1. ESQUADRA I CARTABÓ:

Transcripción

1 1. ESQUADRA I CARTABÓ: S anomenen esquadres les plantilles que formen un triangle isòsceles, i cartabons quan el triangle rectangle és escalè. Se sol anomenar joc de cartabó i esquadra quan es compleix la següent premisa: la longitud del catet major del cartabó és igual a la hipotenusa de l esquadra. Les plantilles que utilitzem per traçar, no han de portar escaló perquè puguen ajustar perfectament l una amb l altra. Maneig de l esquadra i del cartabó: Per traçar angles de 30º, 45º i 60º s utilitzen les plantilles anteriors. Els múltiples de 30º es tracen amb l esquadra, i els múltiples de 45º amb el cartabó. A banda d aquests angles, també poden traçar-se n d altres com per exemple: 15º, 75º, 105º i 165º, combinant esquadra i cartabó

2 Un cop col.locades l esquadra i el cartabó en posició per dibuixar, hem de desplaçar sobre una d elles l altre útil. Una utilitat molt comuna per a l esquadra i el cartabó és el traçat de paral.leles i perpendiculars, com podeu observar a la figura. 2. ESCALES Entenem per escala el quocient existent entre el tamany de l objecte en el dibuix i el tamany de l objecte en la realitat. Escala = Dibuix Re alitat La utilització d una escala permet dibuixar qualsevol objecte a distint tamany. Per això podem utilitzar tres tipus d escales: Escala d ampliació: és aquella utilitzada per dibuixar un objecte a major tamany que el real. El numerador de la definició és major que el denominador. Exemple: Escala = 5/4. Escala natural: el dibuix té les mateixes mides que l objecte de la realitat. El numerador i el denominador són la unitat. Exemple: Escala = 1/1. Escala de reducció: és l escala que utilitzem per plasmar gràficament un objecte a menor tamany que l objecte real. El numerador és menor que el denominador. Exemple: Escala = 3/

3 Construcció gràfica d escales: Exemple: Construcció de l escala 5/4. Aquesta relació significa que a 5 unitats del dibuix corresponen 4 unitats de la realitat. Aquesta relació també significa que a 1 unitat de la realitat li corresponen 1,25 unitats en el dibuix. 5 unitats en el dibuix 4 unitats en la realitat x unitats en el dibuix 1 unitat en la realitat 5 1 x = = 1, unitat en la realitat correspon a 1,25 unitats en el dibuix. Sobre una línia horitzontal aixequem un segment de 5 cm, que el dividirem en 4 parts iguals. Cada divisió així obtinguda és 1 cm real a escala 5/

4 3. FORMATS Les mesures dels papers utilitzats en dibuix estan regulades per la norma UNE Aquesta norma dividix els papers en quatre sèries: A, B, C i D. Els formats de la sèrie A són els utilitzats comunament en el dibuix tècnic. Es designen amb la lletra A seguida d un número. La figura següent mostra els formats de la sèrie A. S ha de tenir en compte que d un format es passarà a l immediat inferior, doblegant-se en dues meitats. En la graella següent venen indicades les mesures d alguns formats de la sèrie A: Abreviatura DIN Dimensions en mm A x A x 841 A x 594 A x 420 A x 297 A x

5 4. LES LÍNIES Les línies també estan normalitzades i poden fer-se de tres formes: plenes, de traços i de punt i traç. Les gruixàries poden anar desde els 0,1 mm fins els 1,2 mm. Veiem alguns d aquests tipus: Tipo de línia Gruixària S utilitza per... 0,8/1,2 Contorns visibles 0,1/0,2 Línies de referència i cotes 0,4/0,6 Contorns ocults 0,3/0,4 Eixos, talls, etc. 5. EMMARCATS DELS FORMATS I CAIXETINS Molts dels dibuixos que ara realitzareu els dibuixareu en un format A4. Heu de delimitar l espai del dibuix amb allò que anomenem emmarcat o requadre. TAMANY DE FULL A4 EMMARCAT O REQUADRE A l hora de confeccionar un dibuix tècnic haureu de donar una completa informació del mateix: el seu nom l escala del dibuix el teu nom i cognoms nom de l institut la data la signatura el número de plànol el curs Totes aquestes dades han de situar-se en una zona concreta denominada caixetí. ACTIVITAT 1: Després de tindre tota aquesta informació, fes la següent activitat

6 5 DIBUIXA EN UN FULL A4 ELS MARGES I EL CAIXETÍ. º NOM DE L ALUMNE NOM DE L INSTITUT CURS I GRUP DATA Nº DE TAULA ESCALA 12 Nº DE PLÀNOL TÍTOL PLÀNOL SIGNATURA

7 DIVIDIX L ESPAI DE DINS EN QUATRE PARTS I DIBUIXA EN CADA PART LINIES PARALEL.LES AMB LA INCLINACIÓ INDICADA. HORIZONTALS VERTICALS 45º 30º NOM DE L ALUMNE CURS I GRUP Nº DE TAULA NOM DE L INSTITUT DATA ESCALA Nº DE PLÀNOL TÍTOL PLÀNOL SIGNATURA - 7 -

8 6. SISTEMA DIÈDRIC. LES VISTES Les vistes són les projeccions ortogonals d una peça sobre uns plans. Observant la figura veiem un objecte situat en l espai amb les seues cares paral.leles a tres plans denominats plans de projecció. Si per cada un dels vèrtexs que conformen la peça tracem línies rectes perpendiculars a cada un dels plans obtindrem sobre ells les vistes de la peça. Perquè aquestes tres vistes o projeccions ortogonals estiguin situades en un sol pla cal, intuïtivament, girar cadascun d aquests plans i aconseguir les següents figures: - 8 -

9 Quan dibuixeu una peça en el vostre projecte, haureu de dibuixar les línies de totes les seues parts, tant aquelles que es veuen com les que estan ocultes. Aquestes últimes es fan amb línies de traços. La peça que hem vist anteriorment quedaria de la següent forma: Aquestes tres vistes que hem representat s anomenen: Alçat Perfil esquerre Planta superior Les vistes han d estar alineades: alçat amb el perfil alçat amb la planta Aquesta alineació sempre ha d existir. ACTIVITAT 2: Utilitzant el procés descrit, dibuixa l alçat, planta i perfil de les figures que trobaràs a les fulles següents: - 9 -

10 - 10 -

11 - 11 -

12 - 12 -

13 7. ACOTACIÓ: Acotar és la manera de senyalar adequadament en un dibuix les mides reals de l objecte representat. Les cotes són els caràcters numèrics reals que té cada una de les longituds de l objecte representat. Per acotar un objecte cal tenir en compte que: el dibuix i les cotes s han de complementar. els caràcters numèrics s han de llegir amb claredat. les mides de les cotes són magnituds reals de l objecte. aquestes mides s expressen generalment en mm (milímetres). l acotació ha de reflectir els procediments de taller seguits per construir la peça. Elements de l acotació: La figura anterior ens servirà de referència per indicar aquells elements que són fonamentals per una correcta acotació. 1. Línies de cota: és de traç fi i continu. Especifiquen amb precisió la longitud que es vol acotar. Estan situades de forma paralel.la a la mesura i en el seu extrem van proveïdes de puntes de fletxa

14 2. Línies de referència o línies auxiliars de cotes: senyalen amb precisió l espai que s ha d acotar. Són perpendiculars a la línia de cota. Es realitzen amb traç fi. 3. Sobre la línia de cota i en el seu centre es col.loquen les xifres indicatives de la longitud. Aquestes mides seran generalment en milímetres (mm). Quan siga necessari col.locar les cotes inclinades, s evitarà posicionar-les en la zona marcada amb negre en la figura següent, i a més a més l orientació dependrà de la inclinació. L altura de les xifres ha de ser la mateixa en totes les mesures del dibuix. El nombre de cotes ha de ser el mínim imprescindible perquè el dibuix quede perfectament definit, és a dir, no es deuen duplicar les mesures d una mateixa part de la peça. Les cotes en peces corbades deuen indicar el diàmetre per a circumferències o el radi de corbatura per a arcs, i el posicionament de les xifres ha de situar-se com en la següent figura:

15 Es deu evitar l acotació a l interior de les peces, inclús en les zones entrants d aquestes. 4. Fletxes i traços de cota: són els signes que serveixen per limitar l espai d acotació. En el dibuix arquitectònic està normalitzat l utilitzar un traç (/) a 45º com a substitut de la fletxa. 5. Símbols convencionals: són aquells que ajuden a comprendre la forma de l objecte que es representa. Amb freqüència s utilitzen els següents: Diàmetre: S usa aquest símbol a l acotar trepants seccionats. També al representar cossos de revolució amb una sola vista. Radi: R L acotació d un arc el centre del qual no està difinit es realitza posant davant de la xifra de cota la lletra R

16 Quadrat: Una peça prismàtica es pot dibuixar amb una sola vista si a l hora d acotar-la utilitzem el símbol del quadrat. En les figures següents s indiquen alguns exemples d acotacions, correctes i incorrectes, dels casos més freqüents que es poden presentar a l hora de fer els dibuixos dels vostres projectes: Quan les peces són complexes i a més tenen parts al seu interior, s aconsella establir uns eixos de referència que no deuen aparéixer al dibuix i que s agarren com a base per a l acotació com es veu en la següent figura: ACTIVITAT 3: Amb tot açò que has aprés en aquest últim apartat, acota les figures representades en les pàgines següents

17 - 17 -

18 - 18 -

19 - 19 -

20 - 20 -