Recull de valoracions i conclusions. Jornades tècniques sobre nous cultius en regadiu al. Pallars Jussà

Transcripción

1 Recull de valoracions i conclusions Jornades tècniques sobre nous cultius en regadiu al Pallars Jussà

2 Jornades Jornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars Jussà Museu Comarcal de les Ciències Naturals Tremp, novembre de 2010 Assistència Tècnica: Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya Publicació Consell Comarcal del Pallars Jussà Nous cultius en regadiu al Pallars Jussà. Recull de valoracions i conclusions de les Jornades Tècniques Assistència Tècnica: Director: Correcció lingüística: Innovación y Consultoría en Políticas Públicas, SL Eduard Jiménez Laura Valls Disseny gràfic i maquetació: Stéphanie Brial Producció: Impressió: Raquel Colomina Gramagraf, SCCL Dipòsit legal:

3 Presentació 3 Continguts Cereals d hivern per a indústria i consum 5 Cereals d estiu, farratges i lleguminoses 27 Les possibilitats de la fruita dolça 41 Les possibilitats de la producció hortícola 55 Fruiters de secà, una nova oportunitat 71 Relació de ponents 80 1

4 2

5 El cicle de Jornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars Jussà ha estat una iniciativa promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i els ajuntaments de Tremp, La Pobla de Segur i Isona i Conca Dellà que ha comptat amb la col laboració de la Comunitat de Regants i Expectants de la Conca de Tremp, l Oficina Comarcal del DAR de la Generalitat i el Centre de Capacitació Agrària del Pallars. La coordinació de les Jornades l ha realitzat el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya. Aquesta acció, s emmarca en la Línia 1: Impulsar les Produccions Competitives del Sector Primari, descrites en l apartat Accions i resultats esperats: Sis línies de desenvolupament econòmic, del Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic al Pallars Jussà iniciat l any 2009 i ha estat subvencionada pel Servei d Ocupació de Catalunya en el marc del Projecte Treball a les 7 Comarques i cofinançada pel Fons Social Europeu. En el marc d aquestes Jornades s ha volgut donar resposta a diferents preguntes que sorgeixen a la comarca davant la consolidació i millora del regadiu de la Conca de Tremp, que sens dubte ha de ser una oportunitat per a l agricultura i que obre noves oportunitats, possibilitats i reptes als agricultors. S han realitzat cinc sessions, cadascuna sobre un tipus de cultiu diferent: SESSIÓ DATA CULTIU Jornada 1 Jornada 2 Jornada 3 Jornada 4 Jornada 5 A continuació es presenta el programa i un breu resum de valoracions i conclusions de cada Jornada. 3

6 4

7 Cereals d hivern per a indústria i consum El conreu de cereals d hivern en regadiu: oportunitats i alternatives Antoni López, tècnic en cultius extensius a l IRTA Lleida Introducció Adaptació del conreu de cereals a les noves condicions de regadiu Cultius extensius d hivern per a gra alternatius al cereal: colza i pèsol Cas pràctic L experiència de Navarra en la reconversió dels cultius extensius en regadiu Jesús Goñi, responsable de cereals a l Instituto de Gestión Agraria de Navarra Introducció Claus per fer un cereal en regadiu Conclusions 5

8 EL CONREU DE CEREALS D HIVERN EN REGADIU: OPORTUNITATS I ALTERNATIVES ANTONI LÓPEZ, tècnic en cultius extensius a l IRTA Lleida INTRODUCCIÓ A l hora de plantejar un canvi de secà en regadiu en algun territori, s ha de partir, des del punt de vista del productor de cereal i del supòsit que es donaran uns anys de transició on es faran els mateixos cultius, però amb disponibilitat d aigua i per tant, assegurant la producció. El pagès s ha de plantejar dos aspectes: Volem seguir fent blat i ordi, però en regadiu, quines coses canviaran? Amb el mateix cicle productiu, quines alternatives que no siguin cereal, puc realitzar? CULTIUS D EXTENSIUS D HIVERN PER A GRA ALTERNATIUS AL CEREAL: COLZA I PÈSOL 6

9 Cereals d hivern ADAPTACIÓ DEL CONREU DE CEREALS A LES NOVES CONDICIONS DE REGADIU Per tal de fer una bona adaptació del conreu de cereals a les noves condicions en regadiu, haurem de tenir en compte principalment 6 aspectes: 1. L augment de rendiments en sembres tradicionals de tardor. En regadiu una millora dels augments de la producció és en la qualitat i per tant en la possibilitat de guanyar més preu en la producció. Pel que fa al volum de producció, aquest és relatiu ja que dependrà del maneig que es realitzi i de la varietat de cultiu que s utilitzi. Un exemple és en un assaig que es va fer amb la varietat Nogal on es va comparar l augment del rendiment de regadiu respecte en secà. En un any d assaig es va produir un 55% d increment del rendiment en regadiu, mentre que quan es va fer la mitjana de 4 anys, aquest increment va ser del 74%. 2. Adaptació de varietats a conrear. Al mercat hi ha un grup de varietats que estan funcionant bé en secans semi frescals i que també funcionen bé en regadiu. Per tant, en principi no cal buscar varietats massa diferents, tot i que dependrà de cada territori. FACTORS A CONSIDERAR EN L ELECCIÓ DE LA VARIETAT: Qualitat Cicle: alternativitat i precocitat Productivitat Característiques agronòmiques: - Resistència a malalties - Resistència a l ajagut - Densitat del gra o pes específic Assajos de varietats de cereal d hivern. Font: Antoni López 7

10 El regadiu ens permetrà intensificar el cultiu perquè no hi haurà problemes d estrès hídric, per tant podrem: Augmentar la dosi de sembra (tot i que encareix costos/ha). Jugar amb la data de sembra i evitar així problemes de males herbes (ens evitarà una passada mecànica o un tractament) o de malalties en determinades varietats d ordi (com la rinchosporiosi). Augmentar el pes específic, mitjançant l ús de varietats amb més pes específic i així poder aconseguir més preu. 3. Consideracions del maneig del conreu. El Conreu de regadiu planteja noves situacions, que s hauran de tenir en compte en el maneig del cultiu: L increment i la diversificació de la presència de plantes infestants, ja que també seran diferents a les que es donen en secà. S hauran de realitzar canvis en les estratègies de control químic (moment d aplicació de productes herbicides, productes a emprar) i del control mitjançant el laboreig. Canvi d espècies de plantes infestants del secà a regadiu: Espècies més importants en secà: roella, civada borda, margall Noves espècies en regadiu: rèvoles, fumaria, civada borda, verònica, etc... L increment d infeccions per malalties fúngiques foliars, que en secà no tenen importància. S hauran de fer tractaments fúngics preventius i/o curatius. Font: Antoni López 8

11 Cereals d hivern L increment de l ajagut, que per evitar-lo s hauran d escollir varietats resistents, controlar molt més les aportacions de Nitrogen i jugar amb les densitats de sembra adequada (no pel fet de sembrar més es cull més, ja que acostuma a disminuir la mida de l espiga). 4. Intensificació de determinades produccions de cereal en sembres de tardor. Una possibilitat seria fer el cultiu de triticale per a doble aprofitament. Es tractaria de fer un dall a la sortida de l hivern o bé passar el ramat ( és poca producció). I com que el triticale té capacitat de rebrot, si se li aporta nitrat amònic i un reg, al final de la collita el volum de producció és similar a si no s hagués realitzat el dall. Si hi hagués interès s haurien de buscar varietats adaptades a aquest doble aprofitament. Diferències entre els rendiments gra i farratge dels triticales d hivern i els de primavera. t/ha La sega es va fer 4 a l inici de canoneig. 2 Dades mitjanes dels anys 92 i 93 a Torregrossa Gra Triticales d hivern d hivern Farratge + gra Gra Triticales de de primavera Farratge + gra Font: Antoni López 5. Possibilitat de dobles collites. Treure dos collites de gra en un any és molt difícil ja que hi ha d haver una combinació de cicles i calendari i al Pallars Jussà això es complicat. Ara bé, la possibilitat de fer una doble collita pensant en un farratge i gra, potser si que es podria fer a la Conca. Per exemple, seria viable fer un cultiu d hivern per gra (cereal, colza o pèsol) i desprès 9

12 fer un cultiu d estiu però per aprofitament farratger (blat de moro farratger, sorgo farratger, soja de cicle curt, gira-sol) o bé, fer un cultiu d hivern per farratge i un cultiu d estiu per gra. En el cas que es pensi en aquestes possibilitats s ha de minimitzar al màxim el període entre la 1a collita-2a sembra ( fer sembra directa), s ha de fer una aplicació de reg desprès de la segona sembra i tenir present els cicles de blat de moro per a gra, el risc de gelades o les despeses importants de farratge. 6. Possibilitats de sembra de varietats alternatives de blat i ordi. Les varietats alternatives són aquelles que no necessiten acumular hores fred per poder espigar. El regadiu ens permet poder sembrar varietats alternatives. Algunes de les varietats alternatives són : Varietats d Ordi ( Lleida): Gustav, County, Caristalia, Maraca, Henley, Belgrano Varietats de Blat ( Lleida): Odiel, Gades, Salama, Artur Nick, Anapo, Sensas, Sarina Amb la nova situació en regadiu una de les produccions a tenir en compte és la producció de varietats de qualitat per a la industria (farinera o cervesera per a consum humà). En les produccions de blats de qualitat per a la indústria farinera el que es busca és augmentar la proteïna del gra que és el que paga la indústria. Per aconseguir-ho s han de fer algunes actuacions sobre el cultiu: Manteniment d una bona sanitat vegetal Evitar l ajagut (migrat del gra) Incrementar la dosi d adobat Nitrogenat (augmenta la proteïna que és el primer que es mira a la indústria) Fraccionar les aportacions de Nitrogen Aplicació de N per reg per aspersió, és absorbit per via foliar i fa augmentar el percentatge de proteïna en un 2-3%. 10

13 Cereals d hivern Espècies Rendiment Preu PAC Ingressos mitjà (Tm/ha) x ( /Tm) (1) + ( /ha) = bruts ( /ha) BLAT PINSO BLAT MILLORANT (1) Preus novembre 2010 Pel que fa a les produccions d ordi per a la indústria cervesera, la industria també té uns requeriments però en aquest cas la proteïna ha de ser baixa perquè si no dificulta els processos fisiològics de germinació del gra. Per aconseguir-ho s han de fer algunes actuacions sobre el cultiu: Manteniment d una bona sanitat Evitar l ajagut Minimitzar la dosi d adobat nitrogenat Intentar aportacions de N primerenques Reg abundant Pel que fa a la comercialització, l oferta de comercialització a la indústria ha de ser atractiva, s han d oferir grans quantitats de gra, lots de producte homogenis, lots de gra nets i sans i amb elevats nivells de qualitat. 11

14 CULTIUS EXTENSIUS D HIVERN PER A GRA ALTERNATIUS AL CEREAL: COLZA I PÈSOL Aquests cultius formen part d una rotació de cultius que l aigua ens permet fer amb seguretat i ens evita els efectes negatius que provoquen els monocultius a llarg termini. Hem d enfocar la rendibilitat de la rotació en el conjunt de 4 anys (no d 1 any), ja que els beneficis no són immediats si no a varis anys. Algunes vegades hi ha hagut dificultats en la comercialització d aquests cultius, però s ha de tenir clar que hi ha demanda de proteïna i que actualment s importa de França. Els beneficis de les rotacions de cultius són varis: Solució al problema de plantes infestants Disminució de la població de plagues Disminució dels reservoris d infeccions fúngiques Millora de l estructura del sòl Increment de la fertilitat del terreny Disminució en l ús de fertilitzants i fitosanitaris (reducció dels costos de producció) Millor distribució dels treballs de laboreig Reducció de l impacte mediambiental en la utilització de fertilitzants i fitosanitaris. A l ITAGA de Navarra s han fet estudis de l efecte de la rotació amb favó en un cultiu precedent de blat, amb uns resultats molt positius, ja que s han extret un 17% més de producció en el cultiu de blat desprès de favó, que en el cultiu de blat desprès de blat. Cultiu de colza (esquerra) i pèsol (dreta). Font: Antoni López 12

15 Cereals d hivern LA COLZA COM A ALTERNATIVA AL CEREAL D HIVERN. ASPECTES AGRONÒMICS D INTERÈS La colza és una espècie interessant en rotacions de cultiu per al trencament del monocultiu cerealista i els creixents problemes derivats (increment de malalties foliars i del peu i resistències a infestants) És un cultiu especialment indicat com a alternativa desprès d anys de cereal en mínim laboreig Considerable resistència a la sequera (sistema radicular pivotant) Preu superior en un 100% al de l ordi (novembre, 2010) Ajuts Pac als cultius energètics: 0 /ha És un cultiu amb baixes necessitats d aigua de reg i amb precocitat de la recol lecció (apte per fer segona collita) És de sembra difícil: precocitat en la realització, humitat del sòl i preparació capa superficial del terreny. Sensibilitat a gelades fins a estadi de roseta Implantació i densitat regular difícil Pèrdues de gra en recol lecció Control difícil de dicotiledònies en conreu Potencials atacs de plagues en floració Desconeixement del comportament de les noves línies híbrides en les nostres condicions de conreu Excel lent precedent del cereal Cultiu captador de nitrogen (zones vulnerables) Ajuda a netejar els camps d infestants de fulla estreta Ajuda a disminuir l inòcul potencial de malalties fúngiques del cereal i la densitat de plagues Deixa un sòl molt ben estructurat gràcies al seu potent sistema radicular pivotant No és una espècie exigent Deixa un bon nivell de nutrients en el sòl: N en les arrels i K2O en el canyot No repetir colza en una parcel la fins al tercer any d haver-ne conreat 13

16 Ingressos bruts Colza vs. Blat (regadiu) Espècies Rendiment Preu PAC Ingressos mitjà (Tm/ha) x ( /Tm) (1) + ( /ha) = bruts ( /ha) BLAT COLZA (1) Preus novembre 2010 La sembra Sembra molt superficial en terreny ben preparat (sense terrossos, però no massa fi) No curronar. Si s encrosta el terreny abans de la naixença, la colza no sortirà Sembra durant la segona quinzena de setembre. Separació entre rengs aproximada: 30-35cm Dosi de sembra: - Línies: llavors/m2 (aprox. 5-6 kg/ha) - Híbrids: 60 llavors/m2 (aprox. 3kg/ha) Germinació ràpida amb humitat, però molt delicada Densitat de plantes òptima a sortida d hivern: plantes/m2 Desherbat PRESEMBRA: És molt important un bon desherbat previ a la sembra (eliminació de renadiu i dicotiledònies) Gliphosat 36%, Napropamida 45% a 2-3 l/ha (incorporar immediatament) PREEMERGÈNCIA I POSTEMERGÈNCIA PRECOÇ: Metazacloro 50% a 2,5-3,0 l/ha (humitat sòl) POSTEMERGÈNCIA (anti mono + dicotiledònies): Propizamida 40% a 1,75 l/ha (reg post tractament) 14

17 Cereals d hivern POSTEMERGÈNCIA (antigramínies) Cletodim 12% a 1-1,6 l/ha (3 mesos persistència) Fluazifop-p-butil 12,5% a 4 l/ha Haloxifop-R 10,4% a 0,5-2 l/ha Quizalofop- p-etil 5% a 1-4 l/ha (3 mesos persistència) Recol lecció La recol lecció sol avançar-se a la de l ordi Poca homogeneïtat de maduresa en tenir varis nivells de síliqües Referència de recol lecció: llavor de les síliqües situades a mitja tija canvia de color vermell a negre Pèrdues fàcils de gra en la recol lecció. Cal regular bé la recol lectora. Millor amb barra de dall vertical És millor collir de bon matí i aturar-se a migdia per tal d evitar el fàcil desgranat de les síliqües Humitat màxima del gra: 9% Atenció a impureses 15

18 EL PÈSOL COM A ALTERNATIVA AL CEREAL D HIVERN. ASPECTES AGRONÒMICS D INTERÈS El pèsol és una espècie interessant en rotacions de cultiu per al trencament del monocultiu cerealista i els creixents problemes derivats. Té un cicle de conreu similar al de l ordi No requereix adobat nitrogenat de cobertura i aporta de 30 a 50 UF de N al sòl disponibles per al cultiu posterior Preu superior en un 20-30% al del cereal Ajut PAC a proteaginoses: 57 /ha Important font de proteïna vegetal (20-30% al del cereal) Cultius en regadiu: elevat potencial de producció (8.000 kg/ha) i precocitat en la recol lecció Cost elevat de la llavor de sembra Bastant sensible a condicions de sequera (menys aconsellable en secans semi àrids) Recol lecció delicada per la dehiscència de les tavelles Cal evitar l ajagut en condicions normals Atractiu per als senglars 16

19 Cereals d hivern Ingressos bruts Pèsol vs. Blat (regadiu) Espècies Rendiment Preu PAC Ingressos mitjà (Tm/ha) x ( /Tm) (1) + ( /ha) = bruts ( /ha) BLAT PÈSOL (1) Preus novembre 2010 La sembra Preparació del terreny similar a la del cereal Sembra amb sembradora de cereals Dosi de sembra: - Aprox llavors/m2 - Aprox. 250 kg/ha Objectiu d implantació: 100 a 110 plantes/m2 Sembrar varietats àfiles Època de sembra: - Tardor: Varietats hivern/primavera - Sortida hivern: Varietats primavera Curronar desprès de sembrar 17

20 Desherbat PREEMERGÈNCIA: - Gliphosat 36% - Imazamox 1,67% + Pendimetalina 25% a 3-4 l/ha - Aclonifen 60% a 3-4 l/ha POSTEMERGÈNCIA: - Bentazona 48% a 1,5-3 l/ha (>4a fulla) - Cletodim 12% a 1-1,6 l/ha (persistent 3m) - Fluozifop-p-butil 12,5% a 4 l/ha - Haloxifop-R 10,4% a 0,5-2 l/ha - Quizalofop-p-etil 5% a 1-4 l/ha (persistent 3m) Recol lecció És important poder recol lectar amb el camp net d herbes Època de recol lecció similar a la de l ordi La recol lectora ha d arranar a nivell de terreny - Terreny curronat - Terreny net de pedres - Pèsol més o menys dret Evitar les hores de màxima insolació per tal de reduir el risc de dehiscència de tavelles Humitat màxima del gra: 13% 18

21 Cereals d hivern CAS PRÀCTIC L EXPERIÈNCIA DE NAVARRA EN LA RECONVERSIÓ DELS CULTIUS EXTENSIUS EN REGADIU JESÚS GOÑI, Responsable de cereals a l Instituto de Gestión Agrária de Navarra INTRODUCCIÓ La implementació del regadiu a Navarra va començar fa uns 5 anys, l objectiu és transformar ha en regadiu i a finals d any 2010, ja n hi ha la meitat de transformades. A la comunitat autònoma hi ha diferents zones de regadiu i dins d aquestes zones, diferents sectors, segons les característiques climatològiques; al sud de Pamplona és la zona cerealista però hi ha condicions diferenciades: al nord són majoritàriament monocultius de blat en secà frescal, cap al sud s hi troba més monocultiu d ordi en secà semi frescal. Finalment a la zona més al sud, que és secà àrid, ara mateix està en regadiu a manta, però també es farà una transformació del reg. Aquesta zona tradicionalment s ha dedicat als cultius hortícoles. Amb el regadiu, sobretot per aspersió, es tenen més possibilitats de millora dels cultius, i s han d aprofitar. Ara bé, és una realitat que molts dels pagesos que sempre han fet cereal seguiran fent el mateix, serà difícil que per exemple comencin a treballar cultius hortícoles. Tot i que a Tremp no seria un disbarat, ja que es podria aprofitar la climatologia, de la zona més fresca i cultivar cultius que costin més en zones més càlides. A Tremp pensar que el regadiu pot donar dos cultius a l any és una utopia, ja que la climatologia i les hores d iluminació no ho permetrien. S ha de ser realista i plantejar 3 cultius en 2 anys. El canvi de secà a regadiu a aspersió s ha de plantejar a llarg termini, ja que en regadiu s ha de fer un plantejament més empresarial, s ha de professionalitzar més l activitat. L agricultor ha de tenir clar que la transformació en regadiu no implica tan sols la posada en reg del cultiu, implica un canvi de maneig del cultiu. 19

22 CLAUS PER FER UN CEREAL EN REGADIU 1. Escollir correctament la varietat. En funció de la qualitat que busquem i del potencial productiu (com més potencial productiu té una varietat més notable serà l increment de rendiment). Exemple: a Navarra fa 3 anys el 94% del blat en secà era de la varietat Nordum, una varietat molt resistent però amb un potencial productiu limitat. Es van trobar amb alguna cooperativa agrària que va fer la transformació en regadiu, mantenint la mateixa varietat i densitat de sembra, el resultat va ser que no van tenir un augment de rendiment notable, tal i com esperaven. 2. El cultiu precedent. És molt important tenir en compte que les repeticions de cultius no són bones ni recomanables ja que es produeix un esgotament de nutrients, generació de fongs que afecten als cultius, resistències de plantes adventícies, etc. Els cereals són dels cultius que més admeten repeticions, però no obstant, és important fer rotacions i sobretot en regadiu. 3. Data de sembra. És més important que en secà, en regadiu podrem ajustar la data de sembra, perquè encara que no tinguem saó, amb el reg el podrem aconseguir. Avançar dates de sembra és jugar amb possibilitats i riscos (per exemple, plagues com el zabrus, que poden aparèixer). 4. Dosis de llavor. La dosis de llavor en sembra s ha d incrementar lleugerament. Hi ha varietats com la Verdum que tenen molt mala germinació, per tant necessitarà més dosis de sembra. El regadiu ens admet una dosi de sembra més elevada ja que ens respondrà favorablement amb un increment del rendiment. Tot i així, s ha d anar a l aguait, ja que un augment de la dosi de sembra pot provocar l ajagut. Per tant s han de tenir en compte els diferents factors segons varietat que utilitzem. 5. Dosis de Nitrogen. També s ha trobat que en terrenys de secà amb producció de kg de blat, amb una dosis de nitrogen de UFN, al moment de canviar al regadiu han hagut d augmentar la dosis a uns 200 UFN, per tal d aconseguir un potencial productiu de kg. Des de l ITGA estan treballant en una eina informàtica per poder calcular la dosis de N per cada situació concreta en regadiu, ja que s ha de saber que és el que el sòl ens està aportant (tipus de sòl, climatologia, i rotacions de cultius). Estan recomanant als pagesos de fer una analítica del sòl, 20

23 Cereals d hivern sobretot quan es fan rotacions amb diferents cereals, com amb hortícoles i si es fan aportacions de fems (per exemple, han arribat a tenir assajos on la dosi de Nitrogen ha estat de 0 UFN, al cultiu de blat, i han aconseguit kg de collita). En aquest cas és en una explotació on durant molts anys s hi ha fet hortícoles (que s acostuma a adobar més) i també s hi han aportat fems. Per tant, la dosis de Nitrogen és un factor important a tenir en compte, ja que si ens passem pot ser perjudicial pel cultiu (ajagut, més plantes adventícies, més problemes de malalties...) i també per l economia de l agricultor. 6. Repartiment de Nitrogen. La recomanació de l ITGA és que el cereal no necessita aportació de Nitrogen a fons (sempre hi ha excepcions), i també dependrà del cultiu precedent, ja que si per exemple s ha sembrat un girasol, que és molt exigent, s haurà de fer aportació per a que el cereal arranqui bé. En el cas de la civada com a cultiu precedent, com que absorbeix molt Nitrogen, desprès serà necessària fer un aportació a fons pel blat. En el cas que, desprès d una civada, es trituri i s incorpori palla, també serà necessària l aportació de Nitrogen a fons ja que, en el moment inicial de descomposició de la palla, aquesta també està utilitzant Nitrogen. A Navarra (zona centre) es fan dos aportacions en secà i regadiu, però en regadiu s augmenta la dosis, sobretot en la segona aportació, ja que aquest Nitrogen és el que respondrà en kg i qualitat (si fem blat de qualitat). Per contra, a la zona sud es fa una aportació en secà i es recomanen dues aportacions en regadiu. En el cas del blat de qualitat, on es busca proteïna, el que s acostuma a fer és una tercera aportació en el moment de l última fulla desplegada, o quan ja està sortint la fulla. 7. Tractaments fitosanitaris. En un regadiu que sigui en rotació (que és necessari i possible), a nivell d herbicides es pot guanyar molt ja que la pròpia rotació ens eliminarà moltes herbes. A Navarra la situació d infestació per l escaldaboques (Bromus) en secà, és greu, en canvi en regadiu s està controlant força bé, gràcies a les rotacions. 21

24 Pel que fa als fongs, és diferent ja que en regadiu, tindrem més problemes de fongs que no pas en secà, perque la humitat és més elevada. El més probable es que haguem de fer algun tractament fúngic. Però hem de tenir en compte que en un regadiu, si hi ha malalties és perquè hi ha potencial productiu, per tant no és mala senyal, però s haurà de tractar. En el cas de l ordi la malaltia que afecta més en regadiu és la Rincosporiosi (Rhinchosporium secalis), per tant el que s ha d intentar millorar en regadiu és buscar una varietat de cicle curt i avançar la data de sembra. 8. Dosis i repartiment del reg adequat. El reg és un factor més per l èxit d un cereal d hivern en regadiu. Aquest reg s ha de fer correctament, el reg en cereal s ha d aguantar fins a l emplena t del gra (uns 40 dies abans de la recol lecció). Els regs s han de fer en funció de les necessitats del moment (climatologia i estat fisiològic). Per fer les recomanacions de reg, el que es fa des de l ITGA, fins al moment, és tenir en compte les condicions de climatologia de la setmana anterior. Per exemple, depèn de la zona i les terres el reg pot estar a uns l/m2, però en l última campanya com que va ser molt plujosa van començar a regar al març. Aquest mes és clau ja que es quan tiren amunt els fillols. Així doncs, el tema del reg és important, però és un factor més a tenir en compte, no es poden deixar de banda els altres. Exemple dels resultats productius en assajos en secà i regadiu de varietats d ordi i blat L assaig es va dur a terme en 2 parcel les, separades per un camí, on en principi les condicions són les mateixes. Només s ha variat la dosi de sembra en les varietats de blats alternatius de cicle curt que s ha augmentat en regadiu (unes 400 llav/m2). Aquest assaig es realitza en una parcel la on prèviament hi ha hagut rotació de cultius: espàrrec - ordi - blat). 22

25 Cereals d hivern BLAT SECÀ REGADIU Data sembra 28 octubre 18 novembre Fertilització 130 UFN (2 cobertures) 1a aportació de 70 UFN a meitat de gener, 2a aportació el 10 de març 200 UFN (2 cobertures) 1a aportació de 70 UFN a meitat de gener, 2a aportació el 10 de març Reg 0 l/m2 + pluviometria 198 l/m2 + pluviometria ORDI SECÀ REGADIU Data sembra 28 octubre 19 novembre Fertilització 100 UFN 150 UFN Reg 0 l/m2 198 l/m2 (excés de reg) L increment mínim de rendiment en blat va ser del 43% L increment mínim de rendiment en ordi va ser del 29% S ha donat aquest increment, però s ha de tenir en compte que aquesta collita del cereal en secà va donar més de la mitjana degut a l alta pluviometria de la campanya. De totes maneres, el blat té un increment de rendiment bastant més notable que l ordi. A nivell de qualitat Amb algunes varietats, han realitzat assajos per mesurar la qualitat del cereal. Per una banda, han fet tres repeticions amb 3ª cobertura i per l altra 3 repeticions sense 3ª cobertura. Totes les varietats van aconseguir un augment de la proteïna en un punt. La mitjana d augment de proteïna amb la tercera cobertura és d 1 punt d increment. 23

26 Normalment la qualitat i els kg estan renyits, tot i que s ha d intentar buscar l equilibri més favorable. Per exemple, en el cas d un ordi que es va fer una sembra al mes de març, i es va aportar 50 UFN de Nitrogen en cobertura, es va produir que no va donar més Kg, però si que va augmentar la proteïna de (13,4 a 14). Amb els ordis per a la industria maltera això és perjudicial, per tant en aquest cas s ha d intentar estalviar aquesta aportació de Nitrogen. Per sembres a finals de febrer és millor aquests tipus d ordi que no pas un blat, ja que el podem vendre per malta. El factor positiu és que sense fer aportació de N, traurem bastant rendiment i sense despesa de fertilitzant. 24

27 Cereals d hivern CONCLUSIONS No pensar que el regadiu és només aigua, s han de tenir en compte tots els aspectes claus. El canvi de secà a regadiu a aspersió s ha de plantejar a llarg termini, ja que en regadiu s ha de fer un plantejament més empresarial, s ha de professionalitzar més l activitat. S ha de fer el millor maneig possible, per tant professionalitzar l activitat. Avui en dia aconseguir un cereal amb un bon rendiment no té res a envejar a cultius més pensats pel regadiu com el blat de moro. S ha de pensar en l espai que hi ha entre les línies del sistema de regadiu (els 40 cm d amplada que hi ha entre aspersor i aspersor d una mateixa línia). No val la pena apurar tant i deixar sense sembrar aquest espai per les instal lacions. Si es volen fer ordis en regadiu, s ha d intentar fer per cervesa, per treure un valor afegit. Pensar en el cultiu de blats per qualitat que també donen un valor afegit, ara bé, aquí s ha de contemplar els grans volums (comercialització conjunta entre varis agricultors). 25

28 26

29 Cereals d estiu, farratges i lleguminoses Possibles cultius (extensius) pels nous regadius Jaume Lloveras, Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, Universitat de Lleida Introducció Possibles cultius per als nous regadius Conclusions 27

30 POSSIBLES CULTIUS (EXTENSIUS) PELS NOUS REGADIUS JAUME LLOVERAS, Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal. Universitat de Lleida INTRODUCCIÓ El reg fou una il lusió col lectiva de l Estat Espanyol, a principis del S.XX, en la que gairebé dues terceres parts de la població activa es dedicaven a l agricultura. Avui aquesta tendència ha canviat, tant sols l 1,5% de la població activa a Catalunya es dedica a l agricultura, per tant el regadiu, a nivell col lectiu no és entès de la mateixa manera que fa un segle. A les ciutats les necessitats i prioritats de l aigua han canviat, el regadiu es veu com un malbaratament de l aigua. Des del món rural i del sector agrari hem de defensar l agricultura i els regadius, hem de demostrar que l aigua no es malbarata, per tant hem de fer les coses bé i ser el més eficients possibles. Els nous regadius han comportat un canvi de tendència a les zones agràries ja que han portat riquesa agrària. Font: Jaume Lloveras 28

31 Cereasls d estiu La situació actual és que en secà els cultius prioritaris són el blat i l ordi, i en regadiu el blat de moro, l alfals i el blat. Però hi ha altres possibilitats? Aquestes noves possibilitats van lligades principalment a dos factors: els preus dels productes agraris i els ajuts de la Unió Europea. Segons aquests factors es cultiven amb menys o més quantitat proteaginoses, oleaginoses, tèxtils i cultius destinats a agrocombustibles. Sovint hi ha poca informació oficial disponible sobre produccions i rendibilitat econòmica de les possibles alternatives de cultius, motiu pel qual, el pagès no s arrisca a produir cultius alternatius. Els cultius estudiats són: blat de moro, sorgo, alfals, soja, pèsol, veces, lli i cànem. El pagès per decidir-se a fer un cultiu o altre hauria de tenir clar: la producció, el volum d aigua disponible i el preu de l aigua. S haurà d esser molt curosos en l eficiència del reg i a més s ha de tenir clar que passar de secà a regadiu vol dir un canvi de maneig del cultiu (densitat de sembra, adobat, fitosanitaris, varietats) i també caldrà pensar en les inversions necessàries per fer-ho possible. Pel que fa al volum d aigua, s hauria de saber quin volum d aigua disponible tindrem amb el regadiu. Si ens fixem amb la gràfica següent, s observa que al Canal d Aragó amb un reg per aspersió, la mitjana d aigua de reg pel cultiu de blat de moro és de m 3 /ha. Evidentment que les necessitats d aigua del cultiu al Pallars Jussà seran diferents, segurament perquè es donaran uns cicles diferents, unes varietats diferents i la pluviometria anual també canvia. De totes maneres haurem de saber la quantitat d aigua que gastarem i la disponible, per tal de valorar quins cultius seran els més apropiats. 29

32 ÚS DE L AIGUA A LA VALL DE L EBRE Consums mitjos d aigua de reg (m 3 ha-1) i coeficients de variació (CV) en parcel les regades per aspersió en diferents zones de la Vall de l Ebre. CULTIU (m 3 ha-1) N CV (%) PANÍS ALFALS BLAT ORDI GIRASOL TOMÀQUET PERERA PRESSEGUER Els resultats de l estudi indiquen la gran variabilitat de consum per un mateix cultiu en tota la Vall de L Ebre, tot i que la variabilitat també és important dins d una zona de meteorologia similar. (Martínez- Cob, 2005) 30

33 Cereasls d estiu POSSIBLES CULTIUS PER ALS NOUS REGADIUS 1. Blat de moro Produccions de gra: tn/ha (depèn del tipus de reg i del maneig) Requereix una major inversió que per als altres cultius Acostuma a donar un major marge brut que els altres cultius (depèn dels preus) L adobat nitrogenat suposa del 18 al 24% dels costos totals (sense contar l aigua) El cost de l aigua també és un factor a tenir en compte per fer aquest cultiu L eficiència del sistema de reg també s ha de tenir en compte La producció també dependrà del sòl, ja que segons el tipus de sòl haurem de regar més o menys Pel que fa a la comparació de rendiments segons tipus de reg, s ha estudiat que amb un reg a manta s obté menys produccions ja que s ha de regar quan toca, per tant no es poden tenir en compte les necessitats reals del cultiu. En canvi en un reg per aspersió, es rega quan la planta ho necessita. Font: Jaume Lloveras 31

34 Pel que fa al blat de moro pel consum humà, a la comarca hi ha un inconvenient que és el grau d humitat en la collita. A la indústria no s accepta més d un 25% d humitat, per tant per aconseguir-ho a la comarca s ha de deixar assecar a la planta i collir-lo el mes de febrer a un 15-16% d humitat. Depenent de la indústria, el fet d estar assecat a l aire lliure és un valor afegit perquè no es destrueix el germen del blat de moro, per tant seria una possibilitat més de producció. Això sí, s hauria de buscar la indústria més idònia per a que comprés aquest tipus de producte. Un altre factor positiu per a la producció de blat de moro per consum humà és que a la comarca no hi ha problemes de la plaga del taladre, per tant no s està utilitzant blat de moro transgènic. Així doncs, hi ha una porta oberta a la indústria destinada a consum humà. 2. Sorgo El sorgo és un cultiu més eficient en l ús de l aigua. S acostuma a cultivar en llocs que disposen de poca aigua. Ara bé les produccions oscil len les tn/ha. En alguns llocs es fa servir com a cultiu de segona collita, si es disposa de poca aigua, posen un sorgo. (recomanació: al Pallars Jussà en comptes d un sorgo com a segona collita, posar un blat). El sorgo pot ser una opció a considerar en alguns casos, quan hi ha poca disponibilitat d aigua pot ser més eficient que el blat de moro. Ara bé, és un cultiu que no dona gaire marge brut (està entre el blat i l ordi). Font: Jaume Lloveras 32

35 Cereasls d estiu El pasto de Sudan i sorgo per pasto, pot donar 2 dalls en 3 regades. Pot donar entre 30 i 40 tn/ha, ara bé el seu valor nutritiu no és gaire bo. Considera que per alimentar vaques de llet no és un bon cultiu, tot i que com a opció d alimentació de les vaques seques si que serviria. 3. L alfals Produccions de farratge de 15 a 20 tn/ha de matèria seca a l any (depèn del tipus de reg i de maneig) Durada al camp de 4 a 6 anys En aquests moments el principal mercat depèn de les deshidratadores. (l ajut de l assecat l està reben el 50% la deshidratadora i el 50% el pagès, tot i que sembla que aquesta tendència canviarà i serà el pagès qui acabi reben tota l ajuda) És un excel lent cultiu per les rotacions de conreu (fixa Nitrogen al sòl gracies als nòduls de les arrels). És un cultiu en el qual a l inici de campanya es marquen els preus d arrendament. L alfals és un cultiu que està molt arrelat a Lleida ja que a l estiu fa calor i no plou, i el fenc es pot assecar molt bé. Al Pallars Jussà s hauria de veure si podria ser d interès, sobretot per als ramaders de boví. Font: Jaume Lloveras 33

36 L alfals és un cultiu que no necessita aportació de Nitrogen per tant és una despesa menys. És un cultiu que s ha de plantejar en una rotació per l aportació de Nitrogen que fa al sòl. Una possibilitat que s està duent a terme fora de l Estat, sobretot als EUA, és el cultiu d alfals per llavor. Aquesta podria ser una alternativa al Pallars Jussà. En aquest tipus de producció s ha de tenir molt en compte la pol linització i s extreu una producció de 800 a 1000 kg de llavor neta (dades dels EUA, ja que aquí hi ha més oscil lació en els rendiments perquè no es posen pol linitzadors als camps). 4. Soja Produccions de gra de 4-5 tn/ha o més (depèn del tipus de reg i de maneig) La sembra és més tardana que el blat de moro Possiblement necessita menys aigua Té problemes de dehiscència (caiguda de llavor), és un cultiu més delicat L Estat Espanyol importa de 2 a 3 milions de tones de soja majoritàriament transgènica. A Catalunya com a molt se n produeixen 2-3 ha, això es degut principalment a tres factors: perquè coincideix amb el cicle productiu del blat de moro el preu és més baix que el blat de moro i perquè és un cultiu més delicat (dehiscència) Tot i això a nivell de maneig seria possible produir-ne. Font: Jaume Lloveras 34

37 Cereasls d estiu Una avantatja de la soja és que també fixa Nitrogen al sòl (en menys quantitat que l alfals, per què està menys temps al camp), i per tant pot ser un bon cultiu per la rotació. Igualment com que és menys exigent amb l aigua ens podem estalviar un reg. És un cultiu que abans de plantar-lo ens hem d assegurar que tenim comprador, ja que de la soja se n extreu oli (no gaire preuat per la cuina) i el turtó, que és el que va al bestiar. Són cultius que s han de fer pensant en grans volums (associant-se diferents pagesos per poder portar conjuntament la producció al mercat). 5. Pèsol Del cultiu del pèsol, des de fa uns 9 anys, se n estan fent assajos des de la Universitat de Lleida. Moltes de les varietats que hi ha al mercat són dehiscents. Quan toca collir s ha de fer ràpid i continuat per perdre la mínima llavor possible. Es sembra a finals d octubre i necessita entre dos i tres regs. És necessària la rotació del cultiu cada dos o tres anys, ja que comporta problemes importants de nematodes al sòl. Té una producció entre 3000 i 8000 Kg/ha, i l època de collita és similar a la de l ordi, per tant en molts llocs pot ser una doble collita. Font: Jaume Lloveras 35

38 Al mercat hi ha unes 20 varietats de pèsol, amb diferents graus de resistència a l ajagut i a malalties, per tant depenent de la zona s haurà de triar la varietat més escaient. A la zona de Lleida es cultiva pèsol per congelat i es destina a Navarra, és possible per la proximitat. S hauria de valorar si aquesta opció seria vàlida al Pallars Jussà. És un cultiu proteic (24,7%) de proteïna bruta, per tant podria ser una bona alternativa a la soja com aportació de proteïna. 6. Altres possibilitats de cultiu RAIGRAS ITALIÀ TEPES per a gespa ARRÒS LLI 36

39 Cereasls d estiu Camp de raigràs, tepe per a gespa, arròs i lli ( d esquerra a dreta). Font: Jaume LLoveras 37

40 No s ha de perdre de vista que el regadiu dona la possibilitat de fer dues collites l any. La possibilitat de fer dobles cultius dependrà principalment de tres factors: La durada del cicle productiu El maneig I el volum d aigua A l Algerri Balaguer els dobles cultius que s estan fent són: Cereal d hivern o pèsol + blat de moro Cereal d hivern o pèsol + girasol Evidentment que al Pallars Jussà les condicions són diferents, per tant s hauria de valorar quins dobles cultius serien els més escaients. Igualment s ha de preveure que amb un doble cultiu, la producció del segon sempre és inferior. 38

41 Cereasls d estiu CONCLUSIONS A l hora de decidir per quins cultius ens decantarem tot dependrà del volum i el preu de l aigua i del domini de la tecnologia de producció. Hem de ser conscients que si els cultius no són rendibles no val la pena regar ni fer res. El regadiu comporta una millora del maneig dels cultius i en els casos d introduir nous cultius un aprenentatge de la tecnologia. L eficiència de l aigua i el sistema de reg escollit seran bàsics per a obtenir bones produccions, tot reduint costos. Buscar noves possibilitats de comercialització comptant amb grans volums de producció (mitjançant la venta conjunta amb altres pagesos) pot obrir noves oportunitats en nous cultius en regadiu. 39

42 40

43 Les possibilitats de la fruita dolça Possibilitats dels cultius fruiters a la Conca de Tremp Dr. Ignasi Iglesias, IRTA-Estació Experimental de Lleida Introducció El cultiu de la poma. Possibilitats i limitacions El cultiu de la pera. Possibilitats i limitacions El cultiu del cirerer. Possibilitats i limitacions Cas pràctic Experiència de producció local i venda de fruita dolça Teresa Roqué, Fruites Vigatà, Tremp Presentació Fruita dolça 41

44 POSSIBILITATS DELS CULTIUS FRUITERS A LA CONCA DE TREMP DR. IGNASI IGLESIAS, IRTA- Estació Experimental de Lleida INTRODUCCIÓ En les zones on s implanta el regadiu, cal avaluar quins cultius s estan realitzant, quins nous cultius s hi podrien realitzar i quin és el seu comportament i desprès avaluar els potencials comercials. La Vall de l Ebre és la zona de l Estat on s aglutina la producció del 70% de fruita dolça. A la zona de Lleida es cultiven unes ha de fruiters. La fruita dolça fixa molta gent al territori perquè gran part del procés productiu és humanitzat (poda, collita). Font: Ignasi Iglesias Fins ara, una família de la zona de Lleida pot viure amb 10 ha de fruiters. Tot i que la zona de Lleida és una gran productora de fruita, sobretot perquè en terrenys plans és més fàcil el maneig, les condicions meteorològiques i la poca altitud (160 m), són factors limitants per certes espècies 42

45 Fruita dolça de fruiters. El clima sec i calorós de l estiu a Lleida i les gelades primerenques afecten negativament els cultius de la poma, pera i cirera. Sobretot afecta principalment a la poma ja que les temperatures ideals d aquest cultiu a l estiu són entre ºC de màxima i 16 ºC de mínima. On s està fent gran part de la poma d Europa és en zones de muntanya de Nova Zelanda, nord d Itàlia i França. La poma tot i ser el fruit més consumit a l Estat (9 kg hab/any), és el cultiu que està disminuint més e n producció ja que els problemes a les zones on majoritàriament es cultiven fan que sigui una poma de poca qualitat i no pugui competir amb la de les zones muntanyoses d Europa. Actualment el 40% de la poma que entra a Mercabarna ve d Itàlia i de França. Per altra banda també hem de tenir en compte que hi ha un problema de salut nacional, la gent no consumeix fruita, en els últims anys ha disminuït el consum de poma, pera i préssec i només ha augmentat el de cirera. Ara bé, si fóssim capaços d augmentar la qualitat de la fruita del país, potser la gent en començaria a consumir més. Els cultius que poden millorar en alçada són la poma, la pera i la cirera, per tant serien els cultius potencialment més aptes per al Pallars Jussà, dels quals se n podrien treure un tret diferencial a la fruita de la plana que li donaria un valor afegit (tant en qualitat, com en preu). Per pensar en la possibilitat de la producció de fruita al Pallars Jussà, s ha de tenir en compte la dotació de reg, el cost i la pressió de l aigua. És el que està passant al Canal Segarra - Garrigues, que la gent està posant fruita perquè és dels pocs cultius rendibles, ja que el preu de l aigua és molt elevat (0,12 ct/m 3 ). A aquest preu no hi ha cap cultiu rentable (excepte el paraguayo que és un cultiu excepcional, fàcil de fer i amb un alt rendiment). També s ha de tenir en compte que en un secà frescal l aportació d aigua serà inferior a un secà àrid, per exemple, a Ponts, al pagès no li surt a compte posar el reg per seguir fent cereal i augmentar només kg. 43

46 EL CULTIU DE LA POMA. POSSIBILITATS I LIMITACIONS La pregunta clau que s ha de fer un pagès del Pallars Jussà si està pensant en produir poma és: la poma a la comarca marcarà un fet diferencial a la poca qualitat de la poma de Lleida? Les tres varietats de poma que podrien tenir interès a la Conca de Tremp són la golden, la gala i la fuji. En zones de la plana la golden és una varietat que produeix russeting, i per tal de contrarestar-ho s ha d anar a clons que ja no el tinguin, així s evita el tractament fitosanitari. També és una varietat que sense alçada no té fermesa (es marca molt fàcilment). Els paràmetres de qualitat de la poma són la fermesa, l acidesa i el percentatge de sòlids. Aquests paràmetres són els que donen més o menys qualitat al producte i també els que aporten major preu. Aquesta és la deficiència que hi ha a l Estat, que la qualitat de la poma és baixa, repercuteix negativament en el preu. La fuji és una varietat tardana, que té l avantatge que en zones fredes a mitjans de novembre encara estan a l arbre i per tant manté la coloració. 44

47 Fruita dolça Seria necessari posar estacions meteorològiques, per registrar les temperatures màximes i mínimes, així com estudiar bé les diferencies de cota, dins la zona regable, ja que la poma com a més alçada estigui i amb temperatures més moderades millor. Igualment el plantejament de producció de poma a la zona, s ha de fer des d una visió conjunta amb l associació comercial de diferents productors per tal de tenir produccions competitives al mercat. L experiència de la producció de poma a Itàlia El 80% de la poma que es produeix a Itàlia és realitza al zona del Trentino- Alto Adige, al nord d Itàlia. És una zona que es troba entre 500 i 800 m d alçada. Han aconseguit donar-li un valor diferencial a la poma gràcies a la qualitat del producte. Ja fa 60 anys que són productors de poma i ja tenen una especialització productiva important. La superfície de les explotacions és d unes 2 ha, essent una agricultura a temps parcial, però tot i així, mantenen el territori. Estan obtenint unes produccions de kg/ha i el preu al pagès és de 40 cts/kg (mentre que el cost de producció és de 20 cts). L inconvenient principal en zones de muntanya, són les gelades en floració, i per tant han d instal lar sistemes de reg anti gelades. Font: Ignasi Iglesias 45

48 L experiència de la producció de poma a França A la regió de Limousin s han especialitzat en la producció de poma golden. És una zona que es troba entre 400 i 700 m d alçada. Estan produint uns 80 milions de kg l any. L inconvenient d aquest territori és el risc de pedra, que contraresten amb les plantacions en malla. Han aconseguit una denominació d origen de la poma, lligada a aquest territori. El consumidor està disposat a pagar més per la qualitat constant que ofereixen, ja que tenen molta disciplina comercial. Un dels factors d èxit de l exportació de poma d Itàlia i França ha estat la seva potent i innovadora infraestructura logística liderada per grans cooperatives que han sabut aprofitar per posicionar-se en el mercat de fruita dolça d Europa. EL CULTIU DE LA PERA. POSSIBILITATS I LIMITACIONS Actualment a l Estat Espanyol, gairebé no hi ha competència en la producció de pera per part d altres països, tan sols de la varietat conference que es produeix a Holanda. Per tant, és una avantatge que s ha d aprofitar a nivell d intern i que les noves zones regables tindrien possibilitat de produir i assegurar la comercialització. La pera és un cultiu més difícil que la poma i el préssec ja que és un cultiu més intensiu, tècnicament és més difícil i entra en producció a partir del quart any. Les varietats més produïdes a l Estat són la conference (34,8% de la producció) i la blanquilla (28%) Font: Ignasi Iglesias 46

49 Fruita dolça La varietat conference, a les zones de la plana no produeix el rosseting (taca a la pell, que el consumidor reconeix com a natural de la conference), per tant aquest s ha d induir mitjançant una aplicació de coure, que augmenta el cost de producció i a més és lleugerament tòxic. Ara mateix a la zona de Lleida es depèn del coure per a la seva producció, i aquest ja l estan prohibint. Per tant s hauran de buscar alternatives. Aquest fet pot ser una oportunitat per a les zones de muntanya, on de manera natural la varietat conference ja fa el rosseting, per tant seria un cultiu a estudiar, sense oblidar que necessita d una bona tecnificació. EL CULTIU DEL CIRERER. POSSIBILITATS I LIMITACIONS La cirera és un producte de luxe, són poques les empreses que s hi dediquen, i a més aquestes s han especialitzat en cirera de taula. Es produeix majoritàriament a la Vall de l Ebre, Alacant i Extremadura. La cirera s adapta molt bé a les zones de muntanya, de fet és on es comporta millor. Si es pensa en fer cirera, s ha de pensar en gran calibre (de 26 mm a 30 mm) i amb el cost de la mà d obra molt necessària en la collita. Font: Ignasi Iglesias 47

50 Els principals problemes de la cirera són el craking (l esberlat), i la monilia (fong). Són problemes provocats per la pluja en temporada de collita, quan el fruit està en maduració. Per evitar aquests problemes, s ha de pensar en varietats més tardanes. També les varietats més tardanes (collita a finals de juny) ens poden interessar per sortir de la temporalitat de les Terres de Lleida. Les varietats més interessants són aquelles que són tardanes, autofèrtils (no cal pol linitzar), que tenen bones produccions ( entre i kg/ha), i bon calibre com l Alpins o la Skeena. A continuació es mostra un resum de les espècies amb més interès comercial per la Conca de Tremp, el seu cost de producció, preu de venda i ingrés per hectàrea a Lleida. Espècies amb interès potencial per la Conca, cost de producció, preu de venda i ingrés per ha a Lleida

51 Fruita dolça El cost de plantació de la poma i pera és més elevat degut a que hi ha més arbres per ha i a més s han de tutorar mentre que al préssec i cirerer no és necessari. També depenent de la varietat variarà el cost de producció. Per exemple, la varietat de poma gala necessita de més aclarida que la golden, per tant s augmenta el cost de producció de 0,18 /kg a 0,20 7kg. És important també ser conscient del preu que està pagant el consumidor i el preu que es paga a origen, la diferencia del qual és degut al cost que aplica la cadena de distribució. Per tant, una de les possibilitats de comercialització de la fruita a petita escala, és la venda directa, d aquesta manera es poden augmentar els marges de benefici del pagès, i fins i tot disminuir el preu final del consumidor. I el preu que en paga el consumidor? 49

52 Costos de plantació Costos de plantació per 1 ha de pomera 2009 per 1 ha de cirerer o presseguer 2009 Pel que fa a la comercialització de la fruita, és evident que si es vol arribar a la indústria s han de fer grans produccions i per tant implica realitzar una comercialització conjunta entre varis pagesos i oferir un producte homogeni. No s ha d oblidar que s hi es produeix fruita al Pallars Jussà serà perquè es pot oferir un valor diferencial (en qualitat) a la fruita de la Plana Lleida. 50