Administració i gestió. Gestió Financera CFGS.AFI.M08/0.14. CFGS - Administració i finances

Transcripción

1 Administració i gestió Gestió Financera CFGS.AFI.M08/0.14 CFGS - Administració i finances

2

3 Gestió Financera Pedro María Garayoa Alzórriz

4 ÍNDEX ANÀLISI I PREVISIÓ FINANCERES Unitat 1 Planificació financera i estats comptables 6 1 >> Anàlisi d estats financers 7 2 >> Determinació de necessitat de fons > El fons de maniobra > Període mitjà de maduració de l empresa 10 3 >> Anàlisi mitjançant ràtios > Ràtios d estructura financera > Ràtios d equilibri financer > Ràtios de liquiditat 13 4 >> Estudi de la rendibilitat 17 Unitat 2 La planificació empresarial i el pressupost 24 1 >> La planificació financera de l empresa 25 2 >> Els pressupostos de l empresa > El pressupost mestre > Els pressupostos operatius > Els pressupostos financers > Estats financers previsionals 34 3 >> El control pressupostari > Càlcul i descripció de les desviacions > Tractament de les desviacions 40 4 >> Tècniques d elaboració pressupostària > Segons el nivell d activitat previst > Segons l ús de pressupostos anteriors 45 PRODUCTES DEL MERCAT FINANCER I D ASSEGURANCES Unitat 3 El sector bancari i els productes de passiu 52 1 >> El sistema financer espanyol 53 2 >> El sector bancari > Organismes de la Unió Europea > El Banc d Espanya > Entitats de crèdit > Entitats de pagament > Altres entitats supervisades pel Banc d Espanya 58 3 >> Les operacions bancàries > Classes d operacions bancàries > Les comissions bancàries > La fiscalitat dels productes bancaris 60 4 >> El dipòsit bancari de diner > Característiques > Titularitat dels dipòsits bancaris > Classes de dipòsits > Identificació dels dipòsits 65 5 >> Comptes a la vista 66 6 >> Dipòsits a termini fix > Dipòsits amb rendibilitat predeterminada > Dipòsits estructurats o de rendibilitat variable 73

5 ÍNDEX Unitat 4 Els serveis bancaris 80 1 >> Característiques dels serveis bancaris 81 2 >> Domiciliacions en compte 82 3 >> Operacions amb divises 85 4 >> Altres serveis bancaris 88 5 >> Canals de relació entre banca i clients > La banca presencial > La banca a distància 91 6 >> Banca electrònica > Mesures de seguretat > Quaderns bancaris > Realització d operacions a la banca electrònica > Cost dels serveis prestats per Internet 95 Unitat 5 Generalitats del sector assegurador >> L activitat asseguradora >> El contracte d assegurança > Elements personals > Elements materials > Elements formals > Tràmits administratius de gestió d assegurances >> El sector assegurador > Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions > Entitats asseguradores privades > Mediadors d assegurances > Consorci de Compensació d Assegurances >> Determinació i pagament de la prima > Càlcul de la prima de tarifa > Prima total > Fraccionament de la prima > El pagament de la prima >> El sinistre i el pagament de la prestació > Notificació i valoració del sinistre > Les assegurances de vida i el pagament de la prestació > La indemnització en les assegurances contra danys > La indemnització en les assegurances amb franquícia 119 Unitat 6 Productes d assegurança privada >> Assegurances contra danys > Assegurances de danys en les coses > Assegurances patrimonials > La fiscalitat de les assegurances de danys >> Assegurances multirisc > Assegurances combinades de l automòbil > Assegurances multirisc de la llar > Assegurances multirisc de l empresa >> Assegurances de persones > Assegurances sobre la vida > Assegurances de no vida > Assegurances alternatives als plans de pensions > Fiscalitat de les assegurances sobre les persones 141

6 ÍNDEX FONTS DE FINANÇAMENT I SELECCIÓ D INVERSIONS Unitat 7 Finançament bancari a curt termini >> Productes bancaris d actiu > Anàlisi del risc en les operacions d actiu > La seguretat en les operacions actives: les garanties > El finançament bancari >> La pòlissa o el compte de crèdit >> El descompte comercial bancari > Descompte comercial d efectes > Bestreta de crèdits comercials >> El factoring > Serveis prestats pel factor > Modalitats del factoring > Cost dels serveis prestats i la seva fiscalitat >> El confirming > Funcionament del confirming > Cost dels serveis prestats i la seva fiscalitat > Comissions a favor de l ordenant 163 Unitat 8 Finançament bancari a llarg termini >> El préstec bancari > Amortització d un préstec > Sistemes d amortització > Sistemes d amortització a interès fix > Amortització de préstecs amb període de carència > Amortització fraccionada dels préstecs > Amortització de préstecs a interès variable > Amortització anticipada dels préstecs > Garanties en els préstecs > La TAE i el cost per al prestatari >> Cessió financera de l ús de béns > El lísing financer > El rènting >> L aval bancari 187 Unitat 9 Els valors mobiliaris. La renda variable >> El sistema financer relacionat amb els valors mobiliaris >> Característiques dels valors mobiliaris >> Les accions > Els dividends actius > Ampliació de capital > El dret preferent de subscripció > Prima d emissió > Transmissió de les accions >> Els intermediaris en el mercat de valors >> La borsa > Sistema borsari espanyol > Operacions en borsa 205

7 ÍNDEX Unitat 10 Els valors de renda fixa >> Els valors de renda fixa > Valoració de la renda fixa > Determinació de l interès en renda fixa > Amortització d emprèstits > La rendibilitat en la renda fixa > El risc i la liquiditat >> La renda fixa pública > Classificació de la renda fixa pública > El mercat primari dels valors del Tresor > El mercat secundari de valors de renta fixa > Característiques de la renda fixa del Tresor >> La renda fixa privada > Pagarés d empresa > Bons i obligacions privats > Cèdules territorials > Títols hipotecaris > Participacions preferents >> Fiscalitat de la renda fixa 228 Unitat 11 Instruments derivats. Fons d inversió >> Els derivats financers >> Derivats negociats en mercats organitzats > Mercats Espanyols de Futurs Financers (MEFF) > Futurs financers negociats en MEFF > Opcions financeres negociades en MEFF > Els warrants >> Derivats negociats en mercats no organitzats (OTC) > Futurs OTC (forward) > Mercats no organitzats de FRA > Permutes financeres > Productes estructurats negociats en OTC >> Característiques dels fons d inversió >> Subjectes intervinents en un fons >> Funcionament d un fons d inversió >> Institucions d inversió col lectiva > Classes d IIC > Fons cotitzats > Fons de rendiment garantit > Fiscalitat de les IIC 255 Unitat 12 Finançament i selecció de projectes >> Fonts financeres de l empresa > Classificació de les fonts financeres segons la seva relació amb l empresa > Determinació del cost de finançament > Subvencions i altres ajudes financeres >> La inversió a l empresa >> Valoració i selecció de projectes > Valor actualitzat net (VAN) > Taxa interna de retorn (TIR) > Índex del valor actualitzat net (IVAN) > Termini de recuperació o payback descomptat 274

8 1 u n i t a t Planificació financera i estats comptables SUMARI Tipus d anàlisi dels estats financers Determinació de les necessitats de fons Anàlisi mitjançant ràtios Estudi de la rendibilitat El palanquejament financer del deute OBJECTIUS Descriure la utilitat dels estats comptables en la planificació financera. Detectar necessitats financeres a través dels estats comptables. Avaluar informes sobre l estructura financera reflectida en el Balanç. Calcular les desviacions entre els resultats obtinguts i els previstos. Relacionar la rendibilitat econòmica i financera.

9 Unitat 1 - Planificació financera i estats comptables 7 1 >> Anàlisi d estats financers Totes les empreses persegueixen l objectiu de maximitzar els beneficis a llarg termini. Per aconseguir-ho, la gestió financera utilitza, entre altres eines, la planificació financera a llarg termini i la gestió pressupostària a un termini més breu. Gràcies a aquests instruments, es poden prendre decisions reduint al màxim la incertesa. Per dur a terme la planificació futura, s ha de conèixer l estat actual, per a la qual cosa es tenen en compte els estats financers que reflecteixen la seva situació patrimonial i els resultats. L anàlisi i la interpretació d aquests estats faciliten la fixació d objectius intermedis i de les variables sobre les quals cal actuar per augmentar el valor de mercat de l empresa. L anàlisi dels estats financers també s utilitza per explicar les desviacions entre la situació patrimonial real i els resultats previstos o desitjats. Els estats financers aprovats pel Pla General de Comptabilitat són els següents: Estats financers del Pla General Comptable Resumeix la mateixa realitat d una empresa en les seves dues versions: Balanç de situació Compte de Pèrdues i Guanys Estats de canvis en el Patrimoni net Estats de fluxos d efectiu Memòria La versió econòmica o situació patrimonial: béns i drets amb què realitza la seva activitat d explotació. La versió o situació financera: el Patrimoni net i Passiu amb què finança les inversions de la versió econòmica. Desglossa i sintetitza els conceptes de la renda generada per l empresa i s obté per diferència entre els ingressos i les despeses. Detalla les variacions registrades en les fonts de finançament aportades pels socis i beneficis no distribuïts. Informa dels canvis registrats en la tresoreria, desglossant-los per activitats d explotació, inversió i finançament. Amplia la informació resumida en els estats anteriors. L anàlisi d estats comptables es pot dur a terme utilitzant un gran nombre de tècniques i des de múltiples punts de vista. Segons l aspecte que es valori, podem distingir les anàlisis següents: Anàlisi patrimonial: se centra en l estudi del patrimoni i l estructura econòmica i financera de l empresa, per aconseguir una bona relació entre inversions i fonts de finançament. Anàlisi financera: estudia la capacitat de l empresa per fer front als seus deutes a curt i llarg termini (liquiditat i solvència). Anàlisi econòmica: estudia la rendibilitat de l empresa, és a dir, la seva capacitat per obtenir beneficis. Altres tipus d anàlisis Podem esmentar els següents tipus: Anàlisi estàtica: estudia la situació de l empresa en un moment determinat. Anàlisi dinàmica: estudia l evolució, passada i futura, de l empresa. Activitats proposades 1 Quin tipus d anàlisi és el que s ocupa de l estudi de l evolució del Patrimoni net d una empresa en els 5 anys anteriors al de tancament?

10 8 2 >> Determinació de necessitat de fons Una de les tasques de la gestió financera d una empresa és fer funcionar correctament els circuits econòmics que veiem a la figura següent: (1) Diner Inversions Cobrament Adquisició a proveïdors (5) Clients (2) Magatzem de matèries primeres (3) Béns productius Venda (4) Magatzem de productes acabats Fabricació Amortització Cicle d explotació o de curt termini: (1) (2) (4) (5) Cicle d inversió o de llarg termini: (1) (2) (4) (5). Està format per diversos cicles curts 1.1. Circuits econòmics de l empresa. Activitats desenvolupades dins de la gestió financera Les principals activitats que integren la gestió financera són les següents: Emissió de mitjans de pagament. Gestió de cobraments i pagaments. Elaboració d anàlisis i informes d estats financers. Gestió i control pressupostari. Relacions amb els mercats financers. Gestió de riscos financers i assegurar el funcionament futur de l empresa. Per al seu funcionament, aquests cicles econòmics requereixen un adequat finançament. La gestió financera s ocupa tant de determinar-ne la quantia com d obtenir-la. La determinació de les necessitats financeres es duu a terme a través de diverses eines: dues de les més usades són el fons de maniobra i els períodes mitjans de maduració. 2.1 > El fons de maniobra Per tal que l empresa pugui finançar les seves operacions corrents, ha d existir una correspondència entre la liquiditat de l Actiu i l exigibilitat de les fonts de finançament. El fons de maniobra és la part dels recursos a llarg termini de l empresa (Passiu no corrent i Patrimoni net) que financen les inversions a curt termini (Actiu corrent), és a dir, per evitar un desfasament entre els cobraments i els pagaments, l Actiu corrent ha de ser major que el Passiu corrent. Per tant, es compleixen les dues equivalències següents: Fons de maniobra = Actiu corrent Passiu corrent Fons de maniobra = (Patrimoni net + Passiu no corrent) Actiu no corrent Patrimoni net Actiu no corrent Passiu no corrent Actiu corrent Fons de maniobra Passiu corrent

11 Unitat 1 - Planificació financera i estats comptables 9 Casos pràctics 1 Càlcul del fons de maniobra L empresa BUKESA presenta el següent Balanç corresponent a l any 20X1: Així mateix, presenta el següent compte de Pèrdues i Guanys: A partir d aquestes dades, calcula el seu fons de maniobra per als anys 20XX i 20X1. Solució Per calcular el fons de maniobra de l any 20XX, has d aplicar la fórmula corresponent: Fons de maniobra = Actiu corrent Passiu corrent = = Per calcular el fons de maniobra de l any 20X1, has d actuar de la mateixa forma: Fons de maniobra = Actiu corrent Passiu corrent = = Com pots apreciar, el fons de maniobra s ha reduït d un any a un altre en L increment de l activitat ha ocasionat un creixement del Passiu corrent (han augmentat el finançament bancari i els deutes amb proveïdors) respecte de l Actiu corrent. A falta d anàlisis més detallades, la primera conseqüència d això és un empitjorament de la liquiditat de l empresa.

12 > Període mitjà de maduració de l empresa El període mitjà de maduració és el temps, en dies, que una empresa tarda en recuperar els diners que ha invertit. Es pot diferenciar entre: Període mitjà de maduració econòmic (PMM Econòmic ): és el temps que transcorre des que entren les matèries primeres al magatzem fins que es cobren les vendes de productes acabats. Període mitjà de maduració financer (PMM Financer ): és el temps que transcorre des que es paguen les matèries primeres als proveïdors fins que es cobren les vendes de productes acabats realitzades als clients. Els períodes mitjans de maduració es calculen de la forma següent: Períodes mitjans de maduració Període mitjà d emmagatzematge de les matèries primeres (PMMP) Període mitjà de fabricació (PMF) Període mitjà d emmagatzematge dels productes acabats (PMPA) Període mitjà de cobrament a clients (PMC) Període mitjà de pagament a proveïdors (PMP) Temps, expressat en dies, que les matèries primeres romanen, de mitjana, al magatzem. Temps que l empresa tarda, de mitjana, en fabricar els productes. Temps mitjà des que els productes entren al magatzem fins que es venen. Temps mitjà des que es realitza la venda fins que es cobra als clients. Temps mitjà que es tarda en pagar les matèries primeres. Saldomitjàdelesmatèriesprimeres PMMP = 365 Consumanualdelesmatèriesprimeres Saldomitjà dels productes en curs PMMF = 365 Costdelaproduccióanual Saldomitjà dels productes acabats PMPA = 365 Costdelesvendes Saldomitjà dels clients PMC = 365 Vendes Saldo mitjà dels proveïdors PMP = 365 Compradematèries primeres Període mitjà de maduració econòmic (PMM Econòmic ) Període mitjà de maduració financer (PMM Financer ) PMM Econòmic = PMMP + PMMF + PMPA + PMC PMM Financer = PMM Econòmic PMP Exemples Significat financer dels períodes mitjans de maduració JIMENASA sap que el període d emmagatzematge de matèries primeres és de 13 dies; el de fabricació, de 19 dies; el de vendes, de 15 dies, i el de pagament a proveïdors, de 30 dies. També sap que l import anual de la xifra de negocis és de , que el saldo mitjà de clients és de i que el període mitjà de cobrament a clients és de 60 dies. Per tant, els períodes mitjans de maduració seran els següents: PMM Econòmic = = 107 dies PMM Financer = = 77 dies Això implica que el capital invertit en el cicle d explotació tarda 107 dies de mitjana en ser recuperat, durant els quals està immobilitzat, per la qual cosa s ha de finançar amb recursos que no s hagin de retornar abans d aquest termini. Tot i això, com que JIMENASA ja finança l adquisició de les matèries primeres gràcies als proveïdors, el termini per al qual haurà d obtenir finançament amb venciment posterior és de 77 dies.

13 Unitat 1 - Planificació financera i estats comptables 11 Activitats proposades 2 L empresa ITESA té previstes unes vendes per a aquest any de El termini mitjà de cobrament als seus clients és de 40 dies des de l emissió de la factura. L emissió de les factures es duu a terme un cop cada 20 dies, fet que suposa un retard mitjà en el cobrament a clients de 10 dies. Amb aquestes dades: a) Determina el saldo de clients que és necessari finançar amb recursos permanents (Passiu no corrent exigible a llarg termini i Patrimoni net) per tal que ITESA no tingui tensions de tresoreria. b) Si ITESA facturés tots els dies, en quina quantitat es reduirien les necessitats financeres reflectides en el fons de maniobra? 3 L empresa FOTISA presenta el següent Balanç de situació: Així mateix, presenta el següent compte de Pèrdues i Guanys: a) Suposant que el saldo mitjà dels clients durant l exercici 20X1 ha ascendit a , calcula el període mitjà de cobrament de clients. b) Calcula el fons de maniobra real dels 2 anys i elabora un informe de les possibles causes i efectes de la variació entre els dos.

14 12 3 >> Anàlisi mitjançant ràtios L eina més útil per dur a terme anàlisis financeres són les ràtios. Són quocients (expressats en tant per un o relacions percentuals) entre dos comptes, masses o magnituds comptables amb una certa relació. Les ràtios donen com a resultat un valor que ha de ser relacionat amb altres de corresponents a la mateixa empresa en un altre moment del temps (per mesurar-ne l evolució) o a altres resultats corresponents a empreses del mateix sector econòmic en el mateix període de temps. 3.1 > Ràtios d estructura financera Aquestes ràtios permeten detectar les necessitats i els problemes de finançament, tant a curt com a llarg termini. Ràtios d estructura financera Endeutament Autonomia financera Qualitat del deute Mesura el percentatge que suposa el Passiu exigible respecte de l Actiu de l empresa. Analitza la proporció existent entre el Patrimoni net i el Passiu exigible. Mesura el percentatge que suposa el deute a curt termini d una empresa respecte del total del seu Passiu exigible. Endeutament = Autonomia financera = Qualitat deute = Passiu exigible Actiu Patrimoni net Passiu exigible Passiu corrent Passiu exigible L anàlisi del resultat d aquestes ràtios dependrà de cada empresa en particular, però en general: EBITDA Indicador financer molt utilitzat en l anàlisi dels estats financers. És un acrònim d Earnings Before Interest, Taxes, Depreciation and Amortization (Beneficis abans d interessos, impostos, amortitzacions i provisions). És la tresoreria generada per l empresa en les seves operacions ordinàries o habituals. Endeutament: com més baix sigui el seu valor, menor és el risc financer de l empresa. Autonomia financera: un valor baix significa que l empresa està molt endeutada, per la qual cosa els creditors interferiran en la seva gestió. Qualitat del deute: com menor és el seu valor, millor és la qualitat del deute. Un elevat deute a curt termini suposa un risc major d incompliment dels compromisos de pagament. 3.2 > Ràtios d equilibri financer Són aquelles ràtios que reflecteixen la solvència, l estabilitat financera, la liquiditat i les disponibilitats en efectiu d una empresa. Ràtios d estructura financera Solvència o garantia Cobertura Capacitat d endeutament Mesura la capacitat de l empresa per fer front als seus deutes. Mesura la relació entre el valor dels fons permanents i el de l Actiu no corrent. Mesura la capacitat d una empresa per retornar els seus deutes. Solvència o garantia = Cobertura = Actiu Passiu exigible Patrimoni net+passiu no corrent Actiu no corrent Capacitat d'endeutament = EBITDA Passiu mitjà

15 Unitat 1 - Planificació financera i estats comptables 13 En general, aquestes ràtios proporcionen la informació següent: Solvència: com més baix sigui el seu valor, major serà el risc d insolvència; valors inferiors a 1 impliquen que els deutes amb tercers superen el valor de l Actiu i existeix risc de suspensió de pagaments. Cobertura: per evitar tensions en el finançament a llarg termini, el seu valor ha de ser superior a 1. Capacitat d endeutament: com major és el seu valor, millor per a l empresa. El seu invers és el número d anys que l empresa tarda en retornar els seus deutes amb la tresoreria generada en operacions ordinàries. Inversió en actius corrents Si l Actiu corrent és molt elevat, implica que s està renunciant a altres actius (per exemple, els financers), amb una rendibilitat molt superior. És a dir, s està assumint un cost d oportunitat, ja que clients i existències tenen una rendibilitat nul la. 3.3 > Ràtios de liquiditat Per evitar la possibilitat que l empresa no pugui afrontar els seus pagaments durant un període de temps, hi ha d haver una correspondència entre la liquiditat de l Actiu i l exigibilitat del Passiu. Tracten de conjugar dos interessos contraposats de l empresa: si existeixen pocs fons per atendre els pagaments, es corre el risc d insolvència, però si hi ha molts fons, l empresa estarà perdent diners per mantenir inversions en actius molt poc rendibles. Ràtios de liquiditat Liquiditat general o solvència a curt termini Liquiditat immediata o test àcid Tresoreria Relaciona les partides que es poden convertir en diners en el curt termini amb aquells pagaments que van vèncer en aquest mateix període de temps. Mesura la capacitat d una empresa per generar liquiditat amb la qual fer front als seus deutes a molt curt termini. Analitza la liquiditat de l empresa a curt termini. Liquiditat general = Liquiditatinmediata = Tresoreria = Actiu corrent Passiu corrent Efectiu Passiucorrent Efectiu + Deutorscomercials Passiucorrent L anàlisi del resultat d aquestes ràtios dependrà de cada empresa en particular, però en general: Si el resultat de la ràtio de liquiditat general és menor que la unitat, es corre el risc de suspensió de pagaments. Si el seu resultat és molt superior a la unitat, pot suposar que l empresa té recursos ociosos. Casos pràctics 2 Anàlisi financera d una empresa a partir de les ràtios A partir de les dades recollides al Balanç de l empresa BUKESA amb què vas treballar en el cas pràctic número 1: Calcula n les diferents ràtios en l exercici 20X1. Compara-les amb els valors mitjans de les ràtios d altres empreses d èxit al seu sector, que són les següents: endeutament, 0,55; autonomia, 0,82; qualitat del deute, 0,18; solvència, 1,82; cobertura, 1,12; capacitat d endeutament, 0,34; liquiditat general, 1,75; liquiditat immediata, 1,25, i tresoreria, 0,03.

16 14 2 Solució En primer lloc, es calculen les diferents ràtios de BUKESA i després es compara el valor de cada una amb les dades de les empreses d èxit en el sector. Endeutament = Aquesta dada és inferior a la de referència (0,55), la qual cosa és una dada favorable, perquè la possibilitat que un mal resultat afecti l empresa és menor que en les empreses amb èxit en el seu sector. Autonomia financera = El valor d aquesta ràtio és superior al de les empreses de referència (0,82), fet que significa que està menys exposada a successos desfavorables. Tot i això, si les empreses amb èxit tenen aquests valors, pot significar que aquests successos són poc probables. Per tant, BUKESA té marge per augmentar el finançament amb càrrec al Passiu exigible. Qualitat deute = Passiu exigible Actiu = = 0,42 Patrimoni net Passiu exigible = = 1,36 BUKESA presenta un valor major que les empreses de referència (0,18), fet que suposa un major risc d impagament a curt termini. Aquest desfasament es pot deure al fet que aquestes empreses prefereixin beneficiarse dels descomptes per pagament immediat que proporcionen els proveïdors. Solvència o garantia = Passiu corrent Passiu exigible = = 0,30 Actiu Passiu exigible = = 2,36 El valor és major que en les empreses de referència, la qual cosa és una bona dada, però pot implicar que BUKESA tingui un excessiu Patrimoni net, tornant a posar de manifest els seus criteris de gestió conservadors. Cobertura = Patrimoni net+passiu no corrent Actiu no corrent És superior a un, el mateix que ocorre en el sector, encara que BUKESA presenta una dada més ajustada. Lògicament, la capacitat d endeutament de BUKESA és superior a la de les empreses de referència. La seva situació és millor, però pot no ser òptima, ja que està renunciant a un finançament aliè que pot augmentar el valor de l empresa. És una bona dada, però allunyada de les empreses de referència (1,75). = = 1, EBITDA Capacitat d'endeutament = Passiu mitjà = , = 0,48 ( ) 2 Liquiditat general = Liquiditatinmediata = Actiu corrent Passiu corrent = = 1,56 Pot semblar una dada elevada, símptoma que l empresa tingui recursos ociosos; tot i això, si veiem el valor de referència (1,25), és similar, per la qual cosa és un valor correcte. Disponibilitat o tresoreria = Efectiu = = 1,18 Passiucorrent Tresoreria Passiu corrent = = 0,03 Aquesta dada és igual que la de les empreses de referència, per la qual cosa s ha de considerar acceptable.

17 Unitat 1 - Planificació financera i estats comptables 15 Per estudiar l evolució temporal d una ràtio, es troba la corresponent a un any, se li resta la de l any anterior i el resultat es divideix entre aquest últim resultat. Així, per exemple, per a la ràtio d endeutament es calcularia així: Variació capacitat = Ràtio d'endeutament 20X1 Ràtio d'endeutament 20XX Ràtio d'endeutament 20XX Casos pràctics 3 Anàlisi de l evolució d una ràtio L empresa PREWASA, a finals dels anys 20XX, 20X1 i 20X2, presenta un Passiu que ha de retribuir o retornar per un import de , i , respectivament. Els beneficis abans d interessos i impostos dels anys 20X1 i 20X2 han ascendit a i , mentre que les amortitzacions són de i , respectivament. Calcula la capacitat d endeutament o de devolució dels deutes de PREWASA i analitza l evolució temporal d aquesta ràtio. Solució Per calcular la ràtio de capacitat d endeutament, has de trobar les dades que aniran al numerador i el denominador de la fórmula, i després comparar l evolució d aquests valors. En el numerador anirà l EBITDA dels diferents anys: Per a l any 20X1: EBITDA 1 = BAII 1 + Amort 1 = = (recorda que les amortitzacions no suposen una sortida de fons de PREWASA). Per a l any 20X2: EBITDA 2 = BAII 2 + Amort 2 = = Per calcular el denominador, s ha de trobar el Passiu mitjà de cada un dels 2 anys: Any 20X1: Passiu mitjà 1 = (Passiu inici 1 + Passiu final 1 ) / 2 = ( ) / 2 = Any 20X2: Passiu mitjà 2 = (Passiu inici 2 + Passiu final 2 ) / 2 = Per tant, la capacitat d endeutament per a l any 20X1 serà: Capacitat d'endeutament 1 = Operant de la mateixa forma, per a l any 2 tenim que: Capacitat endeutament 2 = EBITDA 1 = = 0,32 Passiu mitjà EBITDA 2 Passiu mitjà 2 = = 0,40 Al marge de la comparació amb les dades del sector, els fons que genera PREWASA en les activitats corrents o operacions ordinàries, relacionats amb els seus deutes, indiquen que té una gran capacitat d endeutament perquè, si es mantingués l EBITDA del primer any, tardaria una mica més de 3 anys (1/0,32) en retornar el principal del deute. El segon any, aquesta relació millora, augmentant la seva capacitat d endeutament, ja que podria retornar 2,5 anys. La variació de la ràtio es pot valorar percentualment: Variació capacitat = Capacitat d'endeutament Capacitat d'endeutament 2 1 0,4 0,32 = = 25% Capacitat d'endeutament 1 0,32 Això indica que la capacitat d endeutament de l empresa ha millorat, la qual cosa és positiva. Però es desconeix si ha estat a costa de renunciar a projectes que generarien més valor per a l empresa però que suposarien la necessitat d endeutar-se.

18 16 Activitats proposades 4 Les empreses OWESA i NITOSA operen en el mateix sector econòmic i tenen les mateixes dimensions. La ràtio d endeutament d OWESA és dues vegades superior a la de NITOSA. Quina de les dues empreses tindrà menys problemes per obtenir finançament bancari? 5 L Actiu de CAMUSA, en finalitzar l any 20X1, ha ascendit a , superant el de l any anterior en El Patrimoni net, amb un valor de , s ha reduït en Calcula la ràtio d endeutament i la seva variació entre aquests 2 anys. 6 Ens han proporcionat les següents ràtios de l empresa BUKESA en l any 20XX: endeutament, 0,74; autonomia, 0,36; qualitat del deute, 0,15; solvència, 1,36; cobertura, 1,10; capacitat d endeutament, 0,34 (el saldo inicial del passiu exigible en l any 20XX va ascendir a ); liquiditat general, 1,70; liquiditat immediata, 1,82, i tresoreria, 0,03. A l inici d aquest any, el Passiu tenia un valor de a) Partint de les dades del Balanç de situació i el compte de Pèrdues i Guanys (que es troben en el cas pràctic número 1), comprova si els càlculs de les diferents ràtios són correctes i valora si un hipotètic informe financer elaborat amb aquests càlculs seria adequat per a la presa de decisions. b) Les ràtios de l empresa el 20X1 (calculades en el cas pràctic número 2) són les següents: endeutament, 0,42; autonomia, 1,36; qualitat del deute, 0,30; solvència, 2,36; cobertura, 1,09; capacitat d endeutament, 0,48; liquiditat general, 1,56; liquiditat immediata, 1,18, i tresoreria, 0,03. Calcula la variació registrada en aquestes ràtios entre els anys 20XX i 20X1, indicant si és favorable o no, i fent-hi constar els possibles motius de la variació. 7 L empresa FOTISA (amb un Balanç de situació que es recull a l enunciat de l activitat proposada número 3) ha emprès un procés d expansió en un nou mercat. Amb les previsions de vendes, costos i inversions que ha realitzat, en finalitzar l any 20X1 espera tenir els següents saldos en el Balanç elaborat amb les dades previstes o desitjades. a) Utilitzant el Balanç inclòs en l activitat proposada 3, calcula les ràtios reals corresponents a l any 20X1. b) Usant el Balanç que s inclou en aquesta activitat, calcula les ràtios previstes per a l any 20X1 com a conseqüència del procés d expansió. Determina el percentatge de variació entre les dues. c) Calcula els fons de maniobra previstos i la seva variació respecte dels reals.

19 Unitat 1 - Planificació financera i estats comptables 17 4 >> Estudi de la rendibilitat Els recursos que les empreses obtenen dels seus proveïdors financers, interns (propietaris) i externs (prestamistes), són invertits en actius amb què s espera generar rendes que cobreixin els costos i retribueixin aquests proveïdors. L estudi de la rendibilitat s ocupa de relacionar els resultats obtinguts amb els capitals usats. Depenent de quins siguin els resultats i els capitals que s hagin tingut en compte per realitzar el càlcul, es pot parlar de diferents tipus de rendibilitats: econòmica, financera, etc. Rendibilitat econòmica S obté de dividir els resultats generats per l empresa entre el valor mitjà del capital econòmic compromès en el seu assoliment (les inversions de l Actiu). El numerador no inclourà les rendes pagades als proveïdors de capital (el repartiment de beneficis als propietaris i els interessos als prestamistes) ni els impostos a pagar per aquests resultats. La rendibilitat econòmica (RE) és igual a: RE = Benefici abans d'interessos i impostos BAII 100 = Actiu total mitjà Actiu total mitjà 100 Com major sigui el valor d aquesta rendibilitat, major és l eficiència amb què l empresa opera en les seves activitats ordinàries. Depèn de com es gestionin a l empresa les funcions i les polítiques de preus, productes, aprovisionament, recursos humans, comercial, amortització, etc. Rendibilitat financera Si a la rendibilitat econòmica se li resten els interessos i l import de l impost que gravi els beneficis, s obté el benefici net (que correspon als propietaris de l empresa). Per a la seva consecució, s han compromès els recursos que els pertanyen: el Patrimoni net. La rendibilitat financera és igual a: ROIC i ROE Per fer referència a la rendibilitat econòmica també s usa l expressió ROIC (Return On Invested Capital) i per a la financera, ROE (Return on Equity). RF = Benefici després d'interessos i impostos BN 100 = Patrimoni net mitjà Patrimoni net mitjà 100 Aquesta rendibilitat mesura la capacitat de l empresa per crear valor per als seus propietaris. En el llarg termini, l empresa ha de retribuir als seus propietaris, tant per les rendes que han renunciat a obtenir en altres inversions (cost d oportunitat) com pel risc de perdre els seus diners si els resultats no són els desitjats. Activitats proposades 8 Una empresa té un passiu de , un tipus impositiu mitjà del 25%, un BAII de i un cost mitjà del finançament del 9%. Quin és el seu benefici net?

20 18 Palanquejament financer Per dur a terme una inversió, es poden utilitzar recursos propis o aliens, o bé tots dos simultàniament. El palanquejament és la relació entre els recursos propis i els aliens que s utilitzen per a una inversió. La utilització de fons aliens genera un cost financer per a l empresa, representat pels interessos que ha de pagar per disposar d aquest finançament. Si la renda obtinguda amb els recursos aliens és superior als seus costos financers, la diferència augmentarà el benefici net de l empresa. En aquest cas, la rendibilitat serà superior a la que l empresari hagués obtingut si únicament hagués utilitzat recursos propis. Per contra, si el resultat de l operació no és positiu, la rendibilitat serà menor a la que hagués obtingut si l operació s hagués finançat exclusivament amb recursos propis. Exemples Palanquejament financer Imaginem que una persona decideix crear una empresa, invertint-hi els seus estalvis, que ascendeixen a un total de Transcorregut 1 any, en què les activitats de l empresa es duen a terme amb èxit, els ingressos obtinguts amb el desenvolupament de les seves activitats han estat de Per tant, el benefici obtingut ascendeix a un total de , xifra que suposa una rendibilitat del 20%. Ara suposem que només ha estalviat i crea l empresa amb que obté gràcies a un préstec bancari, amb uns interessos del 10% anual. Al final de l any, el resultat serà el mateix, amb unes vendes de La diferència és que, en aquest segon cas, es produirà un palanquejament financer, ja que la rendibilitat de l operació serà la següent: Vendes de l exercici = Interessos: 10% sobre = Devolució del préstec = Rendibilitat = = És a dir, en el primer cas, amb de fons propis, s obtenia un 20% de rendibilitat, mentre que, en demanar el préstec, amb només de fons propis, l empresa ha obtingut uns beneficis de (un 35%), multiplicant els guanys. Ara bé, aquest efecte de palanquejament financer funciona en ambdós sentits, ja que si bé multiplica la quantia dels guanys, també multiplica les pèrdues. Suposem ara que les vendes del primer any ascendeixen a Si el negoci s hagués posat en marxa exclusivament amb fons propis, les pèrdues serien de (un 20%). En canvi, si s hagués demanat el préstec en les condicions indicades abans, les pèrdues serien de en concepte de capital més en concepte d interessos, amb la qual cosa la rendibilitat negativa seria de sobre uns recursos propis invertits de (un 65%). Aquí, el palanquejament funciona en sentit contrari, multiplicant les pèrdues.

21 Unitat 1 - Planificació financera i estats comptables 19 L efecte del palanquejament es calcula a través de la fórmula següent: RF = RE + ( RE i) L ( 1 t) En què RF és la rendibilitat financera, RE és la rendibilitat econòmica, i és el cost efectiu mitjà del deute, t és el tipus impositiu mitjà i L és el nivell d endeutament, resultat de dividir el Passiu entre el Patrimoni net. Exemples Càlcul i anàlisi de la rendibilitat econòmica i financera Seguint amb l exemple de l empresa BUKESA amb què hem treballat en els dos primers casos pràctics, ara en calcularem la rendibilitat econòmica i financera en l any 20X1. Per això, en primer lloc, obtenim el Patrimoni net mitjà i l Actiu mitjà a partir de les dades de què disposem (el Balanç de situació del 20X1, amb les dades inicials i finals d aquestes variables): Actiu mitjà = ( ) / 2 = Patrimoni net mitjà = PN mitjà = ( ) / 2 = Obtinguts els valors mitjans, calcularem les rendibilitats: Rendibilitat econòmica (RE) = 100 (BAII/Actiu mitjà) = 100 ( ,29/ ) = 14,79%. Rendibilitat financera (RF) = 100 (BN/Patrimoni net mitjà) = 100 ( / ) = 14,63%. Ara comprovarem que la rendibilitat financera és la mateixa usant la fórmula que la relaciona amb la rendibilitat econòmica. Primer calcularem el Passiu mitjà de l any 20X1: Passiu mitjà = [( ) + ( )]/2 = ,00. Tipus d interès mitjà (i) = Total interessos pagats / Passiu mitjà = 100 ( / ) = 5, %. Com que RE = 14,79% és major que i = 5, %, s aprecia que l efecte de palanquejament ocasionat per la utilització de finançament aliè serà positiu per als propietaris de BUKESA. També calcularem el tipus de gravamen mitjà que ha pagat BUKESA dels beneficis obtinguts després d impostos. Tipus de gravamen mitjà (t) = Total impostos pagats / Benefici després d interessos i abans d impostos = 100 (73 714,29 / ,29) = 30%. Un cop obtingudes totes les dades necessàries per calcular la rendibilitat financera en relació amb la rendibilitat econòmica, apliquem la fórmula i veiem que s obté el mateix resultat que l obtingut utilitzant la fórmula de la rendibilitat: ( ) L RF = RE + RE i ( ) = 0, ( 0,1479 0, ) 1 t ( 1 0,30) = 0, ,63% Activitats proposades 9 Analitza la rendibilitat econòmica i financera de FOTISA (amb un Balanç i un compte de Pèrdues i Guanys que es recullen a l activitat proposada número 3), emfasitzant el palanquejament financer provocat per l ús de recursos aliens. Comprova que la rendibilitat financera és la mateixa usant la seva fórmula i la que la relaciona amb la rendibilitat econòmica.

22 20 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Quins tipus de recursos han d usar les empreses per al finançament d inversions en actius no corrents? I per al d actius corrents? 2 Per a què és útil l anàlisi dels estats financers dins de l àrea financera d una empresa? 3 Quins tipus d anàlisis es poden realitzar en una empresa, tenint en compte els diferents criteris i tècniques existents? 4 Quan la ràtio de liquiditat general presenta un valor inferior a 1, quin risc empresarial se sol posar de manifest? Pots esmentar algun exemple d empreses que no corrin aquest risc?.: APLICACIÓ :. 1 Com que en el mercat en què opera l empresa TRISA hi ha molt poc moviment, l empresa ha hagut de donar facilitats financeres als seus clients, augmentant el període mitjà de cobrament. Com afectarà això les seves necessitats financeres? Quines seran les conseqüències en el fons de maniobra? I en els períodes mitjans de maduració? 2 Del Balanç i l estat financer de pèrdues i guanys de FIRSA i KURSA, que operen en el mateix sector industrial, extraiem la següent informació que analitzarem per emetre un informe: Actiu mitjà BAII Deutes mitjans Tipus d interès Tipus impositiu FIRSA , , ,00 10% 30% KURSA , , ,00 9% 30% a) Quina de les dues empreses és més eficient econòmicament? b) Quina de les dues empreses ha creat més valor per a l accionista aquest exercici? 3 La mitjana de la ràtio d endeutament del sector en què opera CANDIDOSA ha estat sempre de 0,5 i els costos financers mitjans del 9%, presentant la següent evolució de l Actiu i el Passiu exigible: 20XX 20X1 20X2 20X3 20X4 Actiu , , , , ,00 Passiu , , , , ,00 a) Raona si l evolució de la ràtio d endeutament de CANDIDOSA ha estat positiva o negativa si el seu objectiu és equiparar-se a la mitjana del sector. b) A la vista de la mitjana del sector i sabent que CANDIDOSA té una rendibilitat financera del 10%, quin tipus de recursos haurà d usar en una hipotètica expansió? 4 URIBESA té una rendibilitat financera igual al 16% i una ràtio de liquiditat general del 3,25. Es pot dir rotundament que està en una situació immillorable perquè dóna una bona rendibilitat als seus propietaris i no presenta problemes de liquiditat? 5 INVESA ha obtingut una rendibilitat econòmica igual al 16%. El Passiu mitjà utilitzat durant l exercici ha ascendit a i ha pagat en concepte d interessos. El benefici abans d impostos i després d interessos ha ascendit a , pagant impostos per un import de a) Calcula l Actiu mitjà, el Patrimoni net i la rendibilitat financera. b) Comprova que es compleix la relació entre la rendibilitat financera i l econòmica.

23 Unitat 1 - Planificació financera i estats comptables 21 Cas final 4 Utilització de diferents enfocaments en l anàlisi d estats financers L empresa BESA presenta les següents dades, tant previstes com reals, referides a l any 20XX: A partir de les dades anteriors: a) Analitza les desviacions entre les rendibilitats previstes i les realment aconseguides. b) Quina conclusió se n pot obtenir si les mitjanes del sector en què opera BESA han estat del 12% per a la rendibilitat econòmica i del 10% per a la financera? c) També sabem que la ràtio de liquiditat obtinguda del Balanç real al tancament de l exercici és quatre vegades superior a la prevista. Això es deu al fet que BESA va decidir animar les vendes per la via de concedir als seus clients terminis de cobrament més llargs dels que en principi tenia previstos. Com pot canviar la interpretació de l anàlisi realitzada? Solució a) Per calcular les diferents rendibilitats, a partir de les dades de l enunciat, has d utilitzar les següents fórmules: RE = BAII Actiu total mitjà 100 RF = BN Patrimoni net mitjà 100 Un cop obtingudes les rendibilitats previstes i obtingudes, calcularem les variacions entre elles: Les rendibilitats obtingudes reflecteixen que no s han aconseguit objectius previstos, ja que hi ha hagut desviacions negatives entre els valors obtinguts i els previstos, essent aquesta desviació més lleu en la rendibilitat financera. b) En comparar aquestes rendibilitats amb les rendibilitats mitjanes del sector, la conclusió, en primer terme, és que BESA presenta una situació millor que els seus competidors. Ara bé, es desconeix el punt de partida d aquesta empresa respecte del sector, ja que pot ser que s hagi produït una evolució negativa respecte d anys anteriors. c) La ràtio de liquiditat real ha resultat ser tan elevada respecte de la prevista degut a les facilitats financeres que s han donat als clients per mantenir i augmentar les vendes. Això pot reflectir futurs problemes de liquiditat si alguns clients no poden pagar, fet que cal tenir en compte perquè, per a una empresa, el més important no és vendre sinó cobrar. La principal conclusió és que, en les anàlisis d estats financers, cal usar múltiples tècniques i enfocaments, per poder tenir una idea completa de la situació econòmica i financera d una empresa.

24 22 Idees clau Anàlisi d estats financers El fons de maniobra Determinació de la necessitat de fons Períodes mitjans de maduració PMMP PMF PMPA PMC PMP PMM Econòmic PMM Financer PLANIFICACIÓ FINANCERA Ràtios d estructura financera Endeutament Autonomia financera Qualitat del deute Anàlisi mitjançant ràtios Ràtios d equilibri financer Solvència Cobertura Capacitat d endeutament Ràtios de liquiditat Liquiditat general Liquiditat immediata Tresoreria Estudi de la rendibilitat Rendibilitat econòmica Rendibilitat financera Palanquejament

25 Unitat 1 - Planificació financera i estats comptables REVISTA ADMINISTRATIVA Quin paper juguen el creixement i el ROIC en la creació de valor? El creixement és una via de creació de valor, sens dubte. Però no ho és en totes les empreses. Ni tampoc ho és en tots els estadis de desenvolupament d un negoci. En les empreses que tenen una taxa baixa de rendibilitat sobre els capitals invertits (Return On Invested Capital o ROIC), créixer pot no representar cap creació de valor. Fins i tot pot arribar a destruir-lo. Són les empreses que han assolit una alta taxa de ROIC les que estan en disposició d aprofitar el creixement, si es canalitza de manera adequada i en el moment adequat, quan la taxa del ROIC està estabilitzada i existeix un risc que el negoci s estanqui si no s aborden nous mercats. El ROIC segueix una pauta en U en el desenvolupament d una empresa. En l etapa de llançament és normal que es comenci amb poc capital, per la qual cosa quan arriba el benefici, el ROIC és altíssim. Però el creixement és inevitable, i de retruc les noves inversions, que rebaixen el ROIC en paral lel a l esforç inversor. Els marges s estabilitzen a la baixa, en posicionar-se en mercats més amplis, i en paral lel creix el capital invertit. El ROIC se n ressent. En algun moment, s arriba a una velocitat de creuer i una estabilitat, que permet estabilitzar les inversions, i el benefici, i amb ell el ROIC, ressorgeixen a l alça, fins a assolir un determinat nivell de creuer sobre el qual gira a llarg termini la rendibilitat dels accionistes d aquell negoci. Només circumstàncies especials el fan caure o pujar. Pujar perquè es frenen totalment les inversions o perquè es troba un filó de mercat que catapulta de forma extraordinària la rendibilitat. Caure perquè els beneficis caiguin, ja sigui per la caiguda del mercat o per haver errat en l estratègia de creixement. Fa poc vaig llegir un article del McKinsey Quarterly, que mostrava les conclusions d un estudi fet amb 500 companyies cotitzades nord-americanes, en què es demostrava que les altes taxes de creixement no hi havien creat valor, llevat que es tractés d empreses amb un alt ROIC. Les de baix ROIC, encara que creixessin, no creaven valor. L article també demostrava que, al llarg de més de 30 anys, les companyies de baix ROIC no el milloraven, i les d alt ROIC el mantenien, potser demostrant que el model de negoci o la cultura corporativa que assumeix una empresa la determina totalment, per al bo i per al dolent, i és molt difícil canviar-los. Font: Paco López ( Activitats 1 Debat amb els teus companys sobre els aspectes següents: a) L ús freqüent, en el món de les finances, de denominacions i sigles d expressions estrangeres quan n existeixen en el nostre idioma altres de vàlides. b) L objectiu d una empresa és sempre crear valor a llarg termini? c) Com opera el creixement en la creació de valor per a les empreses? d) Plantegeu altres possibles estratègies per augmentar el valor de l empresa.

26 2 u n i t a t La planificació empresarial i el pressupost SUMARI La planificació financera a l empresa El pressupost mestre Pressupostos operatius i financers El control pressupostari Anàlisi de les desviacions Tècniques d elaboració dels pressupostos OBJECTIUS Reconèixer la importància de la planificació empresarial. Valorar la importància d elaborar en temps i forma el pressupost mestre. Contrastar el contingut dels pressupostos de les àrees funcionals. Integrar els pressupostos de les diferents àrees en el pressupost mestre. Controlar l execució del pressupost i analitzar-ne les desviacions. Utilitzar aplicacions informàtiques en l elaboració i el control del pressupost.

27 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 25 1 >> La planificació financera de l empresa Les empreses han de planificar les activitats i els programes que duran a terme en el futur. Aquesta planificació és necessària en un doble vessant: d una banda, s ha de realitzar una previsió de les situacions que es poden donar en el futur i, de l altra, és necessari establir plans d acció que permetin assolir els seus objectius. En aquesta tasca de planificació del futur, hi ha dos documents essencials: el pla estratègic i financer i el pressupost. El pla estratègic i financer és un document elaborat per la direcció de l empresa, que consisteix en un conjunt coordinat de programes i activitats encaminats a l assoliment dels seus objectius a llarg termini (5 anys o més). El pressupost és un document en què es valora econòmicament la part del pla estratègic i financer que es realitzarà durant un període futur (generalment l any següent), es fixen objectius a curt termini i es determinen els responsables del seu compliment. El pressupost global d una empresa està integrat pels pressupostos parcials establerts per àrees funcionals o territorials. Determinació dels ingressos i les despeses en el pressupost En el pressupost es distingeixen la procedència dels recursos (ingressos) i l aplicació d aquests recursos en diferents funcions (despeses). Dues de les claus de l èxit de les empreses són la correcta definició dels seus objectius, tant intermedis com finals, i la planificació de l estratègia més adequada per aconseguir-los. El cicle pressupostari El cicle pressupostari és el procés de desenvolupament del pressupost des del seu origen fins a la verificació del seu compliment. Podem diferenciarhi diverses fases: Fase 1 La primera fase d un pressupost és la fixació d objectius a curt termini (a diferència del pla estratègic, que els determina a llarg termini). Fase 2 Aquesta segona fase estaria integrada per l exploració de les diferents variables sobre les quals actuar i l elecció de la més adequada per aconseguir els objectius proposats. Per exemple: Si l empresa opera en un mercat en creixement que absorbeix la seva producció, l opció elegida serà la inversió en béns productius. En situacions de crisi o d inici de l activitat amb pocs recursos, es pot establir un nivell de despesa (o de pagament) i fixar els pressupostos, tant de pagaments com d ingressos. Si es presta un servei de gran qualitat que requereix personal qualificat, s haurà de prestar especial atenció als costos de selecció i formació del personal. Tot i això, el punt de partida més utilitzat en el procés d elaboració del pressupost anual és la previsió de vendes, derivant d aquesta dada la resta de pressupostos referits a l explotació (matèries primeres, béns productius, personal, etc.).

28 26 Fase 3 Un cop determinats els objectius i la variable sobre la qual actuar, el pas següent és l elaboració del pressupost. Aquesta elaboració pot ser participativa o estar fixada per l empresa: Participativa: en aquest tipus d elaboració, intervenen les persones amb responsabilitat en l execució i el control del pressupost (directius, treballadors, supervisors, etc.). Fixada: la direcció de l empresa elabora el pressupost i l imposa a la resta. Això pot conduir al fracàs en la seva execució, per falta d implicació dels treballadors. És preferible que l elaboració del pressupost anual es dugui a terme de forma participativa enfront de la imposició d un pressupost per part de la direcció. D aquesta manera, com que els empleats participen en la seva elaboració, percebran els objectius del pressupost com a seus, fet que els motivarà especialment. Tot i això, pot ser que les circumstàncies de l empresa o del sector econòmic en què opera facin que sigui més idònia l elaboració fixada. Cal fixar un calendari per a l elaboració del pressupost i respectar-ne el compliment per tal que els pressupostos parcials i el global estiguin aprovats abans de l inici de l exercici al qual afecten. És funció del departament financer establir les dates de finalització, juntament amb la coordinació i el control del procés d elaboració. Funcions de l empleat del departament financer Els administratius del departament de finances tenen les següents funcions respecte del pressupost: Coordinar i controlar l elaboració i les seves dates. Verificar que la informació amb què s ha treballat és completa i s ha obtingut quan s ha necessitat. Ordenar tota la informació i comprovar que els càlculs són correctes. Arxivar una còpia en paper i en fitxer informàtic en llocs fàcilment localitzables. Controlar l execució. Elaborar un informe amb les mesures correctores de les desviacions existents. Dins d aquesta fase, també hi podem incloure l execució del pressupost, distribuint els recursos entre els diferents departaments de l empresa en la quantia i les condicions previstes en el pressupost. Fase 4 El cicle pressupostari finalitza amb la comparació i l anàlisi de les desviacions entre el resultat pressupostat i el realment obtingut després de l execució del pressupost. Aquesta anàlisi pot conduir a modificacions en el pressupost, i fins i tot en el pla estratègic. El departament financer també és responsable del control pressupostari i de la comprovació de les possibles desviacions entre les previsions i la realitat, amb la finalitat d advertir els responsables per tal que adoptin les mesures correctores necessàries o que es modifiquin els objectius pressupostaris i, si és necessari, els estratègics. El pressupost proporciona avantatges a les empreses en totes les seves fases: En la seva elaboració, afavoreix la reflexió dins de l empresa sobre el futur proper de l economia i com es desenvoluparà l empresa, reduint la incertesa en les decisions que cal prendre. També permet fixar activitats i programes per realitzar per les diferents àrees de l empresa. Durant la seva execució, proporciona pautes de comportament per aconseguir els objectius fixats en el pressupost. En la fase de control permet comparar els resultats assolits amb els establerts com a objectiu; a més, serveix per determinar les causes de les diferències que es considerin significatives.

29 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 27 Exemples Fixació del pressupost a través dels objectius estratègics L empresa MONTASA fabrica i distribueix calçat de muntanya, amb una quota de mercat del 12%. En aquest mercat, aquest any se n han venut parells i s espera que aquesta quantitat es reduirà en un 2% durant els propers 3 anys, estabilitzant-se en els següents. L empresa compta amb una xarxa de distribució molt competent i uns treballadors molt qualificats. Tot i això, hauria de canviar el disseny del calçat, que no és gaire atractiu. MONTASA preveu incrementar la seva quota de mercat fixant-se com a objectiu assolir el 17% en 5 anys, a raó d un 1% anual, intentant aconseguir una rendibilitat mínima per a l accionista del 9% del patrimoni net. El punt de partida són dades conegudes, les vendes de MONTASA, que ascendeixen a parells aquest any (12% de ). També sabem que l entorn exterior presenta l amenaça d una economia en recessió i una previsió de caiguda en les vendes, però a canvi existeix l oportunitat que alguns competidors no puguin suportar el descens de vendes i cessin en la seva activitat. En l aspecte intern, MONTASA presenta la debilitat de la seva necessitat de canvi de disseny del calçat, que requerirà una inversió en béns de producció però, d altra banda, compta amb la fortalesa d una bona xarxa de distribució i l alta qualificació del seu personal. Amb aquestes dades, MONTASA determina l evolució de la xifra de vendes per a la consecució dels objectius plantejats, tant en el curt com en el llarg termini (si hi ha decimals, s arrodoneix a l enter més proper): En què les vendes previstes del mercat en un any qualsevol són iguals a les vendes previstes en l any anterior multiplicades per l evolució esperada en el mercat. Per exemple, en l any 1, que descendeix un 2%, serà igual a multiplicar (vendes de l any 0) pel 98%. La resta es calcula d idèntica manera, tenint en compte que els anys 4 i 5 es mantenen iguals a l any 3. Establerta la previsió de vendes per a l any següent, expressada en número de parells de botes, es realitza el pressupost d ingressos per vendes de producte i, en funció d aquest, els pressupostos de compres de materials, de producció, de despeses d administració, d inversions, etc. (expressats en termes d ingressos/despeses), així com el de tresoreria (expressat en termes de cobraments/pagaments). A partir d aquests, es realitzen el compte de Resultats i el Balanç de situació previsional. Per últim, una altra gran utilitat de l elaboració del pressupost és la de permetre el control de les desviacions existents entre el previst abans de començar el període pressupostat i el realment succeït. En aquesta fase, s analitzaran les diferències significatives entre les dades i es procedirà a les oportunes correccions del pressupost, que fins i tot poden arribar a modificar el pla estratègic. Activitats proposades 1 La direcció d INFISA ordena l elaboració i l aprovació del pressupost per a l any 20XX, de forma participativa, en el mes de maig d aquest mateix any. Quina opinió et mereix la forma d actuar de la direcció? Per a quan hauria d haver estat elaborat i aprovat el pressupost? 2 SOGISA confecciona un pressupost anual amb desglossament mensual de les quantitats pressupostades. En una línia que representi el temps, situa quan realitzarà l elaboració, l execució i el control pressupostari del mes de gener de l any 20XX.

30 28 2 >> Els pressupostos de l empresa En una empresa no existeix un sol pressupost, sinó que, generalment, n existeixen de diversos tipus: els pressupostos operatius, els pressupostos financers i el pressupost mestre. 2.1 > El pressupost mestre El pressupost mestre, també anomenat pressupost integral, és el que, a partir de la consideració d una empresa com un sistema coordinat, s obté per l agregació dels pressupostos financers i operatius. Aquest pressupost valora en termes monetaris les activitats i els programes que té previst realitzar. Aquest pressupost està integrat per altres pressupostos que tenen en compte els centres de responsabilitat establerts per les diferents funcions que es desenvolupen a l empresa (es tracta d un pressupost funcional). També formen part del pressupost mestre els estats comptables previsionals que es desprenen dels pressupostos anteriors. La seva estructura es pot resumir en la figura següent: Pressupost mestre Pressupostos operatius o d explotació: Vendes Administració I+D+i Producció Màrqueting Pressupostos operatius o d explotació: D inversions De finançament De tresoreria Compte de Pèrdues i Guanys previsional Balanç de situació previsional 2.1. Estructura del pressupost mestre. Procediment invers d elaboració del pressupost Algunes empreses segueixen un procés contrari a l exposat i comencen l elaboració del pressupost mestre pels estats financers previsionals, a partir d un futur estimat i, en relació amb aquests, realitzen la planificació i l assignació de recursos als diferents pressupostos operatius i financers. Com es pot veure a la figura anterior, en el pressupost mestre es distingeixen dos processos relacionats entre si però diferenciats: Un primer procés d elaboració pressupostària, en què es planifiquen els pressupostos operatius i els financers. Un segon procés, que inclou el càlcul dels estats financers previsionals derivats del procés anterior. 2.2 > Els pressupostos operatius Es poden definir com els pressupostos en què es quantifiquen les funcions, les activitats i els programes propis de l explotació de l empresa que es preveu dur a terme en l exercici futur (aplicant el criteri de la data prevista de facturació). Pressupost d ingressos de l explotació En la majoria de les empreses, el punt inicial de l elaboració del pressupost mestre és la previsió de vendes, dada que haurà d anar en consonància amb el pla estratègic. Un cop conegut, s elaboren la resta de pressupostos operatius que poden conduir a una revisió del pressupost d ingressos de l explotació.

31 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 29 En aquest pressupost s intenten preveure les vendes de l empresa en l exercici següent, el preu de venda i la distribució d aquestes vendes al llarg del període pressupostat (detallant les previsions en quinzenes, mesos o trimestres, segons sigui més convenient). Aquestes dades inicials s obtenen, en primer lloc, dels objectius programats, així com d altres factors: Factors externs: conjuntura econòmica (fase del cicle econòmic, poder adquisitiu de la població, etc.) i situació del sector (fase del cicle de vida del producte, competència, productes substitutius, etc.). Factors interns: tendència de vendes, capacitat productiva, costos unitaris de producció, política de preus, qualitat de l equip de vendes, del directiu, etc. La presentació del pressupost d ingressos per explotació s haurà d establir de forma que permeti el posterior control pressupostari i la detecció de les desviacions significatives entre el pressupostat i el realment obtingut. Si és beneficiós per a l empresa, es pot detallar per zones geogràfiques, canals de distribució, tipus de clients, etc. Les tècniques de previsió més usades per les empreses són: Tècniques qualitatives: consisteixen en expressar les quantitats, els preus i el repartiment de les vendes en funció de l opinió subjectiva dels experts en vendes consultats per l empresa (els propis venedors, analistes de mercat, etc.). Permeten tenir en compte els efectes de canvis futurs però, a canvi, presenten l inconvenient de la seva subjectivitat. Tècniques estadístiques: elaboració de models economètrics o de sèries temporals per realitzar la previsió. Les seves dades són fàcilment comprovables, però, en basar-se en dades passades que s espera que es repeteixin en el futur, no s adapten bé als canvis futurs. Tècniques integradores: són mètodes que combinen les tècniques qualitatives i estadístiques amb la finalitat d aprofitar-ne els avantatges i evitar-ne els inconvenients. Pressupost mestre d empreses comercials i industrials El pressupost mestre elaborat per una empresa industrial necessàriament diferirà de l elaborat per una empresa comercial, ja que l empresa comercial no realitza tasques de producció, mentre que l industrial, sí. Exemples Elaboració del pressupost d ingressos de l explotació Continuant amb l exemple anterior, observem que les vendes totals previstes per MONTASA, per a l any 1, ascendeixen a parells de botes. En el mateix estudi, MONTASA preveu que aquestes vendes es distribueixin de forma irregular al llarg de l any: primer trimestre 20%, segon trimestre 30%, tercer trimestre 27% i quart trimestre 23%. Si el preu de venda de les botes és de 60 durant tot l any, el repartiment dels ingressos al llarg de l any serà: En què els ingressos del primer trimestre seran ( %) 60 = = La resta d ingressos per vendes en la resta de trimestres s obté operant de la mateixa forma.

32 30 Pressupost de producció Un cop establertes les previsions de vendes per als diferents períodes en què s ha dividit l any, el pas següent per realitzar el pressupost és determinar què es produirà. Per realitzar el pressupost de producció, cal tenir en compte que no tot el que es vendrà es produeix en el període (a l inici del període ja es disposarà d existències) ni tot el que es produeix es vendrà, ja que una part romandrà al magatzem per evitar possibles desproveïments davant d increments de la demanda per parts dels clients. Per tant, podem expressar la producció prevista per a un determinat període de la forma següent: Producció = vendes previstes existències inicials + existències finals Les unitats produïdes s obtindran de la mateixa forma que s obtenen les d un període conclòs, llevat que per elaborar el pressupost de producció s operarà amb dades previstes, com són les unitats venudes o l objectiu d existències finals (determinat per la política de l empresa). Exemples Elaboració del pressupost de producció Amb la finalitat d evitar desproveïments als clients, MONTASA segueix la política de tenir unes existències finals del 10% de les vendes previstes per al trimestre següent. El primer trimestre de l any 2 s espera vendre n parells. Partint d aquestes dades, les unitats produïdes en cada període seran les següents (si hi ha decimals s arrodoneixen al número enter més proper): Els càlculs per al tercer trimestre seran els següents: Existències inicials, segons el que preveu vendre aquest període: % = 1 719,90 parells que, arrodonit a l enter més proper, és igual a parells. Existències finals, segons el que preveu vendre el període següent: % = 1 465,10 parells que, arrodonit a l enter més proper, és igual a parells. La producció programada per al trimestre 3 és igual a = parells. La producció anual programada es pot calcular mitjançant la suma de tots els parells de botes que es té previst produir cada trimestre. S arriba al mateix resultat amb les unitats que té previst vendre menys les inicials del primer trimestre, produïdes en el període anterior i venudes en aquest, més les finals de l últim trimestre, produïdes en aquest any i que es vendran en l any següent. Per tant, la previsió anual de producció serà: = parells de botes

33 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 31 Un cop determinat el número d unitats a produir durant el període al qual es refereix el pressupost, l empresa procedirà a obtenir la valoració d aquestes unitats en termes de cost. Aquesta valoració es pot descompondre en costos de mà d obra directa, costos de materials i costos indirectes de fabricació. Per a cada un d aquests tipus de cost, en realitzarem un pressupost parcial. Pressupost de mà d obra directa de producció Aquest pressupost tracta de valorar econòmicament la mà d obra que es pot atribuir a la fabricació d un producte. Per elaborar aquest pressupost, és necessari conèixer quantes unitats de temps s estima que són necessàries per realitzar una unitat de producte i quin és el cost laboral previst per unitat de temps. Així, per a un treballador que opera directament sobre el producte, el cost de la mà d obra directa és igual a: Mà d obra = producció hores per producte cost per hora Exemples Elaboració del pressupost de mà d obra directa Basant-nos en dades d exercicis passats, en estudis d enginyeria i en l aplicació del conveni col lectiu per a l any 1, MONTASA preveu que la fabricació d un parell de botes requerirà un quart d hora (0,25 hores) i que el cost de l hora serà de 20. Les despeses de mà d obra directa seran les següents: Pressupost de compra de materials directes Amb aquest pressupost, es tracta de preveure el valor monetari de les compres de materials necessaris per produir les unitats previstes. No cal adquirir totes les matèries primeres que s usaran en la producció, ja que se suposa que existiran matèries primeres al magatzem en iniciar l any. A més, no totes les matèries primeres que s adquireixin es destinaran a la producció d aquest any, ja que probablement en quedaran algunes al magatzem per al futur. Per determinar aquest pressupost, es procedirà com mostra aquest esquema: Previsió de producció del període Inventari inicial de matèries primeres Consum de material/unitat Inventari final de matèries primeres Quantitat pressupostada de compra de matèries primeres ± = Cost previst per unitat de matèries primeres Pressupost d adquisició de matèries primeres 2.2. Estructura del pressupost de compra de materials directes.

34 32 Exemples Elaboració del pressupost d adquisició de matèries primeres Amb la finalitat d evitar desproveïments per a producció, MONTASA manté unes existències finals de matèries primeres d un 12% dels metres de pell que es preveu que es necessitaran per produir en el trimestre següent. En el primer trimestre de l any 2 se n'espera produir parells. Sabent que per fabricar un parell de botes és necessari 1,25 m 2 de pell sintètica i que el cost previst d aquest material és de 4 /m 2, es realitza el pressupost següent: Pressupost de costos generals de producció Aquest pressupost inclou tots els costos incorreguts en la fabricació que no tenen una relació directa amb els productes fabricats per una empresa. Una altra diferència respecte dels costos en materials i mà d obra directa rau en el fet que, mentre que aquests costos varien segons el volum fabricat, els costos generals n inclouen alguns que sí que varien (denominats costos variables) i altres que no (anomenats costos fixos). Exemples Elaboració del pressupost de costos generals de producció MONTASA pressuposta els següents costos generals de producció per a l any 1, repartits trimestralment i classificats en costos fixos i variables:

35 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 33 Pressupostos de despeses comercials i d administració El pressupost de despeses comercials inclou despeses de l equip de vendes (salaris, comissions, formació, etc.), despeses de publicitat, de llançament i distribució dels productes, d atenció als clients, d estructura comercial, etc. Hi haurà despeses fixes i variables. El pressupost de despeses d administració recull la previsió de despeses de diferent índole relacionades amb direcció, comptabilitat, recursos humans, planificació i control, etc. Exemples Elaboració del pressupost de despeses comercials i despeses d administració MONTASA pressuposta les següents despeses de distribució comercial per a l any 1, repartides trimestralment i classificades en costos fixos i variables, de la forma següent: MONTASA pressuposta les següents despeses d administració o d estructura per a l any 1, repartides trimestralment, de la forma següent: Activitats proposades 3 RENTASA té previst vendre, l any 20XX, unitats del producte B a un preu de /u. A l inici de l any espera disposar al magatzem de 70 unitats i, en finalitzar, desitja tenir-hi 100 unitats. Per a la fabricació de cada unitat de producte necessita 0,70 m 2 /u de matèria primera X, que espera adquirir a 95 /m 2 i 2 kg de matèria primera Y, que té previst adquirir a 75 /kg. En iniciar l any, disposa al magatzem de 200 m 2 de la matèria X (valorats a 93 /m 2 ) i kg de la matèria Y, valorats en Al final de l any, espera que li n quedin al magatzem 250 m 2 i kg, respectivament. També estima que, per elaborar cada unitat, seran necessàries 8 hores de mà d obra directa per unitat, a un cost de 20 /hora de mà d obra. Determina els ingressos anuals per vendes previstes, el pressupost de compres de matèries primeres i el pressupost de mà d obra directa referits al producte B.

36 > Els pressupostos financers Els pressupostos financers estan integrats pel pressupost d inversions, el de finançament i el de tresoreria. Aquests pressupostos estan interrelacionats entre si i, al seu torn, amb els operatius (si s han d incrementar les despeses, caldrà programar com es finançaran). Pressupostos d inversions en Actiu no corrent En realitzar el pla estratègic de l empresa, es planifiquen les inversions i les desinversions en Actiu no corrent que es duran a terme durant l exercici pressupostari. En el pressupost anual es recullen les inversions d aquest període per data prevista de facturació. Pressupost de finançament Finançament del dèficit de tresoreria En l elaboració del pressupost de tresoreria, es poden anticipar necessitats financeres a curt termini que caldrà finançar amb passius corrents operatius (comptes de crèdit, descompte d efectes, etc.). Es tracta de preveure les fonts de finançament que s usaran per a l adquisició dels actius no corrents pressupostats i en les necessitats financeres per a la realització de les operacions corrents. Per determinar i valorar les necessitats financeres pressupostades, cal tenir en compte els pagaments i els cobraments originats pel pressupost d inversió i pels pressupostos operatius. Per això, es fa necessària la interrelació amb el pressupost de tresoreria. També s hi solen incloure les despeses financeres a què donen lloc les fonts de finançament diferents de les que es detecten en la realització del pressupost de tresoreria. Pressupost de tresoreria Es tracta d expressar amb criteri de caixa (data prevista de cobraments o pagaments) el que està expressat en els pressupostos operatius amb criteri de meritació (data de facturació). Amb l elaboració d aquest pressupost, es pretén garantir en tot moment la liquiditat de l empresa sense tenir excedents immobilitzats en inversions financeres amb escassa o nul la rendibilitat, amb un gran cost d oportunitat per a l empresa. L elaboració d aquest pressupost és de vital importància en la planificació pressupostària d un exercici, ja que els resultats previstos pels pressupostos operatius i financers poden donar lloc a beneficis però no generar la liquiditat suficient per tal que el pla recollit en aquests documents sigui viable. 2.4 > Estats financers previsionals Abans de finalitzar amb l elaboració dels pressupostos operatius i integrar-los al pressupost mestre, els empleats administratius han de tornar a verificar que la informació amb què s ha treballat és completa i s ha obtingut tota la informació necessària. A continuació, es procedeix a elaborar el compte de Resultats Pressupostat i el Balanç previsional, aquest últim partint del Balanç inicial, que són els documents financers que sintetitzen el procés pressupostari.

37 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 35 Consisteixen en uns estats financers que presenten la mateixa informació que els continguts als comptes anuals, amb la diferència que aquests es refereixen a successos ja passats, mentre que els previsionals únicament aborden el futur plantejat per l empresa. Un cop elaborats els documents que resumeixen l activitat pressupostària, l administratiu procedirà a ordenar tota la informació, a comprovar que els càlculs són correctes i a arxivar una còpia del pressupost mestre en paper i en un fitxer informàtic en llocs fàcilment localitzables. Els estats financers previsionals se solen desglossar, ja sigui per a tot l exercici pressupostat o bé amb la mateixa freqüència del detall del pressupost. L avantatge que tinguin la mateixa freqüència que el pressupost rau en la possibilitat d utilitzar més sovint tècniques d anàlisi d estats financers per detectar d aquesta forma el més aviat possible l existència de desviacions entre el real i el pressupostat. Activitats proposades 4 INVERSA treballa en un mercat en expansió i pot vendre totes les unitats que fabrica. Per això, es troba immersa en un pla d expansió i preveu realitzar inversions en actius productius per un valor de , a raó del 40% aquest any, el 30% el següent i el 30% restant el tercer any. Cada invertits en béns productius permeten a INVERSA produir 500 unitats més de producte a l any, començant l any següent. Si en l any que es tanca ha invertit i les vendes han ascendit a unitats, quant preveu vendre INVERSA en els propers 5 anys? 5 L empresa FABOSA espera obtenir unes vendes de unitats en l any al qual es refereix el pressupost, a un preu estimat de 50 /u, que preveu que es reparteixin de la forma següent: Un 20% el primer i el quart trimestre. Un 30% la resta de l any. Les existències inicials de productes acabats són de 300 unitats i les finals d any són de 500 unitats valorades a 28,20 /unitat, incrementant-se l inventari en 50 unitats cada trimestre. Basant-se en els estudis d enginyeria i en dades passades, FABOSA preveu que, per fabricar una unitat de producte, necessitarà 3 kg de la matèria primera Y, amb un cost previst de 2 /kg, i 0,40 hores de mà d obra directa, a 18 /hora. Les existències finals desitjades seran de kg, a 2 /kg. L increment de les existències finals serà de 300 kg/trimestre. Elabora els pressupostos de vendes, adquisició de matèries primeres, producció i mà d obra directa de FABOSA per al proper any. 6 L empresa NICOSA té previst produir unitats d un determinat producte. Per a cada una d aquestes unitats, necessita 300 m 2 d una matèria primera amb un cost de mercat que espera que ascendeixi a 0,25 /m 2. Per a l any següent, ha aconseguit que els seus proveïdors redueixin el temps transcorregut des que es realitza la comanda fins que les matèries primeres arriben al magatzem, fet que li permetrà reduir les existències de matèries primeres al magatzem. Així, s espera que a l inici de l any, les existències ascendeixin a m 2 i, en finalitzar l any, es desitja que només siguin m 2. L encarregat de realitzar el pressupost d adquisició de matèries primeres ha efectuat els càlculs següents per determinar-ne l import: ( u 300 m 2 /u m m 2 ) 0,25 m 2 = És correcte aquest càlcul? Per què?

38 36 3 >> El control pressupostari Desviacions aleatòries Són aquelles desviacions que no poden ser previstes amb la informació que es disposa en elaborar el pressupost. Segons la magnitud dels efectes sobre l empresa, poden arribar a dificultar-ne la viabilitat. L elaboració de plans d actuació per part de l empresa i la confecció de pressupostos en què es reflecteixi el futur previsible no tenen cap utilitat si les seves previsions no es comparen amb les dades reals. Aquestes diferències entre el resultat real o històric i el pressupostat i previst, en un determinat període de temps, es denominen desviacions. El control pressupostari no només detecta aquestes desviacions, sinó que també n analitza les causes i inicia un procés de retroalimentació en què es busca repetir els encerts i corregir els errors. La figura següent explica en què consisteix i quina és la finalitat del control pressupostari: Resultats pressupostats (objectius) Si són favorables a l empresa Repetir actuacions - DESVIACIÓ Analitzar les causes per tal que Resultats observats (realitat) Si són desfavorables a l empresa Corregir actuacions 2.3. Finalitat del control pressupostari. Un cop obtingudes les desviacions, s elabora un informe sobre les que tenen un major valor, indicant l import previst en el pressupost de la variable analitzada (per exemple, els ingressos per vendes), l import real (el registrat en comptabilitat amb dades corresponents a successos passats), la desviació entre aquests valors i els efectes de la desviació per a l empresa (positiu si incrementa ingressos o estalvia costos o bé negatiu si, per contra, disminueix ingressos o augmenta costos). L informe també ha d incloure les causes de la desviació i la persona responsable, si es deu a un desencert seu o bé perquè l acció correctora cau dins de l àmbit de la seva responsabilitat. Els responsables inclouran una sèrie d accions correctores per tal que la direcció adopti les que estimi més convenients. 3.1 > Càlcul i descripció de les desviacions Per obtenir les desviacions i realitzar-ne l anàlisi posterior, el control pressupostari parteix del benefici abans d interessos i impostos (BAII). La desviació total, calculada per diferència entre resultats reals i previstos, es pot descompondre de la forma següent: Desviació total (DT) = BAII real BAII previst DT = D. vendes ± D. mat. primeres ± D. mà d obra ± ± D. despeses indirectes (fixes i variables)

39 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 37 Desviacions en ingressos per vendes Aquestes desviacions s obtindran per la diferència entre els ingressos reals per a qualsevol producte menys els ingressos pressupostats per a aquest producte, com es veu a la fórmula següent: Desviació vendes = ingressos reals ingressos previstos En què podem deduir que la desviació global de vendes d un producte qualsevol es pot descompondre en dos conceptes: Desglossament dels ingressos Els ingressos reals són iguals al número d unitats venudes pel preu real. Els ingressos previstos són el resultat de multiplicar la quantitat prevista de vendes pel preu pressupostat. Desglossament de la desviació global de vendes d un producte Tipus Desviació en el preu de venda Desviació en la quantitat venuda Descripció És la que s origina perquè el preu realment cobrat és inferior o superior al pressupostat. Es calcula multiplicant la diferència entre els preus per la quantitat realment venuda. És la que s origina perquè la quantitat realment venuda és diferent a la pressupostada. Es calcula multiplicant la diferència entre les quantitats venudes pel preu pressupostat. Desviacions en costos de matèries primeres directes En realitzar el pressupost, es preveu que, per produir una unitat de producte, seran necessaris uns costos que són el resultat de multiplicar les unitats de matèria primera pel preu pressupostat corresponent. Per tant: Desviació cost matèries primeres = costos reals costos previstos Es poden donar els següents tipus de desviacions: Desglossament de la desviació en costos de matèries primeres directes Tipus Desviació en la quantitat produïda Desviació econòmica o de preu de venda Desviació tècnica, de consum o eficiència Desviació mixta Descripció És la produïda per la diferència entre el volum de producció previst i l efectivament realitzat (valorada amb els preus i les quantitats de matèries primeres pressupostades). És la que es produeix per la diferència entre el preu de les matèries primeres pressupostat i el real (valorada amb el volum de producció pressupostat i la quantitat de matèries primeres prevista). És la que es produeix per la diferència entre la quantitat prevista de matèries primeres i les realment utilitzades (valorada amb el volum de producció i el preu de les matèries primeres reals). És la desviació motivada per la conjunció de la desviació tècnica i l econòmica. Presenta valors alts quan les dues desviacions són elevades simultàniament.

40 38 Desviacions en costos de mà d obra directa Poden venir originades per una desviació entre el número d hores necessàries per fabricar cada producte i les previstes, o bé per la discrepància entre el preu per hora pressupostat i el real. Es calcula igual que les desviacions en les matèries primeres. Desviacions en les despeses indirectes variables Es tracta d avaluar les desviacions provocades per les despeses que no són directament atribuïbles als productes, però que sí varien amb el nivell de producció o el de vendes. La desviació global dels costos variables es calcula aplicant la fórmula següent: Desviació global GIV = GIV previstos GIV reals Podem trobar les desviacions següents: Desglossament de la desviació global de despeses indirectes variables Tipus Desviació de rendiment o consum Desviació econòmica Descripció És la que s origina per la diferència entre el volum pressupostat d activitat i el real, valorat pel cost unitari pressupostat. És la deguda a la diferència entre el cost unitari pressupostat i el real, multiplicat pel volum real d activitat. Desviacions en les despeses indirectes fixes Càlcul de les desviacions Les desviacions positives són les que afavoreixen l empresa i les negatives, les que la perjudiquen. Per això, en els ingressos es resta el previst al realment obtingut i en les despeses, se segueix el procediment oposat. Serveix per analitzar els costos fixos de les diferents funcions de l empresa: fabricació, comercial, I+D+i i despeses generals. Aquestes desviacions, que també es denominen de pressupost, es poden determinar a través de l equació següent: Desviació global GIF = cost fix pressupostat cost real Un cop determinada la desviació global de cada funció, es pot desglossar atenent a la seva naturalesa: subministraments, recursos humans, matèries auxiliars, amortitzacions, etc. Exemples Control pressupostari d INFISA INFISA fabrica i comercialitza el producte X, venent tot el que ha produït. Aquesta empresa proporciona el següent compte de Pèrdues i Guanys, referit al mes de març de l any 20XX. A la primera columna d aquest compte, es poden veure les dades obtingudes amb el pressupost elaborat per a aquest període, a la segona columna els resultats realment obtinguts i, a la tercera, les desviacions per conceptes.

41 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 39 Ara obtindrem el desglossament de les diferents desviacions. En elaborar el pressupost, INFISA va preveure que, en el període següent, vendria unitats del producte a 30 /u. Degut a les circumstàncies econòmiques del país, les vendes van ser pitjors del previst ( unitats a un preu de 28 /u). La desviació global dels ingressos per vendes i el seu desglossament queda com veiem a la taula. Per tant, per exigir responsabilitats al responsable comercial, caldrà preguntar-se si era fàcilment previsible que la situació econòmica del país impediria a INFISA complir amb el pressupostat. Per elaborar el producte, INFISA necessita una determinada matèria primera. Per cada unitat de producte fabricada, INFISA va preveure que usaria 2,4 kg de matèria primera adquirida a 3,1 /kg. El consum real de matèries primeres per unitat produïda ha estat de 2,5 kg a un preu unitari de 2,6. La desviació global dels costos per consum de la matèria primera, desglossada en els diferents components, queda com es veu a la taula: Per elaborar el producte X, INFISA necessita la dedicació directa d un empleat W. Per cada unitat de producte fabricat, va pressupostar que necessitaria 0,5 hores de dedicació directa pagades a 15 /hora. Per realitzar la producció venuda, ha necessitat 0,45 hores a un import de 15,60 l hora. La desviació global dels costos per costos de mà d obra de W, desglossada en els diferents components, queda. INFISA va pressupostar que gastaria 3,50 per cada producte que vengués, degut a comissions pagades al venedor (3 ) i a ports (0,50 ). En despeses de personal indirectes, electricitat i altres, que varia segons el nivell d activitat, va estimar que gastaria 0,50. Per tant, l import de despesa prevista per unitat va ser de 3 + 0,50 + 0,50 = 4. INFISA va gastar 4 per cada producte venut, degut a comissions pagades al venedor, 3,50 i a ports, 0,50. En despeses indirectes de personal, electricitat i altres, que varien segons el nivell d activitat, va gastar 0,50. L import real per unitat ha estat igual a 3,50 + 0,50 + 0,50 = 4,50. La desviació global de tots els costos indirectes de fabricació i comercials queda com segueix: Per últim, ens queda la desviació dels costos indirectes fixos de fabricació, comercialització i administració, que s obté de la diferència següent: Cost fix pressupostat Cost real = =

42 > Tractament de les desviacions Quan s elabora un informe sobre les desviacions, amb la finalitat de determinar les mesures correctores que millorin l eficiència, cal establir un criteri per determinar si la desviació és significativa o tolerable. Si és significativa, segons el criteri fixat per l empresa, se n investiguen les causes, s assigna la responsabilitat a la persona competent i es prenen les mesures correctores més adequades per rectificar-la, si és desfavorable a l empresa, o per mantenir-la, si és favorable. Per determinar si una desviació és significativa o tolerable, se sol establir un percentatge de desviació sobre el pressupostat per a aquest component del cost, a partir del qual es considera significatiu i se n analitzen les causes. S actua com indica la figura següent: Percentatge desviació = Desviació Pressupost Si > valor fixat per l empresa Si < valor fixat per l empresa Desviació significativa Desviació tolerable Esbrinar-ne les causes No realitzar-ne anàlisi causal Una altra forma de fixar si s analitzen o no les causes de la desviació és establir un criteri segons la importància de la variació en relació amb tota la resta d elements de costos, ingressos o beneficis. Exemples Determinació de les desviacions significatives L empresa PROFESA ha establert al seu manual de procediments de gestió financera que ha d investigar les desviacions econòmiques que superin el 4% respecte de l import pressupostat. Per a l elaboració del seu producte usa tres matèries primeres (A, B i C), per a les quals havia pressupostat un consum de , i 5 000, respectivament. En la A s ha produït una desviació econòmica o de preu de 2 700, en la B de 900 i en la C, de 400. Per tant, PROFESA ha d aplicar els seus criteris i determinar quina d aquestes desviacions serà significativa i quina serà tolerable. El primer pas serà calcular el percentatge de desviacions de les dades reals respecte de les pressupostades, en termes absoluts (sense importar el signe), i s obté el quadre següent: Seguint aquest criteri, l empresa haurà d analitzar les causes de la desviació econòmica o de preu produïdes entre la matèria primera A i C, ja que totes dues superen el 4% establert com a tolerable.

43 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 41 Causes de desviacions i assignació de responsabilitats A partir de l estudi de les desviacions, cal determinar-ne en un informe les causes o, si és procedent, assignar les corresponents responsabilitats. Si l empresa té clarament definides l autoritat i la responsabilitat dels seus membres, l informe sobre les causes de les desviacions pot concretar el departament responsable, o fins i tot les persones responsables. La taula següent recull algunes possibles causes de desviacions: Desviació Tipus Possibles causes de les desviacions Responsable Vendes Desviació en el preu de venda Desviació en la quantitat Criteri de fixació de preus mal definits per assolir els objectius. Mala planificació en la política comercial per zones territorials, canals, games de productes, etc. Departament comercial Desviació econòmica o de preu de compra Consecució de preus elevats per no aprofitar descomptes o no realitzar lots òptims de comanda, transports elevats. Gestió de les activitats orientades a situar els materials en el procés productiu. Departament de compres Departament de logística Matèries primeres directes Desviació tècnica, de consum o eficiència Valoració inexacta de les minves, ruptures, etc., considerades normals en el procés productiu. Funcionament de la maquinària, canvis en els mètodes de producció, etc. Mala qualitat dels materials, que afecta de forma inversa el preu en augmentar les ruptures dels productes acabats. Departament de producció Departament de compres Mà d obra directa Desviació econòmica o de salari Desviació de productivitat o eficiència Mà d obra insuficient o no qualificada. Mala gestió per contractació de mà d obra amb un sou superior al necessari. Absentisme laboral. Increment de la productivitat per l aprenentatge. Ús de mà d obra amb menor experiència (menys productiva), però més barata. Departament de personal (Recursos Humans) Departament de producció Exemples Informe sobre les causes de la desviació L empresa de l exemple anterior ha d investigar les desviacions que superin el 2% del pressupostat per a consum de matèries primeres. Sabem que la producció prevista i la real van ser de unitats de producte. Les necessitats de matèria primera A prevista i la real van ser de 0,04 unitats per unitat de producte. El preu d adquisició pressupostat va ser de 375 /unitat i, com que no es van fer lots de comandes per beneficiar-se dels descomptes oferts pel proveïdor, es va aconseguir un preu de 397,50. L informe sobre la desviació començarà recollint-ne l import: ( ,5) 0, = 2 700,00 (un 6% del pressupostat per a la matèria primera). A continuació, en determinarà la causa, que és la realització de comandes sense obtenir descompte en el preu. El responsable serà el cap del departament de compres i l acció correctora prevista serà determinar que les comandes es realitzin per una quantitat que permeti obtenir descomptes per volum de comanda.

44 42 Actuacions enfront de les desviacions Segons la naturalesa de les desviacions, les empreses poden dur a terme diverses actuacions. Se n distingeixen les següents: Naturalesa Descripció Acció correctora Aleatòries Causes externes Causes internes Són les produïdes per fets imprevisibles i que amb tota probabilitat no es produiran en el futur. Per exemple, l equip d una comunitat autònoma arriba a la final de la Lliga de Campions i una agència de viatges ha organitzat múltiples desplaçaments d aficionats. Són conseqüència de la conjuntura econòmica que es dóna en els mercats en què opera l empresa (pujades salarials, de matèries primeres per inflació de costos, etc.). Són les produïdes per un funcionament deficient de la gestió empresarial. Es tracta de desviacions tècniques i econòmiques sobre les quals l empresa pot actuar. Cap modificació futura de preus i d activitats pressupostades. Corregir els valors per adaptar-los a les noves condicions. Aquella que millori l eficiència de la gestió empresarial. Activitats proposades 7 L empresa ORSA es dedica a l elaboració d un producte H. En finalitzar el mes d abril, ORSA ens presenta el següent compte de Pèrdues i Guanys (pressupostat i real): En elaborar el pressupost, ORSA va pressupostar que, en el període següent, vendria unitats del producte H a 500 la unitat. En finalitzar el període, ORSA ha venut unitats de producte al preu previst. Per elaborar el producte H, ORSA necessita una matèria primera Z. Per cada unitat de producte fabricat, ORSA havia pressupostat utilitzar 5 Kg de matèria primera a 8 /kg. Per realitzar la producció venuda, ha usat 5,1 kg de matèria primera a un preu unitari mitjà de 9. A més, l empresa necessita la dedicació directa d un empleat J. Per cada unitat de producte fabricada, ORSA preveu destinar 1,50 hores de treball pagat a 20 /hora. Per realitzar la producció venuda, ha necessitat 1,56 hores a un import mitjà de 22,60 /hora. ORSA va pressupostar que l import mitjà de les despeses fixes ascendiria a 50 i després ha estat a 30 per cada unitat de producte. En despeses de personal indirectes, electricitat i altres, que varia segons el nivell d activitat, va estimar que gastaria 20 per unitat i això va ser el que realment va gastar. Calcula el desglossament de les desviacions, mostrant les que són favorables per a l empresa amb signe positiu i les desfavorables amb signe negatiu. 8 L empresa IFISA va pressupostar els següents costos de mà d obra directa per a un producte: empleat tipus A, ; tipus B, i tipus C, El nivell de producció obtingut ha estat el pressupostat i els costos han ascendit a , i , respectivament. Determina si les desviacions entre el pressupostat i el real observades són significatives o tolerables si IFISA entén que una desviació és significativa si supera el 5% de l import pressupostat per a cada concepte.

45 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 43 4 >> Tècniques d elaboració pressupostària Es poden distingir diferents tipus de pressupostos segons els mètodes d elaboració corresponents. A continuació, analitzarem els següents: 4.1 > Segons el nivell d activitat previst Els pressupostos es poden classificar en rígids i flexibles, segons si es refereixen a un o a diversos nivells d activitat o producció. Pressupost rígid També denominat fix o estàtic, és un tipus de pressupost elaborat per a un nivell d activitat o producció sense tenir-ne en compte les possibles variacions o sense atendre a cap nivell, per no tenir incidència en la despesa o l ingrés. El pressupost rígid és una tècnica d elaboració apropiada quan el nivell d operacions (producció o vendes) oscil la entorn a un valor concret. També quan se sap amb prou certesa el nivell d activitat, així com pressupostar la part fixa de les diferents despeses (comercials, de fabricació, etc.). Si s usa en altres supòsits, la comparació entre les dades del pressupost i les dades reals no proporciona una informació de gran valor a l hora de determinar l eficiència de les actuacions de l empresa. Això es deu al fet que no tots els costos són fixos ni proporcionals, sinó que molts varien segons el nivell d activitat. El pressupost mestre i la variació en el nivell d activitat Per elaborar el pressupost de les diferents funcions o centres de responsabilitat que formen part del pressupost mestre, es poden fer servir diferents sistemes. Per exemple, el pressupost de les despeses d administració pot ser rígid i el de les despeses de mà d obra directa, flexible en funció de la producció. Pressupost flexible També denominat proporcional a nivells d activitat. Aquesta tècnica consisteix en l elaboració de diversos pressupostos alternatius ajustats als diferents nivells possibles d activitat, considerant eventuals variacions dels factors tinguts en compte. Una altra forma de treballar amb aquesta tècnica consisteix en estimar els costos unitaris fixos i variables. Un cop coneguda l activitat realment assolida, se n obtenen els costos unitaris fixos i variables reals i es comparen amb els pressupostats, per a aquest nivell d activitat. Aquesta tècnica presenta avantatges i inconvenients: Avantatges: es facilita el control pressupostari, ja que compara els ingressos i els costos previstos amb el reals per a un mateix nivell d activitat o de producció. Per tant, les desviacions obtingudes resulten indicatives del nivell d eficiència de l empresa. Inconvenients: el principal inconvenient és que la seva elaboració és més laboriosa per les causes següents: Suposa un estudi detallat dels costos per determinar amb exactitud quins són variables i quins fixos respecte d un mateix nivell d activitat o producció. Requereix una major reflexió sobre tots els aspectes que afecten els factors de què depèn al nivell d activitat, per poder determinar-ne els nivells més probables.

46 44 Exemples Control pressupostari d INFISA amb un pressupost flexible Utilitzant les mateixes dades de partida que en l exemple de l empresa INFISA que hem vist a l apartat 3.1 d aquesta unitat didàctica, ara calcularem les desviacions pel mètode del pressupost flexible per a un nivell de producció i venda real de unitats. Els comptes de Pèrdues i Guanys previsional i real, juntament amb les desviacions globals, per a aquest nivell d activitat són les que veus a la taula següent. Ara justificarem d on procedeixen les desviacions. La desviació originada per les vendes, en considerar-se tan sols l ocasionada pel preu, és la següent: (28 30) = El desglossament de les desviacions en els costos de la matèria primera Y usada és el següent: El desglossament de les desviacions en els costos de la mà d obra directa W és el següent: Els costos indirectes de fabricació i comercials són els següents: (4 4,5) = Els costos directes, com que no depenen del nivell d activitat, seran els mateixos que en el control pressupostari realitzat amb el pressupost fix. La desviació obtinguda serà: Cost fix pressupostat Cost real = = Activitats proposades 9 És possible l elaboració de pressupostos rígids i flexibles en un mateix pressupost mestre? 10 A partir de les dades de l empresa ORSA, de l activitat proposada número 7, calcula les desviacions pel mètode de pressupost flexible per a un nivell de producció i venda real de unitats.

47 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost > Segons l ús de pressupostos anteriors Un pressupost és un pla d acció futura de l empresa per a un període de temps, generalment un any. Finalitzat el període al qual es refereix, l empresa ha d elaborar un nou pressupost d aplicació en l exercici que entra. En l elaboració del pressupost per al nou any es poden tenir en compte o no les dades de pressupostos corresponents a exercicis anteriors. Atenent a aquest criteri, podem distingir dos tipus d elaboració pressupostària: l incremental i el complet. Pressupost incremental Aquesta tècnica d elaboració de pressupostos parteix dels ingressos i les despeses observats en pressupostos anteriors, aplicant-los una variació percentual sense realitzar un estudi detallat de les activitats que durà a terme l empresa en l any que es pressuposta. En aquest tipus de pressupost, se sol considerar la variació dels preus en els mercats en què opera l empresa (productes, matèries primeres, mà d obra, etc.), així com les modificacions de les quantitats que es produiran i la incorporació de nous projectes i activitats. La principal virtut d aquesta forma d elaboració de pressupostos és el seu baix cost en temps i en diners. Però en algunes funcions operatives, l ús d aquesta forma de confecció del pressupost pot suposar la reiteració de procediments ineficients i la renúncia a buscar millores en la gestió de l empresa. Per això, per poder aplicar aquesta tècnica d elaboració del pressupost, s han de donar totes i cada una de les situacions següents: La seva aplicació és una activitat rutinària i inevitable per a l empresa. L existència de la seguretat que s està duent a terme aquesta activitat de la forma més eficient possible i la previsió que en el futur aquesta forma segueixi essent efectiva. Exemples Pressupost incremental L empresa HIBERSA elabora els seus pressupostos seguint la tècnica incremental. Per realitzar els de l any 20XX + 1, va partir de les xifres previstes en l any 20XX, estimant que les vendes i les despeses variables comercials s incrementarien en un 12%, les de fabricació (directes i indirectes), en un 8%, les d I + D + i, en un 50% (per iniciar-se un nou projecte) i la resta, en un 10%. El resultat és el que mostra la taula següent:

48 46 Pressupost complet En aquesta tècnica d elaboració dels pressupostos es qüestionen totes les activitats que ha de realitzar l empresa per aconseguir els seus objectius programats, sense que l existència d activitats pressupostades en exercicis anteriors impliqui la seva continuïtat amb el que s està elaborant. Aquest tipus de pressupost és laboriós i la seva elaboració requereix disposar de temps i de personal qualificat. Però l elevat cost que suposa ha de ser assumit per l empresa en cas que: Els consums passats no siguin el reflex de l actuació desitjable o si una avaluació minuciosa de les activitats revela ineficiències. Es tracti de despeses en què no es pot mesurar amb exactitud la relació entre el resultat assolit i l import gastat (per exemple, quant augmenta les vendes un anunci a la televisió o un a la ràdio, sabent que el primer és molt més car). Exemples Pressupost complet L empresa INSOSA està elaborant el pressupost per a l any 20XX utilitzant la tècnica del pressupost complet. Per això, ha dissenyat unes unitats de decisió i té dues alternatives per publicitar la seva activitat comercial amb un cost idèntic: o bé mitjançant anuncis a la premsa escrita (que serien llegits diàriament per persones, amb un record del 20%) o bé en un programa de ràdio (amb una audiència de persones i un record del 60%). INSOSA està elaborant un pressupost complet, qüestionant les activitats per realitzar per part de l empresa en relació amb la publicitat, en què necessita justificar cada euro que es gasti per aquest concepte. INSOSA sap que el coneixement per part del públic de les seves activitats afavoreix les vendes dels seus productes, però no pot establir quant augmenten per cada anunci a la premsa escrita o radiofònica. És a dir, no pot determinar la relació benefici/cost de les campanyes publicitàries. Però sí que coneix una relació utilitat/cost que pot servir de base per a la presa de la decisió: Si vol arribar al màxim número de persones, encara que conscientment no sigui recordat per moltes, optarà pels anuncis a la premsa escrita. Si vol que sigui recordat conscientment pel major número de persones, INSOSA optarà per realitzar la campanya publicitària a través de la premsa radiofònica. Pressupost base zero En aquesta tècnica d elaboració, en tots els períodes el responsable de cada funció, programa o activitat que estigui duent a terme l empresa ha de justificar detalladament la necessitat de gastar cada euro, independentment del fet que l empresa ja hagi realitzat aquesta activitat en exercicis anteriors. Aquesta tècnica busca aconseguir el màxim nivell d eficiència o, dit d una altra manera, un malbaratament nul. Per elaborar el pressupost de base zero, els programes i les activitats que duu a terme l empresa s agrupen en unitats de decisió. Després d un examen minuciós, s estableixen prioritats d unitats de decisió, segons un criteri de cost/benefici (o cost/utilitat) per a l empresa.

49 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 47 Donada la constant avaluació de les unitats, aquesta tècnica permet descobrir dues situacions no desitjables per a l empresa: Programes i activitats que no aporten valor a l empresa i que s han de deixar d incloure al pressupost. Programes amb una assignació escassa per als possibles beneficis o utilitats per a l empresa, que s ha d augmentar en funció d aquests. Per això, els seus principals avantatges són els següents: Permet descobrir la ineficiència en el futur d una despesa existent en el pressupost anterior. La necessitat de justificar cada despesa impedeix que s inflin els valors per aconseguir part del pressupostat. Pressupost per programes El punt de partida per a l elaboració d un pressupost per programes seria la definició de les metes generals que busca assolir l empresa. A partir d aquestes metes, es determinen les finalitats per programes. A aquests efectes, es considera que un programa és la unitat pressupostària bàsica formada per un conjunt de mitjans encaminats a assolir una finalitat o un objectiu. En el control pressupostari es presta molta atenció als mitjans utilitzats per aconseguir les metes, fet que implica una certa discrecionalitat en l assignació del pressupost. És apropiat per a Administracions Públiques i entitats sense ànim de lucre, però no s usa gaire en les empreses. El pressupost per programes i l empresa Els costos en què l empresa pot usar la tècnica del pressupost per programes es caracteritzen pel fet de no ser estrictament necessaris per a l explotació (evitables) i de poder ser destinats a diferents alternatives (discrecionals). Exemples Pressupost per programes L ONG PROTEGIR LA INFÀNCIA busca realitzar accions encaminades a l atenció i la protecció de la infància en el marc de la Convenció sobre Drets del Nen de les Nacions Unides. Per això, pensa destinar l import que preveu recaptar a través d aportacions i contribucions de persones i entitats públiques a les accions següents: a l educació dels nens, l indicador d avaluació serà el número de nens escolaritzats; a l educació de persones adultes en el respecte envers els nens, avaluant el número de persones assistents a les activitats programes, i d ajudes a famílies per tal que els nens no hagin de treballar per mantenir-les, avaluant els nens escolaritzats que abans treballaven. Activitats proposades 11 L empresa VITOSA es dedica a la fabricació i distribució de productes elaborats a partir de la matèria primera X, de la qual no n existeix cap altra de substitutiva amb les mateixes prestacions. Per publicitar els productes, disposa d una quantitat de diners fixa igual a 1 milió d euros, que estudia destinar a anuncis en premsa escrita, a la ràdio, a la televisió i al patrocini d actes. Dels pressupostos que cal elaborar (el d adquisició de matèries primeres i el de publicitat), quin es podrà elaborar per programes? 12 A principis de l any 20X1, HIBERSA té previst adquirir una maquinària que fa ineficient la combinació de factors amb què ha fabricat els seus productes fins a aquest moment. Quin tipus de pressupost d adquisició de matèries primeres i de mà d obra directa haurà de realitzar: incremental o complet?

50 48 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Indica l avantatge que representa, en relació amb l elaboració del pressupost, que en l estructura organitzativa d una empresa estiguin clarament definides l autoritat i la responsabilitat. 2 Quines són les funcions que realitza el departament de finances en relació amb l elaboració i el control pressupostari? Quines són les funcions dels empleats administratius de finances en relació amb l elaboració del pressupost? 3 Què són i com es calculen les desviacions pressupostàries? 4 Quin és el tipus d accions correctores per aplicar segons la naturalesa o l origen de les desviacions?.: APLICACIÓ :. 1 Durant l any 20XX, les vendes en el mercat en què opera l empresa KILIKISA han ascendit a unitats, amb una quota de mercat del 15%. Els estudis en poder de KILIKISA estimen que les vendes pujaran anualment en unitats, durant els propers 5 anys. També, i degut als desemborsaments destinats a la formació dels seus empleats i a l adquisició de béns d equips productius més eficients, aquesta empresa podrà fabricar a un cost menor i vendre a millors preus que els de la competència, per la qual cosa preveu augmentar la quota de mercat en un 2,5% el primer i el segon any, estabilitzant-se la resta d anys. Amb les estimacions anteriors, realitzades per elaborar el pla estratègic i financer, determina les previsions d unitats venudes per KILIKISA en els 5 anys. 2 L empresa KILIKISA de l activitat anterior espera tenir unes existències de productes acabats de unitat en iniciar el primer exercici pressupostat i preveu que, en finalitzar l any, les existències siguin de unitats. Per a la seva fabricació, KILIKISA estima que necessitarà 2,7 kg de matèria primera/u de producte, que espera aconseguir a 3 /kg. Preveu comptar amb unes existències inicials d aquesta matèria primera de kg i desitja que al final de l exercici aquestes existències siguin de kg. Comprova la correcció de les previsions del pressupost si en el resum del pressupost d adquisició de matèries primeres s obté la dada següent: u 2,70 kg/u 3 /kg = L empresa THESA fabrica i comercialitza un producte K, venent en el mateix període tot el que fabrica. En finalitzar el mes de maig, ens proporciona la informació següent: THESA ha fabricat i venut unitats de producte en el mes de maig. El preu de venda al qual esperava vendre la unitat va ascendir a 49,75 i, degut a una pressió de la demanda del producte, el preu real de venda ha estat de 50 /unitat. Per a l elaboració d aquestes unitats usa la matèria primera A. En el mes de maig, per a l elaboració de unitats, va preveure que necessitaria kg de matèria primera A, amb un cost de 3,45 /kg. Per produir aquestes unitats, THESA realment va necessitar kg de matèria primera, per donar feina a treballadors reclutats pel departament de recursos humans que van resultar poc qualificats i van incrementar les ruptures en l elaboració del producte. El preu al qual es va adquirir cada quilogram va ser de 3,74, degut a una absència absoluta de política de comandes que originava la negociació del subministrament de matèria primera amb presses i sense la possibilitat de negociar el producte. Les despeses variables previstes eren de 10 /unitat de producte, però les reals van ser de 9 perquè les circumstàncies meteorològiques van incrementar les peticions directes dels clients, pagant-se menys comissions per vendes. Calcula les desviacions entre el pressupostat i el real del mes de maig i elabora un informe sobre la desviació significativa (més del 5% del total pressupostat per a aquest concepte de cost), indicant l import de la desviació, la causa, el responsable i les mesures correctores que cal adoptar.

51 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost 49 Cas final 1 Pressupost de vendes organitzat territorialment INVISA elabora dos tipus d embotits: salsitxes A i salsitxes B. L equip de vendes està organitzat en zones territorials: zona sud, zona centre i zona nord. Dins de la zona sud i centre, distingeix entre tres tipus de clients: minorista, majorista i HAMBURGUESES ALOJASA, que és una cadena d hamburgueseries amb la qual té un tracte especial. A la zona nord només opera amb dos tipus de clients: minorista i majorista, ja que la cadena d hamburgueseries no opera en aquesta zona. Dels estudis de mercat realitzats, un en cada zona, i de les opinions expressades pels equips de venda de cada zona, s ha arribat a la conclusió que les demandes de l exercici que es pretén pressupostar, expressades en caixes de paquets de vuit salsitxes, seran les següents: Aquesta forma d operar territorialment permet a INVISA cobrar preus diferents per zones als seus clients corresponents. Els preus que preveu cobrar, en les diferents zones, són els següents: Introdueix les dades anteriors en un full de càlcul i determina el total d ingressos per productes, desglossat per zones i per tipus de clients. Solució Les dades de la primera taula s han inserit en el rang de cel les B3:I5 i les de la segona, en el rang B9:G11. Per tant, es crea una taula que a les files desglossa els ingressos per productes i a les columnes els organitza per zones i, dins d aquestes, per tipus de client. Les fórmules que caldria introduir en aquest supòsit són les següents: Obtenint-se el resultat següent: Aquests ingressos desglossats pels productes de què procedeixen es portarien al compte de Pèrdues i Guanys previsional. Si existeixen costos que es puguin assignar directament a un tipus de client, dins d una zona i producte, i la informació és d utilitat per a l empresa, també es portarà aquest desglossament a l esmentat compte.

52 50 Idees clau La planificació financera de l empresa El cicle pressupostari El pressupost mestre Els pressupostos de l empresa Els pressupostos operatius Els pressupostos financers Estats financers previsionals PLANIFICACIÓ EMPRESARIAL I PRESSUPOST Control pressupostari Càlcul i descripció de les desviacions Tractament de les desviacions Pressupost rígid Pressupost flexible Tècniques d elaboració pressupostària Pressupost incremental Pressupost complet Pressupost de base zero Pressupost per programes

53 Unitat 2 - La planificació empresarial i el pressupost REVISTA ADMINISTRATIVA La importància del pressupost dins de l empresa El pressupost és una eina molt valuosa per a l empresa; s hi planteja integralment tot el referent a les operacions que es duran a terme durant un període determinat. La seva finalitat és auxiliar l administració en el compliment dels objectius que els directius s han proposat. Dins del document, es defineixen els recursos que cal utilitzar per complir amb els termes financers. Com qualsevol eina, el pressupost té avantatges però també limitacions. Entre els avantatges destaquen els següents: Facilita l eficiència i el control dins de l operativa. Exigeix cooperació entre tots els departaments de l empresa, motivant la direcció a centrar-se en definir els objectius. Promou l estandardització i el control en el flux d informació. Redueix la incertesa. Significa un repte de millora contínua per als executius dins de l empresa. Els pressupostos són per a l administració el mateix que un mapa per a un navegant. És necessari comprendre que la ruta traçada és una projecció. Tot i això, en el dia a dia, sorgeixen imprevistos. Així, hem de ser conscients que existeixen limitacions: El pressupost és un conjunt d estimacions. Per reduir-ne el marge d error, és necessari recórrer a l estadística. No assegura l èxit: és necessari que l administració l ajusti a mida en els canvis de gran importància. S ha de tractar només com una eina i no com un escrit sobre pedra. Recordem que el pressupost no ha de ser, en cap moment, substitut de l administració ni hi ha de causar conflictes. En la seva persecució de l eficiència, el pressupost mesura certs indicadors, com vendes, utilitat de l operació, rotacions i altres de relacionades amb l anàlisi dels estats. Font: Homero Soto ( Activitats 1 Després de llegir el text anterior, debat amb els teus companys els avantatges que té per a les empreses l elaboració dels pressupostos. 2 El pressupost és el reflex de dades que reflecteixen successos ja passats o la previsió de dades que estan per venir? 3 Indica quins documents coneixes que s elaborin a partir de successos passats i quins es realitzen basats en successos futurs. 4 Com se sol mesurar la consecució de l eficiència del pressupost?

54 3 u n i t a t El sector bancari i els productes de passiu SUMARI El sistema financer espanyol El sector bancari El negoci bancari Els dipòsits bancaris de diner Comptes bancaris a la vista Dipòsits a termini fix OBJECTIUS Identificar els elements que integren el sistema financer a Espanya. Descriure les entitats i els organismes que participen en el sector bancari. Conèixer els diferents tipus de passiu que ofereixen les entitats bancàries. Valorar els dipòsits utilitzant càlculs financers i aplicacions informàtiques. Comparar rendibilitats, avantatges i inconvenients dels diferents dipòsits.

55 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 53 1 >> El sistema financer espanyol En l economia d un país actuen diferents agents econòmics que duen a terme operacions de producció, distribució o consum: particulars, empreses, Administracions Públiques, etc. Per satisfer les seves necessitats, aquests agents disposen, en cada moment, d unes rendes determinades, fet que pot donar lloc a dues situacions: Les necessitats d un agent són inferiors a la seva renda disponible i gasta menys diners del que guanya, generant excedents financers que podrà destinar a l estalvi, a la inversió o a retornar el que degui. Les necessitats d un agent són superiors a la seva renda disponible i guanya menys diners del que gasta, de forma que té necessitats financeres i necessita obtenir diners, ja sigui consumint la seva riquesa o bé demanant diners prestats. Partint de l anterior, el sistema financer es pot definir com: El conjunt d institucions, intermediaris, mercats i instruments financers que tenen com a objectiu principal la canalització de l estalvi des dels agents econòmics amb excedents financers envers aquells amb necessitats financeres. Per realitzar inversions productives, les empreses capten el finançament necessari en els mercats financers. Aquestes inversions han de generar rendes per retribuir als agents que li han prestat fons. Generalment, existeix més demanda de recursos financers que oferta, de forma que el sistema financer s ha d encarregar l assignar aquests recursos als projectes econòmics o empresarials més eficients. Altres objectius del sistema financer A més del seu objectiu principal, el sistema financer també proporciona eines per a una adequada gestió dels riscos de l economia, a través d assegurances, de derivats financers, etc. A més, el sistema financer proporciona a l economia els mecanismes per realitzar una correcta gestió dels cobraments i pagaments necessaris per al seu funcionament mitjançant xecs, targetes, etc. Institucions financeres Són les autoritats i els organismes que regulen el sistema financer i supervisen el compliment de la normativa sobre la matèria. A Espanya, la màxima autoritat financera és el Govern i, dins d aquest, el ministeri amb competències en l àrea econòmica. Al nostre país, existeixen les següents institucions financeres: El Banc d Espanya: supervisa el sistema bancari espanyol. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV): supervisa els mercats de valors espanyols i l activitat dels que hi inverteixen. La Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP): controla i supervisa l activitat asseguradora a Espanya. Les Comunitats Autònomes i el sistema financer Dins del seu àmbit territorial, les Comunitats Autònomes poden tenir competències en matèries de caixes d estalvi, cooperatives de crèdit o d assegurança, si així ho contemplen els seus respectius Estatuts d Autonomia. A més, Espanya pertany a la Unió Europea, fet que suposa que existeixen competències sobre determinades matèries que han estat transferides a les institucions comunitàries. Per això, les normes dictades pel Banc Central Europeu, el Parlament Europeu i el Consell Europeu de Ministres d Economia i Finances (l anomenat ECOFIN) s han de respectar al nostre país.

56 54 Instruments financers Vocabulari Actius financers: els béns o drets consistents en diner en efectiu, en instruments de patrimoni d una altra empresa o en el dret a rebre diners en efectiu o un altre actiu. El Pla General de Comptabilitat defineix els instruments financers com els contractes que donen lloc a un passiu financer o un instrument de patrimoni a l empresa que els emet (ja que suposen una font de finançament) i un actiu financer per als inversors que l adquireixen (ja que suposen el dret a rebre una quantitat de diners en el futur si es donen les situacions pactades). Característiques dels instruments financers Rendibilitat Risc És la capacitat d un instrument financer per produir interessos, dividends o altres rendiments, en un període de temps. Se sol expressar com un percentatge del preu nominal de l instrument. És el conjunt de factors que poden implicar una rendibilitat diferent a l esperada (inflació, evolució desfavorable del valor d un bé en un mercat, etc.). La importància de la fiscalitat dels instruments financers Per elegir una inversió, un dels factors que cal tenir molt en compte és la fiscalitat dels instruments financers. Alguns inclouen beneficis fiscals que, independentment de la seva rendibilitat directa, els fa atractius; per exemple, els plans de pensions. Liquiditat Intermediaris financers És la capacitat d un instrument financer per convertir-se en diner efectiu amb el menor cost possible. Els principals intermediaris que actuen en el sistema financer espanyol es poden classificar en intermediaris bancaris i no bancaris: Bancaris: emeten instruments financers que són acceptats com a mitjans de pagament; és a dir, són diner. Són els bancs, les caixes d estalvis, les cooperatives de crèdit i l Institut de Crèdit Oficial (ICO). No bancaris: els instruments financers que emeten no s admeten com a mitjans de pagament. Són els establiments financers de crèdit (per exemple, societats de lísing, factoring o confirming), empreses de serveis d inversió i companyies asseguradores. Mercats financers Els mercats financers són el punt de trobada entre els que ofereixen instruments financers i els inversors interessats en adquirir-los. S hi fixa la quantitat, el preu i les condicions per aconseguir-los. Activitats proposades 1 Debat amb els teus companys si el sistema financer ha complert sempre amb la seva funció de procurar una assignació eficaç dels recursos financers. 2 Comenta l afirmació següent: Les accions són un instrument de patrimoni sense cost per a l empresa, ja que aquesta no té l obligació de repartir els beneficis ni de retornar l import rebut. 3 Tenim dues alternatives d inversió en actius financers amb idèntica liquiditat: en una, recuperem l import invertit més un 10%; en l altra, podem rebre fins a un 10%, si es donen unes condicions en el mercat, o perdre una part de l import, si se n donen unes altres. Quina de les dues opcions elegiries? Què ha d ocórrer amb la rendibilitat de l opció no elegida per tal que algun inversor la demandi?

57 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 55 2 >> El sector bancari Els bancs centrals són les organitzacions responsables de la definició i l execució de la política monetària d un país o un grup de països. A més d aquesta funció principal, en tenen altres de vinculades, com el control de l estabilitat dels preus, l emissió de moneda de curs legal, la supervisió de les entitats de crèdit, etc. El banc central d Espanya és el Banc d Espanya. Aquest banc no és independent, sinó que forma part de l Eurosistema i del Sistema Europeu de Bancs Centrals, per la qual cosa està sotmès tant a la normativa interna espanyola com a tota la normativa comunitària. Eurozona També anomenada zona euro, és el conjunt de països de la UE que tenen l euro com a moneda oficial. Va ser creada el 1999 i la seva autoritat monetària és l Eurosistema. 2.1 > Organismes de la Unió Europea Els organismes que integren el sector bancari en l àmbit de la Unió Europea són el Banc Central Europeu, el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), l Eurosistema i l Autoritat Bancària Europea. Organismes de la Unió Europea relacionats amb la banca Banc Central Europeu Eurosistema Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) Autoritat Bancària Europea Situat a Frankfurt (Alemanya), és l òrgan responsable de la política monetària europea i de mantenir l estabilitat econòmica de l eurozona. Pren les seves decisions amb independència dels Governs i de la resta d organismes comunitaris. És l autoritat monetària de l eurozona. Està format pel Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals dels Estats membres que han adoptat l euro com a moneda de curs legal (entre altres, el Banc d Espanya). Defineix i dissenya la política monetària dels països membres que conformin l àrea de l euro; per això, fixa els tipus d interès amb caràcter general. A més, realitza altres funcions, com autoritzar l emissió de bitllets i monedes de curs legal o promoure el funcionament del sistema de grans pagaments en l àrea de l euro. Està integrat per tots els països membres de la Unió Europea, pertanyin o no a l eurozona. L Eurosistema i el SEBC seguiran coexistint mentre hi segueixi havent Estats membres de la UE que no pertanyin a l eurozona. Més coneguda com EBA (European Banking Authority), el seu objectiu és el de preservar l estabilitat financera en l àmbit de la Unió Europea, per a la qual cosa s encarrega de promoure la convergència de les pràctiques supervisores i de la seva coordinació. 2.2 > El Banc d Espanya El Banc d Espanya participa en el desenvolupament de les funcions de l eurosistema. Al marge d aquestes funcions, en duu a terme altres de manera independent, com són: Contribuir amb mitjans tècnics a l emissió, l amortització i la gestió del deute públic, el qual no pot adquirir en l emissió. Gestionar el servei de reclamacions en matèria de la seva competència. Dictar normes i imposar sancions, en l àmbit de les seves competències, a qui no compleixi aquestes normes. Gestionar la Central d Informes de Riscos del Banc d Espanya (CIRBE). Supervisar la solvència i el comportament de les entitats de crèdit, altres entitats i els mercats bancaris. CIRBE Les entitats financeres li comuniquen tots els riscos (préstecs, crèdits, avals, etc.) que tenen els seus clients amb elles. Per això, CIRBE és consultada per les entitats de crèdit abans de concedir un préstec.

58 > Entitats de crèdit Són aquelles empreses l activitat de les quals consisteix en rebre dipòsits o altres fons, amb la finalitat d aplicar-los a la concessió de crèdits, préstecs i altres operacions. Les entitats de crèdit poden realitzar totes les activitats d intermediació financera, excepte la d assegurar riscos. Encara que a la pràctica comercialitzen productes d assegurança, no són propis, sinó d una asseguradora del seu grup financer o d una altra amb la qual tinguin algun acord. Les entitats de crèdit autoritzades en un altre país comunitari poden operar a Espanya i viceversa. Les formes de prestar els serveis són mitjançant l obertura d una sucursal (per exemple, l entitat holandesa ING Direct) o en règim de lliure prestació de serveis (per exemple, l entitat francesa Crédit Lyonnais). Entitats de dipòsit o bancàries Formen una categoria dins de les entitats de crèdit integrada pels bancs, les caixes d estalvi i les cooperatives de crèdit. La seva característica principal és que són les úniques entitats de crèdit amb capacitat per captar fons del públic mitjançant dipòsits a la vista (com comptes corrents i d estalvi). En dipositar diners en aquestes entitats, es crea el denominat diner bancari, mitjançant les anotacions comptables de les operacions als comptes dels clients. Aquest diner és major que el diner de curs legal (els bitllets i les monedes emesos pel banc central). Esquema de la integració d una caixa en un banc Negoci Caixa 1 Caixa 2 Accions Accions Banc Negoci FINANÇAMENT Diner Accions Aquestes entitats realitzen aportacions al Fons de Garantia de Dipòsits que, en cas de problemes de solvència de l entitat, garanteix fins a per cada client que hi tingui diners dipositats. Podem distingir els següents tipus d entitats de dipòsit: Bancs: són un tipus especial de societat anònima, amb un capital social mínim de (encara que tots els bancs existents tenen un capital molt major). A més, en cas de necessitats financeres, els bancs poden acudir a l ampliació de capital com a font de finançament. Caixes d estalvis: són fundacions sense ànim de lucre, creades per institucions com Ajuntaments, Diputacions Provincials, l Església, etc. La seva operativa és la mateixa que la dels bancs. La principal diferència és la seva finalitat social, ja que reinverteixen en la societat un percentatge dels beneficis que obtenen a través de la seva obra social. En els últims anys, s han estat vivint fusions entre caixes i la creació de bancs per poder capitalitzar-se (els bancs poden acudir a ampliacions de capital per captar nous inversors, cosa que les caixes no poden fer). Cooperatives de crèdit: són societats cooperatives, sense ànim de lucre, amb la finalitat de servir a les necessitats de finançament dels seus socis i tercers. Han de destinar una part dels seus beneficis a incrementar la seva solvència i la resta a la realització d activitats socials, culturals, etc.

59 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 57 L Institut de Crèdit Oficial Fonamentalment conegut per les seves sigles (ICO), aquest Institut és un organisme públic, dependent del Ministeri d Economia, que té caràcter d entitat de crèdit i agència financera de l Estat. La seva funció principal és recolzar financerament les iniciatives de les empreses emprenedores (generalment Pimes). L ICO no disposa d una xarxa de sucursals, per la qual cosa, per a la seva tasca financera, utilitza les entitats de dipòsit, mitjançant el sistema de crèdits de mediació: l ICO aporta fons a les entitats de dipòsit, que els distribueixen entre les empreses, amb criteris bancaris, cobrant pel servei prestat. Establiments financers de crèdit Els establiments financers de crèdit (EFC) constitueixen una modalitat diferenciada d entitats de crèdit que no es poden finançar mitjançant la captació de dipòsits del públic. La seva finalitat principal és la concessió de crèdits i préstecs, el lísing financer, el factoring, el confirming, l emissió de targetes, etc., activitats que també poden ser realitzades per entitats de dipòsit. Aquestes entitats han de revestir la forma jurídica de societat anònima, amb el seu capital social dividit en accions nominatives i, per a l inici de les seves activitats, requereixen d autorització del Banc d Espanya. 2.4 > Entitats de pagament Creades per la Llei 16/2009, de Serveis de pagament, són les persones jurídiques autoritzades per prestar i executar els serveis de pagament relacionats en aquesta llei. Aquestes entitats també es poden dedicar a altres activitats diferents de les relacionades amb els pagaments. Això possibilita que empreses que emeten rebuts en massa (per exemple, les companyies subministradores d energia elèctrica, telecomunicacions, etc.) no només puguin gestionar el pagament dels seus propis rebuts i dels emesos per altres empreses, sinó que també puguin realitzar altres activitats. Aquestes entitats han de ser autoritzades pel Ministeri d Economia, previ informe del Banc d Espanya i del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries en els aspectes de la seva competència i seran supervisades pel Banc d Espanya. Activitats prohibides a les entitats de pagament Aquestes entitats no poden concedir préstecs, ni captar estalvi, ni realitzar operacions financeres diferents de les relacionades amb els serveis de pagament. Dins dels serveis que poden prestar, figuren els següents: Obertura de comptes de pagament en què el client pot ingressar i retirar efectiu. Els ingressos no es consideren aportacions de fons (dipòsits o altres fons reemborsables) i no meriten interessos. Emissió i adquisició d instruments de pagament. Enviament de diner, incloses les transferències de divises fora de la zona euro. Execució de pagaments mitjançant targetes, càrrecs domiciliaris i transferències amb aquest compte. Obertura de línies de crèdit amb venciment inferior a dotze mesos. Execució d ordres de pagament telemàtiques.

60 > Altres entitats supervisades pel Banc d Espanya A més de les entitats que hem vist en apartats anteriors, el sistema bancari espanyol està integrat per altres que tenen en comú el fet d estar supervisades pel Banc d Espanya. Altres entitats supervisades pel Banc d Espanya Entitats de diner electrònic Societats de garantia recíproca Entitats de taxació Són entitats de crèdit que tenen com a principal activitat l emissió de diner electrònic. El diner electrònic és el valor monetari emès en rebre fons del seu titular, i caracteritzat per estar emmagatzemat en un suport electrònic (targeta o software) en poder d aquest titular i ser acceptat com a mitjà de pagament per empreses diferents a l emissor. Tenen per objecte prestar garanties (principalment mitjançant aval), juntament amb assessorament financer als seus propis socis partícips (empreses), quan ho necessitin en la seva activitat ordinària. Així, aquests socis aconsegueixen finançament en condicions més favorables que si hi acudissin sense cap garantia addicional. Aquestes societats estan especialitzades en la valoració de béns immobles, essent aquest el seu objecte social exclusiu. Certifiquen el valor dels immobles, amb la principal finalitat de la concessió de préstecs hipotecaris per a la seva adquisició. Casos pràctics 1 Supervisió d entitats pel Banc d Espanya L empresa RURALISA acut al CEGABANK per aconseguir finançament per la compra d una maquinària. El banc imposa com a condició que, com a garantia del compliment de les seves obligacions, RURALISA constitueixi una hipoteca sobre les naus que té al polígon de la ciutat, limitant l import del préstec al 60% del seu valor de taxació. També imposa a RURALISA l obligació de contractar, durant la vida del préstec, una assegurança contra incendis amb Assegurances SUA, empresa del grup de CEGABANK. De les entitats esmentades, quines són supervisades pel Banc d Espanya? Solució CEGABANK és una entitat de dipòsit (un banc), per la qual cosa la seva activitat estarà supervisada pel Banc d Espanya. També estarà supervisada pel Banc d Espanya la societat que s hagi ocupat de realitzar la taxació de les naus per a l obtenció del préstec. RURALISA és una empresa ordinària, dedicada a activitats de producció i distribució, per la qual cosa cap organisme financer supervisarà la seva activitat. Finalment, l empresa Assegurança SUA tampoc serà supervisada pel Banc d Espanya, sinó per la Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions, que podrà ser complementada per la supervisió dins de l àmbit de la seva Comunitat Autònoma per la Conselleria d Economia corresponent. Activitats proposades 4 La Marina treballa en règim de jornada discontínua, per la qual cosa la seva empresa li ha facilitat una targeta, que és admesa pels restaurants adherits al sistema CheckMenú, la qual es recarrega i permet pagar un menú diari amb un valor de 9, sense que es puguin acumular ni ser consumits en dies no laborables. Aquesta targeta es pot considerar diner electrònic?

61 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 59 3 >> Les operacions bancàries Les entitats bancàries realitzen una tasca d intermediació financera, ja que reben els excedents de tresoreria de diversos agents econòmics (particulars, empreses no financeres i sector públic), amb els quals financen els agents que els ho sol liciten per no disposar d aquests excedents. 3.1 > Classes d operacions bancàries La tasca de mediació de les entitats bancàries implica una transformació dels productes financers en altres. D una banda, reben dipòsits a un termini determinat. Aquests dipòsits es denominen operacions passives, ja que per a l entitat bancària representen un deute enfront dels dipòsits i, per això, figuraran al passiu del seu balanç. D altra banda, presten el diner dipositat, també a un termini determinat. Aquestes són les operacions actives, així denominades perquè suposen una inversió de l entitat i figuraran a l actiu del seu balanç. A més d aquestes operacions d intermediació, les entitats financeres proporcionen serveis que es podrien denominar serveis financers o operacions neutres, ja que no suposen la captació de fons ni el seu desemborsament, sinó únicament la prestació d un servei pel qual percebran una remuneració. Normalment, aquests serveis bancaris no es presten aïlladament, sinó que estan relacionats amb una operació d actiu o de passiu; per exemple, l existència d un compte corrent comporta la disponibilitat d un talonari de xecs i targetes, la possibilitat de domiciliar rebuts, realitzar transferències, disposar d un servei de caixa, etc. A la taula següent es mostra un resum de totes aquestes operacions. Realització de les operacions bancàries Les operacions de passiu únicament poden ser realitzades per les entitats bancàries o de dipòsit. En canvi, les operacions actives també poden ser realitzades pels establiments financers de crèdit i la resta d entitats supervisades pel Banc d Espanya. Marge d intermediació En el desenvolupament de tot el procés d intermediació, les entitats bancàries paguen uns interessos als seus clients de passiu i els cobren als clients d actiu. És el que es denomina marge d intermediació. Les operacions bancàries Operacions de passiu Operacions d actiu Operacions neutres Comptes corrents i d estalvi. Dipòsits a termini fix. Préstecs i crèdits. Descompte d efectes. Aval. Transferències i girs. Operacions de caixa. Domiciliació de rebuts. Negociació d efectes. Targetes. Lísing. Factoring. Confirming. Emissió, cobrament, conformació, etc., de xecs. Operacions amb divises. Lloguer de caixes de seguretat. Dipòsit i custòdia de valors. Elaboració d informes. Activitats proposades 5 L empresa ABONISA té contractats amb CEGABANK els següents productes bancaris: un compte corrent, un dipòsit a termini fix i un préstec hipotecari. A més, el seu director paga habitualment amb la targeta de l empresa i realitza transferències des del compte corrent, on també té domiciliats els rebuts de subministraments. Quin tipus d operació bancària és cada una de les descrites a l enunciat?

62 > Les comissions bancàries Com hem vist a l apartat anterior, els comptes bancaris solen comportar l existència de serveis bancaris necessaris per tal que aquests comptes siguin operatius (transferències, operacions de caixa, domiciliacions, etc.). Aquests serveis no són gratuïts, sinó que les entitats cobren per aquests serveis unes quantitats denominades comissions, ja que se solen calcular aplicant un percentatge sobre l import de l operació de què es tracti. Les comissions bancàries tenen les característiques següents: Són lliures, dins dels marges establerts, per la qual cosa les entitats bancàries les poden aplicar en la seva totalitat, negociar-les amb els clients per no aplicar-les totalment o parcialment, etc. Han de ser justificades i respondre a serveis realment prestats. Es recullen en un fullet que l entitat ha de facilitar al seu client. Poden ser modificades, avisant prèviament el client, que, si no hi està d acord, pot cancel lar el compte. Casos pràctics 2 Negociació de les comissions bancàries Arriba un extracte bancari a l empresa on treballem i hi observem el cobrament d una comissió de manteniment dels fons del compte corrent per un import de 10. Revisem el contracte, signat fa menys de dos mesos, i veiem que hi figura la possibilitat de cobrar per aquest concepte una comissió per un import de 5. Acudim a la sucursal bancària i l empleat ens argumenta que aquesta comissió està recollida al fullet que l entitat bancària ha comunicat al Banc d Espanya i, per tant, els obliga a cobrar l esmentada comissió. Què haurem d argumentar per tal que el banc no ens cobri aquesta comissió? Solució Per tal que una entitat de dipòsit pugui cobrar una comissió, ha d haver estat pactada amb el seu client. Al nostre contracte hem pactat aquesta comissió però per un import inferior al cobrat i la variació no ens ha estat degudament comunicada. Fins i tot en el cas en què s hagués pactat que l entitat podia modificar unilateralment les condicions del contracte, li hauria d haver comunicat al client, amb anterioritat a la modificació per tal que aquest, si no hi hagués estat d acord, hagués pogut cancel lar el compte. A més, l empleat de l entitat bancària no ens està dient la veritat, ja que les comissions comunicades al Banc d Espanya al fullet no són d obligatòria aplicació, sinó que són el màxim que l entitat pot cobrar, segons el negociat amb els seus clients i són merament informatives. 3.3 > La fiscalitat dels productes bancaris Quan es contracta un producte d estalvi o d inversió, la fiscalitat dels rendiments obtinguts és un punt essencial, ja que ens permet determinar amb exactitud la rendibilitat d aquest producte. A més, cal tenir en compte que les comissions bancàries també tenen la seva rellevància fiscal, ja que, en alguns casos, estaran subjectes a l IVA, fet que n augmenta la quantia. A més, disminueixen els rendiments obtinguts dels productes financers, fet que s haurà de tenir en compte en realitzar les corresponents declaracions fiscals.

63 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 61 Fiscalitat dels interessos Els interessos percebuts pels dipositants a les operacions de passiu estan subjectes a retenció: si el dipositant és una persona física, per IRPF, i si és una persona jurídica, per Impost sobre Societats. Aquesta retenció es calcularà aplicant el percentatge legalment establert sobre l import brut dels interessos, ingressant-se al compte la quantitat resultant de restar a aquests interessos la retenció. Fiscalitat de les comissions En l IRPF, les comissions bancàries per operacions d actiu i serveis bancaris únicament són deduïbles com a despesa quan hagin estat suportades pel subjecte passiu en l exercici d una activitat empresarial, professional o artística, i sempre que siguin necessàries per a aquesta activitat. En l Impost de Societats, les comissions (per operacions d actiu, de passiu o neutres) són deduïbles en tot cas. Respecte de l IVA, la majoria de les operacions realitzades per les entitats financeres estan exemptes d aquest impost (transferències, concessió de préstecs, avals, etc.). A les operacions no exemptes (gestió de cobraments, rebuts, lísing, factoring, etc.) se ls aplica el tipus general vigent en el moment de la prestació del servei bancari. Exemples Fiscalitat de les comissions bancàries L empresa CICLOSA ha rebut, com a pagament de l import d un crèdit, un xec del Banc de Luisiana per un import de Porta aquest xec al Banc de Provença, per tal que el presenti al seu cobrament en el sistema de compensació interbancari. Per aquest servei, el Banc de Provença li cobra un 0,5% del seu import, amb un mínim de 7, comissió exempta d IVA. L import cobrat serà de ,50/100 = 15. D altra banda, CICLOSA lloga una caixa forta a la sucursal bancària del Banc de Provença per guardar-hi certs documents importants per a l empresa. Per això, el banc li cobra 125, operació no exempta d IVA, ja que es cobra per la custòdia de documents diferents del diner metàl lic (que sí que està exempta d IVA); per tant, l import que s ha de pagar per aquest lloguer, suposant un tipus d IVA del 21%, serà de (21/100) = = 151,25, dels quals 26,25 correspondran a l IVA. En la declaració de l IVA corresponent, CICLOSA es podrà deduir aquests 26,25, en concepte d IVA suportat per serveis rebuts. Pel que fa a l Impost sobre Societats, l import de les dues comissions tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble, reduint els guanys de CICLOSA en = 140. Activitats proposades 6 L empresa EDISA ha rebut una comanda d un client. Amb caràcter previ a la signatura del contracte, EDISA sol licita al Banc d Orleans que elabori un informe comercial sobre aquest client, per la qual cosa el banc li cobra una comissió de 200, operació no exempta d IVA (21%). El mateix dia, EDISA realitza una transferència de 300, per la qual el banc li cobra una comissió del 0,3%, amb un límit de 4, operació exempta d IVA. Determina els imports que EDISA es podrà deduir, tant en l IVA com en l Impost sobre Societats.

64 62 4 >> El dipòsit bancari de diner Quan es diposita diner en una entitat bancària es formalitza el contracte de dipòsit bancari de diner, que es pot definir com: El contracte pel qual una persona, física o jurídica, lliura a una entitat de dipòsit una suma de diners, de la qual pot disposar lliurement i l entitat, al seu torn, es compromet a retornar la mateixa quantitat, un cop transcorregut el termini pactat. 4.1 > Característiques Subjectes contractants d un dipòsit bancari Com en qualsevol altre dipòsit, la persona que lliura els diners rep la denominació de dipositant, o titular del dipòsit i l entitat de crèdit, que és qui el rep, la de dipositari. El dipòsit bancari de diner té com a característiques fonamentals que es tracta d un dipòsit irregular i que està formalitzat en un contracte d adhesió. Dipòsit irregular El dipòsit bancari de diner és un tipus especial de dipòsit, denominat irregular, per les raons següents: A diferència d altres tipus de dipòsits que es realitzen a les entitats bancàries, al dipòsit irregular el diner passa a ser propietat d aquestes entitats, que el poden usar en les seves operacions d actiu i inversió, assumint tots els riscos d aquesta inversió. En el dipòsit de diner, l entitat bancària no haurà de lliurar necessàriament les mateixes monedes i els mateixos bitllets dipositats, sinó que complirà retornant la mateixa quantitat dipositada. El dipòsit bancari de diner també es pot considerar com un préstec, en què l entitat de dipòsit s identifica com el prestatari i el client de passiu com el prestamista. Per això, les entitats de dipòsit retribueixen els seus clients amb el pagament d un interès. Contracte d adhesió A més, és un contracte d adhesió, fet que significa que el client no negocia les condicions del contracte sinó que aquestes condicions estan recollides en els impresos redactats unilateralment per l entitat financera que aquest client, obligatòriament, ha de signar per formalitzar el dipòsit. Per això, es diu que s adhereix al contracte. Com en tot contracte d adhesió, existeixen dos tipus de clàusules: Clàusules generals: són les que s apliquen a tots els tipus de dipòsit (comptes corrents, d estalvi, dipòsits a termini fix, etc.) i defineixen les característiques generals d aquest tipus de compte (llei financera aplicable al càlcul d interessos, causes de rescissió de contractes, etc.). Clàusules particulars: s hi determina la modalitat de dipòsit a què es refereix el contracte, s hi estableix la identitat del titular, s hi concreta el tipus d interès aplicable als saldos, la forma de disposició d aquests saldos, si el compte pertany a diversos titulars, les comissions aplicables, etc.

65 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu > Titularitat dels dipòsits bancaris El titular d un dipòsit bancari és la persona física o jurídica que ha signat el contracte amb l entitat financera i que, per tant, serà el subjecte dels drets i les obligacions que se n derivin. La facultat de disposar dels fons dipositats pertany al seu titular, per si mateix, o a través de representant, si no tingués capacitat per si mateix. Si hi ha diversos titulars d un compte, aquesta titularitat pot ser conjunta (és necessària l autorització de tots per disposar dels fons) o indistinta (qualsevol dels titulars en pot disposar). A més, en els dipòsits bancaris, existeix la possibilitat que (si el contracte no ho impedeix), el titular designi una o diverses persones com a autoritzats per disposar dels fons dipositats, en representació del titular. Lògicament, si hi ha diversos titulars conjuntament, tots hauran de concedir l autorització. Pel que fa a la capacitat per ser titular d un dipòsit bancari, com que estem parlant d un contracte, els requisits de capacitat per obrir i cancel lar comptes, així com per disposar dels fons dipositats, seran els establerts amb caràcter general per celebrar contractes: Persones físiques: poden ser titulars d un dipòsit bancari les persones físiques, majors d edat, amb plena capacitat d obrar; també ho poden ser els menors emancipats. En realitzar el contracte, aquestes persones han de presentar el DNI per identificar-se. Persones jurídiques: també poden ser titulars d un dipòsit bancari les persones jurídiques (societats, administracions, organismes públics, etc.). Exerciran la titularitat dels dipòsits a través dels seus representants legals, denominats apoderats. En realitzar el contracte, l apoderat haurà de presentar, a més del NIF de la persona jurídica i l escriptura de constitució corresponent, el seu DNI i el document en virtut del qual se l ha apoderat per poder contractar en nom de la persona jurídica. Menors no emancipats i majors incapacitats Els menors d edat i els majors incapacitats judicialment no podran ser titulars, per si mateixos, dels dipòsits bancaris. Necessitaran de l assistència dels seus representants legals (pares, tutors, etc.). En aquests casos, el representant ha d aportar a l entitat bancària el seu DNI, a més dels documents que acreditin la seva representació: llibre de família, sentència judicial, etc. 4.3 > Classes de dipòsits Els dipòsits bancaris es divideixen en dues grans classes, en funció de la major o menor disponibilitat dels saldos dipositats: dipòsits a la vista i dipòsits a termini fix. Dipòsits a la vista Són els dipòsits que permeten disposar dels diners en qualsevol moment (és el que es denomina disposició a la vista). Aquests dipòsits són demandats pel servei de caixa que presta l entitat bancària i serveixen de base per a l ús dels mitjans de cobrament i pagament (xecs, pagarés, targetes, etc.). També es poden utilitzar per a altres finalitats, com rebre els diners d un préstec, com a pont per contractar un dipòsit a termini i rebre els interessos, etc. En aquests casos, reben la denominació de producte bàsic o compte associat. En base al fet que les seves finalitats fonamentals són aquestes i no la rendibilitat, aquests dipòsits solen tenir una rendibilitat molt escassa o nul la. Servei de caixa És el servei que ofereixen les entitats bancàries als seus clients, efectuant, amb càrrec als seus comptes, tots els pagaments i rebent els ingressos que li ordenin (en efectiu o a través de xecs, transferències, pagarés, domiciliacions, targetes, etc.), sempre que existeixi diner dipositat.

66 64 Liquiditat dels comptes a la vista Els dipòsits a la vista són totalment líquids i permeten la disposició immediata de les quantitats dipositades. Tot i això, si el client desitja retirar grans quantitats de diner en efectiu, es pot pactar un preavís per tal que la sucursal bancària pugui disposar de fons suficients. En aquests dipòsits, el contracte té un durada indefinida, estant vigent en tant que el compte corrent no sigui cancel lat. Això permet a les entitats bancàries la modificació unilateral d algunes condicions (fonamentalment interessos i comissions). En aquests casos, les entitats bancàries hauran d avisar anticipadament d aquestes modificacions als seus clients, els quals disposaran d un termini de temps per cancel lar el compte si no hi estan d acord. Hi ha dos tipus de dipòsits a la vista: Comptes corrents: són un tipus de dipòsit caracteritzat per la total liquiditat del seu saldo, del qual el seu titular pot disposar immediatament, a través de xecs o targetes de crèdit i dèbit. Per aquesta facilitat de disposició, se solen utilitzar per les empreses com a mitjà de pagament. Com que els moviments en aquests comptes, en realitat, són anotacions comptables als registres de l entitat financera, el seu suport documental són els extractes de compte que aquesta entitat envia periòdicament als seus clients. Comptes d estalvi: són un producte similar als comptes corrents, encara que estan dissenyats per realitzar menys operacions. Es documenten en un quadernet nominatiu i intransferible, denominat llibreta d estalvi. Per tot això, són un producte apropiat per a particulars i col lectivitats amb rotació en els llocs directius (per exemple, una comunitat de veïns). Dipòsits a termini fix Garantia dels dipòsits bancaris El risc d insolvència de les entitats de crèdit és vigilat pel Banc d Espanya. El Fons de Garantia de Dipòsits d Entitats de Crèdit en garanteix la devolució, fins a un límit de per dipositant (persona física o jurídica), en cada entitat financera. Són un tipus de dipòsit en què les entitats financeres reben una quantitat de diners, comprometent-se a retornar-la en un moment futur, determinat a l avançada. Lògicament, aquesta restricció a la disponibilitat del diner dipositat fa que la rendibilitat per al dipositant sigui superior a la dels dipòsits a la vista, essent aquesta la principal causa per contractar-los. Tot i això, el contracte pot contemplar la possibilitat de restitució anticipada del dipòsit en qualsevol moment, pagant una penalització (que no podrà superar l import dels interessos), o en dates determinades (finestres de liquiditat), sense penalització. Finalitzat el termini del dipòsit, en tot cas, el client pot recuperar l import dipositat, sense penalització, ja que s han complert les condicions del contracte, ingressant l entitat bancària l import del dipòsit al compte associat. La imposició es pot prorrogar automàticament, segons el desig de l entitat financera i del client, adaptant-se les condicions aplicables a la situació de mercat existents en aquest moment. Activitats proposades 7 L empresa HISA dóna l ordre a BANKISA per tal que faci una transferència de a l empresa SILSA, com a pagament d unes màquines adquirides. BANKISA podrà requerir un preavís a HISA? 8 Per captar nous dipòsits, SILBANK ofereix una TAE del 5% a tres mesos, rendibilitat superior a la del mercat. Respon raonadament si es tracta d un dipòsit amb o sense pròrroga automàtica.

67 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu > Identificació dels dipòsits Les entitats de dipòsit assignen a tots els comptes bancaris una sèrie de codis per identificar-los. Els més utilitzats són el codi de compte de client i l IBAN. El codi de compte de client (CCC) És el codi utilitzat habitualment a Espanya per identificar els dipòsits bancaris. Està format per 20 dígits, dividits en quatre grups (AAAA/BBBB/CC/DDDDDDDDDD), amb l estructura següent: Els quatre primers dígits corresponen al codi de l entitat. Els quatre següents dígits corresponen al codi de la sucursal bancària on s ha obert el compte. Els dos següents dígits són els anomenats dígits de control i serveixen per comprovar que la resta són correctes. Els deu últims dígits són el número de compte. El codi IBAN En l àmbit de la zona euro, s aplica el sistema de pagaments SEPA (en anglès, Single Euro Payments Area), que pretén que ciutadans, empreses i altres agents econòmics puguin fer i rebre pagaments en euros, dins d aquesta zona, en les mateixes condicions, drets i obligacions, amb independència de la seva ubicació i del fet que els pagaments hagin estat o no internacionals. El codi BIC També anomenat codi bancari Swift, el BIC (Bank Identifier Code) completa la informació proporcionada pel codi IBAN, identificant el banc beneficiari d una transferència. En una transferència intracomunitària, per tal que la comissió sigui d igual import que una de nacional, s han de facilitar tant l IBAN com el BIC del beneficiari. Aquest sistema de pagaments està basat en el codi denominat IBAN (International Bank Account Number). És un codi alfanumèric, en què el número de caràcters alfanumèrics varia segons els països, podent arribar fins als 34 caràcters. A Espanya, l IBAN està format per 24 caràcters, amb l estructura següent: Els dos primers identifiquen el país. En el cas d Espanya, són ES. Els dos següents són els dígits de control, calculats segons l algoritme utilitzat per validar l IBAN. Els vint restants corresponen al Codi de Compte Client. La forma de presentació de l IBAN està estandarditzada per tal que els diferents pagaments i cobraments no es retardin per aquesta causa. Se n distingeixen dues formes de presentació: Format imprès: s inicia per IBAN, un espai i els 24 caràcters separats en grups de quatre. Format electrònic: la presentació de l IBAN es realitza amb tots els caràcters seguits, sense espais de separació. Exemples de codi IBAN Format imprès: IBAN ES Format electrònic: ES Activitats proposades 9 BEGASA ha de realitzar una transferència a un proveïdor, amb el CCC següent: 0081/1234/41/ Realitzen l operació per banca electrònica i, en donar l ordre, per error introdueixen el número següent: 0081/1234/41/ , essent cursada la transferència. Quina conseqüència pot tenir la confusió en el número de compte? Hagués estat més segur que el proveïdor els hagués proporcionat l IBAN en comptes del CCC?

68 66 5 >> Comptes a la vista Com hem vist a l epígraf anterior, aquests comptes bancaris es caracteritzen pel fet que permeten disposar dels diners dipositats en qualsevol moment. Això fa que produeixin uns interessos, generalment de poca quantitat, que es liquiden amb la freqüència establerta al contracte (mensualment, trimestralment, anualment, etc.). Comissions en els comptes a la vista Els diferents serveis que proporcionen les entitats bancàries en l administració dels comptes a la vista generen unes comissions per al client. Aquestes comissions són un element que s ha de considerar a l hora de decidir la millor alternativa dins dels comptes oferts. Comissions habituals en els comptes a la vista Manteniment Administració Apunt en compte Extractes i despeses de correu Operació en sucursal diferent Descobert Reclamació de saldos deutors Retribueix a l entitat pel manteniment dels registres informàtics, el servei de caixa bàsic (ingressos i reintegraments en efectiu, disposicions mitjançant xec, domiciliacions, etc.), la custòdia del diner, etc. Sol ser un import fix carregat periòdicament, per exemple, 12 a l any. Retribueix a l entitat per serveis addicionals als coberts per la comissió de manteniment; per exemple, el pagament de rebuts domiciliats, els apunts de transferències ordenades o rebudes, etc. Suposa el cobrament d una quantitat per cada conjunt d apunts en compte. Sol ser gratuïta o no es cobren els primers moviments. Es cobra per l emissió dels extractes sol licitats pels clients. El lliurament d extractes amb una periodicitat mensual o superior és gratuïta. Retribueix l entitat per les despeses ocasionades per la verificació de signatures i comprovació de l existència de fons en una sucursal bancària diferent a aquella en què està domiciliat el compte. Retribueix l entitat pel risc que assumeix quan el titular d un compte disposa de fons per sobre dels dipositats. Consisteix en un percentatge aplicat sobre el major descobert del període de liquidació d interessos. Quan un compte es queda en descobert, l entitat suporta unes despeses per la reclamació de les quantitats degudes (per exemple, despeses de correu per reclamar el pagament). Aquestes despeses es repercuteixen, posteriorment, al client. Procediment de liquidació d un compte a la vista Data valor És la data a partir de la qual el saldo derivat d un moviment bancari té efectes per calcular els interessos meritats. La liquidació d interessos és una operació en què, al saldo existent en un compte bancari, se sumen els interessos meritats en el període de liquidació i se n dedueixen les comissions i les retencions. Liquidació = saldo + interessos període comissions retencions. Per al càlcul dels interessos, és determinant l import i la data valor del saldo i, si és a favor del client (saldo creditor) o de l entitat (saldo deutor). Generalment, el saldo és creditor, però hi ha la possibilitat que l entitat autoritzi descoberts (els anomenats números rojos) i el saldo sigui deutor. En aquest cas, el tipus d interès que haurà de pagar el client, amb el qual es calculen els interessos deutors, serà superior al del tipus d interès que ha d abonar l entitat bancària (interessos creditors).

69 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 67 Aquest tipus d interès deutor o de descobert té un tractament diferent segons si el titular del compte és un particular o una empresa. En el primer cas, aquest interès no podrà superar el tipus d interès màxim que cada entitat hagi comunicat al Banc d Espanya i la TAE a 2,5 vegades el tipus d interès legal del diner. Per contra, si el titular és una empresa, l interès aplicable és el que lliurement s hagi pactat entre les parts. La liquidació d interessos es realitzarà seguint aquests passos: 1. Ordenar totes les operacions per la data valor de cada una, començant per la més llunyana i acabant per la més propera a la data de liquidació. 2. Calcular els saldos creditors (a favor del titular del compte) i deutors (a favor de l entitat) que s han produït després de cada anotació en compte. 3. Calcular els dies en què un saldo s ha mantingut inalterat. 4. Calcular els números comercials, que resulten de multiplicar el saldo pels dies que ha durat. 5. Calcular els interessos bruts: per fer-ho, en primer lloc, caldrà calcular els interessos creditors i posteriorment els deutors. Divisor fix És el resultat de dividir la freqüència de capitalització entre el tipus d interès Divisor fix any natural = i Divisor fix any comercial = i Per als interessos creditors, se sumen tots els números comercials i el resultat es divideix pel divisor fix: i a I creditors = S a1 t S a2 t 2 i a S ak t k i a k i I creditors = a ( S a1 t 1 + S a1 t S ak t 1 k )= S a t j j = 1 j=1 D fa i a En què k expressa el número de saldos creditors que hi ha durant el període de liquidació i t j el temps que aquest saldo ha estat al compte. Per als interessos deutors, caldrà realitzar les mateixes operacions, però aquesta vegada per als descoberts, en cas d haver-n hi: I deutors = i d ( S d1 t 1 + S d2 t S dn t n )= i d En què n expressa el número de saldos deutors que hi ha durant el període de liquidació, i t h el temps que aquest saldo ha estat al compte. 6. Calcular el saldo final després de la liquidació: per fer-ho, se sumaran al saldo existent al compte els interessos creditors i es restaran els interessos deutors, les comissions per l administració del servei de caixa prestat per l entitat bancària i les retencions a compte per impostos (IRPF o Impost sobre Societats): S final = S anterior + I creditors I creditors t ret 100 I deutors Com S hk t h = 1 D fd En què t ret és el tipus de retenció aplicable i Com és l import de totes les comissions cobrades per l entitat. n h=1 k NC aj j=1 n NC dk h=1

70 68 Exemples Liquidació d interessos en un compte bancari L empresa LIMOSA té contractat un compte corrent amb el BardenasBank, a través del qual gestiona les seves operacions diàries. El tipus d interès aplicable als interessos creditors és d un 0,25% anual (al qual s aplica la retenció del 21%) i als deutors d un 20% anual. Per manteniment del compte, el banc cobra una comissió de 10 cada dos mesos. També cobra una comissió per descobert de 50 per cada descobert que es produeixi. El saldo del compte el dia 1 de març és de i durant els mesos de març i abril es realitzen al compte corrent les operacions següents: El 15 de març s ingressa al compte un xec de la mateixa entitat per import de El mateix dia el banc cobra una comissió pel cobrament del xec de 25. El dia 25 de març, el banc ingressa al compte de LIMOSA l import d una remesa de rebuts, emesa per un import de (data valor, 30 de març). El 26 de març són retornats una part dels rebuts que s havien cobrat el dia 25 (data valor, 30 de març). El 31 de març s abona la nòmina corresponent al mes per un import de , essent la seva data valor aquest mateix dia. Durant el mes d abril, l única operació és una transferència rebuda el dia 27 d abril d un client per un import de (data valor, 29 d abril). Sabent que el saldo a dia 1 de març era de , i considerant hàbils tots els dies de la data valor, calcularem la liquidació d interessos d aquest compte en el mes d abril. Veiem que les operacions s han presentat en ordre cronològic, però per al càlcul dels interessos és més simple ordenar-les per la data de valor. Per tant, elaborem una taula que reculli totes les operacions ordenades per dates de valor. Per realitzar-la, ens serà de gran utilitat un full de càlcul, ja que, mitjançant la inserció de les fórmules corresponents, ens permetrà realitzar de forma ràpida i fàcil tots els càlculs. Un cop creada la taula i introduïdes les dades, és el moment de realitzar els càlculs oportuns: Columna Saldo: recull el saldo que s ha produït després de cada operació; es calcula sumant al saldo anterior les operacions anotades al Deure i restant-hi les anotades a l Haver. Columna Dies: recollirà els dies que cada saldo es manté inalterat; s obté restant la data valor d una anotació de la següent. Columnes Números comercials: s hi inclou el resultat de multiplicar cada saldo pels dies que s ha mantingut al compte. k Fila Suma de números: recull el resultat de sumar tots els números comercials: NC j j =1

71 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 69 A continuació, calculem els interessos. Com que existeixen saldos deutors i creditors, existiran els dos tipus d interessos: k 1 I creditors = S aj t j = 1 k j=1 D fa i a n 1 I deutors = S dh t h = 1 h=1 D fd i d = NC aj j=1 n NC dh h=1 = = = 5, , = = 32, Per últim, calculem el saldo final del període març / abril, que serà el saldo de l 1 de maig amb data d operació de 2 maig, dia en què es registrarà la liquidació, en ser el primer dia del següent període: S final = S anterior + I creditors I creditors t ret I deutors Com = ,35 5, , ( ) = 887,05 A continuació, incloem una imatge de les fórmules necessàries per a la resolució d aquest exemple en l Excel: Activitats proposades 10 L empresa EFSA té contractat un compte amb el Banc d Antequera i ha realitzat els següents moviments durant els mesos de setembre i octubre (data valor liquidació, 1 de novembre). Efectua la liquidació (utilitzant les fórmules o a través d un full de càlcul), sabent que el tipus d interès aplicable als interessos creditors és d un 0,20% anual (retenció del 21%) i als deutors, d un 20% anual (any civil). La comissió de manteniment ascendeix a 5 cada dos mesos i la de descobert és de 25 per cada saldo al seu favor.

72 70 6 >> Dipòsits a termini fix Com ja hem indicat en epígrafs anteriors, aquests dipòsits són aquells en què les entitats financeres reben una quantitat de diners i, a canvi de la seva immobilització durant un temps determinat, ofereixen una rendibilitat. Aquests dipòsits se solen documentar mitjançant una llibreta. A vegades, s exigeix un dipòsit mínim per poder-los constituir, i alguns fins i tot no permeten superar un import màxim. Aquests dipòsits porten associat un compte a la vista en el qual es van dipositant els interessos generats, que es poden liquidar: Al venciment: els interessos es liquiden al final del termini i s ingressen al compte associat, juntament amb el capital dipositat. Periòdicament: els interessos es liquiden amb una freqüència determinada i es dipositen al compte associat. Anticipadament: els interessos s abonen al moment de realitzar el dipòsit. Se solen utilitzar quan hi ha previsió que en un futur puguin pujar els tipus impositius. Atenent a la rendibilitat, es poden distingir dos tipus de dipòsits: amb rendibilitat predeterminada i amb rendibilitat variable. 6.1 > Dipòsits amb rendibilitat predeterminada Aquests dipòsits a termini es caracteritzen perquè el tipus d interès aplicable és conegut amb anterioritat a la seva contractació. Això fa que el client assumeixi el risc de l evolució dels tipus d interès (si pugen, guanyarà menys del que podria haver obtingut; i si baixen, se n beneficiarà, ja que està cobrant uns interessos superiors). Entre aquests dipòsits, al seu torn, es poden distingir els següents: Dipòsit tradicional: el tipus d interès, nominal o efectiu, és el mateix per a tot el termini del dipòsit. Dipòsit creixent: el tipus d interès nominal augmenta amb el transcurs del temps. Es tracta de premiar el manteniment de l estalvi durant diversos anys a l entitat de dipòsit. La Taxa Anual Equivalent (TAE) La Taxa Anual Equivalent (TAE) és un índex orientatiu del cost o la rendibilitat efectiva d un producte financer. Aquest índex, expressat en termes anuals, iguala els compromisos de l entitat i dels seus clients, tenint en compte el venciment de cada un. D aquesta forma, els inversors poden comparar operacions financeres. Si no hi ha comissions, podem calcular la TAE amb la fórmula següent: TAE = 1+ j k k 1 En què j k és el tipus d interès nominal (anual, mensual, etc.), expressat en tant per un i k és la freqüència de pagaments i cobraments d interessos (12 per a mensual, 4 per a trimestral, etc.). k

73 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 71 Exemples Operacions en un dipòsit a termini tradicional Un banc ofereix un dipòsit a quatre mesos amb un tipus d interès nominal del 3%, capitalitzable mensualment, sense cobrament de comissions. Calculem la TAE d aquesta operació, que indicarà la seva rendibilitat real. Aplicant la fórmula de la TAE, tenim que: TAE = 1+ j k k k 1= 1+ 0,03 12 Es vol calcular per mitjà de l Excel; com que no hi ha comissions, es pot calcular per mitjà de la funció INT.EFECTIVO(): 12 1= 0, ,0416% En els dipòsits a termini fix és habitual que la TAE sigui superior a l interès nominal per no haver-hi comissions. Per això, els bancs els ofereixen ressaltant la TAE en comptes del tipus d interès nominal, amb la finalitat de fer-los més atractius als inversors. Si es contracta aquest dipòsit a quatre mesos, realitzant un ingrés de , vegem quina en seria la rendibilitat: C n = C 0 1+ j k k Ara veurem com podria afectar aquest dipòsit la seva cancel lació anticipada. Suposem que el contracte té establerta una penalització del 40% sobre els interessos meritats fins al moment de la recuperació. Si, per exemple, es produeix aquest reintegrament als 3 mesos d haver-se constituït, els interessos meritats en aquests tres mesos seran de: I 3 = C n C 0 = C 0 1+ j k k La penalització serà igual a 40% 300,75 = 120,30 i els interessos rebuts seran: Per tant, la TAE real de l operació serà la següent: n n = ,03 12 C 0 = , ,75 120,30 = 180,45 4 = , = 300, ( 1+TAE ) 3 12 = 40180,45 TAE = 40180, = 0, = 1,81675%

74 72 Exemples Dipòsit a termini creixent L empresa TORNAFISA constitueix un dipòsit creixent a dos anys de , amb els següents interessos (en tipus nominal): el primer any, el 2,25% i el segon, el 2,75%, amb liquidacions periòdiques. Si suposem que la retenció és del 21%, la liquidació dels dos anys seria: i I 1 = C 100 C i 100 t ret = ,25 2, = 1066, i I 2 = C 100 C i 100 t ret = ,75 2, = 1303, Els moviments relatius a interessos d aquests dos anys seran els següents: Per determinar la TAE s iguala, en el moment final, l import dipositat ( ) amb les entrades (els interessos de tots els anys, més l import dipositat, retornat el segon any): = 1350 ( 1+TAE ) ( 1+TAE ) 2 TAE = 2,4969% Si es vol trobar a través de l Excel, com que la freqüència dels cobraments és la mateixa i aquests cobraments són desiguals, s utilitza la funció TIR(): Dipòsits amb retribució en espècie Aquest dipòsit es caracteritza perquè la retribució no és en diner, sinó que consisteix en un regal, fet que es denomina retribució en espècie. Aquest rendiment (un televisor, una coberteria, etc.) se sol rebre a l inici del termini, per la qual cosa no és possible recuperar anticipadament el dipòsit ni prorrogar-lo automàticament. Pot fer servir com a suport un compte a la vista del client, cas en el qual, durant el termini fixat, en aquest compte figurarà un saldo disponible inferior al saldo dipositat. La diferència serà igual a l import del regal. El titular del compte que percep el regal l ha de declarar, en l impost corresponent, pel seu valor normal de mercat.

75 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu > Dipòsits estructurats o de rendibilitat variable Aquests dipòsits reben el seu nom del fet que es poden descompondre en dos productes: un dipòsit tradicional i un derivat implícit (el seu valor deriva d un altre actiu financer), que consisteix en el dret o l obligació de comprar un actiu financer. Per això, són dipòsits molt rígids, que es caracteritzen per: Tenir un període limitat de contractació. És necessari dipositar-hi un import mínim i el màxim no pot excedir d una quantitat determinada. No poder-se prorrogar més enllà del seu venciment ni cancel lar-se anticipadament (encara que poden existir finestres de liquiditat). Hi ha diversos tipus de dipòsits estructurats. Dipòsits estructurats amb garantia de capital També denominats dipòsits referenciats o indiciats, es caracteritzen per oferir una rendibilitat que depèn de l evolució favorable d una referència (el valor d unes accions, un índex borsari, la mitjana mensual de les variacions d un índex, etc.) sense que existeixi la possibilitat de pèrdua de diner dipositat. El principal avantatge d aquests productes és que es permet a l inversor beneficiar-se de pujades al mercat borsari sense córrer el risc de perdre el capital invertit. El principal inconvenient és que, en aquests dipòsits, pot ser que no s arribi a percebre la rendibilitat desitjada si es presenta una evolució desfavorable de la referència. Índex borsari Es tracta d una mitjana estadística de les variacions registrades en un conjunt de valors que serveix per mesurar l evolució de la Borsa. A Espanya, els més usuals són els de la família IBEX, destacant sobretot l IBEX 35, format pels 35 valors més líquids negociats a la Borsa. Exemples Dipòsit estructurat L empresa INVESA contracta un dipòsit de 10000, a dos anys. Arribat el seu venciment, rebrà la major quantitat de les següents: el 102% del dipositat, o l import dipositat més el 60% de la revaloració positiva de l IBEX 35. Si l IBEX es revalora en un 20%, INVESA rebrà la major d aquestes quantitats: el 102% de (10200 ) o els euros més la revaloració pactada del 60% d aquest 20%, que seria el 12% (11200 ). Com que aquesta quantitat és major, és la que rebria. Si, per contra, l IBEX baixa un 20%, la quantitat major serà el 102% (10200 ), que és el que rebrà. Dipòsits mixtos o combinats Els dipòsits mixtos o combinats es denominen així perquè combinen dos tipus de dipòsits: Un dipòsit tradicional a curt termini, amb una elevada rendibilitat improrrogable i amb liquiditat immediata sense penalització. Un dipòsit estructurat amb garantia de capital, amb rendibilitat variable, improrrogable i sense possibilitat de recuperar el diner abans del venciment.

76 74 Exemples Anàlisi d un dipòsit combinat L 1 d abril de 2013, l empresa TROKISA contracta amb el Banc d Aquitània un dipòsit mixt de , que consisteix en imposar a quatre mesos improrrogables, al 9% d interès nominal, capitalitzable per mesos i els altres 6 000, a dos anys, amb una remuneració del 40% de la revalorització de l IBEX 35, amb garantia de capital. Als quatre mesos, al venciment del primer dipòsit, TROKISA rebrà la quantitat següent: Per al dipòsit referenciat a l IBEX, suposarem dues possibilitats diferents: Si l evolució de l IBEX és positiva, per exemple ha pujat un 25%, al cap d un any TROKISA rebrà: C = ( 0,25 0,40)= 6600 En aquest primer supòsit, la TAE obtinguda en l operació (sumant la dels dos dipòsits) seria: En cas que en aquest període de temps l IBEX hagués baixat un 15%, com que hi havia garantia de capital, l import percebut serà el mateix que l invertit, és a dir, En aquest segon supòsit, la TAE obtinguda en l operació (sumant la dels dos dipòsits) seria: Si es vol trobar amb un full de càlcul, com que s utilitzen fluxos de caixa que no es produeixen amb una freqüència regular, s usa la funció TIR.NO.PER(): C = ,09 12 ( ) = 6182,04 1+TAE ( ) = 6182,04 1+TAE 4 = 6182, TAE TAE ( ) 2 TAE = 5,95% ( ) 2 TAE = 1,42% Contractes d opcions Són aquells productes financers, comercialitzats per les entitats de dipòsit, que no garanteixen la recuperació del capital invertit. Tampoc es poden cancel lar anticipadament i, al seu venciment, són improrrogables. La rendibilitat d aquest contracte té dos components: Un component fix molt elevat respecte dels interessos vigents al mercat, establert des de l inici de l operació. Un possible component negatiu que pot resultar de l evolució desfavorable per al client de la referència. La part variable que es rebrà depèn del valor d una acció a l inici i al final del contracte: si al venciment aquest valor ha baixat, el client rep els interessos sobre el capital invertit, però, en comptes de recuperar aquest capital, rebrà un número d accions equivalent, valorades al preu de l inici. La part decimal de les accions es converteix en diner, aplicant el valor final de les accions.

77 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 75 Exemples Contracte d opcions L empresa GUIASA diposita a un termini de dos anys i tres mesos al Banc del Loira. Es tracta d un contracte d opcions o dipòsit sense garantia de capital, que proporciona una rendibilitat del 9% TAE, referenciada al valor de les accions de l empresa TELEFÓNICA el dia de contractació del dipòsit (14,68 per acció). Per tant, hi ha dos supòsits: que al moment del venciment les accions de referència tinguin un valor major que el dia inicial o que el seu valor hagi baixat: Si, arribat el venciment, les accions de TELEFÓNICA valen al mercat, per exemple, 20 cada una, l evolució de la referència en aquest producte financer haurà estat favorable per al client bancari i rebrà el capital i els interessos pactats: C n = C 0 ( 1+ i ) n = 6000 ( 1+ 0,09) Si, arribat el venciment, les accions de TELEFÓNICA valen al mercat, per exemple, 9,98 cada una, l evolució de la referència en aquest producte financer haurà estat desfavorable per al client bancari. En aquest cas, GUIASA rebrà, al venciment, l import dels interessos pactats, però, en comptes de recuperar el capital invertit en diner efectiu, rebrà un número d accions valorades al preu inicial de referència. La part decimal de les accions es retribuirà en efectiu al valor que tenen aquestes accions el dia de venciment del dipòsit: Núm. accions = GUIASA podrà vendre, en aquest moment, aquestes 408 accions a 9,98 per acció (4 071,84 ), o quedarse-les a l espera que pugi el seu valor (arriscant-se que baixi). En cas que les vengui, recuperarà en aquest moment: 1 283,85 (interessos) + 7,18 (valoració part decimal) ,84 (valor accions) = 5 362,87 La TAE real d aquesta operació serà la següent: = 7283,85 I = Cn C 0 = 7283, = 1283,85 Capital invertit Preu inicial acció = 6000 = 408, accions i0,71939,98 = 7,18 14, ,87 = TAE ( ) 2,25 TAE = 5362, ,25 1= 0, ,8669% Activitats proposades 11 L 1 de març de 20XX, l empresa ENTISA diposita al Banc de Sanabria, en un dipòsit a quatre anys, de rendibilitat creixent i periòdica. Els interessos oferts al llarg dels quatre anys són del 2,5%, 3,25%, 4% i 5,25%, que es liquiden tots l 1 de març. En finalitzar cada any, ENTISA pot retirar el dipòsit sense penalització. Si desitja retirar algun efectiu en una altra data, la penalització serà igual a restar el 2% al tipus d interès vigent en aquest període. Determina la TAE en els casos següents: a) ENTISA manté el dipòsit durant els quatre anys. b) ENTISA recupera la seva inversió en finalitzar el tercer any, sense penalització. c) ENTISA recupera el diner als dos anys i mig (el 31/8/20XX+2), amb penalització.

78 76 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Qui integra el sistema financer? Indica l objectiu i les principals funcions d un sistema financer. Esmenta exemples d intermediaris bancaris i no bancaris. 2 Indica si la següent afirmació és vertadera o falsa, i justifica la teva resposta: Els instruments financers suposen un passiu per a la persona que en disposa. 3 Quan un inversor va a adquirir un instrument financer, quines són les característiques financeres que compararà per decidir quin instrument adquirir? Pot ser rellevant alguna altra característica no financera? 4 Quina documentació exigeixen les entitats bancàries per operar amb productes de passiu? 5 Quin servei diferencia els comptes bancaris dels dipòsits a llarg termini? 6 Ordena, de major a menor, els següents productes, segons el risc que suposen per a l inversor: imposició tradicional a termini, dipòsits combinats (referenciats) i dipòsits estructurats sense garantia de capital, explicant els motius de l ordenació que hagis elegit..: APLICACIÓ :. 1 L empresa BITOSA lloga una caixa forta a la seu del Banc d Orleans, per la qual paga una comissió de 300 sense IVA. També porta a compensar a aquest banc un xec d una altra entitat, amb un nominal de 7 000, aplicant-se a aquesta operació una comissió d un 0,1%, amb un mínim de 5. Determina els imports deduïbles, tant en l IVA com en l Impost sobre Societats. 2 L Anna té un compte corrent al banc SILBANK, amb de saldo, que té associat una targeta de crèdit. Aquest mes ha decidit comprar un pis, però no té els diners suficients, per la qual cosa va al banc per tal que li prestin. SILBANK contacta amb la societat de taxació TAXSA, per tal que realitzi la taxació del pis, que li valora en El banc concedeix a l Anna un préstec hipotecari per aquest import, amb l obligació de contractar, a més, una assegurança de vida amb la companyia d assegurances SILBANK Vida i un altre que cobreixi el risc d incendi amb SILBANK Assegurances i Reassegurances, SA, totes dues pertanyents al Grup SILBANK. a) Identifica els intermediaris financers que apareixen a l enunciat i indica n les característiques. b) Identifica les operacions financeres enumerades a l enunciat i indica de quin tipus són. c) Si el banc SILBANK tingués problemes de liquiditat, hi hauria algun organisme que garantís a l Anna el diner dipositat? Quin seria l import màxim que tindria garantit? 3 AFILOSA diposita al NagoreBank nou mesos amb un tipus d interès nominal del 3,76%, capitalitzable per trimestres. En cas de reintegrament anticipat, el contracte estableix una penalització del 60% dels interessos meritats des de la seva constitució fins al moment del reintegrament. a) Determina la TAE que NagoreBank li haurà comunicat a AFILOSA. b) Determina l import percebut per AFILOSA al venciment i la TAE real fent equivalents el capital lliurat per ella i el percebut del banc. c) Determina l import percebut si recupera el dipòsit als tres mesos i la TAE real. 4 El 25 d abril del 20XX IBESA va contractar amb BIOBANK un dipòsit mixt de 15000, que consisteix en imposar una tercera part del capital a 180 dies improrrogable (venciment el 22 d octubre), al 12% d interès nominal, capitalitzables per trimestres, i els altres 10000, a 900 dies (venciment l 11 d octubre de 20X2), amb una remuneració del 40% de la revaloració de les accions de NOKIA, amb garantia de capital. Determina la TAE real en els supòsits següents: a) Des del 25/4/20XX fins al 11/10/20X2, l acció de NOKIA ha baixat un 1%. b) En el període de referència, l acció de NOKIA s ha revalorat en un 20%.

79 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu 77 Cas final 3 Característiques d un dipòsit i canals de distribució El Banc del Comerç comercialitza el Dipòsit ComeOn, amb les característiques següents: Dipòsit a dotze mesos, amb un interès nominal anual (TIN) del 2,9595% (3% TAE); liquidació d interessos mensual. Es constitueix per a capitals procedents d una altra entitat mitjançant una ordre de traspàs d efectiu. El traspàs pot ser d un import diferent a la sol licitud del dipòsit (sempre i quan l import de l ordre de traspàs d efectiu sigui major al de la sol licitud). Import mínim: euros; import màxim: euros. Es preveu la possibilitat de cancel lació anticipada del dipòsit, però únicament pel total de l import invertit. En cas de cancel lació anticipada, el dipòsit es remunerarà a l 1,4595% nominal anual pel total de dies en què el capital ha estat invertit. Només és aplicable per a nous clients que, a més, contractin el producte a través d Internet. Descriu les diferents característiques d aquest dipòsit. Solució El dipòsit ComeOn té les característiques següents: Es tracta d un dipòsit a termini, amb un venciment a un any (dotze mesos) i un interès nominal del 2,9595%, liquidable per mesos, i una TAE del 3%. L entitat ha de proporcionar les dues dades al contracte. Com que en aquests productes no existeixen comissions, perquè el propòsit de l entitat és captar finançament, coneguts el tipus d interès nominal i el període de liquidació, la TAE s obté de la forma següent: 1+ j k k k ( ) 1 TAE = 1+ j k = 1+TAE L oferta només és vàlida per al diner procedent d altres entitats. Per controlar la procedència del diner, l entitat de dipòsit exigeix que es realitzi mitjançant ordre de traspàs i imposa un mínim de No és habitual que aquest tipus de dipòsits (a interès fix) tinguin un import màxim, cosa que sí que és freqüent en els estructurats. En aquest cas, es pot deure a la necessitat que el banc realitzi més aportacions al Fons de Garantia de Dipòsits si capta molt capital, ja que això implica majors riscos per a l entitat pagadora. És possible cancel lar anticipadament el dipòsit i no es poden fer cancel lacions parcials, sinó només del total del dipòsit. A més, aquestes cancel lacions anticipades comporten una penalització en la rendibilitat, fent que el tipus d interès nominal aplicable al dipòsit es redueixi. Per exemple, una persona que cancel li un dipòsit de quan han transcorregut 120 dies rebrà 57,68 en concepte d interessos en comptes de 117,18, que li correspondrien en cas que no tingués penalització: C = , En aquesta fórmula, C equival al càlcul amb penalització i C1, al càlcul sense penalització. k k 1= 1+ 0, El canal de distribució d aquest producte és exclusivament per Internet. Això suposa que, encara que el client sigui nou, no pot contractar aquest dipòsit a través de les oficines del banc o d altres canals, com el telèfon o els caixers automàtics. 12 1= 0, % 1= 12057,68 C 1 = ( 1+ 0,03) = 12117,18

80 78 Idees clau EL SISTEMA FINANCER Sistema financer espanyol El sector bancari Institucions financeres Intermediaris financers Instruments financers Mercats financers Organismes de la Unió Europea El Banc d Espanya Entitats de crèdit Entitats de pagament Altres entitats supervisades pel Banc d Espanya Operacions bancàries Classes Comissions bancàries Fiscalitat dels productes bancaris OPERACIONS BANCÀRIES DE PASSIU El dipòsit bancari de diner Comptes a la vista Característiques Titularitat dels dipòsits Classes de dipòsits Identificació dels dipòsits Comissions als comptes a la vista Procediment de liquidació d un compte a la vista Dipòsits a termini fix Dipòsits a rendibilitat predeterminada Dipòsits estructurats o de rendibilitat variable

81 Unitat 3 - El sector bancari i els productes de passiu REVISTA ADMINISTRATIVA Com saber si li han venut un actiu que no li convenia? La lletra petita dels contractes financers es troba tan amagada que només apareix quan sorgeixen els problemes de liquidació. Així ha ocorregut gairebé sempre amb les reclamacions del titulars de dipòsits, targetes o comptes d estalvi. I així s ha posat sobre la taula en el cas de les participacions preferents: productes amb atractiva rendibilitat i amb possibilitat de cancel lació anticipada, sí; però a costa d una perpetuïtat latent i una liquidació que depèn de l evolució dels mercats. La sentència d un jutjat gallec a favor d un inversor al qual Novagalicia li va col locar preferents per error del consentiment explica que l entitat va aportar al client una informació inadequada, falsa i insuficient en el moment d adquirir un producte amb un alt risc que no li va ser comunicat. Protocol d actuació Encara que les responsabilitats són compartides, el banc sempre ha de seguir uns protocols d informació als seus clients, explica Javier Cremades, president de Cremades & Calvo Sotelo. De fet, en casos com el de Novagalicia, no es va explicar la complexitat i el risc del producte al client, que no el pot comprendre, indica Cremades. L entitat ha de demostrar que l usuari ha superat una sèrie de filtres, indica Manuel Pardos, president de l Associació d Usuaris de Bancs i Caixes (Adicae). Per exemple, un client pot tenir una bona cultura financera, però si la seva activitat històrica bancària no és coherent amb un determinat tipus d inversió, no seria correcte comercialitzar-l hi, explica Pardos. Així, és difícil d assumir que es venguin unes preferents a una persona jubilada, degut al caràcter perpetu i il líquid del producte. Cal ser exigent Els clients també han d assumir una part de la responsabilitat a l hora d adquirir un determinat actiu, i no deixar-se portar ni per rendibilitats atractives ni pel boca-orella que sol provocar molts problemes a llarg termini. Qualsevol inversor que vulgui contractar un producte ha de preguntar exhaustivament totes les característiques d aquest actiu i, al mateix temps, centrar-se sempre en productes que conegui, recomana Manuel Pardos. El president d Adicae recorda que, fins i tot la pròpia entitat, l ha de dissuadir d una determinada inversió si no s adapta al seu perfil. A més d entendre què signa, per a Javier Cremades és indispensable que s analitzin les condicions del fullet informatiu que es rep; i tenir en compte els aclariments de l empleat que els atengui. No s ha de signar res sense comprendre la naturalesa del producte (no és el mateix un dipòsit a termini fix que un d estructurat), i conèixer tant les conseqüències favorables com les desfavorables, a més dels riscos que s assumeixen. De fet, com més sofisticat sigui un producte, més alta ha de ser l exigència d informació clara i comprensible, indica Cremades. Font : José María Camarero en (extracte) Activitats 1 Debat amb els teus companys sobre la informació que proporcionen les entitats bancàries als seus clients. Creieu que informen adequadament del perfil dels diferents productes? Per què?

82 4 u n i t a t Els serveis bancaris SUMARI Característiques dels serveis bancaris El càrrec per domiciliacions El canvi de divises Altres serveis Les formes de relació bancàries La banca presencial i a distància OBJECTIUS Obtenir informació sobre productes i serveis financers a través de diferents canals d informació. Comparar els serveis bancaris i les seves respectives contraprestacions. Ressaltar les diferències entre els diferents serveis bancaris. Enumerar els avantatges i els inconvenients dels diferents serveis bancaris. Descriure el tractament fiscal dels diferents serveis bancaris.

83 Unitat 4 - Els serveis bancaris 81 1 >> Característiques dels serveis bancaris A la unitat anterior, hem vist que les entitats de crèdit, a més de la seva funció principal d intermediaris en els mercats financers, captant i desemborsant fons, duen a terme altres activitats, denominades serveis bancaris o operacions neutres. En efecte, aquestes entitats compensen xecs, realitzen transferències, gestionen riscos, proporcionen informació, assessorament, etc. Es denominen operacions neutres, ja que no hi ha captació de fons (operacions passives) o concessió de crèdit (operacions actives). Tot i això, la major part d aquests serveis solen anar íntimament units a una operació d actiu o de passiu. Relació entre productes i serveis bancaris La gran majoria dels serveis prestats per les entitats bancàries van lligats a un producte d actiu o passiu: manteniment de comptes, la gestió de cobrament d efectes quan el banc ha anticipat els diners, etc. Els productes i serveis bancaris presenten característiques comunes: Tots dos són compromisos de l entitat amb el seu client en què la confiança i la seguretat que es duran a terme satisfactòriament són fonamentals. No tenen una existència física, com pot ser un producte industrial. No presenten circumstàncies especials que els diferencien dels productes o serveis de la competència. Això fa que estiguin en constant evolució i que les entitats competeixin per proposar nous productes o serveis als seus clients. Pel que fa als trets que diferencien els uns dels altres, podem destacar: Els productes bancaris suposen un risc suportat pel client (productes passius) o per l entitat (productes actius), mentre que els serveis bancaris no suposen risc per a cap de les parts. Els productes són drets que es van acumulant fins al seu venciment i, per això, figuren al balanç de l entitat (a l actiu o al passiu). Tot i això, els serveis es presten en un moment determinat i no s acumulen. Exemples Serveis bancaris associats a un producte L empresa INVERSA contracta un compte de crèdit amb un banc per fer front a un desajustament de la tresoreria, gaudint del finançament que obté amb aquesta operació. Amb els diners de què disposa en aquest compte (producte bancari), INVERSA realitza pagaments als seus proveïdors de serveis: podrà realitzar transferències; si disposa de talonari associat al compte, lliurarà xecs que seran atesos pel banc i, fins i tot, podrà realitzar cobraments mitjançant els mateixos instruments. Totes les operacions anteriors són serveis bancaris. Com es pot veure, en els serveis, l entitat bancària no incorre en cap risc (només cobra i paga). Activitats proposades 1 Debat amb els teus companys sobre la importància que té la confidencialitat en el sector bancari (productes i serveis bancaris).

84 82 2 >> Domiciliacions en compte La domiciliació en compte és una ordre que realitza el titular d un compte, a la vista o de crèdit, per tal que la seva entitat bancària hi carregui pagaments a tercers (rebuts de subministraments, lloguers, assegurances socials, etc.) i hi aboni els cobraments (nòmines, subvencions, rebuts d empreses, etc.). Per tant, segons l efecte que causin sobre el saldo del compte corrent, podem distingir dos grans tipus de domiciliacions: les domiciliacions de càrrec, que redueixen el saldo, i les domiciliacions d abonament, que l augmenten. Els avantatges de l ús d aquest servei bancari són els següents: Els clients eviten haver de realitzar tots els tràmits administratius i les operacions de cobrament i pagament s agilitzen. Redueixen els riscos que implica la manipulació física del diner. Rebut bancari El rebut bancari és un document emès per l empresa que desitja cobrar, la qual el cedeix a una entitat financera per tal que el faci arribar, a través del Sistema de Compensació Electrònica, a l entitat bancària del deutor, per tal que en carregui l import al compte especificat per aquest deutor. En el món empresarial, les domiciliacions més freqüents són les denominades de càrrec, o càrrecs per domiciliacions, per les quals una empresa dóna ordre a la seva entitat bancària que pagui automàticament els rebuts que li presentin altres empreses o entitats. Aquests càrrecs poden ser ocasionals, com el pagament a Hisenda de la quota de l Impost sobre Societats, o bé periòdics; per exemple, rebuts d aigua, llum, gas, telèfon, etc. El càrrec per domiciliació se sol denominar també rebut bancari, ja que un dels documents més utilitzats actualment a la pràctica per realitzar cobraments a través d un compte corrent és el denominat rebut bancari o rebut normalitzat, que rep aquest nom per tenir un format uniforme que li permet ser utilitzat per totes les entitats financeres. Per a la gestió dels càrrecs per domiciliacions, s envia a l entitat bancària, per a la gestió de cobraments, un fitxer informàtic elaborat segons el format regulat pel quadern 19 de l AEB. Subjectes intervinents Exclusió de domiciliacions Existeixen comptes a la vista, generalment comptes d estalvi, que no admeten domiciliacions de rebuts ni altres operacions relacionades amb el servei de caixa. A canvi, generalment, ofereixen una major rendibilitat. En un càrrec per domiciliació intervenen diversos subjectes. Podem definir-los, usant la terminologia utilitzada per la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament: Ordenant: és la persona física o jurídica titular d un compte que autoritza una ordre de pagament a partir d aquest compte. No és necessari que també sigui el destinatari de l ordre de pagament, ja que en un compte es poden domiciliar pagaments corresponents a persones diferents del seu titular, sempre que sigui aquest el que hagi donat l ordre. Beneficiari: és la persona física o jurídica a la qual van destinats els fons que hagin estat objecte d una operació de pagament. En els càrrecs per domiciliacions sol ser una empresa. Presentador: és l entitat bancària en què el beneficiari té el seu compte i és la que presenta els rebuts al cobrament. Domiciliat: és l entitat bancària on l ordenant té obert el seu compte.

85 Unitat 4 - Els serveis bancaris 83 L ordre de domiciliació Aquesta operació bancària és molt utilitzada per les empreses que presten un servei o subministrament, i que emeten rebuts en massa per tal que siguin pagats pels seus clients mitjançant un càrrec domiciliat. El cobrament del rebut ha d estar justificat per una ordre de domiciliació donada pel client bancari a la seva entitat. Per donar aquest ordre, el client bancari emplena i signa un document que ha pogut redactar ell mateix o que pot ser un imprès normalitzat emès per la seva pròpia entitat bancària. També es pot tractar d un document redactat pel beneficiari; per exemple, en una clàusula del contracte, cas en el qual serà qui l enviï a l entitat domiciliada a través de la presentadora. Tot i això, a la pràctica, per agilitzar aquest procediment de pagament, moltes entitats bancàries entenen que el client accepta per defecte el càrrec al seu compte i accepten el càrrec de rebuts sempre que incloguin el CCC o l IBAN del deutor. En cas que el càrrec no sigui degut, donen al titular del compte la possibilitat de retornar el rebut. Devolució dels rebuts Si el client de l entitat on s ha carregat un import no està d acord amb el càrrec, té el dret a donar ordre de devolució del rebut domiciliat. Es distingeixen dos terminis per donar l ordre: Si el càrrec s ha realitzat sense autorització del client: Si el client és un particular: tretze mesos des del càrrec. Si és una empresa: el termini pactat al contracte. Si el càrrec estava autoritzat: podrà ser retornat si el client, en donar l autorització, no va especificar un import exacte de pagament o si l import degut supera el que es pot esperar com a raonable, tenint en compte despeses anteriors. El termini per ordenar la devolució serà de: Si el client és un particular: vuit setmanes des del càrrec. Si és una empresa: el termini pactat al contracte. L entitat bancària, en els deu dies hàbils següents a l ordre, ha de procedir a la devolució o a justificar-ne la denegació, indicant, en aquest cas, els procediments de reclamació de què disposa el seu client. Repercussions fiscals de les domiciliacions Les comissions, si n hi ha, són despeses deduïbles i no exemptes d IVA. La devolució d un percentatge de cada càrrec és un rendiment en espècie que, com a tal, haurà de ser computat a l IRPF i l IS. Cost de la domiciliació Per a l ordenant, les domiciliacions poden ser gratuïtes o estar subjectes al cobrament d una comissió per part del banc. Aquesta és una decisió comercial del banc, amb la qual el banc pot fer més atractius els seus productes financers. Fins i tot hi ha la possibilitat que es retorni al titular del compte un percentatge sobre l import dels principals rebuts (aigua, gas, telèfon, etc.), que sol ser d un 2% o un 3%. Per al beneficiari, se solen aplicar algunes comissions: Cessió dels càrrecs. Gestió de cobrament. Devolució de rebuts. Possibilitat de negociació de les comissions El beneficiari podrà negociar amb la seva entitat la supressió o reducció de l import si el compte de l ordenant està a la mateixa entitat o si els càrrecs són de poca quantia. També pot intentar negociar-se que la comissió per devolució de rebuts es carregui a l ordenant que ha retornat els càrrecs.

86 84 Casos pràctics 1 Domiciliació en compte L empresa MINOSA va contractar fa dos anys una assegurança a tot risc sobre l automòbil utilitzat pel gerent de l empresa amb la companyia d assegurances SEGURCAR, SA. Al contracte, el gerent va signar una autorització per tal que SILBANK procedís al pagament del rebut que, anualment, presentés la companyia d assegurances. La clàusula de domiciliació indicava el següent: MINOSA, titular del compte amb CCC 1111/1111/30/ , autoritza l entitat SILBANK a carregar en aquest compte, i fins a nova ordre, el pagament de rebuts per import des de 800 fins a 1 000, domiciliats per l empresa SEGURCAR, SA, amb NIF A Cal tenir en compte que, un cop fet el càrrec en compte del rebut de la prima a data d inici de la renovació de la cobertura, l entitat domiciliada no podrà procedir a la seva devolució sota cap concepte, llevat que l ordre de devolució estigui autoritzada per escrit pel beneficiari. SEGURCAR encarrega la gestió del cobrament dels rebuts corresponents a aquesta assegurança al banc URRO- BIBANK, que els presenta al cobrament, a través del sistema de pagaments SEPA. A l inici del tercer any, quan ha vençut la prima, URROBIBANK presenta el rebut de cobrament de la prima, que ascendeix a 850 i és atès per SILBANK. Als 27 dies del càrrec, MINOSA, que ha negociat amb una altra companyia asseguradora que li dóna un preu més econòmic, dóna l ordre de devolució a SILBANK. a) Determina els subjectes intervinents en el càrrec dels rebuts. b) Pot retornar MINOSA el rebut presentat per SEGURCAR? Solució a) Els subjectes intervinents en aquesta domiciliació per càrrec són els següents: ordenant (MINOSA), beneficiari (SEGURCAR), presentador (URROBIBANK) i domiciliat (SILBANK, on hi ha obert el compte contra el qual s ha de produir el càrrec). b) Pel que fa a la devolució del rebut, MINOSA ha donat l ordre dins del termini de vuit setmanes establert amb caràcter general per ordenar aquesta devolució. Tot i això, l import carregat en compte oscil lava entre les dues xifres establertes a l ordre de domiciliació, per la qual cosa aquest import es corresponia amb el pactat entre MINOSA i SEGURCAR. Per tant, SILBANK no procedirà a complir l ordre de devolució donada pel seu client, exposant els motius anteriors, i li indicarà els procediments de reclamació, judicials i extrajudicials, que MINOSA té a la seva disposició. Activitats proposades 2 La comunitat de propietaris on resideix la Maria li cobra les despeses de comunitat per un import mensual fix de 50, girant un rebut a través de TIETARBANK al compte que la Maria té a JERTEBANK. La Maria també va signar una ordre de domiciliació amb la mateixa entitat, per tal que atengués els càrrecs de VOZDESOL, la seva companyia de telèfon mòbil. Aquest mes, el rebut ha estat de 500, mentre que les despeses habituals estaven al voltant dels 30 mensuals. D altra banda, li han carregat per un servei prestat per HIGAMUSIC a través d Internet que no ha estat autoritzat. a) Determina els subjectes intervinents en el càrrec del rebut de la comunitat. b) La Maria pot retornar els rebuts presentats per VOZDESOL i HIGAMUSIC?

87 Unitat 4 - Els serveis bancaris 85 3 >> Operacions amb divises Els clients de les entitats de crèdit poden realitzar compres o vendes en llocs amb una moneda diferent de l euro. Quan hagin de realitzar pagaments a un proveïdor situat fora de la zona euro, necessitaran canviar euros per la moneda en què han fixat el pagament. D altra banda, quan cobrin a clients en monedes diferents a l euro, les hauran de convertir en euros, perquè és en aquesta moneda en què realitzen els seus pagaments a Espanya: nòmines, impostos, etc. Aquesta conversió d euros en divises i viceversa és un altre dels serveis que presten les entitats financeres. Quan ens referim a divises, estem parlant de la moneda d un país estranger no inclòs a la zona euro (per exemple, la lliura esterlina, el dòlar nordamericà, el ien japonès, etc.). També hem de tenir en compte que el terme divisa inclou no només les monedes o els bitllets, sinó també els documents i les operacions bancàries realitzades en aquesta moneda (per exemple, una transferència en dòlars). On es canvien les divises? Les operacions de canvi de divises es poden realitzar a: Les entitats bancàries que prestin aquest servei. Les entitats de pagament que es dediquin al canvi i la transferència de divises. El tipus de canvi El tipus de canvi és el número d unitats d una divisa (per exemple, corones sueques), que es canvien per una unitat de divisa diferent (per exemple, euros). El mercat de divises és un mercat lliure i el tipus de canvi en cada entitat bancària el fixa la mateixa, prenent com a base els tipus de canvis oficials publicats pel Banc Central Europeu. Existeixen dos tipus de canvi: Tipus de canvi directe: és el número de monedes de la divisa nacional que es poden intercanviar per una unitat d una determinada divisa estrangera; per exemple, el número d euros (0,788 ), que ens donarien a canvi d una lliura esterlina (1 ). Tipus de canvi indirecte: és el número de monedes de la divisa estrangera que es poden intercanviar per una unitat de la nacional; en l exemple anterior, 1,2690 per 1 ). ISO 4217 L estàndard ISO 4217 identifica totes les divises a través d un codi de tres lletres: les dues primeres fan referència al país i la tercera, normalment, a la divisa. Per exemple: EUR: euro. GBP: lliura esterlina. USD: dòlar nord-americà. AUD: dòlar australià. Sovint, ens trobem amb una altra classificació que distingeix entre tipus de canvi comprador i venedor. Aquests termes fan referència al preu que fixa l intermediari financer per comprar o vendre cada una de les divises. El tipus comprador és aquell al qual l intermediari està disposat a comprar divises i el venedor, el preu al qual les ven. En el cas del tipus de canvi directe, el tipus de canvi venedor és major que el comprador, mentre que en l indirecte succeeix el contrari. La diferència o marge és el benefici per a l intermediari financer. Els dos tipus de canvi, tant el comprador com el venedor, són més beneficiosos per als intermediaris financers si es tracta d una operació amb bitllets que en la resta d operacions. Això es justifica perquè les despeses en què incorren les entitats financeres en operar amb bitllets (manipulació física, transport, robatori, falsificació, etc.) són majors que amb les divises. Per això, el guany que demanden en operar amb bitllets és major a l exigit en altres operacions.

88 86 Exemples Funcionament del tipus de canvi En el mercat de divises, s ha fixat un tipus de canvi oficial d un euro per cada 1,2590 USD (dòlars nord-americans). Per als residents a la zona euro, es tracta d un tipus de canvi indirecte, ja que indica per quants USD ($) es pot intercanviar un euro. Per determinar quin seria l import del canvi directe, s ha de determinar quants euros es poden intercanviar per cada USD. Com que el canvi directe és l invers que l indirecte, es pot determinar amb una regla de tres: 1 = 1,2590 $ 1 1,2590 $ = 1,2590 $ 1,2590 $ 1$ = 1 1,2590 = 0,7943 Si un banc fixa un tipus de canvi de l USD modificant un 0,50% l oficial, tant per al tipus comprador com per al venedor, llevat per als bitllets en dòlars en què es modifica l 1,25%. En tots els casos, s arrodoneix al quart decimal. Per tal que existeixi un marge positiu per a l entitat, en el tipus de canvi directe ha de pagar menys euros en comprar dòlars (minora el marge) que els que cobri en vendre ls (augmenta el marge). En canvi, en l indirecte, l entitat ha de cobrar més dòlars en comprar un euro (augmenta el marge) dels que pagui en vendre l (disminueix el marge). Els tipus de canvi, en divises i en bitllets aplicats per aquest banc, serien: Divises Indirecte ( /$) Directe ($/ ) Fórmula Valor Fórmula Valor Tipus de canvi venedor 1,2590 (100% 0,50%) 1,2527 $ 0,7943 (100% + 0,50%) 0,7983 Tipus de canvi comprador 1,2590 (100% + 0,50%) 1,2653 $ 0,7943 (100% 0,50%) 0,7903 Divises Indirecte ( /$) Directe ($/ ) Fórmula Valor Fórmula Valor Tipus de canvi venedor 1,2590 (100% 1,25%) 1,2433 $ 0,7943 (100% + 1,25%) 0,8042 Tipus de canvi comprador 1,2590 (100% + 1,25%) 1,2747 $ 0,7943 (100% 1,25%) 0,7844 Si una empresa acut a aquest banc perquè li han abonat un xec de USD i vol canviar-lo a euros, l entitat bancària li aplicarà el tipus de canvi directe (es tracta de veure quants euros li donen per cada dòlar) i comprador (el banc està comprant aquests dòlars): $ 0,7903 = 7903 Si una altra empresa va a aquest mateix banc perquè necessita USD, aquest li aplicarà el tipus directe venedor, ja que està venent aquestes divises, i l import que haurà de cobrar serà de: $ 0,7983 = 7983 La diferència entre una quantitat i l altra suposaria el marge del banc: = 80

89 Unitat 4 - Els serveis bancaris 87 La comissió per canvi de divises L entitat financera presta als seus clients el servei de compra i venda de divises a canvi del cobrament d una comissió. Les comissions cobrades en el canvi de bitllets són superiors a la de la resta de les divises. Pel que fa a la seva fiscalitat, són despeses deduïbles per als empresaris. En l IVA, es tracta d operacions subjectes però exemptes de pagament. Casos pràctics 2 Funcionament del tipus de canvi de divises L empresa FORSA ha rebut aquest mes un xec de corones sueques, com a pagament a una exportació. A més, ha de fer una transferència a un proveïdor anglès de lliures esterlines. D altra banda, ha de comprar lliures esterlines en bitllets per lliurar als transportistes que viatgen per la Gran Bretanya. FORSA acut a la seva entitat bancària per realitzar els corresponents canvis de moneda. Els tipus de canvi indirectes i les comissions que li aplica l entitat són els següents: Divises Bitllets Tipus compra Tipus venda Tipus compra Tipus venda Lliures esterlines 0,8355 lliures/ 0,8289 lliures/ 0,8405 lliures/ 0,8239 lliures/ Corones sueques 8,8834 corones/ 8,8126 corones/ 8,9365 corones/ 8,7595 corones/ Comissió 1,25% mínim 10 2,75% mínim 20 Calcula l import que es cobrarà i pagarà per les operacions anteriors amb moneda estrangera. Solució a) Per la venda del xec en corones sueques, l entitat financera que el compri li abonarà en compte el resultat d aplicar el tipus de canvi comprador menys la comissió. Per tant: , ,25 8, = 6754, ,4271= 6669,74 En concepte de comissió, paga l 1,25% de l import de l operació, ja que el seu import és superior a 10 : 1 b) Per la compra de lliures en divises: , ,25 0, = 36644,95 1 c) Per la compra de lliures en bitllets: , ,8239 2, = 4364,91 Activitats proposades 3 El tipus de canvi oficial de les corones noruegues és de 7,3464 corones per cada euro. SILBANK fixa el canvi de divises amb una variació del 0,40%. La comissió que aplica és de l 1%, amb un mínim de 20. Determina els canvis directes i indirectes, així com l import de la compra i venda de corones.

90 88 4 >> Altres serveis bancaris A més de les operacions que hem vist en epígrafs anteriors, les entitats financeres duen a terme altres serveis, entre els quals podem destacar els següents. Transferències La transferència és una ordre de pagament que el titular d un compte (ordenant) dóna a la seva entitat bancària per treure n fons i dipositar-los al compte d una altra persona (beneficiari), en la mateixa entitat o en una altra. Les ordres es poden donar a l entitat bancària a través de carta, fax o imprès de transferència, encara que en l actualitat el més habitual és realitzar-les a través dels serveis de banca electrònica o mitjançant l enviament d un fitxer informàtic en format normalitzat a l entitat financera. Tradicionalment, els costos de la transferència han estat assumits per l ordenant. A partir de l aprovació de la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament, els costos poden ser compartits entre l ordenant i el beneficiari. En ambdós casos, són despeses fiscalment deduïbles i exemptes d IVA. Intermediació amb altres productes financers Les entitats bancàries presten diversos serveis d intermediació en els mercats financers. Aquesta intermediació es duu a terme de diverses formes: compravenda de valors, comercialització de plans de pensions o assegurances de companyies asseguradores amb les quals tenen acord, etc. Donada l extensa xarxa de sucursals i la consegüent proximitat als seus clients, aquestes entitats solen ser el principal vehicle d accés a aquests productes financers per part dels particulars. El datàfon El datàfon és un dispositiu electrònic, facilitat a una empresa per una entitat bancària, que permet la realització de pagaments a través de targetes de crèdit o dèbit. A vegades, aquest dispositiu va unit a un terminal punt de venda (TPV). Quan es realitza el pagament amb la targeta, el dispositiu es connecta en línia al centre d autoritzacions dels diferents emissors de targetes, per sol licitar l aprovació de l operació. Al final del dia, el comerciant rep al seu compte l import total de les operacions que s han dut a terme aquest dia, menys una comissió, que serà una despesa fiscalment deduïble o exempta d IVA. Aquest servei presenta avantatges i inconvenients per als comerciants. Com a principals avantatges figuren la seguretat en el cobrament i la disminució d efectiu en caixa, amb la qual cosa disminueixen els riscos de robatori, falsificació de moneda, etc. Els inconvenients són que aquest servei té un cost en concepte de lloguer del dispositiu i que l entitat bancària cobra un import en concepte de comissió sobre cada operació.

91 Unitat 4 - Els serveis bancaris 89 Recaptació i ingressos per compte d entitats públiques És un servei que possibilita el compliment de les obligacions de liquidació de pagaments amb diverses entitats públiques (declaracions tributàries, multes i sancions, etc.), a través d entitats bancàries que tenen la condició de col laboradores autoritzades amb aquestes entitats. Aquest servei sol ser gratuït per al client bancari que, a més, evita haverse de desplaçar als organismes oficials. A canvi, les entitats financeres reben informació sobre dades dels seus clients que poden utilitzar amb finalitat comercial, a més de l augment dels saldos dipositats que suposen els cobraments. La bústia permanent Les entitats bancàries permeten als seus clients realitzar dipòsits, a qualsevol hora, en bústies amb accés des de la via pública, mitjançant bosses especials en què s introdueix l import que es desitja ingressar (la caixa d un bar, la recaptació d un espectacle, etc.), juntament amb un imprès on es detallen les dades de l ingrés (empresa, import, etc.). Lloguer de caixes de seguretat És un servei prestat per les entitats financeres mitjançant el qual cedeixen als seus clients l ús d un compartiment de seguretat instal lat dins de les dependències de l entitat. A canvi d aquest servei, el client abona una quantitat en concepte de lloguer que, si és una empresa, es considerarà una despesa fiscalment deduïble, no exempta d IVA. Contingut de les caixes de seguretat El banc desconeix els objectes que el seu client diposita a les caixes (que no poden ser il lícits), així com el seu valor; per això, la responsabilitat del banc sobre els objectes dipositats es determinarà atribuint un valor objectiu a les diferents caixes (que serà el mateix per a totes). Tot i això, el client pot assegurar contra robatori l import exacte del que hi té dipositat. Exemples Comissió per lloguer de caixa de seguretat L empresa NIVESA desitja guardar en un lloc segur els documents de gran transcendència per al funcionament de l entitat. Per això, acut a la sucursal bancària més propera a les seves oficines, amb la qual treballa habitualment, i sol licita el servei de lloguer d una caixa de seguretat. A la sucursal n hi ha diverses de 50 dm 3. El preu de lloguer és de 20 euros per decímetre cúbic i any i, a més, es cobren 5 euros per cada visita efectuada, tot subjecte a un IVA del 21%. Es va llogar durant un any i es van realitzar 30 visites. Els imports pagats hauran estat: ( 50 20) + ( 30 5 ) = = 1391,50 Activitats proposades 4 Busca a Internet un contracte d arrendament de caixes de seguretat. Llegeix-lo i respon les preguntes següents: què ha de fer el client per accedir al contingut dipositat a la caixa? El banc pot obrir la caixa sense autorització del seu client?

92 90 5 >> Canals de relació entre banca i clients Tal com hem vist, el negoci bancari està configurat pels productes i serveis que les entitats bancàries posen a disposició de particulars i empreses. Els productes o serveis bancaris es poden contractar de formes molt diverses. Encara que tradicionalment, la forma habitual de dur a terme aquest tipus d operacions era presencialment en oficines obertes al públic, la forma en què els bancs i els seus clients es relacionen ha experimentat un gran canvi amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la comunicació de dades. Actualment, podem diferenciar dos grans tipus de comercialització de productes i serveis bancaris: banca presencial i banca a distància. 5.1 > La banca presencial La relació entre client i entitat s estableix de forma presencial, a través d un empleat de l entitat amb coneixements sobre l operació bancària que es realitzarà. Se n poden distingir de dos tipus: L oficina bancària Aquest és el canal bancari per excel lència i és l usat per la majoria de les entitats financeres per atendre els seus clients. L èxit d aquest canal es deu al fet que la proximitat amb el domicili o el lloc de treball dels clients sol ser més valorat a l hora d elegir una entitat o una altra que altres factors, com la qualitat del servei, la rendibilitat, etc. Com que les tasques rutinàries s intenten derivar a la banca a distància, la feina del personal de les oficines se centra en l assessorament i la recerca de serveis personalitzats per als seus clients. En definitiva, els esforços se centren fonamentalment en tasques comercials per fidelitzar el client i tractar de vendre-li altres productes. Els agents financers Segons l article 22 del Reial Decret 1245/1995, de 14 de juliol, es consideren agents d entitats de crèdit les persones físiques o jurídiques a les quals una entitat de crèdit hagi atorgat poders per actuar habitualment enfront de la clientela, en nom i per compte de l entitat mandant, en la negociació o la formalització d operacions típiques de l activitat d una entitat de crèdit. Per tant, els agents financers són persones alienes a l entitat bancària, però que hi han signat un acord per comercialitzar els seus productes a canvi d una retribució, generalment una comissió pel negoci generat (com per exemple, Correos, respecte de la filial espanyola de Deutsche Bank). També existeixen agents d entitats de pagament que presten serveis relacionats amb aquest tipus d entitat. L avantatge de la utilització d agents és la reducció de la xarxa de sucursals a la zona i, de retruc, de les despeses fixes de l entitat. A més, l agent sol tenir una relació prèvia de confiança i proximitat amb el possible client, la qual cosa facilita la comercialització de productes bancaris.

93 Unitat 4 - Els serveis bancaris > La banca a distància S entén com a banca a distància la relació entre banc i client sense que existeixi una presència simultània del client i de l agent bancari. Aquest tipus de banca requereix algun mitjà de comunicació: caixers automàtics, telèfon, Internet, etc. Amb aquest canal es pretén oferir la possibilitat de realitzar algunes operacions les 24 hores del dia i els 365 dies de l any. En la utilització del servei a distància, hi ha moments clau, en què s ha de mostrar una cura especial per identificar el client: En començar la relació a distància, ha de quedar suficientment acreditada la identitat del client bancari que efectuï la contractació. Quan realitzi operacions a través d aquest servei. Migració d operacions Les entitats bancàries estan intentant treballar canals alternatius (caixers automàtics, banca electrònica, etc.), per a les operacions rutinàries i els processos i les tasques administratives que es feien a les oficines. És el fenomen que es coneix com a migració de les operacions. Els caixers automàtics Són unes màquines que són accionades pel client mitjançant l ús d una targeta o llibreta i, un cop que se n ha identificat com a legítim posseïdor, li permeten realitzar operacions pròpies d una oficina bancària, sense necessitat d intervenció del seu personal. En el seu origen, els caixers automàtics únicament eren màquines dispensadores de diners. Amb el temps, aquest servei ha anat evolucionant i s hi poden realitzar totes les operacions més freqüents, i també permeten el suport de la llibreta, que porta incorporada una banda magnètica. Molts caixers se situen a les oficines, però també se n troben en centres comercials i universitaris, en estacions de tren, etc. A Espanya existeixen tres xarxes de caixers (Servired, Red Telebanco 4B i Euro 6000). El principal avantatge dels caixers és la possibilitat de realitzar múltiples operacions a qualsevol hora del dia: Llibretes i comptes: realitzar ingressos i reintegraments de diners en efectiu, actualitzar llibretes d estalvi, consultar saldos, pagar rebuts, realitzar transferències, etc. Targetes: canviar el PIN (número secret), recarregar targetes moneder, canviar la forma de pagament de les compres amb targeta, etc. Valors: consultar cotitzacions, comprar valors, etc. Divises: consultar tipus de canvi. Impostos: pagar impostos si és una entitat col laboradora. Altres serveis: comprar entrades per a espectacles, adquirir bitllets per a mitjans de transport, etc. Identificació del client en els caixers Quan un client desitja operar en un caixer, la identificació es produeix teclejant un codi, denominat PIN (Personal Identification Number, o número d identificació personal), tant si usa com a suport una targeta com una llibreta. És obligatori que el caixer informi l usuari del cost de cada operació abans que aquest doni la seva conformitat. Activitats proposades 5 Les diferents sucursals d una entitat bancària, situades a la teva localitat, han pres la mesura de limitar l horari per al pagament de rebuts per finestreta a dues hores al dia (de 9 a 11 hores). Per quina raó creus que poden haver pres aquesta mesura?

94 92 Banca telefònica Missatges SMS És un canal de comunicació bancària usat pel client per ordenar operacions, rebre informació sobre comptes, etc. També s utilitza com a mesura de seguretat en el pagament amb targetes quan, per exemple, s està fent un càrrec inhabitual en el client per una compra. En aquest canal, l entitat rep les ordres dels seus clients a través d una conversació telefònica. El client disposa d una clau secreta, amb la mateixa validesa que la signatura en les operacions presencials. En les empreses, aquesta clau implica el nivell d autorització que té l interlocutor per sol licitar les operacions demandades. Es tracta del canal més antic de la banca a distància i, tot i la força que ha cobrat la banca per Internet, aquest canal és complementari, i és utilitzat quan les persones no tenen accés a la web o quan prefereixen el contacte verbal que ofereix el telèfon. El seu principal inconvenient és que està subjecte a un determinat horari. Les ordres es poden dur a terme de dues formes: A través d operadors programats: mitjançant la pulsació de les tecles del telèfon, el client introdueix l operació que desitja realitzar. A través d una conversació amb un empleat del banc, fet que permet ordenar operacions complexes o obtenir un assessorament financer. Com a garantia per a ambdues parts, l entitat bancària grava la conversació, que quedarà a disposició del client. Banca per Internet Internet és un dels canals més usats en l actualitat com a mitjà de relació entre les entitats bancàries i els seus clients. La comunicació a través de la web es pot realitzar de diverses formes: a través d un ordinador, del telèfon mòbil, de la televisió digital, etc. Aquest canal, també denominat banca virtual o banca electrònica, és utilitzat per les entitats bancàries amb les finalitats següents: Comunicació de lliure accés: proporciona informació a qualsevol persona sobre l entitat, la ubicació de sucursals o de caixers, etc., així com sobre els seus productes i serveis, permetent-ne la contractació. Banca en sentit estricte: s hi poden trobar pràcticament els mateixos productes i serveis que en qualsevol oficina i alguns s ofereixen exclusivament per aquest canal. L accés confidencial està protegit per un número d usuari i una clau. Per la importància d aquest canal, dediquem en exclusiva l epígraf següent al seu estudi detallat. Activitats proposades 6 El gerent de TREDISA desitja contractar algun dipòsit per invertir els diners que ha generat l activitat de l empresa. Per això, desitja que el seu banc l informi detalladament sobre les diferents possibilitats d inversió. Quin creus que serà el canal més adequat per a la seva contractació? Per què? 7 L empresa ALEUSA es dedica a un negoci d exportació de productes d artesania a la Gran Bretanya, on cobra dels seus clients amb lliures esterlines. Importa les matèries primeres del Perú, i paga el seu proveïdor en dòlars nord-americans. Si el seu gerent vol un mitjà àgil i ràpid per donar les ordres de compra i venda de divises, disponible les 24 hores del dia, quina serà la seva elecció? Per què?

95 Unitat 4 - Els serveis bancaris 93 6 >> Banca electrònica La forma en què les empreses es relacionen amb la banca ha experimentat un gran canvi amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la comunicació de dades. El desenvolupament d Internet ha fet que la utilització dels serveis de les entitats bancàries per empreses i particulars es pugui realitzar de forma telemàtica. Aquesta nova forma de comunicació i prestació de serveis bancaris rep diverses denominacions: banca electrònica, banca en línia, banca per Internet o e-banking. La banca electrònica permet la connexió entre l entitat bancària i l empresa a través d Internet (algunes empreses fins i tot realitzen la connexió de forma directa, a través de la línia telefònica via mòdem). Connexió a la banca electrònica La banca electrònica permet la connexió entre l entitat bancària i l empresa a través d Internet. Algunes empreses fins i tot realitzen la connexió de forma directa, a través de la línia telefònica via mòdem, denominant aquest servei com a oficina virtual. La informació flueix en ambdós sentits: en un sentit, el banc pot enviar l extracte bancari del compte corrent o de crèdit i, en sentit contrari, l empresa pot ordenar al banc el pagament a algun proveïdor mitjançant transferència, domiciliant un rebut, etc. L ús de la banca electrònica per les empreses comporta una sèrie d avantatges i inconvenients per a les empreses. Avantatges Estalvi de personal de tresoreria dedicat a tasques bancàries. Això dóna lloc a la disminució d errors i facilita la determinació de responsabilitats. Permet realitzar les operacions des de qualsevol lloc (més encara amb l ús d ordinadors portàtils i smartphones), en qualsevol dia de l any i a qualsevol hora, amb la qual cosa s estalvia temps en evitar desplaçaments de personal a les oficines bancàries. Es poden utilitzar perfils d usuari: així, es possible restringir-ne l ús, mitjançant l establiment de noms d usuari i contrasenyes, a les persones del departament de tresoreria, així com controlar o limitar les activitats realitzades per cada un dels usuaris autoritzats. Ús de la signatura digital: aquest sistema verifica que la signatura de la persona o empresa que està utilitzant el servei correspon realment al titular del compte bancari autoritzat per a aquest ús. Disminució dels costos: les comissions són més barates que en la banca presencial, ja que l empresa realitza part del treball que li correspondria fer a les entitats bancàries. A més, les entitats financeres solen promocionar els serveis de banca electrònica i ofereixen condicions avantatjoses als clients que els utilitzin. Disponibilitat d ofertes personalitzades al perfil de cada client o usuari. Inconvenients El principal inconvenient és la seguretat i l ús d informació personal. Els atacs de pirates informàtics poden ocasionar dificultats en la rapidesa de les comunicacions, fraus en les operacions i difusió de la informació proporcionada per l empresa al banc, que és confidencial. La necessitat d una especial qualificació del personal de l empresa que utilitzi aquests serveis, amb la finalitat d evitar errors per un mal ús. La prestació del servei depèn del fet que les comunicacions via Internet funcionin; en cas que la connexió no funcioni, no serà possible accedir a aquests serveis. Falta de contacte personal entre l empresa i l entitat bancària, la qual cosa pot ser un inconvenient en cas que calgui efectuar reclamacions o aclarir conceptes.

96 > Mesures de seguretat Phishing Frau que consisteix en apropiar-se de les claus bancàries o les contrasenyes d accés a banca electrònica d una persona per suplantar la seva personalitat, accedir al seu compte i treure n diners. Les claus s aconsegueixen a través de correus electrònics, falses webs bancàries o trucades telefòniques. Connexió segura A la imatge es mostra la pàgina web de Barclays Bank, que mostra una connexió segura (https) i, a més, verificada per una empresa independent A B C D E F G H I J Número de referncia: Targeta de coordenades És una targeta que conté una taula amb números agrupats en files i columnes. Les coordenades es determinen per la intersecció de les dues (per exemple, A2 = 02). Quan la web del banc demani una coordenada, només la podrà inserir qui tingui la targeta en poder seu. Com hem vist, un dels principals inconvenients en l ús de la banca electrònica és la seguretat. Són molts els ciberdelinqüents que centren la seva activitat en aquest camp, robant informació o cometent estafes als usuaris de la banca en línia, per exemple, mitjançant phishing. Per tant, si en l ús d Internet, en general, hem d observar unes normes bàsiques de seguretat, quan s estigui operant en la banca electrònica, s han d extremar les precaucions, ja que no només està en joc la informació sinó també els nostres diners. Normes bàsiques de seguretat en l ús de la banca electrònica En l ús de la banca en línia, hem d observar almenys aquestes mesures: Accedir a la banca electrònica des d un ordinador segur: s ha d evitar accedir-hi des d ordinadors públics (locutoris, biblioteques, etc.), així com des de connexions Wi-Fi obertes. Mantenir actualitzats tant el sistema operatiu com el navegador, i disposar d un antivirus actualitzat. Memoritzar les claus d accés i no desar-les a l ordinador: les podrien robar a través d algun troià. Canviar les claus periòdicament: cada un o dos mesos. No facilitar a ningú les contrasenyes per correu electrònic ni telefònicament, ni modificar-les per aquestes vies: els bancs no sol licitaran mai realitzar operacions d aquest tipus; s han d ignorar els correus que afirmen ser d un banc i contenen un enllaç a una pàgina on se sol liciten claus. No accedir a la pàgina web del banc a través d enllaços: cal teclejar sempre l adreça per evitar ser víctima del phishing. Comprovar que el canal pel qual s accedeix a la web del banc és fiable: només cal observar a la barra de navegació que l adreça web del banc comença per https en comptes de per http. Això indica que la connexió és segura. A més, al navegador, generalment a la part inferior dreta, sol aparèixer un cadenat. Si està tancat indica que la connexió és xifrada i, en fer doble clic al damunt, hi apareix el certificat de la identitat del banc. Usar el teclat virtual de la pàgina web de l entitat bancària: això evitarà que es puguin obtenir les nostres claus a través de virus que capturen les pulsacions en el teclat del nostre ordinador. Tancar la sessió correctament, usant el vincle Surt, Tanca la sessió, o similar, de la pàgina web del banc, en comptes de limitar-se a tancar la finestra, ja que pot ser que la connexió quedi oberta. En sortir, esborrar els fitxers temporals i l historial de navegació. Signatura electrònica Per accedir als serveis de la banca electrònica, totes les entitats estableixen procediments per autenticar la identitat de l usuari, que solen consistir en requerir un codi d usuari i una clau secreta que només coneix aquest usuari. A més, per realitzar operacions, s exigeix el requisit addicional de la inserció d unes coordenades que figuren en una targeta personal i intransferible que l entitat lliura a l usuari.

97 Unitat 4 - Els serveis bancaris > Quaderns bancaris La majoria de les operacions a la banca electrònica es realitzen mitjançant l enviament o la recepció de fitxers en format normalitzat que, per tant, poden ser uniformement aplicats per les entitats bancàries i processats per programes informàtics. Els quaderns bancaris (també anomenats normes bancàries) són una sèrie de protocols comuns a totes les entitats financeres espanyoles, en què es fixen les característiques que han de reunir els fitxers en què s intercanvia informació bancària. Aquests quaderns han estat desenvolupats per les entitats bancàries espanyoles a través de les seves associacions, adoptant principalment la nomenclatura proposada per l Associació Espanyola de Banca (AEB). Alguns dels més utilitzats són: El Consell Superior Bancari L origen de les normes bancàries es troba en el fet que van ser emeses fins a l any 1994, amb idèntic nom que les actuals, pel Consell Superior Bancari (CSB). Per això, a la pràctica s utilitzen tant l antiga denominació (per exemple, norma CSB 34) com l actual (per exemple, norma AEB 34), per al ludir a la mateixa norma. Quadern 19, càrrecs per domiciliacions en suport magnètic. Quadern 32, rebuts normalitzats enviats a descomptar. Quadern 34, ordres per a l emissió de transferències i xecs. Quadern 43, informació normalitzada de compte corrent. Quadern 58, crèdits comunicats mitjançant fitxer informàtic per al seu avançament i gestió de cobrament de crèdits comercials. 6.3 > Realització d operacions a la banca electrònica A través de la banca en línia, es poden realitzar pràcticament totes les operacions bancàries: transferències, consultes de saldos i moviments als comptes de l empresa, contractació d assegurances, compravenda de valors mobiliaris, dipòsits, préstecs, gestió de cobrament i descompte d efectes, sol licitud d informes comercials, etc. L empleat del departament financer, en el desenvolupament de les seves funcions, realitzarà totes aquestes operacions. Les més freqüents seran la consulta de saldos i moviments en comptes, els pagaments per transferència (puntuals o mitjançant ordres massives), l enviament de remeses de cobraments, els pagaments d impostos i la gestió de targetes. 6.4 > Cost dels serveis prestats per Internet Fiscalitat dels serveis contractats per Internet Pel que fa a la fiscalitat directa (IRPF i IS), les despeses generades seran deduïbles a la renda dels empresaris. A efectes de l IVA, les operacions realitzades per Internet estaran exemptes o no, segons el mateix criteri que s apliqui a les mateixes operacions realitzades a través de la banca presencial. La utilització d aquest servei per part dels usuaris és gratuïta, ja que beneficia ambdues parts i, per això, és potenciat per les entitats bancàries. Les comissions pels serveis contractats per aquesta via (transferències, canvi de divises, etc.), quan es cobren, solen ser més econòmiques que les aplicades a la banca presencial. A més de la raó comercial, hi ha el fet que l ús d aquest canal genera a les entitats bancàries moltes menys despeses. Activitats proposades 8 Busca a Internet informació sobre els principals fraus bancaris a la web: keyloggers, troià bancari, sniffers, pharming, SMiShing, Scam, etc.

98 96 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Quin tipus de domiciliacions bancàries existeixen, atenent al seu efecte sobre el saldo d un compte? Quins són els avantatges per als clients de les entitats? 2 Indica i descriu la funció que realitzen els diferents intervinents en una domiciliació de càrrecs. 3 Com s ha de justificar el cobrament d un rebut a través d un càrrec domiciliat? Quina és la pràctica habitual de les entitats bancàries? 4 Quines possibilitats de negociació amb la seva entitat bancària té el beneficiari d un càrrec domiciliari? 5 Quina és la fiscalitat de les comissions pels següents serveis bancaris: càrrecs per domiciliació, canvi de divises, transferències, TPV i lloguer de caixes de seguretat? 6 Quin són els avantatges i els inconvenients de la banca electrònica?.: APLICACIÓ :. 1 La Pilar i l Albert són titulars d un compte d estalvi a SILBANK que admet la domiciliació de rebuts. El seu fill ha comprat un telèfon mòbil i desitja domiciliar el pagament dels rebuts mensuals de consum al compte dels seus pares. És possible domiciliar aquests rebuts en un compte del qual no s és titular? En cas afirmatiu, qui hauria de signar l ordre de domiciliació? 2 L empresa ERTISA té domiciliats al seu compte de CEGABANK els pagaments següents: el rebut de telefonia i Internet a TRINOTEL, amb compte a QUEILESBANK, per un import que oscil la entre 150 i 300, i el rebut de la llum amb ENERGISA, que treballa amb SILBANK, amb unes despeses habituals que oscil len entre 400 i 600. Durant el mes de març, els càrrecs al seu compte han estat un rebut de TRINOTEL, que ha ascendit a 250, un altre d ENERGISA, de 2 000, sense haver realitzat un consum diferent de l habitual, i un tercer, de GERSA, amb des - tinació a ARGABANK, d un import de 3 000, per l adquisició de béns que no ha sol licitat, ni ha rebut, ni ha autoritzat. a) Determina els subjectes que han intervingut en els anteriors càrrecs per domiciliació. b) Què podrà fer ERTISA amb els càrrecs del mes de març? 3 L empresa CIVASA ha rebut aquest mes un xec de francs suïssos (CHF). A més, ha de realitzar una transferència a un proveïdor danès de corones daneses (DKK). D altra banda, desitja adquirir corones daneses per lliurar als transportistes que van per Dinamarca. CIVASA acut a la seva entitat bancària per realitzar els corresponents canvis de moneda. Els tipus de canvi indirectes i les comissions que li aplica l entitat són els següents: Divises Bitllets Tipus compra Tipus venda Tipus compra Tipus venda Francs suïssos 1,9000 CHF/ 1,8848 CHF/ 1,9075 CHF/ 1,8773 CHF/ Corones daneses 7,1218 DKK/ 7,0650 DKK/ 7,0934 DKK/ 7,1821 DKK/ Comissió 1% mínim 15 2,25% mínim 25 a) Quin tipus de canvi s expressa a la taula, el directe o l indirecte? b) Calcula l import que s ha de cobrar i pagar per les operacions anteriors amb moneda estrangera. 4 Visiteu per grups les versions demo de banca en línia de diferents entitats bancàries i valoreu la facilitat d ús de cada una, puntuant-les de l 1 al 5.

99 Unitat 4 - Els serveis bancaris 97 Cas final 3 Ordre de domiciliació en format normalitzat per entitat bancària L empresa PLASTIGONZÁLEZ, SA, amb NIF A i domicili social a l Avinguda de l Estació, núm. 5, de Sabadell, ha sol licitat a TRINOTEL, SA, que és l empresa que li presta el servei de telefonia i Internet (carrer Balmes, núm. 7, de Barcelona), que li domiciliï els rebuts relatius a aquest servei al seu compte domiciliat a l oficina bancària sucursal 1111 de TIETARBANK, amb domicili a l Avinguda de la Pau, núm. 15, de Sabadell. El número de compte és el 0999/1111/10/ i el de referència de la domiciliació per càrrec és de Quan es dóna una ordre de domiciliació, TIETARBANK exigeix que s empleni l ordre de domiciliació per càrrec. ORDRE DE DOMICILIACIÓ ENTITAT BENEFICIÀRIA NOM O RAÓ SOCIAL: ADREÇA POSTAL: LOCALITAT: DATA: / / 20 REF. ORDRE DETALL DE LA DOMICILIACIÓ MOTIU DE LA DOMICILIACIÓ: TITULAR DE LA DOMICILIACIÓ: NIF DEL TITULAR: TITULAR DEL COMPTE DE CÀRREC ENTITAT DE CRÈDIT NOM O RAÓ SOCIAL: NIF: TIETARBANK NÚM. OFICINA: ADREÇA: LOCALITAT: ENTITAT OFICINA DC NÚM. COMPTE CCC IBAN Benvolguts senyors, Amb càrrec al compte indicat i fins a nou avís, preguem que atengueu els rebuts presentats per compte de l empresa beneficiària. (Signatura del titular) a) Per què existeix, en el model normalitzat, un apartat que es refereix al titular de la domiciliació i un altre al del compte bancari? b) Emplena una ordre de domiciliació amb data d 1 d abril de l any 20XX. Solució a) En el model normalitzat, les diferents titularitats s hi esmenten per separat perquè és possible que aquests dos titulars siguin persones diferents. En aquest cas, el signant de l ordre serà el titular del compte i no de la domiciliació. b) El model normalitzat, un cop emplenat, quedarà com es pot veure a continuació: ORDRE DE DOMICILIACIÓ ENTITAT BENEFICIÀRIA DETALL DE LA DOMICILIACIÓ NOM O RAÓ SOCIAL: TRINOTEL, SA. ADREÇA POSTAL: CARRER BALMES, NÚM. 7 LOCALITAT: BARCELONA MOTIU DE LA DOMICILIACIÓ: Rebut de telefonia i Internet. TITULAR DE LA DOMICILIACIÓ: PLASTIGONZÁLEZ, SA. NIF DEL TITULAR: A DATA: 01 /04 / 20XX REF. ORDRE TITULAR DEL COMPTE DE CÀRREC ENTITAT DE CRÈDIT NOM O RAÓ SOCIAL: PLASTIGONZÁLEZ, SA. NIF: A TIETARBANK NÚM. OFICINA: 1111 ADREÇA: AVINGUDA DE LA PAU, NÚM. 15 LOCALITAT: SABADELL ENTITAT OFICINA DC NÚM. COMPTE CCC IBAN ES Benvolguts senyors, Amb càrrec al compte indicat i fins a nou avís, preguem que atengueu els rebuts presentats per compte de l empresa beneficiària. (Signatura del titular)

100 98 Idees clau Característiques dels serveis bancaris Domiciliacions en compte Subjectes intervinents L ordre de domiciliació Devolució dels rebuts Cost de la domiciliació Operacions amb divises El tipus de canvi La comissió per canvi de divises ELS SERVEIS BANCARIS Altres serveis bancaris Transferències Intermediació amb productes financers El datàfon Recaptació i ingressos per compte d entitats públiques La bústia permanent Lloguer de caixes de seguretat Relacions entre banca i clients Banca presencial Banca a distància Oficina bancària Agents financers Caixers automàtics Banca telefònica Banca per Internet Banca electrònica Mesures de seguretat Quaderns bancaris Realització d operacions Cost dels serveis

101 Unitat 4 - Els serveis bancaris REVISTA ADMINISTRATIVA SENSE CONTACTE Amb tot just uns dies de diferència, hem conegut aquesta setmana la posada en marxa dels primers desplegaments comercials de pagament sense contacte (contactless) a Espanya. La Caixa espera substituir un milió de targetes i instal lar terminals punt de venda a Barcelona durant el Per la seva banda, el BBVA i Bankia han acordat instal lar en els primers mesos de l any punts de venda i emetre un milió de les noves targetes per a clients que habiten a l interior del cinturó metropolità de la M-30. Després d anys realitzant proves pilot d ús d aquesta tecnologia, les entitats financeres opten finalment per un canvi significatiu en la seva estratègia de mitjans de pagament. Més enllà de la novetat evident de la substitució del xip o la banda magnètica, el pagament sense contacte permet agilitzar les transaccions en establiments amb gran afluència de clients, perquè no requereix signatura ni identificació per a petits imports. Els comerciants, per la seva banda, tenen com a incentiu una reducció de les taxes d intercanvi per a les operacions de menor import, per la qual cosa serà més difícil veure el clàssic cartell de no s accepten pagaments amb targeta per sota de 10 euros. Crida l atenció que aquesta iniciativa hagi coincidit en el temps (per pura casualitat) amb l impuls que el nou Govern vol donar als mitjans de pagament electrònics com a mesura per lluitar contra el frau fiscal. Tot i això, el panorama encara és una mica incert per a bona part de les entitats financeres del país, per la qual cosa l aposta és tota una declaració d intencions del sector. La banca està tractant de respondre a les necessitats canviants dels seus clients, en una època de crisi en què ja han desaparegut gairebé cinc milions de les targetes de pagament en circulació al nostre país (una caiguda acumulada del 6,3% entre el 2008 i el 2010). La situació del mercat espanyol de mitjans de pagament contrasta fortament amb el que ocorre en els mercats emergents d Amèrica Llatina, on el creixement dels plàstics en aquest període ha estat del 15,7%. Òbviament, l entorn econòmic a la regió és radicalment diferent de l espanyol, però també s han dut a terme campanyes de divulgació i una important inversió en infraestructura per atraure els consumidors llatinoamericans que s incorporen al mercat. El sector dels mitjans de pagament està mostrant, en els últims anys, altes cotes d innovació de la mà de les noves tecnologies. De fet, el pagament sense contacte és considerat per molts com una condició necessària per al desplegament massiu del pagament mòbil, amb enormes possibilitats en termes de fidelització de clients i acompanyament de serveis de valor afegit. Per aconseguir-ho, serà necessari trobar un model de prestació de servei sostenible i això requereix, sens dubte, el vistiplau dels consumidors. D aquí que l èxit de les noves iniciatives posades en marxa per Bankia, BBVA i La Caixa sigui clau per saber com pagarem en els pròxims anys. Font: Álvaro Martín i Esther Rodríguez. El País de los negocios, 15/01/2012 Activitats 1 Debat amb els teus companys si aquest sistema serà més útil per a pagaments de petit import (màxim 50 ) o de gran import (mínim ).

102 5 u n i t a t Generalitats del sector assegurador SUMARI Instruments, mercats i institucions de l assegurança El contracte d assegurança El sector assegurador Determinació i pagament de la prima El sinistre i el pagament de la prestació OBJECTIUS Relacionar els riscos i les condicions d assegurabilitat. Identificar els elements que conformen el contracte d assegurança. Establir les obligacions de les parts d un contracte d assegurances. Determinar els procediments administratius de la contractació i del seguiment. Identificar les primes i els seus components.

103 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador >> L activitat asseguradora Dins de les funcions de l àrea financera d una empresa hi ha la gestió de les assegurances que garanteixin el funcionament futur de la pròpia empresa, mantenint-la en lloc segur tot i les conseqüències econòmiques negatives provocades per fenòmens fortuïts. Finalitat de les assegurances Ajuda mútua entre persones Assumpció d un cost fix i baix per evitar-ne un altre de possible i elevat A través de les assegurances, es reparteixen entre un grup gran de persones sotmeses al mateix risc les conseqüències derivades de successos ocasionats per aquest risc, patides pels integrants d aquest grup. És una activitat econòmica i financera que converteix pèrdues potencials i elevades en una despesa periòdica pressupostable i fàcilment assumible per la persona exposada al risc. Per tant, es produeix una redistribució de capital des de les múltiples persones exposades a un risc envers unes poques que pateixen el sinistre, que és la materialització d aquest risc. A la Unitat 1, hem vist que tot el sistema financer estava integrat per institucions, intermediaris, mercats i instruments financers. El sector assegurador també compta amb aquests elements. Instruments financers La vida i els béns de les persones i les empreses estan sotmesos al risc que ocorri algun fet (per exemple, un accident, una malaltia, un incendi, etc.) que suposi unes conseqüències desfavorables que els ocasionin unes despeses o la falta d uns ingressos. En cas que es produeixi qualsevol d aquests fets (denominats contingències) i, per protegir les persones físiques i jurídiques dels perjudicis econòmics que els puguin ocasionar, s utilitzen les assegurances. Existeixen múltiples productes d assegurança adaptats a les diferents necessitats. Els podem distingir atenent al risc: Assegurances de vida i de no vida Una classificació molt utilitzada divideix les assegurances en assegurances de vida (mort i supervivència de les persones) i de no vida (accidents, malaltia i la resta d assegurances, incloses les de danys sobre les coses). Assegurances sobre persones: són les que cobreixen els riscos que afecten directament la vida o la salut de les persones físiques (defunció, invalidesa, malaltia, accidents, etc.). Assegurances sobre les coses: són les que cobreixen els riscos que afecten els béns de les persones. N hi ha de dos tipus: Assegurances de danys en particular: són les que cobreixen els riscos que afecten béns concrets de les persones, físiques o jurídiques (per exemple, l incendi d un local o el robatori d un vehicle). Assegurances sobre el patrimoni: són les que cobreixen els riscos que afecten el patrimoni d una persona (per exemple, responsabilitat civil derivada de la venda per l empresa de productes en mal estat). Tots aquests productes d assegurança cobreixen riscos amb conseqüències econòmiques desfavorables per a qui els pateix. Són els denominats riscos purs. Enfront d aquests riscos hi ha altres riscos que poden ocasionar conseqüències positives o negatives per a qui els pateix; són els denominats riscos especulatius i la seva cobertura es realitza a través dels derivats financers que veurem en properes unitats.

104 102 Intermediaris Els principals intermediaris en aquest sector són les entitats privades, denominades companyies d assegurances o asseguradores. Aquestes empreses creen i comercialitzen els productes d assegurança que els demanden les persones. Juntament amb aquestes entitats opera el Consorci de Compensació d Assegurances, entitat pública empresarial, que cobreix, entre altres, els denominats riscos extraordinaris no assumits per les companyies privades (terratrèmols, huracans, actes terroristes, etc.). Les companyies d assegurances poden operar en un o diversos sectors, denominats branques (accidents, vida, responsabilitat civil, etc.) que, al seu torn, es poden subdividir en modalitats, per agrupar riscos comuns. Aquesta divisió és molt important, ja que permet agrupar els riscos i, d aquesta manera, poder-los donar un tractament i una valoració més adequats. D altra banda, l assegurança privada coexisteix amb un sistema públic d assegurances, amb un funcionament i unes contingències assegurats per la Seguretat Social. Aquest sistema protegeix treballadors per compte aliè i autònoms, juntament amb els seus familiars. Mercats Els productes d assegurança es comercialitzen per les asseguradores ja sigui directament, o bé a través de mediadors d assegurances (agents i corredors d assegurances). Per a aquesta comercialització s usen tant canals presencials com telemàtics (Internet o telèfon). Institucions Aquest sector requereix un estricte control per part de les autoritats públiques, ja que els asseguradors cobren l import de les assegurances abans de prestar el servei i s ha de garantir el compliment de les seves obligacions. A Espanya, l activitat asseguradora està controlada i supervisada pel Ministeri d Economia i Hisenda a través de la Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions (DGAFP), que ha d autoritzar els asseguradors per operar abans d iniciar les seves activitats. Aquesta autorització s ha d obtenir per a cada una de les branques en què l assegurador dugui a terme la seva activitat. D altra banda, les Comunitats Autònomes poden assumir el desenvolupament i l execució de la legislació bàsica en matèria d assegurances, corresponent en aquest cas al seu departament d economia el control de la regulació en cada Comunitat Autònoma. Activitats proposades 1 Quins avantatges té l assegurança per garantir el funcionament futur d una empresa? I per a la realització de les previsions de despeses que s han de desemborsar en un període determinat?

105 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador >> El contracte d assegurança Per acreditar-ne l existència i el contingut, les assegurances es documenten en un contracte o una pòlissa d assegurances. La normativa reguladora d aquesta matèria és la Llei 50/1980, de 8 d octubre, de Contracte d Assegurança. Segons l article 1 d aquesta llei: El contracte d assegurança és aquell pel qual l assegurador s obliga, mitjançant el cobrament d una prima i per al cas en què es produeixi la circumstància el risc de la qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels límits pactats, el dany produït a l assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes. Els pactes inclosos al contracte d assegurança han d estar ajustats a la bona fe i el just equilibri entre els drets i les obligacions dels contractants, la qual cosa en aquest contracte és essencial. Normativa en matèria d assegurances La normativa aplicable a les assegurances és la Llei del Contracte d Assegurança, sempre que no siguin regulades per una normativa més específica (per exemple, el Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d octubre, pel qual s aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor). D altra banda, es tracta d un contracte d adhesió. La persona que subscriu el contracte amb l assegurador pràcticament es limita a acceptar o rebutjar les condicions que l assegurador li planteja sense tenir gaire capacitat de negociació al respecte. La bona fe que ha de regir el contracte exigeix que estigui redactat de forma clara i senzilla, i sense remissió a clàusules i pactes no inclosos al propi contracte. En cas que una clàusula pugui ser interpretada de diverses maneres, s aplicarà la que no afavoreixi l assegurador, responsable de la redacció. Com tots els contractes, en el d assegurança es poden distingir elements personals, materials i formals. 2.1 > Elements personals Podem distingir els següents elements personals: Assegurador És la persona jurídica, autoritzada pel Ministeri d Economia i Hisenda per a l exercici de l activitat asseguradora, que assumeix l obligació d indemnitzar els danys o perjudicis patits a conseqüència de la producció de la circumstància el risc de la qual es garanteix. La seva principal obligació és pagar les indemnitzacions pactades en cas que succeeixi el sinistre, llevat que hagi estat causat per mala fe de l assegurat. També està obligat a emetre i lliurar la pòlissa d assegurança al prenedor, a presentar els rebuts al cobrament, a expedir duplicats en cas de pèrdua de la pòlissa original, al nomenament de perits per a la taxació dels danys produïts pel sinistre, etc. El seu principal dret és el cobrament de la prima. Assegurat Termini d indemnització En general, l assegurador haurà de pagar o reparar el dany en el termini de 40 dies des que coneix el sinistre. En l àmbit de l assegurança de responsabilitat civil derivada de la circulació de vehicles a motor, l assegurador ha de presentar una oferta motivada d indemnització i pagar dins d un termini des de la reclamació o bé rebutjar motivadament la indemnització. És la persona física o jurídica exposada al risc objecte de cobertura. Es pot contractar una assegurança sobre la seva persona, sobre béns concrets o sobre el seu patrimoni. Està facultat per al compliment de les obligacions del prenedor si aquest no les compleix.

106 104 Prenedor És la persona, física o jurídica, que sol licita i contracta l assegurança. Si, a més, és la persona exposada al risc, coincidirà amb l assegurat. Bona fe del prenedor Totes les actuacions del prenedor han d estar presidides per la bona fe. Per tant, si, a conseqüència de la seva activitat es produeix un agreujament del risc, l assegurador podrà cobrar una prima major (si el prenedor li ha comunicat) o reduir l import de la indemnització (si no hi ha hagut comunicació). Està obligat a pagar la prima a l assegurador, en les condicions pactades al contracte. A més, té altres obligacions, compartides amb l assegurat. Les principals són: comunicar a l assegurador les circumstàncies que agreugin el risc; comunicar a l assegurador la producció del sinistre, si es produeix, i usar els mitjans al seu abast per reduir els danys que ocasionin el sinistre. Beneficiari És la persona física o jurídica amb dret a percebre la prestació indemnitzatòria si es produeix el sinistre: En les assegurances contra danys, el beneficiari ha de coincidir amb el prenedor i/o assegurat, ja que, en cas contrari, una persona aliena a l interès assegurat se n podria beneficiar sense haver patit un dany. En les assegurances sobre la vida de les persones, per al cas de defunció, l assegurat és la persona la mort de la qual dóna lloc a indemnització, mentre que els beneficiaris seran les persones que rebran aquesta indemnització, generalment els seus hereus. Perjudicat En les assegurances de responsabilitat civil, és la persona que pateix el dany a conseqüència del sinistre (per exemple, en les assegurances de la llar, l assegurat és el propietari d un habitatge; si causem danys a un veí, per una fuita d aigua, el veí serà el perjudicat). Casos pràctics 1 Elements personals en un contracte d assegurança L Àngel, apoderat de PIZZA-A-CASA contracta una assegurança amb la companyia SEGURSA sobre la flota de ciclomotors utilitzats per l empresa per realitzar el lliurament de pizzes a domicili. Un dia, un dels repartidors, atropella el Mateu i li ocasiona danys físics per un import de SEGURSA paga la indemnització. Identifica els elements personals que intervenen en el contracte d assegurança anterior. Solució Els elements personals que intervenen en aquest contracte d assegurança són: Assegurador: la companyia SEGURSA. Assegurat: PIZZA-A-CASA, ja que és el titular dels ciclomotors objecte de l assegurança i, per tant, el que està exposat al risc que succeeixi la circumstància danyosa. Prenedor: PIZZA-A-CASA, ja que és qui subscriu el contracte, a través del seu apoderat Àngel. Perjudicat: el Mateu, que és qui ha patit el dany a conseqüència del sinistre. Beneficiari: PIZZA-A-CASA, ja que encara que és el Mateu el que rep la indemnització, en realitat, l obligat a pagar-la seria l empresa de transports, per la qual cosa SEGURSA paga en nom seu. En realitat, és com si l assegurador li hagués donat els diners a l assegurat per tal que pagués la indemnització.

107 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador > Elements materials Els elements materials del contracte d assegurança són la prima, el risc que es produeixi el sinistre, la valoració econòmica corresponent i la indemnització que s obliga a satisfer l assegurador. Prima La prima és l import que el prenedor ha de pagar a l assegurador per ferse càrrec del risc. L assegurador calcularà l import de la prima tenint en compte la probabilitat que es produeixi un determinat sinistre, atenent a totes les circumstàncies del risc cobert (és el que es denomina prima pura). Risc El risc és la possibilitat que ocorri un sinistre i constitueix l objecte del contracte d assegurança, de forma que si no existeix risc, el contracte és nul. Per poder ser assegurable, un risc ha de complir diversos requisits. En efecte, el risc ha de ser possible, incert, fortuït, lícit i susceptible de produir una situació econòmica desfavorable en l assegurat. A més, ha d estar determinat al contracte i haver estat declarat amb sinceritat en tots els seus extrems. Valoració econòmica El sinistre ha d ocasionar un perjudici econòmic que es pugui valorar en diners. A l hora de valorar econòmicament una assegurança, hi ha dos elements essencials. Suma assegurada: és el valor que el prenedor atribueix al risc assegurat en formalitzar-se el contracte. És el límit màxim pel qual l assegurador indemnitzarà en cas de sinistre total. Valor de l interès assegurat: és el valor del bé assegurat en el moment immediatament anterior al sinistre. Si en el moment de formalitzar el contracte no existeix aquest interès, el contracte serà nul. Atenent a la valoració econòmica d un sinistre, ens trobem amb dos tipus d assegurances: Assegurances d indemnització efectiva: aquest sistema s aplica quan els danys es poden valorar objectivament, indemnitzant-se l assegurat pel valor d aquests danys. Aquest sistema s aplica en les assegurances contra danys. Assegurances de sumes: aquest sistema s aplica quan la valoració del dany només es pot fer de forma subjectiva. La indemnització és igual a l import assegurat. S usa en les assegurances sobre les persones (defunció, jubilació, etc.). Vocabulari Sinistre: és un dany de qualsevol importància que pot ser indemnitzat per una companyia asseguradora. És la manifestació del risc assegurat. Contingència: és la possibilitat que ocorri un succés que es pot preveure, però que no es pot evitar. Tipus de primes N existeixen de dos tipus fonamentals: Prima única: és la que s abona en un únic pagament per a tota la vigència del contracte. És habitual en algun tipus d assegurances de vida. Prima periòdica: és la que s abona periòdicament, en els terminis establerts al contracte (generalment per anualitats), durant la seva vigència. Sinistre total i parcial En l assegurança contra danys, si el bé assegurat es destrueix completament, sense que es pugui reconstruir, es diu que és un sinistre total. En cas contrari, parlem de sinistre parcial. Indemnització La indemnització és l import monetari que l assegurador s obliga a pagar o la prestació de serveis que s obliga a realitzar en cas que es produeixi el sinistre cobert per l assegurança. Constitueix l obligació principal de l assegurador.

108 > Elements formals Tant el contracte d assegurança com totes les modificacions o addicions corresponents s hauran de formalitzar per escrit. El document essencial és la pòlissa, encara que, abans de subscriure la pòlissa, poden existir altres documents, com són la sol licitud d assegurança, el qüestionari previ o la proposta d assegurança. Sol licitud d assegurança A la pràctica, és freqüent que abans d emetre la pòlissa el prenedor de l assegurança hagi d emplenar un document en què sol licita a l empresa asseguradora que s emeti la pòlissa corresponent. Per això, en aquest document es declaren les dades necessàries per tal que l assegurador conegui tots els extrems que afecten l assegurança que es pretén contractar (dades de l assegurat, objecte de l assegurança, riscos que es vol assegurar, etc.). La sol licitud no vincula el prenedor ni l assegurador, per la qual cosa tots dos poden rebutjar la signatura del contracte sense al legar cap causa. Per tant, la sol licitud no suposa la producció d efectes de l assegurança, excepte en l àmbit de l assegurança obligatòria de responsabilitat civil en la circulació de vehicles a motor, en què la sol licitud produeix efectes un cop que estigui segellada per l assegurador o per un agent seu. En aquest cas, produirà cobertura dels danys produïts a tercers durant un termini de 15 dies. Un cop acceptat el contracte i definida la prima, s emet la pòlissa definitiva, que haurà de ser signada pel prenedor. Qüestionari previ Quan se sol licita la contractació d una assegurança per cobrir un risc, l assegurador pot requerir al possible prenedor que respongui un qüestionari que inclou preguntes sobre les circumstàncies que afecten aquest risc, per tal de poder-lo valorar i determinar, si és procedent, l import de la prima. Falta de rescissió per error o inexactitud Si l assegurador, conegut l error o la inexactitud en la informació subministrada al qüestionari, no rescindeix el contracte, s entén que no la considera rellevant per valorar el risc i el contracte segueix vigent, sense que l error es pugui al legar posteriorment per no fer front al pagament de la indemnització, si ocorre el sinistre. El possible prenedor ha de respondre de forma veraç tot el que se li pregunti, però no estarà obligat a comentar cap altra circumstància, encara que agreugi el risc, si no se li ha preguntat. En cas de sinistre, l assegurador no es podrà negar a indemnitzar basant-se en la concurrència en l assegurat de circumstàncies que agreugin el risc, si no se li ha preguntat al respecte en el qüestionari. Si existeix algun error o alguna inexactitud en un aspecte rellevant per valorar el risc i l assegurador en té coneixement, pot rescindir el contracte d assegurança en un mes des de la data en què en tingui coneixement. Si existeix mala fe, l assegurador es podrà quedar amb la prima pagada i, si no existeix, només amb la part corresponent al termini en què ha cobert el risc. En cas que l assegurador conegui l error o la inexactitud en el moment de produir-se el sinistre, podrà rebutjar el pagament de la indemnització o abonar una quantitat menor als danys patits (segons si existeix o no mala fe en el prenedor).

109 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador 107 Proposta d assegurança És un document en què l assegurador, en base a les cobertures que ha sol licitat l assegurat i un cop valorat el risc, realitza una oferta per subscriure el contracte d assegurança amb una determinada cobertura i d acord amb unes determinades condicions. La proposta vincula l assegurador per un període mínim de 15 dies. Al prenedor de l assegurança li convé conservar la proposició per comparar-la amb el contracte perquè, si existeixen diferències, disposa d un mes per reclamar que el contracte s ajusti al contingut de la proposició. Després s estarà al contingut en el contracte. La pòlissa Denominació de la proposta A la pràctica, es poden trobar diverses denominacions alternatives per referirse a la proposta d assegurança: oferta, pressupost o, fins i tot, sol licitud d assegurança (no s ha de confondre amb la realitzada pel prenedor de l assegurança). El contracte d assegurança es materialitza en la pòlissa, que és: El conjunt de documents en què es plasmen els termes del contracte d assegurança. Està format per les condicions generals, les condicions particulars, les condicions especials i els suplements o apèndixs. Per provar l existència de l assegurança, l assegurador està obligat a lliurar la pòlissa per escrit al prenedor i, en cas d extraviament de l original, a lliurar-ne una còpia. La pòlissa o contracte d assegurança està formada per un conjunt de clàusules (identificades per xifres o lletres), en què es detallen els pactes acordats per les parts: Condicions generals: és el conjunt de clàusules redactades per l assegurador amb les normes bàsiques que són aplicables a tots els contractes d assegurança del mateix tipus o la mateixa branca (per exemple, tots els contractes d automòbils). Les condicions generals es refereixen a definicions, riscos assegurats i no assegurats (de forma genèrica), dates de pagament de primes i prestacions, drets i obligacions de les parts, etc. S han d expressar de forma clara i precisa. Condicions particulars: és el conjunt de clàusules signades per les parts del contracte on consten les dades particulars, com per exemple: identificació de les parts, data de l assegurança, mediador que hi intervé, import de la prima (amb els seus recàrrecs, descomptes, etc.), identificació dels objectes o la persona assegurada, suma assegurada, signatures del prenedor i l assegurador, etc. Condicions especials: són les clàusules que inclouen modificacions, ampliacions o derogacions de les condicions generals. Apèndixs o suplements: són documents afegits a la pòlissa i subscrits pel prenedor i l assegurador en què es recullen modificacions o aclariments respecte del pactat al contracte (per exemple, actualització de la suma assegurada, canvi en la designació del beneficiari, etc.). Les condicions generals se solen documentar en un fullet (aplicable a molts tipus de contracte dins d una mateixa branca), mentre que les condicions particulars i especials aniran incloses en uns formularis que segueixen un model normalitzat per l assegurador. Tot i això, degut a l ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, a vegades totes les clàusules s inclouen en un mateix document, en què només consten els riscos coberts que afecten aquest contracte en concret.

110 108 Exemples Pòlissa d assegurança El següent document és una pòlissa d assegurança multirisc empresarial que inclou les seves condicions particulars: Assegurances Mart, SA Companyia d Assegurances i Reassegurances, SA c/ València, Barcelona MART MULTIRISC EMPRESARIAL 27 CONDICIONS PARTICULARS - DUPLICAT Banca assegurances BANC URBANITAS DADES DEL PRENEDOR/ASSEGURAT Nom LITORANA CIF A Adreça c/ del Port, 3 Telèfon Municipi Dades bancàries 0005/1111/20/ Província Tarragona Oficina Banc Urbanitas a Calafell DADES DE L ASSEGURANÇA I DEL REBUT DE LA PRIMA Dades de l assegurança Durada Ram 27- Multirisc empresarial Asseguradora Assegurances Mart Prima neta 500,00 Data emissió 1/2/20XX Data d efecte 2/2/20XX (0 hores) Rebut Consorci 10,00 anual Anual renovable Forma de pagament Anual/domiciliació Impost prima d assegurances(6%) 30,00 TOTAL 540,00 DESCRIPCIÓ DEL RISC I DE LES GARANTIES SITUACIÓ DEL RISC TIPUS CONSTRUCCIÓ I ÚS Adreça Municipi Nau 12 del Polígon Entrevies Calafell Edificació Destinació Naus industrials No s hi realitzen altres activitats PROTECCIONS Materials constructius Més del 90% de l estructura és de formigó, maó o metàl lica protegida. Més del 90% de tancament i de la coberta està realitzat amb material incombustible. Superfície És major de metres quadrats. Pròpies: l edifici es troba interiorment aïllat, amb reixes a les finestres i també disposa Protecció d extintors suficients. Alienes: el parc de bombers més proper es troba a menys de 12 quilòmetres. BÉNS, SUMES ASSEGURADORES I COBERTURES Responsabilitat civil, explotació i patronal Per sinistre i any: 1 milió Per víctima: Continent 1 milió d euros Contingut Mercaderies Assistència informàtica Assistència en viatge Assistència tècnica Franquícies Inclosa No inclosa No inclosa No existeixen El present contracte cobreix tots els riscos descrits a l article de les Condicions Generals. En contra del que disposa l article 3.4.A.5., no queda cobert el desbordament d instal lacions pluvials. Sí que queda coberta la ruptura de vidres deguda a reformes, en contra del que estableix l article 3.7.b.1. BENEFICIARI LITORANA En cas de qualsevol sinistre parcial i dels totals sobre el contingut i/o les mercaderies. El Banc Urbanitas En cas de sinistre total sobre el continent, per préstec núm El prenedor de l assegurança accepta expressament les clàusules limitadores de la pòlissa EL PRENEDOR/ASSEGURAT Emès a Calafell, l 1 de febrer de 20XX COMPANYIA ASSEGURADORA DIRECTOR GENERAL

111 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador 109 El butlletí d adhesió És un document utilitzat en les assegurances col lectives (per exemple, l assegurança que fa una empresa a tots els seus treballadors). En aquestes assegurances, a més de la pòlissa subscrita entre l assegurador i el prenedor, s utilitza el butlletí d adhesió, signat pel prenedor i cada un dels assegurats, per identificar-los i incorporar-los a l assegurança col lectiva. A vegades, els assegurats abonen les primes al prenedor que, al seu torn, les farà arribar a l assegurador i, a canvi, reben el butlletí d adhesió en comptes de la pòlissa. 2.4 > Tràmits administratius de gestió d assegurances La persona que tramiti les assegurances en una empresa haurà de disposar d un arxivador per desar-hi, de forma accessible i en diferents carpetes, tota la informació referida a les pòlisses subscrites per l empresa. Per a cada assegurança, haurà de guardar una còpia del qüestionari previ per saber quines circumstàncies agreugen el risc. També haurà de comparar la pòlissa amb la proposició per verificar que l assegurador ha complert amb els acords previs a la signatura del contracte. Activitats proposades 2 L empresa AVISA contracta una assegurança amb SANISA, que cobreix les despeses per a la rehabilitació dels seus treballadors pels accidents que pateixin al taller. Identifica els elements personals. 3 Realitza un esquema gràfic de les possibilitats que li ofereix a l assegurador la Llei del Contracte d Assegurança quan coneix alguna circumstància que agreugi el risc assegurat (article 12). 4 Indica si els següents riscos són o no assegurables. Justifica la teva resposta: a) La defunció d un familiar que es va produir fa un mes. b) Els accidents del iot que es comprarà una persona si li toca la Loteria Primitiva. c) L assistència sanitària en cas de malaltia. d) La pèrdua de beneficis d un traficant de drogues, per al cas que la policia el detingui. 5 L empresa NITSA desitja cobrir-se de les conseqüències econòmiques que li ocasioni un incendi a les seves naus. Per això, sol licita la seva contractació a l assegurador SUASA, que li presenta un qüestionari sobre el que considera que afecta el risc. Respon raonadament si es poden donar aquestes situacions excloents: a) Després de l estudi del qüestionari, SUASA decideix no contractar amb NITSA. b) Després de l estudi, SUASA decideix contractar-hi, fixant una prima de 3 000, i NITSA rebutja la proposta. 6 El Xavier va obtenir el seu permís de conduir de vehicles de motor fa 20 anys, però no ha conduït des d aleshores. S acaba de comprar un cotxe i el vol assegurar a tot risc, de forma que realitza una sol licitud d assegurança a SEGURAUTO. Al qüestionari previ se li pregunta pel temps d antiguitat de la seva llicència, però no per quant ha conduït des d aleshores. En base a aquestes dades, respon les preguntes següents: a) És major o menor el risc assumit per SEGURAUTO en contractar amb el Xavier que amb una altra persona que hagi conduït ininterrompudament des que va obtenir el carnet? b) El Xavier té l obligació d indicar al qüestionari que no ha conduït en 20 anys? c) Si ocorre un sinistre només amb danys propis, SEGURAUTO es pot negar a indemnitzar el Xavier al legant la falta de comunicació que en els 20 anys anteriors no havia conduït?

112 110 3 >> El sector assegurador El sector assegurador requereix un estricte control per part de l Administració Pública que es plasma en l exigència d uns alts nivells de solvència a les entitats asseguradores, en l aplicació d una legislació específica i en l ordenació i la supervisió del sector per part de la Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions. 3.1 > Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions Supervisió de fons de pensions La Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions també és l organisme encarregat de supervisar institucions com els fons de pensions i les seves societats gestores i dipositàries. És un òrgan administratiu que depèn del Ministeri d Economia i Hisenda, amb les següents funcions principals: Controlar el compliment dels requisits per exercir l activitat asseguradora i, si és procedent, autoritzar aquest exercici. Supervisar i controlar l adequat compliment de l activitat asseguradora en les matèries de competència de l Estat (les bases de l ordenació d assegurances). Donar protecció als assegurats, beneficiaris i perjudicats en l atenció de les seves queixes i reclamacions. Altres funcions: normativa, inspectora, sancionadora, comptable, etc. 3.2 > Entitats asseguradores privades Aquestes entitats, denominades asseguradores o companyies d assegurances, són les que assumeixen l obligació d indemnitzar els danys o perjudicis patits pels seus assegurats a canvi del pagament d una prima. A Espanya, l activitat asseguradora únicament podrà ser realitzada per entitats privades que adoptin la forma de societat anònima, mútua, cooperativa o mutualitat de previsió social. Tot i això, no s ha constituït cap societat cooperativa asseguradora. Per tant, únicament veurem les característiques les entitats més esteses en el mercat, que són les societats anònimes i de les mútues d assegurances. Forma jurídica Societats Anònimes Característiques Són entitats amb ànim de lucre, que tenen un capital social (dividit en accions) integrat per les aportacions dels seus socis. Per assegurar la seva professionalitat, han de complir uns requisits especials: el capital social ha de tenir un import mínim molt elevat, el seu objecte social ha de ser únicament les activitats asseguradores, els socis han de reunir determinats requisits, etc. Són empreses, sense ànim de lucre, formades per l associació d un número variable de persones exposades al mateix risc (denominades mutualistes), que constitueixen un fons amb les seves aportacions (anomenat fons mutual) destinat a indemnitzar els danys causats pels sinistres que els poguessin afectar. Mútues d assegurances N hi ha de dos tipus: mútues a prima fixa (per cobrir els riscos assegurats, el prenedor/mutualista únicament paga una prima fixa a l inici del període de cobertura) i a prima variable (per cobrir els riscos assegurats, el prenedor/mutualista abona la prima a l inici del període de cobertura i, si no és suficient per atendre els sinistres, se li exigeixen més pagaments posteriorment, mitjançant el cobrament de derrames). Els resultats de l assegurador afecten el prenedor/mutualista. Si són positius, poden reduir la prima de períodes següents i, en cas contrari, augmentar la prima.

113 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador > Mediadors d assegurances A la pràctica, és molt freqüent que la tasca d intermediació en el sector assegurador es dugui a terme a través dels mediadors d assegurances. Els mediadors són professionals que es divideixen en agents o corredors d assegurances. Aquests dos tipus tenen en comú la seva tasca de mediació i la necessitat d estar inscrits al Registre de Mediadors d Assegurances. Agents d assegurances Capten clients mediant entre ells i l assegurador amb el qual estan units per un contracte d agència (d aquí el seu nom). Representen l assegurador, al qual vinculen els pactes que subscriguin amb el prenedor. Igualment, el pagament de la prima als agents suposa que s ha pagat a l assegurador. La seva tasca de mediació també es concreta en l obligació de comunicar els sinistres a l assegurador. N hi ha de dos tipus: Operadors de banca-assegurances Són un tipus especial d agents, integrat per les entitats de crèdit que comercialitzen productes d assegurança a través de la seva xarxa d oficines bancàries a l empara d un contracte d agència amb un o diversos asseguradors. Agents exclusius: només poden treballar per a un assegurador, llevat que aquest els autoritzi a operar amb altres en branques en què no actuï. Agents vinculats: poden treballar per a diversos asseguradors. Corredors d assegurances Duen a terme la seva tasca de mediació sense estar vinculats per contracte amb cap assegurador, sinó que ofereixen assessorament independent i imparcial a qui desitgi contractar una assegurança. Per això, per actuar com a corredor, és necessari obtenir una autorització administrativa, prèvia superació d un curs de formació o una prova d aptitud, fet que no ocorre amb els agents. El corredor d assegurances representa el prenedor (ha d analitzar o negociar el contracte per compte del seu client amb tres o més asseguradors). Per això, els pactes adoptats pel corredor d assegurances i el prenedor no vinculen l assegurador. El pagament de la prima al corredor no suposa que s hagi pagat a la companyia d assegurances. 3.4 > Consorci de Compensació d Assegurances És una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d Economia i Hisenda a través de la DGSFP. En la seva actuació, està subjecte al disposat per la Llei d Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, i a la Llei de Contracte d Assegurança, igual que les entitats d assegurances privades. A Espanya, existeix un peculiar sistema per als riscos extraordinaris i catastròfics, així com per a les assegurances obligatòries. L Administració, d una banda, vol que aquests riscos estiguin coberts, però, de l altra, entén que no es pot exigir que les entitats privades els assumeixin. Per això, encomana al Consorci que se n faci càrrec. Funcions del Consorci Algunes de les funcions del Consorci són: Assegurar riscos catastròfics o extraordinaris (deguts a terratrèmols, huracans, etc.). Assumir l assegurança obligatòria dels vehicles no acceptats per les entitats asseguradores. Actuar com a fons de garantia i assumir les indemnitzacions (fins al límit de l assegurança obligatòria), en cas d accidents de trànsit causats per vehicles sense assegurança, desconeguts o robats. Gestionar la liquidació d una entitat asseguradora que incorri en causa de dissolució. Activitats proposades 7 Debat amb els teus companys sobre el fet que els corredors d assegurances requereixin obtenir una autorització per part de l Administració i els agents d assegurances no tinguin aquestes exigències.

114 112 4 >> Determinació i pagament de la prima Actuari d assegurances Són professionals titulats, amb coneixements estadístics, matemàtics, jurídics i financers, que apliquen aquests coneixements per a la determinació i l avaluació dels riscos a les operacions d assegurança. Com hem vist, la prima és la quantitat que el prenedor paga a l assegurador per tal que es faci càrrec del risc. Com que no existeix obligació de comunicar les primes a la DGSFP, hi ha una certa llibertat a l hora de la seva fixació. Per dur a terme aquesta determinació de la prima, l assegurador ha d elaborar un profund estudi estadístic de la freqüència amb què es produeixen els sinistres que assegurarà i la seva gravetat per crear un fons suficient que li permeti atendre els pagaments a realitzar. Un cop determinada la probabilitat d indemnització, la fixació definitiva es produirà atenent a la política comercial de l assegurador. 4.1 > Càlcul de la prima de tarifa Tarifació de les primes Es denomina així el catàleg de riscos enquadrats en una branca o una modalitat d assegurança relacionats amb les primes. Aquesta relació es realitza a través d una taxa, expressada en tant per cent o per mil, aplicable a un risc concret i individualitzat. Bonus-malus És un sistema d aplicació de bonificacions i penalitzacions en la tarifació d assegurances. S apliquen descomptes i recàrrecs en la prima segons els sinistres declarats per l assegurat en cada anualitat, l import corresponent, la seva culpabilitat, etc. És molt habitual en les assegurances d automòbils. Per calcular la prima de tarifa, a més de la suma assegurada (el valor donat pel prenedor a l objecte assegurat), s utilitzen les bases tècniques de l assegurança, que són els càlculs actuarials que, per a cada model o branca d assegurança, es realitzen duent a terme un tractament estadístic del risc que es desitja assegurar. Relacionen la suma assegurada amb l import de la prima de tarifa. S han d elaborar per part d actuaris i les han d aprovar els organismes oficials de control del sector assegurador. Estan formades pels següents tipus de primes: Prima pura: és la part que serveix per crear un fons suficient per a possibles indemnitzacions futures. Tindrà en compte: Probabilitat d ocórrer de la contingència coberta: com major sigui la probabilitat d ocurrència, major és l import que haurà de pagar el prenedor per transferir el risc a l assegurador. Intensitat dels danys si succeeix la contingència coberta: l import de la prima és diferent si, en materialitzar-se el risc, l assegurador ha de pagar la totalitat de l import assegurat (en l assegurança sobre la vida) o, probablement, només una part (un robatori). Descomptes i recàrrecs: són correccions basades en les circumstàncies específiques d un risc concret que suposen un augment o una disminució de la probabilitat d ocurrència i/o de la intensitat dels danys patits. Recàrrec de seguretat: import addicional cobrat per l assegurador per fer front a les possibles desviacions de la probabilitat d ocurrència i de la intensitat de danys, entre el previst estadísticament i el que hagi de succeir. Bonificacions i penalitzacions: suposen una aproximació, en el càlcul de la prima a les circumstàncies del prenedor del risc; es distingeixen els bons de fidelitat, que premien la permanència de l assegurat i el sistema de bonus-malus. Prima d inventari: és el resultat de sumar a la prima pura les despeses de gestió d administració de l assegurador (salaris, lloguers, amortitzacions, etc.). Prima de tarifa o neta: és el resultat de sumar a la prima d inventari les despeses de gestió comercial (comissions a mediadors, publicitat, màrqueting, etc.).

115 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador 113 Exemples Càlcul de la prima de tarifa L empresa d assegurances PILAR VIDA ofereix una assegurança que cobreix la mort de les persones. La probabilitat que mori una persona que treballi com a comercial, utilitzant l automòbil per vendre i que tingui 40 anys d edat, és del 0,07%. La intensitat del risc és del 100%, ja que, en cas de defunció, els beneficiaris cobraran la totalitat de la suma assegurada. Si aquesta persona practica el ciclisme, s incrementa la probabilitat en un 0,02%. A més, l empresa aplica un recàrrec de seguretat del 0,01%. La prima d inventari és la prima pura més un 20%, en concepte de despeses de gestió, i la prima de tarifa és igual a la d inventari més un 10% per les despeses de gestió externa. Una persona compleix aquests requisits i desitja subscriure una assegurança de vida per un import de Hi ha dues possibilitats: calcular la prima a través d una fórmula que tinguin en compte tots els factors o aplicant les taules que generen les empreses asseguradores. En la primera possibilitat, la prima seria la següent: Prima Pura = Suma assegurada intensitat (probabilitat ± recàrrecs i descomptes + seguretat) ,0007 0,0002 0, , Prima d inventari ,2 36,00 Prima de tarifa ,1 39,60 En la segona possibilitat, PILAR VIDA ha realitzat una tarifació per a persones tenint en compte la seva vida professional, l edat i l esport que realitzen com a aficionats (ja que, per exemple, el ciclisme pot incrementar el risc). Les taules aplicades són les següents: Nivell de risc Professions 1 Personal d oficina, docent, tasques domèstiques i aturats. 2 Personal de comerços, hostaleria, neteja, perruqueria, massatgistes, etc. 3 Personal que realitza treballs manuals amb eines, ús de vehicles amb un pes fins a 3500 kg. 4 Personal que utilitza maquinària industrial i agrícola, vehicles amb un pes superior a 3500 kg. 5 Personal que treballa amb màquines d alt voltatge, matèries tòxiques, risc de caiguda superior a 3 metres. Edat assegurat Tarifació de risc per mort per a una persona que practica esport com a aficionat Nivell de risc anys 0,40 0,81 1,18 1,80 2, anys 0,56 0,98 1,32 1,88 2, anys 0,88 1,12 1,51 2,07 2, anys 2,50 3,50 No contractar El nivell de risc aplicable seria el 3 (utilitza un vehicle per al seu treball) i, aplicant aquest nivell, a la taula amb les tarifes, tenint en compte la seva edat, veiem que el coeficient aplicable és de l 1,32%. Si l apliquem als que vol obtenir, ens resultaria la prima següent: ,00132 = 39,60 a l any.

116 > Prima total A més de les quantitats directament destinades a satisfer les possibles indemnitzacions i a cobrir les despeses de l assegurador, la prima inclou altres conceptes no destinats a aquest assegurador, sinó a altres organismes, respecte dels quals exerceix com a recaptador. La quantitat resultant de sumar aquests recàrrecs a la prima de tarifa es denomina prima total: Impost sobre primes d assegurances: és un impost indirecte, amb funcionament similar a l IVA, en què els subjectes passius són les empreses asseguradores, que el repercuteixen als prenedors i després l ingressen a l Administració Tributària. El tipus impositiu és del 6% i la base imposable és la prima de tarifa. Recàrrec per al Consorci de Compensació d Assegurances: es cobra en les assegurances en què aquesta entitat cobreix riscos extraordinaris. Segons el tipus d assegurança, es pot aplicar sobre diverses magnituds: suma assegurada, potència de l automòbil, etc. Exemples Càlcul de la tarifa total En l exemple exposat a la pàgina anterior, per trobar la prima total, l empresa PILAR VIDA procedirà de la forma següent: No aplicarà l impost sobre primes, ja que aquest tipus d assegurances està exempt, però sí que haurà d aplicar el recàrrec per al Consorci de Compensació d assegurances, ja que aquesta entitat haurà d assumir la indemnització en cas de defunció a causa de successos extraordinaris. L import del recàrrec serà del 0,0162%. Prima total = 39,60 (0,0162/1 000) = 40, > Fraccionament de la prima Prima fraccionària És la prima que es calcula per a un període de cobertura inferior a un any. Per tant, juntament amb la prima, també es fracciona el període de cobertura i l assegurador no té dret al seu cobrament fins que no s iniciï un altre període de cobertura. La prima es calcula per a un període i l assegurador té dret al seu cobrament complet; tot i això, depenent del seu import, l assegurador pot permetre el fraccionament del seu pagament. Això no suposa el fraccionament de la seva meritació (per exemple, la prima sol ser anual, encara que cada tres mesos se n pagui una fracció). Aquesta prima fraccionada sol ser més elevada que la prima total, ja que l assegurador acostuma a aplicar-hi un recàrrec per compensar l ajornament en la recaptació. Exemples Càlcul de la prima fraccionada Una empresa té contractada una assegurança amb una prima anual de L assegurador li permet fraccionar el pagament en dues parts. En cas de fraccionament, l empresa pagarà dues quotes, cada una de la meitat de la quantitat total, més el 2% com a recàrrec per ajornament. Per tant, cada una de les primes fraccionades serà ,52 =

117 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador > El pagament de la prima El prenedor està obligat al pagament de la prima segons l acordat al contracte, generalment a l inici de la cobertura. Si les primes són periòdiques, l assegurador té dret a cobrar la primera des del moment de la signatura. En cada renovació, el pagament de la prima s ha de realitzar el mateix dia de la pròrroga. Si l assegurança es contracta a través de telèfon o per Internet, l assegurador adquireix el dret quan el prenedor o l assegurat tingui constància de l acceptació mitjançant qualsevol suport durador, generalment una còpia en paper de la pòlissa enviada al prenedor per correu postal, i el prenedor n ha de retornar una còpia signada a l assegurador. El pagament de la prima queda reflectit en el rebut de primes, document pel qual una entitat asseguradora reconeix haver rebut del prenedor l import de la prima corresponent al període. Si es paga mitjançant domiciliació bancària, es carrega al compte a la vista del prenedor i l entitat bancària emet un resguard acreditatiu del pagament. Verificació dels rebuts L administratiu financer verificarà que les cobertures contractades per la seva empresa estan en vigor. Per això, arxivarà els rebuts o qualsevol document que n acrediti el pagament a la carpeta del seu contracte corresponent i, periòdicament, comprovarà que el pagament ha tingut lloc, confirmant que l assegurança està vigent. L impagament de la prima té diferents conseqüències, depenent de si es tracta de la primera o única prima o de les successives. Prima no pagada Prima única o primera Conseqüències L assegurador pot: Reclamar el pagament de la prima. Resoldre el contracte. En qualsevol dels dos supòsits, com que al contracte no té efectes fins que es paga l única prima o la primera, l assegurador no cobreix el risc assegurat, llevat de pacte en contra. Primes successives Menys d un mes des del venciment Entre el segon i el sisè mes des del venciment Més de sis mesos des del venciment Assegurança vigent: l assegurador cobreix el risc assegurat. Assegurança suspesa: l assegurador no cobreix el risc, però l assegurança es rehabilitarà a les 24 hores del pagament de la prima. Assegurança extingida: l assegurador no cobreix el risc assegurat. Activitats proposades 8 Segons els estudis estadístics realitzats per l empresa SUASEGUROS, a la comunitat autònoma del País Valencià, s incendien anualment 20 de cada naus industrials. La mitjana del valor dels danys en cada un dels sinistres és del 16% del valor de cada nau. A més, SUASEGUROS cobra un recàrrec de seguretat del 10% (que aplica al resultat de multiplicar la probabilitat que es produeixi el sinistre per la seva intensitat). Les despeses de gestió interna són el 15% de la prima pura i les de gestió de comercialització són del 10% de la prima d inventari. Si una empresa desitja concertar una assegurança contra incendis respecte d una nau industrial: a) Quin serà l import de la prima de tarifa si el valor de la nau és de ? b) Si l impost sobre primes és del 6% i el recàrrec per al Consorci de Compensació d Assegurances és del 0,0314% de la suma assegurada, quina serà la prima total?

118 116 5 >> El sinistre i el pagament de la prestació Documentació justificativa del sinistre Els documents que pot requerir l assegurador varien segons el tipus de sinistre: en cas de robatori, la denúncia a la policia; en cas de defunció, el certificat de defunció, etc. L obligació principal de l assegurador, per al cas que es produeixi el sinistre el risc del qual és objecte de cobertura, és la d indemnitzar l assegurat pel dany produït o de satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes, dins dels límits pactats al contracte. Es poden distingir diversos tipus de prestació: Prestació dinerària: consisteix en el pagament d una quantitat de diners en efectiu. Segons el número de pagaments en què es materialitza la prestació, podem distingir: Prestacions de capital: l assegurador paga l import monetari de la prestació d un sol cop. Prestacions de renda: l assegurador realitza un conjunt de pagaments. Segons la durada de la renda, es poden distingir les rendes temporals (durada finita) o vitalícies (fins a la mort del beneficiari) i segons el moment de cobrament, les rendes immediates o diferides. Prestació en espècie: consisteix en la reparació o el canvi dels béns danyats (per exemple, pintar o substituir una peça d un automòbil) o en la prestació de serveis per part de professionals del sector (assistència sanitària, jurídica, etc.). 5.1 > Notificació i valoració del sinistre En cas que es produeixi un sinistre, s haurà de comunicar a l assegurador el més aviat possible per part del prenedor, assegurat o beneficiari, segons procedeixi. Aquesta comunicació es pot realitzar en un imprès dissenyat a tal efecte per part de l assegurador, amb la descripció de com ha succeït el sinistre. L assegurat ha de facilitar a l assegurador la investigació sobre les causes del sinistre. Pèrits Els pèrits són persones amb coneixements científics, artístics, tècnics o pràctics que informen o valoren aspectes relacionats amb la seva titulació. Vocabulari Subrogació: consisteix en substituir una altra persona en l exercici dels seus drets. La valoració dels danys i la indemnització es pot fixar de mutu acord entre l assegurador i les persones amb dret al cobrament de la prestació (l anomenada via amistosa ), duent a terme la prestació acordada entre les dues parts implicades. Si no s arriba a acord, es recorre al procediment de peritatge, sense perjudici del qual l assegurador haurà d abonar, en el termini de 40 dies des del sinistre, la indemnització proposada. Cada una de les parts (asseguratbeneficiari i assegurador) designa un pèrit (llevat que una part renunciï a aquest dret i accepti la taxació del pèrit de l altra part). Nomenats els pèrits, se ls sol licita la valoració del sinistre i hauran de proposar un import per a la indemnització. Si no existeix acord entre els pèrits proposats per les parts, es nomena un altre pèrit per resoldre la controvèrsia. Un cop acceptats els informes dels pèrits, l assegurador ha de pagar, en un termini de cinc dies a comptar des de l acord. Si la quantitat pagada provisionalment per l assegurador és inferior a la definitiva, es prendrà com a avançament i només haurà de pagar la diferència. Un cop pagada la indemnització, l assegurador té el dret a subrogar-se en els drets de l assegurat per reclamar a l autor dels danys l import de la indemnització que ha pagat.

119 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador > Les assegurances de vida i el pagament de la prestació En aquest tipus d assegurances, com que el valor de l objecte assegurat (la vida, per al cas de mort, o les necessitats econòmiques, per al cas de sobreviure) no es pot determinar objectivament, l assegurador haurà d abonar la prestació que hagi acordat prèviament amb el prenedor: la suma assegurada. Per això, aquest tipus d assegurances també es coneixen com a assegurances de sumes. 5.3 > La indemnització en les assegurances contra danys En aquesta branca d assegurances, sí que es pot indemnitzar l assegurat, ja que els danys es poden valorar objectivament i determinar amb precisió si l assegurat n ha obtingut el valor real. Això és important per evitar que es produeixi un enriquiment injust per part de l assegurat (que rebi més d allò a què té dret). Per tant, per calcular l import del dany, i la indemnització a pagar, l assegurat haurà de determinar amb precisió el valor de l interès assegurat immediatament abans de patir el sinistre. Existeixen diverses formes per dur a terme aquesta determinació: La regla de l equitat És una regla que s aplica per determinar la indemnització quan les circumstàncies del risc siguin diferents de les que coneix l assegurador. Això es pot deure a reserves o declaracions errònies o inexactes per part del prenedor (sense mala fe per la seva part) o a un agreujament posterior del risc sense comunicació a l assegurador. La indemnització es reduirà en la mateixa proporció que existeixi entre la prima pagada i que s hauria d haver pagat si s haguessin conegut totes les circumstàncies del risc. Valor d ús: es determina per la utilitat que l assegurat obté del seu ús. És el valor d adquisició d una cosa, reduït en l import de les amortitzacions i les depreciacions. En els edificis, és el cost de la corresponent reconstrucció deduïda l amortització. Valor venal: és el valor de venda que té l objecte assegurat en el moment immediatament anterior a produir-se el sinistre. Altres valors: a més dels anteriors, en les diferents branques de l assegurança, s usen altres valoracions, atenent a l especial naturalesa dels béns afectats; per exemple, el valor estimat (usat únicament en assegurances marítimes), el valor comptable (per valorar béns d empreses), etc. Un cop determinat el valor de l interès assegurat en el moment de produir-se el sinistre, caldrà comparar aquest valor amb la suma assegurada, que recordem que és el valor que el prenedor atribuïa al risc assegurat en el moment de formalitzar-se el contracte, o bé en un altre de posterior. Aquesta comparació pot donar tres situacions diferents, que ocasionen diferents conseqüències per a les parts del contracte. Assegurança plena En aquest supòsit, l import de la suma assegurada coincideix amb el valor de l interès assegurat. Aquesta és la situació desitjada per les parts signants del contracte d assegurança: el prenedor paga una prima en relació amb la suma assegurada (risc exposat) i, en cas de sinistre, rebrà la quantitat corresponent als danys patits (valoració del sinistre). El prenedor i l assegurador poden convenir expressament que la suma assegurada cobreixi plenament el valor de l interès durant la vigència del contracte. La pòlissa ha de contenir els criteris i el procediment per adequar la suma assegurada i les primes a les variacions del valor de l interès. Quan es variïn les primes, l assegurador ha de comunicar al prenedor els nous imports.

120 118 Sobreassegurança Assegurança múltiple És la situació ocasionada per assegurar un mateix risc amb diferents asseguradors per a un mateix període. El prenedor o l assegurat tenen, llevat de pacte en contra, l obligació de comunicar aquesta situació a tots els assegurats. Si es produeix un sinistre, el comunicarà a tots i cada un abonarà la indemnització en proporció a la suma assegurada per ell. La suma de totes les indemnitzacions no podrà superar el valor dels danys soferts. És el supòsit en què l import de la suma assegurada és superior al valor de l interès assegurat. En aquests casos, la Llei del Contracte d Assegurança possibilita a qualsevol de les parts (prenedor, assegurador i assegurat) a exigir la reducció de la suma assegurada. La sobreassegurança té diferents conseqüències, segons quan es descobreixi: Si es descobreix abans que es produeixi un sinistre, l assegurador haurà de retornar al prenedor els excessos cobrats (llevat que el prenedor o l assegurat haguessin obrat amb mala fe). Si es descobreix quan es produeix el sinistre, l assegurador indemnitzarà únicament el dany sofert. En cas de sinistre total, la indemnització es limita al valor de l interès assegurat. Infraassegurança És aquella situació en què la suma assegurada és inferior al valor de l interès assegurat. Es pot produir conscientment, per pagar una prima menor o bé de forma inconscient, per no actualitzar la suma assegurada en cas de revalorar-se; per exemple, es tenen assegurades joies per valor de i, al cap de dos anys, no s ha canviat aquesta suma i el seu valor ha pujat a En el cas d infraassegurança i sinistre parcial amb danys inferiors a la suma assegurada, s aplica la regla proporcional, que fa equivalents la relació entre la suma assegurada i el valor de l interès i l existent entre la indemnització i els danys patits. Aquesta equivalència es pot resumir a l equació següent: suma assegurada indemnització = danys soferts valor de l interès Exemples Indemnitzacions en una assegurança contra incendis Una empresa té contractada una assegurança contra incendis amb SEGURASA, per un import de , respecte de les mercaderies dipositades al seu magatzem quan, en cap moment, té emmagatzemades mercaderies per un valor superior a La prima que paga és de 100 anuals i, si el valor assegurat fos el correcte, hauria de pagar 75. Estem davant d una sobreassegurança. En cas que es produeixi un incendi que causi danys per un import de , SEGURASA pagaria l import dels danys produïts. En cas que es danyessin totes les mercaderies, l assegurador només indemnitzaria per en comptes dels assegurats. A més, SEGURASA hauria de retornar els 25 de prima cobrats de més, suposant que el prenedor no hagi obrat de mala fe. Imaginem ara que les mercaderies emmagatzemades s han revalorat i que el seu valor real és de , i que estiguin assegurades per Aquesta seria una situació d infraassegurança. Si es produeix un incendi i destrueix totes les mercaderies, SEGURASA complirà indemnitzant per l import de la suma assegurada (50000 ). Si tots els danys no afecten totes les mercaderies, sinó que, per exemple, només ascendeixen a , SEGURASA indemnitzarà l assegurat en la mateixa proporció que hi hagi entre la suma assegurada i el valor de l interès assegurat. Utilitzant la fórmula, tindríem que: indemnització = = 20000

121 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador 119 A vegades, l aplicació de la regla proporcional pot donar lloc a conflictes amb els assegurats. Per això, l assegurador pot preferir evitar aquestes situacions i no aplicar-la, introduint en el contracte algun acord que suposi la no aplicació. Els més comuns són els següents: Derogació total de la seva aplicació: suposa la no aplicació de la clàusula per a sinistres parcials. En els sinistres totals, l import que rebi l assegurat serà superior a la suma assegurada. Tolerància de l infraaassegurança: es fixen marges en els danys, en la diferència entre la suma assegurada i el valor de l interès, etc., que, si no se sobrepassen, exclouen de l aplicació de la regla proporcional. Pòlisses estimades: són aquelles en què el prenedor i l assegurador determinen expressament el valor de l interès assegurat. Assegurances a primer risc: l assegurador es compromet a pagar els danys, fins a un determinat import, independentment de l import de la suma assegurada i l interès assegurat. 5.4 > La indemnització en les assegurances amb franquícia En el contracte d assegurança es pot pactar que l assegurador no indemnitzi tot el dany produït, sinó que una part quedi exempta d indemnització, corrent a càrrec de l assegurat. Aquesta quantia mínima del dany, a partir de la qual sorgeix l obligació d indemnitzar, es denomina franquícia. Franquícia i conseqüències a la prima La intensitat del risc assegurat es redueix perquè part dels danys patits es paguen per part de l assegurat. Això dóna lloc al fet que la prima sigui menor. L assegurador evita les despeses de tramitació de petits sinistres i, a més, aconsegueix una major implicació de l assegurador per evitar el sinistre. L aplicació d una franquícia a una assegurança suposa que el prenedor pagarà una quantitat menor, a canvi d assumir el risc de córrer amb les despeses ocasionades pels petits danys que no superin l import d aquesta franquícia. Si la quantia dels danys no excedeix de l import de la franquícia, l assegurador no indemnitzarà. Si els danys excedeixen de la franquícia, es distingeixen dos possibles supòsits: Franquícia absoluta: l assegurador ha de pagar l import dels danys patits menys la quantia de la franquícia. És la més habitual. Franquícia relativa o simple: l assegurador haurà de pagar el total de l import dels danys soferts. És la menys habitual i, lògicament, la prima que s ha de pagar serà major que en la situació anterior. Activitats proposades 9 Realitza un esquema sobre la quantitat a indemnitzar segons la relació entre l interès assegurat i la suma. 10 Un museu té exposat un quadre de valor incalculable. Els seus responsables decideixen contractar una assegurança per cobrir el seu robatori, assignant-li un valor de De quin tipus de contracte es tracta? 11 El gerent de l empresa INFIRSA condueix un automòbil propietat de l empresa, que ha contractat una assegurança amb KFZ, que cobreix tot tipus de danys a l automòbil, amb una franquícia de 340. Calcula l import de la prestació, tant si la franquícia és absoluta com relativa, en els casos següents: a) L automòbil pateix un sinistre que li ocasiona uns danys per valor de 300. b) L automòbil pateix un sinistre que li ocasiona uns danys per valor de

122 120 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Quines característiques ha de tenir un risc per poder ser assegurable? Esmenta exemples de riscos no assegurables. 2 Enumera les obligacions de l assegurador, el prenedor, l assegurat i el beneficiari. 3 Descriu els procediments administratius necessaris per a la contractació i el seguiment de les assegurances. 4 A qui obliga a contractar la sol licitud de l assegurança? I la proposició? Quines conseqüències pot tenir per al prenedor no dir la veritat en contractar l assegurança? 5 Realitza un esquema dels components de la prima total..: APLICACIÓ :. 1 L empresa OLIOSA, situada a les Garrigues, ven oli d oliva per un import de lliures esterlines a un client anglès, que haurà de pagar en sis mesos. OLIOSA assumeix el risc d impagament i el de variació del preu de la divisa. Quin d aquests dos és un risc pur i quin és un risc especulatiu? 2 Segons els estudis estadístics realitzats per l empresa HURTOSA, a la ciutat de Manacor, de cada habitatges assegurats contra robatori, 50 pateixen un sinistre d aquest tipus cada any. La mitjana de l abast dels robatoris és del 30% del contingut de cada habitatge. A més, HURTOSA cobra un recàrrec del 9% si l habitatge està situat a la primera planta de l edifici i aplica un descompte del 5% si compta amb porta blindada i porter automàtic (que aplica al resultat de multiplicar la probabilitat que es produeixi el sinistre per la intensitat corresponent). El recàrrec de seguretat practicat per HURTOSA ascendeix al 12% del resultat d aplicar descomptes i recàrrecs. Les despeses de gestió interna són el 12% de la prima pura i les de comercialització són del 8% de la prima d inventari. Una persona que viu en un pis de Manacor, dotat de porta blindada i situat a la primera planta del seu edifici, que compta amb porter automàtic, vol contractar una assegurança contra robatori. a) Quin serà l import de la prima de tarifa, si el valor del contingut de l habitatge és de euros? b) Si l impost sobre primes és del 6% i el recàrrec per al Consorci de Compensació d Assegurances és del 0,03% de la suma assegurada, quina serà la prima total? 3 L empresa INTESA té contractada una assegurança contra incendis, amb LA PREVENCIÓ, sobre el magatzem de la seva propietat. Creient que tenia 600 m 2, el va valorar en Es produeix un incendi i el pèrit valora els danys produïts en , observant que en realitat el magatzem mesura 750 m 2, essent el valor de l edificació de Quin serà l import de la indemnització? 4 L empresa FIOSA té assegurat el vehicle del seu gerent amb KFZ-VEHICLES. L assegurança cobreix tot tipus de danys, aplicant-hi una franquícia absoluta de 300. Un dia, en sortir del garatge, ratlla el lateral esquerre; un altre dia trenca el para-xocs mentre aparca i un altre dia li ratllen el lateral dret. El peritatge d aquests danys és de 1 000, 500 i 600, respectivament. A quant ascendirà l import que han de pagar per FIOSA i KFZ-VEHICLES en cada un d aquests tres supòsits? 5 Una empresa ha contractat una assegurança contra incendis en les mercaderies. La suma asseguradora és de i l interès assegurat és de Hi ha un incendi i els danys ocasionats són de Calcula la indemnització aplicable, en cas que s apliqui cada una de les següents clàusules: a) S estableix la no aplicació de la regla proporcional. b) Es cobreixen els primers danys fins a c) Al contracte no s esmenta res sobre l aplicació de la regla proporcional. d) Si l interès assegurat no supera la suma incrementada en un 10%, no s aplica la regla proporcional.

123 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador 121 Cas final 2 Aplicació de la regla de l equitat i de la regla proporcional L empresa NITESA té contractada una assegurança contra incendis i inundacions, amb MERCANSEGURSA, respecte de les mercaderies dipositades al seu magatzem, fins a un valor de L assegurança té fixada una franquícia absoluta de i la prima de tarifa abonada a l assegurador és de 150 anuals. La setmana passada, a les dues de la matinada, es va produir un incendi. El pèrit indica, al seu informe, que els danys ascendeixen a També expressa que les existències que hi havia dipositades al magatzem en el moment de l incendi tenien, en realitat, un valor de (al contracte es derogava la regla proporcional si els danys soferts no superaven els ). També hi indica que INTESA no disposava de guarda nocturn, tot i que al qüestionari previ havia indicat que sí que en tenia. El gerent de NITESA li diu que fa sis mesos que es va jubilar el que tenien i, degut a les dificultats econòmiques per les quals estaven travessant, van decidir no contractar ningú més per complir aquestes funcions, però es van oblidar de comunicar-ho a l assegurador. Si MERCANSEGURSA ho hagués sabut, haurà cobrat 210 de prima de tarifa. MERCANSEGURSA entén que no ha existit mala fe en la falta de comunicació d aquesta circumstància perquè NITESA no recordava el qüestionari previ i no sabia si agreujava el risc o no. Determina l import que rebrà NITESA de MERCANSEGURSA en concepte d indemnització. Solució Aquesta és una situació d infraassegurança, ja que la suma assegurada ( ) és inferior al valor de l interès assegurat ( ). Aquesta situació era tolerada sempre que el valor dels danys no excedís de i, en aquest cas, sí que excedeix d aquesta quantitat, ja que els danys ascendeixen a Per tant, per determinar la indemnització, s aplicarà la regla proporcional, a través de la fórmula següent: suma assegurada indemnització = danys soferts valor de l interès Però aquesta no serà la indemnització que haurà de rebre, ja que NITESA no va comunicar a MERCANSEGURSA una circumstància que agreujava el risc. Com que l assegurador no hi ha apreciat mala fe, per determinar la indemnització que haurà de pagar podrà aplicar la regla de l equitat a aquesta quantitat. L estalvi en la prima de tarifa que li va suposar a NITESA l omissió de les dades va ascendir a 60 ( ). Com que NITESA s ha estalviat aquest import, per tal que les conseqüències del contracte siguin equitatives amb MERCANSEGURSA, caldrà reduir l import de la indemnització en la mateixa proporció que suposa l import que el prenedor s ha estalviat indegudament respecte del que ha pagat. És a dir, MERCANSEGURSA no pagarà el següent percentatge de la indemnització: 60 / 150 = 0,4. Per tant, l import que MERCANSEGURSA pagarà a NITESA serà el següent: ( 1 0,4)= = = A més, hem de tenir en compte que aquesta assegurança tenia una franquícia absoluta de 1 000, per la qual cosa aquesta quantitat no serà assumida per l assegurador que, per tant, abonarà En resum, dels de valor dels danys soferts, NITESA rep de MERCANSEGURSA , assumint la resta dels danys com una pèrdua no coberta.

124 122 Idees clau L activitat asseguradora Elements personals Assegurador Prenedor Assegurat Beneficiari Perjudicat El contracte d assegurança Elements materials Risc Prima Interès assegurat Suma assegurada Indemnització GENERALITATS DEL SECTOR ASSEGURADOR Elements formals Sol licitud d assegurança Qüestionari previ Proposta d assegurança Pòlissa El sector assegurador Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions Consorci de Compensació d Assegurances Entitats asseguradores privades Mediadors d assegurances Determinació i pagament de la prima Càlcul de la prima de tarifa Prima total Fraccionament de la prima Pagament de la prima El sinistre i el pagament de la prestació Notificació i valoració del sinistre Les assegurances de vida i el pagament de la prestació La indemnització en les assegurances contra danys La indemnització en les assegurances contra franquícia

125 Unitat 5 - Generalitats del sector assegurador REVISTA ADMINISTRATIVA La crisi atia l estira-iarronsa entre estafadors i asseguradores Espanya està ben proveïda d estafadors, oportunistes i trilers. És la idiosincràsia de la terra que va donar llum a El Lazarillo de Tormes i El Buscón. Des que existeixen, les asseguradores s han hagut d enfrontar amb estafadors i barruts. Ara, amb la crisi, aquest estira-i-arronsa s ha encruelit. L adversitat dels temps aviva la picaresca. L any passat, el sector va detectar casos de frau. El 2007, va percebre n l existència de casos. La xifra ha anat augmentant de forma sostinguda any rere any, fins a anotar un increment d un exercici a un altre del 64%. Tres de cada quatre casos segueixen lligats a l assegurança d automòbils, encara que aquesta branca ha perdut una mica de pes relatiu. En lloc seu, crida l atenció com, amb la crisi, s han disparat les estafes vinculades a assegurances de vida, accidents i salut. De fet, s han quadruplicat en aquests últims anys, en passar de a casos. Gairebé sempre, és el propi assegurat qui tracta de cometre el frau i ni els mediadors ni els proveïdors de les asseguradores (tallers, metges, paletes, etc.) solen participar en les estafes. Només hi ha una excepció: agents i corredors van tenir un pes destacat l any passat en les estafes vinculades a assegurances de vida, accidents i salut. El 2010, el sector va detectar sinistres sospitosos que exigien el lliurament de 486 milions d euros en concepte d indemnitzacions. Arran de les investigacions, es va demostrar que no corres- ponia pagar 348 milions. José María Olazábal té clar que la primera víctima dels intents de frau a l assegurança són els propis clients. Al cap i a la fi, l import de les primes fluctua segons com evoluciona la sinistralitat. Per destapar els enganys, les asseguradores mobilitzen els seus pèrits, que s encarreguen de valorar l origen del sinistre i l import dels danys. També contracten els serveis de detectius privats. La seva tasca és contrastar si la documentació aportada és vertadera i si els relats exposats pels implicats en el sinistre són o no creïbles. A vegades, les companyies acuden a laboratoris especialitzats per analitzar les mostres recollides al lloc del sinistre. I fins i tot, en algunes ocasions, requereixen els serveis d empreses especialitzades de diversa índole. També les noves tecnologies impossibiliten algunes pràctiques fraudulentes. La informàtica fa més difícil antedatar les pòlisses per cobrar sinistres ja esdevinguts. Internet també ajuda a descobrir si hi ha alguna relació preexistent entre el causant del sinistre i el perjudicat. S han donat casos en què els implicats en un accident de trànsit negaven conèixer-se, però en realitat estaven agregats al Facebook. La Llei de Protecció de Dades ha tallat fins a la data tots els projectes per crear un fitxer oficial de defraudadors a l assegurança. Tot i això, un tramitador de sinistres d una firma de pes reconeix que la seva empresa els facilita els cognoms de famílies que han tractat d estafar al sector en el passat. Font: Extracte de E. G. Ercoreca, Madrid, 12/09/2011 ( Activitats 1 Debat amb els teus companys sobre els fraus que es realitzen a les asseguradores. Què opineu sobre les mesures que les asseguradores prenen per evitar-los?

126 6 u n i t a t Productes d assegurança privada SUMARI Assegurances contra danys Les assegurances combinades o multirisc Les assegurances de persones Assegurances sobre la vida Assegurances de no vida OBJECTIUS Classificar els tipus d assegurances. Diferenciar el perjudicat del beneficiari en les assegurances de responsabilitat civil. Descriure les peculiaritats d assegurança d automòbils. Identificar les diferents assegurances de persones. Determinar el tractament fiscal de les assegurances.

127 Unitat 6 - Productes d assegurança privada >> Assegurances contra danys Les assegurances contra danys són aquelles que tenen per objecte indemnitzar els perjudicis soferts pel patrimoni de l assegurat. Aquestes assegurances es denominen simples, perquè realitzen una única cobertura en el contracte. En funció de si aquests danys afecten tot el patrimoni o només béns concrets, en distingim els següents tipus: 1.1 > Assegurances de danys en les coses En aquests contractes, l assegurador s obliga, dins dels límits establerts a la llei i al contracte, a indemnitzar els danys produïts en l objecte assegurat a causa d un sinistre. Els objectes assegurats són béns concrets (mercaderies, naus, etc.). L assegurança d incendis L assegurador s obliga a indemnitzar els danys produïts en l objecte assegurat a causa d un incendi. La cobertura de l assegurança s estén als béns descrits a la pòlissa. Quan se signa un contracte de préstec hipotecari, les entitats de crèdit solen obligar el prestatari a subscriure una assegurança que cobreixi aquesta contingència i qualsevol altra que disminueixi el valor de la seva garantia, com poden ser unes inundacions. En aquests casos, la garantia de cobrament de l entitat de crèdit (creditor) s estén sobre la indemnització. L assegurança contra el robatori La cobertura de l assegurança comprèn els danys derivats de la sostracció il legítima dels objectes assegurats per part de tercers, independentment de la forma de comissió del delicte (és a dir, tant si és un delicte consumat com si només ha estat una temptativa). La cobertura s estén al valor de l objecte assegurat i als danys que, a conseqüència del delicte, patís aquest objecte. 1.2 > Assegurances patrimonials En aquest grup s engloben les assegurances que cobreixen els riscos relacionats amb pèrdues en el patrimoni d una persona, per augment de despeses o per disminució d ingressos. Podem distingir-hi: Assegurança de crèdit L assegurador s obliga, dins dels límits establerts, a indemnitzar a l assegurat les pèrdues que experimenti a conseqüència de la insolvència del deutor quan aquest hagi estat declarat en concurs de creditors, quan s hagi intentat embargar el deutor sense èxit, etc. En cas d insolvència, la quantia de la indemnització vindrà determinada per un percentatge, establert al contracte, de la pèrdua final que resulti d afegir al crèdit impagat les despeses originades per les gestions de recobrament, les despeses processals i qualsevol altra expressament pactada. Aquest percentatge no podrà incloure els beneficis de l assegurat, ni ser inferior al 50% de la pèrdua final.

128 126 Assegurança de caució En cas d incompliment pel prenedor de l assegurança de les seves obligacions, l assegurador s obliga a indemnitzar a l assegurat, com a rescabalament o penalitat, els danys patrimonials soferts, dins dels límits establerts. El prenedor haurà de reemborsar a l assegurador tots els pagaments realitzats. Se sol utilitzar per garantir les quantitats pagades per avançat per a la compra d un habitatge. En aquests casos, l assegurat serà el futur comprador del pis i el prenedor serà el venedor que ha rebut els diners com a senyal. En cas d incompliment, s indemnitzarà el comprador i el venedor haurà de reemborsar a l assegurador els pagaments que hagi realitzat. Exemples Assegurança de caució L empresa HYPSA participa en el procediment d adjudicació d un contracte d obres per dur a terme la construcció d un pont a Lleida. Per participar en el concurs, l Ajuntament de Lleida exigeix a aquesta empresa que dipositi una garantia provisional per un import de , per la qual cosa HYPSA contracta una assegurança de caució amb CAUCISA, i a canvi rep un certificat d assegurança de caució. En aquest cas, HYPSA és el prenedor, l Ajuntament de Lleida és l assegurat i CAUCISA és l assegurador. Si el contracte s adjudica a HYPSA i aquesta empresa no signa el contracte, CAUCISA haurà de lliurar a l Ajuntament l import de la garantia provisional i, posteriorment, tindrà dret a reclamar-lo a HYPSA. Exemples Assegurança de lucre cessant Assegurança de lucre cessant o de pèrdues pecuniàries L assegurador s obliga, dins dels límits establerts a la Llei i al contracte, a indemnitzar a l assegurat la pèrdua del rendiment econòmic que hagués pogut tenir si no s hagués produït el sinistre descrit al contracte; per exemple, pèrdua de lloguers deixats de cobrar a conseqüència d un sinistre, pèrdues per cancel lació d un determinat esdeveniment a causa de la climatologia, etc. A falta de pacte exprés en contra, la indemnització s estendrà no només a la pèrdua de beneficis que produeixi el sinistre, sinó també a les despeses generals que segueixin després del sinistre i a la resta que en siguin conseqüència directa. L empresa INSA ha patit una avaria en la seva maquinària, que ha originat un cessament de la seva activitat durant 30 dies. Aquesta contingència estava prevista en una assegurança de lucre cessant contractada amb Assegurances WATERLOO. La indemnització, atenent a les regles establertes a la pòlissa, consisteix en l abonament del benefici diari, xifrat en aquesta època en 3 000, amb un període de carència de 5 dies, i les despeses següents: amortització mensual de la maquinària, que ascendeix a i despeses de personal per un import de Per tant, l import de la indemnització serà de: (30 5) =

129 Unitat 6 - Productes d assegurança privada 127 Assegurança de responsabilitat civil En aquest tipus d assegurança, l assegurador s obliga, dins dels límits fixats, a cobrir el risc que l assegurat hagi d indemnitzar a un tercer (denominat perjudicat), en concepte de responsabilitat civil, els danys i perjudicis que li causi, per un fet previst al contracte. Tot i no ser part del contracte, tant el perjudicat com els seus hereus, en cas de defunció, es poden dirigir directament contra l assegurador per exi - gir-li el compliment de les seves obligacions. Existeixen determinades activitats en què és obligatòria l assegurança de responsabilitat civil. Si aquestes activitats es realitzen sense disposar de l assegurança, donen lloc a una sanció; per exemple, assegurança de responsabilitat civil de vehicles a motor. Hi ha altres activitats en què, cada vegada més, es contracten aquestes assegurances per atendre les demandes per eventuals danys originats a tercers (metges, constructors, advocats, assessors fiscals, etc.). L IRPF i la indemnització Les indemnitzacions percebudes per perjudicats que siguin persones físiques, en les assegurances de responsabilitat civil per danys personals, estan exemptes de l IRPF en la quantia legal o judicialment reconeguda. Aquesta exempció és independent del fet que la indemnització la cobrin el propi perjudicat o els seus hereus. Exemples Assegurança de responsabilitat civil empresarial El gos de l empresa INVERSA ha atacat el Xavier, empleat de Correos, quan anava a lliurar un paquet a les seves oficines, provocant-li greus lesions. INVERSA tenia coberta aquesta contingència en un contracte signat amb SEGU-CERBERO, que indemnitza el Xavier amb , segons el barem establert en la legislació vigent. El Xavier estima que aquesta quantitat és insuficient, per la qual cosa reclama judicialment i la sentència li dóna la raó, reconeixent-li una indemnització de En aquest contracte, l assegurador és SEGU-CERBERO, que és qui haurà de pagar la indemnització al Xavier, que és el perjudicat. Si INVERSA no hagués tingut coberta aquesta contingència, hauria d haver fet front a la indemnització que correspon al Xavier, per la qual cosa serà l assegurat, ja que és qui està exposat al risc que succeeixi l esdeveniment danyós. El Xavier pot reclamar judicialment a l assegurador, sense necessitat de demandar prèviament a INVERSA, encara que pot fer-ho. En tot cas, aquesta empresa l haurà d informar de l existència de l assegurança. Respecte de la fiscalitat de la indemnització, el Xavier és la persona física i la indemnització està subjecta a IRPF. D una banda, s ha fixat atenent al barem legal (generalment el barem d accidents de circulació, que relaciona danys físics, punts i diners) i, de l altra, d acord amb una sentència. En ambdós casos, està exempta, ja que la llei de l IRPF la declara exempta en la seva quantia legalment o judicialment establerta. Assegurança de defensa jurídica En aquest contracte, l assegurador s obliga, dins d uns límits, a fer-se càrrec de les despeses en què pugui incórrer l assegurat com a conseqüència de la seva intervenció en un procediment administratiu, judicial o arbitral, i a prestar-li els serveis d assistència jurídica judicial i extrajudicial. Aquesta assegurança no cobreix el pagament de multes i la indemnització de les despeses originades a l assegurat per sancions imposades per les autoritats. L assegurat pot elegir advocat i procurador, però si els seus honoraris són superiors a la suma assegurada, haurà de pagar-ne l excés.

130 128 Reassegurança La reassegurança és un contracte pel qual un assegurador cedeix a un altre (denominat reassegurador), a canvi del pagament d una prima, tot o part del risc relatiu a un assegurat. Els pactes acordats entre l assegurador directe i el reassegurador no afectaran l assegurat. Imaginem, per exemple, que una companyia d assegurances vol cobrir un risc de quantia molt elevada. Pot contractar amb un o diversos asseguradors una assegurança que li cobreixi si es veu obligada a indemnitzar al seu assegurat. En cas de sinistre, l assegurat no podrà exigir al reassegurador la indemnització, sinó que s haurà de dirigir contra el seu assegurador, que és qui l haurà d indemnitzar, sense perjudici que, posteriorment, aquest reclami el pagat als reasseguradors. Tractament fiscal en l IRPF Llevat que el bé assegurat sigui un bé empresarial, el pagament de la prima no és una despesa fiscal. El tractament de la prestació i del valor dels danys és idèntic a l Impost sobre Societats. 1.3 > La fiscalitat de les assegurances de danys Si l assegurat és una empresa, la prima pagada tindrà la consideració de despesa fiscalment deduïble en l Impost sobre Societats. Si ocorre el sinistre, la indemnització percebuda per l empresa serà un ingrés fiscal i el dany sofert serà una pèrdua fiscal. La diferència entre ambdós pot originar un ingrés o una pèrdua amb conseqüències fiscals en l import meritat d aquest impost. Exemples Fiscalitat de les assegurances de danys L empresa VESA té assegurada contra incendis una nau ramadera, pagant una prima de 200. Es produeix un incendi i la nau, que tenia un valor econòmic i fiscal de , queda totalment destruïda. Així mateix, mor tot el bestiar que hi havia a la nau, ocasionant-se uns danys de , no coberts per l assegurança. VESA rep la indemnització pel total dels danys. Fiscalment, cada anualitat, VESA reconeixerà una despesa fiscalment deduïble per un import de 200. Un cop succeït el sinistre, VESA haurà patit pèrdues per un import de ( del valor de les naus i del valor del bestiar), dels quals en recuperarà per l assegurança. Per tant, el resultat del sinistre a efectes fiscals serà d una pèrdua de (el valor del bestiar mort i no assegurat). Activitats proposades 1 Quins avantatges pot tenir per a una empresa recórrer a les assegurances de caució enfront dels avals bancaris si desitja finançament bancari en el futur immediat? 2 L empresa INVESA està preocupada per la possible insolvència dels seus clients. Quina és l assegurança que consideres més adequada per cobrir aquest risc? Per què? 3 L empresa NAISA té contractada una assegurança contra incendis sobre unes màquines amb SUASEGURSA. L import assegurat és de , que és el valor de mercat de les màquines, encara que el seu valor fiscal és nul, ja que l empresa s ha acollit al benefici fiscal de llibertat d amortització, accelerant-la. Es produeix un incendi que destrueix les màquines i NAISA rep el total de l import assegurat. Quin serà l efecte fiscal?

131 Unitat 6 - Productes d assegurança privada >> Assegurances multirisc Les assegurances multirisc, també denominades combinades, es caracteritzen per permetre la cobertura de diversos riscos en un mateix contracte. Per aquest raó, permeten flexibilitzar les ofertes dels asseguradors i adequar-les a les demandes reals del mercat, amb el consegüent increment de l eficàcia dels serveis i l abaratiment de les primes, degut a la reducció dels costos administratius. Les assegurances combinades més esteses són les d automòbils, la llar, les comunitats de veïns, els comerços, els agraris, etc. 2.1 > Assegurances combinades de l automòbil L objecte d aquest tipus d assegurances és indemnitzar els danys ocasionats a conseqüència de la circulació de vehicles a motor. Per poder circular, tots els vehicles a motor (cotxes, motocicletes, camions, etc.) han de disposar d una assegurança de responsabilitat civil, la coneguda com a AOA, o Assegurança Obligatòria d Automòbils, que cobreixi els danys que el propietari o conductor puguin ocasionar com a conseqüència de la circulació. Tot i això, aquesta assegurança obligatòria és insuficient, ja que, d una banda, cobreix un determinat import dels danys i, de l altra, no cobreix tots els riscos (per exemple, n estan exclosos els danys en el propi vehicle). Per això, les asseguradores han desenvolupat productes que complementin les cobertures d aquesta assegurança obligatòria. Principals cobertures Els asseguradors dissenyen les assegurances combinades segons criteris comercials i de valoració del risc, per la qual cosa no es pot negociar el contingut d una pòlissa per adaptar-la als desigs del prenedor. En concret, l assegurança combinada de l automòbil sol incloure les cobertures següents: Assegurança obligatòria de responsabilitat civil: és la cobertura bàsica sense la qual aquest tipus d assegurança no pot existir. Cobreix fins a 70 milions d euros per sinistre en indemnitzacions per danys personals i 15 milions en cas de danys als béns. Assegurança de responsabilitat civil voluntària: cobreix l import de les indemnitzacions que superin el límit de la responsabilitat civil obligatòria. Generalment, es contracta amb caràcter il limitat. Assegurança ampliada: cobreix riscos addicionals, com incendi del vehicle, ruptura de vidres i parabrises, defensa jurídica de conductor, retirada de carnet, vehicle de substitució, assistència en viatges, etc. Danys propis en el vehicle: és la denominada assegurança a tot risc. A les cobertures de l assegurança ampliada s uneixen els danys ocasionats al propi vehicle per culpa del conductor o per un tercer que no assumeixi la seva responsabilitat (en aquest cas, l assegurador podrà acudir a aquest tercer per exigir-li la seva responsabilitat). Assegurança del conductor: es tracta d una assegurança de persones que cobreix les indemnitzacions per defunció o lesions del propi conductor i els ocupants del vehicle assegurat. Assegurança a tercers Es denomina així l assegurança que, amb caràcter bàsic, cobreix la responsabilitat civil obligatòria i la voluntària. A més, els assegurats solen incloure modalitats ampliades d aquestes assegurances, incloent assistència en viatge, defensa jurídica, assegurança de conductor, etc.

132 130 Tarifació de la prima A la unitat anterior, hem vist que, per calcular la prima de tarifa, a més de la suma assegurada (el valor de l objecte assegurat, el vehicle a motor, en aquest cas), s utilitzaven les bases tècniques de l assegurança (probabilitat d ocurrència del sinistre, possible intensitat, bonificacions i penalitzacions, etc.). En l assegurança d automòbils, a l igual que en la resta, l assegurador recull informació del prenedor abans d acceptar una sol licitud d assegurança per determinar, en primer lloc, si accepta contractar i, si ho fa, en quines condicions i a quin preu. Per això, al qüestionari previ, es preguntarà al prenedor per totes les qüestions que puguin incidir en la determinació del risc. Existeixen múltiples factors que poden influir en la determinació de la prima en les assegurances d automòbils. Per exemple: Edat del conductor: existeixen estudis que demostren que, a menor edat del conductor, major possibilitat de sinistre. Anys d experiència: se suposa que, a major experiència, menor risc d accidents. Potència de l automòbil: en termes generals, molta potència suposa un risc major. Quilòmetres anuals: com més quilòmetres es facin anualment, major risc d accident existeix. Marca i model del vehicle: el preu del vehicle determinarà que les reparacions siguin més o menys costoses. Altres factors: a més dels indicats, existeixen infinitat de factors que es poden utilitzar per determinar la prima: número d anys sense sinistres, província de conducció, existència de franquícia, etc. En la determinació de la prima, és habitual tenir en compte l historial de sinistralitat dels conductors. Si no han tingut cap sinistre en un determinat període de temps, es poden beneficiar de bonificacions en la prima i, si n han patit algun, se ls aplicarà un recàrrec; és el que es denomina sistema bonus-malus. Per aplicar aquest sistema, s estableix un punt de partida en una escala predeterminada, a partir de la informació proporcionada pel prenedor de l assegurança. Depenent dels sinistres ocorreguts durant l any assegurat, es van produint moviments en l escala. Per determinar el número de moviments a l escala caldrà atendre al contracte. Per exemple, la pòlissa pot indicar que si no hi ha hagut cap sinistre, baixa un nivell; si hi ha hagut un sinistre amb culpa, puja tres nivells, etc. Aquest sistema, encara que és habitual en les assegurances d automòbils, no és d aplicació obligatòria. A més, pot afectar unes cobertures (per exemple, responsabilitat civil, danys propis, vidres) i estar exclòs en altres (assistència en viatge, defensa jurídica, etc.). A més, en les assegurances d automòbil, pot ocórrer que les primes s apugin tot i no tenir cap accident, degut al fet que les despeses de les reparacions s hagin apujat, els sinistres hagin augmentat, etc.

133 Unitat 6 - Productes d assegurança privada 131 Exemples Aplicació de l escala del bonus-malus La companyia de SEGURBAILÉN determina l import de la prima inicial a pagar pels seus assegurats a partir de la informació que li proporcionen al qüestionari previ (antiguitat com a conductor, potència del vehicle, etc.). Per això, a partir d aquesta informació, els ubica amb caràcter inicial a l escala següent: Bonus (descomptes) Neutre Malus (recàrrecs) Escala Nivell Percentatge 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 10% 25% 40% 60% 85% 100% 150% 200% Si durant l any de cobertura el client no ha tingut cap sinistre, millora un nivell (bonus), aplicant-li un descompte major o un recàrrec menor. Si durant aquest any pateix un sinistre, augmenta els següents nivells: sinistre amb responsabilitat civil i danys personals materials, quatre nivells; sinistre només amb responsabilitat civil, tres nivells; sinistre només amb danys propis o robatori, dos nivells, i ruptura de vidres, un nivell. Una persona va contractar una assegurança per al seu vehicle fa dos anys i, en base a les dades que va proporcionar a SEGURBAILÉN, es va establir que la prima bàsica era de 700 i se li va atribuir un nivell inicial 9. Amb aquest nivell, per tant, li va correspondre un descompte a la prima (bonus) del 5%. La prima inicial, per tant, va ser de 700 (700 5%) = = 665. A aquest import se li haurien de sumar els impostos i els recàrrecs que l assegurador hagi de cobrar per ingressar-los a l Administració Tributària i al Consorci de Compensació d Assegurances. En aquest any, aquesta persona no va tenir cap accident i va decidir renovar el contracte d assegurança. Milloraria un nivell i la prima seria de 700 (700 10%) = = 630 més impostos i recàrrecs. L any passat, l assegurat va tenir un accident només amb responsabilitat civil i les dues parts decideixen renovar la vigència del contracte. Amb aquestes dades, pujarà tres nivells, fins a l 11, amb la qual cosa la prima seria de (700 10%) = = 770 més impostos i recàrrecs. Comunicació del sinistre Si ocorre el sinistre, el risc del qual és objecte de cobertura, l assegurat l ha de comunicar a l assegurador. En cas que hi hagi més d un vehicle involucrat, les formes de comunicació són les següents: Comunicat amistós d accident: és un model imprès per a la declaració de sinistres i comú per a tots els asseguradors de la Unió Europea. Conté dades relatives al succés: data, lloc, víctimes, danys i testimonis. A la columna central figura una relació de maniobres i situacions possibles anteriors al sinistre, així com un espai per dibuixar un croquis de l accident. No es podrà usar quan al sinistre hi hagi tres o més implicats. Per tal que existeixi una versió única del sinistre, el comunicat amistós ha d estar signat pels dos conductors implicats. Així, els asseguradors actuaran de forma més ràpida i pagaran abans la indemnització. Atestat: si els involucrats en l accident no es poden d acord o si són més de dos, serà necessària la intervenció de l autoritat competent (Policia Local, Autònoma o Guàrdia Civil de Trànsit). L agent actuant emplenarà un document denominat atestat. A més de les especificacions del comunicat amistós, inclou altres dades, com metres de frenada, nivells d alcoholèmia dels conductors, etc Comunicat amistós d accident.

134 132 Determinació de la indemnització En cas de sinistre, la principal obligació de l assegurador és indemnitzar els perjudicats dels danys soferts en les seves persones o béns. Per determinar l import de la indemnització, caldrà concretar quins són exactament aquests danys: Danys materials: es determinen a través del dictamen del pèrit, que és qui valora l abast de la reparació. A través de programes informàtics, concreta quantes hores són necessàries per realitzar aquestes tasques i fixa l import de la indemnització per aquest concepte. Danys personals: per valorar-los, es recorre a informes mèdics que determinin l abast de les lesions produïdes, indicant els dies de baixa i ingrés hospitalari i, si és procedent, les seqüeles que queden a conseqüència del sinistre. En cas de defunció, s apliquen unes taules que objectiven el dany en funció de les circumstàncies personals i familiars de la víctima. Per obtenir la indemnització en l àmbit de les assegurances d automòbils, el perjudicat ha de presentar una reclamació a l assegurador, que té dues opcions: Quan la responsabilitat del seu assegurat estigui acreditada i el dany estigui quantificat, haurà de realitzar, en el termini de tres mesos, una oferta motivada d indemnització, en què consti que el pagament de l import que s ofereix no es condiciona a la renúncia pel perjudicat de l exercici de futures accions en el supòsit que estimi que l import rebut és insuficient. Quan la responsabilitat del seu assegurat no estigui determinada, no sigui possible quantificar el dany produït o existeixi alguna altra causa que justifiqui denegar la indemnització, rebutjarà donar una oferta d indemnització i haurà de motivar-ne la negativa; tot això, sense perjudici del dret que assisteix el perjudicat a reclamar judicialment l abonament de les indemnitzacions. L assegurança de l automòbil i el trànsit internacional Els documents acreditatius del contracte d assegurança variaran d un país a un altre; per això i per possibilitar l acreditació de l existència de l assegurança en un país estranger, s usa un document denominat certificat internacional d assegurança de responsabilitat civil o carta verda (en atenció al seu color). Funcions d OFESAUTO Les seves funcions principals són: Assegurar els danys soferts per vehicles matriculats a Espanya en sinistres ocorreguts en altres Estats adherits a la carta verda. Garantir que els danys causats a Espanya per vehicles matriculats en altres Estats siguin indemnitzats. Aquest document està reconegut a tot Europa i altres països d Àsia i Àfrica. Encara que no és necessari per circular per Europa (on és suficient el document que acrediti l existència de l assegurança: pòlissa, rebut de pagament, etc.), és convenient tenir-lo, ja que, en ser un document estandarditzat, facilitarà qualsevol tràmit en cas de sinistre. En cada un dels països adherits a aquest acord, existeix una Oficina Nacional d Assegurança. A Espanya, és l Oficina Espanyola d Asseguradores d Automòbils (OFESAUTO), a la qual pertanyen tots els asseguradors autoritzats per operar al mercat d assegurances d automòbils i el Consorci de Compensació d Assegurances.

135 Unitat 6 - Productes d assegurança privada 133 Col laboració entre asseguradors Amb el propòsit d agilitzar la resolució dels sinistres en què intervé culpa d alguna de les parts (responsabilitat civil), la majoria dels asseguradors han signat sistemes de col laboració recíproca (CIDE, ASCIDE, CICOS, etc.). També comparteixen la informació subministrada per ells mateixos a l anomenat fitxer històric d assegurances d automòbils (SINCO). Els asseguradors adherits a aquest fitxer comuniquen, entre altres informacions, els sinistres patits pels conductors assegurats. Les dades comunicades es mantindran cinc anys al fitxer. En realitzar la tarifació d un nou prenedor, els asseguradors comprovaran el seu historial de sinistralitat i així podran mantenir les condicions de bonus-malus que es tenia amb l anterior. CICOS El sistema CICOS (Centre Informàtic de Compensació de Sinistres) és un programa informàtic establert per compensar automàticament les indemnitzacions per sinistres entre automòbils, amb resultat únicament de danys materials i amb asseguradors que hagin subscrit els convenis CIDE o ASCIDE. Exemples Aplicació dels convenis en les assegurances d automòbils Assegurances WATERLOO i SEGURBAILÉN són asseguradors subscriptors del conveni CIDE. El mes passat s han produït 28 accidents entre vehicles de les dues companyies que s han resolt amb comunicat amistós. En 17 d aquests sinistres, la culpa ha estat dels assegurats d Assegurances WATERLOO i en la resta, dels de SEGURBAILÉN. Com que tots dos estan subscrits al conveni CIDE, s aplicarà el sistema CICOS i les reparacions dels vehicles en els sinistres amb culpa del conductor de l altra companyia seran abonades per l assegurador de la part innocent. Per tant, SEGURBAILÉN pagarà la reparació dels vehicles assegurats per ella, en què els culpables són els assegurats de WATERLOO (17 sinistres), mentre que WATERLOO pagarà els 11 restants. Això implica que SEGURBAILÉN ha pagat sis sinistres més. Per compensar aquesta despesa, el conveni CICOS estableix que l assegurador que menys ha pagat ha d abonar per cada sinistre de diferència l import d un mòdul establert en aquest conveni, que el 2011 era de 882. En aquest cas, la diferència és de sis mòduls a favor de la primera. Com que cada sinistre es valora per l import mitjà de l accident, Assegurances WATERLOO haurà d abonar a SEGURBAILÉN: 6 mòduls 882 = Activitats proposades 4 Com pot afectar a la prima d una assegurança d automòbil que existeixi un conductor ocasional? Què pot succeir si ocorre un sinistre i l assegurador s assabenta de la seva existència en aquest moment? 5 La Maria acaba de contractar una assegurança d automòbil amb la companyia SEGURBAILÉN, establint-se una prima de partida de 800, i se li ha atribuït un nivell inicial 7. Aplicant les taules i els requisits inclosos a l exemple d aplicació del bonus-malus, indica: a) Quina és la prima de tarifa, abans d impostos i recàrrecs? b) Quina serà la prima per a l any vinent, si en aquest ha patit una ruptura de vidres? 6 Partint de les dades exposades a l exemple d aquesta pàgina, en aquest mes s han produït tres sinistres entre els vehicles de les companyies d assegurances WATERLOO i SEGURBAILÉN. Dos d aquests sinistres (que van ocasionar danys per 300 i 150, respectivament) van ser per culpa d assegurats de WATERLOO i l altre va ser per culpa d un assegurat de SEGURBAILÉN, ascendint els danys a Quin és l import que caldrà pagar per les indemnitzacions? Quin assegurador haurà de pagar a través de CICOS? Quin haurà de cobrar i quin import?

136 > Assegurances multirisc de la llar Tarifació en les assegurances de la llar En aquest tipus d assegurances, la prima es fixa tenint en compte factors com l existència de porta blindada o càmeres de seguretat a l habitatge, el tipus de població en què està ubicada, la planta que ocupa a l edifici, si té o no porter, l antiguitat de l edifici, etc. Cobertures en les assegurances multirisc Donada l amplitud dels riscos coberts i la complexitat de les cobertures, en aquest tipus d assegurances és especialment important revisar totes les circumstàncies que els afecten per conèixer quins riscos estan inclosos i quins estan exclosos, i en quina mesura (per exemple, es pot indicar que, en cas de danys ocasionats per una avaria elèctrica, només s indemnitzi si han estat causats per un llamp, etc.). La seva finalitat inicial era englobar en una sola assegurança tots els riscos que podien afectar l habitatge que constituís el domicili d una o més persones: robatori, incendi, inundació, etc. Els desigs dels assegurats i l afany comercial dels asseguradors ha fet que aquestes asseguradores hagin anat incloent cobertures addicionals, per la qual cosa existeixen multitud de varietats d aquest tipus d assegurança. Les cobertures bàsiques d aquestes assegurances són les següents: Danys en el continent o l edificació (el propi habitatge). Danys en el contingut o l aixovar (els mobles i estris existents a l habitatge). En signar un contracte, s ha de revisar si l assegurador s obliga a abonar-ne el seu valor de reposició o, per contra (el més habitual), el seu valor real en el moment del sinistre. Responsabilitat civil: cobreix els danys causats a tercers per l assegurat o la seva família (per exemple, danys que puguin ocasionar a altres persones com a conseqüència de la caiguda d objectes des de les finestres, inundacions o altres propietaris de l edifici, etc.). En alguns casos, fins i tot cobreixen riscos derivats de danys causats pels animals domèstics. A aquestes cobertures bàsiques se n poden afegir altres d addicionals no directament relacionades amb l habitatge; per exemple, robatori fora de l habitatge, l ús fraudulent de targetes de crèdit, etc. 2.3 > Assegurances multirisc de l empresa Es tracta d una assegurança que pot cobrir, segons l establert a la pòlissa, diverses contingències en els béns de l empresa, com incendi, inundació, robatori, trencament de vidres i rètols, avaries de maquinària, etc. També s hi solen incloure altres cobertures, com la responsabilitat civil per danys causats als consumidors i danys causats pels treballadors de l empresa i el lucre cessant o el pagament de despeses (salaris, quotes de préstec, lloguer de les naus, etc.), en cas d inactivitat de l empresa. De tota manera, a la pòlissa es determinaran els riscos inclosos i exclosos, l àmbit territorial de cobertura, les prestacions corresponents, etc. Pel que fa al valor de l interès assegurat, es distingeix, com en les assegurances de la llar, entre continent i contingut. Activitats proposades 7 L empresa BURGOSA ha contractat una assegurança amb SEGURASA, amb les cobertures d incendi, robatori i responsabilitat civil empresarial. La suma assegurada ascendeix a en l edificació i a en el contingut. Es produeix un incendi que provoca danys a l edificació, per valor de , i al contingut, de Mentre es realitzen les reparacions, BURGOSA ha de parar l activitat durant sis mesos, fet que li provoca unes pèrdues estimades en a) Determina l import de la indemnització que rebrà BURGOSA. b) Quina contingència hauria d haver contractat BURGOSA per rebre una indemnització per tots els perjudicis que ha patit?

137 Unitat 6 - Productes d assegurança privada >> Assegurances de persones Aquesta categoria engloba els contractes d assegurança que cobreixen tots els riscos que puguin afectar les persones físiques pel que fa a la seva existència (assegurances de vida), integritat (assegurances d accidents) o salut (assegurances de malaltia). La materialització d aquests riscos pot ocasionar a les persones un augment de les despeses (per exemple, les despeses produïdes pel tractament d una malaltia) o una disminució dels ingressos (per exemple, la defunció o la jubilació de la persona, la baixa per accident, etc.). Dins de les assegurances de persones, es poden establir dues categories: Assegurances de vida: cobreixen la vida i/o la mort d un assegurat. Formen la denominada branca de vida. Assegurances no vida: inclouen les modalitats d accidents, assistència sanitària, malaltia, decessos i dependència. Formen, juntament amb les assegurances de danys, les denominades branques de no vida. Falta de possibilitat de subrogació de l assegurador A diferència del que ocorre en les assegurances de danys, en les assegurances de persones, l assegurador que aboni una prestació no té dret a subrogar-se (col locar-se en la situació del seu assegurat) per reclamar al causant del dany la seva responsabilitat, excepte en l assegurança d assistència sanitària. 3.1 > Assegurances sobre la vida L epígraf genèric d assegurances sobre la vida engloba tots els contractes d assegurances que tenen per objecte satisfer al beneficiari un capital, una renda o altres prestacions convingudes, en cas que es produeixi la mort o la supervivència de l assegurat, o bé que es puguin produir les dues circumstàncies. L element comú d aquests contractes és, per tant, que la prestació de l assegurador depèn d una circumstància que afecta la vida de les persones, ja sigui la seva mort o la seva supervivència a un moment determinat. No és possible valorar econòmicament la vida de forma objectiva, per la qual cosa serà el prenedor el que determini aquest valor, que serà la suma assegurada. Aquesta quantitat econòmica l usarà l assegurador per al càlcul de la prima i la prestació. Com a conseqüència, es poden celebrar tants contractes d assegurances sobre la vida com es consideri oportú, sense que hi hagi l obligació de comunicar a un assegurador que existeix un altre contracte sobre el mateix objecte. Assegurança de vida per al cas de mort Aquesta assegurança cobreix el risc que una persona mori, essent el seu objecte pal liar els efectes econòmics negatius que comporta la seva defunció, mitjançant el lliurament de la suma assegurada a la persona designada com a beneficiària al propi contracte. En aquesta modalitat, per determinar la contractació i la prima, és essencial la declaració exacta dels riscos als quals està subjecte l assegurat. Per això, l assegurat ha de proporcionar informació exacta sobre la seva ocupació, aficions esportives, edat, malalties greus patides per l assegurat i qualsevol altra circumstància que pugui afectar la seva salut. A més, abans de subscriure el contracte, els asseguradors avaluen la salut de l assegurat a través d exàmens mèdics. Cobertures accessòries a l assegurança de vida En la pràctica asseguradora actual, és habitual que les assegurances de vida afegeixin altres cobertures, com invalidesa, accident, malaltia o dependència en un mateix contracte. Tot i això, aquests riscos tenen un tractament diferent al de vida. Registre d assegurances de vida El Registre de contractes d assegurances de cobertura de defunció del Ministeri de Justícia permet saber si una persona que ha mort tenia contractada una assegurança per al cas de defunció, així com, si és procedent, l entitat asseguradora amb la qual està subscrita. D aquesta manera, quan mori una persona, el possible beneficiari de l assegurança es pot dirigir a aquest registre (mitjançant el formulari 790) per poder reclamar, si és procedent, el seu dret a la corresponent entitat asseguradora.

138 136 Un cop subscrit el contracte, l assegurador haurà de complir amb la seva obligació d indemnitzar, alliberant-se n únicament en el supòsit que la mort de l assegurat es produeixi per alguna circumstància que la pòlissa exclogui de forma expressa. Dins d aquests riscos no coberts solen figurar els riscos extraordinaris que, tot i això, sí que estan coberts pel Consorci de Compensació d Assegurances, a canvi del pagament d un recàrrec en la prima. El beneficiari de l assegurança de vida (la persona que cobra la prestació) és designat pel prenedor del contracte, sense que sigui necessari el consentiment de l assegurador. Aquesta designació es pot realitzar a la pòlissa o bé posteriorment (fins i tot es pot realitzar al testament), ja sigui de forma expressa (amb noms i cognoms) o de forma genèrica (designant els fills, els hereus, el cònjuge, etc.). Si, en el moment de la mort de l assegurat no s hagués designat beneficiari, ni existissin regles per a la seva determinació, el capital formarà part del patrimoni del prenedor i es repartirà entre els seus hereus. Un cop produïda la mort, per poder cobrar la indemnització, els beneficiaris han de presentar els documents que l acreditin i les seves circumstàncies: certificats de defunció i naixement de l assegurat; informe mèdic detallat, explicant les causes de la mort; document que acrediti la condició de beneficiari del reclamant i de la seva identitat; justificant del pagament provisional, o exempció, de l Impost sobre Successions i Donacions, etc. Assegurança de vida sencera Cobreix el risc de defunció de l assegurat independentment del moment en què es produeixi. En aquest cas, l assegurador té la certesa que ha de pagar la suma assegurada, però no sap quan. A més del supòsit més evident de lliurament de la prestació única en cas de defunció, aquest tipus d assegurança ha de contenir altres possibilitats de prestació parcial. Formes especials de percebre la prestació Provisió o reserva matemàtica Reducció Rescat Bestreta És el fons acumulat amb el pagament de la prima. S hi poden diferenciar dos components: la prima estalvi (prima no consumida i acumulada en la provisió) i prima risc (prima consumida en el període i no acumulada). Les despeses de gestió repercutides per l assegurador tampoc s hi acumulen. En aquestes assegurances, l impagament de la prima no dóna lloc a l extinció del contracte, sinó que el capital assegurat es reduirà proporcionalment a l import de les primes pagades. La reducció de l assegurança es produirà igualment quan ho sol liciti el prenedor. En tot cas, el prenedor té dret a rehabilitar pòlissa, en qualsevol moment, abans de la defunció de l assegurat, havent de complir per això les condicions establertes a la pòlissa. És el dret del prenedor a rescindir el contracte i a rebre la provisió matemàtica acumulada fins a aquest moment menys les despeses pendents d amortitzar (generalment comercials) i les penalitzacions per haver de vendre els actius financers en què està invertida la provisió. És la possibilitat que té el prenedor de rebre un préstec a compte de la provisió matemàtica.

139 Unitat 6 - Productes d assegurança privada 137 Assegurança de vida temporal Cobreix el risc de defunció de l assegurat en un determinat període de temps (per exemple, durant la realització d un viatge, abans de retornar el préstec hipotecari sol licitat per comprar un habitatge, etc.). Si l assegurat sobreviu a aquest període de temps, l assegurador quedarà alliberat i no haurà d indemnitzar. En aquesta modalitat, no seran aplicables amb caràcter obligatori els drets de rescat, reducció i bestreta, encara que se n pot pactar la seva aplicació. Segons quina sigui la destinació de les primes pagades si el prenedor no mor, podem distingir dues modalitats d aquesta assegurança: Assegurances sense reemborsament de primes: l assegurador es queda en propietat les primes pagades pel prenedor. Assegurances amb reemborsament de primes: l assegurador retorna la totalitat o una part de les primes pagades pel prenedor. Lògicament, l import de la prima serà major. Exigència de l assegurança d amortització de préstecs Actualment, les entitats de crèdit solen imposar la contractació d una assegurança d aquest tipus a les persones físiques que reben un préstec d elevada quantia i preu, per cobrir el risc que morin abans d haver amortitzat aquest préstec. Assegurança d amortització de préstecs En aquesta modalitat, l assegurador assumeix l obligació de pagar la quantitat pendent de devolució d un préstec hipotecari sol licitat per l assegurat, si aquest mor abans d haver-lo amortitzat. D aquesta manera, les entitats de crèdit que han concedit el préstec cobreixen el risc de la defunció del prestatari. Assegurança de vida per al cas de supervivència Aquesta modalitat d assegurança cobreix el risc que una persona arribi a complir una determinada edat, obligant-se, en aquest cas, l assegurador a indemnitzar-ne l assegurat (per exemple, assegurança de jubilació). En canvi, si l assegurat mor abans d arribar a aquesta edat, l assegurador queda alliberat de la seva obligació d indemnitzar i, a més, es queda amb les primes pagades, llevat de pacte en contra (denominat clàusula contraassegurança). En aquestes assegurances no s apliquen els drets de rescat, reducció i bestreta, encara que el més usual és que es pacti el contrari. En aquest cas, es converteixen en un producte més d inversió, anomenat assegurances d estalvi-capitalització. Aquest producte es basa en la capitalització de la part de la prima que no és consumida per les despeses de gestió o per altres cobertures, com la invalidesa, la dependència, etc., i el seu rendiment sol estar garantit pel denominat interès tècnic. Segons la forma de rebre la prestació, podem distingir: Capital diferit: l assegurador garanteix un capital (suma assegurada) si l assegurat sobreviu a determinada data. Renda: l assegurador realitzarà el lliurament de la seva prestació de forma fraccionada i periòdica. Segons la forma de dur a terme aquest lliurament, es pot diferenciar entre: Rendes temporals: tenen un nombre determinat de termes. Rendes vitalícies: tenen un nombre indeterminat de termes, extingint-se amb la mort de l assegurat. Vocabulari Interès tècnic: percentatge mínim de rendiment que garanteix l assegurador en la majoria d assegurances de vida amb component estalvi. Pagament de la prestació en forma de renda Hi ha dos tipus de forma de pagament: Rendes pures: l assegurador abona la renda exclusivament fins al moment de la mort de l assegurat. Rendes amb capital o termini mínim garantit: l assegurador abonarà la prestació fins a la mort de l assegurat i, un cop mort, la seguirà abonant als seus hereus fins al compliment d un termini o bé fins a assolir una quantia límit.

140 138 Modalitats d assegurances de supervivència Les modalitats d aquestes assegurances més usades a la pràctica són: Percepció del capital en les assegurances dotals El beneficiari tindrà dret a percebre el capital encara que l assegurat hagués mort abans del venciment del contracte. Si el que mor abans del venciment és el beneficiari, les primes satisfetes es reintegraran al prenedor. Assegurances de jubilació: tenen per objecte constituir un capital o una renda que l assegurat percebrà quan es jubili. Poden cobrir alguna contingència complementària, com la invalidesa. A diferència dels plans de pensions i productes similars, admeten la possibilitat de rescat. Assegurances dotals: tenen per finalitat garantir el lliurament d un capital o una renda, en una data determinada, al beneficiari designat al contracte (generalment, menor d edat), quan arribi a una edat. El prenedor del contracte (normalment, els pares o tutors) també és l assegurat i pagarà les primes fins al venciment del contracte o fins a la seva mort, si es produeix abans. Assegurances d habitatge-pensió: són subscrites per persones majors de 65 anys i consisteixen en la prestació d una renda de caràcter vitalici, complementària a la pensió pública. A canvi, l assegurat transmet a l assegurador la propietat del seu habitatge habitual. La quantia de la prima es determina valorant la diferència entre el valor de mercat de l habitatge i el seu valor d ús, ja que l assegurat, i generalment el seu cònjuge, conserva aquest dret. Exemples Assegurança de supervivència amb clàusula de contraassegurança, rescat i reducció El Ramon Tiurana contracta una assegurança sobre la vida en modalitat de supervivència amb l empresa PILAR VIDA. Si el Ramon sobreviu d aquí a dotze anys, percebrà 33465,57. Per això, es compromet a aportar una prima anual, ascendint la primera anualitat a 2000, quantitat que s anirà incrementant en un 3% anual. En les condicions particulars del contracte figura el quadre de valors que veus al marge. En aquesta assegurança s inclou una clàusula segons la qual si el Ramon mor abans del final del contracte, la persona designada per ell com a beneficiària cobrarà totes les primes que hagi pagat. Per exemple, si mort el quart any, el beneficiari rebrà: Anys complets Prima anual creixent Capital per defunció Rescat Reducció , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,45 = 8367,25. Si, en finalitzar el setè any, el Ramon tingués necessitats financeres i volgués rescindir el contracte d assegurança, PILAR VIDA li haurà de pagar l import corresponent a aquesta anualitat, que apareix a la columna Rescat de la taula (16 556,58 ). Si rescatés l assegurança en una data compresa entre l inici del setè any i el seu final, el Ramon rebria una quantitat que oscil larà entre ,03 i ,58. En cas de rescat, el contracte d assegurança s extingeix i no genera obligacions per a les parts. Si, al llarg de la vigència del contracte, no pot o no vol seguir pagant més primes, aquest contracte seguirà vigent i vencerà al final del dotzè any, però, en aquest cas, el Ramon no rebria el capital pactat, sinó que hi hauria una reducció. Per exemple, si deixés de pagar a finals del setè any, al venciment del contracte d assegurança rebria ,61.

141 Unitat 6 - Productes d assegurança privada 139 Exemples Assegurança dotal La Irene vol que el seu fill Eduard, que acaba de complir deu anys d edat, estudiï una carrera universitària quan tingui 18 anys. Com que s haurà de matricular en una universitat d una altra ciutat, això suposarà un considerable increment de les despeses familiars (matrícules, residència, manutenció, etc.). Per això, la Irene contracta amb PILAR VIDA una assegurança total, per la qual, a canvi del pagament d una prima de 280 mensuals, es garanteix a l Eduard el pagament d un capital de en arribar als 18 anys. Al contracte d assegurança s estipula, a més, que si la Irene mor durant la vigència del contracte, l Eduard seguirà percebent la suma assegurada, encara que la seva mare no hagués pagat totes les primes. La raó és que la prima està formada per diversos conceptes: Les despeses de l assegurador repercutides al client. Una part destinada a constituir la suma assegurada (component estalvi). Una altra part destinada a cobrir la contingència de la mare (component risc), que garanteix que, en cas de morir la mare, el seu fill pugui cobrar la quantitat assegurada. Assegurances mixtes Aquestes assegurances cobreixen tant el risc que una persona arribi a una determinada edat com el de que mori. Si l assegurat mor abans d arribar al venciment del contracte, l assegurador pagarà al beneficiari el capital pactat. En canvi, si l assegurat arriba amb vida al venciment, aquest assegurat rebrà la quantitat establerta a l assegurança. Es tracta d una assegurança combinada que pretén reduir els costos de gestió en unir diverses cobertures en un sol producte. A més, pot afegir cobertura d invalidesa i accidents de l assegurat. També hi ha la possibilitat de l anomenada assegurança mixta doble, en què, al contingut de l assegurança mixta normal, s uneix la possibilitat que els hereus de l assegurat percebin el capital, encara que l assegurat mori després d arribar el venciment del contracte. Activitats proposades 8 Partint de les dades exposades a l exemple de la pàgina anterior, respon les preguntes següents: a) Quina quantitat rebrà el Ramon en cas que desitgi rescatar l assegurança al final del desè any? Què ocorre amb el contracte? b) Busca al quadre de l exemple la xifra ,61 i indica n el significat. c) Quina quantitat rebrà el beneficiari si el Ramon mor al llarg del cinquè any? 9 L Ismael ha contractat amb PILAR VIDA una assegurança de vida mixta, en què se li garanteix un interès (interès tècnic) del 4% en cas de supervivència. L Ismael pagarà dues primes de , una quan subscriu el contracte i una altra en finalitzar el tercer any. Si, passats cinc anys, l Ismael ha sobreviscut, rebrà una prestació de i, en cas de mort o invalidesa, la quantitat que rebran els beneficiaris designats serà de En arribar a casa, l Ismael realitza els càlculs aplicant el tipus d interès tècnic i a les primes i obté com a resultat, per al cas de supervivència, una quantitat de ,53. A què es pot deure la diferència entre la quantitat fixada al contracte i l obtinguda per l Ismael?

142 > Assegurances de no vida La branca d assegurances de no vida engloba tots els contractes d assegurança que cobreixen contingències relacionades amb les persones, però que no afecten la seva mort o supervivència, com són la salut i la integritat de les persones físiques, així com les assegurances de danys materials. Assegurança de malaltia i d assistència sanitària Períodes de carència La prestació de les assegurances de malaltia se sol determinar en base a una indemnització per cada dia que la persona afectada no pugui desenvolupar una feina. És habitual que el període inicial quedi sense cobertura, com si fos una franquícia. Això es denomina període de carència. Aquests tipus d assegurances tenen per objecte transferir a l assegurador, dins dels límits pactats, les conseqüències econòmiques desfavorables produïdes per una malaltia de l assegurat. Les formes en què l assegurat pot rebre la prestació de l assegurador, segons el pactat, són l abonament d una indemnització a tant alçat, el reemborsament de les despeses d assistència sanitària o la disposició d un quadre mèdic al qual acudir per rebre atenció sanitària. Assegurança d accidents Es tracta de l assegurança en què el risc cobert són les possibles lesions corporals de l assegurat, derivades d un accident. A aquests efectes, s entén que un accident és un succés violent, sobtat, extern i aliè a la intencionalitat de l assegurat, que li causi una invalidesa temporal o permanent, o bé la mort. Si existeix discrepància entre l assegurat i l assegurador sobre el grau de la invalidesa, s ha de recórrer a la valoració corresponent per part de pèrits. En cas de mort, lògicament, la indemnització la cobraran les persones que s hagin designat com a beneficiàries, essent d aplicació el ja vist en les assegurances sobre la vida. Si el beneficiari és qui provoca l accident de forma intencionada, perdrà el dret a percebre la indemnització, que passarà al prenedor o als seus hereus. La llei estableix que l assistència sanitària urgent també està coberta, però l assistència ordinària només s hi inclourà si així es disposa a la pòlissa, i únicament fins a un import, dins d un termini i pagant una sobreprima. Assegurança de decessos Vocabulari Dependència: estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l edat, la malaltia o la discapacitat, i vinculades a la falta o la pèrdua d autonomia física, mental, intel lectual o sensorial, requereixen l atenció d una altra persona o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel lectual o malaltia mental, d altres suports per a la seva autonomia personal. En aquest contracte, l assegurador s obliga, dins dels límits establerts a la llei i al propi contracte, a prestar els serveis funeraris per al cas que es produeixi la defunció de l assegurat: fèretre, trasllat, corones, assistència religiosa, sepultura, làpida, esquela i tramitació burocràtica. En cas que l assegurador no pugui prestar per si mateix algun dels serveis acordats, pot satisfer-ne el cost. L assegurança de dependència L assegurador s obliga, dins dels límits pactats i per al cas en què es produeixi la situació de dependència conforme al disposat a les normes reguladores corresponents, al compliment de la prestació convinguda amb la finalitat d atendre les conseqüències perjudicials que, per a l assegurat, es derivin d aquesta situació. Normalment, la prestació consistirà en una renda vitalícia, amb un import que variarà segons el grau de dependència reconegut a l assegurat.

143 Unitat 6 - Productes d assegurança privada > Assegurances alternatives als plans de pensions Els asseguradors de la branca vida també comercialitzen altres productes complementaris al sistema públic de pensions de la Seguretat Social, als quals els són aplicables la normativa dels plans privats de pensions i que gaudeixen dels seus avantatges fiscals. Aquests productes són els Plans de Previsió Assegurada (PPA) i els Plans de Previsió Social Empresarial (PPSE). Un PPA és una assegurança individual en què el prenedor, l assegurat i el beneficiari coincideixen, llevat per a la contingència de defunció. Un PPSE és una assegurança col lectiva en què el prenedor és una empresa que, a través seu, compleix els seus compromisos per pensions amb els seus treballadors (assegurats i beneficiaris), llevat per a la defunció. Els dos productes comparteixen les característiques següents: A l igual que amb els plans de pensions i altres sistemes de previsió social, cobreixen la jubilació, la mort, la incapacitat laboral permanent i la dependència de l assegurat. Els drets generats no poden ser disposats anticipadament, llevat en el cas de malaltia greu i atur, i es poden traspassar d un sistema de previsió social a un altre sense pagar per això a Hisenda. A diferència dels plans de pensions, que ofereixen una rendibilitat en funció dels actius en què s inverteixin, un PPA i un PPSE han d oferir una rendibilitat garantida. Avantatges fiscals dels sistemes de pensions complementaris En aquests sistemes, inclosos el PPA i PPSE, les aportacions realitzades per les persones físiques redueixen l import que s ha de pagar per l IRPF mentre que les realitzades per les empreses a favor dels seus treballadors tenen la consideració de despesa fiscalment deduïble a efectes de l Impost sobre Societats. 3.4 > Fiscalitat de les assegurances sobre les persones Els perceptors de les rendes generades per les assegurances personals, tant de vida com de no vida, solen ser persones físiques i, per tant, estan subjectes als impostos en què són contribuents. En les assegurances sobre la vida, la fiscalitat de les prestacions variarà en funció de qui cobri la indemnització: Si qui percep la prestació és el prenedor/assegurat que, per tant, ha pagat les primes, el seu import estarà subjecte a l IRPF com a rendiment del capital mobiliari. Si qui percep la prestació és un beneficiari que no ha pagat les primes, el seu import estarà subjecte a l impost sobre successions i donacions (ISD). Fiscalitat en l IRPF de les assegurances sobre decessos En aquestes assegurances, l import de la prima no és fiscalment deduïble. Pel que fa a la prestació, la Llei de l IRPF declara exemptes les prestacions percebudes per enterrament o sepeli, amb el límit de l import total de les despeses incorregudes. Els dos impostos són incompatibles entre si. Activitats proposades 10 En l assegurança de vida mixta, plantejada a l activitat proposada número 9, imagina que l Ismael designa com a beneficiària, per al cas de mort, la seva filla Sofia. Qui i per quin impost tributarà si l Ismael sobreviu als cinc anys? I si mor abans? I si pateix una lesió que li causa una invalidesa total? 11 L Eduard té un PPA i ha designat com a beneficiària la seva filla Edurne. Qui i per quin impost tributarà si l Eduard es jubila? I si l Eduard mor en un accident? I en el supòsit en què quedi en situació de dependència?

144 142 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Quines similituds i diferències existeixen entre les assegurances sobre les coses i les patrimonials? 2 Què és una pòlissa simple? I una de combinada o multirisc? 3 Dels següents tipus d assegurances: assistència jurídica, robatori de mercaderies i decessos, quina és sobre les persones? Sobre què són les altres? 4 En quina assegurança l assegurador té la possibilitat que, després de pagar la indemnització a l assegurat, pugui reclamar l import al prenedor? 5 Com és la fiscalitat per a una empresa en les assegurances de danys sobre les coses? 6 Enumera els factors que influeixen en la valoració del risc d una assegurança d automòbil i, per tant, en la tarifació de la prima. 7 A quin impost estarà subjecta una assegurança mixta si és el prenedor/assegurat qui cobra la indemnització? I si, en cas de mort, és el beneficiari el que la cobra? Respon també les dues preguntes en el supòsit que es tractés d un pla de previsió assegurat (PPA)..: APLICACIÓ :. 1 L Ernest ha estat atropellat per un automòbil conduït pel David, que és declarat responsable del sinistre. Com a conseqüència de l accident, l Ernest ha patit una discapacitat física del 40%. Per això, rep de SEGURAUTO, companyia en la qual el David té contractada l assegurança d automòbil, una indemnització de També rep d ASSEGU- RANCES PERKANZE una indemnització de , ja que l Ernest tenia contractada amb aquesta empresa una assegurança d accidents. a) Quins tipus d assegurances són les que donen lloc a les indemnitzacions que percep l Ernest (danys, persones, etc.)? b) Identifica els diferents subjectes que intervenen en el sinistre, i indica n els drets i les obligacions. c) A quin impost estaran subjectes les indemnitzacions percebudes per l Ernest? 2 L asseguradora SEGURAUTO ofereix a l Alba canviar la seva assegurança d automòbil aplicant-li una bonificació si no ha tingut accidents amb anterioritat. Tot i això, com que l Alba no pot demostrar la seva nul la sinistralitat, tem que l asseguradora no compleixi aquesta promesa. És fonamentat aquest temor? 3 L Eudald Costa va ser atropellat per un vehicle i ha estat 100 dies de baixa. L assegurador li realitza una proposta d indemnització per un import de L Eudald creu que els seus danys són majors i considera que aquesta quantitat és insuficient. El cobrament de la indemnització implica la renúncia a realitzar una reclamació judicial? 4 L Ester Marquilles va contractar una assegurança ampliada amb WATERLOO AUTOS. Ha tingut un sinistre amb un vehicle assegurat amb SEGURAUTO. En tramitar el comunicat amistós, WATERLOO perita els danys en 2 000, deixant sense valorar un cop a la part del darrere del vehicle de l Ester, ja que posa en dubte que hagi estat causat per aquest sinistre. A què es pot deure que el propi assegurador de l Ester posi en dubte els danys produïts pel sinistre? 5 L Alícia desitja contractar una assegurança de vida en forma de renda, per la qual percebrà un import de anuals durant deu anys. La companyia d assegurances PILAR VIDA li ofereix dues possibilitats: a) Si l Alícia mor mentre cobra la renda, PILAR VIDA deixarà de pagar-la, extingint-se la seva obligació. b) En cas que l Alícia mori mentre està cobrant la renda, PILAR VIDA seguirà abonant-la a la persona designada per l Alícia, fins a la percepció del total pactat. Si en ambdues possibilitats l import de la renda és el mateix, en quina es pagarà una prima major?

145 Unitat 6 - Productes d assegurança privada 143 Cas final 1 Assegurances de vida relacionades amb l habitatge La parella formada pel Xavier i la Sílvia s acaba de comprar un habitatge finançat amb un préstec hipotecari. Donat el seu valor, si un dels dos mor, el supervivent no podria assumir el pagament de les quotes del préstec, més la resta de despeses familiars. Per això, contracten amb PILAR VIDA una assegurança per la qual, si mor qualsevol dels dos, l assegurador pagarà un capital de , import suficient per fer front a l import del préstec pendent de retornar a l entitat bancària. A canvi, hauran de pagar una prima anual de 700. D altra banda, el Josep i la Berta, de 68 i 64 anys, respectivament, disposen d un habitatge amb un valor de mercat de Per completar la pensió de la Seguretat Social que cobra el Josep, decideixen lliurar la propietat del seu habitatge a PILAR VIDA, reservant-se n el dret d ús fins que morin els dos, dret d ús que es valora en A canvi, adquireixen el dret a percebre una renda de 900 mensuals fins a la mort dels dos cònjuges. a) Quins tipus d assegurances són les indicades a l enunciat? b) Quines seran les obligacions de PILAR VIDA si moren el Xavier o la Sílvia? c) I en el supòsit del Josep i la Berta? Solució a) Les dues assegurances, en què l assegurador és PILAR VIDA, són assegurances de vida: La primera cobreix la mort del Xavier i la Sílvia, per la qual cosa es tracta d una varietat de les assegurances de vida per al cas de mort, denominada assegurança d amortització de préstecs. Quan se sol licita un préstec hipotecari a una entitat bancària, l entitat sol obligar a contractar aquesta assegurança. És un tipus de prima periòdica, que dóna dret al cobrament d un capital si es dóna la contingència prevista al contracte (la mort de qualsevol de les persones assegurades). En el segon cas, ens trobem davant d una assegurança de vida per al cas de supervivència. El Josep i la Berta han lliurat la propietat del seu habitatge, reservant-se n l ús mentre visquin. És l anomenada assegurança habitatge-pensió, per la qual es rep una renda vitalícia a canvi del lliurament d una prima única igual a la diferència entre el valor de l habitatge i l estimació del valor d ús de l habitatge que s han reservat els seus ocupants. b) En cas que el Xavier o la Sílvia morin durant la vigència del contracte d assegurança, PILAR VIDA haurà d abonar al beneficiari la suma assegurada, que és igual a El beneficiari ha de ser una persona que pateixi el perjudici econòmic que ocasioni la mort. Per tant, han de ser els seus hereus o l altra persona que forma la parella (els beneficiaris), que no podrien fer front a la devolució del préstec a l entitat bancària. Tot i això, quan aquestes entitats obliguen a subscriure l assegurança, solen figurar com a beneficiaris, tot i ser una mala pràctica asseguradora, segons els criteris de la DGSFP. c) Quan morin el Josep i la Berta, PILAR VIDA deixarà de pagar la prestació, llevat de pacte en contra que prorrogui la prestació a una altra persona que passi a ser el beneficiari, i adquirirà la propietat de l habitatge. La prima pagada serà la diferència entre el valor d ús de l habitatge ( ) i el valor del propi habitatge ( ). Per tant, aquesta prima ascendirà a Si els dos moren als tres anys de contractada l assegurança haurien percebut rendes per un import de ( ) i haurien pagat una prima de Podria semblar que l assegurador s ha enriquit amb aquesta diferència, però la realitat és que amb aquests diners estaria pagant altres persones que sobreviuen més enllà de l esperança mitjana de vida que ha servit de base per calcular la prestació que s espera rebre. En aquest cas, fins i tot si, per exemple, un dels dos sobreviu 15 anys, l assegurador hauria pagat rendes per valor de , un valor major a l import de la prima satisfeta.

146 144 Idees clau Assegurances contra danys Assegurances de danys en les coses Incendis Robatoris Lucre cessant Assegurances patrimonials Crèdit Caució Assegurances d automòbils PRODUCTES D ASSEGURANÇA PRIVADA Assegurances combinades Assegurances multirisc llar Assegurances multirisc empresa Per al cas de mort Les assegurances de vida Per al cas de supervivència Mixt Assegurances de persones Malaltia i assistència sanitària Les assegurances de no vida Accidents Decessos Dependència

147 Unitat 6 - Productes d assegurança privada REVISTA ADMINISTRATIVA Assegurances unisex Les asseguradores no podran utilitzar el sexe com a element de valoració del risc per fixar la quantia de la pòlissa de l assegurança. Així es desprèn d una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que corregeix la Directiva d Igualtat, que permetia diferenciar per gènere quan era determinant per al risc, i que ha entrat en vigor el 21 de desembre de A l hora de fixar els preus, les companyies es basen en la probabilitat que ocorri un sinistre multiplicada pel cost unitari (el que hauria de pagar l asseguradora si ocorregués el sinistre), i a això caldria afegir les despeses de gestió i el marge de benefici. I en aquest càlcul entren en joc una sèrie de variables: l historial personal d accidents, l edat, l antiguitat del carnet, el tipus de vehicle, la potència, la zona geogràfica de residència, el quilometratge anual, si dorm en garatge... Fins i tot la professió i, evidentment, el sexe, encara que per al portaveu d Unespa, Javier Fernández, en l assegurança per a l automòbil, el gènere no era ni molt menys determinant, sinó només un paràmetre més. Com hem pogut comprovar, hi havia companyies que tenien assegurances específiques per a dones; altres no en tenien, però aplicaven bonificacions a les conductores per ser més segures. Fins i tot algunes, com Mapfre, amb un 26% de clients femenins, aplicaven polítiques de pagament per ús (velocitat, temps de conducció diürna o nocturna, etc.), mitjançant l ús de tecno- Activitats logies, perquè és important que cadascú pagui en funció dels seus riscos, independentment del sexe, ha indicat un portaveu de la companyia. Tot i això, ha afegit, Mapfre, fidel a la seva filosofia d identificar les necessitats dels seus clients, està treballant en una assegurança d automòbils pensada per al col lectiu de dones. Les dones són més segures, segons l opinió de les asseguradores a les quals hem consultat. Fins i tot neguen que s estigués produint discriminació per aplicar-los tarifes més baixes. Segons Antonio Escrivá, subdirector general d Allianz, que xifra la seva cartera de clients femenines en un 30%, un dels principis bàsics del negoci assegurador és diferenciar el càlcul del preu i el servei per grups de risc. Històricament, es té constància que les dones, especialment les joves, tenen menys exposició al risc i creiem que establir primes diferents no suposa discriminació si està basat en raons estadístiques-actuarials, fet que reflectia la legislació anterior. Per això, indica Escrivá, deixar de banda el gènere, a l hora d establir un risc, no sembla ser una mesura que beneficiï els assegurats. Companyies com Línea Directa, amb una carta de clients amb un lleuger predomini femení, han desenvolupat serveis específics orientats a satisfer les necessitats de la dona. Així, el passat mes de juliol, va llançar Penélope Seguros, una marca especialment orientada a les dones, amb cobertures com el robatori de bossa de mà, l assistència en carretera a embarassades i un servei (Car Agenda) pel qual la companyia s encarrega del calendari de revisions. Són millors conductores, més prudents i compleixen més les normes, sobretot les més joves, assegura Francisco Valencia, director de govern corporatiu de Línea Directa, per a qui l entrada en vigor de la directiva europea no afectarà la marca, que també pot ser contractada per homes. Font: José Ignacio Rodríguez. Revista Tráfico y Seguridad Víal (DGT). Número Debat amb els teus companys sobre el fet que els homes i les dones paguin les mateixes primes, tot i que les dones conductores presenten un risc menor que els homes. 2 Què creus que deu ocórrer amb les primes pagades per homes i dones en les assegurances de vida?

148 7 u n i t a t Finançament bancari a curt termini SUMARI Productes bancaris d actiu El compte de crèdit El descompte comercial bancari El factoring El confirming OBJECTIUS Reconèixer les variables intervinents en els productes d actiu a curt termini. Identificar les característiques i el funcionament dels diferents productes d actiu a curt termini. Relacionar els avantatges i els inconvenients dels productes dels productes d actiu a curt termini. Realitzar càlculs financers per valorar productes d actiu a curt termini. Calcular les despeses i les comissions meritades en productes d actiu a curt termini. Determinar el tractament fiscal dels productes d actiu a curt termini.

149 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini >> Productes bancaris d actiu Les entitats financeres reben fons dels seus clients a través de les operacions passives. Mitjançant les operacions actives (préstecs, crèdits, etc.), aquestes entitats inverteixen aquests fons aportant finançament als seus clients, rebent a canvi un rendiment econòmic en forma d interessos i comissions. 1.1 > Anàlisi del risc en les operacions d actiu En les operacions d actiu, les entitats financeres posen fons a disposició dels seus clients i, per tant, assumeixen el risc que aquests clients, al venciment del termini, no retornin aquests fons, no abonin els interessos pactats o ho facin després de vençut el termini. Taxa de morositat És el percentatge que suposen respecte del total de préstecs i crèdits concedits per una entitat financera els que no han estat retornats en els seus venciments respectius. Per això, aquestes entitats tracten de reduir aquest risc analitzant detalladament la solvència dels seus clients d actiu. Informació requerida als clients d actiu La informació que es requereix als potencials clients és la següent: Tipus de client Informació requerida Identificació de la persona: dades personals i NIF. Persona física Justificants d ingressos: contracte de treball (per veure si és temporal o indefinit, la solvència de l empresa on treballa, etc.), declaracions tributàries (IRPF, IVA). Amb aquests documents es comprova la situació personal i la capacitat d estalvi del client per calcular l import màxim que pot assumir (aproximadament el 40% de la seva renda disponible). Justificants de patrimoni: escriptures de propietat de cases i terrenys, declaracions jurades de béns (joies, aixovar domèstic, etc.). Dades identificatives: CIF, escriptura de constitució, apoderaments, etc. Persona jurídica Generació de recursos: comptes anuals, declaracions tributàries (IVA i IS). Amb aquestes dades, es comprova l evolució de l empresa i la seva capacitat d endeutament. Justificants de patrimoni: escriptures de propietat d immobles, factures d adquisició d altres béns. Informació obtinguda de Registres públics i privats Les entitats bancàries també recopilen informació a través de registres públics o privats per confrontar aquesta informació amb l aportada pels clients o per completar-la. Registres públics Aquests registres són d accés públic i les entitats hi acudeixen per comprovar els béns i les dades dels seus clients. Segons el tipus d informació que es pretengui aconseguir, s acudirà a un registre o un altre: Registre de la Propietat (immobles), Registre de Béns Mobles, Registre Mercantil (dades econòmiques i comptables de les societats). Registre de morosos Les llistes o els registres de morosos són fitxers automatitzats gestionats per empreses privades, que contenen informació sobre els impagaments. Fitxers de morosos Els més importants són: RAI (Registre d Acceptacions Impagades): s entra a formar part d aquest registre quan no es paga una lletra o un rebut de préstec. ASNEF (Associació Nacional d Entitats de Finançament): s hi registren tot tipus d impagaments, inclosos els de companyies elèctriques, gas, etc. EXPERIAN-BADEXCUG: registra impagats molt variats (financers, vendes per Internet, etc.).

150 148 Central de Riscos del Banc d Espanya (CIRBE) La CIRBE té per objecte facilitar a les entitats financeres les dades necessàries per a l anàlisi de riscos. La seva principal diferència amb els registres de morosos és que a CIRBE no s hi inscriuen impagaments, sinó situacions de risc (préstecs, crèdits, lísing, avals, etc.). Exemples Funcionament de CIRBE L entitat financera BBVA ha prestat a l empresa INFISA , quantitat que ha estat avalada per la seva empresa matriu, ENTISA. Per aquesta operació, BBVA declararà a CIRBE un risc directe amb INFISA, per l import del préstec, i un risc indirecte amb ENTISA, pel mateix import. Quan INFISA o ENTISA sol licitin finançament a una altra entitat de crèdit, segurament accedirà a la informació inclosa a CIRBE per verificar els riscos ja assumits per ambdues entitats, ja que suposaran un risc addicional al del finançament que sol liciten. 1.2 > La seguretat en les operacions actives: les garanties Si, un cop estudiada la informació rebuda, l entitat de crèdit decideix acceptar una sol licitud de finançament, desitjarà tenir garantida la devolució dels diners prestats i dels interessos meritats, al venciment de l operació. La garantia genèrica és l establerta al Codi Civil, segons el qual el deutor respon del compliment de les obligacions amb tots els seus béns, presents i futurs (garantia personal). Però és possible que, per a l entitat financera, això no sigui suficient (pot ser que el deutor s arruïni i no es recuperi mai) i desitgi garanties addicionals, com les següents: Garanties personals: són persones, com els avaladors o fiadors, que s obliguen a pagar per compte del client d actiu (l obligat principal) si aquest no ho fa i que sumen el seu patrimoni present i futur al seu per garantir el bon fi de l operació. Garanties reals: són béns concrets que se subjecten al compliment d una determinada obligació pecunària per garantir-ne el bon fi. Si el deutor no compleix la seva obligació, l entitat de crèdit pot recuperar l import degut amb la venda d aquests béns. Se n distingeixen les següents: Hipoteca immobiliària: és el dret que té el creditor sobre un bé immoble, que subjecta aquest bé al compliment d una obligació. Per a la seva eficàcia, s ha d anotar al Registre de la Propietat Immobiliària juntament amb la inscripció de l immoble sobre el qual recau. Hipoteca mobiliària: recau sobre un bé moble identificable (establiment mercantil, maquinària industrial, etc.) i s inscriu al Registre de Béns Mobles. Penyora: recau sobre altres béns, com joies, valors mobiliaris (accions, obligacions, etc.). Es denomina penyora amb desplaçament, si aquests béns queden en poder de l entitat de crèdit, o sense desplaçament, si es mantenen en poder del client.

151 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini 149 Pel que fa a la formalització de les operacions d actiu, cal distingir segons el tipus de garanties: Garanties personals: n hi hauria prou amb un document privat, però les entitats financeres solen documentar l operació en una pòlissa intervinguda per notari per donar fe de l existència del deute. Així s agilitza el procés judicial en cas d impagament del deutor. Garanties legals: si els béns sobre els quals recauen s han d inscriure en un registre públic (per exemple, el Registre de la Propietat), les garanties que recaiguin sobre seu també s han d inscriure en aquest registre, per la qual cosa s han de formalitzar en escriptura pública atorgada davant de notari. 1.3 > El finançament bancari Quan els particulars necessiten finançament per adquirir un bé (un habitatge, un automòbil, etc.), completar la seva formació, anar de vacances, etc., recorren a les entitats de crèdit per obtenir-la. Per la seva banda, les empreses acudeixen habitualment a aquest finançament, per obtenir fons o garanties amb els quals poder desenvolupar la seva tasca; encara que en aquest cas tenen la possibilitat d acudir a altres fonts de finançament diferents (accions, obligacions, bons, etc.). Les fonts de finançament bancari utilitzades per les empreses són les següents: Entitats de crèdit Les operacions actives són ofertes per les següents entitats de crèdit: Entitats bancàries. Establiments financers de crèdit. Destinades a finançar el funcionament diari de l empresa. Les estudiarem en aquesta unitat: compte de crèdit, préstecs a curt termini, descompte comercial, confirming i factoring. Destinades a finançar inversions i immobilitzacions: préstecs a llarg termini, lísing o arrendament financer i rènting. Garanties a tercers: avals bancaris. La majoria d aquestes operacions són específiques de les empreses, encara que els particulars en poden utilitzar alguna, com els préstecs (a curt i llarg termini) i el rènting. Activitats proposades 1 Debat amb els teus companys sobre quin dels dos següents tipus de producte serà més fàcil de contractar amb una entitat bancària: un d actiu o un de passiu. 2 L empresa ITESA sol licita l 1 de juny de 2014 un préstec a VIALBANK. Quan arriba el seu venciment, el 30 de setembre de 2016, ITESA no atén el pagament. En quina data s inscriurà aquesta operació a CIRBE i quan a un registre de morosos? 3 Creus que la limitació de responsabilitat en algunes societats mercantils (SA, SL, etc.) té importància a l hora de concertar operacions actives amb els bancs? 4 Quines conseqüències pot tenir per a tu avalar un amic en una operació de préstec? I deixar de pagar una factura de telèfon? 5 INVESA té dipositats a l EMERITABANK en un dipòsit amb venciment a sis mesos sense possibilitat de cancel lació anticipada. D aquí a quatre dies, ha de pagar a un proveïdor i no té suficients diners per fer-ho. Què podrà fer INVESA per pagar aquest proveïdor?

152 150 2 >> La pòlissa o el compte de crèdit El compte de crèdit es pot definir com: És el contracte pel qual una entitat bancària s obliga a posar a disposició del seu client (anomenat acreditat) una quantitat de diners fins a un límit i amb un venciment determinat. L acreditat s obliga, al venciment del contracte, a retornar els diners que ha disposat i al pagament dels interessos produïts i de les comissions meritades. Dèficit de tresoreria Les situacions de falta de liquiditat reben el nom de dèficits de tresoreria. Existeix un dèficit o una necessitat de tresoreria, en un període de temps, quan el saldo inicial de tresoreria més els cobraments d aquest període no són suficients per fer front als pagaments. A vegades, a les empreses es produeixen situacions de falta de liquiditat (per exemple, per l estacionalitat del negoci, la insolvència d algun client, etc.). Es tracta de situacions transitòries que requeriran un mecanisme de finançament flexible que s adapti a les necessitats concretes de liquiditat que tinguin aquestes empreses. El contracte de crèdit s adapta a la perfecció a aquestes circumstàncies, ja que permet a les empreses disposar únicament de la quantitat de diners que necessitin. El contracte inclourà les clàusules següents: Identificació de les parts. Límit de disposició, fixat per l entitat en funció de la solvència de l acreditat. Llevat d autorització expressa, l acreditat no pot realitzar disposicions per sobre d aquest límit. Aquestes disposicions es denominen excedits en compte de crèdit i comporten un tipus d interès més alt i una comissió especial. Aquests excedits no estan emparats per la pòlissa, de forma que la seva existència augmenta el risc per a l entitat de crèdit. Tipus d interès que s hi aplicarà, fórmules per al seu càlcul, període de meritació i data de liquidació. Comissions a favor de l entitat financera i la data de meritació. TAE estimada o contractual, que es calcula considerant que, des del principi, l acreditat usa els diners fins al límit. Per tant, diferirà de la real ja que, entre altres coses, no considera les disposicions i els reintegraments durant la vigència del contracte, els mínims de les comissions, etc. Operativa d un compte de crèdit Aquest contracte requereix de l existència d un compte corrent que serveixi de suport a les operacions que es realitzin (d aquí la denominació de compte de crèdit) i es documenta mitjançant una pòlissa intervinguda per notari (d aquí la denominació de pòlissa de crèdit). El saldo inicial d aquest compte corrent serà deutor, per un import de les comissions a favor de l entitat i les despeses per compte de l acreditat, quedant a disposició de l acreditat el límit pactat, un cop deduït el saldo inicial. Aquest compte admet pagaments (domiciliacions, xecs, transferències, etc.) i cobraments, per la qual cosa és possible que el seu saldo sigui a favor de l acreditat. L import del crèdit es retorna d un sol cop l últim dia de vigència del contracte, encara que es poden anar realitzant reintegraments a compte.

153 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini 151 Costos d un compte de crèdit Per a l acreditat, l obertura d un compte de crèdit té els costos següents. Costos del crèdit per a l acreditat Interessos Comissions Creditors Deutors Excedits De demora Obertura i estudi No disponibilitat Excedit Pels saldos a favor de l acreditat. Pels saldos a favor de l entitat de crèdit fins al límit concedit. Pels imports disposats per sobre del límit. S apliquen en cas d incompliment de l obligació de retornar l import disposat, els interessos i les comissions. És un percentatge sobre el límit total del crèdit. Compensa l entitat per les despeses ocasionades per l estudi de la solvència del client, la formalització del contracte, la posada a disposició dels diners, etc. És un percentatge sobre el saldo mitjà no disposat en un període, liquidant-se juntament amb els interessos produïts, en el període acordat. En cas d excedits, s aplica un percentatge sobre seu. Corretatge Cancel lació anticipada Diverses Si es retorna diners abans del termini. Consisteix en un percentatge sobre l import retornat. Les comissions pròpies del compte corrent de suport: manteniment, administració, despeses de correu, etc. Import que cobren els notaris (antics corredors de comerç, d aquí l origen de la paraula) per la intervenció en la pòlissa de crèdit. En els productes de finançament a curt termini, com és el compte de crèdit, resulta econòmicament més interessant intentar negociar amb l entitat financera l import de les comissions bancàries que la quantia dels interessos, ja que les comissions tenen una major incidència en el cost efectiu de l operació, ja que el seu efecte queda repartit en un termini menor. Fiscalitat d un compte de crèdit Com que es tracta d una despesa corrent per al desenvolupament de l activitat empresarial, les comissions i els interessos a favor de l entitat de crèdit tindran la consideració de despesa fiscalment deduïble en el corresponent impost sobre la renda de l acreditat (l IRPF, si és un empresari persona física o l Impost sobre Societats, si és una persona jurídica). Les normes d aquests impostos no obliguen els acreditats a retenir i ingressar a Hisenda part de les rendes pagades a les entitats de crèdit. Pel que fa als interessos a favor de l acreditat, seran un rendiment que haurà de declarar. L entitat de crèdit està obligada a retenir i a ingressar a Hisenda el percentatge que estableixi la norma fiscal a compte de l impost que correspongui a l acreditat. Pel que fa a l IVA, les comissions i els interessos estan subjectes i exempts de l IVA; és a dir, com els presta un empresari (l entitat de crèdit) estan subjectes a l IVA, però la norma disposa que no es pagui (estan exempts del pagament).

154 152 Procediment de liquidació d un compte de crèdit El procediment utilitzat per liquidar un compte de crèdit és el següent: Terminologia bancària El funcionament comptable del compte de Bancs és invers al dels comptes bancaris. En la primera, els ingressos es comptabilitzen al deure (es carreguen) mentre que en la segona, a l haver (s abonen). De la mateixa manera, les despeses es registren comptablement en l haver (s abonen), mentre que en el banc es comptabilitzen en el deure (es carreguen). 1. Ordenar totes les operacions per la data valor de cada una, començant per la més llunyana i acabant per la més propera a la data de liquidació. 2. Calcular els saldos creditors (a favor del titular del compte) que s han produït després de cada anotació en compte, deutors (a favor de l entitat) i excedits (els meritats a favor de l entitat per superar l acreditat el límit fixat a la pòlissa), que s han produït després de cada anotació en compte. 3. Calcular els dies en què un saldo s ha mantingut inalterat. 4. Calcular els números comercials, que resulten de multiplicar el saldo pels dies que ha durat. 5. Calcular els interessos bruts: se sumen, per separat, els números comercials creditors, deutors i excedits. Amb els dos primers s opera de la mateixa forma que hem vist a la unitat 1 per als comptes corrents (amb la particularitat que el saldo deutor no pot superar el límit de disposició). Els excedits es calcularan aplicant la fórmula següent: i e l j=1 ( ) I excedits = S ej L t ej En què I expressa el número de saldos excedits que hi ha durant el període de liquidació, j fa referència a un número concret de saldo excedit, S ej l import del saldo, L el límit acordat a la pòlissa i t ej el temps que aquest saldo ha estat al compte. 6. Les entitats també solen cobrar una comissió per la part no disposada del crèdit, que retribueix a l entitat per les despeses incorregudes en tenir uns diners a disposició del seu client. Aquesta comissió es troba restant el saldo mitjà al límit i operant de la forma següent: Saldo mitjà = SM = h NC dj j=1 dies C C nodis = ( L SM) Calcular el saldo final després de la liquidació: per això, se sumen al saldo final previ els interessos a favor del banc (deutors i excedits) i les comissions que s hagin d abonar. Si existeixen interessos creditors, es restaran aquests interessos (un cop deduïda la retenció d Hisenda). Per tant, la fórmula serà: S final = S anterior I creditors 1 tret I deutors + I excedits + C om Activitats proposades 6 Un saldo a favor de l acreditat en un compte de crèdit n implica la cancel lació? 7 Per quina raó els excedits meriten uns interessos superiors als saldos creditors i deutors?

155 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini 153 Exemples Liquidació d un compte de crèdit L 1 d abril, l empresa PINSOS PONS va contractar amb ARGABANK un compte de crèdit amb un límit de , import màxim que havia estimat que necessitaria en el període de contractació del crèdit, al qual es van aplicar els interessos següents: 12% anual per als interessos deutors, 20% anual per als excedits i 0,25% per als interessos creditors (retenció del 21%). La comissió per estudi va ser de l 1%; la d obertura, del 0,25%; i la de no disposició, del 0,50%, sobre el saldo no disposat. Les despeses de pagament al notari ascendeixen a 60. També va pagar una comissió per descobert de 30 en el moment de la liquidació dels interessos del període. Es va pactar l aplicació de la llei financera de la capitalització simple i de l any comercial. El compte es va saldar l 1 de juny. A l inici es van abonar 310 : 250 per les comissions ( % = 200 per la comissió d estudi i ,25% = 50 per la d obertura) i 60 per les despeses de formalització de l escriptura davant de notari. A més de les operacions expressades, durant el període del crèdit va dur a terme les següents: El 2 d abril paga la nòmina del mes per un import de ,00 (data valor, 2 d abril). El 15 d abril realitza una transferència de a un proveïdor (data valor, 15 d abril). El 23 d abril rep una transferència de ,00 d un client (data valor, 24 d abril). El 2 de maig paga la nòmina d aquest mes, per import de ,00 (data valor, 2 de maig). El 18 de maig realitza una transferència d ,00 a un proveïdor (data valor, 18 de maig). El 22 de maig rep una transferència de d un client (data valor, 23 de maig). En primer lloc, calcularem els interessos; per fer-ho, s ordenen per data valor i s agrupen en una taula molt similar a la que utilitzem a la Unitat 1, encara que, en aquest cas, s afegeix una columna més a Números comercials, referida a Excedits. Els números comercials corresponents al dia 18 de maig es calculen de la forma següent: els deutors són iguals a multiplicar (el límit màxim del saldo) pels 5 dies; els interessos excedits són iguals a multiplicar l import excedit (1 310 ) pels 5 dies. Calcularem els interessos. Com hem vist, no hi ha saldos a favor de PINSOS PONS, per la qual cosa no hi ha números comercials creditors; per tant, únicament calcularem els interessos deutors i els interessos per excedits. I deutors = i d Pel que fa als interessos excedits: I excedits = n S dh t h = 1 n NC D dh = fd h= i e k S ej t j = 1 k NC D ej = fe j=1 h=1 j= = = = 240, = 3,

156 154 Calculem la comissió per no disposició: Saldo mitjà = SM = h NC dj j=1 dies = ( ) = 11841,97 C no _ dis = L SM Integrant totes les dades, l import que haurà de retornar PINSOS PONS a ARGABANK a principis del mes de juny serà: A continuació, incloem un full de càlcul amb la liquidació del compte: C 100 = ( ,97) 0, = 40,79 S final = S anterior I creditors 1 t ret + I 100 deutors + I excedits + C om = ,79 + 3, , = 17625,22 Activitats proposades 8 L 1 de setembre, l empresa BARKESA obre un compte de crèdit amb un límit de , al qual se li van aplicar els interessos següents: 12,50% anual (any civil) per als interessos deutors, 22,50% anual (any civil) per als excedits i 0,40% per als interessos creditors (retenció del 21%). Les despeses d estudi ascendeixen al 0,75% i les despeses de notari al 0,30% del límit de disposició. La comissió per no disposició és de 0,5% i la comissió per excedits de 40, que es paga en el moment de la liquidació d interessos. Durant el mes de setembre, s han realitzat les operacions següents: a) L 1 de setembre paga la nòmina, que ascendeix a b) El dia 20 rep una transferència de d un client. c) El dia 25 realitza una transferència de a un proveïdor. d) El dia 29 ven al banc divises per un import de , rebent al compte de crèdit el seu import i descomptant-se la comissió per aquesta operació, que ascendeix a 90. L 1 d octubre, BARKESA decideix cancel lar el compte de crèdit: quin és l import que haurà de pagar?

157 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini >> El descompte comercial bancari A la pràctica, és freqüent que les empreses, per obtenir liquiditat, acudeixin a les entitats bancàries per tal que els avancin l import de crèdits al seu favor, que constin en efectes comercials (com pagarés, lletres de canvi, etc.) o en rebuts normalitzats. D aquesta forma, fan líquid el seu import amb anterioritat al seu venciment. Per tant, podem distingir dos tipus de descompte: el descompte comercial d efectes i l avançament de crèdits comercials. 3.1 > Descompte comercial d efectes Podem definir el descompte comercial d efectes com: El contracte en virtut del qual una entitat financera (descomptant) anticipa al seu client (cedent) l import d un crèdit no vençut que tingui davant d un tercer, restant els interessos, despeses i comissions corresponents, i reben la titularitat del crèdit. En virtut de la cessió, l entitat descomptant corre el risc que el deutor no pagui l import del crèdit al seu venciment. Per evitar aquest risc, s inclou als descomptes la clàusula de salvant-ne la bona fi, en virtut de la qual, si el deutor no atén el pagament, l entitat descomptant l hi reclamarà al cedent. Degut a aquesta responsabilitat del cedent, l entitat descomptant haurà de comprovar la seva solvència i, en conseqüència, fixar un límit de descompte. L entitat bancària també pot prestar al cedent el servei de gestió de cobrament dels efectes (a canvi d una comissió). El descompte comercial es pot dur a terme de dues formes: circumstancialment (negociant un efecte individual quan l empresa necessiti liquiditat) o creant una línia de descompte (admetent l entitat financera tots els efectes que, fins a un límit i dins de les condicions pactades, li presenti el client). Fiscalitat del descompte comercial Els pagaments realitzats pel cedent a l entitat descomptant són despeses fiscalment deduïbles de l Impost sobre Societats. Pel que fa a l IVA, les comissions relacionades amb el servei de gestió del cobrament no estan exemptes del pagament de l impost, essent el tipus que s aplica el general. Els pagaments relacionats amb l avançament del diner (comissió d estudi, interessos, etc.), sí que ho estan. Descompte esporàdic d efectes És el que es produeix quan una empresa, en cas de tenir necessitat de liquiditat en un moment determinat, negocia un o diversos efectes (remesa d efectes) amb una entitat bancària. El líquid que es percebrà es determinarà a partir de la fórmula usada per calcular el valor efectiu en el descompte comercial simple, però afegint les comissions i les despeses que es generen en la negociació de l efecte (Impost d Actes Jurídics Documentats denominat timbres, despeses de correu, notari, comissions). L = VE comissions despeses = VN ( 1 d n) comissions despeses En què L és el líquid, VE expressa el valor efectiu, VN fa referència al valor nominal, n és el temps fins al venciment de l efecte i d és la taxa de descompte expressada en els mateixos termes temporals que n. Despeses i acomptes En el descompte d efectes es poden generar diverses despeses i acomptes amb destinació a tercers: impostos de correu (per notificar al lliurat les seves gestions) i de notari (si es fa amb la seva intervenció). Quan una entitat financera paga una d aquestes despeses per compte del seu client es denomina acompte i no forma part de la base imposable en l IVA.

158 156 Exemples Càlcul del valor líquid en el descompte esporàdic d efectes Per necessitats de liquiditat, l empresa INNOVASA acut a la seva entitat bancària per descomptar un pagaré signat per BONISA, amb un nominal de i venciment a 45 dies. Les condicions pactades amb l entitat bancària són les següents: taxa de descompte 11,75% simple anual (any comercial); comissió de gestió de cobrament 0,25% del nominal, amb un mínim de 20, no exempta d IVA (21%); i despeses per timbres (Impost d Actes Jurídics Documentats) de 8,50. Partint de la fórmula per calcular el valor efectiu en aquest tipus d operacions, i coneguts el tipus de descompte, el temps de venciment i les despeses, caldrà calcular l import de la comissió de gestió de cobrament, que serà la major d aquestes quantitats: el 0,25% de (7,50 ) o 20. Per tant, aquesta comissió ascendirà a 20 més el 21% d IVA. ( ) comissions despeses = ,1175 L = VN 1 d n ,50 = 2923,24 Línia de descompte Quadern 32 El format del fitxer electrònic per enviar remeses a l entitat descomptant a través de la banca en línia està regulat pel Quadern 32 de l Associació Espanyola de la Banca (AEB). Si utilitzen aquest mitjà, les empreses s alliberen de les despeses que suposa la manipulació dels efectes físics, encara que han de seguir abonant els timbres. L altra possibilitat que es pot donar és que una entitat financera es comprometi a descomptar tots els efectes que li presenti un dels seus clients durant un període de temps, dins d un límit i complint unes determinades condicions. La línia de descompte es plasma en un contracte, que se sol documentar en pòlissa intervinguda per notari. En aquesta pòlissa es determina el límit màxim de quantia que podrà ser descomptada, així com les possibles garanties addicionals que s hi estableixin. Com que l entitat bancària vol que els efectes siguin atesos al seu venciment, sol imposar als efectes determinades condicions per poder ser descomptats (falta de relació personal entre cedent i deutor, número d efectes descomptats d un sol deutor, etc.). El conjunt d efectes que es presenten agrupats per al seu descompte es denominen remesa d efectes. El client podrà presentar a descompte els efectes en suport físic (lletres, pagarés, etc.) o magnètic (rebuts normalitzats seguint el format Quadern 32).

159 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini 157 Per determinar el líquid d una remesa d efectes, es procedirà: d L = VN n d 1 g 1 + VN n d 2 g VN k n k g 2 Operant en la fórmula anterior, s obté el següent: k L = VN j 1 VN j n j g j D f j=1 En què el primer sumatori és el total dels nominals a descomptar, D f és el divisor fix, el segon sumatori és el total dels números comercials i el tercer és el total de les despeses corresponents a tots els efectes. Exemples k j=1 Càlcul del líquid percebut en la negociació d una remesa d efectes k j=1 L empresa ATOSA contracta una línia de descompte amb EGABANK, amb un límit de Les condicions pactades entre ATOSA i l entitat bancària són: taxa de descompte comercial del 12% anual (any comercial), amb un mínim de 30 dies; els pagarés generen un timbre (impost) de 8,41 cada un, si el seu nominal està comprès entre 1 502,54 i 3 005,06 i de 16,43, si està entre 3 005,06 i 6 010,12. La comissió per gestió de cobrament (subjecta a IVA) és del 0,5% del nominal, amb un mínim de 10. El 10 d abril de 20XX, ATOSA porta a descomptar a EGABANK una remesa d efectes amb els nominals següents: Document Nominal Venciment Pagaré 1 Pagaré 2 Pagaré 3 Pagaré /05/20XX 25/05/20XX 15/06/20XX 29/06/20XX Per obtenir la liquidació, introduïm en un full de càlcul les dades següents, tenint en compte que al pagaré 1 se li aplica el mínim de dies pactat (30) perquè falten 25 dies per al seu venciment (21 a l abril i 4 al maig): Substituint a la fórmula, s arribaria als mateixos resultats: k L = VN j 1 k k VN D j n j g j = f 3000 j=1 j=1 j=1 ( 81, ,68)= 13130,48

160 158 Exemples Conseqüències de l impagament d un efecte descomptat Arribat el venciment del pagaré 3 de l exemple anterior (2 000 de nominal), el seu signant no l abona a EGA- BANK. L entitat li carrega en compte a ATOSA el nominal i la comissió de devolució pactada: un 0,75%, amb un mínim de 20, així com 2 en concepte de despeses de correu. La comissió per devolució d efectes serà: ,75% = 15, però com que el mínim eren 20, aquest és l import a aplicar. A aquesta quantitat caldrà sumar-hi l IVA del 21% (4,20 ). La comissió per devolució serà de ,20 = 24,20. Per tant, l import que el Banc carregarà al compte d ATOSA serà: Càrrec en compte de client = VN + comissió + IVA ( ) + despeses = ( ,20 ) + 2 = 2026,20 Conceptes inclosos a la TAE Per determinar la TAE partint del líquid a percebre, no es tindran en compte les despeses i els acomptes, les comissions i l IVA que poden comportar les dues operacions. La TAE en el descompte comercial A la Unitat 1 ja hem vist que la taxa anual equivalent (TAE) és un índex orientatiu del cost o de la rendibilitat efectiva d un producte financer. Aquest índex, expressat en termes anuals, iguala els compromisos d una entitat bancària i dels seus clients, tenint en compte el venciment de cada un. L ordre EHA/2899/2011 proposa la fórmula següent per al seu càlcul. S = n A k k=1 ( 1+ X) t k En què S és el saldo dels fluxos actualitzats, amb un valor que serà nul si se n vol conservar l equivalència. A k seran els fluxos d entrada o sortida de diners, pagats o percebuts en els períodes 1 a k, expressats en anys, i t k serà l interval de temps, expressat en anys, entre la data de la disposició o pagament i el moment 0. Si el que es desitja és calcular la TAE d una línia de descompte, s aplicarà la fórmula següent: k ( 0 = VE tae VN j ( 1+ tae) t t j 0 ) k ( 365 VE tae = VN j ( 1+ tae) t t j 0 ) 365 j=1 j=1 Exemples Determinació de la TAE per a una empresa Si apliquem la fórmula per al càlcul de la TAE a l exemple de negociació d una remesa d efectes desenvolupat a la pàgina anterior, tenim que: 13130, , , ,18 = 5000 ( 1+ tae) ( 1+ tae) ( 1+ tae) ( 1+ tae) És a dir, s està igualant el capital que rep el cedent en el moment 0 amb els diferents capitals de diferent import que renuncia a rebre en diferents venciments. Resolent la fórmula, obtindríem una TAE del 13,59%, que és el cost que suposa per a l empresa el finançament obtingut amb la cessió dels crèdits i que és superior al 12% de la taxa de descompte.

161 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini > Bestreta de crèdits comercials És un producte financer molt similar al descompte d efectes comercials i es caracteritza pel fet que una entitat bancària anticipa recursos a una empresa, prenent com a garantia els rebuts que aquesta empresa ha de cobrar. Aquests crèdits comercials són comunicats pel client a l entitat financera per mitjà d un suport magnètic (format Quadern 58 de l AEB). A diferència del descompte, no se cedeixen els documents a l entitat per tal que els presenti a cobrament al seu venciment, sinó que aquests rebuts únicament serveixen com a garantia del compliment del cedent de la seva obligació de retornar els diners anticipats. Com que el risc que assumeix l entitat augmenta molt respecte del descompte, els costos (emissió i gestió de rebuts, tramitació i interessos) també són bastant més elevats. Exemples Elecció entre descompte i bestreta de crèdits L empresa LUZISA necessita fons per pagar la nòmina del mes de juliol. Per això, disposa de dues alternatives de finançament amb SILBANK. La primera consisteix en portar a anticipar els rebuts emesos per l empresa fins a un import que li permeti fer front al pagament. La segona alternativa consisteix en descomptar dues lletres de canvi que tinguin com a lliurat-acceptant AISA, una empresa de reconeguda solvència. En ambdues opcions, SILBANK pot reclamar els diners de LUZISA, però en cas que aquesta empresa resulti insolvent, si l operació realitzada és un descompte, podrà dirigir-se contra AISA per reclamar el pagament de les lletres descomptades. En canvi, si l opció elegida és la bestreta, no podrà exercitar els drets derivats d aquests rebuts, haurà d esperar que LUZISA els cobri per reclamar els diners a aquesta empresa. El risc per a SILBANK és molt superior en l opció de l avançament i, per això, les condicions financeres seran més exigents que en el descompte, que és la millor opció per a LUZISA, des del punt de vista del finançament. Activitats proposades 9 Calcula el líquid que percebrà AITORSA si el 14/05/20XX porta a descomptar aquesta remesa d efectes: Lletra 40/20XX: nominal de i venciment el 13/06/20XX. Clau A (efecte acceptat i domiciliat). Lletra 41/20XX: nominal de i venciment el 23/06/20XX. Clau D (efecte no acceptat ni domiciliat). Pagaré 27/20XX: nominal de i venciment el 13/07/20XX. Clau B (efecte acceptat i no domiciliat). Pagaré 28/20XX: nominal de i venciment el 12/08/20XX. Clau B (efecte acceptat i no domiciliat). Lletra 42/20XX: nominal de i venciment el 22/08/20XX. Clau A (efecte acceptat i domiciliat). Les condicions pactades entre AITORSA i l entitat bancària són: taxa de descompte comercial del 10% anual (any comercial), amb un mínim de 30 dies; el primer pagaré genera un timbre de 8,41 i el segon, de 16,43 (ja pagats a les lletres). La comissió per gestió de cobrament (subjecta a IVA) és de l 1% en els efectes amb clau A, i del 2% en la resta; en ambdós casos, amb un mínim de Arribat al seu venciment, la lletra 41/20XX de l activitat anterior no és atesa pel deutor i l entitat bancària carrega a AITORSA l import corresponent al seu compte corrent. Si per a aquesta operació s havia pactat el cobrament d una comissió per devolució d efectes del 0,85%, amb un mínim de 15 (IVA 21%), quin import carregarà el banc al seu compte?

162 160 4 >> El factoring Aquest contracte es pot definir com: Cessió de crèdits El Codi de Comerç permet la possibilitat de transferir els crèdits comercials sense necessitat de consentiment del deutor. Tot i això, per tal que el deutor quedi obligat amb el nou creditor, se li haurà de notificar aquesta transferència o cessió. La cessió a un factor (entitat de dipòsit o establiment financer de crèdit), per un preu determinat, dels crèdits comercials d una empresa per tal que se n ocupi del cobrament. Aquest producte s ofereix a empreses amb un alt volum de cobraments, ja que no només estalvia costos administratius en la gestió de cobraments, sinó que el factor també presta serveis especialitzats en aquesta gestió, com el control comptable dels crèdits i, si així es contracta, la bestreta de l import dels crèdits i la cobertura del risc d insolvència. Els crèdits cedits han d estar documentats en factures, lletres, pagarés, rebuts, certificacions, etc., i qualsevol altre que s accepti en el tràfic comercial, sempre que estiguin segellats i signats pel deutor. 4.1 > Serveis prestats pel factor Lliurament d informació En una operació de factoring, el cedent ha de lliurar a l entitat bancària, a més dels documents de pagament, les dades financeres relatives als deutors, els crèdits dels quals cedeix. El cedent lliura al factor una llista dels deutors els crèdits dels quals li vol transmetre i el factor decideix quins accepta. Per a la presa d aquesta decisió, analitza la xifra de vendes del deutor, els terminis i els sistemes de cobrament, així com tota la informació comercial que li serveixi per determinar els límits de risc: la quantitat total i el percentatge màxim que està disposat a acceptar per cada deutor. La relació entre cedent i factor es regirà per aquests principis: Principi d exclusivitat: el cedent es compromet a treballar només amb el factor. Tot i això, si l import de la seva xifra de vendes és elevat, pot subscriure altres contractes, comunicant-ho a tots els factors. Principi de globalitat: el cedent s obliga a transferir tota la facturació que tingui sobre un determinat client. El factor, després d analitzar-la, acceptarà o rebutjarà la que estimi oportú. Es pot limitar el factoring a una determinada línia de vendes. Serveis que pot prestar el factor Gestió de cobrament Garantia enfront d impagaments Finançament al cedent Un cop que el factor ha determinat les factures que assumeix, el cedent informa als seus clients que hauran de pagar-les al factor, que passa a gestionar el cobrament amb aquests clients, respectant la forma de pagament entre les dues parts (lletra de canvi, transferència, etc.). Els serveis del factor poden arribar fins al punt de realitzar tot el procés de facturació respecte dels crèdits cedits (si encara no s haguessin emès les factures). Per això, el cedent li haurà de lliurar els albarans que acreditin la venda. Es pot pactar que el factor garanteixi el cobrament dels crèdits en cas d insolvència del client cedit. En aquest cas, el factoring implica una venda dels crèdits, amb l avantatge que a CIRBE no s hi inscriurà com un risc assumit pel cedent i no disminuirà la seva capacitat creditícia amb les entitats financeres. Es pot acordar que el factor anticipi l import dels crèdits no vençuts. Es pot pactar que es lliuri un percentatge dels crèdits cedits (per exemple, el 90%) o bé que es creï una línia de bestreta, similar al compte de crèdit. En ambdós casos, quan el factor cobri les factures ingressa al compte del cedent l import no disposat anticipadament.

163 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini > Modalitats del factoring A la pràctica, existeixen diverses modalitats de factoring. Les més usuals són les següents: Modalitats de factoring Amb cessió de crèdits en ferm El factor anticipa part de l import dels crèdits contra el lliurament dels documents acreditatius corresponents. La resta l abona en cobrar el deute. A canvi d aquesta bestreta, cobrarà al cedent comissions i interessos sobre l import avançat. Factoring en ferm o sense recurs: el factor adquireix el crèdit i no pot reclamar al cedent en cas d impagament. Factoring amb recurs: la cessió del crèdit no és definitiva i, en cas d impagament, el cedent ha de retornar la bestreta rebuda. En comissió de cobrança El factor presta al cedent els serveis de gestió de cobrament i els altres que es pactin sobre l administració dels seus clients cedits. El cedent no obté finançament anticipat i rep els diners quan es produeix el cobrament al venciment dels crèdits cedits. 4.3 > Cost dels serveis prestats i la seva fiscalitat Una operació de factoring genera els costos següents: A la signatura del contracte: comissions d obertura i estudi, així com despeses de corretatge si el contracte s instrumenta en pòlissa intervinguda per notari. Gestió de documents: inclou les comissions següents: Comissió de factoring, que retribueix el factor pels serveis que presta: gestió de cobrament, administratius, cobertura enfront de la insolvència i altres de pactats. Sol ser un percentatge sobre el nominal del document. Comissió per manipulació: és un import fix per albarà, factura, pagaré, lletra de canvi, rebut o qualsevol document cedit, quan el número de documents és elevat, incrementant el cost del seu maneig pel factor. Interessos de finançament, si el factor anticipa l import dels crèdits cedits pel seu client. Factoring a tant alçat En aquest tipus de factoring, també anomenat à forfait, la remuneració es calcula per un percentatge que inclou tots els serveis prestats. Per determinar la base imposable de l IVA, el factor ha d estimar quin és el preu normal del mercat per als serveis de gestió de cobrament i de cobertura. Com que el factor és un empresari, aquests costos estan subjectes a IVA, encara que es distingeix el supòsit dels costos relacionats amb la funció financera (que estan exempts) dels no relacionats amb aquesta funció (comissions relacionades amb la gestió de cobrament dels crèdits i la funció de garantia corresponent, que no ho estaran), en què el factor repercuteix el tipus general. Com que el cedent és una empresa o un empresari, els esmentats costos tindran la consideració de despeses fiscalment deduïbles per a l Impost sobre Societats o l IRPF. Respecte dels interessos pagats per l empresa al factor, no estan subjectes a retenció. Activitats proposades 11 Per a quines empreses pot ser el factoring una bona font de finançament?

164 162 5 >> El confirming En certa manera, és l operació oposada al factoring, ja que consisteix en la gestió del pagament d efectes comercials. El podem definir com: El contracte a través del qual un empresari (ordenant) acorda amb una entitat financera (gestor o confirmador) la gestió dels pagaments als seus proveïdors (beneficiaris). El servei prestat per l entitat confirmadora inclou la realització dels pagaments a proveïdors, així com les tasques administratives de gestió d aquests pagaments. A més, aquesta entitat assumeix el risc de l operació, i fins i tot ofereix als proveïdors la possibilitat de cobrar les seves factures amb anterioritat al seu venciment, suposant, per tant, una font de finançament. Les empreses confirmadores també ofereixen als seus clients finançament per atendre al seu venciment els pagaments confirmats en cas que no tinguessin liquiditat per pagar-los. 5.1 > Funcionament del confirming Comunicació del confirming Generalment, l ordenant comunica al confirmador els pagaments a realitzar mitjançant la banca en línia, remetent un fitxer elaborat segons les formes del Quadern 34 AEB. El desenvolupament d una operació de confirming comença quan l ordenant comunica al gestor dels pagaments el seu desig de tramitar-los a través de la seva empresa. L empresa confirmadora envia una carta al beneficiari indicant-li que assumeix el pagament i que, al venciment del crèdit, li girarà una transferència o li emetrà un xec al seu favor. També li ofereix anticipar el cobrament, a canvi del pagament d uns costos. Arribat el venciment del crèdit confirmat, l entitat abona al beneficiari l import no anticipat. Respecte de l ordenant, es poden donar dues possibilitats: o bé el gestor li carrega al seu compte l import dels crèdits abonats, o bé pot finançar el pagament, cobrant a l ordenant les comissions i els interessos corresponents. Els costos d aquest producte són lleugerament superiors als d altres, com el descompte d efectes, però a canvi el beneficiari té l avantatge que no necessita tenir els seus crèdits documentats en efectes per poder avançar la disposició del crèdit. L entitat confirmadora pot garantir el pagament, assumint el risc d impagament de l ordenant. Per això, aquest producte és ofert a empreses amb una solvència que s estudia detalladament per reduir aquest risc. 5.2 > Cost dels serveis prestats i la seva fiscalitat Subjecció a l IRPF Les despeses de productes com el factoring i el confirming són deduïbles a l IRPF quan qui els suporta és un empresari individual en l exercici de la seva activitat econòmica. Donades les particularitats d aquest instrument de gestió administrativa de pagaments i finançament, els costos generats són de diferents tipus. En primer lloc, es derivaran despeses financeres: per a l ordenant, si acut al finançament per al pagament, se li aplicarà l interès pactat i per al beneficiari, si recorre a la bestreta del crèdit, se li aplicarà la comissió d obertura i un tipus de descompte. Aquestes despeses tenen la consideració de fiscalment deduïbles en l Impost sobre Societats o de l IRPF. Respecte de l IVA, en estar relacionades amb la funció financera, n estan exemptes de pagament.

165 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini 163 Les despeses motivades per la gestió dels pagaments són per compte de l ordenant i a favor de l entitat pagadora. Les més habituals són: Gestió de pagaments: retribueix l entitat per l emissió de xecs o la realització de transferències per pagar els proveïdors. Altres comissions: per manipulació de documents, gestió dels comptes de proveïdors, elaboració d informes, estadístiques, etc. Aquestes despeses tenen la consideració de despeses deduïbles en l Impost de la Renda. Respecte de l IVA, en no estar relacionades amb la funció financera, estan subjectes i no exemptes. 5.3 > Comissions a favor de l ordenant A més de les despeses exposades, al contracte es pot pactar que si els beneficiaris fan ús de l oferta de bestreta dels seus crèdits, el gestor pagarà una comissió a l ordenant per haver-li proporcionat un client. L import que percebi l ordenant tindrà la consideració d ingrés fiscalment computable i haurà de repercutir IVA a l entitat confirmadora.. Exemples Funcionament d un contracte de confirming L empresa HIPERMERCATS LIKE ha signat un contracte de confirming amb el Banc de Llevant, amb un límit d un milió d euros. Com a despeses de corretatge, ha abonat al notari per documentar el contracte en una pòlissa mercantil. Tots els mesos, després de confirmar que les factures rebudes són correctes, HIPERMERCATS LIKE envia al banc un registre informàtic en què li comunica els pagaments amb venciment de 90 a 120 dies, que haurà de realitzar als seus proveïdors. Aquest mes, LIKE ha enviat al banc 50 factures per un total de Per gestionar i portar el compte de proveïdors, el banc li cobra 20 per factura, així com un 0,50% del seu import. Aquestes comissions estan gravades i no exemptes d IVA. Per tant, el cost de l operació serà de: [(50 20) + ( ,50/100)] (1 + 21/100) = 1 996,50 El Banc de Llevant es posa en contacte amb els proveïdors informant-los que les seves factures estan confirmades. També els comunicarà que, si ho desitgen, poden anticipar el cobrament a aquest moment, sense esperar al venciment. Decideixen acceptar la proposta de bestreta de crèdit, beneficiaris amb crèdits per un import de L empresa va pactar una comissió del 0,25% del nominal anticipat, que haurà de pagar al banc, no exempta d IVA (0,25/100) (1 + 0,21) = 242 Quan arribin els respectius venciments, l entitat carregarà al compte corrent que figuri al contracte de confirming l import nominal de les factures. Si arribat el venciment l ordenant no disposa de fons per fer front al càrrec al seu compte, s ha pactat un interès simple anual del 10,35% (any comercial). Si ajorna el pagament durant 80 dies, els interessos estaran exempts d IVA i l import serà igual a (1 + 0, /360) = Activitats proposades 12 Indica els efectes impositius, en l IVA i l Impost sobre Societats, per a l ordenant d un confirming.

166 164 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Quin és el propòsit pel qual les entitats de crèdit realitzen anàlisis del risc en les operacions d actiu? Quina documentació requeriran als seus clients per dur a terme aquesta anàlisi? 2 Quina garantia té tota operació d actiu? Quines garanties addicionals existeixen? 3 La forma de documentar el contracte d una operació activa afecta a l hora d assegurar-ne l efectivitat? 4 Realitza un representació gràfica dels moviments de documents i diners que es produeixen en aquests casos: a) Descompte comercial d efectes acceptats en una entitat bancària. b) Gestió de cobrament d efectes acceptats per una entitat bancària. 5 Realitza una representació gràfica dels moviments de documents i diners en el confirming si el beneficiari accepta el finançament ofert per l entitat financera i aquesta li paga una comissió a l ordenant per la mediació amb els seus proveïdors..: APLICACIÓ :. 1 Dels registres públics i privats als quals tenen accés les entitats de crèdit, quin serà el més útil per determinar que els pagaments que realitza a diferents entitats per operacions d actiu no superen el 40% de la seva renda? 2 YANISA necessita efectiu per pagar un creditor, per la qual cosa decideix portar a descomptar una lletra, acceptada per un client seu, per un import de , amb venciment a 90 dies. Les condicions que ha pactat amb ARGABANK són: taxa de descompte 12,50% (any comercial) i una comissió de gestió de cobrament del 0,50%, amb un mínim de 25, no exempta d IVA (21%). Determina el valor efectiu rebut per YANISA. 3 Calcula el líquid que percebrà ELECTROSA si el 25 de març de 20XX porta a descomptar aquesta remesa d efectes: Pagaré 340/20XX: nominal de i venciment el 01/05/20XX. Pagaré 385/20XX: nominal de i venciment el 18/05/20XX. Pagaré 387/20XX: nominal de i venciment el 20/05/20XX. Pagaré 443/20XX: nominal de i venciment el 26/06/20XX. Pagaré 503/20XX: nominal de i venciment el 03/07/20XX. Les condicions pactades entre ELECTROSA i l entitat bancària són: taxa de descompte comercial de l 11,25% anual (any comercial), amb un mínim de 45 dies. Els pagarés generen un timbre de 40 si el nominal està entre 9 000,01 i i de 61, si està entre ,01 i Les despeses de correu són d 1. La comissió per gestió de cobrament (subjecta a IVA) és de l 1% en els efectes amb un mínim de Arribat el seu venciment, el pagaré 385/20XX de l activitat anterior no és atès pel deutor i l entitat bancària carrega a ELECTROSA l import corresponent al seu compte corrent. Si per a aquesta operació s havia pactat el cobrament d una comissió per devolució d efectes de l 1,50%, amb un mínim de 30 (IVA 21%), quin import carregarà el banc al seu compte? 5 Amb els mateixos nominals i venciments dels pagarés de l activitat d aplicació número 2, ELECTROSA va enviar a una entitat financera cinc factures per tal que gestionés el seu pagament en un confirming. L entitat gestora cobra 20 per factura i un 0,50% en concepte de gestió de pagament (IVA 21%). Els titulars de les dues últimes factures van anticipar el seu cobrament i, per això, l entitat va abonar a ELECTROSA una comissió del 0,10% del nominal. Determina els cobraments i els pagaments d ELECTROSA.

167 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini 165 Cas final 1 Comparativa entre un factoring sense recurs i un descompte d efectes L empresa GOYASA té necessitats de liquiditat per afrontar un pagament imprevist i s està plantejant entre descomptar tres rebuts que té pendents de cobrament o contractar un factoring sense recurs per anticipar el cobrament d aquests rebuts. En ambdós casos, la data de liquidació és el 10 de setembre. Rebut 1: nominal de i venciment el 25 d octubre. Rebut 2: nominal de i venciment el 9 de novembre. Rebut 3: nominal de i venciment el 9 de desembre. Les condicions del descompte són les següents: taxa de descompte comercial de l 11,25% anual (any comercial), amb un mínim de 30 dies. Els timbres ascendeixen a 22,43 per efecte i la comissió per gestió de cobrament és del 0,50% del nominal, amb un mínim de 10. Les condicions del factoring sense recurs serien: import anticipat 100% del nominal de l efecte; taxa de descompte de l 11,25% anual (any comercial); comissió per facturació de 40 per efecte; comissió per gestió de cobrament del 0,50% del nominal, amb un mínim de 10 i comissió per insolvència (per cobrir el risc que algun dels deutors no pagui els efectes) del 2,50%. Quina seria la millor opció per a GOYASA? Solució Per respondre aquesta pregunta, hauríem de comparar les liquidacions en ambdós casos: En el cas del descompte, la liquidació seria com la següent: I en el factoring sense recurs seria: És a dir, per a GOYASA, a igualtat de tipus de descompte, seria més beneficiós elegir l opció del descompte, ja que percebria ,49, enfront dels ,95, que percep en l opció del factoring. Ara bé, en cas que algun dels clients resulti insolvent, la situació seria l oposada, ja que a les despeses per devolució del descompte caldria afegir la pèrdua del crèdit incobrable que, en el factoring sense recurs, seria assumit pel factor.

168 166 Idees clau Anàlisi del risc Productes bancaris d actiu Garanties Finançament bancari Característiques Pòlissa o compte de crèdit Costos associats Fiscalitat Liquidació FINANÇAMENT BANCARI A CURT TERMINI Descompte comercial bancari Descompte d efectes Bestreta de crèdits Serveis que inclou Factoring Modalitats Costos i fiscalitat Funcionament Confirming Costos i fiscalitat Comissions a favor de l ordenant

169 Unitat 7 - Finançament bancari a curt termini REVISTA ADMINISTRATIVA CIRBE: no podem amagar deutes al banc La Central d Informació de Riscos, o el que és el mateix, CIR o CIRBE, és un servei públic que gestiona una base de dades en què figuren la majoria dels préstecs, crèdits, avals i altres riscos que corren les entitats amb els seus clients, sempre que aquests riscos siguin per un import superior als euros. Aquest departament, dependent del Banc d Espanya, recull una informació molt valuosa i permet a les entitats de crèdit contrastar si la informació que nosaltres aportem en relació amb els préstecs i crèdits que tinguem oberts, és verídica i si hi constem com a titulars, on el risc és directe, o com a avaladors, on el risc és indirecte. Això vol dir que tant si figurem com a titulars o com a avaladors, a ulls de l entitat a la qual sol licitem el crèdit, suposa un risc, major o menor, però que valorarà per poder-nos concedir o denegar el préstec. El CIRBE és un registre de morosos? El CIR o CIRBE no és un registre de morosos, sinó un banc de dades, independentment de si els titulars dels préstecs, els crèdits, els avals o altres riscos que hi figuren, estiguin al corrent dels seus pagaments o no. Ara bé, en cas que el titular s hagi retardat en els seus pagaments, l entitat haurà de declarar quina és la seva quantitat de risc declarat. En principal objectiu del CIRBE és servir de verificació a l entitat a l hora de concedir un préstec, així com per oferir tota la informació necessària sobre els sol licitants. Això permet millorar la qualitat de la informació per comptar amb antecedents i referències necessaris per realitzar la seva activitat i valorar la millor conveniència de concedir o no el crèdit. Com funciona el CIRBE? En cada operació de risc, les entitats faciliten la informació més rellevant, incloent la identificació del client. Aquesta informació estarà protegida per mesures de seguretat necessàries que garanteixen la confidencialitat de la informació. L import mínim a declarar és de euros i els riscos declarats es classifiquen en riscos directes (procedents de préstecs, crèdits, signatura d avals i operacions de lísing) i riscos indirectes (com els avals, les garanties personals, signatures personals, etc.). Totes aquestes dades es mantindran actualitzades, per tal que en cada moment reflecteixin amb exactitud la situació dels riscos i dels seus titulars. Consultes de particulars Com a particulars, podem accedir a les dades que hagin enviat les entitats al CIRBE sobre la nostra situació d endeutament. És recomanable consultar-les de tant en tant, per així detectar-hi qualsevol dada errònia i, en aquest cas, demanar-ne la rectificació. La sol licitud es pot realitzar en qualsevol sucursal del Banc d Espanya, a la pròpia Central d Informació de Riscos o mitjançant carta. Només caldrà acreditar la nostra identitat o representació. Si disposem de signatura digital, podrem realitzar la consulta a l Oficina Virtual del Banc d Espanya. Font : iahorro.com 17 de setembre de Activitats 1 Creus que és important verificar la inscripció de les teves dades en qualsevol registre, inclòs el CIRBE? Per què? Debat al respecte amb els teus companys.

170 SUMARI El préstec bancari Sistemes d amortització a interès fix, variable i fraccionat Quadre d amortització dels préstecs El lísing o arrendament financer El rènting L aval bancari 8 u n i t a t Finançament bancari a llarg termini OBJECTIUS Reconèixer les variables que intervenen en els productes d actiu. Determinar el tipus d avantatges exigits en les operacions d actiu. Efectuar les operacions matemàtiques per valorar préstec, rènting i lísing. Calcular les despeses i les comissions meritades en els productes actius a llarg termini. Determinar el tractament fiscal de l aval, el préstec, el rènting i el lísing. Relacionar els avantatges i els inconvenients dels productes actius a llarg termini.

171 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini >> El préstec bancari Podem definir el préstec bancari com: El producte financer mitjançant el qual una persona o empresa (denominada prestatari) rep d una entitat financera (prestamista) una quantitat fixa de diners (capital de préstec), amb l obligació de retornar-la en un o diversos terminis i de pagar les despeses, les comissions i els interessos pactats. Es tracta d un contracte bilateral, ja que hi han de concórrer sempre dues parts: prestamista i prestatari. Prestamista: és qui presta la quantitat de diners i té dret a la seva devolució més els interessos corresponents. En el préstec bancari és una entitat financera. Prestatari: és qui rep la suma de diners i s obliga a la seva devolució més els interessos corresponents. 1.1 > Amortització d un préstec Per amortització d un préstec entenem la devolució de la quantitat rebuda. Per amortitzar el capital rebut més els interessos, el prestatari pagarà un o diversos terminis, formats per una quota d interès i una altra de devolució del principal. Des del punt de vista financer, aquest contracte es basa en l equivalència entre una prestació (el capital únic lliurat pel prestamista, d un sol cop) i la contraprestació (les quantitats que el prestatari reintegra en un o diversos terminis); és a dir, determinada la llei financera aplicable, el valor actual de la quantitat lliurada pel prestamista és igual al valor actual de les quotes que pagarà el prestatari. Quadre d amortització És un quadre elaborat en formalitzar el préstec, on s indica, per a cada període, l import de cada un dels pagaments que ha de realitzar el prestatari, detallant la part corresponent a l amortització principal, els interessos, el capital amortitzat fins al moment i el capital viu. Variables que intervenen en l amortització d un préstec Nom P o C 0 n Import del préstec, també anomenat principal. Número de períodes que té el préstec. Descripció i Tipus d interès aplicable al préstec. És un interès efectiu. Interès fix: el tipus no varia al llarg del préstec. Interès variable: format per un índex de referència i un marge sobre seu. Puja o baixa en funció de les variacions de la referència. k Referència a un període qualsevol d amortització, per exemple k = 3, període 3. a k Termini d amortització (quantitat pagada pel prestatari en el període k). Està format per: I k : és la part de a k destinada al pagament dels interessos corresponents al període k. A k : és la part de a k destinada a la devolució del principal. També anomenada quota d amortització. C k Capital viu en el moment k, després del pagament del termini d amortització. M k Part del principal retornada fins al final del període k. M k = P C k M k = M k 1 + A k

172 > Sistemes d amortització El reintegrament de l import del préstec es pot dur a terme de diferents formes, denominades sistemes d amortització. A la taula següent s exposen els més usuals. Préstecs amb reemborsament únic El principal es retorna d un sol cop, al final de l operació. Sistemes d amortització de préstecs Préstec simple: el principal i els interessos es retornen conjuntament, en un sol pagament, en finalitzar el préstec. Sistema americà: el principal es retorna en un sol pagament, al final del préstec, però els interessos s abonen periòdicament, al llarg de la seva vida. Préstecs amb reemborsaments periòdics La devolució del principal es produeix en diversos pagaments periòdics, juntament amb els interessos respectius. Sistema francès: els terminis d amortització són tots iguals, constituint una renda constant. Quotes d amortització constants: els terminis d amortització varien en cada un dels períodes, ja que s amortitza la mateixa quantitat del principal, mentre que els interessos són els corresponents al deute pendent a l inici del període, que va disminuint. 1.3 > Sistemes d amortització a interès fix Altres sistemes d amortització També existeixen altres sistemes d amortització, com són: el de terminis d amortització en progressió geomètrica o aritmètica, el de quota constant amb pagament anticipat d interessos (sistema alemany), etc. Sota aquest epígraf englobarem tots els sistemes d amortització que es caracteritzen pel fet que el tipus d interès del préstec no varia al llarg de tota la seva durada. Aquests préstecs tenen l avantatge que tant prestamista com prestatari coneixen des del primer moment l import de cada una de les quotes que cal pagar (llevat si es cancel la totalment o parcialment el préstec de forma anticipada). Per tant, el quadre d amortització que es lliura amb el contracte correspon als pagaments que realment es realitzaran. Préstec amb reemborsament únic Es tracta d una operació en què la devolució del principal i tots els interessos meritats s abonen en un pagament únic en finalitzar l operació. En aquest tipus de préstec, tots els terminis d amortització, llevat de l últim, seran iguals a 0, ja que durant el préstec no s abona cap quantitat en concepte de principal ni d interessos, sinó que únicament es fa un pagament al final de l operació, englobant els dos. a n = P ( 1+ i) n Exemples Préstec amb reemborsament únic de principal i interessos SILBANK concedeix a l empresa TYSA un préstec de , que haurà de retornar juntament amb els corresponents interessos de quatre anys. El tipus d interès aplicable a l operació és del 7,50% compost anual. El dia de venciment de l operació, TYSA hauria de reemborsar al banc l import resultant de capitalitzar l import del préstec ( ) al 7,50% d interès compost anual durant QUATRE períodes: a 4 = P ( 1+ i) 4 = ( 1+ 0,075) 4 = 53418,77

173 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini 171 Préstec amb quotes d amortització constants Aquest sistema, també denominat italià, es caracteritza pel fet que el prestatari amortitza la mateixa quantitat de principal del préstec en cada període; és a dir, es compleix que A 1 = A 2 = A j = A n. El procediment per confeccionar el quadre d amortització serà: En primer lloc, es calcularà la part de capital que s amortitza en cada un dels n terminis: A = P / n. El capital total amortitzat fins a un moment determinat serà igual al total amortitzat al final del període anterior més el capital que s amortitza en el període actual: M j = M j 1 + A. Com que en tots els períodes s amortitza la mateixa quantitat de capital: M j = j A. El capital viu al final de cada període serà igual al capital viu al final del període d amortització menys el capital amortitzat en el present període: C j = C j 1 A o C j = C 0 j A. Un cop que es té aquesta dada, es calculen els interessos del període, que seran el resultat de multiplicar el tipus d interès pel capital viu al final del període anterior: I j = C j 1 i. A continuació, es calcula el termini d amortització, sumant els interessos del període pel capital amortitzat en aquest període (que sempre serà igual): a 1 = I 1 + A, a j = I j + A,, a n = I n + A. Càlculs financers en fulls de càlcul Com a complement a l hora de realitzar els càlculs comercials, en aquest llibre s utilitzaran les prestacions d una aplicació informàtica de full de càlcul (Microsoft Excel). Aquesta aplicació informàtica permet calcular ràpidament i fàcilment el resultat de les operacions financeres. Així mateix, es poden utilitzar altres fulls de càlcul (Calc, Lotus, etc.). Exemples Préstec amb reemborsament en quotes d amortització constants Amb les mateixes dades de l exemple anterior, confeccionarem el quadre d amortització per aquest procediment. En primer lloc, calculem la quota constant del préstec: A = C 0 n = = Per confeccionar el quadre d amortització, podem fer servir un full de càlcul, incloent-hi les dades i les fórmules que veus a la imatge del marge: El resultat serà com el que veus a la imatge següent:

174 172 Sistema americà Es tracta d un préstec en què, en cada un dels períodes, es paga exclusivament l interès meritat en aquest període, mentre que el principal s amortitza íntegrament en finalitzar el préstec. Per tant, el càlcul d un termini d amortització qualsevol (a j ), diferent de l últim, serà: a j = C 0 i L últim termini serà igual a l import total del préstec més els interessos generats en aquest període: a n = C 0 + ( C 0 i) Exemples Préstec amb sistema d amortització americà Amb les mateixes dades dels exemples anteriors, tindríem que l import de cada termini d amortització seria de ,075 = Durant els tres primers anys del préstec, aquests terminis d amortització serien iguals i el capital viu seguiria essent el capital inicial ( ), ja que no s hauria amortitzat res del principal. El quart i últim termini d amortització serviria per liquidar l operació i seria: a n = C 0 + ( C 0 i)= ( ,075) = Sistema francès Contraprestació a a a a n 1 n p Prestació 8.1. Representació gràfica d un sistema d amortització francès. a En aquest sistema, el reemborsament del principal i els interessos es produeix mitjançant una renda constant. La contraprestació del prestatari és una renda amb tots els terminis d amortització iguals, en la qual existeixen dos components: els interessos meritats en el període i la part del capital prestat que es reemborsa en el període. La prestació i la contraprestació en una operació financera han de ser equivalents en un moment determinat. En el moment 0 serà: C 0 = a ( 1+ i) 1 + a ( 1+ i) 2 + a ( 1+ i) 3 n a ( 1+ i) ( ) + a ( 1+ i) n Com que a es repeteix en tots els sumands, en traiem el factor comú: C 0 = a ( 1+ i) 1 + ( 1+ i) 2 + ( 1+ i) 3 n ( 1+ i) ( ) + ( 1+ i) n Suma dels terminis d una progressió geomètrica decreixent La suma dels terminis d una progressió geomètrica decreixent és: En què a 1 és el primer termini, a n l últim i r la raó. a n i = a 1 a n r 1 r L expressió entre claudàtors és la suma d una progressió de n terminis, amb la raó (1 + i) 1. Aquesta progressió és decreixent (ja que la raó és menor a 1) i, com que la suma dels terminis d una progressió d aquest tipus és: a n i = a 1 a n r 1 r = ( 1+ i)1 ( 1+ i) n ( 1+ i) 1 1 ( 1+ i) 1 = 1 ( 1+ i )n i Per calcular el valor de la prestació, aplicarem aquesta fórmula: 1 1+ i C 0 = a a n i = a ( )n i

175 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini 173 La prestació i la contraprestació són equivalents si es compleix que: 1 1+ i C 0 = a ( )n i a = C 0 i 1 ( 1+ i) n El quadre d amortització, en aquest sistema, s elaboraria de la forma següent: Períodes (k) Termini d amortització Quota d interès En període Capital amortitzat Total amortitzat Capital viu o pendent 0 a 0 = 0 I 0 = 0 A 0 = 0 M 0 = 0 C 0 = P 1 a 1 = a I 1 = C 0 i A 1 = a 1 I 1 M 1 = M 0 + A 1 C 1 = C 0 A 1 2 a 2 = a I 2 = C 1 i A 2 = a 2 I 2 M 2 = M 1 + A 2 C 2 = C 1 A 2 n a n = a I n = C n i A n = a n I n M n = M n 1 + A n = P C n = C n 1 A n = 0 Exemples Quadre d amortització de préstec amb sistema d amortització francès Seguint amb les dades d exemples anteriors (préstec de al 7,50% anual durant quatre anys), elaborarem el quadre d amortització segons el sistema francès: i a = P 1 1+ i El quadre d amortització en l Excel quedaria així: ( ) ( ) n = ,075 = 11942, ,075 Activitats proposades 1 L empresa BIOSA va sol licitar un préstec de , al 9,75% d interès, a retornar en cinc anys pel sistema d amortització americà. Elabora el quadre d amortització d aquesta operació. 2 ALUNES va contractar un préstec de al 8,25% d interès compost anual, amb el compromís de retornar-lo en tres anys, juntament amb els interessos. Determina l import que ALUNESA haurà de retornar. 3 ANALISA ha sol licitat un préstec de al 8,75% d interès anual, a retornar durant vuit anys. Elabora el quadre d amortització segons els quatre sistemes d amortització vistos.

176 > Amortització de préstecs amb període de carència Els préstecs amb període de carència són aquells en què el prestatari no paga la quota d amortització durant diversos períodes al principi de l operació. Aquesta carència d amortització pot afectar o no els interessos, per la qual cosa es distingeix entre préstecs amb carència total o parcial. Préstecs amb carència parcial S actualitza la renda amb 1 (1+i) n i P P i P i a a a k k+1 k+2 n+k 8.2. Gràfic dels corrents de cobraments i pagaments en un préstec amb carència parcial. Són aquells préstecs en què durant el període de remissió o carència únicament es van pagant els interessos corresponents al capital prestat. En finalitzar aquest període, es retornen capital i interessos mitjançant el sistema d amortització acordat entre prestamista i prestatari. Com pots veure al gràfic del marge, l operació de préstec es converteix en una combinació de sistemes d amortització: sistema americà i sistema amb reemborsament periòdic. Préstecs amb carència total Són aquells préstecs en què durant el període de carència no es paga cap quota ni de capital ni d interessos. Quan finalitza aquest termini, es comença a pagar el termini d amortització segons el pactat amb el prestamista. Tot i això, que no es paguin interessos durant el termini de remissió no implica que no es meritin, per la qual cosa, en finalitzar aquest termini, aquests interessos meritats se sumaran a la quantitat a retornar. Exemples Càlcul de terminis d amortització en préstecs amb carència L empresa BESA obté un préstec de a un 9% d interès compost anual, per obrir una nova línia de negoci. Com que preveu que no generarà ingressos fins al tercer any, acorda amb l entitat financera una carència del préstec durant els tres primers anys, duent a terme l amortització en els cinc següents, pel sistema francès. Veurem les dues possibilitats: carència parcial i total. En cas de carència parcial, durant els tres primers anys, al final de cada un, BESA abonarà els interessos corresponents al préstec ( ,09 = ). En finalitzar el quart any i durant els cinc següents, haurà de retornar el préstec i pagar els interessos meritats en cada període: P i a 4 = a 5 = a 6 = a 7 = a 8 = 1 1+ i ( ) n = ,09 = , ,09 ( ) En cas de carència total, durant els tres primers anys no pagarà res, però els interessos generats durant aquest temps s aniran acumulant a l import prestat i durant els cinc anys següents els pagarà juntament amb la devolució del préstec i els interessos meritats en cada període: ( ) k a = 1+ i P i ( ) n = 1 1+ i ( ) 3 = ,97 ( ) , , ,09

177 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini > Amortització fraccionada dels préstecs Fins ara, hem vist l amortització dels préstecs quan l interès que s aplica al préstec està referit a la mateixa freqüència de venciments del termini d amortització. Tot i això, és habitual que es treballi amb tipus d interès anuals i que els terminis d amortització estiguin referits a unitats menors (per exemple, mesos); és a dir, és freqüent que es fraccioni l any en k períodes en els quals venç un termini d amortització. En aquests casos, s ha d actuar de la forma següent: en primer lloc, s ha de calcular el tipus efectiu k-esimal, amb una fórmula que variarà si el tipus d interès amb el qual s opera és efectiu o nominal. Després s obtindrà el quadre d amortització. Casos pràctics Càlcul del tipus efecte k-esimal Si és efectiu anual, es calcula amb aquesta fórmula: i k = ( 1+i) 1 k 1 Si és nominal, caldrà aplicar-hi aquesta altra fórmula: i k = j k k 1 Aplicació d interessos fraccionats en un sistema d amortització francès L empresa GOSA necessita per modernitzar les seves instal lacions. Acut a TERBANK i aquesta entitat li ofereix un préstec que haurà de retornar en tres anys, aplicant un interès efectiu anual del 12,16%, pagador per mensualitats constants. Una altra entitat, SILBANK, li ha ofert un tipus d interès nominal de l 11,64% capitalitzable per trimestres, amb la mateixa durada i pagaments trimestrals constants. Quina de les dues opcions suposaria un menor cost de finançament per a GOSA? Solució a) Interès efectiu anual del 12,16%: el tipus efectiu mensual (k = 12) equivalent a aquest tipus anual serà: A continuació, es calcula el termini d amortització: i a = P 1 1+ i i k = ( 1+i) 1 k 1= ( 1+0,1216) = 0, ( ) ( ) nk = , = 6598, , b) Interès nominal d 11,64%, capitalitzable per trimestres: el tant efectiu mensual equivalent serà: i k = j k k = 0,1164 = 0, A continuació, es calcula el termini d amortització que pagarà cada trimestre: P i a = k ,0291 a = = 19984,62 nk i k ,0291 ( ) ( ) Per tal que GOSA pugui elegir l opció més barata, si no existeixen altres pagaments, haurà de comparar el tipus d interès referit a una mateixa unitat de temps. Es passa l 11,64% nominal a efectiu anual: i = 1+ i k k k 1= 1+ 0, El tipus d interès efectiu és gairebé igual en les dues operacions, per la qual cosa GOSA haurà d elegir basantse en altres aspectes diferents del cost (per exemple, quina opció genera menys problemes de tresoreria). 4 1= 0, ,16%

178 > Amortització de préstecs a interès variable Tipus oficials de referència El tipus oficial de referència més utilitzat és l euríbor a un any. L euríbor (EURopean Inter-Bank Offered Rate) és el tipus mitjà d interès al qual els 44 principals bancs que operen a Europa es presten diner en el mercat interbancari de l euro. Actualment, s ha aprovat un altre tipus, l Interest Rate Swap (IRS) a cinc anys, com a referència per als préstecs hipotecaris. Es pretén que substitueixi l euríbor, ja que és més estable i provoca menys variacions en les revisions. Determinació del capital viu en el moment j L import del capital viu d un préstec en un moment determinat (j) serà igual a l actualització a aquest moment dels n j terminis que queden pendents de pagar. En un sistema d amortització francès, seria com actualitzar una renda constant: 1 ( 1+ i) ( n j ) C j = a i Arrodoniment En els crèdits i préstecs garantits mitjançant hipoteca o penyora, formalitzats a tipus d interès variable, es pot acordar al contracte l arrodoniment d aquest tipus al múltiple més proper de l interval pactat (per exemple, si el tipus és l 1,91%, arrodonir-lo al 2%). La variació no pot superar un octau de punt (0,125%). Els préstecs a interès variable són aquells en què el tipus d interès varia al llarg de la seva vida, adaptant-se a les circumstàncies del mercat. Aquest tipus d interès està integrat per dos elements: Tipus de referència: és un tipus d interès que serveix com a base per calcular el tipus aplicable. Varia segons les circumstàncies dels mercats financers. Existeixen tipus oficials, calculats mensualment pel Banc d Espanya i publicats al BOE, i altres tipus no oficials, publicats per diferents institucions. Diferencial: és un marge fix que se suma al tipus de referència per calcular l interès total. Un tipus d interès variable, per exemple, seria euríbor a un any més 1,25%. Si aquest euríbor està en el 2%, el tipus serà del 3,25%; si aquest euríbor puja al 2,5%, el tipus serà del 3,75%, etc. Degut a la variació del tipus de referència, el quadre d amortització que s elabora al principi del préstec únicament és orientatiu de com seria l amortització, aplicant les condicions existents en aquest moment. La clau d un interès variable són les revisions del tipus d interès per actualitzar-lo segons les variacions del tipus de referència. Els períodes més habituals són semestrals o anuals. Entre una revisió i l altra, l interès fixat es manté invariable. A la pràctica, com a estratègia comercial, és habitual fixar un període inicial (per exemple, 6 o 12 mesos), en què el tipus es mantindrà fix i a partir del qual començaran les revisions. En contractar el préstec, el prestatari en coneix l import, el tipus d interès que s aplicarà el primer període, el sistema d amortització que s utilitzarà i els moments en què es produiran les revisions. Així mateix, al contracte s establirà la forma en què afectaran les revisions al capital viu o pendent d amortitzar. Quan arriba el moment de cada revisió del tipus d interès, es tornarà a calcular el termini d amortització, segons el que prestamista i prestatari hagin acordat en el contracte. Hi ha aquestes possibilitats: Calcular de nou els terminis d amortització (a), utilitzant a la fórmula el capital viu com a import del préstec, aplicant el nou tipus d interès i utilitzant el període de temps que queda fins al venciment de l operació. És el més habitual. Calcular una nova durada del contracte (n). En aquest cas, es deixa igual el termini d amortització, per la qual cosa si es puja el tipus d interès, el termini d amortització serà major i, si baixa, el termini de devolució serà menor. Calcular el nou termini d amortització (a), utilitzant el nou tipus d interès però deixant sense variació la durada pactada a l inici del contracte. Així, s obtindrà el nou import que s ha de pagar en concepte d interessos. L import del principal amortitzat en cada període seguirà essent el mateix i, sumant-hi els nous interessos, es calcularà el termini d amortització revisat.

179 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini 177 Exemples Revisió de tipus d interès L empresa ESTIMOSA va sol licitar un préstec per import de , que haurà de retornar en tres anys, mitjançant pagaments quadrimestrals, usant-se el sistema francès. El tipus d interès aplicable era del 7% anual durant el primer any, i revisions anuals de l euríbor més el 5%. El segon any, l euríbor és del 3,80%. El primer que es fa per calcular el quadre d amortització inicial és convertir el tipus efectiu anual en un tipus efectiu quadrimestral: i k = ( 1+ i) 1 k 1= ( 1+ 0,07) 1 3 1= 0, Amb aquestes dades, ja podem calcular el termini d amortització i elaborar el quadre d amortització: i a = P 1 1+ i ( ) ( ) nk = , = 37249, , A la imatge, pots veure un detall del quadre d amortització mostrant només el primer any: En fer la primera revisió del tipus d interès, quedaran pendents dos anys (6 trimestres) i, al quadre d amortització, veiem que el capital viu en aquest moment és de ,50. El pas següent serà convertir el nou tipus nominal (3, = 8,80%) en un tipus efectiu: i k = ( 1+ i) 1 k 1= ( 1+ 0,0880) 1 3 1= 0, Amb aquestes dades, ja podem calcular el nou termini d amortització aplicable el segon any i elaborar el quadre d amortització: i a = P 1 1+ i ( ) ( ) nk = ,50 0, = 37965, , Si el que s hagués pactat fos la modificació de la durada del contracte i es mantingués constant el termini d amortització inicialment calculat, ho resoldríem a partir de l equació següent: C a = 3 i k 1 1+ i k ( ) n k ,50 0, = 37249,09 = n k = 6,13 pagaments trimestrals , ( ) n k És a dir, com que ha pujat el tipus d interès, s haurien d incrementar els períodes d amortització de capital. Això es podria resoldre de dues formes: o bé s incrementa la quantitat a abonar en l últim pagament o, el que és més freqüent, es farà un nou pagament quan finalitzi l amortització prevista inicialment. Si utilitzem aquesta segona possibilitat, el termini que s hauria de pagar en el nou termini d amortització creat seria: ( ) nk C 3 a 1 1+ i k i a 7 = ( k ) = nk+1 ( 1+ i k ) 1 ( 1+ 0, ) , ,09 0, = 4748,87 ( 1+ 0, ) 7

180 > Amortització anticipada dels préstecs Els contractes de préstec solen permetre als prestataris l amortització anticipada, total o parcial, de saldo viu del préstec a canvi del pagament d una comissió consistent en un percentatge sobre l import que s amortitza anticipadament. Quan es realitza una cancel lació anticipada parcial, es canvia el quadre d amortització, ja sigui variant el termini d amortització o bé escurçant la durada del préstec. Casos pràctics 2 Cancel lació parcial anticipada d un préstec L empresa ENTOSA va concertar fa diversos anys un préstec amortitzable mitjançant pagaments mensuals (sistema francès). El tipus d interès aplicable era del 9,75% d interès nominal capitalitzable per mesos (0,81250% efectiu mensual). Es va acordar amb l entitat financera la possibilitat de realitzar amortitzacions anticipades pagant una comissió del 2% de l import cancel lat. Quan li quedaven per pagar 40 mensualitats de cada una, decideix amortitzar anticipadament , més la comissió per cancel lació anticipada. Indica la repercussió d aquesta cancel lació en el préstec, tant si es realitza mitjançant una variació del termini d amortització, com si s escurça la durada del préstec. Solució En amortitzar anticipadament una part del seu préstec, ENTOSA ha de pagar el capital amortitzat més la comissió per cancel lació parcial, que està exempta del pagament de l IVA: En aquest moment, el capital viu serà el següent: ( ) n P = a 1 1+ i k = 4000 i k = ( 1+ 0,008125) 40 = ,50 0, En el supòsit que variï el termini, com que ha amortitzat anticipadament , el nou capital viu serà de , = ,50. Per tant, l import del nou termini d amortització serà: P i a = k 1 1+ i k ( ) nk = 61134,50 0, = 1796, , ( ) Si el que s hagués pactat fos la modificació de la durada del contracte mantenint constant el termini d amortització inicialment calculat, es resoldria a partir de l equació següent: P i a = k 61134,50 0, = n = 16,39 n n 1 1+ i k , ( ) ( ) Utilitzant aquesta segona possibilitat, quedarien 16 pagaments de 4000 i un últim pagament, que serà igual a: a 17 = ( ) n P a 1 1+ i k i k n+1 ( 1+ i k ) ( ) = 1 ( 1+ 0,008125) , , = 1545,74 ( 1+ 0,008125) 17

181 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini > Garanties en els préstecs En les operacions de préstec, les entitats financeres volen assegurar que el prestatari retorni l import rebut al venciment de l operació. En tota obligació, el deutor respon del seu compliment amb tots els seus béns (actuals i futurs), però això no pot ser suficient per a les entitats financeres que busquen una major seguretat. Per això, solen exigir garanties addicionals, que poden ser personals o reals: Garanties personals: consisteixen en la designació d una persona que avala amb el seu patrimoni el prestatari i que s obliga a complir l obligació de pagar en cas que aquest no ho faci. Garanties reals: se subjecten determinats béns al compliment de l operació. Se n distingeixen de dos tipus: Garantia hipotecària: es constitueix, per escriptura pública davant de notari, una hipoteca sobre béns immobles del prestatari que s ha d inscriure al Registre de la Propietat. Garantia pignorativa: recau sobre béns mobles del prestatari o de terceres persones (dipòsits a termini, valors, etc.). Despeses dels préstecs hipotecaris La constitució d una garantia hipotecària genera diverses despeses: Taxació del bé. Verificació registral. Notaria. Inscripció al Registre de la Propietat. Assegurances sobre el bé hipotecat (multirisc de la llar) o sobre la persona del prestatari (vida, invalidesa, atur, etc.). Impost d Actes Jurídics Documentats. 1.9 > La TAE i el cost per al prestatari El prestatari ha d abonar a l entitat de crèdit els interessos pactats i les comissions generades a conseqüència de l operació. Si adaptem les denominacions de la fórmula de la TAE de l Ordre EHA/2899/2011 a la forma de referir-nos a les dades en el desenvolupament de la unitat, haurem de realitzar la següent operació per determinar-la: ( ) j 0 = P Com a j 1+ i k n j=1 tae = ( 1+ i k ) k 1 En els préstecs a interès variable, la TAE es calcularà suposant que el tipus d interès no variarà en successives revisions, obtenint el que es denominarà TAEVariable. En posteriors revisions del tipus d interès aplicable, també es modificarà aquesta TAEVariable. Però, per al prestatari, el cost real d una operació ha d incloure diferents despeses que no formen part de la TAE, però que sí que li suposen un cost: despeses a abonar a tercers (notari, registre, etc.), despeses per assegurances i garanties i altres despeses que el client pot evitar, si el contracte li ho permet. Per mesurar el cost real del finançament per al prestatari en un percentatge anual, tenint en compte el moment en què vencen els capitals en el temps, s utilitzarà aquesta fórmula: ( ) j 0 = P Com despeses a j 1+ g k n j=1 cea = ( 1+ g k ) k 1 El cost efectiu anual (CEA) seria la variable que haurà de comparar el demandant del finançament de les diferents ofertes de préstec, encara que les entitats de crèdit no subministren aquesta dada, per la qual cosa caldrà calcular-la. També poden comparar la TAE de les ofertes, suposant que les despeses a tercers siguin similars. Fiscalitat dels préstecs Si el prestatari està subjecte a l Impost sobre Societats o és un autònom subjecte a l IRPF, els interessos, les comissions i les despeses pagades al prestamista, tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles. Això significa que disminueix la renda gravada i paguen menys per l impost al qual està subjecta. Si el prestatari és una persona física que rep el préstec per a una finalitat diferent de la seva aplicació a l exercici d una activitat professional o empresarial, no tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles de l IRPF.

182 180 Exemples Comparació entre les diferents taxes aplicables a una operació financera L empresa TOENSA ha concertat un préstec amb CEGABANK, per un import de , amortitzable mitjançant pagaments mensuals constants durant cinc anys. L entitat bancària cobra una comissió per estudi del 0,28%, amb un mínim de 500 i una altra per cancel lació anticipada del 2% del capital amortitzat, amb un mínim de 300. El préstec requereix una garantia hipotecària que comporta unes despeses que s han de pagar a tercers per notaria, registre, gestoria i impostos, per un import de El tipus d interès nominal aplicable és del 9,45%, capitalitzable per mesos. Ara calcularem la taxa anual equivalent (TAE) i el cost efectiu anual (CEA) d aquesta operació. a) Per determinar la taxa anual equivalent, en primer lloc haurem de calcular l interès efectiu mensual, per poder saber quant es paga cada mes. Per això, farem l equivalència financera, en el moment 0, amb , quantitat que ha de retornar en 60 pagaments (5 12). L import de cada pagament mensual serà: i k = j k k = 0,0945 = 0, a = 12 Un cop que coneixem l import que ha de reintegrar TOENSA (60 pagaments de ,46 ), la prestació del banc seran els menys l import de la comissió per estudi (que no li lliura a TOENSA). Aquesta serà la major de les següents quantitats: ,0028 = o 500 ; per tant, La comissió per cancel lació anticipada no es té en compte per al càlcul de la TAE a l hora de subscriure el contracte, ja que en aquest moment no se sap si es farà ús d aquesta possibilitat i se suposa que el préstec s anirà amortitzant segons l acordat. La TAE és la taxa que fa equivalents en qualsevol moment el lliurat pel banc i el retornat pel prestatari; en aquesta operació de préstec, el prestatari disposa, a l inici de l operació, de Només realitza una disposició i, en contraprestació, té 5 12 = 60 pagaments per amortització del préstec. Per tant: Com que està expressat en mesos i la TAE és anual, convertim el tipus efectiu mensual en l efectiu anual, que és igual a la TAE que s obté amb la fórmula proposada per l Ordre EHA/2899/2011: i = 1+ i 12 ( ) nk A través d un full de càlcul, es pot arribar al mateix resultat, utilitzant la funció TASA, com veus a la imatge del marge. b) Per calcular el CEA, ens fixem que TOENSA no ha rebut tota la quantitat que el banc li lliura, ja que ha de fer front a diverses despeses (notari, impostos, etc.). El cost efectiu serà la taxa que fa financerament equivalents els cobraments percebuts per TOENSA i els pagaments realitzats: Com que està expressat en mesos i el CEA és anual, procedirem igual que en el càlcul de la TAE: P i k ( ) nk = 1 1+ i k , = 12586, , ( ) ( ) 512 P comis = a 1 1+ i k = 12586, i 12 i i k i 12 = 0, ( ) 12 1= ( 1+ 0, ) 12 1= 0,10001= 10% ( ) nk ( ) 512 P comis = a 1 1+ i k = 12586, i 12 i i k i 12 = 0, ( ) 12 1= ( 1+ 0, ) 12 1= 0, = 10,72% i = 1+ i 12

183 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini 181 Activitats proposades 4 L empresa BIOSA ha rebut un préstec de , a retornar en 72 mensualitats de 9 500, pagant una comissió d estudi de i despeses a tercers de Determina la TAE i el CEA. 5 L empresa LOKITASA va contractar un préstec de a un interès anual del 9%, amortitzable en deu anys mitjançant anualitats constants (sistema francès). Elabora el quadre d amortització d aquesta operació, de forma manual i utilitzant un full de càlcul, i comprova que els resultats són idèntics. 6 L empresa ALQUILOSA sol licita un préstec a AsturBank per import de a un interès del 10% anual, amortitzable en vuit anys, amb una carència dels dos primers. Elabora els quadres d amortització en les situacions següents: a) El sistema d amortització és el francès i la carència no afecta els interessos. b) El sistema d amortització és el francès i la carència també afecta els interessos. c) El sistema d amortització és de quota d amortització constant i la carència afecta principal i interessos. 7 L empresa KOKOLISA desitja sol licitar un préstec de a cinc anys, amortitzable pel sistema francès. Rep les dues ofertes següents, que no comporten comissions ni despeses: SILBANK, que ofereix un interès efectiu anual del 9,25%, a retornar en pagaments mensuals. QUIELESBANK, que ofereix un interès nominal del 9,15% capitalitzable per mesos. a) Compara les dues ofertes, sense calcular el termini d amortització, indicant quin hauria d elegir KOKOLISA. b) Calcula els terminis d amortització de les dues ofertes i comprova que el termini d amortització és menor en l opció elegida. 8 L empresa MOBLES AMORÓS va contractar un préstec de , que haurà de retornar en tres anys mitjançant mensualitats constants (sistema francès). El tipus d interès aplicable era del 7,60% anual durant el primer semestre, i revisions semestrals de l euríbor més el 4,35%. El segon semestre, l euríbor és del 4,30% i el tercer és del 2,38%. a) Realitza el quadre d amortització corresponent al primer semestre. b) Realitza els quadres d amortització corresponents al segon i tercer semestre (tenint en compte la revisió), tant si s ha pactat la modificació del termini d amortització com si s hagués acordat la modificació de la durada del contracte mantenint constant el termini d amortització. 9 L empresa URBISA va concertar fa diversos anys un préstec a retornar mitjançant pagaments trimestrals de cada un. El tipus d interès aplicable era del 9,76% d interès compost anual, utilitzant per a l amortització el sistema francès. També es va acordar amb l entitat financera la possibilitat de realitzar amortitzacions anticipades del préstec amb una comissió de l 1,50% de l import cancel lat. Quan li quedaven per pagar dos anys, decideix amortitzar anticipadament el 60% del capital viu més la comissió per cancel lació anticipada. a) Quin és l import amortitzat anticipadament per URBISA? b) Elabora els quadres d amortització tant si s hagués pactat la modificació del termini d amortització trimestral com si s hagués acordat la modificació de la durada del contracte. 10 L empresa REASA desitja sol licitar un préstec de a deu anys, amortitzable mitjançant mensualitats constants (sistema francès). Rep les dues ofertes següents: El Banc de Ponent, que li ofereix un interès efectiu anual del 9,25% i el cobrament d una comissió d estudi de l 1%. Els pagaments a tercers (taxació, notari, etc.) són de l 1,25%. QUIELESBANK, que li ofereix un interès nominal del 9% capitalitzable per mesos, amb una comissió d estudi del 0,75% i unes despeses de l 1,15%. Quina de les dues ofertes convé a REASA?

184 182 2 >> Cessió financera de l ús de béns Lísing operatiu És una modalitat de lísing en què el fabricant d un bé el lliura a l usuari per tal que l utilitzi per un període de temps a canvi del pagament d una quota. L essencial és la contínua renovació dels actius, més que l opció de compra, que gairebé no s exercita mai. Pagaments i despeses en l arrendament financer Costos de concessió: comissió d estudi, comissió d obertura, despeses de notari i gestoria. En els béns immobles, a més, despeses d escriptura, d inscripció i de taxació. Quota: inclou el valor del bé, més les despeses de compra i els interessos generats. Aquests interessos es determinen segons un tipus d interès, que pot ser fix o variable. Les quotes estan subjectes a l IVA. Despeses de conservació: l arrendatari ha de realitzar les revisions periòdiques i efectuar les reparacions que es produeixin, contractar una assegurança que cobreixi el risc de pèrdua accidental del bé i pagar els impostos que recaiguin sobre els béns. Exercici de l opció de compra: despeses de notari, gestoria, impostos i, si és procedent, inscripció al Registre de la Propietat Immobiliària. Dins d aquest epígraf genèric, englobarem l estudi de dues operacions actives: el lísing i el rènting. 2.1 > El lísing financer Podem definir el lísing, o arrendament financer, com: El contracte que té com a objecte la cessió de l ús de béns mobles o immobles, adquirits amb aquesta finalitat, per una entitat financera (arrendador), segons les especificacions del futur usuari (arrendatari), a canvi d una contraprestació consistent en l abonament periòdic de quotes, a la qual cosa cal afegir la destinació dels béns a un ús empresarial o professional i la concessió, al final de l operació, d una opció de compra a l usuari per un preu denominat valor residual. Les entitats financeres assumeixen el risc que, després d haver adquirit el bé objecte del contracte, el seu client no pagui les quotes. Per això, analitzen la solvència del seu client, podent-li cobrar unes comissions per això (estudi, obertura, etc.). Durant la vigència la contracte, el bé arrendat és propietat de l entitat financera, per la qual cosa l única garantia addicional que se sol exigir és el dipòsit d una o diverses quotes per cobrir-ne el risc d impagament (que s haurà de tenir en compte per determinar la TAE de l operació). Tot i això, es pot pactar qualsevol tipus de garantia de les ja estudiades (generalment personals). En aquest contracte, no se sol oferir la possibilitat de cancel lació anticipada. A la seva finalització, les possibilitats que es poden presentar són: Exercici de l opció de compra. És la més habitual. Devolució del bé. Renovació de l operació sobre el mateix bé. És poc habitual. Quota de lísing i quadre d amortització Ja hem vist que les quotes són la contraprestació que l arrendatari paga a l entitat financera a canvi de la cessió d ús del bé objecte de l arrendament. Presenten l avantatge de la seva flexibilitat, podent-se adaptar a l estacionalitat dels ingressos. Per determinar l import de la quota, s ha de complir que la prestació i la contraprestació siguin financerament equivalents. A l equació d equivalència, cal tenir en compte l existència de l opció de compra, amb un import que pot, o no, ser igual al d una quota. Generalment, el venciment de la quota és prepagable. Suposant que l opció de compra és igual a una quota, s obtindrà de: n+1 ( ) ( ) VC = a ( 1+ i k ) 1 1+ i k VC i a = k i k ( 1+ i k ) 1 1+ i k En què VC és el valor al comptat del bé arrendat. ( ) ( n+1 )

185 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini 183 Obtinguda la quota d aquesta forma, per elaborar el quadre d amortització, cal tenir en compte que els interessos es meriten sobre el valor al comptat menys el valor de l opció de compra. A l hora de repartir els interessos, es pot considerar que la primera quota inclou els meritats en el període i així successivament, fins al valor residual, que no conté interessos. Una altra forma de repartir els interessos és considerar que la primera quota no inclou interessos i la resta inclouen els meritats en el període anterior, inclosa la corresponent al valor residual. Això suposarà una variació en la part recuperada del bé en els diferents moments. Exemples Quadre d amortització en l arrendament financer L empresa BLASA va concertar el XX un lísing financer amb SILBANK sobre un camió frigorífic amb un valor al comptat de , a un tipus del 9% nominal capitalitzable per trimestres. Les quotes són prepagables, la durada de dos anys i, al venciment, l import de l opció de compra és una quota. La quota que ha de pagar, sense IVA, és: VC i a = k ( 1+ i k ) 1 1+ i k n+1 ( ) ( ) = 1+ 0, ,09 4 = 10912,82 ( 24+1) 0, Si considerem que els interessos es paguen des de la primera quota, l import dels interessos en aquesta primera quota serà el següent (recordem que, per al seu càlcul, cal restar el valor de l opció de compra): I 1 = ( VC a) jk k ( ,82) 0,09 = = 1779,46 4 En la segona i successives quotes, es prendrà com a VC el capital viu o pendent al final del període anterior. La part de recuperació del bé serà igual a 9 133,45 (10 912, ,46) i el capital viu o pendent és el capital viu a l inici del període menys la recuperació del valor abonada durant aquest període. Un cop que es realitzin tots els càlculs per a cada un dels períodes, i s inclogui en cada quota l import de l IVA meritat (en aquest moment, el 21%), el quadre d amortització quedarà així:

186 184 Fiscalitat directa del lísing Vocabulari Empreses de dimensions reduïdes: a efectes fiscals són aquelles amb una xifra de negocis en l exercici anterior inferior a deu milions d euros. Microempreses: a efectes fiscals són aquelles que reuneixin dos dels següents requisits: actiu menor d un milió d euros, xifra anual de negocis menor de dos milions d euros i número de treballadors inferior a 10. Aquest producte financer només es pot fer servir en l exercici d activitats empresarials o professionals, per la qual cosa les quotes pagades donaran lloc a diverses bonificacions a l hora de liquidar l IRPF o l Impost sobre Societats, depenent de si el subjecte passiu és una persona física o jurídica. El tractament favorable del lísing s aplicarà a les operacions amb una durada mínima de dos anys, si es tracta de béns mobles, i de deu anys, si són immobles, havent-se d aportar el quadre d amortització de l operació, on figuri per separat l opció de compra, la quota d interès i el cost de recuperació del bé, que ha de ser creixent o constant. El tractament fiscal és el següent: La quota d interès és, en tot cas, una despesa fiscalment deduïble. La quota de recuperació del cost del bé és una despesa fiscalment deduïble, sempre que es tracti d un bé susceptible d amortització. L import de la deducció, amb caràcter general, no pot ser superior al doble del coeficient d amortització lineal, segons les taules d amortització fiscal. Aquest límit puja al triple en les empreses de dimensions reduïdes i en les microempreses no s estableix cap límit, sempre que el bé sigui amortitzable. Lògicament, per tal que una empresa s afavoreixi de l avantatjós tractament fiscal del lísing financer ha de tenir beneficis fiscals que permetin aplicar les deduccions establertes a la llei. En cas contrari, la fiscalitat d aquests productes financers no els resultarà atractiva enfront d altres alternatives. Exemples L Impost sobre Societats en l arrendament financer Seguint amb l exemple del lísing concertat per BLASA amb SILBANK, suposem que aquesta empresa en l any anterior va tenir una xifra de negocis de dotze milions d euros (serà similar en els anys següents) i que el coeficient d amortització del camió frigorífic és del 18%. A efectes de l Impost sobre Societats, es podrà deduir la part corresponent a interessos en totes les quotes. Respecte de la part corresponent a la recuperació del bé, es podrà deduir anualment una quantitat igual al doble de l import de la quota d amortització del bé (18% de ), és a dir, = Si hagués estat una empresa de dimensions reduïdes, es podria deduir el triple de la quota d amortització i, si fos una microempresa, es podria deduir el total del pagament anualment en concepte de recuperació del bé. L any 20XX, BLASA ha pagat les quatre primeres quotes, de les quals la part de recuperació del bé ascendeix a ,01 (9 133, , , ,83). L any 20X1 paga les quatre següents, amb un import que serà de ,17 (9 983, , , ,67) i l any 20X2 abonarà l opció de compra, per un import de ,82. Per tant, el primer any es podrà deduir fiscalment , que és el límit; la resta, fins als ,01 (5 385,01 ), els acumularà per a l any següent. En aquest segon any, es tornarà a deduir , que és el límit, i la resta (41 302, , = ,18 ), l acumularà per al tercer exercici. En aquest tercer any, es podrà deduir els ,82 abonats en l any més els ,18 que tenia acumulats, és a dir, Si sumem les quantitats deduïdes en els tres anys, veiem que l empresa ha deduït el total del valor del bé ( = ).

187 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini 185 Comparació entre lísing i préstec Import finançat Fiscalitat Interessos En el lísing, sol ser del 100% del valor del bé, mentre que en el préstec no sol superar el 80%. Impost sobre Societats: en els primers períodes d ús del bé, la quantitat deduïble com a despesa fiscal és superior en el lísing respecte del préstec. IVA: en el préstec, s ha de pagar tot en adquirir el bé, mentre que en el lísing es va pagant a mesura que s abonen les quotes. Són més alts en el lísing. 2.2 > El rènting A l igual que el lísing, el rènting és una variant de lloguer de béns productius molt utilitzat per les empreses. El rènting és el contracte que té per objecte la cessió d ús de béns mitjançant el pagament d una quota d utilització que inclou les despeses de conservació corresponents. Aquesta modalitat de finançament, en què no es requereix que l arrendador sigui una entitat de crèdit o un establiment de crèdit (pot ser el propi fabricant), s utilitza fonamentalment per a vehicles, equipament industrial, mobiliari d oficina, etc. El contracte se sol pactar a un termini d entre dos i cinc anys, i inclou tots els serveis necessaris per al bon funcionament del bé (peces, revisions periòdiques, assegurances, impostos, etc.). El rènting no inclou una opció de compra (encara que el client es pot quedar amb el bé pagant-ne el valor residual, però no és gaire freqüent, ja que és preferible realitzar una altra operació de rènting i tenir un bé nou). Avantatges del rènting Entre altres, el rènting presenta els avantatges següents: En determinar les quotes mensuals fixes, el cost del gaudi dels béns facilita l elaboració dels pressupostos de tresoreria. Elimina els efectes de la inflació en els béns afectats. L import compromès no s ha de declarar com a risc a CIRBE. Per determinar el valor de la quota, l empresa de rènting té en compte el valor de comptat del bé, el valor residual i el cost de tots els serveis que es compromet a prestar o a costejar. A l import així calculat se li afegeix l IVA. Quan l arrendatari fa un major ús del bé arrendat (per exemple, condueix més quilòmetres dels pactats), se l penalitzarà amb un increment en l import de la quota. Les operacions de rènting solen comportar comissions d estudi i d obertura i el contracte se sol documentar en pòlissa intervinguda per notari, fet que n encareix el cost financer. A l igual que en el lísing, no se solen exigir més garanties que les personals. Tot i això, l arrendador pot requerir el dipòsit d una quota com a garantia pels danys que es poguessin ocasionar al bé. Pel que fa a la fiscalitat, la totalitat de la quota pagada per l arrendador és fiscalment deduïble quan el bé s usa amb finalitats empresarials. Si la durada del contracte abraça la pràctica totalitat de la vida útil del bé o el valor del bé a la finalització del contracte és inferior a un 80%, l operació és similar a un arrendament financer i se li dóna el mateix tractament fiscal.

188 186 Exemples Determinació de la quota en el rènting L empresa JAVICAR contracta amb SILBANK el rènting sobre cinc vehicles per als seus directius, amb un preu d adquisició de La durada del contracte és de dos anys amb quotes mensuals prepagables, estimant-se el valor residual en finalitzar el contracte en La vida útil d aquest tipus d actius és de sis anys. El repartiment mensual de les despeses que abona SILBANK és el següent: assegurança a tot risc 500, revisions 300, impost de circulació 50, canvi de pneumàtics 180 i altres despeses 20. El tipus aplicable a l operació és del 12% nominal (1% efectiu mensual). La part corresponent al lloguer dels béns serà: = C a ( 1+ 0,01) ( 1+ 0,01) ( 1+ 0,01) 212 C 0,01 a = La part corresponent als serveis serà: La quota neta del rènting serà igual a: C s = = 1050 C NR = C a + C s = 4054, = 5104,60 La quota a pagar del rènting inclourà l IVA i serà igual a: ( ) ,01 ( 1+ 0,01) ,01 ( ) = 6176,57 C R = 5104, ,60 21% ( ) 212 0,01 = 4054,60 Activitats proposades 11 El 30 de març de 20XX, l empresa KOPIASA ha subscrit un contracte d arrendament financer amb FORCA- DURABANK, sobre diverses màquines fotocopiadores, amb un valor al comptat de més un IVA del 21%. El tipus d interès nominal aplicable a l operació és del 9,36% capitalitzable mensualment. KOPIASA ha de pagar una comissió d obertura de l 1,50% del valor de les màquines, així com 500 per despeses de notari. En finalitzar el termini pactat de 2 anys, KOPIASA pot exercir l opció de compra sobre les fotocopiadores, per import d una quota més. a) Elabora el quadre d amortització, suposant que la quota és prepagable i que la primera quota inclou els interessos meritats en el període i així successivament, fins al valor residual, que no conté interessos. b) Elabora el quadre d amortització, suposant que la primera quota no inclou interessos i que la resta inclouen els meritats en el període anterior, inclosa la corresponent al valor residual. 12 El coeficient d amortització de les fotocopiadores a què al ludeix l activitat anterior és del 15%. Determina la fiscalitat a efectes de l Impost sobre Societats de les quantitats pagades per KOPIASA (suposant que cada quota inclou els interessos meritats en el període, llevat el valor residual que no conté interessos), en el cas general, si KOPIASA fos una empresa de dimensions reduïdes i en el supòsit que fos una microempresa. 13 L empresa FLOATFREE contracta amb SILBANK el rènting sobre un buc pesquer amb un preu d adquisició de , amb un valor que en quatre anys serà de El tipus aplicable a l operació és de l 11% efectiu anual. SILBANK paga trimestralment 6 000, en concepte de manteniment del buc (assegurances, revisions, etc.). Determina l import trimestral i prepagable que haurà de pagar FLOATFREE.

189 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini >> L aval bancari L aval bancari es pot definir com: El compromís d una entitat financera (avaladora) de respondre de les obligacions econòmiques contretes per una persona (avalat) enfront d un tercer (beneficiari), si l avalat no ho fa. Es tracta d operacions d actiu també conegudes com a crèdits de signatura, ja que les entitats financeres no lliuren diners als seus clients, sinó que únicament garanteixen amb la seva signatura que comptaran amb el seu suport en cas d incompliment. Això suposa, indirectament, una forma de finançament, ja que si el client no compleix amb la seva obligació, aleshores l entitat financera sí que haurà de pagar els deutes avalats. Se solen utilitzar per participar en concursos d adjudicació de contractes administratius, així com per garantir el compliment d obligacions de pagament a l Administració o a empreses i particulars. Aquests productes els comercialitzen les entitats de crèdit i les societats de garantia recíproca. Es poden concedir avals circumstancialment o establir línies d avals en què l avalador es compromet a concedir tots els que li sol liciti el seu client, fins a un límit, dins de les condicions pactades. Els avals bancaris inclouen la clàusula contra-aval, que significa que, en cas d executar-se l aval per part del beneficiari, l avalador pot dirigir-se contra l avalat per recuperar la quantitat que ha pagat. Comissions en l aval L entitat financera cobrarà les comissions següents: Per estudi de l operació. Pel risc (quantitat avalada, tipus d aval, termini, etc.). Formalització i obertura. Societats de garantia recíproca Són entitats financeres que presten avals, fiances i assessorament financer a les empreses associades. El preaval És un document en què una entitat expressa el seu compromís en ferm a concedir un aval. Exemples Funcionament dels avals bancaris L empresa MIRLOSA vol llogar un local a Tarragona per mensuals i l arrendador li exigeix un aval que garanteixi el pagament de totes les mensualitats durant els quatre anys del contracte. EBREBANK li concedeix aquest aval, cobrant-li unes comissions d un 0,75% en concepte de despeses d estudi i un 1,50% en concepte de risc. L import que s ha de pagar per la intervenció de notari serà del 0,40% del total. Per tant, les comissions i les despeses que comportarà l operació seran: G a = ,4 + 0,75 + 1, = 1908 A més, EBREBANK inclou una clàusula contra-aval per tal que, en cas d impagament per part de MIRLOSA, siguin els seus propis socis els que hagin d abonar l import de la garantia. Activitats proposades 14 L empresa UESA ha presentat un recurs contra una multa de Per poder reclamar, ha sol licitat un aval, que garanteixi aquest import, fins a la resolució del recurs. SILBANK li concedeix un aval per un any, renovable, amb unes comissions de l 1% per estudi i del 0,75% en concepte de risc. Determina l import que UESA haurà de pagar anualment.

190 188 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Destaca les diferències existents entre un préstec i un compte de crèdit en els aspectes següents: disposició dels fons, meritació dels interessos, realització de devolucions parcials, devolució del capital al venciment i finalitat per a la qual està destinat el producte. 2 Quines variables afecten el càlcul del termini d amortització en un préstec? 3 Realitza una representació gràfica dels moviments de béns i diner en un arrendament financer en cas que, en finalitzar el contracte, s exerceixi l opció de compra. 4 Realitza una representació gràfica del rènting amb intervenció d una entitat de crèdit si, en finalitzar el contracte, l arrendatari retorna el bé..: APLICACIÓ :. 1 L empresa EBISA sol licita un préstec per import de a un interès del 9,75% efectiu anual, amortitzable en cinc anys, mitjançant pagaments trimestrals, amb una carència del primer any. La comissió d estudi ascendeix al 0,75% del nominal. Elabora els quadres d amortització en les situacions següents: a) El sistema d amortització és el francès i la carència no afecta els interessos. b) El sistema d amortització és el francès i la carència també afecta els interessos. c) El sistema d amortització és el de quota d amortització constant o italià i la carència afecta principal i interessos. Calcula la TAE en els tres casos anteriors. 2 Elabora el quadre d amortització que es demana a la lletra a) de l activitat anterior si, en finalitzar el quart any, EBISA decideix amortitzar anticipadament el 40% del capital viu després de pagar el termini d amortització. Diferencia els supòsits següents: a) Que es mantingui fixa la durada de l amortització. b) Que es mantingui constant el termini d amortització. 3 L empresa ALAOSA va contractar un préstec de , que haurà de tornar en tres anys mitjançant mensualitats constants (sistema francès). El tipus d interès aplicable era l euríbor més el 3,70% i revisions anuals. En signar el contracte, l euríbor és del 4,567% i l any següent és del 3,254%. a) Realitza el quadre d amortització corresponent al primer any. b) Realitza els quadres d amortització corresponents al segon any (tenint en compte la revisió), tant si s ha pactat la modificació del termini d amortització com si s hagués acordat la modificació de la durada del contracte mantenint constant el termini d amortització. 4 El 30 de març de 20XX, l empresa ISTRUSA ha subscrit un contracte d arrendament financer a tres anys amb CE- GALEASING, sobre una petita flota de carretons transportadors amb un valor al comptat de més un IVA del 21%. El tipus d interès nominal aplicable a l operació és del 10,65% nominal capitalitzable mensualment. ISTRUSA ha de pagar una comissió d obertura de l 1% del valor de les màquines, així com 300 per despeses de notari. En finalitzar el termini pactat, ISTRUSA pot exercir l opció de compra sobre els carretons, per un import d una quota més. El coeficient d amortització dels carretons és del 21%. a) Elabora el quadre d amortització, suposant que la quota és prepagable i que la primera quota inclou els interessos meritats en el període, i així successivament, fins al valor residual, que no conté interessos. b) Determina la fiscalitat a efectes de l Impost sobre Societats de les quantitats pagades per ISTRUSA en el cas general, si ISTRUSA fos una empresa de dimensions reduïdes i en el supòsit que fos una microempresa.

191 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini 189 Cas final 3 Cost dels préstecs segons els diferents sistemes d amortització L empresa AVISA desitja sol licitar un préstec de , a cinc anys. Acut a SILBANK, que li ofereix un interès efectiu anual del 9% i el cobrament d una comissió d estudi de l 1% i una altra d obertura del 0,50%. Aquesta entitat li dóna dues opcions per amortitzar el préstec: pagaments anuals d interessos i amortització del préstec en finalitzar (sistema americà) o pagaments constants anuals (sistema francès). a) En quina de les dues possibilitats es pagaran més interessos? b) Quina serà l opció elegida per AVISA des d una perspectiva financera? Solució a) Per saber en quina d aquestes dues opcions pagarà més interessos, primer hem de calcular els pagaments que es realitzen en les dues: En la primera possibilitat (sistema americà), pagarà durant cinc anys uns interessos del 9%: % = En la segona possibilitat (sistema francès), cal calcular en primer lloc quin és el termini d amortització (a) que ha de pagar tots els anys. Es calcularà de la forma següent: ( ) n 1 1+ i P = a i P i a = 1 1+ i ( ) n = Com es pot veure, els interessos pagats són molt majors en la primera opció (sistema americà). b) De l expressat en l apartat anterior, es podria suposar que la segona és la millor opció per a AVISA, ja que paga menys interessos. Però en calcularem el cost financer, per veure si aquesta suposició és correcta. Per ferho, calcularem la TAE, ja que no disposem de despeses a tercers, que suposem nul les. Després, obtindrem la TAE del sistema americà de la forma següent: Calculem la TAE del sistema francès de la forma següent: ,09 =257092, ,09 ( ) En el pagament anterior, també haurà anat amortitzant part del principal, fins a completar Per tant, com que fa cinc pagaments iguals a aquest import, la quantitat pagada en interessos serà igual a: ( ,46) = ,30 L import rebut per AVISA en les dues opcions, restades les comissions, és: ( 1+ 0,50) = ( ) 5 0 = tae a tae a ( 1+ tae a ) 5 tae a 9,39% ( ) 5 0 = , tae b tae tae b 9,59% b Tot i la primera impressió, s aprecia que la millor opció financera és el sistema americà, ja que AVISA gaudeix del total del préstec durant tota la seva vida i l efecte de les comissions queda més diluït.

192 190 Idees clau Amortització de préstecs Préstecs amb interès variable El préstec bancari Garanties en els préstecs La TAE i el cost per al prestatari FINANÇAMENT BANCARI A LLARG TERMINI Cessió financera de l ús de béns Lísing financer Rènting L aval bancari

193 Unitat 8 - Finançament bancari a llarg termini REVISTA ADMINISTRATIVA Trasllat de la hipoteca a una altra entitat de crèdit Si vostè té un préstec hipotecari, en qualsevol moment pot intentar renegociar condicions més favorables amb l entitat mitjançant el que es denomina una novació modificativa. En qualsevol cas, sempre es pot emportar el préstec hipotecari a una altra entitat (el que s anomena una subrogació) que ofereixi altres condicions de tipus d interès i/o termini del préstec que li puguin interessar més a vostè. Per això, no és necessari el consentiment de l entitat de crèdit inicial, ni que la possibilitat d amortització anticipada consti en el préstec hipotecari. Tot i això, l entitat de crèdit original pot evitar la subrogació si iguala o millora l oferta de la segona entitat (el que s anomena enervar la subrogació ), complint el procediment i el termini previstos. Tingui en compte, de qualsevol manera, que les dues opcions novació i subrogació tenen un cost, que sol ser major en el cas de la subrogació. Algunes de les despeses que comporten (com els honoraris notarials i registrals, les comissions bancàries o les despeses de caràcter fiscal) estan limitades per llei. Si es tracta de préstecs hipotecaris que es van formalitzar abans del 9 de desembre de 2007, o quan, tot i ser posterior el préstec, no reuneixi els requisits que s indiquen al punt següent, i vostè subroga a una altra entitat aquest préstec, les comissions de cancel lació es regeixen per les normes següents: Si el préstec objecte de subrogació és a tipus d interès variable i es va contractar després del 27 d abril de 2003, la comissió de cancel lació anticipada també anomenada d amortització anticipada subrogatòria no pot ser major del 0,5% (disposició addicional primera de la Llei 36/2003). Si, per contra, el préstec és a tipus d interès variable i és anterior a aquesta data, la comissió no pot ser major de l 1% (Article 3r de la Llei 2/1994). Si es tracta d un préstec hipotecari (sigui a tipus fix o variable) formalitzat a partir del 9 de desembre de 2007, la hipoteca recau sobre un habitatge i el prestatari (o sigui, el deutor) és una persona física (o una empresa de dimensions reduïdes a efectes de l Impost sobre Societats), les entitats només podran cobrar, per amortització anticipada (art. 7, 8 i 9 de la Llei 41/2007), i si així ho haguessin pactat, una quantitat en concepte de compensació per desistiment i, en certs casos, una altra en concepte de compensació per risc d interès. A l hora de plantejar-se un canvi de préstec, una bona idea és comparar el cost efectiu romanent de la hipoteca actual (que és la taxa anual equivalent, calculada tenint en compte només el que queda per pagar del préstec) i la TAE de la nova. La TAE, que ha de figurar a l oferta vinculant de la nova hipoteca, inclourà l import de la comissió de cancel lació o de la compensació per desistiment del préstec objecte de subrogació (apartat 7 c de la Norma 13a de la Circular del Banc d Espanya 5/2012, de 27 de juny). Font: web del Banc d Espanya ( Activitats 1 Creus que aquestes possibilitats de modificació de les condicions del préstec hipotecari són favorables per als clients de les entitats de crèdit? 2 Quan farà ús un particular de la possibilitat de negociar les seves condicions contractuals? 3 Una Pime es pot beneficiar d aquesta possibilitat?

194 9 u n i t a t Els valors mobiliaris. La renda variable SUMARI El sistema financer i els valors mobiliaris Característiques financeres dels valors mobiliaris Els intermediaris en el mercat de valors Les accions La borsa de valors OBJECTIUS Identificar organitzacions i empreses relacionades amb el mercat de valors. Reconèixer els actius financers com a forma d inversió i font de finançament. Classificar les accions segons la renda que generen l entitat emissora i el venciment. Aprendre a calcular el resultat obtingut per l inversor en una operació de compravenda d accions.

195 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable >> El sistema financer relacionat amb els valors mobiliaris A la Unitat 1 d aquest llibre vam veure que, per realitzar inversions productives, les empreses havien d obtenir el finançament necessari en els mercats financers. Els agents que aportaven aquest finançament esperaven obtenir unes rendes que els ho retribuïssin. Una de les formes d obtenir finançament són els valors mobiliaris. Els agents amb excedent de recursos (estalviadors-inversors) adquireixen els títols emesos pels agents demandants de fons en els mercats de valors mobiliaris. En aquests mercats, els diferents agents actuen a través d intermediaris financers. En aquest sistema financer, a més, es dóna la característica que l inversor (particular o empresa) és qui corre amb els riscos derivats de la seva inversió. Com tot sistema financer, el sistema relacionat amb els valors mobiliaris està integrat per instruments, mercats, intermediaris i institucions financeres. Instruments financers En el sistema financer relacionat amb els valors mobiliaris, els instruments financers objecte d aquest sistema són precisament aquests valors, que impliquen drets del seu posseïdor enfront de l emissor i poden ser negociats als mercats financers. A grans trets, podem definir els valors mobiliaris com: Documents financers que representen la participació d una persona física o jurídica en una societat, ja sigui com a propietari d una part (renda variable) o bé com a prestamista (renda fixa). En general, representen una via de finançament per al seu emissor i una opció d inversió financera per al seu titular. Segons els drets que atorguen, es distingeixen els grups següents: Renda variable: representa la propietat del seu titular sobre l entitat emissora i li dóna dret a participar en la presa de decisions i a percebre una part proporcional dels beneficis obtinguts. Per exemple, les accions de les societats anònimes. Reben aquest nom perquè el rendiment a percebre varia en funció dels beneficis de l emissor i del seu repartiment i la recuperació de la inversió inicial dependrà dels resultats de l empresa i de l evolució del valor als mercats. Renda fixa: representa una deute de l emissor a favor del posseïdor i dóna dret al cobrament dels interessos i a la devolució del capital prestat. Un exemple són les obligacions emeses per les empreses i les administracions. Es denominen així perquè el seu rendiment està deslligat dels resultats de l empresa i és conegut des del moment de la seva emissió. Derivats financers: són productes amb un valor determinat pel preu d un altre actiu, denominat actiu subjacent. Per exemple, swaps, futurs, opcions de compravenda, etc.

196 194 Mercats financers Mercats de recerca directa i mercats organitzats A més dels mercats primaris i secundaris, en la pràctica existeixen dos grans tipus de mercats: Mercats de recerca directa: s hi ha de buscar el comprador o venedor dels valors i negociar-hi directament. Mercats organitzats: centralitzen al mateix lloc les ofertes i les demandes; la contractació es duu a terme segons una estricta normativa que en determina l accés, els procediments de negociació, etc. Un mercat de valors mobiliaris és el lloc o el mecanisme on es compren i es venen els valors mobiliaris, fixant-se en els preus. En els mercats més desenvolupats no és necessària la presència física de les persones que participen en la negociació dels valors, sinó que aquesta negociació es realitza a través del telèfon o de plataformes informàtiques. Una de les classificacions més esteses és la que distingeix: Mercats primaris o d emissió: són aquells en què s intercanvien per primera vegada els valors mobiliaris. Això implica que l emissor rep finançament del mercat. Mercats secundaris o de negociació: són aquells en què s intercanvien valors negociats anteriorment en el primari. En aquest mercat es produeix un intercanvi de la propietat dels valors sense que arribin nous recursos financers al seu emissor. Serveixen per aconseguir liquiditat als valors ja emesos i proporcionen una referència per fixar el preu de noves emissions al mercat primari. Intermediaris financers Mercat de capitals i mercat monetari Segons el venciment dels valors que es negocien en un mercat, els podem classificar en: Mercats de capitals: s hi negocien actius financers amb venciment a més de 18 mesos. Mercats monetaris o de diner: s hi negocien actius financers amb venciment inferior a 18 mesos. Les empreses i els particulars no acuden directament al mercat de valors, sinó a través d uns intermediaris, com són les agències i les societats de valors, les entitats bancàries (per exemple, BBVA, Norbolsa o Renta 4), etc. Institucions L organisme públic encarregat de vigilar el correcte funcionament dels mercats de valors és la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Aquest organisme vigila la transparència en els mercats de valors i la correcta formació dels preus en aquests mercats. La CNMV té les funcions següents: Supervisar i inspeccionar els mercats de valors i l activitat relacionada amb la compravenda de valors. Autoritzar a prestar serveis d inversió als intermediaris financers i portar-ne un registre. Dictar normes d obligat compliment en el mercat de valors. Sancionar els que incompleixin la normativa nacional i europea. Elaborar i difondre informació borsària. Protegir els estalviadors-inversors, especialment els petits. Activitats proposades 1 L empresa OKESA desitja obtenir finançament mitjançant l emissió d accions. En el mercat secundari les seves accions s intercanvien a 15 cada una. En quin mercat realitzarà l emissió? Captarà nous fons? Ha obtingut al mercat secundari alguna informació d utilitat per a l emissió? 2 L empresa TROKOLISA ha obtingut un préstec d un milió d euros de BIOBANK i obté finançament addicional emetent obligacions per un import de adquirides per FELMOSA que, al seu torn, té un dipòsit a BIOBANK. En cas de suspensió de pagaments de TROKOLISA, quins riscos corren BIOBANK i FELMOSA?

197 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable >> Característiques dels valors mobiliaris Com tot producte financer, els valors mobiliaris es caracteritzen per tres factors: rendibilitat, risc i liquiditat. Aquests tres factors no són independents, sinó que estan interrelacionats. Rendibilitat Com és lògic, la principal finalitat de tot inversor que adquireix valors mobiliaris és que aquests valors produeixin uns rendiments econòmics positius. En el cas dels valors, aquests rendiments procedeixen de les rendes generades per la inversió (interessos i dividends) i de la diferència entre el preu de transmissió i el d adquisició. La rendibilitat d un valor també anirà íntimament lligada amb el risc: com més arriscat sigui un producte, més rendibilitat li exigirà l inversor. Risc Anotacions al compte Són una forma de representació dels valors en què s identifiquen a través de la seva inscripció en registres comptables especials, generalment informàtics. D aquesta forma, es faciliten les transaccions dels valors, ja que per realitzarles no cal lliurar cap document físic sinó únicament canviar els titulars en la respectiva anotació comptable. Si en els productes financers en general el risc és un aspecte important, en els valors mobiliaris és fonamental. Podem definir el risc com la possibilitat que la rendibilitat real de l operació sigui inferior a la rendibilitat esperada, podent arribar fins i tot a la pèrdua de tot o de part del capital invertit. Una forma d avaluar els risc és a través de la volatilitat dels diferents productes financers, que és la mesura de la variació del preu d un producte financer respecte del preu mitjà en un període de temps. Els riscos més freqüents són els següents: Riscos ocasionats pel funcionament del mercat: fonamentalment, hi ha els riscos operatius ocasionats per la falta de comprensió del funcionament del mercat que donen lloc a cometre errors en realitzar una operació. Així mateix, hi ha el risc de no operar amb el millor preu que existeix en el mercat en aquest moment. Riscos que afecten l emissor: el principal és la possibilitat d insolvència de l emissor que li faci desatendre els pagaments compromesos al seu venciment. Riscos financers: fan referència a circumstàncies que afecten el mercat en general: Risc de mercat: mesura la possibilitat que el preu de transmissió d un valor mobiliari sigui inferior al d adquisició, com a conseqüència d una caiguda del mercat. Risc de tipus d interès: un augment del tipus d interès afecta tant la renda variable (augmenten les despeses financeres i disminueixen els beneficis) com la renda fixa (s haurà d adaptar a aquests nous tipus). Risc de tipus de canvi: les variacions en el valor de l euro respecte d una divisa afecten les inversions realitzades per residents a la zona euro en valors mobiliaris expressats en aquesta divisa. Diversificació del risc La millor forma de minimitzar el risc assumit per la inversió en valors mobiliaris és col locar els fons en valors molt variats.

198 196 Liquiditat Vocabulari Derivats financers: són productes financers, denominats així perquè el seu valor deriva del preu d un altre actiu, anomenat actiu subjacent (accions, índexs borsaris, matèries primeres, etc.). En els valors mobiliaris es mesura per la rapidesa amb què una inversió es pot transformar en diner efectiu. La liquiditat dels valors s aconsegueix a través de la seva negociació en els mercats secundaris; a més, alguns es negocien en mercats oficials, fet que n incrementa la liquiditat: Borses de valors: s intercanvien accions i valors convertibles en accions amb caràcter exclusiu. A les borses, també es pot comprar i vendre deute públic i privat, però sense exclusivitat. Mercat de deute públic anotat: s hi intercanvien valors com Lletres del Tresor, Bons, Obligacions de l Estat i títols d altres Administracions. Mercat de renda fixa AIAF: en aquest mercat, promogut per l Associació d Intermediaris d Actius Financers, es compren i venen actius de renda fixa emesos per empreses privades, entitats financeres i Administracions Públiques territorials. Mercat oficial de futurs financers a Espanya (MEFF): s hi negocien els anomenats derivats financers. Els mercats oficials no estan oberts a tots els valors, ja que exigeixen certs requisits per admetre ls a cotització (volum, freqüència de contractació, etc.). També imposen requisits als intermediaris autoritzats per operar-hi (honorabilitat, solvència i professionalitat). Exemples Rendibilitat, liquiditat i risc d un valor L empresa BRONZE-VERD desitja invertir un excedent de que no necessitarà fins d aquí a 6 mesos. Les alternatives que estudia són unes accions (han cotitzat amb intervals del 20% sobre la mitjana), unes obligacions (variacions del 5%) i uns pagarés en dòlars nord-americans (variacions del 7%). Tots els valors han estat emesos per la mateixa empresa (REPSOL), per la qual cosa el risc de crèdit serà idèntic en tots (que l empresa emissora sigui insolvent i no li pugui reintegrar la inversió). La inversió en accions presenta una volatilitat elevada, per la qual cosa el risc de mercat és gran. A canvi, és un valor molt líquid, ja que cotitzen a la borsa de valors i es poden vendre molt fàcilment. Les obligacions presenten una volatilitat menor però, a canvi, la seva liquiditat també és menor, ja que es negocien en mercats amb menys moviment que la borsa. Els pagarés en dòlars presenten una volatilitat similar a les obligacions, però tenen un risc molt major, ja que cal afegir-hi el risc de tipus de canvi en cas que el dòlar nord-americà variï el seu preu enfront de l euro. Per a BRONZE-VERD, la millor opció són les obligacions. Com que vol recuperar la seva inversió en 6 mesos, són el producte en què la rendibilitat, la liquiditat i el risc estan més equilibrats. Activitats proposades 3 La situació econòmica de JIGOSA s ha deteriorat i han augmentat les possibilitats que no pogués fer front als pagaments dels deutes. Com afectarà aquesta circumstància la rendibilitat que demandaran els nous inversors a les noves obligacions que emeti JIGOSA?

199 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable >> Les accions Hem vist que els valors de renda variable representen la propietat del seu titular sobre l entitat que els emet. Uns d aquests valors són les accions. En efecte, les societats anònimes són unes societats caracteritzades per tenir el capital dividit en accions. Des d aquest punt de vista, podem definir l acció com: El valor mobiliari que representa cada una de les parts en què es divideix el capital de les societats anònimes. Són la contrapartida que rep el soci (accionista) per les aportacions realitzades a aquest capital. La propietat en les societats de responsabilitat limitada Els títols representatius de la participació en aquestes societats són les participacions socials, que no són valors negociables i la seva transmissió és menys àgil que la de les accions. Adjudiquen al seu posseïdor la condició de propietari, a més de donar-li el dret a percebre els beneficis generats per la societat i a participar en la seva gestió a través de la junta general d accionistes, de la qual són membres els propietaris. Per tant, com a propietaris d una part de la societat, els titulars d accions tenen dos tipus de drets: Drets polítics, bàsicament enfocats a la participació en la gestió d aquesta societat: Dret a rebre informació sobre la marxa de la societat. Drets a assistència i vot a les juntes d accionistes, així com capacitat per impugnar els acords socials. Drets econòmics: Dret a participar en els beneficis obtinguts en la societat, rebent una part proporcional al seu percentatge de participació en la societat, denominada dividend. Dret a la quota de liquidació. En cas de dissolució de la societat, tenen dret a rebre n una part del patrimoni net (un cop que hagin cobrat els creditors) proporcional a la seva quota de participació corresponent. Dret de subscripció preferent sobre les noves accions emeses, en cas d ampliació del capital social. Dret de transmissió de les pròpies accions, que no es poden limitar si són negociades en una borsa de valors. Com que les accions representen parts d un capital determinat, el seu valor també és fix i determinat, i es denomina valor nominal. Ara bé, si es tracta d accions cotitzades a la borsa de valors, la compravenda de les accions fa que el seu valor oscil li, pujant o baixant en funció de múltiples circumstàncies (socials, econòmiques, etc.). Aquest preu de mercat, en què es pot comprar o vendre una acció, es denomina valor de cotització. A més, existeix el valor d emissió, que és l import que han de desemborsar els adquirents d accions en constituir-se una societat (solen coincidir amb el valor nominal) o ampliar-se el capital (si són accions no cotitzades, es calcula en funció de l import del capital social resultant i, si són cotitzades, es calcula en referència al valor de cotització al mercat secundari). Capitalització borsària És el valor que tenen a la borsa les empreses cotitzades. Es calcula multiplicant el valor de cotització pel número d accions en circulació. Valor teòric El valor teòric o valor comptable d una acció és el resultat de dividir el patrimoni net de la societat, reflectit als llibres comptables, entre el número d accions emeses.

200 > Els dividends actius Dividends passius Els dividends passius són la part del valor nominal de cada acció no desemborsada per l accionista en el moment de la seva subscripció. Per a la societat constitueixen un crèdit enfront de l accionista. Si, en tancar un exercici econòmic una societat té beneficis, la junta general d accionistes pren una decisió sobre la seva destinació: pot decidir reinvertir-los a l empresa, destinar-los a dotar unes reserves (com a font de finançament dels seus projectes d inversió) o pot decidir repartir-los entre els socis, en proporció a la seva participació en el capital social, donant lloc als dividends actius. A la pràctica, si durant l exercici econòmic, es preveu que l empresa tindrà beneficis, se sol repartir un dividend a compte dels resultats d aquest exercici. Un cop tancat l exercici, es repartirà un dividend complementari a l anterior. Rellevància fiscal dels dividends actius Doble imposició Es produeix doble imposició quan es merita un impost sobre la percepció d un dividend que, en ser un benefici d una empresa, ja havia estat gravat amb l Impost sobre Societats. Cal diferenciar la rellevància fiscal per a l entitat pagadora i per a l accionista que els rep: Per a la societat pagadora, els dividends actius no constitueixen un grau fiscalment deduïble. Per als accionistes que els perceben, suposen una renda gravada amb el respectiu impost al qual estiguin sotmesos: Les empreses subjectes a l Impost sobre Societats poden aplicar una deducció per evitar la doble imposició. Aquesta deducció serà del 50% dels dividends percebuts o del 100% si disposa del 5% del capital i ha mantingut o mantindrà la participació durant un any ininterrompudament. Els empresaris individuals, subjectes a l IRPF, com a norma general, estan exempts de tributar els dividends fins a un límit de L entitat pagadora del dividend ha de retenir i ingressar a Hisenda una part de la renda pagada, llevat si l accionista és una empresa subjecta a l Impost sobre Societats (IS) i té dret a la deducció del 100%, havent-ho comunicat a l entitat pagadora. Aquesta quantitat retinguda serà un pagament a compte respecte de l impost de l empresari. 3.2 > Ampliació de capital Preu d emissió inferior al nominal No es poden emetre accions per sota de la par, però sí que es pot fixar un preu d emissió inferior al valor nominal, cobrint-se la diferència amb càrrec a les reserves. En aquest cas, es diu que les accions estan parcialment alliberades. L ampliació de capital és l increment dels recursos propis d una societat a través de noves aportacions dels socis al seu capital social, amb l objectiu de poder finançar futures inversions. Les companyies solen dur a terme les ampliacions de capital de dues formes diferents: Emetent noves accions. Augmentant el valor nominal de les accions existents. Les ampliacions es poden realitzar amb càrrec a reserves. En aquest cas, els accionistes reben noves accions sense haver de realitzar cap desemborsament, rebent en aquest cas la denominació d emissió d accions alliberades. L emissió d accions es pot realitzar a la par (pel seu valor nominal) o sobre la par (per un valor superior). L emissió d accions per sota de la par està prohibida per la llei.

201 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable 199 Exemples Efecte de dilució del patrimoni en les ampliacions de capital La societat IHABARSA, que no cotitza a la borsa, té un capital social de , dividit en accions amb un valor nominal de 6. A més, té unes reserves per un import de , per la qual cosa el seu patrimoni net ascendeix a 4 milions d euros. La societat està pensant en emprendre un projecte per al qual necessita , per la qual cosa amplia el seu capital en aquest import, emetent noves accions, de 10 cada una. El valor teòric de les accions, abans de l ampliació, seria igual a dividir el patrimoni net entre el número d accions, és a dir: Valor teòric = D aquest import, 6 corresponen al valor nominal de les accions i els 10 restants, a reserves, propietat dels antics accionistes. El preu d emissió de l ampliació és de 10 i, com que el valor nominal de les accions és de 6, els 4 restants són la prima d emissió prevista per compensar les reserves ja obtingudes. Després de l ampliació de capital, el valor teòric és: Valor teòric = Patrimoni net Núm. d accions en circulació = = 16 /acció Patrimoni net = = 15 /acció Núm. d accions en circulació És a dir, a conseqüència de l ampliació, el valor teòric de cada acció ha baixat a 15, amb la qual cosa els drets dels antics accionistes es dilueixen a favor dels nous. 3.3 > El dret preferent de subscripció Quan una societat realitza una ampliació de capital o l emissió d obligacions convertibles en accions, els accionistes antics tenen un dret preferent per subscriure aquestes accions, llevat que la junta general acordi excloure aquest dret. L anunci d ampliació de capital comporta, fins que es produeix, la disgregació dels drets del soci: D una banda, hi ha el dret de subscripció preferent. De l altra, la resta de drets polítics i econòmics. El dret de subscripció preferent té un valor monetari que, en les accions cotitzades, es determina a la borsa. L accionista pot exercitar aquest dret de subscripció o bé vendre l, cas en el qual l adquirent pot acudir a l ampliació, per a la qual cosa haurà de lliurar els drets de subscripció, així com el preu d emissió de les accions representades per aquests drets. Efectes d exercitar el dret de subscripció Si l accionista acut a l ampliació de capital, no es produeix una dilució del seu patrimoni (el valor perdut en les antigues accions es compensa amb l obtingut en les noves) i conserva el seu pes polític a la junta general d accionistes. El valor teòric del dret de subscripció es determina a partir del número d accions que s emeten en l ampliació, de la proporció que aquestes accions representen enfront de les antigues, del preu de l acció abans de l ampliació i del preu d emissió de les noves accions.

202 200 La venda de drets i l IRPF Si un empresari individual ven els drets de subscripció, tindrà els següents efectes en l IRPF: Si les accions són cotitzades, no ha de declarar l import, reduint el valor de l adquisició de les accions. Si no són cotitzades, ha de declarar l import aconseguit com a ingrés fiscal. Per tant, el valor teòric del dret de subscripció es calcularia a través de l equació següent: N E + A d = N C N d d = N ( C E ) N + A En què N és el número d accions emeses en l ampliació, A és el número d accions antigues, C és el preu de cotització de les accions abans de l ampliació (si no cotitzen, s usa el valor teòric de l acció), E és el preu d emissió de les accions noves i d és el valor teòric del dret. Pel que fa a l Impost sobre Societats, es considera com a resultat fiscal la diferència entre l import rebut i el valor teòric del dret preferent. Aquest últim disminueix el valor comptable de les accions i tindrà efectes fiscals en la transmissió. Exemples Determinació del valor teòric del dret de subscripció preferent Continuant amb l exemple d IHABARSA que ja hem introduït en l exemple anterior, recordem que el valor teòric de l acció abans de l ampliació era de 16. Com que la proporció entre accions antigues ( ) respecte de les noves (50 000) és de cinc antigues per cada una de nova, això implica que, per adquirir cada una de les noves accions, una persona ha de portar cinc drets de subscripció i, a més, pagar 10 en concepte de preu d emissió. Conegudes totes aquestes dades, el valor teòric del dret de subscripció serà igual a: ( ) N + A N C E d = ( ) = = 1 /dret Com es pot veure, aquest resultat és el mateix al qual arribàvem en restar el valor teòric de les accions abans de l ampliació del nou valor teòric (si les accions d IHABARSA haguessin cotitzat a la borsa, en comptes dels valors teòrics, s utilitzarien els valors de cotització antic i nou). 3.4 > Prima d emissió En cas que les accions s emetin sobre la par, és a dir, per damunt del seu valor nominal, la prima d emissió seria la diferència entre el valor nominal i el preu d emissió. La prima d emissió es pot donar tant en el moment de constituir la societat com en una ampliació de capital i ha de ser íntegrament desemborsada (és a dir, no li afecta el límit del 25% establert per al valor nominal). En una ampliació seria un desemborsament suplementari, addicional al valor nominal de les accions, que s exigeix als que acudin a l ampliació de capital. Aquesta prima no s integra al capital social, sinó que forma part dels fons propis i es comptabilitza al passiu, en un compte especial i que es pot repartir, en qualsevol moment, entre tots els socis. Els diners rebuts en aquest repartiment, generalment, no suposaran un major pagament d impostos, ja que a efectes fiscals reduirà el preu d adquisició de les accions.

203 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable > Transmissió de les accions A més dels dividends, aquesta és una altra de les vies per obtenir rendiments econòmics a les accions. Quan s adquireixen les accions, es desconeix la quantia d aquests rendiments, ja que dependran de la marxa de l empresa, i fins i tot podran donar lloc a pèrdues. En les accions cotitzades dependran de les circumstàncies del mercat borsari en què cotitzin. Pel que fa als efectes fiscals, caldrà distingir: Empresari individual: es declararà com a rendiment de les accions la diferència entre el valor de venda (descomptant les despeses inherents) i el de compra (augmentant-li les despeses ocasionades). Si el rendiment és positiu, en cap cas estarà subjecte a retenció. Societat mercantil: si ha comprat les accions amb finalitat especulativa, el resultat fiscal serà la diferència entre el valor de transmissió i el comptable. Si són accions d empreses del grup o mantingudes per a venda, el resultat fiscal es calcula com en el supòsit de l empresari individual. Deducció en l Impost sobre Societats per reinversió de beneficis Els beneficis obtinguts en la venda de les inversions financeres en capital amb participació superior al 5% gaudeixen d una deducció si es reinverteixen en qualsevol actiu de naturalesa similar o en actius immobilitzats. Activitats proposades 4 Quina creus que és la raó per tal que, en cas de dissolució d una societat anònima, els accionistes tinguin dret a cobrar després que els creditors de la societat? 5 BIOSA és una societat anònima, amb unes accions que cotitzen a la borsa a 14 per acció. El seu capital social és de 30 milions d euros, dividit en 10 milions d accions d idèntic valor nominal. a) Determina el valor nominal de cada una de les accions. b) Quina serà la capitalització borsària de BIOSA? c) BIOSA anuncia un repartiment de dividends d 1 euro brut per acció. Quins serien els efectes fiscals per a un empresari individual (subjecte a l IRPF) que tingués accions? I per a una societat limitada? 6 L empresa AMBISA, negociada en borsa, anuncia una ampliació de capital quan les seves accions cotitzen a 15,30 l acció. L ampliació es realitzarà amb una proporció de dues accions noves per cada set antigues, amb un valor nominal de 6 euros cada acció i emeses al 120%. Determina el valor teòric del dret de subscripció preferent i de la prima d emissió. 7 L empresa IMESA decideix ampliar el seu capital quan el valor de cotització de les seves accions és de 24 euros. L ampliació es durà a terme emetent noves accions amb un valor nominal de 10 euros, parcialment alliberades (ja que el 30% es fa amb càrrec a reserves). La relació és de dues accions noves per cada quinze d antigues. Partint d aquestes dades: a) Determina el valor teòric del dret de subscripció d aquesta ampliació. b) El Marc Guiu compta amb un total de 221 accions antigues d IMESA. A quantes accions noves té dret? Què podrà fer amb els drets que li sobrin després d acudir a l ampliació? Quin import haurà de pagar per la seva adquisició? c) Quants drets haurà de comprar un nou accionista que desitgi adquirir accions? d) AVELISA va adquirir accions fa dos anys, amb un valor comptable de , i no desitja acudir a l ampliació de capital, venent els drets quan cotitzaven a 1,75 cada dret. Determina el resultat de la venda d aquests drets i el valor comptable de les accions després d aquesta venda. e) La Violant Vilà, que va invertir en accions d IMESA, tampoc acut a l ampliació de capital i ven els seus drets al mercat per 1,67 /dret. Quins són els efectes fiscals?

204 202 4 >> Els intermediaris en el mercat de valors Són les entitats autoritzades i supervisades per la CNMV per operar amb valors mobiliaris. Les empreses de serveis d inversió (ESI) Com ja hem vist, els intermediaris que duen a terme serveis d inversió a la borsa han d estar autoritzades i complir uns requisits d honorabilitat, solvència i professionalitat. Aquestes entitats intermediàries reben el nom d empreses de serveis d inversió (ESI) i, obligatòriament, han de prendre la forma de societats anònimes (excepte les empreses d assessorament financer, en què no és necessari). Per poder actuar, han de sol licitar autorització a la CNMV, que les inscriu en un registre públic i n informa a la seva pàgina web. Si compten amb agents comissionistes que promocionin o comercialitzin els seus serveis, també hauran d estar inscrits en aquest registre. Podem distingir els següents tipus d ESI: Societats de valors (SV). Ofereixen tot tipus de serveis relacionats amb el mercat de valors i actuen al mercat en nom dels seus clients (compren i venen valors) o en nom propi. Es corresponen amb la denominació anglesa de dealers. Agències de valors (AV). No poden actuar en nom propi. Només actuen en nom dels seus clients. A l igual que les societats de valors, realitzen tasques d administració i dipòsit de valors. Es corresponen amb la denominació anglosaxona de brokers. Societats gestores de carteres (SGC). Presten serveis de gestió de carteres i d assessorament a societats i a inversors, serveis que també poden ser realitzats per les agències i societats de valors. No estan autoritzades a realitzar la resta d operacions. Empreses d assessorament financer (EAFI). Poden ser persones físiques o jurídiques de qualsevol tipus i presten serveis en matèria d inversió oferint recomanacions als seus clients, ja sigui per iniciativa de l empresa o del propi client. El Fons de Garantia d Inversions (FOGAIN) És un fons que garanteix les inversions a la borsa en cas que les empreses de serveis d inversió siguin insolvents i no puguin retornar les quantitats que se ls han lliurat per invertir en valors. L import garantit no és limitat, ja que només es cobreix fins a un límit de per client. L import de la inversió afectada es determina pel preu de mercat dels valors mobiliaris a nom de l inversor en la data de declaració d insolvència. És molt important fer notar que aquest fons únicament cobreix els inversors d entitats autoritzades a prestar serveis d inversió, però no de societats no autoritzades o que ofereixin altres tipus d inversió.

205 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable 203 Les paradetes financeres Sota aquesta expressió col loquial, o el seu equivalent formal de mediadors no autoritzats, s engloben totes les persones i empreses que operen en els mercats de valors sense comptar amb l autorització obligatòria de la CNMV. No estan autoritzats a oferir i prestar serveis d inversió i ningú en supervisa la professionalitat i la solvència. En cas d insolvència, el FOGAIN no cobreix les inversions realitzades a través seu. El risc és encara major si tenim en compte que moltes paradetes financeres es creen per enganyar els estalviadors-inversors, oferint-los altíssimes rendibilitats sense ni tan sols arribar a invertir els diners rebuts al mercat de valors. Altres intermediaris supervisats per la CNMV Hipoteques subprime Un exemple de crèdits titulitzats són les anomenades hipoteques subprime, tan importants en el naixement de la crisi financera originada a finals de la primera dècada del segle XXI. A més de les entitats anteriors, la CNMV també supervisa els següents intermediaris relacionats amb el mercat de valors: Societats i fons de capital risc. Són societats amb una activitat que consisteix en finançar empreses en fase de creació o desenvolupament a canvi de participar en el seu capital social. Institucions d inversió col lectiva. Són institucions que capten diners dels seus partícips i l inverteixen en valors mobiliaris, béns (per exemple, immobles), drets, etc., diversificant la inversió i repartint els riscos. Destaquen els fons d inversió, les societats de capital variable, així com les societats gestores dels fons i les societats dipositàries relacionades. Societats gestores de fons de titulització. Aquestes empreses s ocupen de vendre títols representatius de crèdits concedits per les entitats bancàries (hipoteques, quotes de lísing, etc.). Exemples El Fons de Garantia d Inversions Ara veurem alguns exemples del funcionament del FOGAIN. L empresa ASTISA va comprar obligacions emeses per IMPAGOSA, per un import de , a través de la Josefina Pascal, agent de DELTASA, societat de valors, figurant les dues inscrites al registre de la CNMV. IMPAGOSA es declara insolvent i es perd tot el valor de la inversió. Aquesta insolvència no està coberta pel FOGAIN, ja que afecta l emissor dels títols i no l agència intermediària que és la coberta. Imaginem ara que qui s hagués declarat insolvent hagués estat DELTASA. En aquest cas, sí que estaria garantida la inversió, ja que DELTASA és una empresa autoritzada, inscrita al Registre de la CNMV i coberta per la garantia del FOGAIN. Ara bé, aquest organisme només cobriria la part de la pèrdua que està per sota del límit legalment establert de Activitats proposades 8 BIKASA vol adquirir uns valors mobiliaris per un import de Què hauria de fer l empresa per garantir la recuperació de la inversió realitzada si l intercanvi elegit és declarat insolvent?

206 204 5 >> La borsa El mercat organitzat de valors més conegut és la borsa de valors, que es pot definir com: La institució en què es compren i venen valors amb una negociació que ha estat sol licitada i admesa. 5.1 > Sistema borsari espanyol A Espanya hi ha quatre borses, situades a Barcelona, València, Madrid i Bilbao. A més, les accions de les empreses amb major volum de contractació s intercanvien a través d una plataforma informàtica que interconnecta els quatre mercats, denominada SIBE (Sistema d Interconnexió Borsària Espanyol) o mercat continu. Les sessions del SIBE tenen lloc els dies hàbils, marcats al seu calendari, en un horari entre les 8.30 i les hores. Estructura L estructura de la borsa és complexa, ja que la contractació es realitza per una societat i la liquidació de les operacions és a través d una altra: Societats rectores: són les que gestionen l organització i el funcionament de cada borsa per facilitar la contractació. Els seus ingressos procedeixen dels cànons que cobren (a les societats els valors de les quals s hi negocien, als qui negocien amb valors, etc.). IBERCLEAR: és la societat que s ocupa del registre comptable i de la compensació i liquidació de les operacions (el lliurament de valors a canvi de diners i viceversa) a les borses de valors espanyoles. Característiques La borsa de valors, com a mercat, té les característiques següents: Mercat de capitals: s hi negocien valors com les accions, que no tenen venciment, de forma que són valors a llarg termini. Mercat al comptat: no existeix possibilitat d ajornament del pagament o del lliurament dels valors. Mercat secundari: generalment s usa com a mercat de negociació de valors existents. Tot i això, les grans societats també l utilitzen com a mercat primari per col locar les noves accions que emeten. Mercat regulat: el seu funcionament es basa en un reglament elaborat per la societat rectora. Mercat centralitzat: les ordres de compravenda d accions es dirigeixen a un mateix mercat. Quan es negocia una acció a la borsa, sabem que ho fem al millor preu, perquè hi trobem totes les ordres de venda o de compra, respectivament. Mercat tancat: en aquest mercat només hi poden intervenir els anomenats membres del mercat, que són les agències de valors, societats de valors i entitats de crèdit autoritzades com a membres. Mercat de contractació cega: a la borsa es desconeix qui és l altra part de la compravenda de valors.

207 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable 205 Els índexs borsaris Els índexs borsaris són registres estadístics que mesuren l evolució dels valors que integren el mercat, comparant el seu preu en dues dates diferents. Per aquest motiu, representen la variació mitjana de les cotitzacions. L índex més representatiu del mercat continu espanyol és l Ibex 35, integrat pels 35 valors més líquids (major volum de contractació). La seva composició se sol revisar cada 6 mesos. Es tracta d una mitjana ponderada, és a dir, no totes les empreses tindran el mateix pes en la determinació d aquest índex. La ponderació es durà a terme per capitalització borsària del free float (la part del capital que està en mans del públic en general). Per això, com major sigui la capitalització borsària d una empresa, major serà el seu pes en l índex i les alces i baixes en el seu preu tindran una major repercussió damunt seu. 5.2 > Operacions en borsa Altres índexs borsaris A més de l Ibex 35,existeixen altres índexs en el sistema borsari espanyol: Familia IBEX: utilitzats com a referència per fons d inversió. Per exemple, Ibex medium cap, Ibex small cap, Ibex 35 INVERSO, etc. Índexs de les borses nacionals: la Borsa de Madrid publica l Índex General de la Borsa de Madrid (IGBM), la de Barcelona el BCN (100 i 50), la de Bilbao l Índex de Bilbao i la de València, l Índex de València. Les operacions a la borsa consisteixen en compravenda de valors: el comprador lliura diners i, a canvi, el venedor lliura accions. Les operacions que es duen a terme a la borsa sempre són al comptat, entenent-se a aquests efectes per pagament al comptat tot el realitzat en els 3 dies hàbils següents al tancament de l operació. Si la data de lliurament supera aquest termini, s entendria que es tracta d una compravenda ajornada i no es duria a terme a la borsa, sinó al mercat de futurs financers. Requisits per operar a la borsa Per operar a la borsa, prèviament l inversor ha de signar un contracte amb una entitat autoritzada per prestar serveis relacionats amb el mercat de valors. A més, ha de tenir: Un compte de valors obert que compti amb un intermediari financer autoritzat. Un compte corrent o d estalvi, amb diners, en una entitat de dipòsit (caixa d estalvis, banc o cooperativa de crèdit), associada al compte de valors, en què es carreguen les compres de valors i les comissions i s abonen les vendes de valors i el cobrament dels dividends o interessos, segons procedeixi. L ordre d execució Una ordre d execució és una proposta de negociació introduïda al SIBE per un membre del mercat (un membre negociador), a sol licitud d un inversor o per compte propi. L ordre ha de contenir: Dades personals de l ordenant (nom, NIF, etc.). El valor sobre el qual s opera (tipus de títol, societat a la qual pertany, quantitat de títols i preu d execució). Si l operació és de compra o de venda. Compte de càrrec o abonament dels valors i compte corrent associat, per carregar l efectiu de l operació.

208 206 Ara bé, totes les ordres poden tenir fixades unes condicions relatives al preu de l operació, en funció del qual distingim: Altres tipus d ordres Les ordres exposades al text són les úniques admeses pel SIBE; tot i això, els intermediaris solen permetre, internament, altres tipus d ordres. Per exemple: Stop loss: l inversor fixa un preu com a sòl; quan l acció arribi a aquest preu, l intermediari ha d introduir una ordre al millor. Stop profit: l inversor fixa un preu com a sostre; quan l acció arribi a aquest preu, l intermediari ha de vendre. Ordres limitades: l ordre s ha de cursar al seu preu o, si és possible, a un de millor. Si és de compra, s executa al preu ordenat o a un d inferior i si l ordre és de venda, estarem davant del cas contrari. Ordres de mercat: són les que s introdueixen sense límit de preu i es realitzen al millor preu existent al mercat i, si no hi ha suficients títols a aquest preu, als successius millors preus, fins a ser completades. Ordres al millor: també s introdueixen sense límit de preu i són les que es cursen al millor preu del mercat en aquest moment. Si no hi ha títols suficients a aquest preu, s executen parcialment i la resta queda pendent fins que hi torni a haver títols a aquest preu. Contractació a la borsa A la borsa existeixen els següents tipus de contractació: Mercat alternatiu borsari (MAB) En aquest mercat, es negocien valors de petites empreses amb gran potencial d expansió, entitats de capital de risc i algunes institucions d inversió col lectiva, com són les societats de capital variable i les societats d inversió lliure. El mercat d ordres recull la contractació general al SIBE. Les ordres són dirigides, a través de terminals informàtics, a l ordinador central. Un cop cursades, es poden donar les situacions següents: Que existeixi contrapartida a l ordre, executant-se l operació de compravenda de valors. Que no existeixi contrapartida a l ordre; en aquest cas, s incorpora al llibre electrònic d ordres a l espera de contrapartida. En aquest llibre, les ordres s ordenen segons el millor preu (el que més s aproxima a l altra part) i a igualtat de preu segons el moment d introducció. El mercat de blocs s usa per a operacions de gran volum. En el mercat d operacions especials, es notifiquen determinades operacions realitzades després del tancament del mercat d ordres. Exemples Descripció del llibre electrònic d ordres d un valor L empresa CELSA es negocia a la borsa; al llibre d ordres pendents de contrapartida hi ha reflectides les que pots veure a la imatge: Al costat de l esquerra hi ha les ordres de compra, representades pel volum de compra i el preu ofert. Al costat de la dreta, figuren les vendes, amb el seu volum i el preu desitjat. Volum de compra Preus de compra Preus de venda Volum de venda ,50 12, ,48 12, ,45 12, La persona que vol comprar a major preu està disposada a pagar 12,50 per acció i la que més barat vol vendre ho fa a 12,70. Veiem que no estan d acord en el preu i, per això, es mantenen al llibre. Els dos preus són els millors per la seva banda, ja que són els que més s aproximen entre si. A més, a les vendes, hi ha dues ordres amb el mateix preu. La que està situada en primer lloc serà l ordre que s haurà introduït abans que l altra.

209 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable 207 Realització d una operació borsària El comprador dóna l ordre de compra al seu intermediari financer i el venedor dóna l ordre de venda al seu. Els dos transmeten les ordres al mercat borsari. Si les ordres estan d acord en el preu i existeixen accions suficients per dur-les a terme, s executen. La societat rectora comunica l operació a IBERCLEAR. Les accions surten del compte de valors del venedor i queden al compte de valors del comprador. Els diners segueixen la direcció contrària, ja que surten del compte del comprador i van al compte del venedor. La societat rectora, IBERCLEAR i l intermediari financer presten diferents serveis tant al comprador com al venedor, pels quals els hauran de pagar. Per això, tota operació de compra o de venda té els següents costos (exempts d IVA): Cànon de contractació en borsa, que es paga a la societat rectora: és una quantitat que depèn de certs intervals de l import negociat. Cànon de liquidació, abonat a IBERCLEAR: retribueix aquesta entitat pels serveis de compensació i liquidació; consisteix en una quantitat per operació, depenent del seu import. Corretatge o comissió per intermediació: retribueix l intermediari pels serveis de recepció, tramitació, execució i liquidació. Fiscalitat de les comissions relacionades amb els valors Cal diferenciar segons el tipus d impost: IRPF: les comissions cobrades per l administració i el dipòsit del compte de valors són despeses fiscalment deduïbles, mentre que les d assessorament i gestió no ho són. Les comissions per l adquisició i la transmissió formaran part d aquests preus, disminuint la renda aconseguida. IS: totes les comissions pagades pels serveis d inversió són despeses fiscalment deduïbles. IVA: els imports desemborsats per l administració, dipòsit, assessorament i gestió no estan exempts del pagament de l IVA. En canvi, sí que ho estan en l adquisició i la transmissió de valors. El resultat d una compravenda borsària estarà determinat per la diferència entre el preu cobrat en la venda i el preu pagat en la compra (en ambdós casos, amb els costos inclosos). Si els diners obtinguts en la venda són superiors als pagats en la compra hi haurà una plusvàlua o guany; en cas contrari, hi haurà una minusvàlua o pèrdua. Exemples Determinació de l import d una compra d accions L 1 d abril de 2014, l empresa UTESA va adquirir a la borsa 300 accions de KISA, amb la intenció de mantenirles per a la venda, amb un valor de cotització de 3,75 per acció. En l operació va intervenir com a intermediari INVERSA, AV, que li va cobrar una comissió del 0,50%, amb un mínim de 5. El cànon de la societat rectora i el d IBERCLEAR van ascendir a 0,75 i 0,05, respectivament. Per determinar l import desemborsat per UTESA, ho dividirem en diferents conceptes: a) L import que va rebre el venedor de les accions de KISA: 300 3,75 = b) El preu dels serveis prestats per les diverses entitats intervinents en l operació de compra: INVERSA, AV, cobra una comissió del 0,50% de 1 125,00, que són 5,63 ( ,5/100). Com que aquesta quantitat supera el mínim de 5, és la que cobrarà. Com a membre del mercat, INVERSA, AV, paga 0,05 a IBERCLEAR i 0,75 a la societat rectora, quantitats que després li cobrarà al seu client, UTESA. c) Per tractar-se d una compravenda d accions, tant l operació com les comissions i les despeses que recauen damunt seu estan exemptes d IVA. En la compra es paga per les accions, així com per les despeses meritades en conseqüència. Per tant, UTESA hauria desemborsat: 1 125,00 + 5,63 + 0,05 + 0,75 = 1 131,43.

210 208 Exemples Determinació de l import d una venda d accions L 1 de febrer de 2015, l empresa UTESA dóna l ordre de vendre les accions exposades a l exemple anterior, quan cotitzaven a 4,37. INVERSA, AV, li cobra una comissió del 0,65%. El cànon de la societat rectora i el d IBERCLEAR van ascendir a 1 i 0,31, respectivament. Per determinar l import rebut per UTESA, el dividirem en diferents conceptes: a) L import que va rebre per la venda d accions: 300 4,37 = b) El preu dels serveis prestats per les diverses entitats intervinents en l operació de venda: INVERSA, AV, cobra una comissió del 0,65% de 1 311,00, que són 8,52 ( ,65/100). Com a membre del mercat, INVERSA, AV, paga 0,31 a IBERCLEAR i 1 a la societat rectora, quantitats que després li cobrarà el seu client, UTESA. En la venda es rep l import de les accions transmeses menys les despeses meritades per l operació. Per tant, UTESA haurà rebut 1 311,00-8,52-0,31-1,00 = 1 301,17. Un cop produïda la venda, ja es pot determinar el benefici obtingut per la diferència entre l import efectivament rebut i l efectivament desemborsat: 1 301, ,43 = 169,74. Si volem determinar la rendibilitat de l operació, suposant que no hi ha hagut cap altra operació relativa a aquestes accions (per exemple, cobrament de dividends), i sabent que ha tingut les accions en poder seu 306 dies, podem calcular-la de forma anàloga a la TAE, utilitzant la fórmula: ( ) ,43 = 1301,17 1+ r 365 r = 1131, , r = 18,14% Les ràtios borsàries Ràtios borsàries Denominació Rendibilitat borsària Benefici per acció (BPA) PER (Price Earnings Ratio) Payout Fórmula RB = BN CB BN BPA = núm. accions PER = C BPA Payout = Div BN En borsa, s usen uns quocients o ràtios que permeten a possibles inversors valorar si el preu d una acció és alt o baix. Aquestes ràtios estimen qüestions relatives als beneficis de la societat, dividends, tipus d interès, situació del sector econòmic, etc. Individualment considerades, aquestes ràtios no són especialment rellevants; tot i això, són de gran utilitat quan es comparen amb dades de la mateixa societat en un altre moment o d altres societats del seu sector econòmic en el mateix moment. Per a la seva anàlisi, solen utilitzar la relació existent entre el benefici net i després d impostos (BN), la capitalització borsària de la societat (CB) i el valor de cotització de l acció (C). Les més usades: Rendibilitat borsària: mesura la rendibilitat de l accionista, relacionant el benefici net de la societat amb la seva capitalització borsària. Benefici per acció (BPA): relaciona el benefici net generat per la societat amb el número d accions. PER (Price Earnings Ratio): indica el número de vegades que està contingut el benefici per acció en el seu preu de mercat. És la ràtio més utilitzada per determinar si una acció està sobrevalorada o no. Payout: és el percentatge dels beneficis nets de l exercici que es destina a remunerar els accionistes mitjançant el pagament de dividends.

211 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable 209 Exemples Importància de l anàlisi del PER en la presa de decisions d inversió L empresa AUBESA desitja realitzar una inversió a la borsa. Està dubtant entre la compra d accions d una societat de supermercats, que té un PER de 10, i les accions d una societat farmacèutica amb diversos projectes d investigació oberts, amb un PER de 50. En principi, un PER alt indica que una acció està clara i un PER baix el contrari, ja que indicaria el número d anys que són necessaris per recuperar el valor de la inversió per via de beneficis. Però aquesta dada pot no ser determinant i s ha de comparar amb altres per comprovar que realment és així. En primer lloc, caldria veure l evolució del PER respecte d exercicis anteriors en aquestes dues societats, ja que un PER de 50 pot semblar alt, però si històricament l acció ha tingut un PER de 80, indicaria que ara està molt més barata. En segon lloc, caldria comparar els respectius PER amb els existents en el sector al qual pertanyi l empresa per fer-se una idea de si l acció és cara o barata respecte de les d altres societats similars. A més, hi pot haver una altra lectura. Un PER alt pot significar que els inversors estan disposats a pagar molt per l acció, a l espera que els beneficis de l empresa creixin molt en el futur; per exemple, en el cas de la farmacèutica, si un dels seus projectes en marxa té èxit, podrà obtenir grans beneficis, molt majors que els supermercats, que són un negoci més estable. Activitats proposades 9 El 3 de setembre de 2012, l empresa AMIOSA va adquirir accions d AVISA, societat negociada a la borsa, a 25 cada una. Per tramitar l ordre, el seu intermediari li va cobrar una comissió del 0,35%, amb un mínim de 10. A més, li va repercutir el cànon de la societat rectora per un import de 15 i el d IBERCLEAR per 1,25. El 14 de gener de 2014, va vendre la totalitat de les accions per un import de 29 cada una. L intermediari li va cobrar unes despeses del 0,40%. El cànon de la societat rectora va ser de 16 i el d IBERCLEAR, de 2. El 7 d agost de 2013, AVISA va pagar un dividend líquid (sense tenir en compte la retenció vigent en aquest moment, que va ser del 21%) d 1,58 l acció, ingressant els diners al compte associat. Amb la informació anterior, calcula: a) L import abonat per AMIOSA en la compra de les accions d AVISA. b) L import ingressat per la venda de les accions d AVISA. c) Els efectes fiscals de totes les operacions amb aquests valors. 10 Un empresari ha abonat al seu intermediari BOLSISA, SV, els imports següents: per administració del compte de valors, 84,70 ; per compra de valors, 410,60 ; per assessorament, 387,20, i per vendes, 593,60. Suposant que està inclòs l IVA en les operacions no exemptes i que és del 21%, determina l IVA suportat per l empresari i les despeses deduïbles en l IRPF i l IS. 11 L empresa FRICOSA, cotitzada en borsa, té el seu capital dividit en vuitanta milions d accions que, al tancament del mercat d avui, tenen un preu de 15,25 per acció. El benefici net obtingut en l any ha estat de 97,60 milions d euros i s han repartit 63,44 milions. Determina la rendibilitat borsària, el PER, el BPA i el payout de les accions de FRICOSA.

212 210 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 L empresa AIBOSA desitja realitzar diverses inversions al mercat de valors a través de SILBANK (entitat bancària). Pot tenir un compte de valors i comprar i vendre aquests valors a través de SILBANK? 2 Què són els dividends? Si una empresa té beneficis, l accionista rebrà sempre una renda? 3 Defineix els següents valors relacionats amb les accions: nominal, de cotització, d emissió i teoricocomptable. 4 En quins costos s incorre en una operació de compravenda borsària? 5 Defineix els títols de renda variable. Quines diferències existeixen entre els títols de renda fixa i de renda variable? Com és la rendibilitat dels títols de renda variable? 6 Qui vigila el sector financer relacionat amb els valors? Quines altres funcions desenvolupa aquest organisme? 7 Què són les ESI? Detalla cada un dels tipus d ESI existents. 8 Quina és la fiscalitat, en l IVA, l IRPF i l IS, dels serveis d inversió?.: APLICACIÓ :. 1 L 1 d abril d aquest any, TURFISA va adquirir 200 accions d AUTOVISA, a 48,07 l acció. Per aquesta operació va pagar a NORBOLSA el 0,5% de l import anterior, a més de cànons per un import de 12,28. El 20 de desembre, ven la totalitat de les accions quan es negociaven a 50,37, abonant a NORBOLSA un 0,4%, a més d uns cànons de 14,57. On han estat dipositades les 200 accions? A quant ascendeix el resultat de l operació per a TURFISA? Quina és la rendibilitat que n ha obtingut? 2 L empresa JITOSA, quan les seves accions cotitzaven a 7 anuncia una ampliació de capital, amb una relació de 3 noves per cada 7 antigues, a la par i amb un nominal de 5 cada acció. INFISA, que havia adquirit prèviament accions per , decideix no acudir a l ampliació, venent els drets quan cotitzaven a 0,63. a) Determina el valor teòric del dret de subscripció d aquesta ampliació. b) Quantes accions noves podria adquirir INFISA? c) Quants drets haurà de comprar un nou accionista que desitgi adquirir accions? d) Determina el resultat de la venda dels drets d adquisició d INFISA i el valor comptable de les seves accions després d aquesta venda. 3 Sobre les accions de l empresa BIONESA, que es negocia en borsa, s han introduït les ordres que es mostren, en ordre cronològic, a la taula següent. Com estarà el llibre electrònic d aquest valor? Núm. Tipus Preu Volum Núm. Tipus Preu Volum 1 Compra 14, Venda 14, Venda 14, Venda 14, Venda 14, Compra 14, Compra 14, Venda 14, L empresa AICOSA, cotitzada a la borsa, té el seu capital dividit en 5 Compra 14, Compra 14, milions d accions, amb un valor nominal de 10, que estan cotitzant al 239,7%. El benefici net obtingut aquest any ha estat de 119,85 milions d euros i s han repartit en concepte de dividends a) Determina la rendibilitat borsària, el PER, el BPA i el payout de les accions d AICOSA. b) Elabora un informe sobre l evolució del PER d AICOSA, tenint en compte que en l exercici anterior era de 7; en el sector econòmic d AICOSA va ser 7,5 i aquest any ha pujat un 1,5, mentre que el de l economia en general va ser de 13 i ha pujat un 0,75.

213 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable 211 Cas final 1 Funcionament del llibre d un valor amb ordres de mercat i limitades Un inversor dóna l ordre (ordre de mercat) a un intermediari financer de comprar accions de MITOSA. En el moment d executar l ordre, la situació del llibre electrònic és la següent: Volum compra Preu compra/acció Preu venda/acció Volum venda ,10 12, ,08 12, ,05 12, a) Quina compra realitza l intermediari en nom del seu client? Com quedaria el llibre electrònic? b) Com quedaria el llibre si s introduís una ordre de venda de accions per 12,13, una altra de 400 accions per 12,11 i una altra de venda de accions per 12,10? Solució a) Com que es tracta d una ordre de compra, la seva contrapartida estarà en el costat de les vendes. Com que es tracta d una ordre de mercat, s executa fins que se satisfaci completament, a ser possible. Per tant, l intermediari comprarà, en nom del seu client, accions a 12,12 cada una i accions al següent preu (12,13 ), que desapareixen del llibre d ordres, que quedaria com segueix: Volum compra Preu compra/acció , , ,05 Preu venda/acció Volum venda 12, , b) Després de la introducció d aquestes ordres, el llibre quedaria de la forma següent: Volum compra Preu compra/acció (3) 12, , ,05 Preu venda/acció Volum venda 12, (2) 12, , (1) 12, (1) Introduïda l ordre de venda de accions a 12,13, es comprova que al costat de les vendes el millor preu és 12,10. Com que no té contrapartida, s emmagatzema al llibre, al costat de les vendes. Té millor preu que l ordre de venda per 12,16, per la qual cosa se situa davant seu i darrere de la de 12,13 (a igualtat de preu, té preferència l ordre que s ha introduït abans). (2) En introduir l ordre de venda de 400 accions a 12,11, s observa que, pel costat de les compres, no té contrapartida. Queda l ordre al llibre, al costat de les vendes col locada en primer lloc, per ser el millor preu en aquest apartat. (3) En introduir l ordre de venda per 12,10, s observa que al costat de les compres no hi ha oferta suficient per cobrir aquesta ordre, de forma que s executa, disminuint l import de l anotació al costat de les compres en accions a 12,10.

214 212 Idees clau ELS VALORS MOBILIARIS El sistema financer relacionat amb els valors mobiliaris Característiques dels valors Institucions financeres Intermediaris financers Instruments financers Mercats financers Rendibilitat Risc Liquiditat Accions Valors de les accions Dividends actius i passius Ampliació de capital Prima d emissió Transmissió de les accions LA RENDA VARIABLE Intermediaris en el mercat de valors Les empreses de serveis d inversió (ESI) Altres intermediaris supervisats per la CNMV La borsa de valors Sistema borsari espanyol Realització d operacions en borsa Les ràtios borsàries

215 Unitat 9 - Els valors mobiliaris. La renda variable REVISTA ADMINISTRATIVA Borsa cara, borsa barata: la importància del PER Per què el PER és adequat per fer-nos una idea ajustada de la sobre o infravaloració relativa d un mercat? Com es calcula el PER? Per calcular el PER (price earnings ratio), es procedeix de la forma següent: al numerador situem la cotització de l acció, mentre que al denominador ubicarem el benefici per acció, que es calcula com la divisió entre el benefici anual de l empresa i el número d accions en circulació. Per què és tan important el PER? Amb el PER tindrem una bona primera aproximació del relativament cara o barata que està una acció (com més reduïda sigui la ràtio, més barata tendirà a estar l acció). El fet que les pàgines borsàries dels periòdics solen incloure la dada del PER juntament amb les cotitzacions dóna una idea de la importància que té aquesta dada per a la comunitat financera. I és que darrere del PER es troba la veritat fonamental que el valor de qualsevol actiu (i més en el llarg termini) acaba estan intrínsecament lligat amb la seva capacitat per generar periòdicament beneficis en general i fluxos monetaris positius o rendes en particular. El PER també és conegut pels tècnics com el múltiple o el número de vegades que el benefici està inclòs en la cotització. Així, un PER de 10 ens indica que, mantenint-se els beneficis constants, necessitaríem 10 anys per cobrir el cost de la inversió en l adquisició de les accions. Una altra forma d aproximar-se al PER és comprenent que aquest múltiple és senzillament l invers de la rendibilitat per a l any en curs de l actiu a la cotització del mercat. D aquesta forma, un PER 15 significa que la rendibilitat que s obté per a aquest any per aquesta acció, si és adquirida a la seva cotització actual, és igual al 6,66% (1/15). Aquest invers se sol representar amb les sigles angleses ROM (return on market). En la mateixa línia, un PER 10 significa una rendibilitat del 10%; un PER 20, una del 5%, i un PER 30, una del 3,33%. Històricament car o barat? Si el PER aïlladament ja és representatiu, encara ho és més quan el situem en el seu context històric. La gran majoria de les accions solen cotitzar en rangs de PER més o menys amplis. Per això, posar en relació el PER actual amb la mitjana històrica ens ofereix una bona idea del car o barat que, en principi, està un actiu. Al seu llibre Stocks for the long run, Jeremy Siegel va arribar a la conclusió que la mitjana històrica del PER en el S&P 500 de la Borsa de Nova York és igual a 18 menys la inflació mitjana esperada. Per tant, amb una inflació propera al 3%, un PER 15 de mitjana per a la borsa és la referència amb què mesurar el car o barat que està aquest mercat. Cal tenir en compte que el PER mitjà de la borsa americana previ a l esclat de les puntocom es trobava en 23, mentre que ara es troba al voltant de 19. Aquesta xifra històrica de referència en el cas de la borsa espanyola s haurà d ajustar un parell de punts a la baixa (al voltant de PER 13, un cop descomptada una inflació també de prop del 3%) per la seva menor competitivitat i estabilitat. Font : Raquel Merino Jara. Activitats 1 Com creus que es mesurarà el PER d un mercat borsari? 2 Debat amb els teus companys si el PER pot ser una variable que ha de perseguir una societat a l hora de determinar els seus objectius.

216 10 u n i t a t Els valors de renda fixa SUMARI Els valors de renda fixa Els riscos en la renda fixa Renda fixa pública El mercat primari de renda fixa de l Estat Renda fixa privada La fiscalitat de la renda fixa OBJECTIUS Classificar els actius financers segons la classe d emissor i els terminis d amortització. Distingir els diferents valors que afecten la renda fixa i obtenir-ne l import. Identificar els valors de deute públic i privat. Valorar la renda fixa tenint en compte els costos d oportunitat. Determinar el tractament fiscal dels valors de renda fixa.

217 Unitat 10 - Els valors de renda fixa >> Els valors de renda fixa Una de les formes que tenen les entitats públiques i privades de finançarse és demanar prestats diners a inversors que, a canvi, obtindran una rendibilitat pels diners prestats. Aquests préstecs es poden incorporar a uns valors mobiliaris que per a l entitat emissora suposen un deute amb un inversor, mentre que per a aquest inversor representen el préstec realitzat. Per tant, els valors de renda pública es poden definir de la forma següent: Són aquells valors negociables, emesos per societats (renda fixa privada) i Administracions públiques (renda fixa pública), que suposen préstecs rebuts per aquestes entitats i formen part d un emprèstit. Vocabulari Emprèstit: préstec que pren una Administració pública o empresa, representat per valors negociables (obligacions, bons, etc.), tots amb les mateixes condicions d import, remuneració, venciment, etc. Els drets dels titulars d aquests valors són, exclusivament, de contingut econòmic: Dret a percebre els interessos pactats. Tradicionalment, estaven determinats per endavant; d aquí la denominació de renda fixa. En l actualitat, també poden variar de qualsevol de les formes següents: Per estar referenciats a l euríbor, a la inflació o a l evolució d un índex borsari, al valor d unes accions, etc. Per afegir opcions a comprar altres actius financers (els warrants) per fer més atractiu el valor mobiliari, abaratint els interessos que l emissor ofereix al propietari. Dret a la devolució del capital invertit, en la data del seu venciment, segons les condicions pactades. Generalment, aquest dret assoleix tot el capital prestat, però, si així s acorda, hi ha la possibilitat que sigui parcial. Aquests valors no atorguen al seu titular el dret a gestionar la societat emissora. A canvi, en cas de liquidació d aquesta societat, tindran preferència sobre els accionistes per cobrar la seva aportació. 1.1 > Valoració de la renda fixa Per conèixer les característiques de la renda fixa, és imprevisible conèixer diversos conceptes relacionats amb el preu dels títols. Valor nominal És l import del principal del préstec que representa cada un dels títols de renda fixa en què es divideix l emprèstit. Quan els interessos són explícits, es determinen a partir d aquest valor. Preu d emissió És la quantitat que el subscriptor del títol lliura a l emissor. Sol coincidir amb el valor nominal (emissió a la par), però es poden donar altres situacions: quan els tipus d interès del mercat són alts, els títols s emeten per sota del nominal, per resultar més atractius. Amb tipus d interès baixos, la situació serà l oposada i els títols s emetran per sobre del valor nominal. Sigui quin sigui el preu d emissió, el deute segueix estant representat pel valor nominal. Prima d emissió i descompte En la renda fixa, és legal emetre per sota del nominal (per sota de la par) i, encara que es fa amb menys freqüència, sobre la par. Aleshores tenim: Prima de descompte: és la diferència positiva entre el valor nominal i el d emissió, quan s emeten sota la par. Prima d emissió: és la diferència positiva entre el valor d emissió i el nominal, quan s emeten sobre la par.

218 216 Preu de reemborsament Estratègies inversores Si coneixem el valor intrínsec i el de cotització en unes accions i en uns títols de renda fixa, es poden adoptar les estratègies següents: Si el valor intrínsec és major que el de cotització, es tracta d un valor barat i és interessant adquirir-lo abans que el mercat ajusti el valor. En cas contrari, es tracta d un valor car que és millor vendre el més aviat possible. És l import que l emissor paga al propietari en el moment de venciment. Pot coincidir amb el nominal o ser superior per proporcionar un major atractiu financer. La diferència entre el valor nominal i el de reemborsament es denomina prima de reemborsament. Valor comptable És el valor registrat en la comptabilitat de l emissor (depèn de la seva finalitat: dèbits a pagar, per negociar, etc.) i de l inversor (depèn de la intenció de l adquisició: préstecs per cobrar, actius financers mantinguts fins al venciment o per negociar, per a la venda, etc.). Valor de cotització És el valor fixat en el mercat secundari, on s intercanvien els valors de renda fixa. Valor intrínsec o teòric El valor teòric d un títol de renda fixa és el valor actual dels rendiments futurs (interessos i devolució del valor de reemborsament) que se n espera obtenir. 1.2 > Determinació de l interès en renda fixa Existeixen diferents formes de determinar els interessos a percebre pels propietaris dels valors de renda fixa: Cupó corregut En els títols amb rendiment explícit, és l import dels interessos meritats des de l últim cupó pagat fins al moment de la compravenda del valor. En la borsa de valors i l AIAF, els valors de renda fixa no addicionen el cupó corregut a la seva cotització. Per tant, el comprador haurà de pagar, a més del valor de cotització, el cupó corregut. Cupó: és l interès que es merita amb la periodicitat pactada (semestralment, anualment, etc.) en els valors de renda fixa. Rep aquest nom perquè antigament els títols de renda fixa eren documents físics que tenien units uns cupons que s havien de presentar per poder cobrar els interessos. Els títols que determinen el seu interès a través de cupons es denominen valors amb rendiment explícit. Emissió al descompte: és una modalitat d emissió en què el preu d adquisició del títol és inferior al seu valor nominal. Com que al venciment l emissor haurà de pagar el nominal, la diferència entre el pagat i el cobrat seran els interessos meritats pel títol. Aquests títols reben el nom de valors amb rendiment implícit. Exemples Emissió de valors amb rendiment explícit Una empresa ha emès bons a 5 anys, amb un nominal de al 102%, abonant un 4,75% d interès anual i reemborsant el nominal. El valor d emissió serà de: ,02 = 1 020, amb una prima d emissió de 20. L interès a pagar cada any serà de: ,0475 = 47,50. El valor de reemborsament serà igual al nominal: Es tracta d una emissió sobre la par. Com que el tipus d interès és alt, els inversors esperaran compensar la prima d emissió amb els rendiments que rebin, superiors als d altres productes financers.

219 Unitat 10 - Els valors de renda fixa 217 Exemples Emissió de valors amb rendiment implícit i mixt Una entitat emet uns valors de renda fixa amb un nominal de 500. El preu d emissió és de 450 i als 18 mesos reemborsarà el valor nominal. En aquest cas, estem davant d una emissió amb rendiment implícit, en què els interessos percebuts pels subscriptors es calculen restant del valor nominal el preu de subscripció: = 50 /títol. Una altra entitat emet obligacions a 10 anys, amb un nominal de 100. El preu d emissió és de 97 i s abonarà un interès anual del 6%, reemborsant-se al 105%. En aquest altre cas, els valors s emeten amb un descompte de 3 per títol (100 97) i s amortitzen amb una prima de reemborsament de 5 per títol ( ). Combinen els dos tipus de rendiment (implícit de 8 i explícit de 6 anuals), de forma que es diu que són valors amb rendiment mixt. Exemples Incidència del cupó corregut en la determinació del valor pagat per l inversor GIESA adquireix al mercat, el 6 de juny de 20XX, una obligació de , quan cotitza al 102%. L obligació dóna dret al cobrament d un cupó del 6% anual, tots els dies 1 de febrer. L entitat financera que ha fet de mediadora en l operació cobra una comissió de l 1% de la quantitat abonada per l inversor. Si en la cotització al 102% no està inclosa la part del cupó corregut, s ha de calcular la quantitat que li correspon, sabent que han transcorregut 125 dies des del pagament del cupó (any no bixest): Dies des de l últim pagament 125 Cupó corregut = import cupó = ,06 Núm. dies entre dos cupons 365 = 205,48 La quantitat desemborsada, incloses les despeses de mediador, serà la següent: ( ) 1, 01 = 10509,53 Import desemborsat = , ,48 Si en la cotització al 102% estigués inclosa la part corresponent al cupó corregut, la quantitat desemborsada seria de ( ,02) 1,01 = , per la inclusió de les despeses d intermediació. 1.3 > Amortització d emprèstits Un emprèstit no és altra cosa que un préstec d elevat import dividit en títols de menor quantia que el seu emissor col loca entre inversors que hi acuden a la recerca de la rendibilitat oferta i passen a ser els seus creditors. En contraprestació a aquest préstec, l emissor es compromet a abonar uns interessos i a retornar l import rebut, d acord amb un pla d amortització. El sistema d amortització que s utilitza en pràcticament totes les emissions de renda fixa a llarg termini és el sistema americà. Durant la vigència del préstec, es va pagant l interès meritat, període a període i, al seu venciment, s abona la totalitat de l emprèstit, segons el preu de reemborsament que s hagi pactat.

220 218 A més del sistema americà, n existeixen altres, encara que la seva aplicació és més teòrica que pràctica, ja que gairebé no s utilitzen: Emissions de cupó zero: no existeix pagament periòdic d interessos, que s acumulen al principal per generar nous interessos, que són abonats al venciment, juntament amb el principal. Emissions al descompte: l emissor rep un import per sota del nominal i, al venciment, el retorna. Reducció del nominal: en cada període es paga una part pels interessos que produeix el capital viu i una altra per amortització, reduint-se l import del deute de tots els títols per igual. Sistema francès: l emissor paga una quota constant, que es divideix en l interès pel capital viu més l amortització d un número de títols seleccionats per sorteig. Amortització de títols constant: cada període es paguen interessos pels títols que estan vius i es retorna l import corresponent a un número fix de títols seleccionats per sorteig. Exemples Amortització d emprèstit pel sistema americà L empresa VITSA ha emès obligacions de nominals, a la par, que rendeixen un 7,5% anual durant 5 anys i s amortitzen a la par el cinquè any. El quadre d amortització serà el següent: 1.4 > La rendibilitat en la renda fixa La rendibilitat per als inversors en renda fixa estarà determinada per conceptes com les primes de descompte i reemborsament, els interessos pagats, etc. Aquesta rendibilitat, com ocorre en tots els productes financers, ha de ser suficient per remunerar l inversor per tots i cada un dels conceptes següents: La inflació, que redueix el poder adquisitiu del diner en el temps. El cost d oportunitat, que suposa la renúncia a invertir diners en un altre producte o, simplement, a gastar-lo. Els diferents riscos a què queda sotmès l inversor. El resultat obtingut en la mesura de la rendibilitat depèn de la llei financera usada en la seva obtenció (capitalització simple o composta) i, per això, si es desitja comparar diverses alternatives, s ha de fer servir la mateixa llei per realitzar els càlculs. Ara veurem les dues mesures més utilitzades: el rèdit i la TIR.

221 Unitat 10 - Els valors de renda fixa 219 El rèdit En la seva forma més senzilla, la rendibilitat es mesura pel quocient entre els rendiments nets de la inversió i la quantitat de diners invertida. Per al càlcul dels rendiments nets, es resten als ingressos les despeses per les diferents comissions: les pagades per la tramitació d ordres de compravenda, el cobrament de cupons, la custòdia dels valors, etc. Exemples El rèdit de l inversor en valors mobiliaris Un inversor va adquirir per 900 un títol emès al descompte, amb un nominal de 1 000, pagant al seu intermediari una comissió de l 1% de l import d adquisició i un 0,92% en el moment del reemborsament del valor nominal, diners que rep al venciment. Per tant, haurà compromès un capital de 900 1,01 = 909 i haurà rebut un capital de (1-0,0092) = 990,80. El rèdit obtingut per l inversor serà igual a: Rèdit = Ingressos Desemborsaments 100 = Desemborsaments 990, = 9% 909 La taxa interna de retorn (TIR) El mètode del rèdit presenta l inconvenient que no té en compte el venciment dels fluxos monetaris als quals dóna lloc una inversió en valors de renda fixa, de forma que les conclusions a què s arriba poden no ser encertades. Per evitar aquest inconvenient, s usa la TIR. Aquest valor es defineix matemàticament com: n ( ) t j 0 = P 0 + C j 1+ tir j=1 + P n ( 1+ tir) t n En què P 0 és la quantitat desemborsada per l inversor, generalment a l inici, C j el cupó cobrat per l inversor en el moment, t j la distància temporal des del moment actual fins al venciment del capital j, expressada en anys, i P n la quantitat reemborsada per l inversor en finalitzar l operació. Es tracta del mateix plantejament que l usat per determinar el valor intrínsec, amb la diferència que aquí el valor desconegut no és P 0 sinó la taxa d actualització. Casos pràctics 1 Determinació de la TIR en una inversió INVISA adquireix avui un bo emès per FIOSA, amb un nominal de i venciment a 5 anys, emès al 97% i que s amortitzarà al 105%. El cupó que paga el bo és el 5% anual. a) Determina la rendibilitat per a INVISA i el cost de finançament per a FIOSA. b) Quina de les dues empreses hagués preferit una emissió i amortització a la par, amb un cupó del 6,25%?

222 220 Solució a) L enunciat no diu res de comissions a pagar per cap de les dues parts, de forma que el plantejament serà exactament l invers per a ambdues empreses. INVISA és la prestamista i l operació li suposa una operació d inversió, mentre que FIOSA és la prestatària i està buscant finançament. Ho podem veure als gràfics següents: 1 Cost de finançament per a FIOSA? Rendibilitat per a INVISA? El que desemborsa INVISA (amb signe negatiu) és rebut per FIOSA (amb signe positiu) i viceversa. Per determinar la rendibilitat per a INVISA i el cost del finançament per a FIOSA, podem fer servir la mateixa fórmula i la funció TIR, ja que són pagaments periòdics i anuals: ( ) j 0 = tir 5 j= ( 1+ tir) 5 1 ( 1+ tir) 5 = b) Si l emissió i l amortització és a la par i el pagament del cupó és del 6,25%, el resultat seria el següent: 1 ( 1+ tir) 5 0 = , ( 1+ tir) 5 6,25% tir S observa que el cost de finançament i la rendibilitat són iguals al pagament del cupó. Això succeeix quan s emet i s amortitza a la par, no existeixen despeses ni premis rebuts per alguns bons, etc.; en definitiva, sempre que es tracti d emprèstits denominats normals o purs i, per definició, emesos sense característiques comercials (els que sí que en tenen, es denominen no purs). Aquesta emissió serà la preferida per FIOSA, ja que el cost del finançament és inferior a l anterior, que tenia les denominades característiques comercials per emetre s i amortitzar-se per un valor diferent del nominal. tir ( 1+ tir) 5 6,60% Agències de rating Són les empreses encarregades de valorar un emissor o una emissió de renda fixa mitjançant un codi de lletres, seguint una escala. Entre les diverses agències existents, n hi ha tres que gaudeixen d un major reconeixement internacional: MOODY S, FITCH i STANDARD AND POOR S (S&P). 1.5 > El risc i la liquiditat En els productes financers, el risc depèn del tipus de producte de què es tracti. Els riscos comuns a tots els productes de renda fixa són el de crèdit, el de mercat, el de reinversió i el de liquiditat. Excepte el de liquiditat i el de crèdit, que són purs (únicament produeixen pèrdues), la resta de riscos són especulatius (poden tenir conseqüències favorables o desfavorables per a l inversor). Risc de crèdit, de solvència o d impagament És la possibilitat que l emissor d un valor de renda fixa no pugui fer front a les seves obligacions (pagament de cupons i del principal) o que realitzi el pagament amb retard. Per a un inversor particular, resulta molt difícil conèixer el risc de crèdit quan adquireix un valor de renda fixa. Amb el propòsit de facilitar-li aquesta tasca, sorgeix la qualificació creditícia (opinió sobre la fortalesa financera de les societats emissores, Administracions Públiques i Estats i, també, sobre les característiques específiques de les diferents emissions de renda fixa), realitzada per les anomenades agències de rating.

223 Unitat 10 - Els valors de renda fixa 221 Risc de preu o de mercat El risc de mercat, també anomenat de preu o de posició, és la possibilitat que el preu de venda sigui inferior al de compra, com a conseqüència d una caiguda del valor al mercat. El preu de mercat d un valor pot baixar per aquestes raons: Empitjorament en la solvència i en la qualificació creditícia de l emissor. Això implica un augment de la prima de risc, de forma que cal reduir el preu dels valors emesos per oferir aquesta prima addicional. Com veiem, els riscos no són independents sinó que estan relacionats si. Per l evolució de l entorn macroeconòmic en què opera l emissor, de la qual cal destacar la de tipus d interès en el mercat (risc de tipus d interès). Un inversor està exposat a aquest risc quan el venciment d un actiu financer supera el temps de permanència en poder seu. Per exemple, si un inversor adquireix una obligació amb venciment a 5 anys, amb la intenció de vendre-la als 3 anys, hauria d acudir al mercat secundari per vendre-la, corrent el risc de perdre diners en aquesta venda. Tot i això, si el termini de la inversió coincideix amb el venciment de l actiu de renda fixa, l inversor no està subjecte a aquest risc, ja que al venciment rebrà la quantitat que estava pactada. Risc de tipus d interès Riscos en la renda fixa i en la renda variable Els valors de renda fixa solen oferir un risc menor al de les accions. Per això, solen oferir un nivell de rendibilitat menor, encara que això sempre depèn de la solvència de l emissor. L evolució dels interessos demandats al mercat afecta els preus que els nous inversors estan disposats a pagar i, per tant, el que recuperarà qui necessiti vendre ls. Si el tipus d interès del mercat baixa, l inversor ven més car del que ha comprat, perquè els seus valors ofereixen una rendibilitat superior a la del mercat. En canvi, si l interès de mercat puja, l inversor només podrà vendre els valors quan ofereixin un interès d acord amb el que ofereix el mercat en aquest moment, abaixant el preu d aquests valors. Les variacions del preu d un valor de renda fixa seran majors o menors respecte dels canvis en els tipus d interès segons el número de cupons pendents, la periodicitat del pagament i l import de reemborsament. Risc de liquiditat El risc de falta de liquiditat fa referència a les penalitzacions que hauria de patir l inversor si necessités recuperar els diners invertits amb celeritat. Aquestes penalitzacions poden generar costos addicionals, pèrdues d ingressos esperats o, fins i tot, la impossibilitat de recuperar l import de la inversió en un moment determinat. Els valors de renda fixa no tenen determinats aquests costos per endavant i, per tant, estaran sotmesos a les circumstàncies que determini el mercat en què es negociïn. Al nostre país, tot i ser negociats en un mercat secundari oficial, els valors de renda fixa solen ser poc líquids (llevat el deute públic emès per l Estat), per la qual cosa no són un producte molt adequat si es preveu que es puguin necessitar els diners invertits en qualsevol moment.

224 222 Risc de reinversió Si un inversor adquireix un valor de renda fixa amb venciment anterior al moment en què necessita els diners invertits, haurà d adquirir un altre valor fins a completar aquest període. Per tant, assumeix el risc de reinversió, que implica que la rendibilitat oferta en la data de venciment del primer valor i compra d un altre sigui inferior a l obtinguda amb el primer. Un inversor està exposat a aquest risc quan l emissor del valor es reservi l opció d amortitzar anticipadament la totalitat de l emissió en un període preestablert (és l anomenada clàusula d amortització anticipada). Si els tipus d interès estan més baixos en el mercat que els que paga l emissor, li sortirà més barat demanar diners i, amb aquests diners, retornar l emissió. En el cas contrari, no exercirà aquesta opció. Exemples Exposició al risc de reinversió L empresa AUTOBUSA adquireix unes obligacions emeses per TROKISA, que vencen d aquí a 3 anys i que proporcionen una rendibilitat del 6%. AUTOBUSA necessitarà els diners invertits en aquestes obligacions d aquí a 6 anys, quan hagi de renovar una part de la seva flota d autobusos. Arribat el venciment, TROKISA reemborsa l import invertit per AUTOBUSA. Com que no necessita els diners i desitja seguir invertint en un actiu de les mateixes característiques, pot ocórrer que no trobi al mercat una rendibilitat del 6% sinó del 5%. Però també pot ocórrer que, quan intenti buscar un altre valor de renda fixa per col locar els seus diners, la rendibilitat del mercat hagi pujat al 7%. Com veiem, el risc de reinversió és de tipus especulatiu: l inversor pot resultar-ne beneficiat o perjudicat. Activitats proposades 1 El 20 de juliol de 20XX, ASA paga per 500 obligacions, amb un valor nominal de 10 a un interès del 10%, amb venciment el 8 de maig de l any següent. La comissió de l intermediari és del 0,5%. Determina n el preu de cotització, suposant que no inclou el cupó corregut que ASA ha pagat. 2 L empresa ESA ha emès bons de 10 nominals, al 95%, que paguen un cupó trimestral del 9% nominal anual, capitalitzable per trimestres, amb una durada de 4 anys i que s amortitzaran al 110%: a) Calcula l import de la prima de descompte, de la prima de reemborsament i del cupó pagat. b) Quants diners haurà captat ESA i quants n haurà de reemborsar al venciment? 3 BLSA ha adquirit, al 101,50%, una obligació amb un nominal de i venciment a 10 anys, que merita un cupó del 5,5% i s amortitza per Quina és la rendibilitat d aquest valor expressada en TIR? 4 APISA desitja realitzar una emissió de bons amb un nominal igual a , amb venciment a 5 anys i pagament d un cupó anual igual al 4%, al final de cada any, i amortització a la par. a) Si la rendibilitat que demanda al mercat és igual al 4,50%, determina n el valor d emissió. b) Quin seria el preu del bo si, el mateix dia, el mercat passa a demandar un 5%? c) Quant haurà variat el preu dels bons? d) Respon els apartats anteriors suposant que l amortització es realitza a

225 Unitat 10 - Els valors de renda fixa >> La renda fixa pública La renda fixa pública està integrada pels valors emesos tant per l Estat i les Administracions públiques com pels organismes dependents dels anteriors. 2.1 > Classificació de la renda fixa pública Segons l emissor i el termini al qual s emeten, es poden distingir els següents tipus de valors de renda fixa pública. Tipus de valors de renda fixa pública Deute emès per l Estat Lletres del Tresor Bons i obligacions de l Estat S emeten a curt termini (generalment 6, 12 i 18 mesos), al descompte (s emeten per un valor inferior al nominal i l emissor reemborsa el valor nominal). El seu nominal és de i es representen exclusivament mitjançant anotacions en compte. S emeten a un termini superior a 2 anys, amb un valor nominal de El seu rendiment es determina aplicant anualment un tipus d interès sobre el valor nominal de cada títol; per això, es diu que el seu rendiment és explícit. Els bons i les obligacions són iguals en totes les seves característiques, llevat en el termini (3 i 5 anys en els bons, i 10, 15 i 30 anys en les obligacions). Deute emès per la resta d entitats públiques Comunitats Autònomes, corporacions locals i diverses entitats públiques emeten valors tant a curt termini (pagarés) com a llarg termini (obligacions). Les seves característiques són similars a les de les Lletres del Tresor, els bons i les obligacions de l Estat. 2.2 > El mercat primari dels valors del Tresor Per emetre la renda fixa pública, l Estat se serveix de la Direcció General del Tresor, usant el procediment de la subhasta, que segueix les fases següents: Recepció pel Tresor de les ofertes. Les peticions per participar a la subhasta que arriben al Tresor són de dos tipus: Ofertes competitives: en aquest tipus d ofertes, s indica el preu que estan disposats a pagar i la quantitat desitjada. Per regla general, aquestes ofertes procedeixen d inversors amb un cert coneixement del mercat ja que, en fixar un preu, es corre el risc que la petició sigui rebutjada pel Tresor. Ofertes no competitives: els inversors no hi indiquen el preu licitat sinó només la quantitat demandada. Sempre són ateses i, per això, són les més adequades per al petit inversor. Adjudicació dels valors entre els participants. A continuació, es fixa el nominal acceptat, es resta el sol licitat pel tram no competitiu i es determina el preu mínim acceptat o marginal. També es pot realitzar a la inversa, fixant el mínim acceptat. Adjudicació del preu a ofertes: les peticions realitzades entre el preu mínim acceptat i el preu mitjà arrodonit per excés al tercer decimal s adjudiquen pel preu licitat. Les peticions per sobre del preu mitjà ponderat arrodonit per excés al tercer decimal i les no competitives pagaran el preu mitjà ponderat arrodonit per excés. Pagarés del Tresor Eren una modalitat de deute de l Estat que va desaparèixer el 1992, a causa de la seva opacitat. S emetien per un termini inferior a 18 mesos, amb un valor de pessetes (3 005,06 ).

226 224 Qualsevol persona pot acudir a una subhasta, acompanyant la seva petició d un dipòsit del 2% del nominal, com a garantia que subscriuran els valors demandats. Les peticions es cursen pels canals següents: A través de qualsevol intermediari financer. Per mitjà de les sucursals del Banc d Espanya, que actua com un intermediari més. Les comissions són més reduïdes que les de la resta dels intermediaris, però no presta el servei de venda i els valors han de ser prèviament traspassats a un altre intermediari. Al servei telefònic de subscripció del Tresor de la Borsa, o a través d Internet ( Exemples Subhasta de Lletres del Tresor La Direcció General del Tresor rep les ofertes de compra de Lletres del Tresor, en el tram competitiu que pots veure a la imatge, presentades de forma ordenada: Les peticions del tram no competitiu van ascendir a 320 milions d euros i el Tresor va adjudicar milions d euros. De l import adjudicat, les ofertes de compra no competitives resulten sempre ateses, per la qual cosa queden per al tram no competitiu milions d euros, que s adjudiquen al millor postor. La columna pendent d atendre reflecteix el nominal per adjudicar, després de fer el mateix amb el preu corresponent a aquesta fila. Són ateses les diferents licitacions fins que, per satisfer el preu del 97,595%, només queden 200 milions d euros, insuficients per als 600 milions demandats a aquest preu. Aleshores, el preu mínim acceptat és del 97,595%, encara que no han estat atesos 400 milions d euros. Les ofertes amb preu inferior al mínim adjudicat queden rebutjades. En l exemple, es rebutgen totalment les peticions competitives de preu del 97,590%. Les ofertes al 97,595% només són ateses parcialment. Els milions atesos es prorrategen segons el nominal sol licitat. Si una persona ha licitat per 60 lletres a aquest preu, en rep 20 (1/3, com la relació atesa). Tot i això, l habitual és que el Tresor adjudiqui un import que atengui totalment el preu mínim acceptat. La resta de peticions competitives, juntament amb les no competitives, són ateses. Amb les ofertes competitives acceptades, es calcula un preu mitjà ponderat, que sempre s expressa amb tres decimals i l últim decimal s arrodoneix per excés, independentment del valor del quart. Pmp = 97, , , , , , = 97, Com que sempre s arrodoneix per excés, el preu mitjà ponderat de la subhasta és del 97,615% (Pmpex). Les peticions amb preu ofert menor al Pmpex s adjudiquen al preu ofert: les Lletres al 97,605% i al 95,595% pagaran 976,05 i 975,95 per una lletra de nominal Les peticions amb preu major o igual al Pmpex i les no competitives s adjudiquen al Pmpex: les peticions que s han ofert al 97,615%, 97,635%, 97,625% i 97,620%, a més de les no competitives, hauran de pagar 976,15 per una Lletra de

227 Unitat 10 - Els valors de renda fixa > El mercat secundari de valors de renda fixa A més d adquirir-se en el mercat primari, els valors de renda fixa també es poden adquirir: Als mercats secundaris oficials on estiguin admesos: la borsa de valors, el mercat de deute públic anotat i l AIAF. S hi negocien els títols emesos pel Tresor, deute de Comunitats Autònomes, ajuntaments, ICO, RENFE, etc. En els preus de cotització es descompta el cupó corregut (preus excupó ). De forma directa, a través d intermediaris financers, com les entitats bancàries. En ser un mercat de recerca directa, poden existir diferències (entre entitats, en els preus i les comissions, etc.). Amb les entitats bancàries, és habitual que els inversors minoristes realitzin les denominades operacions amb pacte de recompra o repos sobre valors emesos pel Tresor. Una repo consisteix en la venda per una entitat financera d un valor amb el pacte de recomprar-lo per un preu determinat en una data prefixada. L inversor no pot disposar dels valors adquirits ni revendre ls. Diferències entre el mercat de deute públic anotat i la borsa Les principals diferències entre aquests dos mercats són: La borsa és un mercat centralitzat i multilateral. El mercat de deute públic anotat és descentralitzat (es negocia en diferents llocs a diferents preus), majorista (import elevat) i bilateral (s arriba a acords entre parts). El mercat AIAF comparteix característiques amb el mercat de deute públic anotat. 2.4 > Característiques de la renda fixa del Tresor El deute públic emès pel Tresor presenta certes peculiaritats enfront de la renda fixa privada i de la resta de productes financers d inversió. La seva relació amb les característiques financeres és: Rendibilitat: l emissió contínua suposa l ajust de la seva rendibilitat a la demandada pel mercat. Liquiditat: es negocien en un mercat secundari més dinàmic que qualsevol altre producte de renda fixa. A més, a través de les repos, els inversors poden adaptar el venciment dels valors a les seves necessitats, negociant amb una entitat bancària. Risc: la solvència de l emissor és màxima (la qualificació donada per les agències de rating era molt alta fins a la crisi del deute sobirà). S emeten a interès fix i, si l inversor els manté fins al seu venciment, no estan exposats al risc de mercat. Activitats proposades 5 La Direcció General del Tresor rep les ofertes de compra de Lletres del Tresor, en el tram competitiu que pots veure a la imatge, per a l adquisició de lletres a 18 mesos, a més de 415 milions d euros en el tram no competitiu. El Tresor vol adjudicar un nominal de milions d euros. a) Quina és el preu mínim i quines peticions queden rebutjades? b) Quin és el preu mitjà ponderat arrodonit per excés? c) Quins preus paguen els inversors per les lletres adquirides? d) Quina rendibilitat obtenen els inversors (interès compost anual)? 6 L 1 de juliol, AUBISA va adquirir en Lletres del Tresor a SILBANK i aquesta entitat bancària s ha compromès a recomprar-les-hi el 15 de novembre per un preu ja establert. De quin tipus d operació es tracta? Determina el preu de recompra si li proporciona a AUBISA una TAE del 5,25%.

228 226 3 >> La renda fixa privada Pagarés d empresa No s ha de confondre els pagarés d empresa, que són un instrument financer, amb els pagarés de compte corrent, que són un títol de valor utilitzat en les operacions comercials. Són els valors emesos per empreses del sector privat. No totes tenen accés a aquest tipus de finançament, sinó només les grans empreses. 3.1 > Pagarés d empresa Són valors emesos al descompte i a curt termini, principalment a 1, 3, 6, 12 i 18 mesos. Se solen utilitzar per finançar el circulant de les empreses i es negocien al mercat monetari. 3.2 > Bons i obligacions privats Els bons i obligacions privats són valors emesos per grans empreses, financeres i no financeres, a mig i llarg termini. Atenent a la seva rendibilitat, podem distingir-ne els tipus següents: Ordinaris: són bons i obligacions amb característiques similars al deute públic i una rendibilitat fixa establerta per a tota la seva vida. Indexats o referenciats: la rendibilitat es pot fixar en relació amb un tipus d interès (per exemple, l euríbor) més un diferencial, amb la inflació, l evolució d un índex borsari, etc. Participatius: a més del cupó fix, els titulars participen en els beneficis de l emissor. Estructurats: aquí es poden diferenciar, al seu torn: Obligacions bescanviables i convertibles, en què el propietari té dret al cobrament dels interessos i arribat el venciment pot transformar o ha de transformar l obligació en un altre títol. Obligacions amb warrant, que, al venciment, permeten exercir una opció de compra o de venda sobre un altre valor, segons quin sigui el dret que concedeix el warrant. També podem diferenciar-los segons l ordre de preferència per al cobrament, en cas d insolvència de l emissor: 1. Deute garantit: són els valors amb una garantia addicional sobre un bé o un dret de l emissor. 2. Ordinaris o comuns: els obligacionistes tenen el mateix dret que qualsevol altre creditor comú a rebre la devolució del principal i al cobrament dels interessos. 3. Deute subordinat: estan darrere dels creditors comuns i davant de les accions per estar subjectes a una clàusula de subordinació. Les obligacions participatives pertanyen a aquest tipus. 4. Deute subordinat especial: afegeixen a l anterior el risc que el capital prestat i els interessos s apliquin a absorbir pèrdues. 3.3 > Cèdules territorials Els posseïdors de les cèdules territorials tenen un dret preferent enfront d altres creditors de l entitat de crèdit. Aquest dret consisteix en la preferència en el cobrament dels crèdits que ha concedit aquesta entitat de crèdit a l Estat, les Comunitats Autònomes, les entitats locals i els organismes autònoms. Les cèdules territorials permeten, a les entitats de crèdit, refinançar els seus crèdits enfront de les Administracions públiques.

229 Unitat 10 - Els valors de renda fixa > Títols hipotecaris Són emesos per entitats de crèdit i garantits pels préstecs hipotecaris formalitzats pels seus clients. Si l entitat emissora no pot pagar els seus creditors, el propietari d un títol hipotecari té preferència sobre les quantitats a pagar per les persones que van concertar els préstecs hipotecaris amb aquesta entitat. Existeixen els tipus següents: Cèdules hipotecàries: estan recolzades, de forma global, per la cartera de préstecs hipotecaris de l entitat que les ha emès. Bons hipotecaris: estan garantits per crèdits concrets que l emissor haurà inscrit al Registre de la Propietat Immobiliària. Participacions hipotecàries: permeten transmetre un crèdit hipotecari juntament amb el risc d impagament. El banc conserva la relació amb el client i la gestió del cobrament (cobrant-ne comissions). Exemples Funcionament dels títols hipotecaris SILBANK concedeix un préstec hipotecari al Fermí. També emet valors hipotecaris, un dels quals és adquirit per AGISA. Si SILBANK no pogués pagar els seus deutes, AGISA tindria garantit el cobrament amb el préstec del Fermí i tota la resta de préstecs hipotecaris si els valors emesos haguessin estat cèdules hipotecàries. Si els valors fossin bons hipotecaris, AGISA tindria garantit el cobrament del préstec amb els préstecs hipotecaris inscrits al Registre de la Propietat, entre els quals pot figurar, o no, el del Fermí. Si el Fermí deixés de pagar a SILBANK les quotes del seu préstec hipotecari, AGISA cobraria per haver prestat a SILBANK, enfront de qui té el dret, tant si són cèdules com si són bons. En canvi, si el valor emès per SILBANK fos una participació hipotecària, en cas d impagament del Fermí, AGISA no tindria dret a cobrar. 3.5 > Participacions preferents Existeixen diversos tipus de participacions preferents, que es diferencien pel contingut dels seus drets econòmics. Fins al 2011, la remuneració estava condicionada a l obtenció de beneficis del grup de l emissor. Les emeses a partir d aquesta data per les entitats bancàries afegeixen la condició que hagi estat acordada per l empresa emissora. Cap d aquestes atorga drets polítics ni de subscripció preferent. Tenen caràcter perpetu, encara que l emissor les pot amortitzar anticipadament a partir del cinquè any. Per tant, l inversor assumeix el risc d amortització anticipada. En cas d insolvència, les participacions se situen davant de les accions ordinàries i darrere dels creditors comuns i subordinats. Productes híbrids Les participacions preferents i el deute sobirà es denominen productes híbrids perquè comparteixen característiques de la renda fixa (cobrament d un interès, etc.) amb altres de renda variable (cobrament si hi ha beneficis, possibilitat de destinar-se a absorbir pèrdues, etc.). Activitats proposades 7 EGABANK ha emès obligacions ordinàries i subordinades, accions, participacions preferents, cèdules territorials i hipotecàries. De quin tipus d entitat es tracta? En cas de liquidació d EGABANK, quins posseïdors de valors de renda fixa cobraran abans?

230 228 4 >> Fiscalitat de la renda fixa Criteris d imputació territorial en l IS i l IRPF Per determinar a quin exercici fiscal pertany una renda, els criteris són: En l IS, el criteri és el de meritació dels interessos. En l IRPF, és el de caixa, quan es cobren els interessos. Si l emissor tributa per l Impost sobre Societats (per no ser una Administració pública), els interessos abonats són despeses deduïbles. Pel que a la fiscalitat de l empresari que actua com a inversor en aquests valors, diferenciem segons es tracti de societat o de persona física. En ambdós casos, es distingeix entre el procediment per determinar la tributació de la renda gravada i l usat per determinar la retenció que es realitza sobre la renda percebuda per l empresari-inversor. Determinació de la renda gravada en l IRPF El rendiment pel qual tributa un empresari que sigui persona individual procedeix de dues vies: En el cobrament del cupó (els interessos), la renda per la qual tributa és l import íntegre pagat per l emissor, sense descomptar la retenció. En els rendiments deguts a l amortització, la transmissió o el reemborsament, la renda per tributar és igual a la diferència entre el valor d alienació (de fer aliè) o reemborsament i el d adquisició o subscripció. L exercici en què s ha de declarar la renda obtinguda per invertir en valors de renda fixa és el mateix en què es produeix l ingrés. L impost meritat es calcula multiplicant la renda subjecta a tributació pel tipus impositiu que li correspongui segons la legislació de l IRPF vigent. Determinació de la renda en l Impost sobre Societats Passos per determinar el cost amortitzat Per calcular l interès meritat: Obtenir el tipus d interès (tie) que fa equivalent el rebut, tenint en compte despeses, i el lliurat. Construir un quadre amb els interessos meritats, els abonats i la variació del cost del valor en cada període. Les vies d obtenció de renda per a una societat són les mateixes que té un empresari individual. Tot i això, per determinar la renda gravada, caldrà tenir en compte l objecte de la inversió en valors de renda fixa per determinar quan es produeix la meritació de la renda: Si els valors es mantenen per a la venda o amb finalitat especulativa, la renda gravada es determina igual que hem vist en el cas de les accions. Si els valors es mantenen fins al venciment, el criteri que s usa també amb els deutes a pagar és el de cost amortitzat mitjançant el mètode del tipus d interès efectiu. Un cop fixada la renda per tributar, l impost meritat es calcula multiplicant el tipus de gravamen per aquesta renda gravada. Exemples Determinació del tipus d interès efectiu El 2 de gener, ISSA va emetre bons de valor nominal 1 000, a 3 anys, al 94%, amortitzables al 105% i cupó del 5%. Per determinar el tipus d interès efectiu, ISSA realitzarà l equivalència financera entre el rebut i el que ha de lliurar; el tipus d interès efectiu és el resultat de l equació següent: 1 ( 1+ tie) 3 0 = , , ,05 ( 1+ tie) 3 8,892658% tie

231 Unitat 10 - Els valors de renda fixa 229 Determinació de les retencions Les rendes percebudes per l inversor estan subjectes a retenció i ingrés a Hisenda, a compte de l impost corresponent. El criteri és el de caixa. Tot i això, s estableixen diverses excepcions, atenent al criteri del tipus de rendiment que proporcionen els valors de renda fixa. Tipus de renda fixa Rendiment Origen de la renda IRPF IS Representada mitjançant anotacions i negociada en mercat secundari oficial espanyol Explícit Implícit Pel cobrament del cupó o assimilats Per la transmissió o el reemborsament Per la transmissió o el reemborsament Subjecte a retenció No subjecte a retenció Subjecte, llevat Lletres del Tresor No subjecte a retenció No subjecte a retenció No compleix alguna de les condicions anteriors Explícit o implícit Cobrament de cupó i transmissió Subjecte a retenció L import de la retenció es determina multiplicant el tipus vigent per la base de la retenció. Aquesta base serà: En el cobrament del cupó, el seu import íntegre o brut. En la transmissió, la diferència positiva entre el valor de transmissió i el d adquisició, sense comptar les despeses d aquestes operacions. Exemples Retencions en el cobrament del cupó i en la transmissió o el reemborsament Utilitzant les dades de l exemple de la pàgina anterior, suposem que JASA va adquirir cinc títols amb la intenció de mantenir-los fins al venciment i que les obligacions de l ISSA es negocien en un mercat secundari oficial i són anotades. Aleshores, ni el cobrament del cupó ni la diferència entre el preu de reemborsament i el d emissió ( = 550 ) estaran subjectes a retenció. En canvi, si les obligacions no compleixen alguna de les condicions anteriors, pel cupó li retindran a JASA 250 0,21 = 52,50 i pel reemborsament, també li retindran 115,50 (550 0,21). Si suposem que les obligacions d ISSA no són anotades ni negociades en un mercat oficial i que JASA les ha venut abans del venciment per un preu de transmissió de 5 000, la base de retenció seria (preu d adquisició) = 300 i la retenció igual a 63 (300 0,21). Activitats proposades 8 El 2 de gener, UTISA va emetre obligacions amb un valor nominal de 10, al 95%, sense despeses, que amortitza dins de 5 anys al 110%, pagant un interès anual del 4,25%. Tipus de retenció: 21%. a) Determina els costos fiscalment deduïbles durant la vigència de l emprèstit per a UTISA. b) Determina els ingressos fiscals de BURLOSA, que va adquirir valors fins al venciment. c) Determina les retencions de tots dos, tant si les obligacions emeses per UTISA son valors representats per anotacions negociades com si no ho són.

232 230 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Realitza un esquema dels riscos més comuns que afecten els valors de renda fixa, distingint entre riscos purs i especulatius. Descriu aquesta característica dels riscos. 2 Classifica els següents valors de renda fixa segons el seu venciment (a curt o a llarg termini) i el tipus d entitat emissora (pública o privada): obligacions subordinades, pagarés d empresa, obligacions de l Estat, bons hipotecaris, cèdules territorials, Lletres del Tresor i participacions preferents. 3 Estan subjectes a retenció els valors que representen deute de l Estat? I a tributació? 4 Una empresa vol rendibilitzar un excedent de tresoreria que necessitarà d aquí a molt poc temps. Dins de les inversions en renda fixa, quina li recomanaríem si pretén evitar el risc de mercat? 5 Quins són els valors de renda fixa que poden ser emesos per les entitats de crèdit en exclusiva?.: APLICACIÓ :. 1 INVERSA adquireix unes obligacions de l Estat, mantingudes per a la venda, que rendeixen el 5% i es van emetre al 96% del nominal, quan el valor actualitzat dels rendiments futurs era de 990, abonant el preu excupó de 970 (fixat al mercat), més uns costos de 2 per obligació. Determina els valors següents: intrínsec, d adquisició, de cotització, comptable, de reemborsament, d emissió i nominal. 2 El 21 d abril de 2016, FUSSA va desemborsar ,70, inclòs el cupó corregut, per adquirir unes obligacions amb un nominal de 5 (que paguen un interès del 4% anual cada 27 de novembre), quan s intercanviaven excupó al 94% del seu valor nominal (comissió de l intermediari del 0,25%). Determina el número d obligacions adquirides. 3 Una persona adquireix obligacions de l Estat, amb venciment a 30 anys, que rendien el 6% quan el mercat demandava el 5,75%. Després de l adquisició, el tipus d interès que demanda el mercat per a aquests valors descendeix al 5%. Quant haurà variat el preu de cotització de l obligació? 4 En una subhasta de Lletres del Tresor a 18 mesos, en què el preu mínim acceptat ha estat del 95,485% i el preu mitjà arrodonit per excés és del 95,613%: a) Determina la renda i la rendibilitat (tipus d interès compost anual) obtingudes per un inversor que ha sol licitat l adquisició de que va realitzar les ofertes següents: 1) 95,665%; 2) oferta no competitiva; 3) 95,480%; 4) 95,495%. b) Determina la retenció, tant si es tracta d un empresari individual com si és una societat. 5 El 2 de febrer, NISA adquireix unes obligacions abonant un total de 6 000, quantitat que exclou el cupó corregut, i unes despeses del 0,25%, amb un mínim de 20. El 7 de maig cobra un cupó igual a 400. El 2 d octubre ven les obligacions per i amb unes despeses del 0,5% i un mínim de 25. Determina els efectes fiscals per a NISA, tant si les obligacions són anotades i negociades com si no. 6 Amb l inici de l any, VILASA va emetre obligacions de valor nominal 100, al 98%, sense despeses, que amortitzen en 15 anys al 104%, pagant un interès anual del 6%. Tipus de retenció: 21%. a) Determina els costos fiscalment deduïbles durant la vigència de l emprèstit per a VILASA. b) Determina els ingressos fiscals d una persona que va adquirir 200 valors fins al venciment, tant en el cas que fos una societat com que estigués subjecte a l IRPF. c) Determina l import retingut en ambdós casos. d) Suposem que el propietari de les obligacions les ven per , sense despeses, en finalitzar l onzè any. Determina l import retingut en la transmissió, tant si és una societat com un empresari individual.

233 Unitat 10 - Els valors de renda fixa 231 Cas final 2 Les despeses d emissió i d adquisició: efectes en el cost i la rendibilitat ASASA emet 1 milió de bons, de valor nominal 100, al 98%, que s amortitzen dins de 5 anys pel 100%, que rendeixen un 7%. En la col locació dels bons han participat una sèrie d intermediaris financers (SILBANK, EGA- BANK i TERBANK), que li cobren un 1% del nominal subscrit. L emissió ha estat plenament subscrita. FETISA va adquirir en la subscripció bons, abonant al seu intermediari un 0,50% de l import pagat en concepte de retribució pel servei prestat per a la seva adquisició. Amb la informació anterior, respon les qüestions següents: a) Quin és el cost del finançament per a ASASA? b) Quina és la rendibilitat de la inversió per a FETISA si espera mantenir-los fins al seu venciment? c) Quin és l origen de la diferència entre els dos valors? Solució Per realitzar els càlculs, com que en no haver-hi despeses fixes és independent que es facin per a tots els bons emesos o només per a un de sol, ho resoldrem per a aquest últim cas, que és més senzill. a) El preu d emissió dels bons és igual a / 100 = 98. Però ASASA no rep tots aquests diners, sinó que una part es destinen a pagar els intermediaris que han intervingut en la col locació. Aquesta part és igual a / 100 = 1. Per tant, ASASA ingressa un total de 97. A partir d aquest moment, ASASA comença a desemborsar / 100 = 7, durant 5 anys, en concepte del pagament del cupó, i en el moment del venciment retorna el nominal. TIR finançament? Plantegem la resolució amb la següent equació i usem, per fer-ho, la funció TASA: 1 ( 1+ tir) 5 0 = ( 1+ tir) 5 7,75% tir b) Per determinar la rendibilitat obtinguda per FETISA, sabem que, en el moment de l emissió, ha pagat / 100 = 98 per la seva adquisició a ASASA i 98 0,50 / 100 = 0,49 pel servei que li ha prestat el seu intermediari, pagant un total de 98,49. La resta de les dades són les mateixes del punt anterior, excepte que el que representa un ingrés per a ASASA és una sortida de diners per a FETISA i viceversa. Per aquest motiu, com que no hi ha altres costos, plantegem la resolució de la següent equació i usem la funció TASA: 1 ( 1+ tir) 5 0 = 98 0, ( 1+ tir ) 5 7,37% tir c) La rendibilitat obtinguda per FETISA (l inversor) és menor que el cost d ASASA (l emissor demandant de finançament), degut a les comissions i els corretatges que els cobren els intermediaris pels diferents conceptes (per l adquisició per a l inversor i per la col locació per a l emissor). Per tant, les despeses pagades per l inversor redueixen la rendibilitat i les pagades per l emissor augmenten el cost.

234 232 Idees clau Valors de renda fixa Valoració dels títols de renda fixa Valor nominal Preu d emissió Preu de reemborsament Valor comptable Valor de cotització Valor intrínsec o teòric Determinació de l interès en renda fixa Amortització d emprèstits Rendibilitat en la renda fixa Rèdit TIR ELS VALORS DE RENDA FIXA Risc i liquiditat Risc de crèdit Risc de preu o mercat Risc de tipus d interès Risc de liquiditat Risc de reinversió Renda fixa pública Classificació Mercat primari dels valors del Tresor Mercat secundari Característiques de la renda fixa del Tresor Renda fixa privada Pagarés d empresa Bons i obligacions privats Cèdules territorials Participacions preferents Fiscalitat de la renda fixa Determinació de la renda gravada en l IRPF i l IS Determinació de les retencions

235 Unitat 10 - Els valors de renda fixa REVISTA ADMINISTRATIVA Atrapats en les preferents Les entitats financeres espanyoles van emetre i van vendre prop de milions d euros en participacions preferents des del Aquest producte, un instrument complex i de risc elevat per als inversors, es va oferir als clients a través de sucursals de 52 caixes i bancs, en molts casos fins a principis de Els compradors posaven els seus diners en un producte legal, però amb una condició molt particular: oferia bons interessos a canvi d una contractació a perpetuïtat ; és a dir, un compromís d inversió per a tota la vida. Les regles del joc han canviat. Ja no és fàcil penedir-se n. I milers de persones s han adonat que es van casar amb un producte que no s ajustava a les seves necessitats. L escena es repeteix setmana rere setmana des del novembre de Manifestacions que van des de petits grups fins a centenars de persones. Totes amb un element comú: gent enfadada, en la seva majoria d avançada edat, que diuen que algú de la seva oficina els va convèncer per tal que signés un producte que no entenien i ara no poden recuperar els seus diners. Criden contra el que consideren una estafa i alguns fins i tot s atreveixen a parlar de corralito. tracte sense dubtar-ho. Ara, quan la seva entitat els ha informat de canvis de condicions, s han adonat del que va signar. Què ha canviat? Fins al juliol del 2011, quan un inversor volia desfer-se de les preferents, acudia a la seva entitat i, en general, les venia al mercat secundari a canvi del mateix valor exacte que el dia que les va comprar, encara que haguessin passat 18 anys. L any passat, però, la CNMV va recordar a les entitats, a través d un escrit, que havien d ajustar el valor dels seus instruments híbrids (deute subordinat i participacions preferents) al seu valor raonable de mercat actual. Un canvi que fa que els qui ara vulguin vendre les seves preferents s hagin de conformar amb entre un 30% i un 60% de la seva inversió original. Tot i això, la majoria de les entitats han traçat un pla B per als clients que no vulguin les preferents. El Santander va optar per oferir a tots els titulars canviar-les per accions de l entitat, que podien vendre a la borsa el primer dia que les van rebre. La fórmula del Sabadell o de Bankia va ser similar, encara que una part de les accions només les rebran si han conservat la resta un mínim de temps. El BBVA les va bescanviar per bons convertibles en accions amb dues tandes de venciment. Als bancs, canviar preferents per accions els pot resultar beneficiós, ja que mentre que les preferents són un llast de cara a les exigències de solvència a Europa, els títols de borsa els permeten millorar el seu capital de màxima qualitat (core capital Tier 1). La Montserrat, de 47 anys, va invertir euros en preferents al març de Em van trucar de la meva oficina després d haver rebut una petita herència. Els vaig explicar que volia un termini fix només a 1 any i alguna cosa molt segura. Però la Montserrat va acceptar les preferents. Li van posar els papers al davant i els va signar. No vaig llegir el contracte. He passat molt temps sentint-me culpable per no haver-ho fet. Però ara no. Vaig confiar en la persona que m assessorava. I aquesta persona em va enganyar, diu. Va ser confiada o irresponsable? El departament d atenció a l inversor de la CNMV confirma que reben moltes queixes relacionades amb les preferents. La majoria, d inversors que diuen que no se ls va informar dels riscos. I els recomana que, si creuen que no donaven el perfil, reclamin. Molts afectats asseguren que es van deixar aconsellar i van signar el con- Font : Cristina Delgado / Almudena López. El País Activitats 1 Debat sobre els riscos dels productes híbrids i la seva comercialització per les entitats bancàries.

236 11 u n i t a t Instruments derivats. Fons d inversió SUMARI Instruments derivats negociats en MEFF Els warrants Derivats negociats en mercats OTC Característiques dels fons d inversió Funcionament d un fons d inversió Institucions d inversió col lectiva OBJECTIUS Identificar els mercats de derivats existents en el sistema financer. Descriure les funcions que compleixen els derivats en l economia financera. Elaborar informes analitzant diversos productes derivats. Enumerar les característiques dels fons d inversió i descriure n el funcionament. Calcular i comparar rendibilitats dels fons d inversió. Descriure el tractament fiscal de les IIC.

237 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió >> Els derivats financers Podem definir un instrument derivat com: El producte o contracte financer a termini, amb un valor que depèn (deriva) del valor d un o diversos actius subjacents. En aquest tipus de productes, existeix un pacte de comprar o vendre un actiu (denominat subjacent) amb les condicions que tingui determinades al seu inici, produint-se el lliurament en un moment futur; és a dir, és un contracte a termini, amb venciment i preu predeterminats. La naturalesa del subjacent pot ser molt variada: accions, cistella d accions, valors de renda fixa, divises, tipus d interès, índexs borsaris, matèries primeres (denominades commodities, com el petroli, el blat o l oli d oliva), etc. Existeixen dos grans tipus de derivats: Estandarditzats: el tipus i la quantitat del subjacent, així com el seu venciment, estan determinats per un mercat (MEFF, borsa de valors, etc.); el preu del derivat es pacta entre el comprador i el venedor. No estandarditzats: es caracteritzen per la llibertat de pactes entre les parts contractants. Es negocien en mercats no organitzats o OTC (over the counter). L exercici del dret de compravenda que atorga el derivat es pot dur a terme de dues formes: mitjançant sol licitud a l altra part per a la realització del pactat o bé de forma automàtica, sense necessitat de dirigir-se a la contrapart. Funcions dels derivats Les principals funcions per les quals es demanden derivats són: Cobertura del risc: es trasllada el risc del subjacent a un altre producte amb un cost inferior. Especulativa: permet prendre posicions en previsió de l evolució futura del subjacent, amb la qual cosa es poden multiplicar els guanys; això sí, a canvi d estar exposats a un risc de mercat molt superior al que es produeix en els productes al comptat. Els derivats es poden liquidar de les formes següents: Lliurament físic del subjacent. Liquidació de diferències. Les pèrdues i els guanys acumulats es liquiden en metàl lic. Exemples Funcionament d un derivat financer Si pactem la compra, d aquí a 2 mesos, de 100 accions de FIANOX a 13,75 per acció, estarem adquirint un derivat. Tenim un dret o un deure de comprar aquestes accions (actiu subjacent), que tenen un valor monetari derivat del preu d aquestes accions en el mercat de comptat (la borsa de valors). Si s apuja el preu al mercat de comptat de les accions de FIANOX, el nostre derivat augmentarà de valor; si en baixa la cotització, passarà el mateix amb el derivat. Per tant, variacions en el preu del subjacent impliquen variacions en el derivat. Activitats proposades 1 Si l exercici d un derivat financer no és automàtic, què haurà de fer l inversor?

238 236 2 >> Derivats negociats en mercats organitzats En l epígraf anterior, hem vist que hi havia dos grans tipus de derivats: els estandarditzats i els no estandarditzats, que es diferenciaven en funció del tipus de mercat en què es dugués a terme la seva negociació. En aquest apartat, ens ocuparem dels derivats negociats en els mercats organitzats existents a Espanya, que seran: MEFF (Mercats Espanyols de Futurs Financers): per als futurs financers i opcions de compra i venda. Borsa de valors: per als warrants. 2.1 > Mercats Espanyols de Futurs Financers (MEFF) En aquest mercat, es negocien els futurs financers i les opcions: MFAO i MEFF energia A Espanya, existeixen derivats sobre matèries primeres o commodities: sobre l oli d oliva, amb una societat rectora que és el MFAO, o sobre l energia, amb una societat rectora que és el propi MEFF. Un futur financer és un contracte que obliga els contractants a comprar o vendre, en una data futura i establerta, una quantitat determinada dels actius subjacents per un preu preestablert. Una opció financera és un contracte pel qual el seu posseïdor obté un dret, però no una obligació, a comprar o vendre una quantitat determinada dels actius subjacents per un preu preestablert fins a una data concreta, o en aquesta data, denominada venciment. El MEFF dissenya contractes estandarditzats, fixant venciment, preu d exercici del dret al venciment, quantitat de valors, etc., que s ajusten a les demandes d un ampli número d inversors. Aquesta societat duu a terme dues funcions fonamentals: Funció de mercat: els compradors i venedors acuden al MEFF i negocien les seves ordres, fixant preu i quantitat de contractes a un venciment determinat. Funció de cambra de compensació: aquest mercat garanteix la bona fi de les operacions: si el venedor no compleix les seves obligacions enfront del comprador, el MEFF les assumeix i viceversa. Per minimitzar els riscos assumits, el MEFF exigeix l aportació d unes garanties. 2.2 > Futurs financers negociats en MEFF Un futur financer és un contracte de compravenda d un instrument financer, ajornat en el temps, en què es pacten, en el moment de la seva celebració, el subjacent sobre el qual recau, el preu i la quantitat, a més de la data de lliurament i l import de la compra. El comprador del futur financer té unes expectatives alcistes sobre l actiu subjacent, ja que guanya si puja la seva cotització. En canvi, el venedor del futur financer té unes expectatives baixistes. Si la liquidació es realitza mitjançant lliurament del subjacent, el comprador del futur té l obligació/dret de comprar un actiu determinat (actiu subjacent) a canvi del pagament d un preu pactat a l inici (preu de futur) en una data futura pactada (data de venciment), que és un dret/obligació per al venedor del futur.

239 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió 237 Exemples Resultats en una operació amb futurs En un contracte de futur s ha acordat el preu actual subjacent (PF), que serà el preu del subjacent que pagarà el comprador al venciment. Suposem que, arribat aquest venciment, el preu del subjacent en el mercat de comptat és P. El comprador d un futur coneix des del principi les despeses a suportar (el preu del futur, PF), però en desconeix els ingressos, que seran iguals al preu de comptat del subjacent al venciment del futur (P). Per tant, el seu benefici serà B = P PF. Succeeix el contrari amb el venedor del futur, amb una funció de beneficis que és B = PF P. Si el preu del futur és superior al del mercat de l actiu subjacent (PF > P), el comprador del futur obtindrà una pèrdua igual a P PF i pagarà la diferència al venedor, que tindrà un benefici equivalent. En cas contrari, és el comprador qui guanya i el venedor el qui perd. Per tant, deixant al marge les comissions, el resultat global d una operació de futurs sempre serà igual a zero, ja que el que guanya una de les parts ho perd l altra. Exemples Futur negociat sobre una matèria primera o commodity L empresa OLIVASA (comprador del futur), dedicada a la producció d oli d oliva, acorda amb un agricultor (venedor del futur) la compravenda d olives (actiu subjacent) dins d un any (data de venciment, compravenda a termini) a un preu de (preu del futur, PF). Si, arribat el venciment del futur, el preu de mercat (P) de les olives és de 9 000, l agricultor s haurà beneficiat amb el futur per realitzar la venda de la seva collita a , quan en el mercat l hi paguen a 9 000, guanyant ( ), pèrdua obtinguda per OLIVASA (comprador del futur), per tenir l obligació de pagar pel que podria obtenir al mercat de comptat per En canvi, si el preu de la collita (P) és de , l agricultor obtindrà pèrdues per tenir l obligació de vendre a el que al mercat li paguen a , mentre que el comprador del futur obtindrà un benefici de 2 000, ja que haurà adquirit per el que al mercat de comptat val Si al venciment del futur el preu de la collita d olives fos de , cap tindria benefici. El comprador del futur obtindrà beneficis amb la pujada del valor de mercat de l actiu subjacent, mentre que si baixa tindrà pèrdues. Per al venedor, el plantejament és l oposat. A més, tots dos tindran la tranquil litat d haver comprat i venut la collita a un preu conegut des de fa un any. La representació numèrica d ambdues parts és la que mostra la imatge següent:

240 238 Tipus de futurs negociats en MEFF En aquest mercat, els contractes més negociats són els següents: Futurs sobre accions: són compromisos de compravenda d accions (dissenyats pel propi MEFF) a data futura, amb venciments coincidents els tercers divendres de cada mes (si és festiu, el dia hàbil anterior). Cada contracte representa, en general, el compromís de comprar o vendre 100 accions de l actiu subjacent. El desemborsament total del preu (compra de futurs) i del lliurament de les accions (venda de futurs) només es produeix si la posició arriba al seu venciment. Es pot tancar la posició en qualsevol moment abans del venciment realitzant una operació de signe contrari. Futurs sobre l IBEX 35 : tenen els mateixos venciments que els futurs sobre accions. Aquests derivats (i els referenciats a qualsevol índex borsari) només es liquiden mitjançant diferències, ja que es tracta d una mesura de l evolució del mercat i no es pot produir el lliurament perquè no existeix físicament. Hi ha dues formes de valorar els futurs: el contracte gran (cada punt de l IBEX es valora a 10 ) i el contracte Minilbex 35 (cada punt IBEX es valora a 1 ). Exemples Exemple de futurs sobre l IBEX 35 L empresa INFOSA adquireix un futur sobre l IBEX 35 a un preu de punts. Si al seu venciment l IBEX està a punts, haurà perdut 80 punts IBEX, cosa que al contracte gran suposaria 800 (10 80) i al contracte Minilbex 35, 80 (1 80). Si al venciment l IBEX està a punts, haurà guanyat 70 punts IBEX, fet que al contracte gran suposaria 700 (10 70) i al contracte Minilbex 35, 700 (10 70). Tancar una posició oberta en un futur Devolució de garanties Si un inversor tanca la seva posició, el MEFF retorna les garanties juntament amb els interessos. Per prendre una posició contrària a la que té oberta, l inversor no ha d aportar noves garanties. Com que els futurs són contractes a termini estandarditzats negociats en MEFF (mercat secundari), es poden tancar les posicions abans del seu venciment, fet que, com després veurem, no ocorre en els OTC. Si una persona ha pres una posició de comprador en un futur, la pot tancar prenent-ne una altra de venedor i com que el MEFF actua de contrapart en les dues operacions, no necessita negociar amb la mateixa persona. En un futur OTC, sí que cal acordar-ho entre les mateixes parts. Activitats proposades 2 Un inversor pensa que l IBEX 35 baixarà en les pròximes dates, de forma que decideix prendre una posició en un contracte futur Minilbex, que cotitza a : a) Quina posició (compradora o venedora) prendrà al contracte de futur? b) Si l inversor decideix desfer la seva posició, al desè dia, quan el futur no ha vençut: què haurà de fer? Aportarà més garanties al MEFF? c) Quin resultat obtindrà si desfà la seva posició quan el futur cotitza a punts? I si ho fa a ?

241 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió > Opcions financeres negociades en MEFF Una opció és un contracte a termini pel qual s adquireix el dret a comprar o vendre alguna cosa a un preu determinat. Les opcions més freqüents són sobre les accions seleccionades pel MEFF i sobre l IBEX. El comprador d una opció compleix amb la seva part del contracte en el moment inicial, quan desemborsa la prima per adquirir-la. En canvi, el venedor farà front al seu compromís al venciment de l opció, quan el comprador decideixi exercir o no el seu dret. El MEFF garanteix el compliment d aquest dret, però prèviament li fa dipositar una garantia en efectiu al venedor. Existeixen dues opcions diferents: la de compra (call) i la de venda (put); en cada una hi caben dues posicions: de venedor i de comprador. Tipus Comprador Venedor Compra (call) Venda (put) Dret a comprar una quantitat fixa d accions Dret a vendre una quantitat fixa d accions Obligacions de vendre les accions demandades pel comprador Obligació de comprar les accions ofertes pel venedor Com que les opcions financeres són instruments estandarditzats, no és necessari esperar al venciment per tancar les posicions, ja que existeix un mercat secundari en què les parts poden desfer l operació realitzada, duent a terme una operació oposada (per exemple, si ha venut una opció put, la pot desfer comprant una altra opció put de característiques idèntiques). Vocabulari Exercici: ús que el titular fa del seu dret a comprar o vendre el subjacent. Data d exercici: és el moment en què s exerceix l opció. Data de venciment: és la data a partir de la qual expira el dret de les parts. Període d exercici: temps durant el qual es pot exercir l opció. Varia segons la modalitat: si és americana, l opció és pot exercir des de l adquisició fins al venciment i si és europea, només es pot exercir al venciment. Preu de comptat o spot: és el preu del subjacent al mercat de comptat (si són accions, la cotització). Preu d exercici o strike: és el preu al qual el comprador de l opció pot exercir el seu dret. Per determinar si ha d exercir el seu dret o no, el comprador d una opció no n ha de tenir en compte el preu (prima), ja que no se li retornarà, independentment que l exerceixi o no. Únicament ha de tenir en compte el preu al qual pot exercir el seu dret, comparant-lo amb el valor del subjacent en el mercat de comptat. Tot i això, sí que ha de tenir en compte la prima per saber si ha gastat o perdut diners amb l opció, perquè el seu import ha sortit de la seva tresoreria i serà una despesa més a restar dels ingressos. Opció de compra sobre accions (call) Les opcions call són aquells contractes que atorguen al seu comprador el dret, però no l obligació, de comprar el número d accions fixat per MEFF (generalment 100 accions) en un moment futur del temps. Per saber si el comprador d una opció call sobre accions exercirà el seu dret en un determinat moment (des de l adquisició fins al venciment, si l opció és de modalitat americana, o en la data del seu venciment, si és europea), es compararà el preu de mercat de comptat d aquestes accions (spot) amb el preu al qual pot exercir el seu dret (strike) i, si aquest últim és menor, exercirà la seva opció, ja que pot comprar les accions a aquest preu i després vendre-les al mercat al preu a què cotitzin en aquest moment, que serà superior.

242 240 Exemples Exercici d una opció call L empresa VITOSA adquireix un contracte d opció de compra sobre accions de FIANOX, modalitat europea, amb venciment el tercer divendres de desembre, a 26,70 (preu d exercici o strike), mitjançant el pagament d una prima de 7,91 per acció. VITOSA té el dret (no l obligació) de comprar 100 accions de FIANOX a 26,70 per acció, el tercer divendres de desembre, amb independència del preu de comptat en aquest moment. En canvi, la persona que ha venut l opció call a canvi d una prima haurà de vendre les accions de FIANOX, si així li ho exigeix el comprador de l opció (VITOSA). VITOSA no exercirà el seu dret a comprar si, arribat el moment del venciment, el preu de comptat (spot) de les accions de FIANOX és inferior a 26,70 (strike), ja que les podria comprar al mercat més barates. En aquest cas, el comprador de l opció de compra perdrà la prima, patint un resultat negatiu de 791 (7, accions). Si exercís el seu dret, VITOSA perdria més diners. En canvi, VITOSA exercirà el seu dret a comprar si, arribat el moment del venciment, el preu de comptat de les accions de FIANOX és superior a 26,70, ja que un cop que les hagi comprat, les podria vendre més cares al mercat, podent obtenir un resultat positiu o, almenys, minimitzant les pèrdues. Si, per exemple, el preu d spot o de comptat fos de 30, el resultat per al comprador seria una pèrdua de 461 [(30 26,70 7,91) 100]. Encara que el comprador perdi diners, li interessa exercir el seu dret de compra perquè, si no l exercís, les seves pèrdues serien de 791. Quan obtindrà els resultats positius el comprador de l opció call? Quan la diferència entre el preu de comptat i el preu d exercici sigui suficient per cobrir el desemborsat per la prima. En aquest exemple, el preu d spot o de comptat hauria de ser major a 34,61 (26,70 + 7,91). En resum, el comprador d una opció call tindrà expectatives alcistes sobre el subjacent, mentre que qui la vengui té expectatives baixistes o estables. Opció de venda sobre accions (put) Les opcions put són aquells contractes que atorguen al seu comprador el dret, però no l obligació, de vendre el número d accions fixat pel MEFF (generalment, 100 accions) en un moment futur del temps. Com a estratègia bàsica per saber si el comprador d una opció put sobre accions exercirà el seu dret en un moment determinat, es compararà el preu de mercat d aquestes accions (spot) amb el preu al qual pot exercir el seu dret (strike) i, si aquest últim és major, exercirà la seva opció, ja que pot vendre a aquest preu accions que pot adquirir al mercat a un preu inferior. Es pot concloure que qui compri una opció de venda té expectatives que el preu del subjacent baixi i qui vengui té expectatives alcistes o estables. Per això, aquesta és una de les possibilitats que ofereixen els mercats financers de guanyar diners quan la cotització de l actiu subjacent està disminuint, ja que les opcions put permeten prendre les denominades posicions curtes, que són aquelles en què l inversor guanya diners quan un valor negociat en un mercat, financer o no, abaixa el seu preu de comptat.

243 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió > Els warrants Els warrants són opcions titulitzades emeses en massa per un intermediari financer i negociades a la borsa de valors (no es negocien en MEFF). Donen al seu propietari, previ pagament d una prima, el dret (no l obligació) de comprar (call warrant) o vendre (put warrant) una quantitat determinada d un actiu subjacent a un preu d exercici (strike) al llarg de tota la seva vida (modalitat americana) o en el seu venciment (modalitat europea). Ràtio dels warrants És el número de warrants que s han de lliurar per comprar o vendre cada unitat de l actiu subjacent. L adquirent de warrants emesos per un intermediari financer pot tenir un dels drets següents: Si es tracta d un warrant call, a comprar l actiu subjacent a l intermediari financer, que té l obligació de vendre l. Si es tracta d un warrant put, a vendre l actiu subjacent a l intermediari financer, que té l obligació de comprar-lo. Activitats proposades 3 La Carla ha adquirit un opció call sobre accions de SILBANK, abonant una prima d 1,32 per dret i un preu d exercici de 27,05 per acció: a) Quines expectatives tindrà la Carla respecte del preu d aquestes accions? I qui li hagi venut aquesta opció? b) Quina obligació tindrà la Carla a signar el contracte? c) Quin dret tindrà la Carla al venciment del contracte? 4 L empresa INFISA va adquirir el dret a comprar accions de TELEFONISA a 12 pagant una prima de 0,23. Si la cotització de TELEFONISA puja, què ocorrerà amb la prima? 5 L empresa TIVISA adquireix una opció put sobre accions de JPACSA amb una prima de 0,74 per dret i un preu d exercici de 9 per acció: a) Quines expectatives tindrà TIVISA respecte del preu d aquestes accions? I qui li vengui aquesta opció? b) Quina obligació tindrà TIVISA a signar el contracte? c) Quin dret tindrà TIVISA al venciment del contracte? d) Quin resultat tindran tant el comprador com el venedor de l opció si el preu del subjacent (acció de JPACSA) és de 10? Tingues en compte que el contracte és de 100 accions. e) Quin resultat tindran el comprador i el venedor de l opció si el preu del subjacent (acció de TELEFONISA) és de 8,50? 6 Quina és la diferència entre un mercat organitzat de derivats i un mercat OTC? 7 L 1 de març, OXISA va adquirir accions de GASNASA a 12 l acció. També va demanar prestades accions d IBERSA a una entitat financera, amb l obligació de retornar-les al cap de 3 mesos, i les va vendre a la borsa a 15 l acció. a) Quin tipus de posició té OXISA en accions de GASNASA i en IBERSA? b) L 1 de març, quines expectatives tenia OXISA en un valor i en l altre? 8 Visita la pàgina web de Mercats Espanyols de Futurs Financers ( i comprova que s hi negocien els productes derivats que hem analitzat en aquests apunts. Esbrina la nacionalitat de les accions que actuen com a subjacents en els contractes d opcions financeres i les modalitats d exercici dels drets d opció que s ofereixen en aquest mercat.

244 242 3 >> Derivats negociats en mercats no organitzats (OTC) Els mercats no organitzats o OTC (over the counter) són mercats de recerca directa on es negocien instruments amb característiques tan específiques (estan fets a mida de les necessitats almenys d una de les parts) que no es negocien en mercats organitzats. Els derivats OTC més destacats són els següents: 3.1 > Futurs OTC (forward) Són l antecedent dels futurs financers. El subjacent pot ser configurat per les parts a la seva mida (accions, valors mobiliaris, índexs, etc.). A Espanya, el forward de divises es denomina assegurança de canvi i consisteix en la compravenda de divises a termini a un tipus de canvi acordat a l inici. Exemples Funcionament d una assegurança de canvi o forward de divises L 1 de desembre, l empresa TEA IMPORT-EXPORT, SA, ha rebut un enviament de te procedent del Japó pel qual ha de pagar un milió de iens al seu proveïdor. Per al pagament del deute amb el proveïdor, d aquí a 6 mesos, l empresa es vol assegurar un tipus de canvi fix d 1 = 114,2838 iens. Per això, compra un futur sobre aquestes divises o una assegurança de canvi, mitjançant la qual s assegura que, sigui quina sigui la cotització del ien d aquí a 6 mesos, el tipus de canvi que se li aplicarà serà el predeterminat. Si al seu venciment el preu al comptat del ien està per sota del preu concertat (per exemple, 1 = 120,4434 iens), TEA IMPORT-EXPORT, SA, haurà sortit perdent amb el forward. Tot i això, si el valor al comptat del ien al venciment és superior al preu concertat (per exemple, 1 = 110,4434 iens), es beneficiarà de comprar els seus iens al preu acordat. En qualsevol cas, haurà reduït la seva incertesa. 3.2 > Mercats no organitzats de FRA Forma d expressar un FRA Quan es contracta un FRA, se sol expressar de la forma següent: FRA mesos fins a l inici o la liquidació/mesos fins al venciment. El terme FRA ve de l anglès, forward rate agreement, que es pot traduir com a contracte a termini sobre tipus d interès. En els FRA, el comprador es compromet a rebre un dipòsit al tipus d interès acordat en el moment de la contractació per un termini establert. Per la seva banda, el venedor es compromet a realitzar el dipòsit teòric al tipus d interès acordat. Amb aquest instrument, el comprador d un FRA s assegura el cost del finançament en una data determinada, usant-lo per protegir-se dels increments en els tipus d interès. En canvi, el venedor s assegura una rendibilitat per a un dipòsit en una data determinada, cobrint-se de possibles descensos de tipus d interès. El lliurament i la recepció del dipòsit no es produeix, sinó que es liquida per diferència (el comprador del FRA ha de pagar al venedor l interès acordat al FRA i el venedor al comprador, l interès de mercat al venciment), caracteritzant-se, per tant, per tres dates: data de contractació, data d inici i data de venciment.

245 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió > Permutes financeres Una permuta financera o swap és un contracte pel qual una de les parts s obliga a fer els pagaments compromesos per una altra part a canvi que aquesta realitzi els pagaments de la primera; és a dir, suposa un intercanvi de diners en un moment futur. La principal diferència entre els FRA i els swap és que en aquests últims existeixen múltiples pagaments o cobraments. Els swap de tipus d interès, o swap d interès, són contractes en què dues parts acorden un intercanvi mutu de pagaments periòdics d interessos, durant un període de temps, en una mateixa moneda. Aquests pagaments estan calculats sobre el mateix principal, però amb diferents tipus d interès de referència. Els swap en divises són un contracte pel qual s obliga dues parts a intercanviar, durant un període de temps determinat, dos fluxos de diner en monedes diferents. 3.4 > Productes estructurats negociats en OTC Existeixen múltiples combinacions d aquests productes; els més estesos són els següents: Cap de tipus d interès (sostres de tipus d interès): són contractes venuts per les entitats financeres pels quals el comprador, a canvi del pagament d una prima, està protegit de les pujades de tipus d interès per sobre d un límit (tipus d interès cap) durant la vigència del contracte. El seu objectiu és limitar el cost de finançament. Floor de tipus d interès (sòls de tipus d interès): són productes inversos als cap i protegeixen els compradors contra qualsevol reducció del tipus d interès. La compra d un sòl sobre tipus d interès permet a un dipositari o a un prestamista cobrar un mínim d interès a canvi d una prima o comissió, sense deixar de beneficiar-se de les possibles alces de tipus d interès. Collars de tipus d interès (sostre-sòl o túnel): consisteixen en la fixació d un màxim i un mínim de finançament obtingut al tipus d interès variable segons el mercat. Consisteix en la combinació d un cap realitzat i un floor d interès, actuant en el segon com a venedor i en el primer com a comprador. Activitats proposades 9 D aquí a 3 mesos, l empresa INFISA necessitarà finançament durant 9 mesos més i es vol assegurar un tipus d interès màxim. Quin tipus de producte haurà de contractar? 10 BODEGOS exporta la major part de la seva producció als Estats Units. Quin derivat pot contractar als mercats OTC per assegurar-se l aplicació d un tipus de canvi determinat? 11 Quan l euríbor estava al voltant del 5%, però hi havia previsions que descendiria per sota de l 1,5%, les entitats bancàries van oferir als seus clients collars amb un mínim del 4% i un màxim del 16%. Debat amb els teus companys sobre aquesta oferta i els seus possibles objectius i finalitats.

246 244 4 >> Característiques dels fons d inversió Els fons d inversió mobiliària són la via més usada de participació dels particulars i les Pimes en els mercats de valors. Per això, se ls dóna un tractament legal beneficiós, buscant la protecció de l inversor minorista, i una fiscalitat molt favorable en l IRPF. Podem definir els fons d inversió com: Patrimonis constituïts per les aportacions de diversos inversors (que poden ser persones físiques, jurídiques, o fins i tot altres fons d inversió) amb la finalitat d invertir el seu capital en diferents instruments (accions, títols de renda fixa, immobles, etc.). Els fons presenten les característiques següents: Finalitat dels fons d inversió Els fons d inversió permeten als inversors l accés a una cartera de valors diversificada. Generalment, la cartera del fons no pot superar el 10% del seu patrimoni invertit en valors d un mateix emissor. Varietat inversora: existeixen múltiples fons d inversió amb diferent vocació inversora, per la qual cosa és possible trobar un fons adaptat a qualsevol perfil de risc de l inversor. Gestió professional: dins de les possibilitats d inversió d un fons, les decisions sobre la compravenda de valors les prendran professionals, experts en valors mobiliaris. Liquiditat: com a norma general, és possible recuperar el valor de la inversió en 3 dies hàbils. Eficiència: per compte del fons es realitzen nombroses operacions amb valors, la qual cosa comporta el cobrament d unes comissions menors per part dels intermediaris financers. Transparència: l inversor rep informació sobre el fons a través d una sèrie de documents. Exemples Finalitat dels fons d inversió KIMSA desitja invertir en els mercats de valors: una part en renda fixa pública, una altra en renda fixa privada (que pagui un elevat interès, encara que el risc sigui alt) i la resta en accions. Si acut al mercat per adquirir una cartera amb aquestes característiques, amb aquest import no podrà adquirir molts valors i haurà de pagar comissions per la seva adquisició i posterior venda. A més, en cas que l empresa la renda fixa de la qual ha adquirit suspengui pagaments, assumirà tot el risc de la pèrdua de la seva inversió, així com en el cas de variació en la cotització de les accions. Tot i això, si inverteix a través d un fons, aquest fons diversificarà la inversió entre una gran varietat de productes, donant lloc al fet que qualsevol incidència adversa d un valor sigui compensada amb les positives en altres, repartint-se el seu efecte negatiu entre tots els propietaris del fons. Activitats proposades 12 Un fons d inversió té invertit el seu patrimoni en els següents valors emesos per SILBANK: un 30% en accions, un 30% en bons i un 40% en cèdules territorials i hipotecàries. Quina característica està incomplint aquest fons d inversió?

247 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió >> Subjectes intervinents en un fons Els fons d inversió no tenen personalitat jurídica pròpia. La seva gestió, custòdia i administració es duen a terme per part de dues entitats: Societat gestora: és l entitat que s ocupa d invertir el patrimoni, administrar-lo, repartir els beneficis, etc., d acord amb la política inversora del fons. Són societats anònimes que es dediquen exclusivament a la gestió de fons i de societats amb el mateix funcionament que els fons. Entitat dipositària: guarda els títols i l efectiu, vigilant les inversions realitzades per la societat gestora. Són entitats bancàries o altres entitats autoritzades per la CNMV. Totes dues cobren al fons unes comissions pels serveis prestats que incideixen en la rendibilitat obtinguda per l inversor. Funcions de les societats relacionades amb els fons d inversió Societat gestora Entitat dipositària Redacció del reglament de gestió del fons i creació del fons d inversió, juntament amb l entitat dipositària. Emetre, juntament amb l entitat dipositària, els certificats de participació del fons. Realització de les compres i les vendes de la cartera de valors del fons, d acord amb la vocació inversa del propi fons. Exercici de tots els drets inherents als valors, en benefici dels partícips. Determinar diàriament el valor de les participacions en el fons (valor liquidatiu). Executar la sol licitud de reemborsament dels partícips. Vigilància de la societat gestora, especialment en referència als límits de les inversions establerts en el reglament del fons. Custòdia i administració dels valors que formen la cartera d inversió, realitzant tots els pagaments i cobraments al compte del fons. Canalització de la resta de cobraments i pagaments del fons (auditoria, comercials, etc.), amb abonament i càrrec al compte del fons. Exemples Subjectes intervinents en les relacions dels fons d inversió El Carles Ros acut a la sucursal del Banc de Ses Illes del seu poble, Ciutadella, a Menorca, i adquireix 120 participacions del fons BSI Responsable 30 FI per 900. Les decisions sobre els actius en què el fons inverteix les pren BSI ASSET MANAGEMENT, SGIIC, SA, i el dipòsit es realitza a BSI INVESTMENT, SA. En aquest cas, tenim que el partícip d aquest fons és el Carles, l entitat gestora és BSI ASSET MANAGEMENT SGIIC, SA, l entitat dipositària és BC INVESTMENT, SA, i la comercialitzadora és el Banc de Ses Illes, i possiblement tots pertanyen al grup liderat pel Banc de Ses Illes (BSI). Activitats proposades 13 AUPISA disposa d un excedent de tresoreria que desitja invertir en un fons d inversió. Per això, acut a una oficina d EGABANK i adquireix participacions a EGA RV ESPANYA, amb una gestió duta a terme per EGA CASH SGIIC, corresponent la custòdia a EGA INVEST. Identifica els subjectes intervinents.

248 246 6 >> Funcionament d un fons d inversió En aquest epígraf desenvoluparem les qüestions més rellevants que afecten el funcionament quotidià d un fons d inversió: documentació que es maneja, subscripció i reemborsament de participacions, despeses generades i determinació del resultat d operar-hi. Documentació informativa d un fons d inversió Tota la informació relativa al fons està inclosa al fullet complet. Es tracta d un document redactat per l entitat gestora que conté la política d inversió, el tipus de fons, l evolució de les rendibilitats passades, el perfil de l inversor objectiu, el règim de comissions, el reglament de gestió del fons, etc. A més, per complir amb l obligada transparència, l entitat gestora i, si és procedent, la comercialitzadora han de lliurar al possible inversor l últim informe semestral i el document amb les dades fonamentals. Document de dades fonamentals: és un document molt breu (no supera les dues pàgines) que té per objecte resumir les dades fonamentals del fons i que l inversor pugui comparar aquest document amb els d altres fons. Ha de contenir les dades següents: Identificació de les entitats gestora, dipositària i auditora. Objectius i política d inversió: instruments financers en què s inverteix (renda fixa, renda variable, etc.), si els beneficis es reparteixen o s acumulen, etc. Rendiments històrics i, si és procedent, una escala gràfica que representi escenaris futurs de risc i la rendibilitat esperada de cada un. Perfil de risc: identifica els factors de risc (tipus d instruments, qualitats creditícies dels seus emissors, etc.). Despeses: comissions cobrades al fons o al partícip, despeses de funcionament del fons, taxes pel registre en la CNMV, etc. Altres informacions pràctiques: tractament fiscal, com es determina el valor de les participacions, etc. Informe semestral, que és un document que conté informació relativa a la composició de la cartera de valors, del patrimoni, l evolució de la rendibilitat, les comissions, etc. A més, el partícip rebrà els documents següents: Informe anual A més dels informes trimestrals o semestrals, anualment s ha de remetre un altre informe que conté els comptes anuals, l informe de gestió, el d auditoria de comptes de l exercici, etc. Estat de posició en el fons: fa referència a la situació del partícip en el fons. Com a mínim, s envia un cop a l any, llevat que s hagi realitzat alguna operació, cas en el qual és mensual. Avís de modificacions rellevants i dret de separació: és un document que informe el partícip sobre canvis en les característiques rellevants del fons. En aquest document s ha d informar que s obre un període per exercir el dret de separació, generalment d 1 mes, durant el qual el partícip pot reemborsar aquelles participacions que desitgi sense que li sigui d aplicació la comissió de reemborsament ni qualsevol altra despesa.

249 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió 247 Operativa d un fons d inversió Els fons d inversió tenen caràcter obert, ja que existeix total llibertat per invertir-hi, adquirint participacions, i desinvertir-hi, sol licitant la recompra d aquestes participacions, encara que hi ha fons que exigeixen una inversió mínima. Subscripció de participacions L adquisició de part de la propietat de fons d inversió es denomina subscripció de participacions. Es pot dur a terme a través de l entitat gestora o de la comercialitzadora, que generalment serà una entitat bancària del mateix grup (que també pot ser la dipositària). L inversor emplena una ordre de subscripció, procediment comú a tots els fons, llevat en aquells que es negocien a la borsa. L import que s ha d abonar per cada participació és l anomenat valor liquidatiu. Aquest valor (que, generalment, es calcula tots els dies) s obté de dividir el patrimoni del fons entre el número de participacions en què està dividit, tenint en compte els decimals. Publicitat de valor liquidatiu La societat gestora ha de calcular diàriament el valor liquidatiu (en alguns fons, degut a les característiques dels actius en què inverteixen, pot ser en períodes mensuals, trimestrals, etc.) i publicar-lo a través de la seva web, dels butlletins de les borses de valors, de premsa econòmica, etc. El patrimoni és el resultat de sumar el valor de mercat dels seus actius i valors mobiliaris (negociats majoritàriament en mercats oficials) i restar els deutes i les despeses pels serveis prestats per comercialització, gestió, dipòsit, auditoria, per compra de valors, etc. Per tant, el valor liquidatiu en un moment determinat és igual a: VL = Patrimoni del fons Núm. de participacions Per determinar el número de participacions subscrites, se sol aplicar o bé el valor liquidatiu del dia de la sol licitud (publicada el dia hàbil següent) o bé el del dia següent a la sol licitud (publicat 2 dies hàbils després), segons es prevegi al fullet del fons. El número de participacions a què tindrà dret el subscriptor serà el resultat de dividir l import de la inversió entre el valor liquidatiu, llevat que al fullet s estableixi l aplicació de la comissió de subscripció, que haurà d abonar l inversor a la gestora. Per saber si existeix aquesta comissió, l inversor s haurà de fixar en el document on es detallen les dades fonamentals del fons o al fullet. Aquesta comissió pot variar en funció de la data en què es realitzi la subscripció, encara que l import no pot superar el legalment permès, que és del 5%. Canals de contractació de participacions La informació sobre un fons d inversió, així com la subscripció de participacions, es pot realitzar a través de la banca presencial (a l oficina o a través dels agents financers) o de la banca a distància (per telèfon, Internet, etc.). Un cop realitzat l ingrés de l import invertit, la participació es representa com un títol físic o mitjançant anotacions en compte. El títol físic consisteix en el certificat de participació que acredita la condició de propietari i sense valor nominal. Com a característiques fonamentals, podem destacar que és nominatiu, conté el número de participacions i el valor liquidatiu en la data d emissió del certificat, així com la identificació del fons, de la gestora i del dipositari.

250 248 Exemples Subscripció d un fons d inversió El dia 3 de març de 20XX, el fons BCFOUND posseeix títols de renda fixa pública, amb un preu mitjà al tancament del mercat de 980 /u; títols de renda fixa privada, amb un preu mitjà de 116 /u; títols de renda variable a un preu mitjà de cotització de 12,80 /u; i dipòsits per valor de Els deutes i les despeses són de El número de participacions en circulació és de El valor liquidatiu de la participació en el fons corresponent a aquest dia és igual a: ( , ) VL 3 de març = = 61, BURGUISA desitja invertir en aquest fons i sol licita la seva subscripció el 2 de març. El fullet del fons estableix que s aplicarà el valor liquidatiu del dia següent a la sol licitud. Si no es cobra comissió de subscripció, el número de participacions en el fons que haurà adquirit serà de: Núm de participacions = Import invertit = = 325,7329 participacions VL 3 de març 61, 40 Després de l ingrés al compte corrent del fons, el valor liquidatiu resultant és: ( , ) VL després d'aportació = = 61, ,7329 Si ara suposem que l entitat gestora li ha cobrat una comissió de subscripció xifrada en el percentatge màxim permès, l import que s haurà invertit al fons serà igual a: ( / 100) = Amb aquest import, BURGUISA haurà adquirit el següent número de participacions: Núm de participacions = Import invertit = = 309,4463 participacions VL 3 de març 61, 40 El valor liquidatiu no varia tot i ingressar perquè emet 309,4463 participacions. Activitats proposades 14 El 26 de juny, el fons HH té títols de renda fixa pública a un preu mitjà de 950 el títol; títols de renda fixa privada a un preu mitjà de 200, títols de renda variable a un preu mitjà de cotització de 13,40 /u; i dipòsits per valor de Els deutes i les despeses són de El número de participacions en circulació és de INFOSA disposa de que desitja invertir en aquest fons i en sol licita la subscripció el 25 de juny. El fullet del fons estableix que s aplicarà el valor liquidatiu del dia següent a la sol licitud. Suposant que es cobra una comissió de subscripció del 3%, indica: a) Quin serà el valor liquidatiu de la participació en el fons el dia de la subscripció? b) Quantes participacions podrà subscriure INFOSA? 15 L 1 de juny, el valor de les inversions d un fons ascendeixen a ,46, els deutes i les despeses meritats suposen ,67 i el número de participacions és de ,34. Si l entitat gestora cobra una comissió de l 1% pel servei de subscripció, determina: a) El número de participacions que adquirirà una empresa que aporti b) L import a pagar per una empresa que adquireixi participacions.

251 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió 249 Reemborsament de participacions El reemborsament consisteix en la recompra total o parcial de les participacions que un subscriptor posseeix en un fons d inversió. El partícip emplenarà el document en què indica el número de participacions que desitja reingressar i el lliurarà a qualsevol entitat comercialitzadora. Per determinar l import a reemborsar, es multiplicarà el número de participacions pel valor liquidatiu. Aquest valor sol correspondre al dia de la sol licitud del reemborsament o al següent. El reemborsament pot estar penalitzat amb una comissió del 5% màxim, quantitat que el partícip abonarà a la gestora. En alguns fons, varia segons el temps que es mantingui la inversió. Es redueix com major sigui la permanència, buscant l estabilitat de la inversió. Hora de tall És l hora a partir de la qual una ordre es considera donada el dia hàbil següent. Exemples Reemborsament d un fons d inversió A les 17 hores del dia 4 de maig de l any 20XX, INTESA sol licita el reemborsament de 473,7459 participacions que té el fons QFOUND, via banca electrònica. L entitat gestora aplica el valor liquidatiu del dia en què el partícip dóna l ordre, encara que considera que l esmentada ordre ha estat donada el dia hàbil següent (ja que l ordre és posterior a les 13 hores). Per tant, en aquest cas, el valor liquidatiu serà el del dia 5 de maig, suposant que sigui hàbil. L entitat gestora cobra un 3% com a comissió de reemborsament. El dia 5 de maig, el valor de les inversions en què està materialitzat el fons ascendeixen a ,98 ; els deutes i les despeses meritats suposen ,27 i el número de participacions és de ,3095. El valor liquidatiu aquesta data serà igual a: VL 5 de maig = , , ,3095 = 52,2939 L import que sortirà del compte del fons d inversió serà igual a: 473, ,2939 = ,02. A aquest import caldrà descomptar-hi l import de la comissió de reemborsament, per la qual cosa la quantitat que arribarà al compte d INTESA serà de: , ,02 (3/100) = ,80 Com es pot observar, si existeix una comissió de reemborsament, es redueix l import ingressat pel partícip, fent el mateix amb la rendibilitat obtinguda en la inversió. Activitats proposades 16 Realitza un esquema gràfic en què es reflecteixi com es duu a terme la subscripció a un fons d inversió i el reemborsament de participacions, així com el funcionament bàsic de les entitats intervinents. 17 El 25 de juny de l any 20XX, a les hores i via banca electrònica, INTESA sol licita el reemborsament de 342,9320 participacions del fons d inversió BB. El valor liquidatiu d una participació, corresponent a aquesta data, és de 23,5789 i el del següent dia hàbil és de 22,3531. Se sap que han estat en el seu poder durant 3,75 anys. Si el valor liquidatiu és el del mateix dia i la comissió de reemborsament, que inicialment era del 5%, es redueix un 1,25% cada any complet, indica: quants diners ingressarà INTESA, si l hora de tall són les hores? I si l hora de tall són les hores?

252 250 Despeses implícites del fons Les despeses implícites són totes aquelles que, a diferència de les comissions per subscripció i reemborsament, es repercuteixen directament al fons, afectant, de forma indirecta, el valor liquidatiu de les participacions. Volatilitat en els fons La volatilitat en els fons d inversió es determina a partir de la rellevància de les variacions del seu valor liquidatiu. Les més comunes són les comissions que retribueixen la societat gestora i la dipositària pels serveis que presten. Aquestes comissions es poden aplicar sobre el patrimoni del fons o sobre el resultat de l exercici (amb uns màxims reglamentàriament establerts). Però, a més, s hi inclouen altres despeses, com pagaments als auditors, taxes abonades a la CNMV per al manteniment dels diferents registres, etc. Aquestes despeses són un aspecte a tenir en compte en el moment de prendre la decisió sobre quin fons d inversió elegir per col locar els recursos financers d una persona. Per això, és obligatori que la informació periòdica i les dades fonamentals per a l inversor incloguin una mesura de les despeses del fons. En concret, la informació s ha d expressar en forma d un percentatge de despeses sobre el patrimoni mitjà del fons. Es tracta de la denominada ràtio de despeses, més coneguda com a TER (Total Expense Ratio). Per calcular aquesta ràtio, es tenen en compte totes les despeses carregades al fons, excepte les de caràcter financer i la comissió de gestió aplicada sobre el resultat, que es cobra a cada partícip de forma individual. Resultat d operar amb fons d inversió El partícip d un fons d inversió adquireix participacions amb l objectiu de guanyar-hi diners. Això ho aconseguirà quan el valor liquidatiu del reemborsament sigui major que el de la subscripció, patint pèrdues en cas contrari. Per això, la forma més senzilla de determinar la rendibilitat resultant d operar amb un fons d inversió (rèdit del fons d inversió), en un període, és enfrontar els valors liquidatius a l inici i al final d aquest període: r fons entre dates = VL data final VL data inicial VL data inicial 100 Els principals inconvenients de la fórmula anterior és que no es tenen en compte les comissions de subscripció o de reemborsament pagades per l inversor a l entitat gestora i tampoc es té en compte el temps transcorregut. La rendibilitat, en els mateixos termes que la TAE, seria: data finaldata inicial VL data final Com reemborsament = ( VL data inicial + Com subscripció)( 1+ tae) 365 D altra banda, cal tenir en compte que la inversió de recursos financers en participacions de fons implica assumir els riscos de no recuperar la inversió realitzada. Ara bé, aquests riscos no són iguals en tots els fons i depenen de factors com el tipus de valors en què inverteixen (com major sigui el percentatge del fons invertit en renda variable, major serà la seva volatilitat), les divises en què està referenciat el fons, etc., que poden donar lloc a variacions del valor liquidatiu.

253 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió 251 Exemples Obtenció de rendibilitat en operacions amb un fons d inversió L 1 d abril de 20XX, OVISA adquireix participacions, amb un valor liquidatiu igual a 150, abonant una comissió de subscripció del 3%. L import invertit serà: (1 + 3 /100) = ,00. El 13 de desembre sol licita el reemborsament. En aquest moment, el valor liquidatiu de les participacions és de 156 i s aplica una comissió de reemborsament del 4%. OVISA rep: (1 4 / 100) = ,00. Si calculem la rendibilitat del fons entre aquestes dues dates serà igual a: r fons = VL data final VL data inicial VL data inicial 100 = = 4% 150 Però aquesta no és la rendibilitat obtinguda pel partícip, ja que ha pagat una comissió de subscripció (que ha incrementat l import que ha sortit de la seva tresoreria) i una altra de reemborsament (que haurà disminuït els seus ingressos). Usant la mateixa fórmula, tenim: r partícip = Import reemborsat Import abonat Import abonat És a dir, haurà obtingut un rendiment negatiu. A més, cal tenir en compte el temps en què s ha obtingut aquesta rendibilitat. Sabent que des de la data en què els diners surten fins que es tornen a ingressar transcorren 256 dies, si ho expressem en percentatges, en capitalització composta, la rendibilitat serà: ( ) = i 100 = = 3,07% ,35% Veiem que l import negatiu de la rendibilitat ha augmentat. Això es deu al fet que el període de permanència a la cartera és menor a l any. Si hagués estat major, el valor absolut de la rendibilitat anual hauria disminuït. 365 Activitats proposades 18 Debat amb els teus companys sobre els riscos addicionals que assumeix una persona amb participacions en un fons que inverteix en valors emesos en iens enfront d una altra que ho fa en valors emesos en euros. 19 Reflexiona i dóna la teva opinió raonada sobre quin serà el tipus de comissió més habitual que cobren les societats gestores de fons d inversió. 20 Determina quina de les despeses següents es té en compte per calcular la ràtio de despeses o TER: comissió de l entitat dipositària, despeses financeres, comissió del gestor calculada segons el patrimoni, honoraris de l auditor, taxes abonades a la CNMV o comissió de la gestora segons el resultat del fons. 21 El 2 de març de 2014, quan el valor liquidatiu de les participacions del fons JJ ascendia a 25 cada una, l empresa AUVISA va adquirir participacions, amb un 2% de comissió de subscripció. L 1 de setembre de 2015 va ingressar al compte el 25% de les participacions per poder fer front a un pagament imprevist, quan el seu valor liquidatiu era de 28, abonant una comissió de reemborsament del 3%. Per últim, el 5 de maig de 2015, quan va necessitar renovar els seus vehicles, va sol licitar el reemborsament de la resta de les participacions, amb un valor liquidatiu de 27,50 i una comissió de reemborsament de l 1%. Respon les preguntes següents: a) Quina és la rendibilitat (expressada com a rèdit) del fons en cada una de les dates anteriors? b) Quina és la rendibilitat (expressada com a rèdit i com a TAE) de l inversor en cada reemborsament?

254 252 7 >> Institucions d inversió col lectiva A grans trets, considerem que són institucions d inversió col lectiva o IIC les que tenen per objecte la captació de fons, béns o drets del públic per gestionar-los i invertir-los en béns, drets o instruments, financers o no, sempre que el rendiment de l inversor s estableixi en funció dels resultats col lectius. 7.1 > Classes d IIC Existeixen múltiples classificacions d aquestes institucions, que tenen com a missió principal captar fons del públic i invertir-los en el mercat de valors. Les diferenciem atenent a diversos criteris. Segons la forma jurídica En funció de la forma jurídica de les institucions, podem distingir: Tipus d IIC segons la destinació dels beneficis Segons la destinació dels beneficis obtinguts, es poden distingir els següents tipus d IIC: D acumulació: no reparteixen els beneficis i els reinverteixen, augmentant el patrimoni. Són els més comuns. De repartiment: distribueixen totalment o parcialment els beneficis entre socis i partícips. Fons d inversió: són patrimonis sense personalitat jurídica pròpia pertanyents a una pluralitat d inversors, gestionats i representats per una societat gestora (SGIIC), amb la intervenció d un dipositari. Usen en exclusiva les sigles FI. Societats de capital variable: són un tipus especial de societat anònima que tenen la finalitat d invertir els recursos aportats pels seus socis en actius, amb un capital que varia dins d uns límits, sense necessitat d acord dels accionistes en junta. Poden ser autogestionades o bé gestionar-se mitjançant una SGIIC. Usen les sigles SICAV (Societat d Inversió de Capital Variable). Segons el tipus d actius Segons els actius en què inverteixen els fons captats existeixen: IIC financeres: són les IIC que inverteixen en actius i instruments financers, com accions, deute públic i privat, derivats, dipòsits, etc. IIC no financeres: per exclusió, són totes les no incloses en la categoria anterior. Tot i que les possibilitats són múltiples (inversió en metalls, filatèlia, obres d art, etc.), en la CNMV només s han registrat les que inverteixen en actius immobiliaris. Es caracteritzen per invertir en immobles com habitatges, locals, residències de la tercera edat, etc. Els seus ingressos procedeixen dels lloguers i de les vendes dels immobles. Segons l adequació al perfil de risc de l inversor Fondtesoro Alguns fons inverteixen en deute públic emès per les Administracions públiques. Els més populars són els que inverteixen en deute emès pel Tresor. Es beneficien d una sèrie d avantatges, com la publicitat dels fons feta pel propi Tresor. Aquesta adequació està estretament relacionada amb la política inversora de l IIC, que ha d estar detallada al fullet del fons. La CNMV ha establert una classificació dels fons d inversió financera atenent a la seva vocació inversora. Els fons es diferencien segons els valors en què s inverteixen (renda fixa, variable, etc.) i les monedes d emissió (de la zona euro o de fora). Així, per exemple, existeixen: fons monetaris, renda fixa euro, renda fixa internacional, renda fixa mixta, renda variable euro, etc.

255 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió > Fons cotitzats Els fons cotitzats, més coneguts com a ETF, o exchange traded funds, són aquells fons amb participacions que es negocien a la borsa i amb una política d inversió que consisteix en replicar un índex borsari o financer. Segons l índex, el risc pot arribar a ser molt elevat. Els ETF presenten les característiques següents: Liquiditat: és superior a la de la resta dels fons, ja que es poden realitzar diverses operacions de compra i venda en el mateix dia. Existeixen entitats financeres, denominades especialistes, que donen liquiditat a les participacions del fons a preus molt similars al valor liquidatiu estimat. Certesa del preu: les operacions de compravenda es realitzen als preus oferts en cada moment. L inversor sap immediatament quin és l import de l operació. Comissions: les comissions de gestió i dipòsit solen ser més reduïdes que en altres fons. Cobrament de dividends: els partícips poden cobrar dividends, calculats per diferència positiva entre el seu valor liquidatiu i el valor de l índex de referència. Despeses d intermediació: en ser un instrument cotitzat, comporta diverses despeses: intermediació d una entitat financera en la compravenda, comissions del compte de valors, etc. Fiscalitat: el tractament és el mateix que les accions, llevat que no se ls apliquen les exempcions (IRPF) ni les deduccions (Impost sobre Societats) per doble imposició. 7.3 > Fons de rendiment garantit L adquirent de participacions en un fons d inversió assumeix el risc d incórrer en pèrdues si el valor liquidatiu de les participacions en el moment de la subscripció més les comissions que ha de pagar són superiors al del moment del reemborsament. Els fons garantits són aquells en què es garanteix al partícip que, al seu venciment, en una data futura, podrà recuperar el capital invertit. A més del capital garantit, també poden assegurar un rendiment addicional. Podem distingir els fons següents: Denominació dels fons garantits L expressió FI garantit en el nom d un fons està reservada per als fons que asseguren el 100% del capital invertit. Si no arriben a aquest percentatge, el nom del fons expressarà que és parcialment garantit. Fons garantits de rendiment fix: al venciment, el partícip obté el capital garantit més un percentatge fix, que ha d estar expressat al fullet informatiu, en termes TAE. Fons garantits de rendiment variable: al venciment, el partícip obté el capital garantit, més una rendibilitat vinculada totalment o parcialment a l evolució d una referència (accions, índexs borsaris, etc.). Si l evolució és desfavorable, pot no cobrar cap rendibilitat o únicament la rendibilitat mínima garantida, però sempre recupera el capital. Aquests fons es dissenyen per complir l objectiu de garantir els diners invertits en un moment del temps. No s han de confondre amb els que tenen un objectiu de rendiment, ja que aquest és una meta per aconseguir, que pot aconseguir-se o no, i no garanteixen el capital invertit.

256 254 En aquests fons, cal tenir en compte diferents moments: Període de comercialització del fons: és l espai de temps en què es poden subscriure participacions sense el pagament de la comissió de subscripció. Solen exigir una inversió mínima. Data de venciment de la garantia: és aquella data en què s assegura el valor garantit. En aquesta data, el partícip se n pot separar recuperant el capital garantit, sense pagar comissions, o bé continuar com a partícip en el nou fons acceptant noves condicions. Període de sortida del fons sense garantia: és el període que va des de la data d inici de la garantia fins a la data de venciment. Durant aquest període, se solen cobrar les comissions més altes de reemborsament i subscripció per penalitzar entrades i sortides en el fons. A més, l import garantit es limita a les subscripcions realitzades en el període de comercialització inicial o al valor liquidatiu de la data d inici de la garantia. Per suavitzar l efecte d aquests obstacles de liquiditat, en alguns fons garantits, existeixen les denominades finestres de liquiditat. Exemples Fons garantits de rendiment fix i variable SILBANK comercialitza un fons gestionat per SILBANK INVERSION, SGIIC, SA, denominat SILBANK FI, amb un valor garantit que és el valor liquidatiu del dia 31 de juliol de 20XX, incrementat amb una rendibilitat del 12,50%, per al període entre el 31 de juliol de 20XX i el 31 de juliol de 20X3, garantia a favor del fons. Es tracta d un fons amb una comercialització que finalitza el 31 de juliol de 20XX, que ofereix una garantia del capital invertit més un rendiment fix del 12,50% durant 3 anys. Al fullet figurarà la TAE, que serà: 1,125 VL datainicigarantia = VL datainicigarantia 1+ tae ( ) 3 tae = 1,125 VL datainicigarantia VL datainicigarantia El garant de l operació, generalment el banc matriu del grup (en el nostre exemple SILBANK), sol aportar la seva garantia a favor del fons i no del partícip. SILBANK també comercialitza el fons denominat SILBANK Garantit Rendiment Variable, FI, amb una comercialització que finalitza el 4 d agost del 20XX. S estableix una garantia a favor del fons consistent en el valor liquidatiu garantit més el 75% de la revaloració de l IBEX 35 en la data de venciment de la garantia, el 4 de desembre de 20XX. S ofereixen finestres de liquiditat tots els dies 4 de cada mes fins al seu venciment. En aquest cas, la garantia depèn de l evolució d una referència (l IBEX 35). Si baixa en finalitzar el període de garantia, el partícip rebrà el valor liquidatiu fixat a l inici. Si aquest índex puja, el partícip rebrà un import que desconeix a l inici de la inversió perquè es determinarà a la data de venciment de la garantia. Per tant, es tracta d una garantia de rendiment variable. D altra banda, disposa de finestres de liquiditat, en què la gestora no li cobrarà comissió de reemborsament. La gestora haurà dissenyat els dos fons per complir els seus objectius de garantir la inversió i el rendiment, per la qual cosa segurament hagi invertit una gran part dels diners en renda fixa: En el primer haurà elegit una renda fixa que li permeti fer front a aquesta TAE sense necessitat que SILBANK s hagi de fer càrrec de la garantia. En el segon, haurà completat la inversió en renda fixa amb la compra d un derivat financer sobre l IBEX 35 que li permeti pagar als partícips el rendiment variable assegurat si puja aquest índex borsari ,00%

257 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió > Fiscalitat de les IIC Les IIC estan subjectes a l Impost sobre Societats tributant a un tipus impositiu de l 1%, si el número de socis o partícips supera els 100. Respecte de la fiscalitat directa de les IIC, distingim si està subjecte a l Impost sobre Societats o a l IRPF (empresari individual). Impost sobre Societats: té un tractament fiscal molt similar al vist en les accions (diferenciant-se segons la finalitat amb què l empresa manté aquests valors), amb les particularitats següents: En cas de repartiment dels beneficis aconseguits per la IIC, no se li aplica la deducció per doble imposició. Els guanys obtinguts amb el reemborsament estan subjectes a retenció i no poden ser objecte de deducció per reinversió. IRPF: en el cas d IIC de repartiment, l import rebut pel contribuent està subjecte a tributació sense que li sigui d aplicació l exempció per doble imposició per no haver existit, ja que les IIC tributen a l 1% en l Impost sobre Societats. També està subjecte a retenció. L obtenció de renda es manifesta en la transmissió de les participacions, per la diferència entre el valor de transmissió i el d adquisició, tenint en compte les comissions. El guany obtingut està subjecte a retenció. Traspassos entre fons El traspàs és aquella operació en què es transfereix la inversió realitzada per una persona física en una IIC a una altra sense que es posin els diners a la seva disposició. En aquest cas, els guanys i les pèrdues no tributen. Per tal que s entengui que els diners no han estat a disposició de l inversor, s ha de seguir el procediment següent: Traspàs entre fons pertanyents a la mateixa entitat: el partícip ha d indicar a la seva sol licitud quins són els fons d origen i destinació, així com el volum de l operació. Traspàs entre fons pertanyents a diferents entitats: el partícip es dirigeix a l entitat gestora o comercialitzadora del fons de destinació, donant l ordre de traspàs per escrit. Per agilitzar els tràmits, és aconsellable lliurar l estat de posició del fons d origen. Avantatges fiscals de les IIC Els fons d inversió gaudeixen d un tractament fiscal avantatjós en l IRPF. Per exemple, es permet el traspàs de fons d una IIC a una altra sense haver de tributar, diferint el pagament d impostos fins que l inversor reemborsi els diners col locats en la IIC. Activitats proposades 22 El fons AA inverteix el 100% en renda fixa, el 15% de la qual és en dòlars i el 10% en lliures esterlines. El fons BB inverteix el 20% en renda fixa i la resta en renda variable, un 35% de la qual és en valors en dòlars i el 45% en lliures esterlines. De quins tipus de fons es tracta? En quin és més arriscada la inversió? Cotitzen en borsa? 23 L any 20XX, el Xavier Oms va adquirir 1 017,603 participacions del fons XX, amb un valor liquidatiu de 58,96 cada una. L any 20X3, quan el valor liquidatiu de la participació era de 65, va sol licitar el reemborsament de 250 participacions i el traspàs de la resta al fons YY, amb un valor liquidatiu de 25,34 la participació. D aquest mateix fons n havia adquirit, l any 20X2, 325 participacions abonant 5 092,75. Quin és l import del guany o la pèrdua patrimonial obtinguda pel Xavier? Calcula l import de la retenció (tipus del 21%). Com queda el patrimoni fiscal i financer del Xavier?

258 256 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 Quina és la raó per la qual es denominen derivats les compravendes a termini realitzades amb valors mobiliaris? 2 Què significa que el MEFF compleix una funció de cambra de compensació? 3 Quina és la finalitat fonamental dels fons d inversió? 4 Quins subjectes intervenen en les relacions que es poden establir en l àmbit dels fons d inversió i quines són les seves funcions? 5 Com es determina el valor liquidatiu de les participacions d un fons? Amb quina freqüència es calcula? Per a què s usa aquest valor? 6 Quins tipus d IIC existeixen, atenent a la seva forma jurídica?.: APLICACIÓ :. 1 L empresa EXPORTSA pensa que l IBEX 35 baixarà en properes dates, per la qual cosa decideix prendre una posició en un futur sobre aquest índex (negociat en MEFF), amb venciment el tercer mes de desembre, que cotitza a punts. a) Quina posició haurà pres en un futur sobre l IBEX? Haurà hagut de dipositar garanties en MEFF? b) Quan el valor del futur està en punts, EXPORTSA decideix tancar la seva posició. Què farà? Haurà de prestar noves garanties? Haurà guanyat o perdut diners per operar amb el futur? S han complert les expectatives del departament? 2 El 4 d abril, la valoració de totes les inversions del fons HH a data de tancament dels mercats ascendia a ,27, les despeses i els deutes eren de i el número de participacions era de 32736,2467. El 5 d abril, aquestes dades eren: valor de les inversions, ; despeses i deutes, 32000, i 30435,8623 participacions. Si la subscripció es produeix amb el valor liquidatiu corresponent al dia següent de la seva sol licitud, determina: a) El número de participacions rebudes per una empresa que el dia 3 d abril va sol licitar aportar al fons. Calcula el resultat tant si la gestora cobrava una comissió del 2% com si no la cobrava. b) En tots dos casos, calcula la variació del patrimoni del fons i el seu valor liquidatiu fins que es produeixi una altra operació. c) L import pagat per una empresa que va sol licitar la seva entrada al fons el 4 d abril adquirint 350 participacions. Calcula n el resultat tant si la gestora cobrava una comissió del 2% com si no la cobrava. d) Determina la rendibilitat de l empresa del punt a), del fons i del partícip, també expressada en termes TAE, si quan va sol licitar el reemborsament havien transcorregut 900 dies i el valor liquidatiu era de 195 /part. Calcula n el resultat tant si la gestora cobrava una comissió del 2% com si no la cobrava. 3 L Eva és propietària de 2 234,9382 participacions del fons ABEX, subscrites l any 20XX, quan el valor liquidatiu de la participació era de 5,23. També és propietària de 243,4832 participacions del fons BECEX, subscrites el 20X2, a un valor liquidatiu de 20,47 cada una. L any 20X3, quan el valor liquidatiu de les participacions del fons ABEX era igual a 6,56, va sol licitar el reemborsament de participacions i el traspàs de la resta al fons CEDEX, quan el seu valor liquidatiu era de 4,97 /participació. Amb aquest mateix valor, també va sol licitar el traspàs de les participacions del fons BECEX, amb un valor liquidatiu de 24. a) Determina el guany patrimonial obtingut, l any 20XX, en les anteriors operacions i la retenció practicada si el tipus de retenció és del 21%. b) Determina el patrimoni fiscal i financer després d aquestes operacions.

259 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió 257 Cas final 1 Opcions i futurs financers com a mecanisme de cobertura L empresa SUFISA disposa de 500 accions de SERAFINEX, que cotitzen a 22,75. El seu departament financer té expectatives baixistes sobre les accions, però no se n vol desfer, ja que considera que són un bon valor i hauria de pagar l Impost sobre Societats per les plusvàlues obtingudes des que les va adquirir. Les possibilitats que li ofereix el mercat de derivats, que té com a rector el MEFF, són les següents: 1. Contracte de futur amb un preu de futur a 22,82 /acció de SERAFINEX. 2. Contracte d opció call, amb preu d exercici de 22, cobrant una prima d 1,45 /acció. 3. Contracte d opció put, amb preu d exercici a 23,00, pagant una prima d 1,14 /acció. Respon les preguntes següents: a) Quina posició haurà de prendre en cada un dels contractes anteriors? b) Què ocorreria si, arribat el venciment dels derivats anteriors, SERAFINEX cotitza a 20? c) Què ocorreria si, arribat el venciment dels derivats anteriors, SERAFINEX cotitza a 25? Solució a) Per cobrir-se de la seva posició a la borsa, SUFISA ha de prendre una posició curta. Com que cada contracte ha de ser de 100 accions, pot prendre qualsevol de les següents: 1. Vendre cinc contractes de futur, que li permetin vendre accions de SERAFINEX a 22, Vendre cinc contractes d opció call, cobrant una prima d 1,45 per acció. 3. Comprar cinc contractes d opció put, que li permeti vendre a 23,00, pagant 1,14 per acció. b) Suposem que, arribat el venciment, es compleixen les expectatives baixistes del departament financer de SUFISA i l acció de SERAFINEX cotitza a 20, per la qual cosa les accions de SUFISA hauran patit un descens en el seu valor de: (20 22,75) = 1 375,00. Si SUFISA hagués elegit algun d aquests derivats per cobrir la seva posició, els seus resultats haurien estat els següents: Per la venda del futur (22,82 20) = i en conjunt = 35, sense comissions. En les opcions call, el comprador no exerciria el seu dret, per la qual cosa SUFISA guanyaria la prima rebuda: 1, = 725. El resultat global seria de = 650. Per tant, SUFISA hauria pal liat les pèrdues amb la seva posició curta en derivats. En les opcions put, SUFISA exerciria l opció de venda a 23,00, inferior al preu de cotització, i obtindria ( ,14) = 930, amb un resultat de = 445, limitant les pèrdues. c) Si arribat el venciment no es compleixen les expectatives de SUFISA i l acció de SERAFINEX cotitza a 25, la cartera d accions en poder de SUFISA s haurà revalorat per un import de (25 22,75) = Ara bé, aquest resultat patirà una disminució per alguna de les operacions següents: Per la venda del futur (22,82 25) = 1 090, amb un resultat global de 35 ( ). En les opcions call, el comprador exerciria el seu dret a comprar a 22, amb la qual cosa el resultat d aquesta operació serà ( ,45) = 775, amb un resultat global de = 350. En les opcions put, SUFISA no exerciria les seves opcions i perdria la prima, 1, = 570. El resultat global seria de = 555. En resum, l ús de derivats per cobrir una posició oberta en un mercat financer fa que tant les pèrdues com els beneficis siguin menors i permet cobrir-se enfront d oscil lacions d aquests mercats.

260 258 Idees clau INSTRUMENTS DERIVATS Derivats negociats en mercats organitzats Derivats negociats en OTC Futurs financers Opcions financeres (put i call) Warrants Futurs OTC (forward) FRA Permutes financeres Productes estructurats (cap, floor, collars) Característiques Varietat inversora Gestió professional Liquiditat Eficiència Transparència FONS D INVERSIÓ Subjectes intervinents Funcionament d un fons Subscriptor Societat gestora Entitat dipositària Documentació informativa Subscripció i reemborsament Despeses implícites Obtenció del resultat Institucions d inversió col lectiva Classes Fons cotitzats Fons garantits Fiscalitat de les IIC

261 Unitat 11 - Instruments derivats. Fons d inversió REVISTA ADMINISTRATIVA Sis avantatges dels fons d inversió enfront dels dipòsits En els últims anys hem vist una sortida de diners invertits en fons amb una destinació clara: els dipòsits. L inversor espanyol històricament ha tingut una alta aversió al risc i s ha bolcat en un instrument, més d estalvi que d inversió, que ofereix una rendibilitat concreta en un termini determinat i que pot complir una funció important per als que vulguin estalviar (no dic invertir) a curt termini. Encara que entenem la tranquil litat psicològica que això produeix a l inversor, des d un punt de vista de maximització de la rendibilitat/risc a llarg termini, creiem que el fons ofereix uns avantatges a l inversor que no ofereix el dipòsit, en diversos sentits: 1. Fiscalitat: avui dia el tipus impositiu de tots dos productes és similar, però el fons té l avantatge de l ajornament fiscal, és a dir, no té càrrega fiscal fins que es ven el producte. Per contra, el dipòsit, genera càrrega impositiva des del moment en què es comencen a cobrar interessos. A més, el fons té la característica d exempció fiscal en el traspàs: és a dir, un pot vendre un fons i comprar-ne un altre sense pagar impostos per les plusvàlues. D aquesta forma, l inversor s aprofita millor de les rendibilitats compostes que generen els seus diners al llarg del temps. 2. Diversificació: la normativa dels fons d inversió imposa una sèrie de límits a l hora de construir la cartera, fet que assegura que les inversions estan diversificades i, entre altres coses, no hi ha una excessiva concentració per a un emissor determinat. En el cas del dipòsit, l inversor està totalment exposat a un únic emissor, per la qual cosa el risc està més concentrat. 3. Seguretat jurídica i regulació: el cert és que a Espanya mai una societat gestora de fons (SGIIC) ha presentat un impagament, però, encara que això ocorregués, al partícip no li afectaria. La participació que té en un fons és en tot moment de la seva propietat, no forma part del balanç de la gestora, dipositària o banc motriu i, per tant, passi el que passi, amb qualsevol d aquestes entitats, els seus diners no corren perill. Lògicament, això no és així en els dipòsits, on si el banc emissor fa fallida, l inversor passa a ser un creditor dins del procés concursal (encara que és cert que entraria en joc el Fons de Garantia de Dipòsits, que cobriria fins a un import determinat). Creiem que la regulació dels fons d inversió dóna una gran protecció i seguretat als partícips. 4. Caducitat: el dipòsit té una data de venciment, després de la qual l inversor ha de prendre una altra decisió d inversió, replantejant-se de nou què fer amb els seus diners, i potser la rendibilitat que pugui aconseguir en aquest moment no sigui la mateixa que la del dipòsit que va vèncer. El fons d inversió habitual és obert en el temps; per tant, no té aquesta problemàtica i, al seu torn, té una bona liquiditat en poder rescatar els seus diners en un termini màxim de 3 dies. 5. Accés a un equip de gestió professional: en el dia a dia de l inversor mitjà, hi ha un temps molt limitat per prendre decisions d inversió, per la qual cosa pot delegar aquestes decisions en un equip de gestió professional que es dedica en exclusiva a la tasca de millorar resultats a llarg termini. 6. Majors rendibilitats potencials a llarg termini: el fons ofereix la possibilitat de prendre un major risc de mercat per obtenir majors rendibilitats potencials a llarg termini, a través de l accés a múltiples tipus d actiu de diferent perfil. Font: Javier Sáenz de Cenzano, CFA de Morningstar 10/10/ Activitats 1 Debat amb el professor i els teus companys sobre els avantatges i els inconvenients que suposa la inversió en participacions d un fons enfront d un dipòsit a termini fix.

262 12 u n i t a t Finançament i selecció de projectes SUMARI Fonts financeres de l empresa Finançament propi i aliè Subvencions i altres ajudes financeres Inversió a l empresa Selecció de projectes OBJECTIUS Identificar les formes de suport financer a l empresa. Usar tots els canals d informació per identificar ajudes financeres. Verificar la idoneïtat i la incompatibilitat entre ajudes financeres. Identificar les variables amb influència en un projecte d inversió. Calcular i interpretar diferents mètodes de selecció de projectes.

263 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes >> Fonts financeres de l empresa El Balanç d una empresa reflecteix la seva realitat des de dues vessants: d una banda, les inversions (l Actiu) i, de l altra, les fonts de finançament (el Passiu i el Patrimoni net). Les decisions d inversió i finançament estan estretament relacionades: un projecte d inversió es rebutja si la seva rendibilitat no és suficient per cobrir el cost del finançament necessari per dur-los a terme. Per tant, l àrea financera haurà d aconseguir: Una adequada combinació entre les necessitats d inversió i el seu finançament. És a dir, garantir la liquiditat de l empresa. Un nivell d endeutament (proporció de Capital, Reserves i Passiu exigible) que minimitzi el cost per a un determinat nivell de risc. Proveïdors En una empresa existeixen diferents tipus de proveïdors externs: Els proveïdors d immobilitzat (Actius no corrents). Els proveïdors comercials. Els proveïdors de recursos financers: Propietaris: finançament propi de l empresa. Prestamistes: finançament aliè. 1.1 > Classificació de les fonts financeres segons la seva relació amb l empresa Atenent a la relació que s estableix entre els proveïdors de fons financers i l empresa, es poden distingir dos grans tipus de fonts de finançament: pròpies i alienes. Fonts de finançament pròpies Són les pertanyents als propietaris de l empresa. Són partides que el titular de l empresa no té l obligació de retornar. Les sistematitzem en el quadre següent: Fonts de finançament pròpies Aportacions dels propietaris Són aquells fons lliurats a l empresa pels seus amos: el Capital, l excés sobre aquest en les ampliacions (prima d emissió) i altres aportacions. És el generat dins de la pròpia empresa. Se n distingeixen dos tipus: Finançament intern o autofinançament Subvencions Autofinançament de manteniment: amortitzacions de l immobilitzat i altres deterioraments de valor que persegueixen que l empresa no es descapitalitzi. Autofinançament per enriquiment: són beneficis obtinguts per l empresa i no repartits entre els seus propietaris, que en renuncien al gaudi present a canvi d una major renda futura. Són fons obtinguts, a conseqüència del compliment de determinats requisits, de les diferents Administracions Públiques o altres institucions públiques o privades. En principi, no hi ha obligació de reintegrar-los. Es distingeixen entre: Subvencions a l explotació: destinades a cobrir costos o garantir una rendibilitat a l empresa per la realització d una activitat d interès general. Dins d aquestes es troben les subvencions per trams d interès. Subvencions de capital: destinades a finançar l adquisició d Actius no corrents. Activitats proposades 1 Debat amb els teus companys sobre si es pot establir amb claredat on acaba l autofinançament de manteniment i on comença el d enriquiment.

264 262 Fonts de finançament alienes Són aquelles que suposen alguna obligació per a l empresa, per la qual cosa figuren en el Passiu del Balanç. Atenent al termini de devolució (major o menor a un any) i a qui és el prestamista, es distingeixen les fonts següents: Fonts de finançament alienes Venciment de l obligació major a 1 any Venciment de l obligació menor a 1 any Proveïdors d immobilitzat Entitats de crèdit Emprèstits Proveïdors comercials Organismes públics Entitats de crèdit Proveïdors de l immobilitzat, entitats de crèdit i emprèstits Deutes amb els venedors d actius no corrents. Són els principals proveïdors de fons financers (préstecs, arrendament financer, rènting, etc.). Préstecs de quantia elevada, dividits en valors negociables (obligacions, bons, etc.), que es venen entre inversors amb condicions financeres equivalents i es retornen seguint el mateix pla. Deutes amb els subministradors de matèries primeres, energia, etc. Pot ocórrer el següent: Si s anticipa el cobrament, se sol aplicar un descompte per pagament immediat. Si s ajorna el pagament més enllà del període normal, pot comportar uns interessos per ajornament. Es tracta de deutes amb les Administracions Públiques sorgides de les activitats de l empresa per impostos i cotitzacions socials. Comptes de crèdit, descompte d efectes, factoring, confirming i altres finançaments a curt termini. Tenen les mateixes característiques que les vistes en els tres primers apartats, però amb venciment a curt termini. 1.2 > Determinació del cost del finançament Retribució de les reserves Encara que aparentment la constitució de reserves no tingui cost, la retribució ha de ser major que la del finançament aliè perquè, a més del que s està renunciant a guanyar en una altra inversió, s està assumint més risc que els prestamistes. Els mètodes utilitzats per avaluar el compliment de l objectiu de maximització del valor d una empresa consisteixen en l actualització i la suma dels fluxos nets de caixa generats per les seves inversions. Per això, cal valorar les necessitats de finançament de l empresa, amb el seu cost, i calcular la taxa amb què es descomptaran aquests fluxos de caixa. Balanç financer i necessitats operatives de fons El Balanç financer agrupa les fonts de finançament segons el seu cost: Finançament amb cost: l empresa té una obligació legal, contractual o moral de retribuir-la. Són els deutes contrets amb entitats de crèdit, els emprèstits, les aportacions als propietaris i les Reserves. Finançament sense cost: sorgeix espontàniament en el desenvolupament de l activitat de l empresa. Són els saldos als proveïdors comercials (llevat si ofereixen descomptes per pagament immediat o cobren per ajornar-lo), Hisenda, Seguretat Social, subvencions, remuneracions pendents de pagament, etc.

265 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes 263 El finançament sense cost rep la denominació de passius corrents operatius (PCO) i es destina al finançament dels actius corrents operatius (ACO). La part d aquests actius no finançada pels PCO rep la denominació de necessitats operatives de fons (NOF). Per calcular les NOF, no cal tenir en compte ni els passius corrents financers (comptes de crèdit, descompte d efectes, préstecs a curt termini amb cost, etc.) ni els actius corrents financers (inversions financeres per negociar). Precisament aquesta és la gran diferència amb el fons de maniobra (en què sí que es tenen en compte els actius i passius financers). Tot i això, estan íntimament relacionats, perquè el fons de maniobra és la primera font de finançament de les NOF i només si no és suficient es recorre als passius corrents financers (generalment bancaris). Càlcul del cost mitjà ponderat del capital Un cop determinades les fonts de finançament amb cost que s usaran en el desenvolupament d un projecte d inversió, per avaluar i actualitzar els fluxos nets de caixa que genera aquest projecte, cal saber quin és el cost mitjà ponderat de les fonts usades. El cost mitjà dels recursos aliens es pot obtenir a partir de la igualtat de les entrades i sortides motivades pels recursos aliens: FA amb cost = C 1 ( 1+ k FA ) 1 + C 2 ( 1+ k FA ) C n ( 1+ k FA ) n k FA En què FA és l import del finançament aliè, K FA és el cost d aquest finançament i C 1, C 2, etc, són els diferents pagaments i cobraments de capital aliè. Cal tenir en compte que els interessos són fiscalment deduïbles en l Impost sobre la Renda, per la qual cosa el cost del finançament aliè es veu reduït en el tipus impositiu mitjà. Per procedir a la determinació del cost mitjà dels recursos propis, segons com es disposin les dades, existeixen dues possibilitats: FA cost K cost del finançament aliè amb cost? C n C 1 C 2 C n Representació gràfica de la determinació del cost. Si es coneixen tots els pagaments: la determinació es realitzarà igual a com hem vist en els recursos aliens. L empresa ha de repartir el generat per la inversió entre els propietaris i procedir a la devolució del capital ampliat en el moment n. FP = D 1 ( 1+ k FP ) 1 + D 2 ( 1+ k FP ) D n ( 1+ k FP ) n k FP Si es desconeixen tots els pagaments: es procedeix a estimar el cost d oportunitat dels fons propis de la forma següent: k FP = k SR + k PR En què k SR és la rendibilitat exigida als actius financers sense risc i k PR és la prima de risc demandada pel mercat a la inversió realitzada a l empresa. Determinats els costos explícits o d oportunitat dels fons propis i els costos explícits dels fons aliens, ja es pot obtenir el cost mitjà ponderat del capital: FP Cost Mitjà Ponderat Capital = k FP FP + FA + k FA FA FP + FA ( 1 t )

266 264 Exemples Determinació del cost de capital L empresa REPRESER preveu realitzar un projecte que requerirà unes necessitats financeres de Per finançar-lo, recorrerà a l estructura de capital òptima: finançament aliè pel 60% i la resta serà aportat pels socis. El tipus de gravamen que suporta l empresa és del 28%. Els corrents de cobraments i pagaments que donen origen al finançament aliè i propi són els següents: Per determinar el cost del finançament aliè, expressat en percentatge anual, utilitzem un full de càlcul, aplicant la funció TIR () de la forma següent = TIR(D5:I5) = 10%. Veiem que és igual al 10% anual. Com que els interessos abonats als prestamistes són fiscalment deduïbles, el tipus d interès net d impostos abonat per REPRESER serà igual a 10 (1 0,28) = 7,20. De la mateixa forma, obtenim el cost del capital, que és igual a = TIR(D8:I8) = 12%. El cost mitjà ponderat de capital serà: FP Cost Mitjà Ponderat Capital = k FP FP + FA + k FA FA FP + FA ( 1 t) = 12,00% 0, ,00% 0,60 ( 1 0,28) = 9,12% 1.3 > Subvencions i altres ajudes financeres Institucions de caràcter públic i, en menor mesura, privades ajuden financerament a empreses i organitzacions que realitzen determinades activitats (promoció de l ocupació, desenvolupament tècnic o mediambiental, cultura, etc.). Ajudes públiques Una de les formes que les Administracions públiques tenen de satisfer l interès general és a través de les activitats de foment, que es plasmen en les ajudes públiques. Tradicionalment, aquestes ajudes s han materialitzat en subvencions (lliuraments de diners sense contraprestació) i beneficis fiscals i socials (desgravacions i avantatges fiscals, reduccions en les cotitzacions a la Seguretat Social, etc.). A més de les anteriors, existeixen altres ajudes, com les següents: Crèdit oficial: són crèdits concedits per afavorir una determinada activitat empresarial. En l àmbit estatal, solen tenir la finalitat de proporcionar liquiditat a les empreses (per exemple, els concedits per l ICO per sostenir i promoure activitats econòmiques que contribueixin al creixement i la millora de la distribució de la riquesa nacional), encara que altres vegades tenen altres finalitats, com per exemple, facilitar l exportació (els concedits per l ICEX).

267 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes 265 Crèdits preferencials: són crèdits concedits per les Administracions amb unes condicions més avantatjoses que les del mercat: meriten un tipus d interès menor o tenen un període de carència. Per exemple, els préstecs concedits pel CDTI. Assegurances d exportació: per afavorir el comerç internacional, l Estat, a través de CESCE, cobreix els riscos polítics i extraordinaris, en tercers països, de les empreses exportadores. Avals i garanties: l Administració Pública actua com a fiador d una empresa per tal que obtingui finançament en millors condicions que les que obtindria sense aquest aval. Ajudes privades A vegades, les ajudes les ofereixen persones i entitats privades (fundacions, societats, etc.). Aquestes ajudes poden consistir en: Ajudes a fons perdut: són lliuraments monetaris sense obligació de devolució. Préstecs participatius: són préstecs a llarg termini, en què el prestamista no interfereix en la gestió de l empresa i que es remuneren mitjançant uns interessos variables que seran proporcionals als beneficis de l empresa. Capital-risc: són entitats (fons i societats) que inverteixen en el capital de múltiples empreses, compensant les pèrdues sofertes per unes empreses amb els guanys obtinguts per altres. Societats de garantia recíproca: són societats que avalen els seus socis-empreses per aconseguir finançament a menor cost, a més de proporcionar-los consells sobre quin els convé. Business angels: són persones físiques que disposen de recursos financers per invertir en projectes empresarials i compten amb amplis coneixements en un sector. No s involucren en la gestió del dia a dia de l empresa, però sí en la direcció estratègica, aportant-hi un valor afegit. Institucions relacionades amb les ajudes públiques Les institucions públiques més importants que tenen relació amb les ajudes públiques són: ICO: Institut de Crèdit Oficial. ICEX: Institut de Comerç Exterior. CDTI: Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial. A més, algunes Comunitats Autònomes compten amb institucions similars que presten ajuda financera a les empreses dins del seu àmbit territorial. Les subvencions Són un lliurament de diners realitzat per una Administració Pública (Unió Europea, estatal, autonòmica o local) a una persona o entitat, denominada beneficiari, sense necessitat de cap contraprestació. Aquest lliurament monetari està subjecte a la realització d un projecte (anterior o posterior al lliurament monetari) i al compliment, per part del beneficiari, d uns requisits i un objectiu. Amb caràcter previ a la seva concessió, l Administració Pública corresponent ha de publicar la convocatòria de subvenció al seu butlletí oficial. Per això, les empreses que desitgin beneficiar-se d aquest finançament han de consultar habitualment aquests butlletins, així com la premsa sectorial especialitzada, l editada per les Cambres de Comerç, webs d organismes concedents, etc. Se sol establir un sistema d incompatibilitats entre subvencions i altres ajudes per tal que una empresa només pugui finançar una part del projecte per aquestes vies. Pàgines web d interès per a la recerca d ajudes Una de les vies més importants per conèixer les ajudes i subvencions existents per al finançament d empreses i projectes són les pàgines web de diferents organismes. Per exemple: Direcció General de la Pime: Institut de Crèdit Oficial: Institut Espanyol de Comerç Exterior: Empresa Nacional d Innovació:

268 266 Conceptos y características relacionadas con las subvenciones Conceptes i característiques en relació amb les subvencions Bases reguladoras Especifican las normas que van a regir las relaciones entre las distintas partes intervinientes en la subvención. Especifiquen les normes que regiran les relacions entre les diferents parts que intervenen en la Concedente Bases reguladores Se trata subvenció. de una Administración estatal, autonómica o entidad local. Las de la Unión Europea pueden concederse a través de esas Administraciones. Beneficiario Es la persona Es tracta física d una o jurídica Administració que vaya estatal, a realizar autonòmica la actividad o que local. da derecho Les la a la Unió concesión Europea de també la subvención. Tiene el derecho a percibir poden concedir su importe a través y la obligación d aquestes de Administracions. realizar una actividad, cumpliendo un fin, y justificar su re- es Concedent alización. És la persona física o jurídica que realitzarà l activitat que dóna dret a la concessió de la Prohibición Beneficiari de ser beneficiario subvenció. No Té pueden el dret a ser percebre n beneficiarias l import de una i l obligació subvención, de aquellas realitzar personas una activitat, que: complint una No estén al corriente de sus finalitat, obligaciones i de justificar-ne tributarias la o realització. frente a la Seguridad Social. Tengan pendiente alguna obligación de devolución de subvenciones por haber incumplido con las condiciones de su concesión. No poden ser beneficiàries d una subvenció les persones que: Hayan sido sancionadas mediante No estiguin resolución al corrent firme de con les la seves pérdida obligacions del derecho tributàries de obtener o enfront una subvención. de la Seguretat Social. Procedimientos Prohibició de de serconcesión Tinguin pendent Están establecidos alguna obligació los siguientes de devolució tipos: de subvencions per haver incomplert amb les Procedimiento beneficiari ordinario: la condicions concurrencia de la competitiva, seva concessió. que consiste en la designación del beneficiario a partir de unos criterios fijados previamente. Hagin estat sancionades mitjançant resolució ferma amb la pèrdua del dret d obtenir una subvenció. Excepcionalmente, la concesión directa. En las CC.AA. puede existir otro procedimiento mixto denominado concurrencia no competitiva. Garantías Existe la Estan posibilidad establerts de exigir els tipus al beneficiario següents: que aporte garantías de que va a cumplir con sus obligaciones. Procediment ordinari: la concurrència competitiva, que consisteix en la designació del beneficiari a partir d uns criteris fixats prèviament. Según Procediments entrega monetaria Según el momento en que se produce la entrega de la cuantía de la subvención, existen subvenciones de concessió prepagables (el dinero se entrega antes de que el beneficiario cumpla los requisitos), pospagables y pagos fraccionados. Excepcionalment, la concessió directa. En les Comunitats Autònomes, pot existir un altre procediment mixt denominat concurrència Justificación El beneficiario debe justificar el cumplimiento con los requisitos, según se establezca en las bases. La no competitiva. forma habitual es que deba presentar una cuenta justificativa. Reintegro por incumplimiento Existeix la Si possibilitat se incumple d exigir algún requisito, al beneficiar se deberán que aporti reintegrar garanties los que importes complirà cobrados amb más les seves los intereses Garanties devengados. Si aún obligacions. no se hubiera percibido todo o parte del importe de la subvención, se procederá a la revocación de la subvención concedida. Fiscalidad de subvenciones Segons el moment El criterio en general què es de produeix imputación el lliurament es que las subvenciones de la quantia de de explotación la subvenció, se considerarán existeixen Segons lliurament ingresos en el mismo ejercicio subvencions que se prepagables han concedido (el mientras diner es que lliura para abans las de que capital el beneficiari se distingue compleixi entre si els monetari el bien requisits), subvencionado es amortizable (se postpagables imputarán en i pagaments proporción fraccionats. a la amortización de dicho bien) y si no lo es (se imputarán cuando se venda este bien). El beneficiari ha de justificar el compliment amb els requisits, segons s estableixi a les bases. La Justificació forma habitual és que hagi de presentar un compte justificatiu. Reintegrament per incompliment Fiscalitat de subvencions Si s incompleix algun requisit, s hauran de reintegrar els imports cobrats més els interessos meritats. Si encara no s hagués percebut tot o part de l import de la subvenció, es procedirà a la revocació de la subvenció concedida. El criteri general d imputació és que les subvencions d explotació es consideraran ingressos en el mateix exercici en què s han concedit, mentre que per a les de capital es distingeix entre si el bé subvencionat és amortitzable (s imputaran en proporció a l amortització d aquest bé) o si no ho és (s imputaran quan aquest bé es vengui). Activitats proposades 2 El CDTI avalua i finança projectes d I+D desenvolupats per empreses, independentment del seu sector d activitat i les seves dimensions. Les entitats que poden rebre finançament han de tenir capacitat tècnica per desenvolupar un projecte d investigació, desenvolupament o innovació tecnològica, així com capacitat financera per cobrir amb recursos propis un mínim del 25% del pressupost total del projecte. Les partides finançades inclouen: amortitzacions d actius fixos, personal dedicat al projecte, materials, col laboracions externes i altres costos del projecte. El finançament ofert pel CDTI a les empreses consisteix en ajudes parcialment reemborsables que cobreixen fins al 75% del pressupost total del projecte. El tram no reemborsable oscil la entre el 8 i el 33% de l aportació CDTI. La part reemborsable consisteix en crèdit al tipus d interès 0 amb un període d amortització de 10 anys. Analitza el text anterior i indica els tipus d ajudes de què s hi tracta.

269 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes >> La inversió a l empresa Per realitzar un projecte d inversió, l empresa haurà de realitzar previsions sobre el futur. Com que no té la total certesa que aquestes previsions es compleixin, haurà d assumir el risc que les seves expectatives no siguin correctes. Qualsevol decisió de dur a terme una inversió té implicacions en l Actiu d una empresa, tant a llarg termini com a curt termini; per tant, afectarà tant l Actiu fix com el corrent. Tot projecte d inversió es pot expressar per un corrent de cobraments i pagaments futurs durant un període de temps, que es pot representar gràficament de la forma següent: VR + A C 1 P 1 C 2 P 2 C j P j C n 1 P n 1 C n P n t 0 t 1 t 2 t j t n 1 t n Flux d ingressos i pagaments que es produeixen en una inversió. A continuació, analitzarem per separat cada un dels components de la versió financera d un projecte d inversió. Capital invertit o cost inicial de la inversió (A) És una valoració de l import que l empresa preveu que destinarà, en el moment 0, a l adquisició de béns no corrents (fixos o immobilitzats) i corrents per realitzar el projecte d inversió. Donat l elevat volum de recursos que immobilitzen els actius no corrents i l escassa reversibilitat d aquesta inversió, l empresa ha de realitzar un estudi minuciós sobre si l execució del projecte generarà valor per als accionistes. Respecte de la inversió en actius corrents, l empresa ha d estimar els actius i passius corrents operatius, a partir del volum d activitat previst per a l any inicial i, mitjançant diferències entre tots dos, determinar les necessitats operatives financeres que requereix per iniciar el projecte. Exemples Determinació del cost inicial d una inversió L empresa HISTOSA, que fabrica i distribueix el producte Y, desitja determinar el capital inicial necessari per analitzar dos projectes d expansió comercial per la zona nord i per la zona sud. En ambdós projectes, necessitarà ampliar la planta de fabricació. Si realitza el projecte zona nord precisarà l adquisició d un terreny valorat en , mentre que en el de la zona sud, el terreny li costarà Els béns productius que necessitaria per al projecte d expansió de la zona nord ascendirien a i els de la zona sud, a Les necessitats operatives de fons a l inici de cada projecte serien de i , respectivament. Per tant: El valor de la inversió inicial a la zona nord és igual a = El valor de la inversió inicial a la zona sud és igual a =

270 268 Fluxos nets de caixa (FC j = C j P j ) Aquests fluxos representen el corrent, previst o estimat, de cobraments des de l exterior cap a l empresa i pagaments des de l empresa cap a l exterior. Per tant, es tracta de fluxos nets de caixa (entrades menys sortides de tresoreria) i no ingressos menys despeses reflectides en el compte de Pèrdues i Guanys. La capacitat d un projecte d inversió de generar diner efectiu o tresoreria indica la seva salut financera. Una empresa, per molts beneficis que obtingui, no podrà sobreviure mai si no disposa de liquiditat per realit - zar els pagaments quotidians que tingui compromesos amb els seus proveïdors, empleats, deutors, propietaris, Administracions Públiques, etc. Exemples Estimació d ingressos i pagaments previstos en un exercici futur ROBINSON, SA, pronostica tenir el proper any unes vendes de El saldo inicial de clients és de i al final de l any preveu que sigui de Estima realitzar compres de materials per i deixar a deure als proveïdors A l inici de l exercici, el saldo de proveïdors ascendeix a ROBINSON, SA, preveu cobrar l import de les vendes menys la diferència entre els saldos final i inicial del compte de Clients. Per tant, les entrades de tresoreria seran: ( ) = Les compres que preveu pagar es calculen d idèntica forma: ( ) = El flux net de diners, tenint en compte només aquestes dades, per tant, serà igual a: = En finalitzar l exercici, ROBINSON, SA, preveu que variïn les seves NOF en ( ). Període de valoració (t n t 0 ) És el lapse temporal, dividit en exercicis econòmics, en què s estimaran els corrents monetaris entre l empresa i l exterior. No és fàcil determinar quin és el període idoni i cal tenir en compte que, com més ampli sigui aquest període de valoració, menys garantia existeix que les dades estimades i les reals coincideixin. Aquest període se sol fixar en funció d algun avantatge competitiu del projecte o de la vida útil dels principals actius no corrents. Tot i això, degut a les dificultats d estimació dels fluxos de caixa, per prudència, és aconsellable establir un període entre 5 o 10 anys. Si el projecte té una durada establerta i finita, com seria en el cas d una concessió administrativa, el període s iguala a aquesta durada. El valor residual d un projecte Transcorregut el període de valoració, la majoria dels projectes d inversió segueixen generant fluxos de caixa. Com que les previsions són menys fiables, és preferible estimar tots els fluxos nets posteriors de forma agrupada. El valor residual és aquell que té el projecte d inversió un cop finalitzat el període de valoració.

271 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes 269 Existeixen diferents formes de determinació d aquest valor residual: Valor comptable: consisteix en igualar el valor residual al registrat en comptabilitat en aquest moment. És molt útil per valorar els actius i passius corrents operatius. Es tracta d un criteri conservador per valorar els actius no corrents perquè només considera les amortitzacions. Valor de mercat: es pren com a valor residual el valor al qual es podrien vendre el projecte d inversió o alguns actius, un cop finalitzat el període de valoració. Valor econòmic: s actualitzen els fluxos nets de caixa posteriors al període de valoració. Com ja s ha comentat, l estimació d aquests fluxos presenta la seva incertesa i, a falta de major informació, es pot considerar un flux net de caixa constant, que s actualitza amb el cost mitjà ponderat del capital del projecte, si és diferent al de l empresa. Actualització d una renda constant i perpètua L actualització d una renda d aquest tipus es duu a terme a través de la fórmula següent: lim C n 1 ( 1+ k) n = C k k Exemples Determinació del valor residual d un projecte L empresa IMENOSA ha de decidir entre dos projectes d inversió i necessita obtenir el valor residual de tots dos en finalitzar l any 7. En el projecte A, podrà vendre a una altra empresa les inversions realitzades per un import de Per tant, en aquest projecte el valor residual serà igual al valor de mercat en finalitzar l any 7: El projecte B se seguirà gestionant passats aquests 7 anys, estimant els ingressos anuals en , les despeses en i el cost mitjà ponderat del capital per actualitzar aquests valors en el 10% anual. En aquest cas, es tracta d una renda infinita en què es cobrarà un flux net de = anuals. Si s actualitza amb el cost del capital d IMENOSA, tenim un valor residual d aquest projecte igual a: ( ) n 1 1+ k lim C n k = C k = ,10 = Activitats proposades 3 L empresa BURSA comercialitza dos productes: Q i R. A la taula següent s agrupen les vendes que espera obtenir de tots dos, així com el saldo que preveu que tingui el compte de clients a l inici i al final del període. Així mateix, a la taula es recullen les compres de matèries primeres que seran necessàries per fabricar aquests productes, així com el saldo inicial i final que preveu que tindrà el compte de Proveïdors. Amb les dades anteriors, respon les preguntes següents: a) A quant ascendiran les entrades de tresoreria? b) Quant preveu pagar per les compres de matèries primeres? c) Quina serà la variació estimada de les NOF?

272 270 3 >> Valoració i selecció de projectes Tècniques estàtiques Són les tècniques o criteris que no tenen en compte el valor del diner en el temps. Entre altres, destaquen: Rendibilitat econòmica i financera. El payback sense descomptar. El flux de caixa per unitat compromesa (total cobraments/total pagaments). L objectiu de tot projecte és augmentar el valor de l empresa. Financerament, si és així, el projecte s accepta i, en cas contrari, es rebutja. Per determinar si un projecte compleix aquestes premisses, s han d actualitzar els fluxos nets de caixa, com mostra la figura següent: A FNC 1 FNC 2 FNC j FNC n 11 FNC n + VR j n 1 n Actualització dels fluxos nets de caixa que es produeixen en una inversió. Existeixen diverses tècniques dinàmiques per valorar projectes, anomenades així perquè tenen en compte el pas del temps per donar un diagnòstic. A continuació, veurem les més utilitzades: el VAN, la TIR, l IVAN i el payback descomptat. 3.1 > Valor actualitzat net (VAN) Es duu a terme actualitzant els fluxos nets de caixa i el valor residual del projecte, i expressant-los en el moment 0, per realitzar la suma en aquest instant. L expressió matemàtica és la següent: VAN = A + FNC 1 1+ k ( ) 1 + FNC 2 ( 1+ k) FNC n ( 1+ k) n = A + FNC j ( 1+ k) j + VR ( 1+ k) n El VAN de cada projecte és un valor que està expressat en euros i depèn de l import de la inversió inicial, dels fluxos de caixa i de la taxa d actualització k. L inconvenient d aquest mètode de valoració d inversions és la determinació de la taxa d actualització. Aquesta determinació es pot dur a terme d alguna de les formes següents: Utilitzant el cost mitjà ponderat dels capitals usats. A partir de la rendibilitat mínima exigida a la inversió, que és la suma de la rendibilitat de les inversions exigides amb poc risc (per exemple, deute públic molt segur) i la prima de risc que s estableixi en funció de la incertesa assumida amb el projecte d inversió dut a terme. Per prendre la decisió sobre un projecte, s actua com es resumeix a la taula següent: Valor del VAN VAN > 0 Es crea valor per a l empresa VAN = 0 Sense efectes Indiferent VAN < 0 Efectes per al valor de l empresa Es destrueix valor de l empresa n j=1 Decisió sobre realitzar la inversió Realitzar el projecte No realitzar el projecte

273 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes 271 Quan dos o més projectes tenen un VAN positiu i no es poden dur a terme alhora per falta de personal, recursos financers, etc., el projecte que genera més valor és aquell amb un VAN major i que compleix l objectiu de maximitzar el valor de l empresa. Per tant, serà aquest projecte el que es dugui a terme, mentre que l altre es rebutjarà. Exemples Determinació del VAN en dos projectes L empresa BOLISA ha realitzat un estudi en què s han analitzat dos projectes d inversió. Els fluxos de caixa generats per ambdós projectes són els següents: També sabem que el valor residual del projecte A està estimat en ,23 i el del projecte B, en ,60. D altra banda, BOLISA podria realitzar durant aquests anys inversions amb una rendibilitat molt segura del 3% i, en ambdós projectes, BOLISA assumeix un risc estimat del 6,12%. Amb aquesta informació ja podem determinar la taxa d actualització k en 3 + 6,12 = 9,12%, obtinguda com la rendibilitat mínima exigida. Obtingut el cost mitjà del capital, calculem el VAN per als dos projectes. a) Projecte A. El flux del moment 5 s obté de la suma del flux de caixa d aquest moment i el valor residual d aquest projecte. Realitzem la representació gràfica i resolem de forma matemàtica: Taxa d'actualització (k = 9,12%) , , , VANA = ( 1+ 0,0912) , , ,25 ( ) + 2 ( 1+ 0,0912) + 3 ( 1+ 0,0912) ,23 = ,23 ( 1+ 0,0912) 5 Com que el VAN és positiu, el projecte d inversió econòmica A augmenta el valor de l empresa i és acceptat. b) Projecte B. El flux del moment 5 s obté sumant al flux de caixa d aquest moment el valor residual d aquest projecte. Obtenim el VAN a partir de la fórmula següent: VANB = ( 1+ 0,0912) , , ,90 ( ) + 2 ( 1+ 0,0912) + 3 ( 1+ 0,0912) , ,60 = ,99 ( 1+ 0,0912) 5 Amb idèntic raonament, s observa que el projecte d inversió B incrementa el valor per a BOLISA i, individualment, seria acceptat. Si hi hagués capacitat humana, econòmica i financera suficient per emprendre els dos projectes, s emprendrien tant el projecte A com el B perquè tots dos projectes augmenten el valor de BOLISA. Si existeix algun tipus d incompatibilitat entre els dos projectes i els dos augmenten el valor de l empresa, aquesta empresa optarà pel projecte que ho faci en major mesura. Seguint el criteri VAN, elegirà el projecte A enfront del B perquè el seu VAN és major ( ,23 > ,99).

274 > Taxa Interna de Retorn (TIR) És la taxa anual que fa que el VAN d un projecte sigui igual a 0. Matemàticament, s expressa amb la fórmula següent: FNC1 0 = VAN = A + ( 1+ TIR) + FNC TIR FNCn ( ) ( 1+ TIR) = A + n FNCj ( 1+ TIR) + VR j 1+ TIR ( ) n La seva resolució és complicada. Per a projectes amb tres o més fluxos de caixa, es pot usar el mètode prova/error, per aproximacions (donar valors a k per aproximar-nos al resultat que doni un VAN nul). Per això, és molt més efectiu i exacte realitzar el càlcul utilitzant funcions d un full de càlcul. Determinada la TIR, caldrà comparar-la amb la rendibilitat demandada per l inversor: ja sigui el cost mitjà ponderat dels capitals usats o bé la rendibilitat mínima. La decisió sobre realitzar o no el projecte es pren amb el criteri següent: Valor del TIR Efectes per al valor de l empresa TIR > 0 Es crea valor per a l empresa Realitzar el projecte TIR = 0 Sense efectes Indiferent Si existeixen dos o més projectes incompatibles entre si però que augmenten el valor per a l empresa, se seleccionarà el projecte amb un TIR major. n j=1 Decisió sobre realitzar la inversió TIR < 0 Es destrueix valor de l empresa No realitzar el projecte Exemples Determinació de la TIR en un projecte AMISA ha realitzat un estudi sobre la possibilitat de fabricar un nou producte anomenat Z. Se sap que el cost mitjà ponderat dels capitals usats en el finançament d aquest projecte és del 12,75%. Els fluxos de caixa, inclòs el valor residual del projecte, cobrats en finalitzar cada període, són els següents: Utilitzem el mètode de la TIR per determinar si el projecte és acceptat o rebutjat: 0 = VAN = TIR ( ) + 1 ( 1+ TIR) + 2 ( 1+ TIR) + 3 ( 1+ TIR) + 4 ( 1+ TIRN ) TIR = 11,33% 5 Resolem l equació utilitzant la funció TIR del full de càlcul; en aquest cas, la funció a aplicar serà =TIR(B2:G2) i el resultat obtingut és l 11,33%. Observem que la TIR (Taxa Interna de Retorn) és menor que el cost mitjà del capital (11,33% < 12,75%), fet que significa que dur a terme el projecte d inversió de fabricar el producte Z disminuiria el valor d AMISA i, en conseqüència, seria rebutjat.

275 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes > Índex del valor actualitzat net (IVAN) Si es tracta d acceptar o rebutjar un projecte, el VAN i el TIR condueixen al mateix resultat quan només hi ha un canvi de signe (valor inicial del capital invertit negatiu i flux net de caixa en el moment j major que 0) i el sumatori de tots els fluxos de caixa és major que el capital invertit (A). Però no ocorre el mateix per determinar la preferència. Si es comparen dos projectes d inversió, aquests criteris poden conduir a resultats diferents. Per evitar la limitació del VAN, es pot obtenir la relació entre el seu valor i el capital inicialment invertit, que és el que es denomina Índex del Valor Actualitzat Net o IVAN, que és igual a: Exemples Determinació de l IVAN IVAN = VAN A L empresa PIOSA ha de decidir sobre dos projectes d inversió amb els següents fluxos de caixa: El cost mitjà ponderat dels capitals usats en el finançament d aquests projectes és del 15%. A més, sabem que la TIR del projecte A és igual al 21,11% i la del projecte B, al 22,68%. Si PIOSA té en compte aquest mètode per seleccionar el projecte per realitzar, seleccionarà el projecte B perquè té una TIR superior a l A. La rendibilitat que ofereix el projecte B és superior a la de l A. A continuació, veurem què ocorre si el criteri usat per decidir quin dels dos es realitza és el VAN. Al projecte A, el VAN l obtenim de la forma següent, per tractar-se d una renda constant: ( ) ,15 VANA = ,15 Amb el segon projecte, el B, calculem el VAN amb la fórmula següent: VANB = , = , ( ) + 1 ( 1+ 0,15) + 2 ( 1+ 0,15) + 3 ( 1+ 0,15) + 4 ( 1+ 0,15) = ,45 5 PIOSA elegiria el projecte A enfront del B perquè el seu VAN és major i genera , ,45 = ,83 més. El guany, expressat en euros, és major en el projecte A que en el B. Aquesta falta de coherència es deu al fet que la TIR s expressa en termes relatius, percentuals, mentre que el VAN ho fa en termes absoluts, en euros. L IVAN d un projecte expressa el VAN d aquest projecte en termes relatius. Per als projectes que ens ocupen, tenim: IVAN A = VAN A = , = 17,33% IVAN B = VAN B = , = 21,11% Per tant, un cop expressat el VAN en relació amb la inversió inicial que ha de realitzar PIOSA, s observa que, amb aquest criteri, es decantaria pel projecte B per ser el seu IVAN major que en el projecte A.

276 274 Utilització del payback Aquest criteri és idoni en projectes d inversió amb un elevat risc d execució. També és usat per les Pimes, amb la finalitat de reduir al màxim els riscos i preservar la seva autonomia financera respecte dels prestamistes. 3.4 > Termini de recuperació o payback descomptat Se centra més en la liquiditat que en la rendibilitat dels projectes, donant prioritat als projectes que recuperin més ràpidament el capital. Es defineix com el número d anys (x) que necessita un projecte d inversió per tal que els fluxos actualitzats igualin el capital invertit: A x j=1 FNCj ( 1+ k) j Per seleccionar entre dos projectes d inversió incompatibles entre si, s elegirà el que tingui un número d anys inferior. Exemples Determinació del termini de recuperació descomptat A CRUSOESA se li presenten els dos següents projectes d inversió, representats mitjançant fluxos nets de caixa, essent el cost mitjà ponderat del capital del 15%: Amb les dades anteriors, determinarem el criteri a usar (VAN o payback descomptat) i seleccionarem un projecte en el supòsit que s hagin de dur a terme en un país estable políticament i socialment o en un altre que es caracteritzi per la seva inestabilitat. Abans de prendre la decisió sobre quin projecte seleccionar, calcularem cada flux de caixa actualitzat al moment 0 i la suma de les actualitzacions de tots els fluxos de caixa (el VAN de cada projecte). Per això, utilitzarem un full de càlcul, que quedaria com es pot veure a la imatge següent: Si els projectes d inversió es realitzen en un país estable, el criteri idoni serà el VAN, i s elegirà el projecte que maximitzi el valor de l empresa. En aquest cas, el projecte B, amb un VAN superior ( respecte de ). Si la inversió es realitza en un país amb una situació inestable políticament i socialment, CRUSOESA preferirà realitzar el projecte en què abans recuperi la seva inversió sense importar-li què ocorrerà després d aconseguir el capital invertit i la seva remuneració. En aquest cas, aplicarà el criteri del payback descomptat i elegirà el projecte A, ja que recupera la inversió 1 any abans que en el B.

277 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes 275 Activitats proposades 4 A l empresa NAUTESA, amb un cost mitjà ponderat del capital del 12%, se li presenta la possibilitat d ampliar la cadena de muntatge i començar a comercialitzar vehicles nàutics a l Extrem Orient. La inversió inicial en actius productius ascendeix a i en necessitats operatives de fons, a En finalitzar cada un dels primers 5 anys d inversió espera tenir uns fluxos nets de caixa de , , , i , respectivament. A partir del sisè any, espera que els fluxos nets siguin sempre iguals a anuals. a) Amb aquestes dades, calcula el VAN d aquest projecte (representa gràficament els fluxos nets; realitza el càlcul utilitzant la fórmula i usant un full de càlcul i comprova que en tots dos casos dóna el mateix resultat). b) En la mateixa data, a NAUTESA se li presenta una altra possibilitat d inversió (comercialització a Iberoamèrica) amb els fluxos nets de caixa següents: Si els recursos humans amb què compta l empresa l impedeixen emprendre els dos projectes alhora, per quin es decantarà aplicant el criteri VAN? c) Planteja l equació de la TIR i calcula la taxa interna de retorn dels dos projectes d inversió presentats a NAUTASA i respon el següent: Sabent que li demana una rendibilitat del 12% (igual al cost mitjà ponderat), en rebutjarà algun? Si ha d optar per un dels dos, quin serà el seleccionat aplicant el criteri TIR? 5 L empresa DEFOESA ha aconseguit un préstec de per finançar un projecte d inversió, a un interès del 16%, havent aconseguit la resta del finançament dels seus socis. Per valorar el cost del capital dels propietaris, sabem que els actius financers sense risc ofereixen una rendibilitat del 5,06% i el mercat de valors exigeix una prima de risc a les empreses del sector i les dimensions de DEFOESA igual al 17%. Els fluxos de caixa són els següents: a) Determina el cost mitjà ponderat del capital (5 decimals), essent el tipus mitjà de gravamen del 30%. b) Determina el valor residual del projecte si estima que, a partir de l any 8, en finalitzar cada any, percebrà anuals (i res pels actius invertits), essent la taxa usada per a la seva valoració el cost mitjà ponderat del capital. c) Calcula el VAN, l IVAN i la TIR (a través de fórmules i en full de càlcul). Emprendrà el projecte DEFOESA? 6 PATINOSA té els següents projectes d inversió, amb els corresponents fluxos de caixa, que es produeixen al final de cada any. a) Calcula el payback descomptat, el VAN, l IVAN i la TIR d aquests projectes, sabent que el cost ponderat és del 18%. b) Indica per a cada projecte si es realitzaria o no. c) En cas de ser projectes incompatibles, quin seria el seleccionat en cada mètode?

278 276 Activitats finals.: CONSOLIDACIÓ :. 1 De les següents fonts de finançament, indica quines són de finançament propi o aliè, a llarg o a curt termini (el més habitual), a més de finançament extern o intern: capital, proveïdors, factoring, arrendament financer, emprèstit, reserves, descompte bancari, préstecs, pòlissa de crèdit, amortització de l Actiu no corrent i Hisenda, creditor per IVA i per l Impost sobre Societats. 2 Per què s estableixen incompatibilitats entre subvencions estatals, autonòmiques i locals per a un mateix projecte d inversió? 3 Estan exemptes de gravamen les subvencions? On es poden trobar convocatòries de subvencions i ajudes públiques? Esmenta alguna web no citada en aquest manual en què es trobi informació sobre les ajudes, tant públiques com privades, que es donin a empreses en l àmbit estatal, de la teva Comunitat Autònoma o el teu municipi. 4 LUMINOSA deu a Hisenda les retencions de l IRPF que ha realitzat als seus treballadors i també deu les cotitzacions socials a la Seguretat Social. Desitja optar a una subvenció convocada per la Generalitat de Catalunya. Té possibilitats que li adjudiquin la subvenció, ja que es tracta d Administracions diferents?.: APLICACIÓ :. 1 L empresa KIRKSA suporta un tipus mitjà de gravamen del 30%. Determina el cost mitjà ponderat del seu capital en els dos següents supòsits (planteja les equacions i resol-les mitjançant un full de càlcul): a) Si el corrent d entrades i sortides que donen lloc al finançament propi i aliè és: b) Si KIRKSA no retorna el capital ni paga dividends als seus accionistes, sabent que el mercat retribueix un 6% als actius lliures de risc i li exigeix un 15% de prima de risc a aquest tipus de projectes. 2 YONASA té previst vendre l any que ve mercaderies per un import de , essent el saldo inicial de clients de i el final de També té previst comprar per un import de , essent el saldo inicial de proveïdors de i el final de Els sous previstos ascendeixen a , essent el saldo inicial de i el final de a) Calcula les quantitats previstes cobrar per vendes i les que haurà de pagar per compres i personal. b) Quin serà l import en què variaran les NOF per aquestes operacions? 3 PATINOSA té dos projectes d inversió. Sabem que la TIR del projecte A és del 17% i la del B és del 16,50%, també que els valors actualitzats nets dels dos projectes són de i , però no sabem a quin dels dos projectes corresponen. Quin correspondrà a cada projecte? 4 L empresa WATERLOO, SA, finança les seves inversions amb un cost mitjà ponderat del capital del 17%. Se li presenten dos projectes que tenen els següents fluxos nets de caixa, sense valor residual: Si només existeix capacitat per a un projecte, quin serà l elegit atenent al criteri VAN i a la TIR?

279 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes 277 Cas final 1 Inconsistència de la TIR i el VAN CARMESA té previst realitzar dos projectes, els quals són incompatibles entre si. Part del finançament es durà a terme amb una ajuda pública a cost 0, per la qual cosa el cost mitjà ponderat del capital és igual al 4,6%. Els fluxos de caixa previstos per CARMESA per als dos projectes són: Amb les dades anteriors, respon les preguntes següents: 1. Quin serà el projecte elegit per CARMESA si utilitza com a criteri d elecció el VAN? I si el criteri de selecció usat és la TIR? 2. Determina el VAN del projecte A i el del B, així com la diferència entre ambdós per a les taxes següents: Cost mitjà ponderat del capital k 0% 2,00% 4,00% 5,62224% 10,00% 11,20740% 14,56669% 18,00% 100% Solució a) Per a un cost mitjà del 4,6% i usant les funcions d un full de càlcul, tenim que: Atenent a aquest criteri, se seleccionarà el projecte B, que dóna un major valor absolut a l empresa. Si usem la TIR, observem que en el projecte A serà del 14,57%, aplicant la fórmula =TIR(B2:G2) = 14,57%, mentre que en el projecte B serà de l 11,21% usant la funció TIR(B3:G3). Els dos tants superen el cost mitjà ponderat del capital i serien acceptats. Però, si cal elegir, s escull el que augmenta el valor de l empresa en termes relatius. Per tant, el projecte A. b) Donant diferents valors del cost a les funcions VAN, usant l Excel, tenim:

280 278 Idees clau Aportacions dels propietaris Finançament propi Autofinançament Subvencions Finançament aliè FONTS FINANCERES DE L EMPRESA El cost del finançament La inversió a l empresa Relació termini inversió/finançament Vessant financera de la inversió Capital invertit Els fluxos nets de caixa Període de valoració Valor residual El VAN Mètodes de selecció L IVAN La TIR El payback

281 Unitat 12 - Finançament i selecció de projectes REVISTA ADMINISTRATIVA QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE VAN i TIR? Cada vegada que comencem un projecte o un negoci, hem de saber si és rendible o no. El principal objectiu d un negoci és obtenir rendibilitat en el futur i, evidentment, aquesta rendibilitat ha de ser major a una inversió de baix risc, com ho són els fons mutus o dipòsits a termini, ja que, en cas contrari, és més fàcil invertir en aquest tipus de productes en comptes de gastar temps i esforç en aixecar un nou negoci. Ara, per calcular si el nostre negoci és viable o no, existeixen dos paràmetres financers molt coneguts: el VAN (Valor Actual Net) i la TIR (Taxa Interna de Retorn). VAN El VAN mesura els fluxos futurs dels ingressos i despeses que tindrà el nostre negoci. Aquest paràmetre defineix si ens quedarà alguna utilitat després de descomptar la inversió inicial. Si la resposta és afirmativa, aleshores el projecte es pot dur a terme. El VAN també ens permetrà comparar diferents projectes, per saber quin és el més rendible. A més, si alguna persona volgués comprar el nostre negoci, amb el VAN podrem determinar si el preu que ens ofereixen està per sobre o per sota del que guanyaríem si decidíssim quedar-nos-el. Per calcular el VAN, hem de conèixer la suma de la inversió, els fluxos de caixa nets projectats i la taxa d interès. Com a conclusió, tenim que si el VAN és major que zero, el projecte és rendible. Si el VAN és igual a zero, el projecte segueix essent rendible perquè està incorporada la taxa d interès. Si el VAN és menor de zero, aleshores el projecte no és rendible. TIR D altra banda, la TIR és la Taxa Interna de Retorn. Com el seu nom indica, és la taxa a la qual recuperem la nostra inversió en determinats anys, és a dir, quan el VAN és igual a zero. Com més alta sigui la TIR, més rendible serà el nostre projecte, ja que és molt difícil que en el mercat existeixin taxes tan altes. Per contra, si la TIR és molt baixa, aleshores el projecte és molt vulnerable a la taxa d interès del moment. De tota manera, per analitzar un projecte, cal avaluar moltes altres coses, com per exemple, el temps que tardem en recuperar la inversió, cal analitzar la relació costos-beneficis, conèixer els riscos del projecte, etc. Però, per començar, el VAN i la TIR són molt bons indicadors. Font: Activitats 1 És suficient saber el VAN i la TIR per analitzar la viabilitat d un projecte futur o caldrà altres indicadors? Per què?