1. El concepte de quantització
|
|
- Clara Martínez Toro
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Tema 1: Models de portadors 1. ocepte de quattzacó. Models de semcoductors 3. Propetats dels portadors 4. strbucó d estats de portadors 5. ocetracó de portadors e equlbr 1. l cocepte de quattzacó Àtom d hdròge Qua els electros passe d u estat a u altre s emet llum d ues determades logtuds d oa ls electros es trobe e estats dscrets d eerga m q H ( 4πε 0 ) e e -3.4e e m 0 massa d u electró llure q càrrega electró ε 0 permtvtat del but h costat de Plack ombre quàtc 1
2 1. l cocepte de quattzacó Àtom de Slc Teora quàtca : orbtals atòmcs ombres quàtcs (, l, m, s)-orbtals atòmcs (s, p, d, f,..) e - 1, l0, m0, s+1/, -1/, l0, m0, s+1/, -1/, l1, m0, s+1/, -1/, l1, m-1, s+1/, -1/, l1, m1, s+1/, -1/ orbtal 1s orbtal s orbtal p orbtal p orbtal p 1,,3,4,... l0,1,..., -1 m-l, -l+1,...l-1,l 8e - 4e - 4 e - més desllgats : electros valèca 10 e - llgats al ucl (ellaços amb altres àtoms) l Ge tem 8 electros llgats 4 meys llgats (valèca) Problema : rstall de S (xarxa amb 5 10 àtoms/cm 3 ). Models de semcoductors Model d ellaç Àtom S compartex 4e - valèca amb 4 àtoms propers rstall perfecte T0ºK S S S S
3 . Models de semcoductors rstall perfecte. structura trdmesoal structura damat.. Models de semcoductors Realmet : defectes com vacats (falta d àtom de S) T>0ºK, aportacó eergètca lectros pode sortr de l ellaç mure s pel crstall lluramet - S S S S S S S 3
4 . Models de semcoductors Model bades eerga rstall S. àtoms Modfcacó dels estats eergètcs dels electros de valèca degut a les teraccos atòmques dels àtoms 6 estats p 4 estats sup Bada de coduccó estats s Iteraccó atòmca crstall 4 estats Bada prohbda Bada de valèca f ocepte de Bades d eerga vell de crstall, electros de valèca o esta assocats cada u a u àtom, pode aar tercavat d ellaç. Té sett parlar d estructura bades d eerga. Models de semcoductors Portadors a u semcoductor lemets que tervee e el trasport de càrrega T0ºK, bada de valèca plea bada coduccó buda. o h ha portadors S augmetam T, doam eerga qualque electró de la bada de valèca pot passar a la bada de coduccó. S ha creat u portador. l procés ateror mplca que queda u ellaç but a la bada de valèca. ltres electros de la bada de valèca pode ocupar aquest ellaç. s veu u forat que es mou a la bada de valèca. (ou portador) 4
5 . Models de semcoductors Portadors a u semcoductor Geeracó parell electró-forat a u semcoductor sup Bada de coduccó - Bada prohbda gap Bada de valèca e- + f. Models de semcoductors lassfcacó dels materals ïllats : a T ambet molt pocs e- a bada coduccó oductors : a T ambet molts e- a bada coduccó Semcoductors : Stuacó termja ïllats oductors Semcoductors gap gap gap 5e 5ev (damat) gap 8e (SO ) gap molt petta o clús bades mesclades gap 1.1e(S) gap 1.4e(sGa) gap 0.66e(Ge) 5
6 3. Propetats dels semcoductors àrrega q ( e- -q ; h +q ) Massa efectva lectró al but e presèca d u camp elèctrc dv q me dt s u crstall, camps atòmcs múltples col.lsos. escrpcó mecàco-quàtca. Smplfcacó : cosderar efectes a la massa de l electró m electró : 1.18( S) 0.55( Ge) 0.066( dv me q m dt m forat : m e sga) 0.81( S) 0.36( Ge) 0.5( sga) 3. Propetats dels semcoductors ocetracó de portadors a u materal trísec Semcoductor trísec : o preseta mpureses º electros/cm 3 pº forats/cm 3 u semcoductor trísec e equlbr p Geeracó d u parell mplca geeracó d electró de forat /cm3 (S), /cm3 (Ge), 10 6 /cm3 (sga) ota : valors de petts s es compareamb el ombre de possbles portadors de la xarxa S al Slc h ha 5 10 àtoms/cm3 axò mplca 10 3 portadors/cm3 6
7 3. Propetats dels semcoductors Semcoductors extrísecs : opatge opar:afegr mpureses ds la xarxa de maera cotrol.lada. Impureses ormalmet àtoms de la III (Bor) o (ósfor) columa de la taula peròdca - S S P S xemple I : ósfor (P) U àtom de P per u de S 4 e- de valèca U 5 è e- molt més desllgat Poca aportacó d eerga e- passa bada coduccó o dexa forat a valèca ra > p (semcoductor tpus ) Impureses doats (doe electros) lectros portadors majortars orats portadors mortars 3. Propetats dels semcoductors S S B S xemple II : Bor (B) U àtom de B per u de S 3 e- de valèca U forat geerat (ellaç but d electró) Poca aportacó d eerga e- d altres ellaços ocupe ellaç but (forat), dexat u ou forat. orat actvat a bada valèca sese electró a la bada de coduccó ra p > (semcoductor tpus P) Impureses acceptats (accepte electros) orats portadors majortars lectros portadors mortars 7
8 3. Propetats dels semcoductors Model de bades Semcoductor tpus 5 è electró geera u estat eergetc al costat de Prmera aproxmacó àtom hdròge -0.1 e àlcul exacte (umèrc) e : B 1/0 T0ºK tots els 5 ès electros a l eerga S T augmeta comece a passar a coduccó a T ambet quas tots ha passat a bada coduccó lectros localtzats al voltat dels àtoms doadors ( x) 0.045e gap 1.1e - B 3. Propetats dels semcoductors Model de bades Semcoductor tpus P orats o ocupats geere u estat eergètc proper a la bada de valèca T0ºK tots els forats es trobe desocupats S T augmeta comece a passar electros a aquest vell quedat forats a la bada de valèca. T ambet quas tots els forats deguts al Bor es trobe ocupats 0.045e gap 1.1e orats localtzats al voltat dels àtoms doadors ( x) vell eergètc forats Bor 8
9 9 4. strbucó d estats de portadors Tractamet quattatu del problema estat d estats ombre d estats a cada bada 4 (ombre d àtoms del crstall) om es dstrbuexe aquests estats e qua a eerga? Solucó : Mecàca quàtca. g () g () destat d estats per ua eerga a la bada de coduccó valèca respectvamet g ()d ombre d estats bada coduccó amb eerga etre +d g ()d ombre d estats a bada valèca amb eerga etre +d ( ) ( ) ( ) ( ) p p m m g m m g 3 3 π π 4. strbucó d estats de portadors estat d estats ( ) ( ) ( ) ( ) p p m m g m m g 3 3 π π
10 4. strbucó d estats de portadors ucó de erm Quats dels estats exstets a eerga estara ocupats per u electró? f() especfca e codcos d equlbr la probabltat de que u estat permès d eerga estgu ocupat per u electró f() és ua fucó de dstrbucó. eerga o vell de erm, K ctat Boltzma e/ºk, T temperatura e ºK f ( ) ( ) 1+ e 1 4. strbucó d estats de portadors ucó de erm T0ºK (cocepte de vell de erm) f(< )1 f(> )
11 4. strbucó d estats de portadors ucó de erm T>0ºK ( ) 1 ) S f 1 ) S + 3 f ( ) e ( ) ( ) 3) S 3 f 1 e ( ) 4. strbucó d estats de portadors ucó de erm a T>0ºK e 11
12 4. strbucó d estats de portadors strbucó de portadors e equlbr Producte destat d estats x fucó de erm ( ) ( ) ( )( ( ) g f g 1 f as1: a la mtat de la bada prohbda S TRT U SMIOUTOR ITRÍS 4. strbucó d estats de portadors as. proper a la bada de coduccó ( > ) S TRT U SMIOUTOR TIPUS (XTRÍS) 1
13 4. strbucó d estats de portadors as 3. proper a la bada de valèca ( < ) S TRT U SMIOUTOR TIPUS P (XTRÍS) tots els casos: Màxm a eerga superor a pels electros Màxm a eerga feror a pels forats strbucó gual a 0 a a 5. ocetracó de portadors e equlbr xpressos per p (àlcul egorrós- Itegral de erm-rac d ordre 1/) g ( ) f ( ) d p g ( ) ( 1 f ( ) max ( η ) p ( η ) π 1/ m π 1/ d 3 3 πm πm p h h η η 13
14 5. ocetracó de portadors e equlbr proxmacos S < -3 1/ ( η ) π e ( ) S > +3 1/ ( η ) π e ( ) Per tat s +3< < -3 e ( ) p ( ) termes de (eerfa de erm a u trísec) e p e e 5. ocetracó de portadors e equlbr Sempre aproxmacó de semcoductor o degeerat e egeerat 1.1e gap o degeerat e egeerat 14
15 5. ocetracó de portadors e equlbr Lle d accó de masses Operat e gap Lle d accó de masses: l producte de les cocetracos de portadors és gual al quadrat de la cocetracó tríseca p 5. ocetracó de portadors e equlbr quacó de eutraltat de càrrega àrrega a u crstall, e equlbr ul.la càrrega + qp q + q 0 3 q cm forats electros ucls d àtoms de fósfor otzats ucls d àtoms de Bor otzats + p + 0 T ambet totes les mpureses otzades, per tat: p
16 16 àlcul de la cocetracó de portadors Semcoductors uformemet dopat o degeerats odcos d equlbr otzacó total a T ambet 5. ocetracó de portadors e equlbr p 0 + p + + p + + proxmacos Semcoductor trísec p Semcoductor dopat tpus >> > Semcoductor dopat tpus P >> > + + p ocetracó de portadors e equlbr p p
17 5. ocetracó de portadors e equlbr etermacó de a semcoductors o degeerats Semcoductor trísec Semcoductors dopats Tpus Tpus P l l m l m p 5. ocetracó de portadors e equlbr partr d ua cocetracó de dopat passam a Slc degeerat (xercc) < /cm 3 < /cm 3 17
18 5. ocetracó de portadors e equlbr epedèca cocetracó de portadors amb T 5. ocetracó de portadors e equlbr epedèca cocetracó de portadors amb T 18
(Feb03-1ª Sem) Problema (4 puntos). Se dispone de un semiconductor tipo P paralepipédico, cuya distribución de impurezas es
(Feb03-ª Sem) Problema (4 putos). Se dspoe de u semcoductor tpo P paraleppédco, cuya dstrbucó de mpurezas es ( x a) l = A 0 dode A y 0 so mpurezas/volume, l es u parámetro de logtud y a la poscó de ua
Más detallesTema 2: Semiconductores intrínsecos y extrínsecos
lectróca de dsostvos Dr.. Reg 5/6 Tea : Secoductores trísecos y extrísecos a. : K. Kao Itroduccó Desdad de stados (De) ucó de dstrbucó de er-drac Desdad de ortadores e secoductores trísecos. vel de er
Más detallesESTADÍSTICA UNIDIMENSIONAL
ESTADÍSTICA UIDIMESIOAL L estadístca és u mètode per predre decsos, per axò s utltza e molts estuds cetífcs. L estadístca es pot dvdr e estadístca descrptva, que s ocupa de comptar, ordear classfcar les
Más detallesEstructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
Más detallesESTADÍSTICA. Objectius 1. ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA
Departamet de Matemàtques Escola Tècca Professoal del Clot ESTADÍSTICA Objectus Freqüèces d ua sère estadístca. Càlcul represetacó. Estud dels paràmetres estadístcs: o Mesures de cetraltzacó: Mtjaa artmètca
Más detallesCondensador i Capacitat
TEMA 4: ONDENSADOR, ONA TRAFO DEA odesador i capacitat aracterística. iealitat i codició icial Associació de codesadors: sèrie i paral.lel Eergia emagatzemada e u codesador obia o iductàcia aracterística.
Más detallesPráctica 11. Calcula de manera simbólica la integral indefinida de una función. Ejemplo:
PRÁCTICA SUMAS DE RIEMAN Práctcas Matlab Práctca Objetvos Calcular tegrales defdas de forma aproxmada, utlzado sumas de Rema. Profudzar e la compresó del cocepto de tegracó. Comados de Matlab t Calcula
Más detalles2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis
1 CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) 1. Calcular lim ( 7) (1 0) 7 7 lim ( 7) = lim 1 lim lim 1 = = + Límits de successios : u quociet de poliomis Es tracta de calcular: Podem distigir tres casos A) p > q. Es divideix
Más detallesCitelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
Más detallesCapítulo I. Introducción: Características de los sistemas macroscópicos, conceptos de probabilidad y estadística de sistemas de partículas.
Capítulo I. Itroduccó: Característcas de los sstemas macroscópcos, coceptos de probabldad y estadístca de sstemas de partículas. Leccó Itroduccó a la descrpcó estadístca de los sstemas de partículas. Fluctuacoes
Más detallesTeoria atòmica de J. Dalton considera els àtoms com a els elements químics formats per partícules molt petites de matèria i indivisibles.
. MODLS CLÀSSICS Tera atòmca de J. Dalt csdera els àtms cm a els elemets químcs rmats per partícules mlt pettes de matèra dvsbles. Mdel atòmc de J.J. Thms descbrex l electró. Mdel atòmc d. Rutherrd csdera
Más detallesVariació periòdica de les propietats dels elements
Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període
Más detallesEls nombres complexos
Els ombres complexos Els ombres complexos Defiició Oposat Represetació Forma bioòmica z = a + bi, o bé z = (a, b) esset a la part real i b, la part imagiària. a = r cos α b = r si α z = a bi Cojugat z
Más detallesÀmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 4 POTÈNCIES I ARRELS
M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels UNITAT POTÈNCIES I ARRELS M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Què treballaràs? E acabar la uitat has de ser capaç de... Resoldre operacios amb potècies.
Más detallesVARIABLE ALEATORIA Y FUNCIÓN DE DISTRIBUCIÓN
VARIABLE ALEATORIA Y FUNCIÓN DE DISTRIBUCIÓN - INTRODUCCIÓN E este tema se tratará de formalzar umércamete los resultados de u feómeo aleatoro Por tato, ua varable aleatora es u valor umérco que correspode
Más detallesSuccessió. Una successió és un conjunt ordenat d infinits nombres a1,a2,a3,...,an,...
Mª Àgels Lojedo SUCCESSIONS. PROGRESSIONS ARITMÈTIQUES. PROGRESSIONS GEOMÈTRIQUES. Successió. Ua successió és u cojut ordeat d ifiits ombres a,a,a,...,a,... que represetem { } a. Cadascu d ells s aomea
Más detalles1.9. ESTÁTICA CON ROZAMIENTO
Fudametos y Teorías Físcas ETS Arqutectura.9. ESTÁTICA CON ROZAMIENTO Hemos estudado el equlbro de los cuerpos stuados lbremete e el espaco, o cuado estaba udos medate elaces a otros cuerpos o a bases
Más detallesREGRESIÓN LINEAL SIMPLE
RGRIÓN LINAL IMPL l aálss de regresó es ua técca estadístca para vestgar la relacó fucoal etre dos o más varables, ajustado algú modelo matemátco. La regresó leal smple utlza ua sola varable de regresó
Más detallesDivisión de Estadísticas y Proyecciones Económicas (DEPE) Centro de Proyecciones Económicas (CPE)
Comsó Ecoómca para Amérca Lata y el Carbe (CEPAL Dvsó de Estadístcas y Proyeccoes Ecoómcas (DEPE Cetro de Proyeccoes Ecoómcas (CPE Estmacó Putual de Parámetros Chrsta A. Hurtado Navarro Mayo, 006 Estmacó
Más detallesTERMODINÁMICA AVANZADA
ERMODINÁMICA AVANZADA Udad I: Prpedade y Leye de la ermdámca Prce reverble e tema cerrad Vlume de ctrl Cted Etrpía Degualdad de Clauu Defcó La ercera Ley de la ermdámca Prce ermdámc Dagrama -S Vlume de
Más detallesD36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA:
D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA: Física relativista (teoria general sobre el comportament de la matèria i que és aplicable a velocitats molt grans, properes de la llum) Física
Más detallesUnidad 2. Reactores Continuos
Reactores Químcos: Udad Udad Reactores otuos Reactores cotuos so aquellos e los cuales, de maera cotua, se almeta los reactvos y també, de maera cotua se extrae los productos Detro de esta clasfcacó, de
Más detallesTema 1: TRIGONOMETRIA
Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α
Más detallesFamíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes
Escala d integració Nº de portes S.S.I. - Integració a petita escala M.S.I. - Integració a mitja escala L.S.I. - Integració a gran escala.l.s.i. - Integració a molt gran escala U.L.S.I. - Integració a
Más detallesTaller de creació de videojocs amb Scratch
Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 franksabate@gmail.com carlota.bujons@gmail.com 1. Descripció
Más detallesMultiplicador en Paral.lel
Multiplicador en Paral.lel de 5 bits per hardware, controlat per una F.S.M. Andreu Martínez Alcón Juan Pedro Vicente Nuñez Multiplicador en Paral.lel Funcionament: Els 2 operants en binari (A [4..] i B
Más detallesRONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el
Más detallesavaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,
Más detalles4 METODOLOGIA ADAPTADA AL PROBLEMA
4 MEODOLOGA ADAPADA AL PROBLEMA 4.1 troduccó Báscamete el problema que se quere resolver es ecotrar la actuacó óptma sobre las tesoes de los geeradores, la relacó de tomas de los trasformadores y el valor
Más detallesS O L U C I O N A R I Unitat 8
S O L U C I O N A R I Unitat 8 Unitat 8. Propietats periòdiques dels elements Qüestions inicials Per què Dimitri Mendeleiev va ordenar els elements segons la massa atòmica i no segons el nombre atòmic?
Más detallesExercicis de magnetisme PAU
1) Una espira circular de 4,0 cm de radi es troba en repòs en un camp magnètic constant de 0,50 T que forma un angle de 60 respecte de la normal a l espira. Calculeu el flux magnètic que travessa l espira.
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detallesDISTRIBUCIÓN DE LA MEDIA Y EL TEOREMA DEL LÍMITE CENTRAL
Smposo de Metrología 4 al 7 de Octubre DISTRIBUCIÓ DE LA MEDIA Y EL TEOREMA DEL LÍMITE CETRAL Wolfgag A. Schmd Cetro acoal de Metrología Tel.: (44) 4, e-mal: wschmd@ceam.mx Resume: De acuerdo al Teorema
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors
TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3
Más detallesMEDIDAS DE FORMA Y CONCENTRACIÓN
MEDIDAS DE FORMA Y CONCENTRACIÓN 4..- Asmetría: coefcetes de asmetría de Fsher y Pearso. Otros Coefcetes de asmetría. 4.2.- La ley ormal. 4..- Curtoss o aplastameto: coefcete de Fsher. 4.4.- Meddas de
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
46 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Digues quatre substàncies de la naturalesa que van ser proposades pels grecs com a constituents de la matèria. L aigua, l aire, la terra i el foc.
Más detallesUNITAT 8. FIGURES PLANES
1. Fes servir aquests punts per traçar dues línies poligonals més de cada tipus, apart de les dels exemples: Línia poligonal oberta Línia poligonal oberta creuada Línia poligonal tancada Línia poligonal
Más detalles2.5. Área de una superficie.
.5. Área de ua superfce. Sea g ua fucó co prmeras dervadas parcales cotuas, tal que z g( x y), 0 e toda la regó D del plao xy. Sea S la parte de la gráfca de g cuya proyeccó e el plao xy es como se lustra
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesAnálisis amortizado. Técnicas Avanzadas de Programación - Javier Campos 205
Aálss amortzado Téccas Avazadas de Programacó - Javer Campos 205 Aálss amortzado El pla: Coceptos báscos: Método agregado Método cotable Método potecal Prmer ejemplo: aálss de tablas hash dámcas Motículos
Más detallesAnomenem grau del monòmi a la suma dels exponents de la la part literal.
Tema. Poliomis I Tema. Poliomis I... Epressió algebraica. Ua epressió algebraica és u cojut de ombres i lletres lligats amb els símbols, -,, : i ( ). Per eemple, a : ( ). Si les epressios algebraiques
Más detallesLA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)
Nom: ACTIVITAT 37 LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3) Data: 1. QUINS COSSOS EMETEN LLUM? La llum és emesa per cossos molt calents, com el Sol, el filament d'una bombeta o els gasos calents d'una flama. També
Más detalles1. Propiedades molares y propiedades molares parciales
erodáca. ea 9 Ssteas abertos y ssteas cerrados de coposcó varable. ropedades olares y propedades olares parcales Ua agtud olar se dee coo: Sepre está asocada a u sstea terodáco de u úco copoete (sstea
Más detallesCONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....
Más detallesPARÁMETROS ESTADÍSTICOS ... N
el blog de mate de ada: ESTADÍSTICA pág. 6 PARÁMETROS ESTADÍSTICOS MEDIDAS DE CENTRALIZACIÓN Las tablas estadístcas y las represetacoes grácas da ua dea del comportameto de ua dstrbucó, pero ese cojuto
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesEstadística Descriptiva
Estadístca Descrptva Poblacó: Es u cojuto de elemetos co ua determada característca. Muestra: Es u subcojuto de la poblacó. Muestreo: Es el proceso para elegr ua muestra que sea represetatva de la poblacó.
Más detallesLes funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)
1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k
Más detallesAPROXIMACIÓN NUMÉRICA AL CÁLCULO DEL ÁREA BAJO LA GRÁFICA DE UNA FUNCIÓN MEDIANTE RECTÁNGULOS INSCRITOS
APROXIMACIÓN NUMÉRICA AL CÁLCULO DEL ÁREA BAJO LA GRÁFICA DE UNA FUNCIÓN MEDIANTE RECTÁNGULOS INSCRITOS Sugerecas para que mparte el curso Ha llegado el mometo e que es coveete resolver ejerccos aplcado
Más detallesReviseu habitualment el Correu Brossa del Webmail icater.org (encara que tingueu el correu instal lat en local al vostre ordinador o dispositiu mòbil)
Guies Pràctiques ICATER núm. 13 Reviseu habitualment el Correu Brossa del Webmail icater.org (encara que tingueu el correu instal lat en local al vostre ordinador o dispositiu mòbil) Il lustre Col legi
Más detallesTeoría Simplificada de ERRORES Suscriben este documento los coordinadores de Laboratorio de Química, Física I y Física II.
Teoría Smplfcada de ERRORES Suscrbe este documeto los coordadores de Laboratoro de Químca, Físca I y Físca II. Defcoes Báscas: -Error absoluto (o error): Itervalo xe dode co máxma probabldad se ecuetra
Más detallesRespuesta. Si 100 manzanas es una muestra suficientemente grande podemos ocupar el TCL. Por lo tanto:
Curso: Estadístca Iferecal (ICO 8306) Profesores: Esteba Calvo, Pablo Huechapa y Omar Ramos Ayudates: José T. Meda, Fabo Salas y Daela Vlches PROBLEMA Cosdere que Ud. es dueño de u campo que produce mazaas,
Más detallesFÍSICA DEL MEDI AMBIENT 1. Estructura de la matèria
FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 1 Estructura de la matèria 1 Sumari Estructura corpuscular de la matèria Dispersió de Rutherford Experiment de Thomson Experiment de Millikan Unitats i constants fonamentals Els
Más detallesLa placa de característiques d un motor de corrent continu d excitació independent amb imants permanents és la següent:
Motors de CC ( ca) 1. SÈRIE 1 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 Segona part OPCIÓ B - Exercc 4 [2,5 punts] La placa de característques d un motor de corrent contnu d exctacó ndependent amb mants permanents és
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Física Sèrie 2 L examen consta d una part comuna (problemes P1 i P2), que heu de fer obligatòriament, i d una part optativa, de la qual heu d escollir UNA
Más detallesV Muestreo Estratificado
V Muestreo Estratfcado Dr. Jesús Mellado 10 Certas poblacoes que se desea muestrear, preseta grupos de elemetos co característcas dferetes, s los grupos so pleamete detfcables e su peculardad y e su tamaño,
Más detallesTema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25
TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per
Más detallesTema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
Más detallesAplicación de Boostrapping en Regresión I
Aplcacó de Boostrappg e Regresó I U modelo de regresó leal basado e observacoes (x,y ) es de la forma y =x β+e (=,,..) dode y so los valores observados de la varable de respuesta y, y los x so vectores
Más detalles10 MUESTREO. n 1 9/ / σ σ 1
10 MUESTREO 1 Cómo varará la desvacó típca muestral s se multplca por cuatro el tamaño de la muestra? Y s se aumeta el tamaño de la muestra de 16 a 144? S µ y so la meda y la desvacó típca poblacoales,
Más detallesPolígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».
Polígon De Viquipèdia Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)». Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials.
Más detallesUNIVERSIDAD DE BUENOS AIRES
NIVERSIA E BENOS AIRES FACLTA E INGENIERÍA EPARTAMENTO E IRÁLICA Cátedra de Costruccoes dráulcas Tuberías e Sere y e Paralelo Ig. Lus E. Pérez Farrás - Novembre 003 - epartameto de dráulca Cátedra de Costruccoes
Más detallesTema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )
Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència
Más detallesTRANSMISIÓN DE CALOR MULTIDIRECCIONAL Y TRANSITORIA
Daposva ema6: rasmsó de calor muldreccoal rasora RANSMISIÓN DE CALOR MULIDIRECCIONAL Y RANSIORIA J.M.Corberá, R. Roo (UPV Daposva ema6: rasmsó de calor muldreccoal rasora ÍNDICE. RANSMISIÓN DE CALOR MULIDIRECCIONAL.
Más detallesActivitats de repàs DIVISIBILITAT
Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves
Más detallesLa matèria: els estats físics
2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Más detalles3. Tennis-ploma. Àrea: EF Curs:1r i 2n de CM i CS Nº Sessions: 10. Continguts:
3. Tennis-ploma Àrea: EF Curs:1r i 2n de CM i CS Nº Sessions: 10 Objectius: - Controlar en el maneig de la - Executar dels elements motrius bàsics que trobem en el tennis-ploma. - Estar predisposat a la
Más detalles( ) Tabla 2. Formulas para gráficas de control. Fórmula. Rsk = xk + 1 -Xk -------- X Rs -------------- Z USL. Gráfica (Símbolo) R, S ó Rs.
Boletí Técco Septebre No. Tabla esultados cálculos Núero edcoes Valor áxo Valor ío ago Proedo Desvacó Ídce capacdad l proceso Ídce capacdad l proceso Ídce capacdad aqua Ídce capacdad aqua Fraccó fectva
Más detalles6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.
6. Voleibol Àrea: EF Bloc: HME Curs: 1r i 2n CS Nº Sessions: 11 Objectius: - Analitzar les situacions de jocs. - Aplicar les normes bàsiques. - Realitzar les diverses habilitats motrius que inclou aquest
Más detalles2. Les sorprenents magnituds quotidianes:
2. Les sorprenents magnituds quotidianes: Les potències de 10 que ens marquen des de les grans distàncies interestel lars fins les petites distàncies microorgàniques. Viatge del zero a l infinit. Magnituds
Más detallesLa xarxa. Una xarxa d ordinadors no és res més que una colla d ordinadors connectats entre si per tal que puguin intercanviar dades.
La xarxa 1. L'estructura de la xarxa 2. L accés als recursos compartits 3. El procés d arrancada 4. Els permisos 5. Els usuaris 1. L estructura de la xarxa Una xarxa d ordinadors no és res més que una
Más detallesEl TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat
El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat El nou tram de 600 metres porta el tramvia a Sant Feliu amb freqüències de fins a 15 minuts i ha comportat millores urbanístiques en el
Más detallesIntroducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
Más detallesoperacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Más detallesGUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un
Más detallesEs aquella Serie Uniforme, cuyo Pago tiene lugar, al Final del Periodo.
ANUALIDADES SERIES UNIFORMES SERIE UNIFORME Se defe como u Cojuto de Pagos Iguales y Peródcos. El Térmo PAGO hace refereca tato a Igresos como a Egresos. També se deoma ANUALIDADES: Se defe como u Cojuto
Más detallesHi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
Más detallesI. ANÁLISIS DESCRIPTIVO DE UN CONJUNTO DE DATOS
Estadístca Tema. Seres Estadístcas. Dstrbucoes de frecuecas. Pág. I. ANÁLISIS DESCIPTIVO DE UN CONJUNTO DE DATOS Seres Estadístcas. Dstrbucoes de frecuecas.. Defcó de Estadístca... Coceptos geerales...2
Más detallesOrigen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4
Origen i evolució de la vida Temes 2, 3 i 4 De quina vida parlem? Humans i altres animals. Vegetals. Fongs. Protoctistes. Monera (bacteris). Provant d entendre què és la vida Els éssers vius estan formats
Más detallesL ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear
L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta
Más detallesSolución del examen de Investigación Operativa de Sistemas de septiembre de 2008
Solucó del exame de Ivestgacó Operatva de Sstemas de septembre de 008 Problema : (3 putos) E Vllafresca uca hace sol dos días segudos. S u día hace sol, hay las msmas probabldades de que el día sguete
Más detalles2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Más detallesUnitat 10. La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg )
Unitat 10 La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg. 267-284) Index D1 10.1. Taula Periòdica actual 10.2. Descripció de la Taula Periòdica actual 10.3. L estructura electrònica i la Taula Periòdica
Más detallesTEMAS CUESTIONARIO DE AUTOEVALUACIÓN
TEMAS 1-2-3 CUESTIOARIO DE AUTOEVALUACIÓ 2.1.- Al realzar los cálculos para obteer el Ídce de G se observa que: p 3 > q 3 y que p 4 >q 4 etoces: La prmera desgualdad es falsa y la seguda certa. La prmera
Más detallesTècniques de cerca efectiva
Bloc 2. Massa informació i poc temps Tècniques de cerca efectiva Gemma Mascaró Cristina Clotet Biblioteca de la UVic OBJECTIUS Després de completar aquesta activitat has de ser capaç de: Desenvolupar una
Más detallesXXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA
XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA Primera fase (Catalunya) 10 de desembre de 1999, de 16 a 0h. 1. Amb quadrats i triangles equilàters de costat unitat es poden construir polígons convexos. Per exemple, es poden
Más detallesINTERACCIÓ GRAVITATÒRIA
INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels
Más detallesEstadística. Tema 2: Medidas de Tendencia Central.. Estadística. UNITEC Tema 2: Medidas de Tendencia Central Prof. L. Lugo
Estadístca Tema : Meddas de Tedeca Cetral. Estadístca. UNITEC Tema : Meddas de Tedeca Cetral 1 Parámetros y Estadístcos Parámetro: Es ua catdad umérca calculada sobre ua poblacó La altura meda de los dvduos
Más detallesLa porció limitada per una línia poligonal tancada és un
PLA Si n és el nombre de costats del polígon: El nombre de diagonals és La suma dels seus angles és 180º ( n 2 ). La porció limitada per una línia poligonal tancada és un Entre les seves propietats destaquem
Más detallesÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Más detallesEducació Primària MÒDUL ASSIGNATURA MÒDUL PROFESSORAT. 1r semestre. 2n semestre
Educació Primària MÒDUL ASSIGNATURA r semestre semestre MÒDUL PROFESSORAT r semestre semestre Equesta d'opiió sobre les assigatures de Grau INFORME AGREGAT DE LES ASSIGNATURES DEL GRAU e Curs - Alumat
Más detallesBenvinguts. al Pitch. Què és el Pitch & Putt? Pregunta ns tot allò que vulguis saber!!
Benvinguts al Pitch Què és el Pitch & Putt? Pregunta ns tot allò e vulguis saber!! Et convidem a conèixer un esport obert a tothom, per a totes les edats, divertit, saludable, on podràs competir, e et
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Tecnologia industrial Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o B), de
Más detallesFórmulas de de Derivación Numérica: Aproximación de de la la derivada de de orden k de de una función
Uversdad Poltécca de Madrd Igeería de Mas Fórmulas de de Dervacó Numérca: Aproxmacó de de la la dervada de de orde k de de ua ucó Pro. Arturo Hdalgo LópezL Pro. Alredo López L Beto Pro. Carlos Code LázaroL
Más detallesEl correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.
Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat
Más detalles2. Quins aspectes del model atòmic de Dalton es mantenen vigents i quins aspectes s ha demostrat que són incorrectes?
Unitat 8. de Dalton, Thomson i Rutherford 1. Activitat inicial Per comprovar quins són els teus coneixements previs sobre l estructura atòmica, fes un dibuix que representi com penses que és un àtom. Sobre
Más detalles4.4. La ciudad circular El Modelo de Salop
4.4. La cudad crcular El Malde Machado Ecoomía Idusral - Malde Machado La Cudad Crcular El modelo de Salop 4.4. La cudad crcular El E el modelo de Hoellg habamos supueso que solo hay dos empresas. Ahora
Más detalles