BUTLLETÍ CLIMÀTIC ANUAL DEL 2017

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC ANUAL DEL 2017 Data del document: 22 de novembre de 2018 (v.2) El 2017 ha estat un any càlid a Catalunya, i d entre els més càlids a les sèries més llargues disponibles Pluviomètricament el 2017 ha presentat dèficit de precipitació gairebé a tot el territori La irradiació solar global ha estat normal o superior respecte de la mitjana del període Mapes d anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de l any

2 ÍNDEX 1. Introducció: objectiu i metodologia Balanç de la temperatura de l any Temperatura de l any 2017 en el context històric Evolució de l anomalia de temperatura mitjana anual al conjunt de Catalunya ( ) Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys Principals episodis de fred Dies de glaçada Principals episodis de calor La temperatura de l any 2017 a escala planetària Balanç de la precipitació de l any del Precipitació de l any 2017 en el context històric Precedents de caràcter sec a les sèries de més de 20 anys Episodis de precipitació de l any Valors màxims de precipitació diària Valors màxims de precipitació en 1 minut Dies de precipitació de l any Principals episodis de neu durant el Dies de tempesta del 2017 segons la XDDE Principals episodis de vent fort de l any Balanç de la irradiació solar global durant l any Temperatura i precipitació del 2017 i evolució històrica a les dues sèries sèries climàtiques centenàries de Catalunya Temperatura de l any 2017 als observatoris de l Ebre i Fabra Precipitació de l any 2017 als observatoris de l Ebre i Fabra Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant l any a l Estartit ANNEX

3 1. Introducció: objectiu i metodologia ÍNDEX Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l any 2017, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. En relació amb les dades utilitzades: En els apartats 2, 3 i 6 es presenta la caracterització climàtica del 2017 per a les variables temperatura, precipitació i irradiació solar global respectivament, i a l apartat 5 es dóna un resum dels episodis de vent fort de l any. Aquests apartats es realitzen amb l anàlisi de les dades de les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) de la XEMA, Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques, i per a la variable precipitació també amb les de les estacions manuals (EM) de la XOM, Xarxa d Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. Per a efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2017 amb precedents s usen també les sèries climàtiques del període referenciades al BAIC (Butlletí Anual d Indicadors Climàtics). A l apartat 4 es presenta un resum dels dies de tempesta i del registres de llamps del En aquest cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques de l SMC. La XEMA, la XOM i la XDDE són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). A l apartat 7 s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l any 2017 a partir de les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el gener del 1905, i la de l Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any A l apartat 8 es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. En relació amb el càlcul dels valors anuals: Per a calcular les mitjanes anuals de la temperatura cal disposar de tots els valors dels dotze mesos de l any, els quals no es calculen si no es disposa d un mínim del 80% de totes les dades mensuals que corresponen. En el cas de la variable precipitació s exigeix completesa i cal disposar de totes les dades de l any. No es consideren aquells valors anuals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia de l any, o durant les últimes set hores de l últim dia de l any, ja que aquestes estacions registren la precipitació d acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com en l obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents

4 Per a cadascuna d aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d estudi, i també els corresponents al valor de l anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic. En relació amb el càlcul dels valors d anomalia: Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s usen per fer estudis són el , i Per al càlcul dels valors d anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s utilitza és el període Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període En el càlcul de l anomalia d irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, En el cas de les sèries centenàries de l Observatori de l Ebre i Observatori Fabra, en general, si no s explicita una altra cosa, sempre s usa el trentenni de referència quan en el text s indiquen els valors d anomalia. Ara bé, per aquests observatoris els valors d anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: , i també i En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l Ebre i Fabra, s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). S entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En relació amb la representació dels mapes de Catalunya: La interpolació espacial que s utilitza és: Per a la temperatura, regressió múltiple amb correcció dels residus per kriging, tenint en compte com a variables independents les que millor funcionen d entre l altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació Per als mapes d anomalia, el mètode de krigatge (kriging) En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables: Es detallen els episodis que s han identificat durant l any 2017, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent. En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l informe a mode d Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura. 4

5 2. Balanç de la temperatura de l any 2017 ÍNDEX L any 2017 s ha de qualificar de càlid a Catalunya, ja que gairebé la totalitat del Principat ha assolit una temperatura mitjana anual que ha estat superior en més de +0,5 C a la mitjana climàtica del període de referència Només en alguns punts de Ponent, del delta de l Ebre i de les muntanyes de Prades, l any es pot qualificar de termomètricament normal. La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l any 2017 (mapa esquerre) i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 2 mostra els mapes d anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels dotze mesos de l any En una anàlisi mensual es constata un predomini càlid molt clar entre els mesos de febrer i agost, i on destaca sobretot el mes de juny. També l octubre va presentar trets càlids. Per contra, van ser majoritàriament freds els mesos de gener, setembre i desembre. Gener va ser fred a gran part del país, especialment al Pirineu. L any va començar amb afectació anticiclònica i inversió tèrmica, però després el mes es va caracteritzar pel pas de pertorbacions amb precipitació i l entrada d aire fred. Febrer va ser càlid, especialment a la plana de Vic i plana interior gironina on va ser molt càlid. La primera meitat del mes es va prosseguir amb la situació de gener de pas de pertorbacions, però durant la segona meitat una dorsal anticiclònica va estabilitzar l atmosfera i va provocar un augment de temperatura significatiu. El març es va caracteritzar per una situació marcadament zonal i va resultar càlid, especialment a les parts més elevades del país. L abril també va ser càlid, especialment a les parts més elevades del Pirineu i del Prepirineu. L anticicló atlàntic va afectar Catalunya entre els dies 3 i 24 amb estabilitat atmosfèrica i temperatura elevada. El maig va ser càlid amb algunes excepcions: sud de l Alt Penedès, front marítim del Baix Penedès, del Garraf, del Tarragonès, i també a punts del Prelitoral, on va ser normal. Es va caracteritzar pel flux zonal durant els dos primers terços del mes, i per una dorsal anticiclònica acompanyada d aire molt càlid procedent del continent africà que va provocar un episodi de calor entre els dies 24 i 28. Juny va estar marcat per una dorsal anticiclònica persistent en els nivells mitjans de la troposfera acompanyada d una massa d aire càlid que va afectar especialment, els nivells baixos. El mes va resultar o càlid o molt càlid. Juliol va ser moderadament càlid, amb predomini de circulació zonal en altura amb pas de solcs atlàntics i dorsals anticiclòniques que van provocar episodis de calor acompanyats d una massa d aire subtropical relativament càlida. A l agost es va patir un episodi de calor molt intensa durant els primers dies del mes, el més important des de l excepcional onada de calor del juliol de 2015, provocat per la presència d una 5

6 dorsal anticiclònica a nivells mitjans sobre la península Ibèrica, acompanyada d una massa d aire molt càlid provinent del nord d Àfrica, en una típica situació d onada de calor a Catalunya. El mes va ser càlid sobretot a la meitat nord, i molt càlid al massís del Montseny i Prepirineu central. El setembre va ser fred, especialment a les parts més elevades del Pirineu occidental; es va retirar la massa d aire càlida tropical en els nivells més baixos de la troposfera que va afectar Catalunya durant gran part de l estiu amb una configuració que afavoria el pas de pertorbacions atlàntiques i que va provocar un descens tèrmic. L octubre va ser càlid, i molt càlid a les parts més elevades del país, Osona i punts de l altiplà Central. Va presentar un persistent bloqueig anticiclònic en tots els nivells de la troposfera i va causar un desplaçament del corrent en jet al nord del continent, inhibint tant el pas de sistemes frontals com de les masses d aire fred procedents d altes latituds. Al novembre l anticicló Atlàntic es va desplaçar al nord de la seva posició habitual i va provocar flux del primer i quart quadrant sobre Catalunya afavorint que la temperatura resultés pròxima als valors normals. Així, el mes va ser normal o fred, però encara càlid a punts de la serralada Prelitoral, delta de l Ebre, altiplà Central, Prepirineu, les Alberes i conurbació de Barcelona. Desembre va ser normal o fred, si bé encara càlid a punts de les terres de l Ebre i de la ciutat de Barcelona. Es va patir el primer episodi de fred intens pel pas d una profunda depressió, amb una temperatura excepcionalment baixa a nivells mitjans de la troposfera. En l anàlisi de l anomalia de temperatura mitjana a les estacions de la XEMA, es constata que totes les estacions de la XEMA, sense excepció, i igual que els dos anys anteriors, han presentat també el 2017 anomalia positiva. Els valors d anomalia són iguals o superiors als +0,5 C gairebé arreu, només a punts del territori escampats per punts del Segrià, Pla d Urgell, Noguera, Baix Camp i Montsià ha registrat una anomalia inferior a +0,5 C. Poc menys de la meitat del territori ha presentat una anomalia entre +0,5 C i +1,0 C, i poc més de la meitat entre +1,0 C i +1,5 C, i només alguns punts han registrat valors d anomalia superiors a +1,5 C. Destaca per elevat el valor d anomalia registrat com a conseqüència de l illa de calor urbana al Barcelonès, igual que en els darrers anys, amb valors locals de fins a +2,0 C al centre de Barcelona. Aquest valor és igualat enguany pel de Puig Sesolles (1.668 m); En general, els punts que han superat el +1,5 C estan situats al nord, en zones de mitja muntanya, com per exemple també a l estació de Montsec d'ares (1.572 m) que presenta una anomalia alta, de +1,7 C. La taula 1 recull els valors d anomalia positiva que han estat més alts, superiors a 1,5 C i la taula 2 recull les estacions on els valors d anomalia han estat els més baixos, inferiors als +0,5 C: Taula 1: Valors d anomalia positiva més alts de l any del 2017 a la XEMA Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Barcelona - el Raval Barcelonès +2,0 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +2,0 la Quar Berguedà +1,9 Vila-rodona Alt Camp +1,8 Santuari de Queralt Berguedà +1,8 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà +1,7 PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat +1,6 6

7 Lladurs Solsonès +1,6 Gisclareny Berguedà +1,6 Castellar de n'hug - el Clot del Moro Berguedà +1,6 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +1,6 Montesquiu Osona +1,6 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès +1,6 Orís Osona +1,6 Mas de Barberans Montsià +1,6 Aldover Baix Ebre +1,6 Montserrat - Sant Dimes Bages +1,6 Malniu (2.230 m) Cerdanya +1,6 Tivissa Ribera d'ebre +1,5 Sant Romà d'abella Pallars Jussà +1,5 Taula 1: Valors d anomalia positiva més alts del 2017 Taula 2: Valors d anomalia més baixos de l any del 2017 a la XEMA Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Seròs Segrià +0,2 Amposta Montsià +0,3 Prades Baix Camp +0,3 els Alamús Segrià +0,3 el Poal Pla d'urgell +0,4 Tornabous Urgell +0,4 Vallfogona de Balaguer Noguera +0,4 Vilanova de Segrià Segrià +0,4 Taula 2: Valors d anomalia negativa més baixos del

8 Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l anomalia respecte de la mitjana climàtica de l any 2017 Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA. No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. Figura 2: Mapes de l anomalia de temperatura mitjana dels dotze mesos de l any 2017 respecte de la mitjana climàtica

9 2.1. Temperatura de l any 2017 en el context històric ÍNDEX Evolució de l anomalia de temperatura mitjana anual al conjunt de Catalunya (període ) En una anàlisi del conjunt de Catalunya, el 2017, igual que el 2016, ha estat el 5è any més càlid d ençà que hi ha registres, amb una anomalia de + 1,5 C que s il lustra a la figura 3, la qual presenta un gràfic obtingut a partir de les dades de 17 sèries climàtiques d arreu del país que disposen de dades des del L anomalia s expressa respecte a la temperatura mitjana anual del període Les barres de color vermell indiquen diferències positives, és a dir, anys més càlids, mentre que les barres de color blau indiquen anys més freds. Figura 3: Evolució de l anomalia de la temperatura mitjana anual com a mitjana de 17 sèries del conjunt de Catalunya (període ) Les 17 sèries climàtiques que disposen de dades des del 1950, utilitzades en el càlcul de la mitjana del conjunt de Catalunya: Sèrie climàtica Comarca Sèrie climàtica Comarca 1 Vielha Val d'aran 9 Figueres - Cabanes Alt Empordà 2 el Pont de Suert Alta Ribagorça 10 Girona Gironès 3 Oliana Alt Urgell 11 Turó de l'home - Puig SesVallès Oriental 4 Nerets - Tremp Pallars Jussà 12 Caldes de Montbui Vallès Occidental 5 Lleida Segrià 13 Moià Moianès 6 Tàrrega Urgell 14 Vic Osona 7 Obs. de l'ebre Baix Ebre 15 Observatori Fabra Barcelonès 8 Flix - Vinebre Ribera d'ebre 16 Igualada - Òdena Anoia 17 Vilafranca Penedès Alt penedès 9

10 Precedents de caràcter càlid a les sèries de més de 20 anys ÍNDEX Per a obtenir la perspectiva de quant càlid ha estat l any 2017, en referència amb les sèries històriques, s analitzen els valors de la temperatura mitjana anual (TMM) d aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades anuals completes, i que són un total de 39: 22 EMA, 15 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950) i 2 sèries centenàries, l Observatori de l Ebre i l Observatori Fabra. La següent figura mostra on s ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el valor de TMM de l any 2017 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t valor més alt de TMM, entre el 5è i 10è més alts, i entre l 11è i 20è més alts de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d anys complets disponibles de la sèrie de l EMA. El 2017 ha presentat el valor més alt de temperatura mitjana anual de la sèrie a l Observatori de l Ebre (Baix Ebre), amb 18,8 C i 113 anys d història, valor no enregistrat cap altre any. També a l EMA del Montmell (Baix Penedès), els 14,8 C han estat el més alt, que en els 22 anys de sèrie s ha donat també els anys 2015, 2011, 2006 i El 2017 ha presentat el segon valor més alt de TMM a 4 de les sèries que ja disposen de 68 anys i també a 1 EMA: - Vic, amb 13,8 C (també el 2014 i 2003) - Turó de l Home Puig Sesolles, amb 8,6 C - Nerets-Tremp amb 14,0 C (també el 2014, 2011 i 1997) i - El Pont de Suert amb 11,6 C (també el 2011) - EMA de Pinós (Solsonès) amb 22 anys de sèrie, amb 12,7 C (igual que 2011, 2009 i 2003) 10

11 2.2. Principals episodis de fred ÍNDEX El 2017 ha presentat alguns episodis de fred més destacats que els del 2016, però en general tampoc no han estat ni freqüents ni extraordinaris, els més importants durant el mes de gener. Els principals episodis de fred de l any 2017 han estat els següents: Durant el període 5-9 de gener, en el marc d una situació anticiclònica i d inversió tèrmica que s havia prolongat des del mes de desembre del 2016, la boira persistent al Segrià, Pla d Urgell i sud de la Noguera va ser responsable de màximes negatives en aquestes comarques. L estació de Castellnou de Seana (Pla d Urgell) va registrar els dies més freds des de l excepcional onada d aire fred de desembre del 2001, amb una temperatura mitjana de -4,1 C el dia 8 (el 2001 va registrar mitjanes diàries de fins a -10 C). La matinada del dia 7 també va ser molt freda en sectors del litoral i prelitoral, amb glaçades arran de mar a la Costa Brava (fins a -6 C al golf de Roses). En sectors de l Empordà, la Ribera d Ebre, el Baix Camp i el pla de Lleida feia 7 anys que no es registraven mínimes tan baixes, superant fins i tot els registres del febrer del 2012 (última onada de fred que va afectar Catalunya). Entre els dies 5 i 9, a 40 de les 180 estacions de la XEMA es va superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred, i a quatre estacions es va superar durant tres dies consecutius. Els dies 17 i 18 de gener, es va establir un flux del nord-est, que donava entrada a Catalunya a una massa d aire continental, molt freda i seca provinent de l interior d Europa, ja que l anticicló atlàntic s havia desplaçat cap al nord amb una disposició oest-est, i existia una baixa ubicada a la Mediterrània central. El dia 17 el descens de la temperatura va ser fort a tot el país, i els dies 18 i 19, l ambient va ser molt fred, sobretot a muntanya. La matinada del dia 18 va ser la més freda de l episodi a la majoria de comarques, amb una temperatura sota zero a gairebé tot el país, llevat del delta de l Ebre, alguns punts del cap de Creus i el centre de la ciutat de Barcelona. 127 de les 180 estacions de la XEMA van superar el llindar d avís per fred, fora de les ubicades als dos extrems on el vent va impedir un major refredament nocturn. Fora de l àmbit de l alta muntanya es van registrar valors de -10 C o inferiors. Destaca la mínima de -21,6 C a Das- Aeròdrom (Cerdanya) del dia 18. Feia més de 15 anys, des del desembre del 2001, que aquesta estació no registrava valors tan baixos (-22,6 C el 25 de desembre de 2001). Més enllà del cas aïllat del fons de la Cerdanya, l episodi de fred no es pot considerar excepcional, ja que l onada de fred del febrer del 2012 va resultar clarament més intensa, sobretot a l alta muntanya, i molt més persistent, ja que es va allargar durant dues setmanes. A cap de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades es va registrar la mínima absoluta de la seva sèrie, encara que a el Canós (Segarra), Das-Aeròdrom (Cerdanya) i Alguaire (Segrià) es va superar la seva temperatura més baixa en un mes de gener. Entre els dies 3 i 6 de febrer, amb flux del quart quadrant, es va produir un descens de temperatura i un episodi de vent fort. En els nivells mitjans de la troposfera la situació venia caracteritzada per un solc procedent de l Atlàntic arrossegant aire molt fred, al voltant dels -34 C. La inestabilitat atmosfèrica va ser acusada amb precipitació general, més important a la meitat nord del territori i amb neu a cotes baixes. Els dies 20 i 21 d abril, la temperatura mínima a Catalunya va ser baixa durant la matinada dels dos dies ja que un anticicló centrat a les illes Britàniques impulsava aire fred cap a la península Ibèrica. La baixada de temperatura va ser notable i els valors nocturns gairebé hivernals, sobretot al quadrant nord-est. 11

12 Els dies 27 i 28 d abril, una massa d aire fred (dia 27, radiosondatge de Barcelona, -1,3 C a 850 hpa), la nuvolositat abundant i la precipitació van provocar màximes inferiors als 10 C als sectors de més altitud i a bona part del nord-est. En algunes estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, del litoral i prelitoral Central i Nord, es va mesurar la temperatura màxima més baixa de la sèrie en un mes d abril. La matinada del 28 va ser serena i encalmada i es va baixar dels 0 C a molts sectors, no només del Pirineu i Prepirineu, sinó també de l interior i del prelitoral. Les estacions d alta muntanya van registrar valors inferiors als -10 C, amb una mínima de -13,5 C a Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça. 5 de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva mínima absoluta d abril. 1 i 2 de juliol, el radiosondatge de Barcelona va registrar un valor de 8,6 C a les 12 UTC (dia 1) que va ser el sisè valor més baix de juliol de la sèrie des del Les estacions d alta muntanya de la XEMA situades per sobre de m van arribar a mesurar una temperatura mínima negativa l 1 de juliol. La més baixa a Salòria (2.451 m), amb -1,6 C. A 11 estacions de la XEMA ubicades principalment al Prepirineu, depressió Central i àrea del Montseny es va registrar la temperatura mínima més baixa d un mes de juliol. Pel que fa a la temperatura diürna, l estació del Port del Comte (2.316 m) al Solsonès va registrar la màxima més baixa en un mes de juliol, amb 7,1 C. Els dies 9 i 10 d agost, el pas del sistema frontal va provocar una baixada de la temperatura amb glaçades a la majoria d estacions d alta muntanya (situades entre els i els m) i força rècords de temperatura a la resta del país. El flux del nord en superfície va provocar un notable descens de la temperatura. Els núvols del dia 9 d agost van permetre que 15 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades registressin la seva màxima més baixa en un mes d agost, totes a Ponent. Del dia 10 al 12, 15 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva temperatura mínima absoluta d agost. Del 6 al 9 de novembre, després del pas d un front, amb l entrada de vent del nord, va glaçar el dia 7 a gran part de l interior i a les zones més elevades de la serralada Prelitoral. La pertorbació ubicada al golf de Lleó amb una temperatura de -30 C en els nivells mitjans de la troposfera provocava l entrada d una massa d aire fred procedent de l interior del continent. Als indrets més elevats del Pirineu la temperatura va baixar per sota del -10 C, destacant els -12,3 C de Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà. A molts punts de les valls més elevades del Pirineu la temperatura va estar per sota dels -5 C. Cal remarcar les glaçades que es van enregistrar a la plana de Lleida, com els -4,4 C a Vilanova del Segrià (el Segrià). Entre els dies 1 i 6 de desembre, primer episodi de fred intens de l hivern Una profunda depressió va donar vent, neu a cotes baixes, i temperatura excepcionalment baixa als nivells mitjans de la troposfera. El radiosondatge de Barcelona del dia 2 a les 00 h UTC va mesurar -37,1 C a 500 hpa (5.360 m), molt excepcional, ja que la temperatura mitjana en aquest nivell a principis de desembre és d uns -21 C. Va glaçar a la majoria de comarques. Els dies 1 i 2 per sota dels -15 C per sobre dels m. Els dies 3 i 4, inversió tèrmica amb glaçades importants a les fondalades interiors i del Pirineu i Prepirineu. A Vielha (Val d Aran), el dia 3, -11,3 C de mínima i a Prades (Baix Camp), -11,4 C el dia de 181 estacions de la XEMA van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred. Algunes estacions a fondalades del Segrià, Priorat o Vallès Occidental feia gairebé 6 anys, des del febrer de 2012, que la temperatura no hi baixava tant. A Falset (Priorat), dia 3, -6,1 C, la més baixa de la seva sèrie d 11 anys en un mes de desembre, superant els -5,9 C del 28 de desembre de

13 La taula 3 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) enregistrada a les estacions d alta muntanya de la XEMA (situades per sobre dels metres d altitud) al llarg de l any 2017 i la data en què es va produir, que en tots els casos va ser al gener. La taula 4 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) de la resta d estacions de la XEMA durant l any 2017 (inferiors a -8,0 C), així com la data en què es van assolir, corresponent majoritàriament a l episodi de mitjans de gener, i puntualment el 8 de març, o ja durant la segona quinzena de desembre: Nom de l EMA Comarca TNN ( C) Data Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -19,7 17 de gener Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -19,6 18 de gener la Tosa d'alp 2500 Cerdanya -19,0 17 de gener Ulldeter (2.410 m) Ripollès -18,6 17 de gener Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -18,6 17 de gener Espot (2.519 m) Pallars Sobirà -18,6 17 de gener Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -18,5 17 de gener Sasseuva (2.228 m) Val d'aran -17,9 18 de gener Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -17,6 17 de gener el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -17,1 17 de gener Malniu (2.230 m) Cerdanya -16,7 17 de gener Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya -15,8 17 de gener Taula 3: Temperatura mínima absoluta (TNN) de l any 2017 a les EMA d alta muntanya i data en què es va assolir Pel que fa a la resta d estacions de la XEMA, la taula 4 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) de les estacions que han enregistrat els valors més baixos durant l any 2017 (inferiors a -8,0 C), així com la data en què es van assolir, corresponent majoritàriament a l episodi de mitjans de gener: Nom de l EMA Comarca TNN ( C) Data Das - Aeròdrom Cerdanya -21,6 18 de gener Puigcerdà Cerdanya -15,0 18 de gener Prades Baix Camp -13,1 18 de gener el Pont de Suert Alta Ribagorça -12,6 18 de gener Guixers - Valls Solsonès -12,4 18 de gener Vielha Val d'aran -12,3 18 de gener Oliola Noguera -11,3 18 de gener Sant Pau de Segúries Ripollès -10,9 18 de gener Guardiola de Berguedà Berguedà -10,9 18 de gener Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental -10,8 17 de gener Baldomar Noguera -10,3 18 de gener la Seu d'urgell - Bellestar Alt Urgell -10,2 18 de gener Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà -10,0 17 de gener Tremp Pallars Jussà -10,0 18 de gener el Poal Pla d'urgell -9,9 18 de gener Cardona Bages -9,7 18 de gener Cast. de n'hug - el Clot del Moro Berguedà -9,7 18 de gener PN dels Ports Baix Ebre -9,7 18 de gener Molló - Fabert Ripollès -9,6 17 de gener Vilanova de Segrià Segrià -9,6 18 de gener Seròs Segrià -9,5 6 de desembre Tornabous Urgell -9,4 18 de gener Sant Salvador de Guardiola Bages -9,1 18 de gener 13

14 Mollerussa Pla d'urgell -9,1 18 de gener Golmés Pla d'urgell -8,9 18 de gener Alcarràs Segrià -8,9 18 de gener Òdena Anoia -8,8 18 de gener Oliana Alt Urgell -8,8 6 de desembre Vallfogona de Balaguer Noguera -8,7 18 de gener Artés Bages -8,7 18 de gener Alinyà Alt Urgell -8,7 18 de gener Gisclareny Berguedà -8,6 17 de gener Alfarràs Segrià -8,6 18 de gener la Vall d'en Bas Garrotxa -8,6 18 de gener Gimenells Segrià -8,5 18 de gener Pinós Solsonès -8,5 18 de gener Solsona Solsonès -8,5 18 de gener Olot Garrotxa -8,5 18 de gener la Pobla de Segur Pallars Jussà -8,5 18 de gener Organyà Alt Urgell -8,4 6 de gener Sant Romà d'abella Pallars Jussà -8,4 18 de gener Castellnou de Seana Pla d'urgell -8,4 18 de gener Vilanova de Meià Noguera -8,3 18 de gener Cervera Segarra -8,3 18 de gener Os de B- Monestir d'avellanes Noguera -8,3 18 de gener Raimat Segrià -8,3 18 de gener el Canós Segarra -8,2 18 de gener Lladurs Solsonès -8,2 18 de gener Orís Osona -8,1 18 de gener Pantà de Siurana Priorat -8,1 18 de gener Vilobí d'onyar Selva -8,1 18 de gener Gurb Osona -8,1 18 de gener Montesquiu Osona -8,1 18 de gener Sort Pallars Sobirà -8,1 2 de gener Girona Gironès -8,1 18 de gener Taula 4: Temperatura mínima absoluta (TNN) a les estacions que han enregistrat una temperatura mínima inferior a -8,0 C durant l any 2017 (fora de l alta muntanya) i data en què es va assolir 14

15 2.3. Dies de glaçada ÍNDEX El nombre total de dies de glaçada (definits com aquells en què la temperatura mínima diària ha estat igual o inferior a 0 C) es mostra a la figura 5. Segons els registres de la XEMA, l any 2017 ha presentat en general més dies de glaçada que no pas el 2016, però no arreu, ja que a les zones de més altitud del Pirineu no ha estat així. Figura 5: Nombre de dies de glaçada de l any 2017 Mapa elaborat amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El nombre màxim de dies de glaçada s ha trobat, com és habitual, a l alta muntanya pirinenca. Aquest any però, a les estacions emplaçades entre i m d altitud, han estat entre els 151 dies a Malniu (2.230 m) i el màxim de 198 dies a Boí (2.535 m), valors inferiors als del 2016 (de 165 a 214 respectivament). No s ha enregistrat cap dia de glaçada a punts del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i al delta de l Ebre. Altres punts del litoral sí han presentat alguns dies de glaçada, entre 1 i 10 dies a la meitat sud o també al nord del cap de Creus, i entre 10 i 25 a la zona litoral de l Empordà, Selva i nord del Maresme. Com és habitual, deixant de banda les altituds de l alta muntanya, ha destacat la depressió de la Cerdanya, on s ha donat un nombre de dies de glaçada comparable als sectors elevats del Pirineu i fins i tot superiors en molts casos. A l EMA de Das, a una altitud de m, han estat 177 els dies de glaçada, valor gairebé idèntic al del A la serra de Prades, a 928 m d altitud, s han donat 112 dies de glaçada, mentre que a les parts més elevades del Montseny només s ha arribat als 93 dies. Comparant el 2017 amb els valors mitjans climàtics de les sèries que disposen de més de 20 anys de dades, es comprova que els dies de glaçada han estat en general superiors a la mitjana a bona part del territori, però iguals o inferiors a la mitjana a les comarques del litoral. En relació amb la distribució dels dies de glaçada al llarg de l any que es presenta a la figura 6, gener, febrer, març, novembre i desembre són els mesos que presenten major nombre de dies de glaçada i són més extenses al territori. En general, el primer trimestre del 2017 ha presentat més dies de glaçada que el 15

16 corresponent del A l abril, no es van restringir només al Pirineu i Prepirineu, sinó que també van afectar part del prelitoral i del litoral Nord. A banda, també durant l estiu, tant juliol com també agost han presentat glaçades, fet no habitual. Figura 6: Nombre de dies de glaçada mensuals de l any 2017 Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El cercle blau es dibuixa només si s ha registrat algun dia de glaçada en l EMA, i la seva àrea és proporcional al nombre de dies de glaçada del mes. Els punts grisos assenyalen la posició de les EMA de la XEMA. 16

17 2.4. Principals episodis de calor ÍNDEX El 2017 sí que ha presentat calorades que han estat molt remarcables i també una onada de calor (superació durant tres dies consecutius del percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d estiu). En aquest sentit 2017 s assembla més a 2015 que no pas a Els episodis més destacats es van donar a la primavera, sobretot durant els mesos d estiu, i no n hi ha hagut cap a la tardor. Els principals episodis de calor de l any 2017 han estat els següents: Entre els dies 9 i 11 de març, l anticicló atlàntic impulsava una massa d aire càlid procedent del continent africà que abraçava la península Ibèrica, més intensament el vessant mediterrani i sud-oest. Va pujar molt la temperatura, especialment al Pirineu i Prepirineu, amb màximes de més de 20 C arreu del país i més de 25 C al prelitoral Sud, zones baixes de la depressió Central i valls del Prepirineu occidental. Només el litoral es va mantenir per sota dels 20 C. Es van superar els 30 C a punts del Baix Ebre (30,2 C a Aldover, dia 9), fet insòlit en una primera quinzena de març. 8 de les 138 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van superar la seva màxima absoluta de març, i 12 van superar la seva mínima més alta en un mes de març. També es van donar valors molt alts d amplitud tèrmica diària, com els 27,9 C al Pont de Suert (l Alta Ribagorça) o els 27 C a Das-Aeròdrom (Cerdanya). Entre els dies 24 i 28 de maig, una dorsal anticiclònica amb aire molt càlid procedent del continent africà va provocar un nou episodi de calor. El dia 25 la màxima va superar els 30 C a tot l interior i a bona part del prelitoral, i es van assolir els 35 C a punts del Segrià i de la Ribera d Ebre. El radiosondatge de Barcelona va registrar el dia 25 a les 12 UTC a 850 hpa, 17,0 C, valor que supera la mitjana de l època d 11 C, però que no extraordinaris com els 24,6 C del dia 14 de maig del 2015, màxim de la sèrie ( ). 2 estacions amb més de 10 anys de dades van superar la màxima absoluta de maig, ambdues al Segrià: Gimenells (34,5 C) i Alguaire (33,8 C). A Lleida es van superar els 35 C, la més alta en un mes de maig en algun dels indrets amb estació. No es van superar els rècords de calor de precedents del 2015 (dies 13 i 14), ni del 2006 (dies 27-29) ni del 2001 (dies 28-31). Del 10 al 28 de juny, durant més de dues setmanes Catalunya va patir un episodi de calor intensa, amb màximes que durant diverses jornades es van situar entre els 35 C i 40 C a bona part de l interior i entre 30 C i 35 C al litoral i a valls del Pirineu. La temperatura es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l època durant tot el període, sobretot entre els dies 10 i 24, per la presència d una dorsal anticiclònica sobre la península Ibèrica i l arribada d una massa d aire molt càlid provinent del nord d Àfrica. El juny de 2003 és l únic precedent d un juny encara més calorós. Els dos màxims es van donar al voltant dels dies 15 i 24. Entre l 11 i el 28 de juny un 56% de les EMA de la XEMA van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor (percentil 98 de la màxima diària dels mesos d estiu). Després d un descens transitori la calor es va tornar a intensificar fins a assolir un nou màxim entre els dies 22 i 23, sobretot a Ponent. Només molt puntualment es pot parlar d una autèntica onada de calor, ja que poques estacions van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius. 14 de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades i repartides irregularment pel Principat van igualar o superar la seva temperatura màxima absoluta de juny de la sèrie entre els dies 14 i 23. Les nits van ser tropicals (mínima igual o superior a 20 C) no només al litoral i a sectors del prelitoral, sinó també a punts de l interior. A l àrea urbana de Barcelona, on l illa de calor impedeix el refredament nocturn, es van registrar algunes nits tòrrides (mínima igual o superior als 25 C). L estació de Barcelona el Raval no va baixar de 25,0 C durant la nit del 15 al 16 i dels 25,5 C la nit del 16 al 17, acumulant 70 hores sense baixar dels 25 C, fet insòlit al juny al llarg dels seus 10 anys de dades. 17

18 Els dies 6 i 7 de juliol, es van donar alguns rècords de temperatura màxima de juliol en algunes estacions del Penedès i el Baix Camp: el Montmell amb 38,8 C (el Baix Penedès), Sant Sadurní d Anoia amb 37,8 C (l Alt Penedès) i Vila-rodona amb 37,0 C (l Alt Camp). La topografia de l entorn de les estacions va afavorir l estancament i sobreescalfament de la massa d aire a superfície. El pic de calor va ser relativament breu, durant dues o tres hores el migdia del dia 6. 3 de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades i ubicades en el prelitoral Central van igualar o superar el dia 6 la seva temperatura màxima absoluta de juliol. Els dies 12 i 13 de juliol els nivells mitjans de la troposfera presentaven circulació zonal (vents de l oest), les pertorbacions s ubicaven al nord d Europa i la dorsal anticiclònica afectava el sud de la Mediterrània, per la qual cosa es va produir un estancament de la massa d aire càlid sobre aquesta zona. La temperatura a 850 hpa mesurada pel radiosondatge de Barcelona va arribar als 23,4 C a les 12 h UTC del dia 13. Catalunya es trobava una mica al marge del nucli més càlid, però la subsidència provocada per la dorsal i el flux zonal van disparar la temperatura. A punts del litoral Central i Sud la temperatura es va superar els 30 C, i els 35 C a l altiplà Central, plana de Lleida, Catalunya Central i fons de les valls del Prepirineu. El màxim de l episodi es va registrar a Vinebre (la Ribera de l Ebre) amb 41,0 C. Els dies 30 i 31 de juliol, un solc ubicat a l Atlàntic desplaçava la dorsal anticiclònica a la Mediterrània i generava una advecció d aire molt càlid sobre la Mediterrània oriental, afectant el llevant de la península Ibèrica. La temperatura màxima va arribar a fregar els 40 C a punts de l interior, i es van donar dues nits tropicals consecutives (mínima per sobre 20 C) no només en alguns punts del litoral, sinó també a molts sectors de l interior, especialment de Ponent, i a àrees relativament enlairades del Prepirineu. La mínima del dia 31 de juliol (0-24 h UTC) va ser la més alta en un mes de juliol a 7 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, i a 4 va ser la mínima més alta de tota la sèrie de tots els mesos. Sant Romà d Abella (Pallars Jussà) va superar de molt els valors anteriors. La calor diürna va ser intensa, però la de juliol de 2015 ho havia estat més. El radiosondatge de Barcelona va registrar valors elevats a 850 hpa, 24,2 C el 31 al migdia, el més alt de tot el juliol, quan la mitjana de l època ( ) volta els 17 C. Entre els dies 1 i 5 d agost, Catalunya va patir l episodi de calor més important des de l excepcional onada de calor del juliol de Tot i que aquesta vegada els valors de temperatura no van ser, en general, tan elevats com en aquella ocasió, cal destacar la persistència de la calor que ja havia començat el 27 de juliol. La presència d un solc a la meitat oest de la península Ibèrica que arrossegava aire molt càlid provinent del nord d Àfrica configuraven una típica situació d onada de calor a Catalunya, quan es fa estacionària durant dies. En el nivell de 850 hpa, el dia 1 la temperatura era de 20 a 25 C sobre el Principat, mentre que la mitjana climàtica volta els 17 C. El valor màxim va arribar als 24,8 C i durant 7 dies consecutius no va baixar de 22 C. El dia 3 al matí, abans d entrar la marinada, les màximes van superar de llarg els 35 C en sectors del litoral, del Baix Ebre fins al Barcelonès. Durant l episodi les màximes van assolir o superar els 39 C als indrets més calorosos del país en aquesta mena de situacions, com la Ribera d Ebre, el pla de Bages, el Priorat, el pla de Lleida, la conca de Tremp i la plana de Vic. Un 91% d estacions de la XEMA va superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor (percentil 98 de màxima diària dels mesos d estiu). 76 de les 181 estacions van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que a bona part del país es va viure una autèntica onada de calor. Els dies 3 i 4 es van registrar rècords de màxima a 14 de les 139 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades, i a la meitat es va superar la temperatura més alta de tota la seva sèrie. Aldover (Baix Ebre) va registrar 40,2 C, la primera vegada que supera els 40 C en 22 anys de dades. També la temperatura nocturna va ser alta amb diverses nits tropicals consecutives (mínima superior a 20 C) al litoral i prelitoral, però també a molts sectors de l interior i a zones relativament elevades del Prepirineu. Al centre de Barcelona, on l illa de calor impedeix el refredament nocturn, l estació del Raval va registrar 7 nits consecutives 18

19 amb més de 25 C de mínima. Entre el dia 31 de juliol i el 5 d agost, 12 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura mínima més alta de tota la seva sèrie. Entre els dies 24 i 30 d agost, nou episodi de calor. Una pertorbació freda es va desenganxar del corrent general i va quedar estancada a l oest de la península Ibèrica on va refrescar i precipitar, però el vessant mediterrani va quedar afectat per aire càlid potenciat per la presència d una dorsal anticiclònica en els nivells mitjans de la troposfera que abraçava gran part de la Mediterrània. Del 24 al 28 d agost, es van donar 5 dies consecutius de més de 20 C a 850 hpa sobre Barcelona. Els dies més calorosos van ser del 27 al 30, durant els quals 70 de les 181 estacions de la XEMA van arribar a superar almenys un dia el llindar d SMP per calor. A 8 estacions de la XEMA situades a l Empordà i a punts del prelitoral es va registrar la seva temperatura màxima anual. Sant Sadurní d Anoia va superar la màxima absoluta d agost amb 39,4 C el dia 28, i de la sèrie d 11 anys (39,0 C el 03/08/2017). Pel que fa als valors assolits, algunes estacions de la XEMA han igualat o superat el llindar de 40 C. La taula 5 mostra les estacions de la XEMA que han registrat una temperatura màxima absoluta (TXX) igual o superior a 39,0 C al llarg de l any 2017: Nom de l EMA Comarca TXX ( C) Data Vinebre Ribera d'ebre 41,7 4 d agost Artés Bages 41,2 4 d agost el Pont de Vilomara Bages 40,3 4 d agost Sant Salvador de Guardiola Bages 40,2 4 d agost Aldover Baix Ebre 40,2 4 d agost Montesquiu Osona 40,1 4 d agost Castellnou de Bages Bages 40,0 4 d agost Torroja del Priorat Priorat 40,0 4 d agost Pantà de Siurana Priorat 39,9 4 d agost Alcarràs Segrià 39,9 3 d agost Sant Romà d'abella Pallars Jussà 39,8 3 d agost Benissanet Ribera d'ebre 39,8 17 de juny Pantà de Riba-roja Ribera d'ebre 39,7 4 d agost Ascó Ribera d'ebre 39,6 4 d agost Lleida - la Bordeta Segrià 39,6 3 d agost el Masroig Priorat 39,5 4 d agost Falset Priorat 39,5 4 d agost Cardona Bages 39,4 3 d agost Sant Sadurní d'anoia Alt Penedès 39,4 28 d agost Torres de Segre Segrià 39,4 30 de juliol Seròs Segrià 39,3 3 d agost Òdena Anoia 39,2 3 d agost Aitona Segrià 39,2 3 d agost Gurb Osona 39,2 2 d agost Taula 5: Temperatura màxima absoluta (TXX) a les estacions de la XEMA en les què ha igualat o superat els 39,0 C durant l any

20 2.5. La temperatura de l any 2017 a escala planetària ÍNDEX A escala planetària, l Organització Meteorològica Mundial (WMO) confirma que l any 2017 ha estat juntament amb els anys 2015 i 2016, entre els tres anys més càlids. L any 2016 és encara el més càlid, (0,07 C superior que el 2015), que va resultar notablement més càlid que el Ara bé, 2017 ha estat dels més càlids que no han presentat el fenomen del Niño. La temperatura global en superfície de l any 2017 ha estat 0,46 C més alta que la mitjana del període de referència , de 14,3 C. Per la seva banda, l Agència Oceànica i Atmosfèrica Nacional Americana (NOAA) conclou també que d ençà que es van iniciar els registres moderns l any 1880, els tres anys més càlids han estat 2016, 2015, i 2017, en els tres primers llocs del rànquing, amb una anomalia de +0,94 C, +0,90 C i +0,84 C. A Espanya, el 2017 ha estat l any més càlid segons l AEMET, amb una temperatura mitjana de 16,2 C, 1,1 C més alt que el valor de referència , i el valor més càlid des del 1965, any d inici d aquesta sèrie conjunta A la figura 7 es mostra l evolució anual de l anomalia de la temperatura mitjana planetària i els anys que han presentat el fenomen del Niño i la Niña. Figura 7 Evolució la temperatura mitjana planetària expressada com a anomalia respecte de la mitjana Font: record Els informes complets es poden consultar a:

21 3. Balanç de la precipitació de l any del 2017 ÍNDEX L any 2017 ha estat sec a gairebé tot el país, només amb algunes excepcions al Pirineu occidental, on puntualment ha arribat a ser un any plujós. El dèficit pluviomètric ha estat molt marcat al delta de l Ebre, així com a punts de la Costa Daurada, on la precipitació acumulada no ha arribat al 50% de la precipitació mitjana climàtica. La major part de la superfície del país ha tingut una precipitació entre el 50% i el 90% respecte de la mitjana, i una part gens menyspreable del Pirineu ha recollit també precipitació inferior a la mitjana climàtica. En canvi, ha estat un any plujós a parts elevades del Pallars Sobirà i de la Val d Aran. Pel que fa a la quantitat acumulada anual, la precipitació ha estat especialment escassa a punts de Ponent, del prelitoral Sud i al delta de l Ebre, on s han enregistrat totals inferiors a 250 mm. El mínim de les estacions de la XEMA s ha enregistrat a l EMA dels Alfacs (el Montsià), amb un total de precipitació de només 176,4 mm. La major part de la superfície del país ha enregistrat valors de precipitació acumulada anual entre 250 mm i 550 mm, amb una disminució, en general, gradual de nord a sud. Els sectors més plujosos, situats a parts elevades del Pallars Sobirà i Val d Aran, han superat els mm. La màxima precipitació enregistrada per les estacions de la XEMA ha estat de 1.538,4 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran. La figura 8 il lustra la distribució dels totals de precipitació de l any del 2017 (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació anual respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). A les taules 6 i 7 es mostren els valors més elevats i més baixos de precipitació de l any 2017, superiors als 900 mm i inferiors a 300 mm respectivament registrats a les estacions gestionades per l SMC (XEMA i XOM durant l any Pel que fa al percentatge de la precipitació anual recollida respecte de la mitjana climàtica la major part del territori (un 90%) ha recollit precipitació que representa entre el 50% i el 90% de la mitjana climàtica del període de referència Als extrems que es consideren sec i plujós, inferior al 50% o superior al 110% respecte de la mitjana climàtica, hi ha només una superfície del territori que és inferior al 5%. La figura 9 il lustra la distribució geogràfica de la precipitació dels dotze mesos de l any del 2017 expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. Les taules 8 i 9 mostren les estacions on els valors on el percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica han estat màxims i mínims en l any De la caracterització dels mesos del 2017 segons la precipitació registrada, es constata un període sec comprès entre els mesos d abril i desembre, on destaca sobretot el novembre que va ser molt sec a gairebé tot el territori perquè les altes pressions van ser presents gran part del mes i els sistemes frontals que van arribar només van deixar precipitació a les parts més elevades del Pirineu occidental i central. Contràriament, només es pot considerar globalment plujós el mes de març. Tant el gener com el febrer van tenir una distribució contrastada de la precipitació, amb unes àrees seques i d altres molt plujoses. La distribució de la precipitació en el territori va ser irregular el juny, juliol i setembre per les tempestes puntuals que van sumar en alguns sectors quantitats superiors a la mitjana. També l octubre van presentar irregularitat, en aquest cas per la formació d una petita baixa que va provocar un episodi de precipitació general que va deixar més de 100 mm de pluja a punts de la Terra Alta, del litoral Central i del massís del Montseny. En alguns casos, les acumulacions de més de 100 mm es van recollir en menys de 24 hores. 21

22 Figura 8: Mapes de precipitació acumulada durant l any 2017 i del percentatge d aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de la XEMA i la XOM. No s hi inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d algun episodi de precipitació que hagi estat significatiu. Figura 9: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica dels dotze mesos de l any

23 Taula 6 i 7: Valors màxims i mínims de precipitació acumulada durant l any 2017 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 1538,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1501,6 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 1490,0 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1428,5 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1262,3 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1191,8 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 1001,2 Malniu (2.230 m) Cerdanya 1000,9 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 942,4 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 933,8 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 925,8 Santuari de Núria (1.971m) Ripollès 924,7 Taula 6: Valors màxims de precipitació acumulada durant l any 2017, superiors a 900 mm Nom de l EMA Comarca PPT (mm) els Alfacs Montsià 176,4 Seròs Segrià 201,5 Alcanar Montsià 212,8 Aitona Segrià 219,0 Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 219,0 Amposta Montsià 221,7 Torres de Segre Segrià 228,5 Illa de Buda Montsià 228,5 Benissanet Ribera d'ebre 244,0 Lleida - Butsènit (XOM) Segrià 244,6 Miravet (XOM) Ribera d'ebre 244,8 Lleida - Torre Ribera (XOM) Segrià 249,3 els Alamús Segrià 253,5 l'aldea Baix Ebre 254,2 Vinebre Ribera d'ebre 254,3 el Masroig Priorat 256,7 Aldover Baix Ebre 258,8 el Vendrell Baix Penedès 260,7 Maials Segrià 261,9 Observatori de l'ebre (XOM) Baix Ebre 266,9 el Perelló Baix Ebre 267,8 Sunyer (XOM) Segrià 271,0 Torredembarra Tarragonès 272,8 Vinyols i els Arcs Baix Camp 273,1 Lleida - la Bordeta Segrià 276,5 Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 276,9 l'ametlla de Mar Baix Ebre 283,4 Riba-roja d'ebre Ribera d Ebre 289,8 Mollerussa Pla d'urgell 290,0 Tamarit (XOM) Tarragonès 290,4 Alcarràs Segrià 291,0 Les Borges Blanques - Mas del Boter (XOM) Garrigues 291,9 la Serra d'almos (XOM) Ribera d'ebre 292,4 23

24 Batea Terra Alta 294,1 Ascó Ribera d'ebre 296,2 la Bisbal del Penedès Baix Penedès 296,2 Rasquera (XOM) Ribera d'ebre 299,9 Taula 7: Valors mínims de precipitació acumulada durant l any 2017, inferiors a 300 mm Taula 8: Valors màxims del percentatge de precipitació acumulada durant l any 2017 respecte de la mitjana climàtica Nom de l EMA Comarca PPT2017 (mm) % PPT respecte de la mitjana climàtica Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1501,6 141,1 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 1538,4 138,0 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1428,5 117,2 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1262,3 113,7 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1191,8 105,3 Taula 8: Estacions on la precipitació acumulada l any 2017 ha superat el 100% respecte de la mitjana climàtica * L estació de Sant Joan de Toran (XOM), Val d'aran, operativa fins el dia 20 de desembre de 2017 va mesurar 1430,9 mm, valor que hauria de figurar a la taula 8, però que s ha obviat per no disposar de la completesa anual requerida. Taula 9: Valors mínims del percentatge de precipitació acumulada durant l any 2017 respecte de la mitjana climàtica Nom de l EMA Comarca PPT 2017 (mm) % PPT respecte de la mitjana climàtica els Alfacs Montsià 176,4 29,7 Alcanar Montsià 212,8 35,7 Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 219,0 36,4 Amposta Montsià 221,7 39,2 Illa de Buda Montsià 228,5 39,6 Aldover Baix Ebre 258,8 44,7 l'aldea Baix Ebre 254,2 45,4 Observatori de l'ebre (XOM) Baix Ebre 266,9 45,5 el Perelló Baix Ebre 267,8 46,0 el Vendrell Baix Penedès 260,7 46,1 Ulldecona - els Valentins Montsià 314,5 47,2 la Bisbal del Penedès Baix Penedès 296,2 48,5 Vinyols i els Arcs Baix Camp 273,1 48,8 Taula 9: Estacions de la XEMA on la precipitació acumulada l any 2017 no ha superat el 50% respecte de la mitjana climàtica 24

25 3.1. Precipitació de l any 2017 en el context històric ÍNDEX Precedents de caràcter sec a les sèries de més de 20 anys Per a obtenir la perspectiva de quant sec ha estat l any 2017 en referència amb les sèries històriques, s analitzen els valors anuals d aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades anuals completes, i que són un total de 39: 22 EMA, 16 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950 i que s han detallat a l apartat 2.1.2), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l Ebre i Fabra. La següent figura mostra on s ubiquen aquestes estacions i queden assenyalades segons la posició que ocupa el valor de precipitació de l any 2017 en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t valor més sec, entre el 5è i 10è més secs, i entre l 11è i 20è més secs de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d anys complets disponibles de la sèrie de l EMA ha estat l any més sec de la sèrie a 5 estacions del litoral: dues al Montsià (els Alfacs i Amposta), Vinyols i els Arcs (Baix Camp), Viladecans (Baix Llobregat) i a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) ha estat el segon any més sec de la sèrie a Cabanes (Alt Empordà), al Montmell (Baix Penedès), Benissanet (Ribera d Ebre) i també a Igualada-Òdena amb 68 anys de sèrie, amb 373,5 mm ha estat el quart any més sec de la sèrie a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Lleida (Segrià), Girona (Gironès) i també a Barcelona-Aeroport, totes elles amb 68 anys de sèrie. 25

26 3.2. Episodis de precipitació de l any 2017 ÍNDEX A continuació es mostra un calendari per a ubicar els 51 episodis de precipitació 4 del a quinzena 2a quinzena Gener / Neu / Neu 25 i Febrer Març / Neu Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Els episodis s especifiquen com a un interval de dies, i s acompanyen d un mapa que il lustra la distribució de la quantitat 4 de precipitació quan aquest ha estat prou destacat. Si en l episodi es va acumular neu, es mostra també el símbol de neu. Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm 26

27 3.3. Valors màxims de precipitació diària ÍNDEX En aquest apartat s utilitzen només valors corresponents a la XEMA i els acumulats corresponen a l interval 00 h - 24 h T.U. El 2017, igual que el 2016, ha presentat pocs casos en què la precipitació màxima diària (00 h 24 T.U) hagi superat els 100 mm. De fet només ha passat a un 3% de les estacions de la XEMA, valor molt inferior al 13% de l any El nombre d estacions que ha igualat o superat els 50 mm diaris ha estat lleugerament inferior al 2016 amb un 41%, i també inferior al dels anys anteriors (un 60% el 2015 i un 75%, el 2014). Els màxims valors diaris de l any 2017 es mostren a la taula 10. La majoria corresponen a la tardor, sobretot al mes d octubre, seguits del mes de març i finalment del mes de gener. Els màxims diaris a les EMA de la XEMA es corresponen amb els següents episodis: Entre els dies 13 i 17 de gener, en el marc d un episodi de pluja i neu que va afectar fonamentalment el Pirineu, es van donar màxims diaris, el dia 16, d uns 50 mm a estacions d alta muntanya del sector central i occidental, on el gruix de neu nova va superar els 80 cm. El 20 i 22 de gener, en el marc d un important temporal de llevant i gregal, entre els dies 19 i 23 de gener, es van superar els 100 mm en alguns indrets de l Empordà i del Gironès. La pluja va ser abundant als dos extrems del país. Els dies 27 i 28 de gener, la precipitació va ser abundant al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, prelitoral i alguns sectors de la Catalunya Central, i el 27 es van donar alguns valors màxims, al voltant dels 50 mm a les comarques del nord. Entre els dies 11 i 15 de febrer, es van donar el dia 13 alguns màxims diaris destacats de l any, sobretot per ser un mes de febrer, a sectors del nord del país, a l Alt Empordà, Ripollès i Alta Ribagorça, en el marc d un episodi de precipitació causat per una baixa ubicada a l oest de la península Ibèrica, que va provocar un flux del sud-est a Catalunya. Els dies 24 i 25 de març, un important episodi de precipitació va deixar pluja extremadament abundant a la ciutat de Barcelona i en alguns sectors del prelitoral, localment acompanyats de tempesta i calamarsa, i que van superar els 90 mm en 24 h. Entre els dies 9 i 14 de maig, es van donar els màxims diaris el dia 11 a punts del nord-oest del país, en el marc d un episodi de precipitació general de pluja persistent, però també amb tempestes locals. El 30 de juny, en el marc d un episodi que va afectar bona part del territori entre els dies 26 i 30, va deixar màxims d uns 50 mm a punts del quadrant nord-est. Els dies 5 i 6 d agost van caure entre 50 i 80 mm en poques hores pel pas d una línia d inestabilitat a punts de la Val d Aran i del Pallars Sobirà. Les tempestes al Pirineu i Prepirineu, en especial al sector occidental, van ser d intensitat forta, acompanyades també de calamarsa. El 30 i 31 d agost, en el marc d un episodi de precipitació general, les tempestes van deixar quantitats molt abundants al sector oriental del Pirineu. Destaquen les tempestes de la Costa Daurada, amb més de 50 mm estimats a la zona del cap de Salou que va provocar desperfectes a les localitats de Cambrils i Salou. 27

28 El 6 i 7 de setembre un episodi de tempestes va afectar el quadrant nord-est del país, on puntualment van acumular quantitats abundants i van ser d'intensitat forta i acompanyades de calamarsa i pedra. Tres estacions van superar el llindar d SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts). Entre els dies 14 i 17 de setembre, concretament el dia 15, es van donar màxims diaris a Osona i al Bages. Entre el 22 i 25 de setembre, en un episodi de precipitació general que va acumular quantitats abundants i localment molt abundants d'intensitat entre feble i moderada, localment forta i puntualment torrencial al Segrià, i localment van anar acompanyats de calamarsa. Es van donar el dia 22 màxims diaris al Segrià. Els dies 18 i 19 d octubre, es van donar una gran part dels valors màxims diaris de l any Un 67% de les EMA de la XEMA van registrar els valors màxims diaris en aquests dos dies de l any. L episodi s emmarca entre els dies 17 i 20, va ser general i amb neu per sobre dels 2400 m. La precipitació més abundant va caure entre el dimecres 18 i el dijous 19 i es van registrar quantitats extremadament abundants de precipitació (més de 100 mm) a la Terra Alta, litoral Central i massís del Montseny. El dia 4 de novembre, es va donar algun màxim diari al Baix Empordà en el marc d un episodi de precipitació dels dies 4 a 6. El pas d'un front va provocar precipitació general amb més de 80 mm a punts de l Alt Empordà i del Baix Camp. La taula 10 mostra la precipitació diària en aquelles estacions de la XEMA que durant l any 2017 han superat aquest llindar de 70 mm en 24 hores (0-24 h T.U.). Taula 10: Valors màxims de precipitació diària acumulada durant l any 2017 Nom de l EMA Comarca PPTx24h Data (mm) Gandesa Terra Alta 113,3 18/10/2017 Roses Alt Empordà 111,3 22/01/2017 Cassà de la Selva Gironès 108,9 22/01/2017 Vallirana Baix Llobregat 104,5 19/10/2017 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 100,6 19/10/2017 PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat 98,0 19/10/2017 Barcelona - el Raval Barcelonès 95,4 24/03/2017 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 94,3 19/10/2017 Mas de Barberans Montsià 93,5 20/01/2017 Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 93,3 24/03/2017 Cunit Baix Penedès 93,0 19/10/2017 la Tallada d'empordà Baix Empordà 92,0 22/01/2017 Ulldecona - els Valentins Montsià 91,8 20/01/2017 Bonaigua (2,266 m) Pallars Sobirà 87,9 06/08/2017 Torroella de Montgrí Baix Empordà 87,5 22/01/2017 Espot (2,519 m) Pallars Sobirà 85,7 18/10/2017 Castellbisbal Vallès Occidental 84,5 19/10/2017 Vacarisses Vallès Occidental 83,1 24/03/2017 PN dels Ports Baix Ebre 82,4 20/01/2017 Montserrat - Sant Dimes Bages 79,0 24/03/2017 Sant Cugat del Vallès - CAR Vallès Occidental 78,2 24/03/

29 Lac Redon (2,247 m) Val d'aran 77,4 06/08/2017 Badalona - Museu Barcelonès 76,0 19/10/2017 la Bisbal d'empordà Baix Empordà 75,0 22/01/2017 Rellinars Vallès Occidental 74,9 24/03/2017 l'aldea Baix Ebre 74,0 20/01/2017 Viladrau Osona 73,1 19/10/2017 Ulldemolins Priorat 73,1 18/10/2017 Pantà de Siurana Priorat 70,4 18/10/2017 Taula 10: Precipitació màxima (0-24 hores T,U,) a les estacions de la XEMA que han superat els 70 mm en un dia durant l any Valors màxims de precipitació en 1 minut ÍNDEX Pel que fa a les intensitats de precipitació més elevades, la taula 11 mostra les estacions de la XEMA que durant l any 2017 han enregistrat una precipitació màxima igual o superior a 3.5 mm en 1 minut. Els registres d intensitat localment forta es corresponen amb xàfecs, sovint amb tempesta, i no necessàriament coincideixen amb els episodis de precipitació màxima diària esmentats en l apartat anterior. A diferència de l any 2016 quan es van donar màxims durant l hivern, els valor màxims d intensitat de l any 2017 s han donat majoritàriament durant la tardor, seguits de l estiu, i a la primavera. A continuació es detallen els episodis on es localitzen els màxims valors en 1 minut: Els dies 3 i 4 de març, es van donar valors al voltant d 1 mm/min a punts del Solsonès, Montsià o Priorat. Les tempestes van deixar calamarsa o pedra, i també neu a les parts més altes de la serralada Prelitoral. Els dies 24 i 25 de març, un important episodi de precipitació va deixar pluja extremadament abundant a la ciutat de Barcelona i en alguns sectors del prelitoral, localment acompanyats de tempesta i calamarsa. Es va superar 1 mm/min a punts de la Selva i del Vallès, i fins a 2,5 mm/min a Barcelona Observatori Fabra. El dia 30 d abril, amb el pas d un sistema frontal, es van donar intensitats al voltant del 1 mm/min al Segrià i la Noguera, on fins i tot 1,8 mm/min a Vallfogona de Balaguer (Noguera). Entre els dies 9 i 14 de maig, dins un episodi de precipitació general, de pluja persistent i de tempestes es van donar intensitats altes en 1 minut el dia 11 al Baix Llobregat, Bages, Vallès Occidental, Tarragonès, Pallars Jussà, Segrià i Priorat. Destaquen els 4 mm/min a Raimat (Segrià), o els 3 mm/min a Constantí (Tarragonès). El 18 i el 22 de maig, en dos episodis diferents, es van donar alguns valors al voltant de 2 mm /min al Montsià i Solsonès. Entre els dies 1 i 5 de juny, el pas de dos sistemes frontals amb precipitació puntualment intensa va provocar intensitats en 1 minut altes a comarques del terç nord. Destaca Viladrau amb 3,2 mm/min (Osona) i Sort (Pallars Sobirà) amb 2,9 mm/min. Entre els dies 20 i 22 de juny, les tempestes que van afectar especialment al Pirineu i Prepirineu, va deixar valors superiors als 2 mm/min a Osona i Berguedà. Entre els dies 26 i 30 de juny en un episodi força general es van superar els 3 mm/min a punts de l Alt Urgell i del Gironès. 29

30 Entre el 8 i 10 de juliol tempestes de forta intensitat i amb calamarsa van fer superar els 2 mm/min a punts del Priorat, Segrià, Garrotxa i Berguedà. Entre el 20 i 23 de juliol, la pluja va ser abundant al Ripollès i la Garrotxa, entre 40 i fins a 80 mm, i puntualment intensa durant el dia 23 en afectar a punts del sud del país, especialment al Camp de Tarragona. Superació d 1 mm/min en alguns punts i fins a 5 mm/min a Riudoms (Baix Camp). Els dies 5 i 6 d agost, episodi de tempestes intenses amb calamarsa al Pirineu i Prepirineu, sobretot al sector occidental. Quantitats recollides molt abundants. Els dies 8 i 10 d agost, un episodi de precipitació va donar intensitats de 2 mm/min a punts de la Selva (dia 10). Els 30 i 31 d agost intensitats superiors a 2 mm/min a diverses comarques; destaquen els 3,2 mm/min a Malgrat de Mar (Maresme). Entre els dies 4 i 6 de setembre algunes tempestes van superar 1 mm/min. 2 mm/min a Dosrius (Maresme). Entre el 22 i 25 de setembre, episodi de precipitació general amb molts valors superiors als 2 mm/min. A 8 estacions de la XEMA es va superar el llindar d SMP per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts). Destaca el registre de 5,0 mm en 1 minut a Blancafort (Conca de Barberà). Els dies 18 i 19 d octubre, es van donar una gran part dels valors màxims diaris de l any 2017 i també els màxims de en 1 minut. Es va superar els llindar SMP a 23 de les 181 estacions de la XEMA disponibles. Destaca Gandesa (Terra Alta), el dia 18 va recollir 113,3 mm, dels quals 59,8 mm en 1 hora i 41,2 mm en 30 minuts. Es va superar 1 mm/min a força indrets: 5,3 mm/min a Monells (Baix Empordà). Els dies 30 i 31 d octubre també es va donar intensitat alta de precipitació. Els ruixats van ser d'intensitat entre feble i moderada, i localment forts de matinada al nord de la Costa Daurada, on localment foren abundants. Cunit (Baix Penedès) va registrar 3,1 mm/min. En l episodi del 4 al 6 de novembre, es va donar diversos valors màxims de precipitació en un minut. Tornabous (Urgell) va assolir 4,1 mm/min. Taula 11: Valors màxims de precipitació en 1 min durant l any 2017 Nom de l EMA Comarca PPTx1min (mm) Data Monells Baix Empordà 5,3 18 d octubre Riudoms Baix Camp 5,0 23 de juliol Blancafort Conca de Barberà 5,0 22 de setembre Tornabous Urgell 4,1 4 de novembre el Montmell Baix Penedès 4,0 18 d octubre Raimat Segrià 4,0 11 de maig Girona Gironès 3,9 30 de juny l'ametlla de Mar Baix Ebre 3,8 4 de novembre l'espluga de Francolí Conca de Barberà 3,6 18 d octubre la Bisbal d'empordà Baix Empordà 3,6 19 d octubre Taula 11: Estacions de la XEMA que han enregistrat una precipitació màxima en 1 minut més elevada durant el

31 3.5. Dies de precipitació de l any 2017 ÍNDEX Pel que fa al recompte de dies de precipitació, la figura 10 mostra el total del nombre de dies anual de precipitació > 0,2 mm, llindar a partir del qual es comptabilitzen més purament els dies de pluja i neu, sense comptar els dies en que exclusivament es mesura precipitació procedent de meteors com la rosada que aporta quantitats molt exigües. En general el nombre de dies anuals de precipitació >0,2 mm ha estat molt inferior a la de l any anterior a tot el país, i fins i tot, 2017 ha estat l any de la sèrie amb el menor nombre de dies de precipitació a algunes EMA del sud que disposen de més de 20 anys: Benissanet (Ribera d Ebre) amb només 46 dies/any, els Alfacs i Amposta (Montsià) amb només 43 i 41 dies respectivament, i Vinyols i els Arcs (baix Camp) amb 48 dies. Gairebé tota la meitat sud del país ha presentat un valor inferior als 60 dies. Bona part de la meitat nord no ha superat els 80 dies, i el Pirineu i Prepirineu ha oscil lat entre 80 i 160 dies, fins i tot a la Vall d Aran i al nord de la Ribagorça o del Pallars Sobirà on només de forma puntual per sota dels 160 dies. Figura 10: Nombre de dies de precipitació del 2017 >0,2mm Mapa elaborat amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), La figura 11 mostra l evolució mensual dels dies de precipitació >0,2 mm. Malgrat el nombre total anual de dies del 2017 és força inferior al del 2016, tots els mesos i totes les estacions han registrat com a mínim un dia de precipitació superior als 0,2 mm, fins i tot en els mesos de l estiu, contràriament a l estiu del 2016 quan en algunes comarques de ponent i del sud van quedar a zero dies. 31

32 Figura 11 es presenta l evolució mensual dels dies de precipitació de l any 2017 en què s ha superat el llindar de 0,2 mm 32

33 3.6. Principals episodis de neu durant el 2017 ÍNDEX En relació amb les acumulacions de neu a les zones d alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, l inici d any 2017 va ser molt més nivós que no pas l anterior 2016, i al sector occidental també el final de l any, ja que el desembre s hi van donar gruixos destacats. En general es pot parlar d una any generós, amb gruix mitjà que a molts punts del Pirineu s han situat per sobre de la corresponent mitjana. La figura 12 il lustra l evolució durant l any 2017 del gruix mig de neu a quatre de les estacions de la XEMA del Pirineu ubicades al sector occidental i oriental respectivament. Figura 12: Evolució del gruix de neu mitjà del 2017 a sis EMA. Es presenta el valor de l any 2017 i el de l any anterior, sobreposats al valor de la mitjana diària. 33

34 En relació amb les nevades fora de l àmbit de l alta muntanya, cal esmentar quatre episodis durant l any 2017: el primer entre els dies 25 i 26 de gener, i el segon els dies 3 i 4 de març, i el tercer entre els dies 24 i 25 de març (figura 13), el d abril. Figura 13: Mapes corresponents als episodis de neu més destacats del 2017 A continuació es descriuen cronològicament els episodis de neu de l any 2017: Entre els dies 10 i 12 de gener, es van superar els 50 mm per sobre de metres a l extrem nord-oest del país. El gruix de neu nova va oscil lar entre els 6 cm de Puigcerdà (1.214 m), 13 cm a Vielha (1.002 m), Val d Aran, fins a uns 40 cm a les zones altes del sector occidental. Entre els dies 13 i 17 de gener un important episodi de precipitació va afectar fonamentalment el Pirineu. Es van superar els 50 cm a les parts més elevades de la serralada, tant del sector oriental (55 cm a Núria), com de l occidental, on fins i tot es van superar els 100 cm a zones de més altitud. Lac Redon (2.200 m), Vall d Aran, 171 cm; Certascan (2.400 m), Pallars sobirà, 107 cm. Fora d aquest àmbit, la neu va ser present amb gruixos variables: Bagà, Berguedà, 2 cm; la Seu d Urgell, Alt Urgell, 10 cm, Arties, Val d Aran, 53 cm. Entre els dies 19 i 23 de gener, amb temporal de llevant i gregal la pluja la neu va ser més important al Pirineu Oriental i a la serralada prelitoral. La cota de neu es va situar en general al voltant dels 800 i els metres, amb acumulacions superiors als 20 cm a les parts més altes del massís dels Ports, el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra: 38 cm de neu al PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre). 28 cm de neu al Puig Sesolles (1.668 m, Vallès Oriental), a la part més alta del Montseny. La nevada també va afectar el Pirineu més oriental (Ripollès), amb gruixos de 19 cm a Ulldeter (1.999 m) i 15 cm a Ulldeter (2.410 m). Al vessant nord del Pirineu els gruixos van ser en general inferiors als 5 cm. Entre els dies 25 i 26 de gener, l arribada d un embossament d aire fred va provocar precipitació al Pirineu, el Prepirineu, la zona central del litoral i prelitoral i la Catalunya Central amb cota de neu als 400 metres, puntualment per sota. Ulldeter (2.410 m), Ripollès, 30 cm. Sant Pau de Segúries (867 m), Ripollès, 22 cm; Bagà (860 m), Berguedà, 20 cm; Port del Comte (2.300 m), Solsonès, 16 cm. Entre els dies 27 i 28 de gener, una situació del sud va fer pujar la cota de neu progressivament fins als metres, però amb algunes excepcions. al llarg del dia 27 encara va nevar a 700 o 800 m, de manera intermitent, a l Alta Ribagorça (el Pont de Suert), l Alt Urgell (la Seu d Urgell), l Alt Berguedà (Bagà) o el Ripollès (Ribes de Freser). A Port del Comte (1.860 m), Solsonès, 68 cm. 34

35 Entre els dies 5 i 6 de febrer, al final d un episodi de precipitació iniciat el dia 2 el Pirineu occidental va guanyar gruixos de neu nova abundants. Localment la precipitació va anar acompanyada de tempesta, i a punts del quadrant nord-est van deixar calabruix o neu granulada. Certascan (2.400 m), Pallars Sobirà, 67 cm; Sant Joan de l Erm (1.729 m), Alt Urgell, 30 cm; El Pont de Suert (840 m), Alta Ribagorça, 10 cm. Entre els dies 7 i 8 de febrer, una baixa retrògrada procedent de l interior del continent europeu va provocar un episodi de precipitació que va afectar sobretot el quadrant nord-est del país. La cota de neu va baixar dels 800 metres a totes les cotes al vessant nord del Pirineu. A les zones més altes del sector occidental es van acumular entre 40 i 70 cm, mentre que al fons de vall va ser molt variable (Vielha 18cm (Val d Aran), Sort 1 cm (Pallars Sobirà), Bagà 1cm (Berguedà) o Das 12 cm (Cerdanya). Entre els dies 11 i 15 de febrer, episodi de precipitació general causat per una baixa ubicada a l oest de la península Ibèrica amb flux del sud-est a Catalunya. Els registres van ser destacats per a un mes de febrer, climàticament el mes més sec de l any a sectors del nord del país. Al Pirineu Oriental es van sumar gruixos de neu nova d entre 30 i gairebé 60 cm: Ulldeter (2.410 m), Ripollès, 58 cm. El gruix va ser d entre 20 i 30 cm al sector central i occidental a la cota m i d uns 10 cm a la de m. Entre els dies 3 i 4 de març, nevada abundant al Pirineu. A partir d uns m m es van mesurar de 20 a 40 cm de neu nova al Pirineu, especialment al sector oriental i al Prepirineu. L estació de Cadí Nord (2.143 m) Prat d Aguiló, a la Cerdanya, el dia 4 va mesurar un màxim de 155 cm de neu acumulada, un gruix que dobla la seva mitjana d aquesta època de l any. En 13 anys de dades, el seu gruix de neu màxim data del 18 d abril de 2009, amb 203 cm. A diversos sectors elevats del prelitoral Central i Sud es van acumular fins a més de 10 cm de neu, amb un màxim a Prades. Entre els dies 22 i 25 de març, una baixa va afectar Catalunya amb més de 100 mm a la ciutat de Barcelona i en alguns sectors del prelitoral. Els dies el gruix va ser més destacat al sector occidental del Pirineu, amb 20 i 25 cm per sobre dels m. Els dies el sector central i oriental del Pirineu va registrar els gruixos màxims, de 20 fins a 50 cm a zones altes del Pirineu i Prepirineu, on gran part de la precipitació va ser en forma de neu (per sobre d uns o m). La variabilitat de la cota de neu va ser un dels factors més destacats de l episodi, tant per les diferències espacials en un mateix moment com per les grans oscil lacions en poques hores que va fer en alguns indrets. En general va ser molt més baixa a Ponent i al centre i sud del país que no pas al nord-est. Com a cas extrem, al llarg de la nit i primeres hores de la matinada va arribar a nevar fins a cotes de 200 o 300 m del pla de Lleida i del prelitoral, al mateix moment en què al Pirineu oriental la cota de neu es mantenia al voltant dels m. Entre els dies 25 i 27 d abril, un sistema frontal amb aire molt fred en el seu centre va creuar d oest a est la meitat nord de la península Ibèrica, afectant Catalunya amb precipitació general, una marcada baixada de la temperatura, neu a cotes baixes i amb glaçades durant la matinada del dia 28 a gran part de l interior del país. La neu va ser fenomen meteorològic destacat de l episodi. En general es van acumular de 10 a 30 cm de neu nova a cotes altes del Pirineu i del Prepirineu. Puigcerdà (1.214 m), Cerdanya, 20 cm; Planoles (1.151 m), Ripollès, 6 cm; Castellterçol (716 m), Moianès, 1 cm. El 30 d abril, amb el pas d una pertorbació va nevar al Pirineu a partir d uns m. El gruixos de neu nova van oscil lar entre 16 cm a Espot (2.519 m), al Pallar Sobirà, fins a 1 cm només a Malniu (2.230 m), a la Cerdanya. Entre els dies 9 i 14 de maig, diversos episodis van acumulada la precipitació més important, al Prepirineu, especialment del quadrant nord-oriental la neu va caure al Pirineu a partir de

36 m de cota. Només les dues estacions de la XEMA situades per sobre dels m van mesurar gruixos destacats, de més de 20 cm. Entre els dies 18 i 19 de maig, un episodi de precipitació va acumular en general quantitats minses. Gruix de neu nova inferior als 10 cm al sector occidental. Els dies 8 i 10 d agost el pas d un sistema frontal va provocar precipitació i va nevar a les estacions d alta muntanya (situades entre els i els m). Els dies 9 i 10 de setembre, el pas d un sistema frontal va donar neu al Pirineu, amb gruixos a les zones de més altitud del Pallars Sobirà de fins a 8 cm Entre els dies 15 i 16 de setembre, episodi de precipitació, fred i neu. Va nevar fins a cotes de o m al Pirineu i Prepirineu, i per sobre dels m del sector occidental es van acumular més de 20 cm, mentre que a l oriental van ser menys de 5 cm. Entre els dies 17 i 20 d octubre, precipitació general i neu. Durant l'episodi la cota de neu va baixar dels m als m, de manera que la nevada només va afectar les cotes més altes del Pirineu i els cims del Prepirineu, on es van acumular localment quantitats abundants (superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 h). Entre els dies 4 i 6 de novembre i el 9 de novembre, amb el pas de fronts es van acumular gruixos de fins a 30 cm a cotes altes del sector occidental i de menys de 10 cm a l Oriental. Entre els dies 1 i 2 de desembre, el pas la pertorbació va comportar precipitació els dies 1 i 2 que van ser en forma de neu fins a cotes baixes. Va nevar a bona part del Pirineu, de manera més continuada i abundant a l Aran i al nord del Pallars Sobirà, amb acumulacions de neu nova pròximes als 50 cm a les cotes altes. Al vessant sud de la serralada la nevada va ser molt més esporàdica, amb gruixos modestos, i pràcticament inexistent al Prepirineu. Fora del Pirineu, el dia 1 es va veure a nevar a diversos sectors de Ponent, la Catalunya Central, litoral i prelitoral, amb una cota de neu que en alguns casos se situà pròxima als 100 metres. A Sant Hilari Sacalm (850 m) XOM, 10 cm. Entre els dies 9 i 12 de desembre, una profunda depressió va acumular fins a més de 50 cm de neu nova a les zones més elevades del sector occidental del Pirineu. Entre els dies 15 i 18 de desembre, el pas d una depressió i el posterior flux del nord va deixar precipitació al quadrant nord-est que va ser abundant al Pirineu. Fins a 18 cm a Malniu (2.230 m), Cerdanya i dins a 13 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà. Entre els dies 27 i 29 de desembre, el pas d un front fred va provocar una nevada general al Pirineu, amb gruixos de més de 10 cm en alguns fons de vall (Aran, nord del Pallars Sobirà i de la Cerdanya) i de fins a més de 50 cm de neu nova en alguns sectors d alta muntanya. Al Pallars Sobirà es van donar els gruixos màxims: Certascan (2.400 m), 76 cm, i Bonaigua (2.266 m), 61 cm. 36

37 4. Dies de tempesta del 2017 segons la XDDE ÍNDEX En aquest apartat es presenta un resum de l Anuari 2017 de dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE). A continuació es presenta a mode de calendari, els dies de tempesta (dt) de l any Són aquells dies en què com a mínim s ha detectat llamp núvol-terra (NT) registrats a la XDDE en algun punt de Catalunya. Els llamps NT són els que acaben impactant a la superfície, es produeixen majoritàriament durant la maduresa de la tempesta, i són els que poden provocar destrosses materials i fins i tot la pèrdua de vides humanes. Durant el 2017, la XDDE va detectar llamps NT en el conjunt de Catalunya, els quals es van distribuir en 118 dt. Aquest registre de llamps representa aproximadament un 50% de la mitjana interanual dels últims 14 anys, que és de llamps NT. Pel que fa als dt, els 118 registrats durant el 2017 estan a prop de la mitjana, que és de 125. S assenyalen en color vermell els vuit dies que han acumulat un major registre de llamps de l any. El nombre de llamps NT registrats en aquests vuit dies representa el 55,8% del nombre total anual. S han enumerat en ordre decreixent segons el nombre de llamps NT diaris registrats. El màxim es va donar el dia 18 d octubre amb 5131 llamps NT. Figura 14: Mapa de dies de tempesta durant la tardor 2017 i d anomalia de dies de tempesta, respecte de la mitjana del període

38 5. Principals episodis de vent fort de l any 2017 ÍNDEX A continuació es presenta a mode de calendari els dies de l any 2017 en què s han donat episodis de vent fort a Catalunya que no hagin tingut caràcter molt local (triangle ple), o aquells dies en què s han donat ratxes fortes però de forma més local (triangle buit). Gener: 3 episodis. Dies 10-11, 13-17, al Pirineu, prelitoral i dos extrems del país. Dies 19-23, llevantada. Febrer: 3 episodis. Dies 3 i 6, amb ponent i mestral. Boí (2.535 m, Alta Ribagorça) registra 167,8 km/h. Dia 8, afecta quadrant nord-est del país. Dies el Pirineu i Prepirineu. Març: 3 episodis. Dies 3-4, Malgrat de Mar (Maresme), 103,7 km/h. Front marítim del Baix Llobregat gairebé 90 km/h. Dies 6-7 a zones d altitud del Pirineu, extrems del país i punts de la serralada del Prelitoral. Dies ratxes molt fortes, sobretot als cims del Pirineu. Abril: poc ventós. 1 episodi. Dia 30, més de 90 km/h a cotes altes del vessant sud del Pirineu i de la serralada Prelitoral. El dia 2 més de 70 km/h a punts del Baix Ebre i del Montsià. Maig: cap episodi destacat. El dia 18, 80,3 km/h al Perelló, el Baix Camp. Juny: cap episodi destacat. El dia 28, 92,2 km/h a Ulldemolins (Priorat), i es van superar els 80 km/h a punts de l altiplà Central i de la serralada Prelitoral. Juliol: cap episodi destacat. El dia 23 amb les tempestes que van afectar el país es va superar puntualment el llindar de 80 km/h al litoral i prelitoral Sud. Agost: cap episodi destacat. El dia 22 amb les tempestes que van afectar el país es va fregar o superar els 80 km/h al Segrià; 80,3 km/h a Raimat; 79,2 km/h a Alguaire. Setembre: cap episodi de vent destacat. El dia 9, després del pas d un front el mestral va superar els 80 km/h a punts de les terres de l Ebre: 81,7 km/h a Mas de Barberans (Montsià). Octubre: un episodi destacat els dies 18 i 19. El dia 18 tempestes amb fortes ratxes al litoral i prelitoral. Més de 100 km/h, possiblement causades per esclafits. 113,8 km/h a Torredembarra (Tarragonès), la més forta en els seus 18 anys de dades. Novembre: 2 episodis. Dies 5-6, 12 i 13. Als dos extrems de Catalunya i parts més elevades del país. Es van superar els 90 km/h amb flux del nord. Desembre: 3 episodis. Dies 1-2 i dia 10 fortes ventades de nord. Dia 27, en alguns sectors del litoral i prelitoral Central feia gairebé 9 anys que no es mesuraven ratxes tan fortes (superiors a 80 km/h), des de l extraordinària i tràgica ventada del 24 de gener del

39 La taula 12 mostra la data de les ratxes màximes que han superat els 90 km/h durant el 2017 a la XEMA, especificant la seva direcció (DVX) i la data. Taula 12: localització temporal de les ratxes de vent més fort de l any 2017 Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVX ( ) Data Portbou Alt Empordà 171, /11/2017 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 153, /12/2017 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 146, /01/2017 Santuari de Queralt Berguedà 141, /11/2017 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 136,4 6 06/11/2017 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 129, /02/2017 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 128, /02/2017 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 127, /03/2017 Mas de Barberans Montsià 126, /02/2017 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 124, /11/2017 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà 121, /02/2017 Roses Alt Empordà 116, /11/2017 PN dels Ports Baix Ebre 115, /11/2017 Torredembarra Tarragonès 113, /10/2017 el Perelló Baix Ebre 111, /02/2017 la Bisbal d'empordà Baix Empordà 108, /10/2017 Canyelles Garraf 108, /02/2017 Navata Alt Empordà 108, /11/2017 Núria (1.971 m) Ripollès 107, /12/2017 Malgrat de Mar Maresme 103, /03/2017 Alguaire Segrià 103, /02/2017 Vila-rodona Alt Camp 101, /12/2017 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 100, /12/2017 Molló - Fabert Ripollès 99, /11/2017 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 97, /01/2017 Amposta Montsià 97, /02/2017 l'espluga de Francolí Conca de Barberà 97, /02/2017 Sant Pere Pescador Alt Empordà 97, /11/2017 els Hostalets de Pierola Anoia 96, /12/2017 el Vendrell Baix Penedès 96, /12/2017 Pantà de Siurana Priorat 96, /02/2017 Font-rubí Alt Penedès 95, /12/2017 Port de Barcelona - Bocana Sud Baix Llobregat 95, /01/2017 Das - Aeròdrom Cerdanya 95, /12/2017 Sant Romà d'abella Pallars Jussà 92, /01/2017 Constantí Tarragonès 92, /12/2017 Ulldemolins Priorat 92, /06/2017 Cunit Baix Penedès 91, /12/2017 Falset Priorat 91, /02/2017 Castell d'aro Baix Empordà 91, /11/2017 Santa Coloma de Farners Selva 91, /12/2017 Òdena Anoia 90, /12/2017 Margalef Priorat 90, /03/2017 Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès 90, /02/2017 Taula 13: Estacions de la XEMA que han enregistrat una ratxa màxima del vent anual superior als 90 km/h durant el

40 6. Balanç de la irradiació solar global durant l any 2017 ÍNDEX De l estudi de l anomalia de la irradiació solar global de l any 2017, calculada en percentatge respecte del valors mitjà dels darrers 10 anys ( ), es constata que arreu ha estat lleugerament postiva, amb una distribució irregular en el territori. Majoritàriament l anomalia anual ha resultat entre el 0 i el 5%, i ha superat lleugerament aquest llindar al litoral dels dos extrems del país, en algunes àrees interiors d Osona o les Garrigues, a punts del litoral i Prelitoral, a zones d altitud de la Val d Aran, o a punts de l Alt Urgell per exemple, on l anomalia ha assolit valors d entre el 5 i el 8%. Destaquen els mesos d abril, octubre i novembre com els que van registrar anomalia més elevada. La figura 15 el mapa d'anomalia d'irradiació solar anual d'aquest 2017 i la figura 15 l evolució mensual. Figura 15: Mapa d anomalia d irradiació solar global de l any 2016, respecte de la mitjana dels últims 10 anys ( ) Figura 16: Mapes de l anomalia d irradiació solar global dels dotze mesos del

41 7. Temperatura i precipitació del 2017 i evolució històrica a les dues sèries sèries climàtiques centenàries de Catalunya ÍNDEX Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des d agost de l any 1913 Observatori de l Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l any Temperatura de l any 2017 als observatoris de l Ebre i Fabra ÍNDEX A l Observatori de l Ebre, la temperatura mitjana de l any 2017 ha estat de 18,8 C, una dècima superior a l any precedent, i la més alta de tota la sèrie de valors anuals disponibles que per aquest observatori s inicia l any La temperatura mitjana anual ha estat així +1,9 C superior a la temperatura mitjana climàtica del període de referència La contribució positiva al valor de l anomalia de l any és causat tant pels valors de temperatura mínima, amb una anomalia de + 1,2 C, com sobretot pels de màxima, amb una anomalia de +2,6 C. Els mesos de l any 2017 que han presentat una anomalia positiva més acusada en la temperatura mitjana han estat maig (+3,0 C) i sobretot juny (+3,9 C), però també febrer (+2,1 C) i març (+2,5 C). La temperatura màxima mitjana ha registrat anomalia molt més destacada que la temperatura mínima mitjana, i ha superat els +4 C en els mesos de març, maig i juny. A l Observatori Fabra, la temperatura mitjana de l any 2017 ha estat de 16,4 C, valor idèntic al de l any 2003, una dècima inferior a la de l any 2016, i dues dècimes inferior a la dels anys 2015 i Així, el 2017 ha presentat el tercer valor més alt de la sèrie (igual que el 2003). Aquest valor suposa una anomalia de +1,6 C respecte del període Pel que fa als valors mensuals, juny presenta l anomalia màxima (+3,9 C), i febrer, març, maig i octubre van superar lleugerament els +2 C. La contribució positiva al valor de l anomalia de l any ha estat causat també tant pels valors de temperatura mínima, amb una anomalia de + 1,2 C, com sobretot pels de màxima amb una anomalia de +1,9 C. Abril (+3,0 C) i juliol (+3,9 C) han presentat les màximes anomalies positives de temperatura màxima mitjana, però pel que fa a la mínimes, també destaca el mes de juliol (+3,8 C). La taula 13 presenta la comparativa dels valors de l any actual amb els corresponents als més càlids i més freds de les sèries per a tots dos observatoris. La figura 17 presenta l evolució de l anomalia de la temperatura mitjana de l any a l Observatori de l Ebre ( )) i a l Observatori Fabra ( ). Les taules 14 i 15, mostren per a tots dos observatoris els valors de la temperatura mitjana anual de l any 2017, i també els corresponents valors mensuals. 41

42 La figura 18 mostra l evolució de la temperatura mitjana de l any per a l Observatori de l Ebre en el període , i per a l Observatori Fabra per a , així com també de la temperatura màxima i mínima mitjana. Taula 13: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat caràcter més càlid i més fred Temperatura mitjana anual ( C) Observatori de l Ebre Observatori Fabra ,8 C ,4 C TMm anys més càlids ( C) 1r ,8 1r ,6 2n ,7 2n ,6 3r ,7 3r ,5 4t ,7 4t ,4 TMm anys més freds ( C) 1r ,9 1r ,7 2n ,0 2n ,8 3r ,0 3r ,8 4t ,1 4t ,9 Taula 13: Comparativa dels valors de l any del 2017 amb els quatre anys més càlids i més freds de les respectives sèries 42

43 Figura 17: Evolució de l anomalia de la temperatura mitjana de l any a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l hivern calculada segons el període La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 43

44 Taules 14 i 15: Valors de la temperatura mitjana anual (TMM), temperatura màxima i mínima mitjana anuals (TXM i TNM) del 2017, dels períodes climàtics de referència, i dels diferents valors d anomalia per a l Observatori de l Ebre i l Observatori Fabra: Temperatura mitjana ( C) - ANUAL Observatori de l Ebre TMM ,8 16,9 17,2 17,7 ATMm ( C) +1,9 +1,6 +1,1 Temperatura màxima mitjana i anomalia ( C) - ANUAL TXM ,9 22,3 22,6 23,1 ATXm ( C) +2,6 +2,3 +1,8 Temperatura mínima mitjana i anomalia ( C) - ANUAL TNM ,7 11,5 11,8 12,3 ATNm ( C) +1,2 +0,9 +0,4 Taula 14. Valors de la temperatura mitjana anual del 2017 i de les mitjanes climàtiques a l Observatori de l Ebre Observatori Fabra Temperatura mitjana ( C) - ANUAL TMM ,4 14,8 15,0 15,5 ATMm ( C) +1,6 +1,4 +0,9 Temperatura màxima mitjana i anomalia ( C) - ANUAL TXM ,3 18,4 18,6 19,2 ATXm ( C) +1,9 +1,7 +1,1 Temperatura mínima mitjana i anomalia ( C) - ANUAL TNM ,5 11,3 11,5 11,9 ATNm ( C) +1, ,6 Taula 15. Valors de la temperatura mitjana anual del 2017 i de les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra 44

45 Figura 18: Evolució de la temperatura mitjana de l any a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ) El gràfic següent mostra l evolució de la temperatura mitjana (TMM), de la temperatura màxima mitjana (TXM) i de la temperatura mínima mitjana (TNM). Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 45

46 7.2. Precipitació de l any 2017 als observatoris de l Ebre i Fabra ÍNDEX A tots dos observatoris, la precipitació de l any 2017 ha estat molt inferior a la respectiva mitjana climàtica. A l Observatori de l Ebre, la precipitació acumulada l any 2017 ha estat de només 268,9 mm, valor que suposa una anomalia de -291,1 mm i representa només un 48% del valor climàtic de referència, i per tant cal qualificar-lo d any sec. Tot i que gener, març i juliol s han de considerar plujosos, el dèficit de la resta dels nou mesos de l any ha donat un resultat del balanç anual total negatiu. A l Observatori Fabra, la precipitació acumulada l any 2017 ha estat de 518,4 mm, valor que suposa una anomalia de -123,4 mm i representa un 81% del valor climàtic de referència, i per tant cal qualificar-lo d any sec. En aquest cas els mesos plujosos van ser març i octubre. La taula 16 presenta la comparativa dels valors de l any actual amb els corresponents als més plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris. La taula 17 presenta els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra de l any 2017, i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència. La figura 19 mostra l evolució de la precipitació de l any a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ). La figura 20 presenta l anomalia de la precipitació l any respecte de la mitjana climàtica en percentatge a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ). Taula 16: Anàlisi dels anys previs als observatoris Ebre i Fabra que han presentat caràcter més sec i més plujós Precipitació anual (mm) Observatori de l Ebre Observatori Fabra , ,4 Anys més plujosos (mm) 1r ,3 1r ,7 2n ,1 2n ,4 3r ,8 3r ,3 4t ,7 4t ,7 Anys més secs (mm) 1r ,2 1r ,8 2n ,8 2n ,2 3r ,0 3r ,1 4t ,1 4t ,8 Taula 16: Comparativa dels valors de l any del 2017 amb els quatre més plujosos i més secs de les respectives sèries 46

47 Taula 17: Valors de precipitació dels Observatoris Ebre i Fabra corresponents a l any 2017, i valors dels períodes climàtics de referència La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l any 2017, els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, i també els corresponents valors d anomalia (APPT) expressats en mm. Observatori de l Ebre PPT any ,9 mm 560,0 mm 528,6 mm 511,1 mm APPT (mm) -291,1 mm -259,7 mm -242,2 mm Observatori Fabra PPT any ,4 mm 641,8 mm 651,6 mm 623,2 mm APPT (mm) -123,4 mm -133,2 mm -104,8 mm Taula 17: valors de precipitació de l any 2017 i els valors mitjans dels períodes de referència a l Observatori de l Ebre i Fabra 47

48 Figura 19: Evolució històrica de la precipitació corresponent als anys de l Observatori de l Ebre ( ) i de l Observatori Fabra ( ). La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 48

49 Figura 20: Evolució històrica del percentatge de la precipitació dels anys respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ) Els valors s expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l any del període Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen anys més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 49

50 8. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant l any a l Estartit ÍNDEX L Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d agost de l any 1978 La temperatura mitjana de l aigua del mar de l any 2017 ha presentat una anomalia lleugerament positiva a totes les fondàries respecte de la mitjana climàtica del període , excepte a la fondària de 50 m. A superfície és dels valors més elevats de la sèrie, només superat en una dècima pel valor de l any A les diferents fondàries el valor de l any precedent 2016 va ser lleugerament superior. La taula 18 presenta els valors de l any 2017 a les diferents fondàries, així com els valors per al període de referència i el respectiu valor d anomalia. La figura 21 presenta l evolució anual de la temperatura mitjana a les diferents fondàries. La figura 22 presenta l evolució anual de l anomalia a les diferents fondàries. Taula 18: Anàlisi de la temperatura de l aigua del mar a diferents fondàries a l Estartit L Estartit ANY 2017 Temperatura mitjana i anomalia respecte del període ( C) fondàries Superfície -20 m - 50 m - 80 m ,8 16,6 14,6 13, ,9 16,2 14,6 13,7 AT +0,9 +0,4 +0,0 +0,2 Taula 18: valors de temperatura de l aigua del mar de l any 2017 a l Estartit 50

51 Figura 21: Evolució de la temperatura mitjana del mar a l Estartit durant els anys La temperatura mitjana a cada fondària es representa amb línies de traç continu i les línies de tendència amb traç discontinu. Figura 22: Evolució de l anomalia de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit a l any 51