Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases Rurals de Vilanova i la Geltrú en sòl no urbanitzable. Text refós 2015 FITXES DE MASIES I CASES RURALS

Transcripción

1 Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases Rurals de Vilanova i la Geltrú en sòl no urbanitzable. Tet refós 2015 FITXES DE MASIES I CASES RURALS 31 Abril 2015

2 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE XALET DEL NIN N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = 9071,88m 2 ESC 1/5.000 Indret Nom de l'immoble Emplaçament Situació Coordenades UTM 2 Any de const. original Ús habitatge Edificació agrícola Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet 3 Estat de conservació Ribes Roges Ref. cadastral (pol/par) (14/9501) Xalet del Nin Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-109) Dalt d'un turó, a primera línia de la costa Protecció patrimonial BCIL / PDUSC Turó de Sant Gervasi s/n Qualificació de sòl 22 X Y Codi INE 3073 Grafisme DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Habitat permanentment NO Ramadera NO Titularitat Vinc. a eplot. agrícola Ep. recursos naturals Vol. Pral. EXT. DOLENT INT. DOLENT Altres vol. Privada NO Altres NO NO És un edifici aiecat sobre un turó i amb recinte emmurallat coronat per una balustrada. L edifici es pot definir entremig de les tendències modernistes i noucentistes, amb una barreges d elements. És composa de planta baia, planta pis i sota-cobert. Destaca una torrata amb un columbari. L edifici està format per un cos central sobresortit, marcant la part principal d accés, i dos cossos en planta baia que formen un terrat superior amb una balconada de balustrada ceràmica. ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC DOLENT Aigua SI X NO Xara X Pròpia Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu X Autònom 10 FOTOGRAFIES Telefonia SI X NO Altres Gas SI X NO Tipus d'accés Carretera Camí púb. X Altres Camí d'accés restringit F1 (2009) Accessibilitat i aparcament L'accés es fa pel camí de St. Gervasi, asfaltat en bon estat i d'un sol sentit. Ja dins la finca s'ha de creuar el pont sobre via, que no es troba en bon estat. Risc d'inundabilitat NO Geològic NO Incendi SI Altres 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials X X X X X Es una edificació poc característica de l estructura rural del municipi, però amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrico arquitectònics. El manteniment de l ocupació permanent facilita la preservació del medi. 5 DADES HISTÒRIQUES El alet del Nin és el nom popular del alet de Miramar, ubicat damunt del turó d Adarró, entre les platges dels Capellans i d'adarró i la via del ferrocarril, a l indret de la punta de Sant Gervasi. El alet del Nin va ser construït sobre la que va ser la quadra d Adarró, topònim documentat l any 1072, en el lloc on hi havia un antic fortí, que a finals del segle XVIII tenia canons per defensar la costa i que va ser enderrocar en aiecar-se el alet, fortí el qual figura al plano de la rada de Villanueva i Geltrú de Joan Ferrer i Nin va sol licitar permís d obra de casa-torre en uns terrenys propietat familiar segons projecte de l arquitecte Josep Font i Gumà, l any 1913, data inscrita a la façana. Joan Ferrer i Nin ( ) va ocupar, des de l any 1904, la gerència de la Fàbrica de la Rambla, quan se n va fer càrrec la raó social Alegre, Ferrer y Cía, que més tard va canviar el nom pel de Manufacturas el Fèni. També va ser gerent de l empresa Acueducto del Príncipe Alfonso, una de les que abastaven aigua potable a la ciutat. Una vegada construït el alet, va traslladar la residència familiar de Barcelona a aquest alet, on morí el Al juliol de 1999, la família Díaz Ibáñez. L any 2003, la propietat sol licita construir un nou accés al alet a través d una escala que la connectarà amb la pujada des de la plaça d Adarró. F2 (2009) F3 (2009) F4 (2009)

3 CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE VILANOVA I LA GELTRÚ (tet refós 2015) XALET DEL NIN N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt 1 principal CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria Usos condicionats Nombre habitatges 1 habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler SI no SI SI si * Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 1 Xalet aïllada no 2 Habitatge fusta 360 m 2 pedra teula plana 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la casa rural o alet Vol. recuperables el alet, restauració, educació en el lleure, habitatge, hoteler H. Habitatge TR. Turisme Rural R Restauració Ho. Hoteler E.LL Espai Lleure Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament protecció arqueològica segons Decret 78/2002, en masia i entorn, prot. paisatgística S'estudiarà a través d'un pla especial urbanístic PGO Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 1 Xalet H,,ELL,R,Ho si PE % 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. A la carta arqueològica de Vilanova i la Geltrú hi consta un jaciment arqueològic conegut com Adarró o Punta de Sant Gervasi. Qualsevol actuació que es realitzi també en el subsòl de la masia i el seu entorn ha de ser autoritzat pel departament de Cultura Generalitat. Decret 78/2002, 5 de març de protecció arqueològic i paleontològic. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona, en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials. Aplicació del Pla director del sistema costaner. * Altres usos admesos, com el n. de places, com ampliacions edificis complementaris, a través de Pla especial segons la norma de la clau 22 PGO.

4 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE XALET DEL NIN N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Biblioteca Museu Victor Balaguer Ariu municipal de Sitges Biblioteca Museu Victor Balaguer Ariu municipal de Sitges

5 MAS DE L'ESQUERRER N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = 18809,54 m2 ESC 1/5.000 Indret Nom de l'immoble Emplaçament Situació Coordenades UTM 2 Any de const. original Ús habitatge Edificació agrícola Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet 3 Estat de conservació El Prat de Vilanova Ref. cadastral (pol/par) (16/9501) Mas de l'esquerrer Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-124) A peu d'una carretera comarcal Protecció patrimonial BCIN/BCIL / PDUSC C-246a km.13 Qualificació de sòl 22 X Y Codi INE 3073 Grafisme DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Titularitat 2ª Residència Vinc. a eplot. agrícola NO Ramadera NO Ep. recursos naturals Vol. Pral. EXT. INT. Altres vol. Privada familiar NO Altres NO NO El mas es compon d'un volum principal de planta baia més planta pis amb vàries cobertes inclinades acabades amb teula àrab. A la part davantera per sobre de les dues plantes sobresurt una sotacobert. Al centre de l'edificació, per sobre de tota la resta del volum aparei la característica torre quadrada d'aquest edifici. A la part davantera hi ha un poro que a la vegada eercei de terrassa de la planta primera. A la part posterior, en planta primera, hi ha una arcada. Hi ha un segon volum, més modern, emprat com a magatzem. ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Aigua SI X NO Xara Pròpia X Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu Autònom X 10 FOTOGRAFIES Telefonia SI X NO Altres Gas SI NO X Tipus d'accés Carretera X Camí púb. Altres F1 (2009) Accessibilitat i aparcament L'accés es produei per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des de la carretera C-246a km.13 Risc d'inundabilitat NO Geològic NO Incendi SI Altres NO 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials Es una edificació molt característica de l estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics arquitectònics. El manteniment de l ocupació permanent facilita la preservació del medi. 5 DADES HISTÒRIQUES El mas de l Esquerrer de Bai és una de les dues velles masies situades entre Vilanova i Cubelles, que des de l any 1860, la carretera a Cubelles la separa del mas de l Esquerrer de Dalt. El mas de l Esquerrer de Bai, documentat amb data de 1413 com a mas del Viver, era el centre de la quadra del matei nom. El mas de l'esquerrer de Bai és una masia fortificada amb una torre de defensa de planta quadrada, declarada Bé Cultural d Interès Nacional. Simeó Squerrer del mas Viver hi vivia a l any Bartomeu Escarrer del mas del Viver va establir un pagès en el mas de la Cort l any A l any 1576, la família era coneguda per Escarrer o Squerrer del Prat. A l any 1585, els Bertomeu Squerrer, pare i fill, foren morts en una incursió de sarraïns que atacaren la casa de la torre del Prat. El mas ja era conegut com mas de l Esquerrer, a l any 1591, hi habitava el gendre del difunt Bartomeu, Miquel Escardó del Prat. L any 1616, el mas passa a Benet Marquès, una filla del qual, Tecla, es va casar amb Pere Llanussa. La família Llanussa va conservar el mas durant les disputes per incloure el lloc a Vilanova en detriment de Cubelles, d on era parròquia. Finalment, l any 1750, el mas va passar al municipi vilanoví. En un inventari del 1758, consta que la casa és derruïda, però el poro actual porta la data de 1763, que evidencien obres. Josep Rosell i Serracan va realitzar millores en la casa i terrenys immediats el Fins l any 1999, el mas era propietat dels descendents d Eduardo Alfonso. La propietat va passar als propietaris del càmping Platja Vilanova que han restaurat la masia. F2 (2009) F3 (2009) F4 (2009) Límit d'edificació 25 m

6 MAS DE L'ESQUERRER N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt. 2. Principal CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria Usos condicionats Nombre habitatges 1 habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler *si no *si si *si Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 2 H,R,HO,EL aïllada no 2 Vivenda 740 m 2 toto -est teula àrab 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la casa rural i la torre Vol. recuperables la masia, tots el usos admesos, Pla especial Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic H. Habitatge TR. Turisme Rural R Restauració Ho. Hoteler Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, jardins entorn immediat 12 IMATGE AÈRIA Entorn protecció de l'entorn, dels jardins, entorn immediat, arbredes. Accés i aparcament Carreteres Hauran de complir en el Decret legislatiu 2/2009 de 25 d'agost i de la Llei de Carreteres. Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 2 Masia H,R,Ho,Ell si 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES No es permet rehabilitar l'element amb codi A com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Conegut com Ca l'esquerrer de Bai. Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de amb la protecció de BCIL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials. * S'haurà que regular aparcament,estudis de accessibilitat,conservació de les masses vegetals a través d'un pla Especial de Ordenació.

7 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MAS DE L'ESQUERRER N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Dibuios de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

8 MAS PALAU N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = ,73 m 2 ESC 1/5.000 Indret Nom de l'immoble Emplaçament Situació Coordenades UTM La Collada - Sis Camins Ref. cadastral (pol/par) (20/9516) Mas Palau Pr. territorial i paisatgíst Inclòs (A-133) Prop d'una avinguda, voltada de conreus Protecció patrimonial BCIL Camí de Mas Palau (Av. del riu Foi) Qualificació de sòl 18b X Y Codi INE 3073 Grafisme 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Any de const. original Titularitat Ús habitatge Deshabitada Vinc. a eplot. agrícola Edificació agrícola SI Ramadera NO Ep. recursos naturals Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet Privada familiar NO Altres NO SI Es una tipologia de masia que correspon a les característiques de les masies de l entorn del terme municipal. La característica principal és d'una planta rectangular o quadrada amb dues vessants a la coberta formant un carener paral lel a les façanes principals. La masia original conserva els corrals i annees propis de l eplotació ramadera. Els propietaris del segle XIX varen construir un segon edifici de planta baia + 1 pis + golfes amb l ordenació simètrica d obertures. 3 Estat de conservació ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Vol. Pral. EXT. dolent INT. no visitat Altres vol. Aigua SI X NO Xara Pròpia X Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu Autònom X 10 FOTOGRAFIES Telefonia SI X NO Altres Gas SI NO X Tipus d'accés Carretera Camí púb. X Altres F1 (2009) Accessibilitat i aparcament L'accés es realitza per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des de l'avinguda del riu Foi. Risc d'inundabilitat NO Geològic NO Incendi NO Altres NO dolent 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials F2 (2009) És una edificació molt característica de l estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori de conreus. Es considera important la rehabilitació pels seus valors històrics. 5 DADES HISTÒRIQUES Aquesta vella masia ramadera és a prop de l actual avinguda del Riu de Foi, al Sis Camins, i a prop de la carrerada del bestiar transhumant de la Talaia o del mas d en Palau. El mas va donar nom a una etensa partida de terres de conreu que tenien diversos pagesos de Vilanova i de Cubelles. La masia pertany a la parròquia de Santa Maria de Cubelles. La masia al segle XIV era anomenada mas de Guillem Mas, denominació que encara aparei l any La masia va ser adquirida per Bernat Palau, ciutadà de Barcelona, a Geroni Guardiola de la Geltrú a meitat segle XVI, quan hi vivia Miquel Llampayes. A l any 1567, el mas ja era conegut per mas d en Palau, tot i que només va ser propietat dels Palau unes dècades. Els Urgellès, cubellencs, van ser els propietaris del mas d en Palau fins final segle XVIII. Adossat a la construcció originària hi ha un nou edifici de composició senyorívola, que recorda l evolució constructiva d altres masies, on la masia originària passa a ser l habitatge dels masovers, i els propietaris, vinculats amb altres activitats, es construeien un segon edifici, més lligat a segona residència que a l eplotació agrícola. La masia conserva algunes espitlleres per guaitar, donat que per la seva situació va patir vicissituds duran les guerres carlines al segle XIX. A finals anys seianta segle XX, la família Albà va adquirir el mas Palau i va mantenir el conreu de secà. A final de la dècada dels noranta segle passat, Natàlia Palau i Vidal, vídua d Albà, va vendre el mas a Josep Clavé. La masia roman tancada. F3 (2009) F4 (2009)

9 Ajuntament de Vilanova i la Geltrú MAS PALAU N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt. Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria 3, A principal C complementari CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos condicionats Nombre habitatges 1 habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler *si si si si no Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 3 Masia jutaposada si 1 Habitatge fusta 155 m 2 tàpia-pedra teula àrab A CASAS s. XIX jutaposada si 2 Habitatge fusta 175 m 2 tàpia-pedra teula àrab B Corral jutaposada si 0 En desús fusta 230 m 2 tàpia teula àrab C Edificació jutaposada si 0 En desús fusta 265 m 2 tàpia teula àrab D Magatzem aïllada si 0 En desús fusta 60 m 2 tàpia teula àrab 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la casa rural i pati amb tanca tapiada Vol. recuperables 3, la masia, A CASA s. XIX per Turisme rural, Restauració, Habitatge Ed. Lleure Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, jardins entorn immediat 12 IMATGE AÈRIA H. Habitatge TR. Turisme Rural R Restauració Ho. Hoteler E.LL Espai Lleure Entorn Accés i aparcament es protegei, l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda del camí d'arribada S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 3, Masia H,TR,ELL,R SI PE (cap) A Masia XIX H,TR,ELL,R SI PE (cap) 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES Es permet rehabilitar els elements o volums amb codi 3, A com a habitatges, sempre que compleiin les condicions mínimes d'habitabilitat. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, com BCIL. Decret 78/2002, 5 de març protecció arqueològic i paleontològic. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials. * S'haurà de regular l'aparcament, estudis de accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'un pla

10 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MAS PALAU N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Dibuios de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Ariu Comarcal del Garraf Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Ariu Comarcal del Garraf

11 MAS ROQUER N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = ,41 m 2 ESC 1/5.000 Indret Torrent de Sant Joan - Càmping Ref. cadastral (pol/par) (39/9002) Nom de l'immoble Mas Roquer Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-125) Emplaçament A l'interior d'un càmping Protecció patrimonial BCIL Situació Carretera de l'arboç, Km 2,5 Qualificació de sòl 21 Coordenades UTM X Y Codi INE 3073 Grafisme 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Any de const. original Finals del s. XVIII Titularitat Privada Ús habitatge Restauració Vinc. a eplot. agrícola NO Altres SI Edificació agrícola NO Ramadera NO Ep. recursos naturals NO Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet És de planta rectangular, composició de planta baia i pis; tres crugies perpendicular a la façana. El sistema constructiu, parets de càrrega amb paredat de pedra comú. L'ampliació fou realitzada seguint la coberta a dos vessants amb carener paral lel a la façana principal amb ràfec de teulada de toto massís. Sistema constructiu de bigues de fusta, parets de càrrega i paredons de pedra vista amb pilastres de toto vist massís. Cal destacar tres arcs de mig punt i petites finestres acabades amb reia i fusteria de fusta envernissada. 3 ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Estat de conservació Vol. Pral. EXT. INT. Altres vol. Aigua SI X NO Xara X Pròpia Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu l X Autònom 10 Telefonia SI X NO Altres Gas SI X NO Tipus d'accés Carretera X Camí púb. Altres Accessibilitat i aparcament L'accés a la masia es produei pels carrers interiors del càmping. A aquest s'hi accedei des de la carretera BV Risc d'inundabilitat NO Geològic NO Incendi SI Altres NO 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials Es una edificació característica de l estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors arquitectònics i socials. La restauració facilita la preservació del medi. F1 (2009) FOTOGRAFIES F2 (2009) 5 DADES HISTÒRIQUES Antiga masia ubicada a la dreta de la carretera de l Arboç. La masia formava part de la quadra del Piular i era coneguda a finals segle XVIII com el corral d en Llorens on s hi tancava bestiar. A finals del segle XIX era anomenada corral del Daniel i va ser adquirida per Francesc Roquer, farmacèutic de l Arboç, soci de Sebastià Gumà de la primera fàbrica tètil a Vilanova, Roquer, Gumà y Cia, més coneguda per la fàbrica de la Rambla. Roquer va morir l any 1839 i la masia va ser adquirida per la família Aloy, i el mas conegut per masia de l Aloy. Plàcida Aloy la va vendre, l any 1898, a Francesc Font i Gumà, qui va donar el nom de Mas Roquer a la masia. Francesc Font va encarregar la reconversió de l antiga masia en un edifici d'estil modernista amb l addició de cossos a l antiga masia al seu germà, l arquitecte vilanoví Josep Font i Gumà; el projecte es va acabar el 1908, any que consta a la clau de l arc del portal d un dels cossos. La masia va ser propietat dels Bultó Font. Els Bultó van vendre la masia i terres a Josep M. Rosell i Saurina i Josep Serra i Davant, promotors del càmping Vilanova Park. Mas Roquer va ser acondiciat com a restaurant del càmping per l arquitecte Pedro Modrego Ubau, l any Els últims masovers del mas van ser Pere Ivern i la seva esposa Enriqueta Llançà. F3 (2009) F4 (2009)

12 MAS ROQUER N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt 4, A principal CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos previstos al POUM Edificació Pla especial en sòl no urbanitzable al sector Mas Roquer-Vilanova Park Usos condicionats Nombre habitatges 1 habitatge complementari al us Usos admesos Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions Restauració Turisme rural Educació en el lleure SI Habitatge si* No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Hoteler Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 4 Masia jutaposada si 1 Rest-oficina fusta 445 m 2 pedra estuc teula A Ampliació jutaposada si 1 Restaurant fusta 50 m 2 pedra estuc teula B Edificació jutaposada si 0 Restaurant fusta 1515 m 2 pedra estuc teula C Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 490 m 2 estuc-toto teula D Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 360 m 2 estuc-toto teula E Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 250 m 2 estuc-toto teula 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria Pla especial en sòl no urbanitzable al sector Mas Roquer-Vilanova Park i PEC 87 Vol. recuperables Vol. no utilitzables la masia 4, A: els usos permesos en aquesta fita no utilizables B,C.E.D Elem. espec. a preservar La masia amb els elements arquitectònics identificadors de la mateia 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament es va ordenar el territori a través, Pla especial en sòl no urbanitzable 09-des-1998 es va ordenar el territori a través Pla especial en sòl no urbanitzable 09-des-1998 Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliacions 4 MASIA H,R SI clau 21 A EDIFICACIO R 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES No es permet rehabilitar cap dels elements com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m des del centre de la masia original, com a Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). En el 9-des-1998 es va ordenar el territori a través Pla especial en sòl no urbanitzable al sector Mas Roquer-Vilanova Park, ciutat de vacances. Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987,amb la protecció de BCIL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials. * L'Habitatge estarà destinat al personal del càmping.d'acord art. 25 del PEU 9/02/98

13 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MAS ROQUER N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Ariu municipal de Sitges Ariu municipal de Sitges

14 MASIA XICARRÓ N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = m 2 ESC 1/5.000 Indret Nom de l'immoble Emplaçament Situació Coordenades UTM 2 Any de const. original Ús habitatge Edificació agrícola Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet 3 Estat de conservació Plana del Xicarró - Torrent de la Pastera Ref. cadastral (pol/par) (30/9001) Masia Xicarró Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-128) Enmig d'una zona urbanitzada Protecció patrimonial BCIL Camí de Mas Xicarró Qualificació de sòl 16a X Y Codi INE 3073 Grafisme DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Finals s. XIX Allotjament de lue NO Ramadera NO Titularitat Vinc. a eplot. agrícola Ep. recursos naturals Vol. Pral. EXT. INT. Altres vol. Privada NO Altres SI NO És un edifici de planta quadrada compost de planta baia, una planta pis i sotacobert amb cos perimetral de planta baia amb terrat superior que forma un poro davanter. Coberta a quatre vessants de la que sobresurt el volum central i la caia d escala amb coberta a dues vessants i claraboia. Tres crugies perpendiculars a façana principal amb vestíbul i escala-pati central d accés a la planta primera i escala secundària posterior d accés a la planta primera i al sotacobert. A la part posterior hi ha un celler del matei estil. ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Aigua SI X NO Xara X Pròpia X Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu X Autònom 10 FOTOGRAFIES Telefonia SI X NO Altres Gas SI X NO Tipus d'accés Carretera X Camí púb. X Altres F1 (2009) Accessibilitat i aparcament L'accés a la finca es produei pel camí de Mas Xicarró, que es troba asfaltat i en bon estat. La masia es troba enmig d'una urbanització. Risc d'inundabilitat Geològic Incendi Altres 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials X X Es una edificació poc característica de l estructura rural del municipi, però amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics arquitectònics. El manteniment de l ocupació permanent facilitar la preservació del medi. 5 DADES HISTÒRIQUES Can Xicarró és ubicada al centre d'una urbanització a la Plana de Vilanova, a la qual dóna el nom, delimitada pel camí del mas d'en Puig i pel torrent de la Pastera. La masia és d estil modernista, d inspiració mudèjar. A la façana porta el nom de Villa Rosa. El mas Xicarró va ser construït a la darreria del segle XIX o primeria del XX, per iniciativa de Manuel Olivella i Samà, de renom Xicarró, propietari de la casa Olivella de la plaça de la Vila. L any 1914, es va construir el celler en la part posterior i l any 1942 es va restaurar la coberta del celler. Els anys setanta del segle XX, la finca va ser parcel lada. A inicis del segle XXI, la masia ha estat rehabilitada i actualment és un allotjament de lue. B F2 (2009) F3 (2009) F4 (2009)

15 MASIA XICARRÓ N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt 5 principal CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria Usos condicionats Nombre habitatges 1 ud habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler *si no si si SI Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 5 Casa rural aïllada no 2 Hotel rural fusta 590 m 2 toto teula A Edificació aïllada no 0 Celler fusta 430 m 2 toto teula B Edificació aïllada magatzem varis 200m 2 toto teula B 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca tapiada Vol. recuperables 5 la masia en el usos admesos Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87,jardins entorn immediat 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament es protegei l'entorn dels jardins, entorn immediat, arbreda del camí d'arribada S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 5 Casa rural H,ELL,R,Ho Si Cap 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, amb la protecció de BCIL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials *S'haurà de regular l'aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'un pla Especial.

16 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MASIA XICARRÓ N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Dibuios de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

17 MASIA DE CARRO N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = m 2 ESC 1/5.000 Indret La Piera Ref. cadastral (pol/par) (10/18) Nom de l'immoble Masia de Carro Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-120) Emplaçament A peu de carretera Protecció patrimonial BCIL Situació BV-2112 Qualificació de sòl 22 Coordenades UTM X Y Codi INE 3073 Grafisme 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Any de const. original Inicis s. XIII Titularitat Privada Ús habitatge Deshabitada Vinc. a eplot. agrícola SI Altres NO Edificació agrícola SI Ramadera NO Ep. recursos naturals NO Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet Edifici de planta baia, planta pis i golfes, sotacoberta a dues vessants de carener paral lel a la façana principal. Torrata-mirador lateral de la planta quadrada i coberta de pavelló. Escala lateral. Edificis complementaris de menor alçada amb cobertes inclinades adossats a la masia. Aquest espai constituei la part oriental d un ei paisatgístic que, marcat pel Camí Ral, va de la Platja Llarga a la Torre del Veguer. 3 ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Estat de conservació Vol. Pral. EXT. bo INT. no visitat Altres vol. dolent Aigua SI X NO Xara Pròpia X Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu l Autònom X 10 Telefonia SI X NO Altres Gas SI X NO Tipus d'accés Carretera X Camí púb. Altres Accessibilitat i aparcament L'accés es produei directament des de la carretera BV-2112, que es troba asfaltada i en bon estat, i és de dos sentits. Risc d'inundabilitat NO Geològic NO Incendi NO Altres 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials Es una edificació molt característica de l estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics arquitectònics. El manteniment de l ocupació permanent facilitaria la preservació del medi. 5 DADES HISTÒRIQUES El mas de Carro és situat a la vella carretera de Ribes, l antic camí a Carro, coincidint fins a Solers amb l'actual traçat de la carretera. El mas és d inicis del segle XIII i a l'interior encara s'hi conserven arcades de pedra de punt rodó i ogivals, característiques d aquesta època. A la masia hi ha un finestral de pedra del segle XV, probablement procedent d una altra edificació. La seva característica torrata va ser construïda el segle XIX. L epressió d origen gal ipso mas cherd es troba en un document de l any 1078 que cita Maria Pardo i Sabartés en el seu estudi, Mensa episcopal de Barcelona ( ), per justificar l origen a inicis del segle XIII, de Miquel i Raimon de Charre, Acharre o Rippis, seguits per Arnaldus de Carro de Rippis o simplement En Cher. El 1303 es troba la grafia de Carro de Rippis en un document del sacerdot Arnau de Carro, que fou rector de la Geltrú i morí l any A finals del segle XV comença a documentar-se la família Vidal del mas de Carro; i a partir de l any 1553, tant els Alegret com els Puig tenien propietat en el mas. Des de l any 1595, els propietaris són els Alegret fins el 1725 que es va iniciar un nou llinatge quan la seva pubilla es va casar amb Francesc Ballester. Una filla de Josep Ballester es va casar, l any 1795, amb Llorenç de Cabanyes, pare del poeta Manel de Cabanyes. L últim Ballester fou Gervasi Ballester i Salazar que morí, solter, a finals del segle XIX. A inicis dels segle XX la masia va ser adquirida per l indià Ramon Mestre i Mestre de can Geló de Ribes. L actual propietari és Josep Mestre. F1 (2009) FOTOGRAFIES F2 (2009) F3 (2009) F4 (2009)

18 MASIA DE CARRO N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria 6. principal A. complementari CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos condicionats Nombre habitatges 1 habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler *si si si si *si Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 6 Masia jutaposada si 2 Habitatge 1025 m 2 tàpia teula A Cobert jutaposada si 0 Magatzem 430 m 2 tàpia teula B corral aïllada 0 corral 400 m 2 tàpia mita 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la masia pati amb tanca tapiada Vol. recuperables la masia segons usos admesos i els seus annees Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic H. Habitatge TR. Turisme Rural R Restauració Ho. Hoteler E.LL Espai Lleure Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, entorn immediat pou, el. arquitectònics 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament es protegei l'entorn dels jardins, entorn immediat, arbreda, i la seva tanca S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 6 Masia H,TR,R,Ho,ELL A Edifici R,ELL si si segons PE 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). A quest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, com BCIL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials *S'haurà de regular la seva funcionalitat, l'aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través de un pla Especial.

19 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MASIA DE CARRO N FOTOGRAFÍES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Dibuios de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Ariu històric de la Diputació de Barcelona (SPAL) Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Vista any 2012

20 MASIA SANTA MAGDALENA N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = 19367,99 m 2 ESC 1/5.000 Indret Nom de l'immoble Emplaçament Situació Coordenades UTM 2 Any de const. original Ús habitatge Edificació agrícola Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet 3 Estat de conservació La Piera Ref. cadastral (pol/par) (8/9503) Masia de Santa Magdalena Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-137) Envoltada de camps de conreu Protecció patrimonial BCIL Camí de Santa Magdalena Qualificació de sòl 22 X Y Codi INE 3073 Grafisme DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Titularitat 1ª Residència (2 vivendes) Vinc. a eplot. agrícola SI Ramadera NO Ep. recursos naturals Vol. Pral. EXT. BO INT. no visitat Altres vol. Privada familiar SI Altres NO NO Edifici en planta en L, compost de planta baia i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torrata - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d accés a la 1ª planta. Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d una arcada. Parets de càrrega de paredat comú i toto i forjats de biga de fusta. ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Aigua SI X NO Xara Pròpia X Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu Autònom X 10 FOTOGRAFIES Telefonia SI X NO Altres Gas SI NO Tipus d'accés Carretera Camí púb. X Altres F1 (2009) Accessibilitat i aparcament L'accés es produei per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des del camí Molinant, que es troba asfaltat. Risc d'inundabilitat NO Geològic NO Incendi NO Altres 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials 5 DADES HISTÒRIQUES dolent Es una edificació característica de l estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics arquitectònics. El manteniment de l ocupació permanent facilitar la preservació del medi. Situada entre la masia de la Torre de l'onclet i la Torre del Veguer, la masia de Santa Maria Magdalena té al costat una ermita dedicada a santa Magdalena, primera edificació del conjunt, coneguda popularment per la Magdalena, ermita que pertany a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú. Garí diu que era La más pobre y la menos frecuentada de nuestras ermitas... la construcción de la capilla denota mucha antigüedad... solamente he hallado que eistia en el año 1596, pues su ermitaño en dicho año asistia á ciertas funciones de la parroquial Iglesia de San Antonio... Actualment tenim la primera notícia de l ermita de Santa Magdalena a l any 1397 i una segona de l any 1401 en una citació de terres de la veïna quadra del Cortei (del Veguer) properes a l ermita; i dels seus ermitans a partir de l any Segons recerques de Vicenç Carbonell, les terres de l ermita i de la Torre den Mestre (Onclet) formaven una única demarcació del monestir de Solsona. L any 1835, l ermita va ser desamortitzada i adquirida pels Ferrer que van edificar la masia del costat. L any 1936, va ser destruït el retaule de l ermita, l actual esgrafiat de la capella pot ser, segons Xavier Orriols, de Joaquim Mir o d Enric Cristòfol Ricart. L aplec de l ermita es feia al 22 de juliol i una vegada celebrat l ofici es repartien coques i es feia ball. Amb el temps es va perdre la celebració i fa uns anys es va tornar a revifar i després de la missa, es cantaven goigs i alguna vegada es ballaven sardanes. La propietat ha estat de Joan Ferrer i Mascaró ( ), i a la seva mort, ha passat a ser propietat de Carme Milà i Martínez. F2 (2009) F3 (2009) F4 (2009)

21 MASIA SANTA MAGDALENA N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA 7, principal A Capella B,C Complementaris Usos condicionats Nombre habitatges 1 habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler si* si si si no Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 7 Masia jutaposada si 2 Habitatge FUSTA 170 m 2 toto teula Àrab A Capella jutaposada si 0 Capella FUSTA 45 m 2 tapia teula Àrab B Cobert jutaposada si 0 Magatzem FUSTA 60 m 2 toto fibrociment C Cobert aïllada no 0 Pallissa FUSTA 180 m 2 toto teula Àrab 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la masia i capella Vol. recuperables 7 la masia els usos admesos, els seus annees, Capella, bassa, poro sobre la bassa Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, entorn immediat pou, el. arquitectònics 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament l'entorn dels jardins entorn immediat arbreda, recuperació camí S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 7 Masia H,TR,R,Ell A Capella Ús capella B Cobert compl. C Cobert compl. 8 Determinacions de les normatives si si si si Segons PE Segons PE ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES No es permet rehabilitar els element amb codi A, B i C com a habitatge. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987.com BCL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials * S'haurà de regular la seva funcionalitat, l' aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'un pla Especial de Ordenació.

22 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MASIA SANTA MAGDALENA N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

23 ) MAS RICART N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = ,05 m 2 ESC 1/5.000 Indret Nom de l'immoble Emplaçament Situació Coordenades UTM 2 Any de const. original Ús habitatge Edificació agrícola Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet 3 Estat de conservació Corral d'en Roc Ref. cadastral (pol/par) (23/10) Mas Ricart Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-132) A peu de camí Protecció patrimonial BCIL Camí de Mas Ricart Qualificació de sòl 18 X Y Codi INE 3073 Grafisme DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Titularitat 2ª Residència Vinc. a eplot. agrícola SI Ramadera SI Ep. recursos naturals Vol. Pral. EXT. bo INT. bo Altres vol. Privada familiar SI Altres NO NO La masia original ocupa un volum rectangular de planta baia, planta pis i sotacobert, acabat amb una coberta a dues aigües de teula àrab, amb terrassa a la part davantera. Adossat a la façana esquerra hi ha un volum de planta baia amb coberta a una aigua de teula àrab emprat com a magatzem. A la part posterior hi ha un seguit d'edificacions de planta baia i una de planta baia i planta pis. Cobertes a dues aigües amb teula àrab. Aquestes edificacions es troben en més mal estat. A destacar la torrata aïllada. ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Aigua SI X NO Xara Pròpia X Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu Autònom X 10 FOTOGRAFIES Telefonia SI X NO Altres Gas SI X NO Tipus d'accés Carretera Camí púb. X Altres F1 (2009) Accessibilitat i aparcament L'accés es produei pel camí de mas Ricard, en la cruïlla amb el camí de la Talaia. El camí es troba asfaltat i en bon estat. Risc d'inundabilitat NO Geològic NO Incendi NO Altres 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials 5 DADES HISTÒRIQUES dolent Es una edificació característica de l estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics arquitectònics. El manteniment de l ocupació permanent facilita la preservació del medi. Antigament, la pagesia pertanyia a la quadra de Rocacrespa i és parròquia de Cubelles. La masia, encarada a llevant, era principalment d activitat ramadera i també vitícola, com ho demostren les pedres de premsa que es conserven. De la casa, se n tenen notícies des de l any 1552 quan era habitada per Na Ricarta del mas i l any 1553, per Joan Ricart, pagès del mas, de la parròquia de Cubelles i de la senyora de la quadra de Rocacrespa. Les activitats de la masia feien necessari més d una família. A més dels Ricart, hi vivien els masovers, que eren els Sunyer a l any 1575, encara documentats a l any Des de 1599 també hi eren els parcers Barba, que a l any 1601 havien signat una treva amb els parcers Font, igualment domiciliats. A l any 1609, la propietat era de Pau de Fluvià, i mes tard, de Jordi de Fluvià. Entre 1726 i 1733, Josep Ricart va obtenir el càrrec de regidor de les quadres de Rocacrespa i Gallifa; el seu germà, l amo Joan, a més de posseir el mas, disposava del corral. Des de l any 1764, els masovers són els Borrell, que a l any 1818 eren els que pagaven els tributs al senyor de la quadra. Joan Soler Suau, va adquirir el mas l any 1887, qui també adquirirà Solicrup a l any Una de les filles de Soler es va casar amb Josep M. Ferrer Pi, família que va mantenir les propietats fins El mas ha estat reformat diverses vegades, a finals del segle XIX, va ser ampliada; les últimes importants a les façanes i a l interior, l any Avui és dels germans Gargallo, que es dediquen a la ramaderia. F2 (2009) F3 (2009) F4 (2009)

24 MAS RICART N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt 8, principal A edificació CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria Usos condicionats Nombre habitatges 1 habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler *si si *SI si no Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 8 Masia jutaposat si 2 Habitatge 650 m 2 tàpia teula A Edificació jutaposat si 0 Habitatge 100 m 2 toto teula B Torre,volum aïllada no 1-8 m 2 toto c. plana C Cobert aïllada no 0 Magatzem 15 m 2 toto fibrociment D Cobert aïllada no 0 Corral 160 m 2 toto fibrociment 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca original Vol. recuperables 8 la masia Els usos admesos. Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic H. Habitatge TR. Turisme Rural R Restauració Ho. Hoteler E.LL Espai Lleure Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, jardins entorn immediat 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament Es protegei l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 8 Masia H,TR,R,ELL SI 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES. Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Es conservarà especialment el conjunt de palmeres. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, com a BCIL. Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials *S'haurà de regular aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'un pla Especial.

25 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MAS RICART N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Ariu Comarcal del Garraf Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Ariu Comarcal del Garraf

26 MASIA D'EN CABANYES N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = 65435,67 m 2 ESC 1/5.000 Indret Torrent de la Pastera Ref. cadastral (pol/par) (29/9501) Nom de l'immoble Masia d'en Cabanyes Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-121) Emplaçament A peu de camí, tocant a un torrent Protecció patrimonial BCIN Situació Camí Ral s/n Qualificació de sòl E Coordenades UTM X Y Codi INE 3073 Grafisme 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Any de const. original Titularitat Municipal Ús habitatge Deshabitada Vinc. a eplot. agrícola NO Altres SI Edificació agrícola NO Ramadera NO Ep. recursos naturals NO Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet Edifici de planta quadrangular compost de planta baia, principal, pis i sotacoberta central amb un cos en U a la planta baia que forma una galeria superior d arcades de mig punt. Planta baia amb voltes de 4 punts rebaiades que descansen sobre pilars i murs. A la primera planta, coberta principal, a 3 vessants i galeria a una. Murs de càrrega de paredat comú i toto. Voltes de 4 punts de rajola. Arcs torals de toto. Forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic. Embigats i llates de fusta i rajola a la coberta. 3 ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Estat de conservació Vol. Pral. EXT. bo INT. bo Altres vol. bo Aigua SI X NO Xara X Pròpia Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu l X Autònom 10 Telefonia SI X NO Altres Gas SI NO X Tipus d'accés Carretera Camí púb. X Altres Accessibilitat i aparcament L'accés es pot produir tan pel camí Ral, com pel camí de la Masia d'en Cabanyes, ambdós asfaltats i en bon estat. El segon és estret i d'un sol sentit. Risc d'inundabilitat Geològic Incendi Altres 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials Es una edificació poc característica de l estructura rural del municipi, però amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics arquitectònics. L'equipament públic facilita la preservació del medi. 5 DADES HISTÒRIQUES Abans del segle XIX la masia era anomenada d'en Parellada, coneguda des del Felip Parellada declarava el 1591 disposar de vint jornals de terra i una peça pròima al Padruell. Llorenç de Cabanyes i Fuster la va adquirir a Josep Llupià, l'any La masia ja és documentada l any 1860 amb el nom de masia d en Cabanyes. Llorenç de Cabanyes i Boet es va casar amb Mariana Fuster i Garí, pubilla de Josep Fuster. El seu fill, Llorenç de Cabanyes i de Fuster va viatjar arreu d Europa i va ser un important comerciant de vins i aiguardents. L any 1798, es va fer enderrocar l antiga masia i es va construir l'actual d estil neoclàssic. Josep Antoni de Cabanyes i Ballester, fill de Llorenç, va formar una important biblioteca, va transformar i completar l interior de la masia. El més il lustre dels membres de la família va ser el seu germà, Manuel de Cabanyes i Ballester, que va morir a la masia. Es van tapiar les portes i finestres de la masia entre el 1836 i el 1841, durant la primera guerra carlista. Aleandre de Cabanyes i Marquès va tornar posteriorment a ocuparla. El 1975, els germans de Cabanyes i Ricart cedeien la masia d en Cabanyes a favor de l Ajuntament amb el compromís que es conservés la masia i s adeqüés com a centre cultural. Les obres s iniciaren l any 1982, realitzades per la Diputació de Barcelona, dirigides pels arquitectes Moisés Gallego i Francisco Fernández, i van ser inaugurades l any El 1998, l Ajuntament cedei l ús de la masia Cabanyes al Consell Comarcal del Garraf per encabir-hi el Centre d Interpretació, Informació i Acollida de l Escenari Romàntic. F1 (2009) FOTOGRAFIES F2 (2009) F3 (2009) F4 (2009)

27 MASIA D'EN CABANYES N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord amb harmònicament amb el conjunt 9, principal CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos previstos al POUM Edificació aïllada, equipament. Usos condicionats Nombre habitatges cap Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 9 Masia aïllada no 4 Equipament fusta 815 m 2 toto teula àrab A Edificació aïllada no 1 Recepció fusta 90 m 2 toto teula àrab B Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 20 m 2 toto teula àrab C Cobert aïllada no 0 Magatzem fusta 28 m 2 toto teula àrab 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca original Vol. recuperables Equipament públic, 9 masia els usos admesos Vol. no utilitzables no n'hi ha cap H. Habitatge TR. Turisme Rural R Restauració Ho. Hoteler E.LL Espai Lleure Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87 (BCIN), jardins entorn immediat 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament es protegei l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda, iprers, oliveres, tanca S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic en el cas de nous usos Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 9 Masia E si cap 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Es conservarà especialment el seu jardí romàntic i el bosc d en Parellada, que estan situats en un espai que forma part de Catàleg de boscos d'utilitat Pública (CUP). En aquest espai s han realitzat repoblacions populars de les que han reeiit alguns peus de pins, roures o alzines. 50m, des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). Jaciments arqueològics (JA) / Interès paisatgístic (IP) / Parcs i espais públics (P) Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, l'epedient incoat (BCIN) R , Caldrà la autorització de la per quansevol actuació a patrimoni Cultural, Es declarat BCIN el EXP 11/03/2014 DOC 13/03/2014

28 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MASIA D'EN CABANYES N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Dibuios de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

29 MAS SARDET N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = 93695,35 m 2 ESC 1/5.000 Indret Torrent de la Pastera Ref. cadastral (pol/par) (28/9501) Nom de l'immoble Mas Sardet Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-135) Emplaçament A peu de camí, tocant a un torrent Protecció patrimonial BCIL Situació Camí Ral s/n Qualificació de sòl 22 Coordenades UTM X Y Codi INE 3073 Grafisme 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Any de const. original s. XV Titularitat Privada familiar Ús habitatge 2ª Residència Vinc. a eplot. agrícola SI Altres NO Edificació agrícola SI Ramadera NO Ep. recursos naturals NO Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet Edifici de planta rectangular compost de planta baia i planta pis amb coberta a dues vessants. Golfa a la vessant de la façana principal. Dues crugies perpendiculars a façana. Torrata adossada a la part posterior de la masia, de planta quadrada i quatre plantes d alçada. Cos lateral de planta baia amb arcuació tapiada i terrat superior. Recinte conformat per la masia i tanca perimetral amb coberts i magatzem. Parets de càrrega de paredat comú i toto. Coberta de teula àrab. 3 ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Estat de conservació Vol. Pral. EXT. bo INT. bo Altres vol. dolent Aigua SI X NO Xara Pròpia X Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu l Autònom X 10 Telefonia SI X NO Altres Gas SI NO X Tipus d'accés Carretera Camí púb. X Altres Accessibilitat i aparcament L'accés es produei pel camí Ral, que es troba asfaltat i en bon estat. Permet la circulació en ambdós sentits. Risc d'inundabilitat NO Geològic NO Incendi NO Altres NO 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials Es una edificació molt característica de l estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics arquitectònics. El manteniment de l ocupació permanent facilitaria la preservació del medi. 5 DADES HISTÒRIQUES El mas Sardet és situat al camí Ral o camí Molinant, al costat del torrent de les Oliveres que la separa de la veïna masia Cabanyes, dintre de l antiga partida dels Masos. La torre quadrada i la garita de l angle esquerra de la façana, ambdós elements defensius, ens indiquen un lloc molt transitat al llarg dels segles. El mas Sardet ha tingut diferents denominacions. Al segle XV era conegut com mas dels Masos, propietat de Joan Ferrer del Masos; al primer terç del segle XVIII, com mas Safons, propietat de Francesc Çafont; posteriorment, mas d en Perris, propietat de Manuel Pers i també mas d en Perris de Bai i, segons Coroleu a l any 1837 era propietat de la família Pers llamada Masia Baia. El nom actual prové de l indià, Pau Soler i Roig, de renom Sardet, que la va adquirir a mitjans segle XIX. Pau Soler i Roig va anar a Cuba el 1805, realitzant tasques de comerç de robes. El 1840 va retornar a la ciutat, va ser accionista i hisendat. La seva casa particular era situada al carrer dels Caputins, número A la clau de la gran portalada d entrada pel torrent de les Oliveres hi ha inscrita la data de De l any 1847 al 1856 era coneguda per manso Soler i també, a partir de 1860, Masia den Sardet. A les darreries del segle XIX, Joaquim Soler va cedir el mas a Francesc X. Soler Pers; posteriorment, a l any 1924, va ser propietat de Manuel Marquès i Isidre Marquès Soler la va vendre al Des de l any 1986, el mas és propietat de Manuel Amat Alonso. F1 (2009) FOTOGRAFIES F2 (2009) F3 (2009) F4 (2009)

30 MAS SARDET N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt 10, principal A edificació CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria Usos condicionats Nombre habitatges 2 ud. Habitatge Usos admesos Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions Restauració Turisme rural Educació en el lleure *si si si Habitatge si No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Hoteler no Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 10 Masia jutaposada si 1 Habitatge 710 m 2 Tàpia teula àrab A edificació aïllada si 0 Habitatge 270 m 2 toto teula B Cobert aïllada no 0 Magatzem 100 m 2 toto teula C Cobert aïllada no 0 Magatzem 90 m 2 toto teula 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la casa rural pati amb tanca original Vol. recuperables 10 a masia, A si usos admesos Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic H. Habitatge TR. Turisme Rural R Restauració Ho. Hoteler E.LL Espai Lleure Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, jardins entorn immediat 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda, portal S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 10 Masia H,TR,ELL,R si (Cap) A edific.comp H si (Cap) 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. Es conservaran especialment les dues oliveres centenàries de Mas Sardet situades a prop del Camí de Can Parellada. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987 com BCIL,Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials *S'haurà de regular aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'un Pla Especial.

31 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MAS SARDET N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Dibuios de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi Fotos àlbum Vicenç Carbonell, Fons Ariu Comarcal del Garraf

32 MASIA SAMÀ N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = ESC 1/5.000 Indret La Piera Ref. cadastral (pol/par) (6/9502) Nom de l'immoble Masia Samà Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-122) Emplaçament A peu de camí, pròima a una zona industrial Protecció patrimonial BCIL Situació Camí Molinant Qualificació de sòl 22 Coordenades UTM X Y Codi INE 3073 Grafisme 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Any de const. original Titularitat Privada familiar Ús habitatge 1ª Residència Vinc. a eplot. agrícola SI Altres NO Edificació agrícola SI Ramadera NO Ep. recursos naturals NO Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet Edifici de planta sensiblement rectangular compost de planta baia i una planta pis sota coberta a 2 vessants de carener paral lel a façana principal. Pati tancat per 1 baluard flanquejat per 2 poros, un d entrada a la masia i amb terrat superior i l altre adossat al magatzem. Cos de magatzem de vi format per una nau de planta rectangular amb 2 nivells interiors que s acusen en el volum eterior i amb cobertes a 2 vessants. Petit magatzem aïllat de coberta a 2 vessants. Cos aïllat destinat a poros i galliners. 3 ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Estat de conservació Vol. Pral. EXT. BO INT. BO/ DOL Altres vol. DOLENT Aigua SI X NO Xara Pròpia X Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu l Autònom X 10 Telefonia SI X NO Altres Gas SI X NO Tipus d'accés Carretera Camí púb. X Altres Accessibilitat i aparcament L'accés es produei per un camí de terra en bon estat, al qual accedim des del camí Molinant, que es troba asfaltat. Risc d'inundabilitat NO Geològic NO Incendi SI Altres 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials Es una edificació amb algunes característiques de l estructura rural del municipi. S aconsella la preservació i rehabilitació pel seu domini visual del territori. El manteniment de l ocupació permanent facilitar la preservació del medi. F1 (2009) FOTOGRAFIES F2 (2009) 5 DADES HISTÒRIQUES Situada a prop de l'avinguda del Coll d'en Ferran, prop del camí Molinant i del camí del Corral de Carro. La masia Samà era antigament coneguda amb el nom de corral d'en Martí, família que posseïa el desaparegut mas Borràs, documentat l any 1484, situat una mica més amunt on es va traslladar el 1976 la centenària indústria de filats i teiits de cotó de cal Marquès, i avui de la Venca. Antoni Samà i Milà, mort l any 1802, es va casar en segones noces amb Josefa Domènech, vídua de Jaume Martí del mas Borras. Al matei dia, el fill Antoni Samà Parés es va casar amb Bonaventura Martí Domènech, filla de la madrastra. Antoni Samà Parès va morir l any 1814 i va heretar Antoni Samà i Martí ( ). A l any 1844, la masia se l'anomena Samà. Entre el 1910 i el 1913, l arquitecte Josep Font i Gumà va ampliar l antiga masia i va construir un seguit de dependències complementàries dedicades a l activitat agrícola. En la realització del conjunt, principalment en els cossos complementaris i en elements aïllats, Font i Gumà va utilitzar recursos modernistes. El conjunt de les edificacions, algunes formant un baluard al voltant de la masia i d altres lleugerament separades, és una referència visual, en estar privilegiadament aiecat respecte al pla de Vilanova. L actual propietari és Pere Rossell. F3 (2009) F4 (2009)

33 MASIA SAMÀ N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 11, A principal d'acord harmònicament amb el conjunt Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria Usos condicionats Nombre habitatges 1 habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler *si si si si no Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 11 Masia jutaposada si 2 Habitatge 670 m 2 toto teula A Corral aïllada si 0 Corral 130 m 2 toto teula B Pallissa aïllada no 0 Magatzem 65 m 2 toto teula 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de masial pati amb tanca original Vol. recuperables la masia 11 Vol. no utilitzables no n'hi ha cap Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, jardins entorn immediat 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament l'entorn dels jardins entorn immediat, arbreda, bassa, plàtans S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 11 Masia H,TR,Ell,R si ( cap) 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987 (BCIL). Les intervencions BCIL caldrà que siguin autoritzades per la comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona en el cas que les intervencions suposin una descatalogació o una modificació dels elements substancials *S'haurà de regular, aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través de un Pla Especial

34 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MASIA SAMÀ N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Dibuios de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

35 EL PADRUELL N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = m 2 ESC 1/5.000 Indret Torrent de la Pastera - Fondo del Carbó Ref. cadastral (pol/par) (4/9503) Nom de l'immoble El Padruell Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-131) Emplaçament Dalt d'un turó, pròim a l'autovia Protecció patrimonial BCIL Situació Camí del Padruell Qualificació de sòl 23 Coordenades UTM X Y Codi INE 3073 Grafisme 2 DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Any de const. original Titularitat Privada Ús habitatge Deshabitada Vinc. a eplot. agrícola NO Altres NO Edificació agrícola SI Ramadera NO Ep. recursos naturals NO Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet Edifici de planta en U d ales curtes, compost de planta baia, planta pis i golfes a la part posterior, amb cobertes planes i a dues vessants de diferents alçades, sobresortint una torrata de planta rectangular de dos pisos amb coberta plana i un cilindre superior amb coberta de ½ esfera. Vestíbul i escala principal centrals. Escala secundària lateral. Tanques modernes de pedra simulant recinte emmurallat, amb torres i merlets. Pròima a dos hàbitats d'interès comunitari, les pinedes mediterrànies i els matollars termomediterranis. 3 ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Estat de conservació Vol. Pral. EXT. Dolent INT. no visitat Altres vol. dolent Aigua SI X NO Xara Pròpia X Electricitat SI X NO Xara X Pròpia Sanejament SI X NO Col lectiu l Autònom X 10 Telefonia SI X NO Altres Gas SI NO X Tipus d'accés Carretera Camí púb. X Altres Accessibilitat i aparcament Accés a través d'un camí asfaltat en bones condicions des del nus de la C-32 i la C- 15, des d'una rotonda d'aquesta última. Risc d'inundabilitat no Geològic no Incendi si Altres no 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials Es una edificació molt característica de l estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics arquitectònics. El manteniment de l ocupació permanent facilitaria la preservació del medi. 5 DADES HISTÒRIQUES La primera documentació referida al topònim és de l any 1348, quan el forner Jaume Riba de la Geltrú tenia llogat el Padrosello i la masoveria era portada per la família Golet del Padrosello o Pedrosel. L any 1506, els senyors del mas del Pedrosell són els Bosquets. L any 1575, la masia acollia un nou masover, Bartomeu Marcer de Ribes. L any 1619, els Mercer venen el mas a Galceran Urgellès. Dels Urgellès del Padroell se n tenen dates fins a l any Suposem que el Padruel era propietat dels Sagarriga, comptes de Creiell, des de l any 1350, quan Jaume Riba va fer de testimoni de Pere de Creiell. Tot i que fins 1876 la propietat va ser dels Sagarriga, el 1725, figura el mas a nom de la baronessa de Canyelles, Magdalena Planella; posteriorment, de l any 1739 a 1757, és esmentat Pere de Fluvià, que el va llogar a Salvador Ferrer, la família del qual encara hi vivia a l any A l any 1868, el Padruell va passar a la parròquia de sant Antoni Abat. Marià II de Sagarriga, va vendre el Padruell a Pau Coll Puig, l any L any 1887 es van realitzar obres de reforma a l'interior. De l heretat de Pau Coll Puig la van rebre els Foradada Coll, que a l any 1959, la van vendre a la firma Aurosor de la família Rato, propietaris de la marca de vins Jaume Serra; el 1985 es va construir una nau per a celler prop de la masia. Els últims masovers del mas van ser la família Fèli González i Amàlia Sevilla. Actualment, els cellers i la cava són de l empresa Vinos de Família García Carrión, però la masia es copropietat de l esmentada empresa i de Jardins del Garraf. Avui, la masia no té cap ús definit. F1 (2009) FOTOGRAFIES F2 (2009) F3 (2009) F4 (2009)

36 EL PADRUELL N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan 12,principal d'acord harmònicament amb el conjunt Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria Usos condicionats Nombre habitatges 1 ud habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler si* si* si* si si* Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 12 Masia aïllada si 2 Habitatge 565 m 2 tàpia teula àrab A Edificació aïllada si 1 Oficines 105 m 2 toto teula àrab 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria conservació de tota la volumetria original de la casa masia, tanca de tàpia original Vol. recuperables 12 la masia els usos admesos Vol. no utilitzables els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic i PEC87 Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, jardins entorn immediat 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament l'entorn dels jardins entorn immediat arbreda del camí d'arribada S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 12 Masia R;H,TR,Ho;Ell SI 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m., des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, la consideració de béns culturals d'interès local (BCIL). * El Pla Especial regularà l'ús hoteler relacionat amb l'activitat vitivinícola o enológica. Establirá la seva vinculació amb la eplotació vinícola de la finca originaria. S'haurà de regular aparcament, volumetria, estudis de accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través d'un Pla Especial i compliment PEC vigent.

37 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE EL PADRUELL N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Dibuios de Pau Roig Estradé Llibre de Masies del Garraf N.1,3(Ed.Cepi la Nansa) Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Fotos, Fons Ariu Comarcal del Garraf fotògraf R.Bellmunt,J.Bellmunt i Blasi

38 MAS DE L'ARTÍS N LOCALITZACIÓ 9 PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ S. Parcel la = ESC 1/5.000 Indret Nom de l'immoble Emplaçament Situació Coordenades UTM 2 Any de const. original Ús habitatge Edificació agrícola Mas de l'artís Ref. cadastral (pol/par) (2/9501) Mas de l'artís Pr. territorial i paisatgísti Inclòs (A-123) A peu de camí, entre dos turons Protecció patrimonial PEIN Camí del Mas de l'artís Qualificació de sòl 22 X Y Codi INE 3073 Grafisme DESCRIPCIÓ DE LA MASIA O CASA RURAL Titularitat 1ª Residència Vinc. a eplot. agrícola SI Ramadera NO Ep. recursos naturals Privada familiar NO Altres NO NO Descripció volumètrica, entorn paisatgístic i contet Masia originària de planta rectangular composta de planta baia i planta pis amb coberta a dues vessants de carener paral lel a la façana principal i dues crugies paral leles a aquesta, amb l escala central i l accés desplaçats. Cossos de magatzems, cellers i habitatges de cobertes a dues vessants. Cos modern destinat a habitatge principal, de volumetria potent, de planta sensiblement rectangular, amb cobertes compostes de les que sobresurt una torrata. 3 Estat de conservació Aigua Electricitat Sanejament Telefonia Gas Tipus d'accés ESTAT DE CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SERVEIS I SITUACIÓ DE RISC Accessibilitat i aparcament Vol. Pral. EXT. bo INT. no visitat Altres vol. SI X NO Xara Pròpia X SI X NO Xara X Pròpia SI X NO Col lectiu Autònom X 10 FOTOGRAFIES SI X NO Altres SI X NO Carretera Camí púb. X Altres F1 (2009) Camí de Canyelles a Cubelles, camí de Mas de L'Artís dolent F2 (2009) Risc d'inundabilitat no Geològic no Incendi si Altres no 4 JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ I PRESERVACIÓ DE LA MASIA Arquitectòniques Històriques Mediambiental Paisatgístiques Socials És una edificació característica de l estructura rural del municipi, amb una gran presència al territori. S aconsella la preservació i rehabilitació pels seus valors històrics arquitectònics. El manteniment de l ocupació permanent facilitar la preservació del medi. 5 DADES HISTÒRIQUES És una de les masies més antigues i llunyana de la ciutat, al Nord Oest del terme municipal, sota la serralada de l Àliga i al peu de l antic camí de Canyelles a Cubelles. El rei Jaume I va fer donació a Josep Artís dels terrenys on, una vegada feta la rompuda, es va edificar el mas, l any 1257, segons constava en un document desaparegut l any Des del 1585 la masia és habitada per la família Ferrer, passant als Noya a partir del segle XVIII. L antiga heretat va anar evolucionant en un caseriu, on a més de la casa vella i la nova, eisteien altres habitatges, cellers, corrals i granges. Sebastià Puig i Noya va prendre part de l Eposició Regional celebrada a la ciutat l any 1882, amb coneguts vins i vinagre de la masia. A partir de la dècada dels quaranta segle XX, l enginyer Francesc Puig i Figueres, propietari del mas, va realitzar obres de reformes i construcció de cossos anneos a l antiga masia. L actual propietat és de Maria Francesca Puig. F3 (2009) F4 (2009)

39 ) MAS DE L'ARTÍS N DETERMINACIONS NORMATIVES 11 Volumetria original Manteniment de la volumetria original i de totes les construccions que l'envolten, que estan d'acord harmònicament amb el conjunt 13, principal CROQUIS DE L'IMMOBLE EN PLANTA Usos previstos al POUM Edificació aïllada o volumetria Usos condicionats Nombre habitatges 1 habitatge Usos admesos Restauració Turisme rural Educació en el lleure Habitatge Hoteler si* si si si no Volums no utilitzables pels usos previstos i altres limitacions No s'estableien altres limitacions que les establertes en l'article 50.3 LUC Volums preeistents Volum Tipus d'edi. Posició Anne PB+ Ús Fusteries Ocup. m 2 Tancament Coberta 13 Masia aïllada si 2 Habitatge fusta 585 m 2 tàpia-pedra teula àrab A edificació jutaposada si 0 Magatzem fusta 320 m 2 tàpia-pedra teula àrab B edificació jutaposada si 1 Habitatge fusta 220 m 2 tàpia-pedra teula àrab C edificació jutaposada si 0 Magatzem fusta 530 m 2 pedra teula-fibro D Corral.-Casa jutaposada si 0 ca fusta 220 m 2 tàpia-pedra fibrociment E Poro jutaposada si 0 poro fusta 655 m 2 pedra teula àrab 7 CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ, SERVEIS I ACCÉS Volumetria Vol. recuperables Vol. no utilitzables conservació de tota la volumetria original de la casa masia i del seus annees 13 principal i edificacions, B, per els usos admesos els volums a enderrocar es determinaran en el pla especial urbanístic i PEC87 Elem. espec. a preservar oficis, elements arquitectònics segons PEC 87, jardins entorn immediat 12 IMATGE AÈRIA Entorn Accés i aparcament l'entorn dels jardins entorn immediat arbreda del camí d'arribada S'estudiarà a través de un pla especial urbanístic Determinacions de les normatives Volum Tipus d'edi. Ús Vol. recuperable Vol. no utilitzables Vol. a enderrocar Ampliació 13 Masia H,TR,R,,Ell si (cap),bedificació H,TR,R,,Ell si (cap) 8 ELEMENTS ESPECIALS A PRESERVAR I ALTRES CONDICIONS ESPECÍFIQUES Conservar l'embigat de fusta i el sistema tradicional de construcció. Es recomana l'ús d'energies alternatives i renovables, sempre que la seva ubicació no afecti ni al paisatge, ni la volumetria de la masia. S'estudiarà el conjunt per tal de mantenir les masses vegetals més controlades. Es conservaran especialment els elements botànics singulars que es troben en el recinte immediat a la masia. Totes les masies i cases rurals tindran una àrea inscrita en un radi de 50 m, des del centre de la masia original, com Àrea d'epectativa Arqueològica (AEA). Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, com a BCIL. Supeditada a les normatives de PEIN * S'haurà de regular l'aparcament, volumetria, estudis d'accessibilitat, conservació de les masses vegetals a través de un Pla Especial.

40 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DE MAS DE L'ARTÍS N FOTOGRAFIES HISTORIQUES I DIBUIXOS DE LES MASIES Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Ariu Museu -Biblioteca V.Balaguer.Dibui cod 7896 Pau Roig Estrader 1969 Ariu i biblioteca d Agrupació Ecursionista Talaia, Fons Vicenç Carbonell i Virella Vista any 2012