L ANY PLUVIOMÈTRIC A CATALUNYA Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya

Transcripción

1 L ANY PLUVIOMÈTRIC A CATALUNYA Àrea de Climatologia - Servei Meteorològic de Catalunya Introducció A l hora de fer el balanç de les reserves hídriques d un territori, generalment s utilitza l anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l inici de la tardor d un any i el final de l època estival de l any següent. Se sol escollir aquest període perquè s inicia un cop acabat l estiu, que és l estació amb la màxima evapotranspiració, en el moment de l any en què la humitat del sòl comença a recuperar-se i es produeix una recàrrega d aigua als aqüífers. Per tal de caracteritzar l any pluviomètric s ha escollit el període comprès entre l 1 de setembre de 2014 i el 31 d agost de 2015 i s ha elaborat l informe a partir de les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). L estudi s estructura en cinc apartats: 1. Trets generals de la pluviometria de l any pluviomètric Balanç de la precipitació acumulada durant l any pluviomètric Principals episodis de precipitació de l any pluviomètric Evolució històrica de la precipitació als observatoris de l Ebre i Fabra 5. Precipitació estacional durant l any pluviomètric : 5.1 Tardor Hivern Primavera Estiu 2015 Al llarg de l informe s expressen les quantitats de precipitació en mil límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. D altra banda, s han exclòs les dades de les EMA que tenen menys d un 95% de dades disponibles o que no han enregistrat correctament algun episodi de precipitació destacat. Els totals pluviomètrics estacionals o anuals es comparen amb els seus respectius valors mitjans climàtics, que s han obtingut a partir de les dades de l Atles Climàtic de Catalunya, Quan s efectua aquesta comparativa s adopten els criteris següents: - Es considerarà que el període ha estat molt plujós si els totals registrats han estat per damunt d un 190% respecte a la mitjana climàtica. - El període es considerarà plujós si la precipitació ha estat entre un 110 i un 190% respecte a la mitjana climàtica. - Es considerarà normal si els totals registrats s han situat entre un 90 i un 110% respecte a la mitjana climàtica. - El període es considerarà sec si ha plogut entre un 30 i un 90% respecte a la mitjana climàtica. - Es considerarà molt sec si les quantitats registrades han estat per sota del 30%. 1 Martín-Vide, J. i Raso Nadal, J.M. (2008):Atles Climàtic de Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya, Barcelona. 1

2 1. Trets generals de la pluviometria de l any pluviomètric Els trets més destacables de la pluviometria del període comprès entre el setembre de 2014 i l agost de 2015 han estat els següents: 1. L any pluviomètric ha estat normal o sec a una gran part de Catalunya. 2. La pluviometria s ha de considerar normal a una part del Pirineu i Prepirineu, a part de la depressió Central, i també en àrees del litoral Nord i Sud. En canvi, s ha de parlar d un any sec a una part del Prepirineu i de la depressió Central, sobretot al seu sector occidental, al prelitoral Central i al nord del prelitoral Sud, així com també a bona part del litoral. A l est de la Noguera i del Pallars Jussà el percentatge de precipitació anual ha quedat una mica per sota del 70% de la mitjana climàtica anual, indrets on s ha donat el major dèficit pluviomètric. Contràriament, l any ha estat plujós a gran part del Pirineu occidental i en algunes zones elevades de l oriental com la capçalera del Ter o a punts de la serra del Cadí; també a l Alta Garrotxa i a l oest de l Alt Empordà, a bona part del pla de Lleida, i finalment a punts del litoral Sud i a una bona àrea del Prelitoral sud que abasta gairebé tota la Terra Alta i bona part de la Ribera d Ebre i del Baix Ebre, essent fins i tot molt plujós a la zona del Port. En termes de conques hidrogràfiques, l any pluviomètric ha estat plujós a la conca de la Garona, a les capçaleres de la Noguera Ribagorçana i Pallaresa, al curs baix del Segre i de l Ebre, mentre que pel que fa al sector oriental, ho ha estat a la capçalera del Ter i a les capçaleres de la Muga i del Fluvià. A la resta, l any s ha de considerar normal o sec. 3. A diferència dels dos darrers anys pluviomètrics, aquest no ha presentat trets de caràcter excepcional, en cap dels sentits possibles; no s ha donat pluviometria ni innivació exagerada, ni tampoc s ha observat dèficit pluviomètric molt marcat. 4. En referència a l evolució estacional de la precipitació, les estacions que obren i tanquen l any pluviomètric (tardor i estiu) han estat en general plujoses o normals, mentre que les estacions del període central (hivern i primavera) han presentat majorment un caràcter sec. En el balanç global ha pesat força tant el fet que la tardor va ser plujosa o molt plujosa al sector nord del Segrià i a punts de l Empordà, com també les importants acumulacions de neu que es van donar al Pirineu durant l hivern. Després cal afegir els importants episodis de precipitació que es van donar durant la primavera a la zona del Port, i finalment han sumat les recents tempestes d estiu a la Ribera d Ebre, Baix Ebre, Tarragonès, així com també de la Selva i la Garrotxa. La tardor va ser plujosa en general i molt plujosa al nord del Segrià, la qual cosa queda reflectida en el balanç total de l any pluviomètric. En canvi va resultar seca a la Val d Aran, i normal o seca a punts del litoral. Les nevades van ser escasses i només van destacar alguns gruixos al vessant sud del Pirineu i del Pirineu Oriental. L hivern va ser sec a la major part del Principat, i molt sec al Prepirineu occidental i a d altres punts del nord del país. Ara bé, va resultar plujós al vessant nord del Pirineu, a cotes altes del Pirineu oriental i a punts del litoral tarragoní. En aquesta estació sí que cal destacar importants acumulacions de neu al Pirineu. La primavera va ser seca a gran part del país, i molt seca a àmplies zones de Ponent, si bé va ser plujosa o molt plujosa a punts del sud i extrem nord-est. L estiu, amb un comportament molt irregular, ha presentat trets secs a bona part del litoral Central i Nord, al prelitoral Central i Sud. En canvi ha estat plujós a determinats punts de les comarques de la Garrotxa i la Selva, al sud de la Noguera, al Tarragonès, al sud de la Ribera d Ebre i sud del Montsià. 2

3 2. Balanç de la precipitació acumulada durant l any pluviomètric La precipitació acumulada a Catalunya en el període comprès entre el setembre de 2014 i l agost de 2015 presenta un ventall molt ampli, tal i com correspon a la realitat climàtica del país. En primer lloc, en comparar els dos anys pluviomètrics i , s observa que a una gran part de territori la quantitat recollida durant l any pluviomètric no ha variat en més d un 20%, a l alça o a la baixa, de la quantitat recollida durant el mateix període de l any anterior Ara bé, hi ha hagut algunes excepcions notables: d una banda la pluviometria ha estat enguany bastant inferior gairebé a tot el Pirineu occidental, i en canvi, ha estat força superior a comarques del nord-est, a Ponent, i sobretot a les comarques del sud, ja que a zones del Montsià, de la Terra Alta i del Baix Ebre la pluja recollida gairebé s ha doblat com a conseqüència bàsicament de només dos episodis importants de precipitació ocorreguts un al novembre 2014 i l altre al març de Les diferències en valor absolut (precipitació recollida menys precipitació ) de signe negatiu més importants (d entre uns -160 i -350 mm) s han localitzat a la Val d Aran, a punts de la Noguera i del Baix Empordà, mentre que les de signe positiu més importants (entre +400 i +900 mm), s han localitzat a punts de l Alt Empordà, de la Terra Alta i sobretot a la zona del Port. Una altra diferència és que els indrets que han patit dèficit pluviomètric ho han fet d una manera molt més moderada que en la campanya anterior, en la què el dèficit va arribar a ser de més del 50% en alguns indrets del sud, mentre que enguany els llocs més secs no han presentat dèficit superior al 30%. En relació amb la distribució dels valors màxims i mínims, destaca el fet que el màxim d enguany s ha localitzat al Baix Ebre, a la zona del Port, on s ha superat amb escreix el total registrat a diferents estacions d alta muntanya de la Val d Aran i del Pallars (figura 1). D aquesta manera, les zones on s han superat els mm enguany no han quedat restringides exclusivament al Pirineu i Prepirineu. Els valors mínims, inferiors al 400 mm s han concentrat a una zona conformada per part del Pla d Urgell i l Urgell, la Segarra, la Noguera i el nord de les Garrigues, així com també al sud-oest del Segrià. Fora d aquestes àrees, i a una major part del país, la precipitació ha estat d entre els 400 i els 800 mm. La taula següent mostra la precipitació enregistrada a les estacions gestionades per l SMC que han superat els mm al llarg de l any pluviomètric. A banda del cas del Port, destaquen com és esperable els registres de les estacions d alta muntanya, situades per damunt dels m d altitud. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Valors màxims del període: setembre 2014 agost 2015 PN dels Ports Baix Ebre 1702,9 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 1615,9 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1583,2 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1574,5 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1464,0 Setcases - Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 1434,3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1305,4 Olot Garrotxa 1242,9 Malniu (2.230 m) Cerdanya 1231,0 Albanyà Lliurona (XOM) Alt Empordà 1224,5 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 1218,1 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 1181,2 Molló - Fabert Ripollès 1175,5 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 1162,6 Beget (XOM) Ripollès 1160,7 Batet de la Serra - Mas el Solà (XOM) Garrotxa 1147,2 3

4 Núria (1.971 m) Ripollès 1124,3 la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 1115,3 Gisclareny Berguedà 1103,2 Santa Pau - Sant Miquel Sacot (XOM) Garrotxa 1102,0 Olot - el Parc Nou (XOM) Garrotxa 1101,8 Mieres (XOM) Garrotxa 1072,5 Planoles (XOM) Ripollès 1050,4 el Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) Solsonès 1049,3 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 1040,1 la Vall d'en Bas Garrotxa 1018,7 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 1008,0 Taula 1. Llistat d estacions que han superat els mm de precipitació acumulada durant l any pluviomètric A l altre extrem, els indrets on la precipitació acumulada durant aquest any pluviomètric ha quedat més baixa (entre 290 i 400 mm), situats a les zones tradicionalment més seques de Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Valors mínims del període: setembre 2014 agost 2015 Castellnou de Seana Pla d'urgell 292,6 Golmés Pla d'urgell 293,2 Ivars d'urgell (XOM) Pla d'urgell 297,3 Tornabous Urgell 299,9 Mollerussa Pla d'urgell 323,2 Tàrrega Urgell 335,7 el Canós Segarra 342,2 Torrefeta - Granges Nial (XOM) Segarra 346,9 Aitona Segrià 352,7 el Poal Pla d'urgell 355,5 Baldomar Noguera 363,4 Pantà de Riba-roja Ribera d'ebre 368,9 Seròs Segrià 377,3 Agramunt - Torre Talladó (XOM) Urgell 378,2 Artesa de Segre (XOM) Noguera 386,3 Oliola Noguera 386,9 Cervera Segarra 388,8 Sant Martí de Riucorb Urgell 393,0 Les Borges Blanques - Mas del Boter (XOM) Garrigues 393,9 Juneda (XOM) Garrigues 394,7 Vallfogona de Balaguer Noguera 397,8 Taula 2. Llistat d estacions que no han assolit els 400 mm de precipitació acumulada durant l any pluviomètric

5 Figura 1. Distribució geogràfica de la precipitació acumulada durant l any pluviomètric

6 Pel que fa a les nevades, l any no ha assolit ni de lluny els valors més excepcionals dels dos anys anteriors. Durant la tardor de 2014 no es van donar nevades destacades i fins i tot cal recordar que l octubre va ser un mes en que gairebé no va nevar ni en les zones més elevades. Només a finals de novembre es va donar un episodi de nevades importants al vessant sud del Pirineu i Prepirineu oriental. L hivern no va superar la innivació dels hiverns dels anys anteriors, tot i que al vessant nord el gruix de neu va ser més alt que la mitjana en diversos moments de la temporada. En canvi, al vessant sud no va nevar gaire. Fins al mes de febrer no va caure una nevada destacada a bona part del Pirineu, sobretot a les cotes altes del Pirineu occidental, i especialment al seu vessant nord. Va ser també durant aquest darrer mes quan la neu es va veure a cotes baixes a molts indrets del centre i sud del país, on en algun casos feia més de 10 anys no hi nevava tant. Per tal d avaluar els totals pluviomètrics obtinguts arreu del país, s efectua una comparativa amb les mitjanes climàtiques pluviomètriques de cada punt, de la qual es conclou que l any pluviomètric s ha de qualificar com a normal o sec a uns percentatges semblants del territori i plujós en algunes àrees menys extenses, en les quals hi ha indrets on fins i tot cal considera-lo molt plujós (figura 2). La pluviometria s ha de considerar normal a una part del Pirineu i Prepirineu, a part de la depressió Central, i també en àrees del litoral Nord i Sud. S ha de parlar d un any sec a una part del Prepirineu i de la depressió Central, sobretot al seu sector occidental, al prelitoral Central i al nord del prelitoral Sud, així com també a bona part del litoral. A l est de la Noguera i del Pallars Jussà el percentatge de precipitació anual ha quedat una mica per sota del 70% de la mitjana climàtica anual. Contràriament, l any ha estat plujós a gran part del Pirineu occidental i en algunes zones elevades de l oriental com la capçalera del Ter o a punts de la serra del Cadí; també a l Alta Garrotxa i a l oest de l Alt Empordà, a bona part del pla de Lleida, i finalment a punts del litoral Sud i a una bona àrea del Prelitoral sud que abasta gairebé tota la Terra Alta i bona part de la Ribera d Ebre i del Baix Ebre, essent fins i tot molt plujós a la zona del Port. La taula 3 mostra les estacions on la precipitació enregistrada ha assolit o superat el 110% de la mitjana climàtica de referència al llarg de l any pluviomètric : Percentatge respecte a la Nom de l EMA Comarca mitjana climàtica (%) Valors màxims del període: setembre 2014 agost 2015 PN dels Ports Baix Ebre 195,0 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 148,8 Horta de Sant Joan Terra Alta 145,2 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 144,9 Gandesa Terra Alta 144,0 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 129,4 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 129,2 Lleida - la Bordeta Segrià 128,3 l'ametlla de Mar Baix Ebre 127,7 Benissanet Ribera d'ebre 126,7 Albesa Noguera 125,5 Cabanes Alt Empordà 125,3 Olot Garrotxa 125,1 Alcarràs Segrià 124,0 Vilanova de Segrià Segrià 123,4 6

7 el Perelló Baix Ebre 123,0 Falset Priorat 122,8 Alguaire Segrià 118,5 Torres de Segre Segrià 118,5 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 117,6 Ascó Ribera d'ebre 116,5 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 116,5 Vinebre Ribera d'ebre 115,8 Alfarràs Segrià 115,3 els Alamús Segrià 114,7 el Masroig Priorat 113,8 Torredembarra Tarragonès 113,1 Santa Coloma de Farners Selva 110,7 la Granadella Garrigues 110,3 Malniu (2.230 m) Cerdanya 110,0 Taula 3. Llistat d EMA que han registrat els percentatges més elevats de precipitació respecte de la mitjana climàtica durant l any pluviomètric A l altre extrem, els majors dèficits pluviomètrics s han ubicat a la Noguera i al Pallars Jussà on no s ha arribat a assolir el 70% de la precipitació mitjana climàtica. La taula 4 mostra les estacions on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat, en què la precipitació acumulada ha estat inferior al 75% de la mitjana climàtica de referència: Percentatge respecte a la Nom de l EMA Comarca mitjana climàtica (%) Valors mínims del període: setembre 2014 agost 2015 Baldomar Noguera 64,6 Sant Romà d'abella Pallars Jussà 64,8 Vilanova de Meià Noguera 69,0 el Pont de Vilomara Bages 70,3 Òdena Anoia 71,0 Torroella de Montgrí Baix Empordà 71,6 el Prat de Llobregat Baix Llobregat 72,9 Tremp Pallars Jussà 73,8 Tornabous Urgell 74,1 Parets del Vallès Vallès Oriental 74,5 Taula 4. Llistat d EMA que han registrat els percentatges més baixos de precipitació respecte a la mitjana climàtica durant l any pluviomètric

8 Figura 2. Distribució geogràfica de la precipitació durant l any pluviomètric , expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. 8

9 3. Principals episodis de precipitació de l any pluviomètric A continuació es faciliten les principals quantitats de precipitació que s han acumulat durant els episodis més rellevants de l any pluviomètric : Del 4 al 9 de setembre de 2014 Montesquiu - Carbur de Baix (XOM) Osona 147,3 mm Roda de Ter (XOM) Osona 136,1 mm Esparreguera (XOM) el Baix Llobregat 130,1 mm Del 10 al 25 de setembre de 2014 Sils La Bàscula (XOM) la Selva 149,8 mm Cassà de la Selva el Gironès 121,2 mm Tamarit Hort de la Sínia (XOM) el Tarragonès 118,8 mm Del 28 al 30 de setembre de 2014 Vilablareix el Gironès 171,8 mm Salt - Parc de la sèquia del Monar (XOM) el Gironès 160,9 mm Cabanes l Alt Empordà 159,2 mm Del 9 al 14 d octubre de 2014 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 113,5 mm Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 72,1 mm Sant Joan de l'erm (XOM) l Alt Urgell 65,7 mm Del 2 al 5 de novembre de 2014 el Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) el Solsonès 86,4 mm el Masnou - Port Esportiu (XOM) el Maresme 73,5 mm Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 69,0 mm Del 23 al 26 de novembre de 2014 Calafell (XOM) el Baix Penedès 98,3 mm els Alfacs el Montsià 61,9 mm Reus - Centre de Lectura (XOM) el Baix Camp 60,1 mm Del 27 al 30 de novembre de 2014 PN dels Ports el Baix Ebre 481,3 mm Setcases - Hostal Pastuira (XOM) el Ripollès 333,7 mm Albanyà Lliurona (XOM) l Alt Empordà 307,9 mm Castell de Peralada (XOM) l Alt Empordà 275,7 mm Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 274,9 mm Espolla (XOM) l Alt Empordà 274,2 mm Maià de Montcal - Can Garriga (XOM) la Garrotxa 261,7 mm Molló el Ripollès 260,3 mm Cabanes l Alt Empordà 256,2 mm Santa Pau - Sant Miquel Sacot (XOM) la Garrotxa 256,0 mm Beget (XOM) el Ripollès 255,0 mm Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 250,4 mm Del 14 al 18 de desembre de 2014 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 76,6 mm Olesa de Bonesvalls (XOM) l Alt Penedès 72,2 mm Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 68,6 mm 9

10 Del 29 al 31 de gener de 2015 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 106,1 mm PN dels Ports el Baix Ebre 85,7 mm Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 71,6 mm Del 21 al 28 de febrer de 2015 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 195,9 mm Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 178,3 mm Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 153,7 mm Del 18 al 28 de març de 2015 PN dels Ports el Baix Ebre 704,6 mm Horta de Sant Joan (XOM) la Terra Alta 316,0 mm Horta de Sant Joan la Terra Alta 282,5 mm Mas de Barberans Abocador el Montsià 251,9 mm Tivissa (XOM) la Ribera d'ebre 231,5 mm Gandesa la Terra Alta 210,7 mm Del 7 al 12 de juny de 2015 Olot - el Parc Nou (XOM) la Garrotxa 132,6 mm Olot la Garrotxa 128,7 mm El Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) el Solsonès 116,8 mm Malniu (2.230 m) la Cerdanya 107,2 mm Santuari de Queralt el Berguedà 105,7 mm Del 13 al 17 de juny de 2015 la Vall de Bianya (XOM) la Garrotxa 110,0 mm Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 106,3 mm Olot la Garrotxa 94,9 mm la Bisbal del Penedès el Baix Penedès 83,1 mm Batet de la Serra - Mas el Solà (XOM) la Garrotxa 75,3 mm Del 21 al 25 de juny de 2015 Molló - Fabert el Ripollès 78,3 mm Oix - Vila (XOM) la Garrotxa 51,8 mm Gandesa Terra Alta 51,2 mm la Vall d'en Bas la Garrotxa 51,1 mm Del 19 al 23 de juliol de 2015 Gisclareny el Berguedà 141,4 mm Cardona (XOM) el Bages 119,5 mm Alinyà l Alt Urgell 91,6 mm El Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) el Solsonès 91,2 mm Del 29 al 31 de juliol de 2015 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 162,5 mm Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 110,6 mm Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 108,0 mm Del 8 al 9 d agost de 2015 Canet d'adri (XOM) el Gironès 90,0 mm Anglès la Selva 74,3 mm Banyoles - Mata (XOM) el Pla de l'estany 63,7 mm 10

11 Del 13 al 15 d agost de 2015 Breda - (XOM) la Selva 215,7 mm Sant Feliu de Buixalleu (XOM) la Selva 189,2 mm Campins (XOM) el Vallès Oriental 150,0 mm Del 17 al 19 d agost de 2015 Torredembarra el Tarragonès 76,9 mm Sant Pau de Segúries el Ripollès 67,9 mm Sant Pau de Segúries - Vila (XOM) el Ripollès 64,5 mm Pel que fa als registres de més de 90 mm en 24 hores a les estacions de la XEMA durant l any pluviomètric , destaquen dos importantíssims episodis de precipitació en els quals es van donar la majoria de casos de màxims valors diaris: - del 27 al 30 de novembre de del 18 al 28 de març de 2015 En tos dos episodis hi va haver dies en què els valors màxims en 24h van ser extremadament abundants. En l episodi del 27 al 30 de novembre de 2014, la precipitació registrada en 24 hores va ser excepcional en alguns casos; l estació automàtica del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre) va recollir 336,1 mm al llarg del dia 29. Es tracta de la pluja diària més abundant que ha registrat mai cap estació de la XEMA, superant els 297,8 mm d'horta de Sant Joan (la Terra Alta) del 23 d'octubre de 2000 (cal tenir en compte que durant aquell episodi l'estació del PN dels Ports encara no estava instal lada). La precipitació acumulada al PN dels Ports al llarg d aquesta llevantada va ser excepcional (482,2 mm), corresponent a gairebé a la quarta part del total anual. També en el cas de l estació de Cabanes (l Alt Empordà), de Molló i Sant Pau de Segúries (el Ripollès), de Cadí Nord (2.143 m, la Cerdanya), i d Espolla (l Alt Empordà), el dia 29 o el 30/11/2014 van ser el dia més plujós de tota la seva sèrie, d entre 10 i 23 anys de dades depenent de l estació. En l episodi del 18 al 28 de març de 2015, el valor màxim en 24h correspon als dies 21 o 23 depenent dels casos. L estació del PN dels Ports va registrar l episodi de precipitació més abundant de la seva sèrie, ja que es van recollir 704,6 mm en 10 dies, la qual cosa ha significat prop de la meitat de la total anual. Nom de l EMA Comarca Data PPT 0-24h (mm) Valors màxims del període: setembre 2014 agost 2015 PN dels Ports Baix Ebre 29/11/ ,1 PN dels Ports Baix Ebre 23/03/ ,8 Cabanes Alt Empordà 30/11/ ,0 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 21/03/ ,1 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 29/11/ ,2 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 29/11/ ,1 Espolla Alt Empordà 30/11/ ,3 Molló - Fabert Ripollès 29/11/ ,3 Vilobí d'onyar Selva 28/09/ ,2 Mas de Barberans Montsià 29/11/ ,2 Banyoles Pla de l'estany 30/11/ ,7 Santa Coloma de Farners Selva 28/09/ ,1 Sant Pau de Segúries Ripollès 29/11/ ,7 Olot Garrotxa 29/11/ ,9 11

12 Fornells de la Selva Gironès 30/11/ ,9 Falset Priorat 29/11/ ,4 Vilablareix Gironès 28/09/ ,2 Olot Garrotxa 21/03/ ,9 Vallirana Baix Llobregat 28/09/ ,9 Olot Garrotxa 10/06/ ,2 Fornells de la Selva Gironès 28/09/ ,5 l'espluga de Francolí Conca de Barberà 29/11/ ,6 Viladrau Osona 29/11/ ,2 Prades Baix Camp 29/11/ ,5 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 29/11/ ,6 Girona Gironès 28/09/ ,0 Navata Alt Empordà 28/09/ ,7 Gisclareny Berguedà 29/11/ ,5 Navata Alt Empordà 30/11/ ,4 Vilablareix Gironès 30/11/ ,7 Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 28/09/ ,2 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 30/07/ ,0 Santa Coloma de Farners Selva 15/08/ ,7 Sant Cugat del Vallès - CAR Vallès Occidental 28/09/ ,4 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 28/09/ ,3 Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 28/09/ ,7 Portbou Alt Empordà 29/11/ ,0 Núria (1.971 m) Ripollès 29/11/ ,0 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 21/03/ ,0 Taula 5. Llistat d EMA que han superat els 90 mm de precipitació acumulada en 24 hores (0-24 h UTC) durant l any pluviomètric La taula 6 recull les EMA que al llarg de l any pluviomètric han mesurat una precipitació màxima acumulada en un minut igual o superior als 4,0 mm. És un valor molt elevat que s ha observat durant diversos xàfecs tempestuosos al llarg de l any, especialment durant la tardor i els mesos d estiu. Màxima PPT en 1 minut Nom de l EMA Comarca Data (mm) Valors màxims del període: setembre 2014 agost 2015 Montserrat - Sant Dimes Bages 04/09/2014 7,6 Sant Salvador de Guardiola Bages 04/09/2014 6,5 Alguaire Segrià 04/09/2014 5,3 el Montmell Baix Penedès 14/09/2014 5,1 Sant Martí de Riucorb Urgell 31/07/2015 4,9 Lleida - la Bordeta Segrià 14/09/2014 4,8 Alcarràs Segrià 31/07/2015 4,7 els Alamús Segrià 31/07/2015 4,6 Lleida - la Bordeta Segrià 31/07/2015 4,5 Alinyà Alt Urgell 22/07/2015 4,4 Os de Balaguer - el Monestir d'avellanes Noguera 12/10/2014 4,2 Sant Pau de Segúries Ripollès 18/08/2015 4,2 Sant Martí de Riucorb Urgell 14/09/2014 4,1 Cervera Segarra 31/07/2015 4,0 Taula 6. Llistat d EMA que han registrat les intensitats minutals més elevades de la xarxa durant l any pluviomètric

13 4. Evolució històrica de la l precipitació als observatoris de l Ebre i Fabra Un cop analitzat el comportament de l any pluviomètric al conjunt del país, tot seguit s examinen quines han estat les característiques a dos observatoris que disposen de sèries climàtiques de gran continuïtat i cobertura temporal: l Observatori de l Ebre (Roquetes, el Baix Ebre) i l Observatori Fabra (Barcelona, el Barcelonès). L Observatori de l Ebre va iniciar les seves observacions l any 1905, mentre que l Observatori Fabra ho va fer l any Ambdues sèriess permeten contextualitzar el períodee estudiat respecte els seus precedents. L any pluviomètric ha estat plujós a l Observatori de l Ebre, ja que s hi han recollit 676,2 mm,, un 120,5% respectee la mitjana del període de referènciaa , essent aquesta de 561,1 mm, que implica una anomaliaa positiva d un 20.5% (figura 3). Figura 3. Anomalies de precipitació dels anys pluviomètrics a l Observatori de e l Ebre ( ). Els valors s expressen com a percentatge de la precipitació de cadaa any pluviomètric respectee a la mitjana climàtica dels anys pluviomètrics Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres taronges indiquen anys més secs. La línia negra contínua expressa la mitjana mòbil de cincc anys de període. Telèfon Telefax A/e: 13

14 Contràriament, a l Observatori Fabra de Barcelona l any pluviomètric s ha de qualificar com a sec. La precipitació dels 12 mesos ha estat de 547,9 mm, la qual cosa representa un 84,2% respecte de la mitjana climàtica del períodee (igual a 650,5 mm), i que es tradueix per tant t en una anomaliaa del -15,8% respecte de la mitjana climàtica. (figura 4). Figura 4. Anomalies de precipitació dels anys pluviomètrics a l Observatori Fabra ( ). Els valors s expressen com a percentatge de laa precipitació de cada any pluviomètric respecte r a la mitjana climàtica dels anys pluviomètrics Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres taronges indiquen anys més secs. La línia negra contínua expressa la mitjana mòbil de cincc anys de període. Telèfon Telefax A/e: 14

15 5. Precipitació estacional durant l any pluviomètric Un cop analitzat el comportament de la precipitació per al conjunt de l any pluviomètric, tot seguit s indiquen els trets més característics a nivell estacional. 5.1 Precipitació durant la tardor de 2014 La tardor de 2014 va ser plujosa a un percentatge elevat del país, i fins i tot molt plujosa a la meitat nord del Segrià i a algun punt de l Alt Empordà. En canvi, va ser normal a l extrem nord del Pallars Sobirà i de l Alta Ribagorça, a punts de la Cerdanya, a la conca de Tremp, a la meitat nord de l Urgell, al sud-est de la Noguera i a alguns sectors del litoral, i fins i tot va ser seca a la Val d Aran i a alguns punts del litoral. La figura 5 mostra la precipitació acumulada a Catalunya durant la tardor de 2014 (mapa de l esquerra), i la comparació amb la mitjana climàtica pel mateix període (mapa de la dreta). Figura 5. Distribució dels totals de precipitació durant la tardor de 2014 (esquerra) i distribució, en forma de percentatges, d aquests totals respecte la mitjana climàtica (dreta) Les quantitats de precipitació estacional més abundants van superar els 500 mm a cotes altes del Pirineu i del Montseny, així com a alguns punts de l interior de l Alt Empordà. Fins i tot es van superar els 600 mm al massís del Port o al Ripollès. L evolució mensual de la pluviometria de la tardor (figura 6) va ser la següent: un setembre i un novembre majoritàriament plujosos en contrast amb un octubre que va resultar sec. 15

16 Figura 6. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2014, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. Major precipitació de la tardor de 2014 Menor precipitació de la tardor de 2014 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Alta muntanya Ivars d Urgell (XOM) Pla d Urgell 123,1 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 534,2 Tornabous Urgell 124,5 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 533,3 Castellnou de Seana Pla d'urgell 145,2 el Canós Segarra 150,1 Fora de l alta muntanya PN dels Ports Baix Ebre 628,8 Setcases Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 619,0 El setembre va ser plujós a bona part de Catalunya, i molt plujós a àmplies zones del quadrant nord-est i de ponent, però va ser sec als extrems nord-occidental i sud, a la conca superior del Segre, a l altiplà Central, a la conca de Tremp i a la desembocadura del Francolí. El repartiment de la precipitació va ser molt irregular degut al caràcter tempestuós d aquesta i les quantitats recollides van arribar a ser molt abundants. L octubre, per contra, va ser sec a gran part de Catalunya i molt sec al litoral, prelitoral i Pirineu més oriental. En canvi, va ser normal o plujós als sectors centrals de l Alt Urgell i del Pallars Sobirà. El novembre va resultar molt plujós a gran part de Catalunya i plujós al litoral Central, sud de la Costa Brava, delta de l Ebre, extrem nord de la Cerdanya i àmplies zones del Prepirineu i Pirineu occidental. Per contra, va ser normal o sec a la Val d Aran. Pel que fa a les nevades, durant la tardor no s han enregistrat nevades destacables. De fet, el mes d octubre ha tingut la peculiaritat d haver estat el primer en què no s ha registrat gruix de neu apreciable a cap estació de la XEMA, incloses les d alta muntanya, algunes amb més de 15 anys de dades. 16

17 5.2 Precipitació durant l hivern de Pel que fa a la pluviometria, l hivern va ser sec a la major part del Principat, i molt sec al Prepirineu occidental i a d altres punts del nord del país. En canvi, va ser plujós al vessant nord del Pirineu, a cotes altes del Pirineu oriental i a punts del litoral tarragoní. Cal destacar, a més, les importants acumulacions de neu observades al Pirineu. A bona part de la Ribera d Ebre, del Priorat, del Baix Camp i del Tarragonès va ser normal. La figura 7 il lustra la precipitació acumulada a Catalunya durant l hivern (mapa esquerre) i el percentatge d aquesta precipitació acumulada respecte la mitjana climàtica. Figura 7. Distribució dels totals de precipitació durant l hivern (esquerra) i la distribució, en forma de percentatges, d aquests totals respecte la mitjana climàtica (dreta) La precipitació més abundant es va enregistrar, com és normal en aquesta època de l any, a l alta muntanya, amb valors d entre 300 i 600 mm. Les quantitats menys importants es van observar a les comarques del Pallars Jussà, la Noguera, l Alt Urgell i el Solsonès, amb valors inferiors als 25 mm. A resolució mensual, la pluviometria de l hivern (figura 8) es resumeix en un comportament similar durant els tres mesos en els la distribució de la precipitació ha estat molt semblant i amb uns valors de precipitació inferior als valors climàtics. 17

18 Figura 8. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de desembre de 2014, gener i febrer de 2015, expressada en percentatge respecte de la mitjana climàtica. Major precipitació de l hivern Menor precipitació de l hivern Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Alta muntanya Sant Romà d'abella Pallars Jussà 13,7 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 636,0 Vilanova de Meià Noguera 18,2 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 613,5 Artesa de Segre (XOM) Noguera 19,5 Fora de l alta muntanya Vielha e Mijaran Val d'aran 325,8 PN dels Ports Baix Ebre 194,8 El desembre va ser sec en conjunt, i fins i tot molt sec al Prepirineu, tot i que plujós a l extrem nordoccidental i àmplies zones de la Costa Brava i Daurada, i molt plujós al vessant nord del Pirineu i desembocadura del Francolí. El gener també va ser sec, i molt sec al Montsec i àrees pròximes, algunes zones del quadrant nord-est, Garraf, Barcelonès i punts de l Alt Penedès, Maresme, Vallès Occidental i delta de l Ebre, però plujós al vessant nord del Pirineu i al massís dels Port. El febrer la precipitació va tenir una distribució molt irregular i es pot qualificar també de sec en general, i de molt sec de nou al Prepirineu, extrem sud del país i a alguns punts del litoral i prelitoral Central, però en canvi va ser plujós al Pirineu. Pel que fa a les acumulacions de neu, al desembre successives nevades van afectar el Pirineu, però les acumulacions no van superar les del mateix mes del 2013, tret de l EMA de Boí (2.535 m) (l Alta Ribagorça). Durant el gener, van caure nombroses nevades al llarg de la segona quinzena que van afectar bàsicament el vessant sud del Pirineu occidental i a les parts més elevades del Pirineu Oriental. Durant el mes de febrer va caure la nevada més destacable de tot l hivern a bona part del Pirineu, sobretot a cotes altes del Pirineu occidental, i especialment al seu vessant nord. Va ser també durant aquest darrer mes quan la neu es va veure a cotes baixes a molts indrets del centre i sud del país, on en algun casos feia més de 10 anys no hi nevava tant. 18

19 5.3 Precipitació durant la primavera de 2015 La primavera de 2015 es pot qualificar de seca a bona part del país, i molt seca a punts de Ponent. En canvi ha estat plujosa o molt plujosa a punts del sud i nord-est del Principat. La figura 9 mostra la precipitació acumulada a Catalunya al llarg de la primavera de 2015 (mapa esquerre) i el percentatge d aquesta precipitació acumulada respecte la mitjana climàtica. Figura 9. Distribució dels totals de precipitació durant la primavera de 2015 (esquerra) i la distribució, en forma de percentatges, d aquests totals respecte la mitjana climàtica (dreta) Les quantitats acumulades més importants s han enregistrat al massís dels Ports, on han estat extraordinàries i s han recollit un total de 740,7 mm. També hi ha màxims a l Alt Empordà i a punts de la Terra Alta, on s han superat àmpliament els 300 mm, així com a punts del Pirineu occidental i de la Garrotxa. Els valors més escassos oscil len entre els 20 i 30 mm a algunes comarques de Ponent, com el Pla d Urgell, la Noguera o l Urgell, on l estació ha estat molt seca. A resolució mensual la pluviometria de la primavera 2015 (figura 10) es resumeix en un mes de març força irregular, seguit d un abril i un maig secs en general. 19

20 Figura 10. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de març, abril i maig de 2015, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. Major precipitació de la primavera de 2015 Menor precipitació de la primavera de 2015 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Golmés Pla d'urgell 22,2 Alta muntanya Castellnou de Seana Pla d'urgell 24,4 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 323,8 Vallfogona de Balaguer Noguera 27,6 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 309,0 el Poal Pla d'urgell 29,8 Fora de l alta muntanya PN dels Ports Baix Ebre 740,7 Horta de Sant Joan (XOM) Terra Alta 390,5 El març va caracteritzar-se per una distribució molt irregular de la precipitació en bona part, degut a la llevantada que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 25 del mes, provocant que els màxims de precipitació es concentressin majorment als relleus del prelitoral dels dos extrems del país. El mes va resultar en general normal o plujós, però molt plujós al litoral i prelitoral Sud, al nord del cap de Creus, plana interior de l Alt Empordà, serra de l Albera, serralada Transversal, Alta Garrotxa i extrem oriental del Pirineu. Per contra va resultar sec al Prepirineu, a àmplies zones de la Noguera, del prelitoral Central i de la depressió Central. El mes d abril va ser sec en general, i fins i tot molt sec a àmplies zones del litoral i la plana de Lleida, prelitoral Central i Nord, extrem oriental de la serra del Montsec i punts de les comarques de la Ribera de l Ebre i la Terra Alta. El maig va ser molt sec en conjunt, tot i resultar climàticament el més plujós de l estació. Al Pirineu, Prepirineu i la franja compresa entre el delta del Llobregat i el prelitoral Central va ser sec. Al Barcelonès, per contra, va resultar normal o plujós. Pel que fa a la neu, cap dels tres mesos va ser especialment nivós, resultant els gruixos mensuals màxims, en conjunt, inferiors als dels mateixos mesos de l any anterior. Al març es van acumular gruixos inferiors en general, a excepció del Pirineu més oriental i punts del vessant sud del Pirineu occidental, en relació amb l episodi de precipitació del període de març, mentre que durant el mes d abril, l escassa precipitació caiguda en forma de neu va concentrar-se al vessant nord del Pirineu. Finalment, al maig els gruixos de neu també van ser inferiors als de l any passat en general. D aquesta forma, a excepció de l estació de Bonaigua (2.266 m, al Pallars Sobirà), a finals del mes de maig, totes les estacions van acabar amb un gruix de neu igual a zero. 20

21 5.4 Precipitació durant l estiu de 2015 L estiu de 2015 (mesos de juny, juliol i agost) es pot qualificar de molt divers. A bona part del litoral Central i Nord, i del prelitoral Central i Sud ha estat un estiu sec. Per contra, a determinats punts de les comarques de la Garrotxa i la Selva, al sud de la Noguera, al Tarragonès, al sud de la Ribera d Ebre i sud del Montsià ha estat un estiu plujós. La figura 11 il lustra la distribució dels totals de precipitació durant l estiu de 2015 (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació estival respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). Figura 11. Distribució dels totals de precipitació durant l estiu de 2015 (esquerra) i la distribució, en forma de percentatges, d aquests totals respecte la mitjana climàtica (dreta) Les quantitats màximes de precipitació estival s han situat entre els 350 i els 450 mm, concentrades al terç nord del país. Les més escasses han quedat compreses en la franja dels 30 als 50 mm, al Barcelonès i a la meitat nord de la Ribera d Ebre. 21

22 A resolució mensual, la pluviometria de l estiu de 2015 (figura 11) ha estat molt variable i irregular depenent de l àmbit geogràfic. Figura 12. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de juny, juliol i agost de 2015, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. Major precipitació de l estiu de 2015 Menor precipitació de l estiu de 2015 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Alta muntanya Ascó Ribera d'ebre 34,6 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 323,8 Pantà de Riba roja Ribera d'ebre 38,8 Pallars Certascan (2.400 m) Sobirà 309,0 Barcelona el Raval Barcelonès 41,2 Vinebre Ribera d'ebre 45,2 Fora de l alta muntanya Margalef Priorat 52,0 Gisclareny Berguedà 448,2 Barcelona Z.U Barcelonès 57,8 Olot Garrotxa 433,6 El juny va presentar una gran irregularitat en la pluviometria. Va ser molt sec al litoral Central i Nord, però plujós o molt plujós al litoral del camp de Tarragona, Terres de l Ebre, la Garrotxa i el sud de la Noguera. El juliol va presentar pluviometria escassa al litoral Central i Nord, mentre que al gruix de les comarques occidentals i del litoral tarragoní va registrar precipitacions abundants, portant a qualificar el juliol de molt plujós. Finalment, agost fou majoritàriament sec a gran part del país, especialment al sud, nord de l Empordà i prelitoral Central, però amb una excepció clara ubicada a l eix determinat per les comarques del Gironès, la Selva i el nord del Maresme, on l agost va ser molt plujós. 22