Els lípids amb àcids grassos o saponificables

Transcripción

1 ELS LÍPIDS

2 Els lípids amb àcids grassos o saponificables Son els que contenen àcids grassos Tots els lípids saponificables son èsters (àcid gras + alcohol) Existeixen dos grups de lípids saponificables: Els lípids simples Els lípids complexos

3 Lípids saponificables simples o hololípids Formats exclusivament per àcids grassos i un alcohol. Comprenen 2 grups: Els acilglicèrids o greixos Els cèrids o ceres

4 Els acilglicèrids Són els lípids saponificables més abundants Formats per un alcohol, la glicerina (propantriol), que s'esterifica amb un, dos o tres àcids grassos Són insolubles en aigua i de baixa densitat (suren en l aigua)

5 Funcions dels acilglicèrids Realitzen importants funcions: Constitueixen la principal reserva energètica en els animals. Proporcionen aïllament tèrmic. En els animals homeoterms es situen a sota la pell formant el panícle adipòs. Proporcionen protecció contra els traumatismes. Els greixos es dipositen al voltant d'òrgans delicats com el cor, ronyons...

6 Tipus d acilglicèrids Segons el nombre d àcids grassos, reben el nom de: monoacilglicèrids: un àcid gras diacilglicèrids: dos àcids grassos. triacilglicèrids: tres àcids grassos. (els més abundants en la natura)

7 Tipus d acilglicèrids Monoacilglicèrid Diacilglicèrid Triacilglicèrid

8 Tipus d acilglicèrids Estructura del diacilglicèrid Estructura del triacilglicèrid

9 Els acilglicèrids Formació d un triglicèrid

10 Característiques dels acilglicèrids Els acilglicèrids que tenen mínim un àcid gras insaturat, són líquids a Tª ambient i es diuen olis. Exemple: l oli d oliva format per pel triglicèrid trioleïna, format per 3 àcids olèics + una glicerina.

11 Característiques dels àcids grassos Els acilglicèrids que tenen tots els àcids grassos saturats són sòlids a Tª ambient. Exemple: el sèu de bou constituïda per triglicèrid triestearina (3 àcids esteàrics + una glicerina).

12 Característiques dels acilglicèrids Els acilglicèrids que tenen àcids grassos de cadena curta (6-8 C), són semisòlids a Tª ambient i s anomenen mantegues. En ella hi ha molts tipus diferents d acilglicèrids.

13 Propietats dels acilglcèrids Els triacilglirècids NO tenen polaritat, per la qual cosa també s'anomenen greixos neutres. Els monoacilglicèrids i el diacilglicèrids tenen una polaritat feble a causa dels radicals hidroxil que deixen lliures en la glicerina. Els triacilglicèrids amb bases (NaOH sosa, KOH potassa) formen sabons per reaccions de saponificació

14 Els Cèrids Són èsters d'àcids grassos de cadena llarga amb alcohols també de cadena llarga. Són sòlids i durs a temperatura ambient, degut a les llargues cadenes hidrocarbonades que les formen. Formació d un cèrid

15 Propietats dels Cèrids o ceres Són totalment insolubles en aigua pel seu marcat caràcter lipòfil. Formen làmines impermeables que protegeixen l epidermis i les formacions dèrmiques dels animals (pèls, plomes, i cabells.) i la superfície de molts òrgans vegetals (tiges, fulles, fruits). Exemples de ceres barrejades amb àcids grassos lliures i esteroides són la cera de les abelles, la lanolina de la llana, el cerumen del conducte auditiu i les ceres de les fulles de moltes plantes.

16 Els lípids saponificables complexos o heterolípids Formats per: àcids grassos + un alcohol + un tercer tipus de molècules. També s anomenen lípids de membrana perquè són els principals lípids constituents de la doble capa lipídica de les membranes. Tenen comportament amfipàtic i per tant en contacte amb aigua formen una bicapa

17 Els lípids complexos Els lípids complexos es divideixen en tres grups: Els fosfoglicèrids Els fosfoesfingolípids FOSFOLÍPIDS Els glicoesfingolípids

18 Els fosfoglicèrids Molècules més abundants de la membrana plasmàtica. L'estructura bàsica és l'àcid fosfatídic, que està format per una molècula de glicerina que fa enllaç ester amb dos àcids, un àcid fosfòric i un alcohol. Generalment l alcohol unit a l'àcid fosfòric és un aminoalcohol (amb un grup amino NH 2 ). L àcid fosfòric i el grup amino s ionitzen per constituir el grup polar de la molècula.

19 Estructura d un fosfoglicèrid

20 Estructura d un fosfoglicèrid

21 Els fosfoglicèrids més importants Fosfatidiletanolamina o cefalina: abundant al cervell Fosfatidilcolina o lecitina: abundant al fetge, al cervell i el rovell d ou. Fosfatidilserina: abundant a la cara interna de la membrana plasmàtica

22 Fosfatidilcodina Formació d un fosfoaminolípid

23 Els fosfoesfingolípids Formats per: 1 esfingosina (aminoalcohol de cadena llarga) + 1 àcid gras + 1 fosfat Tenen caracter amfipàtic: part hidròfoba (esfingosina i àcid gras) i part hidròfila (fosfat + alcohol). Els esfingolípids es troben en les membranes plasmàtiques de les cèl lules i són especialment abundants en el teixit nerviós a les beines de mielina que protegeixen els axons de les neurones

24 Fosfoesfingolípids CERAMIDA + ÀCID FOSFÒRIC + COLINA Formació d una esfingomielina

25 Els glicoesfingolípids Formats per: 1 esfingosina (aminoalcohol de cadena llarga) + 1 àcid gras + 1 glúcid No presenten grup fosfat Es troben a les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques de totes les cèl lules Abundants a les neurones del cervell Es diferencien dos tipus segons els glúcids que continguin: Els cerebròsids: CERAMIDA + HEXOSA (glucosa o galactosa) Els gangliòcid: CERAMIDA + HEXOSES + HEXOSAMINA + ÀCID SIÀLIC

26 Els glicoesfingolípids Cerebròsid Gangliòsid