Primacia del Dret de la Unió Europea i la seva projecció en l ordenament jurídic de l Estat compost. 14 de juliol 2017

Transcripción

1 Primacia del Dret de la Unió Europea i la seva projecció en l ordenament jurídic de l Estat compost 14 de juliol 2017

2 Primacia a la UE: La primacia del Dret de la UE és un principi de construcció jurisprudencial del TJ amb origen a la Sentencia Costa c. ENEL de 15 de juliol de 1964 que juntament amb la Sentencia Van Gend en Loos de 5 de febrer 1963 (efecte directe) fonamenten el Dret de la Unió com ordenament jurídic autònom.

3 La declaració relativa a la primacia Declaració (nº 17) annexa al Tractat de Lisboa 2007 La Conferencia recorda que d'acord amb una jurisprudència reiterada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, els Tractats i el Dret adoptat per la Unió sobre la base dels mateixos prevalen sobre el Dret dels Estats membres, en les condicions establertes per la citada jurisprudència». La Conferencia decideix incorporar el Dictamen del Servei Jurídic del Consell sobre la primacia de 22 de juny de 2007.

4 Dictamen del Servei Jurídic del Consell, sobre la primacia precisa que: «Resulta de la jurisprudència del Tribunal de Justícia que la primacia del Dret comunitari és un principi fonamental del Dret comunitari. Segons el TJ aquest principi és inherent a la naturalesa específica de la Comunitat Europea. En el moment de la primera sentencia d aquesta jurisprudència constant (Costa ENEL de 15 de juliol de 1964) el Tractat no contenia cap menció a la primacia. [...] El fet que el principi de primacia no estigui inclòs en el futur Tractat no modifica en absolut l existència d aquest principi ni la jurisprudència vigent del Tribunal de Justícia.

5 Primacia del Dret de la Unió respecte al dret dels Estats: principi configurat per la jurisprudència del TJ Sentencia Flamino Costa / ENEL de 15 de juny 1964 (Doctrina: condició existencial Comunitat Europea) Sentencia Simmenthal (II) de 9 de març de 1978 (obligació dels jutges nacionals) Sentencia Internationale Handelsgesellschaft de 17 de desembre de 1970 (afectació al text constitucional dels Estats membres: drets fonamentals)

6 Sentència Flamino Costa / ENEL de 15 de juny 1964 Qüestió prejudicial, un tribunal italià va preguntar al TJ si la Llei italiana de nacionalització del sector de la producció i distribució d'energia elèctrica era compatible amb determinades normes del Tractat CEE. El Tribunal de Justícia va formular la doctrina de la primacia del Dret comunitari, que es basa en la naturalesa específica de l ordenament jurídic comunitari que obliga a la seva aplicació de manera uniforme a tots els Estats membres.

7 Doctrina del principi de primacia Atesa la naturalesa específica de les Comunitats Europees (ara, UE) Degut al caràcter obligatori de les normes de dret derivat (art. 288 TFUE) D acord amb el compromís de cooperació lleial en el compliment dels Tractats i dret derivat, ja que els Estats s han d abstenir de mesures susceptibles de posar en perill la realització dels objectius dels Tractats ( art. 4 TUE) Els Estats han acceptat l aplicació del Dret UE sense discriminació basada en la nacionalitat dels particulars ( art. 18 TFUE).

8 Sentència Simmenthal (II) de 9 de març de 1978 Qüestió prejudicial sobre les conseqüències de l aplicació de la sentencia anterior que suposava el retorn de drets indegudament percebuts que suposaven una contradicció que requeria del plantejament d una qüestió d inconstitucionalitat davant el TC. Efectes de la primacia: la inaplicació de la norma estatal incompatible amb la norma de la Unió; -tant si és anterior com posterior a la norma de la Unió; -l òrgan judicial no ha d esperar a que la norma interna incompatible sigui derogada, ni ha de plantejar la qüestió de constitucionalitat; -el jutge de l assumpte ha d excloure la norma interna incompatible i aplicar la norma de la Unió ( desplaçament)

9 Control difús de la compatibilitat de la llei estatal amb el Dret de la Unió El Dret de la Unió confereix als jutges el poder d inaplicació de la llei estatal i substitució per la norma de la Unió, malgrat que no es disposi d aquesta facultat d acord amb el Dret intern (FJ 21 Simmenthal II i Sentencia Ford Espanya de 22 de juny de 1989). (...) el juez nacional encargado de aplicar, en el marco de su competencia, las disposiciones del Derecho comunitario, está obligado a garantizar la plena eficacia de dichas normas dejando, si procede, inaplicadas, por su propia iniciativa, cualesquiera disposiciones contrarias de la legislación nacional, aunque sean posteriores, sin que esté obligado a solicitar o a esperar la derogación previa de éstas por vía legislativa o por cualquier otro procedimiento constitucional. (FJ 21). No cal demanar o esperar la prèvia eliminació per via legislativa o per qualsevol altre procediment constitucional ( FJ 24 a 26 Simmenthal). Si es reconeguessin efectes jurídics incompatibles amb el Dret de la Unió equivaldria a negar el caràcter efectiu dels compromisos assumits pels Estats i posaria en qüestió les bases de la Comunitat.

10 Sentència Internationale Handelsgesellschaft, 17 de desembre 1970 Qüestió prejudicial en relació a un Reglament comunitari sobre certificats d exportació i garanties en el mercat dels cereals per considerar que era contrari als principis de llibertat d acció i de disposició, de llibertat econòmica i de proporcionalitat. Es parteix de que el Dret del Tractat sorgeix d una font autònoma que per la seva naturalesa no se li pot oposar cap norma de Dret estatal. L al legació de vulneració de drets fonamentals o principis d una estructura constitucional no poden afectar la validesa d una acte de la Comunitat. S hauria d examinar que no s hagi infringit una garantia anàloga inherent del Dret Comunitari. L observança del drets fonamentals es part integrant dels principis generals del Dret, el respecte dels quals garanteix el Tribunal de Justícia. Aquests drets s inspiren en les tradicions constitucionals comuns als Estats membres STJUE: Tanja Kreil 11 gener 2000; Seda Kücükdeveci 19 gener 2010; Aziz Melki 22 juny 2010; Stefano Melloni 26 febrer 2013; A i B 11 setembre 2014, etc.

11 S aplica tant al dret originari (Tractats ) com al derivat ( Reglament, directives, decisions) sobre qualsevol disposició estatal. Efectes primacia: Inaplicació: Quan la disposició europea té efecte directe clar, la conseqüència és inaplicació de la norma interna. Interpretació conforme: -Pot suposar la transformació europea del sentit de la norma estatal, es confirma l aplicació de la norma interna però amb un sentit diferent. -Creació judicial de normes que conformen els ordenaments estatals al comunitari. -Límits: no es pot realitzar si no hi ha norma de dret intern en aquesta matèria (Francovich 1991) i els principis generals del dret (legalitat penal, seguretat jurídica, irretroactivitat).

12 Dimensió Constitucional del principi de primacia comunitària Article 93 CE: Mitjançant una llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels quals s atribueixi a una organització o a una institució internacional l exercici de competències derivades de la Constitució. Article 95 CE 1. La celebració d un tractat internacional que contingui estipulacions contràries a la Constitució exigirà la revisió constitucional prèvia. 2. El Govern o qualsevol de les cambres pot requerir el Tribunal Constitucional perquè declari si aquesta contradicció existeix o no. Art CE Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o amb les normes generals del Dret Internacional.

13 Aplicació del principi de primacia Dret Europeu: incompetència del TC Inicialment el TC va negar caràcter constitucional al conflicte entre normes europees i normes internes: era un problema de legalitat ordinària, que correspon al jutge ordinari (doctrina Simmenthal II) STC 28/1991 (FJ 4). Resolució d antinòmies a nivell d aplicació ordinària. TC va considerar que ni l article 93 CE, ni el 96.1 CE, no convertien el Dret europeu en cànon de constitucionalitat de les normes o actes interns. El control era dels jutges ordinaris ( STC 28/91, FJ 5 i 6). El TC negava la seva competència sobre recurs d empara per vulneració preceptes de Dret comunitari (només s admeten lesions dels articles 14 a 30 CE) (STC 372/93; 265/94; 147/96; 45/96). Fins els anys 90, el Tribunal Suprem s havia declarat incompetent per aplicar primacia de les normes amb rang de llei (STS 30 nov i 8 d octubre 1992).

14 Canvi de criteri: Rellevància constitucional de l aplicació del Dret europeu El TC considera que cal controlar les garanties constitucionals del procediment de selecció en l aplicació del Dret, la garantia al dret fonamental de la tutela judicial efectiva (art. 24 CE). A partir de 2004, el TC canvia de criteri ( Dictamen 1/2004 ) i la qüestió prejudicial es converteix en la garantia comú del TJ i del TC en l aplicació uniforme del Dret europeu (STC 58/2004, FJ 10). Crítica al paral lelisme entre qüestió prejudicial i qüestió d'inconstitucionalitat (STC 194/2006) esdevindria un control constitucional del principi de primacia contrari al TJ i es desvirtuen els postulats Simmenthal.

15 De nou la Doctrina Simmenthal Diferencia entre qüestió inconstitucionalitat i qüestió prejudicial STC 78/2010 el jutge nacional no està vinculat de la mateixa manera: qüestió inconstitucionalitat: imprescindible per deixar sense aplicació una norma legal (obligada). qüestió prejudicial: no hi ha obligació de plantejar-la: Doctrina de l acte clar (Cilfit) : -qüestió idèntica a una altra ja plantejada i objecte de decisió -l aplicació del Dret europeu es d una evidencia que no hi hagi dubtes raonables sobre la solució de la qüestió STC 27/2013 TC segueix la doctrina del TJUE sobre qüestió prejudicial i doctrina de l acte clar. STC 145/2012 es reforcen les decisions del TJ, resum de la doctrina europea sobre el principi de primacia (FJ5)

16 Modificació Llei Orgànica del Poder Judicial S introdueix l art. 4 bis Els jutges i Tribunals aplicaran el Dret de la Unió Europea de conformitat amb la jurisprudència del TJUE.

17 La primacia del Dret de la Unió a l Administració Sentencia Fratelli Constanzo de 22 juny de Les obligacions del Dret comunitari s imposen a tots els poders públics, també a les administracions; -Tota administració pública té l obligació d aplicar el Dret de la Unió i de no aplicar les disposicions nacionals incompatibles, quan es donin els supòsits d efecte directe, com succeeix amb el jutge nacional. -Els particulars poden invocar allò establert al Dret de la Unió davant els òrgans jurisdiccionals, és perquè les obligacions s imposen a totes les autoritats dels Estats membres (apartat 30) STJUE Transportes Urbanos 2010 (Conclusions Advocat general Poiares Maduro)

18 Primacia administrativa a l ordenament jurídic intern Tribunal Suprem ha estat resistent a la seva admissió (STS 23 març 2012), malgrat que l esmenta. Dubtes: - el principi de legalitat aplicable l Administració: article CE; - manca de coincidència de conceptes jurídics risc correcta aplicació del dret europeu; -l Administració no disposa de la possibilitat de reenviament al TJ. Informe del Consell d Estat de 14 febrer 2008 (proposta de fer de filtre per casos d inaplicació) STC 145/ 2012: aplicabilitat de la doctrina Costanzo