L Educació en xifres. Dades i indicadors educatius a la demarcació de Barcelona Curs

Transcripción

1 L Educació en xifres Dades i indicadors educatius a la demarcació de Barcelona Curs

2 Informe elaborat per l Observatori de Polítiques Educatives Locals Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre

3 ÍNDEX 1. Introducció Evolució de l alumnat en els darrers cursos Escolaritat a les etapes no obligatòries Educació infantil Educació secundària postobligatòria: Batxillerat i Cicles formatius de grau mitjà Cicles formatius de grau superior Resultats educatius

4 1. Introducció El present document fa un recull d'algunes de les principals dades i indicadors sobre els cicles educatius de règim general a la demarcació de Barcelona, tot excloent de l'anàlisi la ciutat de Barcelona, donades les seves particularitats. Les xifres que es presenten, corresponen a l'evolució dels darrers cursos escolars, des del en endavant i fins les darreres dades disponibles a l'estadística oficial actualment. El document s estructura en tres blocs: En primer lloc, es presenten les dades sobre l evolució de l'alumnat matriculat, a nivell agregat i també fent especial atenció al cas del sector públic per a cadascuna de les etapes educatives. La segona part del document se centra en la participació de la població a les etapes no obligatòries -l'educació infantil i l'educació postobligatòria: batxillerat i formació professional-. En el cas dels ensenyaments postobligatoris, a banda d'analitzar com ha evolucionat el percentatge de persones que s'hi matriculen, també s'ha realitzat un estudi de l'accés a les diferents tipologies d'ensenyaments des de la perspectiva de gènere. Finalment, s'analitzen alguns dels indicadors sobre resultats educatius tant a les etapes obligatòries -primària i educació secundària obligatòria- com a les etapes postobligatòries. 4

5 2. Evolució de l alumnat en els darrers cursos: algunes xifres Aquest apartat té com a objectiu reflectir les principals dades sobre l evolució de l alumnat a cadascun dels cicles del sistema educatiu al llarg dels darrers cursos. Xifres globals sobre l evolució de l alumnat Els gràfics 1 i 2 mostren l evolució del nombre d alumnes durant els darrers vuit cursos per als nivells educatius que van des de l educació infantil de primer cicle fins a batxillerat i cicles formatius, així com de la població de correspondència teòrica amb cadascuna de les etapes. Gràfic 1. Evolució de l alumnat en els darrers cursos Gràfic 2. Evolució de la població en els cicles del sistema educatiu a Barcelona Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d Idescat 5

6 A nivell agregat, durant aquest període, els alumnes matriculats als ensenyaments de règim general a la demarcació de Barcelona s han incrementat en persones, cosa que equival a un increment de pràcticament el 13%. No obstant, l evolució ha variat força segons l etapa educativa, en gran part com a conseqüència també d una diferent evolució de la població a cadascun dels trams. Així, en el cas de l educació infantil, especialment pel que fa al primer cicle, s'ha donat una disminució de l'alumnat, en una clara consonància amb l'evolució de la població de 0 a 2 anys, que també ha disminuït en els darrers anys. De fet, en el global de l'etapa infantil, s'observa que la caiguda d'infants escolaritzats és inferior a la baixada de l'estoc de població en aquest tram d'edat per gairebé tots els grups, amb l'excepció dels infants de menys d'un any que, com es veurà posteriorment, han disminuït lleugerament la seva taxa d'escolaritat. D altra banda, existeix un desfasament entre totes dues dades, ja que la població menor de tres anys comença a disminuir a partir del curs , però l esmentat curs i el següent, el nombre d infants matriculats a centres d educació infantil segueix creixent, i no és fins el curs , quan hi comença a haver una davallada. Així doncs, a banda del factor demogràfic, altres factors com el preu de l'oferta educativa i la situació sòcio-laboral de les famílies, semblen influir sobre la matriculació en aquesta etapa educativa. En el cas de les etapes educatives obligatòries, l'increment d'alumnat ha estat de persones, pràcticament un 17% més, xifra que coincideix amb l'increment de població experimentat en els trams d'edat dels 6 als 15 anys, que es correspon amb les edats teòriques d'aquestes etapes. Però on l'increment proporcional d'alumnat ha estat més alt, és en el cas de l'educació secundària postobligatòria i els cicles de formació professional de grau superior, amb un creixement de persones a nivell global, de les quals, la meitat s'han incorporat a la formació professional de grau mitjà. 6

7 El paper del sector públic Pel que fa a l evolució de l alumnat que assisteix a centres de titularitat pública, el gràfic 3 permet observar algunes característiques pròpies diferenciades de l'evolució global que s ha vist a l apartat anterior. Durant aquest període, el total d alumnat que cursa estudis al sector públic ha passat de a alumnes, això suposa un increment del 15,6%, és a dir, gairebé tres punts percentuals per sobre de l increment global que s'analitzava anteriorment. Aquesta evolució lleugerament desigual s'explica, en bona part, per la diferent evolució dels infants a l'educació infantil de primer cicle. Així, tot i que la xifra ha anat disminuint els darrers quatre cursos, encara se situa per sobre de la que hi havia al principi del període que s'analitza. Aquesta tendència no s'ha donat en el cas dels centres privats, on durant aquest període s'han perdut més de infants. Respecte a la resta d'etapes educatives, el creixement d'alumnat també ha estat per sobre del que s'ha donat en el sector privat, excepte en el cas de la formació professional de grau superior, on tres de cada quatre nous estudiants cursen programes oferts per centres privats. Gràfic 3. Evolució de l alumnat en el sector públic 7

8 Així doncs, les dades comentades anteriorment ens indiquen que la proporció d alumnat que assisteix a l escola pública en relació a l alumnat global ha seguit pujant en pràcticament tots els nivells educatius, tal i com reflecteixen la taula 1 i el gràfic 4. La taula 1, mostra l evolució dels percentatges d alumnat que assisteix a centres públics en els vuit darrers cursos. Com es comentava anteriorment, en pràcticament totes les etapes educatives aquest percentatge ha crescut. Sembla, no obstant, que aquesta tendència s'està alentint els darrers tres cursos. En el cas de l'etapa infantil dels tres als cinc anys, la tendència ha anat lleugerament a l'inrevés, tot i que el canvi percentual és molt petit. D altra banda, en el cas dels cicles formatius de grau superior es detecta una baixada continuada del percentatge d'alumnat que està cursant els estudis a centres públics. Taula 1. Evolució del percentatge de l alumnat que assisteix a l escola pública Ed. Infantil, de 0 a 2 anys 56,9% 60,8% 62,1% 63,8% 64,3% 63,7% 63,9% 63,8% Ed. Infantil, de 3 a 5 anys 70,0% 70,1% 70,8% 71,4% 71,0% 70,6% 69,6% 69,3% Ed. Primària 66,9% 67,8% 68,5% 69,2% 69,4% 69,5% 69,6% 69,3% ESO 62,3% 62,8% 63,2% 64,0% 64,6% 64,7% 64,9% 65,2% Batxillerat 70,0% 71,2% 71,8% 72,1% 72,8% 73,2% 73,1% 73,2% CFGM 74,8% 76,5% 77,4% 78,6% 79,6% 78,8% 78,5% 78,0% CFGS 81,8% 80,9% 81,0% 81,0% 80,3% 79,4% 78,0% 76,2% El gràfic 4 compara de manera més visual, la distribució de l alumnat per sectors de titularitat per al primer i el darrer curs escolar del període analitzat. 8

9 Gràfic 4. Comparativa percentatge de l alumnat que assisteix a l escola pública Aquestes xifres relatives a la distribució de l alumnat per sectors de titularitat, es veuen amb més detall a les taules de percentatge d'alumnat de cada curs que estudia al sector públic. Les xifres fan el recorregut des del curs al i permeten observar com s'han distribuït els estudiants entre els centres segons la seva titularitat. La fórmula que s utilitza és: alumnes al sector públic / alumnes totals al sistema educatiu. 9

10 Taula 2. Ed. Infantil. Evolució del percentatge de l alumnat escolaritzat a centres públics per edat Total 0 2 anys 56,9% 60,8% 62,1% 63,8% 64,3% 63,7% 63,9% 63,8% Menys d 1 any 59,4% 63,4% 64,8% 62,8% 64,0% 60,3% 61,7% 61,3% 1 any 57,9% 61,3% 61,9% 64,0% 63,9% 64,1% 63,7% 63,6% 2 anys 55,9% 60,1% 61,9% 63,9% 64,6% 64,1% 64,3% 64,3% Total 3 5 anys 70,0% 70,1% 70,8% 71,4% 71,0% 70,6% 69,6% 69,3% 3 anys 70,3% 70,4% 71,1% 71,9% 70,4% 69,9% 69,0% 69,1% 4 anys 70,1% 70,0% 71,0% 71,4% 71,6% 70,3% 69,8% 69,1% 5 anys 69,4% 70,0% 70,5% 71,0% 71,0% 71,4% 70,1% 69,7% En el cas de l'educació infantil de primer cicle, cal fer esment al paper rellevant del món local, ja que l'escolarització en el sector públic es fa majoritàriament a les escoles bressol municipals. Així, com mostra el gràfic 5, la majoria -fins al 91%- dels infants menors de tres anys escolaritzats al sector públic, ho estan a centres municipals, representant el 20% del total d'infants d'aquest tram d'edat. Tot i que les dades corresponen al darrer curs, aquesta distribució es manté amb mínimes variacions al llarg del període analitzat. 10

11 Gràfic 5. Distribució dels infants menors de 3 anys segons la seva escolarització. Curs Taula 3. Primària. Evolució del percentatge de l alumnat escolaritzat a centres públics per edat Total Ed. Primària 66,9% 67,8% 68,5% 69,2% 69,4% 69,5% 69,6% 69,3% 6 anys 68,2% 69,5% 70,2% 70,3% 70,5% 70,4% 70,7% 69,3% 7 anys 67,8% 68,2% 69,5% 70,2% 70,0% 70,2% 70,1% 70,1% 8 anys 67,8% 67,9% 68,2% 69,5% 69,8% 69,7% 69,8% 69,4% 9 anys 66,7% 67,9% 68,0% 68,5% 69,2% 69,6% 69,3% 69,2% 10 anys 65,3% 66,8% 67,9% 67,9% 68,1% 68,8% 69,0% 68,7% 11 anys 65,0% 65,5% 66,7% 68,1% 67,7% 67,8% 68,6% 68,6% 12 anys 71,9% 72,2% 72,7% 73,6% 75,3% 73,9% 74,0% 74,6% 13 o més anys 75,0% 64,7% 71,9% 66,7% 75,4% 72,9% 67,3% 62,0% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Les taxes d'escolarització de l'alumnat de més edat en el cas dels ensenyaments secundaris, tant obligatoris com postobligatoris, són clarament superiors en el cas dels centres públics, corroborant així les diferències pel que fa a la taxa d'alumnat repetidor entre un i altre sector de titularitat. Tot i que, en els dos casos, la seva evolució és positiva, als centres públics, la taxa se situa al voltant dels cinc punts percentuals per sobre que als privats. 11

12 Taula 4. ESO. Evolució del percentatge de l alumnat escolaritzat a centres públics per edat Total ESO 62,3% 62,8% 63,2% 64,0% 64,6% 64,7% 64,9% 65,2% 12 anys 60,7% 61,8% 61,9% 63,5% 63,5% 63,5% 63,3% 64,3% 13 anys 61,1% 61,6% 62,6% 62,7% 64,1% 64,2% 64,1% 64,0% 14 anys 61,2% 61,6% 62,2% 63,0% 63,2% 64,2% 64,4% 64,4% 15 anys 61,5% 61,7% 62,0% 62,9% 63,6% 63,6% 64,8% 64,9% 16 anys 74,0% 73,9% 73,4% 73,6% 75,3% 75,5% 75,3% 76,0% 17 anys 80,3% 82,6% 80,9% 81,7% 81,1% 81,1% 81,9% 81,5% 18 anys 90,1% 93,6% 89,1% 90,0% 94,2% 79,9% 86,5% 87,7% 19 anys 100,0% 100,0% 89,5% 82,4% 85,7% 83,3% 66,7% 81,8% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Taula 5. Batxillerat. Evolució del percentatge de l alumnat escolaritzat a centres públics per edat Total Batxillerat 70,0% 71,2% 71,8% 72,1% 72,8% 73,2% 73,1% 73,2% 16 anys 66,6% 68,8% 69,0% 68,9% 70,3% 71,0% 70,9% 71,7% 17 anys 66,7% 67,7% 69,5% 69,6% 69,7% 70,4% 70,7% 70,7% 18 anys 76,8% 79,7% 80,0% 82,0% 82,7% 82,4% 84,4% 83,1% 19 anys 84,9% 85,9% 87,6% 86,7% 89,0% 89,9% 87,5% 89,0% 20 o més anys 95,5% 93,7% 94,0% 94,9% 94,2% 94,1% 93,6% 93,9% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Taula 6. CFGM. Evolució del percentatge de l alumnat escolaritzat a centres públics per edat Total CFGM 74,8% 76,5% 77,4% 78,6% 79,6% 78,8% 78,5% 78,0% 16 anys 73,6% 74,9% 73,9% 75,8% 76,1% 73,6% 73,7% 73,6% 17 anys 74,0% 75,2% 76,1% 76,3% 77,3% 75,8% 75,6% 76,5% 18 anys 74,0% 76,6% 77,6% 78,1% 79,1% 79,2% 78,2% 77,8% 19 anys 74,8% 75,4% 77,6% 78,1% 81,3% 79,1% 81,6% 80,8% 20 o més anys 78,3% 79,6% 79,9% 82,0% 82,4% 82,5% 81,8% 80,3% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 12

13 Taula 7. CFGS. Evolució del percentatge de l alumnat escolaritzat a centres públics per edat Total CFGS 81,8% 80,9% 81,0% 81,0% 80,3% 79,4% 78,0% 76,2% 18 anys 74,1% 71,5% 70,5% 69,2% 66,5% 67,5% 64,7% 65,0% 19 anys 76,7% 74,6% 75,0% 73,7% 71,4% 71,9% 70,3% 68,7% 20 o més anys 83,6% 83,1% 83,3% 83,6% 83,2% 82,0% 81,1% 79,2% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 13

14 3. Escolaritat a les etapes no obligatòries Dins d aquest apartat, es presenten les dades d'escolarització de l'alumnat a les etapes no obligatòries. Així, sota l'epígraf Dades d escolarització, s'han calculat les taxes d'infants de cada edat que assisteix a cadascuna de les etapes educatives no incloses als ensenyaments obligatoris. Les taxes d escolaritat ens indiquen quin percentatge de la població d una determinada edat es troba escolaritzada en el cicle educatiu del que estem parlant. La fórmula de càlcul és: alumnes de x anys / població total de x anys. L'indicador es presenta només per als cicles no obligatoris, ja que reflecteix dues tendències: la de l escolarització primerenca en el cas de l educació infantil, i la de seguir la formació mitjançant l educació postobligatòria. En el cas de l'educació obligatòria, les xifres no aporten informació rellevant, ja que se situen, en tots els casos, al voltant del 100% de la població escolaritzada. 3.1 Educació infantil Dades d escolarització En el cas de l educació infantil, quan s'observen les taxes d'escolaritat, les xifres mostren una clara diferència entre el primer (infants de 4 mesos fins a 2 anys) i el segon cicle (de 3 a 5 anys). En aquest segon cas, les dades d escolarització són molt similars a les de les etapes d escolarització obligatòria i, per tant, les dades se situen només lleugerament per sota del 100%. Taula 8. Ed. Infantil. Taxes d escolaritat Total 0 2 anys 30,7% 31,3% 33,2% 35,1% 33,5% 34,5% 34,6% Menys d 1 any 8,4% 8,6% 9,9% 11,4% 9,4% 10,5% 8,6% 1 any 32,2% 32,2% 34,6% 36,2% 34,6% 34,9% 36,4% 2 anys 52,1% 52,4% 53,5% 55,9% 54,1% 54,5% 56,1% Total 3 5 anys 95,4% 95,3% 94,9% 94,4% 94,3% 93,8% 94,2% 3 anys 95,1% 95,0% 94,0% 93,4% 93,2% 93,0% 93,7% 4 anys 95,4% 95,3% 94,9% 94,3% 94,2% 94,0% 94,1% 5 anys 95,6% 95,8% 95,7% 95,5% 95,4% 94,3% 94,7% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 14

15 Per contra, les dades d'escolarització al primer cicle d'educació infantil mostren una evolució diferent. Així, s observa que el percentatge d'infants escolaritzats a l'etapa va disminuir el curs , recuperant-se lleugerament durant els dos cursos posteriors. Tot i així, aquesta evolució és clarament diferent depenent de l edat que considerem. Així, la tendència global es confirma en els casos dels infants de més d un any, mentre que en el cas dels infants menors de dotze mesos, la disminució sembla confirmar-se per al darrer curs amb dades. Els gràfics 6 i 7 mostren aquestes diferents tendències. Gràfic 6. Evolució de la taxa d'escolarització a primer cicle d'educació infantil a la demarcació de Barcelona i d IDESCAT Gràfic 7. Evolució dels infants matriculats a primer cicle d'educació infantil a la demarcació de Barcelona i d IDESCAT 15

16 3.2 Educació secundària postobligatòria: Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà formen part del que s anomena l educació secundària postobligatòria. En determinats punts de l anàlisi doncs, interessarà fer una lectura conjunta d ambdues taxes d escolarització, ja que mostren quin itinerari formatiu estan seguint els joves un cop finalitzen les etapes obligatòries. El gràfic 8 mostra l evolució en el percentatge de joves d entre 16 i 19 anys que estan matriculats a batxillerat o a formació professional de grau mitjà. Com es pot comprovar, la taxa d escolarització s ha incrementat per a tots els trams d edat, però especialment pels joves de 16 i 17 anys. Gràfic 8. Evolució de la taxa d'escolarització a l'educació secundària postobligatòria a la demarcació de Barcelona i d IDESCAT Les taules 9 i 10, al seu torn, mostren les taxes d escolaritat per separat a cada cicle. Així, es pot veure com el percentatge de joves que cursen batxillerat és significativament superior al que opta per la formació professional. 16

17 Taula 9. Batxillerat. Taxes d escolaritat anys 44,8% 45,8% 47,4% 47,7% 49,4% 50,7% 50,4% 17 anys 44,1% 46,3% 47,7% 49,1% 49,6% 50,2% 50,8% 18 anys 14,6% 14,3% 13,4% 13,6% 13,9% 13,0% 12,0% 19 anys 5,0% 4,7% 3,9% 4,3% 4,2% 4,0% 3,4% i d IDESCAT Taula 10. Cicles formatius de grau mitjà. Taxes d escolaritat anys 7,6% 7,7% 7,5% 7,7% 8,0% 8,2% 9,4% 17 anys 15,9% 16,3% 16,1% 16,7% 17,4% 16,6% 17,6% 18 anys 11,3% 13,0% 13,3% 14,3% 15,3% 14,5% 14,9% 19 anys 5,5% 6,4% 7,3% 8,3% 9,0% 8,5% 9,1% i d IDESCAT Però més enllà de la població d aquestes franges d edat, és en la població de més de 20 anys on trobem un augment més significatiu en el nombre d estudiants dels cicles, mentre que a batxillerat la tendència ha estat a la baixa i molt més moderada. El gràfic 9 evidencia aquesta desigual evolució de l alumnat de més de 20 anys a tots dos cicles. Gràfic 9. Evolució de l alumnat de més de 20 anys a l educació secundària postobligatòria 17

18 A la vista d aquestes xifres, i com mostren els gràfics 10 i 11 per al curs , l alumnat que supera els 20 anys d edat té un pes força diferent en els dos cicles educatius, representant només el 2% del total en el cas de batxillerat, mentre suposa un 30% de tot l alumnat matriculat a la formació professional de grau mitjà. Gràfic 10. Distribució per edat de l'alumnat matriculat a batxillerat. Curs i d IDESCAT Gràfic 11. Distribució per edat de l'alumnat matriculat a cicles formatius de grau mitjà. Curs

19 Finalment, una altra informació interessant que permet extreure l anàlisi de l alumnat d aquests cicles, és el percentatge de joves de 16 i 17 anys que no segueixen la seva formació als estudis reglats, un cop acabada l etapa obligatòria. El gràfic 12 complementa el gràfic 8 per al darrer curs amb dades disponibles , ja que s hi ha afegit els joves que estan preparant l accés a altres estudis en algun centre de formació de persones adultes i els que cursen programes de formació i inserció. Aquestes dades ens mostren que fins a un 22% dels joves de 16 i 17 anys no estan al sistema educatiu. Cal tenir en compte que aquestes mateixes persones poden reincorporar-se més endavant al sistema educatiu, per tant, no es pot llegir directament com abandonament prematur dels estudis. Gràfic 12. Distribució per edat de l'alumnat matriculat a cicles formatius de grau mitjà. Curs Per finalitzar aquest apartat, s ha realitzat una anàlisi diferenciada de la matriculació a l educació secundària postobligatòria per tipus d ensenyament i sexe de l alumnat. En primer lloc, el gràfic 13 i la taula 11 mostren la matriculació de nois i noies a batxillerat. Les noies trien majoritàriament la branca d'humanitats i ciències socials, en un percentatge del 54% del total de noies matriculades per als darrers cursos, mentre que un 38% es decanten pels estudis de ciències i tecnologia. En el cas dels nois, els percentatges pràcticament s'inverteixen, sent el 56% els que cursen la branca de ciències i tecnologia i el 41% els que opten per les humanitats i ciències socials. En el 19

20 cas de l'art, el percentatge de noies és significativament superior, arribant al 8%, mentre que només el 4% dels nois trien aquesta branca. Gràfic 13. Evolució de la matrícula a batxillerat per tipus d ensenyament i sexe Taula 11. Percentatge de noies/nois matriculats a batxillerat per tipus d ensenyament Noies 55,0% 54,6% 53,7% 53,6% 53,3% 53,3% 53,4% Ciències i tecnologia 36% 36% 38% 37% 37% 38% 38% Humanitats i ciències socials 58% 57% 55% 55% 54% 54% 54% Arts 6% 7% 7% 8% 8% 8% 8% Nois 45,0% 45,4% 46,3% 46,4% 46,7% 46,7% 46,6% Ciències i tecnologia 58% 56% 57% 56% 56% 56% 56% Humanitats i ciències socials 39% 41% 39% 40% 40% 40% 40% Arts 3% 4% 4% 4% 4% 4% 4% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 20

21 En el cas de la formació professional de grau mitjà, les diferències a l hora de triar els estudis es fan paleses observant els gràfics 14 i 15. A la 14, es mostra com ha evolucionat el percentatge de noies que opten per cadascun dels cinc ensenyaments on es matriculen majoritàriament les dones. De fet, entre aquests cinc tipus d'ensenyaments, es concentra fins el 86% del total de dones que cursen cicles formatius de grau mitjà. En el cas dels homes, com queda reflectit al gràfic 15, la dispersió és més gran, concentrant-se només un 65% del total als cinc ensenyaments majoritaris. Respecte a l'evolució en la distribució de les dones que cursen els diferents ensenyaments, trobem una davallada en el percentatge de noies que trien estudis d'administració i gestió, mentre que augmenta el percentatge que s'inclina per estudis relacionats amb la sanitat i els serveis socioculturals i a la comunitat. En el cas dels nois, la distribució es manté més homogènia, destacant només la baixada de quasi onze punts percentuals d'homes que trien estudis d'electricitat i electrònica. Gràfic 14. Evolució del percentatge de dones matriculades a formació professional de grau mitjà en els cinc ensenyaments majoritaris 21

22 Gràfic 15. Evolució del percentatge d'homes matriculats a formació professional de grau mitjà en els cinc ensenyaments majoritaris 3.3 Cicles Formatius de Grau Superior En el cas dels cicles de grau superior, tot i que s hi pot accedir a partir dels 18 anys, tres de cada quatre alumnes supera la vintena. Com es veu a la taula 12 i al gràfic 16, només un petit percentatge de població de 18 i 19 anys cursen aquests estudis, tot i així, aquest percentatge s ha incrementat clarament al llarg del període d estudi. Taula 12. Cicles formatius de grau superior. Taxes d escolaritat anys 3,0% 2,9% 3,6% 3,6% 3,5% 4,0% 4,8% 19 anys 6,8% 7,8% 7,8% 8,3% 8,7% 8,8% 9,3% i d IDESCAT 22

23 Gràfic 16. Evolució de la taxa d'escolarització als cicles formatius de grau superior a la demarcació de Barcelona i d IDESCAT Gràfic 17. Distribució per edat de l'alumnat matriculat a cicles formatius de grau superior. Curs

24 4 Resultats educatius En aquest darrer bloc, es recullen dos dels indicadors de resultats educatius que ens indiquen l evolució de l alumnat en els diferents cicles del sistema educatiu, tant obligatoris com postobligatoris. D una banda, s empra la taxa d idoneïtat en el cas dels cicles obligatoris. Aquesta taxa ens indica en quina proporció l alumnat es troba en el curs que li correspon per la seva edat i es presenta per als darrers cursos de primària i d educació secundària obligatòria. La fórmula de càlcul és alumnat de l edat teòrica que correspon al curs / total d alumnat al curs. Acompanyant aquest indicador, també s ha calculat el percentatge d alumnat que ha repetit un curs o més d un quan arriba al final de l etapa, de fet, es tracta de dos indicadors directament relacionats. Aquests indicadors estan disponibles només a partir del curs , motiu pel qual la sèrie només compta amb les dades de tres cursos escolars. Pel que fa a l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i els cicles formatius, s'ofereixen a més a més, dades relatives a la graduació o titulació que indiquen quants alumnes assoleixen cada any els coneixements corresponents al cicle. Entre aquestes dades hi ha les taxes de graduació sobre alumnes matriculats i, en el cas de la formació professional, el nombre d alumnes titulats sobre total d alumnes a cicles. Taxes idoneïtat a sisè de primària Tal i com s observa al gràfic 16, la taxa d idoneïtat al darrer curs de primària és força elevada, mantenint-se a més a més força constant en el temps. A més a més, el percentatge d alumnat que ha repetit un curs se situa entorn el 7%, mentre que un mínim percentatge del 0,1% arriba a sisè de primària havent repetit més d un curs escolar. 24

25 Gràfic 18. Idoneïtat a sisè de primària Resultats a l educació secundària obligatòria: Taxes d idoneïtat i de graduació a quart d ESO En el cas de l educació secundària obligatòria, la taxa d idoneïtat baixa sensiblement. Així, trobem que, per al curs , l indicador se situa en el 78,4%. D altra banda, la dada ha evolucionat positivament durant els tres darrers cursos. Paral lelament, com és d esperar, el percentatge de joves que ha repetit curs ha disminuït, tant aquells que només n han repetit un, com els que ho han fet més d un cop. Gràfic 19. Idoneïtat a quart d'eso 25

26 Respecte a les xifres de graduació, també han evolucionat positivament en els darrers cursos, situant-se, per al curs en el 86%. Gràfic 20. Evolució de la taxa de graduació a l'educació secundària obligatòria (ESO) Resultats a l educació postobligatòria: Taxes de graduació a segon de batxillerat En el cas de la taxa de graduació de l alumnat de batxillerat, aquesta també ha tingut una evolució positiva durant el període analitzat, tot i que durant els darrers anys s ha mantingut constant al voltant del 80% de l alumnat que es matricula a segon curs. Gràfic 21. Evolució de la taxa de graduació a batxillerat 26

27 Resultats a l educació postobligatòria: formació professional En el cas dels cicles formatius de grau mitjà, davant la dificultat per destriar entre l alumnat que cursa un cicle formatiu d un o de dos cursos lectius, les taxes s han calculat prenent com a referència el total de l alumnat. Per això es fan servir, només a mode de referència, tot i no correspondre a una taxa de graduació com en els anteriors casos. Al gràfic 22 es detecta una davallada de la titulació en tots dos tipus de cicles el curs i, a partir d aquest curs, la xifra augmenta per mantenir-se constant els darrers quatre cursos. Tot i així, la dada en el cas dels cicles mitjans es manté encara per sota de la del curs Gràfic 22. Evolució de l'alumnat titulat a cicles de formació professional Resultats a l educació postobligatòria: abandonament dels estudis Finalment, pel que fa als resultats a l educació secundària postobligatòria, cal fer esment a la realitat de l abandonament d aquests estudis. Així, en el cas del batxillerat, s ha estimat que prop d un 17% de l alumnat matriculat deixa els estudis el primer curs. En el cas dels cicles de formació professional de grau mitjà, tot i que les dades disponibles no ens permeten fer-ne una estimació amb garanties, tot apunta a que la xifra seria superior. Un fenomen doncs, que cal anar seguint per aquestes etapes educatives. 27