MICROORGANISMES II. Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A.

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "MICROORGANISMES II. Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A."

Vicente Vázquez Belmonte
hace 6 años
Vistas:

1 MICROORGANISMES II Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A.

Com tots els éssers vius els bacteris fan

cultius controlats i purs. essersmodelics.

2 Com tots els éssers vius els bacteris fan totes les funcions vitals. Per conèixer els detalls de la seva fisiologia s han d estudiar al laboratori en cultius controlats i purs. essersmodelics.csic.es FISIOLOGIA BACTERIANA

3 TIPUS DE BACTERIS SEGONS EL SEU METABOLISME metabolisme Fotoautòtrof o fotolitòtrofs Foto heteròtrofs o fotoorganòtrofs Font d energia Font del carboni exemples llum CO2 Cianobacteris, bacteris porprats del sofre i bacteris verds del sofre. llum orgànic Bacteris porprats no sulfuris Quimiolitòtrofs autòtrofs Quimioorganòtrof autòtrof Reaccions químiques Reaccions químiques inorgànic inorgànic Bacteris nitrificants i bacteris incolors del sofre Quimioorganòtrofs heteròtrofs Reaccions químiques orgànic Bacteris sapròfits. Bacteris patògens. Quimiolitòtrofs heteròtrofs Reaccions químiques orgànic

4 SEGONS EL CONSUM D OXIGEN BACTERIS AEROBIS: necessiten l oxigen. Fan l oxidació de la matèria orgànica en presència d oxigen molecular. Fan la respiració cel lular. BACTERIS ANAEROBIS: catabolisme fermentatiu. Dos grups: a) anaerobis facultatius: poden viure en presència d oxigen b) anaerobis estrictes: no poden viure en presència d oxigen

5 FUNCIONS DE RELACIÓ Alguns bacteris tenen mobilitat per: a)reptació sobre un substrat sòlid. b)per mitja de flagels. Alguns reaccionen davant estímuls: a) fototactisme,estímuls lluminosos. Bacteris fotosintètics. b) Quimiotactisme, davant d'estímuls químics c) Formació d espores davant els canvis del medi.

Espores: formes de resistència endòspores En condicions adverses del medi entren en períodes de metabolisme reduït, i formen una coberta al voltant del DNA que forma una endòspora.

6 Espores: formes de resistència endòspores En condicions adverses del medi entren en períodes de metabolisme reduït, i formen una coberta al voltant del DNA que forma una endòspora. exòspores Quan la cèl lula bacteriana es destrueix les endòspores queden lliures al sòl i són exòspores que germinen quan canvien les condicions del medi i donen bacteris amb totes les seves funcions.

7 REPRODUCCIÓ BACTERIANA La reproducció dels bacteris és de tipus asexual i es duu a terme per mitjà de bipartició o fissió binària, a la qual precedeix una duplicació del DNA bacterià i una separació de les dues molècules obtingudes. Els fills són genèticament idèntics. Els bacteris mai realitzen la mitosi. Alguns bacteris poden realitzar alguns processos parasexuals.

8 BIPARTICIÓ

9 MECANISMES PARASEXUALS CONJUGACIÓ: procés en què un bacteri, considerat donador, transmet DNA per mitjà d un pili a un altre bacteri anomenat receptor. TRANSDUCCIÓ: fenomen d intercanvi genètic accidental a través d un agent transmissor, generalment un virus. TRANSFORMACIÓ: procés pel qual un bacteri introdueix a dins seu fragments de ADN que estaven lliures en el medi i procedien de la lisi d altres bacteris.

ESQUEMA DE LA CONJUGACIÓ BACTERIANA 1-La cèl lula donant genera un pèl sexual (fímbria). 2-La fímbria s'uneix a la cèl lula receptora i ambdues cèl lules s'aproximen.

10 ESQUEMA DE LA CONJUGACIÓ BACTERIANA 1-La cèl lula donant genera un pèl sexual (fímbria). 2-La fímbria s'uneix a la cèl lula receptora i ambdues cèl lules s'aproximen. 3-El plasmidi mòbil es desarma i una de les cadenes d'adn és transferida a la cèl lula receptora. 4-Ambdues cèl lules sintetitzen la segona cadena i regeneren un plasmidi complet. A més, ambdues cèl lules generen nous pili i són ara viables com donants.

11 Imatge:

12 Tipus de bacteris AC T UA L M E N T E S C O N E I X E N U N E S E S P E C I E S D E BAC T E R I S, P E R Ò E L S E S P E C I A L I S T E S E S T I M E N Q U E N H I P OT H AV E R M É S D E 1 0 M I L I O N S D ' E S P È C I E S P E R D E S C O B R I R A L A T E R R A. L A C L A S S I F I C AC I Ó ÉS MOLT C O M P L E X A I E S BA S A E N L A M O R F O LO G I A, L A T I N C I Ó D E G R A M, E N L A M A N E R A D E F O R M A R C O L Ò N I E S, E N E L T I P U S D E N U T R I C I Ó, E N L A F I S I O LO G I A, E N L A B I O Q U Í M I C A I E N L A G E N È T I C A I L E S A N À L I S I S M O L E C U L A R S.

13 BACTERIS PORPRES I VERDS Bacteris fotosintètics anaerobis. Només tenen un sol fotosistema I per la qual cosa no poden fer servir l aigua com a font d'hidrògens i, per tant, no generen oxigen. S anomenen: sulfurosos si fan servir H2S com a font d'hidrogen i no sulfurosos si fan servir molècules orgàniques.

14 Els bacteris vermells fotòtrofs del sofre viuen a l'aigua anòxica de la bassa roja de La Grossa, a Calders, i li donen aquest peculiar color rosa.

15 CIANOBACTERIS Cianofícies o algues verdes blavoses. Fotosintètics aerobis. Cyanobacteria chain. Cyanobacteria rank among the oldest organisms alive, quietly absorbing CO2 for 3.5 billion years. (James Golden/University of California, San Diego) Imatge:

16 BACTERIS NITRIFICANTS Quimioautòtrofs. Hi ha dos tipus de bacteris nitrificants: Bacteris oxidants de l amoni que transformen l amoni en nitrit. Gènere Nitrosomonas Bacteris oxidants de nitrits que oxiden nitrits a nitrats. Gènere Nitrobacter.

17 BACTERIS FIXADORS DE NITROGEN Aerobis Gram capaços de fixar el nitrogen de l atmosfera. Viuen preferentment al sòl. Gèneres Azotobacter i Rhizobium Imatge:

18 BACTERIS I CICLE DEL NITRÒGEN ca.wikipedia.org

19 CICLE DEL CARBONI

20 BIBLIOGRAFIA Jimeno, A. Ballesteros,M. Biologia 2n Batxillerat. Grup Promotor Santillana. Barcelona ISBN: Furió Egea, J et alt. Biologia 2n Batxillerat. Editorial Ecir. València ISBN: PROYECTO BIOSFERA. o/micro/contenidos4.htm Imatges: Totes les imatges estan informades a peu d imatge.

Documentos relacionados

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya TEMARI DEL PRIMER EXERCICI DE LA PART A HISTÒRIA 1. L hominització. De l'australopitec a l'homo sapiens. 2. L Homo sapiens i la colonització de la Terra. 3. Del depredador al productor, canvis en l economia