EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA

Documentos relacionados
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Matrius i determinants

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

= T. Si el període s expressa en segons, s obtindrà la freqüència en hertz (Hz). 2) Fem servir la relació entre el període i la freqüència i resolem:

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

( ) El límit del producte de dues funcions en un punt és igual al producte de límits d aquestes funcions en el punt en qüestió, és a dir:

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

POLINOMIS i FRACCIONS ALGEBRAIQUES

5.3.- Nivells de metalls en sang

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Atenció: és important escriure cada força amb el seu signe correcte.

Trigonometria Resolució de triangles.

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS

TEORIA I QÜESTIONARIS

Equacions i sistemes. de primer grau

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

8 Geometria analítica

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

El camp elèctric. Com una acció directa a distància. Com una acció indirecta a través del camp elèctric.

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

Activitat Cost Energètic

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

2. Operacions amb polinomis: la suma, la resta i el producte de polinomis.

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

CREACIÓ I RESTAURACIÓ D'IMATGES DE CLONEZILLA EN UN PENDRIVE AUTORRANCABLE

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

SISTEMES D EQUACIONS. MÈTODE DE GAUSS

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Curs de preparació per a la prova d accés a cicles formatius de grau superior. Matemàtiques BLOC 3: FUNCIONS I GRÀFICS. AUTORA: Alícia Espuig Bermell

GUIA RÀPIDA DE TRADUCCIÓ AMB EL GOOGLE TRANSLATE

ECUACIONES DE PRIMER GRADO

Derivada d una funció

Equacions de primer grau

Usos del certificat digital en Windows Mobile 6.+

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

Determinants. números reales. L oncle Petros i la conjectura de Goldbach. Constantinos apostulu Doxiais

Fem un correu electrónic!! ( )

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 4 POTÈNCIES I ARRELS

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Els arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,...

EQUACIONS. 4. Problemes d equacions.

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT

Respostes a l examen. Testenclasse2

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

Millorar la comunicació amb Coaching i PNL

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació

Graduï s. Ara en secundària

1 Com es representa el territori?

GENERALITAT DE CATALUNYA SISTEMES D EQUACIONS DEPARTAMENT D EDUCACIÓ DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES. CURS SES PLA MARCELL

En donde x representa la incógnita, y a, b y c son constantes.

EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA

Procediment d instal lació de la signatura al navegador

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

Química 2n de Batxillerat

ELS NOMBRES REALS. MATEMÀTIQUES-1

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Creació d un bloc amb Blogger (I)

Tema 1: Equacions i problemes de primer grau.

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

3 integral indefinida

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT CT ESTIU 2015

NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...

Microsoft Lync 2010: Introducció al nou programari de missatgeria instantània i conferències

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

L ús eficient de l energia a la llar

NOMBRES REALS I RADICALS

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Hàbits de Consum de la gent gran

Estudio de idiomas en el dominio.es

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

NOM IMATGE /enllaç ampliació d informació EXPLICACIONS

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

Llibres de text ESO

0.- Conceptes bàsics per l anàlisi de circuits

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

MATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS

Registre del consum d alcohol a l e-cap

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA

FULL INFORMATIU Guia per a Avaluar amb el SAGA

MATERIAL A UTILITZAR: Núm. de DESPLEGABLE: P5 Núm. 1 FITXA: - Desplegable amb vinyetes d algunes de les seqüències de la història de la Bleda.

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

La solució natural per tornar a somriure. Implants dentals. Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots.

Potències i radicals. Objectius

Unitat 10. La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg )

Cuestionario Respuestas

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES. Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014

Transcripción:

EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA Un equió de segon gru mb un inògnit () és un epressió de l form : +b + 0 On, és el oefiient del terme de segon gru i és fonmentl que sigui diferent de zero. (Si no fos ií, es trtri d un equió de primer gru; és dir, b + 0) b, és el oefiient del terme de primer gru o linel i, és el oefiient del terme de gru zero o terme independent Aquests tipus d equions s nomenen de segon gru per què l eponent més grn que té l inògnit és. RESOLUCIÓ: resoldre un equió de segon gru mb un inògnit signifi trobr el vlor o vlors de, que stisfin l igultt nterior. Aquests vlors o soluions (tmbé s nomenen rrels) es troben fent servir l fórmul: ± b L demostrió d quest fórmul es pot trobr qulsevol llibre de tet i/o pàgin web. Aquest epressió és, en relitt, l form breujd d esriure les dues possibles soluions i que pot tenir un equió de segon gru. És dir: + b b

Hem dit pot tenir perquè, qun pliquem questes fórmules l resoluió de sos pràtis, ens trobrem que podem obtenir: dues soluions, un soluió (que s nomen soluió doble) o bé p soluió. TIPUS D EQUACIONS DE SEGON GRAU: Segons els vlors que tinguin els oefiients, b i, les equions de segon gru poden ser: Completes: Si els tres oefiients, b i són diferents de zero. Eemple: - - 0 Inompletes: Si els oefiients b i/o són zero. Eemples: - 6 0 (on b és zero) - 0 (on és zero) 4 0 (on b i són zero) CASOS PRÀCTICS A fi d prendre resoldre i sber trobr questes possibles soluions, frem un eemple de dsun d elles. Però bns, donrem uns qunts onsells pràtis fi d plir orretment l fórmul nterior: Primer de tot, s h de reduir l equió proposd l form +b + 0 Eemple : suposem que hem de resoldre l equió + -7 + +. Per reduir-l l form nterior, pssrem tots els termes l primer membre, + 7-0 I efetunt les operions indides, obtenim + -0 0 A ontinuió hem d identifir orretment els oefiients, b i Per fer-ho, posrem l equió de l form:

+ +(-0) 0 Fieu-vos que hem post dvnt de d un dels termes el signe +. Aiò ho fem per filitr l identifiió dels oefiients, b i i no ometre errors qun els hguem de substituir l fórmul nterior. Amb tot iò, veiem que els vlors dels oefiients del nostre eemple són :, b i -0 I per últim hem de substituir quests vlors, orretment, en les fórmules nteriors. És dir, b+ + 4( 0) + 9+ 40 + 49 + 7 4 b 4( 0) 9+ 40 49 7 0 D quest form bem de trobr les soluions de l equió iniil +-7+ +. I, en quest s, l equió té dues soluions: i - A ontinuió frem un eemple, en el qul l equió té un úni soluió o soluió doble: Eemple : es trt de resoldre l equió, -6 + 9 0 A fi d identifir orretment els oefiients i tenint em ompte el que hem dit bns, l posrem de l form, +(-6) + 9 0 En quest s que els oefiients són:, b -6 i 9

Tot seguit pliquem les fórmules nteriors b+ ( 6) + ( 6) 49 6+ 6 6 6+ 0 6+ 0 6 b ( 6) ( 6) 49 6 6 6 6 0 6 0 6 + I observnt els resultts, veiem que les dues soluions, són l mtei. És el que s nomen soluió doble. Fieu-vos que iò pss perquè (b - 4), noment disriminnt, vl zero. Per últim, frem un eemple d un equió de segon gru que no té soluió Eemple : Resoldrem l equió ++0 Com sempre, primer de tot, identifirem els oefiients: ++0 ( b i ) A ontinuió, els substituïm les fórmules nteriors: b+ + + + () () 4 4 0 6. Aiò, no té soluió, perquè no podem trobr l rrel qudrd d un nombre negtiu. b () () 4 4 0 6 mtei que. Per tnt, l onlusió és que quest equió no té soluió.. Pss el Observions: Un últim observió pràti és que, sempre que el oefiient del terme de segon gru sigui negtiu, onvé onvertir-lo en positiu perquè l hor d plir les fórmules, simplifi molt els àluls i evit ometre errors. Aiò s onseguei multiplint tot l equió per (-). Vegem-ho, 4

- + -7 0 (-) (- + -7)(-) 0 - +7 0 Si tots els oefiients són múltiples d lgun nombre els àluls se simplifiquen molt dividint tot l equió per quest nombre. Per eemple: 4-8 + 4 0 (dividint per 4) és equivlent - + 0 - + 0 0 (dividint per ) és equivlent - +4 0 EQUACIONS INCOMPLETES El mètode que bem d eplir és el generl per l resoluió d equions de segon gru, tnt per les ompletes om per les inompletes. Però en quest últim s pot resultr més senzill i breujt no plir el mètode nterior. Ho frem de form teòri i per br d entendre-ho, om bns, resoldrem uns eemples. Tipus + 0, on b 0 Es trt d ïllr el terme que onté i d quest form podem trobr molt fàilment els vlors de. - ± + Eemple 4: Resoldre l equió 0

± + Per tnt les dues soluions són: + i -. És dir, les equions de segon gru inompletes on b 0, es resolen ïllnt i trient l rrel qudrd. Tipus +b 0 on 0 Per resoldre quest tipus d equions, primer de tot es treu om ftor omú ( + b) 0 A ontinuió, dont que tenim un produte de dos ftors i ( + b) igul 0, signifi que o bé es igul 0, o bé que ( + b) és igul 0. Si és igul 0, j tenim l primer soluió 0. I ontinuió resolent l equió ( + b)0, obtenint l segon soluió, ( + b )0 - b b Eemple : Resoldre l equió 7 0 6

( 7) 0 0 i ( 7) 0 7 7 Cl reordr, en quests sos,que sempre s obté un soluió que vl zero. Tipus 0 on b 0 i 0 L úni soluió en quests sos és l soluió doble 0 En quests sos l soluió sempre és zero. 7