TEORIA VALENCIÀ UNITAT 2 CONTINGUTS

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "TEORIA VALENCIÀ UNITAT 2 CONTINGUTS"

José Miguel Vargas Sáez
hace 6 años
Vistas:

1 CONTINGUTS LECTURA Y COMPRENSIÓ: APRENENT DE DETECTIU GRAMÀTICA:Els determinants. Els pronoms personals. El verb: arrel, desinència, temps, mode i veu. ORTOGRAFIA: el guionet, l accent en paraules compostes. L apòstrof i la contracció. L accent diacrític. ESCRIPTURA: El còmic 1

2 TEMA 2 VALENCIÀ -La família de paraules i el camp semàntic: Les paraules poden agrupar-se de diferents maneres. Dues maneres d agrupar-les són: Família de paraules: grup de paraules que tenen en comú l arrel,és a dir que provenen de la mateixa paraula primitiva. Blanc: blanquinós, emblanquinar, blancús... Camp semàntic: grup de paraules que tenen en comú una part del significat. Peixos: tonyina, rap, truita -Els pronoms personals: Els pronoms personals són paraules que substitueixen el substantiu. Poden ser forts i febles. Els pronoms forts poden fer la funció de subjecte. També poden anar darrere d una preposició i complir diferents funcions. PERSONA SINGULAR PLURAL 1a persona Jo/mi nosaltres 2a persona Tu/voste Vosaltres/vostés 3a persona Ell/ella Ells/elles 2

3 Els pronoms febles fan de complements del verb i tenen formes diferents segons la posició que ocupen. Davant del verb Darrere del verb Singular Plural Persona 1a persona 2a persona 3a persona 1a persona 2a persona 3a persona Verb començat per consonant Verb començat per vocal o h Verb acabat en consonant Verb acabat en vocal em m -me m et t -te t es,el,la,li,ho s,l,li,ho -se,-lo,- la,-li,-ho s, l,-la,- li,-ho ens ens -nos ns us,vos us,vos -vos -us,-vos es,els,les s,els,les -se,-los,- les s, ls, -les -El verb: Les formes verbals poden ser: - Simples: jugue. - Compostes: he jugat. - Perifràstiques: vaig jugar. Els verbs poden tindre: - Veu activa: ell recita un poema. - Veu passiva: el poema és recitat per ell. Totes les formes verbals d un verb s agrupen en conjugacions. Hi ha tres models de conjugació: - Primera conjugació: l infinitiu acaba en ar, posar, cuinar. - Segona conjugació: l infinitiu en er o re, voler, traure. - Tercera conjugació: l infinitiu acaba en ir, florir, extingir. Segons com es conjuguen, els verbs poden ser regulars, irregulars o defectius. 3

-Els verbs regulars mantenen en cada conjugació la mateixa arrel i les mateixes desinències que els models de la primera, segona o tercera conjugació.

4 -Els verbs regulars mantenen en cada conjugació la mateixa arrel i les mateixes desinències que els models de la primera, segona o tercera conjugació. -Els verbs irregulars presenten les modificacions següents: -Arrel diferent: eixir isc, ixes, ix. -Desinències diferents : traure trac, traus, trau. - Distinta arrel i distintes desinències: ser sóc, ets, és. -Els verbs defectius són aquells als quals els falten algunes o moltes formes en la conjugació: nevar només es conjuga en la tercera persona del singular. 4

5 5

6 6

7 7

8 Verbs irregulars anar vaig anant anat vas va anem aneu van estar estic estant estat estàs està estem esteu estan ser sóc sent estat ets és som sou són haver he havent hagut has ha hem heu han poder puc podent pogut pots pot podem podeu poden 8

9 voler vull volent volgut vols vol volem voleu volen saber sé sabent sabut saps sap sabem sabeu saben fer faig fent fet fas fa fem feu fan dir dic dient dit dius diu diem dieu diuen tenir tinc tenint tingut tens té tenim teniu tenen 9

10 venir vinc venint vingut véns ve venim veniu vénen viure visc vivint viscut vius viu vivim viviu viuen -L accent diacrític: L accent diacrític serveix per a diferenciar dues paraules que s escriuen igual però tenen significats diferents. Algunes paraules porten accent diacrític per a distingir-les d altres que sonen i s escriuen igual però que tenen significat diferent. PARAULES MONOSÍL LABES AMB ACCENT DIACRÍTIC Paraules amb accent Paraules sense accent És Verb ser: ell és alt. Es Pronom: ella es diu Maria. Sóc Verb ser: jo sóc de Sueca. Soc Nom (tronc de l arbre): el soc està sec. Són Verb ser: ells són suecans. Son Possessiu (el seu), nom (acte de dormir): son pare té molta son. Té Verb tindre: Emma té 2 anys. Te Nom (infusió): vols te o café? Déu Nom o susbstantiu: Neptú és el Deu Numeral (10): falten deu dies. déu del mar dels romans. Mòlt Adjectiu: he comprat café mòlt. Molt Adverbi: m agrada molt. Què Interrogatiu: què compres? Que Conjunció: la xiqueta que canta. Mà Extrem del braç: agafa m la mà. Ma Possessiu (la meua): ma tia riu molt. Sí Adverbi d afirmació: Joan va dir que sí. Si Condicional o nom (nota musical): si pots, toca la nota 10

11 Més Bé Adverbi de quantitat: vindràs més sovint? Adverbi de manera: t ha quedat molt bé. Mes Be si. Nom (període de temps): el mes de gener fa fred. Nom ( corder, lletra b): El be diu be. Nét Nom: al seu nét li diuen Toni. Net Adjectiu: has de vindre net i polit. Sòl Món Nom (terra): aquest sòl és bo per al cultiu de l arròs. Nom del nostre planeta: el nostre món és meravellós. Sol Nom (astre, nota musical), adjectiu ( a soles): Vicent mira el sol tot sol. Mon Possessiu ( el meu): mon pare treballa molt. Pèl Nom(cabells): el pèl de la barba. Pel Contracció (per + el): me l vaig trobar pel carrer. Ós Nom (animal mamífer): l ós polar viu a la zona àrtica. Ús Nom (utilització): normes d ús de la piscina. Os Us Nom (peça de l esquelet): el gos rosega un os. Pronom feble (segona persona del plural): ja us ho confirmaré. -L apòstrof: L apòstrof ( ) és un signe gràfic que s usa per a marcar que suprimim una vocal.es poden apostrofar els articles el i la, la preposició de i els pronoms febles. Els articles el i la preposició de s apostrofen davant d una paraula que comença per vocal o h: l esmorzar, l esperança, d Isidre. Els articles el i la i la preposició de no s apostrofen davant de paraules que començen per i-, u-, hi-, hu- que fan de consonant: el iaio, la iaia. L article femení la no s apostrfa davant d una paraula que comença per i-,u-, o hi-, hu- àtones : la història. -La contracció: Els articles el i els, en contacte amb a, de, per i ca es contrauen: al, als, del,dels, pel, pels, cal i cals. Si l article es pot apostrofar amb la paraula següent no forma la contracció: vaig cap a l esquerra, vaig al cine. 11

12 -El guionet: El guionet (-) s usa en les paraules compostes en aquests casos: Quan la primera paraula acaba en vocal i la segona comença per r-, s-, o x-: para-xocs. Si la primera paraula és un punt cardinal: sud americà. Quan la primera paraula porta accent: despús- ahir. En els numerals entre la desena i la unitat i entre la unitat de centena i la paraula cents, centes: trenta-sis, quatre-cents. En les onomatopeies: ding dong. -El còmic: Taller d escriptura. 12

Documentos relacionados

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35