Sistema Educatiu de Catalunya. Programa PIDCES Formació de dinamitzadors/res Oficina del Pla Jove

Transcripción

1 Sistema Educatiu de Catalunya Programa PIDCES Formació de dinamitzadors/res Oficina del Pla Jove

2 ÍNDEX 1. Educació Secundària Obligatòria 2. Programes de Garantia Social 3. Batxillerat 4. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mig 5. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior 6. PAU 7. Universitat 8. Cicles Formatius d Arts plàstiques i disseny Grau Mig 9. Cicles Formatius d Arts plàstiques i disseny Grau Superior 10. Idiomes 11. Conservació i Restauració de Bens Culturals 12. Art Dramàtic 13. Dansa 14. Música 15. Cicles Formatius Grau Mitjà. Accés sense els requisits acadèmics 16. Cicles Formatius Grau Superior. Accés sense els requisits acadèmics 17. Cicles Formatius de Grau Mitjà d arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits acadèmics 18. Cicles Formatius de Grau Superior d arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits acadèmics 19. Ensenyaments d esports

3 1. Educació Secundària Obligatòria Què és? L Educació Secundària Obligatòria pretén que l alumne/a consolidi els continguts de l anterior etapa educativa per poder iniciar-los en altres camps de coneixement. S estableixen les bases i es dóna l orientació necessària per a continuar estudiant o incorporar-se a la vida professional. Aquests ensenyaments consten de dos cicles de dos cursos cadascun. Primer cicle Segon cicle 1er. Curs (12-13 anys) 3er. Curs (14-15 anys) 2n. Curs (13-14 anys) 4rt. Curs (15-16 anys) Els ensenyaments d ESO tenen una part comuna i una part diversificada. La primera part serà igual per a tots els alumnes, mentre que la part diversificada serà triada per cadascun d ells en funció de la oferta del centre. Què s Estudia? Els ensenyaments d Educació Secundària Obligatòria estan organitzats en crèdits. El Crèdit és una unitat de programació que concreta l aprenentatge que ha de realitzar l alumne durant un període d unes 35 hores. Hi ha tres tipus de crèdits: Crèdits comuns.- corresponen als ensenyaments comuns i obligatoris per a tot l alumnat. Crèdits Variables.- ensenyaments de tipus optatiu Crèdits d ampliació, aprofundeixen en continguts dels crèdits comuns Crèdits d iniciació i orientació, comprenen continguts no desenvolupats en crèdits comuns, amb especial atenció als de caràcter professional Crèdits de reforç, dissenyats, amb continguts dels crèdits comuns, per facilitar a l alumnat la superació de dificultats i la consecució dels objectius que es consideren bàsics. L oferta de crèdits variables depèn de cada centre. Tot i que el Departament d Ensenyament té un grapat de crèdits variables anomenats tipificats que els facilita a tots els centres.

4 Crèdits de Síntesi.- l alumne ha de realitzar un crèdit de síntesi cada curs per comprovar si s han assolit els continguts del curs, mitjançant la realització d activitats que relacionaran continguts de diverses àrees. Aquest crèdit es durà a terme en un període intensiu. Durant el crèdit de síntesi l alumne/a ha de mostrar capacitat suficient en l organització del seu treball individual, i en grup. Crèdits Comuns Primer Cicle Llengua Catalana i Literatura Llengua Castellana i Literatura Llengües Estrangeres Ciències de la Naturalesa Ciències Socials Educació Física Tecnologia Educació Visual i Plàstica Música Matemàtiques Religió/Activitats Alternatives Tutoria Crèdits de Síntesi Crèdits Variables 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 4 Crèdits 4 Crèdits 2 Crèdits 2 Crèdits 6 Crèdit 2 Crèdits 2 Crèdits 2 Crèdits 15 Crèdits Crèdits Comuns Segon Cicle Llengua Catalana i Literatura Llengua Castellana i Literatura Llengües Estrangeres Ciències de la Naturalesa Ciències Socials Educació Física Tecnologia Educació Visual i Plàstica Música Matemàtiques Tutoria 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 4 Crèdits 4 Crèdits 2 Crèdits 2 Crèdits 6 Crèdits 2 Crèdits

5 Crèdits de Síntesi Crèdits Variables 2 Crèdits 21 Crèdits

6 2. Programes de Garantia Social Davant la realitat evident que molts joves no assoleixen els continguts formatius de l ESO i per tant no rebran el Certificat en Educació Secundària, la comunitat educativa a posat en marxa aquests programes. Aquesta formació més flexible tracta de facilitar als joves una nova oportunitat d assolir les capacitats bàsiques necessàries per a possibilitar la seva inserció laboral o el retorn a l ensenyament reglat. Destinataris A aquests programes poden accedir els alumnes més grans de 16 anys que no hagin obtingut una titulació de Graduat en Educació Secundària. Un cop finalitzat aquest programa l alumne/a rebrà un certificat en el qual constarà el nombre total d hores cursades i els continguts desenvolupats. Què són? D una banda, en el nou sistema educatiu l accés a la formació professional reglada està condicionat a la prèvia obtenció del graduat en ESO. Els PGS (dins de la formació no reglada) tracten de donar als alumnes una nova oportunitat per assolir les capacitats bàsiques necessàries per a possibilitar la inserció laboral o el retorn a l ensenyament reglat, Cicles Formatius de Grau Mitjà. D altra banda, cal dir que es tracta d un ensenyament no obligatori i que, per tant, els joves poden exercir el seu dret a rebre aquesta formació de manera lliure i voluntària. Per últim, els PGS són un camí de transició al món del treball. Per tant, el contingut és bàsicament professionalitzador i el seu enfocament metodològic, fonamentalment pràctic. La durada dels PGS dependrà de les necessitats de cada col lectiu d alumnes i dels objectius que pretenguin, però generalment està compresa entre les 600 i les 750 hores. Objectius Proporcionar una formació bàsica i professional que permeti la incorporació a la vida activa o la continuació dels estudis, especialment, en la Formació Professional Específica de Grau Mitjà, a través de la prova d accés als Cicles Formatiu. Dotar als alumnes d unes capacitats professionals en un camp concret que els permeti desenvolupar activitats laborals de complexitat limitada.

7 Augmentar el grau de maduresa de l alumne, principalment per que fa a l autoestima, la valoració de l esforç i la superació de les dificultats, la participació en activitats de grup, l actuació amb iniciativa i autonomia, i l assumpció de responsabilitats socials i l autocontrol. Què s estudia? El Departament d Ensenyament preveu que els PGS estiguin estructurats en els següents àmbits: Àrea de Formació Professional Específica (entre un 50% i un 70% de curs) La finalitat d aquesta àrea és donar a l alumne una formació professional bàsica que els permeti ocupar un lloc de treball. Aquesta àrea inclou pràctiques. Àrea de Formació i Orientació Laboral (entre un 10% i un 20% del curs) Tracta de donar a l alumne/a la informació bàsica sobre el marc legal, les condicions de treball, i les relacions laborals de l àmbit professional i orientar al jove en la recerca d un lloc de treball. Àrea de Formació Bàsica (entre un 10% i un 30% del curs) Ofereix als alumnes la possibilitat d adquirir els coneixements bàsics impartits a l ESO per tal de facilitar la seva continuació dins del sistema educatiu. Tutoria: la seva funció és realitzar el seguiment dels alumnes i facilitar el normal desenvolupament de totes les activitats del programa. També ha d afavorir en el grup la consecució d hàbits social i donar informació i orientació als alumnes per a la seva inserció laboral. Oferta de programes PTT Programes de Trànsit al Treball, A Catalunya, els PGS estan gestionats pel Departament d Educació i Universitats, el de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya i l'ajuntament o el consell comarcal del lloc on es realitza el programa. Aquest programa, té una durada de 9 mesos, consta de dues fases de formació i una d acompanyament a la inserció amb una durada de 12 mesos. És un model de programa que integra orientació, formació bàsica i professionalitzadora i acompanyament a la inserció. En cada cas, per definir els perfils professionalitzadors, es compta també amb la participació de les empreses de l entorn social. Programes de formació en tècniques agropecuàries;

8 Aquests s organitzen des del Departament d'agricultura, Ramaderia i Pesca, i s adrecen a joves majors de 16 anys del sector agrari que es trobin sense el graduat en Educació Secundària i tinguin ganes de formar-se en un ofici per accedir a un lloc de treball o reincorporar-se al sistema educatiu. Programa Cases d Oficis, Són programes de formació ocupacional, organitzats pel Departament d Educació i Universitats amb col laboració amb el Servei d Ocupació de Catalunya (SOC) de la Generalitat de Catalunya i amb el suport del Fons Social Europeu. Aquest és un projecte de formació per a la inserció professional dels joves i es desenvolupa a les instal lacions d alguns instituts d educació secundària (IES). El projecte té un any de durada i s adreça a nois i noies d entre 16 i 24 anys que estiguin en atur. Durant els primers 6 mesos és realitza formació teoricopràctica per adquirir les competències bàsiques en una especialitat professional els altres 6 mesos restants el Departament contracta els joves participants per dur a terme tasques de millora i el manteniment a les instal lacions dels instituts d educació secundària de Catalunya. Programes de l Administració Local, Són programes gestionats per les administracions locals més adients, pels seus objectius, al col lectiu de joves destinataris dels PGS. Poden ser desenvolupats, i de fet ho són habitualment, en col laboració amb d altres administracions, entitats o institucions. Un cop avaluada favorablement la sol licitud dels gestors dels programes, el Departament d Educació i Universitats autoritzarà cada actuació formativa com a PGS i en farà la seva difusió als centres docents. Programes d altres institucions i Entitats Programes d'altres entitats Aquest són programes gestionats per diferents institucions, centres o entitats públiques o privades, adreçats a joves majors de 16 anys sense el graduat en Educació Secundària Obligatòria. Aquests programes estan dissenyats i aplicats amb els objectius i els criteris metodològics establerts des del Departament d'ensenyament. Com s ensenya i com s aprèn? El contingut professionalitzador d aquests programes i les característiques dels joves que normalment hi accedeixen, recomanen la utilització d una metodologia didàctica qualitativament diferent a la de l ensenyament reglat que l alumne no ha aconseguit superar. Per tant, es recomana un enfocament fonamentalment pràctic i amb la suficient flexibilitat, perquè cada jove pugui trobar una resposta a les necessitats i interessos.

9 Com s avalua? És molt important que es faci un seguiment individualitzat de cadascun dels alumnes al llarg de tot el curs, per la qual cosa resulta imprescindible que l avaluació tingui un caràcter continu i permanent. El professor que imparteix el programa compondrà la junta d avaluació, la qual estarà coordinada pel docent que actuï de tutor del grup d alumnes. Finalment, cal dir que els centres autoritzats a impartir PGS facilitaran als alumnes la certificació acreditativa de la formació rebuda.

10 3. Batxillerat Què és? El Batxillerat s ubica dintre del novell d ensenyament secundari (etapa post-obligatòria) i està constituït per un únic cicle de dos cursos, dels 16 als 18 anys. Es tracta d estudis polivalents, integradors, flexibles i orientadors que pretenen garantir la formació integral de l alumnat en una societat culturalment i tècnicament canviant. El Batxillerat proporciona una maduresa intel lectual i humana, i també els coneixements i les habilitats que permetran dur a terme en el futur les funcions acadèmiques, professionals i socials amb responsabilitat i competència. Què s estudia? Els estudis de batxillerat estan estructurats en una part comuna, formada per les matèries comunes, i una part diversificada, formada per les matèries pròpies de cada modalitat, les matèries optatives i el treball de recerca. Els alumnes tindran també la Tutoria. A cada crèdit se li assignen 35 hores lectives. El mateix centre docent distribueix les diferents matèries entre els dos cursos acadèmics. Els estudis de Batxillerat ocupen unes 30 hores setmanals als alumnes. El Batxillerat té 4 modalitats diferents per tal de donar una preparació especialitzada que permeti la incorporació a estudis posteriors o a la vida activa. Arts Ciències de la Naturalesa i de la Salut Humanitats i Ciències Socials Tecnologia Matèries comunes (30 crèdits) Educació Física* 2 Crèdits Llengua i literatura castellana 6 Crèdits Filosofia 6 Crèdits Llengua i literatura catalana 6 Crèdits Història 4 Crèdits Religió (Voluntària) 2 Crèdits Llengua estrangera 6 Crèdits * Només en règim diürn.

11 La Tutoria, amb 2 Crèdits, contribueix a desenvolupar i potenciar capacitats bàsiques dels alumnes i a orientar-los per tal d aconseguir la seva maduració i autonomia. Matèries de Modalitat i Optatives (30 crèdits) Donen una formació especialitzada a l alumnat. L alumne, en començar el batxillerat ha de triar una de les quatre modalitat i preveure quines sis matèries d aquesta modalitat voldrà cursar durant els dos cursos. Les matèries optatives són aquelles que trien els alumnes bé d altres modalitats que no són la seva, bé del conjunt de matèries que oferta en centre a títol propi. Cal assenyalar que tots els alumnes hauran de presentar un treball de recerca per poder obtenir el títol de batxillerat. Matèries de modalitat Modalitat d Arts Modalitat de Ciències de la naturalesa i de la salut Dibuix artístic* 6 c Matemàtiques* 6 c Dibuix tècnic* 6 c Biologia* 6 c Fonaments del disseny 3 c Física* 6 c Història de l Art 3 c Química* 6 c Imatge 3 c CC de la terra i del medi ambient* 6 c Tèc. d exp. gràfico-plàstiques 3 c Dibuix tècnic* 6 c Volum 3 c Modalitat d Humanitats i CC Socials Modalitat de Tecnologia Llatí* 6 c Física* 6 c Mate. aplicades a les cc socials* 6 c Matemàtiques* 6 c Economia i organit. d empresa* 6 c Tecnologia Industrial* 6 c Economia 3 c Dibuix Tècnic* 6 c Geografia 3 c Electrotècnia 3 c Grec* 6 c Mecànica 3 c Història de l'art 3 c Química* 6 c Històr. del món contemporani Història de la música 3 c Literatura castellana 3 c Literatura catalana 3 c

12 *Es computen com a dues matèries Canvi de matèries i modalitat Si en finalitzar el primer any l alumne decidís canviar de modalitat, el centre podrà modificar-li el currículum assegurant-se que l alumne haurà cursat, en acabar el cicle, almenys quatre matèries pròpies d aquesta nova modalitat. Les matèries de Matemàtiques i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials es consideraran equivalents a efectes de canvis de modalitat. Els alumnes que hagin superat el Batxillerat i vulguin afegir alguna matèria de modalitat al seu currículum com a requisit per accedir a estudis superiors (per a determinats cicles formatius de grau superior o per a presentar-se a una opció diferent de les PAU) poden matricular-se d' questes noves matèries. Treball de recerca Tots els/les alumnes han de realitzar, preferentment el darrer curs, un treball de recerca, al qual s assignaran 2 crèdits. Posar l alumnat en una situació en què ha de fer servir tot un conjunt de coneixements adquirits des de diferents matèries cursades al llarg de l etapa. Avaluació Accés al 2n curs de batxillerat Al final del primer any, la junta d avaluació, alhora que realitza la tercera avaluació trimestral, ha de valorar si cada alumne/a està en condicions de cursar el segon any o bé ha de tornar a cursar el primer. Per poder cursar el segon curs de batxillerat caldrà haver rebut qualificació positiva de totes les matèries de primer curs, amb dues excepcions com a màxim. L alumne que no accedeixi a segon curs haurà de tornar a cursar totalment el primer curs. L'alumne que accedeixi a 2n curs amb una o dues matèries pendents tindrà una convocatòria extraordinària mentre cursa el 2n. LA PERMANÈNCIA EN EL BATXILLERAT EN RÈGIM ESCOLARITZAT SERÀ DE QUATRE ANYS COM A MÀXIM I SIS A NOCTURN.

13 Titulació En acabar aquests estudis, els alumnes que els hagin cursat satisfactòriament, en qualsevol de les seves modalitats, rebran el títol de batxiller. Accés a la Universitat L alumne/a que expressa els seus interessos en la tria de matèries de modalitat ha de considerar la possibilitat de prosseguir estudis universitaris i preveure que les matèries que triï facilitin l accés a aquells o aquelles àrees de coneixement en què s agrupen els estudis universitaris i que es concreten en les opcions de les PAAU següents: Modalitat de Batxillerat Opció de Selectivitat Tecnologia Científico-Tècnica (1) CC Natura i de la Salut Ciències de la Salut (2) Humanitats i CC Socials Humanitats (3) Arts CC Socials (4) Arts (5)

14 4. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mig La Formació Professional comprèn un conjunt d ensenyaments que capaciten per a l exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l alumne la formació necessària per a adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l organització i les característiques del sector corresponent. Què són? Els Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mitjà (CFGM) són un conjunt d ensenyaments que tenen l objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una qualificació mitjana. La superació d un cicle de Grau Mitjà donarà dret a l obtenció del títol de Tècnic en la professió corresponent. Els CFGM tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores: De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic* De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics *Els centres poden desenvolupar el pla d estudis d aquest cicle en dos anys. Accés als CFGM Els CFGM estan dirigits als alumnes que obtinguin el títol de Graduat en ESO i que no vulguin adreçar-se cap al Batxillerat. També poden accedir-hi les persones que tinguin els següents ensenyaments: Tinguin aprovats 1r i 2n de BUP Tinguin aprovat el 1r Grau de Formació Professional Hagin superat els 3 cursos comuns d Arts aplicades i Oficis Artístics Què s estudia? Els CFGM estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden definir-se com conjunts de professions organitzades, segons criteris d afinitat formativa. Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització d una activitat laboral concreta. Composició dels cicles Als CFGM no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se equivalent a altres, com ara matèria o àrea. N hi ha diferents tipus de mòduls:

15 Específics de la professió Formació i orientació laboral Formació en centres de treball Avaluació L avaluació dels CFGM ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l alumne: Es capaç d obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul. Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea. Si té una visió del perfil tècnic que ha d assolir. Si integra els coneixements rebuts significativament. Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que el componen.

16 5. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior La Formació Professional comprèn un conjunt d ensenyaments que capaciten per a l exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l alumne la formació necessària per a adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l organització i les característiques del sector corresponent. Què són? Els Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior (CFGS) són un conjunt d ensenyaments que tenen l objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una qualificació superior. La superació d un cicle de Grau Superior donarà dret a l obtenció del títol de Tècnic Superior en la professió corresponent. Els CFGS tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores: De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic* De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics *Els centres poden desenvolupar el pla d estudis d aquest cicle en dos anys. Accés als CFGS Els CFGS estan dirigits als alumnes que obtinguin el títol de Batxillerat i que no vulguin adreçar-se cap a la universitat. També poden accedir-hi les persones que tinguin els següents ensenyaments: Tinguin aprovat el COU. Tinguin aprovada la Formació Professional de segon grau. Tinguin aprovat un MP3. Batxillerat. Curs de Promoció (Experimental). Què s estudia? Els CFGS estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d afinitat formativa. Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització d una activitat laboral concreta. Composició dels cicles Als CFGS no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se equivalent a altres, com ara matèria o àrea. N hi ha diferents tipus de mòduls:

17 Específics de la professió Formació i orientació laboral Formació en centres de treball Avaluació L avaluació dels CFGS ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l alumne: Es capaç d obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul. Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea. Si té una visió del perfil tècnic que ha d assolir. Si integra els coneixements rebuts significativament Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que el componen. I després què? Obtenint el títol de tècnic superior en la professió corresponent es pot accedir a la universitat o al món laboral.

18 6. PAU Aquestes proves tenen com a objecte valorar la maduresa acadèmica dels estudiants i comprovar l adquisició de coneixements en el Batxillerat. Per això planteja exàmens que permeten mostrar habilitats acadèmiques bàsiques i, en general, la formació adquirida tant en les matèries comunes com en les de modalitat. Estructura de les proves Tenen una durada de tres dies, amb un màxim de quatre hores i mitja diàries i constarà de dues parts. Matèries comunes del Batxillerat Llengua catalana.- Anàlisi i comprensió d un text en llengua catalana i resposta a qüestions de llengua i literatura relacionades amb el text. Llengua castellana.- Anàlisi i comprensió d un text en llengua castellana i resposta a qüestions de llengua i literatura relacionades amb el text. Llengua estrangera.- Anàlisi d un text en la primera llengua del currículum. Història o Filosofia.- Composició d un text sobre un tema o qüestió de tipus històric o filosòfic. Matèries de Modalitat Cada estudiant haurà d escollir una via d accés (opcionalment dues) de les cinc següents. L estudiant s haurà d examinar necessàriament de les matèries vinculades a la via d accés, i n haurà d elegir una tercera entre les de modalitat cursades. L estudiant que vulgui presentar-se a dues vies d accés haurà d examinar-se de les quatre matèries obligatòries de les dues vies. Via Cientifico-Tècnica (1) Física, Matemàtiques (Modalitat Tecnologia) Dibuix Tècnic Electrotècnia Mecànica Tecnologia Industrial Química (Modalitat C. Nat. I Salut) Dibuix Tècnic Química Biologia CC terra i Medi ambient

19

20 Via de Ciències de la Salut (2) Biologia, Química Matèries de modalitat a triar Física Matemàtiques C. terra i medi ambient Dibuix tècnic Via d Humanitats (3) Llatí, Història de l Art Matèries de modalitat a triar Mat. Aplicades a les cc socials Economia i org. D empresa Economia Geografia Grec Història del món contemporani Literatura catalana Literatura castellana Via de Ciències Socials (4) Matemàtiques aplicades a les CC socials, Geografia Llatí Economia i org. D empresa Economia Grec Història de l Art Història del món contemporani Literatura catalana Literatura castellana Via d Arts (5) Dibuix artístic, Història de l Art Dibuix tècnic Fonaments del disseny Imatge Volum Tècniques d expressió gràfico-plàstiques

21 7. Universitat Els estudis universitaris s estructuren en cicles, i prenen com a mesura de la càrrega lectiva el crèdit. El crèdit és la unitat de mesura de l estudi. Mesura des de les assignatures fins als treballs realitzats pels estudiants dins o fora de la universitat. Un crèdit correspon a 10 hores d ensenyament teòric, pràctic o dels seus equivalents. Els estudis universitari s estructuren de la manera següent: Estudis de 1r. Cicle: Són estudis terminals, i la seva superació dóna dret a l obtenció dels títols de Diplomat, Mestre, Arquitecte Tècnic o Enginyer Tècnic. La seva càrrega lectiva global no pot ser inferior a 180 crèdits, repartits en tres acadèmics. La superació d aquests estudis dóna dret a l accés a estudis de segon cicle, sempre i quan aquests s ajustin a les ordres d accés determinades a tals efectes. Estudis de 1r i 2n cicle: La seva superació dóna dret a l obtenció dels títols de Llicenciat, Arquitecte o Enginyer. La seva càrrega lectiva global no pot ser inferior a 300 crèdits, repartits en quatre o cinc anys acadèmics, excepte en aquells estudis pels que existeixin directius comunitàries que indiquin altres criteris. La superació del primer cicle de qualsevol d aquests estudis no comporta l obtenció de cap titulació ofical, però pot ser vàlida per a la incorporació a uns altres estudis de 2n cicle. Els plans d estudi dels títols oficials i homologats contenen: Matèries troncals, que són les que vénen marcades per les directrius generals pròpies. Matèries obligatòries, que són, com el seu nom indica, d obligat compliment per a l estudiant, segons el criteri de cada universitat. Matèries optatives, que l estudiant tria lliurement entre les diverses matèries que li ofereix aquella titulació en la qual s ha matriculat. Matèries de lliure elecció, que són les que tria l estudiant sense cap condicionant. Aquestes darreres poden cursar-se en el centre universitari on s està matriculat o en qualsevol altre centre de la mateixa universitat. També es poden cursar en empreses amb les quals existeixin programes de col laboració, en altres universitat on s hagi establert conveni o en d altres centres. Títols propis Les universitats, en exercici de la seva autonomia, poden impartir ensenyaments conduents a l obtenció de diplomes i títols de caràcter no oficial, és a dir, propis de la universitat. Aquests ensenyaments, per la seva naturalesa, ofereixen una bona alternativa o bé un complement a

22 l oferta de títols oficials a Catalunya. Els títols propis tenen la mateixa estructura que els estudis oficials. Això vol dir que hi ha títols propis de 1r cicle, de 1r i 2n cicle i de 2n cicle. Atès que no tenen la consideració de títols universitaris oficials i homologats, no faculten per accedir al 2n i 3r cicle d estudis universitaris oficials.

23 8. Cicles Formatius d Arts plàstiques i disseny Grau Mig Els Cicles Formatius d Arts Plàstiques i Disseny estan inclosos dins dels ensenyaments de Règim Especial. Estan formats per un conjunt d ensenyaments que capaciten per a l exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l alumne la formació necessària per a adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l organització i les característiques del sector corresponent. Què són? Els Cicles Formatius d Arts Plàstiques i Disseny de Grau Mitjà (CFGM) són un conjunt d ensenyaments que tenen l objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una qualificació mitjana. La superació d un cicle de Grau Mitjà donarà dret a l obtenció del títol de Tècnic en la professió corresponent. Els CFGM tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores: De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic* De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics *Els centres poden desenvolupar el pla d estudis d aquest cicle en dos anys. Accés Per accedir als cicles formatius de Grau Mitjà cal estar en possessió d alguns d aquests títols: Graduat en Educació Secundària Tinguin aprovats 1r i 2n de BUP Tinguin aprovat el 1r Grau de Formació Professional Hagin superat els 3 cursos comuns d Arts aplicades i Oficis Artístics. i superar una prova, regulada pel Departament d Ensenyament. Objectius i composició de la prova L objectiu d aquesta prova és valorar la sensibilitat, la creativitat i el domini de l expressió gràfica i plàstica, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del cicle de formació específica al qual s opta. La prova específica d accés consisteix a resoldre dos exercicis corresponents a objectius terminals de l àrea d Educació visual i plàstica de l ESO. Què s estudia? Els CFGM estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d afinitat formativa.

24 Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització d una activitat laboral concreta. El currículum inclou ensenyaments teoricopràctics en centres educatius, una fase de formació pràctica en empreses, estudis o tallers i una obra final. L Obra final, té un caràcter global i integrador, demostra l assoliment del domini dels coneixements, els processos i les tècniques exigibles per a l exercici professional en l especialitat corresponent. Als CFGM no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se equivalent a altres com ara matèria o àrea. N hi ha diferents tipus de mòduls: Específics de la professió Formació i orientació laboral Formació en tallers Avaluació L avaluació dels CFGM ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l alumne: Es capaç d obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul. Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea. Si té una visió del perfil tècnic que ha d assolir. Si integra els coneixements rebuts significativament. Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que el componen.

25 9. Cicles Formatius d Arts plàstiques i disseny Grau Superior Els Cicles Formatius d Arts Plàstiques i Disseny estan inclosos dins dels ensenyaments de Règim Especial. Estan formats per un conjunt d ensenyaments que capaciten per a l exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l alumne la formació necessària per a adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l organització i les característiques del sector corresponent. Què són? Els Cicles Formatius d Arts Plàstiques i Disseny de Grau Superior (CFGS) són un conjunt d ensenyaments que tenen l objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una qualificació superior. La superació d un cicle de Grau Superior donarà dret a l obtenció del títol de Tècnic Superior en la professió corresponent. Els CFGS tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores: De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic* De 1700 a 2000 hores 2 cursos acadèmics *Els centres poden desenvolupar el pla d estudis d aquest cicle en dos anys. Accés Per accedir als cicles de formació específica d Arts Plàstiques i Disseny de grau superior, cal estar en possessió d alguns d aquests títols: Batxillerat Cou Fp2 i superar una prova, regulada pel Departament d Ensenyament. Objectius i composició de la prova L objectiu d aquesta prova és valorar la sensibilitat, la creativitat i el domini de l expressió gràfica i plàstica, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del cicle al qual s opta. Aquesta prova de caràcter específic constarà de tres exercicis corresponents a continguts de les matèries següents de la modalitat d arts del batxillerat: Fonaments de disseny, Dibuix tècnic o artístic, Tècniques d expressió graficoplàstiques i Volum.

26 Qui hagi cursat amb aprofitament, al Batxillerat, l assignatura de fonaments de disseny i dues matèries més concordants amb els estudis als quals es vol ingressar no tindrà que presentar-se en aquesta prova. Què s estudia? El CFGS estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d afinitat formativa. Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització d una activitat laboral concreta. Composició Als CFGS no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o històrics, sinó mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se equivalent a altres, com a matèria o àrea. N hi ha diferents tipus de mòduls: Específics de la professió. Formació i orientació laboral. Formació en tallers. Avaluació L avaluació dels CFGS ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l alumne:: Es capaç d obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul. Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea. Si té una visió del perfil tècnic que ha d assolir. Si integra els coneixements rebuts significativament. Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que el componen.

27 10. Idiomes Els ensenyaments especialitzats d idiomes a les Escoles Oficials d Idiomes s imparteixen en 5 cursos d una durada de 130 hores cadascun, distribuïts en dos cicles: Cicle Elemental de 3 cursos Cicle d Aptitud de 2 cursos La titulació a les Escoles Oficials d Idiomes, correspon als dos cicles: Certificació de Cicle Elemental, expedida per l EOI Certificat d Aptitud, expedit pel Departament d Ensenyament Ambdós poden obtenir-se en règim lliure Requisits d accés: Haver cursat el primer cicle de l ESO o Tenir el títol de Graduat Escolar, o Tenir el certificat d Escolaritat o d Estudis Primaris Els alumnes oficials, presencials i a distància (That s English), es consideren automàticament matriculats a les proves de Certificat en el moment de fer efectiva la matrícula oficial del curs corresponent. L objectiu de les proves per a l obtenció dels Certificats de Cicle Elemental i d Aptitud és acreditar la capacitat d ús de l'idioma com a vehicle de comunicació general a nivell elemental i a nivell superior. La capacitació per aquest ús efectiu de l idioma constitueix la finalitat dels ensenyaments d idiomes de règim especial impartits a les Escoles Oficials d Idiomes. Les proves de Certificat de Cicle Elemental i de Certificat d Aptitud per a Alemany, Anglès, Català, Espanyol per a Estrangers, Francès i Italià, i les de Certificat de Cicle Elemental de Rus, les elabora el Departament d Ensenyament i s administren a totes les Escoles oficials d Idiomes de Catalunya en una única convocatòria tant a alumnes oficials, presencials i a distància, com a alumnes lliures. Per avaluar la competència comunicativa de cada candidat, les proves s estructuren en cinc parts, que avaluen diferents aspectes:

28 Comprensió Oral Comprensió Escrita Competència Gramatical Expressió Escrita Expressió Oral Certificat d Aptitud El Certificat de Cicle d Aptitud acredita el nivell de competència lingüística comunicativa corresponent al cicle superior descrit en el currículum de les Escoles Oficials d Idiomes. En el cicle superior es consoliden els coneixements i destreses adquirits en el cicle elemental i s assoleixen els objectius següents: Utilitzar la llengua objecte d aprenentatge amb eficàcia, de forma fluïda i amb un grau elevat de precisió, com a mitjà de comunicació en un ventall més ampli de situacions de la vida quotidiana, en situacions d aprenentatge i d altres, i com a mitjà d expressió personal, mostrant un domini dels seus aspectes formals i discursius, un grau elevat d adequació del discurs a la situació comunicativa i una riquesa lèxica i estilística. Comprendre les idees principals i extreure informació específica de textos d àmplia tipologia, tant orals com escrits, mostrant sensibilitat per les diferències d estil i figures retòriques, i, en el cas de l oral, superant dificultats derivades de condicions d audició poc favorables. Reconèixer diferents varietats de la llengua i mostrar-ne comprensió Haver desenvolupat la capacitat de prolongar l aprenentatge de la llengua objecte d estudi (i, fins i tot, d altres llengües) de forma autònoma un cop acabats els estudis d aquest cicle.

29 11. Conservació i Restauració de Bens Culturals La tasca de conservació i restauració (que consisteix en l examen, la diagnosi i l actuació restauradora sobre béns culturals) exigeix de les persones que hi actuen professionalment una preparació acurada en atenció a la responsabilitat que implica l actuació directa sobre objectes insubstituïbles de gran valor, i una formació completa i multidisciplinari, atesos els diversos camps que aquestes persones han d abraçar en fer les propostes de tractament. Per tant, la finalitat d aquesta formació és la de preparar personal qualificat professionalment, competitiu i capaç de realitzar de forma argumentada intervencions complexes de conservació-restauració, servint-se de tota documentació i informació, a fi i efecte de desenvolupar amb la màxima eficiència l activitat de conservació-restauració. Accés Amb el títol de Batxillerat del nou sistema educatiu o el COU, i la superació d una prova d accés o directament sense prova d accés des d un cicle formatiu de grau superior d arts plàstiques i disseny. Prova d Accés Per iniciar els estudis, cal seguir els tràmits següents: Efectuar la inscripció a la prova d accés a la secretaria del centre, durant els dies establerts (normalment el mes de maig). Realitzar la prova d accés indicada (generalment el mes de juny). Superada la prova d accés, s ha de formalitzar la matrícula a la secretaria del centre, en el termini i hores que siguin indicats en el tauler de comunicacions de l escola. Estructura de la prova; Exercici 1.- Maduresa i formació (escrit 20%) Anàlisi i comentari crític d un text relacionat amb els béns culturals. Es valoren la comprensió de conceptes, la utilització del llenguatge i la capacitat de síntesi i relació, així com la formació general. Exercici 2.- Coneixements específics (escrit 20%)

30 Versarà sobre dues de les següents matèries del nivell educatiu precedent a escollir per l alumne: a) Història b) Història de l Art c) Física i química d) Biologia Exercici 3.- Aptitud plàstica (pràctic 60%) a) Dibuix: Del natural de caire mimètic. Amb model exempt i inanimat. Es valorarà la fidelitat en la representació, la qualitat del grafisme, la precisió i l acabat. b) Color: Realització d un treball referent a la representació del color. Es consideraran la correcta utilització de les tècniques emprades i el grau de comprensió dels valors i qualitats del color. c) Aptitud: Realització d un treball pràctic per a la valoració de les aptituds específiques que requereixen els estudis de conservació i restauració de béns culturals. Es consideraran l habilitat manual, la meticulositat i la pulcritud en la realització del treball. Aquests ensenyaments tenen una durada de tres anys, el primer curs és comú, i el segon i tercer l alumne/a tindrà que triar una d aquestes especialitats: Document gràfic Escultura Arqueologia Pintura Els estudis corresponents a l especialitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals, tindran consideració d estudis superiors. Els alumnes que superin dits estudis obtindran el Títol de Conservador i Restaurador de Béns Culturals, que serà equivalent, a tots els efectes, al Títol de Diplomat Universitari.

31 12. Art Dramàtic Aquests ensenyaments tenen una durada de quatre cursos. Especialitats que es poden cursar Direcció escènica i Dramatúrgia. Interpretació. Escenografia. Titulació Aquesta titulació és equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat Universitari. Accés Per accedir s ha de tenir el títol de Batxillerat del nou sistema educatiu o el COU, i la superació d una prova d accés. La prova constarà de dues parts: Els/les aspirants hauran d haver llegit algunes obres, els títols dels quals poden passar a recollir per l'institut. La primera, que serà escrita i comuna a totes les especialitats, consistirà en un qüestionari tipus test i en un comentari escrit. El qüestionari inclourà aspectes de cultura general i aspectes concrets referits a les obres llegides. El comentari serà un exercici d expressió escrita relacionat amb les lectures (anàlisi, tema, resum...). La segona part tindrà un caràcter pràctic i serà específica de cada especialitat. El desenvolupament d aquest exercici es realitzarà en diverses fases, amb una durada màxima total de dues setmanes. Aspirants que no compleixin els requisits En cas de tenir 20 anys complerts i no haver superat el Curs d Orientació Universitària o estudis equivalents, s habilitarà una prova diferent que permeti demostrar la possessió

32 d aptituds i habilitats específiques, en una amplia, rigorosa i contrastada experiència professional. Aquesta prova consistirà en l exposició oral dels treballs i activitats realitzats en relació a l àrea de l especialitat escollida. Prèviament a la seva celebració, els/les aspirants hauran d aportar una Memòria justificativa dels treballs realitzats. En cas de superar-la, hauran de seguir el procediment habitual: prova d accés.

33 13. Dansa Els centres d ensenyament de Dansa, a partir de la nova ordenació, poden ser de: Titularitat pública: escoles de dansa (ensenyaments no reglats) o conservatoris (ensenyaments reglats). Titularitat privada: escoles de dansa (ensenyaments no reglats) o centres autoritzats (ensenyaments reglats) Estructura Nivell elemental.- El nivell elemental d aquests ensenyaments s imparteix a a les escoles de dansa i al CEPA Oriol Martorell, escola que integra ensenyaments de primària i artístics. La durada d aquests ensenyaments la defineixen els mateixos centres a partir del projecte curricular. En acabar aquests ensenyaments, el centre pot expedir els diplomes corresponents sense validesa acadèmica oficial ni professional. Grau mitjà.- Des del curs s ha iniciat la implantació de la nova ordenació en aquest grau estructurat en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun. Accés- Es podrà accedir al grau mitjà amb la superació d una prova d accés. Aquesta prova consta de diverses parts que inclou qüestions referides a objectius terminals del currículum de grau elemental de les assignatures de Dansa clàssica, Dansa creativa, Dansa espanyola i/o Danses folklòriques, i Música. El currículum del grau mitjà d ensenyaments de dansa es configura amb les especialitat següents: Dansa clàssica Dansa contemporània Dansa espanyola Les assignatures que configuren l especialitat són de dos tipus: Obligatòries.- són les assignatures que s han de cursar dintre d una determinada especialitat.

34 Optatives.- són les assignatures que l alumne pot escollir, previ assessorament de la persona tutora, amb la finalitat de potenciar la diversitat de perfils professionals abastats per a l especialitat o assolir en alguna de les matèries bàsiques el nivell necessari per continuar amb aprofitament els estudis. Titulació La superació del tercer cicle del grau mitjà dóna dret al títol professional corresponent a l especialitat cursada i a obtenir el títol de Batxiller, si se superen les matèries comunes del Batxillerat. Grau Superior Els ensenyaments de Dansa de Grau Superior s imparteixen a l institut del Teatre des del curs S agrupen en un cicle, tenen una durada de quatre cursos, amb la càrrega lectiva de 300 crèdits. La titulació que s obté en acabar aquests estudis és equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat universitari. Accés- Els requisits que s han de reunir per accedir a aquests estudis són; Estar en possessió del títol de Batxillerat o de qualsevol altra titulació o estudis equivalents. Tenir aprovat el Tercer cicle de Grau Mitjà d ensenyaments de Dansa. També s hi pot accedir, com ja s ha dit, mitjançant la superació d una prova d accés a l especialitat que s opti. Avalant una experiència com a professional de la dansa on garanteixi les capacitats necessàries per al treball a realitzar. També es possible accedir a aquests estudis sense complir els apartats anteriors sempre que l aspirant demostri tenir els coneixements i aptituds pròpies del grau mitjà de dansa, i superant la prova específica.

35 El currículum del grau superior d ensenyaments de dansa es configura amb les especialitats següents: Pedagogia de la Dansa Coreografia i tècniques d interpretació de la Dansa En l especialitat de Pedagogia de la Dansa s orienta a la formació de futurs docents tant per escoles de dansa professionals com no. En l especialitat de Coreografia i Tècniques d interpretació de la Dansa està orientada tant a la formació de futurs coreògrafs i creadors escènics, com a la dels investigadors de les tècniques de moviment i la seva expressió artística des de la perspectiva de l estudi de la dansa com a fet artístic i escènic. Les assignatures que configuren l especialitat són de tres tipus; Obligatòries, opcionals i de lliure elecció, a més del projecte final de carrera. S han de cursar 300 crèdits, (1 crèdit equival a 10 hores lectives).

36 14. Música La nova ordenació dels ensenyaments musicals preveu una nova tipologia de centres: Escoles de música; -Els ensenyaments impartits en aquestes escoles no comporten l obtenció de títols amb validesa acadèmica o professional. No obstant això, aquestes escoles poden preparar els alumnes per a l accés a nivells professionalitzadors. Aquests centres poden ser tant de titularitat pública com privada, han d incloure en la seva oferta formativa, entre d altres programes possibles, un de general, que tingui, com a mínim, llenguatge musical, instrument, pràctica vocal i instrumental de grup. Conservatoris; - Són centres públics que imparteixen ensenyaments musicals conduents a titulacions amb validesa acadèmica oficial. Centres privats autoritzats.- Són centres de titularitat privada que imparteixen ensenyaments musicals conduents a titulacions amb validesa acadèmica oficial. Estructura Nivell elemental. A partir de la implantació de la nova ordenació acadèmica, el nivell elemental d aquest ensenyament s imparteix a les escoles de música i al CEPA Oriol Martorell, escola que integra ensenyaments de primària i artístics. La durada d aquests estudis, la defineixen els mateixos centres a partir del projecte curricular i dels propis objectius. En acabar aquests ensenyaments, el centre pot expedir els diplomes corresponents sense validesa acadèmica oficial ni professional. Grau Mitjà Els alumnes que estiguin realitzant estudis de Música de grau mitjà segons el pla de 1966 podran continuar la seva formació dintre d aquest pla fins al curs Els anys es convocaran proves extraordinàries per a aquells alumnes que els hagin quedat assignatures pendents. Currículum

37 El currículum del grau mitjà d ensenyaments musicals podrà referir-se a les especialitats següents: Acordió Arpa Baix Elèctric Cant Clarinet Clavicèmbal Contrabaix Fagot Flabiol i tamborí Flauta de bec Flauta travessera Guitarra Harmònium Instruments de pua Instruments de corda polsada del Renaixement i del Barroc Oboè Orgue Percussió Piano Saxòfon Tenora Tible Trombó Trompa Trompeta Tuba Viola Viola de gamba Violí Violoncel Les assignatures que configuren l especialitat són de dos tipus: Obligatòries.- són les assignatures que s han de cursar dintre d una determinada especialitat instrumental. Tots els alumnes han de fer dos cursos de cant coral, de 45 hores cadascun, com a assignatura obligatòria d un dels cicles de grau mitjà. A més podrà escollir en qualsevol dels quatre cursos restants. Optatives.- Són les assignatures que l alumne pot escollir, amb l assessorament del tutor, amb la finalitat de potenciar la diversitat de perfils professionals abastats per l especialitat. Accés La normativa vigent no estableix limitació d edat per a la inscripció als centres d ensenyaments musicals de grau mitjà. El 1r. curs s efectua mitjançant la superació d una prova específica, que té per objectiu verificar la possessió d aptituds i habilitats específiques i valorar qualitativament i quantitativament la maduresa i la capacitat per a iniciar els estudis.

38 Titulació La superació del tercer cicle donarà dret al títol professional corresponent a l especialitat cursada i a obtenir el títol de Batxiller, si se superen les matèries comunes de Batxillerat. Grau Superior Durant el curs es va iniciar la implantació d aquesta nova titulació en aquest grau que està estructurat en 1 cicle de 4 cursos (5 en algunes especialitats) La titulació que s obté en acabar aquests estudis és equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat universitari. Accés Per accedir a aquest Grau Superior calen els següents requisits: Estar en possessió del títol de Batxillerat o de qualsevol altra titulació o estudis equivalents. Tenir aprovat el Tercer cicle de Grau Mitjà d ensenyaments de Música. També s hi pot accedir mitjançant la superació d una prova d accés a l especialitat que s opti. Superant la prova d accés, que consta d un sol exercici que compren tres parts, aquests estudis estan organitzats en 10 àmbits: 1ª part; Interpretació d un repertori prèviament preparat. A més: Per a l àmbit de pedagogia, modalitat pedagogia per a la formació musical bàsica i general es farà una interpretació vocal. 2ª part; Reconeixement i anàlisi musical. Per a l àmbit de pedagogia, en la modalitat de Pedagogia per a la Formació Musical Bàsica i General es farà una composició d un passatge amb caràcter didàctic.

39 3ª part; Lectura a Vista només pels àmbits següents; Instruments de la Música Clàssica i Contemporània, excepte Orgue, Instruments de la Música Antiga, excepte Clavicèmbal, i de Pedagogia la modalitat de Pedagogia de l Instrument. D altra banda, el Tribunal mantindrà una entrevista amb els candidats per a que presentin i argumentin els treballs aportats. Currículum El currículum del grau superior d ensenyaments musicals podrà referir-se a les especialitats següents; -Instruments de Música Clàssica i Contemporània -Instruments de Música Antiga -Composició -Sonologia -Promoció i Gestió -Instruments de Jazz i Música Moderna -Instruments de Música Tradicional -Direcció -Musicologia -Pedagogia Cada àmbit consta de modalitats diferents, que estan orientades cadascuna d elles a la interpretació d un instrument diferent