Riu Siurana. Av. Prat de la Riba, 18 2n REUS tel

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Riu Siurana. Av. Prat de la Riba, 18 2n REUS tel"

Nicolás Miranda Escobar
hace 6 años
Vistas:

1 Riu Siurana Toll de la Cinteta, riu Siurana 13 de maig de 2018 Albert Ortega Roig Av. Prat de la Riba, 18 2n REUS tel

2 Alzinars i aigua a l'alta vall del Riu Siurana Observarem l'encara zona humida que es conserva del riu, des de les aportacions del riuet dels Gorgs i el barranc del Carcaix, passada la Febró fins a l'embassament, estarem als tolls de la Palla i de la Cinteta, a altres racons amb encant del riu i de la seva vall i visitarem les coves de les Tosques i una altra de nom incert. Sortirem a prop d'arbolí i baixarem per un feréstec i atapeït bosc d'alzines. És una matinal, que es pot fer una mica llarga, per tant, cal portar aigua i aliments. La distància és d'uns 13 km i el desnivell positiu d'uns 500 m. La dificultat física i tècnica és mitja-baixa, per a persones que estiguin habituades a caminar per la muntanya. La dificultat tècnica no presenta inconvenients més enllà dels obvis de caminar pel tram del riu on s'ha d'anar sortejant tolls i pedres, i el desnivell una mica pronunciat al baixar i pujar el cingle. Es recomana portar bastó i si en teniu, sabates impermeables, per si el riu presenta un cert cabal. Riu Siurana El seu primer alè el sentim al peu del Puig Pelat, bastió divisori de les conques del Glorieta, del Brugent i del Siurana. D'aquest últim el primer tram s'anomena Barranc de la Foradada i el seu comportament és de caràcter pluvial, exclusivament condicionat a les escasses pluges; a causa del subsòl càrstic el seu cabal és habitualment inexistent, la seva conca discorre direcció oest entre els Motllats i la Serra de la Mussara fins a arribar a la Febró on rep les aigües, quan plou, d'un modestíssim barranc de la Cova de la Vila que baixa pel nord des del Picorandan, en aquest punt s'anomena Riu Siurana. De tota manera el riu no disposarà d'aigües estables fins que no les rep uns tres quilòmetres avall per l'esquerra, del riu Gorg, que es forma a les pinedes entre la Mussara i els Castillejos i un quilòmetre més avall per la dreta, les del barranc del Carcaix, també dit de la Gritella, d'on ragen les aigües de la serra del mateix nom. Aquest és el tram bonic, humit i emblemàtic del riu Siurana fins que uns tres quilòmetres avall, desemboca a l'embassament, on s'interromp el curs fluvial en trasvassar-se les seves aigües al pantà de Riudecanyes. Detall de l'excursió Anirem per Arbolí i deixarem els cotxes al camí de les Solsides, poc abans del Mas de Salín, que s'agafa per la pista encimentada que puja a Sant Antoni i que ressegueix per damunt la part més vertical dels Cingles de Gallicant. D'allí mateix agafem un corriol que baixa fort per sota la cinglera, lloc de gran atractiu per als escaladors, poc després trobem una balma amb restes d'haver estat tancada i continuem avall per un magnífic i atapeït bosc d'alzines, ens creuem amb el barranc del Grau i la caseta de l'amador, l'únic habitant d'aquest lloc, i tot seguit el Toll de la Cinteta: ja som al riu Siurana. Anem riu avall uns 700 metres per arribar al Toll de la Palla, el lloc més atractiu i

3 adequat del riu per prendre un bany i també per aturar-se a esmorzar. Desfem el camí riu amunt fins a arribar de nou al toll de la Cinteta. Seguim amunt, a l'esquerra veurem les restes del Molí Paperer, com un gegant que guarda el riu al peu mateix del bosquet d'en Grau, que s'havia dedicat ocasionalment a la mòlta de gra, tot i que l'activitat principal era la fabricació de paper d'estrassa. Es conserva parcialment en peu fins a les finestres seriades del primer pis. Prosseguim vorejant pel riu, no hi ha camí i de vegades hem de saltar per pedres per no mullar-nos els peus, però val la pena. Trobem un altre toll bonic, no té nom però se'l mereix. Ja veiem a l'esquerra una mica alçat el Mas d'en Candi, travessem el riu i hi pugem, està al peu del camí ral que baixa de Siurana per sota del cingle, és un mas gran; al seu peu, tocant al riu, havia tingut un petit molí per a usos particulars, també tenia un forn de calç, davant de la casa hi ha l'era i una font, a la vora d'un teix. Hi trobem un artefacte que va construir l'amador anomenat carro-barca, amb el que va recórrer una part d'aquests mons. La propietat de la finca és de fa més de dos-cents vint-i-cinc anys de la família Bonet, de Cornudella. Seguim el camí ral per la dreta, és a dir riu amunt, després es converteix en sender i arribem al barranc de Carcaix, nom local, o barranc de la Gritella si mirem els mapes. Al seu aiguabarreig hi ha el Molí de l'esquirola, dedicat al cereal, l'edifici està sencer encara que envaït per la vegetació, diuen que encara té la sala de moles i el càrcol (algun dia m'encoratjaré per comprovar-ho), la bassa ha estat reomplerta de terra. Segons diuen els de Cornudella, aquest molí donava preferència als de Prades i els altres perdien el torn. Creuem el Siurana i el resseguim amunt, fins que poc després a la dreta agafem un corriol que ens remunta pels Cingles de Ribelles, després es converteix en camí, a l'esquerra deixem un sender que ens duria a la Gorguina, seguim amunt

per la dreta, fins a retrobar el camí de les Solsides, on quatre quilòmetres al sudoest hem deixat els vehicles. Ara ve el moment de visitar les coves.

4 per la dreta, fins a retrobar el camí de les Solsides, on quatre quilòmetres al sudoest hem deixat els vehicles. Ara ve el moment de visitar les coves. Després de recórrer un quilòmetre a la dreta trobem el grau del Bodro i ens tornem a endinsar al bosc baixant direcció al riu, als quinze minuts trobarem una cruïlla i anirem a l'esquerra fins a trobar l'indicador de la Cova Tosca, hem de remuntar una mica fins a tocar la paret de la cinglera i allí la podrem observar: és una gran balma de forma semicircular formada per l'acció erosiva de les aigües que han recobert les parets de pedra tosca, igual que una gran columna piramidal que hi ha a l'eix de la volta. Tornem fins al pal indicador i seguim cap a l'esquerra fins arribar a una altra cova de la qual és impossible assegurar el seu nom, ja que he trobat ressenyes que la bategen erròniament i els mapes no estan clars: cova del Cup, dels Cups, del Bodro, del cingle de Bodro, de la Tuïs, de les Monges i fins de Porta Lloret. El cert és que es troba al peu dels cingles de Bodro i l'abric de Porta Lloret però la cova d'aquest nom és una altra més amagada i difícil de visitar. Aquesta cova té una personalitat especial, la seva part externa està produïda per l'esfondrament de grans blocs de pedra que li donen una característica botànica diferent ja que hi ha un arbre dalt del rocam poc característic del nostre bosc: un til ler. A l'interior hi ha unes estances on solen descansar de dia alguns ratpenats. Continuem pel preciós corriol fins a arribar al Grau de Vincabrer per on tornem a remuntar fins a arribar de nou al camí de les Solsides. Al cap d'un quilòmetre arribem al cotxe, abans però passarem pel Mas de Salín, que fa pocs anys ha estat restaurat i convertit en casa rural i que fins aquí es preocupen de la conservació de la pista.

cat On també trobaràs notícies, informació de les nostres activitats,

5 Albert Ortega Roig Vols col laborar amb el GEPEC-EdC? Una manera ben fàcil es fer-te n soci o sòcia! Entra a On també trobaràs notícies, informació de les nostres activitats, xarxes socials i més coses O bé posa t en contacte amb la nostra secretaria: secretaria@gepec.cat

Documentos relacionados

RUTESPIRINEUS Rutes de muntanya, senderisme i excursions

RUTESPIRINEUS Rutes de muntanya, senderisme i excursions Rutes de muntanya, senderisme i excursions Llacs, rius i cascades Paisatges pintorescos Famílies i nens Rutes circulars Català El circ glacial granític més gran del Principat d Andorra Grau Roig, Parròquia