Sistema Educatiu de Catalunya. Programa PIDCES Formació de dinamitzadors/res Oficina del Pla Jove

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Sistema Educatiu de Catalunya. Programa PIDCES Formació de dinamitzadors/res Oficina del Pla Jove"

Transcripción

1 Sistema Educatiu de Catalunya Programa PIDCES Formació de dinamitzadors/res Oficina del Pla Jove

2 ÍNDEX 1. Educació Secundària Obligatòria 2. Programes de Garantia Social 3. Batxillerat 4. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mig 5. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior 6. PAU 7. Universitat 8. Cicles Formatius d Arts plàstiques i disseny Grau Mig 9. Cicles Formatius d Arts plàstiques i disseny Grau Superior 10. Idiomes 11. Conservació i Restauració de Bens Culturals 12. Art Dramàtic 13. Dansa 14. Música 15. Cicles Formatius Grau Mitjà. Accés sense els requisits acadèmics 16. Cicles Formatius Grau Superior. Accés sense els requisits acadèmics 17. Cicles Formatius de Grau Mitjà d arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits acadèmics 18. Cicles Formatius de Grau Superior d arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits acadèmics 19. Ensenyaments d esports

3 1. Educació Secundària Obligatòria Què és? L Educació Secundària Obligatòria pretén que l alumne/a consolidi els continguts de l anterior etapa educativa per poder iniciar-los en altres camps de coneixement. S estableixen les bases i es dóna l orientació necessària per a continuar estudiant o incorporar-se a la vida professional. Aquests ensenyaments consten de dos cicles de dos cursos cadascun. Primer cicle Segon cicle 1er. Curs (12-13 anys) 3er. Curs (14-15 anys) 2n. Curs (13-14 anys) 4rt. Curs (15-16 anys) Els ensenyaments d ESO tenen una part comuna i una part diversificada. La primera part serà igual per a tots els alumnes, mentre que la part diversificada serà triada per cadascun d ells en funció de la oferta del centre. Què s Estudia? Els ensenyaments d Educació Secundària Obligatòria estan organitzats en crèdits. El Crèdit és una unitat de programació que concreta l aprenentatge que ha de realitzar l alumne durant un període d unes 35 hores. Hi ha tres tipus de crèdits: Crèdits comuns.- corresponen als ensenyaments comuns i obligatoris per a tot l alumnat. Crèdits Variables.- ensenyaments de tipus optatiu Crèdits d ampliació, aprofundeixen en continguts dels crèdits comuns Crèdits d iniciació i orientació, comprenen continguts no desenvolupats en crèdits comuns, amb especial atenció als de caràcter professional Crèdits de reforç, dissenyats, amb continguts dels crèdits comuns, per facilitar a l alumnat la superació de dificultats i la consecució dels objectius que es consideren bàsics. L oferta de crèdits variables depèn de cada centre. Tot i que el Departament d Ensenyament té un grapat de crèdits variables anomenats tipificats que els facilita a tots els centres.

4 Crèdits de Síntesi.- l alumne ha de realitzar un crèdit de síntesi cada curs per comprovar si s han assolit els continguts del curs, mitjançant la realització d activitats que relacionaran continguts de diverses àrees. Aquest crèdit es durà a terme en un període intensiu. Durant el crèdit de síntesi l alumne/a ha de mostrar capacitat suficient en l organització del seu treball individual, i en grup. Crèdits Comuns Primer Cicle Llengua Catalana i Literatura Llengua Castellana i Literatura Llengües Estrangeres Ciències de la Naturalesa Ciències Socials Educació Física Tecnologia Educació Visual i Plàstica Música Matemàtiques Religió/Activitats Alternatives Tutoria Crèdits de Síntesi Crèdits Variables 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 4 Crèdits 4 Crèdits 2 Crèdits 2 Crèdits 6 Crèdit 2 Crèdits 2 Crèdits 2 Crèdits 15 Crèdits Crèdits Comuns Segon Cicle Llengua Catalana i Literatura Llengua Castellana i Literatura Llengües Estrangeres Ciències de la Naturalesa Ciències Socials Educació Física Tecnologia Educació Visual i Plàstica Música Matemàtiques Tutoria 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 6 Crèdits 4 Crèdits 4 Crèdits 2 Crèdits 2 Crèdits 6 Crèdits 2 Crèdits

5 Crèdits de Síntesi Crèdits Variables 2 Crèdits 21 Crèdits

6 2. Programes de Garantia Social Davant la realitat evident que molts joves no assoleixen els continguts formatius de l ESO i per tant no rebran el Certificat en Educació Secundària, la comunitat educativa a posat en marxa aquests programes. Aquesta formació més flexible tracta de facilitar als joves una nova oportunitat d assolir les capacitats bàsiques necessàries per a possibilitar la seva inserció laboral o el retorn a l ensenyament reglat. Destinataris A aquests programes poden accedir els alumnes més grans de 16 anys que no hagin obtingut una titulació de Graduat en Educació Secundària. Un cop finalitzat aquest programa l alumne/a rebrà un certificat en el qual constarà el nombre total d hores cursades i els continguts desenvolupats. Què són? D una banda, en el nou sistema educatiu l accés a la formació professional reglada està condicionat a la prèvia obtenció del graduat en ESO. Els PGS (dins de la formació no reglada) tracten de donar als alumnes una nova oportunitat per assolir les capacitats bàsiques necessàries per a possibilitar la inserció laboral o el retorn a l ensenyament reglat, Cicles Formatius de Grau Mitjà. D altra banda, cal dir que es tracta d un ensenyament no obligatori i que, per tant, els joves poden exercir el seu dret a rebre aquesta formació de manera lliure i voluntària. Per últim, els PGS són un camí de transició al món del treball. Per tant, el contingut és bàsicament professionalitzador i el seu enfocament metodològic, fonamentalment pràctic. La durada dels PGS dependrà de les necessitats de cada col lectiu d alumnes i dels objectius que pretenguin, però generalment està compresa entre les 600 i les 750 hores. Objectius Proporcionar una formació bàsica i professional que permeti la incorporació a la vida activa o la continuació dels estudis, especialment, en la Formació Professional Específica de Grau Mitjà, a través de la prova d accés als Cicles Formatiu. Dotar als alumnes d unes capacitats professionals en un camp concret que els permeti desenvolupar activitats laborals de complexitat limitada.

7 Augmentar el grau de maduresa de l alumne, principalment per que fa a l autoestima, la valoració de l esforç i la superació de les dificultats, la participació en activitats de grup, l actuació amb iniciativa i autonomia, i l assumpció de responsabilitats socials i l autocontrol. Què s estudia? El Departament d Ensenyament preveu que els PGS estiguin estructurats en els següents àmbits: Àrea de Formació Professional Específica (entre un 50% i un 70% de curs) La finalitat d aquesta àrea és donar a l alumne una formació professional bàsica que els permeti ocupar un lloc de treball. Aquesta àrea inclou pràctiques. Àrea de Formació i Orientació Laboral (entre un 10% i un 20% del curs) Tracta de donar a l alumne/a la informació bàsica sobre el marc legal, les condicions de treball, i les relacions laborals de l àmbit professional i orientar al jove en la recerca d un lloc de treball. Àrea de Formació Bàsica (entre un 10% i un 30% del curs) Ofereix als alumnes la possibilitat d adquirir els coneixements bàsics impartits a l ESO per tal de facilitar la seva continuació dins del sistema educatiu. Tutoria: la seva funció és realitzar el seguiment dels alumnes i facilitar el normal desenvolupament de totes les activitats del programa. També ha d afavorir en el grup la consecució d hàbits social i donar informació i orientació als alumnes per a la seva inserció laboral. Oferta de programes PTT Programes de Trànsit al Treball, A Catalunya, els PGS estan gestionats pel Departament d Educació i Universitats, el de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya i l'ajuntament o el consell comarcal del lloc on es realitza el programa. Aquest programa, té una durada de 9 mesos, consta de dues fases de formació i una d acompanyament a la inserció amb una durada de 12 mesos. És un model de programa que integra orientació, formació bàsica i professionalitzadora i acompanyament a la inserció. En cada cas, per definir els perfils professionalitzadors, es compta també amb la participació de les empreses de l entorn social. Programes de formació en tècniques agropecuàries;

8 Aquests s organitzen des del Departament d'agricultura, Ramaderia i Pesca, i s adrecen a joves majors de 16 anys del sector agrari que es trobin sense el graduat en Educació Secundària i tinguin ganes de formar-se en un ofici per accedir a un lloc de treball o reincorporar-se al sistema educatiu. Programa Cases d Oficis, Són programes de formació ocupacional, organitzats pel Departament d Educació i Universitats amb col laboració amb el Servei d Ocupació de Catalunya (SOC) de la Generalitat de Catalunya i amb el suport del Fons Social Europeu. Aquest és un projecte de formació per a la inserció professional dels joves i es desenvolupa a les instal lacions d alguns instituts d educació secundària (IES). El projecte té un any de durada i s adreça a nois i noies d entre 16 i 24 anys que estiguin en atur. Durant els primers 6 mesos és realitza formació teoricopràctica per adquirir les competències bàsiques en una especialitat professional els altres 6 mesos restants el Departament contracta els joves participants per dur a terme tasques de millora i el manteniment a les instal lacions dels instituts d educació secundària de Catalunya. Programes de l Administració Local, Són programes gestionats per les administracions locals més adients, pels seus objectius, al col lectiu de joves destinataris dels PGS. Poden ser desenvolupats, i de fet ho són habitualment, en col laboració amb d altres administracions, entitats o institucions. Un cop avaluada favorablement la sol licitud dels gestors dels programes, el Departament d Educació i Universitats autoritzarà cada actuació formativa com a PGS i en farà la seva difusió als centres docents. Programes d altres institucions i Entitats Programes d'altres entitats Aquest són programes gestionats per diferents institucions, centres o entitats públiques o privades, adreçats a joves majors de 16 anys sense el graduat en Educació Secundària Obligatòria. Aquests programes estan dissenyats i aplicats amb els objectius i els criteris metodològics establerts des del Departament d'ensenyament. Com s ensenya i com s aprèn? El contingut professionalitzador d aquests programes i les característiques dels joves que normalment hi accedeixen, recomanen la utilització d una metodologia didàctica qualitativament diferent a la de l ensenyament reglat que l alumne no ha aconseguit superar. Per tant, es recomana un enfocament fonamentalment pràctic i amb la suficient flexibilitat, perquè cada jove pugui trobar una resposta a les necessitats i interessos.

9 Com s avalua? És molt important que es faci un seguiment individualitzat de cadascun dels alumnes al llarg de tot el curs, per la qual cosa resulta imprescindible que l avaluació tingui un caràcter continu i permanent. El professor que imparteix el programa compondrà la junta d avaluació, la qual estarà coordinada pel docent que actuï de tutor del grup d alumnes. Finalment, cal dir que els centres autoritzats a impartir PGS facilitaran als alumnes la certificació acreditativa de la formació rebuda.

10 3. Batxillerat Què és? El Batxillerat s ubica dintre del novell d ensenyament secundari (etapa post-obligatòria) i està constituït per un únic cicle de dos cursos, dels 16 als 18 anys. Es tracta d estudis polivalents, integradors, flexibles i orientadors que pretenen garantir la formació integral de l alumnat en una societat culturalment i tècnicament canviant. El Batxillerat proporciona una maduresa intel lectual i humana, i també els coneixements i les habilitats que permetran dur a terme en el futur les funcions acadèmiques, professionals i socials amb responsabilitat i competència. Què s estudia? Els estudis de batxillerat estan estructurats en una part comuna, formada per les matèries comunes, i una part diversificada, formada per les matèries pròpies de cada modalitat, les matèries optatives i el treball de recerca. Els alumnes tindran també la Tutoria. A cada crèdit se li assignen 35 hores lectives. El mateix centre docent distribueix les diferents matèries entre els dos cursos acadèmics. Els estudis de Batxillerat ocupen unes 30 hores setmanals als alumnes. El Batxillerat té 4 modalitats diferents per tal de donar una preparació especialitzada que permeti la incorporació a estudis posteriors o a la vida activa. Arts Ciències de la Naturalesa i de la Salut Humanitats i Ciències Socials Tecnologia Matèries comunes (30 crèdits) Educació Física* 2 Crèdits Llengua i literatura castellana 6 Crèdits Filosofia 6 Crèdits Llengua i literatura catalana 6 Crèdits Història 4 Crèdits Religió (Voluntària) 2 Crèdits Llengua estrangera 6 Crèdits * Només en règim diürn.

11 La Tutoria, amb 2 Crèdits, contribueix a desenvolupar i potenciar capacitats bàsiques dels alumnes i a orientar-los per tal d aconseguir la seva maduració i autonomia. Matèries de Modalitat i Optatives (30 crèdits) Donen una formació especialitzada a l alumnat. L alumne, en començar el batxillerat ha de triar una de les quatre modalitat i preveure quines sis matèries d aquesta modalitat voldrà cursar durant els dos cursos. Les matèries optatives són aquelles que trien els alumnes bé d altres modalitats que no són la seva, bé del conjunt de matèries que oferta en centre a títol propi. Cal assenyalar que tots els alumnes hauran de presentar un treball de recerca per poder obtenir el títol de batxillerat. Matèries de modalitat Modalitat d Arts Modalitat de Ciències de la naturalesa i de la salut Dibuix artístic* 6 c Matemàtiques* 6 c Dibuix tècnic* 6 c Biologia* 6 c Fonaments del disseny 3 c Física* 6 c Història de l Art 3 c Química* 6 c Imatge 3 c CC de la terra i del medi ambient* 6 c Tèc. d exp. gràfico-plàstiques 3 c Dibuix tècnic* 6 c Volum 3 c Modalitat d Humanitats i CC Socials Modalitat de Tecnologia Llatí* 6 c Física* 6 c Mate. aplicades a les cc socials* 6 c Matemàtiques* 6 c Economia i organit. d empresa* 6 c Tecnologia Industrial* 6 c Economia 3 c Dibuix Tècnic* 6 c Geografia 3 c Electrotècnia 3 c Grec* 6 c Mecànica 3 c Història de l'art 3 c Química* 6 c Històr. del món contemporani Història de la música 3 c Literatura castellana 3 c Literatura catalana 3 c

12 *Es computen com a dues matèries Canvi de matèries i modalitat Si en finalitzar el primer any l alumne decidís canviar de modalitat, el centre podrà modificar-li el currículum assegurant-se que l alumne haurà cursat, en acabar el cicle, almenys quatre matèries pròpies d aquesta nova modalitat. Les matèries de Matemàtiques i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials es consideraran equivalents a efectes de canvis de modalitat. Els alumnes que hagin superat el Batxillerat i vulguin afegir alguna matèria de modalitat al seu currículum com a requisit per accedir a estudis superiors (per a determinats cicles formatius de grau superior o per a presentar-se a una opció diferent de les PAU) poden matricular-se d' questes noves matèries. Treball de recerca Tots els/les alumnes han de realitzar, preferentment el darrer curs, un treball de recerca, al qual s assignaran 2 crèdits. Posar l alumnat en una situació en què ha de fer servir tot un conjunt de coneixements adquirits des de diferents matèries cursades al llarg de l etapa. Avaluació Accés al 2n curs de batxillerat Al final del primer any, la junta d avaluació, alhora que realitza la tercera avaluació trimestral, ha de valorar si cada alumne/a està en condicions de cursar el segon any o bé ha de tornar a cursar el primer. Per poder cursar el segon curs de batxillerat caldrà haver rebut qualificació positiva de totes les matèries de primer curs, amb dues excepcions com a màxim. L alumne que no accedeixi a segon curs haurà de tornar a cursar totalment el primer curs. L'alumne que accedeixi a 2n curs amb una o dues matèries pendents tindrà una convocatòria extraordinària mentre cursa el 2n. LA PERMANÈNCIA EN EL BATXILLERAT EN RÈGIM ESCOLARITZAT SERÀ DE QUATRE ANYS COM A MÀXIM I SIS A NOCTURN.

13 Titulació En acabar aquests estudis, els alumnes que els hagin cursat satisfactòriament, en qualsevol de les seves modalitats, rebran el títol de batxiller. Accés a la Universitat L alumne/a que expressa els seus interessos en la tria de matèries de modalitat ha de considerar la possibilitat de prosseguir estudis universitaris i preveure que les matèries que triï facilitin l accés a aquells o aquelles àrees de coneixement en què s agrupen els estudis universitaris i que es concreten en les opcions de les PAAU següents: Modalitat de Batxillerat Opció de Selectivitat Tecnologia Científico-Tècnica (1) CC Natura i de la Salut Ciències de la Salut (2) Humanitats i CC Socials Humanitats (3) Arts CC Socials (4) Arts (5)

14 4. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mig La Formació Professional comprèn un conjunt d ensenyaments que capaciten per a l exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l alumne la formació necessària per a adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l organització i les característiques del sector corresponent. Què són? Els Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mitjà (CFGM) són un conjunt d ensenyaments que tenen l objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una qualificació mitjana. La superació d un cicle de Grau Mitjà donarà dret a l obtenció del títol de Tècnic en la professió corresponent. Els CFGM tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores: De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic* De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics *Els centres poden desenvolupar el pla d estudis d aquest cicle en dos anys. Accés als CFGM Els CFGM estan dirigits als alumnes que obtinguin el títol de Graduat en ESO i que no vulguin adreçar-se cap al Batxillerat. També poden accedir-hi les persones que tinguin els següents ensenyaments: Tinguin aprovats 1r i 2n de BUP Tinguin aprovat el 1r Grau de Formació Professional Hagin superat els 3 cursos comuns d Arts aplicades i Oficis Artístics Què s estudia? Els CFGM estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden definir-se com conjunts de professions organitzades, segons criteris d afinitat formativa. Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització d una activitat laboral concreta. Composició dels cicles Als CFGM no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se equivalent a altres, com ara matèria o àrea. N hi ha diferents tipus de mòduls:

15 Específics de la professió Formació i orientació laboral Formació en centres de treball Avaluació L avaluació dels CFGM ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l alumne: Es capaç d obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul. Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea. Si té una visió del perfil tècnic que ha d assolir. Si integra els coneixements rebuts significativament. Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que el componen.

16 5. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior La Formació Professional comprèn un conjunt d ensenyaments que capaciten per a l exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l alumne la formació necessària per a adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l organització i les característiques del sector corresponent. Què són? Els Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior (CFGS) són un conjunt d ensenyaments que tenen l objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una qualificació superior. La superació d un cicle de Grau Superior donarà dret a l obtenció del títol de Tècnic Superior en la professió corresponent. Els CFGS tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores: De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic* De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics *Els centres poden desenvolupar el pla d estudis d aquest cicle en dos anys. Accés als CFGS Els CFGS estan dirigits als alumnes que obtinguin el títol de Batxillerat i que no vulguin adreçar-se cap a la universitat. També poden accedir-hi les persones que tinguin els següents ensenyaments: Tinguin aprovat el COU. Tinguin aprovada la Formació Professional de segon grau. Tinguin aprovat un MP3. Batxillerat. Curs de Promoció (Experimental). Què s estudia? Els CFGS estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d afinitat formativa. Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització d una activitat laboral concreta. Composició dels cicles Als CFGS no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se equivalent a altres, com ara matèria o àrea. N hi ha diferents tipus de mòduls:

17 Específics de la professió Formació i orientació laboral Formació en centres de treball Avaluació L avaluació dels CFGS ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l alumne: Es capaç d obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul. Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea. Si té una visió del perfil tècnic que ha d assolir. Si integra els coneixements rebuts significativament Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que el componen. I després què? Obtenint el títol de tècnic superior en la professió corresponent es pot accedir a la universitat o al món laboral.

18 6. PAU Aquestes proves tenen com a objecte valorar la maduresa acadèmica dels estudiants i comprovar l adquisició de coneixements en el Batxillerat. Per això planteja exàmens que permeten mostrar habilitats acadèmiques bàsiques i, en general, la formació adquirida tant en les matèries comunes com en les de modalitat. Estructura de les proves Tenen una durada de tres dies, amb un màxim de quatre hores i mitja diàries i constarà de dues parts. Matèries comunes del Batxillerat Llengua catalana.- Anàlisi i comprensió d un text en llengua catalana i resposta a qüestions de llengua i literatura relacionades amb el text. Llengua castellana.- Anàlisi i comprensió d un text en llengua castellana i resposta a qüestions de llengua i literatura relacionades amb el text. Llengua estrangera.- Anàlisi d un text en la primera llengua del currículum. Història o Filosofia.- Composició d un text sobre un tema o qüestió de tipus històric o filosòfic. Matèries de Modalitat Cada estudiant haurà d escollir una via d accés (opcionalment dues) de les cinc següents. L estudiant s haurà d examinar necessàriament de les matèries vinculades a la via d accés, i n haurà d elegir una tercera entre les de modalitat cursades. L estudiant que vulgui presentar-se a dues vies d accés haurà d examinar-se de les quatre matèries obligatòries de les dues vies. Via Cientifico-Tècnica (1) Física, Matemàtiques (Modalitat Tecnologia) Dibuix Tècnic Electrotècnia Mecànica Tecnologia Industrial Química (Modalitat C. Nat. I Salut) Dibuix Tècnic Química Biologia CC terra i Medi ambient

19

20 Via de Ciències de la Salut (2) Biologia, Química Matèries de modalitat a triar Física Matemàtiques C. terra i medi ambient Dibuix tècnic Via d Humanitats (3) Llatí, Història de l Art Matèries de modalitat a triar Mat. Aplicades a les cc socials Economia i org. D empresa Economia Geografia Grec Història del món contemporani Literatura catalana Literatura castellana Via de Ciències Socials (4) Matemàtiques aplicades a les CC socials, Geografia Llatí Economia i org. D empresa Economia Grec Història de l Art Història del món contemporani Literatura catalana Literatura castellana Via d Arts (5) Dibuix artístic, Història de l Art Dibuix tècnic Fonaments del disseny Imatge Volum Tècniques d expressió gràfico-plàstiques

21 7. Universitat Els estudis universitaris s estructuren en cicles, i prenen com a mesura de la càrrega lectiva el crèdit. El crèdit és la unitat de mesura de l estudi. Mesura des de les assignatures fins als treballs realitzats pels estudiants dins o fora de la universitat. Un crèdit correspon a 10 hores d ensenyament teòric, pràctic o dels seus equivalents. Els estudis universitari s estructuren de la manera següent: Estudis de 1r. Cicle: Són estudis terminals, i la seva superació dóna dret a l obtenció dels títols de Diplomat, Mestre, Arquitecte Tècnic o Enginyer Tècnic. La seva càrrega lectiva global no pot ser inferior a 180 crèdits, repartits en tres acadèmics. La superació d aquests estudis dóna dret a l accés a estudis de segon cicle, sempre i quan aquests s ajustin a les ordres d accés determinades a tals efectes. Estudis de 1r i 2n cicle: La seva superació dóna dret a l obtenció dels títols de Llicenciat, Arquitecte o Enginyer. La seva càrrega lectiva global no pot ser inferior a 300 crèdits, repartits en quatre o cinc anys acadèmics, excepte en aquells estudis pels que existeixin directius comunitàries que indiquin altres criteris. La superació del primer cicle de qualsevol d aquests estudis no comporta l obtenció de cap titulació ofical, però pot ser vàlida per a la incorporació a uns altres estudis de 2n cicle. Els plans d estudi dels títols oficials i homologats contenen: Matèries troncals, que són les que vénen marcades per les directrius generals pròpies. Matèries obligatòries, que són, com el seu nom indica, d obligat compliment per a l estudiant, segons el criteri de cada universitat. Matèries optatives, que l estudiant tria lliurement entre les diverses matèries que li ofereix aquella titulació en la qual s ha matriculat. Matèries de lliure elecció, que són les que tria l estudiant sense cap condicionant. Aquestes darreres poden cursar-se en el centre universitari on s està matriculat o en qualsevol altre centre de la mateixa universitat. També es poden cursar en empreses amb les quals existeixin programes de col laboració, en altres universitat on s hagi establert conveni o en d altres centres. Títols propis Les universitats, en exercici de la seva autonomia, poden impartir ensenyaments conduents a l obtenció de diplomes i títols de caràcter no oficial, és a dir, propis de la universitat. Aquests ensenyaments, per la seva naturalesa, ofereixen una bona alternativa o bé un complement a

22 l oferta de títols oficials a Catalunya. Els títols propis tenen la mateixa estructura que els estudis oficials. Això vol dir que hi ha títols propis de 1r cicle, de 1r i 2n cicle i de 2n cicle. Atès que no tenen la consideració de títols universitaris oficials i homologats, no faculten per accedir al 2n i 3r cicle d estudis universitaris oficials.

23 8. Cicles Formatius d Arts plàstiques i disseny Grau Mig Els Cicles Formatius d Arts Plàstiques i Disseny estan inclosos dins dels ensenyaments de Règim Especial. Estan formats per un conjunt d ensenyaments que capaciten per a l exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l alumne la formació necessària per a adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l organització i les característiques del sector corresponent. Què són? Els Cicles Formatius d Arts Plàstiques i Disseny de Grau Mitjà (CFGM) són un conjunt d ensenyaments que tenen l objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una qualificació mitjana. La superació d un cicle de Grau Mitjà donarà dret a l obtenció del títol de Tècnic en la professió corresponent. Els CFGM tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores: De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic* De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics *Els centres poden desenvolupar el pla d estudis d aquest cicle en dos anys. Accés Per accedir als cicles formatius de Grau Mitjà cal estar en possessió d alguns d aquests títols: Graduat en Educació Secundària Tinguin aprovats 1r i 2n de BUP Tinguin aprovat el 1r Grau de Formació Professional Hagin superat els 3 cursos comuns d Arts aplicades i Oficis Artístics. i superar una prova, regulada pel Departament d Ensenyament. Objectius i composició de la prova L objectiu d aquesta prova és valorar la sensibilitat, la creativitat i el domini de l expressió gràfica i plàstica, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del cicle de formació específica al qual s opta. La prova específica d accés consisteix a resoldre dos exercicis corresponents a objectius terminals de l àrea d Educació visual i plàstica de l ESO. Què s estudia? Els CFGM estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d afinitat formativa.

24 Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització d una activitat laboral concreta. El currículum inclou ensenyaments teoricopràctics en centres educatius, una fase de formació pràctica en empreses, estudis o tallers i una obra final. L Obra final, té un caràcter global i integrador, demostra l assoliment del domini dels coneixements, els processos i les tècniques exigibles per a l exercici professional en l especialitat corresponent. Als CFGM no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se equivalent a altres com ara matèria o àrea. N hi ha diferents tipus de mòduls: Específics de la professió Formació i orientació laboral Formació en tallers Avaluació L avaluació dels CFGM ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l alumne: Es capaç d obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul. Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea. Si té una visió del perfil tècnic que ha d assolir. Si integra els coneixements rebuts significativament. Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que el componen.

25 9. Cicles Formatius d Arts plàstiques i disseny Grau Superior Els Cicles Formatius d Arts Plàstiques i Disseny estan inclosos dins dels ensenyaments de Règim Especial. Estan formats per un conjunt d ensenyaments que capaciten per a l exercici qualificat de diverses professions i proporcionen a l alumne la formació necessària per a adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre l organització i les característiques del sector corresponent. Què són? Els Cicles Formatius d Arts Plàstiques i Disseny de Grau Superior (CFGS) són un conjunt d ensenyaments que tenen l objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una qualificació superior. La superació d un cicle de Grau Superior donarà dret a l obtenció del títol de Tècnic Superior en la professió corresponent. Els CFGS tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores: De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic* De 1700 a 2000 hores 2 cursos acadèmics *Els centres poden desenvolupar el pla d estudis d aquest cicle en dos anys. Accés Per accedir als cicles de formació específica d Arts Plàstiques i Disseny de grau superior, cal estar en possessió d alguns d aquests títols: Batxillerat Cou Fp2 i superar una prova, regulada pel Departament d Ensenyament. Objectius i composició de la prova L objectiu d aquesta prova és valorar la sensibilitat, la creativitat i el domini de l expressió gràfica i plàstica, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del cicle al qual s opta. Aquesta prova de caràcter específic constarà de tres exercicis corresponents a continguts de les matèries següents de la modalitat d arts del batxillerat: Fonaments de disseny, Dibuix tècnic o artístic, Tècniques d expressió graficoplàstiques i Volum.

26 Qui hagi cursat amb aprofitament, al Batxillerat, l assignatura de fonaments de disseny i dues matèries més concordants amb els estudis als quals es vol ingressar no tindrà que presentar-se en aquesta prova. Què s estudia? El CFGS estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d afinitat formativa. Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització d una activitat laboral concreta. Composició Als CFGS no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o històrics, sinó mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se equivalent a altres, com a matèria o àrea. N hi ha diferents tipus de mòduls: Específics de la professió. Formació i orientació laboral. Formació en tallers. Avaluació L avaluació dels CFGS ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l alumne:: Es capaç d obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul. Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea. Si té una visió del perfil tècnic que ha d assolir. Si integra els coneixements rebuts significativament. Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que el componen.

27 10. Idiomes Els ensenyaments especialitzats d idiomes a les Escoles Oficials d Idiomes s imparteixen en 5 cursos d una durada de 130 hores cadascun, distribuïts en dos cicles: Cicle Elemental de 3 cursos Cicle d Aptitud de 2 cursos La titulació a les Escoles Oficials d Idiomes, correspon als dos cicles: Certificació de Cicle Elemental, expedida per l EOI Certificat d Aptitud, expedit pel Departament d Ensenyament Ambdós poden obtenir-se en règim lliure Requisits d accés: Haver cursat el primer cicle de l ESO o Tenir el títol de Graduat Escolar, o Tenir el certificat d Escolaritat o d Estudis Primaris Els alumnes oficials, presencials i a distància (That s English), es consideren automàticament matriculats a les proves de Certificat en el moment de fer efectiva la matrícula oficial del curs corresponent. L objectiu de les proves per a l obtenció dels Certificats de Cicle Elemental i d Aptitud és acreditar la capacitat d ús de l'idioma com a vehicle de comunicació general a nivell elemental i a nivell superior. La capacitació per aquest ús efectiu de l idioma constitueix la finalitat dels ensenyaments d idiomes de règim especial impartits a les Escoles Oficials d Idiomes. Les proves de Certificat de Cicle Elemental i de Certificat d Aptitud per a Alemany, Anglès, Català, Espanyol per a Estrangers, Francès i Italià, i les de Certificat de Cicle Elemental de Rus, les elabora el Departament d Ensenyament i s administren a totes les Escoles oficials d Idiomes de Catalunya en una única convocatòria tant a alumnes oficials, presencials i a distància, com a alumnes lliures. Per avaluar la competència comunicativa de cada candidat, les proves s estructuren en cinc parts, que avaluen diferents aspectes:

28 Comprensió Oral Comprensió Escrita Competència Gramatical Expressió Escrita Expressió Oral Certificat d Aptitud El Certificat de Cicle d Aptitud acredita el nivell de competència lingüística comunicativa corresponent al cicle superior descrit en el currículum de les Escoles Oficials d Idiomes. En el cicle superior es consoliden els coneixements i destreses adquirits en el cicle elemental i s assoleixen els objectius següents: Utilitzar la llengua objecte d aprenentatge amb eficàcia, de forma fluïda i amb un grau elevat de precisió, com a mitjà de comunicació en un ventall més ampli de situacions de la vida quotidiana, en situacions d aprenentatge i d altres, i com a mitjà d expressió personal, mostrant un domini dels seus aspectes formals i discursius, un grau elevat d adequació del discurs a la situació comunicativa i una riquesa lèxica i estilística. Comprendre les idees principals i extreure informació específica de textos d àmplia tipologia, tant orals com escrits, mostrant sensibilitat per les diferències d estil i figures retòriques, i, en el cas de l oral, superant dificultats derivades de condicions d audició poc favorables. Reconèixer diferents varietats de la llengua i mostrar-ne comprensió Haver desenvolupat la capacitat de prolongar l aprenentatge de la llengua objecte d estudi (i, fins i tot, d altres llengües) de forma autònoma un cop acabats els estudis d aquest cicle.

29 11. Conservació i Restauració de Bens Culturals La tasca de conservació i restauració (que consisteix en l examen, la diagnosi i l actuació restauradora sobre béns culturals) exigeix de les persones que hi actuen professionalment una preparació acurada en atenció a la responsabilitat que implica l actuació directa sobre objectes insubstituïbles de gran valor, i una formació completa i multidisciplinari, atesos els diversos camps que aquestes persones han d abraçar en fer les propostes de tractament. Per tant, la finalitat d aquesta formació és la de preparar personal qualificat professionalment, competitiu i capaç de realitzar de forma argumentada intervencions complexes de conservació-restauració, servint-se de tota documentació i informació, a fi i efecte de desenvolupar amb la màxima eficiència l activitat de conservació-restauració. Accés Amb el títol de Batxillerat del nou sistema educatiu o el COU, i la superació d una prova d accés o directament sense prova d accés des d un cicle formatiu de grau superior d arts plàstiques i disseny. Prova d Accés Per iniciar els estudis, cal seguir els tràmits següents: Efectuar la inscripció a la prova d accés a la secretaria del centre, durant els dies establerts (normalment el mes de maig). Realitzar la prova d accés indicada (generalment el mes de juny). Superada la prova d accés, s ha de formalitzar la matrícula a la secretaria del centre, en el termini i hores que siguin indicats en el tauler de comunicacions de l escola. Estructura de la prova; Exercici 1.- Maduresa i formació (escrit 20%) Anàlisi i comentari crític d un text relacionat amb els béns culturals. Es valoren la comprensió de conceptes, la utilització del llenguatge i la capacitat de síntesi i relació, així com la formació general. Exercici 2.- Coneixements específics (escrit 20%)

30 Versarà sobre dues de les següents matèries del nivell educatiu precedent a escollir per l alumne: a) Història b) Història de l Art c) Física i química d) Biologia Exercici 3.- Aptitud plàstica (pràctic 60%) a) Dibuix: Del natural de caire mimètic. Amb model exempt i inanimat. Es valorarà la fidelitat en la representació, la qualitat del grafisme, la precisió i l acabat. b) Color: Realització d un treball referent a la representació del color. Es consideraran la correcta utilització de les tècniques emprades i el grau de comprensió dels valors i qualitats del color. c) Aptitud: Realització d un treball pràctic per a la valoració de les aptituds específiques que requereixen els estudis de conservació i restauració de béns culturals. Es consideraran l habilitat manual, la meticulositat i la pulcritud en la realització del treball. Aquests ensenyaments tenen una durada de tres anys, el primer curs és comú, i el segon i tercer l alumne/a tindrà que triar una d aquestes especialitats: Document gràfic Escultura Arqueologia Pintura Els estudis corresponents a l especialitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals, tindran consideració d estudis superiors. Els alumnes que superin dits estudis obtindran el Títol de Conservador i Restaurador de Béns Culturals, que serà equivalent, a tots els efectes, al Títol de Diplomat Universitari.

31 12. Art Dramàtic Aquests ensenyaments tenen una durada de quatre cursos. Especialitats que es poden cursar Direcció escènica i Dramatúrgia. Interpretació. Escenografia. Titulació Aquesta titulació és equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat Universitari. Accés Per accedir s ha de tenir el títol de Batxillerat del nou sistema educatiu o el COU, i la superació d una prova d accés. La prova constarà de dues parts: Els/les aspirants hauran d haver llegit algunes obres, els títols dels quals poden passar a recollir per l'institut. La primera, que serà escrita i comuna a totes les especialitats, consistirà en un qüestionari tipus test i en un comentari escrit. El qüestionari inclourà aspectes de cultura general i aspectes concrets referits a les obres llegides. El comentari serà un exercici d expressió escrita relacionat amb les lectures (anàlisi, tema, resum...). La segona part tindrà un caràcter pràctic i serà específica de cada especialitat. El desenvolupament d aquest exercici es realitzarà en diverses fases, amb una durada màxima total de dues setmanes. Aspirants que no compleixin els requisits En cas de tenir 20 anys complerts i no haver superat el Curs d Orientació Universitària o estudis equivalents, s habilitarà una prova diferent que permeti demostrar la possessió

32 d aptituds i habilitats específiques, en una amplia, rigorosa i contrastada experiència professional. Aquesta prova consistirà en l exposició oral dels treballs i activitats realitzats en relació a l àrea de l especialitat escollida. Prèviament a la seva celebració, els/les aspirants hauran d aportar una Memòria justificativa dels treballs realitzats. En cas de superar-la, hauran de seguir el procediment habitual: prova d accés.

33 13. Dansa Els centres d ensenyament de Dansa, a partir de la nova ordenació, poden ser de: Titularitat pública: escoles de dansa (ensenyaments no reglats) o conservatoris (ensenyaments reglats). Titularitat privada: escoles de dansa (ensenyaments no reglats) o centres autoritzats (ensenyaments reglats) Estructura Nivell elemental.- El nivell elemental d aquests ensenyaments s imparteix a a les escoles de dansa i al CEPA Oriol Martorell, escola que integra ensenyaments de primària i artístics. La durada d aquests ensenyaments la defineixen els mateixos centres a partir del projecte curricular. En acabar aquests ensenyaments, el centre pot expedir els diplomes corresponents sense validesa acadèmica oficial ni professional. Grau mitjà.- Des del curs s ha iniciat la implantació de la nova ordenació en aquest grau estructurat en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun. Accés- Es podrà accedir al grau mitjà amb la superació d una prova d accés. Aquesta prova consta de diverses parts que inclou qüestions referides a objectius terminals del currículum de grau elemental de les assignatures de Dansa clàssica, Dansa creativa, Dansa espanyola i/o Danses folklòriques, i Música. El currículum del grau mitjà d ensenyaments de dansa es configura amb les especialitat següents: Dansa clàssica Dansa contemporània Dansa espanyola Les assignatures que configuren l especialitat són de dos tipus: Obligatòries.- són les assignatures que s han de cursar dintre d una determinada especialitat.

34 Optatives.- són les assignatures que l alumne pot escollir, previ assessorament de la persona tutora, amb la finalitat de potenciar la diversitat de perfils professionals abastats per a l especialitat o assolir en alguna de les matèries bàsiques el nivell necessari per continuar amb aprofitament els estudis. Titulació La superació del tercer cicle del grau mitjà dóna dret al títol professional corresponent a l especialitat cursada i a obtenir el títol de Batxiller, si se superen les matèries comunes del Batxillerat. Grau Superior Els ensenyaments de Dansa de Grau Superior s imparteixen a l institut del Teatre des del curs S agrupen en un cicle, tenen una durada de quatre cursos, amb la càrrega lectiva de 300 crèdits. La titulació que s obté en acabar aquests estudis és equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat universitari. Accés- Els requisits que s han de reunir per accedir a aquests estudis són; Estar en possessió del títol de Batxillerat o de qualsevol altra titulació o estudis equivalents. Tenir aprovat el Tercer cicle de Grau Mitjà d ensenyaments de Dansa. També s hi pot accedir, com ja s ha dit, mitjançant la superació d una prova d accés a l especialitat que s opti. Avalant una experiència com a professional de la dansa on garanteixi les capacitats necessàries per al treball a realitzar. També es possible accedir a aquests estudis sense complir els apartats anteriors sempre que l aspirant demostri tenir els coneixements i aptituds pròpies del grau mitjà de dansa, i superant la prova específica.

35 El currículum del grau superior d ensenyaments de dansa es configura amb les especialitats següents: Pedagogia de la Dansa Coreografia i tècniques d interpretació de la Dansa En l especialitat de Pedagogia de la Dansa s orienta a la formació de futurs docents tant per escoles de dansa professionals com no. En l especialitat de Coreografia i Tècniques d interpretació de la Dansa està orientada tant a la formació de futurs coreògrafs i creadors escènics, com a la dels investigadors de les tècniques de moviment i la seva expressió artística des de la perspectiva de l estudi de la dansa com a fet artístic i escènic. Les assignatures que configuren l especialitat són de tres tipus; Obligatòries, opcionals i de lliure elecció, a més del projecte final de carrera. S han de cursar 300 crèdits, (1 crèdit equival a 10 hores lectives).

36 14. Música La nova ordenació dels ensenyaments musicals preveu una nova tipologia de centres: Escoles de música; -Els ensenyaments impartits en aquestes escoles no comporten l obtenció de títols amb validesa acadèmica o professional. No obstant això, aquestes escoles poden preparar els alumnes per a l accés a nivells professionalitzadors. Aquests centres poden ser tant de titularitat pública com privada, han d incloure en la seva oferta formativa, entre d altres programes possibles, un de general, que tingui, com a mínim, llenguatge musical, instrument, pràctica vocal i instrumental de grup. Conservatoris; - Són centres públics que imparteixen ensenyaments musicals conduents a titulacions amb validesa acadèmica oficial. Centres privats autoritzats.- Són centres de titularitat privada que imparteixen ensenyaments musicals conduents a titulacions amb validesa acadèmica oficial. Estructura Nivell elemental. A partir de la implantació de la nova ordenació acadèmica, el nivell elemental d aquest ensenyament s imparteix a les escoles de música i al CEPA Oriol Martorell, escola que integra ensenyaments de primària i artístics. La durada d aquests estudis, la defineixen els mateixos centres a partir del projecte curricular i dels propis objectius. En acabar aquests ensenyaments, el centre pot expedir els diplomes corresponents sense validesa acadèmica oficial ni professional. Grau Mitjà Els alumnes que estiguin realitzant estudis de Música de grau mitjà segons el pla de 1966 podran continuar la seva formació dintre d aquest pla fins al curs Els anys es convocaran proves extraordinàries per a aquells alumnes que els hagin quedat assignatures pendents. Currículum

37 El currículum del grau mitjà d ensenyaments musicals podrà referir-se a les especialitats següents: Acordió Arpa Baix Elèctric Cant Clarinet Clavicèmbal Contrabaix Fagot Flabiol i tamborí Flauta de bec Flauta travessera Guitarra Harmònium Instruments de pua Instruments de corda polsada del Renaixement i del Barroc Oboè Orgue Percussió Piano Saxòfon Tenora Tible Trombó Trompa Trompeta Tuba Viola Viola de gamba Violí Violoncel Les assignatures que configuren l especialitat són de dos tipus: Obligatòries.- són les assignatures que s han de cursar dintre d una determinada especialitat instrumental. Tots els alumnes han de fer dos cursos de cant coral, de 45 hores cadascun, com a assignatura obligatòria d un dels cicles de grau mitjà. A més podrà escollir en qualsevol dels quatre cursos restants. Optatives.- Són les assignatures que l alumne pot escollir, amb l assessorament del tutor, amb la finalitat de potenciar la diversitat de perfils professionals abastats per l especialitat. Accés La normativa vigent no estableix limitació d edat per a la inscripció als centres d ensenyaments musicals de grau mitjà. El 1r. curs s efectua mitjançant la superació d una prova específica, que té per objectiu verificar la possessió d aptituds i habilitats específiques i valorar qualitativament i quantitativament la maduresa i la capacitat per a iniciar els estudis.

38 Titulació La superació del tercer cicle donarà dret al títol professional corresponent a l especialitat cursada i a obtenir el títol de Batxiller, si se superen les matèries comunes de Batxillerat. Grau Superior Durant el curs es va iniciar la implantació d aquesta nova titulació en aquest grau que està estructurat en 1 cicle de 4 cursos (5 en algunes especialitats) La titulació que s obté en acabar aquests estudis és equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat universitari. Accés Per accedir a aquest Grau Superior calen els següents requisits: Estar en possessió del títol de Batxillerat o de qualsevol altra titulació o estudis equivalents. Tenir aprovat el Tercer cicle de Grau Mitjà d ensenyaments de Música. També s hi pot accedir mitjançant la superació d una prova d accés a l especialitat que s opti. Superant la prova d accés, que consta d un sol exercici que compren tres parts, aquests estudis estan organitzats en 10 àmbits: 1ª part; Interpretació d un repertori prèviament preparat. A més: Per a l àmbit de pedagogia, modalitat pedagogia per a la formació musical bàsica i general es farà una interpretació vocal. 2ª part; Reconeixement i anàlisi musical. Per a l àmbit de pedagogia, en la modalitat de Pedagogia per a la Formació Musical Bàsica i General es farà una composició d un passatge amb caràcter didàctic.

39 3ª part; Lectura a Vista només pels àmbits següents; Instruments de la Música Clàssica i Contemporània, excepte Orgue, Instruments de la Música Antiga, excepte Clavicèmbal, i de Pedagogia la modalitat de Pedagogia de l Instrument. D altra banda, el Tribunal mantindrà una entrevista amb els candidats per a que presentin i argumentin els treballs aportats. Currículum El currículum del grau superior d ensenyaments musicals podrà referir-se a les especialitats següents; -Instruments de Música Clàssica i Contemporània -Instruments de Música Antiga -Composició -Sonologia -Promoció i Gestió -Instruments de Jazz i Música Moderna -Instruments de Música Tradicional -Direcció -Musicologia -Pedagogia Cada àmbit consta de modalitats diferents, que estan orientades cadascuna d elles a la interpretació d un instrument diferent

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per

Más detalles

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord. MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG

Más detalles

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera Jornada de portes obertes del Batxillerat Institut Celestí Bellera maig de 2016 Estructura del sistema educatiu PRIMÀRIA (de 3 a 12 anys) E S O 1r, 2n, 3r, 4t curs (de 12 a 16 anys) BATXILLERAT LOMCE 1r

Más detalles

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ

Más detalles

Semipresencial o combinada

Semipresencial o combinada Nivell bàsic Desenvolupa les habilitats de comprensió i producció orals, perquè l'aprenent pugui resoldre en català les necessitats fonamentals de la vida quotidiana. L'assoliment d'aquest nivell equival

Más detalles

Graduï s. Ara en secundària

Graduï s. Ara en secundària Graduï s. Ara en secundària CFA Palau de Mar Per a persones adultes que vulguin reemprendre estudis el títol de Graduat en Educació Secundària (GES). Hi ha tres àmbits: Àmbit de la comunicació: llengüa

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015

REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015 NOTA INFORMATIVA REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015 Auxiliar de gerontologia Els professionals que estan treballant actualment o s incorporin abans del 31 de

Más detalles

Música. Guia informativa

Música. Guia informativa Música Guia informativa Els estudis de música poden ser de diferents nivells: els ensenyaments elementals i no reglats, que s'imparteixen en escoles de música, els ensenyaments professionals i els ensenyaments

Más detalles

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS Acord de la Comissió d Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d Ordenació

Más detalles

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència

Más detalles

ESO y Bachillerato. Curso 2011-2012

ESO y Bachillerato. Curso 2011-2012 ESO y Bachillerato Curso 2011-2012 ESO en M. ALBERTA ESO: La etapa es obligatoria. Cuatro cursos (de 1º a 3º y 4º). Se puede pasar de curso con una o dos asignaturas suspendidas. Con tres extraordinariamente.

Más detalles

Guia de tutoria CURSOS D ACCÉS ALS CICLES FORMATIUS. Curs escolar: Grup: Tutor/a:

Guia de tutoria CURSOS D ACCÉS ALS CICLES FORMATIUS. Curs escolar: Grup: Tutor/a: Guia de tutoria CURSOS D ACCÉS ALS CICLES FORMATIUS Curs escolar: 2005-2006 Grup: Tutor/a: 0. Control de canvis Versió 1.1, presentada per a la seva revisió i aprovació en setembre 2012, a partir de la

Más detalles

TAULA D'EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

TAULA D'EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ UNIVERSITAT DE VALÈNCIA TAULA D'EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE VALENCIÀ UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Es convaliden a tots els efectes amb els certificats oficials expedits per l'òrgan competent de la Universitat de València (el

Más detalles

PARLA3 El teu futur parla idiomes

PARLA3 El teu futur parla idiomes PARLA3 El teu futur parla idiomes RODA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DEL NOU PROGRAMA DE TERCERES LLENGÜES Dimecres, 18 de febrer de 2015 MOTIVACIÓ En l enquesta que l AQU fa el 2014 als graduats universitaris

Más detalles

EQUIVALÈNCIES D ESTUDIS O DE TITULACIONS

EQUIVALÈNCIES D ESTUDIS O DE TITULACIONS EQUIVALÈNCIES D ESTUDIS O DE TITULACIONS EQUIVALÈNCIES AMB EL TÍTOL DE GRADUAT EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (GESO) (Aquest títol correspon als actuals ensenyaments de l ESO) TÍTOLS O ESTUDIS EQUIVALÈNCIA

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

L ORIENTACIÓ EN ACABAR L ESO

L ORIENTACIÓ EN ACABAR L ESO L ORIENTACIÓ EN ACABAR L ESO Aquesta guia va dirigida als alumnes de segon cicle de l Educació Secundària Obligatòria (ESO). Pretén orientar a famílies i alumnes en els estudis que es poden continuar en

Más detalles

Premi. L impulsen el Barcelona Institut d Emprenedoria i el Consell Social de la Universitat de Barcelona

Premi. L impulsen el Barcelona Institut d Emprenedoria i el Consell Social de la Universitat de Barcelona Premi 2015 L impulsen el Barcelona Institut d Emprenedoria i el Consell Social de la Universitat de Barcelona La Universitat de Barcelona convoca el Premi Emprèn!UB per impulsar la innovació i donar suport

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

Monitor/a d Activitats de Lleure Infantil i Juvenil

Monitor/a d Activitats de Lleure Infantil i Juvenil Monitor/a d Activitats de Lleure Infantil i Juvenil codi curs: C-21/14 Aquest curs està reconegut per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, un cop superat tot el procés formatiu,

Más detalles

PREÁMBULO PREÀMBUL ORDENE ORDENO. Article únic. Modificació de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria

PREÁMBULO PREÀMBUL ORDENE ORDENO. Article únic. Modificació de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria Conselleria d Educació ORDE 38/2011, de 31 de maig, de la Conselleria d Educació, per la qual es modifiquen els apartats 3 i 4 de l article 5 i l annex II de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria

Más detalles

Qüestionari d avaluació

Qüestionari d avaluació Qüestionari d avaluació 2010 Guia d instruccions per complimentar el model de qüestionari d avaluació. març 2010 GS012010QP10001 I RESOLUCIÓ 2010 La Resolució TRE/3767/2009, de 30 de novembre (DOGC. Núm.5545,

Más detalles

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

EL PORTAL DE CONCILIACIONS EL PORTAL DE CONCILIACIONS http://conciliacions.gencat.cat El Departament de Treball ha posat en funcionament el portal de conciliacions per fer efectiu el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l Administració

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

la nova era dels ESTUDIA EL QUE REALMENT T AGRADA

la nova era dels ESTUDIA EL QUE REALMENT T AGRADA Descobreix la nova era dels ESTUDIA EL QUE REALMENT T AGRADA El Grup Montcau, grup educatiu amb 50 anys d experiència a Catalunya, com a Centre Internacional de Formació Pearson-Edexcel i en els seus centres

Más detalles

Curs març de 2015

Curs març de 2015 Curs 2015-16 5 març de 2015 Breu descripció de l Institut 1,500 Alumnes 56 Grups 105 Professors Edat mitjana alumnes 21,72 anys Horari marc: Batxillerat: de 8 a 14:30 Grau mitjà: de 8 a 14:30 CAS: de 8

Más detalles

TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010)

TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010) TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010) ÍNDEX DE CONTINGUTS Índex 1. Certificats de llengua

Más detalles

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE TÈCNIC EN FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA. 2 cursos acadèmics. Curs

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE TÈCNIC EN FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA. 2 cursos acadèmics. Curs CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE TÈCNIC EN FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA 2 cursos acadèmics Curs 2016-2017 Curs 2016-2017 Curs 2016-2017 Sistema LOE PLA D ESTUDIS El cicle està dividit en mòduls. Cada mòdul està

Más detalles

els títols propis i l EEES procediments i tramitacions

els títols propis i l EEES procediments i tramitacions els títols propis i l EEES procediments i tramitacions agencia-postgrau@ub.edu gener 2011 Els ECTS El sistema ECTS en els títols propis de postgrau AGÈNCIA DE POSTGRAU gener 2011 Els ECTS En la modificació

Más detalles

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sensibilització en la igualtat d oportunitats DADES GENERALS DEL CURS 1. Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Àrea professional: ORIENTACIÓ LABORAL

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa LLEI 3/1998 És la nova Llei d Intervenció Integral de l Administració Ambiental, transposició de la Directiva Europea IPPC,

Más detalles

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A... Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

Índex de figures i taules

Índex de figures i taules Índex de figures i taules Capítol 1. Introducció... 13 Capítol 2. Vint-i-cinc anys de polítiques d integració de les TIC als centres docents de Catalunya... 27 Taules Taula 1. Formació del professorat

Más detalles

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Cultura y Deporte

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Cultura y Deporte Conselleria d Educació, Cultura i Esport ORDE 17/2013, de 15 d abril, de la Conselleria d Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les titulacions administratives que faculten per a l ensenyament

Más detalles

guia de centres educatius ensenyament postobligatori

guia de centres educatius ensenyament postobligatori guia de centres educatius ensenyament postobligatori MONTCADA I REIXAC CURS ESCOLAR 2016/2017 ÍNDEX BATXILLERAT pàg. 4 Accés al batxillerat des d altres estudis pàg. 4 On s imparteix? pàg. 4 Accés als

Más detalles

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència Serveis socioculturals i a la comunitat Característiques i necessitats de les persones en situació de CFGM.APD.M05/0.12 CFGM - Atenció a les persones en situació de Generalitat de Catalunya Departament

Más detalles

Programa formatiu online

Programa formatiu online Curs sobre Planificació de decisions anticipades a Catalunya (PDA). Per l atenció integral i integrada de persones amb malalties i condicions cròniques complexes. Programa formatiu online CURS SOBRE PLANIFICACIÓ

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

Missió de Biblioteques de Barcelona

Missió de Biblioteques de Barcelona Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement

Más detalles

Informació de bonificacions per a persones en situació d atur

Informació de bonificacions per a persones en situació d atur Bonificació aturats Informació de bonificacions per a persones en situació d atur Taula de contingut Definició de la targeta bonificada per a persones en situació d atur... 3 Requisits... 3 Certificats

Más detalles

Tipus de Currículum Vitae

Tipus de Currículum Vitae El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista

Más detalles

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport ORDRE 16/2016, de 20 de maig, de la Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les proves d accés a cicles formatius

Más detalles

ORIENTACIONS PER LA TRIA D ITINERARIS AL BATXILLERAT curs

ORIENTACIONS PER LA TRIA D ITINERARIS AL BATXILLERAT curs ORIENTACIONS PER LA TRIA D ITINERARIS AL BATXILLERAT curs 010-011 1. ORGANITZACIÓ GENERAL L Educació Secundària es divideix en dues etapes: l Educació Secundària Obligatòria (ESO) i la Postobligatòria.

Más detalles

T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball

T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball Anàlisi i descripció de llocs de treball 1. Objectius 2. Utilitats 3. Definicions 4.Procés i característiques 5.Interrogants que s han de respondre 6. Bibliografia

Más detalles

Dinamització d'activitats de temps lliure infantil i juvenil SSCB0209

Dinamització d'activitats de temps lliure infantil i juvenil SSCB0209 LLEURE Nom certificat: Dinamització d'activitats de temps lliure infantil i juvenil SSCB0209 Modalitat:Presencial Dades tècniques Inici Teoria: 24 de novembre de 2014 Finalització Teoria: 21 de gener de

Más detalles

Document núm. 21, 10 de desembre de 2008 PUBLICAT EL REIAL DECRET SOBRE ESPECIALITATS DELS COSSOS DE CATEDRÀTICS I RESTA DE COSSOS DOCENTS

Document núm. 21, 10 de desembre de 2008 PUBLICAT EL REIAL DECRET SOBRE ESPECIALITATS DELS COSSOS DE CATEDRÀTICS I RESTA DE COSSOS DOCENTS Document núm. 21, 10 de desembre de 2008 PUBLICAT EL REIAL DECRET SOBRE ESPECIALITATS DELS COSSOS DE CATEDRÀTICS I RESTA DE COSSOS DOCENTS El BOE ha publicat recentment el REAL DECRETO 1834/2008, de 8

Más detalles

NIVELLS D ASSOLIMENT I CERTIFICACIÓ D IDIOMES A CATALUNYA. Marc Europeu Comú de Referència i Escoles Oficials d Idiomes.

NIVELLS D ASSOLIMENT I CERTIFICACIÓ D IDIOMES A CATALUNYA. Marc Europeu Comú de Referència i Escoles Oficials d Idiomes. NIVELLS D ASSOLIMENT I CERTIFICACIÓ D IDIOMES A CATALUNYA Marc Europeu Comú de Referència i Escoles Oficials d Idiomes Curs 2012-13 L objectiu del present document és presentar gràficament i de forma conjunta

Más detalles

Curs Bàsic (CB) = Bàsic 1 + Bàsic 2

Curs Bàsic (CB) = Bàsic 1 + Bàsic 2 Nivell bàsic L aprenent ha desenvolupat les habilitats de comprensió i producció orals per poder satisfer les necessitats de comunicació més immediates en català. És capaç d entendre expressions bàsiques,

Más detalles

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: pàg 2/6 Índex CONDICIONS ESPECÍFIQUES DE PRESTACIÓ DEL SERVEI... 3 1. OBJECTE... 3 2. ÀMBIT SUBJECTIU DE PRESTACIÓ DEL SERVEI...

Más detalles

Preàmbul. Àmbit d aplicació i tipus de pràctiques

Preàmbul. Àmbit d aplicació i tipus de pràctiques Normativa de Pràctiques Externes de l ETSEQ v0 27 de febrer de 2013 v1 15 de març de 2013 v2 18 de març de 2013 v3 22 d octubre de 2013 v3 revisada 25 d octubre de 2013 v4 revisada 25 de desembre de 2014.

Más detalles

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Suplement en llengua catalana al núm. 287 Divendres 28 de novembre de 2008 Secc. I. Pàg. 1 I. DISPOSICIONS GENERALS MINISTERI D EDUCACIÓ, POLÍTICA SOCIAL I ESPORT 19174 Reial decret 1834/2008, de 8 de

Más detalles

Descobrim l aprenentatge autònom com a eina docent

Descobrim l aprenentatge autònom com a eina docent www.upc.edu/rima Descobrim l aprenentatge autònom Jornades d Innovació docent de RIMA Barcelona, 11 de juliol del 2011 Jordi.marce@upc.edu Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported (CC BY-NC-SA

Más detalles

CURS ONLINE DE PREPARACIÓ EXAMEN CAMBRIDGE ENGLISH ADVANCED (CAE)

CURS ONLINE DE PREPARACIÓ EXAMEN CAMBRIDGE ENGLISH ADVANCED (CAE) ONLINE DE PREPARACIÓ EXAMEN CAMBRIDGE ENGLISH ADVANCED (CAE) Curs Certificat per la Universitat San Jorge 110 HORES 3 MESOS 4 ECTS CAMBRIDGE ENGLISH: RECONEIXEMENT MUNDIAL Cambridge English s'ha convertit

Más detalles

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport RESOLUCIÓ de 20 de maig de 2016, de la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial, per la qual es convoquen proves

Más detalles

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) APRENDRE A INVESTIGAR Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) 1r - PLANTEJAR LA NECESSITAT D INFORMACIÓ Què cerco i per què? IDENTIFICAR LA INFORMACIÓ QUE ES NECESSITA EN FUNCIÓ DE LA TASCA A RESOLDRE

Más detalles

Fitxa Tècnica de l Activitat

Fitxa Tècnica de l Activitat Fitxa Tècnica de l Activitat Descripció/ Objectius de l activitat: Saps quines son les competències que has desenvolupat en el transcurs de la teva formació i experiència professional? Saps com ho has

Más detalles

IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR Família Professional Sanitària. Cicles Formatius de Grau Superior SANITÀRIA

IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR Família Professional Sanitària. Cicles Formatius de Grau Superior SANITÀRIA IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR Cicles Formatius de Grau Superior SANITÀRIA TITOL: Tècnic en imatge per al diagnòstic i medicia DURADA: 2000 h 1419h lectives al centre 581h pràctiques en empreses

Más detalles

Grau de multimèdia. Disseny i codi, un espai de coneixement interdisciplinari.

Grau de multimèdia. Disseny i codi, un espai de coneixement interdisciplinari. Grau de Disseny i codi, un espai de coneixement interdisciplinari www.uoc.edu Definició de l àmbit Creativitat Disseny Tècniques Desenvolupament 2 uports Multimèdia Dispositius 1 Treball en equip Producció

Más detalles

CENTRO DE SECUNDARIA Y FORMACIÓN PROFESIONAL EL CAMPICO PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASIGNATURA. CURSO ACADÉMICO 2016/2017 TEMARIO

CENTRO DE SECUNDARIA Y FORMACIÓN PROFESIONAL EL CAMPICO PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASIGNATURA. CURSO ACADÉMICO 2016/2017 TEMARIO CENTRO DE SECUNDARIA Y FORMACIÓN PROFESIONAL EL CAMPICO CURSO: 3º E.S.O. ASIGNATURA: MÚSICA PROGRAMACIÓN GENERAL DE LA ASIGNATURA. CURSO ACADÉMICO 2016/2017 TEMARIO Unidad 1. Unidad 2. Unidad 3. Unidad

Más detalles

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015 Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI 4 de maig de 2015 Índex 1. Objectiu 2. Organismes del Govern i Internacionals 3. Proposta de model d Agència a configurar 4. Relació de l

Más detalles

Llengua estrangera: Grec Modern

Llengua estrangera: Grec Modern Llengua estrangera: Grec Modern 103349 1. Dades de l assignatura Nom de l assignatura Llengua estrangera: Grec Modern Codi 103349 Crèdits ECTS Curs i període en el que s imparteix Horari Lloc on s imparteix

Más detalles

Pla d Empresa Social. Suport a la revisió i/o elaboració del pla de negoci. Consultoria i Estudis

Pla d Empresa Social. Suport a la revisió i/o elaboració del pla de negoci. Consultoria i Estudis Pla d Empresa Social Suport a la revisió i/o elaboració del pla de negoci Data: 17 de juny de 2013 Per 2013 a: Ajuntament de Sant Joan Despí Consultoria i Estudis Sumari 1. Justificació... 3 2. Àmbits

Más detalles

FORMACIÓ PERMANENT DE LA UPC

FORMACIÓ PERMANENT DE LA UPC FORMACIÓ PERMANENT DE LA UPC MÀSTERS, POSTGRAUS I CURSOS DE FORMACIÓ CONTÍNUA www.talent.upc.edu La UPC School ofereix als professionals de l arquitectura, l enginyeria i les TIC un extens catàleg de formació

Más detalles

TAULA DE RECONEIXEMENT

TAULA DE RECONEIXEMENT TAULA DE RECONEIXEMENT CODI ENSENYAMENT DE 1r i/o 2n CICLE LLICENCIAT EN FILOLOGIA A TÍTOL DE GRAU FILOLOGIA A 402779 209100 LITERATURA FRANCESA I 6.0 Obl 361962 INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA FRANCESA 402782

Más detalles

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport

Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte. Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport ORDRE 18/2016, d 1 de juny, de la Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen l accés, l admissió i la matrícula

Más detalles

Seguretat informàtica

Seguretat informàtica Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

Generalitat de Catalunya Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. ORDRE EMO/211/2013, de 2 de setembre

Generalitat de Catalunya Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. ORDRE EMO/211/2013, de 2 de setembre Metodologia general de valoració dels aspectes tècnics relatius a les accions formatives que integren el pla de formació i a la capacitat acreditada de l entitat sol licitant o entitat designada per a

Más detalles

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Guia d ús per a famílies amb infants de 6 a 11 anys Jocs al web de la Fundació Gala-Salvador Dalí: www.salvador-dali.org

Más detalles

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015 Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo

Más detalles

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic

Más detalles

CONVOCATÒRIA DE BEQUES PROGRAMA EAGLE

CONVOCATÒRIA DE BEQUES PROGRAMA EAGLE CONVOCATÒRIA DE BEQUES PROGRAMA EAGLE 1. DEFINICIÓ: PER COMBINAR ESTUDIS AMB PERFECCIONAMENT DE GOLF Aquest Programa, va dirigit a nois i noies jugadors catalans, de nacionalitat espanyola i amb 2 anys,

Más detalles

AJUDA PER ALS ESTUDIANTS DE CENTRE ADSCRIT PER ACCEDIR AL NOU APLICATIU SOP CONVOCATÒRIA 2012/2013

AJUDA PER ALS ESTUDIANTS DE CENTRE ADSCRIT PER ACCEDIR AL NOU APLICATIU SOP CONVOCATÒRIA 2012/2013 AJUDA PER ALS ESTUDIANTS DE CENTRE ADSCRIT PER ACCEDIR AL NOU APLICATIU SOP CONVOCATÒRIA 2012/2013 Resum del procediment: 1. Selecciona la plaça que vols prioritzar des del Portal del SOP 2. Clica al link

Más detalles

ANNEX Pla d estudis conduent a l obtenció del Grau en Mestre o Mestra d Educació Primària per la Universitat Jaume I

ANNEX Pla d estudis conduent a l obtenció del Grau en Mestre o Mestra d Educació Primària per la Universitat Jaume I Universitat Jaume I RESOLUCIÓ de de maig de 03, de la Universitat Jaume I de Castellón, per la qual es publica la modificació del pla d estudis de Graduat o Graduada en Mestre o Mestra d Educació Primària.

Más detalles

II Concurs de nanorelats UN TREN D HISTÒRIES PARAULES ENTRE VIES. Setmana de Sant Jordi

II Concurs de nanorelats UN TREN D HISTÒRIES PARAULES ENTRE VIES. Setmana de Sant Jordi UN TREN D HISTÒRIES Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l Escola d Escriptura de l Ateneu Barcelonès convoquen conjuntament el II Concurs literari de nanorelats

Más detalles

PSQ CAT 21 COPSOQ (Versió 1.5) VERSIÓ CURTA

PSQ CAT 21 COPSOQ (Versió 1.5) VERSIÓ CURTA PSQ CAT 21 COPSOQ (Versió 1.5) VERSIÓ CURTA Parts promotores implicades Subdirecció general de Seguretat i Salut laboral del Departament de treball. Centre de Seguretat i Salut laboral (Tècnics psicosocial).

Más detalles

TFGs d oferta pública i concertats:

TFGs d oferta pública i concertats: Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos

Más detalles

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. ÍNDEX: En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. (Es pot accedir-hi directament clicant damunt el punt en qüestió) 1. Tarifes

Más detalles

LLIBRES DE TEXT IES DE MASSAMAGRELL CURS

LLIBRES DE TEXT IES DE MASSAMAGRELL CURS LLIBRES DE TEXT IES DE MASSAMAGRELL CURS 2013-2014 NOTA INFORMATIVA És molt important no folrar ni posar el nom als llibres fins que el professor no haja donat el vistiplau (especialment en 1r cicle de

Más detalles

LLIBRES DE TEXT PER 1r D ESO PER AL CURS 2014/ 2015

LLIBRES DE TEXT PER 1r D ESO PER AL CURS 2014/ 2015 LLIBRES DE TEXT PER 1r D ESO PER AL CURS 2014/ 2015 - ANGLÈS: -Switch 1. Ed. Oxford University Press. - Student Book, ISBN.: 978-0-19-484875-6. - Workbook, ISBN.: 978-0-19-484877-0. -Llengua i Literatura

Más detalles

REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT

REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT Exposició de motius El Consell Municipal de Medi Ambient és un òrgan consultiu i de participació de l Ajuntament de Montmeló, en el qual hi participen totes

Más detalles

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE

Más detalles

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012 IMPLANTACIÓ D UN PAU CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012 David Tisaire Berga Definicions i obligacions Implantació: tot el conjunt de mesures a prendre per assegurar l eficàcia operativa del

Más detalles

CFGM CONDUCCIÓ D ACTIVITATS FISICOESPORTIVES EN EL MEDI NATURAL

CFGM CONDUCCIÓ D ACTIVITATS FISICOESPORTIVES EN EL MEDI NATURAL CFGM CONDUCCIÓ D ACTIVITATS FISICOESPORTIVES EN EL MEDI NATURAL 1. INFORMACIÓ SOBRE EL CENTRE EDUCATIU. 3 1.1. DRETS I DEURES DE L ALUMNAT.... 3 1.2. INFORMACIÓ DERIVADA DE LA NORMATIVA GENERAL.... 3 1.2.1.

Más detalles

REQUISITOS PARA LA ADJUDICACIÓN DE PUESTOS DE DIFÍCIL COBERTURA/REQUISITS PER A L'ADJUDICACIÓ DE LLOCS DE DIFÍCIL COBERTURA

REQUISITOS PARA LA ADJUDICACIÓN DE PUESTOS DE DIFÍCIL COBERTURA/REQUISITS PER A L'ADJUDICACIÓ DE LLOCS DE DIFÍCIL COBERTURA REQUITOS PARA LA ADJUDICACIÓN DE PUESTOS DE DIFÍCIL COBERTURA/REQUITS PER A L'ADJUDICACIÓ DE LLOCS DE DIFÍCIL COBERTURA Prof. Secundària Matemàtiques (206). GRAU EN MATEMÀTIQUES.. GRAU EN MATEMÀTIQUES

Más detalles

Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social

Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social 2016-17 Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social 1a edició Curs semipresencial a Barcelona. 65 hores. Diploma de la Fundació Universitat de Girona www.iesp.cat

Más detalles

Enquesta doctors 2003 i 2004

Enquesta doctors 2003 i 2004 Enquesta doctors 2003 i 2004 PROGRAMA DE DOCTORAT... CENTRE ADSCRIT... DADES ACADÈMIQUES 1. Amb quina titulació vau accedir al doctorat? (títol d accés) 2. Quin va ser l any d obtenció del títol d accés?

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

Secció III. Altres disposicions i actes administratius ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS

Secció III. Altres disposicions i actes administratius ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS Fascicle 47 - Sec. III. - Pàg. 9387 Secció III. Altres disposicions i actes administratius ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS 3546 Resolució del director

Más detalles

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit

Más detalles

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012 DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS

Más detalles

D5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES

D5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES Instruccions per a l alumnat dels cursos de formació professional per a l ocupació adreçats prioritàriament a treballadores es i treballadors desocupats (Reial decret 395/2007, de 23 de març, i Ordre TAS/718/2008,

Más detalles

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

Protocol sindical davant la grip A.  Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 Protocol sindical davant la grip A www.ugt.cat Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 La Grip A La grip A (H1N1) és una malaltia causada per un subtipus del virus de la grip. Actualment,

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura

Más detalles

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- Empresa Iniciativa Empresarial (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- 1. La imatge corporativa La cultura corporativa-formada per la missió, la visió i els valors- representen l essència de l

Más detalles

LECTURES DE LES MATÈRIES COMUNES PER AL CURS

LECTURES DE LES MATÈRIES COMUNES PER AL CURS LECTURES DE LES MATÈRIES COMUNES PER AL CURS 2016-2017 LLENGUA CATALANA I LITERATURA LENGUA CASTELLANA I LITERATURA LLENGUA Les fronteres de la por AGUSTÍN FERNÁNDEZ PAZ ISBN: 978-84-683-0433-5 Los mitos

Más detalles

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013 GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO

Más detalles

Jornada sobre l impacte de les normatives a la Gestió Econòmica i Pressupostària a les Entitats Locals

Jornada sobre l impacte de les normatives a la Gestió Econòmica i Pressupostària a les Entitats Locals Jornada sobre l impacte les normatives a la Gestió Econòmica i Pressupostària a les Entitats Locals Llei 25/2013 27 sembre. Impuls la factura electrònica i creació l Comptable Factures 1 1 1 Objecte Objecte

Más detalles