PROJECTE CONSOLIDACIÓ DE LA REHABILITACIÓ DE CAL FERRER DE LA PLAÇA COM EDIFICI CONSISTORIAL A CALDES DE MALAVELLA

Transcripción

1

2 PROJECTE CONSOLIDACIÓ DE LA REHABILITACIÓ DE CAL FERRER DE LA PLAÇA COM EDIFICI CONSISTORIAL A CALDES DE MALAVELLA ÍNDEX DOCUMENTACIÓ DOC. I I MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1 Dades Generals 1.2 Antecedents i Descripció del projecte 1.3 Requisits a complimentar per les característiques de l edifici 1.4 Descripció dels Sistemes de l edifici 1.5 Pressupost 1.6 Classificació del Contractista 1.7 Programa de Treball 1.8 Normativa 1.9 Conclusió 2 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 2.1 Treballs previs i enderrocs 2.2 Sistema estructural 2.3 Sistema envolvent i d acabats exteriors 2.4 Sistema de compartimentació i acabats interiors 2.5 Sistema de condicionament, instal lacions i serveis 3 ANNEXOS A LA MEMÒRIA 3.1 Control de qualitat dels materials 3.2 Estudi de gestió de residus 3.3 Manual d ús i manteniment 3.4 Annex càlcul estructures 3.5 Annex càlcul instal lacions 4 PLEC DE CONDICIONS 4.1 Plec de condicions tècniques particulars 4.2 Plec de condicions generals de l edificació, facultatives i econòmiques DOC. II 5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA a01-a03 Situació i emplaçament a04-a09 Estat actual i enderrocs a10-a26 Proposta i Detalls a27-a32 Fusteries i serralleria e01-e04 Fonaments i estructura i01- i19 Instal lacions DOC. III 6 AMIDAMENTS i PRESSUPOST 6.1 Estat d Amidaments 6.2 Quadre de Preus núm Quadre de Preus núm Pressupost i Resum pressupost DOC. IV 7 ESTUDI SEGURETAT I SALUT

3 1 Memòria Descriptiva 1.1 Dades Generals 1.2 Antecedents i Descripció del projecte 1.3 Requisits a complimentar per característiques de l edifici 1.4 Descripció dels Sistemes de l edifici 1.5 Pressupost 1.6 Classificació del Contractista 1.8 Normativa 1.9 Conclusió

4

5 1.1 DADES GENERALS 1.1 Objecte del projecte: El projecte és l ultima fase de Rehabilitació per la Consolidació de Cal ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial situat a l emplaçament següent: Adreça Plaça de l Ajuntament núm. 20 Zona / Barri Cal Ferrer de la Plaça Població Caldes de Malavella Codi Postal Municipi Caldes de Malavella Comarca La Selva Encàrrec: En missió completa 1.2 Promotor/s: Ajuntament de Caldes de Malavella NIF P C Amb domicili a: Adreça Carrer Vall-llobera núm. s/núm. Zona / Barri Població Caldes de Malavella Codi Postal Redactor/s: Arquitecte/s Enric Boadas Brujats Col legiat NIF V Joaquim Roura Escapa Col legiat NIF H Adreça C/ del Carme núm , 1 B Municipi Girona Codi Postal Col laborador/s: Blzquez Guanter, Arquitectes consultors d estructures Proserdorm, Enginyeria i domòtica en instal lacions 1

6 1.2 ANTECEDENTS I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Antecedents i Objecte: L antic edifici de l ajuntament, va quedar absolet per a la seva funció, donades les necessitats del poble de Caldes de Malavella. Conscients d aquesta situació el consistori va adquirir la finca amb l antiga masia de Cal Ferrer situada a la mateixa plaça de l Ajuntament per tal de traslladar-hi tots els serveis i activitats municipals. Aquest edifici adquirit, situat a la Plaça de l Ajuntament núm. 20 estava catalogat i protegit pel planejament i per la Direcció General del Patrimoni Cultural, com a Be de valor històric. Es una casa adossada a l antiga muralla, composta de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües i façana asimètrica. La porta d entrada és d arc de mig punt amb dovelles de pedra. Destaca al pis superior un finestral gòtic. Precisament pel fet de tractar-se d un edifici protegit, era poc adequat per encabir-hi tots els serveis i oficines municipals, que requerien uns espais amplis, accessibles i versàtils. Es per aixó que es va plantejar la construcció d un nou edifici, que pogués donar resposta a les necessitats d atenció al públic i serveis tècnics i administratius, el qual es connectaria amb l edifici de Cal Ferrer, on s hi ubicarien les dependencies consistorials. En previsió de tot aixó, l any 2004, es va endegar en una primera fase la construcció d un nou edifici administratiu, de nova planta, fàcilment connectable amb la casa de Cal Ferrer, que estava aleshores en desús. Projecte que va realitzar l arquitecte municipal Ricard Fina Calatrava. Així entre el 2005 i i 2008 es construeix, un edifici modern i funcional per encabir-hi tots els serveis tècnics i administratius del nou ajuntament, es situa entre la Carretera Llagostera, el Carrer Vall-llobera i l edifici de Cal Ferrer. El nou edifici entre en funcionament el primer trimestre de l any Entre el 2010 i 2012 es realitza la primera fase de rehabilitació de l edifici de Cal Ferrer de la Plaça. Aquesta fase projectada pels Serveis tècnics municipals de l Ajuntament de Caldes de Malavella, amb la col laboració dels Serveis tècnics del Consell comarcal de la selva i de l arquitecte Josep M. Fortià, consta de la Reforma integral de l estructura de tot l edifici i acabat de les obres de l espai destinat a Oficina de Turisme i adequació pati i acabats de la Sala d exposicions amb accessos independents. El febrer de 2013 es redacta per part des Serveis tècnics municipals, un avantprojecte i una memòria valorada de la segona fase de les obres que resten per finalitzar i consolidar l edifici de Cal Ferrer, per poder-hi ubicar definitivament l edifici consistorial i la unió d aquest amb l edifici administratiu actual. Es en aquest punt, que rebem l encàrrec de la segona fase del Projecte Executiu de Consolidació de Cal Ferrer de la Plaça per Edifici Consistorial ( aprovat en junta de govern el 8 d Agost de 2014) Dades urbanístiques: Planejament vigent POUM (publicat DOG. 21 de gener de 2014) Àmbit Sòl urbà E3 ( Equipament administratiu-proveïment ) Regulació Catàleg de Béns protegits Poum. 012 Cal Ferrer de la Plaça 124 Hort de Cal Ferrer de la Plaça (muralla medieval) Cal ferrer de la Plaça forma part d un solar amb una superfície de 640,47 m², dels quals l edifici n ocupa 506,55 m². Es troba en una parcel la situada en una cantonada entre la Carretera Llagostera i la Plaça de l Ajuntament, dins el nucli històric de Caldes de Malavella. 2

7 1.2.3 Programa funcional i relació de superfícies. El programa funcional o de necessitats per executar la segona fase de Rehabilitació i consolidació de l Edifici de Cal Ferrer de la Plaça, consisteix en: - L ampliació d un nou volum, destinat a vestíbul d entrada i control, que unifiqui els accessos de l edifici de Cal Ferrer de la Plaça a rehabilitar, amb l edifici de l actual ajuntament, amb tots els serveis administratius, tècnics i de secretaria en funcionament. - La reforma de Cal Ferrer de la Plaça, destinat a Edifici consistorial, organitzat a partir de la rehabilitació d un nucli d escala i ascensor que distribueix a diferents nivells els serveis i dependències següents : - En planta baixa, hi trobem els serveis existents, ja consolidats, de sala d exposicions, serveis higiènics i oficina d informació i turisme amb entrades independents; i un arxiu i magatzem a rehabilitar. - En planta pis es distribueixen i rehabiliten diferents volums per encabir-hi els serveis de despatxos de regidories, alcaldia i la Sala de Plens com a més rellevant. El quadre de superfícies útils i construïdes de la segona fase de rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça es la que segueix: - Superficies Útils Planta Baixa Superficie útil Planta Pis Superfície útil Vb Vestíbul 39,70 m² Dt Distribuidor 33,55 m² Dt Distribuïdor 49,60 Ps Pas 22,15 Mg Magatzem 17,65 CH1 Cambra higiènic 2,45 Ar Arxiu 28,00 CH2 Cambra higiènic 4,45 DR1 Despatx Regidoria 9,30 DR2 Despatx Regidoria 2 9,35 Total P. Baixa 144,95 m² DR3 Despatx Regidoria 3 9,40 SR Sala Reunions 22,20 Px1 Porxo 6,70 m² Dx Despatx 10,10 Px2 Porxo 9,35 DA Despatx Alcaldia 33,00 SP Sala Plens 93,75 Nj Cambra Neteja 4,05 TOTAL ÚTIL 398,70 m² Total P. Pis 253,75 m² - Superficies Construïdes RESULTANTS P.Baixa P.Pis TOTAL Ampliació 44,30 m² ,30 m² Reforma 125,60 m² 315,65 m² 441,25 m² Porxos 16,05 m² ,05 m² 3

8 TOTAL 185,95 m² 315,65 m² 501,60 m² 1.3 REQUISITS A COMPLIMENTAR PER LES CARACTERÍSTIQUES DE L EDIFICI S estableixen les prestacions de l edifici per requisits bàsics, en relació a les exigències bàsiques del CTE. S indiquen específicament les acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts al CTE. Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l edifici disposi de les prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la Llei 38/99 d Ordenació de l Edificació Requisit bàsic de Funcionalitat. - Criteris funcionals i compositius del projecte Amb l agrupació de serveis i dependencies, disperses en diferents edificis municipals, amb mancances de funcionalitat i accessibilitat importants, i la formació d un nou volum de vestíbul i distribuïdor general, unificant entrades i control, es millorarà notablement el funcionament entre edifici administratiu i consistorial, tant a nivell intern com d atenció pública. Al tractar-se d un edifici històric, representatiu, els materials d acabat han d esser nobles, naturals, eficients per l ús. A grans trets, els materials d acabat dur a terme: Paviments de pedra natural de Sant Vicens flamejada i envellida en les zones de pas, vestíbul entrada, escala i part de la sala de plens. Paviments despatxos i tarima sala plens de fusta noble de parquet de jatoba brasilia de 20 mm. Revestiments parets interiors i exteriors de morter de calç mixta sistema tradicional, damunt base de morter de calç mestrejada, acabat fretessat a l exterior i lliscat a l interior. Revestiments interiors, formació barana escala i brancals obertures interiors amb planxa de d acer de diferents gruixos, sense calamina o sorrejada sense greixos, acabat natural amb dues mans de vernís mate per metalls transparent i uniforme. Revestiments exteriors de xapa d acer sense calamina, amb imprimació anticorrosiva i acabat efecte forja gra fi de color gris fosc. Fusteria exterior de fusta de pi de flandes per pintar esmalt sintètic, i vidres climalit 6/10/6. Les vidrieres de l entrada i claraboies seran de vidres laminats de baixa emissió amb control solar. Fusteria interior serà de tauler aglomerat plafonat de DM acabat laminat d alta pressió HPL. Envans separadors despatxos de plaques de guix laminat amb aïllament acústic, excepte serveis higiènics que serà d obra ceràmica per revestir amb rajola porcelanica Es cuidaran les entregues entre paviments i revestiments amb perfils metàl lics. Fals sostres llisos i continus plans i/o inclinats, de plaques de guix laminades cargolada a estructura portant de perfils galvanitzats primaris i secundaris, suspesos del sostre. Les Instal lacions afectades per l ampliació i reforma seran les de: electricitat, il luminació, climatització, ventil lació, fontaneria, telecomunicacions, seguretat i alarma. Les instal lacions passaran amagades pel fals sostre i/o conductes verticals fins armaris generals instal lacions o maquinària coberta plana edifici. - Accessibilitat. Prestacions El projecte, d ampliació i reforma per consolidar l edifici de Cal Ferrer de la Plaça incorpora unes condicions d accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques que compleixen la Llei 18/2007 del Dret de l habitatge, el Codi d Accessibilitat de Catalunya (D.135/1995 de 24 de Març, de desplegament de la Llei 20/1991) i el DB SUA del Codi Tècnic de l Edificació. 4

9 A nivell d accessibilitat s ha procurat que totes les portes tinguin com a mínim un pas superior a 80 cm, i que els distribuïdors, zones de pas general i escales tinguin un pas superior o igual a 1,50 m, complint amb el codi d accessibilitat d Itinerari adaptat. Així doncs: L accessibilitat exterior que comunica l edifici amb la via pública es resol mitjançant un itinerari accessible ja existent, i un itinerari apte que comunica l accés de l edifici amb els diferents usos que conformen l edifici. El nucli de comunicació vertical està format per escala de varies tramades d amplada superior a 1,60 m i ascensor amb cabina de 1,10x1,40, per 8 persones, te 2 accessos a 180º amb portes telescòpiques de 90 cm de pas lliure. Aquesta previsió d espai i l escala, amb dimensions, ventilació i característiques adaptades a les exigències bàsiques de la regulació específica de seguretat en cas d incendi i de seguretat d utilització i accessibilitat dels edificis d habitatges que determina el CTE, garanteixen l accessibilitat vertical a totes les dependencies, situades als diferents nivells de l edifici, sense barreres arquitectòniques REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT. - SE Seguretat estructural L ampliació projectada compleix amb els requisit de seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei, de l estructura es satisfà segons els paràmetres establerts en els Documents Bàsics que li són d aplicació: - DB SE Seguretat estructural - DB SE-AE Accions a l edificació - DB SE-C Fonaments - DB SE-A Acer - DB SE-F Fàbrica i per l estructura de formigó en el que s estableix a la - EHE-08 Instrucció de formigó estructural Igualment es dóna compliment a l exigència bàsica SI6: Resistència estructural a l incendi amb els paràmetres establerts a: - DB SI 6. Resistència al foc de l estructura La definició del temps de resistència al foc dels elements estructurals s especifica a l apartat Seguretat en cas d incendi, d aquesta memòria. Les dimensions, recobriments i sistemes de protecció que garanteixen el compliment d aquests temps, pel que fa als diversos elements de l estructura, s especifiquen el l apartat 2.2 Sistema estructural i en l Apartat Instal lacions contra Incendis de la memòria constructiva. El període de servei previst pels elements de l estructura principal és l establert en el CTE (50 anys) i s han seguit les prescripcions de durabilitat que s hi estableixen pels diferents materials estructurals emprats. Els elements estructurals reemplaçables (baranes, recolzament d instal lacions, etc), que no formen part de l estructura principal, poden tenir una vida útil inferior que es valorarà segons les inspeccions prescrites en el manual d ús i manteniment i el pla de manteniment. Les previsions tècniques considerades en el projecte pel que fa al sistema estructural es desenvolupen a l apartat MD 1.4. Les bases de càlcul, les característiques dels materials, els procediments emprats pel càlcul i la quantificació i justificació de les prestacions del sistema estructural es desenvolupen en la memòria constructiva. - SI Seguretat en cas d incendi 5

10 Degut a la naturalesa de l obra, de rehabilitació d un edifici històric protegit amb usos establerts ja en funcionament, s intentarà adequar la reforma i ampliació que presentem a les exigències que determina el Codi Tècnic de l Edificació. En la primera fase de rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça, es va realitzar un projecte de prevenció d incendis, realitzat pels Serveis Tècnics del Consell Comarcal de la Selva i amb informe favorable de la Direcció General de Prevenció i Extinció d Incendis de Girona. El projecte que presentem ha sofert petites variacions en la distribució del projecte de la primera fase i s ha creat un nou volum d entrada. Amb tot es garanteix el requisit bàsic de Seguretat en cas d incendi i protegir els ocupants del edifici dels riscs originats per un incendi, complint en tot el possible, amb els paràmetres objectius i procediments del Document Bàsic DB-SI, per a totes les exigències bàsiques: -SI 1 Propagació interior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu interior. El conjunt afectat per la reforma està compartimentat en un sol sector d incendi que es correspon amb l ús previst i que ha de tenir una resistència al foc EI 60, ja que l alçada d evacuació < 15 m. -SI 2 Propagació exterior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu exterior. Les mitgeres tindran una resistència al foc EI 120 i la façana garanteix franges de separació de 0,50 m. de trobada amb la mitgera i d 1 m. d amplada de trobada amb les parets i forjats que compartimenten sectors d incendi. -SI 3 Evacuació dels ocupants, per disposar dels mitjans d evacuació adequats per que els ocupants puguin abandonar l edifici. El recorregut mes desfavorable de la planta primer pis no supera els 50 m i disposa de dues sortides fins a l espai exterior segur de la plaça, i es realitza a través de escales no protegides -SI 4 Instal lacions de protecció contra incendis, per disposar dels equips i instal lacions adients per a possibilitar la detecció, el control i l extensió del incendi. -SI 5 Intervenció dels bombers, per facilitar la intervenció dels equips de rescat i d extinció En les façanes accessibles de la Plaça nova i vella de l Ajuntament s hi troba la sortida d evacuació de l edifici a nivell de planta baixa; i, a cada planta, hi ha obertures que permeten l accés als bombers en cas d incendi de dimensions 0,80 x 1,20 m -SI 6 Resistència estructural al incendi, per garantir la resistència al foc de l estructura durant el temps necessari per a fer possible tots els paràmetres anteriors. - SU Seguretat d utilització SU 1 Seguretat enfront el risc de caigudes Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les escales, i la neteja de vidres compliran el DB SU 1. Es considera la neteja dels vidres transparents exteriors al ser tots ells practicables. SU 2 Seguretat enfront el risc d impacte o quedar enganxat. Es limitarà el risc de que els usuaris puguin impactar o enganxar amb elements fixes o practicables de l edifici complint el DB SU 2. SU 3 Seguretat enfront de quedar tancat. Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins d un recinte complint el DB SU 3. Els diferents serveis higiènics hauran de tenir portes amb sistemes de desbloqueig des de l exterior. SU 4 Seguretat enfront d il luminació inadequada 6

11 A les zones de circulació dels edificis es limitarà el risc de danys a les persones per il luminació inadequada complint els nivells d il luminació assenyalats i disposant un enllumenat d emergència d acord amb DB SU 4. SU 9 Accessibilitat Al tractar-se d un edifici públic i al unificar en una sola entrada l edifici administratiu de l ajuntament existent i l edifici consistorial que rehabilitem, el conjunt s adaptarà al D. 135/1995 de CTE SUA i al Decret d accessibilitat 55/2009 en matèria d accessibilitat en l edificació. L edifici de Cal Ferrer que rehabilitem disposa de varis nivells que s organitzen amb un nucli de comunicació vertical, format per un ascensor central per 8 persones amb cabina de 1,10x1,40 m de 2 accessos a 180º amb portes telescòpiques de 0,90 m; i una escala de varies tramades per salvar els diferents desnivells, complint el desnivell màxim a salvar en un sol tram de 2,25m. i el desnivell mínim a salvar és de 3 graons. La estesa mín.serà 28 cm i la contrapetja màx. 17,5 m. L amplada dels diferents trams és més d 1,50 m. Requisit bàsic d habitabilitat. - HS Salubritat L habitatge reformat satisfarà les exigències bàsiques de salubritat (HS) garantint la protecció enfront de la humitat (que afecta bàsicament al disseny dels tancaments), garantint la qualitat de l aire interior i de l entorn exterior, i disposant de xarxes d evacuació d aigües residuals i pluvials. A continuació es desenvolupen les exigències que afecten a la reforma de l habitatge: - Protecció enfront de la humitat (HS 1) L edifici garanteix l exigència bàsica HS 1 de protecció enfront de la humitat. - Recollida i evacuació de residus (HS 2) Com que el municipi no té ordenança municipal de residus, es garanteixen els paràmetres que determina el DB HS 2, així com les especificacions del Decret 21/2006 de criteris ambiental i d Ecoeficiència en els edificis. El sistema municipal de recollida d escombraries és mitjançant contenidors de carrer. Els residus que generarà l edifici segons l ús previst,seran principalment papers i envasos que es dipositaran en papereres en els diferents despatxos i sales, amb un espai general d emmagatzematge immediat per les diferents fraccions de residus, situat al magatzem de l edifici. - Subministrament d aigua (HS 4) i Evacuació d aigües (HS-5) Les exigències de subministrament d aigua i d evacuació d aigües del CTE es defineixen a l apartat d instal lacions de la memòria constructiva. - Qualitat de l aire (HS 3) El projecte contempla un sistema de climatització i ventilació eficient en tot l edifici i millora les exigències bàsiques de qualitat interior de l aire, HS 3, i el confort i l estalvi d energia A part totes les dependencies i sales tenen ventilació natural amb finestres que obren a l exterior i ventilació creuada entre els diferents espais públic que envolten l edifici. Els serveis higiènics tenen ventilació natural i forçada. - HR Protecció contra el Soroll 7

12 Degut a les limitacions de l intervenció només es podran garantir parcialment les exigències de protecció enfront del soroll del DB HR, tot i que per la naturalesa del projecte no l hi son d aplicació les exigències bàsiques del DB HR, ja que es tracta d un projecte de reforma no integral d un edifici existent. Tot i això el projecte pren diferents mesures per la millora de les condicions acústiques entre les diferents dependencies. Els envans de separació entre despatxos es realitzaran amb entramat autoportant de perfils metàl lics d acer galvanitzat, sistema envà múltiple de plaques de guix laminat ( ) disposat sobre banda acústica i aïllant acústic, col locat a l anima entre paques, de llana de roca volcànica de 45 mm de gruix. Aquests envans amb el seu aïllament entregaran sempre fins sota forjat, separant completament els diferents despatxos. Es cuidarà les entregues amb portes i entre envans, així com el pas d instal lacions dins envans per no minvar l aïllament acústic. Totes les obertures exteriors portaran vidres amb càmera amb trencament acústic La sala de plens per millorar la sonoritat en el sostre inclinat, es col locarà un fals sostre topakustic format per lames acanalades fono absorbents, proveïda d un vel de fibra de vidre en el seu dors, suspesa entre bigues de fusta. El paviment de parquet de fusta s instalara amb una lamina d escuma de polietile de 3 mm d espesor. - Estalvi d Energia Degut a la naturalesa de l obra, s intentarà adequar la reforma a les exigències que determina el Codi Tècnic de l Edificació. Les noves instal lacions de climatització i ventilació de l edifici li serà d aplicació, tal com s exposa en l apartat corresponent. Els tancaments i coberta del nou volum d entrada compliran amb el DB HE 1 Limitació de la demanda energètica. En els seus tancaments ï coberta s han previst plaques de poliestirè extruït de 8 cm.(mínim). I les vidrieres són amb càmera i de baixa emissió tèrmica. També es forma un voladís perimetral amb porxos d entrada i lames vertical de protecció solar. L edifici no disposa de d aigua calenta sanitària Els serveis higiènics, els sanitaris especialment la cisterna dels wc. portaran mecanismes de doble descàrrega: Tota la grifaria disposarà de mecanismes economitzadors, amb un cabdal màxim de 12l/min i mínim de 9 l/min. També totes les noves lluminàries que s instal laran seran de baix consum o del tipus Led. 1.4 DESCRIPCIÓ DELS SISTEMES DE L EDIFICI SUSTENTACIÓ DE L EDIFICI - Terreny de fonamentació Segons la informació prèvia disponible no es preveuen peculiaritats en el terreny de l emplaçament ni problemes derivats d inestabilitats, lliscaments, usos previs que hagin pogut contaminar el sòl, obstacles enterrats, modificacions prèvies de la topografia, etc. Disposem de l Estudi geotècnic del nou Edifici de l Ajuntament, que va realitzar el març de 2003, l empresa GeoServei, s.l. referència GS El tall geològic II-II, és la part de l estudi que passa per on realitzem la nova fonamentació de la part ampliada. D aquest tall geològic i de l Estudi en general, es desprèn que el subsòl està format per 4 unitats geotècniques de característiques geomecàniques diferents. 8

13 La primera capa està formada per un reble antròpic de sorra mitjana/grollera amb presencia de rajols color gris marró en un primer nivell i i gris clar en un segon nivell. La segona capa, que serà la que recolzarem la fonamentació, és la unitat geotècnica 1, que va de 1,50 m a 4,80 m de profunditat, formada per llims amb sorra fina/grollera i correspon al dipòsit al luvial quaternari. Geomecànicament es pot assimilar a un sòl granulat cohesiu tipus ML-CL de compacitat baixa. Per tant els fonament s hauran d excavar coma mínim a1,50 m. de la cota del terreny natural, substituint la totalitat de la capa de reble antròpic per un reble controlat. La càrrega admissible del terreny serà de 1,00 kg/cm2. L aigua del subsòl es troba a partir de 2 90 m de fondària. En relació al risc sísmic, l acceleració sísmica bàsica ab/g en la zona de Caldes de Malavella és inferior a 0,06 i per tant no és necessària la seva avaluació. En l excavació dels fonaments es comprovarà que s excava fins la unitat geotècnica 1, per tal d assegurar que la base de la sabata recolzi sobre l estrat resistent. - Fonamentació La fonamentació prevista de la part ampliada, respon a la tipologia de fonamentació semi profunda de formigó armat, amb sabata aïllada pel suport del mur pantalla de formigó armat, i sabata correguda pel suport de paret ceràmica de gero, amb bigues centradores que traven amb mur de maçoneria edifici existent. En aquest projecte no es preveuen excavacions ni reblerts que no siguin els propis de la fonamentació de l edifici i l execució de les soleres. El requisit de seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei, dels elements de fonamentació i contenció es satisfà segons els paràmetres establerts en el DB SE-C i que s especifiquen a l apartat MC 3.2. En el moment en que es varen fer les prospeccions per l Informe geotècnic, no es va trobar presència d aigua. però en una visita posterior es va detectar el nivell freàtic a uns 3.2m. de profunditat. El formigó emprat per les sabates armades de fonamentació serà HA-25/B/20/IIa i l acer de les armadures B 500-S SISTEMA ESTRUCTURAL L estructura de la part ampliada es composa de: - Suports verticals formats per una paret ceràmica de maó perforat tipus gero, recolzada al fonament i enrasada a nivell per rebre la llosa del sostre; i una pantalla de formigó armat de forma, característiques i entregues segons plànol e01. - Sostre coberta format per una llosa de formigó armat de cantell 25 cm, en la part central que disminueix fins a 16 cm de cantell a l extrem perimetral segons forma, característiques i armat del plànol e02 Aquest sostre respecte l edifici existent del nou Ajuntament, queda separat per una junta de dilatació amb làmina separadora de porex de 1-2 cm; i respecte l edifici existent de Cal Ferrer de la Plaça es recolza i connecta al mur de maçoneria, mitjançant passadors d acer tipus Titan G-20-0 col locats cada 75 cm, composats per una camisa fixa encastada al mur existent i per un passador lliscant ancorat i anivellat dins llosa de formigó projectada, segons detall plànol e02. Entre el mur de maçoneria i el nou sostre es col loca una làmina separadora tipus geotextil. El requisit de seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei, de l estructura es satisfà segons els paràmetres establerts en els Documents Bàsics que li són d aplicació: DB SE Seguretat estructural DB SE-AE Accions a l edificació DB SE-C Fonaments DB SE-A Acer i per l estructura de formigó en el que s estableix a la EHE-08 Instrucció de formigó estructural i pel que fa a la sismicitat en el que s estableix a la NCSE-02 Norma de construcció sismoresistent 9

14 Segons s indica en aquest mateix apartat, al punt SI 5 Intervenció dels bombers, en aquest projecte no és necessari preveure càrregues específiques per a la intervenció dels bombers SISTEMES ENVOLVENT, COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS - Envolvent i acabats exteriors L ampliació del vestíbul d entrada, es composa per: - Tancaments estructurals suport sostre, formats per un mur pantalla de formigó armat i per una paret ceràmica de gero, l acabat exterior i interior es revestirà amb planxa d acer sobre rastells metàl lics, pintat i protegit. - Tancament de Vidre fixa laminat, format per 3 vidres laminars amb càmera d'aire tipus Climalit Protect de baixa emissió i control solar, amb bastiment perimetral encastat. Aquest tancament per l exterior es col locarà un protector solar format per unes lames fixes verticals segons plànols, formades per bastidor estructural de perfil buit d'acer laminat i revestiment planxa d'acer per pintar. - Tancaments de dos portes d'entrada corredisses i automàtiques tipus Manusa o similar, amb una fulla lateral fixa i l'altre mòbil -corredissa, amb operador "Visio 125" equipada amb perfil biga, muntants laterals i fusteria model "Transparent" T20. Aquests tancaments, per l exterior, tancant els porxos es col locarà portes metàl liques, formades per 4 fulles batents plegables (2 per costat), segons mides i detall plànol fusteries, de xapa llisa, muntada sobre bastidor de estructura metàl lica tubular. - El tancament del sostre, es composa per una llosa de formigó armat amb coberta plana invertida no transitable, formada per una capa base de formigó cel lular formant pendents, Impermeabilització bicapa, aïllament tèrmic de poliestirè extruït de 8 cm de gruix; làmina separadora de poliester geotextil i capa d acabat de grava de marbre color gris fosc. La part del voladís perimetral de la coberta serà de zenc pre-patinat, formada per safates de zenc segons el sistema de junta alçada, col locada damunt d una làmina de polietilè d alta densitat fixada mecànicament sobre panell de fusta hidròfug. L entrega exterior del voladís, es realitzarà amb una canal de recollida d aigües, de xapa de zenc plegada fixada amb suport de ganxo d acer galvanitzat collat a la cara superior de la llosa. Per il luminar el vestíbul i distribuïdor de l escala general de l edifici es realitzaran dues claraboies a la coberta existent inclinada,. Aquestes claraboies es formalitzaran amb una estructura tubular, suport d un revestiment exterior i interior de xapa d acer, tenint cura de l encontre amb els vessants del teulat de teules, mitjançant col locació de perfil compost per aliatge d'alumini i zinc i làmina flexible de plom natural. El revestiment exterior de les façanes existents es troben en malt estat o sense revestir. Per restaurar aquets revestiments, en primer lloc es repicarà l arrebossat de calç i els seus junts; i es realitzarà una neteja final dels paraments amb la projecció un doll d aigua a pressió. El nou revestiment projectat estarà format per l aplicació de varies capes de morter mixt de calç apagada sistema tradicional, acabat fratessat. Els brancals, dintells i escopidors de pedra de les obertures existents de les façanes, es sanejaran i restauraran les parts malmeses amb resines, i es protegiran amb una imprimació de pintura mate incolora. Les llindes de les noves obertures exteriors seran a base de rigiditzadors de perfils laminars metàl lics soldats en la seva cara inferior al revestiment format per platines d acer negre i els brancals i escopidors de les noves obertures especificades en el plànol de fusteries, es revestiran amb planxa d acer sobre bastidor d estructura metàl lica tubular. Tots els paraments exteriors revestits amb xapa metàl lica d acer (claraboies, revestiments tancaments entrada, llindes i brancals), es protegiran i tractaran amb la formació de capa d'esmalt sintètic anticorrosiu acabat efecte forja gra fi. La fusteria exterior de les obertures existents es canviaran per fusta de pi de Flandes per pintar; premarc de pi país de 70x35 mm, marc perimetral de pi flandes per separar parets 10

15 irregulars de pedra, similar ala part rehabilitada de l oficina de informació i turisme. El pintat es realitzarà amb la preparació del suport mitjançant escatat de la seva superfície i neteja, amb la posterior formació de capa d'esmalt sintètic brillant, color a escollir. - Compartimentació i acabats interiors La compartimentació vertical interior estarà formada per: - Divisòries en la zona dels Serveis higiènics, realitzades amb envans ceràmics de 7 cm de gruix col locat amb morter de ciment M- 80. L última filada dels envans quedarà separada 1.5 cm del sostre i es reomplirà la junta amb suro o espuma de poliuretà. - La resta de paraments verticals dels nous envans de distribució de la zona dels despatxos regidories, alcaldia, magatzem sala de plens i zona escala es realitzaran amb envà d entramat autoportant sobre banda acústica, de plaques de guix laminat i llana mineral, amb envà múltiple, que entregaran fins sota forjat, deixant la corresponent junta elàstica. La compartimentació horitzontal interior estarà formada per: - El fals sostre del vestíbul d entrada, serà similar al de sostre de l Ajuntament existent, format per plaques registrables de virutes de fusta tipus Heraklith. - El sostre inclinat de la sala de plens es revestirà entre les bigues laminats de fusta amb plaques "topakustic",o similar, format per lames acanalades fonoabsorbents. - El fals sostre de la resta de zones serà pla o inclinat assenyalat en el plànol a32, serà continu i llis, format per plaques de guix laminat de 15 mm de gruix Pladur-N, cargolada a una estructura portant de perfils primaris i perfils secundaris, amb registres per instal lacions. - El fals sostre exterior del voladís de la nova entrada estarà format per plaques de fibres de ciment "Cembrit" o similar, cargolada a una estructura portant de perfils primaris anivellats. Els paviments interiors d acabat de les diferents estances de l edifici queda reflectit en el plànol a14 i a15, i exposat en l apartat 2.3 de la memòria constructiva i estarà format per: - El paviment i revestiments parets dels serveis higiènics estarà composat per el mètode de col locació en capa fina, de rajoles ceràmiques de gres de porcellana, rebudes amb adhesiu de ciment normal, amb lliscament reduït, i rejuntades amb morter tècnic per a junta mínima. - El paviment d acabat de la zona de despatxos regidories, alcaldia i tarima sala plens, serà de parquet flotant de "Kährs" o similar, format per lamel les encadellades de fusta de Jatoba Brasilia, de 15 mm d'espessor, emboetades entre sí mitjançant clips especials. La base es realitzarà amb morter de ciment autoanivellant de 2-4 cm de gruix de curat normal, abocada sobre forjat existent. Es col locarà una banda de panell rígid de poliestirè expandit de 10 mm de gruix en el perímetre, envoltant els elements verticals i en els junts estructurals. - La resta de zones interiors es realitzarà un paviment format per peces de pedra de Sant Vicens de 60x40 x2 cm de gruix, acabat flamejat + envellit; rebudes amb morter de ciment. Es deixaran juntes perimetrals en els límits amb parets i, en el seu cas, juntes de partició i juntes estructurals o de dilatació existents en el suport; rejuntat amb morter tècnic de juntes de ciment, CG1, per a junta mínima (entre 1,5 i 3 mm), amb la mateixa tonalitat de les peces. - El revestiment dels graons de l escala de forma recta, es composa dels següents elements: petjada de pedra de Sant Vicens acabat flamejat + envellit i davanter de pedra de Sant vicens acabat flamejat + envellit de 18 cm d'alçada, de 3 i 2 cm de gruix respectivament, cara i cantells mateix acabat que resta esglaó, rebut amb morter de ciment. El revestiments interiors existents formats per parets de maçoneria es netejaran, repicant l arrebossat de calç i els seus junts. I en cas necessari s acabarà netejant amb la projecció un doll d aigua a pressió. El nou revestiment projectat estarà format per l aplicació de varies capes de morter mixt de calç apagada sistema tradicional acabat final lliscat. Les llindes de les obertures reformades especificades en el plànol de fusteries, seran a base de rigiditzadors de perfils laminars metàl lics soldats en la seva cara inferior al revestiment format per platines d acer negre decapada amb imprimació antioxidant incolora. Els brancals i escopidors, es revestiran amb planxa d acer sobre bastidor d estructura metàl lica tubular. El pintat de paraments interior sobre suport de pladur es realitzarà amb capa de pintura al silicat amb textura llisa, color semblant resta de parets, acabat mate, sobre paraments horitzontals i verticals interiors. 11

16 L estructura de fusta existent de la planta pis de la sala de plens i alcaldia, que queda vista, es protegirà amb la formació de capa de vernís sintètic, per a interiors, incolor, acabat setinat SISTEMA DE CONDICIONAMENT INSTAL LACIONS I SERVEIS - Criteris generals de les instal lacions a l edifici Al tractar-se de la segona fase de rehabilitació, l edifici ja disposa de subministra d aigua, electricitat, telecomunicacions i instal lacions de sanejament. Per tant el projecte contempla la adaptació i connexió a les xarxes existents, el disseny i el dimensionat de les instal lacions interiors satisfent els requisits del CTE i de la resta de normativa que li es d aplicació, dels següents serveis i instal lacions: - Instal lacions d evacuació d aigües residuals i pluvials - Instal lacions de fontaneria i sanitaris - Instal lacions d electricitat i il luminació - Instal lacions de telecomunicacions i seguretat. - Instal lacions de Climatització - Instal lacions de Ventilació - Instal lacions de protecció contra incendi A més, la implantació de les instal lacions en l obra considera l exigència de limitar la transmissió de nivells de soroll i vibracions, en compliment de la CTE DB HR. La coberta plana existent situada damunt l Oficina de Turisme es on s ha previst situar els diferents aparells pel subministra de climatització, ventil lació i antenes; i es accessible mitjançant una escala de gat plegable a efectes de manteniment. - Evacuació d Aigües L edifici disposa de xarxes d evacuació d aigües que recull de forma separativa les aigües residuals i les pluvials, conduint-les a la xarxa separativa municipal evitant l entrada dels gasos de la instal lació als locals amb la col locació de taps hidràulics. La instal lació es dissenya de forma que garanteixi les exigències bàsiques HS-5 del CTE i d altres reglamentacions en quant a: - ventilació - traçat - dimensionat - manteniment, en les següents condicions: Ventilació Traçat Dimensionat Es disposa de sistema de ventilació que permet l evacuació dels gasos i garanteix el correcte funcionament dels tancaments hidràulics El traçat i el pendent de la instal lació faciliten l evacuació de les aigües residuals i dels residus evitant-ne la retenció. La instal lació es dimensiona per a transportar els cabals previsibles en condicions segures 12

17 Manteniment Es dissenya de forma que siguin accessible La recollida d aigües plujanes, de la coberta plana del nou volum d entrada es realitza a través de 4 nous baixant, que es conduiran mitjançant un nou conducte de PVC diàmetre 125 mm i 2% de pendent, col locat sobre llit de sorra amb reblert dels laterals degudament compactat; i es connectarà a l arqueta de registre del col lector soterrat existent que passa per la plaça de diàmetre 160 mm, segons s especifica en el plànol d instal lacions núm. La recollida dels nous serveis higiènics de la planta pis, format per 2 inodors i 2 rentamans, es connectaran mitjançant derivacions individuals, que s uniran a un ramal de desguàs que desemboqui en el baixant general existent, previst la fase I de rehabilitació de l edifici, segons queda especificat en el plànol d instal lacions núm. - Fontaneria i sanitaris La instal lació es dissenyarà de forma que garanteixi les exigències bàsiques HS-4 del CTE i d altres reglamentacions, en quant a: - qualitat de l aigua - condicions mínimes de subministrament als punts de consum (cabal i pressió) - manteniment - estalvi d aigua El projecte compleix amb l Ordenança de l Estalvi d aigua de l Ajuntament de Caldes de Malavella. Es tindrà en consideració el fet de tractar-se d un edifici catalogat. La instal lació interior serà per aigua freda. En principi la nova instal lació no disposa de cap aparell que necessiti aigua calenta sanitària. En les dues noves cambres higièniques, s instal laran en els lavabos i cisternes inodors, mecanismes reductors del cabal d aigua. Així els lavabos, disposaran de mecanismes temporitzadors amb un màxim de descàrrega de 0,5 litres d aigua. Les cisternes dels inodors i urinaris disposaran d un mecanisme que dosifiqui el consum d aigua limitant-ne la quantitat d aigua de les descàrregues. Els inodors disposaran d un sistema de doble descàrrega (6 litres descàrrega completa i 3 litres descàrrega parcial) i rètols que informin d aquests mecanismes. En l'entrada de cada local humit s'instal laran les corresponents claus de pas de local, per a cada un dels circuits. Les canonades utilitzades per a la distribució en l'interior d aigua freda seran de polietilè reticulat, de diàmetres i característiques indicades en plànols, esquemes de principi i en l apartat d instal lacions de fontaneria de la memòria constructiva. La relació total de zones humides, punts de consum i aparells sanitaris de l ampliació de la instal lació de fontaneria ha de subministrar aigua és: -Bany 1 Planta primera format per un lavabo i un inodor. -Bany 2 Planta primera format per un lavabo i un inodor -Magatzem costa sala plens format per una pila de neteja (abocador) -Pati Planta baixa amb una aixeta de reg i aigua pel pati exterior. - Baixa tensió i il luminació La instal lació elèctrica de baixa tensió es realitzarà, d acord amb el vigent Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i instruccions tècniques complementàries, de ITC-BT-01 a ITC- BT-51, aprovat pel Decret 842/2002, de 2 d agost, B.O.E. de En el nostre cas, es realitzarà un sol circuit de terra per l'edifici, principalment per limitar la tensió que amb respecte a terra poden presentar, en qualsevol moment, les masses metàl liques, assegurar l actuació de les proteccions i eliminar el risc que suposa una avaria en el material emprat. 13

18 Actualment, la potència de contractació és de 43,64kW. La instal lació actual disposa d un interruptor general de 100A de la marca Terasaki i referència S160NJ. Segons les característiques i els equips de l edificació, estimem que s hauria d ampliar la potència a 55kW per a poder donar cobertura a la totalitat de les potències que s indiquen a l apartat de càlculs elèctrics. La il luminació de les diferents zones i/o àrees de treball queda especificada en els plànols d instal lacions núm. i en l apartat d intal lacions d electricitat de la memòria constructiva, que en resum serà la que segueix : - En les zones comuns, el sistema utilitzat per a la il luminació dels espais comuns ha de garantir un nivell luminic de 150 lux. Això ho aconseguim amb el model Avior IP67 de la marca Aldabra juntament amb els aplics de paret Ypsilon Led. Alhora la particularitat de tenir un lluernari en la seva part superior ens provocarà tenir llum natural durant les hores diürnes. Aquest element es recolzarà amb uns projectors Spatio Hit- 150 FL 28 situats a la part superior i que projectaran llum verticalment. La zones d accés a l ascensor disposaran de llum permanent segons normativa per mitjà dels models Tliner 100WW. - En les àrees de treball com poden ésser els despatxos de regidoria, sala de juntes i alcaldia, s ha optat per oferir un tipus d il luminació molt funcional amb un nivel luminic en el pla de treball de 500 lux. Això ho aconseguirem amb els models Nobody de la marca Delta Light a les taules de treball combinat amb aplics de paret Ypsilon en el cas del despatx d alcaldia i jutjat de pau o bé lluminàries de sostre empotrades Reo 3033 S1 de tipus led als despatxos de regidoria, y sala de juntes. - En el cas de la sala de plens, l estratègia lumínica emprada es tracta, per mitjà de lluminàries lineals i de tipus led, d obtenir una llum constant de 500 lux mentre que a la taula de la zona de plens, es disposaràn d un projectors verticals model Coco on aconseguirem tenir llum concentrada sobre la taula d exposicions. - Climatització S'ha dissenyat una nova instal lació de climatització per a poder dotar de confort a les diferents dependències de l'edifici Administratiu i Consistorial CAL FERRER de l'ajuntament de Caldes de Malavella. Per a la climatització de les dependències de planta primera i l'accés de la planta baixa s'ha optat per un Sistema VRV de refrigerant variable. A més cal afegir que aquest sistema es caracteritza per una simplicitat d'instal lació, on no requereix sala de màquines i l'energia primària utilitzada és electricitat. El Sistema de climatització projectat VRV de refrigerant variable utilitza com a equip generador d'energia tèrmica una unitat exterior del tipus bomba de calor inverter, que es caracteritza perquè és capaç de proporcionar una potència tèrmica frigorífica de 50 KW i una potència tèrmica calorífica de 56 KW, essent el consum elèctric d'aquest equip de climatització de 15,47 KW en mode fred i 14,62 KW en mode calor. Cadascuna de les dependències a climatitzar de l'edifici CAL FERRER disposarà d'una unitat interior del tipus de conductes que s'instal laran suspeses del forjat, en l'espai delimitat per aquest i el fals sostre, en l'interior dels locals a condicionar. Els equips s'aïllaran de l'estructura de l'edifici perquè no transmetin vibracions a la mateixa per mitjà de bancades, suports de molls o de cautxú, etc., de tal forma que es compleixin les recomanacions de la norma UNE ; IN. Climatització. Suports antivibratoris. El circuit de distribució frigorífic s'ha seleccionat d'acord amb les dades de selecció facilitats pel fabricant dels equips. La canonada empleada en aquests circuits és de coure segons norma EN Les dimensions i traçats de tots els circuits queden reflectits amb detall en els plànols adjunts. 14

19 La distribució d'aire es realitzarà a través de conductes que hauran de realitzar-se d'acord amb els traçats i dimensions reflectits en plànols. En concret, la construcció de conductes seran de fibra de vidre tipus Climaver Neto. Com a criteri general els elements de difusió s'han determinat de manera que els nivells d'aire siguin els adequats perquè no es produeixin corrents molestos, i que els nivells sonors generats per ells siguin el més baixos possibles. Les unitats de tractament d aire, les unitats terminals, els elements de difusió, sistemes de control i el seu funcionament queden especificats en l apartat de climatització de la memòria constructiva i en els plànols d intal lacions núm. - Ventilació. Qualitat de l aire interior La instal lació de ventilació necessària pel condicionament de l edifici compliara amb el Real Decret 314/2006, de 17 de març, i el seu apartat HS3. Real Decret 1027/2007, de 20 de Juliol pel qual s aprova el Reglament d Instal lacions Tèrmiques en els Edificis. La determinació del nombre d'ocupants, ve donada per les dades de funcionament que ens han estat facilitats per la propietat i s'ha estimat d'acord amb el CTE on no es tenien dades. Pel manteniment d'una qualitat acceptable de l'aire en els locals ocupats, es consideren els criteris de ventilació en funció del tipus de local, indicats en el R.I.T.E., segons la seva categoria (I.T ), IDA 2 amb un cabal de 12,5 l/s per persona. L'equip instal lat és un recuperador de calor de la marca S&P model CADT-ND80H per a un cabal de m 3 /h i amb Filtres F6/F8 d'acord amb el RITE, situat a la coberta plana de l'edifici, dissenyat per a la seva instal lació exterior sobre bancada, amb unes dimensions de 2150x2150x840 mm (An x Pr x al) i amb una potència elèctrica de 2 x 2 KW 400 V100 - Protecció contra incendis L ús assimilable de l edifici és de pública concurrència, amb una part que té l ús administratiu, les condicions a complir per la seguretat de l edifici en cas d incendi, vénen determinades pel Codi Tècnic de l Edificació CTE DB-SI, i seguirà el projecte d activitat corresponent que determini la pròpia administració. Es col locaran els extintors de pols seca que es marquin en els plànols. Es col locaran en raó que des de qualsevol punt no es realitzin recorreguts superiors als 15 m. per arribar-hi. Seran de 6 Kg. y eficàcia 21A-113 B. Els extintors de CO 2 IPF-38 de 5 Kg. aniran instal lats a una altura d 1 7 m. en els punts indicats en el plànol. D acord amb el punt 2 de la Secció SU 4 del CTE, s ha previst la instal lació d un sistema d enllumenat d emergència que, en cas de fallada del sistema d enllumenat normal, subministrarà la il luminació necessària per a facilitar la visibilitat als ocupants de manera que puguin abandonar l edifici, eviti situacions de pànic i permeti la visió de les senyals indicatives de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents, segons marca la Cepreven R.T.2.- EXT. D acord al punt 3 de la Secció SI 6 del DB del CTE, i donat que es tracta d un edifici d ús pública concurrència i amb una alçada d evacuació de 15 mts, en general la resistència al foc dels elements estructurals serà, com a mínim, R-90. El recorregut d evacuació de la planta baixa, a l espai exterior segur tant de les sales d exposicions com de l Arxiu magatzem no supera els 25 m; i el recorregut de la planta pis a l espai exterior segur de la plaça, no supera els 50 m. ja que disposa de dues sortides: la sortida del nucli d escala principal pel nou vestíbul d entrada i la sortida per l escala d informació i turisme existent. Es per això que no cal sectoritzà el nucli d escala. L edifici tan sols disposa d un local de Risc Baix, situat en planta baixa, destinat a arxiu i magatzem, on els tancaments i estructura seran coma a mínim EI 90 / i la porta serà EI2 45 C5. 15

20 1.5 PRESSUPOST El conjunt de les obres projectades té un pressupost d execució material de TRES-CENTS QUARANTA-DOS MIL CINC-CENTS SEIXANTA-SET AMB CINQUANTA CÈNTIMS D EURO ( ,50 Euros), el que provoca un pressupost per contracta de QUATRE-CENTS SET-MIL SIS-CENTS CINQUANTA-CINC AMB TRENTA -DOS CÈNTIMS D EURO ( ,32 Euros); I un pressupost d execució per contracte amb iva de QUATRE-CENTS NORANTA-TRES MIL DOS-CENTS SEIXANTA-DOS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS D EURO ( ,95 Euros) Aquests pressupost queda especificat en l apartat final d Amidaments i Pressupost del projecte. 1.7 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA Segons l'article 25 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, Real Decret 1098/2001, de 12 d octubre, (BOE 26/10/01), es recomana la següent classificació del Contractista: - Grup K, Especials - Subgrups 7, Restauració de béns immobles historicoartístics. - Categoria (e). 1.8 NORMATIVA Aquest projecte compleix tota la normativa vigent que li és d aplicació, especificada en el plec de condicions d aquesta memòria. 1.6 PROGRAMA DE TREBALLS Es proposa com a termini global per la realització de les obres projectades de 10 mesos. Dit termini podrà ésser modificat ple Plec de Clàusules Econòmica Administratives que regeixi la contractació. La cadència d'execució de les obres, així com els programes de control, seran els descrits a la publicació "Execució, Inspecció i control de les Obres d'urbanització" de la Direcció General d'urbanisme Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. El Pla de Treball d execució de l obra que s ha previst és el que segueix: 16

21 PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS D'OBRA Treballs previs, Enderrocs i retirades Moviment terres, Fonaments i Estructura Façanes i Particions Cobertes Fusteries i Serralleria Revestiments i Acabats interiors Paviments i enrajolats Pintura Salubritat, sanitaris i griferia Instal lacions Fontaneria Instal lacions Climatització Instal lacions Ventilació Instal lacions Electricitat i lluminàries Instal lacions Telecomunicacions Instal lacions Seguretat i Contra incendis Instal lacions Ascensor Transport i gestió de runes Control materials i Seguretat i Salut Càrrega econòmica mensual Pec Càrrega econòmica acumulat Pec MES 1 MES 2 MES 3 MES 4 MES 5 MES 6 MES 7 MES 8 MES 9 MES , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,95 17

22 1.9 CONCLUSIÓ Es considera haver complert l'encàrrec efectuat i que el projecte està suficientment detallat per incoar els expedients necessaris fins arribar a la seva contractació, per la qual cosa es tramitarà a l'ajuntament de Caldes de Malavella per la seva aprovació, si s'escau. Girona, gener de 2015 Els Arquitectes Enric Boadas Joaquim Roura 18

23 2 Memòria Constructiva 2.1 Treballs previs i enderrocs 2.2 Sistema estructural 2.3 Sistema envolvent i d acabats exteriors 2.4 Sistema de compartimentació i acabats interiors 2.5 Sistema de condicionament, instal lacions i serveis

24

25 2.1 TREBALLS PREVIS I ENDERROCS TREBALLS PREVIS Abans de l inici de les obres es comprovaran les instal lacions i els serveis existents. Al tractar-se d un edifici amb les activitats d Oficina de Turisme i sala exposicions en funcionament, es delimitaran i separaran els accessos convenientment respecte les zones d obres que afecten la rehabilitació, tant a l interior de l edifici com l espai públic exterior. L accés a l Ajuntament actual, al quedar afectat per les obres, abans de començar i al llarg de les obres s adequarà, senyalitzarà i protegirà convenientment de manera que es permeti el seu correcte funcionament, garantint en tot moment la seguretat de les persones alienes a l obra. També abans de l inici de les obres es disposaran de les mesures de seguretat i de higiene en el treball. Es col locaran les tanques i els cartells adients; i dins l edifici existent s adequarà una part pel vestuari, magatzem d eines, farmaciola dels treballadors i s aprofitarà el servei higiènic existent MOVIMENT DE TERRES I ENDERROCS En primer lloc es farà un replanteig de la nova coberta i de la situació dels elements de suport i fonaments. Es realitzarà la demolició del paviment de les peces prefabricades de formigó, de la part de la plataforma d accés a l Ajuntament que queda afectada per les rases de fonamentació i pel nou Vestíbul d entrada. Per determinar la fondària de les rases de fonamentació i la resistència del sòl, hem utilitzat l Estudi Geotècnic que es va realitzar en la fase de construcció del nou Ajuntament, que va realitzar l empresa GeoServei, s.l. el març de 2003, Expedient GS276-03, on apareix un perfil geològic II-II que exposa clarament el subsòl de la zona on realitzem la fonamentació projectada. S excavarà tota la cap de Reble antròpic fins a trobar l unitat geològica 1, formada per llims amb sorra fina/grollera, aproximadament a 1,60 m de profunditat. Geomecànicament es pot assimilar a un sòl granular-cohesiu de compacitat baixa. Les rases, pous i riostres s excavaran a cel obert amb maquinaria convencional (giratories i retroexcavadores mixtes). Veure plànol fonaments e01 on s exposen les mides i l excavació a realitzar. Els enderrocs queden especificats en els plànols d enderroc a08 i a09, i en general consistiran en retirar i/o desmuntar fusteries de fusta existents, cobertura sostre inclinat per formació claraboies, el fals sostre i laterals de plaques de fibrociment exteriors del voladís de l Ajuntament, ampliació obertures murs maçoneria i part de la volta de fabrica del magatzem. 2.2 SISTEMA ESTRUCTURAL SUSTENTACIÓ La fonamentació prevista respon a la tipologia de fonamentació directa de formigó armat, amb sabata aïllada sota els elements estructurals verticals. Caldrà únicament assegurar que la base de la sabata recolzi sobre l estrat resistent, augmentant el gruix de la capa de formigó pobre. Des de l estrat resistent de la unitat geotècnica 1, es reomplirà amb formigó pobre HL-150/P/20 fins fins a 0,90 m del nivell del paviment d acabat. Al damunt d aquesta capa de formigó de neteja es recolzaran les sabates de formigó armat de 0,60 de cantell, de forma i especificacions tècniques segons plànol e01. 1

26 2.2.2 ESTRUCTURA A nivell estructural es realitzen dues intervencions. Una consisteix en la construcció d un porxo per connectar l Ajuntament amb l edificació objecte de la rehabilitació, i l altre és la construcció d un forjat i una escala a nivell de planta primera al seu interior. El porxo consisteix en una llosa massissa de formigó armat, de cantell 25cm a la part central de coberta acabada amb graves, i de cantell variable fins a 16cm al seu perímetre. Aquesta llosa es recolza en 3 punts: en una pantalla de formigó armat, a la paret de pedra de l edificació existent a rehabilitar mitjançant passadors lliscants i també a una paret de maó perforat a tocar de l Ajuntament. Pel que fa a la intervenció interior, es construeixen dues lloses massisses de formigó armat, una d elles com a replà de l escala i l altre a nivell de planta pis. Aquestes lloses es recolzen a les parets de pedra existents i també, una d elles, a les parets de maó perforat existents que fan de pantalles de l ascensor. Aquestes parets es reforçaran amb un perfil UPN140 als seus extrems. La nova escala està formada per una llosa inclinada de formigó armat arrencant de fonaments i recolzada a la llosa del replà. La forma, dimensions, característiques i especificacions tècniques segons plànol e NORMES QUE AFECTAN A L ESTRUCTURA Les solucions adoptades en el projecte tenen com objectiu que l'edifici disposi de les prestacions adequades per garantir els requisits bàsics de qualitat que estableix la Llei 38/99 d'ordenació de l'edificació. En compliment de l'article 1 del Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda, "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", i també en compliment de l'apartat 1.3 de l'annex del Codi Tècnic de l'edificació, es fa constar que en el projecte s'han observat les normes sobre la construcció vigents, i que aquestes estan relacionades a l'apartat de Normatives Aplicables d'aquesta memòria. ACCIONS Pel càlcul de les sol licitacions, s han considerat, com accions característiques, les establertes en el DB- SE-AE Acciones en la edificación del CTE i la norma NCSE-02. Els seus valors s inclouen en l Annex E.1. PREVENCIÓ DEL FOC En el dimensionament de les seccions s ha tingut en compte l establert pel DB-SI Seguridad en caso de incendio del CTE i la Instrucció EHE-08. TERRENY Per a l estimació de les pressions admissibles sobre el terreny i les empentes produïdes per aquest sobre els fonaments, s ha seguit l especificat pel DB-SE-C Cimientos del CTE. CIMENT Els ciments que s empraran en l execució dels elements estructurals compliran l especificat en la "Instrucción para la recepción de cementos RC-08". FORMIGÓ El disseny i el càlcul de la fonamentació i l estructura s ajusten en tot moment a allò establert a la instrucció EHE-08, i la seva construcció es realitzarà d acord amb l especificat de la norma. ACER LAMINAT L acer laminat especificat en aquesta estructura compleix el que determina el DB-SE-A Acero del CTE. El disseny i el càlcul dels elements s ajusten en tot moment a l establert en l esmentat DB, així com l execució de la seva construcció. 2

27 MURS DE FÀBRICA DE PEDRA Les comprovacions dels murs de paredat ordinari existents compleixen l especificat en el DB SE-F Fábrica del CTE. Allà es proposa la manera de calcular la resistència a l esforç tallant de la fàbrica en general, que es basa en la seva resistència a la compressió. Aquesta és una dada que no dóna cap norma, i que s ha extret del capítol Rehabilitación de obras de fábrica del professor Javier Lahuerta Vargas, inclòs en el llibre CURSO DE REHABILITACIÓN -5. LA ESTRUCTURA, editat pel COAM, amb ISBN X MÈTODES DE CÀLCUL FORMIGÓ ARMAT La determinació de les sol.licitacions s ha realitzat segons els principis de la Mecànica Racional, complementats per les teories clàssiques de la Resistència de Materials i de l Elasticitat. D acord amb la Norma EHE-08 (Cap.II), el procés general de càlcul emprat és el dels "estats límit", en el que es tracta de reduir a un valor suficientment baix la probabilitat de que s assoleixin aquells estats límits que posen l estructura fora de servei. Les comprovacions dels estats límit últims (equilibri, esgotament o trencament, inestabilitat o pandeig i fatiga) es realitzen per a cada hipòtesi de càrrega, amb accions majorades i propietats resistents dels materials minorades, mitjançant una sèrie de coeficients de seguretat. Les comprovacions dels estats límit de servei (fissuració, deformacions i vibracions) es realitzen per a cada hipòtesi de càrrega amb accions de servei (sense majorar) i propietats resistents dels materials de servei (sense minorar). Les comprovacions dels estats límits de durabilitat (accions físiques o químiques) es realitzen per a cada hipòtesi per accions diferents a les càrregues i accions de l anàlisi estructural. S han tingut en compte totes les consideracions relatives a la durabilitat (Art. 8.2 i 37 de la EHE-08). ACER LAMINAT D acord amb el DB-SE-A Acero del CTE, la determinació de les tensions i les deformacions, i les comprovacions de l estabilitat estàtica i elàstica de l estructura, s han realitzat seguint els principis de la Mecànica Racional, complementats per les teories clàssiques de la Resistència de Materials i de l Elasticitat, encara que admetent-se ocasionalment estats plàstics locals. Emprant aquests mètodes de càlcul, suposant l estructura sotmesa a les accions de càlcul d acord amb el DB-SE Seguridad Estructural del CTE i escollint en cada cas la combinació d accions més desfavorable, s ha comprovat que el conjunt estructural i cadascun dels seus elements són estàticament estables, i les tensions així calculades no sobrepassen les condicions d esgotament fixades en el DB-SE-A del CTE. En el càlcul dels elements comprimits s ha tingut en compte el vinclament. També s ha comprovat que, sotmesa l estructura a les accions característiques de servei (coeficient de ponderació igual a 1) i escollint els casos de combinacions d accions més desfavorables, no es sobrepassen les deformacions màximes admissibles. MURS DE PAREDAT ORDINARI D acord amb el DB-SE-F Fábrica del CTE, el càlcul de les sol licitacions s ha realitzat per els mètodes generals de la Resistència de Materials. Per a cada element s ha comprovat que la tensió ponderada general resultant, i la tensió ponderada local en les àrees de recolzaments, no superen la Resistència de Càlcul especificada en el llibre Curso de Rehabilitación. La Estructura editat pel COAM i segons l article de Javier Lahuerta Vargas. A més a més, s han realitzat les comprovacions relatives a l estabilitat del conjunt tenint en compte els esforços horitzontals, i en el càlcul de la fonamentació s han considerat les excentricitats de les càrregues produïdes per aquest tipus d esforços. 3

28 - CÀLCULS PER ORDINADOR El càlcul dels esforços i dimensionament d'elements de l'estructura s'ha realitzat mitjançant un càlcul matricial espacial per ordinador tipus PC Compatible Pentium: SOFTWARE UTILITZAT Part calculada Nom programa Versió / Data Estructura Formigó Armat CypeCad 2015.d Octubre 2015 Empresa distribuïdora Cype Ingenieros, SA Nº llicència El llistat de les entrades de dades del programa i els seus resultats, en cas de que es necessitin es facilitarem mitjançant el medi que es desitgi ACCIONS ADOPTADES EN EL CÀLCUL - ACCIONS GRAVITATÒRIES CÀRREGUES MORTES I SOBRECÀRREGUES (DB-SE-AE) ÚS O ZONA DE L EDIFICI Llosa porxo (H=25cm) CÀRREGUES SUPERFICIALS en kn/m 2 Llosa porxo (H=25-16cm) Pes propi del forjat Paviments i revestiments o Cobertes Sobrecàrrega d envans Sobrecàrrega d ús/neu Total Superficial CÀRREGA Lloses interiors escala i ascensor - ACCIONS DEL VENT L acció de vent afecta únicament a l estructura exterior. ACCIÓ DE VENT (DB-SE-AE) Pressió dinàmica del vent q b (kn/m 2 ) Grau d aspresa de l entorn Esveltesa en el pla paral lel al vent 0,52 IV En X = 0,30 En Y = 0,18 Coeficient Eòlic de pressió, c p 0,70 0,70 Coeficient Eòlic de succió, c s -0,32-0,30 - ACCIONS TÈRMIQUES I REOLÒGIQUES D acord amb el DB-SE-AE del CTE, aquestes accions no s han tingut en compte donades les dimensions de l edifici. 4

29 - ACCIONS SISMIQUES. (Segons Norma NCSE-02) Segons els criteris d aplicació de la Norma, no cal tenir en compte les accions sísmiques. - TERRENY DE FONAMENT Per determinar les característiques del sòl s ha consultat l estudi geotècnic realitzat l any 2003 per a la construcció de l Ajuntament, ja que es tracta del mateix emplaçament. Aquest estudi es va basar amb un reconeixement del terreny a partir de 4 punts d estudi, 3 cales i 1 prova contínua de penetració, fins a una profunditat màxima de 4.90 m, i revela l existència de les següents capes: Ut.0 Reblert antròpic. De 1.50 a 4.80 m de gruix. Ut.1 Llims amb sorra fina/grollera. De 1.50/4.80 a 2.90/3.60 m (cales 1 i 3) Ut.2 Argila amb quelcom de sorra. De a m (cales 2 i 3) Ut.3 Sorra amb fragments de granit alteral. De a m Ut.4 Granit. A partir dels m. El geotècnic considera com a possibilitat idònia la fonamentació mitjançant llosa a la capa Ut.1 i 2, a través d una millora del terreny. Tanmateix, per aquest cas, al tractar-se de sabates puntuals, s utilitzarà una capa de neteja de més gruix per arribar a l estrat resistent. - càrrega admissible: 1,0 kg/cm 2 - COMBINACIONS d ACCIONS EN ESTATS LÍMITS ÙLTIMS Els elements resistents s han calculat tenint en compte les sol licitacions corresponents a les combinacions d accions més desfavorables. - FORMIGÓ ARMAT (EHE-08) Situacions persistents o transitòries j1 G,j G k,j p P Situacions extraordinàries j1 G,j G k,j Acció sísmica j1 G k,j P A d p P A i1 Q,1 d 2,i Q Q k,1 Q,1 k,i i1 1,1 Q,i Q k,1 0,i Q i1 On: G k,j Valor característic de les accions permanents. P Valor de l acció de pretesat. Q k,1 k,i Q,i 2,i Q Valor característic de l acció variable determinant. 0,i Q k,i Valor representatiu de combinació de les accions variables. 1,1 Q k,1 Valor representatiu freqüent de l acció variable determinant. 2,i Q k,i Valor representatiu quasi-permanent de les accions variables. A d Valor de càlcul de l acció extraordinària o sísmica k,i 5

30 - COMBINACIONS d ACCIONS EN ESTATS LÍMITS DE SERVEIS Els elements resistents s han calculat tenint en compte les sol licitacions corresponents a les combinacions d accions més desfavorables. - FORMIGÓ ARMAT (EHE-08) Accions de curta duració que puguin resultar irreversibles: j1 G k,j P Q k,1 i1 0,i Q Accions de curta duració que puguin resultar reversibles: j1 G k,j P 1,1 Q k,1 Accions de llarga duració: j1 G k,j P i1 2,i Q k,i i1 k,i 2,i Q k,i CARACTERÍSTQUES DELS MATERIALS EMPRATS Els materials que s utilitzaran a l estructura i les seves característiques més importants, així com els nivells de control previstos i els coeficients de seguretat corresponents, són els que s expressen en el següent quadre: (EHE-08) QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES FORMIGÓ Pilars ELEMENTS DE FORMIGÓ ARMAT Tipificació Resistència Característica als 28 dies: f ck (N/mm 2 ) HA- 25/B/20/IIa 25 Tipus de ciment (RC-08) CEM II 42,5 R UNE-EN 197-1:2000 Tipus d ambient (agressivitat) Màxima relació aigua/ciment (A/C) Quantitat mínima de ciment (kp/m 3 ) IIa Tamany màx. de l àrid (mm) 10 Consistència del formigó Assentament Con d Abrams (cm) Sistema de compactació TOVA 6 9 vibrat Coeficient de Minoració c 1.5 Resistència de càlcul del formigó: f cd (N/mm 2 )

31 ACER ARMADURES Barres Designació Límit Elàstic (N/mm 2 ) B 500 S 500 Coeficient de Minoració s 1.15 Resistència de càlcul de l acer (barres): f yd (N/mm 2 ) Malles electrosoldades OBSERVACIONS: Designació Límit Elàstic (N/mm 2 ) 435 (400 en pilars, estreps bigues i tirants) B 500T 500 Els desencofrants utilitzats seran d origen vegetal. (DB-SE-A) QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES ELEMENTS ESTRUCTURALS D ACER Perfils UPN ELEMENTS D ACER LAMINAT Acer Perfils en Classe Designació i S 275 JR Límit Elàstic (N/mm 2 ) 275 Acer Xapes en Classe Designació i S 275 JR Límit Elàstic (N/mm 2 ) 275 ELEMENTS BUITS D ACER Acer en Perfils Classe i Designació Límit Elàstic (N/mm 2 ) S 275 JR 275 UNIONS ENTRE ELEMENTS Sistema Designació i Soldadures Amb elèctrodes amb revestiment bàsic Cargols Alta Resistència Classe 10.9 Perns Cargols o OBSERVACIONS: 7

32 (DB-SE-F) QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES MURS DE FÀBRICA DE MAÓ Recolzamen t PORXO MAONS Tipus de maons (RL-88) Resistència a compressió (N/mm 2 ) Calat (gero) 15 MORTERS Tipus de ciment (RC-03) CEM II 42,5 UNE-EN 197-1:2000 Additius - Tipus de morter Resistència a compressió (N/mm 2 ) Junts prims Ordinari M7,5 7,5 No MURS Classe de mur Tipus de paredat Tipus (agressivitat) d ambient Resistència característica a la compressió de la fàbrica (N/mm 2 ) Categoria d execució Categoria de control de fabricació Resistència càlcul de la fàbrica (N/mm 2 ) Aparellat a trencajunt IIa 5 B II 2 OBSERVACIONS: (DB-SE-F) QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES MURS DE FÀBRICA DE PEDRA MURS EXISTENTS TIPUS PEDRA Classe DE Resistència a compressió (kp/cm 2 ) Dura > 1000 MORTERS Tipus de morter M-5 MURS Tipus de paredat Resistència de càlcul de la fàbrica (kp/cm 2 ) ordinari 12 OBSERVACIONS: 8

33 El nivell de control serà: Resistència del formigó: Execució: ESTADÍSTIC. NORMAL Coeficients parcials de seguretat dels materials per Estats Límit Últims (*) Situació de projecte Formigó γc Acer d armar γs Persistent o transitòria Accidental (*) Aquests valors dels coeficients parcials de seguretat del formigó i de l acer corresponen a les desviacions geomètriques màximes definides en el punt pel cas de l acer i en el 5.3.d) pel cas de les seccions de formigó de l Annex 11 de la EHE-08 Coeficients parcials de seguretat pels Estats Límit de Servei Formigó γc Acer γs Acer laminat: acer EN S275 JR coeficient de seguretat del material: γm1 = ASSAIGS A REALITZAR Quedan especificats en el plec de condicions de la memòria (JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88) -ASSENTAMENTS ADMISSIBLES I LÍMITS DE DEFORMACIÓ ASSENTAMENTS ADMISSIBLES ALS FONAMENTS D acord amb el DB-SE-C Cimientos del CTE, en funció del tipus d estructura i basant-se en la distorsió angular (assentament diferencial entre dos punts dividit per la distància que els separa), considerem com a valor límit dels assentaments 1/500. En aquesta estructura s ha comprovat que els assentaments no sobrepassen el límit. LÍMITS DE DEFORMACIÓ DE L ESTRUCTURA El càlcul de les deformacions s ha realitzat per a condicions de servei, utilitzant les combinacions d accions corresponents a l aptitud al servei, segons la Instrucció EHE pels elements de formigó i el DB- SE del CTE per a la resta de materials. Formigó armat Pel càlcul de les fletxes dels elements sotmesos a flexió, s han tingut en compte tant les deformacions instantànies com les diferides, i s han considerat els moments d inèrcia equivalents de les seccions fissurades. El cantell dels forjats es superior al mínim proposat per Art de la Norma EHE-08 per tal de no comprovar fletxes per les condiciones de disseny, materials i càrrega que els hi corresponen. Els límits de deformació vertical (fletxes) de les bigues i dels forjats, establerts per a assegurar la compatibilitat de deformacions dels diferents elements estructurals i constructius, són els que s assenyalen en el quadre que s inclou a continuació: - Mòdul de deformació del formigó pel càlcul d'esforços, fletxes i deformacions instantànies: HA-25 E cm f cm N / mm 2 (a l edat de 28 dies) 9

34 FLETXES MÀXIMES RELATIVES I ABSOLUTES PER ELEMENTS DE FORMIGÓ ARMAT Estructura no solidària amb altres elements FLETXES TOTALS MÀXIMES EDIFICIS NORMALS /L<1/250 i L/500+1cm /L<1/400 Estructura solidària amb altres elements FLETXES ACTIVES MÀXIMES Limitacions de les fletxes relatives dels sostres i de la coberta: Quan es consideri la integritat dels elements constructius o la compatibilitat entre la estructura i els elements constructius, s admet que l estructura horitzontal és suficientment rígida si, les deformacions acumulades dels elements des de el moment de la posada en obra (fletxa activa) compleixen: Sostres amb envans fràgils o paviments rígids sense junts L/500 Sostres amb envans ordinaris o paviments rígids amb junts L/400 Resta de casos L/300 Quan es consideri el confort dels usuaris o les vibracions de l estructura horitzontal, aquesta és suficientment rígida quan considerant només les accions de curta duració, la fletxa relativa és menor que L/350. Quan es consideri l aspecte estètic o l aspecte de l obra, l estructura horitzontal és suficientment rígida quan, considerant qualsevol combinació d accions quasi-permanents, la fletxa relativa és menor que L/300. Limitacions dels desplaçaments horitzontals: Desplom total < 1/500 de l alçada total de l edifici Desplom local < 1/250 de l alçada de la planta en qualsevol d elles Recobriment per Durabilitat i Resistència al foc El recobriment de formigó és la distància entre la superfície exterior de l armadura (incloent cèrcols i estreps) i la superfície de formigó més propera. El recobriment mínim d una armadura és el que s ha de complir en qualsevol punt. Per garantir aquests valors mínims, es prescriu en projecte el recobriment nominal que és el que queda reflectit en els plànols i el que servirà per definir els separadors. A continuació s especifiquen els recobriments nominals en funció del període de vida útil de l estructura de 50 anys, del tipus d ambient i/o de la resistència al foc necessària dels diferents elements estructurals. Aquests valors dels recobriments corresponen a formigó elaborat amb ciment CEM II o amb altres tipus de ciment o amb adicions i per un control d execució normal. - Fonaments Classe d exposició: IIa Bigues de trava i centradores: - Sobre 10 cm de formigó de neteja r nom = 30 mm - Cares laterals formigonades contra el terreny, r nom = 80 mm - Cares laterals encofrades en contacte amb el terreny, r nom = 30 mm 10

35 - Estructura Lloses massisses de formigó armat Rec = 30 mm Classe d exposició: I (interior) IIa (exterior) Exigències de foc: R60 - Gruix mínim de la llosa: 80 mm. COMPLEIX (llosa mínima 160 mm.) - Distància mínima equivalent a l eix de l armadura: am = 20 mm. COMPLEIX (distància mínima 35 mm.) Exigència de durabilitat: vida útil 50 anys - Recobriment mínim: 20 mm. - Marge de recobriment: 10 mm. - Així doncs, el recobriment nominal per durabilitat ha de ser 30 mm, que és el valor adoptat en projecte. Pantalla de formigó armat Rec = 30 mm Classe d exposició: I (interior) Exigències de foc: R60 - Espessor mínim: 140 mm. COMPLEIX (pantalla de 250 mm.) - Distància mínima equivalent a l eix de l armadura: am = 15 mm. COMPLEIX (distància mínima 36 mm.) Exigència de durabilitat: vida útil 50 anys - Recobriment mínim: 20 mm. - Marge de recobriment: 10 mm. - Així doncs, el recobriment nominal per durabilitat ha de ser 30 mm, que és el valor adoptat en projecte. Pilars i bigues d acer laminat Exigències de foc: R60 -Els perfils metàl lics es protegiran per garantir una resistència al foc de 60 minuts. 2.3 SISTEMES ENVOLVENT I D ACABATS EXTERIORS TANCAMENTS EXTERIORS Els tancaments exteriors, de la part de l ampliació vestíbul entrada control, estaran formats: - Folrat de tancament del mur estructural de formigó, amb revestiment exterior de planxa d acer de 2 mm, sobre rastells metàl lics Tr 50x25x2, pintat amb esmalt anticorrosiu. El folrat d aquest mur per la seva cara interior també serà de planxa d acer de 2mm. sense calamina i es realitzarà sobre estructura tubular TR 100x50x2 mm, amb aïllament tèrmic a base de placa rígida de poliestirè extruït de gruix 10 cm. 11

36 - Folrat de tancament paret ceràmica estructural, amb revestiment exterior de planxa d acer de 2 mm, de gruix sense calamina, muntada damunt bastidor tubular de tubs quadrats de perfil buit d'acer laminat en fred de TR 50x50x2 mm i TR 100x50x2 mm per suport guia, collats a paret ceràmica, pintat amb esmalt anticorrosiu. - Folrat tancament entrega amb edifici existent, format per planxa d'acer negre sense calamina de 2 mm. de gruix muntada damunt estructura tubular tancament de tubs quadrats de perfil buit d'acer laminat en fred de TR 160x80x2 mm, segons plànol a31, amb aïllament tèrmic a base de 2 plaques rígides de poliestirè extruït 8 cm de gruix cada placa. Gruix total 16 cm. - La resta de tancaments son de vidre fixa i portes corredisses de vidre, exposats a l apartat 5 de fusteria exterior d aquesta memòria i en els plànols de fusteria. - Com a protector solar del tancament de vidre fixa, es construiran unes lames fixes verticals de 2600x750x80 mm, segons plànols, formades per bastidor estructural de tub quadrat de perfil buit d'acer laminat en fred de 70x70x4 mm, per revestiment planxa d'acer negre sense calamina de 2 mm. de gruix, per pintat amb esmalt anticorrosiu tipus Oxiron forja color gris fosc COBERTES Aquesta coberta en quan a materials, impermeabilitzacions, entregues i detalls constructius compliran amb el CTE en front la humitat, en concret amb el DB-HS1. La coberta de l ampliació del vestíbul entrada control, es composa: - De la part habitable, delimitada respecte voladís perimetral per una monteia de paret ceràmica de totxana de 14 cm d amplada, formada per una coberta invertida no transitable composada per una capa base de formigó cel lular formant pendents, reglejada acabat arremolinat, amb junta de porex en l entrega amb les parets perimetrals de 2 cm; Impermeabilització bicapa amb làmines de betum modificat Glasdan 30P i Estardan 30P; aïllament tèrmic de plaques encadellades de poliestirè extruït de 125x60 cm i 8 cm de gruix; làmina separadora de poliester geotextil 150gr/m²; i capa d acabat de grava de marbre color gris fosc, de còdol de 16 a 32 mm de diàmetre, exempta de fins, estesa amb un espessor medi de 8-10 cm. (Veure detall plànol a23). La recollida d aigües d aquesta part de coberta es realitzarà mitjançant 2 baixants formats per calderetes de PVC rígid extensible D-110, preparades per instal lar amb la tela impermeabilitzant, i connectades als baixants interiors. L entrega d aquesta part de coberta amb el tancament de la façana existent i de la paret monteia, es realitzarà amb una peça de remat de zenc de 0,7 mm de gruix fixada amb cordó adhesiu elàstic Sikabond AT-Metal o similar, sobre xapa de recolzament d acer galvanitzat de 2 mm de gruix, 10 cm d amplada col locada cada 60 cm collada a l obra amb cargols cabota cònica. Les diferents entregues queden especificades en el plànol de detalls constructius núm. a23 i a24. - De la part del voladís perimetral, la coberta serà de zenc pre-patinat gris fosc damunt llosa en pendent del 6%, formada per una làmina de polietilè amb nòduls de 8 mm d'alçada fixada mecànicament sobre el panell; Cobertura composta per safata d'alumini, acabat natural, de 0,7 mm d'espessor, fabricada segons el sistema de junta alçada de 25 mm d'altura, a partir de material en banda de 650 mm de desenvolupament i 580 mm entre eixos, col locada damunt d una làmina de polietilè d alta densitat PEHD amb nòduls de 8 mm d alçada tipus Drentex protect 50, fixada mecànicament sobre panell MDF hidròfug de 16 mm de gruix col locat sobre rastells de pi ancorats a la llosa de formigó de la coberta. L entrega exterior del voladís, es formarà una canal de recollida d aigües, enrasada al mateix nivell de la llosa de formigó, de xapa de zenc plegada de 18x14 cm i 0,8 mm de gruix, fixada amb suport de ganxo d acer galvanitzat de 2 mm. collat a la cara superior de la llosa, que desaiguarà mitjançant un baixant rodó d acer galvanitzat D-125, que es conduiran al col lector pluvial existent. Les diferents entregues queden especificades en el plànol de detalls constructius núm

37 La coberta general de l edifici de Cal Ferrer es troba totalment rehabilitada. Es va realitzar en la primera fase de consolidació de l edifici. Es composa de diferents volums amb varies cobertes inclinades a dues aigües, amb una pendent del 32% i amb cobertura de teula àrab envellida. Disposa de canals interiors de recollida d aigües en els canvis de vessants. Dins el conjunt de la coberta de l edifici trobem un rectangle de 6 x 7 m. de coberta plana invertida no transitable acabat amb grava de marbre color gris, situada damunt la planta pis de l oficina de turisme, amb accés mitjançant una escala de gat plegable, pel manteniment de la pròpia coberta i de les instal lacions de clima i ventil lació existents, dels espais en funcionament de l oficina de Turisme i sala d exposicions. Aquesta coberta en l actualitat dona problemes d humitat en les façanes i en la oficina de turisme. La fase final de rehabilitació que presentem, es realitzarà una nova instal lació completa de clima i ventil lació de tot l edifici, pel que la maquinària situada en aquesta coberta plana es modificarà, així com els conductes d entrada i sortida respecte la maquinària interior. Això comportarà refer tota la coberta i millorar la seva estanquitat, amb una nova impermeabilització cuidant les entregues amb els diferents paraments. Per rehabilitar aquesta coberta plana es seguirà els paràmetres i detalls constructius exposats en l apartat de la coberta del vestíbul de l entrada -control de la part habitable. També es realitzaran dues claraboies per il luminar el vestíbul i distribuïdor de l escala general de l edifici. Això comporta realitzar dos forats a la coberta de 280 x 65 cm sense tocar l estructura, aprofitant l entrebigat. Aquestes claraboies es formalitzaran amb una estructura tubular, suport d un revestiment interior de xapa ancorada a la estructura de fusta existent, exposada en l apartat 5 de fusteria exterior d aquesta memòria. L encontre dels vessants de teulat de teules, amb parament vertical amb claraboia es realitzarà mitjançant col locació de perfil compost per aliatge d'alumini i zinc i làmina flexible de plom natural d'1 mm de gruix, amb un extrem allotjat en la regata practicada en el parament i l'altre recolzat en les teules de la vessant, encavallant 50 mm com a mínim. Veure detalls constructius del plànol a FUSTERIA EXTERIOR Les obertures exteriors queden especificats en els plànols de fusteria núm. a27, a28 i a29 Amb caràcter general, segons el material i la seva tipologia, es classifiquen en: -Portes corredisses de vidre automàtiques zona entrada-control, seran del tipus Manusa -Fusteria exterior obertures de fusta de pi de Flandes per pintar; premarc de pi país de 70x35 mm, marc perimetral de pi flandes per separar parets irregulars de pedra, tapajunts interiors massissos de 70x15 mm; ferratges de penjar i de tancament de llautó. L envidrament d aquestes obertures serà amb vidres tipus climalit, format per vidre exterior de baixa emissió tèrmica de 6 mm, cambra d'aire deshidratada amb perfil separador d'alumini i doble segellat perimetral, de 12 mm, i vidre interior Float incolor de 6 mm d'espessor, fixada sobre fusteria amb sola mitjançant falques de recolzament perimetrals i laterals, segellat en fred amb silicona sintètica incolora, compatible amb el material suport. -Portes d'entrada corredisses i automàtiques tipus Manusa o similar, amb una fulla lateral fixa i l'altre mòbil -corredissa, amb operador "Visio 125" equipada amb perfil biga, muntants laterals i fusteria model "Transparent" T20 (75 mm). Els vidres seran securit de 12 mm. Els automatismes i unitat de control amb sistema d'obertura en cas d'incendi. -El tancament de Vidre de l entrada serà fixa laminat de 2600x4650 mm, format per 3 vidres laminars amb càmera d'aire tipus Climalit Protect amb Planistar 4+4/12/4+4 de baixa emisió i control solar, amb bastiment perimetral encastat format per perfils omega d'acer a paviment i sostre amb garres de fixació. Els junts verticals entre vidres aniran sellades sense perfilaria, i el segellat perimetral de junts per mitjans d'un cordó de silicona neutra. 13

38 Portes tanca entrada metàl lica, formada per 4 fulles batents plegables (2 per costat), segons mides i detall plànol fusteries, de xapa llisa de 2 mm d'espessor, muntada sobre bastidor de estructura metàl lica tubular TC amb potes d'agafament, frontisses i pany. Portarà un tractament anticorrosiu i imprimació d'òxid de ferro especificat en l apartat de pintura. Per donar llum a l escala s ha previst la formació de dues Claraboies damunt coberta inclinada de teula àrab, de 295x80 cm, segons detall plànol a22, composada per: estructura de perfils tubulars 80x50x2 mm i 50x50x2 mm, suport revestiment perimetral de xapa interior d'acer negre sense calamina de 3 mm. d'espessor i xapa perimetral exterior de 2 mm d'espessor; acabat pintat amb Oxirón forja color negre, amb aïllament tèrmic entre xapes de plaques encadellades de poliestirè extruït de 8 cm. L entrega amb la coberta inclinada es realitzarà amb perfils d acer L 70.8 soldat xapa exterior claraboia i collat sobre panells coberta existent, projectat d espuma de poliuretà i banda ajustable d aliatge d alumini i zenc i làmina flexible de plom d 1 mm de gruix i reblert amb projecció d'escuma de poliuretà entregues amb teula. L envidrament superior estarà format per vidre exterior de seguretat Multipact de 6+6 mm amb control solar, cambra d'aire deshidratada amb perfil separador d'alumini i doble segellat perimetral de 12 mm, i vidre interior de seguretat Multipact i baixa emissió tèrmica Neutralux de 6+6 mm d'espessor, fixada sobre fusteria amb sola mitjançant falques de recolzament perimetrals i laterals, segellat en fred amb silicona Sikasil WS-305-N "SIKA"; portarà aletes de ventilació amb filtre d'aire, marc i fulla amb doble junta d'hermeticitat REVESTIMENTS EXTERIORS I PINTURA El revestiment de les façanes existents es troben en malt estat o sense revestir. En concret la façana de la plaça de l Ajuntament, formada per un arrebossat de calç tradicional, el revestiment està molt deteriorat. La part de façana de la Carretera Llagostera i la que dona al nou Ajuntament, es troba amb la pedra vista de la parets de maçoneria, sense netejar i amb junts entre pedres de restes d arrebossat de calç. La part de façana de l oficina de turisme i una obertura apaïsada de la planta pis es troba restaurada i acabada. Per restaurar aquets revestiments, en primer lloc es repicarà l arrebossat de calç i els seus junts; i es realitzarà una neteja final dels paraments amb la projecció un doll d aigua a pressió. El nou revestiment projectat estarà format per l aplicació de varies capes de morter mixt de calç apagada sistema tradicional. El procés d execució a seguir serà: - Esquerdaixat, reomplint els buits dels junts de pedra dels murs netejats, per tot seguit adreçat i reglejat d una o varies capa base de diferents gruixos, de morter mixt preparat a peu d obra, a base de la barreja en bidons, de calç apagada, calç grassa en pasta (reposada), coloració amb pigments minerals inorgànics en pols solida a la llum i a la pròpia calç (color a determinar en obra amb mostres in situ) i àrid de pols de marbre de 2mm de gruix màxim. - Formació de l acabat final d un capa de 3 a 7 mm de gruix, d estuc fi de morter mixt preparat a peu d obra, a base de calç apagada, calç grassa en pasta (reposada), coloració amb pigments minerals inorgànics en pols solida a la llum i a la pròpia calç (color a determinar en obra amb mostres in situ) i àrid de pols de marbre de 2 mm de gruix màxim, aplicat en dues capes d estuc de calç rebregada, acabat final fratessat. Al tractar-se d un revestiment artesanal, que s aplica damunt paraments irregulars i desiguals, el realitzarà una empresa especialitzada que garanteixi la seva execució, amb el vist i plau de la direcció facultativa. Els brancals, dintells i escopidors de pedra de les obertures existents de les façanes, es sanejaran i restauraran les parts malmeses amb resines, i es protegiran amb una imprimació de pintura mate incolora. Les llindes de les noves obertures exteriors seran a base de 2 rigiditzadors HEB-100 soldats en la seva cara inferior al revestiment format per platines d acer negre de 15 mm d espessor i ample variable segons ample mur, decapada amb imprimació antioxidant incolora. Segons detalls plànol de fusteria a29. 14

39 Els brancals i escopidors de les noves obertures i els especificats en el plànol de fusteries, es revestiran amb planxa d acer de 1,5 mm sobre bastidor d estructura metàl lica tubular TR de 40x20x1,5. Els brancals exteriors de l obertura allargada existent de primer pis, de superfície de ferro o acer es protegiran i tractaran amb la formació de capa d'esmalt sintètic, color a escollir semblant pintat paraments existents, acabat brillant, mitjançant aplicació de dues mans d'imprimació anticorrosiva, com fixador de superfície i protector antioxidant i dues mans d'acabat amb esmalt sintètic a base de resines; previ neteja i preparació de la superfície a pintar, mitjançant mètodes manuals fins a deixar-la exempta de greixos. La resta de paraments exteriors revestits amb xapa metàl lica d acer (claraboia, vestíbul entrada i emmarcat noves obertures) es protegiran, amb esmalt sintètic anticorrosiu amb pigments laminars, acabat efecte forja gra fi, color verd Cadaqués o negre fum, de la carta Metalox de la cas M.Vic, mitjançant aplicació de dues mans d'imprimació anticorrosiva, com fixador de superfície i protector antioxidant, i dues mans d'acabat amb esmalt sintètic a base de resines. Inclús neteja i preparació de la superfície a pintar, mitjançant mètodes manuals fins a deixar-la exempta de greixos, Els brancals, ampits, dovelles i elements de pedra natural de les obertures es netejaran, i repararan les fissures i/o parts degradades de la pedra amb resines específiques, neteja manual de parament de façana amb presència de brutícia, grasses o pols mitjançant l'aplicació de detergent alcalí, fins a la seva total eliminació deixant la superfície preparada per impregnació aquosa, incolora, hidròfuga, a base d'una barreja de silà i siloxà, amb una profunditat mitja de penetració de 3 mm, aplicada amb brotxa, corró o pistola de baixa pressió. 2.4 SISTEMES DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS INTERIORS TANCAMENTS, DIVISORIES I FALS SOSTRES INTERIORS Els sistemes d envolvent s adapten en lo possible a les diferents exigències bàsiques mitjançant el compliment dels Documents Bàsics del CTE. Les parets divisòries interiors de la zona dels Serveis higiènics, es formaran amb envans ceràmics de 7 cm de gruix amb supermaó de doble forat de 50x20x7 col.locat amb morter de ciment M- 80. L última filada dels envans quedarà separada 1.5 cm del sostre i es reomplirà la junta amb suro o espuma de poliuretà. La resta de paraments verticals dels nous envans de distribució de la zona dels despatxos regidories, alcaldia, magatzem sala de plens i zona escala entregaran sota forjat i es realitzaran amb envà d entramat autoportant sobre banda acústica, de plaques de guix laminat i llana mineral, amb envà múltiple, ( ), composta per una estructura autoportant de perfils metàl lics d'acer galvanitzat de 48 mm d'amplada formada per muntants (elements verticals) i canals (elements horitzontals), amb una separació entre muntants de 600 mm; a cada costat de la qual es cargolen dues plaques de guix laminat de 15 mm i aïllament de plafó semirígit i lleuger de llana de roca volcànica "Rocckwool" o similar, de 45 mm d'espessor, col locat a l'ànima. L entrega amb el paviment es col locarà un entornpeu d'alumini anoditzat "Pladeyeso 45x13", de 45 mm d'alçada, color plata per col locar sota plaques envans de guix laminat. Un cop passades les instal lacions pel sostre, es formarà un cel-ràs horitzontal i/o inclinat i de materials diferents segons les diferents zones, especificat en el plànol a32, que tot seguit especifiquem: 15

40 -El fals sostre exterior del voladís de la nova entrada estarà format per plaques de fibres de ciment "Cembrit" o similar, de 12,5x1200x900 mm, cargolada a una estructura portant de perfils primaris. -El fals sostre del vestíbul d entrada, serà similar al de sostre de l Ajuntament existent, format per plaques registrables de virutes de fusta tipus Heraklith, suspesa del sostre mitjançant guies omega galvanitzades vistes i perfils primaris F530 "PLACO". -El sostre inclinat de la sala de plens es revestirà entre les bigues laminats de fusta amb plaques "topakustic",o similar, format per lames acanalades fonoabsorbents, proveïda d'un vel de fibra de vidre en el seu dors, suspesa mitjançant guies omega rail metàliques 3000x18x26 mm cada 600 mm clipades sistema encadellat. -El fals sostre de la zona dels despatxos regidories i serveis higiènics, serà pla, continu i llis, format per una placa de guix laminat de 15 mm de gruix Pladur-N, formada per una ànima de guix d'origen natural embotida i íntimament lligada a dues làmines de cartró fort, cargolada a una estructura portant de perfils primaris i perfils secundaris. En aquesta zona es formarà una contrapetja vertical en canvi de nivell de fals sostre continu, mitjançant plaques de guix laminat rebudes amb pasta d'unió, per tancar un espai de 20 cm de alçada. -El fals sostre de la zona de l escala i alcaldia, serà inclinat continu llis, format per una placa de guix laminat de 15 mm de gruix Pladur-N, formada per una ànima de guix d'origen natural embotida i íntimament lligada a dues làmines de cartró fort, cargolada a una estructura portant de perfils primaris i perfils secundaris suspesos de la coberta amb vareta roscada. Es preveuran en les zones del fals sostres, on hi hagi maquinària d instal lacions de climatització, tapes de registre d'una fulla de 500x500 mm, formada per placa de guix laminat de 15 mm igual resta sostre, dins marc d'alumini reforçat amb perfilaria oculta, amb mecanismes d obertura a pressió, amb ajustament i fixació a obra FUSTERIES I DEFENSES INTERIORS Les portes, armaris i aplacats interiors queden especificats en el plànol de fusteria a28 i a29. Amb caràcter general, segons el material i la seva tipologia, es classifiquen en: - Porta tallafocs del magatzem existent, d una fulla batent, homologada, EI2 45-C5, revestida amb làmina d'alta pressió HPLt color Pearl Blanc de Polyrey, o similar, formada per 2 xapas d'acer galvanitzat de 0,8 mm d'espessor, plegades, ensamblades i muntades, amb càmera intermèdia de llana de roca d'alta densitat i plaques de cartró guix, sobre marc d'acer galvanitzat de 1,5 mm d'espessor amb junta intumescent i garres d'ancoratge a obra. Maneta amb pany sobre placa tipus Creta sèrie 81 inox de Tecosur. - Portes de pas cega, d'una fulla, de tauler aglomerat plafonat de DM de 3mm, amb acabat laminat d'alta pressió HPL, color Pearl Blanc de Polyrey o similar; bastiment 1L tipus "Postdimam" per a portes de cantells rectes per envà de 7 cm o 10 cm; galzes i tapajunts de MDF, amb rexapat igual porta en ambdues cares. Inclús ferraments de penjar, tanca i maneta amb pany sobre placa d'inox, sèrie Creta de Tecosur (Ref ). - Portes de pas corredissses, de tauler aglomerat plafonat DM de 3 mm, amb acabat laminat d'alta pressió HPL, color Pearl Blanc de Polyrey o similar; galzes i tapajunts de MDF. El perfil "L" inox. 60x60x4 mm suport guia, de perfil encastat, tipus "Slid-130 retractil" de la casa Klein per penjar la porta. El tirador enrasat a fusteria d'acer inoxidable, model IN de JNF o similar. - Armari -tancament de pladur revestitamb tarima de fusta, format per 3 blocs d'armari prefabricat per encastar de dues fulles abatibles enrassades a tancament, compost de fulla de tauler aglomerat de 19 mm d'espessor recobert de resines melamíniques, en costats, sostre, sòl i al fons. El revestiment de la paret es formarà amb un trasdossat de DM hidròfug de 19 mm, sobre rastrells de fusta de pi de 60x25 fixats a envà ceràmic. L'acabat final en paret i 16

41 portes serà de tauler aglomerat plafonat de fusta tipus "jatoba brasilia" de kärs com paviment parquet), de 20 mmm de gruix. Les portes d'armari portaran frontisses rectes de color cromat (4 unitats per porta) i tiradors "pulsadors" per a portes abatibles enrassades a tancament. Segons Esquema Plànol a29. - Les portes interiors dels despatxos de les regidories seran de vidre "Securit" incolor, de 10 mm de gruix, formada per una tarja fixa superior i una porta batent, amb peces de gir superior i inferior d'inox satinat i pany del mateix material amb bombí Europeo model IN de JNF amb maneta rotativa a dos costats model "Creta 81" d'inox de Tecosur o similar. - La porta interior de pas d entrada a la sala de plens serà de vidre "Securit" incolor, de 2100x1000 mm i 10 mm de gruix, amb peces de gir superior i inferior d'inox satinat i pany del mateix material amb bombí Europeo model IN de JNF amb maneta rotativa a dos costats model "Creta 81" d'inox de Tecosur o similar. Portarà fre de caixa de resort de paviment. - L obertura interior existent amb arc i brancals de pedra, que dona a l escala i a la sala de plens serà de Vidre fixa laminat "Stadip Protect 44.2" amb dues llunes planilux de 4 mm i 2 films de butiral de PVB de 0.38 mm, en obertura fixa formant arc de mitg punt de mides segons esquema plànols, fixat a l'obertura de dovelles de pedra amb perfil L 45x20x4 d'acer negre i ribet 20x15x1, i segellat perimetral de junts per mitjans d'un cordó de silicona neutra. Les defenses interiors de la zona de l escala estan formades per: - La barana de l escala de dos trams rectes amb forma de L amb altiplà entremig, està formada per un passamà de fusta de cirerer per envernissar, de diàmetre de 40 mm de secció, amb suport format per passamà d'acer formant escaire de 35x6 mm i pipes diàmetre 10 mm cada 90 cm, soldat a revestiment d'acer d'escala en angle; segons detall plànol a31. - La barana del passadís distribuïdor que dona al doble espai de l escala de la planta pis, serà de vidre composada per laminat de seguretat mm amb SentryGlass amb entrecapa de polimer estructural Dupont incolor, fixat sobre perfileria metàlica inferior, segellat en fred amb silicona sintètica incolora. Suport format per tub rectangilar 100x30x3 soldat UPN, platina de perfil massís d'acer laminat sense calamina de 250x10 mm, de 25 cm d'alçada i angular 50.5 segons detall plànol a PAVIMENTS El paviment exterior deteriorat o afectat al realitzar els fonaments de la nova entrada, es refarà amb les mateixes peces prefabricades de formigó, mateix acabat que l existent. El paviment interior zona entrada-control i zona distribuïdor-escala de la planta baixa, es composa d una subbase de graves compactades de 15 cm sobre terreny natural, les plaques d aïllament tèrmic de poliestirè extruït de 6 cm de gruix, una barrera de vapor formada per una làmina de polietilè de 0,2mm i al damunt una solera reglejada i anivellada de formigó de 15 cm de gruix, armada amb una malla base D- 5 mm de 20x20 cm. El paviment d acabat serà de peces de 60x40x2 cm de pedra natural de Sant Vicens flamejada, acabat flamejat + envellit; rebudes amb morter de ciment, amb sorra tipus M-5. La base planimètrica per a paviments interiors, damunt forjats existents, es realitzarà amb morter de ciment autoanivellant de 2-4 cm de gruix de curat normal, abocada sobre forjat existent, per a formació de recrescuts, prèvia emprimació amb un pont d'unió a base de resina acrílica. Es col locarà una banda de panell rígid de poliestirè expandit de 10 mm de gruix en el perímetre, envoltant els elements verticals i en els junts estructurals. 17

42 L acabat de paviment de la zona de distribuïdors, passos i sala de plens de la planta pis estarà format per peces de pedra de Sant Vicens de 60x40 x2 cm de gruix, acabat flamejat + envellit; rebudes amb morter de ciment, amb sorra tipus M-5.. Es deixaran juntes perimetrals en els límits amb parets i, en el seu cas, juntes de partició i juntes estructurals o de dilatació existents en el suport; rejuntat amb morter tècnic de juntes de ciment, CG1, per a junta mínima (entre 1,5 i 3 mm), amb la mateixa tonalitat de les peces El revestiment dels graons de l escala de forma recta, es composa dels següents elements: petjada de pedra de Sant vicens acabat flamejat + envellit de 30 cm d'amplada i davanter de pedra de Sant vicens acabat flamejat + envellit de 18 cm d'alçada, de 3 i 2 cm de gruix respectivament, cara i cantells mateix acabat que resta esglaó, rebut amb morter de ciment M- 5, col locat sobre esglaonat previ. El rejuntat amb morter tècnic de juntes de ciment, CG1, per a junta mínima (entre 1,5 i 3 mm), amb la mateixa tonalitat de les peces El paviment d acabat de la zona de despatxos regidories, alcaldia i tarima sala plens, serà de parquet flotant de "Kährs" o similar, format per lamel les encadellades de 2400x200x15 mm, constituïdes per tres capes col locades transversalment, premsades i encolades entre sí, estant la capa vista, cridada capa noble o d'ús, de fusta de Jatoba Brasilia, de 15 mm d'espessor, acabat setinat, emboetades entre sí mitjançant clips especials. Previ al parquet, es col locarà damunt base de morter autoanivellant, una làmina d'escuma de polietilè d'alta densitat de 3 mm d'espessor. El paviment de la sala de plens de la planta pis, al quedar el forjat existent 30cm més baix que el nivell del forjat existent de la planta pis (despatxos regidories i alcaldia), s aixeca amb envanets cada 80 cm i una solera de bisells ceràmics encadellats de 80x25x3,5 cm, deixant una càmera d aire que s aprofita pel pas d instal lacions, principalment de conductes de retorn de climatització. Al damunt de la solera es col loca una capa de morter de 4 cm reglejada i anivellada. L acabat final serà a base de peces de 60x40x2 cm de pedra natural de Sant Vicens flamejada +envellida col locades amb morter M-5; excepte el requadre-tarima de la sala de plens que serà de fusta de khars de 15 mm de gruix, col locada segons s ha especificat en el paviment despatxos regidories, quedant al mateix nivell que el paviment de pedra. La junta entre els dos paviments serà d un perfil de llautó El paviment dels serveis higiènics estarà composat per un paviment mitjançant el mètode de col locació en capa fina, de rajoles ceràmiques de gres de porcellana serie "Par-ker" model "Tavola kenia" de Porcelanosa o similar, de 20x120 cm, rebudes amb adhesiu de ciment normal, C1 T, amb lliscament reduït, amb doble encolat, i rejuntades amb morter tècnic negre de juntes de ciment amb resistència elevada a l'abrasió i absorció d'aigua reduïda, CG2, per a junta mínima (entre 1,5 i 3 mm). L entrega dels diferents paviments amb paret de maçoneria, es realitzarà amb un remat format per passamà d'acer 50x4 mm, protegit amb imprimació anticorrosiva i acabat amb vernís de dos components, tallat a mida i col locat en obra ancorat a solera amb rigiditzadors, rodó 6 mm i 10 cm de longitud cada 75 cm soldat a cara interior passamà, quedant uns separació de 7 cm amb la paret,segons detalls plànols. En les entregues d envans formats per plaques de guix laminat de pladur, el sòcol serà d alumini anoditzat Pladeyeso 35x13 de Alu-stock. Les estores metàl liques de la nova entrada, es formarà amb per perfils d'alumini de 30 mm d'ample i 22 mm d'alt, units entre si mitjançant elements de goma perfilada d'alta resistència, distància entre perfils 4 mm, espessor total 22 mm, ús interior i exterior, enrotllable, per a instal lar en encaixos de paviment format per fossa de 15 a 22 mm de profunditat. L entrega del paviment amb festejador obertura F12, estarà format per: contrapetja a base de planxa de 4 mm laminada en fred, decapada col locada amb rigiditzadors "L40.4" protegida amb imprimació antioxidant; i rapissa de pedra Sant Vicens acabat flamejat + envellit de 2 cm de gruix, col locada a truc de maceta amb morter M-5a, segons detall plànol a26. 18

43 2.4.4 REVESTIMENTS INTERIORS Els paraments interiors dels serveis higiènics que s'han d'alicatar, prèviament s'adreçaran amb morter de ciment portland dosif. 1:6 deixat de regle. Es revestiran amb gres porcel lànic sèrie Par-ker model Tavola White 20x120 cm, de la mateixa sèrie que el paviment, disposada horitzontalment col locada amb ciment-cola i rejuntada amb Buteck Colorstuk blanc, per a junta mínima (entre 1,5 i 3 mm). El revestiments interiors existents formats per parets de maçoneria es netejaran, repicant l arrebossat de calç i els seus junts. I en cas necessari s acabarà netejant amb la projecció un doll d aigua a pressió. El nou revestiment projectat estarà format per l aplicació de varies capes de morter mixt de calç apagada sistema tradicional. El procés d execució a seguir serà: - Esquerdaixat, reomplint els buits dels junts de pedra dels murs netejats, per tot seguit adreçat i reglejat d una o varies capa base de diferents gruixos, de morter mixt preparat a peu d obra, a base de la barreja en bidons, de calç apagada, calç grassa en pasta (reposada), coloració amb pigments minerals inorgànics en pols solida a la llum i a la pròpia calç (color a determinar en obra amb mostres in situ) i àrid de pols de marbre de 2mm de gruix màxim. - Formació de l acabat final d un capa de 3 a 7 mm de gruix, d estuc fi de morter mixt preparat a peu d obra, a base de calç apagada, calç grassa en pasta (reposada), coloració amb pigments minerals inorgànics en pols solida a la llum i a la pròpia calç (color a determinar en obra amb mostres in situ) i àrid de pols de marbre de 0,5 mm de gruix màxim, aplicat en dues capes d estuc de calç acabat fratessat i una capa final lliscada. Al tractar-se d un revestiment artesanal, que s aplica damunt paraments irregulars i desiguals, el realitzarà una empresa especialitzada que garanteixi la seva execució, amb el vist i plau de la direcció facultativa. Els revestiments dels paraments de pladur s aplicarà una pintura al silicat, de color el mes semblant possible al revestiment de les parets de calç apagada tradicional; exposat en l apartat 9 de pintures d aquesta memòria. El revestiment de les llindes i brancals de les obertures de pas interiors estaran formats per : - Llindes a base de 2 rigiditzadors HEB-100 soldats en la seva cara inferior al revestiment format per platines d acer negre de 15 mm d espessor i ample variable segons ample mur, decapada amb imprimació antioxidant incolora. ( Veure detalls plànols de fusteria a29 ) - Els brancals es revestiran amb planxa llisa d acer negra laminat de 1,5 mm d espessor, decapada amb imprimació antioxidant incolora, muntada sobre estructura metàl lica tubular TR de 40x20x1,5. L entrega de la xapa dels brancals amb el paviment es disposarà d un cordó de segellat de silicona per evitar filtracions. Les dovelles de l arc de pedra existent, ja desmuntat en la fase anterior de rehabilitació, es sanejarà i restaurarà les parts malmeses amb resines, i es protegiran amb una imprimació de pintura mate incolora. Es col locarà a una de les parets de la sala de plens, mitjançant 2 suports metàl lics als extrems, de plaques d acer de 280x200 mm aprox. i 15 mm de gruix ancorada a la paret mitjançant tacs químics estructurals de perns de 12 mm de diàmetre. A part cada dovella es rejuntarà i portarà el seu ancoratge a la paret. 19

44 2.4.5 PINTURA El pintat de paraments interiors sobre suport de pladur es realitzarà amb capa de pintura al silicat amb textura llisa, color semblant resta de parets, a escollir de la carta de colors Virex Sik de la casa M.Vic, acabat mate, sobre paraments horitzontals i verticals interiors, mitjançant aplicació d'una mà de fons d'emprimació no orgànica, a base de solucions de silicat potàssic com fixador de superfície i dues mans d'acabat amb pintura, a base de silicat potàssic, carbonat càlcic, àrids micronitzats i additius especials, aplicada amb brotxa, corró o pistola, El pintat de la fusteria exterior de les obertures de fusta, es realitzarà amb la preparació del suport mitjançant escatat de la seva superfície i neteja, amb la posterior formació de capa d'esmalt sintètic, color a escollir de la carta de colors Euromail de la casa M.Vic, acabat brillant, mitjançant aplicació d'una mà de fons amb emprimació segelladora, com fixador de superfície i dues mans d'acabat amb esmalt sintètic a base de resines. L estructura de fusta existent de la planta pis de la sala de plens i alcaldia, que queda vista, es protegirà amb la formació de capa de vernís sintètic, per a interiors, incolor, acabat setinat, mitjançant l aplicació d'una mà de fons protector, insecticida, fungicida i termicida, transparent i incolor, com fixador de superfície i dues mans d'acabat amb vernís sintètic a porus tancat, a base de resines sintètiques de poliuretà d'un sol component. Previ es preparar la superfície de suport mitjançant escatat i posterior neteja. El cavall de fusta central disposa de varis suports metàl lics vistos, entre bigues de fusta, que es prepararan i protegiran mitjançant l'aplicació de revestiment intumescent, en emulsió aquosa mono component, color semblant fusta, acabat mat llis, fins aconseguir una resistència al foc de 30 minuts, amb un gruix mínim de 637 micres. Previ rascat d'òxids, neteja superficial i aplicació d'una mà d'emprimació segelladora de dos components, a base de resines epoxi i fosfat de zinc Els paraments interiors sobre superfície de ferro o acer, es protegiran i tractaran mitjançant l aplicació de dues mans d'imprimació anticorrosiva incolora, com fixador de superfície i protector antioxidant, i dues mans d'acabat amb vernís mate per metalls transparent i uniforme, previ neteja i preparació de la superfície a pintar, igualant les soldadures, mitjançant mètodes manuals fins a deixar-la exempta de greixos. Les voltes existents de la planta baixa amb problemes de caiguda de pols i sorretes, es realitzarà un tractament superficial de consolidació del revestiment, amb la formació de capa de segellat i consolidació absorbent, mitjançant l'aplicació amb brotxa o pistola de baixa pressió d'imprimació incolora, a base de resines acríliques en dispersió aquosa, 2.5 SISTEMA DE CONDICIONAMENT, INSTAL LACIONS I SERVEIS SANEJAMENT I AIGÜES PLUJANES L edifici disposa de xarxes d evacuació d aigües que recull de forma separativa les aigües residuals i les pluvials, conduint-les a la xarxa separativa municipal. La recollida d aigües de la coberta plana del nou volum d entrada, es realitzarà mitjançant 2 baixants formats per calderetes de PVC rígid extensible D-110, preparades per instal lar amb la tela impermeabilitzant, i connectades als baixants interiors, que passen per la cambra d aire dels murs de formigó i ceràmic, i seran de tub D-110 mm de PVC amb càrrega mineral i insonoritzat. 20

45 La recollida d aigües del voladís perimetral d aquest nou volum d entrada es realitzarà a través d una canal perimetral de xapa de zenc de 0,80 mm fixada amb suports de ganxo de neu d acer galvanitzat collat a la cara superior de la llosa segons detall plànol a23, i es conduirà a 2 baixants que queden vistos en façana de zenc diàmetre 90 mm. Aquets 4 nous baixants de pluvials es conduiran mitjançant un nou conducte de PVC diàmetre 125 mm i 2% de pendent, col locat sobre llit de sorra amb reblert dels laterals degudament compactat; i es connectarà a l arqueta de registre del col lector soterrat existent que passa per la plaça de diàmetre 160 mm, segons s especifica en el plànol d instal lacions núm. La xarxa de condensats del clima i els nous serveis higiènics de la planta pis, format per 2 inodors i 2 rentamans, es connectaran mitjançant derivacions individuals, que s uniran a un ramal de desguàs que desemboqui en el baixant general existent, previst la fase I de rehabilitació de l edifici, segons queda especificat en el plànol d instal lacions núm. i18 - i19. D aquest baixant general es disposarà d una columna de ventilació fins a la coberta. També es disposaran registres a peu de baixant, amb arquetes de pas soterrades de dimensions 40x40x40 cm prefabricades de polipropilè muntades sobre solera de formigó em massa. El disseny, dimensionat i execució de la instal lació a realitzar, garantiran les exigències bàsiques mitjançant el compliment del DB HS-5. Les canalitzacions es construiran amb un sistema de tub de PVC sèrie B. Les unions i elements especials es resolen amb peces de PVC amb unions encolades i amb junts de goma, i compliran les condicions de l apartat 4 Productes de la construcció del DB HS INSTAL LACIÓ FONTANERIA I SANITARIS - Objectiu i Normativa de la instal lació L Edifici consistorial CAL FERRER objecte de la instal lació de fontaneria esta distribuït en dues plantes i composat per dues zones diferenciades, una zona d accés i l altra zona és el modul principal de l edifici. A més disposa d'una zona exterior o pati on s'ubica el pou. L Edifici Consistorial comptarà per si mateix amb tots els serveis i necessitats aptes per a desenvolupar la seva funció. Real Decret 314/2006, de 17 de març, per el que s aprova el Codi Tècnic de la Edificació.(B.O.E. núm. 74, 28 de març del 2006) i el seu apartat HS4. Es tindran en compte, a més, els documents següents: a) Reglament d Instal lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves instruccions Complementàries (ITE) del Real Decret 1027/2007. b) Norma UNE Plàstics. Tubs de Polietilè per a conduccions d Aigua a Pressió. Característiques i mètodes d assaig. c) Norma UNE Plàstics. Tubs de Polipropilè per a la conducció d aigua a pressió freda i calenta. Característiques i mètodes d assaig. d) Norma UNE "Prevenció de la legionel la a les instal lacions d edificis". e) Normes UNE relatives a instal lacions de subministrament d aigua f) Normes UNE d obligat compliment. g) Normes de la companyia subministradora. h) Directives comunitàries CE. L execució d aquesta instal lació anirà a càrrec de personal autoritzat pels serveis d indústria, el qual serà responsable del bon funcionament de la instal lació així com del compliment de l execució dels reglaments, normes i instruccions que la siguin d aplicació i citades anteriorment. 21

46 - Característiques de la instal lació Pressió existent La pressió existent és la subministrada per l'empresa subministradora, amb una pressió aproximada de 35 m.c.a. Pel que es realitzarà una alimentació directa de xarxa per a tots els subministraments. El pendent hidràulic de disseny de la instal lació és de 60 mm.c.a., no obstant en l'apartat de càlculs es demostrarà que el dimensionat de la instal lació per a aquest pendent hidràulic és correcte, ja que, a l'adoptar la canonada del diàmetre superior comercial el pendent serà inferior a 60 mm.c.a. Validant-se d'aquesta manera la instal lació i garantint que la pressió existent en la xarxa de distribució és vàlida pel funcionament correcte de la instal lació. Els càlculs presentats mostren que el pendent hidràulic real mitjà no supera el valor admissible. Instal lació interior La instal lació interior serà per aigua freda. En principi no hi ha cap aparell previst, de la nova instal lació, que tingui aigua calenta sanitària. Des de les claus de pas a instal lar en la connexió amb la instal lació existent partirà la xarxa de distribució interior. La canonada serà de polietilè reticulat (PER) de la sèrie 5 de BARBI o semblant i de diàmetre DN25. Les canonades utilitzades per a la distribució en l'interior de l'edifici (aigua freda / ACS) seran de polietilè reticulat (PER) de la sèrie 5 de BARBI o semblant i dels diàmetres indicats en plànols i esquemes de principi. Per a evitar condensacions en les canonades d'aigua freda tal com indica el DB HS Del Codi Tècnic de l'edificació les canonades hauran de disposar d'un separador de protecció amb capacitat d'actuació com a barrera antivapor, que eviti els danys que les condensacions poden causar a la resta de l'edificació. Es consideren vàlids els materials que compleixen el que disposa la norma UNE :1989. En el nostre cas s'ha optat per folrar totes les canonades d'aigua freda que discorrin per fals sostre d'una espuma elastomèrica tipus Armaflex de 10 mm de gruix i diàmetre adequat a cada una de les canonades. En el tram que la canonada discorri encastada la canonada es folrarà per mitjà de tub corrugat de color blau per a l'aigua freda i vermella per a la calenta. En l'entrada de cada local humit s'instal laran les corresponents claus de pas de local, per a cada un dels circuits. Finalment els aparells tindran per diàmetres els especificats en la Taula 4.2. Del punt 4.3. Del DB HS4, que seran: Aparell o punt de consum Diàmetre tub Cu (mm) Interior banys 20 25x2,3 Rentamans 12 16x1,8 Lavabo, bidet 12 16x1,8 Dutxa 12 16x1,8 Inodor 12 16x1,8 Pica / Verteder 12 16x1,8 RESUM DE ZONES HUMIDES I APARELLS INSTAL LATS Diàmetre tub Polietilè Reticulat (PEX) (mm) Resumint, la relació total de zones humides i punts de consum de l ampliació de la instal lació de fontaneria ha de subministrar aigua és: Bany 1 Planta Primera. a) 1 lavabo. b) 1 inodor. 22

47 Bany 2 Planta Primera. Pati Planta Baixa. c) 1 lavabo. d) 1 inodor. e) 1 Aixeta de reg i aigua pel pati exterior. Magatzem costat Sala Plens Planta Primera.. f) 1 Aixeta per pila de neteja INSTAL LACIÓ ELÈCTRICA BAIXA TENSIÓ I IL LUMINACIÓ - Objectiu i normativa de l instal lació L objecte del present apartat és definir les parts que composen la instal lació de baixa tensió i il luminació pel condicionament de l edifici. La instal lació elèctrica de baixa tensió es realitzarà, d acord amb el vigent Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i instruccions tècniques complementàries, de ITC-BT-01 a ITC- BT-51, aprovat pel Decret 842/2002, de 2 d agost, B.O.E. de La realització de dita instal lació anirà a càrrec de personal autoritzat pels serveis d Indústria, el qual serà responsable del bon funcionament de la instal lació així com del compliment en l execució dels reglaments, normes i instruccions que siguin d aplicació i citades anteriorment. - Circuit Posta a Terra En el nostre cas, es realitzarà un sol circuit de terra per l'edifici: Les postes a terra s estableixen amb l objecte, principalment, de limitar la tensió que amb respecte a terra poden presentar, en qualsevol moment, les masses metàl liques, assegurar l actuació de les proteccions i eliminar el risc que suposa una avaria en el material emprat. La denominació posada a terra comprèn tota unió metàl lica directa sense fusible ni cap mena de protecció, de secció suficient, entre determinats elements o part d una instal lació i un elèctrode, o grup d elèctrodes, soterrats en el terra, amb l objecte d aconseguir que en el conjunt d instal lacions, edificis i superfície propera al terreny no existeixin diferencies de potencial perilloses i que, al mateix temps, permeti el pas a terra de les corrents o manca de descàrrega d origen atmosfèric. Els elèctrodes artificials que s utilitzaran per constituir la presa de terra seran les piquetes verticals, podent emprar també les plaques soterrades, conductors soterrats horitzontalment i elèctrodes de grafit. La xarxa de terres complirà amb ITC-BT-18 i NTE 1973 IEP. Les seccions mínimes de les principals línies de terra i les seves derivacions estaran dimensionades de tal manera que la màxima corrent de falta no pugui provocar problemes ni en els cables ni en les connexions. Les connexions dels cables amb les parts mecàniques, es realitzaran assegurant les superfícies de contacte mitjançant cargols, elements de compressió, acabaments o soldadura d alt punt de fusió. 23

48 Està prohibit intercalar al circuit de terra seccionadors, fusibles o interruptors que puguin tallar la seva continuïtat. Totes les masses i canalitzacions metàl liques estaran connectades al circuit de protecció de terra. Es prendrà la presa de terra actual que disposa l edifici i el quadre general existent. - Descripció instal lació de baixa tensió Subministrament energia elèctrica El subministrament general s efectuarà per la companyia subministradora. La tensió de servei es preveurà per 400/230V i la potència necessària estarà d acord amb els càlculs justificatius en cada cas. Per a la realització d aquest Projecte elèctric, s ha tingut en compte el nou Reglament de Baixa Tensió. Caldrà confirmar que el material estigui homologat per Cia. Així com la resta del material descrit en el pressupost haurà d ésser homologat segons Reglament Nou. Actualment, la potència de contractació és de 43,64kW segons factura aportada per la propietat amb nº de CUPS ES ZV0F. La instal lació actual disposa d un interruptor general de 100A de la marca Terasaki i referència S160NJ. Previsió de potències Segons les característiques i els equips de l edificació, estimem que s hauria d ampliar la potència a 55kW per a poder donar cobertura a la totalitat de les potències que s indiquen a l apartat de càlculs elèctrics. Aquests càlculs s han obtingut segons previsió de la potència, segons els equips i maquinària a instal lar. Derivació individual Aquestes línia serà la que unirà l actual quadre general de protecció amb el subquadre de l edifici annex Cal Ferrer i situat al costat d on sortiran totes les línies per a cada equip corresponent. Aquesta línia serà de 0,6/1 kv de coure i la seva secció serà la que es marca als esquemes unifilars, per tal de no superar una caiguda de tensió de l 1%. Tot el cable serà de coure del tipus kv i lliure d halògens, flexible, tipus reticulat, amb seccions d acord amb l estat d amidaments. Instal lació interior S'utilitzaran caixes de derivació tipus planeta o similar que allotjaran les diferents derivacions de la instal lació, al seu interior s'efectuaran les connexions mitjançant borns de nylon. Es preveuen tants circuits interiors, complint els mínims que estableix la normativa corresponent. S utilitzarà cable de 1ª qualitat dels colors segons normativa. El cablejat serà amb cable de coure tipus 750 V. S'utilitzaran colors propis per cada funció: a) Negre, Marró, gris per les fases b) Blau pel neutre c) Bicolor per la posta a terra 24

49 Càlculs elèctrics Les expressions utilitzades pel càlcul de la secció dels conductors, intensitat i caiguda de tensió son les següents: Corrent Trifàsica: W I W. L 100 V (%). 3. V.cos K. su. U Corrent Monofàsica: W I U.cos WL V (%). KsU.. U A on : I = Intensitat de la corrent (A) W = Potència (W) L = Longitud de la línia (m) U = Tensió de subministrament (V) s = Secció del cable de fase (mm²) K = Conductivitat, 56 per Cu. cos φ = Factor de potència. Per les línies que surten dels quadres, es considera tota la potència al final, excepte en alguns casos, que degut a l exagerada secció que resultava, s ha calculat per moments elèctrics. La caiguda de tensió serà com a màxim del 3% per l enllumenat i del 5% per a altres usos. En la memòria de càlculs que s acompanya al projecte estan degudament ressenyats tots els circuits i el seu càlcul amb tots els components elèctric precisos, i les característiques de les línies. - Descripció instal lació d Il luminació Zones Comuns: En les zones comuns, el sistema utilitzat per a la il luminació dels espais comuns ha de garantir un nivell de confort adient i al mateix temps guiar a l usuari allà on es desitja, essent capaç de marcar recorreguts. Això ho aconseguim amb el model Avior IP67 de la marca Aldabra juntament amb els aplics de paret Ypsilon Led. Alhora la particularitat de tenir un lluernari en la seva part superior ens provocarà tenir llum natural durant les hores diürnes. Aquest element es recolzarà amb uns projectors Spatio Hit- 150 FL 28 situats a la part superior i que projectaran llum verticalment. Els ascensors disposaran de llum permanent segons normativa per mitjà dels models Tliner 100WW. Àrees de Treball: En les àrees de treball com poden ésser els despatxos de regidoria, sala de juntes, jutjat de pau i alcaldia, s ha optat per oferir un tipus d il luminació molt funcional degut a què son espais on és imprescindible arribar al nivell d il luminació exigit, d aquesta manera es garanteix el correcte funcionament de l activitat que s hi ha de realitzar. Això ho aconseguirem amb els models Nobody de la marca Delta Light a les taules de treball combinat amb aplics de paret Ypsilon en el cas del despatx d alcaldia i jutjat de pau o bé lluminàries de sostre empotrades Reo 3033 S1 de tipus led als despatxos de regidoria, y sala de juntes. Sala de Plens: En el cas de la sala de plens, l estratègia lumínica emprada es tracta, per mitjà de lluminàries lineals i de tipus led, d obtenir una llum constant de 500 lux mentre que a la taula de la zona de plens, es disposaràn d un projectors verticals model Coco on aconseguirem tenir llum concentrada sobre la taula d exposicions. 25

50 Adjuntem estudi lumínic utilitzat de l àrea d evaluació descrita: En resum, els nivells lumínics sobre els què s ha treballat són: Oficines i zones de treball = 500 lux. Sala de plens = 500 lux. Zones de circulació = 150 lux. Il luminació d emergència Queda exposada en l apartat d Instal lació contra incendis,d acord amb el CTE-DB-SI 26

51 2.5.4 INSTAL LACIÓ CLIMATITZACIÓ - Objectiu i normativa de la instal lació L objecte del present apartat és definir les parts que composen la instal lació de climatització pel condicionament de l edifici. Així mateix exposar les condiciones tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades. La instal lació de calefacció es realitzarà, d acord amb el vigent Reglament de Instal lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les Instruccions Complementaries (ITE) del Reial Decret 1027/2007 de 31 de juliol i Instruccions Tècniques (IT) i en el R.D. 238/2013, de 5 d'abril, pel que es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d'instal lacions Tèrmiques en els Edificis, aprovat pel R.D. 1027/2007, de 20 de juliol. - Ocupació màxima segons CTE vigent La capacitat màxima d'ocupants de l'edifici es calcularà d'acord amb la densitat d'ocupació que s'estableix en la Taula 2.1. Del Document Bàsic DB-SI del Codi Tècnic de l'edificació i les dades facilitades pel Projecte d'activitat de l'edifici i la propietat. Per a les zones d'ocupació nul la o ocasional com a neteges, zones de pas, quarts d'instal lacions, petits magatzems, etc. No computen als efectes de càlcul. - Número de plantes, tancaments i ús de les dependències L'Edifici Consistorial CAL FERRER consta de 2 plantes, en la planta baixa s'ubiquen l'accés, distribuïdor, 3 sales diàfanes i neteges, mentres que en la planta primera s'ubica el corredor distribuïdor, despatxos d'alcaldia, jutge de pau, regidories, sala de juntes, saló de plens i neteja. No hi ha edificacions limítrofs en a l'edifici a climatitzar, ja que, es tracta d'un edifici exempt. Tots els tancaments arquitectònics estan descrits en el Projecte d'execució d'arquitectura. - Descripció de la instal lació Sistema escollit Per a l'elecció del sistema de la instal lació a realitzar, s'han tingut molt en compte a més de totes les condicions reflectides en els capítols anteriors, els següents criteris generals: Característiques de l'ocupació i ús de l'edifici Condicionants específics de l'ús a què es destina la instal lació. Orientació de l'edifici. Horaris de funcionament. Minimitzar els consums energètics i racionalitzar les despeses de manteniment. D'altra banda i per a la definició dels sistemes que composen la instal lació s'han tingut molt en compte, entre altres, els següents criteris de caràcter específic: Donat l'ús, s'ha optat per equips individuals per a cada una de les zones a climatitzar. Conveniència d'utilitzar una font d'energia de ús senzill i exempta de variacions en el subministrament, tal com és l'energia elèctrica. 27

52 Descripció general del sistema. Atenent a tot el fins aqui exposat s'ha dissenyat una instal lació de climatització per a poder dotar de confort a les diferents dependències de l'edifici Administratiu i Consistorial CAL FERRER de l'ajuntament de Caldes de Malavella. Per a la climatització de les dependències de planta primera i l'accés de la planta baixa s'ha optat per un Sistema VRV de refrigerant variable per dos motius principalment. El primer per la idoneïtat que proporciona aquest sistema de climatització per a poder climatitzar independentment les diferents dependències de l'edifici, adaptant-se l'equip de generació d'energia tèrmica a la demanda instantània de la instal lació de climatització i en segon lloc per la facilitat de consignar el rang de temperatura i confort independentment d'unes dependències a altres, sempre utilitzant el mateix mode de generació ja sigui fred o calor, atés que es tracta d'una instal lació a 2 tubs. A més cal afegir que aquest sistema es caracteritza per una simplicitat d'instal lació, no requereix sala de màquines i l'energia primària utilitzada és electricitat. El Sistema de climatització projectat VRV de refrigerant variable utilitza com a equip generador d'energia tèrmica una unitat exterior del tipus bomba de calor inverter model PUHY-P450YJM-A de la marca Mitsubishi Electric o semblant, que es caracteritza perquè és capaç de proporcionar una potència tèrmica frigorífica de 50 KW i una potència tèrmica calorífica de 56 KW, essent el consum elèctric d'este equip de climatització de 15,47 KW en mode fred i 14,62 KW en mode calor. Aquest equip s'aïllarà de l'estructura de l'edifici perquè no transmeti vibracions a la mateixa per mitjà de bancades, suports de molls o de cautxú, etc., de tal forma que es compleixin les recomanacions de la norma UNE ; IN. Climatització. Suports antivibratoris. Unitats interiors i fan coils. Cadascuna de les dependències a climatitzar de l'edifici CAL FERRER disposarà d'una unitat interior del tipus de conductes que s'instal laran suspeses del forjat, en l'espai delimitat per aquest i el fals sostre, en l'interior dels locals a condicionar. Els equips s'aïllaran de l'estructura de l'edifici perquè no transmetin vibracions a la mateixa per mitjà de bancades, suports de molls o de cautxú, etc., de tal forma que es compleixin les recomanacions de la norma UNE ; IN. Climatització. Suports antivibratoris. Les unitats interiors a instal lar en les distintes dependències a climatitzar de l'edifici seran: Dependència Model U. Interior Refrigeració (KW) Calefacció (KW) P.B. Accés PEFY-P100VMA 11,2 12,5 P.1 a Sala Plens PEFY-P200VHS 22,4 25,0 P.1 a Alcaldia PEFY-P50VMA 5,6 6,3 P.1 a Jutjat de Pau PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Distribuïdor PEFY-P100VMA 11,2 12,5 P.1 a Regidor 1 PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Regidor 2 PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Regidor 3 PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Sala juntes PEFY-P40VMA 4,5 5,0 Criteris de selecció. Els llocs on es troben els equips frigorífics no es consideren sales de màquines, no obstant això, es compliran els aspectes de la norma UNE : Climatització. Sala de màquines, que els sigui aplicable i que es detallen a continuació: Tots els equips seran accessibles en totes les seves parts, de manera que puguin realitzar-se de manera adequada i sense perill les operacions de manteniment, vigilància i conducció. 28

53 Distribució frigorífica. Hauran de deixar-se com a mínim els espais lliures recomanats pel fabricant dels equips i si no n'hi ha els indicats en la norma UNE de referència. Les transmissions de potència entre els motors i els equips a què mouen, hauran d'estar protegides contra contactes accidentals. L'aparamenta elèctrica o electrònica tindrà un grau de protecció mínim IP-44. Els motors tindran un grau de protecció mínima IP-23. El circuit de distribució frigorífic s'ha seleccionat d'acord amb les dades de selecció facilitats pel fabricant dels equips. En este cas Mitsubishi Electric. La canonada empleada en aquests circuits és de coure segons norma EN Les dimensions i traçats de tots els circuits queden reflectits amb detall en els plànols adjunts. Tractament de l'aire. Els equips de tractament d'aire rebran el refrigerant a través de les canonades. L'aire al seu pas per les bateries dels esmentats equips, aconseguirà les condicions de temperatura requerides per a condicionar els espais tractats. Els equips aniran instal lats en els llocs indicats en els plànols disposaran dels elements antivibratoris necessaris per a evitar la transmissió de vibracions a l'estructura de l'edifici. Distribució d'aire. L'aire tractat s'impulsa als locals preparats a través de les corresponents xarxes de distribució d'aire. La distribució d'aire es realitzarà a través de conductes que hauran de realitzar-se d'acord amb els traçats i dimensions reflectits en plànols. En concret, la construcció de conductes serà la següent: d) Conductes de fibra de vidre tipus CLIMAVER NETO. En l'apartat corresponent del Plec de condicions s'especifiquen amb claredat i detall les característiques constructives dels conducte. El disseny de les xarxes es realitza de manera que estes puguin equilibrar-se amb el seu funcionament pel seu propi traçat i dimensions i amb els elements de difusió. Els elements de difusió d'aire vénen clarament especificats en altres documents d'aquest projecte, en la seva elecció s'ha tingut especial atenció en què els nivells d'aire siguin els adequats perquè no es produeixin corrents molestos, i que els nivells sonors generats per ells siguin el més baixos possibles. Com a criteri general els elements de difusió s'han determinat de manera que a més de complir els requisits anteriors, queden integrats en l'estètica del sostre i les parets de l'edifici, emprant els tipus següents: Aïllaments. e) Reixes rectangulars d'impulsió i retorn d'aire f) Difusors lineals. Els conductes de fibra no s'aïllen ja que estan fabricats amb material aïllant. En tot cas els aïllaments hauran de complir la següent normativa: g) Instrucció Tècnica Complementària del Reglament d'instal lacions Tèrmiques en els Edificis IT Aïllament tèrmic de xarxes de canonades i Codi Tècnic de l'edificació. 29

54 Instal lació elèctrica. El quadre elèctric i les línies elèctriques necessàries per al funcionament de la instal lació de climatització hauran de tindre en compte les consideracions següents: h) Tots els equips que componen la instal lació de climatització hauran de disposar de protecció magnetotérmica i diferencial independent de la resta dels equips d'altres instal lacions que precisen energia elèctrica. i) Tots els motors que hagen de manipular-se sense ser vistos des del seu corresponent quadre elèctric, disposaran d'un interruptor de tall de potència o de maniobra. j) Hauran de tindre en compte les recomanacions que indiquen els fabricants dels equips que integren la instal lació de climatització, pel que fa a la instal lació elèctrica necessària per al seu funcionament correcte, així com la legislació vigent. Com a línies de control es contempla únicament la línia de bus d'interconnexió del sistema de control centralitzat de la marca Mitsubishi Electric. Mesures adoptades per a un ús racional de l'energia. En el disseny general de la instal lació s'han tingut en compte les mesures que era convenient adoptar per a reduir en la mesura que es pugui els gastos d'explotació en el que refereix al consum d'energia per a les instal lacions objecte d'este projecte. En qualsevol cas haurà de tindre's sempre molt en compte l'ús i els condicionants específics que presenta esta instal lació. Les mesures adoptades per a un ús racional de l'energia es poden extraure d'altres apartats d'aquest projecte. En qualsevol cas i pel seu interés, es fa menció de continuació de les característiques més significatives de la instal lació, amb referència a aquest tema: k) Zonificació i independència dels equips de tractament. l) Sistemes de control individualitzats per a unitats terminals. m) Sistemes de control precisos i d'elevada qualitat. n) Utilització de bombes de calor aire-aigua de gran rendiment o) Aprofitament d'una energia no convencional i gratuïta, procedent de l'aire exterior - Elements integrants de la instal lació L'equip generador d'energia tèrmica del Sistema de Climatització Projectat VRV de refrigerant variable és una unitat exterior del tipus bomba de calor inverter model PUHY-P450YJM-A de la marca Mitsubishi Electric o semblant, que es caracteritza perquè és capaç de proporcionar una potència tèrmica frigorífica de 50 KW i una potència tèrmica calorífica de 56 KW, essent el consum elèctric d'aquest equip de clima de 15,47 KW en mode fred i 14,62 KW en mode calor. - Unitats terminals Les unitats terminals de la instal lació seran les pròpies unitats interiors de climatització, així com les reixes d'impulsió i retorn d'aire i els difusors lineals, que s'ubicaran en l'interior de cada dependència. Es detalla a continuació els procediments de càlcul i selecció seguits per a la determinació dels elements de difusió. Els elements de difusió per a la seva selecció i càlcul s'han seguit els catàlegs tècnics i els programes informàtics dels fabricants que s'han definit en aquest projecte, aplicant una sèrie de criteris generals com ara: Elecció d'elements que encaixen amb criteris d'arquitectura i disseny. Penetració de l'aire fins a les zones ocupades Reduir les estratificacions a l'hivern i afavorir-les a l'estiu. 30

55 Així, tenim, per a les diferents dependències: Dependència Accés P. Baixa Local 1 P. Baixa Local 2 P. Baixa Sala Plens P. Primera Alcaldia P. Primera Jutjat de Pau P. Primera Regidoria 1 P. Primera Regidoria 2 P. Primera Regidoria 3 P. Primera Sala Juntes P. Primera Distribuïdor P. Primera Uds. I Dependència instal lades - 7 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 4 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P3 de 3 víes i dimensions 1000x125 mm. - 3 Conjunts multitoberes orientables per admisió de ventilació de la marca SCHAKO model WGA-V-RR de dimensions 325x125 per a instalació en conducte circular. - 3 Conjunts multitoberes orientables per extracció de ventilació de la marca SCHAKO model WGA-V-RR de dimensions 325x125 per a instalació en conducte circular. - 4 Conjunts multitoberes orientables per admisió de ventilació de la marca SCHAKO model WGA-V-RR de dimensions 325x125 per a instalació en conducte circular. - 4 Conjunts multitoberes orientables per extracció de ventilació de la marca SCHAKO model WGA-V-RR de dimensions 325x125 per a instalació en conducte circular. - 6 Toberes orientables per impulsió de la marca SCHAKO model WDA- F/D-SK-125 i diàmetre 125 mm. - 6 Reixetes de retorn de terra de la marca SCHAKO model PA-3 i dimensions 1025x125-4 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 4 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. - 2 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. - 2 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. - 2 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. - 2 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. - 4 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 4 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL- P1-Z d'1 via i dimensions 1000x62 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors microperforat d'impulsió de la marca SCHAKO model PIL-R- S-310, diàmetre 310 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 1 Difusor lineal d'extracció de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P1 d'1 via i dimensions 1000x62mm. - 1 Reixeta de retorn de la marca SCHAKO model KG-8 i dimensions de 1015x315 mm. 31

56 - Unitats tractament d aire amb indicació paràmetres de disseny dels seus components Les unitats de tractament d'aire seran les unitats interiors a instal lar en les distintes dependències a climatitzar de l'edifici, els equips a instal lar són: Dependència Model U. Interior Refrigeració (KW) Calefacció (KW) P.B. Accés PEFY-P100VMA 11,2 12,5 P.1 a Saló Plens PEFY-P200VHS 22,4 25,0 P.1 a Alcaldia PEFY-P50VMA 5,6 6,3 P.1 a Jutjat de Pau PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Distribuïdor PEFY-P100VMA 11,2 12,5 P.1 a Regidoria 1 PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Regidoria 2 PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Regidoria 3 PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Sala Juntes PEFY-P40VMA 4,5 5,0 - Sistemes de control automàtic i el seu funcionament Per al control centralitzat de la instal lació de climatització s'ha optat per la instal lació d'un controlador model AG-150 de Mitsubishi Electric per al control de fins a 150 equips, que es caracteritza per permetre visualitzar les icones sobre plans en la pantalla, programació de paràmetres com l'hora, ON/OFF, mode, temperatura de consigna, velocitat del ventilador, direcció del cabal d'aire, limitació de funcionalitats dels comandaments individuals, 24 accions programables per a cada dia de la setmana, a més d'altres funcions. També s'ha previst un termòstat de control per a cada una de les dependències i unitats interiors de la marca Mitsubishi Electric model PAR-31MAA que es caracteritza pels paràmetres d'hora, ON/OFF, doble temperatura de consigna, 8 accions programables per a cada dia de la setmana, sonda de temperatura integrada i pantalla LCD retroil luminada. - Descripció dels sistema de transport dels fluids caloportadors d energia Xarxes de distribució d aire El càlcul de les xarxes de distribució d'aire s'ha basat en els següents criteris generals: Determinació dels cabals d'aire d'acord amb les indicacions i càlculs definits en altres apartats d'aquest projecte. Determinació de les dimensions de cada tram i la perduda de pressió en cada circuit. Per al càlcul dels conductes de distribució d'aire s'ha seguit el procediment que consisteix a mantindre constant la pèrdua de pressió al llarg de l'esmentada distribució. La pèrdua de pressió per metre lineal de conducte s'ha calculat per mitjà de l'expressió següent: P = 0,5293 x 106 x V 1,924 / D 5,129, essent P la pèrdua de pressió per metre de conducte expressada en mm.c.d.a./m; V el cabal d'aire transportat en m3/h i D el diàmetre del conducte expressat en mm. 32

57 Amb l'expressió del paràgraf anterior, fixant un valor de P i conegut el cabal d'aire, podem calcular el diàmetre del conducte D. Per a transformar aquest conducte de secció circular en un altre equivalent de secció rectangular s'ha utilitzat l'expressió següent: D = (32 x (a x b)3 / (2 x (a + b)))1/5. Essent D el diàmetre i a i b l'ample i l'alt, respectivament, del conducte rectangular. Aquesta expressió es dedueix igualant la pèrdua de pressió d'ambdós seccions (rectangular i circular) i introduint el concepte de diàmetre hidràulic. Es tindran en compte els valors de pèrdua de pressió puntual en accessoris (peces) o equips intermedis, d'acord amb les especificacions dels fabricants o a càlculs basats en el criteri de la longitud equivalent i del diàmetre hidràulic, i a les dades contingudes en el manual Ashrae Handbook. HVAC Fundamentals.De canonada. Xarxes de distribució de refrigerant Els circuits frigorífics i interconnexió entre unitat exterior i les seves corresponents unitats interiors es realitzaran per mitjà de tub de coure frigorífic deshidratat i desoxidat per a la línia de líquid i gas, segons norma EN En ambdós casos s'aïlla a base de coquilla de cel la tancada de poliuretà amb barrera de vapor. El circuit de distribució frigorífic s'ha seleccionat d'acord amb les dades de selecció facilitats pel fabricant dels equips Mitsubishi Electric. - Unitat exterior Normativa UNE Aplicable La unitat exterior del sistema VRV s'instal larà en la coberta plana per a instal lacions existents en l'edifici. Aquesta coberta plana no tindrà consideració de sala de màquines, ja que en ella se situen equips autònoms de climatització de qualsevol potència. Tot això d'acord amb l'apartat 3 de la norma UNE Prevenció de sorolls i vibracions Per a la prevenció de sorolls i vibracions de les unitats de clima a l'estructura de l'edifici es disposaran d'acord amb la norma UNE amortidors elastomèrics. - Justificació del compliment del DB-SI La xarxa de distribució d'aire de l'edifici compleix amb allò que s'ha indicat en els DB-SI del CTE, que afecta als elements de seguretat contra incendis, sistemes d'evacuació, ocupacions màximes de les dependències i la resta de temes relacionats amb la protecció contra incendis. En el cas que els conductes de climatització i ventilació creuin sectors d'incendi diferents es procedirà a la instal lació de comportes tallafocs INSTAL LACIÓ VENTIL LACIÓ - Objectiu i normativa de la instal lació L objecte del present projecte és especificar les parts que composen la instal lació de ventilació necessària pel condicionament de l edifici. També exposar les condicions tècniques i econòmiques, efectuant els càlculs que justifiquin les solucions adoptades. Real Decret 314/2006, de 17 de març, per el que s aprova el Codi Tècnic de la Edificació.(B.O.E. núm. 74, 28 de març del 2006) i el seu apartat HS3. 33

58 Real Decret 1027/2007, de 20 de Juliol de 1.998, pel qual s aprova el Reglament d Instal lacions Tèrmiques en els Edificis. (B.O.E. núm. 207, 29 d agost del 2007) Calefacció, climatització i ACS R.D. 238/2013, de 5 d'abril, pel que es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques Reglament d'instal lacions Tèrmiques en els Edificis, aprovat pel R.D.1027/2007,de 20 de juliol. - Qualitat de l aire interior i ventilació A continuació es detalla un quadro resum en forma de taula on s'indiquen: g) Planta. h) Denominació del local. i) Núm. de persones que ocupen el local. Si és un local no ocupat de forma permanent no s'indica cap valor. j) Cabal resultant de ventilació per a cada local expressat en m3/h. D'acord al RITE (Reglament d'instal lacions Tèrmiques en Edificis). La determinació del nombre d'ocupants, ve donada per les dades de funcionament que ens han estat facilitats per la propietat i s'ha estimat d'acord amb el CTE on no es tenien dades. Per a la determinació dels índexs de ventilació s'han tingut en compte les següents publicacions d'acord amb la normativa: k) RITE (Reglament d'instal lacions Tèrmiques en Edificis). IT Exigència de qualitat de l'aire interior, sent l'ocupació per aquest cas: - Zona Administrativa: IDA 2 (aire de qualitat bona). l) Dades extretes de l'experiència o de les necessitats específiques de la instal lació, sempre que no entrin en contradicció amb la normativa anterior. En la següent taula, veiem les ocupacions i usos dels diferents locals. Cabal Aforament Cabal PLANTA LOCAL RITE (m3/h) Baixa Accés 12,5 l/s Baixa Local 1 12,5 l/s Baixa Local 2 12,5 l/s Baixa Local 3 12,5 l/s Primera Saló Plens 12,5 l/s Primera Alcaldia 12,5 l/s Primera Jutjat de Pau 12,5 l/s 1 45 Primera Distribuïdor 12,5 l/s Primera Regidor 1 12,5 l/s 2 90 Primera Regidor 2 12,5 l/s 2 90 Primera Regidor 3 12,5 l/s 2 90 Primera Sala Juntes 12,5 l/s TOTAL

59 Pel manteniment d'una qualitat acceptable de l'aire en els locals ocupats, es consideren els criteris de ventilació en funció del tipus de local, indicats en el R.I.T.E., segons la seva categoria (I.T ), IDA 2 amb un cabal de 12,5 l/s per persona. L'equip instal lat és: Un recuperador de calor de la marca S&P model CADT-ND80H per a un cabal de m 3 /h i amb Filtres F6/F8 d'acord amb el RITE. Es tracta d'un recuperador horitzontal que es situarà en la coberta plana de l'edifici, dissenyat per a la seva instal lació exterior sobre bancada, amb unes dimensions de 2150x2150x840 mm (An x Pr x al) i amb una potència elèctrica de 2 x 2 KW 400 V INSTAL LACIÓ XARXES INFORMÀTICA, WIFI, MEGAFONIA I DE SEGURETAT L objecte del present apartat és definir les parts que composen la instal lació de la xarxa informàtica, punts wifi, megafonia i instal lació de seguretat pel condicionament de l edifici. - Descripció del sistema de telecomunicacions i so Ampliació de la xarxa informàtica Per la nova zona de Cal Ferrer, es planteja la col locació d un armari rack a on es estionarà a través de switchos tota l ampliació de la xarxa informàtica existent. Hi haurà comunicació entre l armari rack principal de la seu central amb aquest nou punt. Disposarà dels plafons UTP i de telefonia per poder donar servei a les diferents necessitats que puguin tenir les noves dependències. Xarxa wifi Per poder donar un correcte servei de xarxa wifi es dissenya la col locació de 9 punts d accés wifi distribuïts per les dependències actuals i la nova zona de Cal Ferrer. La idea es poder donar servei d Internet a habitants, clients i proveïdors a l interior de les dependències. La idea és gestionar-ho amb xarxes independents (treballadors de l Ajuntament per una banda i la resta de persones per l altre) per regular els diferents tràfics de dades. Megafonia Es plantegen tres sistemes de Megafonia. 1r sistema: La sonorització de la sala d actes amb dues columnes metàl liques de 20W i la integració del sistema de debat amb diferents micròfons per realitzar conferències i la celebració dels plens de l Ajuntament. 2n sistema: sonorització de la part de la plaça d entrada de l Ajuntament per meetings i possibles parlaments. Es fa a través de columnes de 40W. 3r sistema: sonorització del pati de Cal Ferrer (part nova) per meetings i possibles parlaments. Es fa a través de columnes de 40W. Aquests diferents sistemes estan controlats per un únic sistema d amplificació i classificat en 3 zones completament diferents. 35

60 - Descripció del sistema de Seguretat Sistema d alarma Com a mesures de protecció a l edifici que ens ocupa, es proposa un sistema antiintrusió de Grau 2 segons la normativa EN50131 amb detectors volumètrics de doble tecnologia de Grau 2 i Grau 3, i gestionats amb teclats de control. Tots aquests elements estaran connectats a una Central Receptora d Alarmes ( CRA ) mitjançant la línia telefònica fixa i la línia mòbil GPRS per garantir la comunicació. La CRA gestionarà les alarmes segons els protocols ja establerts per la propietat. Actualment ja disposen d un sistema d alarma connectat a una Central Receptora mitjançant aquestes dues vies de comunicació. La idea del present projecte és dur a terme l ampliació del sistema a les noves dependències. S utilitza un sistema centralitzat a on el cable és el medi físic pel qual transcorren totes les informacions de dades i alimentació dels components del sistema d intrusió ( 12V ). Cada component del sistema de la part d ampliació ha de tenir el seu cablejat fins al mòdul expansor de zones ubicat a la zona del subrack del nou punt. En el nou sistema hi ha la previsió d instal lació de 3 teclats nous. La seva presència permetrà al sistema de seguretat dividir-la en tres o quatre àrees diferents, en funció de les tasques que es portin a terme en cada una de les dependències de l Ajuntament. La central de l alarma s alimenta a través d una línia de 220Vca. D aquesta alimentació de la central també s alimenten els teclats de l alarma. En cas de tallada del subministrament elèctric, disposa d una bateria de 12 Vdc i 7Amp/h que subministra energia al sistema durant un període en estat normal de 48 hores. Per alliberar el consum que ha de suportar la central de l alarma i la resta d elements de seguretat de les noves dependències, hi ha la previsió de col locació d una nova font d alimentació. En cas de produir-se una alarma real, Central Receptora d Alarmes s encarregarà de gestionar l operativa de l alarma. Avisar als Vigilants de Seguretat contractats, al Cos del Mossos d Esquadra i gestionar tota l operativa de persones de contacte proporcionades pel propietari de la instal lació. Actualment ja disposen d un protocol establert. En cas que una zona es dispari contínuament i sigui motiu d un problema tècnic o falsa alarma, la central disposa de la possibilitat d auto-anul lar-se després d un número determinat d alarmes. La central de l alarma enviarà a central receptora un error de sortida si es dispara l alarma en una zona d entrada/sortida just a l instant en que s acaba en temps de sortida. Existeix una memòria de successos que pot emmagatzemar fins a 185 incidències, juntament amb la data i hora del succés. Aquests successos poden visualitzar-se a través del teclat alfanumèric de l alarma i del programa de control remot bidireccional que gestiona l empresa instal ladora. Cada usuari ha de disposar del seu propi codi personal de 4 o 6 xifres per connectar i desconnectar l alarma. Cada cop que es connecti o es desconnecti l alarma, la central de l alarma enviarà a Central Receptora una connexió o desconnexió. Permetrà tenir un raport de periodicitat cada 40 dies del control per part del propietari de totes les incidències del sistema d alarma. El teclat de l alarma és l element intercomunicador entre la central del sistema i l usuari. Mostra a l usuari l estat del sistema en cada moment i és una de les vies que permetrà la connexió i desconnexió del sistema. Per evitar falses alarmes, la central de l alarma comprova que totes les zones estiguin en repòs abans de poden connectar el sistema. Si la llum de Preparat està apagada o amb intermitència indica que alguna zona no està preparada per connectar el sistema. Pot ser degut a que alguna porta o finestra protegida estigui oberta, o bé que algun detector de moviment estigui detectant la presència d alguna persona. Per saber quina zona no està preparada, la informació ha d aparèixer en la pantalla alfanumèrica o bé indicant-se 36

61 en intermitència en pantalla. Si es desitja anul lar o desanul lar alguna zona, s han de poder realitzar a través del teclat de l alarma. En la nova ampliació s haurà de programar que la central de l alarma pugui anul lar el teclat durant un període de 60 segons i enviar un missatge de sabotatge a Central Receptora d alarmes en cas que es produeixin 30 pulsacions seguides sense que es produeixi una clau d usuari vàlida. Quan l usuari entri a les dependències, el teclat de control emetrà una música contínua durant la duració del retard d entrada, o fins al moment en que es teclegi la clau personal. Una vegada teclejada la clau, s apagarà la llum vermella de Connectat, es pararà la música i el sistema de seguretat quedarà desconnectat. En cas de que no es teclegés correctament la clau personal abans de que s acabés el retard d entrada es produirà una alarma. En el moment en que la llum Connectat estigui en intermitència durant el retard d entrada, indicarà que durant la nostra absència a les dependències s ha produït una alarma. Si l usuari desitja anul lar alguna zona ho haurà de fer mentre el sistema estigui desconnectat. És una opció molt utilitzada ja que permetrà a l usuari realitzar grups per la connexió i desconnexió del sistema. Es necessari la presència d una sèrie de tecles visibles i de fàcil accés al teclat, conegudes com les tecles d emergència, on permet enviar a l usuari un missatge d emergència a Central Receptora d Alarmes. És una funció molt útil en casos de foc, atracament o accidents. També serà necessari proporcionar un codi de coacció que li permetrà desconnectar l alarma i enviar un avís d atracament a Central Receptora d Alarmes. Als diversos punts de les noves dependències s'instal laran detectors volumètrics de doble tecnologia, alguns d ells amb la tecnologia d antiemmascarament i anticamuflatge de manera que cobreixen pràcticament la totalitat dels accessos a les plantes i els espais més tècnics i aquelles dependències que ofereixen una especial vulnerabilitat. Els detectors de doble tecnologia estan dissenyats per evitar sobretot moltes falses alarmes, ja que detecten quan es produeix un incident per dos d aquests canals: l infraroig passiu ( PIR ) i el de microones ( MW ). És a dir, un detector doble tecnologia requereix una activació de cada tecnologia individual simultàniament per originar una alarma. El tipus d incident capaç de fer que el canal PIR, sensible al calor, produeixi una falsa alarma ( la radiació tèrmica i la llum blanca ) no afecta al canal microones. Recíprocament, el canal microones reaccionarà en presència de vibracions irrellevants o moviments a dins o fora de la zona protegida, i donat que no activarà el canal PIR, no haurà de produir falses alarmes. Tots aquests detectors de doble tecnologia es combinen amb la tecnologia d antiemmascarament G3 segons normativa EN Grau 3. La tecnologia antiemmascarament commuta a mode microones, per evitar els intents de camuflatge del canal PIR o la ineficàcia del canal PIR a elevades temperatures. Detecta la obstrucció de la lent, ruixat o envelliment. Segons la normativa aplicable a tota instal lació de seguretat, aquesta ha de disposar diverses sirenes interiors. És vital ja que el seu soroll alerta de que s està produint una alarma a les dependències. Consisteix en una sirena piezoelèctrica, tipus bitonal amb una potència sonora que arriba fins a 110dB. Incorpora un element de seguretat que és el tamper, que en cas de manipulació dispara automàticament l alarma estigui o no connectada. Es complementarà el projecte de Seguretat segons la normativa EN50131 de Grau 2 que ja disposa l Ajuntament. Actualment tenen la instal lació legalitzada. Tota la documentació seran segellada pel Col legi d'enginyers Tècnics de Girona i visada la part contractual pel Departament de Seguretat Privada de la Generalitat de Catalunya. 37

62 Sistema de detecció d incendis De les noves dependències es dissenya la col locació de detectors òptics de fums analògics, polsadors per l activació manual del sistema i sirenes interiors d acord amb el que estableix el Reglament de Protecció d Instal lacions Contra Incendis actual. S adjunta a l Ajuntament la valoració econòmica O per instal lar el sistema a les dependències actuals, ja que a causes alienes a aquest projecte no es va poder finalitzar en el seu moment. Per portar a terme aquesta ampliació a Cal Ferrer, es bàsic poder disposar almenys de la central de detecció. Es presenta un sistema analògic que permetrà a la propietat poder identificar els diferents elements d una forma ràpida i concisa en cas d alarma. Es necessari connectar el sistema d incendis amb el sistema d intrusió per tenir l avís als Bombers de la Generalitat de Catalunya, aprofitant que el sistema d alarma es troba connectat a una Central Receptora. Càmeres de vigilància Es proposa a l Ajuntament la col locació de diverses càmeres als accessos a les dependències actuals i a la part de Cal Ferrer per poder disposar d un control amb finalitats de seguretat. Hi ha la opció amb càmeres analògiques que tenen visions molt generals o la opció de càmeres Megapíxel de Full HD, que el fet de tenir millor resolució permeten la identificació millor dels detalls. Si es decideix portar-ho a terme, cal actualitzar el document de seguretat en matèria de videovigilància de la LOPD existent i realitzar la comunicació al Departament d Interior de la Generalitat de Catalunya INSTAL LACIÓ PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS L edifici es desenvolupa en dues plantes i s organitza a partir d un nucli de comunicacions principal, en la zona central que permet l accés adaptat a la planta superior i alhora accedir a totes les dependències projectades. Aquest nucli queda davant de l accés comú, del nou volum de vestíbul i control, de la planta baixa i que comunica internament aquest edifici amb l edifici administratiu de l Ajuntament actual. A part d aquesta entrada principal a l edifici i degut a la configuració del conjunt existent, també hi ha altres comunicacions directes a l exterior que són: - L accés a l Oficina de Turisme, que es desenvolupa en dues plantes i que pot funcionar independentment de la resta de zones de l edifici; al mateix tremps servirà com a sortida d emergència de la sala de plens de la planta pis, fet que permet no protegir l escala ja que el recorregut d evacuació més desfavorable de la planta pis, és inferior a 50 m. - L accés a partir de la plaça de l antic ajuntament, amb una porta adovellada, que és l entrada original de Cal Ferrer de la Plaça, i dues entrades més que donen al pati de l edifici que també comunica amb la plaça. Aquets accessos donen a la sales d exposicions de la planta baixa un funcionament independent d aquesta part de l edifici de la resta. L ús assimilable de l edifici és de pública concurrència, amb una part que té l ús administratiu, les condicions a complir per la seguretat de l edifici en cas d incendi, vénen determinades pel Codi Tècnic de l Edificació CTE DB-SI, i seguirà el projecte d activitat corresponent que determini la pròpia administració. 38

63 - SI 1. Propagació interior En aplicació de la taula 1.1 DB SI 1 apartat 1; donades les característiques de l activitat projectada per la seva superfície, l edifici constitueix en un sol sector d incendi que es correspon amb l ús previst i que ha de tenir una resistència al foc EI 60, ja que l alçada d evacuació < 15 m Els tancaments de la façana estan formats per parets de mamposteria ordinària, forjats unidireccionals amb cairats de fusta i coberta a dues aigües de teula àrab amb cornisa catalana, L edifici tan sols disposa d un local de risc especial integrat a l edifici. És un local de Risc Baix, situat en planta baixa, destinat a arxiu i magatzem format per un volum de 169 m3. Al esser de risc baix no es necessari un vestíbul d independència. Tan sols la porta serà EI2 45 C5 i els tancaments i estructura seran coma a mínim EI 90 / R90. - SI 2. Propagació exterior La sectorització respecte els veïns es realitzarà conforme el que s especifica a la secció SI 2 del DB SI del CTE. Mitgeres Els elements verticals separadores d un altre edifici serà com a mínim EI 120. En el cas que ens ocupa la paret mitgera amb contacte amb el veí és de pedra i té una estabilitat al foc mínima de EI-120. Façanes Quan es tracta de façanes que separin edificis diferents i confrontants, els punts de la façana considerats que no siguin com a mínim EI 60 compliran el 50% de la distància d fins a la bisectriu de l angle format per ambdues façanes. Angle 0º 45º 60º 90º 135º 180º d (m) 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50 La classe de reacció al foc dels materials que ocupin més del 10% de la superfície de l acabat exterior de les façanes serà B-s3,d2 fins una altura de 3,5 m com a mínim. En el cas que ens ocupa no existeixen finestres ni altres elements constructius amb una classificació inferior a EI 60 a una distància (d) inferior a les especificades, de les façanes veïnals i confrontants. Cobertes Amb el fi de delimitar el risc de propagació exterior de l incendi per la coberta, ja sigui entre dos edifici confrontants o entre sectors del mateix edifici, la coberta tindrà una resistència al foc REI 60, com a mínim, en una franja de 0,50 m d amplada mesurada des de l edifici confrontant, així com en una franja d un metre d amplada situada sobre la trobada amb la coberta de tot elements compartimentador d un sector d incendis o d un local de risc especial alt. - SI 3. Evacuació dels ocupants: A continuació es descriu la ocupació màxima de l activitat segons les densitats d ocupació esmentades a la que s assimilen: 39

64 Ocupació teòrica segons DB SI secció SI 3 del CTE: Zones ocupables planta baixa Densitat Sup. Útil (m²) Ocupació Sala exposicions 2 m 2 /persona Vestíbul -Sala exposicions 2 m 2 /persona Serveis higiènics 1 persona per Ch 15 3 Arxiu-Magatzem 40 m 2 /persona 55,65 2 Zona atenció públic oficina turisme 2 m 2 /persona 18,25 9 Zona administrativa oficina turisme 10 m 2 /persona 17, persones Zones ocupables planta pis Despatxos regidories i alcaldia 10 m 2 /persona 71,15 8 Sala reunions 2 m 2 /persona Serveis higièniques 1 persona per Ch 6,90 2 Distribuïdor -Vestíbul 10 m 2 /persona 33,55 4 Sala Plens 1 persona per seient 93,75 62 Zona interna oficina turisme 10 m 2 /persona 39, persones Vies Horitzontals d evacuació. Atenint-se a la Normativa, s'entén per via d'evacuació el recorregut horitzontal o vertical que s'ha de seguir des de qualsevol lloc ocupable fins a la sortida a la via pública o espai comunicat directament amb ella. El recorregut d evacuació de la planta baixa, a l espai exterior segur tant de les sales d exposicions com de l Arxiu magatzem no supera els 25 m El recorregut mes desfavorable de la planta pis, des de la sala de reunions té 41,50 m, no supera els 50 m. i disposa de dues sortides: la sortida del nucli d escala principal pel nou vestíbul d entrada; i la sortida per l escala d informació i turisme existent, a l espai exterior segur de la plaça. Portes i passos Les portes i passos disposaran de l amplada (A) compresa en la següent expressió segons el nombre d ocupants (P): A P/200 0,80 metres L amplada de tota fulla de porta no serà en cap cas menor que 0,60 m, ni excedeix de 1,23 m. En el càlcul de l amplada d una porta de sortida de recinte d una escala protegida a planta de sortida de l edifici haurà de ser com a mínim igual que el 80% de l amplada de càlcul de l escala. Passadissos i rampes Els passadissos i rampes estaran dimensionats segons la següent relació: A P/200 1,00 metres Escales Les escales no protegides descendent compliran la relació A P/160 i les ascendents A P/(160-10h) essent h l altura d evacuació ascendent en metres. En els dos casos l amplada mínima serà la definida a l apartat DB SUA , taula 4.1. L amplada d escales protegides complirà amb: E 3 S As I per passadissos protegits: P 3 S A 40

65 Essent: As = l amplada d escala protegida en el seu desembocament en la planta sortida de l edifici (m). E = Suma dels ocupants assignats a l escala en la planta considerada més els de les plantes situats per sota i sobre d aquesta fins la planta de sortida de l edifici, segons es tracti d una escala per evacuació descendent o ascendent respectivament. Per la esmentada assignació només serà necessari aplicar la hipòtesi de bloqueig de sortida de planta en una de les plantes sota la hipòtesi més desfavorable. P = Número de persones que està previst el seu pas pel punt on s està calculant la seva amplada. Portes recorreguts evacuació Les portes situades en els recorreguts d evacuació compliran l apartat DB SI3.apartat 6 del CTE en relació el sentit d obertura, eix de gir, dispositiu d obertura, etc. Les portes previstes per a l evacuació de més de 50 persones en un recinte o pel pas de 100 persones en sortida a l exterior obriran en el sentit de l evacuació. L amplada lliure en portes i passos previstos com a sortida d evacuació serà igual o major que 0,80 m. L amplada de la fulla a tota porta serà igual o menor que 1,20 m., i en portes de dues fulles, igual o major que 0,60 m. Les portes d obertura automàtica disposaran d un sistema tal que, en cas d un fallo del sistema d obertura o del subministrament d energia la porta s obri i impedeixi que aquesta es tanqui, o be que, quan siguin abatibles, permeti la seva obertura manual segons requeriments del DB SI 3.apartat 6. En el cas que ens ocupa totes les portes situades en recorreguts d evacuació son abatibles amb eix de gir vertical menys les portes principals d accés al centre que serà automàtica corredissa i donarà compliment als requeriments per a les portes d aquests tipus establerts a la secció SI del document basic DB SI del CTE (Apartat 6.5) Senyalització i Enllumenat d emergència: D acord amb el punt 2 de la Secció SU 4 del CTE, s ha previst la instal lació d un sistema d enllumenat d emergència que, en cas de fallada del sistema d enllumenat normal, subministrarà la il luminació necessària per a facilitar la visibilitat als ocupants de manera que puguin abandonar l edifici, eviti situacions de pànic i permeti la visió de les senyals indicatives de les sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents. Així, s ha previst la col locació d enllumenat d emergència a, com a mínim, les següents zones i elements: Tots els recorreguts d evacuació. Als locals on s hi preveu la col locació d equips de protecció contra incendis, quadres de distribució o d accionament de l enllumenat i als locals de risc especial. Als senyals de seguretat. Tots els recintes amb una ocupació major que 100 persones. Als lavabos generals de planta. Per tal de proporcionar una il luminació adequada, es col locaran les lluminàries d emergència: A una alçada mínima del terra de 2 metres. A cada porta de sortida dels recorreguts d evacuació. A les escales i de tal manera que cada tram d escala rebi il luminació directa. A qualsevol canvi de nivell. En els canvis de direcció i a les interseccions de passadissos. La instal lació prevista d enllumenat d emergència serà fixa, estarà equipada amb una font pròpia d energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se una fallada en l alimentació de la instal lació d enllumenat normal. 41

66 La instal lació garantirà el seu servei durant un temps mínim d una hora des del moment de la caiguda de l enllumenat normal. Durant aquest temps, el sistema d enllumenat d emergència garantirà que: A les vies d evacuació amb una amplada no superior a 2 metres, la il luminància horitzontal al terra serà, com a mínim, de 1 lux a l eix central i de 0,5 lux a la franja central que compren la meitat de l amplada de la via. En els punts on estiguin situats els equips de seguretat, les instal lacions de protecció contra incendis d utilització manual i els quadres de distribució d enllumenat, la il luminància mínima serà de 5 lux. - SI 4. Sistemes de detecció, control i extinció d incendis: Extintors portàtils Es preveu la col locació d un conjunt d extintors portàtils amb una eficàcia mínima de 21A-113B i distribuïts convenientment de tal manera que la distància des de qualsevol origen d evacuació fins a un extintor no superi els 15 metres. Els extintors es col locaran de tal manera que el seu extrem superior estigui a una alçada respecte el terra menor que 1,70 metres i de manera que puguin ser utilitzats de manera ràpida i fàcil. Es col locaran en llocs fàcilment visibles i accessibles, així com en les proximitats de les sortides d evacuació. També es col locaran extintors a l exterior dels recintes de risc especial i propers a la seva porta d accés. A més a l interior d aquests locals també s hi instal laran extintors de tal manera que el recorregut real fins als extintors no superi els 15 metres en el cas dels locals de risc especial baix i mig o els 10 metres en el cas dels locals de risc especial alt. Els extintors compliran la norma UNE Es donarà compliment, així, al punt 1 de la Secció SI 4 del DB del CTE. Els extintors també compliran les especificacions de l apartat 6 de l Apèndix 1 del R.I.P.C.I. Hidrants d incendi D acord amb el punt 1 de la secció SI 4 del DB-SI del CTE (Codi Tècnic de l Edificació) es preveurà un hidrant emplaçat en la via pública i de tal manera que qualsevol punt de la façana accessible de l edifici a nivell de rasant estigui a menys de 100 metres d aquest. Aquest hidrant serà del tipus H.100 amb un cabal mínim de 60 m3/h. durant un mínim de dues hores i amb una pressió mínima de 1 bar. Existeix ja un hidrant H-100 en les immediacions de l edificació i a menys de 100 metres de la mateixa, la situació exacte es pot apreciar en el plànol d emplaçament Senyalització de les instal lacions manuals de protecció contra incendis Els mitjans de protecció contra incendis d utilització manual (extintors, boques d incendis, hidrants exteriors, polsadors manuals d alarma i dispositius de sistemes d extinció) estaran senyalitzats mitjançant les senyals definides en la norma UNE Les senyals seran visibles inclòs en cas de fallada del subministrament normal, amb les següents mides : 210x210 mm quan la distància d observació de la senyal no superi els 10 metres 420x420 mm quan la distància d observació estigui compresa entre 10 i 20 metres 594x594 mm quan la distància d observació estigui compresa entre 20 i 30 metres Tots aquests senyals seran visibles, fins i tot, en cas de fallada de l enllumenat normal. Quan siguin fotoluminiscents, hauran de complir allò establert a les normes UNE :2003, UNE :2003 i UNE :2003 i el seu manteniment es realitzarà conforme a allò establert a la norma UNE :

67 - SI 5. Condicions d entorn i Accessibilitat per a la intervenció dels bombers: Condicions d aproximació als edificis i entorn Els vials d aproximació a l edifici hauran de complir, d acord al DB-SI5 del CTE, el següent: Amplada mínima lliure per a pas de vehicles: 3,5 m. Alçada mínima de lliure o gàlib: 4,5 m. Capacitat portant del vial: 20 kn/m 2 Pendent màxim: 15% En els trams corbats, el carril de rodadura quedarà delimitat per la traça d una corona circular de radis mínims 5,30 m i 12,50 m, i amb una amplada lliure de circulació de 7,20 m. Pel que fa a l espai de maniobra que haurà de disposar-se davant de l edifici i al llarg de tota la seva façana, complirà els següents punts: Amplada mínima lliure: 5 m. Alçada mínima lliure: la de l edifici. Separació màxima del vehicle de bombers a la façana: 15 m (si alçada evacuació <20 m). Distància màxima des de l espai de maniobra fins als accessos de l edifici: 30 m. Pendent màxim a l espai de maniobra: 10%. L espai de maniobra es mantindrà lliure de mobiliari urbà, arbrat, jardins i d altres obstacles. Façanes accessibles D acord amb les especificacions dels del punt 2 de la secció DB-SI 5 (Intervenció dels bombers) del Codi Tècnic de l Edificació i de la Instrucció Tècnica Complementària SP-121 de Bombers de la Generalitat, i donat que l edifici tindrà una ocupació prevista no superior a persones, disposarà d un mínim d una façana accessible amb forats que permetran l accés des de l exterior a l interior de l edifici al personal del servei d extinció d incendis. Els forats de la façana accessible hauran de permetre l accés a cada una dels nivells o forjats de l edifici i compliran les condicions següents: L alçada de la part interior del forat estarà a una alçada no superior a 1,20 m. del nivell de la planta en qüestió. Les dimensions mínimes horitzontals i verticals seran de 0,80 i de 1,20 m, respectivament i la distància entre els eixos verticals de dos forats consecutius no serà superior a 25 m. mesurats sobre la façana. No s instal laran a façana elements que dificultin l accessibilitat a l interior. - SI 6. Resistència al foc de l estructura D acord al punt 3 de la Secció SI 6 del DB del CTE, i donat que es tracta d un edifici d ús pública concurrència i amb una alçada d evacuació de 15 mts, en general la resistència al foc dels elements estructurals serà, com a mínim, R-90. En els locals de risc especial, però, la resistència al foc dels elements estructurals serà de: Locals de risc especial baix: R 90. (zona magatzem) Excepcionalment, els elements estructurals de la coberta lleugera i els elements que la sustenten podran R30, per tractar-se d una coberta lleugera. 43

68 La coberta de la planta primera, està formada per una estructura inclinada, seguint les pendents de la coberta, de jàsseres i corretges de fusta laminada encolada com a suport panells sandvitx i acabat amb cobertura de teula àrab ceràmica, dimensionada per una resistència estructural R30. En planta baixa l estructura està formada per parets de mamposteria de gruixos variables i sostre de voltes de canó ceràmiques, que s han reforçat amb lloses de formigó i o forjats unidireccionals en l actuació de la primera fase de rehabilitació. En l ampliació del nexe d unió del dos edificis, es realitzarà amb suports de murs ceràmics i de formigó i sostre de llosa massissa, complint sobradament la resistència al foc dels elements estructurals mínim R90. Girona, gener de 2015 Els Arquitectes Enric Boadas Joaquim Roura 44

69 3 Annexos a la Memòria 3.1 Control qualitat dels materials 3.2 Estudi de gestió de residus 3.3 Manual d ús i manteniment 3.4 Annex càlcul estructures 3.5 Annex càlcul instal lacions

70

71 3.1 ANNEX CONTROL QUALITAT MATERIALS

72

73 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS Relació i definició dels controls que s han de fer d acord amb el Decret 375/88 d 1 de desembre de 1988 Adaptat a CTE i EHE-08 ÍNDEX JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 1. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ 2. AIGUA PER PASTAR 3. ÀRIDS PER ELABORAR FORMIGÓ 4. ADDITIUS PER A FORMIGÓ 5. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS I FUMS DE SÍLICE 6. FORMIGÓ PREFABRICAT EN CENTRAL 7. RODONS D ACER PER A FORMIGÓ. ARMADURA PASSIVA 8. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES 9. MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL 10. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC 11. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC 1

74 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 El plec de condicions que s adjunta té la finalitat d establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d 1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L arquitecte autor del projecte d execució d obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l arquitecte consideri necessaris per a la seva finalitat, pot en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l aplicació de criteris particulars, els quals han de ser acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes en el projecte d execució un programa de control de qualitat del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s haurà d especificar els components de l obra que cal controlar, les classes d assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l obra, i resta obligat a satisfer-les puntualment en el moment en què s en produeixi l acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 15 dies des del moment en què es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d altres persones contractades a aquest efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat; el propietari té la facultat de rescindir el contracte en cas d incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa. 2

75 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella 1 CIMENT El ciment que s'utilitzarà en l'execució de l'obra tindrà les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d'acord amb els criteris indicats en la "Instrucción para la recepción de cementos" (RC-08) i la Instrucción de hormigón estructural (EHE-08), i que en resum, són els següents: Tipus de ciment: Distintiu de qualitat: (RC-08,cap II)EN CEM II 42,5 R Possessió del marcatge CE (obligatori en ciments comuns CEM ) Control de la conformitat dels productes En el cas de productes que hagin de portar el marcatge CE segons la Directiva 89/106/CEE, serà suficient comprovar la seva verificació documental. La Direcció facultativa podrà disposar en qualsevol moment de la realització de comprovacions o assajos sobre els materials que s utilitzin per la elaboració del formigó que es subministra a l obra. En el cas dels productes que no disposin de marcatge CE, la comprovació de la seva conformitat comprendrà segons EHE-08: a) Control Documental dels subministres que arribin a l obra realitzat d acord l Art b) Control mitjançant distintius de qualitat o procediments que garanteixin un nivell de garantía addicional equivalent, conforme a allò indicat als l Art i 81. c) Control experimental mitjançant la realització d assajos conforme a l Art Controls a realitzar segons RC-08: - Control de la documentació, inclosos els distintius de qualitat, i del etiquetatge segons (RC-08, art. 6 i Annex 4) per tal de comprovar que el ciment està fabricat i comercialitzat segons les característiques descrites en aquesta instrucció. Es controlaran les dades incloses en els següents documents:. Albarà, certificat CE de conformitat, Declaració CE de conformitat, Etiquetatge corresponen al marcatge CE segons les característiques descrites en l annex A4 del RC Control de subministrament mitjançant inspecció visual, per tal d acceptar la remesa. Aquest control té per finalitat valorar alteracions manifestes de les prestacions del ciment subministrat, tals com: meteorització, presència de cossos estranys, etc... o la falta de homogeneïtat en el seu aspecte o color. En el cas de ciment envasat es comprovarà que els envasos no presentin indicis d haver sigut objecte de transport o emmagatzematge inadequat que pugui haver afectat al ciment. - Control mitjançant assajos segons els criteris descrits en els annexes 5 i 6 de la instrucció RC-08. Aquests es realitzaran en cas de les característiques especials de la obra, o si així ho decideixi, el responsable de la recepció per tal d assegurar-ne les prestacions en cas de dubtes. Els assajos d identificació i complementaris d aquesta fase, son els que figuren en els apartats A6.1 i A6.2 respectivament. En el cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia i els criteris d'acceptació especificats per a cada tipus de ciment recollits en l annex A1.6 i A2.5 de la instrucció RC AIGUA. L'aigua que s'utilitzarà en l'elaboració del formigó haurà d'estar sancionada per la pràctica. En cas de dubte, es realitzarà el control de la conformitat del producte segons allò que indica l Art Assajos de laboratori contemplats en l apartat per tal de comprovar el compliment de les especificacions del Art. 27 també de la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). Control de la conformitat dels productes En el cas de productes que hagin de portar el marcatge CE segons la Directiva 89/106/CEE, serà suficient comprovar la seva verificació documental. La Direcció facultativa podrà disposar en qualsevol moment de la realització de comprovacions o assajos sobre els materials que s utilitzin per la elaboració del formigó que es subministra a l obra. En el cas dels productes que no disposin de marcatge CE, la comprovació de la seva conformitat comprendrà: d) Control Documental dels subministres que arribin a l obra realitzat d acord l Art e) Control mitjançant distintius de qualitat o procediments que garanteixin un nivell de garantía addicional equivalent, conforme a allò indicat als l Art i 81. f) Control experimental mitjançant la realització d assajos conforme a l Art Es podrà eximir de la realització d assajos quan s utilitzi aigua de la xarxa potable. 3

76 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella 3 ÀRIDS. L'àrid que s'utilitzarà en l'elaboració del formigó tindrà les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Tamany màxim de l'àrid: fonaments 20 mm. estructura 20 mm. Com àrids per la fabricació de formigons poden ser utilitzats àrids gruixuts (graves) i àrids fins (sorres), segons UNE-EN 12620, rodats o procedents de roques matxacades, així com a escòries siderúrgiques refredades per aire segons UNE-EN 12620, i en general qualsevol tipus d àrid l evidència de de bon comportament hagi sigut sancionada per la pràctica i degudament justificat. En el cas d àrids reciclats, es seguirà allò establert en l annex 15. En el cas d àrids lleugers, s haurà de complir allò indicat a l annex 16 de la instrucció EHE-08 i en particular allò establert per la UNE-EN Pels àrids siderúrgics es comprovarà prèviament que son estables i donat a la seva perillositat només es permetrà la utilització d àrids amb un proporció molt baixa de sulfurs oxidables. Les característiques dels àrids vindran definides per allò que diu l Art de l EHE-08. Condicions granulomètriques, requisits fisico-mecànics, químics especificats a l Art. 28 de l EHE-08. Els àrids disposaran del marcatge CE amb un sistema de avaluació de la conformitat 2+, per el que la seva idoneïtat es comprovarà mitjançant la verificació documental dels valors declarats en els documents que acompanyen el citat marcatge, permetent deduir el compliment de les especificacions contemplades en el projecte i allò descrit en l Art. 28 de la instrucció EHE-08. En el cas d àrids d autoconsum, el constructor o, en el seu cas el subministrador del formigó o dels elements prefabricats, aportarà un certificat d assaig, amb antiguitat inferior a tres mesos, realitzat per un laboratori de control segons l apartat que demostri la conformitat de l àrid respecte a les especificacions contemplades en el projecte i en l Art. 28 de la instrucció EHE-08, amb un nivell de garantia equivalent al exigit per els dels àrids amb marcatge CE en la norma UNE EN Control de la conformitat dels productes En el cas de productes que hagin de portar el marcatge CE segons la Directiva 89/106/CEE, serà suficient comprovar la seva verificació documental. La Direcció facultativa podrà disposar en qualsevol moment de la realització de comprovacions o assajos sobre els materials que s utilitzin per la elaboració del formigó que es subministra a l obra. En el cas dels productes que no disposin de marcatge CE, la comprovació de la seva conformitat comprendrà: a) Control Documental dels subministres que arribin a l obra realitzat d acord l Art b) Control mitjançant distintius de qualitat o procediments que garanteixin un nivell de garantía addicional equivalent, conforme a allò indicat als l Art i 81. c) Control experimental mitjançant la realització d assajos conforme a l Art ADDITIUS. Els additius que s'utilitzaran en l'elaboració del formigó, s'incorporaran en una proporció no superior al 5% del pes del ciment, segons l'article 29.1 de l'ehe-08 i tindran les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Tipus d'additiu: Proporció: Plastificant o superfluidificant. Segons recomanació del fabricant. Està prohibida la utilització d additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures. En els elements pretensats amb armadures ancorades únicament per adherència, no podran utilitzar-se additius airejants Respecte al ió clorur es tindrà en compte allò prescit en l Art de la EHE-08. Per la conformitat dels additius sense marcatge CE, el constructor o en lloc seu el subministrador de formigó o dels elements prefabricats, haurà de aportar un certificat d assaig, amb antiguitat inferior a sis mesos, realitzat per un laboratori de control segons a allò descrit en l Art que demostri la conformitat de l additiu a les especificacions contemplades en el projecte i en l Art. 29 de la instrucció EHE-08, amb un nivell de garantia estadística equivalent al requrit pels additius amb marcatge CE a la norma UNE EN Control de la conformitat dels productes En el cas de productes que hagin de portar el marcatge CE segons la Directiva 89/106/CEE, serà suficient comprovar la seva verificació documental. La Direcció facultativa podrà disposar en qualsevol moment de la realització de comprovacions o assajos sobre els materials que s utilitzin per la elaboració del formigó que es subministra a l obra. 4

77 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella En el cas dels productes que no disposin de marcatge CE, la comprovació de la seva conformitat comprendrà: a) Control Documental dels subministres que arribin a l obra realitzat d acord l Art b) Control mitjançant distintius de qualitat o procediments que garanteixin un nivell de garantía addicional equivalent, conforme a allò indicat als l Art i 81. c) Control experimental mitjançant la realització d assajos conforme a l Art ADDICIONS: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE Les adicions poden ser utilitzats com a component del formigó sempre que es justifiqui la idoneïtat pel seu ús, produint l efecte desitjat sense modificar negativament les característiques del formigó, ni representi un perill per la durabilitat del formigó, ni per la corrosió de les armadures. Hauran de complir sempre les especificacions d acord a la UNE-EN Per utilitzar cendres volants s haurà de fer servir sempre un ciment tipus CEM I, a més de que el formigó presenti un nivell de garantia conforme a allò indicat al Art. 81 de la instrucció EHE-08. Per elements no pretesats segons la quantitat de cendres volants no excedirà del 35% del pes del ciment i la quantitat de fum de sílice no excedirà del 10%. La quantitat mínima de ciment s especifica en Respecte al ió clorur es tindrà en compte allò prescit en l Art de la EHE-08. Per formigó pretesat es podrà utilitzar amb una quantitat que no excedeixi del 20% del pes del ciment. En combinació de fum de silici amb una quantitat <10% del pes, es podrà afegir cendres volants fins que la suma d ambdues quantitats no superi el 20% del pes del ciment per a formigó d alta resistència. La conformitat de les adicions que disposin de marcatge CE, es comprovarà utilitzant la verificació documental de que els valors declarats en els documents que acompanyen el marcatge CE permeten deduir el compliment de les especificacions contemplades en el projecte i en l Art. 30. Control de la conformitat dels productes En el cas de productes que hagin de portar el marcatge CE segons la Directiva 89/106/CEE, serà suficient comprovar la seva verificació documental. La Direcció facultativa podrà disposar en qualsevol moment de la realització de comprovacions o assajos sobre els materials que s utilitzin per la elaboració del formigó que es subministra a l obra. En el cas dels productes que no disposin de marcatge CE, la comprovació de la seva conformitat comprendrà: a) Control Documental dels subministres que arribin a l obra realitzat d acord l Art b) Control mitjançant distintius de qualitat o procediments que garanteixin un nivell de garantía addicional equivalent, conforme a allò indicat als l Art i 81. c) Control experimental mitjançant la realització d assajos conforme a l Art FORMIGÓ. El formigó que s'utilitzarà en l'execució de l'obra procedirà de central formigonera i tindrà les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, i que en resum, són els següents (veure EHE-08, Art 71): Tipus d'element de formigó: Tipificació: TOTS Fonaments HA-25/B/20/IIa Estructura HA-25/B/20/IIa Resistència: H-25 Consistència: TOVA (entre 6 i 9 cm. con d'abrams) Mida màxima del granulat: Fonaments 20 mm. Estructura 20 mm. Tipus de ciment: EN CEM II 42,5 R Relació màxima aigua/ciment: Fonaments 0.60 Estructura 0.60 Recobriments mínims: Temps màxim de pastada: Altres característiques: 25 mm. elements protegits o interiors 30 mm. formigó exposat a l exterior (IIa-25MPa) 80 mm. Formigonat contra el terreny 90 min. la central disposarà de laboratori propi o laboratori contractat homologat. - Coeficient de minoració adoptat en el càlcul: Modalitat Control d'execució: 1 (control estadístic) - Criteri de divisió de lots: a definir pel control de qualitat segons les indicacions de l article de la EHE-08. 5

78 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Per les seves característiques es tindrà en compte allò descrit en els Art. 26,27,28,29,30 i 37 de la EHE-08. Control de la conformitat dels productes La conformitat d un formigó amb allò establert en el projecte es comprovarà durant la seva recepció a la obra, i inclourà el seu comportament en relació a la docilitat, la resistència i a la durabilitat. A més de qualsevol altre característica que en el seu cas, estableixi el projecte. El control de recepció inclourà: -La presa de mostres es realitzarà d acord allò indicat a la UNE EN , essent possible la presència de la Direcció Facultativa, del constructor i del subministrador del formigó. Menys en els assajos previs la pressa de mostra es realitzarà en el punt d abocament del formigó, a la sortida del formigó del element del transport i entre ¼ i ¾ de la descàrrega. El representant del Laboratori aixecarà acte per cada presa, que serà subscrita per totes les parts presents, quedantse una copis cada part. La reva redacció seguirà un model d acte aprovat per la Direcció Facultativa al començament de l obra i amb el contingut mínim de l Annex 21. El constructor o el subministrador podran demanar un presa de contrast al seu cost. Realització d Assajos: -Els assajos per la comprovació del formigó endurit es realitzarà a l edat de 28 dies. Qualsevol assaig no descrit per allò establert per la instrucció EHE-08 es farà d acord a les indicacions de la Direcció Facultativa. -La docilitat del formigó es comprovarà mitjançant la determinació de la consistència del formigó fresc per el mètode d assentament segons UNE EN En el cas de formigons no compactables segons allò indicat al Annex 17. -Els assajos de la resistència del formigó es faran mitjançant assajos segons UNE EN i UNE EN Els assajos de penetració d aigua sota pressió es faran segons UNE-EN Control previ al subministra: -Apart de la documentació general segons Art aplicable al formigó, en el cas de formigons que no estiguin en possessió del distintiu de qualitat oficialment reconegut segons l Annex 19., el Subministrador o el constructor, hauran de presentar a la Direcció Facultativa una copia compulsada per persona física amb representació suficient del certificat de dosificació al que fa referència l Annex 22, així com d altres assajos segons amb una antiguitat màxima de sis mesos. -La Direcció Facultativa valorarà la comprovació de les instal lacions segons allò establert en la central de formigó perquè aquesta compleixi l Art. 71d exigències. -Per comprovacions experimentals prèvies al subministra, assajos previs i característics es procedirà d acord al Annex 22. El control durant subministrament: -Cada partida haurà d anar acompanyada d una fulla de subministrament, amb tot allò establert al Annex 21 i El control de conformitat de la docilitat del formigó durant el subministrament es farà segons i en els casos que es consideri oportú. L acceptació o rebuig es farà segons Control de la resistència del formigó segons la modalitat de control descrita en el pla de control de qualitat. Modalitats recollides al apartat El control de modalitat 1 (control estadístic) segons l apartat , modalitat 2 (Control 100x100) segons l apartat i modalitat 3 (control indirecte) segons l apartat En tots ells es descriuen lots de control de resistència, realització d assajos i criteris d acceptació o rebuig de la resistència del formigó. Certificació del formigó subministrat: -Al finalitzar el subministrament del formigó a l obra, el constructor facilitarà a la direcció facultativa un certificat dels formigons subministrats, indicant tipus i quantitats elaborats pel fabricant i firmat per la persona física amb representació suficient, conforme a allò descrit en l Annex 21 de la EHE-08. Decisions derivades del control: -Per l acceptació d un formigó està condicionada a la comprovació de la seva conformitat, aplicant els criteris establerts segons l apartat Assajos d informació complementaris: -La Direcció Facultativa es reserva el dret de exigir assajos per estimar la resistència del formigó d una part determinada de l obra, a una certa edat o després d un curat en condicions anàlogues als de la obra. Tanmateix quant s hagin produït incompliments al aplicar els criteris d acceptació o per sol licitud expressa de les parts, quan hi hagin dubtes justificats sobre la representativitat dels resultats obtinguts, en el control experimental a partir de les provetes de formigó fresc. Procediment descrits en l Art de la EHE-08. Específicament el control del formigó per la fabricació d elements prefabricats es descriu en l apartat

79 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Per formigó no estructural (formigó de neteja, de replè, etc...) les seves característiques es descriuen en l Annex 18 de la EHE ACER ARMADURA PASSIVA. Els rodons d'acer per armar que s'utilitzaran en l'obra tindran les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Designació: AP 500 S Tipus d acer: B 500 S Diàmetres: 6, 8, 10, 12, 14, 16, 20 i 25 Distintiu de qualitat: segell CE - Coeficient de minoració adoptat en el càlcul: Control d'execució: NORMAL - Criteri de divisió de lots: A definir pel control de qualitat segons les indicacions del títol 8 de la EHE-08. Control de la conformitat dels productes Control de l acer per armadures passives: -La conformitat de l acer que disposi de marcatge CE segons la Directiva 89/106/CEE, es comprovarà utilitzant la verificació documental de que els valors declarats en els documents que acompanyen el marcatge CE permeten deduir el compliment de les especificacions contemplades en el projecte i en l Art. 32. Mentre no estigui vigent el marcatge CE pels acer corrugats destinats a la elaboració de armadures per formigó armat, hauran de ser conformes a la instrucció EHE-08 així com amb la EN Demostració de conformitat segons Seguint els procediments de l Art. 87 de la EHE-08. Control de les armadures passives: -La Direcció Facultativa rebutjarà la utilització de armadures normalitzades que presentin un grau de oxidació que pugui afectar a les seves condicions de adherència segons recull l apartat 88.1 i les especificacions de l article 32 de la EHE-08. -El control de recepció s aplicarà tant a les armadures subministrades per un industrial com per l armadura elaborada a la mateixa obra. -La Direcció Facultativa o a través d una entitat de control o un laboratori de control efectuarà la presa de mostres sobre el material apilat a la pròpia obra segona procediment recollit en l apartat Realització d Assajos: -Els Assajos sobre les armadures s efectuaran segons allò establert en l apartat 88.3 i d acord a les indicacions de la Direcció Facultativa. Control previ al subministrament: -El control previ de les armadures tenen per objecte verificar que la conformitat dels processos i de las instal lacions que es pretén utilitzar. En el cas de armadures elaborades o de ferralla armada, a més de la documentació general a la que fa referència l apartat que es aplicable a les armadures, el subministrador o el constructor haurà de presentar a al Direcció Facultativa una copia compulsada per persona física de tota la documentació segons La Direcció Facultativa valorarà la comprovació de les instal lacions segons allò establert en del ferralla perquè aquesta compleixi l Art d exigències. El control durant subministrament: -La Direcció Facultativa comprovarà l armadura elaborada a l obra d acord amb allò establert a l Art. 87 de la EHE-08. -La Direcció Facultativa comprovarà que cada remesa de les armadures subministrades a l obra vagi acompanyada de la corresponen fulla de subministrament d acord a l apartat Comprovarà també que correspongui amb la identificació de l acer declarada per subministrador. Per armadures elaborades a l obra el constructor mantindrà un registre de fabricació. Comprovacions experimentals: -El control experimental d armadures elaborades comprendrà la comprovació de les característiques mecàniques, adherència, geomètriques, etc... segons i les recollides en l Annex 19. Certificació del subministrament: -El constructor arxivarà un certificat firmat per persona física i preparat pel subministrador de les armadures, que traslladarà a la Direcció Facultativa al final de l obra seguint els requeriments de l apartat

80 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella 8 ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES. L'acer que s'utilitzarà en l'execució de l'obra tindrà les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Classe: S 275 JR Sèrie: IPN, IPE, HEB, HEA, UPN, L, T, Classe: S 275 J0H Sèrie: tub rodó i quadrat (e<8mm) Classe: S 355 J2H Sèrie: tub rodó i quadrat (e>8mm) Tipus i ubicació indicats als plànols - Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul: Segons apartat Estructura, de la memòria constructiva. - Criteri de divisió de lots: 20 T. per a cada sèrie i classe d'acer de gruix inferior a 16 mm.; ídem per a gruixos entre 16 i 40 mm. i ídem. per a gruixos superiors a 40 mm. S'identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En el cas que no quedi expressament indicat la Direcció Facultativa de l'obra establirà el nombre, forma i freqüència d assajos necessaris per realitzar els controls següents: Controls en el moment de la recepció Documentals: - Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l'albarà. - Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d'acer, segons indica el CTE DB-SE-A. Operatius: - Es comprovarà l'existència de la marca d'identificació, segons indica el CTE DB-SE-A. - Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s'ajusten al que s'indica en el CTE DB-SE-A. - Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s'ajusten al que s'indica en el CTE DB-SE-A. Assaigs de laboratori En el cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d'acceptació del CTE DB-SE-A: - Límit elàstic. - Resistència a tracció. - Allargament fins trencament. - Doblegat sobre mandríl. - Resiliència. - Estat de desoxidació. - Contingut de carboni en colada i producte. - Contingut de fòsfor en colada i producte. - Contingut de sofre en colada i producte. - Contingut de nitrogen en colada i producte. - Contingut de silici en colada i producte. - Contingut de manganès en colada i producte. - Duresa Brinell. Control de l'execució. - Homologació dels soldadors. - Adequació als plànols constructius. - Inspecció visual del 50% de les unions. - Dimensions de gruixos de soldadura en angle del 20% de les unions. - Inspeccions per líquids penetrants, partícules magnètiques o raigs X del 2% de les unions. - Comprovació de la neteja de les unions a soldar. 8

81 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella 9. MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL Els maons que s'utilitzaran en l'execució de l'obra tindran les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d'acord amb els criteris indicats en el CTE DB-SE-F i que, en resum, són els següents: Classe: No vist. Tipus: Calat (perforado) Dimensions: 29 x 14 x 9 cm. Resistència a compressió: 150 Kg/cm 2. Geladicitat: No geladiç Distintiu de qualitat: Segell INCE - La definició de "partida" i "mostra" es realitzarà segons el CTE DB-SE-F, identificant sempre el subministrament amb el seu destí a l'obra. En el cas que no quedi expressament indicat, l'aparellador o arquitecte tècnic responsable de l'obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: Controls en el moment de la recepció Documentals: - Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l'albarà i allò especificat en el projecte, segons les indicacions del CTE DB-SE-F - Es sol.licitarà, per a cada subministrament i tipus de maó, el document de garantia del fabricant de resistència a compressió, segons s'indica en el CTE DB-SE-F. - Es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, la certificació dels assaigs realitzats en laboratori, segons el CTE DB-SE-A Operatius: - Es verificarà la correspondència entre la mostra de contrast i la partida subministrada, segons el CTE DB-SE-F. - Es comprovarà la inexistència de fissures no tolerables, segons el CTE DB-SE-F. - Es comprovarà la inexistència d'exfoliacions, segons el CTE DB-SE-F. - Es comprovarà la inexistència de desconxats per pinyol, segons el CTE DB-SE-F. Assaigs de laboratori En el cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d'acceptació indicats en el segon: - Dimensions i forma (UNE 67030/85) - Resistència a compressió (UNE 67026/84) - Eflorescència (UNE 67029/85) - Succió (UNE 67031/85) - Geladicitat (UNE 67028/84) - Massa. 10. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC El material que s utilitzarà en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, amidaments i plànols, i disposarà de marcatge CE quan aquest sigui exigible en funció del tipus de material. Tipus de material: Classe de material: Densitat aparent: Conductivitat tèrmica: Gruix: Resistència compressió: Conductivitat tèrmica λ Plafons 1250x600x40/50/60/80 (XPS) Poliestirè extrudit XPS (Tancaments verticals i Cobertes) 30 Kg/m³ 0,034 W/mºK 4 cm / 5cm / 6 cm i 8 cm 200 Kpa 0,033 W/mºK 9

82 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Resistència vapor d aigua μ Aïllant Hidròfil: No Classe reacció al foc: E (XPS) Segell o Marca de Qualitat: Els que s indiquin al Programa de Control de Qualitat Altres característiques: --- En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: Controls en el moment de la recepció Es controlarà que les característiques tècniques del producte satisfan allò exigit en projecte. El control inclourà: Control de la documentació: Documents d origen, full de subministrament i etiquetat Certificat de garantia del fabricant, signat per la persona física Documents de conformitat o autoritzacions administratives que exigeixi el reglament, inclosa la documentació de marcatge CE quan sigui obligatòria Control per mitjà de distintius de qualitat: Control de distintius que assegurin les característiques tècniques dels productes exigides al projecte Reconeixement oficial del distintiu Per a productes innovadors, avaluacions tècniques de idoneïtat per a l ús previst Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors Assajos: En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assajos següents, en laboratori homologat i amb la metodologia de l UNE EN vigent corresponent: Conductivitat tèrmica Densitat aparent Permeabilitat al vapor d aigua Absorció d aigua Resistència a la compressió Classe de reacció al foc: propagació, opacitat de fums o caiguda de gotes inflamades En cas que no quedi expressament indicat, la direcció facultativa establirà el nombre, forma i freqüència necessaris dels controls. 11. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC El material que s utilitzarà en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, amidaments i plànols, i disposarà de marcatge CE quan aquest sigui exigible en funció del tipus de material. Tipus de material: Panell de llana de roca volcànica no revestit Densitat aparent: 50 Kg/m³ Gruix: 40mm Resistència compressió (1) : 0,5 KPa Aïllant no hodròfil (2): Sí Resistivitat al flux de l aire 5 Kpa s/m² Rigidesa dinàmica (3) : 10 MN/m³ Coeficient d absorció acústica ponderat ( w ) (4) : 0,17 Classe reacció al foc (5) : A1,s1, d0 10

83 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Segell o Marca de Qualitat: Els que s indiquin al Programa de Control de Qualitat Es controlarà que les característiques tècniques del producte satisfan allò exigit en projecte. El control inclourà: a) Control de la documentació: documents d origen, full de subministrament i etiquetat certificat de garantia del fabricant, signat per la persona física documents de conformitat o autoritzacions administratives que exigeixi el reglament, inclosa la documentació de marcatge CE quan sigui obligatòria b) Control per mitjà de distintius de qualitat: control de distintius que assegurin les característiques tècniques dels productes exigides al projecte reconeixement oficial del distintiu per a productes innovadors, avaluacions tècniques de idoneïtat per a l ús previst es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors c) Assajos: En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assajos següents, en laboratori homologat i amb la metodologia de l UNE EN vigent corresponent: densitat aparent absorció d aigua resistència a la compressió coeficient d absorció acústica classe de reacció al foc: propagació, opacitat de fums o caiguda de gotes inflamades (1) A controlar només per a paviments. A tall d exemple, les llanes minerals que es vulguin col.locar en terres (suelos), han de tenir una resistència a la compressió mínima de 0,5 KPa, segons UNE IN (2) A controlar només per a aïllaments que es col.loquin associats al full principal de la façana. DB HS1-4.1 Características exigibles a los productos Aislante térmico: Cuando el aislante se disponga por el exterior de la hoja principal, debe ser no hidrófilo DB HS1 - Apéndice A Terminología - Aislante no hidrófilo : aislante que tiene una succión o absorción de agua a corto plazo por inmersión parcial menor que 1Kg/m 2 según ensayo UNE-EN 1609:1997 o una absorción de agua a largo plazo por inmersión total menor que el 5% según ensayo UNE-EN 12087:1997. (3) Exigible a materials absorbents acústics, per exemple llanes minerals (4) Exigible a materials absorbents acústics col.locats vistos, ó sobre una xapa perforada ó un vel de fibres, que s utilitzin per al control de la reverberació (5) Classe de reacció al foc del conjunt del material més el suport. Exigible a materials que constitueixin una capa continguda a l interior d un tancament que no estigui protegida per una altra que sigui EI 30 com a mínim. La classe es composa de 3 caracteritzacions: Propagació (A1,A2,B,C,D,E ó F), Opacitat de fums (s1,s2 ó s3) i Caiguda de gotes o partícules inflamades (d0, d1 ó d2). Girona, el gener de 2015 Els Arquitectes Enric Boadas Joaquim Roura 11

84

85 3.2 Estudi Gestió de Residus

86

87 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS REAL DECRETO 105/2008, Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc DECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc Enderroc, Rehabilitació, tipus quantitats codificació 1 / 6 RESIDUS Enderroc,Rehabilitació i Ampliació Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya febrer de V4 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC ) DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI Obra: Situació: Municipi : AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS CONSOLIDACIÓ REHABILITACIÓ "CAL FERRER DE LA PLAÇA" COM EDIFICI CONSISTORIAL PLAÇA DE L'AJUNTAMENT, 20 CALDES DE MALAVELLA Comarca : LA SELVA Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament) Codificació residus LER Pes Volum Ordre MAM/304/2002 grava i sorra compacta 0,00 0,00 grava i sorra solta 58,14 34,20 argiles 0,00 0,00 terra vegetal 0,00 0,00 pedraplè 0,00 0,00 terres contaminades ,00 0,00 altres 0,00 0,00 totals d'excavació 58,14 t 34,20 m 3 Destí de les terres i materials d'excavació Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador Residus d'enderroc no es considera residu reutilització mateixa obra altra obra si Codificació res Pes/m 2 Pes Volum aparent/m 2 Volum aparent Ordre MAM/304/2 (tones/m2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 ) obra de fàbrica ,542 1,17 0,512 0,65 formigó ,084 0,00 0,062 0,00 petris ,052 40,91 0,082 9,07 metalls ,004 0,00 0,0009 0,00 fustes ,023 1,12 0,0663 0,88 vidre ,0006 0,00 0,004 0,00 plàstics ,004 0,00 0,004 0,00 guixos ,027 1,98 0,004 0,96 betums ,009 0,00 0,0012 0,00 fibrociment ,01 0,37 0,018 0,21-0,00-0,00 caments nau de xapa formació obertures 0,05 0,00 0,08 0,00 totals d'enderroc Residus de construcció... 0,00 0,00 0,00 0,00 no és residu abocador 0, ,550 t 0, ,77 m3 Codificació res Pes/m 2 Pes Volum aparent/m 2 Volum aparent Ordre MAM/304/2 (tones/m2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 ) sobrants d'execució 0,05 20,684 0,045 19,39 obra de fàbrica ,015 8,897 0,018 9,88 formigó ,032 8,856 0,0244 6,33 petris ,002 1,909 0,0018 2,87 guixos , ,780 0, ,00 altres 0,001 0,243 0,0013 0,32 embalatges 0,038 1,036 0,08 6,93 fustes ,0285 0,293 0,067 1,09 plàstics , ,384 0,008 2,51 paper i cartró , ,202 0,004 2,89 metalls , ,158 0,001 0,44 totals de construcció 21,721 t 26,32 m 3 INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS. Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus Materials de construcció que contenen amiant - altres especificar - Residus que contenen hidrocarburs Residus que contenen PCB - - especificar especificar - - Terres contaminades - especificar - no 1

88 2 / 6 RESIDUS Enderroc,Rehabilitació i Ampliació Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya febrer de V4 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC ) ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS MINIMITZACIÓ PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus 1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren 2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc. 3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres 4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents Emmagatzematge adient de materials i productes 2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització 3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables acer en perfils reutilitzables 0,00 t 0,00 m3 1,12 t 0,88 m3 0,00 t 0,00 m3 altres : 0,36 t 0,19 m3 Total d'elements reutilitzables 1,48 t 1,07 m 3 GESTIÓ (obra) Terres fusta en bigues reutilitzables Excavació / Mov. terres Volum m 3 (+20%) terra vegetal 0 graves/ sorres/ pedraplè 41,04 argiles 0 altres 0 terres contaminades 0 Total 41,04 a la mateixa obra 0,00 0,00 0,00 0,00 reutilizació a altra autoritzada 0,00 0,00 0,00 0,00 R.D. 105/2008 tones Projecte cal separar tipus de residu Formigó 80 8,86 no inert Maons, teules i ceràmics 40 10,07 no inert Metalls 2 0,16 no no especial Fusta 1 1,42 si no especial Vidres 1 0,00 no no especial Plàstics 0,50 0,20 no no especial Paper i cartró 0,50 0,20 no no especial Especials* inapreciable inapreciable si especial * Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus R.D. 105/2008 projecte* Contenidor per Formigó no no Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no Contenidor per Metalls no no Contenidor per Fustes si si Contenidor per Plàstics no si No especials Contenidor per Vidre no no Contenidor per Paper i cartró no si Contenidor per Guixos i altres no especials no no Enderroc, Rehabilitació, minimització gestió dins obra si - - si si Terres per a l'abocador (m 3 ) 0,00 41,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 41,04 SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de... Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu es si si * A la cel la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga. 2

89 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, gestió fora obra pressupost GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a: 3 / 6 RESIDUS Enderroc,Rehabilitació i Ampliació Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya febrer 2011 V4 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC ) Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat Instal lacions de reciclatge i/o valorització Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu (decret 161/2001) tipus de residu Runes d'enderroc, sobrants d'execució i embalatges. gestor Germans Cañet Xirgu,SL adreça Cassà de la Selva codi del gestor E PRESSUPOST S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu : Costos* Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre /m 3 12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% Transport: entre 5-8 /m 3 (mínim 100 ) 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 /m 3 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. Abocador: runa bruta (barrejat): entre /m 3 15,00 Contenidors de 5 m 3 per cada tipus de residu Especials**: num. transports a 200 / transport 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu Gestor terres: entre 5-15 /m 3 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** Gestor terres contaminades: entre /m 3 70,00 * Els preus recollits per l'oct s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades ( ) ** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta gestió *** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents (dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització euros) RESIDU Volum Classificació Transport Excavació m 3 (+20%) 12,00 /m 3 5,00 /m 3 5,00 /m 3 70,00 /m 3 Terres 41, ,35 205,20 369,73 Terres contaminades 0, ,00 runa neta runa bruta Construcció m 3 (+35%) 4,00 /m 3 15,00 /m 3 Formigó 8,54-42,70-128,11 Maons i ceràmics 14,22-71,11-213,32 Petris barrejats 16,12-80,59-241,76 Metalls 0,59-2,95-8,85 Fusta 2,66 31,93 13,30 10,64 - Vidres 0, ,00 Plàstics 3,39 40,72 16,97 13,57 - Paper i cartró 3,90 46,74 19,48 15,58 - Guixos i no especials 1,72-8,59-25,77 Altres 0,00 0, Perillosos Especials 0,28 3,37 11,23 Elements Auxiliars Casetes d'emmagatzematge Compactadores Matxucadora de petris Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.) El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : 1.622,22 si 122,76 460,88 409, Valoritzador / Abocador 629,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 El volum dels residus és de : 114,01 El pressupost de la gestió de residus és de : 239,05 euros m 3 3

90 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, documentació gràfica 4 / 6 RESIDUS Enderroc, Rehabilitació i Ampliació Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya febrer 2011 V4 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC ) DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES CONTENIDOR 9 M 3 Contenidor 9 m 3. Apte per a formigó, ceràmics, petris i fust CONTENIDOR 5 M Contenidor 5 m 3. Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta CONTENIDOR 5 M 3 Contenidor 5 m 3. Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls CONTENIDOR 1000 L 3 AMB TAPES unitats 1 unitats 1 unitats - Contenidor 1000 L. Apte per a paper i cartró, plàstics Bidó 200 L.Apte per a residus especials unitats 2 unitats - El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau. Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal lacions previstes són a: Estudi de Seguretat i Salut si Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus - Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord de la direcció facultativa. A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal lacions com : Casetes d'emmagatzematge Compactadores Matxucadora de petris Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..) CONTENIDOR 200 L

91 5 / 6 RESIDUS Enderroc, Rehabilitació i Ampliació Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya febrer 2011 V4 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC ) ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS acceptat per la Propietat. Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'estudi de Gestió de Residus, que s inclou al projecte. Enderroc, Rehabilitació, plec de condicions tècniques Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i Si degut a modificacions en l execució de l obra o d altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s escau per la Direcció Facultativa i se n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat. 5

92 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, fiança 6 / 6 RESIDUS Enderroc,Rehabilitació i Ampliació Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya febrer 2011 V4 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC ) FIANÇA FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001 Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del: Total excavació (tones) Total construcció i enderroc (tones) Càlcul de la fiança Previsió inicial de l'estudi 71,82 T 65,79 T L'Ajuntament d'/de CALDES DE MALAVELLA Residus de excavació * 71,82 T 11 euros/t 790,02 euros Residus de construcció * 21,72 T 11 euros/t 238,92 euros Residus d'enderroc* 44,07 T 11 euros/t 484,77 euros PES TOTAL DELS RESIDUS 138 Tones Total fiança Percentatge de reducció per minimització * Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior) 0,00 % Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a : 1.513,71 euros Previsió final de l'estudi 71,82 T 65,79 T 6

93 3.3 ANNEX MANUAL D ÚS I MANTENIMENT

94

95 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Instruccions d ús i manteniment Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l edifici pot comportar: La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i estètic. Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la corresponent responsabilitat civil. La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. Una davallada en el rendiment de les instal lacions amb els conseqüents augments de consums d energia i de contaminació atmosfèrica. La pèrdua de seguretat de les instal lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura. L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen: Codi Civil. Codi Civil de Catalunya Llei d Ordenació de l edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. Codi Tècnic de l Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Llei de l'habitatge 24/1991 de 29 de novembre. Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. Legislacions sobre els Règims de propietat. Ordenances municipals. Reglamentacions tècniques. Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d ús i manteniment formaran part de la documentació de l obra executada que, juntament amb el projecte el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l acta de recepció de l obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre l, conservar-lo i transmetre l. Instruccions d ús: Les instruccions d ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris siguin o no propietaris - per desenvolupar a l edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. 1

96 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L adaptació a l edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l edifici s anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s anirà consignant al Llibre de l Edifici. A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l edificació fent una relació de les seves instruccions d ús i manteniment específiques. Fonaments Elements de contenció I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries: Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. Les alteracions dels terrenys propis (plantació d arbres, moviments de terres, entre d altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres. Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè prenguin les mesures adients. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d acord amb el grau de impermeabilització exigit. 2

97 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Estructura I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: L estructura pot resistir una càrrega limitada d acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d ús dels sostres s han calculat en funció de l ús previst a les diferents zones de l edifici i no poden superar els valors següents: Categoria d ús Subcategoria d ús Càrrega uniforme kn/m 2 (Kg/m 2 ) Habitatges i zones d habitacions en hospitals i hotels Zones d accés i evacuació (escales, replans i A1 portals) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si A Zones residencials està a menys altura G Cobertes accessibles exclusives per conservació A2 Càrrega concentrada kn - (Kg) Càrrega lineal kn/m-(kg/m) 2 (200) 2 (200) 3 (300) 0,8 (80) Trasters 3 (300) 2 (200) Zones d accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 (400) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 0,8 (80) Zones administratives 2 (200) 2 (200) B Zones administratives Zones d accés i evacuació (escales, replans i 3 (300) portals) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 0,8 (80) Zones amb taules i cadires 3 (300) 4 (400) C1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si 0,8 (80) està a menys altura Zones amb seients fixes 4 (400) 4 (400) C2 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si 0,8 (80) està a menys altura Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d edificis Zones de reunió públics, administratius, hotels, sales d exposicions 5 (500) 4 (400) C (llevat les superfícies C3 en museus, etc. corresponents als Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m usos A,B i D) d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 1,6 - (160) Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5 (500) 7 (700) C4 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si 1,6 - (160) està a menys altura Zones d aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5 (500) 4 (400) C5 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 3 - (300) D Zones comercials D1 Locals comercials 5 (500) 4 (400) D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5 (700) 7 (500) Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN 3.000Kg) 2 (200) 20 (2.000) E Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 1,6 - (160) Cobertes accessibles d ús solament privadament 1 (100) 2 (200) F Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 1,6 - (160) G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1 (100) 2 (200) G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 0,8 (80) 3

98 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Balcons volats per tots els usos (s especificarà la sobrecàrrega d ús corresponent a la categoria d ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora )... 2 (200) Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un zones privades 1 (100) terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals zones públiques 3 (300) Magatzem (s haurà d especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col locar una placa amb el valor adoptat)... Biblioteca (s haurà d especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col locar una placa amb el valor adoptat)... S han reduït sobrecàrregues d acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE? SI NO Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s utilitzaran productes d iguals o similars característiques als originals. Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s analitzarà l efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s adoptaran les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries: Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l estructura. S'avisarà als responsables del manteniment de l edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de l estructura tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de l estructura. Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.). Cobertes I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s ha construït l edifici. A les cobertes en general no està permesa la col locació d elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d estanquitat vers l aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega 4

99 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella excessiva per a l estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l acumulació de brutícia i d humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Si a la coberta s'instal len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s utilitzaran productes idèntics als existents o d equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s han de mantenir netes i lliures d herbes. Incidències extraordinàries: Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l estructura. Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals, xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres). II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de la coberta. Revisions de l estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització. Revisions de l estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres). Façanes I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s ha construït l edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col locar elements aliens que puguin representar l alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d estanquitat vers l aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. 5

100 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s analitzarà l efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s adoptaran les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries: Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers. Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes. Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de les façanes. Revisions de l estat de conservació dels revestiments. Revisions de l estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d altres). 6

101 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Zones interiors d ús comú I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: A les zones interiors d ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l apartat d Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s ha construït l edifici. A les zones d ús comú no estan permeses les modificacions o la col locació d elements aliens que puguin representar l alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d utilització (caigudes, impactes, enganxades, il luminació inadequada, entre d altres). Les zones d ús comú han d'estar netes, lliures d objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d altres zones d accés restringit, s han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries: Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè facin les mesures correctores oportunes. En cas d una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s escau, els protocols recollits en el Pla d emergència de l edifici: Accions: - Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers. - Si s'intenta sortir d'un lloc, s ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir. - Si la sortida està bloquejada, s ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes. Evacuació: - Si es troba en el lloc de l emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s entretingui i abandoni la zona i, si s escau, l edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d evacuació. - En el cas d abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l edifici. 7

102 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella II.- Instruccions de manteniment: - No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes, retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui. Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d ús comú. Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s han de netejar. Les baranes i altres elements metàl lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació. Instal lació d'aigua I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació d aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d estalvi específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. A fi d aconseguir el màxim estalvi d aigua possible cal: Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta. Racionalitzar el consum de l aigua fent un bon ús d ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s escau, els mecanismes i sistemes instal lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal lacions comunes d aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l execució d un instal lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d aigües del municipi així ho especifica). Neteja: Si una xarxa d aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s haurà de netejar. Incidències extraordinàries: Si es detecten fuites d aigua a la xarxa comunitària d aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny. 8

103 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella En cas d una fuita d aigua o d' una inundació caldrà: - Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers. En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es glacin. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d aigua tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d aigua i/o els sistemes de tractament d aigua es mantindran segons les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. Revisions, neteges i desinfeccions de les instal lacions d aigua freda pel consum humà i de l aigua calenta sanitària. Instal lació d'electricitat I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació d electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal lat donada pel fabricant per no sobrepassar de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l existència a l edifici d un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents : L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada. L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts. L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s ha de comprovar si l interruptor diferencial desconnecta la instal lació. Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues. Per a qualsevol manipulació de la instal lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. 9

104 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal lar ni mecanismes ni d altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en zones d ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes. Cal desconnectar immediatament la instal lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d electricitat tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. Depenent de l ús i de la potència instal lada, s haurà de revisar periòdicament la instal lació. Si no és fa el manteniment o la instal lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants. Instal lació de desguàs I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de desguàs s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. L inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l execució d una empresa especialitzada. 10

105 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries: Si es detecten males olors (que no s han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. Quan s observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules. Les alteracions dels terrenys propis (plantació d arbres, moviments de terres, entre d altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió de la instal lació. Neteja d arquetes. Revisió i neteja d elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i bombes d elevació Instal lació de climatització I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de climatització s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d estalvi energètic per a les quals s han dissenyat les instal lacions. Tipus de climatització: Per optimitzar la despesa energètica de la instal lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l ús previst i de la seva freqüència. No es poden fixar aparells d aire condicionat a les façanes. Es col locaran preferentment a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal lació, s'han de netejar periòdicament i, si s escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que es fa càrrec del manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació comunitària de climatització, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries: Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal lació comunitària s ha d'avisar als responsables de manteniment de l edifici perquè es facin urgentment les actuacions oportunes. 11

106 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació de climatització tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió i neteja de les sales de màquines. Inspecció de la instal lació comunitària de l edifici. Revisions, neteges i desinfeccions dels equips de climatització amb torres de refrigeració, condensadors evaporatius o, en general, dels equips de la instal lació que puguin produir aerosols amb l aigua que utilitzen pel seu funcionament. Instal lació de telecomunicacions I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de telecomunicacions s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s ha dissenyat la instal lació. No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal lació i donar resposta d una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. A partir del registre d enllaç situat al punt d entrada general de l edifici el manteniment de la instal lació és a càrrec de la propietat. Abans d aquest punt el manteniment va a càrrec de l operadora contractada. Instal lació d aparells elevadors I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Els aparells elevadors s utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de seguretat i funcionalitat per a les quals s ha dissenyat la instal lació. 12

107 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Les càrregues màximes admeses dels aparells elevadors i el número màxim de persones estan especificades en la placa situada en un lloc visible de la cabina. Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacàrregues i no es pot fumar al seu interior. Els nens que no vagin acompanyats de persones adultes no poden fer ús de l'ascensor. La sala de màquines no ha de tenir cap element aliè a la instal lació i s'ha de netejar periòdicament. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació dels aparells elevadors, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries: Si s'observa que falla un mecanisme, s'ha d'aturar el servei, col locar el rètol "No funciona" i avisar als responsables del manteniment de l edifici. Si l'ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortir-ne, prémer el botó corresponent a l'alarma o, si n hi ha, comunicar-se pel telèfon amb el conserge o amb l empresa de manteniment, i esperar l'ajut. La majoria d empreses de manteniment tenen servei d urgència pel rescat i el seu telèfon és a la cabina. Davant la impossibilitat d efectuar les operacions esmentades i en cas necessari cal trucar al Servei de Bombers. En cas d'accident serà obligat posar-ho en coneixement d'un organisme territorial competent i de l'empresa encarregada del seu manteniment. L aparell no tornarà a posar-se en marxa fins que, prèvia reparació i proves pertinents, l'organisme territorial competent ho autoritzi. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació dels aparells elevadors tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspecció i revisió dels aparells elevadors. Si la instal lació presenta deficiències importants, l'empresa encarregada del seu manteniment està obligada a clausurar el servei per la perillositat potencial de la instal lació. Instal lació de protecció contra incendis I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les instal lacions i aparells de protecció contra incendis s utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d evacuació no es col locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d incendi sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l abast depenent del tipus d edifici i l ús previst. Aquests poden ser tant els d alarma (polsadors d alarma) com els d extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. 13

108 Consolidació de la Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça com Edifici Consistorial Ajuntament de Caldes de Malavella Incidències extraordinàries: Després d haver utilitzat els mitjans d extinció caldrà avisar a l empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat. En cas d una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 Zones d ús comú i, si s escau, les dels protocols recollits en el Pla d emergència de l edifici. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió dels aparells o sistemes instal lats. En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre. Instal lació de ventilació I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de ventilació s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat per a les quals s ha dissenyat la instal lació. No és permès connectar en els conductes d admissió o extracció de la instal lació de ventilació les extraccions de fums d altres aparells (calderes, cuines, etc.). No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació de ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d un instal lador especialitzat. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. Revisió sistemes de comandament i control. Girona, gener de 2015 Els Arquitectes Enric Boadas Joaquim Roura 14

109 3.4 ANNEX CÀLCUL ESTRUCTURES

110

111 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella ANNEX DE CÀLCUL DE L'ESTRUCTURA PROCÉS DE CÀLCUL El càlcul dels esforços i dimensionament d'elements de l'estructura s'ha realitzat mitjançant un càlcul matricial espacial per ordinador tipus PC Compatible Pentium: SOFTWARE UTILITZAT Part calculada Nom del programa Versió / Data Empresa distribuïdora Nº llicència Estructura Formigó Armat CypeCad 2015.d Octubre 2015 Cype Ingenieros, SA LLISTATS A les pàgines següents s'adjunta el llistat de les entrades de dades del programa i els resultats més significatius. En cas de que es necessitin més dades, les facilitarem mitjançant el medi que es desitgi. 1 BLAZQUEZ GUANTER SLP

112 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella PORXO 1.- VERSIÓ DEL PROGRAMA I NÚMERO DE LLICÈNCIA Versió: 2015 Número de llicència: DADES GENERALS DE L'ESTRUCTURA Projecte: porxo3 Clau: porxo3 (25) FON MURET 3.- NORMES CONSIDERADES Formigó: EHE-08 Acers conformats: CTE DB SE-A Acers laminats i armats: CTE DB SE-A Categoria d'ús: G2. Cobertes accessibles únicament per a manteniment 4.- ACCIONS CONSIDERADES Gravitatòries Planta S.C.U. (kn/m²) Càrreg.mortes (kn/m²) Coberta porxo 0.0 * 1.0 Fonamentació * S ha aplicat 2.5 kn/m2 localment a tota la zona amb graves, i 1 kn/m2 al costat de major voladís de la pantalla, com a situació més desfavorable. 2 BLAZQUEZ GUANTER SLP

113 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella Vent CTE DB SE-AE Codi Tècnic de l'edificació. Document Bàsic Seguretat Estructural - Accions en l'edificació Zona eòlica: C Grau d'aspror: IV. Zona urbana, industrial o forestal L'acció del vent es calcula a partir de la pressió estàtica q e que actua en la direcció perpendicular a la superfície exposada. El programa obté de forma automàtica aquesta pressió, conforme als criteris del Codi Tècnic de l'edificació DB-SE AE, en funció de la geometria de l'edifici, la zona eòlica i grau d'aspror seleccionats, i l'alçada sobre el terreny del punt considerat: q e = q b c e c p On: q b És la pressió dinàmica del vent conforme al mapa eòlic de l'annex D. c e És el coeficient d'exposició, determinat conforme a les especificacions de l'annex D.2, en funció del grau d'aspror de l'entorn i l'alçada sobre el terreny del punt considerat. c p És el coeficient eòlic o de pressió, calculat segons la taula 3.5 de l'apartat 3.3.4, en funció de l'esveltesa de l'edifici en el pla paral lel al vent. Vent X Vent Y q b (kn/m²) esveltesa c p (pressió) c p (succió) esveltesa c p (pressió) c p (succió) Planta Ce (Coef. exposició) Pressió estàtica Vent X (kn/m²) Vent Y (kn/m²) Sostre Plantes Amples de banda Ample de banda Y (m) Ample de banda X (m) En totes les plantes Es realitza anàlisi dels efectes de 2n ordre Valor per multiplicar els desplaçaments 1.00 Coeficients de Càrregues +X: Y: X:1.00 -Y:1.00 Planta Càrregues de vent Vent X (kn) Vent Y (kn) Sostre Conforme a l'article , apartat 2 del Document Bàsic AE, s'ha considerat que les forces de vent per planta, en cada adreça de l'anàlisi, actuen amb una excentricidad de ±5% de la dimensió màxima de l'edifici Sisme Sense acció de sisme 3 BLAZQUEZ GUANTER SLP

114 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella Hipòtesi de càrrega Automàtiques Pes propi Càrregues mortes Sobrecàrrega d'ús Vent +X exc.+ Vent +X exc.- Vent -X exc.+ Vent -X exc.- Vent +Y exc.+ Vent +Y exc.- Vent -Y exc.+ Vent -Y exc Llistat de càrregues Càrregues especials introduïdes (en kn, kn/m i kn/m²) Grup Hipòtesi Tipus Valor Coordenades 1 Càrregues mortes Superficial 1.50 ( 14.65, 13.23) ( 12.37, 13.21) ( 12.35, 9.99) ( 12.35, 5.57) ( 14.65, 4.54) ( 14.65, 6.30) Càrregues mortes Superficial 1.50 ( 14.65, 6.59) ( 14.65, 4.54) ( 16.95, 3.50) ( 16.95, 6.59) Sobrecàrrega d'ús Superficial 1.00 ( 12.34, 5.59) ( 12.34, 16.68) ( 14.72, 16.68) ( 14.72, 4.49) 5.- ESTATS LÍMIT E.L.U. de ruptura. Formigó E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions Tensions sobre el terreny Desplaçaments CTE Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m Accions característiques 6.- SITUACIONS DE PROJECTE Per a les diferents situacions de projecte, les combinacions d'accions es definiran d'acord amb els següents criteris: - Amb coeficients de combinació G Q Q Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai ki j 1 i >1 - Sense coeficients de combinació G Q Gj kj Qi ki j 1 i1 - On: G k Q k G Q,1 Q,i p,1 a,i Acció permanent Acció variable Coeficient parcial de seguretat de les accions permanents Coeficient parcial de seguretat de l'acció variable principal Coeficient parcial de seguretat de les accions variables d'acompanyament Coeficient de combinació de l'acció variable principal Coeficient de combinació de les accions variables d'acompanyament 4 BLAZQUEZ GUANTER SLP

115 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella Coeficients parcials de seguretat () i coeficients de combinació () Per a cada situació de projecte i estat límit els coeficients a utilitzar seran: E.L.U. de ruptura. Formigó: EHE-08 Persistent o transitòria Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) Vent (Q) E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions: EHE-08 / CTE DB-SE C Persistent o transitòria Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) Vent (Q) Tensions sobre el terreny Característica Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) Vent (Q) Desplaçaments Característica Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) Vent (Q) Combinacions Noms de les hipòtesis PP CM Qa V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) Pes propi Càrregues mortes Sobrecàrrega d'ús Vent +X exc.+ Vent +X exc.- Vent -X exc.+ Vent -X exc.- Vent +Y exc.+ Vent +Y exc.- Vent -Y exc.+ Vent -Y exc.- 5 BLAZQUEZ GUANTER SLP

116 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella E.L.U. de ruptura. Formigó Comb. PP CM Qa V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions Comb. PP CM Qa V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) BLAZQUEZ GUANTER SLP

117 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella Tensions sobre el terreny Desplaçaments Comb. PP CM Qa V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) DADES GEOMÈTRIQUES DE GRUPS I PLANTES Grup Nom del grup Planta Nom planta Alçada Cota 1 Sostre 1 1 Sostre Fonamentació DADES GEOMÈTRIQUES DE PILARS, PANTALLES I MURS Pilars GI: grup inicial GF: grup final Ang: angle del pilar en graus sexagesimals Dades dels pilars Referència Coord(P.Fix) GI- GF Vinculació exterior Ang. Punt fix Cantell de recolzament P1 ( 16.98, 6.54) 0-1 Amb vinculació exterior 0.0 Centre 0.60 P2 ( 19.26, 6.54) 0-1 Amb vinculació exterior 0.0 Centre 0.60 P3 ( 16.98, 2.96) 0-0 Amb vinculació exterior 0.0 Centre 0.60 P4 ( 19.26, 2.16) 0-0 Amb vinculació exterior 0.0 Centre BLAZQUEZ GUANTER SLP

118 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella Murs - Les coordenades dels vèrtexs inicial i final són absolutes. - Les dimensions estan expressades en metres. Dades geomètriques del mur Referència Tipus mur GI- GF Vèrtexs Planta Dimensions Inicial Final Esquerra +Dreta =Total M1 Mur de formigó armat 0-1 ( 12.35, 9.99) ( 12.35, 14.79) =0.25 Empentes i sabata del mur Referència Empent. Sabata del mur M1 Empenta esquerra: Sense empentes Empenta dreta : Sense empentes Amb vinculació exterior 9.- DIMENSIONS, COEFICIENTS D'ENCASTAMENT I COEFICIENTS DE VINCLAMENT PER A CADA PLANTA Pilar Planta Dimensions Coeficient d'encastament Coeficient de vinclament (cm) Cap Peu X Y Coeficient de rigidesa axial P1, P2 1 20x P3, P4 1 30x LLOSES I ELEMENTS DE FONAMENTACIÓ -Tensió admisible en situacions persistents: MPa -Tensió admisible en situacions accidentals: MPa 11.- MATERIALS UTILITZATS Formigons Àrid Element Formigó f ck (MPa) c Naturalesa Mida màxima (mm) Tots HA Quarsita Acers per element i posició Acers en barres Element Acer f yk (MPa) s Tots B 500 S Acers en perfils Tipus d'acer para perfils Acer Límit elàstic (MPa) Mòdul d'elasticitat (GPa) Acer conformat S Acer laminat S BLAZQUEZ GUANTER SLP

119 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella DEFORMACIONS 9 BLAZQUEZ GUANTER SLP

120 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella LLOSA REPLÀ ESCALA 1.- VERSIÓ DEL PROGRAMA I NÚMERO DE LLICÈNCIA Versió: 2015 Número de llicència: DADES GENERALS DE L'ESTRUCTURA Projecte: escala+replà Clau: escala+replà 3.- NORMES CONSIDERADES Formigó: EHE-08 Acers conformats: CTE DB SE-A Acers laminats i armats: CTE DB SE-A Categoria d'ús: C. Zones d'accés al públic 4.- ACCIONS CONSIDERADES Gravitatòries Planta S.C.U. (kn/m²) Càrreg.mortes (kn/m²) Sostre 1 0.0* 1.0 Fonamentació * S ha aplicat 5 kn/m2 a la zona que no queda per sota de la llosa a nivell de planta primera de l ascensor Vent Sense acció de vent Sisme Sense acció de sisme 10 BLAZQUEZ GUANTER SLP

121 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella Hipòtesi de càrrega Automàtiques Pes propi Càrregues mortes Sobrecàrrega d'ús Llistat de càrregues Càrregues especials introduïdes (en kn, kn/m i kn/m²) Grup Hipòtesi Tipus Valor Coordenades 1 Sobrecàrrega d'ús Superficial 5.00 ( 0.04, 1.83) ( 1.51, 1.83) ( 1.51, 3.76) ( 3.97, 3.76) ( 3.97, 5.24) ( 0.06, 5.18) 5.- ESTATS LÍMIT E.L.U. de ruptura. Formigó E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions Desplaçaments CTE Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m Accions característiques 6.- SITUACIONS DE PROJECTE Per a les diferents situacions de projecte, les combinacions d'accions es definiran d'acord amb els següents criteris: - Amb coeficients de combinació G Q Q Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai ki j 1 i >1 - Sense coeficients de combinació G Q Gj kj Qi ki j 1 i1 - On: G k Q k G Q,1 Q,i p,1 a,i Acció permanent Acció variable Coeficient parcial de seguretat de les accions permanents Coeficient parcial de seguretat de l'acció variable principal Coeficient parcial de seguretat de les accions variables d'acompanyament Coeficient de combinació de l'acció variable principal Coeficient de combinació de les accions variables d'acompanyament Coeficients parcials de seguretat () i coeficients de combinació () Per a cada situació de projecte i estat límit els coeficients a utilitzar seran: E.L.U. de ruptura. Formigó: EHE-08 Persistent o transitòria Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions: EHE-08 / CTE DB-SE C 11 BLAZQUEZ GUANTER SLP

122 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella Persistent o transitòria Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) Desplaçaments Característica Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) Combinacions Noms de les hipòtesis PP Pes propi CM Càrregues mortes Qa Sobrecàrrega d'ús E.L.U. de ruptura. Formigó Comb. PP CM Qa E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions Comb. PP CM Qa Desplaçaments Comb. PP CM Qa DADES GEOMÈTRIQUES DE GRUPS I PLANTES Grup Nom del grup Planta Nom planta Alçada Cota 1 Sostre 1 1 Sostre Fonamentació BLAZQUEZ GUANTER SLP

123 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella 8.- MATERIALS UTILITZATS Formigons Element Formigó f ck (MPa) c Naturalesa Àrid Mida màxima (mm) Tots HA Quarsita Acers per element i posició Acers en barres Element Acer f yk (MPa) Tots B 500 S s Acers en perfils Tipus d'acer para perfils Acer Límit elàstic (MPa) Mòdul d'elasticitat (GPa) Acer conformat S Acer laminat S LLOSA PLANTA PRIMERA ASCENSOR 13 BLAZQUEZ GUANTER SLP

124 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella 1.- VERSIÓ DEL PROGRAMA I NÚMERO DE LLICÈNCIA Versió: 2015 Número de llicència: DADES GENERALS DE L'ESTRUCTURA Projecte: llosa_ascensor Clau: llosa_ascensor 3.- NORMES CONSIDERADES Formigó: EHE-08 Acers conformats: CTE DB SE-A Acers laminats i armats: CTE DB SE-A Categoria d'ús: C. Zones d'accés al públic 4.- ACCIONS CONSIDERADES Gravitatòries Planta S.C.U. (kn/m²) Càrreg.mortes (kn/m²) Sostre Fonamentació Vent Sense acció de vent Sisme Sense acció de sisme Hipòtesi de càrrega Automàtiques Pes propi Càrregues mortes Sobrecàrrega d'ús 5.- ESTATS LÍMIT E.L.U. de ruptura. Formigó E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions E.L.U. de ruptura. Acer laminat Desplaçaments CTE Cota de neu: Altitud inferior o igual a 1000 m Accions característiques 6.- SITUACIONS DE PROJECTE Per a les diferents situacions de projecte, les combinacions d'accions es definiran d'acord amb els següents criteris: - Amb coeficients de combinació G Q Q Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai ki j 1 i >1 - Sense coeficients de combinació 14 BLAZQUEZ GUANTER SLP

125 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella G Q Gj kj Qi ki j 1 i1 - On: G k Q k G Q,1 Q,i p,1 a,i Acció permanent Acció variable Coeficient parcial de seguretat de les accions permanents Coeficient parcial de seguretat de l'acció variable principal Coeficient parcial de seguretat de les accions variables d'acompanyament Coeficient de combinació de l'acció variable principal Coeficient de combinació de les accions variables d'acompanyament Coeficients parcials de seguretat () i coeficients de combinació () Per a cada situació de projecte i estat límit els coeficients a utilitzar seran: E.L.U. de ruptura. Formigó: EHE-08 Persistent o transitòria Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions: EHE-08 / CTE DB-SE C Persistent o transitòria Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) E.L.U. de ruptura. Acer laminat: CTE DB SE-A Persistent o transitòria Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) Desplaçaments Característica Coeficients parcials de seguretat () Coeficients de combinació () Favorable Desfavorable Principal ( p ) Acompanyament ( a ) Càrrega permanent (G) Sobrecàrrega (Q) Combinacions Noms de les hipòtesis PP Pes propi CM Càrregues mortes Qa Sobrecàrrega d'ús 15 BLAZQUEZ GUANTER SLP

126 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella E.L.U. de ruptura. Formigó Comb. PP CM Qa E.L.U. de ruptura. Formigó en fonamentacions Comb. PP CM Qa E.L.U. de ruptura. Acer laminat Comb. PP CM Qa Desplaçaments Comb. PP CM Qa DADES GEOMÈTRIQUES DE GRUPS I PLANTES Grup Nom del grup Planta Nom planta Alçada Cota 1 Sostre 1 1 Sostre Fonamentació DADES GEOMÈTRIQUES DE PILARS, PANTALLES I MURS Pilars GI: grup inicial GF: grup final Ang: angle del pilar en graus sexagesimals Dades dels pilars Referència Coord(P.Fix) GI- GF Vinculació exterior Ang. Punt fix Cantell de recolzament P1 ( 5.32, 1.66) 0-1 Amb vinculació exterior 0.0 Centre 0.00 P2 ( 7.22, 1.66) 0-1 Amb vinculació exterior 0.0 Centre BLAZQUEZ GUANTER SLP

127 ANNEX E-2 Rehabilitació de Cal Ferrer de la Plaça a Caldes de Malavella 9.- DIMENSIONS, COEFICIENTS D'ENCASTAMENT I COEFICIENTS DE VINCLAMENT PER A CADA PLANTA Dimensions Coeficient d'encastament Coeficient de vinclament Pilar Planta Coeficient de rigidesa axial (cm) Cap Peu X Y Per a tots els pilars 1 UPN MATERIALS UTILITZATS Formigons Element Formigó f ck (MPa) c Naturalesa Àrid Mida màxima (mm) Tots HA Quarsita Acers per element i posició Acers en barres f yk Element Acer s (MPa) Tots B 500 S Acers en perfils Tipus d'acer para perfils Acer Límit elàstic (MPa) Mòdul d'elasticitat (GPa) Acer conformat S Acer laminat S BLAZQUEZ GUANTER SLP

128

129 3.5 ANNEX CÀLCUL INSTAL LACIONS

130

131 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA 1.- CÀLCULS Objecte de l apartat de càlculs L objectiu del present projecte és justificar els càlculs de les instal lacions de l'edifici consistorial Cal Ferrer dins el terme municipal de Caldes de Malavella a la província de Girona. 2.- INSTAL LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ Condicions interiors de càlcul Temperatures Basant-se en allò que s'ha indicat en la IT del RD 1027/2007 pel que s'aprova el RITE, les condicions interiors de disseny de la temperatura operativa es fixarà en la base d'activitat metabòlica de les persones, el seu grau de vestimenta i el percentatge estimat d'insatisfets (PPD), segons els casos següents: Per a persones amb activitat metabòlica de peu d'1,2 met, amb grau de vestimenta de 0,5 clo a l'estiu i 1 clo a l'hivern i un PPD entre el 10 i 15%, els valors de la temperatura operativa i de la humitat relativa estaran compresos entre els límits indicats en la taula següent: Estació Temperatura Operativa (ºC) Estiu Hivern Per a valors diferents de l'activitat metabòlica, grau de vestimenta i PPD de l'apartat a) és vàlid el càlcul de la temperatura operativa i la humitat relativa realitzat pel procediment indicat en la norma UNE-EN ISO En el nostre cas les condicions interiors per a confort en les distintes zones de l'edifici s'han seleccionat d'acord amb la Norma UNE-EN (RITE) relativa a la ventilació d'edificis no residencials. 1

132 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA S'indiquen a continuació els valors adoptats. Temperatura seca Estiu: 26,0 C. Humitat Relativa Estiu: 50,0%. Temperatura seca hivern: 22,0 C. Humitat Relativa hivern: 50,0%. Els valors d'humitat relativa s'empren únicament per al càlcul i no s'ha previst cap tipus de control automàtic sobre ella, ja que no es preveuen valors d'humitat relativa inferiors al 30% ni superiors al 70%. El marge de precisió que tindrà la instal lació, pel que fa a la temperatura ambient, serà, en general de ±2 C Humitat relativa Basant-se en allò que s'ha indicat en la IT del RD 1027/2007 pel que s'aprova el RITE, les condicions interiors de disseny de la humitat relativa es fixarà en la base d'activitat metabòlica de les persones, el seu grau de vestimenta i el percentatge estimat d'insatisfets (PPD), segons els casos següents: Per a persones amb activitat metabòlica de peu d'1,2 met, amb grau de vestimenta de 0,5 clo a l'estiu i 1 clo a l'hivern i un PPD entre el 10 i 15%, els valors de la temperatura operativa i de la humitat relativa estaran compresos entre els límits indicats en la taula següent: Estació Humitat Relativa (%) Estiu Hivern Per a valors diferents de l'activitat metabòlica, grau de vestimenta i PPD de l'apartat c) és vàlid el càlcul de la temperatura operativa i la humitat relativa realitzat pel procediment indicat en la norma UNE-EN ISO

133 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA La temperatura seca de l'aire que alberguen piscines climatitzades es mantindrà entre 1ºC i 2ºC per damunt de la de l'aigua del got, amb un màxim de 30ºC. La humitat relativa del local es mantindrà sempre per davall del 65%, per a protegir els tancaments de la formació de condensacions Intervals de tolerància sobre temperatures i humitats Basant-se en allò que s'ha indicat en la IT del RD 1027/2007 pel que s'aprova el RITE, al canviar les condicions exteriors la temperatura operativa es podrà variar entre 2 valors calculats per a les condicions extremes de disseny, es podrà admetre una HR del 35% en les condicions extremes d'hivern durant curts períodes de temps Velocitat de l aire Basant-se en allò que s'ha indicat en la IT del RD 1027/2007 pel que s'aprova el RITE, la velocitat de l'aire en la zona ocupada es mantindrà dins dels Límits de benestar, tenint en compte l'activitat de les persones i la seva vestimenta, així com la temperatura de l'aire i la intensitat de la turbulència. La velocitat mitjana admissible de l'aire en la zona ocupada (V), es calcularà de la forma següent: Per a valors de la temperatura seca t de l'aire dins dels marges de 20 ºC a 27 ºC, es calcularà amb les equacions següents: a) Amb difusió per mescla, intensitat de la turbulència del 40% i PPD per corrents d'aire del 15%: b) Amb difusió per desplaçament, intensitat de la turbulència del 15% i PPD per corrents d'aire menor que el 10%: 3

134 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Per a un altre valor del percentatge de persones insatisfetes PPD, és vàlid el mètode de càlcul de les normes UNE-EN ISO 7730 i UNE-EN 13779, així com l'informe CR La velocitat podrà resultar major, només en llocs de l'espai que estiguin fora de la zona ocupada, depenent del sistema de difusió adoptat o del tipus d'unitats terminals empleades Ventilació A continuació es detalla un quadre resum en forma de taula on s'indiquen: - Planta. - Denominació del local. - Núm. de persones que ocupen el local. Si és un local no ocupat de forma permanent no s'indica cap valor. - Cabal resultant de ventilació per a cada local expressat en m3/h. D'acord al RITE (Reglament d'instal lacions Tèrmiques en Edificis). La determinació del nombre d'ocupants, ve donada per les dades de funcionament que ens han sigut facilitats per La Propietat i s'ha estimat d'acord amb el CTE on no es tenien dades. Per a la determinació dels índexs de ventilació s'han tingut en compte les següents publicacions d'acord amb la normativa: - RITE (Reglament d'instal lacions Tèrmiques en Edificis). IT Exigència de qualitat de l'aire interior, sent l'ocupació per a este cas: - Zona Administrativa: IDA 2 (aire de qualitat bona). - Dades extretes de l'experiència o de les necessitats específiques de la instal lació, sempre que no entren en contradicció amb la normativa anterior. 4

135 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA En la següent taula, veiem les ocupacions i usos dels diferents locals. Cabal RITE Aforament Cabal (m3/h) PLANTA LOCAL Baixa Accés 12,5 l/s Baixa Local 1 12,5 l/s Baixa Local 2 12,5 l/s Baixa Local 3 12,5 l/s Primera Saló Plens 12,5 l/s Primera Alcaldia 12,5 l/s Primera Jutjat de Pau 12,5 l/s 1 45 Primera Distribuïdor 12,5 l/s Primera Regidor 1 12,5 l/s 2 90 Primera Regidor 2 12,5 l/s 2 90 Primera Regidor 3 12,5 l/s 2 90 Primera Sala Juntes 12,5 l/s TOTAL Pel manteniment d'una qualitat acceptable de l'aire en els locals ocupats, es consideren els criteris de ventilació en funció del tipus de local, indicats en el R.I.T.E., segons la seva categoria (I.T ), IDA 2 amb un cabal de 12,5 l/s per persona. L'equip instal lat és: Un recuperador de calor de la marca S&P model CADT-ND80H per a un cabal de m3/h i amb Filtres F6/F8 d'acord amb el RITE. Es tracta d'un recuperador horitzontal que se situarà en la coberta plana de l'edifici, dissenyat per a la seva instal lació exterior sobre bancada, amb unes dimensions de 2150x2150x840 mm (An x Pr x al) i amb una potència elèctrica de 2 x 2 KW 400 V Sorolls i vibracions Per a la prevenció de transmissió de sorolls i vibracions de les unitats acondicionadores a l'estructura de l'edifici es disposaran d'acord amb la norma UNE en les unions entre ambdós d'amortidors elastomèrics Altres No és procedent. 5

136 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Condicions exteriors de càlcul Per a l'elecció de les condicions exteriors es tindrà en compte les indicacions de les normes UNE : Latitud Per a Caldes de Malavella (Girona) la latitud és de 41é 50' N, segons UNE i la longitud de 2n Altitud L'altitud de Caldes de Malavella (Girona) és de 84 m Temperatures Les condicions exteriors per a Caldes de Malavella seran d'acord amb la taula II de la norma UNE :2001 i UNE :2004 les que s'indiquen a continuació: CONDICIONS NORMALS A L'ESTIU La temperatura seca i humida extrema coincident serà: 27,0/22,6 ºC. La humitat relativa exterior serà del 55 %. CONDICIONS NORMALS A L'HIVERN La temperatura seca serà: 2 ºC. La humitat relativa exterior serà del 90 %. Per a la determinació de les dades precedents s'han tingut en compte les següents publicacions d'acord amb la normativa: UNE :2001 Condicions Climàtiques per a projectes. Codi Tècnic de l'edificació CTE-HE1 Limitació de demanda energètica. Manual d'aire condicionat de Carrier Air Conditioning Company. Ashrae Handbook, HVAC Fundamentals. 6

137 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Dades extretes de l'experiència acumulada per observacions i dades pròpies preses al llarg dels últims anys. Guia Tècnica. Condicions Climàtiques de Projecte. Document Reconegut RITE. Atés que moltes vegades les dades procedixen de laboratoris meteorològics situats en zones la climatologia de les quals no és exactament coincident amb la ubicació de la instal lació, és important ressaltar la necessitat emprar dades tretes de l'experiència acumulada en la zona Nivell percentil El nivell percentil utilitzat per a calcular les temperatures seca i humida coincidents per a les condicions d'estiu de la taula II de la norma UNE :2001 és el del 5 %, com a condicions de disseny per a qualsevol tipus d'espai climatitzat, tot això d'acord amb l'apartat 5 de la norma UNE :2004. El nivell percentil utilitzat per a calcular la temperatura seca per a les condicions d'hivern de la taula II de la norma UNE :2001 és el del 97,5 %, ja que, ni es tracta d'un hospital, ni residència d'ancians, ni d'un centre de càlcul d'acord amb l'apartat 4 de la norma UNE : Graus dia Els graus dies corresponents a l'edifici per la seva ubicació seran calcularan d'acord amb la norma UNE i és de 977 per a la zona de Caldes de Malavella Oscil lacions màximes L'oscil lació mitjana diària (OMD) és la diferència entre la temperatura mitjana de les màximes i la temperatura mitjana de les mínimes en el període d'estiu, d'acord amb la taula II de la norma UNE : Coeficients empleats per orientacions En el càlcul de la càrrega tèrmica per calefacció s'han considerat els coeficients per orientació indicats en la taula següent. 7

138 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Coeficient Z1 per orientació de les parets del local. Orientació S SOT O NO N NE E SE A Z1% Es tindrà en compte este coeficient només sobre les pèrdues per transmissió Coeficients per intermitència Per a l'estudi de la càrrega tèrmica per calefacció si s'han considerat els coeficients pel període de funcionament diari de la instal lació indicats en la taula següent. Hores de funcionament diari Z2% 24 hores amb reducció nocturna 8 De 16 a 18 hores 10 De 12 a 16 hores 12 De 8 a 12 hores 15 De 6 a 8 hores 20 De 4 a 6 hores 25 En l'estudi de la càrrega tèrmica per a refredament no es considerarà cap coeficient per intermitència en la instal lació Coeficient de simultaneïtat Donat l'ús com a local de servei a què es destina l'edifici objecte del present projecte per li que l'ocupació és variable en el temps, es considera un coeficient de simultaneïtat entre el 80 i el 90 % en la selecció de la màquina. 8

139 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Intensitat i direcció dels vents predominants La intensitat i direcció dels vents predominants vénen reflectits en la taula II de la norma UNE : Altres S'ha considerat una mayoració total del 5% a causa de la càrrega introduïda per la pròpia instal lació Coeficients de transmissió de calor dels diferents elements constructius Composició dels elements constructius Tots els tancaments arquitectònics estan descrits en el Projecte d'execució d'arquitectura Coeficients de conductibilitat Els coeficients de conductibilitat estan descrits en el Projecte d'execució d'arquitectura Coeficients de transmissió Tots els tancaments arquitectònics estan descrits en el Projecte d'execució d'arquitectura. En la taula següent s'indiquen els coeficients de cada un dels paraments Coeficient global de transmissió de l edifici (Kg) El coeficient global de transmissió de l'edifici està descrit en el Projecte d'execució d'arquitectura Estimació dels valors d infiltració Les infiltracions per portes i finestres són degudes a dos causes principals: 1- L'acció del vent que incidix sobre una porta o finestra es traduïx en una sobrepressió en la fatxada exposada a ell, i una lleugera depressió en el costat contrari de 9

140 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA l'edifici. Esta sobrepressió fa que l'aire s'infiltre pels badalls de la construcció, penetrant per la fatxada exposada i eixint per la posterior. 2- La diferència de densitat o efecte ximenera degut a les diferències de temperatura i humitat produïxen diferències de densitat entre l'aire exterior i l'interior. Per al càlcul de les infiltracions aplicarem el mètode lineal de badall per ser un dels més exactes, a pesar de la dificultat d'establir les dimensions exactes dels intersticis o clavills. Els valors per a portes i finestres han sigut obtinguts de la Taula 44 del Manual d'aire Condicionat de Carrier Air Conditioning Company, basats en experiències de l'ashrae. No es té en compte les infiltracions degudes a este efecte ximenera, que hauran de calcular-se a part, encara que no obstant això, a causa de la poca altura de l'edifici estes són menyspreables, per la qual cosa les desestimem Cabals d aire interior mínim de ventilació Per al manteniment d'una qualitat acceptable de l'aire en els locals ocupats, es consideren els criteris de ventilació en funció del tipus de local, indicats en el R.I.T.E., segons la seva categoria (I.T ), IDA 2 amb un cabal de 12,5 l/s per persona Càrregues tèrmiques amb descripció del mètode utilitzat Il luminació La càrrega tèrmica a causa dels equips d'enllumenat a instal lar en els locals comercials es calcularà basant-se en els següents criteris, depenent del tipus de llums que s'instal len: Llums fluorescents: Guanys (kcal/h) = Potència (KW) x 1,25 x 860 Llums incandescents: Guanys (kcal/h) = Potència (KW) x

141 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Radiació solar En el càlcul de la càrrega tèrmica es consideraran l'aportació solar a través de vidres, la radiació i transmissió de les parets exteriors i sostres i la transmissió de les parets interiors i sòls. a) Aportació solar a través de vidres: La càrrega tèrmica obtinguda per la radiació dels finestrals serà el resultat de multiplicar les aportacions de cada un dels finestrals segons la seva orientació per la superfície de cada un d'estos. b) Radiació i transmissió de parets exteriors i sostres: Per al càlcul de la radiació i transmissió de les parets exteriors i sostre es considerara: la superfície de les parets segons la seva orientació, els coeficients de transmissió d'estes i la diferència equivalent de temperatura segons l'orientació de cada una de les parets amb les seues corresponents correccions per l'excursió tèrmica. c) Transmissió de parets interiors i sòls: Per al càlcul de les parets interiors i sòl es consideraran: la superfície de cada una de les parets i la del sòl, els coeficients de transmissió de cada un d'estos elements i la diferència de temperatures entre l'exterior i l'interior Factor de clima No és procedent Diferències equivalents de temperatura La diferència de temperatura (DTE) és el salt tèrmic corregit per a tindre en compte l'efecte de la radiació en les parets exteriors i sostres. És per això pel que la DTE esta en funció de l'orientació de cada una de les parets. El valor de la diferència de temperatures es veurà afectat igualment per les corresponents correccions per les excursions tèrmiques (ET). La diferència de temperatura (DTE) corregit serà igual a la diferència de temperatura (DTE) menys l'excursió tèrmica (ET). 11

142 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Càrregues internes Aportació per persones El cos humà manté una temperatura interior de 37 C amb una tolerància molt xicoteta, és capaç de mantindre esta temperatura enfront de variacions externes molt àmplies, amb una quantitat major o menor de calor desenrotllada. La calor emesa per les persones en cada una de les dependències serà diferent, ja que, en cada una d'elles es realitzen activitats diferents, per la qual cosa a continuació s'indiquen alguns dels valors de la calor emesa per persona segons l'activitat que estiguen desenrotllant a una temperatura seca de 24 ºC. - Persona en repòs (60 Kcal/h sensible i 30 Kcal latent). - Persona treball lleuger (60 Kcal/h sensible i 40 Kcal latent). - Persona de peu que passeja (65 Kcal/h sensible i 60 Kcal latent). - Persona treball lleuger (65 Kcal/h sensible i 60 Kcal latent). - Persona activitat moderada (60 Kcal/h sensible i 50 Kcal latent). - Oficinista activitat moderada (60 Kcal/h sensible i 50 Kcal latent). El càlcul de la càrrega tèrmica per aportació de persones es realitzarà multiplicant la calor emesa per una persona (sensible i latent) segons l'activitat que este realitzant pel nombre de persones que ocupen el local. L'ocupació del local serà el número mitjà de persones que ho ocupen i no el nombre de persones que puguin ocupar el local en un determinat moment Aportació per aparells Aparells i utensilis diversos: Els aparells i utensilis diversos que es puguin instal lar en l'auditori com algun ordinador, amplificadors, projectors,.. són font de calor sensible i latent. Els aparells elèctrics emeten calor sensible, i latent en funció de la seva utilització, per la qual cosa la calor produïda per estos s'haurà de tindre en compte en el càlcul de la càrrega tèrmica. 12

143 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Majoracions per orientació En el càlcul de la càrrega tèrmica per calefacció s'han considerat els coeficients per orientació indicats en la taula següent. Coeficient Z1 per orientació de les parets del local. Orientació S SOT O NO N NE E SE A Z1% Es tindrà en compte este coeficient només sobre les pèrdues per transmissió, per la qual cosa s'augmentaran les càrregues tèrmiques dels locals Aportació per intermitència Per a l'estudi de la càrrega tèrmica per fred no s'ha utilitzat cap coeficient per intermitència en la instal lació (no hi ha el temps de duració de posada en règim del mig dia), no incrementant-se per tant la càrrega tèrmica, excepte a l'inici de la jornada. Per a l'estudi de la càrrega tèrmica per calefacció si s'han considerat els coeficients pel període de funcionament diari de la instal lació indicats en la taula següent. Hores de funcionament diari Z2% 24 hores amb reducció nocturna 8 De 16 a 18 hores 10 De 12 a 16 hores 12 De 8 a 12 hores 15 De 6 a 8 hores 20 De 4 a 6 hores 25 13

144 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Majoracions per pèrdues en ventiladors i conductes A causa de les pèrdues que es poden produir en elements de la pròpia instal lació com a ventiladors i conductes, s'han incremertat les càrregues en un 5% Càlcul de les potències frigorífiques i calorífiques La determinació i càlcul de les necessitats tèrmiques a l'estiu s'ha realitzat utilitzant programes informàtics de reconeguda solvència. CÀRREGUES TÈRMIQUES DE REFRIGERACIÓ MÀXIMES TOTALS Local: Regidor 1 Hora de Càlcul: 18 Mes de Càlcul: JUL Condicions interiors Ts : 25 ºC Hr : 55 % Condicions exteriors Ts : 29,23 ºC Hr : 44 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 25,4 Ràtio max. llums : 21,2 W/m2 Ràtio max. Altres càrreguess : (sensible 42,4 W/m2) (latent 10,6 W/m2) (Ràtio max. persones/m2 : 0,21186) Calor Latent Calor Sensible Tancaments : 0 W 364 W Finestres: 0 W 95 W Il luminació : 0 W 223 W Persones : 128 W 123 W Portes : 0 W -171 W Altres càrregues : 100 W 400 W Infiltració : 5 W 28 W (20 m3/h) Ventilació : 22 W 126 W (90 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 71 W Mayoració : 12 W 62 W Suma : 267 W 1321 W Factor de calor sensible = 0,83 Calor Total = 1588 W Ràtio Total : 168 W/m2 Ràtio Sensible : 140 W/m2 14

145 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Local: Regidor 2 Hora de Càlcul: 17 Mes de Cálcul: JUL Condicions interiors Ts : 25 ºC Hr : 55 % Condicions exteriors Ts : 29,95 ºC Hr : 42 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 25,4 Ràtio max. llums : 21,5 W/m2 Ràtio max. Altres càrregues: (sensible 42,9 W/m2) (latent 10,7 W/m2) (Ràtio max. persones/m2 : 0,21459) Calor Latent Calor Sensible Tancaments : 0 W 320 W Finestres : 0 W 169 W Il luminació : 0 W 223 W Persones : 128 W 123 W Portes : 0 W -203 W Altres càrregues : 100 W 400 W Infiltració : 5 W 33 W (20 m3/h) Ventilació : 22 W 148 W (90 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 72 W Mayoració : 12 W 64 W Suma : 267 W 1349 W Factor de calor sensible = 0,83 Calor Total = 1616 W Ràtio Total : 173 W/m2 Ràtio Sensible : 145 W/m2 Local: Regidor 3 Hora de Càlculo 18 Mes de Càlculo: JUL Condicions interiors Ts : 25 ºC Hr : 55 % Condicions exteriors Ts : 29,23 ºC Hr : 44 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 25,4 Ràtio max. Llums 21,4 W/m2 Ràtio max. Altres càrregues : (sensible 42,9 W/m2) (latent 10,7 W/m2) (Ràtio max. persones/m2 : 0,21436) Calor Latent Calor Sensible Tancamentss : 0 W 361 W Finestres : 0 W 82 W Il luminació : 0 W 223 W Persones : 128 W 123 W Portes : 0 W -203 W Altres càrregues : 100 W 400 W Infiltració : 5 W 28 W (20 m3/h) Ventilació : 22 W 126 W (90 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 68 W Mayoració : 12 W 60 W Suma : 267 W 1268 W Factor de calor sensible = 0,82 Calor Total = 1535 W Ràtio Total : 165 W/m2 Ràtio Sensible : 136 W/m2 15

146 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Local: Sala Juntes Hora de Càlcul: 18 Mes de Càlcul: JUL Condicions interiors Ts : 25 ºC Hr : 55 % Condicions exteriors Ts : 29,23 ºC Hr : 44 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 25,4 Ràtio max. llums 13,4 W/m2 Ràio max. Altres càrregues : (sensible 22,3 W/m2) (latent 8,92 W/m2) (Ràtio max. persones/m2 : 0,17833) Calor Latente Calor Sensible Tancamentes : 0 W 1157 W Finestres : 0 W 318 W Il luminació : 0 W 335 W Persones : 256 W 246 W Porrtes : 0 W -108 W Altres càrregues : 200 W 500 W Infiltració: 7 W 42 W (30 m3/h) Ventilació : 45 W 253 W (180 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 164 W Mayoració : 25 W 145 W Suma : 533 W 3052 W Factor de calor sensible = 0,85 Calor Total = 3585 W Ràtio Total : 160 W/m2 Ràtio Sensible : 136 W/m2 Local: Jutjat de Pau Hora de Càlcul: 18 Mes de Càlcul: JUL Condicions interiors Ts : 25 ºC Hr : 55 % Condicions exteriors Ts : 29,23 ºC Hr : 44 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 25,4 Ràtio max. llums 21,9 W/m2 Ràtio max.altres càrregues: (sensible 43,8 W/m2) (latent 21,9 W/m2) (Ratio max. persones/m2 : 0,10941) Calor Latente Calor Sensible Tancaments : 0 W 359 W Finestres : 0 W 32 W Il luminació : 0 W 223 W Persones : 64 W 61 W Portes : 0 W -129 W Altres càrregues : 200 W 400 W Infiltració : 5 W 28 W (20 m3/h) Ventilació : 11 W 63 W (45 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 62 W Mayoració : 14 W 54 W Suma : 294 W 1153 W Factor de calor sensible = 0,79 Calor Total = 1447 W Ràtio Total : 158 W/m2 Ràtio Sensible : 126 W/m2 16

147 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Local: Alcaldía Hora de Càlcul: 19 Mes de Càlcul: JUL Condicions interiors Ts : 25 ºC Hr : 55 % Condicions exteriors Ts : 28,35 ºC Hr : 46 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 25,4 Ràtio max. llums 12,6 W/m2 Ràtio max. Altres càrregues : (sensible 25,2 W/m2) (latent 9,45 W/m2) (Ràtio max. persones/m2 : 0,094518) Calor Latente Calor Sensible Tancaments : 0 W 1534 W Finestres : 0 W 131 W Il luminació : 0 W 447 W Persones : 192 W 185 W Portes : 0 W -115 W Altres càrregues : 300 W 800 W Infiltració : 12 W 55 W (50 m3/h) Ventilació : 34 W 150 W (135 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 191 W Mayoració : 26 W 168 W Suma : 564 W 3546 W Factor de calor sensible = 0,86 Calor Total = 4110 W Ràtio Total : 129 W/m2 Ràtio Sensible : 112 W/m2 Local: Saló Plens Hora de Càlcul: 17 Mes de Càlculo: AGO Condicions interiors Ts : 25 ºC Hr : 55 % Condicions exteriors Ts : 30,19 ºC Hr : 42 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 25,4 Ràtio max. Llums 6,84 W/m2 Ràtio max.altres càrregues : (sensible 9,12 W/m2) (latent 3,42 W/m2) (Ràtio max. persones/m2 : 0,66142) Calor Latente Calor Sensible Tancaments: 0 W 3181 W Finestres : 0 W 304 W Il luminació : 0 W 671 W Persones : 3712 W 3580 W Portes : 0 W 0 W Altres càrregues : 300 W 800 W Infiltració : 15 W 86 W (50 m3/h) Ventilació : 804 W 4513 W (2610 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 788 W Mayoració : 241 W 696 W Suma : 5072 W W Factor de calor sensible = 0,74 Calor Total = W Ràtio Total : 225 W/m2 Ràtio Sensible : 167 W/m2 17

148 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Local: Distribuidor, sala espera i bany Hora de Càlcul: 19 Mes de Càlcul: JUL Condicions interiors Ts : 25 ºC Hr : 55 % Condicions exteriors Ts : 28,35 ºC Hr : 46 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 25,4 Ràtio max. llums 4,68 W/m2 Ràtio max. Altres càrregues (sensible 4,68 W/m2) (latent 2,34 W/m2) (Ràtio max. persones/m2 : 0,058555) Calor Latent Calor Sensible Tancaments : 0 W 3635 W Finestres : 0 W 58 W Il luminació : 0 W 447 W Persones : 320 W 308 W Portes : 0 W 301 W Altres càrregues : 200 W 400 W Infiltració : 12 W 55 W (50 m3/h) Ventilació : 57 W 251 W (225 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 327 W Mayoració : 29 W 289 W Suma : 618 W 6071 W Factor de calor sensible = 0,9 Calor Total = 6689 W Ràtio Total : 78 W/m2 Ràtio Sensible : 71 W/m2 Local: Accès Hora de Càlcul: 13 Mes de Càlcul: SEP Condicions interiors Ts : 25 ºC Hr : 55 % Condicions exteriors Ts : 29,47 ºC Hr : 42 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 23 Ràtio max. llums 4,34 W/m2 Rátio max.altres càrregues: (sensible 2,17 W/m2) (latent 1,09 W/m2) (Ràtio max. persones/m2 : 0,10852) Calor Latent Calor Sensible Tancamentes: 0 W -86 W Finestres: 0 W 4711 W Il luminació : 0 W 447 W Persones : 640 W 617 W Portes : 0 W 1786 W Altres càrregues : 100 W 200 W Infiltració : -22 W 297 W (200 m3/h) Ventilació : -50 W 670 W (450 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 518 W Mayoració : 33 W 458 W Suma : 701 W 9618 W Factor de calor sensible = 0,93 Calor Total = W Ràtio Total : 112 W/m2 Ràtio Sensible : 104 W/m2 18

149 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA CÀRREGUES TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ MÀXIMES TOTALS Local: Regidor 1 Hora de Càlcul: 7 Mes de Càlcul: FEB Condicions interiors Ts : 20 ºC Hr : 40 % Condicions exteriors Ts : -3,584 ºC Hr : 85 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 7 Calor Latent Calor Sensible Tancamentes : 0 W -620 W Finestres : 0 W -149 W Portes : 0 W 171 W Infiltració : -57 W -157 W (20 m3/h) Ventilació : -257 W -707 W (90 m3/h) ) Propia Instal lació : 0 W 87 W Mayoració : -16 W -69 W Suma : -330 W W Factor de calor sensible = 0,81 Calor Total = W Ràtio Total : -188 W/m2 Ràtio Sensible : -153 W/m2 Local: Regidor 2 Hora de Càlcul: 7 Mes de Càlcul: FEB Condicions interiors Ts : 20 ºC Hr : 40 % Condicions exteriors Ts : -3,584 ºC Hr : 85 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 7 Calor Latent Calor Sensible Tancaments : 0 W -615 W Finestres: 0 W -239 W Portes : 0 W 203 W Infiltració : -57 W -157 W (20 m3/h) Ventilació : -257 W -707 W (90 m3/h) Propia Instalación : 0 W 90 W Mayoración : -16 W -72 W Suma : -330 W W Factor de calor sensible = 0,81 Calor Total = W Ràtio Total : -196 W/m2 Ràtio Sensible : -161 W/m2 19

150 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Local: Regidor 3 Hora de Càlcul: 7 Mes de Càlcul: FEB Condicions interiors Ts : 20 ºC Hr : 40 % Condicions exteriors Ts : -3,584 ºC Hr : 85 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 7 Calor Latent Calor Sensible Tancaments : 0 W -615 W Finestres : 0 W -129 W Portes : 0 W 203 W Infiltració : -57 W -157 W (20 m3/h) Ventilació : -257 W -707 W (90 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 84 W Mayoració : -16 W -67 W Suma : -330 W W Factor de calor sensible = 0,8 Calor Total = W Ràtio Total : -184 W/m2 Ràtio Sensible : -149 W/m2 Local: Sala Juntes Hora de Càlcul: 7 Mes de Càlcul: FEB Condiciones interiores Ts : 20 ºC Hr : 40 % Condiciones exteriores Ts : -3,584 ºC Hr : 85 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 7 Calor Latent Calor Sensible Tancaments: 0 W W Finestres : 0 W -575 W Portes : 0 W 108 W Infiltració : -85 W -235 W (30 m3/h) Ventilació : -514 W W (180 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 256 W Mayoració : -30 W -201 W Suma : -629 W W Factor de calor sensible = 0,87 Calor Total = W Ràtio Total : -216 W/m2 Ràtio Sensible : -188 W/m2 Local: Jutjat de Pau Hora de Càlcul: 7 Mes de Càlculo: FEB Condicions interiors Ts : 20 ºC Hr : 40 % Condicions exteriors Ts : -3,584 ºC Hr : 85 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 7 Calor Latent Calor Sensible Tancaments : 0 W -648 W Finestres: 0 W -94 W Portes : 0 W 129 W Infiltració : -57 W -157 W (20 m3/h) Ventilació : -128 W -353 W (45 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 67 W Mayoració : -10 W -53 W Suma : -195 W W Factor de calor sensible = 0,85 Calor Total = W Rátio Total : -143 W/m2 Ràtio Sensible : -121 W/m2 20

151 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Local: Alcaldía Hora de Càlcul: 7 Mes de Càlcul: FEB Condicions interiors Ts : 20 ºC Hr : 40 % Condicions exteriors Ts : -3,584 ºC Hr : 85 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 7 Calor Latent Calor Sensible Tancaments : 0 W W Finestres : 0 W -376 W Portes : 0 W 115 W Infiltració : -142 W -393 W (50 m3/h) Ventilació : -385 W W (135 m3/h) Propia Instalación : 0 W 246 W Mayoración : -27 W -194 W Suma : -554 W W Factor de calor sensible = 0,87 Calor Total = W Ràtio Total : -145 W/m2 Ràtio Sensible : -128 W/m2 Local: Saló Plens Hora de Càlcul: 7 Mes de Càlcul: FEB Condiciones interiores Ts : 20 ºC Hr : 40 % Condiciones exteriores Ts : -3,584 ºC Hr : 85 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 7 Calor Latent Calor Sensible Tancaments : 0 W W Finestres: 0 W -376 W Infiltració : -142 W -393 W (50 m3/h) Ventilació : W W (2610 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 1627 W Mayoració : -380 W W Suma : W W Factor de calor sensible = 0,77 Calor Total = W Ratio Total : -274 W/m2 Ratio Sensible : -183 W/m2 Local: Distribuidor, sala espera i aseo Hora de Càlcul: 8 Mes de Càlcul: FEB Condicions interiors Ts : 20 ºC Hr : 40 % Condicions exteriors Ts : -3,229 ºC Hr : 82 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 7 Calor Latent Calor Sensible Tancaments : 0 W W Finestres : 0 W -192 W Portes : 0 W W Infiltració : -142 W -387 W (50 m3/h) Ventilació : -642 W W (225 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 611 W Mayoració : -40 W -480 W Suma : -824 W W Factor de calor sensible = 0,92 Calor Total = W Ràtio Total : -128 W/m2 Ràtio Sensible : -118 W/m2 21

152 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Local: Accès Hora de Càlcul: 7 Mes de Càlcul: FEB Condicions interiors Ts : 20 ºC Hr : 40 % Condicions exteriors Ts : -3,584 ºC Hr : 85 % W : 0, Kg/Kg a.s. Temp. Terreno : 7 Calor Latent Calor Sensible Tancaments: 0 W W Finestres : 0 W W Portes : 0 W W Infiltració : -571 W W (200 m3/h) Ventilació : W W (450 m3/h) Propia Instal lació : 0 W 703 W Mayoració : -93 W -552 W Suma : W W Factor de calor sensible = 0,85 Calor Total = W Ratio Total : -147 W/m2 Ratio Sensible : -126 W/m Potència tèrmica instal lada refrigeració La descripció dels equips que componen la instal lació de condicionament d'aire, s'ha realitzat en els apartats precedents. En l'apartat corresponent del Plec de Condicions s'especifiquen amb claredat i detall les característiques constructives dels equips. En la determinació de les necessitats tèrmiques (frigorífiques i calorífiques) totals, s'han tingut en compte en els càlculs de càrrega d'esta memòria les qüestions següents: 1 Les càrregues simultànies màximes a distintes hores del dia (entre les 6 i les 18 hores solars). 2 Les pèrdues a través de les xarxes de transport, així com els guanys per transformació d'energia tèrmica de les potències absorbides pels motors de les bombes i els ventiladors, s'han considerat incloses en els factors de seguretat aplicats. 3 L'eficiència energètica dels equips a instal lar. La producció d'aquestes necessitats es confia als següents equips, les dades de selecció de la qual es detallen a continuació: 22

153 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA El càlcul de les necessitats tèrmiques de cada local es resumeix en la taula següent: Dependència Potència Càlcul Fred (W) Potència Càlcul Calor (W) Model U. Interior Refrigerac ió (KW) Calefacció (KW) P.B. Accés PEFY-P100VMA 11,2 12,5 P.1 a Saló Plens PEFY-P200VHS 22,4 25,0 P.1 a Alcaldia PEFY-P50VMA 5,6 6,3 P.1 a Jueu de Pau PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Distribuïdor PEFY-P100VMA 11,2 12,5 P.1 a Regidor PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Regidor PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Regidor PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1 a Sala Juntes PEFY-P40VMA 4,5 5, Càlcul de les xarxes de canonades Característiques del fluid: densitat, composició, viscositat, etc... No és procedent Paràmetres de disseny No és procedent Valvuleria No és procedent Càlcul de les xarxes de conductes Característiques del fluid: densitat, composició, viscositat, etc... El fluid objecte de transport a través de la xarxa de conductes és l'aire. L'aire és una mescla de gasos constituïda, aproximadament pel 78 % de nitrogen, el 21 % d'oxigen i l'1 % d'altres gasos en volum. La densitat és d'1,2 Kg/m3, la viscositat és de 18,189 µpas, la temperatura de rosada 9,37 ºC, humitat relativa 50 % volum específic 0,840 m3/kg. 23

154 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Paràmetres de disseny El càlcul de les xarxes de distribució d'aire s'ha basat en els següents criteris generals: Determinació dels cabals d'aire d'acord amb les indicacions i càlculs definits en altres apartats d'este projecte. Determinació de les dimensions de cada tram i la pèrdua de pressió en cada circuit. Per al càlcul dels conductes de distribució d'aire s'ha seguit el procediment que consistix a mantindre constant la pèrdua de pressió al llarg de l'esmentada distribució. La pèrdua de pressió per metre lineal de conducte s'ha calculat per mitjà de l'expressió següent: P = 0,5293 x 106 x V 1,924 / D 5,129, sent P la pèrdua de pressió per metre de conducte expressada en mm.c.d.a./m; V el cabal d'aire transportat en m3/h i D el diàmetre del conducte expressat en mm. Amb l'expressió del paràgraf anterior, fixant un valor de P i conegut el cabal d'aire, podem calcular el diàmetre del conducte D. Per a transformar este conducte de secció circular en un altre equivalent de secció rectangular s'ha utilitzat l'expressió següent: D = (32 x (a x b)3 / ( 2 x (a + b)))1/5. Sent D el diàmetre i a i b l'ample i l'alt, respectivament, del conducte rectangular. Esta expressió es dedueïx igualant la pèrdua de pressió d'ambdós seccions (rectangular i circular) i introduint el concepte de diàmetre hidràulic. Es tindran en compte els valors de pèrdua de pressió puntual en accessoris (peces) o equips intermedis, d'acord amb les especificacions dels fabricants o a càlculs basats en el criteri de la longitud equivalent i del diàmetre hidràulic, i a les dades contingudes en el manual Ashrae Handbook. HVAC Fundamentals.De canonada. En les taules següents queden reflectits els càlculs i dimensions interiors de conductes per a la canalització d'aire per a cada una de les dependències: 24

155 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Dependència: Alcaldia. Indicades les dimensions interiors dels trams de conductes. Tram Alt Ample Secció Cabal Velocidat Per. Càrrega Long. Tram Per. Càrrega Tram mm.c.a. (m) (m) (m 2 ) (m 3 /h) (m 3 /s) (m/s) (mm.c.a./m) (m) 0 a 1 0,15 0,6 0, ,28 3,15 0, , a 2 0,15 0,35 0, ,14 2,70 0, , a 3 0,15 0,2 0, ,07 2,36 0, , a 4 0,15 0,35 0, ,14 2,70 0, , a 5 0,15 0,2 0, ,07 2,36 0, ,0126 Dependència: Regidor 1, 2, 3 i Jutjat de Pau. Indicades les dimensions interiors dels trams de conductes. Tram Alt Ample Secció Cabal Velocidat Per. Càrrega Long. Tram Per. Càrrega Tram mm.c.a. (m) (m) (m 2 ) (m 3 /h) (m 3 /s) (m/s) (mm.c.a./m) (m) 0 a 1 0,15 0,35 0, ,14 2,70 0, , a 2 0,15 0,2 0, ,07 2,36 0,013 0,5 0, a 3 0,15 0,2 0, ,07 2,36 0,013 0,5 0,0063 Dependència: Distribuïdor. Indicades les dimensions interiors dels trams de conductes. Tram Alt Ample Secció Cabal Velocidat Per. Càrrega Long. Tram Per. Càrrega Tram mm.c.a. (m) (m) (m 2 ) (m 3 /h) (m 3 /s) (m/s) (mm.c.a./m) (m) 0 a 1 0,2 0,8 0, ,55 3,44 0, , a 2 0,15 0,15 0, ,03 1,11 0, , a 3 0,15 0,15 0, ,03 1,11 0, , a 4 0,2 0,8 0, ,50 3,13 0, , a 5 0,2 0,3 0, ,20 3,33 0, , a 6 0,2 0,3 0, ,15 2,50 0, , a 7 0,15 0,2 0, ,10 3,33 0, , a 8 0,15 0,15 0, ,05 2,22 0, , a 9 0,2 0,4 0, ,25 3,13 0, , a 10 0,2 0,3 0, ,20 3,33 0, , a 11 0,2 0,3 0, ,15 2,50 0, , a 12 0,15 0,2 0, ,10 3,33 0, , a 13 0,15 0,15 0, ,05 2,22 0, ,

156 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Dependència: Sala Juntes. Indicades les dimensions interiors dels trams de conductes. Tram Alt Ample Secció Cabal Velocidat Per. Càrrega Long. Tram Per. Càrrega Tram mm.c.a. (m) (m) (m 2 ) (m 3 /h) (m 3 /s) (m/s) (mm.c.a./m) (m) 0 a 1 0,15 0,5 0, ,23 3,11 0, , a 2 0,15 0,3 0, ,12 2,59 0, , a 3 0,15 0,15 0, ,06 2,59 0, , a 4 0,15 0,3 0, ,12 2,59 0, , a 5 0,15 0,15 0, ,06 2,59 0, ,0178 Dependència: Accès. Indicades les dimensions interiors dels trams de conductes. Tram Alt Ample Secció Cabal Velocidat Per. Càrrega Long. Tram Per. Càrrega Tram mm.c.a. (m) (m) (m 2 ) (m 3 /h) (m 3 /s) (m/s) (mm.c.a./m) (m) 0 a 1 0,2 0,8 0, ,55 3,44 0, , a 2 0,15 0,5 0, ,24 3,19 0, , a 3 0,15 0,35 0, ,16 2,96 0, , a 4 0,15 0,2 0, ,08 2,59 0, , a 5 0,15 0,6 0, ,31 3,46 0, , a 6 0,15 0,35 0, ,16 2,96 0, , a 7 0,15 0,2 0, ,08 2,59 0, , a 8 0,15 0,35 0, ,16 2,96 0, , a 9 0,15 0,2 0, ,08 2,59 0, ,0149 Dependència: Saló Plens - Implusió. Indicades las dimensions interiors dels trams de conductes. Tram Alt Ample Secció Cabal Velocidat Per. Càrrega Long. Tram Per. Càrrega Tram mm.c.a. (m) (m) (m 2 ) (m 3 /h) (m 3 /s) (m/s) (mm.c.a./m) (m) 0 a 1 0,45 0,75 0, ,20 3,56 0, , a 2 0,45 0,65 0, ,00 3,42 0, , a 3 0,45 0,55 0, ,80 3,23 0, , a 4 0,45 0,45 0, ,60 2,96 0, , a 5 0,45 0,3 0, ,40 2,96 0, , a 6 0,45 0,15 0, ,20 2,96 0, ,

157 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Ventilació Admissió Aire Exterior. Indicades les dimensions interiors dels trams de conductes. Tram Alt Ample Secció Cabal Velocidat Per. Càrrega Long. Tram Per. Càrrega Tram mm.c.a. (m) (m) (m 2 ) (m 3 /h) (m 3 /s) (m/s) (mm.c.a./m) (m) B a 0 0,65 0,65 0, ,49 3,52 0, , a 1 0,25 0,6 0, ,73 4,83 0, , a 2 0,2 0,9 0, ,76 4,24 0, , a 3 0,15 0,2 0, ,13 4,17 0, , a 4 0,2 0,8 0, ,64 3,98 0, , a 5 0,2 0,4 0, ,28 3,44 0, , a 6 0,25 0,3 0, ,36 4,83 0, , a 7 0,15 0,3 0, ,18 3,89 0, , a 8 0,1 0,1 0, ,04 3,75 0, , a 9 0,15 0,2 0, ,14 4,58 0, , a 10 0,1 0,1 0, ,01 1,25 0, , a 11 0,15 0,2 0, ,13 4,17 0, , a 12 0,25 0,15 0, ,19 5,00 0, , a 13 0,15 0,1 0, ,06 4,17 0, , a 14 0,15 0,2 0, ,13 4,17 0, , a 15 0,1 0,1 0, ,03 2,50 0, , a 16 0,15 0,2 0, ,10 3,33 0, , a 17 0,1 0,1 0, ,03 2,50 0, , a 18 0,15 0,15 0, ,08 3,33 0, , a 19 0,1 0,1 0, ,03 2,50 0, , a 20 0,15 0,15 0, ,05 2,22 0, , a 21 0,15 0,2 0, ,13 4,17 0, ,3187 Dependència: Saló Plens - Retorn. Indicades las dimensions interiors dels trams de conductes. Tram Alt Ample Secció Cabal Velocidat Per. Càrrega Long. Tram Per. Càrrega Tram mm.c.a. (m) (m) (m 2 ) (m 3 /h) (m 3 /s) (m/s) (mm.c.a./m) (m) 0 a 1 0,35 1 0, ,20 3,43 0, , a 2 0,3 0,9 0, ,87 3,23 0, , a 3 0,3 0,65 0, ,60 3,08 0, , a 4 0,15 0,65 0, ,30 3,08 0, , a 5 0,15 0,65 0, ,30 3,08 0, , a 6 0,15 0,65 0, ,30 3,08 0, , a 7 0,15 0,65 0, ,30 3,08 0, , a 8 0,15 0,65 0, ,30 3,08 0, ,

158 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Ventilació Extracció. Indicades las dimensions interiors dels trams de conductes. Tram Alt Ample Secció Cabal Velocidat Per. Càrrega Long. Tram Per. Càrrega Tram mm.c.a. (m) (m) (m 2 ) (m 3 /h) (m 3 /s) (m/s) (mm.c.a./m) (m) A a 0 0,65 0,65 0, ,49 3,52 0, , a 1 0,25 0,6 0, ,73 4,83 0,017 3,5 0, a 2 0,2 0,9 0, ,76 4,24 0, , a 3 0,15 0,2 0, ,13 4,17 0, , a 4 0,2 0,8 0, ,64 3,98 0, , a 5 0,2 0,4 0, ,28 3,44 0, , a 6 0,1 0,3 0, ,36 12,08 0,246 0,5 0, a 7 0,15 0,3 0, ,18 3,89 0,024 2,5 0, a 8 0,1 0,1 0, ,04 3,75 0, , a 9 0,15 0,2 0, ,14 4,58 0, , a 10 0,1 0,1 0, ,01 1,25 0, , a 11 0,15 0,2 0, ,13 4,17 0, , a 12 0,25 0,15 0, ,19 5,00 0, , a 13 0,1 0,15 0, ,06 4,17 0, , a 14 0,15 0,2 0, ,13 4,17 0, , a 15 0,1 0,1 0, ,03 2,50 0, , a 16 0,15 0,2 0, ,10 3,33 0, , a 17 0,1 0,1 0, ,03 2,50 0, , a 18 0,15 0,15 0, ,08 3,33 0, , a 19 0,1 0,1 0, ,03 2,50 0, , a 20 0,15 0,15 0, ,05 2,22 0, , a 21 0,1 0,3 0, ,13 4,17 0, , a 22 0,2 0,3 0, ,15 2,50 0, ,0092 En els plans de distribució en planta es poden observar grafiats els conductes i dimensions de cada tram dels conductes d'impulsió i retorn de climatització, així com, dels conductes d'admissió i extracció d'aire exterior de ventilació Factor de transport En tots els sistemes de distribució de l'aire amb cabal major que 15 m3/h, el factor de transport, en les condicions de màxima càrrega tèrmica, serà major que Elements de regulació Tots els difusors i reixetes pels quals surt aire aniran proveïts de comporta de regulació de cabal manual, per a permetre la variació del cabal impulsat i afavorir l'ajust i equilibrat de la xarxa de transport d'aire. A més de complir amb totes les indicacions de la IT

159 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Distribució La distribució de la xarxa de conductes resultant queda reflectida en els plànols del projecte. Les xarxes de conductes d'impulsió, retorn, admissió d'aire de ventilació i extracció d'aire de ventilació que discorren per falsos sostres estaran construïts amb panells de fibra d'alta densitat, revestit exteriorment per alumini + kraft + malla de reforç + vel de vidre i interiorment amb un teixit de vidre negre d'alta resistència mecànica (teixit NETO) cairat i amb tractament de cant mascle, amb reacció al foc B-s1 d0, marca CLIMAVER NETO, construït per mitjà del sistema CLIMAVER METALL, incorporant perfils L d'alumini extrusionat en els talls longitudinals, encolant talls transversals amb cua CLIMAVER i segellat hermètic d'unions per mitjà de cinta adhesiva d'alumini de 50 microns de grossària i 65 mm d'amplària incloent formació de figures de canvi de direcció, ramificacions i reduccions amb sistema de subjecció i accessoris construïts segons norma UNE i UNE-EN S'han calculat de manera que la velocitat de l'aire, el nivell sonor i l'abast tinguen uns valors adequats i al mateix temps siguen capaç d'abocar el cabal necessari per a véncer la demanda tèrmica màxima del local en què estiguen situats. Els trams de conductes que discorrin per l'exterior es realitzaran en xapa galvanitzada de 0,6 mm de grossària unió tipus METU amb comportes d'inspecció ISR de 300x200 mm (s/une-en 1506), amb aïllament exterior amb manta de llana de vidre amb un revestiment de Kraft+aluminio que actua com a suport i barrera antivapor de 55 mm de grossària model IBR alumini d'isover. La seua construcció s'ajustarà a la norma UNE-EN El revestiment interior dels conductes resistirà l'acció agressiva dels productes de desinfecció, i la seua superfície interior tindrà una resistència mecànica que permeta suportar els esforços a què se sotmetrà durant les operacions de neteja mecànica que establix la norma UNE sobre higienització de sistemes de climatització. Els conductes d'impulsió disposaran d'un aïllament tèrmic suficient perquè la pèrdua de calor no siga major que el 4 % de la potència que transporten i sempre que siga suficient per a evitar condensacions d'acord amb la IT Del R.I.T.E. 29

160 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Càlcul de les unitats terminals Ventiladors (Fan Coil) Les unitats de tractament d'aire seran les unitats interiors dels distints sistemes de climatització de refrigerant variable (VRV). A continuació s'indiquen per a cada un dels distints sistemes de climatització (VRV) les unitats interiors a instal lar en cada un d'ells. Dependència Model U. Interior Refrigeració (KW) Calefacció (KW) P.B. Accés PEFY-P100VMA 11,2 12,5 P.1 a Saló Plens PEFY-P200VHS 22,4 25,0 P.1ª Alcaldia PEFY-P50VMA 5,6 6,3 P.1ª Jueu de Pau PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1ª Distribuïdor PEFY-P100VMA 11,2 12,5 P.1ª Regidor 1 PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1ª Regidor 2 PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1ª Regidor 3 PEFY-P20VMA 2,2 2,5 P.1ª Sala Juntes PEFY-P40VMA 4,5 5, Ventiladors (Fan Coil de pressió) No és procedent Radiadors No és procedent Difusors tangencials de sostre No és procedent Difusors radials rotacionals No és procedent. 30

161 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Reixetes d impulsió No és procedent Reixetes lineals No és procedent Difusors lineals A continuació es detallen els models i dependències on s'han instal lat difusors lineals tant per a impulsió com per a retorn. Dependència Accés P. Baixa Alcaldia P. Primera Jutjat de Pau P. Primera Regidor 1 P. Primera Regidor 2 P. Primera Uds. I Dependències instal lades - 7 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 4 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P3 de 3 víes i dimensions 1000x125 mm. - 4 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 4 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. - 2 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. - 2 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. - 2 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. 31

162 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Regidor 3 P. Primera Sala Juntes P. Primera Distribuïdor P. Primera - 2 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm. - 4 Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2- Z de 2 víes i dimensions 1000x93 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 4 Difusors lineals de retorn de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P2 de 2 víes i dimensions 1000x93mm Difusors lineals d'impulsió de la marca SCHAKO model DSX-XXL- P1-Z d'1 via i dimensions 1000x62 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 2 Difusors microperforat d'impulsió de la marca SCHAKO model PIL-R- S-310, diàmetre 310 mm amb plènum de distribució i comporta de regulació. - 1 Difusor lineal d'extracció de la marca SCHAKO model DSX-XXL-P1 d'1 via i dimensions 1000x62mm Reixes de retorn A continuació es detallen els models i dependències on s'han instal lat reixetes de retorn. Dependència Distribuïdor P. Primera Va salar Plens P. Primera Uds. I Dependències instal lades - 1 Reixeta de retorn de la marca SCHAKO model KG-8 i dimensions de 1015x315 mm. - 6 Reixetes de retorn de terra de la marca SCHAKO model PA-3 i dimensions 1025x Reguladors de cabal variable No és procedent. 32

163 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Toberes de llarg abast i alta inducció A continuació es detallen els models i dependències on s'han instal lat toveres de llarg abast. Dependència Va salar Plens P. Primera Uds. I Dependències instal lades - 6 Toberes orientables per impulsió de la marca SCHAKO model WDA-F/D-SK-125 i diàmetre 125 mm Conjunt multitoberes direccionals A continuació es detallen els models i dependències on s'han instal lat multitoberas direccionables. Dependència Local 1 P. Baixa Local 2 P. Baixa Uds. I Dependència instal lades - 3 Conjunts multitoberes orientables per admisió de ventilació de la marca SCHAKO model WGA-V-RR de dimensions 325x125 per a instalació en conducte circular. - 3 Conjunts multitoberes orientables per extracció de ventilació de la marca SCHAKO model WGA-V-RR de dimensions 325x125 per a instalació en conducte circular. - 4 Conjunts multitoberes orientables per admisió de ventilació de la marca SCHAKO model WGA-V-RR de dimensions 325x125 per a instalació en conducte circular. - 4 Conjunts multitoberes orientables per extracció de ventilació de la marca SCHAKO model WGA-V-RR de dimensions 325x125 per a instalació en conducte circular Boques d extracció circulars No és procedent. 33

164 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Càlcul dels equips de producció de refrigeració i calor Unitats autònomes de producció termofrigorífiques, paràmetres de disseny i selecció dels seus components L'equip generador d'energia tèrmica és una bomba de calor de Mitsubishi Electric model d'unitat exterior PUHY-P450YJM-A amb una potència frigorífica de 50 KW i una potència calorífica de 56 KW. Les característiques tècniques de l'equip de producció i generació de fred i calor indicat són: Capacitat frigorífica 50 kw. Potencia absorbida en refrigeració 15,47 kw. EER 3,23 Capacitat calorífica 56 kw. Potencia absorbida en calefacció 14,62 kw. COP 3,83 Simultaneïtat màxima fins a 130 %. Diferència d'altura entre u.interiors fins a 50 m. Ventilador Inverter m³/h. Nivell de pressió sonora en refrig./calef. 62 db(a). Dimensions AlxAnxPr 1710x1750x760 mm. Pes 290 kg. Alimentació 380/ (V-ph-Hz) Unitats de tractament d aire, paràmetres de disseny i selecció dels seus components Les unitats de tractament d'aire seran les unitats interiors del sistema de climatització de refrigerant variable (VRV). A continuació s'indiquen les característiques tècniques d'estos equips. 34

165 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA 1.- Unitat interior marca Mitsubishi Electric per a sistemes VRV tipus conductes, amb vàlvula electrònica, sensor de pressió i control individual de temperatura per microprocessador per a regulació del flux de refrigerant, model PEFY-P200VMHS-E, amb control remot i bomba de drenatge inclosos. Capacitat frigorífica 22,4 kw. Capacitat calorífica 25 kw. Consum elèctric 0,63 kw. Cabal d'aire (alta/baixa) 4320 m³/h. Nivell de pressió sonora (alta/baixa) 43/36 db(a). Dimensions AlxAnxPr 470x1250x1120 mm. Pes 97 kg. Alimentació (V-ph-Hz). 2.- Unitat interior marca Mitsubishi Electric per a sistemes VRV tipus conductes, amb vàlvula electrònica, sensor de pressió i control individual de temperatura per microprocessador per a regulació del flux de refrigerant, model PEFY-P100VMA-E, amb control remot i bomba de drenatge inclosos. Capacitat frigorífica 11,2 kw. Capacitat calorífica 12,5 kw. Consum elèctric 0,34 kw. Cabal d'aire (alta/baixa) 1910 m³/h. Nivell de pressió sonora (alta/baixa) 40/32 db(a). Dimensions AlxAnxPr 250x1400x732 mm. Pes 42 kg. Alimentació (V-ph-Hz). 3.- Unitat interior marca Mitsubishi Electric per a sistemes VRV tipus conductes, amb vàlvula electrònica, sensor de pressió i control individual de temperatura per microprocessador per a regulació del flux de refrigerant, model PEFY-P50VMA-E, amb control remot i bomba de drenatge inclosos. Capacitat frigorífica 5,6 kw. Capacitat calorífica 6,3 kw. Consum elèctric 0,11 kw. Cabal d'aire (alta/baixa) 1020 m³/h. Nivell de pressió sonora (alta/baixa) 32/25 db(a). Dimensions AlxAnxPr 250x900x732 mm. Pes 26 kg. Alimentació (V-ph-Hz). 35

166 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA 4.- Unitat interior marca Mitsubishi Electric per a sistemes VRV tipus conductes, amb vàlvula electrònica, sensor de pressió i control individual de temperatura per microprocessador per a regulació del flux de refrigerant, model PEFY-P40VMA-E, amb control remot i bomba de drenatge inclosos. Capacitat frigorífica 4,5 kw. Capacitat calorífica 5 kw. Consum elèctric 0,09 kw. Cabal d'aire (alta/baixa) 840 m³/h. Nivell de pressió sonora (alta/baixa) 30/23 db(a). Dimensions AlxAnxPr 250x900x732 mm. Pes 26 kg. Alimentació (V-ph-Hz). 5.- Unitat interior marca Mitsubishi Electric per a sistemes VRV tipus conductes, amb vàlvula electrònica, sensor de pressió i control individual de temperatura per microprocessador per a regulació del flux de refrigerant, model PEFY-P20VMA-E, amb control remot i bomba de drenatge inclosos. Capacitat frigorífica 2,2 kw. Capacitat calorífica 2,5 kw. Consum elèctric 0,06 kw. Cabal d'aire (alta/baixa) 510 m³/h. Nivell de pressió sonora (alta/baixa) 26/23 db(a). Dimensions AlxAnxPr 250x700x732 mm. Pes 23 kg. Alimentació (V-ph-Hz) Aigua calenta sanitària No és procedent Instal lació elèctrica Seccions dels conductors Les línies i els conexionados necessaris per al funcionament de la instal lació de climatització no són objecte d'este projecte. 36

167 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA No obstant els cables elèctrics a utilitzar, seran no propagadors de l'incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda, del tipus RZ1K (AS) i ES07Z1(AS) amb aïllament a base de poliolefina, complint la norma UNE Els elements de conducció de cables (tubs, canals o safates) seran no propagadors de flama, d'acord amb la norma UNE-EN i UNE-EN Protecció enfront de contactes indirectes Els cuadres elèctrics per al funcionament de la instal lació de climatització no són objecte d'aquest projecte. No obstant les proteccions a emprar enfront dels possibles contactes indirectes seran diferencials de 30 ma de sensibilitat que s'ubicaran en els distints circuits. El calibre de cada un dels diferencials estarà en funció de la potència del circuit que protegixen Protecció contra sobreintensitats i curtcircuits Els cuadres elèctrics per al funcionament de la instal lació de climatització no són objecte d'aquest projecte. No obstant les proteccions empleades contra sobreintensitats i curtcircuits seran magnetotérmicos de diferents calibres i poder de tall contra curtcircuits segons la potència del circuit a què protegisquen. 3.- INSTAL LACIÓ DE FONTANERIA Bases de càlculs L'expressió utilitzada pel càlcul de la pèrdua de càrrega, ve definida segons l'expressió: On: hr = ( JL + J ) hr = pèrdua de càrrega total de la instal lació. JL = pèrdues de càrrega contínues. J' = pèrdua de càrrega aïllada (deguda a l'accessori). J = Pèrdua de càrrega unitària en mm/m. 37

168 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Per a canonades que distribueixen aigües des d'una artèria principal, en un punt "0" existirà una pressió ho tal que: H0 = Z1 + h1 + (hr / h0 ) - Z1 - h1 = ( JL + J' ) On: H = P / = P ( per ser = 1, densitat de l'aigua) Si J és la pèrdua de càrrega disponible per a véncer les resistències per fregament de la canonada, tindrem: (P0 / ) - Z1 - (P1 / ) = ( JL + J' ) En la que (JL + J ') és, en metres columna d'aigua, la pèrdua de càrrega disponible que podem gastar a véncer les resistències per fregament en les canonades i accessoris o aparells intercalats. Si prefixem els diàmetres a instal lar partint del Codi Tècnic de l'edificació, calcularem les resistències equivalents d'accessoris intercalats, vàlvules i comptadors, la qual cosa ens donarà la seva equivalència en metres de longitud de canonada, a la que podem sumar la longitud real d'aquesta: On: J = ( JL + J' ) / ( L + L' ) L = longitud de canonada fins al punt més allunyat. L'= longitud equivalent d'accessori fins al punt més allunyat. J = pèrdua de càrrega màxima. Per a dimensionar les conduccions i els elements accessoris de la instal lació de fontaneria, es requereix com a pas previ imprescindible la determinació dels cabals de consum per a cadascuna de les zones humides i cadascuna de les canonades. 38

169 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA El DB HS4 del Codi Tècnic de l'edificació indica que per a les instal lacions interiors de subministrament d'aigua establixen uns cabals instantanis mínims per a cada un dels diferents aparells: APARELL Qinstalat Qinstalat (ACS) Lavabo 0.1 l/s l/s Inodor amb dipòsit 0.1 l/s -- Urinari 0.1 l/s -- Dutxa 0.2 l/s 0.1 l/s Banyera 0.3 l/s 0.2 l/s Pica 0.2 l/s 0.1 l/s Rentadora 0.2 l/s 0.15 l/s Rentaplats 0.15 l/s 0.1 l/s Bidet 0.1 l/s l/s Abocador 0.2 l/s -- Per la particularitat de l'edifici no pot classificar-se segons els subministraments reflectits en les Normes Bàsiques anteriorment citades, per la qual cosa es realitzarà el càlcul particular corresponent. A partir del cabal instantani (o cabal instal lat) es determina el cabal punta per mitjà de l'ús del coeficient de simultaneïtat kn: Q punta k n Q instalado Essent el coeficient de simultaneïtat per a un total de n aparells: k n 1.2 n 1 Aquest coeficient de simultaneïtat s'ha majorat en un 20% per a la determinació dels cabals punta en totes les estances humides de l'edifici, estimant-se d'aquesta manera una probabilitat d'ús major. A més, per a evitar cabals excessivament petits, es considerarà sempre un coeficient kn³0'2. El dimensionat de les conduccions es realitza fixant el pendent hidràulica admissible jadmisible mai superior a 60 mm.c.a. I calculant el diàmetre mínim necessari per a, a continuació, seleccionar el diàmetre comercial el diàmetre del qual interior sigui immediatament superior al calculat. 39

170 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Totes les conduccions de la instal lació de fontaneria fins a l'entrada als cuartos humits, es dimensionen igualment amb una pendent hidràulica màxima de 60 mmca/m, assegurant d'aquesta manera el funcionament correcte de la instal lació (pressió residual superior a 10 mca en tots els aparells). A pesar de realitzar el dimensionat amb un pendent hidràulica de 60 mm.c.a./m. El valor real serà sempre inferior ja que cal normalitzar a la canonada comercial el diàmetre de la qual interior és superior al diàmetre interior teòric calculat. A més, es comprovarà la velocitat de circulació de l'aigua per a assegurar valors inferiors a 1.5 m/s. És a dir, les canonades es dissenyaran amb els criteris següents: Instal lació de fontaneria en general: j 60 mm.c.a./m v 3,5 m/s Dimensionat de la instal lació El dimensionat de les conduccions es realitza per mitjà de la fórmula de Darcy-Weisbach per al càlcul de pèrdues: h pérd 8 flq 2 gd 2 5 h j L pérd 2 8 fq 2 gd 5 D teórico fq 2 gj Una vegada determinat el diàmetre teòric necessari, es seleccionarà el diàmetre comercial immediatament superior (Dinterior Dteòric). Per al càlcul es considera un factor de fricció f = 0.03 per a l'acer galvanitzat i de 0.02 per a les canonades de parets llises, és a dir les de plàstic o coure. La pendent hidràulica màxima admissible serà j = 60 mmca/m. El cabal de disseny (excepte per a les dutxes dels vestuaris) es determina utilitzant el coeficient de simultaneïtat: Q d k n Q acum 1.2 Q n 1 acum On n és el nombre d'aparells instal lats aigües abaix del tram que s'està dimensionant i Qacum és el cabal total instal lat per a tots els aparells situats aigües abaix de la canonada en qüestió. 40

171 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA Conegut el cabal i la secció del conducte, es procedix al càlcul de la pèrdua de càrrega i la velocitat, per mitjà de la fórmula de Flamant: J = 4 * m * ( 4 / )7/4 * ( Q7/4 / D19/4 )( Fórmula de Flamant) V = (4 * Q) /( * D2 ) Essent: J= Pèrdua de càrrega (m/m) V= Velocitat del fluid (m/s) D= Diàmetre del conducte (m) Q= Cabal circulant (m3/s) m= Coeficient de rugositat: Acer......m= 0,00023 Fosa m= 0,00018 Coure..... m= 0, Quadre resum Els càlculs es presenten en taules on apareixen, per a cada tram, els resultats següents: Qi = cabal instal lat en el tram corresponent. N = nombre d'aparells que alimenta el tram en estudi. kn = coeficient de simultaneïtat per als n aparells instal lats aigües baix del tram en estudi (es considerarà en qualsevol cas kn 0.2) i l'adoptat per al càlcul. Q Qd = cabal de simultani o de disseny, d kn Qacum J = pendent hidràulica de disseny. Dteórico = diàmetre interior teòric calculat per mitjà de l'expressió de Darcy- Weisbach, D teórico 5 8 fq 2 gj 2 d Dc = diàmetre interior comercial immediatament superior al teòric calculat. V = velocitat mitjana de l'aigua en la conducció. DN = material i diàmetre nominal de la canonada a instal lar en el tram en estudi. Pendent hidràulica corresponent al tram calculat. Longitud del tram. Pèrdua de càrrega acumulada en el tram. 41

172 PROJECTE EXECUTIU EDIFICI CONSISTORIAL CAL FERRER CALDES DE MALAVELLA En el següent quadre resum s'indica el dimensionat de tots els components del tram general de la instal lació receptora d'aigües de l'edifici, així com l'especificació del material utilitzat i la seva longitud. 42