BOLETÍN Nº3 SEDECK / AÑO

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "BOLETÍN Nº3 SEDECK / AÑO"

Transcripción

1 5Las exploraciones subacuáticas en el karst litoral del Migjorn de Mallorca FRANCESC GRÀCIA Y BERNAT CLAMOR Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença, Mallorca ABSTRACT In this paper we present a synthesis of speleosubaquatic explorations and investigations undertaken during 30 years of immersions. These investigations have been very fruitful in many speleological fields and represent an advance in the panorama of caving. 56 Les exploracions subaquàtiques al carst costaner del Migjorn de Mallorca INTRODUCCIÓ Mallorca, encara que té una extensió reduïda, posseeix importants i variades cavitats d elevat interès pel que fa a la seva exploració subaquàtica. Aquestes es poden diferenciar en: coves d abrasió marina, cavitats freàtiques litorals i galeries de drenatge. De les coves d abrasió marina, molt abundants per tot el litoral mallorquí, no ens ocuparem en aquest article per no tenir un origen càrstic i de les galeries de drenatge, presents a la serra de Tramuntana, tampoc per no estar-hi presents al Migjorn de Mallorca. Les cavitats freàtiques litorals són les que caracteritzen pròpiament el carst costaner, encara que molt influenciades per l evolució litoral. La recerca de prolongacions subaquàtiques a les cavitats litorals del Migjorn de Mallorca ha proporcionat interessants fruits i ho segueix fent actualment. L exploració dels llacs de coves inèdites i d altres cavitats ja inventariades, en molts de casos aporta novetats importants que modifiquen notablement la importància de les cavitats i permet entendre n millor la gènesi, l evolució i la connexió que presenten entre sí algunes coves i la relació amb la part exterior del carst. Una característica d aquest tipus de cavitats és el contrast que presenten en comparació amb els sifons de les galeries de drenatge, pròpies de la serra de Tramuntana i de moltes coves europees. A les coves litorals mallorquines hi ha sales voluminoses subdividides per col lapses i massissos estalagmítics que incrementen molt el recorregut i no pas els sifons rectilinis, més estrets i senzills. Aquest fet provoca importants diferències de càlcul del recorregut, segons el criteri que s adopti. També presenten una disposi-

2 The proposed objective is to carry out in a systematic and organised way the study of caves themselves and many of their associated aspects, the main ones being: exploration, surveying, interior geological formations, corrosion morphologies, speleothems, evolutionary states of galleries and chambers, localisation of collapses, localisation of collapsed dolines and their relationship with karstic networks, aquatic biospeleology, fossil recollection for their scientific study, recovery of phreatic paleolevels (formations that indicate previous lake levels and sea-level oscillations) for their dating and evaluation by the Universitat de les Illes Balears, and the recovery of archaeological materials under the supervision and authorisation of the Consell Insular de Mallorca, Patrimoni Històric. INTRODUCCIÓN Tabla I: Datos de las principales cavidades freáticas litorales de interés subacuático del Migjorn de Mallorca. Con asterisco ( ) se señalan las cavidades en fase de exploración. Taula I: Dades de les principals cavitats freàtiques litorals d interès subaquàtic del Migjorn de Mallorca. Amb asterisc ( ) s assenyalen les cavitats en fase d exploració. Table I: Data on the principal phreatic littoral caves of subaquatic interest within the Migjorn of Mallorca. Caves marked by an asterisk ( ) are under exploration. Mallorca, pese a tener una extensión reducida, posee importantes y variadas cavidades de elevado interés por lo que se refiere a la exploración subacuática. Estas se pueden diferenciar en: cuevas de abrasión marina, cavidades freáticas litorales y galerías de drenaje. De las cuevas de abrasión marina, muy abundantes en todo el litoral mallorquín, no nos ocupamos en este artículo al no tener un origen kárstico y de las galerías de drenaje, presentes en la Serra de Tramuntana, tampoco por carecer de ellas el Migjorn de Mallorca. Las cavidades freáticas litorales son las que caracterizan propiamente el karst litoral, aunque están muy influenciadas por la evolución litoral. La exploración de prolongaciones subacuáticas en las cavidades litorales del Migjorn de Mallorca ha proporcionado, en el pasado y actualmente, interesantes hallazgos. La exploración de los lagos de cuevas inéditas y de otras cavidades ya inventariadas, en muchos casos aporta novedades importantes que modifican notablemente la importancia de las cavidades y permite entender mejor la génesis, la evolución y la conexión que presentan entre sí algunas cuevas y la relación con la parte exterior del karst. Una característica de esta clase de cavidades es el contraste que presentan ció de sales i galeries més anàrquica i mala de preveure en explorar les xarxes inundades. L ESPELEOBUSSEIG A MALLORCA: APUNTS HISTÒRICS Aquesta especialitat espeleològica a Mallorca es va iniciar a principis dels anys 70, en una època en la qual es varen començar a realitzar immersions amb escassos i rudimentaris mitjans tècnics per part d espeleòlegs aprenents de submarinistes. Així, l any 1971 es van atacar els breus sifons (galeries totalment submergides), però d accés esgotador, de la cova de les Rodes (Pollença), a la serra de Tramuntana de Mallorca, per part de G. García i M. Hidalgo. Aquests, juntament amb LL. Astier i J. Cerdán, tots espeleòlegs catalans, realitzen l any 1972 l exploració i topografia de les continuacions subaquàtiques de la cova Marina des Pont (TRIAS i MIR, 1977), essent per tant la primera immersió documentada en una cavitat del Migjorn de Mallorca (Manacor). Un dia després LL. Astier i J. Cerdán realitzen una immersió en un dels llacs de les coves del Pirata, també en el municipi de Manacor (GINÉS i GINÉS, 1976). Miquel Garau del Grup Espeleològic EST, explora l any 1974, 40 metres del sifó 2 de la cova dets Estudiants, situada al municipi de Sóller, a la serra de Tramuntana. Altre pioner va esser Francesc Ripoll, del Speleo Club de Mallorca, que l any 1974 realitzà un croquis de l inici subaquàtic de la cova de sa Gleda (Manacor), a on localitza una gran campana d aire a una vintena de metres de l entrada (FORNÓS et al., 1989). La mentalitat exploratòria de l època era principalment la de superar trams inundats per accedir a sales o galeries eixutes. En aquesta dècada les tècniques de busseig no estaven encara adaptades al busseig espeleològic, emprant pràcticament la mateixa configuració de l equip que dins mar. Els aparells de respiració autònoma anomenats bitràquees, eren molt rudimentaris i perillosos i normalment s emprava una sola botella carregada a unes 120 atmosferes. La vestimenta era de goma. No s empraven els rodets de fil guia autònoms, i s anava fermat a una corda que anaven amollant des de l inici del busseig els companys; a més a més, la comunicació era per estirades de la corda, fet que provo- 57

3 en comparación con los sifones de las galerías de drenaje, propias de la Serra de Tramuntana y de muchas cuevas europeas. En las cuevas litorales mallorquinas hay salas voluminosas subdivididas por colapsos y macizos estalagmíticos que incrementan mucho el recorrido, a diferencia de los sifones rectilíneos más estrechos y sencillos. Este hecho provoca importantes diferencias en el cálculo del recorrido, dependiendo del criterio que se adopte. También presentan una disposición de salas y galerías más anárquica y difícil de prever al explorar las redes inundadas. Figura 1: Progresión a lo largo de un derrumbamiento que casi cierra el paso a importantes continuaciones en la Cova de sa Gleda. Foto O. Espinasa Figura 1: Progressió al llarg d un esbaldregall que quasi bé tanca l accés a importants continuacions de la cova de sa Gleda. Foto O. Espinasa Figure 1: Making progress over collapse which has almost closed any access to other important continuations in the Cova de sa Gleda. Photo O. Espinasa EL ESPELEOBUCEO EN MALLORCA: APUNTES HISTÓRICOS Esta especialidad espeleológica en Mallorca se inició a principios de los años 70, en una época en la cual se empezaron a realizar inmersiones con escasos y rudimentarios medios técnicos por parte de espeleólogos aprendices de submarinistas. Así, el año 1971 se atacaron los breves sifones, pero de acceso agotador, de la Cova de les Rodes (Pollença), en la Serra de Tramuntana de Mallorca, por parte de G. García y M. Hidalgo. Estos, juntamente con LL. Astier y J. Cerdán, todos espeleólogos catalanes, realizan el año 1972 la exploración y topografía de las continuaciones subacuáticas de la Cova Marina des Pont (TRIAS & MIR, 1977), siendo por tanto la primera inmersión documentada en una cavidad del Migjorn de Mallorca (Manacor). Un día después LL. Astier y J. Cerdán realizan una inmersión en uno de los lagos de las Coves del Pirata, también en el municipio de Manacor (GINÉS & GINÉS, 1976). Miquel Garau del Grup Espeleològic EST, explora el año 1974, 40 metros del sifón 2 de la Cova dets Estudiants, situada al municipio de Sóller, en la Serra de Tramuntana. Otro pionero fue Francesc Ripoll, del Speleo Club de Mallorca, que en el año 1974 realizó un croquis del inicio subacuático de la Cova de sa Gleda (Manacor), en dónde localiza una gran campana de aire a una veintena de metros de la entrada (FORNÓS et al., 1989). La mentalidad exploratoria de la época era principalmente la de superar tramos inundados para acceder a salas o galerías secas. 58 cava fàcilment situacions de confusió i embolics i els accidents estaven a l ordre del dia. El material d immersió era extremadament car, poc fiable i mal d aconseguir pels practicants de busseig no professional. Als anys 80, Mallorca va passar a esser freqüentada per espeleobussejadors alemanys i xecs. Mentrestant també es realitzaven immersions per part de mallorquins en diferents cavitats de l illa; així les exploracions efectuades els anys 1986 i 1987 per Jaume Oliver del Grup Espeleològic EST, Martí Ginard i José María Álvarez Jopelas del GEM a la cova dets Estudiants (Sóller) i a la cova des Bastons (Alcúdia) constitueixen una pàgina important de la història de l espeleobusseig insular. A la primera de les coves citades, una galeria de drenatge activa situada a la serra de Tramuntana, Martí Ginard, en el tercer sifó, molt allunyat de l entrada de la cova, aconseguia superar un pas estret, a més de 50 metres de fondària sota les aigües i accedir a la continuació de la cova, en forma de galeria ascendent. Els equipaments i materials havien progressat molt, ja s empraven reguladors, però es tractava d expedicions que implicaven un gran desplegament de material i de recursos humans per ajudar a transportar el pesat i voluminós equipament, ideat per portar les botelles col locades dorsalment. De l any 1988 ençà, un equip d escafandristes gal lesos del Cwmbran Caving Club, dirigits per Owen Clarke, va estar visitant regularment Mallorca, realitzant immersions a les coves litorals de la zona del Migjorn i als conductes actius de drenatge de la serra de Tramuntana. Les tècniques de progressió eren del tot revolucionàries: major independència del bussejador sense tenir que dependre de portejadors; material vital portat per duplicat, arnesos per dur les botelles col locades lateralment per forçar passos estrets, rodets d exploració i auxiliars, ordinadors de busseig i tota una sèrie de millores en l equip. Endemés un factor important era que es tractava d especialistes en el camp de l espeleobusseig i no espeleòlegs o bussejadors d aigües obertes que s aventurassin esporàdicament dins les cavitats. Les coves objecte de la seva atenció eren ben conegudes; les seves topografies havien sortit publicades a les planes de la publicació Endins o constaven a l arxiu topogràfic de la Federació Balear d Espeleologia i generalment no havien rebut gaire atenció dels escafandristes illencs. Emperò els tranquils llacs salabrosos de les coves de Manacor i Felanitx van resultar esser ben gratificants amb resul-

4 En esta década las técnicas de buceo no estaban aún adaptadas al buceo espeleológico, empleando prácticamente la misma configuración del equipo que en el mar. Los aparatos de respiración autónoma llamados bitráqueas, eran muy rudimentarios y peligrosos y normalmente se empleaba una sola botella cargada a unas 120 atmósferas. La vestimenta era de goma. No se utilizaban los carretes de cordel autónomos, y se iba atado a una cuerda que los compañeros les van tendiendo desde el lago; además, el sistema de comunicación era por tirones de la cuerda, según un código previamente acordado, hecho que provocaba fácilmente situaciones de confusión y enganches y los accidentes estaban a la orden del día. El material de inmersión era extremadamente caro, poco fiable y difícil de conseguir por los practicantes de buceo no profesional. En los años 80, Mallorca pasó a ser frecuentada por espeleobuceadores alemanes y checos. Mientras tanto también se realizaban inmersiones por parte de mallorquines en diferentes cavidades de la isla; así las exploraciones efectuadas en los años 1986 y 1987 por Jaume Oliver del Grup Espeleològic EST, Martí Ginard y José María Álvarez Jopelas del GEM en la Cova dets Estudiants (Sóller) y en la Cova des Bastons (Alcúdia) constituyen una página importante de la historia del espeleobuceo insular. En la primera de les cuevas citadas, galería de drenaje activa situada en la Serra de Tramuntana, Martí Ginard, en el tercer sifón, muy alejado de la entrada de la cueva, conseguía superar un paso estrecho, a más de 50 metros de profundidad bajo las aguas y acceder a la continuación de la cueva, en forma de galería ascendente. El equipo y los materiales habían progresado mucho, ya se empleaban reguladores, pero se trataba de expediciones que implicaban un gran despliegue de material y de recursos humanos para ayudar a transportar el pesado y voluminoso equipamiento, ideado para llevar las botellas colocadas dorsalmente. Desde el año 1988 en adelante, un equipo de escafandristas galeses del Cwmbran Caving Club, dirigidos por Owen Clarke, visitó regularmente Mallorca, realizando inmersiones en las cuevas litorales de la zona del Migjorn y en los conductos activos de drenaje de la Serra de Tramuntana. Las técnicas de progresión eran del todo revolucionarias: mayor autonomía del buceador sin tener que depender de porteadores; el material vital se lleva por duplicado, arneses para llevar las botellas colocadas lateralmente para forzar pasos estrechos, carretes de exploración y auxiliares, ordenadores de buceo y toda una serie de Figura 2: Los espeleotemas son extraordinariamente abundantes en muchas de las cuevas subacuáticas mallorquinas, tal como sucede en la Cova de sa Gleda. Foto O. Espinasa. Figura 2 : Els espeleotemes són extraordinàriament abundants a moltes de les coves subaquàtiques mallorquines, com és el cas de la Cova de sa Gleda. Foto O. Espinasa. Figure 2: Speleothems are surprisingly abundant in many Mallorcan subaquatic caves like in Cova de sa Gleda. Photo O. Espinasa tats importants en el camp exploratori que modificaren el registre de les cavitats mallorquines de més desenvolupament horitzontal. Les exploracions més destacades es feren a la cova dets Ases (Felanitx) i a les coves del Pirata i des Pont (Manacor). A la primera aconseguiren una comunicació directa amb la mar, després de superar dos sifons; el primer, de 11 m de llargada, connecta amb una sala de 117 m de llarg amb un llac al seu extrem SE, llac que després de 20 m de galeria inundada comunica amb la mar oberta. A la cova des Pont i coves del Pirata de Manacor, no troben gaires continuacions sota les aigües, però aconsegueixen connectar ambdues coves l any També realitzaren una primera immersió al llac de la cova d en Bessó i a la cova des Serral, però troben poques continuacions. L any 1990 es busseja a la cova de sa Gleda, explorant parcialment la sala Francesc Ripoll, sala de gran volum i molt decorada; també exploren l ullal de Cala Murta (CLARKE, ). L any 1991 es troben importants continuacions al llac Negre, llac de les Delícies i llac Martel de les turístiques coves del Drac, que constitueix la seva principal descoberta subaquàtica als carsts del Migjorn de Mallorca (CLARKE, 1991). Fins a l any 1994 es realitzen campanyes en algunes de les cavitats del Migjorn (FARR, ). No obstant, la descripció que s elaborava sobre els descobriments era escassa i pobre, ja que no es reflectia en articles que documentessin suficientment les troballes. Els descobriments efectuats al carst del Migjorn pels espeleobussejadors gal lesos no van esser tot l espectaculars que haguessin pogut, ja que varen voler explorar moltes cavitats a la vegada sense aprofundir i forçar molts dels indrets. També s ha de dir que tenien en molts de casos l idea equivocada de que aquestes cavitats costaneres son galeries de drenatge, semblants a les de Gran Bretanya, amb una disposició del tot diferent al que són realment. Paral lelament, espeleobussejadors mallorquins del club Tritón i membres de l ANEM realitzen els anys 91 i 92 l exploració i topografia d una sèrie de galeries subaquàtiques de la cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor), cavitat actualment protegida pel Govern de les Illes Balears, que es publicaren a la revista especialitzada en espeleologia Endins (MERINO, 1993). D ençà de l any 1994, l espeleobusseig a Mallorca va experimentar un canvi important que començà a partir de la superació dels sifons inicials de la cova des Coll per part 59

5 Figura 3: Hallazgo de fósiles de vertebrados endémicos terrestres (Myotragus balearicus) en las galerías inundadas de la Cova d en Bessó. Foto R. Landreth. Figura 3: Troballa de fòssils de vertebrats endèmics terrestres (Myotragus balearicus) a les galeries inundades de la cova d en Bessó. Foto R. Landreth. Figure 3: Fossil find of terrestrial endemic vertebrates (Myotragus balearicus) in inundated galleries of the Cova d en Bessó. Photo R. Landreth. mejoras en el equipo. Además un factor importante era que se trataba de especialistas en el campo del espeleobuceo y no espeleólogos o buceadores de mar que se aventurasen esporádicamente en las grutas. Las cuevas objeto de su atención eran bien conocidas; las topografías habían sido impresas en las páginas de la publicación Endins o constaban en el archivo topográfico de la Federació Balear d Espeleologia y generalmente no habían recibido mucha atención por parte de los escafandristas isleños. Sin embargo, los tranquilos lagos salobrosos de les cuevas de Manacor y Felanitx resultaron ser bien gratificantes con resultados importantes en el campo exploratorio que modificaron el registro de las cavidades mallorquinas de más desarrollo horizontal. Las exploraciones más destacadas se hicieron en la Cova dets Ases (Felanitx) y en las Coves del Pirata y des Pont (Manacor). En la primera consiguieron una comunicación directa con el mar, después de superar dos sifones; el primero, de 11 metros de longitud, conecta con una sala de 117 metros de largo con un lago en su extremo SE, lago que después de 20 metros de galería inundada comunica con el mar abierto. En la Cova des Pont y Coves del Pirata de Manacor, no encuentran apenas continuaciones bajo las aguas, pero consiguen conectar ambas cuevas el año También realizan una primera inmersión en el lago de la Cova d en Bessó y en la Cova des Serral, pero encuentran pocas continuaciones. El año 1990 se bucea en la Cova de sa Gleda, explorando parcialmente la Sala Francesc Ripoll, sala de gran volumen y muy decorada; también exploran el Ullal de Cala Murta (CLARKE, ). El año 1991 se descubren importantes continuaciones en el llac Negre, llac de les Delícies y llac Martel de las turísticas Coves del Drac, que constituyen su principal descubrimiento subacuático en el karst del Migjorn de Mallorca (CLARKE, 1991). Hasta el año 1994 se efectúan campañas en algunas de las cavidades del Migjorn (FARR, ). No obstante, la descripción que se elaboraba sobre los descubrimientos era escasa y pobre, ya que no se reflejaba en artículos que documentasen suficientemente los hallazgos. Los descubrimientos efectuados en el karst del Migjorn por los espeleobuceadores galeses no fueron lo espectaculares que hubiesen podido ser, ya que quisieron explorar muchas cavidades a la vez sin profundizar ni forzar muchos de los lugares. También se ha de decir que tenían en muchos casos la idea equivocada de que estas cavidades costeras son galerías de drenaje, parecidas a las de Gran Bretaña, con una disposición del todo 60 de Francesc Gràcia i Peter Watkinson de la secció d espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca (GEM), mentre realitzaven l estudi de les cavitats del litoral d una part del terme de Felanitx. Inicialment empraren metodologies arcaiques i una gran pobresa de mitjans, però va suposar el detonant vocacional d un grup d espeleòlegs insulars (membres de la Federació Balear d Espeleologia) cap a l especialització en l exploració i estudi de les cavitats subaquàtiques. Posteriorment es va incorporar Robert Landreth del CCDS de Sóller, amb més coneixements tècnics, que van suposar una bona empenta a les progressions subaquàtiques. Owen Clarke, que havia estat realitzant i coordinant diverses campanyes a Mallorca contactà amb ells per incorporar-se al grup d exploradors, el qual aportà a l exploració de la cova des Coll, la tècnica de busseig espeleològic pròpia de Gran Bretanya, que permet forçar passos molt estrets i realitzar importants progressions. A les darreries d aquesta època s incorpora al grup Bernat Clamor del Grup Nord de Mallorca (GNM), que es convertiria en el millor espeleobussejadorpunta de l equip. Donades les característiques i el recorregut de la cavitat, les nombroses exploracions efectuades van servir de model per l aprenentatge i la incorporació progressiva de les tècniques d escafandrisme dins coves progressivament amb el propi descobriment de la gruta. Els membres fundadors, juntament amb altres que s hi afegiren posteriorment, com Juan José Lavergne, Pedro Gracia i Miquel Gual, s unificaren dins la secció d espeleobusseig del Grup Nord de Mallorca (GNM). Fruit de les recerques de tots aquests anys ha estat l estudi de moltes cavitats, entre les quals destaquen: la cova des Coll, la cova dets Ases, la cova des Drac de Cala Santanyí, la cova d en Passol, la cova de Cala Mitjana, la cova de Cala Varques ACD, la cova de Cala Varques B (GRÀCIA et al., 1997, 1998a, 1998b, 2000), la font de ses Aiguades (GRÀCIA et al., 2001) i la cova de sa Gleda (GRÀCIA i CLAMOR, en premsa), cavitat amb metres de recorregut, en la qual després de 160 dies de feina dins les galeries inundades encara queda molta tasca per realitzar. Moltes altres feines estan també en fase de preparació: la cova Genovesa o cova d en Bessó, la cova des Coloms 1, importants noves descobertes a la cova des Pas de Vallgornera i a la cova des Coll.

6 diferente del que son realmente. Paralelamente, espeleobuceadores mallorquines del club Tritón y miembros del ANEM realizan los años 91 y 92 la exploración y topografía de una serie de galerías subacuáticas de la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor), cavidad actualmente protegida por el Govern de les Illes Balears, que se publicaron en la revista especializada en espeleología Endins (MERINO, 1993). A partir del año 1994, el espeleobuceo en Mallorca va a experimentar un cambio importante que comenzó a partir de la superación de los sifones iniciales de la Cova des Coll por parte de Francesc Gràcia y Peter Watkinson de la secció d espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca (GEM), mientras realizaban el estudio de les cavidades del litoral de una parte del término de Felanitx. Inicialmente emplearon metodologías arcáicas y una gran pobreza de medios, pero que supuso el detonante vocacional de un grupo de espeleólogos insulares (miembros de la Federació Balear d Espeleologia) hacia la especialización en la exploración y estudio de las cavidades subacuáticas. Posteriormente se incorporó Robert Landreth del CCDS de Sóller, con más conocimientos técnicos, que supusieron un buen impulso a las progresiones subacuáticas. Owen Clarke, que havia estado realizando y coordinando diversas campañas en Mallorca contactó con ellos para incorporarse al grupo de exploradores, el cual aportó a la exploración de la Cova des Coll, la técnica de buceo espeleológico propia de Gran Bretaña, que permite forzar pasos muy estrechos y realizar importantes progresiones. Al final de esta época se incorpora al grupo Bernat Clamor del Grup Nord de Mallorca (GNM), que se convertiría en el mejor espeleobuceadorpunta del equipo. Dadas las características y el recorrido de la cavidad, las numerosas exploraciones efectuadas sirvieron de modelo para el aprendizaje y la incorporación progresiva de las técnicas de escafandrismo en las cuevas progresivamente con el propio descubrimiento de la gruta. Los miembros fundadores, juntamente con otros que se añadieron posteriormente, como Juan José Lavergne, Pedro Gracia y Miquel Gual, se unificaron en la sección de espeleobuceo del Grup Nord de Mallorca (GNM). Fruto de las investigaciones de todos estos años ha sido el estudio de muchas cavidades, entre las que destacan: la Cova des Coll, la Cova dets Ases, la Cova des Drac de Cala Santanyí, la Cova d en Passol, la Cova de Cala Mitjana, la Cova de Cala Varques ACD, la Cova de Cala Varques B (GRÀCIA et al., 1997, 1998a, 1998b, 2000), la Font de ses Figura 4: Disposición de material arqueológico en el fondo del lago de una cavidad litoral empleada para el abastecimiento de agua. Foto P. Gracia. Figura 4: Disposició de material arqueològic en el fons del llac d'una cavitat litoral emprada per a l'abastament d'aigua. Foto P. Gracia. Figure 4: Position of archeological material under water in a littoral cave lake used for drawing water. Photo P. Gracia. ELS RESULTATS EXPLORATORIS La connexió entre coves ja conegudes La cova des Pont i les coves del Pirata, cavitats conegudes documentalment des de 1884 (LOZANO, 1884) i visitades per Martel (MARTEL, 1903), van esser les primeres connectades mitjançant el busseig espeleològic pel grup gal lès Cwmbran Caving Club (CCC) al llarg dels anys 1988 i 89 gràcies, en gran part, a l excel lent treball topogràfic realitzat per l Speleo Club de Mallorca (SCM), i el Grup Espeleològic EST i al plantejament i situació de la fotografia aèria publicada a on se situaven les plantes de les cavitats (TRIAS i MIR, 1977). Aquesta visualització va incentivar l exploració i va permetre forçar un estret pas i connectar les dues cavitats, incrementant el recorregut total fins a metres. Tanmateix el principal objectiu que es plantejaven els bussejadors gal lesos a les campanyes a Mallorca, de connectar la cova de sa Gleda amb la cova des Serral, o les coves del Drac amb altres cavitats clàssiques de la marina de Manacor, no es van poder realitzar. L exploració per part del GNM dels llacs de les coves de cala Varques, situades també a la marina de Manacor i a uns 900 metres de les coves des Pont-Pirata, van suposar una font de sorpreses. Tres de les quatre cavitats (cova de Cala Varques A, cova de Cala Varques B i cova de Cala Varques C) ja havien sortit publicades a l excel lent treball de TRIAS i MIR (1977). Es pogueren connectar entre sí la cova de cala Varques C i A, mitjançant una galeria d uns 30 m de longitud molt decorada i complicada per mor dels esbucaments i revestiments litoquímics que ha sofert. Una ramificació va deixar entreveure una galeria esbucada, que en el futur va poder connectar-se amb la cova de Cala Varques D. L única cavitat veïna que no s ha pogut connectar és la cova de Cala Varques B, la més gran. El conjunt cova de Cala Varques ACD constitueix així un complex de 591 m de recorregut, amb 252 m de recorregut subaquàtic i tres entrades naturals. Aquestes connexions permeten demostrar la relació entre cavitats veïnes, no tractant-se de formacions endocàrstiques independents, si no formant part de complexos grans i a on els esbucaments i revestiments per espeleotemes les han aïllat entre sí. 61

7 Aiguades (GRÀCIA et al., 2001) y la Cova de sa Gleda (GRÀCIA & CLAMOR, en prensa), cavidad con metros de recorrido, en la que después de 160 días de trabajo en las galerías inundadas aún queda mucha tarea por realizar. Otros cometidos están también en fase de preparación: la Cova Genovesa o Cova d en Bessó, la Cova des Coloms 1, importantes nuevos descubrimientos en la Cova des Pas de Vallgornera y en la Cova des Coll. LOS RESULTADOS EXPLORATORIOS Figura 5: Horizontes de disolución en las paredes de una galería de la Cova des Coll. Foto O. Espinasa Figura 5: Regata de dissolució a les parets d una galeria de la cova des Coll. Foto O. Espinasa Figure 5: Water-level solutional notches in a gallery in the Cova des Coll. Photo O. Espinasa La conexión entre cuevas ya conocidas La Cova des Pont y las Coves del Pirata, cavidades conocidas documentalmente desde 1884 (LOZANO, 1884) y visitadas por Martel (MARTEL, 1903), fueron las primeras conectadas mediante el buceo espeleológico por parte del grupo galés Cwmbran Caving Club (CCC) a lo largo de los años 1988 y 89 gracias, en gran parte, al excelente trabajo topográfico realizado por el Speleo Club de Mallorca (SCM), y el Grup Espeleològic EST y al planteamiento y situación de la fotografía aérea publicada en donde se situaban las plantas de las cavidades (TRIAS & MIR, 1977). Esta visualización incentivó la exploración y permitió forzar un paso estrecho y conectar las dos cavidades, incrementando el recorrido total hasta metros. De todas formas, los principales objetivos que se planteaban los buceadores galeses en las campañas de Mallorca, de conectar la Cova de sa Gleda con la Cova des Serral, o las Coves del Drac con otras cavidades clásicas de la marina de Manacor, no se pudieron ver cumplidos. La exploración por parte del GNM de los lagos de las cuevas de Cala Varques, situadas también en la marina de Manacor y a unos 900 metros de las cuevas des Pont-Pirata, supusieron una fuente de sorpresas. Tres de las cuatro cavidades (Cova de Cala Varques A, Cova de Cala Varques B y Cova de Cala Varques C) ya habían sido publicadas en el excelente trabajo de TRIAS & MIR (1977). Se pudieron conectar entre sí la Cova de Cala Varques C y A, mediante una galería de unos 30 metros de longitud muy decorada y complicada a causa 62 Els descobriments de noves galeries i sales L estructura i característiques de les cavitats del Migjorn de Mallorca fan que gairebé a qualsevol lloc sigui possible trobar continuacions importants. La pràctica ens ha demostrat que les aparences enganyen, ja que llacs d extensions considerables, gairebé no segueixen i reduïdes franges d aigua, quasi obstruïdes i sense cap indici de continuïtat han permès accedir a galeries i sales quilomètriques. Darrera formacions que tanquen el pas, llevant blocs i pedres d un col lapse o superant estretors és freqüent que apareguin noves extensions, tant per damunt com per davall del nivell freàtic. Així s han trobat noves galeries a la cova d en Bessó, després de desobstruccions subaquàtiques de blocs a - 17 metres sota les aigües i a més de 300 metres de distància des de l entrada (GRÀCIA et al., inèdit); a la cova des Drac de Cala Santanyí després de forçar el laminador del Purgatori i descobrir la sala del Cavaller; són només dos exemples dels innumerables casos. De fet no hi ha cap cavitat en la qual sense forçar estretors i obstruccions no s hagin trobat continuacions. En molts de casos tenim el convenciment ferm de que més enllà d alguns esbucaments la cavitat prossegueix de forma important, però es tracta d obstruccions de tones de roca i blocs caiguts que impedeixen el poder superar la barrera i accedir-hi. Això ens va passar a la cova de sa Gleda abans de trobar les importants continuacions actuals i a la cova de Cala Varques B l observació de la topografia va estimular la revisió d un lateral de la galeria i va determinar forçar un laminador i descobrir una sala de gran volum i fondària. També la revisió de cavitats a les quals no havíem dedicat la nostra atenció, per mor de que ens havien assegurat que no continuaven, ja que molts de grups havien bussejat ens sorprenien amb troballes espectaculars: la cova des Coloms 1, la cova d en Bessó, la cova des Pas de Vallgornera i la cova de sa Gleda són els exponents més clars. La labor duita a terme a nivell d indagació popular per explorar noves cavitats, no conegudes espeleològicament, van donar també els seus fruits importants: la cova des Coll, la cova d en Passol i la cova de Cala Mitjana, totes al municipi de Felanitx, són els principals exponents. Altres noves cavitats apareixeran en el futur al Migjorn de Mallorca, però és necessari superar la desconfiança dels propietaris de moltes finques i de la imprescindible col laboració

8 de los hundimientos y revestimientos litoquímicos que ha sufrido. Una ramificación dejó entrever una galería hundida que permitió conectar con la Cova de Cala Varques D. La única cavidad cercana que no se ha podido conectar es la Cova de Cala Varques B, la más grande. El conjunto Cova de Cala Varques ACD constituye así un complejo de 591 metros de recorrido, con 252 metros de recorrido subacuático y tres entradas naturales. Estas conexiones permiten demostrar la relación entre cavidades próximas, que no son formaciones endokársticas independientes, sino que forman parte de redes subterráneas mayores y en dónde los hundimientos y revestimientos por espeleotemas las han aislado entre sí. Los descubrimientos de nuevas salas y galerías La estructura y características de las cavidades del Migjorn de Mallorca hacen que teóricamente en cualquier lugar sea posible hallar continuaciones importantes. La experiencia nos ha demostrado que las apariencias engañan, ya que lagos de extensiones considerables, apenas presentan continuaciones subacuáticas y reducidas franjas de agua, casi obstruidas y sin ningún indicio de continuidad han permitido acceder a galerías y salas kilométricas. Detrás de formaciones que cierran el paso, retirando bloques y piedras de un colapso o superando angosturas es frecuente que aparezcan nuevas extensiones, tanto por encima como por debajo del nivel freático. Así se han hallado nuevas galerías en la Cova d en Bessó, después de desobstrucciones subacuáticas de bloques a -17 metros bajo las aguas y a más de 300 metros de distancia desde la entrada (GRÀCIA et al., inédito); en la Cova des Drac de Cala Santanyí después de forzar el laminador del Purgatori y descubrir la sala del Cavaller; son dos ejemplos de los innumerables casos. De hecho no hay ninguna cavidad en la que sin forzar angosturas y obstrucciones no se hayan encontrado continuaciones. En muchos casos tenemos el firme convencimiento de que más allá de algunos hundimientos la cavidad prosigue de forma importante, pero se trata de obstrucciones de toneladas de roca y bloques caídos que impiden el poder superar la barrera y acceder a esos espacios. Este fue el caso de la Cova de sa Gleda antes de descubrir las importantes continuaciones actuales y en la Cova de Cala Varques B la observación detallada de la topografía estimuló la revisión de un lateral de una galería y determinó forzar un laminador y descubrir una sala Figura 6: Espeleotemas de la Cova de sa Gleda (Manacor). Se puede apreciar sobre algunas estalagmitas convencionales un sobrecrecimiento freático espectacular, localizado a -15 metros. Foto O. Espinasa. Figura 6: Espeleotemes de la cova de sa Gleda (Manacor). Es pot apreciar sobre algunes estalagmites convencionals un espectacular sobrecreixement freàtic, localitzat a -15 metres. Foto O. Espinasa. Figure 6: Speleothems in the Cova de sa Gleda (Manacor). On some stalagmites, impressive phreatic overgrowths can be seen that belong to a regressive paleosea-level at -15 metres. Photo O. Espinasa. dels informadors, els millors aliats dels espeleòlegs. Les xarxes subterrànies inundades L objectiu inicial de superar els sifons per accedir a noves zones aèries es va transformar en finalitat. A mesura que les exploracions se succeïren va aparèixer per primer cop a Mallorca la sensació de trobar-se en grans xarxes subterrànies inundades difícils de poder-se explorar amb els mitjans a l abast. La dificultat de progressió, degut a les llargues distàncies, juntament amb la poca disponibilitat de temps per topografiar, van aparèixer per primer cop al Migjorn de Mallorca a la cova des Coll. La cavitat presenta poca fondària, però amb visibilitat molt dolenta per la gran quantitat de fang i zones molt estretes i llunyanes. Es van haver de deixar botelles pel camí per poder anar avançant i optimitzar el temps de permanència sota l aigua. Així i tot s empraren una seixantena de dies de feina per explorar i topografiar la cavitat amb un recorregut de metres. Especial dificultat presenten alguns sectors de la cova de sa Gleda (amb un desenvolupament provisional de metres), ja que les llargues immersions (de 3 h 30 a 5 h), unit a la profunditat considerable fa que s entri en descompressió (fins a 40 actualment) i complica i limita el temps de permanència. El fet d avançar amb 5 botelles, algunes de gran volum, representa que el bussejador ofereix una gran resistència a l avanç i un gran consum d energia i aire. No es poden emprar propulsors elèctrics de poca potencia, els més assequibles econòmicament, degut a que no tenen força per vèncer el fregament amb l aigua. Al final, com tantes altres coses, tot està en funció de les possibilitats econòmiques que permetin tenir més i millor material tècnic de progressió, per no parlar-ne de la disponibilitat personal de temps. LES APORTACIONS AL CONEIXEMENT CIENTÍFIC La prospecció bioespeleològica Crustacis aquàtics anquihalins. El complex inundat de sales, galeries i també de fractures i espais impenetrables per l home constitueix l hàbitat d interessants organismes 63

9 Figura 7: Topografía detallada de la Cova d en Passol, ejemplo de cavidad freática litoral del Migjorn mallorquín. Figura 7: Topografia detallada de la cova d en Passol, exemple de cavitat freàtica litoral del Migjorn mallorquí. Figure 7: Cave survey of the Cova d en Passol, an example of a phreatic littoral cave within the Migjorn of Mallorca. de gran volumen y profundidad. También la revisión de cavidades en las que no habíamos dedicado nuestra atención, a causa de que nos habían asegurado que no continuaban, ya que muchos grupos habían buceado nos sorprendían con hallazgos espectaculares: la Cova des Coloms 1, la Cova d en Bessó, la Cova des Pas de Vallgornera y la Cova de sa Gleda son los exponentes más claros. La labor llevada a cabo a nivel de indagación popular para explorar nuevas cavidades, no conocidas espeleológicamente, dieron también sus frutos: la Cova des Coll, la Cova d en Passol y la Cova de Cala Mitjana, todas en el municipio de Felanitx, son los principales exponentes. Nuevas cavidades aparecerán en el futuro en el Migjorn de Mallorca, pero para ello es necesario superar la desconfianza de los propietarios de muchas fincas y de la imprescindible colaboración de los informadores, los mejores aliados de los espeleólogos. Las redes subterráneas inundadas El objetivo inicial de superar los sifones para acceder a nuevas zonas aéreas se transformó en finalidad. A medida que las exploraciones se suceden apareció por vez primera en Mallorca la sensación de encontrarse en grandes redes subterráneas inundadas difíciles de poderse explorar con los medios disponibles. La dificultad de progresión, debido a las largas distancias, juntamente con la poca disponibilidad de tiempo para topografiar, aparecen por vez primera al Migjorn de Mallorca en la Cova des Coll. La cavidad presenta poca profundidad, pero con muy mala visibilidad por la gran cantidad de fango y de zonas muy estrechas y lejanas. Se tuvieron que dejar botellas a lo largo de la ruta para poder ir avanzando y optimizar el tiempo de permanencia bajo el agua. Aún así se emplearon unos sesenta días de trabajo para explorar y topografiar la cavidad con un recorrido de metros. Especial dificultad presentan algunos sectores de la Cova de sa Gleda (con un desarrollo provisional de metros), ya que las largas inmersiones (de 64 estigobionts, això és, animals exclusius d ambients subterranis aquàtics que formen una part important de la biodiversitat, molts d ells endèmics i amb abundants adaptacions al medi aquàtic cavernícola. Organismes sèssils filtradors. En algunes de les cavitats anquihalines, és a dir amb aigües salabroses, és molt interessant la presència de comunitats d organismes filtradors, en ocasions extremadament abundants. Els grups als quals pertanyen són predominantment esponges, cnidaris i poliquets. Aquests es presenten fixats als sostres, parets, formacions, pedres i en alguns casos dins el sediment del fons, especialment a les galeries dels sectors on els corrents són més intensos. Les cavernes en les quals fins ara s han detectat la presència significativa d aquests organismes són: la cova des Coll (GRÀCIA et al., 1997), la cova des Drac de Cala Santanyí (GRÀCIA et al., 1998b) i la cova d en Bessó (GRÀCIA et al., 2001c). La característica que sembla comú als tres casos és la presència de corrents, generalment quasi imperceptibles, que produeixen el moviment de les aigües i la possibilitat de fer arribar aliment als organismes sèsils. Fauna diversa. Altres organismes de grups molts diversos solen colonitzar únicament els sectors més propers a la mar, o bé són visitants ocasionals en el cas de coves amb entrada directa. L anguila (Anguila anguila) és el peix capaç de penetrar més a l interior de les cavitats mallorquines. Ha estat vista a la cova de sa Gleda, que dista quasi 2 quilòmetres de la mar i a distàncies de 900 metres a l interior de la cova des Coll. Habita també en moltes altres de les cavitats costaneres. Troballes paleontològiques Organismes dipositats abans de la formació de la cova. Els fòssils que es troben a l interior de les cavitats poden provenir d organismes que es dipositaren, amb altres restes, dins conques sedimentàries quan ni la cova ni la roca que l envolta existien encara. La descalcificació de parets i sostres de galeries i sales, conseqüència de la dissolució de la roca per l aigua agressiva químicament, de vegades permet que sobresurtin o s alliberin els fòssils. Així s han recuperat principalment ossos de tortugues encara per determinar i dents de taurons (Odontaspis cuspidata, Oxyrhina hastalis) d entre 11 i 7 milions d anys.

10 3 h 30 a 5 h), sumado a la considerable profundidad hace que se entre en descompresión (hasta 40 actualmente) y complica y limita el tiempo de permanencia. El hecho de avanzar con 5 botellas, algunas de gran volumen, representa que el buceador ofrece una gran resistencia al avance y un gran gasto de energía y de consumo de aire. No se pueden emplear propulsores eléctricos de poca potencia, los más asequibles económicamente, debido a que no tienen fuerza para vencer el roce con el agua. Al final, como en tantas otras cosas, todo está en función de las posibilidades económicas que permiten tener más y mejor material técnico de progresión, por no mencionar la disponibilidad de tiempo personal. LAS APORTACIONES AL CONOCIMIENTO CIENTÍFICO La prospección bioespeleológica Crustáceos acuáticos anquihalinos. El complejo inundado de salas, galerías y también de fracturas y espacios impenetrables para el hombre, constituye el hábitat de interesantes organismos estigobiontes, esto es, animales exclusivos de ambientes subterráneos acuáticos que forman una parte importante de la biodiversidad, muchos de ellos endémicos y con abundantes adaptaciones al medio acuático cavernícola. Organismos sésiles filtradores. En algunas de las cavidades anquihalinas, es decir, con aguas salobrosas, es muy interesante la presencia de comunidades de organismos filtradores, en ocasiones extremadamente abundantes. Los grupos a los que pertenecen son predominantemente esponjas, cnidarios y poliquetos. Se presentan adosados en bóvedas, paredes, formaciones, piedras y en algunos casos en el sedimento del fondo, especialmente en las galerías de los sectores en dónde las corrientes son más intensas. Las cavernas en les que hasta el presente se ha detectado la presencia significativa de estos organismos son: la Cova des Coll (GRÀCIA et al., 1997), la Cova des Drac de Cala San- Figura 8: Vista aérea del nucleo urbano costero de Portocolom y topografía superpuesta de diversas cavidades: a) Cova des Coll, b) Cova des Carrer de sa Punta y c) Cova de sa Sínia. La mayor parte de las galerías y salas de la Cova des Coll son subacuáticas. Foto ESTOP. Figura 8: Vista aèria del nucli urbà de Portocolom i topografia superposada de diverses cavitats: a) Cova des Coll, b) Cova des Carrer de sa Punta i c) Cova de sa Sínia. La majoria de les galeries i sales de la cova des Coll són subaquàtiques. Foto ESTOP. Figure 8: Aerial view of one of urban nucleuses at Portocolom with three caves superimposed: a) Cova des Coll, b) Cova des Carrer de sa Punta and c) Cova de sa Sínia. Most of the galleries and chambers in the Cova des Coll are below phreatic level. Photo ESTOP. Organismes que varen entrar dins les cavitats. Altres troballes de fòssils corresponen als que varen entrar dins les cavitats, accidentalment o voluntària, i per tant són més recents. L exploració de galeries subaquàtiques de diferents cavitats litorals ha permès realitzar la troballa d exemplars del vertebrat terrestre Myotragus balearicus a profunditats compreses entre els 8 i 21 metres i en alguns casos a distàncies molt allunyades de l entrada. Aquest animal era un petit bòvid endèmic molt evolucionat i adaptat al medi insular i extingit possiblement per la colonització humana de les Gimnèsies. Provenen possiblement de les darreres pulsacions de la glaciació Würm, al llarg de la qual el nivell de la mar i de les aigües subterrànies varen estar molt més baixes que les actuals i les coves estarien en sec, total o parcialment, la qual cosa permetria l accés del caprí endèmic a zones internes de les coves, actualment inundades (GRÀCIA et al., 2000, 2001a i 2001b, en preparació). La presència de Myotragus balearicus i d altres vertebrats terrestres també ens serveix per esbrinar el temps en què, al menys de llavors ençà, la cavitat ha romàs oberta a l exterior. Recuperació de material arqueològic Les troballes de peces arqueològiques que s han efectuat aquests darrers anys han permès demostrar els diferents moments d utilització de cavitats naturals de Mallorca com a llocs per l aprovisionament d aigua. En vàries coves del llevant de Mallorca (cova des Coll, cova de sa Gleda) la presència de restes arqueològics en rosts de blocs i pedres sota les aigües, de vegades localitzades després de recórrer centenars de metres de galeries inundades, ens indiquen la localització d antigues entrades, tancades o reblides en temps històrics expressament per l home o degut a esbucaments naturals succeïts de llavors ençà. A la cova des Coll de Portocolom (GRÀCIA et al., 1997; SALVÀ, 1997) es van recuperar alguns fragments d àmfores romanes, sota les aigües dels llacs, en un rost de materials caiguts des de dalt, procedents d una entrada actualment cegada. La cova des Drac de Cala Santanyí ja era utilitzada d ençà dels temps pretalaiòtics, ja que durant una de les immersions efectuades a la cavitat, es va recuperar un atuell ceràmic pretalaiòtic a uns 6 metres de fondària. Possiblement hi va caure accidentalment i degué rodolar, rost avall, fins aturar-se al lloc on es va trobar. També es va recu- 65

11 tanyí (GRÀCIA et al., 1998b) y la Cova d en Bessó (GRÀCIA et al., 2001). La característica que parece que comparten los tres casos es la presencia de corrientes, generalmente casi imperceptibles, que producen el movimiento de las aguas y la posibilidad de hacer llegar alimento a los organismos sésiles. Fauna diversa. Otros organismos de grupos muy diversos suelen colonizar únicamente los sectores más cercanos al mar, o bien son visitantes ocasionales en el caso de cuevas con entrada directa. La anguila (Anguila anguila) es el pez capaz de penetrar más al interior de las cavidades mallorquinas. Ha sido vista en la Cova de sa Gleda, que dista casi 2 kilómetros del mar y a distancias de 900 metros en el interior de la Cova des Coll. Habita también en muchas otras de las cavidades costeras. Hallazgos paleontológicos Organismos depositados antes de la formación de la cueva. Los fósiles que se hallan en el interior de las cavidades pueden provenir de organismos que se depositaron, junto con otros restos, en cuencas sedimentarias cuando ni la cueva ni la roca que la forma existían aún. La descalcificación de paredes y bóvedas de galerías y salas, consecuencia de la disolución de la roca por el agua químicamente agresiva, en ocasiones permite que sobresalgan o se liberen los fósiles. Gracias a este proceso se han recuperado principalmente huesos de tortugas aún pendientes de determinar y dientes de tiburones (Odontaspis cuspidata, Oxyrhina hastalis) de una antigüedad comprendida entre 11 y 7 millones de años. Organismos que entraron en las cavidades. Otros hallazgos de fósiles corresponden a los que entraron en las cavidades, de forma accidental o voluntaria, y por tanto son más recientes, por ser posteriores a la formación de las cuevas. La exploración de galerías subacuáticas en diferentes cavidades litorales ha permitido realizar el hallazgo de ejemplares del vertebrado terrestre Myotragus balearicus a profundidades comprendidas entre los 8 y 21 metros y en algunos casos a distancias muy alejadas de la entrada. Este animal era un pequeño bóvido endémico muy evolucionado y adaptado al medio insular y extinguido posiblemente por la colonización humana de las Gimnesias. Provienen posiblemente de 66 perar un morter medieval de pedra picada. La cavitat anomenada font de ses Aiguades (situada al NE de Mallorca, a la badia d Alcúdia), és la darrera localització important que s ha estudiat i publicat (GRÀCIA et al., 2001a) i ens recorda per les seves peculiars característiques a la d una altra cova del Migjorn encara en fase d estudi. La troballa de contenidors ceràmics a la cavitat (s han recuperat al llarg de 17 dies de feina 189 peces) posa de manifest la utilització de l aigua d aquesta formació endocàrstica per a ús humà almenys des de l època romana-republicana. La seva ubicació, molt a prop de la mar, en una zona de costa accessible, propicià que fos utilitzat per a procurar-se la reserva d aigua necessària per a la travessia marítima. El nombre mínim d àmfores presents, entre àmfores senceres i colls supera àmpliament la seixantena. Les observacions o mostrejos de caràcter geoespeleològic L estructura de les cavitats. Les cavitats subaquàtiques explorades presenten galeries en diferents estadis evolutius: les galeries iniciadores estan poc modificades verticalment respecte a l horitzó d inici dels processos corrosius. Algunes tenen morfologies de corrosió predominants amb pocs indicis d esfondraments i es veu com galeries properes s uneixen i els envans i parets separadores es dissolen i cauen. La predominància en algunes zones de processos corrosius degut a l agressivitat química de l aigua és del tot evident i és la característica definitòria de les formes resultants. En altres galeries predominen els esfondraments, formant caos de blocs i d espeleotemes caiguts, molt sovint recoberts per formacions estalagmítiques, que amaguen i desdibuixen l origen freàtic de les galeries i sales, i que en moltes ocasions tanquen l accés a les continuacions de la cova. Aquest procés d esfondrament, més intens a les èpoques en les quals les galeries es queden sense la sustentació de l aigua, produeix un augment del volum i una evolució ascendent que cerca el punt d equilibri mecànic de les voltes i que pot provocar l obertura a l exterior de la caverna si connecta amb la superfície, tal com ha ocorregut amb les entrades de moltes coves. D aquesta manera l antic sistema de conductes excavats en règim freàtic (galeries iniciadores) se situava en alguns casos, per davall de les sales actuals. El fet de que aquests processos es poden juxtapo-

12 las últimas pulsaciones de la glaciación Würm, a lo largo de la cual el nivel del mar y de las aguas subterráneas estuvo mucho más bajo que el actual y las cuevas estarían en seco, total o parcialmente. Este hecho permitiría el acceso del bóvido endémico a zonas internas de las cuevas, actualmente inundadas (GRÀCIA et al., 2000, 2001a y 2001b, en preparación). La presencia de Myotragus balearicus y de otros vertebrados terrestres, también es útil para averiguar el tiempo en el que, desde entonces en adelante, la cavidad ha permanecido abierta al exterior. Recuperación de material arqueológico El hallazgo de piezas arqueológicas que se ha efectuado a lo largo de estos últimos años, ha permitido demostrar las diferentes etapas de utilización de las cavidades naturales de Mallorca como lugares para el aprovisionamiento de agua. En varias cuevas del levante de Mallorca (Cova des Coll, Cova de sa Gleda) la presencia de restos arqueológicos en pendientes de bloques y piedras bajo las aguas, en ocasiones localizados después de recorrer centenares de metros de galerías inundadas, nos indican la localización de antiguas entradas, cerradas o cegadas en tiempos históricos expresamente por el hombre o debido a hundimientos naturales sucedidos desde entonces. En la Cova des Coll de Portocolom (GRÀCIA et al., 1997; SALVÀ, 1997) se recuperaron algunos fragmentos de ánforas romanas, bajo las aguas de los lagos, en una pendiente de materiales caídos desde arriba, procedentes de una entrada actualmente cegada. La Cova des Drac de Cala Santanyí ya era utilizada desde el período pretalaiótico, ya que durante una de las inmersiones efectuadas en la cavidad, se recuperó una pieza pretalaiótica a unos 6 metros de profundidad. Posiblemente cayó accidentalmente, rodando pendiente abajo, hasta detenerse en el lugar en dónde se halló. También se recuperó un mortero medieval de piedra picada. La Font de ses Aiguades (situada al NE de Mallorca, en la Badia d Alcúdia), es la última localización importante que se ha estudiado y publicado (GRÀCIA et al., 2001a) y nos recuerda por sus peculiares características a la de otra cueva del Migjorn aún en fase de estudio. El hallazgo de contenedores cerámicos en la cavidad (se han recuperado a lo largo de 17 días de trabajo 189 piezas) pone de manifiesto la utilización del agua de esta formación endokárstica para uso sar en el temps, en estreta relació amb els canvis del nivell marí durant el Quaternari, complica la història morfogenètica de les cavitats. La darrera pujada del nivell marí fa que una bona part de les cavitats estigui sota les aigües, inundant fragments de cavitats que havien evolucionat al llarg del Quaternari en condicions vadoses. Les cotes inferiors de les coves estudiades es troben a fondàries de fins a -30 metres, respecte de l actual nivell marí (GRÀCIA et al., 2000). Les coves d abrasió marina poden connectar amb buits d origen càrstic, donant lloc a cavitats de gènesi mixta, s anomenen captures càrstico-marines (MONTORIOL-POUS, 1971). Algunes de les entrades de les coves subaquàtiques estudiades ho serien. Les formes de corrosió en la zona de mescla. Les activitats d espeleobusseig realitzades en nombroses coves de Mallorca (GRÀCIA et al., 1997, 1998a, 1998b, 2000) posen de relleu l existència en profunditat, d horitzons hídrics en els quals ha predominat la dissolució. Aquests estan relacionats amb antics nivells epiaquàtics i preferentment zones de mescla (haloclines) i afecten tant als materials calcarenítics neògens del Migjorn de Mallorca com a tot tipus d espeleotemes submergits sota les aigües agressives de les cavitats. Les morfologies de corrosió principals són: les regates de corrosió, les cúpules de corrosió (bellholes) al sòtil i parets de moltes galeries, els forats esponjosos (spongework), els tubs i anells de dissolució i les anomenades per nosaltres pentinades de roca. Els espeleotemes de les cavitats inundades. Els espeleotemes són extraordinàriament abundants en algunes zones de les cavitats no afectades per esfondraments recents o per l acció de la corrosió que hagi fet desaparèixer les formacions. Moltes zones formen autèntics boscos d estalactites, estalagmites i columnes. En molts casos aquestes formacions secundàries tanquen o subdivideixen les galeries, formant falses parets i creant un aspecte encara més laberíntic. Espeleotemes indicadors d antics nivells freàtics. Els espeleotemes freàtics són una eina molt valuosa per determinar la posició dels antics nivells freàtics i per tant de la mar, subministrant importants informacions paleoclimàtiques i cronològiques (TUCCIMEI et al., 1998, 2000; VESICA et al., 2000), que són aplicables a l evolució geomorfològica 67

13 humano al menos desde la época romana-republicana. Su ubicación, muy cercana al mar, en una zona de costa accesible, propició que fuese utilizada para procurarse la reserva de agua necesaria para la travesía marítima. El número mínimo de ánforas presentes, entre enteras y cuellos, supera ampliamente las sesenta. Las observaciones o muestreos de carácter geoespeleológico La estructura de las cavidades. Las cavidades subacuáticas exploradas presentan galerías en diferentes estadios evolutivos: las galerías iniciadoras están poco modificadas verticalmente respecto al horizonte de inicio de los procesos corrosivos. Algunas tienen morfologías de corrosión predominantes con pocos indicios de hundimientos y se ve como galerías cercanas se unen y los tabiques y paredes separadoras se disuelven y caen. La predominancia en algunas zonas de procesos corrosivos debido a la agresividad química del agua es del todo evidente y es la característica definitoria de las formas resultantes. En otras galerías predominan los hundimientos, formando caos de bloques y de espeleotemas caídos, a menudo recubiertos por formaciones estalagmíticas, que ocultan y desdibujan el origen freático de las galerías y salas, y que en muchas ocasiones cierran el acceso a las continuaciones de la cueva. Estos procesos de hundimiento, más intensos en las épocas en las que las galerías carecen de la sustentación del agua, producen un aumento del volumen y una evolución ascendente que busca el punto de equilibrio mecánico de las bóvedas y que puede provocar la abertura al exterior de la caverna si conecta con la superficie, tal como ha ocurrido con las entradas de muchas cuevas. De esta forma, el antiguo sistema de conductos excavados en régimen freático (galerías iniciadoras) se situaba en algunos casos, por debajo de las salas actuales. El hecho de que estos procesos se pueden yuxtaponer en el tiempo, en estrecha relación con los cambios del nivel marino durante el Cuaternario, complica la historia morfogenética de las cavidades. La última trasgresión del nivel marino provocó que una buena parte de las cavidades esté actualmente bajo las aguas, inundando fragmentos de cavidades que habían evolucionado a lo largo del Cuaternario en condiciones vadosas en las pulsaciones frías. Las cotas inferiores de las cuevas estudiadas se encuen- 68 de les cavitats i del litoral (GINÉS, 2000). Gràcies a les exploracions i recerques a les cavitats subaquàtiques s han trobat paleonivells per sota del nivell freàtic actual, generats al llarg de pulsacions climàtiques fredes, fins als -23 metres, essent especialment abundants les alineacions d aquests espeleotemes, a profunditats entre -13 i -17 m. LA NOVA INTERPRETACIÓ TOPOGRÀFICA DE LES COVES LITORALS DEL MIGJORN Una connectivitat major de l esperada A TRIAS i MIR (1977), s incloïa un acurat, extens i documentat treball sobre les coves de la zona de Can Frasquet i cala Varques. Així mateix, els autors manifestaven que aquesta zona de la regió càrstica del Migjorn té una alta densitat de cavitats (14 coves importants dins una superfície d 1 km2), essent un tret característic dels fenòmens subterranis la presència, a molts d ells, de llacs amb aigües salabroses que ocupen les cotes inferiors. Aquests autors quan parlaven de les característiques generals d aquestes coves afirmaven que: Les cavitats aquí descrites són fenòmens aïllats, no formen cap sistema malgrat la seva proximitat. Posteriorment, TRIAS (1992) publicà una correcció de l esmentat treball amb la topografia posada al dia de la cova des Coloms 1. Allà ja entreveia que l article podria servir d estímul per a les revisions topogràfiques de les cavitats de la zona, especialment degut a la connexió subaquàtica recent entre la cova des Pont i la cova des Pirata realitzada per aquelles dates. En aquestes dues coves els gal lesos del CCC no troben gaires continuacions sota les aigües, emperò aconsegueixen connectar ambdues coves l any 1989 a partir de la informació publicada a TRIAS i MIR (1977). Els anys 1988 i 1989, l equip d escafandristes gal lesos del CCC aconsegueixen a la cova dets Ases (Felanitx) una comunicació directa amb la mar. L exploració de la cova des Coll permet connectar, per

14 tran a profundidades de hasta -30 metros respecto del actual nivel marino (GRÀCIA et al., 2000). Las cuevas de abrasión marina pueden conectar con vacíos de origen kárstico, dando lugar a cavidades de génesis mixta, se denominan capturas kársticomarinas (MONTORIOL-POUS, 1971a). Algunas de las entradas de las cuevas subacuáticas estudiadas lo serian. Las formas de corrosión en la zona de mezcla de aguas. Las actividades de espeleobuceo realizadas en numerosas cuevas de Mallorca (GRÀCIA et al., 1997, 1998a, 1998b, 2000) ponen de relieve la existencia en profundidad, de horizontes hídricos en los que ha predominado la disolución. Estos están relacionados con antiguos niveles epiacuáticos y preferentemente zonas de mezcla (haloclinas) y afectan tanto a los materiales calcareníticos neógenos del Migjorn de Mallorca como a todo tipo de espeleotemas sumergidos bajo las aguas agresivas de las cavidades. Las morfologías de corrosión principales son: los horizontes de corrosión, las cúpulas de corrosión (bellholes) en el techo y paredes de muchas galerías, los agujeros esponjosos (spongework), los tubos y anillos de disolución y las llamadas por nosotros pentinades de roca. Los espeleotemas de las cavidades inundadas. Los espeleotemas son extraordinariamente abundantes en algunas zonas de las cavidades no afectadas por hundimientos recientes o por la acción de la corrosión que ha hecho desaparecer las formaciones. Muchas zonas forman auténticos bosques de estalactitas, estalagmitas y columnas. En muchos casos estas formaciones secundarias cierran o subdividen las galerías, formando falsas paredes y creando un aspecto aún más laberíntico. Espeleotemas indicadores de antiguos niveles freáticos. Los espeleotemas freáticos son un instrumento muy valioso para determinar la posición de los antiguos niveles freáticos y por tanto del mar, suministrando importantes informaciones paleoclimáticas y cronológicas (TUCCIMEI et al., 1998, 2000; VESICA et al., 2000), que son aplicables a la evolución geomorfológica de las cavidades y del litoral (GINÉS, 2000). Gracias a les exploraciones e investigaciones en las cavidades subacuáticas davall del casc urbà, la cavitat amb la mar, mitjançant un ullal submarí, anomenat tradicionalment ses Barraques de s Esdolç. També en plantejar amb fotografia aèria la cavitat amb una altra cova propera, dins el nucli urbà de Portocolom (cova des Carrer de sa Punta) es veu que la relació genética d ambdues és evident. Devien de formar, al mateix que les coves del Pirata i des Pont, part d un mateix sistema endocàrstic, on els processos d esfondrament per reajustaments gravitacionals de les voltes i parets han provocat la separació, a escala humana entre ambdues coves. Per tant, cavitats properes en molts de casos poden formar o formaven part en el passat, d una mateixa xarxa subterrània quedant de vegades aïllades de la resta pels processos d esfondrament. Unes dimensions insospitades Aferrat al nucli urbà de Portocolom, dins una petita tanca que s empra com a corral pels porcs, es troba un clot o dolina d esfondrament de 40 metres de longitud. En un dels costats, un petit forat mig obstruit entre pedres, permet accedir a través d un incòmode rost de blocs al nivell freàtic en forma de dos petits llacs. Quan varem començar a realitzar prospeccions d espeleobusseig a la cova des Coll per superar a pulmó un sifó de 11 m de longitud (sifó de sa Terra Roja) no ens esperàvem gens ni mica de trobar les grans continuacions en forma de galeries subaquàtiques de centenars de metres de longitud que s estenien de forma sorprenent en moltes direccions i que sumarien m de recorregut, passant a esser temporalment la cova de més recorregut de les Balears. Es va haver de canviar diverses vegades d escala de topografia per poder representar en unes dimensions pràctiques i manejables una realitat que anava superant tot el previsible. El que inicialment ens havíem proposat com un treball espeleològic de simple revisió i catalogació de petites cavitats a nivell local va esdevenir en l aparició i descobriment d una impressionant cavitat subaquàtica a nivell estatal i que obria el camí a molts d estudis i interpretacions novedoses i prometedores. També representava el detonant de la vocació dels seus partícips pel món de les cavitats submergides. L any 1996 ens pensàvem que havíem tocat sostre respecte al recorregut màxim subaquàtic, el que no deixava de sorprendre ns, ja que començar per la cavitat de majors dimensions ens semblava molta coincidència. Però al llarg 69

15 se han hallado paleoniveles por debajo del nivel freático actual, generados a lo largo de pulsaciones climáticas frías, hasta los -23 metros, estando especialmente presentes las alineaciones de estos espeleotemas, a profundidades entre -13 y -17 metros. LA NUEVA INTERPRETACIÓN TOPOGRÁFICA DE LAS CUEVAS LITORALES DEL MIGJORN Una conectividad mayor de la esperada En TRIAS & MIR (1977), se incluía un esmerado, extenso y documentado artículo sobre las cuevas de la zona de Can Frasquet y Cala Varques. Los autores manifestaban que esta zona de la región kárstica del Migjorn tiene una alta densidad de cavidades (14 cuevas importantes en una superficie de 1 km2), siendo un rasgo característico de los fenómenos subterráneos la presencia, en muchos de ellos, de lagos con aguas salobrosas que ocupan las cotas inferiores. Estos autores cuando describían las características generales de estas cuevas afirmaban que: Las cavidades aquí descritas son fenómenos aislados, no forman ningún sistema pese a su proximidad. Posteriormente, TRIAS (1992) publicó una corrección del mencionado trabajo con la topografía puesta al día de la Cova des Coloms 1. Allí ya deja entrever que el artículo podría servir de estímulo para las revisiones topográficas de las cavidades de la zona, especialmente debido a la conexión subacuática reciente entre la Cova des Pont y les Coves des Pirata realizada por aquellas fechas. En estas dos cuevas los galeses del CCC no encuentran apenas continuaciones bajo las aguas, no obstante consiguen conectar ambas cuevas el año 1989 a partir de la información publicada en TRIAS & MIR (1977). En los años 1988 y 1989, el equipo de escafandristas galeses del CCC consiguen en la Cova dets Ases (Felanitx) una comunicación directa con el mar. La exploración de la Cova des Coll permite conectar, bajo el casco urbano de Portocolom, la cavidad con el mar, mediante una surgencia submarina, llamada popularmente ses Barraques de s Esdolç. También al plantear en fotografía 70 de les successives campanyes en diverses cavitats es trobaven importants descobriments i el nombre de coves que superaven el quilòmetre s incrementava considerablement, fins que les troballes efectuades a la cova de sa Gleda dispararen la seva extensió i situen aquesta cavitat com a màxim exponent del recorregut balear. Durant els anys , el Grup Nord de Mallorca efectuà més de 160 dies d immersions, que representen unes 600 hores de busseig. El resultat és el descobriment de sales i galeries amb un recorregut topogràfic de metres (a mitjans 2001). Les grans extensions descobertes es troben principalment després de la progressió per varis passos estrets: primer una estretor difícil de superar i amb molt mala visibilitat (pas de la Corrosió) que ha permès explorar tot el sector de Ponent. La revisió a fons d un esfondrament en el circuit dels Lladres (Pas d en Judes) possibilità traspassar un gran col lapse i trobar una galeria de grans dimensions i totes les ramificacions que parteixen d ella. Les distàncies punta superen els metres. El resultat de la tasca efectuada pels espeleòlegs subaquàtics ha suposat un canvi important en el plantejament espeleomètric mallorquí. S ha passat dels pocs més de metres terrestres de l any 1975 de les coves del Drac als metres de la cova des Coll (GRÀCIA et al., 1997), als metres de la cova des Pas de Vallgornera (MERINO, 2000), i als metres de la cova de sa Gleda actuals (GRÀCIA i CLAMOR, 2001 i 2002). Aquestes són les principals cavitats capdavanteres dels carst del Migjorn de Mallorca i també del conjunt de l illa, seguides per sis cavitats més que superen el quilòmetre de longitud dins les calcàries del Miocè superior, totes elles amb importants continuacions subaquàtiques. Uns estàndards topogràfics poc usuals en espeleobusseig El mètode de treball per fer la planimetria de la major part dels trams subaquàtics ha estat el següent: primer s explora instal lant el fil-guia numerat cada 5 metres. En posteriors immersions es prenen les poligonals amb brúixola i les guies marcades i s anota la profunditat. A diferència del que és habitual en altres cavitats, com per exemple les mexicanes, no es poden prendre les poligonals a la tornada de l exploració, ja que a Mallorca el que és normal és que la visibilitat sigui nul la o estigui molt alterada. A llocs molt

16 aérea la cavidad con respecto a otra cueva cercana, dentro del núcleo urbano (Cova des Carrer de sa Punta) se aprecia que la relación genética de ambas es evidente. Debían formar, al igual que las Coves del Pirata y des Pont, parte de un mismo sistema endokárstico, dónde los procesos de hundimiento por reajustes gravitacionales de las bóvedas y paredes han provocado la separación, a escala humana entre ambas cuevas. Por tanto, cavidades cercanas en muchos casos pueden formar o formaban parte en el pasado, de una misma red subterránea quedando a menudo aisladas del resto por los procesos de hundimiento. Unas dimensiones insospechadas En el límite actual del núcleo urbano de Portocolom, se ubica una hondonada clot o dolina de hundimiento de 40 metros de longitud que se utiliza como corral de cerdos. En uno de los extremos, un pequeño agujero medio obstruido entre piedras, permite acceder a través de una incómoda pendiente de bloques hasta el nivel freático en forma de dos pequeños lagos. Al iniciar las prospecciones de espeleobuceo en la Cova des Coll para superar a pulmón un sifón de 11 metros de longitud (Sifó de sa Terra Roja) no era previsible en absoluto descubrir las grandes continuaciones en forma de galerías subacuáticas de centenares de metros de longitud que se extendían de forma sorprendente en muchas direcciones y que sumarían metros de recorrido, pasando a ser temporalmente la cueva de más recorrido de las Baleares. Fue preciso cambiar varias veces de escala de topografía para poder representar en unas dimensiones prácticas y manejables una realidad que iba superando todo lo previsible. Lo que inicialmente nos habíamos propuesto como un trabajo espeleológico de simple revisión y catalogación de pequeñas cavidades se convirtió en el hallazgo de una impresionante cavidad subacuática de importancia a nivel estatal y que abría las puertas a muchos estudios y interpretaciones novedosas y prometedoras. También representaba el detonante vocacional de sus partícipes por el mundo de las cavidades sumergidas. En el año 1996 creíamos que habíamos tocado techo respecto al recorrido máximo subacuático, lo que no dejaba de sorprendernos, ya que comenzar por la cavidad de mayores dimensiones nos parecía mucha casualidad. Pero a lo largo de las sucesivas campañas en diversas cavidades se realizaban importan- concrets i segons l escala de la topografia, es prenen poligonals amb una cinta mètrica entre dos bussejadors, o entre bussejador i paret. Posteriorment es torna a les zones de treball amb les poligonals traçades en paper mil limetrat submergible i es dibuixen els contorns de les parets. Per a realitzar els perfils i seccions es retorna en dates posteriors (permetent així que el fang aixecat pels espeleobussejadors se sedimenti) i es prenen dades de profunditat del sostre i del fons a partir de les poligonals ja traçades; posteriorment amb les dades ja passades a fulls submergibles es dibuixen els sostres i el terra. Per fer les seccions de dimensions considerables s utilitza el mateix procediment que pels perfils. Aquest sistema topogràfic implica molts de dies de treball, però una vegada efectuat permet obtenir més precisió i informació topogràfica de les cavitats i uns estàndards topogràfics poc usuals en espeleobusseig, que van més enllà dels croquis habituals en el busseig espeleològic. La possibilitat de poder efectuar moltes immersions a les cavitats és el que permet poder captar més informació topogràfica, que seria totalment inviable si es tractàs de campanyes de pocs dies de duració. De totes formes, donada la complexitat de les cavitats mallorquines, el disposar de topografies detallades és l arma més potent per a prosseguir l exploració de les cavitats i trobar noves continuacions. CONSERVACIÓ I PROTECCIÓ Les cavitats que s han anant documentant al llarg dels anys, conjuntament amb la importància dels valors naturals i paisatgístics de les àrees a on es troben, fan d aquests paratges càrstics una part fonamental de la riquesa natural i cultural de l Illa. Aquestes consideracions són vàlides tant des de l òptica geològica com biològica. La biodiversitat d aquests ambients, amb molts d endemismes propis de les aigües subterrànies, li confereix un clar valor biològic. Les morfologies i dimensions de moltes sales i galeries, la bellesa, varietat i singularitat de les formacions geomorfològiques que presenten, i la gran informació que proporcionen, molta encara per desxifrar, fan de les coves un autèntic patrimoni natural i cultural. A més dels valors arqueològics i etnològics que contenen i representen. Els principals perills ambientals que les afecten són: la proliferació d urbanitzacions i construccions, especialment 71

17 tes descubrimientos y el número de cuevas que superaban el kilómetro se incrementaba considerablemente, hasta que los hallazgos efectuados en la Cova de sa Gleda dispararon su extensión y sitúan esta cavidad como máximo exponente del recorrido balear. Durante los años , el Grup Nord de Mallorca efectuó más de 160 días de inmersiones, que representan unas 600 horas de buceo. El resultado es el descubrimiento de salas y galerías con un recorrido topográfico de metros (a mediados del 2001). Las grandes extensiones descubiertas se encuentran principalmente después de la progresión por varios pasos estrechos: primero una estrechez difícil de superar y con muy mala visibilidad (pas de la Corrosió) que ha permitido explorar todo el Sector de Ponent. La revisión a fondo de un hundimiento en el Circuit dels Lladres (Pas d en Judes) possibilitó traspasar un gran collapso y hallar una galería de grandes dimensiones y todas las ramificaciones que parten de ella. Las distancias punta superan los metros. El resultado de la labor efectuada por los espeleólogos subacuáticos ha supuesto un cambio importante en el planteamiento espeleométrico mallorquín. Se ha pasado de los poco más de metros terrestres del año 1975 de las Coves del Drac a los metros de la Cova des Coll (GRÀCIA et al., 1997), a los metros de la Cova des Pas de Vallgornera (MERINO, 2000), y a los metros de la Cova de sa Gleda actuales (GRÀCIA & CLAMOR, 2001 y 2002). Estas son las principales cavidades de los karsts del Migjorn de Mallorca y también del conjunto de la isla, seguidas por seis cuevas más que superan el kilómetro de longitud en las calcárias del Mioceno superior, todas ellas con importantes continuaciones subacuáticas. Unos estándares topográficos poco usuales en espeleobuceo El método de trabajo para hacer la planimetría de la mayor parte de los tramos subacuáticos ha sido el siguiente: primero se explora instalando el hilo-guía numerado cada 5 metros. En posteriores inmersiones se toman las poligonales con la brújula y las guías marcadas y se anota la profundidad. A diferencia de lo que es habitual en otras cavidades, como por ejemplo las mexicanas, no se pueden tomar las poligonales al regreso de la exploración, ya que en Mallorca lo 72 intenses a les zones litorals; el vessament d aigües residuals i l abocament de residus sòlids. Darrerament s ha afegit un greu perjudici per algunes de les més importants i delicades cavitats subaquàtiques de Mallorca, que estan declarades llocs d interès comunitari LICs (PONS et al., 2001) (cova de sa Gleda, cova des Drac de Cala Santanyí, entre d altres): un ús massificat pels esports d aventura amb interès comercial, especialment la realització de cursos de busseig dins coves gairebé diaris, sense el vist i plau de la Federació Balear d Espeleologia, que s anuncien especialment mitjançant internet. Accedeixen així en aquests indrets turistes de busseig de forma massiva i suposats espeleobussejadors, molts d ells encara poc dotats de cultura espeleològica, però que han pagat elevades sumes de diners. La freqüentació constant causa una destrucció contínua de les delicades formacions estalactítiques i formacions de corrosió delicades a més d altres alteracions. Per tot plegat, l estudi i la conservació d aquests espais naturals són una necessitat i obligació nostra, per a permetre que les generacions futures puguin gaudir de la seva presència, de la font de coneixements que subministren i de tota la bellesa i misteri que contenen. Són necessaris i urgents uns criteris de seguiment i gestió que permetin garantir un ús racional d aquests recursos en el futur immediat. AGRAÏMENTS A la Federació Balear d Espeleologia i als companys que han col laborat desinteressadament amb nosaltres tots aquests anys, especialment: Peter Watkinson, Tòfol Monserrat, Pedro Gracia, Robert Landreth, Miquel Gual i Miquel Alexandre Dot. Hem d agrair a Oscar Espinasa del C.A.S. Tritón i a Robert Landreth del GNM la realització de les fotografies. Agraïm també a Angel Ginés i Joaquín Ginés les suggerències sobre el manuscrit. Alguns dels treballs s han pogut dur a terme al llarg d aquests anys gràcies a que han estat parcialment finançats per: Obra Social i Cultural. Caixa d Estalvis de les Balears Sa Nostra Direcció General de Biodiversitat. Conselleria de Medi

18 usual es que la visibilidad sea nula o este muy alterada. En lugares muy concretos y según la escala de la topografía, se toman poligonales con una cinta métrica entre dos buceadores, o entre buceador y pared. Posteriormente se vuelve a las zonas de trabajo con las poligonales trazadas en papel milimetrado sumergible y se dibujan los contornos de las paredes. Para realizar los perfiles y secciones se regresa en fechas posteriores (permitiendo así que el barro levantado tras el paso de los espeleobuceadores se sedimente) y se toman datos de profundidad de techo y fondo a partir de las poligonales ya trazadas; posteriormente con los datos pasados a hojas sumergibles se dibujan los techos y el suelo. Para hacer las secciones de dimensiones considerables se utiliza el mismo procedimiento que para los perfiles. Este sistema topográfico implica muchos días de trabajo, pero una vez efectuado permite obtener más precisión e información topográfica de las cavidades y unos estándares topográficos poco usuales en espeleobuceo, que van más allá que los croquis habituales en el buceo espeleológico. La posibilidad de poder efectuar muchas inmersiones en las cavidades es lo que permite poder captar más información topográfica, que seria totalmente inviable si se tratase de campañas de pocos días de duración. De todas formas, dada la complejidad de las cavidades mallorquinas, el disponer de topografías detalladas es el arma más potente para proseguir la exploración y encontrar nuevas continuaciones. CONSERVACIÓN Y PROTECCIÓN Las cavidades que se han ido documentando a lo largo de los años, conjuntamente con la importancia de los valores naturales y paisajísticos de las áreas dónde se ubican, hacen de estos parajes kársticos una parte fundamental de la riqueza natural y cultural de la isla. Estas consideraciones son válidas tanto desde la óptica geológica como biológica. La biodiversidad de estos ambientes, con muchos endemismos propios de las aguas subterráneas, le confieren un claro valor biológico. Las morfologías y dimensiones de muchas salas y galerías, la belleza, variedad y singularidad de las formaciones geomorfológicas que presentan, y la gran información que proporcionan, mucha aún por descifrar, hacen de las cuevas un auténtico patrimonio natural y cultural. Además de los valores Ambient del Govern de les Illes Balears Direcció General d Esports. Conselleria de Benestar Social del Govern de les Illes Balears Comissió de Cultura i patrimoni del Consell Insular de Mallorca Comissió de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca Federación Española de Espeleología 73

19 arqueológicos y etnológicos que contienen y representan. Los principales peligros ambientales que les afectan son: la proliferación de urbanizaciones y construcciones, especialmente intensas en las zonas litorales; el vertido de aguas residuales y residuos sólidos. Últimamente se debe añadir un grave perjudicio para algunas de las más importantes y delicadas cavidades subacuáticas de Mallorca, que están declaradas lugares de interés comunitario LICs (PONS et al., 2001) (Cova de sa Gleda, Cova des Drac de Cala Santanyí, entre otras): un uso masificado para los deportes de aventura con interés comercial, especialmente la realización de cursos de buceo en cuevas, casi a diario, sin la aprobación de la Federació Balear d Espeleologia, que se anuncian especialmente mediante internet. Acceden así a estos lugares turistas de buceo de forma continua y supuestos espeleobuceadores, muchos de ellos aún poco dotados de cultura espeleológica, pero que han pagado elevadas sumas de dinero. La frecuentación constante causa una destrucción continua de las delicadas formaciones estalactíticas y formaciones de corrosión delicadas además de otras alteraciones. Por todo ello, el estudio y la conservación de estos espacios naturales son una necesidad y obligación nuestra, para permitir que las generaciones futuras puedan disfrutar de su presencia, de la fuente de conocimientos que suministran y de toda la belleza y misterio que contienen. Son necesarios y urgentes unos criterios de seguimiento y gestión que permitan garantizar un uso racional de estos recursos en el futuro inmediato. AGRADECIMIENTOS A la Federació Balear d Espeleologia y a los compañeros que han colaborado desinteresadamente con nosotros todos estos años, especialmente: Peter Watkinson, Tòfol Monserrat, Pedro Gracia, Robert Landreth, Miquel Gual y Miquel Alexandre Dot. Hemos de agradecer a Oscar Espinasa del C.A.S. Tritón y a Robert Landreth del GNM la realitzación de las fotografías. Agradecemos también a Angel Ginés y Joaquín Ginés las sugerencias sobre el manuscrito. Alguno de los trabajos se han podido llevar a término a lo largo de estos años gracias a que han sido parcialmente financiados por: Obra Social i Cultural. Caixa d Estalvis de les Balears Sa Nostra Direcció General de Biodiversitat. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears Direcció General d Esports. Conselleria de Benestar Social del Govern de les Illes Balears Comissió de Cultura i patrimoni del Consell Insular de Mallorca Comissió de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca Federación Española de Espeleología 74

20 Bibliografía CLARKE, O. (1991): Diving in Drach. Descent, 101: CLARKE, O. ( ): Report of the Cwmbran caving club diving expedition to Son Josep. Mallorca in october The Red Dragon - Y ddraig Goch, 18: FARR, M. ( ): Dragon cave diving expedition to Mallorca The Red Dragon - Y ddraig Goch, 24: FORNÓS, J.J., PRETUS, J. Ll. & TRIAS, M. (1989): La cova de sa Gleda (Manacor), aspectes geològics i biològics. Endins, 14-15: GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesis Doctoral. Universitat de les Illes Balears. 595 pp. Palma de Mallorca. GINÉS, J. & GINÉS, A. (1976): Ses coves del Pirata. Endins, 3: GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2001): La cova de sa Gleda: necessitat de protecció del patrimoni càrstic mallorquí. III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears. GRÀCIA, F. & CLAMOR, B. (2002): La cova de sa Gleda. Subterránea. GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSE- RRAT, T.; CLARKE, O. & LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves de cala Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GRACIA, P.; MERINO, A.; VEGA, P. & MULET, G. (2001a): Notícia preliminar del jaciment arqueològic de la font de ses Aiguades (Alcúdia, Mallorca). Endins, 24. GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; LANDRETH, R.; VICENS, D. & WATKINSON, P. (2001b): Evidències geomorfològiques dels canvis del nivell marí. In: Pons, G & Guijarro, J. A. (Eds.). El canvi climàtic. GRÀCIA, F. ; CLAMOR, B. & WATKIN- SON, P. (2001c): Impacte ambiental de l abocament d aigües fecals a la cova d en Bessó (Manacor). Estudi espeleològic i mesures d actuació per la salvaguarda d una important cavitat subaquàtica del Llevant de Mallorca. III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears. LOZANO, R. (1884): Anotaciones físicas y geológicas de la Isla de Mallorca. Excma. Dip. Prov. Baleares. Imprenta Casa de Misericordia. págs. Palma de Mallorca. MARTEL, E.A. (1903): Les cavernes de Mallorque. Spelunca, 5 (32): París. MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 19: MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: SALVÀ, B. (1997): Les coves naturals de Portocolom i la seva ocupació humana al llarg del temps. Endins, 21: TRIAS, M. (1992): Noves dades sobre la cova des Coloms 1 (Manacor, Mallorca). Endins, 17-18: TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet - cala Varques. Endins, 4: TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, C.; PAZZELLI, L.; TADDEUCCI, A.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; GINÉS, A. & GRÀCIA, F. (2000): Dataciones Th/U de espeleotemas freáticos recolectados a cotas inferiores al actual nivel marino en cuevas costeras de Mallorca (España): aportaciones a la construcción de una curva eustática detallada de los últimos 300 ka para el Mediterráneo Occidental. Endins, 23. TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J. J. & VESICA, P. (1998): Dataciones Th/U de espeleotemas freáticos controlados por el nivel marino, procedentes de cuevas costeras de Mallorca (España). Endins, 22: VESICA, P. L.; TUCCIMEI, P.; TURI, B.; FORNÓS, J. J.; GINÉS, A. & GINÉS, J. (2000): Late Pleistocene Paleoclimates and sea-level change in the Mediterranean as inferred from stable isotope and U- series studies of overgrowths on speleothems, Mallorca, Spain. Quaternary Science Reviews, 19: GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. & WATKIN- SON, P. (1998a): La cova d en Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22. GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. & WATKINSON, P. (1998b): La cova des Drac de cala Santanyí (Santanyí, Mallorca). Endins, 22. MONTORIOL-POUS, J. (1971): Estudio de una captura kárstico-marina en la isla de Cabrera (Baleares). Acta Geológica Hispánica. 6 (4): Barcelona. PONS, G. X.; JAUME, D.; GRÀCIA, F. & VICENS, D. (2001): Cavitats càrstiques de les Illes Balears Lloc d Interès Comunitari (LICs). III Jornades del Medi Ambient de les Illes Balears. 75

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està

Más detalles

Mediante la aplicación de la metodología a los datos disponibles para este estudio, esta

Mediante la aplicación de la metodología a los datos disponibles para este estudio, esta 6 Conclusiones Mediante la aplicación de la metodología a los datos disponibles para este estudio, esta investigación aporta evidencia de la existencia de cambios en los determinantes del desempleo durante

Más detalles

RESIDUOS MUNICIPALES Y DESARROLLO SOSTENIBLE

RESIDUOS MUNICIPALES Y DESARROLLO SOSTENIBLE RESIDUOS MUNICIPALES Y DESARROLLO SOSTENIBLE REDUCIR LA GENERACIÓN Y AUMENTAR LA RECOGIDA SELECTIVA Una de las principales características de las sociedades desarrolladas económicamente es la fabricación

Más detalles

Diciembre 2008. núm.96. El capital humano de los emprendedores en España

Diciembre 2008. núm.96. El capital humano de los emprendedores en España Diciembre 2008 núm.96 El capital humano de los emprendedores en España En este número 2 El capital humano de los emprendedores Este cuaderno inicia una serie de números que detallan distintos aspectos

Más detalles

Annemarie Paulin-Campbell

Annemarie Paulin-Campbell Annemarie Paulin-Campbell UNA FUNDACION LAICA, UNA EMPRESA COMPARTIDA La autora es directora fundadora de Vuselela, el centro de Espiritualidad Ignaciana de Johannesburgo, Sudáfrica. Se capacitó en Guelph,

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

4años. para torrejoneros

4años. para torrejoneros 70 70 71 71 La cifra total supone multiplicar por cinco lo que anteriores gobiernos hicieron durante 30 años. Es, sin lugar a dudas, la muestra más palpable de la apuesta de este Gobierno por la vivienda

Más detalles

Una de cada cuatro empresas necesita el beneficio de diez años para devolver su deuda, casi el doble que la media europea

Una de cada cuatro empresas necesita el beneficio de diez años para devolver su deuda, casi el doble que la media europea www.fbbva.es DEPARTAMENTO DE COMUNICACIÓN NOTA DE PRENSA Estudio sobre endeudamiento y estructura financiera de las empresas de la Fundación BBVA y el Ivie Una de cada cuatro empresas necesita el beneficio

Más detalles

INTRODUCCIÓN COMPONENTES

INTRODUCCIÓN COMPONENTES INTRODUCCIÓN Pandemia es un juego de mesa en el que los jugadores simulan que son miembros altamente cualificados de un equipo de lucha contra enfermedades infecciosas. Comienzan luchando contra cuatro

Más detalles

Prezi: editor de presentaciones

Prezi: editor de presentaciones Prezi: editor de presentaciones Descripción Francisco Mora En momentos en que la Web 2.0 es un entorno de interacción, aparecen múltiples servicios que permiten compartir y editar recursos de forma conjunta.

Más detalles

PARTES FUNDAMENTALES DE UNA CÁMARA FOTOGRÁFICA

PARTES FUNDAMENTALES DE UNA CÁMARA FOTOGRÁFICA PARTES FUNDAMENTALES DE UNA CÁMARA FOTOGRÁFICA 1. Lente El lente es el componente de la cámara fotográfica que sirve para enfocar y regular el foco (las cámaras que tienen zoom son capaces de acercar y

Más detalles

Mesures d estalvi d aigua

Mesures d estalvi d aigua Mesures d estalvi d aigua La falta de pluges en els darrers mesos ha fet baixar les reserves d aigua dels embassaments i dels aqüífers. Tots els municipis que rebem aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat,

Más detalles

Problemas de aplicación

Problemas de aplicación Capítulo 5 Antecedentes Poco después de la entrada en vigor de los acuerdos de la OMC, los países en desarrollo tomaron conciencia de varios problemas de aplicación y los plantearon en la Conferencia Ministerial

Más detalles

ES 1 097 480 U ESPAÑA 11. Número de publicación: 1 097 480. Número de solicitud: 201331388 A47G 29/00 (2006.01) 03.12.2013

ES 1 097 480 U ESPAÑA 11. Número de publicación: 1 097 480. Número de solicitud: 201331388 A47G 29/00 (2006.01) 03.12.2013 19 OFICINA ESPAÑOLA DE PATENTES Y MARCAS ESPAÑA 11 21 Número de publicación: 1 097 480 Número de solicitud: 1331388 1 Int. CI.: A47G 29/00 (06.01) 12 SOLICITUD DE MODELO DE UTILIDAD U 22 Fecha de presentación:

Más detalles

Que es del cual les presentamos un resumen (el original consta de 73 páginas) y al final presentamos nuestros comentarios. El estudio se publicó en:

Que es del cual les presentamos un resumen (el original consta de 73 páginas) y al final presentamos nuestros comentarios. El estudio se publicó en: ESTUDIO MIMSA: Del estudio MIMSA se tomaron las pólizas con suma asegurada igual o mayor a un millón de dólares (destacadas en el cuadro anterior en color azul) y de ahí derivó el estudio denominado High

Más detalles

Programa de Formación en Gestión Empresarial para Mediadores de Seguros

Programa de Formación en Gestión Empresarial para Mediadores de Seguros Programa de Formación en Gestión Empresarial para Mediadores de Seguros Cuál es la situación actual del mediador de seguros? La evolución y resultados de un mediador de seguros, son la consecuencia de

Más detalles

EL MOVIMIENTO Y EL APARATO LOCOMOTOR EN LOS VERTEBRADOS

EL MOVIMIENTO Y EL APARATO LOCOMOTOR EN LOS VERTEBRADOS EL MOVIMIENTO Y EL APARATO LOCOMOTOR EN LOS VERTEBRADOS Una de las características más relevantes de los animales es su capacidad de realizar movimientos. Frente a determinados estímulos, todos los animales

Más detalles

EFECTOS DEL VERTIDO DEL PRESTIGE EN LA COSTA DA MORTE (GALICIA), DIEZ AÑOS DESPUÉS.

EFECTOS DEL VERTIDO DEL PRESTIGE EN LA COSTA DA MORTE (GALICIA), DIEZ AÑOS DESPUÉS. Marqués de Leganés 12-28004 Madrid Tel: 915312739 Fax: 915312611 secretaria@ecologistasenaccion.org www.ecologistasenaccion.org EFECTOS DEL VERTIDO DEL PRESTIGE EN LA COSTA DA MORTE (GALICIA), DIEZ AÑOS

Más detalles

Capítulo V Resultados y conclusiones

Capítulo V Resultados y conclusiones Capítulo V Resultados y conclusiones Nadav Levanon, autor del libro Radar Principles dijo: el estudio de los radares no solo una aplicación práctica, pero también una disciplina científica madura con fundamentos

Más detalles

MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE MENORCA

MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE MENORCA MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE MENORCA En las señoriales casas de Binisues del siglo XVIII es dónde se ubica el nuevo Museu de Ciències Naturals de Menorca. A partir de ahora ya puede visitar el Museu de

Más detalles

Por qué deberías adaptar tu página web a la navegación móvil?

Por qué deberías adaptar tu página web a la navegación móvil? Por qué deberías adaptar tu página web a la navegación móvil? Adaptación de páginas web a dispositivos móviles, una realidad. Hoy en día, la variedad de dispositivos móviles existentes en el mercado ha

Más detalles

Puedes Desarrollar Tu Inteligencia

Puedes Desarrollar Tu Inteligencia Puedes desarrollar tu Inteligencia (Actividad-Opción A) Puedes Desarrollar Tu Inteligencia Una nueva investigación demuestra que el cerebro puede desarrollarse como un músculo Muchas personas piensan que

Más detalles

Encuesta modular de hábitos sociales 2010 «Disponibilidad y usos de las TIC en los hogares»

Encuesta modular de hábitos sociales 2010 «Disponibilidad y usos de las TIC en los hogares» Encuesta modular de hábitos sociales 2010 «Disponibilidad y usos de las TIC en los hogares» Sumario Introducción y objectvos de la Encuesta... 1 Equipamiento tecnológico de los hogares... 2 Características

Más detalles

Capítulo IV. Casos Análogos.

Capítulo IV. Casos Análogos. Capítulo IV. Casos Análogos. En este capítulo se podrán apreciar dos casos análogos que fueron fundamentales para el diseño de nuestro sitio urbano y esencialmente para lo que sería la Estación San Pedro

Más detalles

BINVAC ACCIDENTES DE TRABAJO INVESTIGADOS

BINVAC ACCIDENTES DE TRABAJO INVESTIGADOS en colaboración con las Comunidades Autónomas SITUACIONES DE TRABAJO PELIGROSAS BINVAC ACCIDENTES DE TRABAJO INVESTIGADOS La base ACCIDENTES DE TRABAJO INVESTIGADOS. BINVAC del portal SITUACIONES DE TRABAJO

Más detalles

GUIA COMPLEMENTARIA PARA EL USUARIO DE AUTOAUDIT. Versión N 02 Fecha: 2011-Febrero Apartado: Archivos Anexos ARCHIVOS ANEXOS

GUIA COMPLEMENTARIA PARA EL USUARIO DE AUTOAUDIT. Versión N 02 Fecha: 2011-Febrero Apartado: Archivos Anexos ARCHIVOS ANEXOS ARCHIVOS ANEXOS Son los documentos, hojas de cálculo o cualquier archivo que se anexa a las carpetas, subcarpetas, hallazgos u otros formularios de papeles de trabajo. Estos archivos constituyen la evidencia

Más detalles

Medias Móviles: Señales para invertir en la Bolsa

Medias Móviles: Señales para invertir en la Bolsa www.gacetafinanciera.com Medias Móviles: Señales para invertir en la Bolsa Juan P López..www.futuros.com Las medias móviles continúan siendo una herramienta básica en lo que se refiere a determinar tendencias

Más detalles

WINDOWS 2008 5: TERMINAL SERVER

WINDOWS 2008 5: TERMINAL SERVER WINDOWS 2008 5: TERMINAL SERVER 1.- INTRODUCCION: Terminal Server proporciona una interfaz de usuario gráfica de Windows a equipos remotos a través de conexiones en una red local o a través de Internet.

Más detalles

ISO 9001:2000 DOCUMENTO INFORMATIVO DOCUMENTO ELABORADO POR CHRISTIAN NARBARTE PARA EL IVECE

ISO 9001:2000 DOCUMENTO INFORMATIVO DOCUMENTO ELABORADO POR CHRISTIAN NARBARTE PARA EL IVECE ISO 9001:2000 DOCUMENTO INFORMATIVO DOCUMENTO ELABORADO POR CHRISTIAN NARBARTE PARA EL IVECE MARZO 2007 Este documento contesta las preguntas más frecuentes que se plantean las organizaciones que quieren

Más detalles

Sección 1: Introducción

Sección 1: Introducción Sección 1: Introducción Bienvenido a la sección de referencias! La primera sección tiene como meta ayudar al facilitador a presentar el curso a los participantes, comenzando con un objetivo muy claro.

Más detalles

BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 1º BACHILLERATO

BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 1º BACHILLERATO BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 1º BACHILLERATO TEMA 6. EL TIEMPO GEOLÓGICO ÍNDICE 1. Los estratos y las series estratigráficas. 2. Los fósiles guía y su papel en la interpretación de los cortes geológicos 3. Estructuras

Más detalles

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Una assignatura pendent.. Girona Novembre 2011 Carles Ferrer Juanola Director www.altas-buscadores.com Les empreses necessiten visibilitat

Más detalles

Observatorio Bancario

Observatorio Bancario México Observatorio Bancario 2 junio Fuentes de Financiamiento de las Empresas Encuesta Trimestral de Banco de México Fco. Javier Morales E. fj.morales@bbva.bancomer.com La Encuesta Trimestral de Fuentes

Más detalles

Objetivo General: dar conocer la importancia y el funcionamiento de estos autos eléctricos.

Objetivo General: dar conocer la importancia y el funcionamiento de estos autos eléctricos. Carros Eléctricos Planteamiento: son los autos que fueron creados con el fin de proteger el medio ambiente, también evita la contaminación acústica ya que el motor de estos autos no hacen tanto ruido como

Más detalles

Introducción. Definición de los presupuestos

Introducción. Definición de los presupuestos P o r q u é e l p r e s u p u e s t o d e b e s e r e l c a m i n o a s e g u i r p a r a g a r a n t i z a r e l é x i t o d e s u e m p r e s a? Luis Muñiz Economista Introducción El aumento de la incertidumbre

Más detalles

Síntesis del mismo 1.-REUNIÓN TÉCNICA 2.- EL CIRCUITO

Síntesis del mismo 1.-REUNIÓN TÉCNICA 2.- EL CIRCUITO Síntesis del mismo El JO cumplimenta un amplio Informe que queda en depósito en la Secretaría del CNJ, domicilio de la RFEA en Madrid, al objeto de que sea consultado por aquellos Jueces que lo deseen.

Más detalles

Noviembre 2014. [Las patentes en Euskal Herria]

Noviembre 2014. [Las patentes en Euskal Herria] Noviembre 2014 [Las patentes en Euskal Herria] Un alto nivel de innovación, pero pocas patentes Euskal Herria ha tenido un buen desarrollo en la mayoría de los indicadores de innovación. También el gasto

Más detalles

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa

Más detalles

LOS FERTILIZANTES: MITOS Y REALIDADES

LOS FERTILIZANTES: MITOS Y REALIDADES LABORATORIO DE ANALISIS Página 1 de 6 LOS FERTILIZANTES: MITOS Y REALIDADES Traducción y Adaptación: Diogenes E. Pérez R.; M. S. Artículo extraído de: FERTILIZAR Introducción: La mayoría de las personas

Más detalles

Capítulo 5. Conclusiones.

Capítulo 5. Conclusiones. Capítulo 5. Conclusiones. En este capítulo se hace un análisis de la investigación más allá de los datos arrojados en la realización del estudio Delphi para identificar las competencias de los líderes

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

Electrificación en zonas rurales mediante sistemas híbridos

Electrificación en zonas rurales mediante sistemas híbridos Electrificación en zonas rurales mediante sistemas híbridos Julio 2013 Pág. 1 de 6 Antecedentes y situación actual En los últimos años, el crecimiento y desarrollo del sector fotovoltaico ha sufrido un

Más detalles

El impacto de la crisis en las ONG

El impacto de la crisis en las ONG El impacto de la crisis en las ONG Estudio sobre la situación de las entidades sin ánimo de lucro en España Marzo de 2014 INTRODUCCIÓN En la Fundación Mutua Madrileña estamos firmemente comprometidos con

Más detalles

9. EFECTOS TERRITORIALES E INTERMODALIDAD DEL AVE MADRID-SEVILLA EN CIUDAD REAL Y PUERTOLLANO.

9. EFECTOS TERRITORIALES E INTERMODALIDAD DEL AVE MADRID-SEVILLA EN CIUDAD REAL Y PUERTOLLANO. 9. EFECTOS TERRITORIALES E INTERMODALIDAD DEL AVE MADRID-SEVILLA EN CIUDAD REAL Y PUERTOLLANO. A continuación vamos a reseñar los efectos de la LAV Madrid-Sevilla ha tenido y tiene sobre Ciudad Real y

Más detalles

CAPITULO IV: CONCLUSIONES Y RECOMENDACIONES

CAPITULO IV: CONCLUSIONES Y RECOMENDACIONES CAPITULO IV: CONCLUSIONES Y RECOMENDACIONES 4.1 ALUMNOS ACTUALES Leyenda: AA: Alumnos actuales de las diferentes carreras de la Facultad de Economía Conclusión I (AA) Más de la mitad de alumnos entrevistados

Más detalles

Conservar los datos del ordenador en caso de apagón

Conservar los datos del ordenador en caso de apagón Conservar los datos del ordenador en caso de apagón Diferentes métodos minimizan la pérdida de datos cuando se cierra de manera inesperada el ordenador o un determinado programa Cómo conseguir que no se

Más detalles

La electrólisis permite descomponer la Alúmina en aluminio y oxígeno.

La electrólisis permite descomponer la Alúmina en aluminio y oxígeno. LA OBTENCIÓN DEL ALUMINIO. La primera fase de la obtención del aluminio consiste en aislar la Alúmina (óxido de aluminio) de estos minerales. Para ello lo primero es triturar la Bauxita para obtener un

Más detalles

HOJA INFORMATIVA DE HORTICULTURA

HOJA INFORMATIVA DE HORTICULTURA HOJA INFORMATIVA DE HORTICULTURA COSECHA Y POST-COSECHA: Importancia y fundamentos Alejandro R. Puerta Ing. Agr. Agosto 2002 La cosecha y post - cosecha es una etapa de fundamental importancia en el proceso

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

Cambios en la estructura de la fuerza de trabajo (oferta)

Cambios en la estructura de la fuerza de trabajo (oferta) 14 Octubre 2015 Reducción de horas trabajadas equivaldría a un desempleo del 9,5% Persistente disminución de horas trabajadas revela debilitamiento del mercado laboral Si bien la tasa de desempleo se muestra

Más detalles

El plan de clase sobre el efecto invernadero y el sistema climático global

El plan de clase sobre el efecto invernadero y el sistema climático global Para los docentes El plan de clase sobre el efecto invernadero y el sistema climático global El siguiente plan de clase se diseñó para ser usado con la sección de Cambio Climático del sitio web La evidencia

Más detalles

Colaboración entre Ericsson y EOI Escuela de Negocios

Colaboración entre Ericsson y EOI Escuela de Negocios Colaboración entre Ericsson y EOI Escuela de Negocios Tutores del Proyecto: Ignacio Retuerta y Alberto Ruíz Presentado por: Christy M. Galán Jesika Reyes Luis A. Finol Luis J. Puentes Contenido Descripción

Más detalles

Fundación ANADE. Aprobada por el Ministerio de Cultura con el nº 494 En fecha 9 de septiembre de 2002 C.I.F. G-83157818

Fundación ANADE. Aprobada por el Ministerio de Cultura con el nº 494 En fecha 9 de septiembre de 2002 C.I.F. G-83157818 Mostra de teatro especial de Galicia 2009 LUGO, del 25 al 28 de Mayo de 2009 1 1. Introducción 2. Objetivos 3. Desarrollo de la Muestra 4. Cómo participar? 1.- INTRODUCCIÓN En los Estatutos de la Fundación

Más detalles

MINISTERIO DE ECONOM~A Y HACIENDA

MINISTERIO DE ECONOM~A Y HACIENDA SECRETARIA, DE ESTADO DE ECONOMIA Y En relación con su consulta sobre adaptación de las normas de funcionamiento de los fondos de pensiones a las modificaciones del Reglamento de Planes y Fondos de Pensiones

Más detalles

EFECTO DE LA AGRESIVIDAD ATMOSFÉRICA EN LA TENACIDAD A FRACTURA DE METALES Y ALEACIONES METÁLICAS

EFECTO DE LA AGRESIVIDAD ATMOSFÉRICA EN LA TENACIDAD A FRACTURA DE METALES Y ALEACIONES METÁLICAS EFECTO DE LA AGRESIVIDAD ATMOSFÉRICA EN LA TENACIDAD A FRACTURA DE METALES Y ALEACIONES METÁLICAS Dentro de la caracterización mecánica de los materiales de ingeniería, la resistencia a la tensión y la

Más detalles

LA EDUCACIÓN INFANTIL EN ESPAÑA Y EUROPA EN LA PERSPECTIVA DEL 2020

LA EDUCACIÓN INFANTIL EN ESPAÑA Y EUROPA EN LA PERSPECTIVA DEL 2020 LA EDUCACIÓN INFANTIL EN ESPAÑA Y EUROPA EN LA PERSPECTIVA DEL 2020 Componentes del grupo: Miriam Pérez Ambrosio Sofía Ruedas Bargueño Cristina Testillano Oset Ángela Torija Vivar INTRODUCCIÓN La Educación

Más detalles

MANUAL FONDOS DE INVERSION. Cuarta EDICION, revisada y actualizada con los últimos cambios fiscales*

MANUAL FONDOS DE INVERSION. Cuarta EDICION, revisada y actualizada con los últimos cambios fiscales* MANUAL DE FONDOS DE INVERSION Cuarta EDICION, revisada y actualizada con los últimos cambios fiscales* La actualización y revisión de esta cuarta edición del Manual de Fondos de Inversión ha corrido a

Más detalles

Ejercicios Prácticos: Si el planeta se mueve, yo debo moverme también

Ejercicios Prácticos: Si el planeta se mueve, yo debo moverme también Ejercicios Prácticos: Si el planeta se mueve, yo debo moverme también Para reafirmar Los expertos señalan: La falta de ejercicio físico es una de las principales causas de muerte evitable Mucho se ha estudiado

Más detalles

A N Á L I S I S D E C O N S T I T U C I O N E S S O C I E T A R I A S E N L A C I U D A D D E B A D A J O Z A T R A V É S D E L B O L E T Í N

A N Á L I S I S D E C O N S T I T U C I O N E S S O C I E T A R I A S E N L A C I U D A D D E B A D A J O Z A T R A V É S D E L B O L E T Í N A N Á L I S I S D E C O N S T I T U C I O N E S S O C I E T A R I A S E N L A C I U D A D D E B A D A J O Z A T R A V É S D E L B O L E T Í N A N Á L I S I S D E 2 0 0 9, 2 0 1 0, 2 0 1 1 Y 2 0 1 2 En

Más detalles

CAPITULO 4: LA UPS SOLAR Y SISTEMAS PARECIDOS EN EL MERCADO

CAPITULO 4: LA UPS SOLAR Y SISTEMAS PARECIDOS EN EL MERCADO CAPÍTULO 4 46 CAPITULO 4: LA UPS SOLAR Y SISTEMAS PARECIDOS EN EL MERCADO 4.1 Introducción Este es el capítulo donde se presenta el proyecto, es decir, la UPS Solar que se ha diseñado junto con su explicación.

Más detalles

SÍNTESIS Y PERSPECTIVAS

SÍNTESIS Y PERSPECTIVAS SÍNTESIS Y PERSPECTIVAS Los invitamos a observar, a identificar problemas, pero al mismo tiempo a buscar oportunidades de mejoras en sus empresas. REVISIÓN DE CONCEPTOS. Esta es la última clase del curso.

Más detalles

Situación Laboral de los Jóvenes Españoles

Situación Laboral de los Jóvenes Españoles Situación Laboral de los Jóvenes Españoles Área de Estudios Asempleo Marzo 2015 SITUACIÓN LABORAL DE LOS JÓVENES ESPAÑOLES Después de una treintena de trimestres acusando una de las peores crisis laborales

Más detalles

Resumen de investigación

Resumen de investigación Resumen de investigación Conceptualización y evaluación de la mentalidad internacional: estudio exploratorio Extracto del informe de investigación preparado para el IB por: Paloma Castro, Ulla Lundgren

Más detalles

Tipos de instalaciones

Tipos de instalaciones Tipos de instalaciones Existen este infinidad de configuraciones, pero como técnicos debemos referirnos a las normalizadas por la NTE, la cual diferencia cinco tipos basados en número de circuitos y programas,

Más detalles

Guía de Apoyo Project Web Access. (Jefe de Proyectos)

Guía de Apoyo Project Web Access. (Jefe de Proyectos) Guía de Apoyo Project Web Access (Jefe de Proyectos) 1 ÍNDICE Contenido INTRODUCCIÓN... 3 CAPITULO I: ELEMENTOS INICIALES DE PROJECT WEB ACCESS... 4 Configuración General... 4 Área de Trabajo del Proyecto...

Más detalles

Teclado sobre una PDA para Personas con Parálisis Cerebral

Teclado sobre una PDA para Personas con Parálisis Cerebral Manual de Usuario - 1 - - 2 - Teclado sobre una PDA para Personas con Parálisis Cerebral Capítulo 1. MANUAL DE USUARIO 12.1 Descripción de la aplicación Este programa le permitirá llevar a cabo las siguientes

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

Vamos al. museo? Ideas para visitar museos con niños. Área de Acción Cultural. Museo Etnográfico Juan B. Ambrosetti FFyL - UBA

Vamos al. museo? Ideas para visitar museos con niños. Área de Acción Cultural. Museo Etnográfico Juan B. Ambrosetti FFyL - UBA Vamos al museo? Ideas para visitar museos con niños. Área de Acción Cultural. Museo Etnográfico Juan B. Ambrosetti FFyL - UBA L os adultos podemos tener sentimientos contradictorios cuando planeamos visitar

Más detalles

La atención a los alumnos con dificultades de aprendizaje.

La atención a los alumnos con dificultades de aprendizaje. La atención a los alumnos con dificultades de aprendizaje. Autores: Begoña Laínez Sanz, DNI: 31336591B Mª de los Ángeles Vilches Amado, DNI: 75744033L Juana María Álvarez Jiménez, DNI: 32042323B Mª José

Más detalles

Paso 1 de 13. Paso 2 de 13. Guía de aprendizaje de Flash CS5 Tutorial 3. Creación de un logotipo textual.

Paso 1 de 13. Paso 2 de 13. Guía de aprendizaje de Flash CS5 Tutorial 3. Creación de un logotipo textual. Guía de aprendizaje de Flash CS5 Tutorial 3. Creación de un logotipo textual. Paso 1 de 13 En este tutorial vamos a crear un logotipo basado en un texto al que aplicaremos algunos efectos utilizando filtros

Más detalles

CRITERIOS PARA LA APLICACIÓN DEL ITINERARIO PARA LA INSERCIÓN LABORAL DE LOS RECLUSOS

CRITERIOS PARA LA APLICACIÓN DEL ITINERARIO PARA LA INSERCIÓN LABORAL DE LOS RECLUSOS 2 / 2001 TP Asunto: CRITERIOS PARA LA APLICACIÓN DEL ITINERARIO PARA LA INSERCIÓN LABORAL DE LOS RECLUSOS Area de aplicación: Centros Penitenciarios Descriptores: Inserción laboral de los reclusos 1.-

Más detalles

No hay ciencia si no hay comunicación

No hay ciencia si no hay comunicación TALLER DE MAGNETISMO No hay ciencia si no hay comunicación Uno de los objetivos como educadores es estimular a los niños en el descubrimiento del mundo que les rodea, desarrollar la curiosidad, fomentar

Más detalles

DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN FÍSICA CURSO 2011/2012

DEPARTAMENTO DE EDUCACIÓN FÍSICA CURSO 2011/2012 ORIENTACIÓN.1ºESO Carreras de Orientación Una Carrera de Orientación consiste en recorrer en el menor tiempo posible una ruta situada en un terreno desconocido pasando por unos puntos obligados en un orden

Más detalles

PREGUNTAS Y RESPUESTAS SOBRE LA VISA U

PREGUNTAS Y RESPUESTAS SOBRE LA VISA U PREGUNTAS Y RESPUESTAS SOBRE LA VISA U Qué es una Visa U? La visa U es una visa especial para las víctimas de ciertos delitos que incluyen violencia doméstica y abuso sexual, entre otros. La persona deberá

Más detalles

Qué es una fuerza? Cómo se relaciona con el movimiento?

Qué es una fuerza? Cómo se relaciona con el movimiento? Qué es una fuerza? Cómo se relaciona con el movimiento? Prof. Bartolomé Yankovic Nola, 2012 1 Cuando pateamos una pelota o empujamos una mesa, podemos afirmar que se está ejerciendo o se ha ejercido una

Más detalles

Revisión del Universo de empresas para la Estimación de los Datos Del Mercado Español de Investigación de Mercados y Opinión.

Revisión del Universo de empresas para la Estimación de los Datos Del Mercado Español de Investigación de Mercados y Opinión. Revisión del Universo de empresas para la Estimación de los Datos Del Mercado Español de Investigación de Mercados y Opinión. (Enrique Matesanz y Vicente Castellanos, Año 2011) Según la experiencia acumulada

Más detalles

ADT CONSULTING S.L. http://www.adtconsulting.es PROYECTO DE DIFUSIÓN DE BUENAS PRÁCTICAS

ADT CONSULTING S.L. http://www.adtconsulting.es PROYECTO DE DIFUSIÓN DE BUENAS PRÁCTICAS ADT CONSULTING S.L. http://www.adtconsulting.es PROYECTO DE DIFUSIÓN DE BUENAS PRÁCTICAS ESTUDIO SOBRE EL POSICIONAMIENTO EN BUSCADORES DE PÁGINAS WEB Y LA RELEVANCIA DE LA ACTUALIZACIÓN DE CONTENIDOS

Más detalles

V i s i t a V i r t u a l e n e l H o s p i t a l

V i s i t a V i r t u a l e n e l H o s p i t a l V i s i t a V i r t u a l e n e l H o s p i t a l Manual de Restauración del PC Septiembre 2011 TABLA DE CONTENIDOS SOBRE EL SOFTWARE... 3 CONSIDERACIONES ANTES DE RESTAURAR... 4 PROCEDIMIENTO DE RECUPERACION...

Más detalles

GUÍA DE USUARIO: GOOGLE DRIVE

GUÍA DE USUARIO: GOOGLE DRIVE GUÍA DE USUARIO: GOOGLE DRIVE Google Drive es una herramienta telemática de la web 2.0 que permite el trabajo virtual de forma colaborativa. En Google Drive podemos encontrar una barra de navegación en

Más detalles

Registro de importaciones de módulos, paneles y placas solares con origen en China. Qué significa? Cómo proceder?

Registro de importaciones de módulos, paneles y placas solares con origen en China. Qué significa? Cómo proceder? EU anti-dumping / anti-subsidy proceedings into Chinese origin solar products Question and answers on possible registration of imports 6 March 2013 Registro de importaciones de módulos, paneles y placas

Más detalles

MODELO EN TODO EL MUNDO

MODELO EN TODO EL MUNDO GABINETE DE PRENSA MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO Nota de prensa El ministro inaugura el curso internacional Plan 40. Benchmarking en el proceso de donación, organizado por la ONT en la sede de la FMM

Más detalles

INTRODUCCIÓN: Una Visión Global del Proceso de Creación de Empresas

INTRODUCCIÓN: Una Visión Global del Proceso de Creación de Empresas INTRODUCCIÓN: Una Visión Global del Proceso de Creación de Empresas 1 INTRODUCCIÓN. Una visión global del proceso de creación de empresas Cuando se analiza desde una perspectiva integral el proceso de

Más detalles

Tarifas para acceso a Internet Octubre de 2000

Tarifas para acceso a Internet Octubre de 2000 Tarifas para acceso a Internet Octubre de 2000 Las telecomunicaciones se han constituido en un factor estratégico para el desarrollo de los países y su competitividad internacional. La red de redes ha

Más detalles

TRABAJO POTENCIA Y ENERGÍA

TRABAJO POTENCIA Y ENERGÍA TRABAJO POTENCIA Y ENERGÍA TRABAJO, POTENCIA Y ENERGÍA Todos habitualmente utilizamos palabras como trabajo, potencia o energía. En esta unidad precisaremos su significado en el contexto de la física;

Más detalles

Descripción general del proyecto y las actividades

Descripción general del proyecto y las actividades Descripción general del proyecto y las actividades Nº Proyecto.88 Título del Proyecto. Maña o Fuerza Centro educativo solicitante. CDP Arboleda 1 Coordinador/a. Jesús Suárez de la Escalera Temática a la

Más detalles

CRÓNICA DE LA ACTIVIDAD

CRÓNICA DE LA ACTIVIDAD INTRODUCCIÓN En el presente trabajo se da a conocer la crónica de la visita por parte de Vicent Sanchis Garcia del Club d Espeleologia l Avern y de Rebeca Díaz Samitier de la Sección de Exploraciones Subterráneas

Más detalles

MANUAL DE PROCEDIMIENTO PARA LA INSTALACION Y CONTROL DE ECO-CAR

MANUAL DE PROCEDIMIENTO PARA LA INSTALACION Y CONTROL DE ECO-CAR MANUAL DE PROCEDIMIENTO PARA LA INSTALACION Y CONTROL DE ECO-CAR A/ INSTALACION. Para una óptima instalación del dispositivo Eco-car se deben observar las siguientes pautas: 1.- El dispositivo debe estar

Más detalles

Chile más equitativo. Por Claudio Sapelli (*)

Chile más equitativo. Por Claudio Sapelli (*) Chile más equitativo posteado por: Posteador invitado Por Claudio Sapelli (*) El pasado 8 de junio, apareció mi libro Chile: Más Equitativo?, en el que se analizan los temas de distribución del ingreso

Más detalles

Vinos exclusivos. by hiscox

Vinos exclusivos. by hiscox Vinos exclusivos by hiscox El vino es una de las manifestaciones más significativas de la armonía del hombre con la naturaleza. Fieles a nuestra reputación de especialistas y aseguradores de productos

Más detalles

IAP 1005 - CONSIDERACIONES PARTICULARES SOBRE LA AUDITORÍA DE LAS EMPRESAS DE REDUCIDA DIMENSIÓN

IAP 1005 - CONSIDERACIONES PARTICULARES SOBRE LA AUDITORÍA DE LAS EMPRESAS DE REDUCIDA DIMENSIÓN IAP 1005 - CONSIDERACIONES PARTICULARES SOBRE LA AUDITORÍA DE LAS EMPRESAS DE REDUCIDA DIMENSIÓN Introducción 1. Las Normas Internacionales de Auditoría (NIA) se aplican a la auditoría de la información

Más detalles

(hecho el 1º de junio de 1970) 3. Artículo 1. Artículo 2

(hecho el 1º de junio de 1970) 3. Artículo 1. Artículo 2 18. Convenio 1 sobre el Reconocimiento de Divorcios y de Separaciones Legales 2 (hecho el 1º de junio de 1970) 3 Los Estados signatarios del presente Convenio, Deseando facilitar el reconocimiento de los

Más detalles

GUIA APLICACIÓN DE SOLICITUDES POR INTERNET. Gestión de Cursos, Certificados de Aptitud Profesional y Tarjetas de Cualificación de Conductores ÍNDICE

GUIA APLICACIÓN DE SOLICITUDES POR INTERNET. Gestión de Cursos, Certificados de Aptitud Profesional y Tarjetas de Cualificación de Conductores ÍNDICE ÍNDICE ACCESO A LA APLICACIÓN... 2 1.- HOMOLOGACIÓN DE CURSOS... 4 1.1.- INICIAR EXPEDIENTE... 4 1.2.- CONSULTA DE EXPEDIENTES... 13 1.3.- RENUNCIA A LA HOMOLOGACIÓN... 16 2.- MECÁNICA DE CURSOS... 19

Más detalles

ANEXO DEL INFORME: SÍNTESIS SOBRE LA NECESIDAD DE PLAZAS DE MEDICINA EN LA COMUNITAT VALENCIANA

ANEXO DEL INFORME: SÍNTESIS SOBRE LA NECESIDAD DE PLAZAS DE MEDICINA EN LA COMUNITAT VALENCIANA ANEXO DEL INFORME: SÍNTESIS SOBRE LA NECESIDAD DE PLAZAS DE MEDICINA EN LA COMUNITAT VALENCIANA Índice 1. Introducción... 3 2. Análisis de la situación actual... 4 2.1. Estado español... 4 2.2. Comunitat

Más detalles

INFORME. Dirección de Negocio Regulado 1. DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA

INFORME. Dirección de Negocio Regulado 1. DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA INFORME ORGANISMO EMISOR: IBERDROLA DISTRIBUCIÓN, S.A.U. PROTECCIONES Y ASISTENCIA TÉCNICA REFERENCIA: SPFV HOJA 1 de 11 Dirección de Negocio Regulado 1. DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA En pruebas de desconexión

Más detalles

Viajeros. y rutas de compra. Cómo influye el marketing de resultados en la inspiración y elección dentro del sector turístico. tradedoubler.

Viajeros. y rutas de compra. Cómo influye el marketing de resultados en la inspiración y elección dentro del sector turístico. tradedoubler. Viajeros y rutas de compra Cómo influye el marketing de resultados en la inspiración y elección dentro del sector turístico tradedoubler.com Los europeos están decididos a elegir hoteles, vuelos y vacaciones

Más detalles

Reflexiones sobre el trabajo de curso de Ingeniería Económica Dary Luz Hurtado-Carrasquilla

Reflexiones sobre el trabajo de curso de Ingeniería Económica Dary Luz Hurtado-Carrasquilla Reflexiones sobre el trabajo de curso de Ingeniería Económica Dary Luz Hurtado-Carrasquilla MI PROCESO DE TRABAJO Como sabemos la entrega de este trabajo se dividió en tres partes: la primera era un documento

Más detalles

DOSSIER DE PRENSA EL ALMACÉN TEMPORAL CENTRALIZADO

DOSSIER DE PRENSA EL ALMACÉN TEMPORAL CENTRALIZADO DOSSIER DE PRENSA EL ALMACÉN TEMPORAL CENTRALIZADO ALMACÉN TEMPORAL CENTRALIZADO 1. EL ALMACÉN CENTRALIZADO DE RESIDUOS, UNA SOLUCIÓN. 1.1 Qué es el Almacén Temporal Centralizado? 1.2 Cómo es? 1.3 Por

Más detalles

Capítulo 1 Uso sostenible de la energía

Capítulo 1 Uso sostenible de la energía Capítulo 1 Uso sostenible de la energía El consumo de energía ha ido incrementando a lo largo de los siglos desde principios de la revolución industrial, hace 250 años. Al mismo tiempo, la población mundial

Más detalles

La explicación la haré con un ejemplo de cobro por $100.00 más el I.V.A. $16.00

La explicación la haré con un ejemplo de cobro por $100.00 más el I.V.A. $16.00 La mayor parte de las dependencias no habían manejado el IVA en los recibos oficiales, que era el documento de facturación de nuestra Universidad, actualmente ya es formalmente un CFD pero para el fin

Más detalles