BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL 2017

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL Data del document: 23 de novembre de (v.3) La primavera del ha estat càlida a pràcticament tot Catalunya, especialment a les parts elevades del país, i de les més càlides de les darreres dècades en alguns punts La precipitació ha estat irregularment distribuïda: a l extrem sud i al nord-est ha resultat una primavera particularment seca, mentre que en altres sectors repartits pel territori la precipitació acumulada ha estat superior a la mitjana La irradiació solar global ha estat superior a la mitjana a gran part del territori, amb rècords d insolació en alguns punts Pel que fa al vent, al mes de març es van produir tres episodis destacats de vent fort, un al mes d abril i al maig, cap Mapes d anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de la primavera 1

2 ÍNDEX 1. Introducció: objectiu i metodologia Balanç de la temperatura de la primavera a tot Catalunya Temperatura de la primavera en el context històric Anàlisi de primaveres precedents de caràcter càlid a les sèries de la XEMA de més de 20 anys Balanç de la precipitació de la primavera del a tot Catalunya Precipitació de la primavera a la XEMA en el context històric Anàlisi de primaveres precedents de caràcter sec a les sèries de la XEMA de més de 20 anys Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la primavera del Principals episodis de vent fort de la primavera Balanç de la irradiació solar global durant la primavera Episodis meteorològics de la primavera Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya Temperatura de la primavera als observatoris de l Ebre i Fabra Precipitació de la primavera als observatoris de l Ebre i Fabra Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant la primavera a l Estartit ANNEX

3 1. Introducció: objectiu i metodologia Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament la primavera, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. En relació amb les dades utilitzades: En els apartats 2, 3, 4 i 6 es presenta la caracterització climàtica de la primavera per a les variables temperatura, precipitació, gruix de neu i irradiació solar global respectivament, i a l apartat 5 es dóna un resum dels episodis de vent fort. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s usen també les dades registrades a la XOM, Xarxa d Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. En l apartat 7 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s han identificat durant la primavera, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent. A l apartat 8 s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a partir de les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el gener de l any 1905, i la de l Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any A l apartat 9 es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. En relació amb el càlcul dels valors estacionals: Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors dels tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d un mínim del 80% de totes les dades mensuals que corresponen. En el cas de la variable precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com en l obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents

4 Per a cadascuna d aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d estudi, i també els corresponents al valor de l anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic. En relació amb el càlcul dels valors d anomalia: Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s usen per fer estudis són el , i Per al càlcul dels valors d anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s utilitza és el període Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període En el càlcul de l anomalia d irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, En el cas de les sèries centenàries de l Observatori de l Ebre i Observatori Fabra, en general, si no s explicita una altra cosa, sempre s usa el trentenni de referència quan en el text s indiquen els valors d anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: , i també i En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l Ebre i Fabra, s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). S entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En relació amb la representació dels mapes de Catalunya: La interpolació espacial que s utilitza és: Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents les que millor funcionen d entre l altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació Per als mapes d anomalia, el mètode de krigatge (kriging) En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables: Es detallen els episodis que s han identificat durant la primavera, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent. En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l informe a mode d Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura. 4

5 2. Balanç de la temperatura de la primavera a tot Catalunya La primavera del (mesos de març, abril i maig) ha resultat càlida a gairebé tot el país (figura 1). Les àrees on l anomalia positiva ha estat més marcada se situen al Montseny, Prepirineu i Pirineu, mentre que, per contra, la primavera d enguany es pot qualificar de termomètricament normal a alguns sectors molt restringits del delta de l Ebre i de la Costa Daurada. La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de la primavera (mapa esquerre) i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 2 mostra els mapes d anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de març, abril i maig. Respecte dels anys anteriors, la primavera del ha estat en alguns punts d entre les més càlides de les darreres dècades, similar a les dels anys 2015, 2011, 2006 i A la primavera d enguany, 2 de les 52 estacions de la Xarxa d Estacions Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades han tingut la primavera més càlida de la seva sèrie (PN del Garraf el Rascler, al Baix Llobregat, i Pinós, al Solsonès), mentre que a altres 2 estacions ha estat la segona més càlida (la Quar, al Berguedà, i Tagamanent PN del Montseny, al Vallès Oriental). Pel que fa als observatoris amb més de 100 anys de dades, a l Observatori Fabra, amb registres des de 1914, ha estat la 2a primavera més càlida de la sèrie, juntament amb les del 2015 i 2006, i darrere de la del A l Observatori de l Ebre, amb dades des de 1905, ha estat la 4a més càlida, darrere del 2001, 2006 i Si bé els tres mesos de la primavera han resultat càlids en general (figura 2), cal destacar en aquest sentit el març, en què la circulació zonal (de l oest) va impedir l arribada de fluxos d aire fred del nord. A més, durant els deu primers dies del mes, l anticicló predominant, amb aire càlid en altura, va provocar valors alts de temperatura a l alta muntanya. L abril va tenir alguns aspectes en comú amb el març pel que fa a la temperatura, ja que també va ser especialment càlid a les parts més elevades del Pirineu i del Prepirineu. Si bé en general la temperatura va estar per sobre de la mitjana, les anomalies no van ser tan marcades com al mes anterior, i fins i tot a punts del delta de l Ebre i de la Costa Daurada es van arribar a donar valors lleugerament inferiors als de referència. La situació que va provocar aquest comportament tèrmic va ser l estabilitat atmosfèrica predominant i la subsidència provocada per la dorsal anticiclònica que va afectar Catalunya durant gran part del mes. Per últim, al maig es van tornar a donar anomalies de temperatura força destacades arreu. La circulació zonal que va dominar les capes mitjanes de la troposfera durant gran part del mes va inhibir els fluxos freds d altes latituds, mentre que una dorsal anticiclònica que va afectar Catalunya l últim terç del mes va provocar una pujada important de la temperatura. En l anàlisi de l anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA, es constata que pràcticament la totalitat del Principat ha presentat valors d anomalia de temperatura superiors a +0,5 C (figura 1), per tant, la primavera es pot qualificar de càlida. Les anomalies han estat més marcades en àrees de muntanya, amb un màxim que ha superat els +3 C al cim del Montseny, i anomalies superiors a +2,5 C a punts del Prepirineu i del Pirineu. Fora d aquests 5

6 àmbits, les anomalies positives han estat notables també a punts del litoral Central i del prelitoral Nord i Sud, amb valors d anomalia per sobre de +2,0 C. Cal destacar que cap estació de la Xarxa d Estacions Automàtiques (XEMA) ha enregistrat anomalies negatives de temperatura. Sí que molt puntualment, les anomalies han estat inferiors a +0,5 C, i per tant, en aquests sectors, localitzats al delta de l Ebre i a les comarques del Baix Penedès i del Garraf, cal qualificar la primavera de normal. La taula següent recull les estacions on els valors d anomalia positiva han estat més alts, per sobre de +2,0 C: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +3,3 la Quar Berguedà +2,8 Santuari de Queralt Berguedà +2,6 Vielha Val d'aran +2,6 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà +2,6 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà +2,5 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya +2,5 Lladurs Solsonès +2,4 Malniu (2.230 m) Cerdanya +2,4 PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat +2,4 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +2,4 Montserrat - Sant Dimes Bages +2,4 Castellar de n'hug - el Clot del Moro Berguedà +2,4 Sant Romà d'abella Pallars Jussà +2,4 Molló - Fabert Ripollès +2,4 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà +2,3 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran +2,3 Barcelona - el Raval Barcelonès +2,3 Tivissa Ribera d'ebre +2,3 Horta de Sant Joan Terra Alta +2,3 Vila-rodona Alt Camp +2,2 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès +2,2 Girona Gironès +2,2 la Pobla de Segur Pallars Jussà +2,2 Parets del Vallès Vallès Oriental +2,2 Lleida - la Bordeta Segrià +2,1 Vilanova de Meià Noguera +2,1 Camarasa Noguera +2,1 Batea Terra Alta +2,1 Os de Balaguer - el Monestir d'avellanes Noguera +2,1 Oliana Alt Urgell +2,1 Taula 1: Valors d anomalia positiva més alts corresponents a la primavera del 6

7 La taula següent recull les estacions on els valors d anomalia han estat més baixos, per sota de +0,5 C: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) els Alfacs Montsià +0,4 el Vendrell Baix Penedès +0,4 Cunit Baix Penedès +0,4 Amposta Montsià +0,4 Canyelles Garraf +0,4 Taula 2: Valors d anomalia negativa més baixos corresponents a la primavera del 7

8 Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l anomalia respecte de la mitjana climàtica de la primavera Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. Figura 2 Figura 2: Mapes de l anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la primavera (març, abril i maig) respecte de la mitjana climàtica

9 2.1. Temperatura de la primavera en el context històric Anàlisi de primaveres precedents de caràcter càlid a les sèries de la XEMA de més de 20 anys Per a obtenir la perspectiva de quant càlida ha estat la primavera del en referència amb la sèrie històrica, s analitzen els valors d aquelles sèries de la XEMA que disposen de 20 anys o més de dades estacionals completes de la primavera (52 EMA). Es constata que la primavera ha estat la més càlida a 2 EMA de les 52. A la pràctica totalitat, 51 de 52, ha estat entre les 10 primaveres més càlides. La següent figura mostra on s ubiquen aquestes 52 EMA i queden assenyalades segons la posició que ocupa la primavera en el rànquing d anys càlids per als diferents casos possibles: 1a, 2a, 3a, o 4a més càlida, entre la 5a i 10a més càlides, i entre l 11a i 20a més càlides de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d anys complets disponibles de la sèrie de l EMA. 9

10 3. Balanç de la precipitació de la primavera del a tot Catalunya La precipitació s ha distribuït de manera irregular pel territori (figura 3), resultant la primavera seca a una mica més de la meitat del Principat, normal a aproximadament una tercera part, i plujosa a la resta. Els sectors que han presentat un dèficit pluviomètric més acusat respecte dels valors mitjans han estat els extrems nord-oriental i sud de Catalunya. A les comarques del Baix Empordà, Gironès, Pla de l Estany, part de l Alt Empordà i part de la Selva, d una banda, i part del Montsià, del Baix Ebre i de la Terra Alta de l altra, no s ha arribat al 50% respecte de la precipitació mitjana de la primavera. En alguns punts de l extrem sud, aquesta primavera ha estat d entre les més seques de les darreres dècades. A 1 de les 58 estacions de la Xarxa d Estacions Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades aquesta ha estat la primavera més seca de la seva sèrie (Ulldecona els Valentins, al Montsià), mentre que a 2 d elles ha estat la segona més seca (l Ametlla de Mar i l Aldea, ambdues al Baix Ebre). Per contra, aquesta primavera es pot qualificar de plujosa a punts elevats del Pallars Sobirà, bona part de les comarques de Ponent, així com al Barcelonès i punts del Vallès Occidental i Baix Llobregat. La figura 3 il lustra la distribució dels totals de precipitació de la primavera del (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació hivernal respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 4 il lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de la primavera del (març, abril i maig), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. El desglossament mensual (figura 4) mostra com l inici plujós de la primavera al mes de març no va tenir continuïtat en els dos mesos següents, que van resultar secs a tot Catalunya, només amb excepcions puntuals. Cal tenir en compte que climàticament, l abril i el maig són més plujosos que el març, i en canvi, enguany el març ha deixat globalment més precipitació. Així, els indrets on la primavera ha resultat plujosa, no han tingut una aportació continuada de precipitació al llarg de l estació, sinó que han recollit bona part de la quantitat total al mes de març. En el cas del Barcelonès i de part del Vallès Occidental, fins i tot es pot atribuir la major part de la precipitació total a un sol episodi, el del 24 i 25 de març, que va deixar pluja extremadament abundant en aquesta part del territori. Al març, la situació sinòptica va estar dominada per un flux zonal, que afavoria l arribada de pertorbacions atlàntiques, algunes d elles desenganxades del corrent general i amb un recorregut molt meridional, causant fluxos càlids i humits. Només van quedar fora de l àrea plujosa els extrems nordoriental i sud, que finalment també han resultat els més secs a escala estacional. L abril, en canvi, va estar marcat per un predomini anticiclònic, que va inhibir l arribada de pertorbacions, fent que pràcticament tot Catalunya quedés amb precipitació clarament inferior a la mitjana. Per últim, al maig va predominar, durant els dos primers terços del mes, un flux zonal, però les configuracions ciclòniques arribaven molt desgastades a Catalunya, mentre que l últim terç la situació va estar dominada per una dorsal anticiclònica. Així, aquest mes també va destacar per l escassa precipitació recollida. Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 250 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l SMC: 10

11 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 405,9 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 375,7 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 345,3 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 331,5 Ulldeter (1.999 m) (XOM) Ripollès 325,2 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 322,7 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 315,5 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 313,1 Molló - Fabert Ripollès 312,8 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 305,3 Núria (1.971 m) Ripollès 302,8 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 293,5 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 290,3 el Port del Comte (1.813 m) (XOM) Solsonès 288,3 Gisclareny Berguedà 279,0 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 265,9 Malniu (2.230 m) Cerdanya 254,3 Sant Pau de Segúries Ripollès 253,7 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la primavera A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 75 mm, enregistrats durant la primavera a les estacions gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Castell d'aro Baix Empordà 48,5 els Alfacs Montsià 50,5 Amposta Montsià 55,8 l'aldea Baix Ebre 56,2 l'ametlla de Mar Baix Ebre 56,4 el Perelló Baix Ebre 57,2 Calonge (XOM) Baix Empordà 58,9 Monestir de Santa Maria de Solius (XOM) Baix Empordà 60,9 Palafrugell (XOM) Baix Empordà 61,3 Ulldecona - els Valentins Montsià 61,7 Vinyols i els Arcs Baix Camp 63,1 Aldover Baix Ebre 64,3 Torroella de Montgrí centre (XOM) Baix Empordà 65,7 Verges (XOM) Baix Empordà 66,8 l'estartit (XOM) Baix Empordà 67,1 Batea Terra Alta 67,2 Alcanar Montsià 69,0 Tivissa Ribera d'ebre 71,0 Alcanar - La Martorella (XOM) Montsià 71,1 Torroella de Montgrí Baix Empordà 71,3 Illa de Buda Montsià 71,6 Observatori de l'ebre (XOM) Baix Ebre 72,3 Horta de Sant Joan Terra Alta 73,1 Monells Baix Empordà 73,5 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la primavera 11

12 Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant la primavera i del percentatge d aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s hi inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d un episodi significatiu. Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica dels mesos de la primavera (març, abril, maig) 12

13 3.1. Precipitació de la primavera a la XEMA en el context històric Anàlisi de primaveres precedents de caràcter sec a les sèries de la XEMA de més de 20 anys Per a obtenir la perspectiva de quant seca ha estat la primavera de l any en referència amb la sèrie històrica, s analitzen els valors estacionals d aquelles sèries de la XEMA que disposen de 20 anys o més de dades estacionals completes de la primavera (40 EMA). La primavera ha estat la més seca a una estació, mentre que a 24 de les 40 ha estat d entre les 10 més seques. La següent figura mostra on s ubiquen aquestes 40 EMA i queden assenyalades segons la posició que ocupa la primavera en el rànquing d anys secs per als diferents casos possibles: 1r, 2n, 3r, o 4t més secs, entre el 5è i 10è més secs, i entre el 11è i 20è més secs de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d anys complets disponibles de la sèrie de primaveres l EMA. 13

14 4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant la primavera del En relació amb les acumulacions de neu a les zones d alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, durant la primavera han estat remarcables sobretot al Pirineu oriental. Després d un hivern nivós, les acumulacions en aquest sector es van mantenir, en general, per sobre de la mitjana, fins que es van anar fonent al llarg del mes d abril, com és habitual. Al Pirineu occidental les acumulacions han estat, en general, més properes a la mitjana i es van anar fonent en dates posteriors a les del sector oriental. Atesa la gran variabilitat que s observa en les acumulacions de neu als diferents sectors del Pirineu i Prepirineu davant una mateixa situació meteorològica, es presenta a continuació una taula informativa (taula 5) on s explicita el gruix de neu mig d aquesta primavera, i també en ordre decreixent, la de les quatre primaveres de la sèrie que han estat més nivoses per a una selecció d estacions de la XEMA que disposen de les sèries més llargues d aquesta variable (figura 5). Figura 5: Ubicació de les EMA amb sèries de dades de gruix de neu més llargues Taula 5: Gruix de neu mitjà de la primavera i primaveres més nivoses a una selecció d estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues Gruix de neu mitjà (cm) - PRIMAVERA Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Boí (2.535 m) El Port del Comte (2.316 m) Cadí Nord Prat d'aguiló (2.143 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) PRIMAVERA primaveres més nivoses de la sèrie - Gruix de neu mitjà (cm) 1r n r t Taula 5: Gruix de neu mitjà de la primavera i primaveres més nivoses a una selecció d estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues A la figura 6 es mostren els gràfics d evolució durant el període 1 de setembre - 30 de juny, per a les mateixes estacions, de la mitjana diària del gruix de neu calculada en cada cas segons la sèrie de dades disponible. S hi superposen també els valors de la present primavera, així com els de l any anterior. 14

15 Figura 6: Evolució del gruix de neu mitjà diari de l any en curs i també del de l any anterior, i la seva corresponent mitjana diària 15

16 5. Principals episodis de vent fort de la primavera Durant la primavera s han produït 4 episodis en què la ratxa màxima ha igualat o superat els 90 km/h a zones habitades de Catalunya. Al mes de març, van ser els dies 3 i 4, 6 i 7 i 24 i 25, mentre que el quart episodi va tenir lloc el 30 d abril. A continuació es presenten els mapes de ratxa màxima de vent d aquests episodis. Figura 7: Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA durant els principals episodis de vent fort de la primavera 16

17 6. Balanç de la irradiació solar global durant la primavera La irradiació solar ha estat superior a la mitjana dels darrers anys a tot Catalunya (figura 7), especialment al quadrant nord-oriental. El mapa reflecteix el resultat de la situació dominant anticiclònica, molt accentuada a l abril. Figura 8: Mapa d anomalia d irradiació solar global de la primavera respecte de la mitjana dels últims 10 anys Figura 9: Mapes de l anomalia d irradiació solar global dels mesos de la primavera (març, abril, maig) 17

18 A més, cal destacar que a l Observatori de l Ebre i l Observatori Fabra, la insolació (hores de sol) de la primavera ha estat el rècord de les respectives sèries per a una primavera. Figura 10: Evolució de l anomalia de la insolació de la primavera a l Observatori de l Ebre (1910-) i a l Observatori Fabra (1968-) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l hivern calculada segons el període La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 18

19 7. Episodis meteorològics de la primavera A continuació s esmenten els episodis que han tingut lloc durant la primavera, en ordre cronològic, els quals s acompanyen d un mapa de distribució de la quantitat 4 de precipitació: març dies 3-4 Episodi de precipitació els dies 3 i 4, localment acompanyada de tempesta i calamarsa o pedra i neu que va afectar fins i tot les parts més altes de la serralada Prelitoral. Episodi de ratxes fortes de vent els dies 3 i 4 a llocs poc habituals (103,7 km/h a Malgrat de Mar, al Maresme, i a punts del front marítim del Baix Llobregat es van apropar als 90 km/h). març dies 5-8 Episodi de precipitació del dia 5 al 8 al Pirineu i quadrant nord-est del país. Episodi de vent fort els dies 6 i 7 a les parts més elevades del Pirineu, als dos extrems del país i a punts de la serralada del Prelitoral. març dies 9-11 Episodi càlid entre els dies 9 i 11, per l'arribada d'una massa d'aire càlid procedent del continent africà. març dies Episodi de precipitació els dies 12 i 13, que va afectar les comarques de Ponent i del nord del país. març dies Episodi de precipitació entre els dies 24 i 25, localment acompanyat de tempesta i calamarsa, que va arribar a deixar pluja extremadament abundant a la ciutat de Barcelona i en alguns sectors del prelitoral. Episodi de vent els dies 24 i 25, amb ratxes molt fortes, especialment a les cotes altes del Pirineu. març dia 31 Episodi de precipitació el dia 31, que va afectar sobretot l'oest del país. Va anar acompanyada de tempesta i localment de calamarsa o pedra. abril dies 1-2 Episodi de precipitació els dies 1 i 2 al Pirineu i quadrant nord-oriental del país. Localment va anar acompanyada de tempesta i calamarsa. 4 La llegenda que acompanya els mapes d episodis de precipitació és la següent: Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm 19

20 abril dies 8-10 Episodi de precipitació del dia 8 al 10, que va afectar el Pirineu i el quadrant nord-oriental del país. Ruixats i xàfecs localment acompanyats de tempesta i calamarsa. abril dies Episodi de precipitació del dia 13 al 15, que va afectar bona part de la meitat nord de Catalunya. Localment la precipitació va anar acompanyada de tempesta i calamarsa. abril dies Episodi de precipitació minsa o poc abundant del dia 18 al 19, que va afectar sobretot la Catalunya Central. Va anar localment acompanyat de calamarsa o pedra petita. MAPA NO DISPONIBLE abril dies Episodi de temperatura mínima baixa les matinades dels dies 20 i 21. A 5 de les 138 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, emplaçades a l'empordà i a la Cerdanya, es va enregistrar la temperatura mínima més baixa de la seva sèrie en un mes d'abril. abril dies Episodi de precipitació general entre els dies 25 i 27, localment va deixar calamarsa o calabruix. Glaçades la matinada del dia 28 a gran part del país. abril dia 30 Episodi de precipitació a bona part de Catalunya i neu al Pirineu el dia 30. Episodi de vent superior a 90 km/h el dia 30 a les cotes més elevades del vessant sud del Pirineu i de la serralada Prelitoral maig dies 1-6 Episodi de precipitació del dia 1 al 6 que va afectar bona part de Catalunya, excepte el terç sud. Va deixar quantitats minses. maig dies 9-14 Episodi de precipitació general entre els dies 9 i 14, amb pluja persistent però també tempestes locals. Va afectar sobretot les comarques del Pirineu i Prepirineu occidental. Localment acompanyat de tempesta i calamarsa. maig dies Episodi de precipitació els dies 18 i 19, acumulant, en general, quantitats minses o poc abundants. 20

21 maig dies Episodi de calor entre els dies 24 i 28, causat per una dorsal anticiclònica acompanyada d aire molt càlid procedent del continent africà. Episodi de tempestes entre els dies 22 i 28 al Pirineu com a conseqüència de la calor en superfície. maig dies Episodi de precipitació del dia 29 al 31, que va afectar la meitat nord del territori. 21

22 8. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des d agost de l any 1913 Observatori de l Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l any Temperatura de la primavera als observatoris de l Ebre i Fabra A l Observatori de l Ebre, la temperatura mitjana de la primavera ha estat de 17,6 C, la 4a més càlida d entre les primaveres de la sèrie, darrere del 2001, 2006 i La temperatura mitjana ha estat +2,4 C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a la primavera. Aquesta anomalia positiva s ha produït per contribució sobretot de la temperatura màxima, que ha presentat una anomalia molt més destacada (+3,9 C) que no pas la temperatura mínima (+1,0 C). La temperatura màxima va estar notablement per sobre de la mitjana durant tots tres mesos, però encara més accentuadament al març i maig, en què l anomalia va assolir els +4,1 C. L anomalia de la temperatura màxima a l abril no va ser gens menyspreable, +3,5 C. L anomalia positiva de la temperatura mínima va estar causada sobretot per la contribució del mes de maig, i en menor mesura, pel març. A l abril, en canvi, la temperatura mínima va estar molt propera als valors mitjans climàtics. A l Observatori Fabra, la temperatura mitjana de la primavera ha estat de 15,3 C, la 2a més càlida de la sèrie, empatada amb 2006 i 2015, i darrere del De igual manera que a l Observatori de l Ebre, la temperatura ha estat +2,4 C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a la primavera. Tot i així, en aquest cas tant la temperatura màxima com la mínima han estat apreciablement per sobre de les respectives mitjanes: +2,6 C i +2,1 C, respectivament. Els mesos que més han contribuït al balanç càlid van ser sobretot el març (+2,9 C, en què va tenir més pes la temperatura màxima), seguit molt de prop pel maig (+2,4 C, també amb una anomalia de la màxima més important que la mínima) i per últim, l abril, en què tant la temperatura màxima com la mínima van tenir una anomalia de +1,7 C. A la taula 6 es presenta la comparativa dels valors de l any actual amb els corresponents als més càlids i més freds de les sèries per a tots dos observatoris. A la figura 9 es presenta l evolució de l anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre (1906-) i a l Observatori Fabra (1914-). A les taules 7 i 8, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional de la primavera, i també els corresponents valors mensuals. A la figura 10 es mostra l evolució de la temperatura mitjana de la primavera per a l Observatori de l Ebre en el període 1906-, i per a l Observatori Fabra per a 1914-, així com també de la temperatura màxima i mínima mitjana. 22

23 Taula 6: Comparativa de la primavera actual amb els primaveres prèvies que han estat més càlides i més fredes als observatoris Ebre i Fabra Temperatura mitjana TMm primavera ( C) Observatori de l Ebre Observatori Fabra primavera primavera març abril maig març abril maig 17,6 15,0 16,6 21,2 15,3 13,3 14,2 18,3 TMm estacional i mensual de les primaveres prèvies més càlides de la sèrie ( C) 1r ,0 17,0 17,3 19, ,6 14,8 13,8 18,1 2n ,9 15,0 17,8 21, ,3 12,0 15,1 18,8 3r ,7 14,7 16,8 21, ,3 12,0 14,8 19,1 4t 17,6 15,0 16,6 21,2 15,3 13,3 14,2 18,3 TMm estacional i mensual de les primaveres prèvies més fredes de la sèrie ( C) 1r ,9 10,8 15,5 15, ,6 8,2 12,1 14,5 2n ,0 11,4 12,9 17, ,6 8,9 12,6 13,4 3r ,1 11,0 14,3 16, ,8 7,5 12,2 15,6 4t ,1 11,2 14,4 16, ,8 8,8 10,7 15,8 Taula 6: Comparativa dels valors de la primavera del amb els quatre més càlids i més freds de les respectives sèries 23

24 Figura 11: Evolució de l anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914-) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l hivern calculada segons el període La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 24

25 Taula 7: Valors a l Observatori de l Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de la primavera, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de la primavera, i dels tres mesos que el composen a l Observatori de l Ebre. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l anomalia: Temperatura mitjana ( C) - PRIMAVERA Observatori de l Ebre TMm ,6 15,2 15,5 16,2 ATMm ( C) +2,4 +2,1 +1,4 TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm març 15,0 12,5 +2,5 13,1 +1,9 13,7 +1,3 abril 16,6 15,0 +1,6 15,1 +1,5 15,7 +0,9 maig 21,2 18,2 +3,0 18,4 +2,8 19,1 +2,1 Temperatura màxima mitjana i anomalia ( C) - PRIMAVERA TXm ,8 20,9 21,2 22,0 ATXm ( C) +3,9 +3,6 +2,8 TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM març 22,2 18,1 +4,1 18,7 +3,5 19,4 +2,8 abril 24,0 20,5 +3,5 20,7 +3,3 21,5 +2,5 maig 28,1 24,0 +4,1 24,1 +4,0 25,0 +3,1 Temperatura mínima mitjana i anomalia ( C) - PRIMAVERA TNm ,5 9,5 9,8 10,4 ATNm ( C) +1,0 +0,7 +0,1 TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm març 7,8 6,9 +0,9 7,4 +0,4 8,0-0,2 abril 9,3 9,4-0,1 9,4-0,1 9,9-0,6 maig 14,4 12,3 +2,1 12,7 +1,7 13,2 +1,2 Taula 7: Comparació de la temperatura mitjana de la primavera i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l Observatori de l Ebre 25

26 Taula 8: Valors a l Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de la primavera, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de la primavera, i dels tres mesos que el composen a l Observatori Fabra. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l anomalia: Temperatura mitjana ( C) - PRIMAVERA Observatori Fabra TMm ,3 12,9 13,2 13,8 ATMm ( C) +2,4 +2,1 +1,5 TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm març 13,3 10,4 +2,9 10,9 +2,4 11,4 +1,9 abril 14,2 12,5 +1,7 12,5 +1,7 13,2 +1,0 maig 18,3 15,9 +2,4 16,1 +2,2 16,9 +1,4 Temperatura màxima mitjana i anomalia ( C) - PRIMAVERA TXm ,3 16,7 17,0 17,8 ATXm ( C) +2,6 +2,3 +1,5 TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm març 17,2 14,0 +3,2 14,4 +2,8 15,1 +2,1 abril 18,0 16,3 +1,7 16,4 +1,6 17,2 +0,8 maig 22,8 19,8 +3,0 20,1 +2,7 21,0 +1,8 Temperatura mínima mitjana i anomalia ( C) - PRIMAVERA TNm ,2 9,1 9,4 9,9 ATNm ( C) +2,1 +1,8 +1,3 TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm març 9,4 6,9 +2,5 7,3 +2,1 7,7 +1,7 abril 10,3 8,6 +1,7 8,6 +1,7 9,2 +1,1 maig 13,8 12,0 +1,8 12,2 +1,6 12,8 +1 Taula 8. Comparació de la temperatura mitjana de la primavera i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l Observatori Fabra 26

27 Figura 12: Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914-) El gràfic següent mostra l evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 27

28 8.2. Precipitació de la primavera als observatoris de l Ebre i Fabra A l Observatori de l Ebre la precipitació de la primavera ha estat inferior a la respectiva mitjana climàtica, mentre que a l Observatori Fabra ha resultat superior. A l Observatori de l Ebre, la precipitació acumulada la primavera ha estat de 72,8 mm, valor que suposa una anomalia de -65,0 mm, i que representa un 52,8% del valor climàtic de referència Si bé al març es va recollir una quantitat lleugerament per sobre de la mitjana d aquell mes, tant l abril com el maig van resultar molt secs, ja que la precipitació mensual va ser inferior al 30% respecte dels valors climàtics de referència. A l Observatori Fabra, la precipitació acumulada la primavera ha estat de 204,9 mm, 42,0 mm més que la mitjana del període , la qual cosa suposa un 125,8% del valor mitjà climàtic de referència. En aquest cas, el març va ser molt plujós, sobretot per la contribució de l episodi del 24 i 25 de març, que va deixar quantitats extremadament abundants (superiors a 100 m en 24 hores). La precipitació recollida durant el mes d abril va estar lleugerament per sota de la respectiva mitjana climàtica, mentre que el maig va presentar un dèficit pluviomètric notable, ja que només es va recollir entorn a una tercera part de la precipitació mitjana climàtica. A la taula 9 es presenta la comparativa dels valors de l any actual amb els corresponents als més plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris. A la taula 10 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra de la primavera, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència. A la figura 11 es pot consultar l evolució de la precipitació de la primavera a l Observatori de l Ebre (1906-) i a l Observatori Fabra (1914-). A la figura 12 es presenta el percentatge de la precipitació de la primavera respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914-). 28

29 Taula 9: Comparativa de la primavera actual amb els primaveres prèvies que han estat més plujoses i més seques als observatoris Ebre i Fabra Precipitació PPT primavera (mm) Observatori de l Ebre Observatori Fabra primavera primavera març abril maig març abril maig 72,8 mm 44,1 mm 13,5 mm 15,2 mm 204,9 mm 136,4 mm 48,1 mm 20,4 mm PPT estacional i mensual de les primaveres prèvies més plujoses de la sèrie (mm) 1er ,0 54,7 235,3 144, ,0 49,2 56,7 235,1 2on ,7 62,4 240,2 88, ,4 161,0 19,5 146,9 3er ,0 44,0 74,1 224, ,1 85,7 113,6 112,8 4rt ,8 195,3 74,5 45, ,2 98,8 40,9 165,5 PPT estacional i mensual dels primaveres prèvies més seques de la sèrie (mm) 1er ,0 6,4 5,4 15, ,4 18,2 7,2 3,0 2on ,2 2,8 16,3 15, ,7 8,3 14,8 13,6 3er ,4 13,4 19,6 2, ,7 24,0 13,5 15,2 4rt ,4 4,7 7,4 30, ,7 22,6 3,4 27,7 Taula 9: Comparativa dels valors de la primavera del amb les quatre més plujoses i més seques de les respectives sèries 29

30 Taula 10: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra corresponents a la primavera, i valors dels períodes climàtics de referència La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de la primavera, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d anomalia (APPT) expressats en mm. Observatori de l Ebre PPT primavera ,8 mm 137,8 mm 130,0 mm 135,5 mm APPT (mm) -65,0 mm -57,2 mm -62,7 mm PPT APPT PPT APPT PPT APPT març 44,1 mm 30,3 mm +13,8 mm 31,2 mm +12,9 mm 28,0 mm +16,1 mm abril 13,5 mm 47,1 mm -33,6 mm 45,1 mm -31,6 mm 50,0 mm -36,5 mm maig 15,2 mm 60,4 mm -45,2 mm 53,7 mm -38,5 mm 57,5 mm -42,3 mm Observatori Fabra PPT primavera ,9 mm 162,9 mm 167,3 mm 155,9 mm APPT (mm) +42,0 mm +37,6 mm +49,0 mm PPT APPT PPT APPT PPT APPT març 136,4 mm 44,9 mm +91,5 mm 46,0 mm +90,4 mm 44,2 mm +92,2 mm abril 48,1 mm 56,7 mm -8,6 mm 55,2 mm -7,1 mm 53,7 mm -5,6 mm maig 20,4 mm 61,3 mm -40,9 mm 66,0 mm -45,6 mm 58,0 mm -37,6 mm Taula 10: valors de precipitació de la primavera i dels seus mesos a l Observatori de l Ebre i Fabra 30

31 Figura 13: Evolució històrica de la precipitació corresponent als primaveres de l Observatori de l Ebre (1905-) i de l Observatori Fabra (1914-). La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L Observatori de l Ebre no disposa de dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938) 31

32 Figura 14: Evolució històrica del percentatge de la precipitació de les primaveres respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre (1905-) i a l Observatori Fabra (1914- ) Els valors s expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a la primavera del període Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. (L Observatori de l Ebre no disposa de dades durant el període comprès entre maig i novembre del 1938). 32

33 9. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant la primavera a l Estartit L Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d agost de l any 1978 La temperatura mitjana de l aigua del mar de la primavera ha presentat una anomalia positiva a totes les fondàries. A la primavera el valor de la temperatura de l aigua es troba, en mitjana, entre 13 C i 14 C, corresponent els valors més alts a la superfície i els més baixos a nivells més profunds. Enguany, els valors s han situat entre 13,8 C a 80 m de fondària i 15,2 C a la superfície. Així, les anomalies han estat, a grans trets, al voltant de +1 C. Cal remarcar que al nivell més superficial, la temperatura mitjana ha resultat la 2a més elevada de les primaveres de la sèrie, darrere de la del 2007 i igualada amb la del En la fondària de 80 m, també ha estat la 2a primavera més càlida de la sèrie, darrere de la del Durant els tres mesos de la primavera, la capa més superficial s ha mantingut amb una anomalia entre +1 C i +1,2 C. En els altres nivells, en canvi, va despuntar l abril com a més càlid que els altres dos mesos, durant els quals no es va arribar a assolir el llindar de +1 C d anomalia. Taula 11: Anàlisi de la temperatura de l aigua del mar a diferents fondàries a l Estartit La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de l hivern , dels seus mesos, i el valor corresponent al període climàtic de referència , així com també els diferents valors d anomalia: L Estartit PRIMAVERA Temperatura mitjana i anomalia respecte del període ( C) fondàries Superfície -20 m - 50 m - 80 m 15,2 14,4 14,0 13, ,0 13,5 13,2 12,9 AT +1,2 +0,9 +0,8 +0,9 TM ATM TM ATM TM ATM TM ATM març 13,7 12,7 +1,0 13,4 12,6 +0,8 13,4 12,5 +0,9 13,4 12,5 +0,9 abril 14,8 13,6 +1,2 14,4 13,1 +1,3 14,2 12,9 +1,3 13,9 12,8 +1,1 maig 17,1 15,9 +1,2 15,4 14,9 +0,5 14,4 14,0 +0,4 14,0 13,4 +0,6 Taula 11: valors de temperatura de l aigua del mar de la primavera i dels seus mesos a l Estartit 33

34 Figura 13: Evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant les primaveres La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència amb traç discontinu. Figura 14: Evolució de l anomalia de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit a la primavera 34

35 10. ANNEX Al llarg de tot l informe cal tenir en compte els següents aspectes: 1) Sempre s expressa la temperatura (T) en graus Celsius ( C), la precipitació (PPT) en mil límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat i la irradiació solar global en mega joules per metre quadrat (MJ/m 2 ). 2) En termes climatològics, s entén que l hivern comprèn els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l hivern, el desembre pertany a l any anterior. 3) Les hores estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l horari oficial d estiu i una hora per obtenir l horari oficial de l hivern. 4) Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3,0 C Sec Normal Plujós Molt plujós 30% i < 90% 90% i < 110% 110% i < 190% 190% Càlid Normal Fred Molt fred +0,5 C i <+3,0 C -0,5 C i < +0,5 C -3,0 C i < -0,5 C < -3,0 C 5) Es fan servir les següents abreviatures: TEMPERATURA ( C) Mensual o estacional: Abreviatura TMm TXm TNm TXx TNn ATMm ATXm ATNm Nom de la variable Temperatura mitjana Temperatura màxima mitjana Temperatura mínima mitjana Temperatura màxima absoluta Temperatura mínima absoluta Anomalia de la temperatura mitjana Anomalia de la temperatura màxima mitjana Anomalia de la temperatura mínima mitjana Anual: Abreviatura TMM TXM TNM TXX Nom de la variable Temperatura mitjana Temperatura màxima mitjana Temperatura mínima mitjana Temperatura màxima absoluta 35

36 TNN ATMM ATXM ATNM Temperatura mínima absoluta Anomalia de la temperatura mitjana Anomalia de la temperatura màxima mitjana Anomalia de la temperatura mínima mitjana PRECIPITACIÓ (mm) Abreviatura PPT PPTx24h PPTx1h PPTx30min PPTx10min PPTx1min Nom de la variable Precipitació acumulada (per a qualsevol període) Precipitació màxima diària Precipitació màxima en 1 h Precipitació màxima en 30 min Precipitació màxima en 10 min Precipitació màxima en 1 min GRUIX DE NEU (cm) Abreviatura GNEUX GNEUXx GNEUXX Nom de la variable Gruix de neu màxim diari Gruix de neu màxim mensual Gruix de neu màxim anual ALTRES Abreviatura S/S Nom de la variable Sense sensor 6) S utilitza la següent adjectivació: PRECIPITACIÓ Intensitat Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts: Pluja - Feble: quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts - Torrencial: quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts Neu - Feble: quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts - Moderada: quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts - Forta: quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen: - Xàfec: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta. 36

37 - Ruixat: quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps. Acumulació Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores: Pluja - Inapreciable (ip.): menys de 0,1 mm en 24 hores - Minsa: quantitats de fins a 5 mm en 24 hores - Poc abundant: quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores - Molt abundant: quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores - Extremadament abundant: quantitats superiors a 100 mm en 24 hores Neu - Minsa: fins a 2 cm - Poc abundant: quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores - Abundant: quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores - Molt abundant: quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores - Extremadament abundants: més de 40 cm en 24 hores TEMPERATURA S indica la tendència de la temperatura respecte del dia anterior amb els criteris següents: - Ascens o descens notable o acusat: canvis de més de 6 C - Ascens o descens moderat: canvis de més de 3 C i fins a 6 C - Ascens o descens lleuger: canvis de més d 1 C i fins a 3 C - Estable o sense canvis: canvis de fins a 1 C Les onades de fred i de calor es defineixen com a la superació durant un mínim de 3 dies consecutius del llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred i calor, respectivament. VENT Pel que fa a la velocitat del vent, habitualment es fa referència a la ratxa màxima diària, la qual és la mitjana aritmètica més alta del dia de tres valors obtinguts consecutivament durant tres segons. En la definició d episodis de vent fort, generalment s adopta el criteri de la superació del llindar de ratxa màxima de 90 km/h. També es té en compte, de manera orientativa, l escala de Beaufort. Aquesta està definida pel vent a la mar i a partir de velocitats d una mitjana de 10 minuts, de manera que no es pot aplicar directament als registres de la XEMA. - Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort) - Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (1-3 Beaufort) - Moderat: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4-5 Beaufort) - Fort: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6-8 Beaufort) - Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9-12 Beaufort) 37