Apèndix Àlgebra lineal amb wxmaxima

Documentos relacionados
TEMA 4 : Matrius i Determinants

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012

Apéndice Álgebra lineal con wxmaxima

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27)

Polinomis i fraccions algèbriques

Matemàtiques 1 - FIB

x + 2 y = 3 2 x y = 1 4 x + 3 y = k a) Afegiu-hi una equació lineal de manera que el sistema resultant sigui incompatible.

Prova d accés a la Universitat (2013) Matemàtiques II Model 1. (b) Suposant que a = 1, trobau totes les matrius X que satisfan AX + Id = A, on Id

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) =

( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B =

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Proporcionalitat i percentatges

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Districte Universitari de Catalunya

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013

1.- Sabem que el vector (2, 1, 1) és una solució del sistema ax + by + cz = a + c bx y + bz = a b c. . cx by +2z = b

4. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB UNA INCÒGNITA

P =

Tema 11 Funcions inverses. Funcions implícites. Fórmula de Taylor. Extrems.

Tema 3: EQUACIONS I INEQUACIONS

Apunts de Matemàtica Discreta i Àlgebra Segona part: Àlgebra Lineal Tema 6: Equacions lineals i matrius

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2014 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

Àlgebra lineal i equacions diferencials. Curs 2001/02 Exemple de diagonalització.

Equacions i sistemes de segon grau

1. Què tenen en comú aquestes dues rectes? Com són entre elles? 2. En què es diferencien aquestes dues rectes?

Sistemes d equacions

Problemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

Unitat 4. Fraccions algèbriques

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

UNITAT CALCULAR EN UNA BASE DE DADES

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA

TEMA 4 : Programació lineal

SOLUCIONARI Unitat 5

UNITAT COMBINAR CORRESPONDÈNCIA

z 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

TEMA 6. POLINOMIS II. a n a 2 a 1 a Teorema del residu. 4. Polinomis irreductibles. 6. Fraccions algebraiques

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és

Tema 6 Funcions reals de variable real. Representació gràfica. Límits i continuïtat

Apunts de Matemàtica Discreta i Àlgebra Segona part: Àlgebra Lineal Tema 7: Matrius elementals i matrius inverses. Determinants

Sistemes d equacions. Bloc 2

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

PROBLEMES PAU SOBRE SISTEMES D EQUACIONS. 1) PAU 1999 Sèrie 1 Qüestió 1: Resoleu el sistema següent per als valors de k que el facin compatible.

ÀLGEBRA LINEAL I GEOMETRIA. PROBLEMES

REPÀS D ALGEBRA 2n BATXILLERAT

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 PAU 2015

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

Resolucions de l autoavaluació del llibre de text

DOSSIER PREPARACIÓ RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES Setembre 3r ESO

Matemàtiques 1 - FIB

Àlgebra Lineal Problemes resolts

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2008 QÜESTIONS

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

ETSAV-UPC Matemàtiques I 5

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2009

CONTENIDOS MATEMÁTICAS II SEGUNDA EVALUACIÓN CURSO 2017/2018 MATRICES

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria

GEOMETRIA ANALÍTICA PLANA

Programa EUROPA Ayuda a la Mejora en el Aprendizaje Matemáticas Cuarta sesión

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

Prova de competència matemàtica

Equacions de primer i segon grau

SOLUCIONARI Unitat 9. Comencem. Exercicis

Districte Universitari de Catalunya

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Examen FINAL M2 FIB-UPC 12 de juny de 2015

EL QUINZET GLOBAL EDUCACIÓ PRIMÀRIA VERSIÓ

Transcripción:

Apèndix Àlgebra lineal amb wxmaxima Objectius 1. Definir matrius amb wxmaxima. 2. Aplicar amb wxmaxima operacions amb matrius. 3. Aplicar transformacions elementals de matrius. 4. Calcular el determinant d una matriu quadrada. 5. Interpretar les propietats del determinant d una matriu quadrada. 6. Plantejar i resoldre sistemes d equacions lineals amb wxmaxima. 7. Discutir i resoldre sistemes d equacions lineals. Continguts A-1. Matrius. Operacions amb matrius. A-2 Transformacions elementals de matrius. A-3 Rang d una matriu. Inversa d una matriu quadrada regular. Factorització LU. A-4. Determinant d una matriu quadrada. Propietats. Càlcul A-3. Sistemes d equacions lineals. Referències AEM11 ALANINOS PRATS, J; EXTREMERA LIZANA, J; MUÑOZ RIVAS, P. (2011) Cálculo con wxmaxima. G07 GLASNER, MOSES (2007) A Maxima Guide for Calculus Students RR05 REDONDO NEBLE, M. VICTORIA; RODRÍGUEZ GALVÁN, J. RAFAEL (2005) Introducción a Maxima RG07 RODRÍGUEZ GALVÁN, J. RAFAEL (2007) Maxima con wxmaxima: software libre en el aula de matemáticas RR08 RODRÍGUEZ RIOTORTO, MARIO (2008) Primeros pasos en Maxima

RV09 RODRÍGUEZ, MARIO; VILLATE, JAIME (2009) Manual de Maxima. VR09 VALLEJO RODRÍGUEZ, JOSÉ ANTONIO (2009) Cálculo diferencial con Maxima 2 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

A-1.- Matrius. Operacions amb matrius Els continguts d aquest apartat es desenvolupen al fitxer Apendix-1.wxm. En aquest apartat es veurà la definició de matrius amb wxmaxima i les diferents operacions amb matrius. A.1.1. Definició de matrius i submatrius. Definició de matrius: Explicitar una fila o una columna d una matriu: Obtenció de submatrius per eliminació d una fila: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 3

Obtenció de submatrius per eliminació d una columna: Obtenció de submatrius per eliminació d una fila i una columna: Obtenció de submatrius per eliminació de més d una fila i una columna: Definició d un vector columna (observeu que prèviament s ha de carregar el paquet eigen ): Definició d una matriu per una funció dels índex de fila i de columna: 4 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

Definició d una matriu diagonal: Definició de les matrius unitat (o identitat): Definició d una matriu nul la d un cert ordre: Càlcul de la traça d una matriu quadrada: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 5

A.1.2 Operacions algebraiques amb matrius. Suma de matrius de la mateixa estructura: Producte d una matriu per un escalar: Combinació lineal de matrius: Per al producte de matrius cal fer observar que en alguns programes el símbol és l asterisc (*). Vegem què passa amb wxmaxima: 6 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

Òbviament aquesta operació no és el producte de matrius, per a les quals cal que el nombre de columnes de la primera sigui igual al nombre de files de la segona. Vegem la sintaxi amb wxmaxima: Serveixi això per recordar que el producte de matrius no és commutatiu. Producte d una matriu per un vector columna: Transposició de matrius: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 7

A.1.3 Concatenació de matrius. A partir d unes matrius inicials es poden construir noves matrius per concatenació de files, és a dir, escriure a continuació de cada fila d una matriu les files de la segona: També es poden construir noves matrius per concatenació de columnes, és a dir, escriure a continuació de cada columna d una matriu les columnes de la segona: A.1.4 Matrius per blocs. A partir de matrius quadrades es poden construir noves matrius amb l estructura anomenada diagonal per blocs o bloc-diagonal : 8 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 9

A-2.- Transformacions elementals de matrius Els continguts d aquest apartat es desenvolupen al fitxer Apendix-2.wxm. A.2.1. Transformacions elementals de files i columnes S anomenen transformacions elementals de matrius les següents: 1. Intercanvi de dues files o dues columnes. 2. Multiplicació d'una fila o columna per un escalar no nul. 3. Sumar a una fila o columna un múltiple escalar (no nul) d'una altra fila o columna. Vegem la sintaxi amb wxmaxima. 1. Intercanvi de dues files o dues columnes: Val a dir que aquesta transformació s obté premultiplicant la matriu per la matriu unitat del mateix nombre de files en la qual s hagi aplicat la transformació que es vol aplicar en la matriu. En efecte: 10 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

Intercanvi de columnes: Aquesta transformació s obté postmultiplicant la matriu per la matriu unitat del mateix nombre de columnes en la qual s hagi aplicat la transformació que es vol aplicar en la matriu. En efecte: 2. Multiplicació d'una fila o columna per un escalar no nul. No hi ha una instrucció de wxmaxima que realitzi aquesta transformació. Per això s ha de recórrer a la metodologia de premultiplicació (files) o postmultiplicació (columnes) comentada al cas anterior: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 11

3. Sumar a una fila o columna un múltiple escalar (no nul) d'una altra fila o columna. Vegem també la seva implementació amb la premultiplicació per la transformació feta en la matriu unitat: I ara amb una columna: 12 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

A.2.2. Obtenció de matrius esglaonades i matrius esglaonades reduïdes. Aquestes matrius s obtenen amb les instruccions triangularize, resultant una matriu triangular superior, i echelon que dóna una matriu triangular superior reduïda. Vegem la sintaxi mitjançant uns exemples. Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 13

14 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

A-3.- Rang d una matriu. Inversa d una matriu. Factorització LU. Els continguts d aquest apartat es desenvolupen al fitxer Apendix-3.wxm. A.3.1. Rang d una matriu Per calcular el rang d una matriu cal aplicar la instrucció rank : A.3.2. Inversa d una matriu Per calcular la inversa d una matriu quadrada regular cal verificar primer que el seu rang és l adequat i aplicar després la instrucció inv : Com es pot veure a continuació el càlcul mitjançant els mètodes manuals tradicionals pot resultar complicat: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 15

A.3.3. Factorització LU Per calcular la descomposició LU d una matriu quadrada regular, és a dir, dues matrius la primera de les quals (L) és triangular inferior i la segona de les quals (U) és triangular superior, que multiplicades en aquest ordre donen la matriu A, hi ha implementada en wxmaxima una instrucció que dóna el resultat corresponent. Vegem un exemple. Vegem que la matriu és regular: I ara apliquem la instrucció que calcula aquests factors: 16 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

La segona matriu és la triangular inferior (L) i la tercera és la triangular superior (U). En efecte: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 17

A-4.- Determinant d una matriu quadrada. Els continguts d aquest apartat es desenvolupen al fitxer Apendix-4.wxm. Vegem el desenvolupament del càlcul del determinant d una matriu quadrada d ordre n, en els casos n = 2 i n = 3: Com és sabut, el determinant d una matriu triangular és igual al producte dels elements de la diagonal. En efecte: 18 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

Vegem ara un exemple numèric: Com és conegut, la inversa d una matriu quadrada es pot calcular aplicant el concepte de determinant, mitjançant la matriu d adjunts o cofactors transposada multiplicada per l invers del determinant de la matriu. Així:, per exemple: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 19

Aquesta matriu és la inversa de la matriu M1; en efecte: 20 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

A-5.- Sistemes d equacions lineals. Els continguts d aquest apartat es desenvolupen al fitxer Apendix-5.wxm. A.5.1. Discussió i resolució de sistemes lineals. La mecànica de resolució de sistemes d equacions lineals senzills amb wxmaxima ja és coneguda. Recordem-la amb un exemple. Exemple A.5.1. Resoldre el sistema d equacions lineals: 2x 4y= 2 3x+ 5y= 1 Introduïm les equacions i assignem a cada equació una referència: Per resoldre el sistema apliquem la instrucció linsolve indicant les equacions i ls variables: Interessa ara il lustrar el procediment de discussió i resolució de sistemes d equacions lineals aplicant el teorema de Rouché-Frobenius. Ho farem amb dos exemples. Exemple A.5.2. Discutir i resoldre el sistema d equacions lineals: x+ 2y+ 3z= 1 2x y+ z= 1 x + 3y 2z = 2 Com s ha dit abans, cal introduir les equacions i assignar a cada equació una referència: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 21

Ara calcularem amb wxmaxima les dues matrius associades al sistema lineal: la matriu del sistema formada pels coeficients de les incògnites o variables i a continuació la matriu ampliada, resultant de concatenar la matriu del sistema amb la columna dels termes independents. Matriu del sistema: Matriu ampliada: hi ha una instrucció de wxmaxima que dóna aquesta matriu, però en una forma lleugerament diferent ja que ho fa passant al primer membre els termes independents i, per tant, canviant el seu signe. En efecte: Per calcular la matriu ampliada en la forma estàndard, cal definir el vector de termes independents i fer la concatenació amb la matriu del sistema. Per tant: Ara s ha de calcular el rang de cada una d aquestes matrius: Per tant el sistema és compatible determinat. Per resoldre l per la metodologia clàssica es calcula la matriu esglaonada reduïda de la matriu ampliada: 22 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

D aquí es pot obtenir la solució, així com amb la instrucció de wxmaxima a aquests efectes: Exemple A.5.3. Discutir i resoldre el sistema d equacions lineals: x+ 2y+ 3z= 1 2x y+ z= 1 Introduïm les equacions i assignem a cada equació una referència: Ara calcularem amb wxmaxima les dues matrius associades al sistema lineal. Matriu del sistema: Matriu ampliada: Ara calculem el rang de cada una d aquestes matrius: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 23

Per tant el sistema és compatible i simplement indeterminat. Per resoldre l apliquem la instrucció de wxmaxima: És a dir la solució és: 5z+ 1 x= 5 3 5z y= 5 z= z R (parametre) Exemple A.5.4. Discutir i resoldre el sistema d equacions lineals: x+ 2y+ 3z= 1 2x+ 4y+ 6z= 1 Introduïm les equacions i assignem a cada equació una referència: Ara calcularem amb wxmaxima les dues matrius associades al sistema lineal. Matriu del sistema: Matriu ampliada: Ara calculem el rang de cada una d aquestes matrius: 24 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

Per tant el sistema és incompatible. Vegem què succeeix si es vol resoldre amb wxmaxima: A.5.2. Sistemes lineals amb paràmetres. La discussió d un sistema d equacions lineals sovint involucra l existència d un o més paràmetres en les equacions; la tipologia i la solució del sistema depèn del valor d aquests paràmetres i cal fer la discussió corresponent. Il lustrarem el procediment amb un parell d exemples. Exemple A.5.5. Discutir i resoldre en funció del paràmetre a R el sistema d equacions lineals: 3x 2y+ z= 1 4x+ y 2z= 2 2x 5y az= 3 Introduïm les equacions i assignem a cada equació una referència: Matriu del sistema i matriu ampliada: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 25

Triangulitzem la matriu ampliada: Ara tenim dues situacions: 1) Si 11a 44= 0, és a dir, si a= 4, aleshores rang( A) = 2; rang( A0 ) = 3 i per tant el sistema és incompatible. 2) Si 11a 44 0, és a dir, si a 4, aleshores rang( A) = rang( A0 ) = 3 i per tant el sistema és compatible determinat. En efecte: Solució del sistema en el segon cas ( a 4 ): Exemple A.5.6. Discutir i resoldre en funció dels paràmetres ab R, el sistema d equacions lineals: ax+ y+ z= b x + ay + z = b x + y + az = b 26 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

Introduïm les equacions i assignem a cada equació una referència: Matriu del sistema i matriu ampliada: Discutirem el rang de la matriu del sistema ja que només depèn d un paràmetre i ho farem amb el seu determinant, ja que és quadrada: Ara tenim tres situacions: 1) a= 1 ; 2) a= 2 ; 3) a 1 i a 2. Primer cas. La matriu del sistema i la matriu ampliada són: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 27

Rang d aquestes matrius: Per tant el sistema és compatible doblement indeterminat. Solució del sistema: Segon cas. La matriu del sistema i el seu rang són: Matriu ampliada: Triangulitzem la matriu: 28 Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima

Per tant si b 0, el sistema és incompatible i si b=0, el sistema és compatible simplement indeterminat. Solució del sistema: Tercer cas. Se sap que el sistema és compatible determinat i aleshores es pot calcular ja la solució: Apèndix: Àlgebra lineal amb wxmaxima 29