Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Transcripción

1 DOCUMENT DE REFERÈNCIA Identificació de l expedient Pla d ordenació urbanística municipal de Corbins (expedient: U08/377). Objecte L objecte del present document de referència és determinar l abast de l informe de sostenibilitat ambiental als efectes que determina l article 115 del Reglament de la Llei d urbanisme i l article 9 de la Llei 9/2006, d avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Antecedents 1. El 30 de setembre de 2008 l Ajuntament de Corbins va sol licitar als Serveis Territorials del a Lleida, el document de referència sobre el Pla d ordenació urbanística municipal (POUM). 2. L Oficina Territorial d Avaluació Ambiental ha realitzat consultes a les administracions públiques següents: Agència Catalana de l Aigua, Oficina de Canvi Climàtic, Àrea de Medi Natural, Direcció General de Qualitat Ambiental, Departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Direcció General d Arquitectura i Paisatge, Direcció General d Habitatge, i Departament de Cultura. S han integrat les aportacions genèriques de l Agència Catalana de l Aigua i del Departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural. I. Determinació de l abast i el nivell de detall de l ISA i de la integració dels factors ambientals en el POUM. A) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l àmbit del Pla a.1) Descripció dels aspectes i elements ambientals significatius en l àmbit del Pla. L ISA preliminar inclou la descripció dels principals aspectes ambientals del terme municipal de Corbins, entre els quals destaquen els següents: Existència de l Aiguabarreig Segre Noguera Ribagorçana, espai protegit pel PEIN, la Xarxa Natura 2000 (LIC i ZEPA) i el Catàleg de boscos d utilitat pública. Existència de diversos Hàbitats d Interès Comunitari. 1

2 Existència d arbredes i alguns arbres aïllats (pi de Maials i pi del Queco) amb elevat valor paisatgístic i ambiental. Importància ambiental de la vegetació natural situada en els límits de finca, zones abruptes... Situació de vulnerabilitat de part del terme en relació amb la contaminació de nitrats. Existència de 2 vies pecuàries (camí del Coll del Rei i cordel d Albesa a Vilanova de la Barca). Alta capacitat i baixa vulnerabilitat del municipi enfront de la contaminació atmosfèrica (partícules, SO 2, NO x i CO). a.2) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l àmbit del Pla, establerts per la normativa vigent i instruments de planejament de rang superior. L ISA preliminar indica que en base als principis de sostenibilitat generalment acceptats i reconeguts en multitud de tractats, declaracions i legislacions internacionals, i concretament en els articles 3 i 9 de la Llei d urbanisme, on es defineixen els principis generals de l actuació urbanística, s estableix que l exercici de les competències urbanístiques ha de garantir l objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. D altra banda, l apartat 1.6 de l avanç de planejament justifica l adequació del POUM a les determinacions del Pla territorial parcial de Ponent. a.3) Objectius i criteris ambientals adoptats en el Pla. L ISA preliminar es refereix als objectius ambientals següents: Compactació de l assentament urbà. Optimització dels teixits urbans existents. Adopció de densitats raonablement altes. Assignació flexible i mixta dels usos del sòl. Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl. Ús eficient i reutilització del sòl i altres recursos naturals. Prevenció de totes les formes de contaminació. Prevenció de riscs naturals i tecnològics. Permeabilització i desfragmentació del territori. Conservació de la biodiversitat i el patrimoni en general. Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística dels ambients. Foment de la construcció sostenible. Reducció i valorització dels residus. B) Justificació ambiental de l elecció de l alternativa d ordenació proposada L ISA preliminar valora 4 escenaris de creixement que comporten, respectivament, la creació de 105, 128, 300 i 545 habitatges. L opció adoptada pel POUM se situa en la part alta de les previsions (uns 400 habitatges) i l ISA preliminar la justifica en base a la posició de Corbins en el sistema urbà de Lleida. 2

3 Pel que fa a la localització dels nous sectors de creixement, l ISA es decanta per combinar l emplenament de buits urbans amb la creació de nous sectors urbanitzables, enfront d alternatives extremes més dificultoses de dur a terme i menys flexibles. Igualment, en el cas de la tipologia dels nous creixements s opta per l adopció d una densitat mitjana (31-65 hab/ha) que eviti els impactes ambientals derivats d una baixa densitat edificatòria i alhora els impacte socials i paisatgístics de l adopció d altes densitats en el nucli de Corbins. En el cas de la ubicació dels sectors industrials, l ISA indica que s ha valorat les preexistències, la direcció dels vents dominants i la proximitat relativa al nucli. C) Valoració de l ISA preliminar Valoració dels objectius i criteris adoptats pel Pla A més dels objectius i criteris adoptats considerats en l ISA preliminar, l ISA s ha de referir als objectius i criteris del catàleg del paisatge de les Terres de Lleida, i a la coherència del POUM respecte aquests criteris, d acord amb l establert en l apartat II del document de referència. Valoració de les alternatives Les alternatives incloses en l ISA preliminar es refereixen a qüestions teòriques relacionades amb el model de planejament, sense entrar a valorar propostes concretes divergents pel que fa a la ubicació i mida dels sectors, les alternatives de zonificació del sòl no urbanitzable... Tot i això, pel que a l ordenació dels espais residencials i industrials, l alternativa proposada es considera força correcta, tenint en compte el planejament vigent en el moment de redacció de l avanç de planejament. Tanmateix, s aprecien algunes qüestions, sobretot relacionades amb la dimensió dels sectors i amb la compatibilitat d usos en zones col lindants (veure apartat II del document de referència), que han de conduir a la formulació de noves alternatives o a la modificació de l alternativa proposada. D altra banda, les alternatives de zonificació del sòl no urbanitzable s haurà d ajustar a l establert en l apartat II d aquest document de referència. 3

4 II. Valoració ambiental de les característiques bàsiques de la proposta d ordenació SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D ORDENACIÓ CREIXEMENT RESIDENCIAL Consideracions Els sectors residencials previstos pel POUM (amb l excepció dels sectors del Pla de Gibillí que ja són vigents) s ajusten a les lògiques de compacitat urbana i mobilitat sostenible i s ubiquen de manera exclusiva en el sòl de protecció preventiva del Pla territorial parcial de Ponent. Pel que fa a l ocupació, l apartat 1.6 de l avanç de planejament indica que el POUM preveu un creixement lleugerament superior a l admès pel Pla territorial de Ponent que és, d acord amb l avanç, de 14,18 hectàrees. Tanmateix, l avanç de planejament comptabilitza 44,6 hectàrees d àrea urbana existent, quan de l establert en l article 3.7 de les normes del Pla territorial (que defineix l àrea urbana existent com a els sòls consolidats o urbanitzats en la data d aprovació definitiva del Pla territorial parcial), així com de les dades del mateix avanç de planejament, se n dedueix una àrea urbana existent substancialment inferior (unes 30 hectàrees). Aquesta àrea permetria una expansió d unes 11 hectàrees que ja es cobririen amb el sòl urbanitzable aprovat. En aquest sentit es considera convenient reduir els sectors de creixement residencial previstos en l avanç de planejament o sotmetre la proposta a la valoració del Programa de Planificació Territorial. GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s aprova definitivament el Pla territorial parcial de Ponent. CREIXEMENT INDUSTRIAL L avanç de planejament manté la previsió d un sector industrial de dimensions considerables que actualment s està tramitant mitjançant una modificació de normes subsidiàries. El sector, que es justifica per la inclusió de Corbins dins del sistema urbà de Lleida i per la proximitat respecte la seva variant nord, s ubica a la vora de la C-12 i del sector industrial existent en el Pla de Gibillí. L àmbit del sector inclou un fragment de sòl previst com a sòl de protecció especial pel Pla territorial de Ponent que haurà de rebre un tractament adequat a l establert en aquest Pla. D altra banda, existeixen alguns vessants amb vegetació natural que juguen un paper important en el manteniment de la biodiversitat. En aquest sentit caldrà evitar desmunts que alterin tant els hàbitat existents com la morfologia del terreny on es situen i garantir la seva 4

5 permanència com a espais lliures. També, cal tenir en compte que el sector s ubica en continuïtat respecte l àmbit de la urbanització de caràcter residencial prevista en el Pla de Gibillí i, per tant, cal garantir que la tipologia industrial prevista resulta compatible amb els usos residencials. En concret, cal evitar la implantació en el sector d aquelles activitats industrials afectades per la legislació d accidents greus. De totes maneres, atès que la urbanització prevista encara no es troba desenvolupada i, a més, no s ajusta a les lògiques de compacitat urbana i mobilitat sostenible, es recomana canviar l ús del sector de residencial a industrial o logístic. PATRIMONI NATURAL, BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I QUALITAT DEL PAISATGE ESPAIS PROTEGITS Elements a destacar Consideracions ESPAI DE LA XARXA Cal que el POUM adopti, en l àmbit de l Aiguabarreig NATURA 2000, DEL PEIN I Segre Noguera Ribagorçana, una regulació DE L INVENTARI DE ZONES específica per tal de protegir els ecosistemes de la HUMIDES DE CATALUNYA. zona. Aiguabarreig Segre Noguera Ribagorçana (ES : LIC i ZEPA). Cal tenir en compte que l espai disposa d un Pla especial de delimitació que concreta els límits de l espai i que inclou unes determinacions de caràcter normatiu que, d acord amb el mateix pla especial, s han d incorporar en els plans urbanístics que incideixin sobre el seu àmbit territorial. L ISA haurà de justificar l adequació del text normatiu del POUM a les determinacions del Pla especial de delimitació de l Aiguabarreig Segre Noguera Ribagorçana, així com a les directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (Annex 8 de l acord GOV/112/2006: II.9.1 i II.9.2). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa, Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana i Serra del Montsec. Març de

6 ESPAIS FORESTALS - Espais forestals de titularitat pública: o Pla de la Portella (Elenc 3095). o Ribes de la Noguera Ribagorçana (Elencs 1057 i 1058). - Altres espais forestals SOL DE PROTECCIÓ ESPECIAL DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT. Directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (annex 8 de l acord de govern GOV/112/2006, de 5 de setembre). Llei 12/1985, de 13 de juny, d espais naturals. Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s aprova el Pla d espais d interès natural. Inventari de zones humides de Catalunya. El municipi compta amb alguns espais forestals que juguen un paper fonamental en el manteniment de la biodiversitat en el municipi. El POUM ha de garantir la conservació d aquests espais i promoure n la correcta gestió. En aquest sentit, cal que aquells espais que tenen caràcter forestal d acord amb l establert en l article 2 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, es regulin mitjançant una qualificació adequada a la legislació vigent en la matèria. D altra banda, cal tenir en compte que l article 22.2 de la Llei forestal de Catalunya estableix que els terrenys forestals declarats d utilitat pública o protectors han d ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d especial protecció Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Llei 43/2003, de 21 de novembre, de la forest (modificada per la Llei 10/2006, de 28 d abril). D acord amb l avanç de planejament, els paràmetres especificats en l article 2.6 del Pla territorial de Ponent s establiran com a bàsics en la redacció de les normes d ordenació del POUM. En tot cas, cal tenir en compte que els plànols del Pla territorial assenyalen els límits dels diferents tipus de sòl a escala 1: i aquests límits són poc precisos i per tant el POUM podrà de precisar-los d acord amb el previst en l article 2.4 del Pla territorial. GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s aprova definitivament el Pla territorial parcial de Ponent. ESPAIS AGRARIS D acord amb els criteris del Departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural l ISA ha d incloure un anàlisi de la situació actual agrària de tot el terme municipal, tenint en compte els elements següents: Superfícies, conreus principals, edafologia del sòl, disponibilitat d aigua, grau de contaminació del sòl. Infraestructures agràries existents (camins, regs, etc.) Inversions en infraestructures en els últims 30 anys. Si el terme municipal han estat objecte de concentració parcel lària en els últims 30 anys o ho és en l actualitat. 6

7 L ISA descriurà i valorarà els efectes del pla sobre explotacions agràries i ramaderes afectades, amb especial menció a les explotacions ecològiques, de producció integrada. També cal especificar si el Pla afecta a denominacions d origen, indicacions geogràfiques, marques de qualitat, denominacions geogràfiques i especialitats tradicionals garantides. L ISA haurà de referir-se al tractament que rebran les infraestructures agràries existents (camins, regs, etc) i al seu programa de recuperació i manteniment. MOVIMENTS DE TERRES La regulació dels moviments de terres s ha d harmonitzar amb les determinacions del Decret 396/2006, de 17 d octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s efectuïn amb aportació de terres procedents d obres de la construcció (DOGC núm. N4.748, de ). VIES PECUÀRIES D acord amb l ISA preliminar el terme municipal de Corbins és travessat per dues vies pecuàries (camí del Coll del Rei i cordel d Albesa a Vilanova de la Barca). L ISA ha d especificar el tractament que rebran les vies pecuàries del terme municipal. En qualsevol cas, la regulació haurà de ser coherent amb la legislació sectorial vigent en la matèria. Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. PERMEABILI TAT ECOLÒGICA La regulació de sòl no urbanitzable hauria de evitar la instal lació d elements que poden alterar la permeabilitat ecològica (tanques, murs...), sempre que la seva instal lació no estigui convenientment justificada. En tot cas, cal evitar la instal lació d elements barrera en aquells casos en que s afecta a la connectivitat ecològica i no s han previst mesures per mitigar-ne l impacte de manera adequada. Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Departament de Medi Ambient, octubre de PAISATGE La regulació de sòl no urbanitzable hauria d evitar la instal lació d elements amb elevat impacte paisatgístic o preveure mesures per reduir l impacte visual en el cas que la seva ubicació estigui convenientment justificada. Igualment la normativa del POUM hauria de garantir l adequació paisatgística dels nous creixements residencials i també mesures per tal de minimitzar els efectes visuals del sector d activitat. Cal que l ISA es refereixi a com s han incorporat en la normativa i en la zonificació del POUM els aspectes següents: Principals directrius del catàleg de paisatge de les Terres de Lleida. Itineraris paisatgístics, els elements de valor estètic, històric... del terme municipal de Corbins. 7

8 Àrees amb valors especials a protegir, àrees de foment de la gestió i àrees susceptibles d accions de gestió identificades pel catàleg dins del terme municipal. CICLE DE L AIGUA REGULACIÓ SISTEMA HIDROLÒGIC DEL Consideracions L ISA ha d incloure els resultats obtinguts del document IMPRESS que afectin al terme municipal de Corbins. Aquest document es troba disponible a Planificació ---- Directiva Marc de l Aigua ---- IMPRESS En especial es realitzarà un inventari de masses d aigua (superficials/subterrànies) existents al terme municipal, indicant el seu estat ecològic per trams. Qualsevol actuació que pugui afectar a aquestes masses d aigua haurà d adoptar mesures per a assolir el bon estat ecològic abans del 22 de desembre de D altra banda, l ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents: Cal adjuntar un inventari de les lleres públiques i assenyalar el seu traçat. Els béns que integren el domini públic hidràulic són els definits per l article 2 del RDPH; d altra banda la definició de llera apareix en el punt 2 del RD9/2008, d 11 de gener. Cal tenir en compte que el domini públic no computarà a efectes del repartiment de càrregues i beneficis. Les obres o actuacions en zona de Domini Públic Hidràulic requereixen autorització prèvia de la CHE. Cal respectar l establert a l article 126 del RDPH (RD 849/1986, d 11 d abril). La obres o actuacions en lleres de domini privat s adequarà al que estableix l article 5.2 del RDPH. D acord amb el punt 3 del RD 9/2008, els marges dels terrenys que llinden amb les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal: a) una zona de servitud de 5 m d amplada per a ús públic b) a una zona de policia de 100 m d amplada a la qual es condicionarà l ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin Les obres o actuacions en la zona de policia de les lleres públiques han de tenir en compte el punt 5 del RD9/2008 i l article 78.1 del RDPH. Qualsevol obra o actuació en la zona de servitud (5 m) haurà d adequar-se al punt 4 del RD9/2008. Amb caràcter general 8

9 aquesta zona haurà de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment. En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals...) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà tenir en compte el document tècnic redactat per l ACA Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d infraestructures que interfereixen amb l espai fluvial. El punt 6 del RD 9/2008 defineix les zones inundables. Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d inundabilitat d àmbit local, aprovat per l ACA. Reial Decret 879/1986, d 11 d abril, pel qual s aprova el Reglament del Domini Públic Hidraúlic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d agost, d aigües. Reial de Decret 9/2008, d 11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic. Criteris d intervenció en espais fluvials de l Agència Catalana de l Aigua. Març de Recomanacions tècniques per al disseny d infraestructures que interfereixen amb l espai fluvial (ACA). Juny ABASTAMENT L ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents: Descripció gràfica - escrita de la xarxa actual (incloent concessió d aigües) i de les noves propostes del Planejament. Avaluació de les necessitats d aigua per al creixement previst pel POUM (residencial, industrial, ramader, agrícola, recreatiu). L estudi es realitzarà d acord amb les dotacions d abastament, industrials... del Pla Hidrològic de la Conca de l Ebre. Justificació del grau de suficiència de l actual infraestructura en alta, incloent especialment, el balanç d aigua (aportacions internes + reutilització + aportacions externes = consum total + pèrdues xarxa), amb els consums anuals actuals i els previstos. SANEJAMENT En cas de problemes en l abastament cal definir alternatives viables. L ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents: Especificació de la xarxa separativa: residuals domèstiques, residuals industrials (que en principi, haurien de preveure una depuració pròpia i independent de les domèstiques) i pluvials. Anàlisi de la infraestructura actual (justificació del grau de suficiència d aquesta envers el nou creixement planificat, producció prevista i qualitat de les aigües residuals) i de les previsions d actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Cal justificar que el retorn de les pluvials no originarà afeccions a tercers. 9

10 Justificació de l adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i al PSARU Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament. Acord de 20 de juny de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual s aprova el Programa de sanejament d aigües residuals urbanes RISCS NATURALS L ISA haurà d incloure un mapa de riscos naturals de l àmbit (article 15 de la Llei 8/2007 del sòl). Elements a destacar INUNDABILITAT Avingudes de la Noguera Ribagorçana. Consideracions l ISA haurà de justificar la compatibilitat dels creixements urbanístics amb l establert a l article 6 i a les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d Urbanisme. En cas que per demostrar la compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d inundabilitat de detall, se seguirà l establert a la Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d inundabilitat d àmbit local. L estudi serà en règim permanent gradualment variant (HEC-RAS o similar), excepte que es justifiqui que càlculs més senzills (fórmula de Manning,etc.) siguin suficients. En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte el transport de sediments. L estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l arxiu executable HEC-RAS) i tindrà una definició mínima 1:500. Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d Urbanisme. Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d inundabilitat d àmbit local. ACA, març de QUALITAT DE L ÀMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LLUMINOSA L ISA ha de especificar com es resolen els diferents aspectes de qualitat ambiental. Es recomana la redacció d unes ordenances annexes adequades a les necessitats de protecció del municipi i la legislació sectorial vigent. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA L ISA haurà de justificar l adequació del planejament a les diferents zones de sensibilitat acústica que figuren en el mapa de capacitat acústica elaborat pel DMAH amb els criteris de la Llei 16/2002, o a les diferents zones que figurin en el mapa se sensibilitat acústica de l Ajuntament, en el cas que aquest 10

11 Generalitat de Catalunya l hagi aprovat. L ISA s ha de referir a l existència de zones d especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zones acústiques de règim especial (ZARE), declarades per l Ajuntament, o a aquelles zones que malgrat no hagin estat declarades ZEPQA i ZARE per l Ajuntament s ajusten a les característiques necessàries per la seva declaració, d acord amb l establert en la Llei 16/2002. L ISA justificarà la compatibilitat dels usos en els àmbits que limiten amb aquestes zones i es referirà a les mesures plantejades en el marc del POUM per tal de mantenir o millorar (segons el tipus de zona) les condicions acústiques en aquestes zones. En el cas que s hagin elaborat els plànols de vulnerabilitat i capacitat referents a la contaminació acústica, cal incorporar-los en els plànols d informació de la proposta, d acord amb l establert a l article 72 del Reglament de la Llei d urbanisme. Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l elaboració dels mapes de capacitat acústica. Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l Ambient Atmosfèric. Decret 199/1995, de 16 de maig, d aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica. Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l Ambient Atmosfèric. Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l Ambient Atmosfèric. CONTAMINACIÓ LLUMINOSA Caldrà adoptar una zonificació lluminosa coherent amb el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya i amb la legislació vigent en la matèria. Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la protecció del medi nocturn. 11

12 GESTIÓ DE RESIDUS I ACTIVITATS RAMADERES L ISA preliminar té en compte la situació de risc de contaminació per nitrats en aquest municipi. L ISA s ha de referir a la possibilitat que té el planejament d incidir en aquest aspecte i, si s escau, preveure les mesures pertinents per tal de minimitzar aquest tipus de contaminació. El POUM ha de contenir les determinacions corresponents dins el sistema d equipaments o de serveis tècnics que estableixin les reserves de sòl necessàries per a l execució de les instal lacions de residus previstes, d acord amb la legislació vigent, i ha de qualificar com a serveis tècnics ambientals les instal lacions per a la gestió de residus existents. Pla d acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen les zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació d aigües per nitrats Decret 220/2001, d 1 d agost, de gestió de dejeccions ramaderes. Reial Decret 324/2000, de normes bàsiques d ordenació de les explotacions porcines Ordre de 22 d octubre de 1998 del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen. Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s aprova el text refós de la Llei d aigües. Identificació de l Administració pública i públic interessat als quals l Ajuntament ha de demanar consulta durant el període d exposició pública: a) Administració pública Agència Catalana de l Aigua Patrimoni Cultural Arquitectura i Paisatge Consell Comarcal Departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural Direcció General del Medi Natural del Direcció General d Urbanisme b) Públic interessat Ipcena Altres entitats ecologistes dedicades a la defensa del medi ambient en aquest àmbit territorial. 12

13 Fonaments de dret Llei 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Disposició transitòria 6a de la Llei d urbanisme. Article 115 del Reglament de la Llei d urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol). Lleida, 9 d octubre de 2008 El tècnic de l OTAA La cap de l OTAA Ramon Rebordosa i Poca Leticia Cortí Barberà 13