te habrás dado cuenta de que no hace el mismo tiempo todos los días; unos días llueve y otros hace sol; unas veces sopla el viento y otras no; unos días hace mucho calor, otros frío, otros
Más detallesFuncions i gràfiques. Objectius. 1.Funcions reals pàg. 132 Concepte de funció Gràfic d'una funció Domini i recorregut Funcions definides a trossos
8 Funcions i gràfiques Objectius En aquesta quinzena aprendreu a: Conèixer i interpretar les funcions i les diferents formes de presentar-les. Reconèixer el domini i el recorregut d'una funció. Determinar
Más detallesFinalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.
ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
Más detalles