BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. NOVEMBRE DEL 2018 Data del document: 21 de desembre del 2018 (v.1)

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. NOVEMBRE DEL 2018 Data del document: 21 de desembre del 2018 (v.1) El mes de novembre s ha de qualificar de càlid a gran part de Catalunya, particularment a l altiplà Central. Ha estat normal a la vall de l Ebre i parts més elevades del Prelitoral, i normal o fred a cotes altes del Pirineu La distribució de la precipitació ha estat molt irregular: molt plujós al litoral Central i Nord, plana interior gironina, conca baixa del Llobregat, àmplies zones de la depressió Central i al massís del Port i rodalies; en canvi ha estat sec al Pirineu, especialment al vessant nord Bona part del territori presenta valors d irradiació solar global propers o clarament per sota de la mitjana, amb l excepció de la Val d Aran, amb valors lleugerament per sobre dels normals Durant el novembre s ha produït tan sols un episodi de vent, entre els dies 26 i 27, que va afectar els dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu Mapes d anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global 1

2 Resum Mensual La meteorologia del mes de novembre, tal com va passar durant l octubre, ha estat marcada pel pas de pertorbacions que en arribar al Mediterrani s han aprofundit i han establert flux humit i càlid de llevant, però amb la característica que la precipitació associada al quadrant nord-est, de pressió Central i parts més elevades del prelitoral Sud, on a àmplies zones les quantitats registrades han estat molt importants. En canvi, al quadrant nord-oest i costa Daurada, aquestes han estat menys importants, sense superar la mitjana mensual del novembre. Una altra característica d aquest mes de novembre ha estat la temperatura, que en general s ha situat amb valors per sobre de la mitjana climàtica del novembre. Però l aire fred que acompanyava les pertorbacions, especialment en els nivells mitjans de la troposfera, a més d inestabilitzar l atmosfera pel contrast amb la temperatura encara elevada del mar Mediterrani, ha provocat una temperatura més baixa al Pirineu, sobretot a les parts més elevades, on s han observat anomalies tèrmiques negatives (anomalia per sota de -0,5 C). Precipitació els dies 5 i 6 de novembre La situació sinòptica va estar marcada per la presència d un solc en els nivells mitjans de la troposfera, amb aire fred en el seu centre, que va quedar deslligat del corrent general el dia 5 provocant un episodi de precipitació que va afectar gran part del país. Es van superar els 30 mm al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, Prelitoral i depressió Central, destacant les següents quantitats de precipitació registrades a les estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM): els 60,7 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà; els 50,9 mm a Salòria (2.451 m), al Pallars Sobirà; i els 46,4 mm al Pont de Suert, a la comarca de l Alta Ribagorça. L aire fred associat a la pertorbació va provocar que la neu afectés sobretot el vessant sud del Pirineu. Els gruixos de neu nova més destacats mesurats per les estacions gestionades per l SMC van ser: 37 cm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran; 34 cm a Boí (2.535 m), a la l Alta Ribagorça i a Espot (2.519m), al Pallars Sobirà; i 24 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà. Precipitació els dies 8 i 9 de novembre Entre els dies 8 i 9 de novembre es va produir un episodi de precipitació general, si bé les quantitats més importants es van registrar a la meitat est del país, amb màxims de més de 60 mm a diversos sectors de l altiplà Central. Un solc fred a nivells mitjans de la troposfera va creuar la península Ibèrica per situar-se pràcticament sobre Catalunya. En superfície, la formació d una petita baixa al golf de Lleó va provocar un flux de llevant a Catalunya, amb aire humit i relativament càlid. Les quantitats de precipitació més importants registrades a les estacions gestionades per l SMC van ser: 63,6 mm a Blancafort (la Conca de Barberà), 63,1 mm a Montblanc (la Conca de Barberà) i 42,5 mm a Campins (el Vallès Oriental). 2

3 La precipitació en forma de neu va afectar el Pirineu, especialment la meitat oriental i el vessant sud de la serralada, per sobre, en general, dels metres. Els gruixos de neu nova més destacats mesurats per les estacions gestionades per l SMC van ser: els 19 cm a Ulldeter (2.410 m), al Ripollès; els 15 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà; els 13 cm Espot (2.519m), al Pallars Sobirà; i els 12 cm a Boí (2.535 m, l Alta Ribagorça) i al Port del Comte (2.316 m, el Solsonès). Aiguats del dia 14 al 16 de novembre Cal remarcar que entre els dies 12 i 13 la temperatura nocturna suau va provocar que a Roses (l Alt Empordà) i a Barcelona Zona Universitària (el Barcelonès) s enregistrés la temperatura mínima més alta de la seva sèrie de novembre. Un nou episodi de pluja del 14 al 16 de novembre va acumular més de 100 mm en poques hores a diversos sectors del litoral i prelitoral català. A l interior la pluja va ser molt menys abundant i ni tan sols va arribar al Pirineu occidental, en una distribució típica d aiguats de tardor a la Mediterrània. La configuració sinòptica venia marcada per una àmplia però força desdibuixada àrea depressionària a nivells mitjans de la troposfera sobre la península Ibèrica. En superfície la situació venia dominada per un gran anticicló centrat a l Europa oriental i baixes pressions del sud-oest de la península Ibèrica, amb una pressió atmosfèrica alta a Catalunya. Entre aquests dos centres d acció, un lleuger flux de llevant impulsava aire humit i relativament càlid sobre Catalunya, afavorint la inestabilitat i la formació de nuvolades. En general la precipitació es va anar desplaçant de sud-est a nord-oest, però molt lentament, fet que va afavorir les importants acumulacions de pluja en alguns sectors. Les quantitats de precipitació més destacades registrades a les estacions gestionades per l SMC l encapçalen les situades a punts del litoral i prelitoral Central, l Empordà i les Terres de l Ebre, amb aiguats que van deixar fins a més de 150 mm a la zona a cavall entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Cal remarcar: els 157,9 mm a Castellbisbal (el Vallès Occidental), els 151,9 mm a Mas de Barberans (el Montsià), els 148,4 mm al PN dels Ports (Baix Ebre), els 141,0 mm a l Observatori Fabra (el Barcelonès) i els 137,4 mm a la Bisbal d Empordà (el Baix Empordà). L Observatori Fabra de Barcelona (el Barcelonès), va recollir 141,0 mm de pluja, gairebé en la seva totalitat (140,7 mm) durant el dia 15 de novembre. Cal retrocedir més de 30 anys, fins al 4 d octubre de 1987, per trobar un dia més plujós en aquest punt de Barcelona. En aquella ocasió es van recollir 144,1 mm al llarg del dia i un total de 326,5 mm en 6 dies, un episodi excepcional. Menys d un mes després dels aiguats que van deixar més de 200 mm en alguns sectors de les Terres de l Ebre, van tornar a caure tempestes molt intenses en punts del Baix Ebre i del Montsià. La pluja va ser molt intensa a Mas de Barberans, a la comarca del Montsià, poc abans de les 9 del matí del dia 15, quan es van arribar a acumular 37,9 mm en 30 minuts i 3,4 mm en 1 minut. Al llarg del dia 15 molts dels xàfecs del litoral i prelitoral van anar acompanyats de tempesta. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) gestionada per l SMC va registrar un total de llamps núvol - terra, dels quals 545 van caure a Catalunya. Per comarques, destaquen els 121 llamps núvol-terra del Baix Llobregat, els 106 del Vallès Occidental o els 80 del Baix Ebre. 3

4 Llevantada del 17 al 19 de novembre Entre els dies 17 i 19 es va enregistrar un nou episodi de pluja que va deixar més de 100 mm a molts sectors de l Empordà i de les comarques més properes, amb màxims superiors als 200 mm a l interior de l Alt Empordà. També es van recollir més de 50 mm a les Terres de l Ebre, mentre que a la resta del país la pluja va ser molt menys abundant i inexistent a cavall de les Garrigues i el Priorat, així com a l Aran. La situació sinòptica responsable d aquesta llevantada va ser un anticicló molt potent centrat a Escandinàvia i una depressió a l oest de la península Ibèrica. Entremig dels dos centres d acció, un corrent marcat de vent de l est incidint especialment sobre la Costa Brava, on es va observar maregassa amb àrees de mar brava i onades d entre 3 i 4 metres d altura arran de costa. Les quantitats de precipitació més importants registrades a les estacions gestionades per l SMC van ser: 206,8 mm a Navata (l Alt Empordà), 177,6 mm a Pantà de Darnius Boadella (l Alt Empordà) i 174,8 mm a Lliurona (l Alt Empordà). Amb 206,7 mm en 48 hores, l estació de Navata (Alt Empordà) va recollir 159,2 mm al llarg del dia 18, el dia més plujós de la seva curta sèrie de quatre anys de dades, superant els 110,7 mm del 28 de setembre de A molts sectors de l interior de l Alt Empordà cal anar fins a finals de novembre de 2014 per trobar un episodi comparable. En aquella ocasió, en quatre dies es van recollir 308 mm a Lliurona, 274 mm a Espolla o 263 mm a Cabanes, dels quals 219 mm en un sol dia (30 de novembre de 2014). Les grans acumulacions de pluja de l Empordà s expliquen més per la persistència de la pluja que no pas per la seva intensitat. Tot i que diverses estacions de l Alt Empordà van recollir màxims d entre 1 i 2 mm de pluja en 1 minut (1,9 mm a Portbou o a Espolla), cap d elles no va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (20 mm en 30 minuts). Això sí, la pluja va ser molt persistent i en alguns sectors interiors de l Alt i el Baix Empordà va estar-hi plovent de manera gairebé ininterrompuda entre el dia 17 a la matinada i el 18 a la nit. L est del Ripollès va registrar la nevada més important d aquest episodi. A la capçalera del Ter, l observador de la XOM a Ulldeter (1.999 m) va mesurar 32 cm de neu nova. Pel que fa a la cota de neu, al Ripollès va arribar a baixar fins al voltant dels m durant la matinada de del dia 18, però al llarg del dia va situar-se cap als m. A la resta del Pirineu i Prepirineu la cota de neu va ser més alta i la nevada menys important. Cal destacar els gruixos de neu nova de 15 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà), 12 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça), 6 cm al Port del Comte (2.316 m, Solsonès) i 6 cm a Núria (1.971 m, Ripollès). Tot i que en aquest episodi l activitat elèctrica no va ser especialment destacada, alguns dels xàfecs van anar acompanyats de tempesta. Concretament, els dies 17 i 18 la XDDE va registrar un total de 887 llamps núvol-terra, dels quals 139 van caure a Catalunya. 4

5 ÍNDEX 1. Introducció: objectiu i metodologia Descripció sinòptica del mes Precipitació l 1 i 2 de novembre Precipitació el 5 i 6 de novembre Precipitació els dies 8 i 9 de novembre Aiguats del dia 14 al 16 de novembre Llevantada del 17 al 19 de novembre Tempestes durant el dia 20 de novembre Precipitació del dia 23 al 26 de novembre Precipitació el dia 30 de novembre Balanç de la temperatura de novembre del Balanç de la precipitació de novembre del Principals episodis de vent fort del mes de novembre del Balanç de la irradiació solar global de novembre del Efemèrides meteorològiques del mes de novembre del Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l SMC ANNEX

6 1. Introducció: objectiu i metodologia Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament el mes de novembre del 2018, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques). En el cas de la variable precipitació s usen també les dades registrades a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics). Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). En relació amb el càlcul dels valors mensuals: Per a calcular les mitjanes mensuals de la temperatura cal disposar d un mínim del 80% de totes les dades del mes, i en el cas de precipitació s exigeix que hi siguin totes. En el cas de la variable precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d estudi, i també els corresponents al valor de l anomalia calculada en relació amb un període de referència climàtic. En relació amb el càlcul dels valors d anomalia: Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s usen per fer estudis són el , i Per al càlcul dels valors d anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s utilitza és el període Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període En el càlcul de l anomalia d irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, S entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana i precipitació) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En relació amb la representació dels mapes de Catalunya: La interpolació espacial que s utilitza és: Per a la temperatura, regressió múltiple amb correcció dels residus per kriging, tenint en compte com a variables independents les que millor funcionen d entre l altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació Per als mapes d anomalia, el mètode de krigatge (kriging) En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l informe a mode d Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura. 6

7 2.Descripció sinòptica del mes 2.1.Precipitació l 1 i 2 de novembre Entre els dies 1 i 2 es va produir un episodi de precipitació. La situació sinòptica va estar marcada per la presència d un solc en els nivells mitjans de la troposfera, amb aire fred en el seu centre. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia a 500 hpa (a uns metres d altura) del dia 1 de novembre a les hores UTC. La situació sinòptica en els nivells mitjans de la troposfera mostra la presència d un solc, amb aire fred ubicat al nord-est de la península Ibèrica. Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 1 a les 12 hores UTC Es va enregistrar precipitació durant la matinada del dia 1 a la meitat nord que amb el pas de les hores va desaparèixer. Durant la tarda es va observar algun ruixat novament a punts de la meitat nord. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants, localment abundants. La cota de neu va rondar els metres. Al llarg del dia 2 la precipitació va afectar punts del Pirineu, sobretot el vessant nord i també punts del terç sud. Va tenir una intensitat entre feble i moderada i va acumular quantitats entre minses i poc abundants, si bé a cotes elevades va ser puntualment abundant. La cota de neu va baixar dels als metres al final del dia. Els gruixos de neu acumulats van ser poc abundants. La figura 2 mostra l estimació de la precipitació acumulada dels dies 1 i 2 de novembre. S han obtingut mitjançant la combinació del camp de precipitació vist per la Xarxa de Radars de Catalunya (XRAD) i els registres dels pluviòmetres de la XEMA. La precipitació va tenir una intensitat, en general, feble, i no es va superar en cap cas la Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació, si be al Baix Llobregat i al Vallès Oriental els xàfecs van ser puntualment intensos i es va superar puntualment 1 mm en 1 minut. 7

8 Nom de l estació Comarca PPTx1min (mm) PN el Garraf el Rascler Baix Llobregat 1,4 Vilanova del Vallès Vallès Oriental 1,2 Viladecans Baix Llobregat 1,1 Taula 1: Precipitació màxima en 1 minut (PPTx1 min) del dia 12 a les estacions que van igualar o superar l 1 mm/1 minut Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 1 i 2 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA La taula següent detalla les quantitats de precipitació que van superar els 10 mm els dies 1 i 2 de novembre a les estacions gestionades per l SMC Nom de l estació Comarca PPT (mm) Malniu (2.230 m) Cerdanya 14,1 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 13,1 Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental 11,7 Viladecans Baix Llobregat 11,4 PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat 10,1 Taula 2: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 1 i 2 de novembre a les estacions que van superar els 10 mm 8

9 Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 1 i 2 de novembre del Precipitació el 5 i 6 de novembre Durant els dies 5 i 6 de novembre la situació sinòptica (figura 4) va estar marcada per la presència d un solc en els nivells mitjans de la troposfera, amb aire fred en el seu centre, que va quedar deslligat del corrent general durant el dia 5 provocant un episodi de precipitació que va afectar gran part del país. Es van superar els 30 mm al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, Prelitoral i depressió Central. Figura 4. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 5 a les 12 hores UTC 9

10 A partir de mig matí del dia 5 es van enregistrar ruixats al sud del país que es van estendre cap al nord i est, de forma que van afectar tot el territori. Van tenir una intensitat entre feble i moderada i localment van anar acompanyades de tempesta a la tarda. La precipitació acumulada va ser entre minsa i poc abundant, o localment abundant, a la meitat est i la resta del Pirineu, Prepirineu i litoral, a la resta del país fou entre poc abundant i abundant. La cota de neu es va situar a l'entorn dels metres, tot i que va baixar cap als metres al final del dia al Pirineu Occidental. Durant la matinada del dia 6 hi va haver ruixats a la meitat nord, que van persisitir de forma aïllada al vessant sud del Pirineu i Prepirineu fins a mig matí. A banda, entre el final de la matinada i mig matí es van observar alguns plugims irregulars al terç sud, i al vessant nord del Pirineu hi va haver alguna precipitació aïllada fins a primera hora de la tarda. La cota de neu va pujar dels als metres. La figura 5 mostra l estimació de la precipitació acumulada dels dies 5 i 6 de novembre. S han obtingut mitjançant la combinació del camp de precipitació vist per la XRAD i els registres dels pluviòmetres de la XEMA. No es va superar en cap cas l SMP per intensitat de precipitació. Figura 5. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 5 i 6 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA La taula següent detalla les quantitats de precipitació que van superar els 40 mm els dies 5 i 6 de novembre a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 6 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 60,7 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 50,9 el Pont de Suert Alta Ribagorça 46,4 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 45,4 Núria (1.971 m) Ripollès 42,0 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 41,2 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 40,9 Taula 3: Precipitació acumulada (PPT) dels 5 i 6 de novembre a les estacions que van superar els 40 mm 10

11 Figura 6. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 5 i 6 de novembre del Precipitació els dies 8 i 9 de novembre Entre els dies 8 i 9 de novembre es va produir un episodi de precipitació general, si bé les quantitats més importants es van registrar a la meitat est del país, amb màxims de més de 60 mm a diversos sectors de l altiplà Central. La figura 7 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 del dia 10 d octubre a les hores UTC. Un solc fred a nivells mitjans de la troposfera va creuar la península Ibèrica per situar-se pràcticament sobre Catalunya. En superfície, la formació d una petita baixa al golf de Lleó va provocar un flux a Catalunya, amb aire humit i càlid. Figura 7. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa dia 9 a les 12 hores UTC 11

12 Fins a primeres hores del matí del dia 9 la precipitació va avançar de sud-oest a nord-est, localment acompanyada de tempesta. Va tenir una intensitat entre feble i moderada en general, o puntualment forta al Baix Empordà a primera hora del matí. La quantitat de precipitació acumulada va ser entre poc abundant i abundant. La cota de neu es va situar al voltant dels metres. Al llarg de la tarda del dia 10 es van enregistrar alguns ruixats febles i minses a punts del terç oest del territori. La figura 8 mostra l estimació de la precipitació acumulada dels dies 8 i 9 de novembre. S han obtingut mitjançant la combinació del camp de precipitació vist per la XRAD i els registres dels pluviòmetres de la XEMA. Figura 8. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 8 i 9 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA La taula següent detalla les quantitats de precipitació que van superar els 40 mm els dies 8 i 9 de novembre a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 9 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Blancafort Conca de Barberà 63,6 Montblanc (XOM) Conca de Barberà 63,1 Campins (XOM) Vallès Oriental 42,5 l Espluga de Francolí Conca de Barberà 41,4 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 40,8 Mataró Vista Alegre (XOM) Maresme 40,2 Taula 4: Precipitació acumulada (PPT) dels 8 i 9 a les estacions que van superar els 40 mm 12

13 Figura 9. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 8 i 9 de novembre del 2018 Entre els dies 8 i 9 la nevada va ser significativa a les cotes altes del Pirineu, especialment al sector més oriental i al vessant sud de la serralada. Aquests són els gruixos mesurats per les estacions automàtiques d alta muntanya. Nom de l estació Comarca GN (cm) Ulldeter (2.410 m) Ripollès 19 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 15 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 13 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 12 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 12 Lac Redon (2.247 m) Val d Aran 11 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 11 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 9 Cadí Nord (2.143 m) Prat d Aguiló Cerdanya 6 Sasseuva (2.228 m) Val d Aran 5 Malniu (2.230 m) Cerdanya 4 Ulldeter (1.999 m) XOM Ripollès 4 Núria (1.971 m) Ripollès 3 Taula 5: Gruix de neu (GN) dels dies 8 i 9 de novembre a les estacions gestionades per l SMC 2.4. Aiguats del dia 14 al 16 de novembre Cal remarcar que entre els dies 12 i 13 la temperatura nocturna suau va provocar que a Roses (l Alt Empordà) i a Barcelona Zona Universitària (el Barcelonès) s enregistrés la temperatura mínima més alta de la seva sèrie de novembre. 13

14 Un nou episodi de pluja del 14 al 16 de novembre va acumular més de 100 mm en poques hores a diversos sectors del litoral i prelitoral català. A l interior la pluja va ser molt menys abundant i ni tan sols va arribar al Pirineu occidental, en una distribució típica d aiguats de tardor a la Mediterrània. La figura 9 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 14 a les hores UTC. La configuració sinòptica venia marcada per una àmplia però força desdibuixada àrea depressionària a nivells mitjans de la troposfera sobre la península Ibèrica. En superfície la situació venia dominada per un gran anticicló centrat a l Europa oriental i baixes pressions del sud-oest de la península Ibèrica, amb una pressió atmosfèrica alta a Catalunya. Entre aquests dos centres d acció, un lleuger flux de llevant impulsava aire humit i relativament càlid sobre Catalunya, afavorint la inestabilitat i la formació de nuvolades. En general la precipitació es va anar desplaçant de sud-est a nord-oest, però molt lentament, fet que va afavorir les importants acumulacions de pluja en alguns sectors. A partir de la tarda del dia 14 es van desenvolupar xàfecs al quadrant nord-est, especialment al litoral. Al final del dia també va arribar precipitació a l'extrem sud del litoral. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, localment forta a la Costa Brava. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants, localment abundants de precipitació al litoral Nord. La precipitació en forma de xàfec va afectar Catalunya durant el dia 15. Els xàfecs van afectar arreu tret de l'extrem nord del Pirineu i Prepirineu occidental. Les més continuades, abundants i extenses es van observar al litoral i prelitoral. En conjunt van tenir una intensitat entre feble i moderada, localment forta a punts del litoral i prelitoral, sovint amb tempesta i es van acumular quantitats entre minses i poc abundants, localment abundants, si bé a punts del litoral i prelitoral van ser molt abundants o extremadament abundants. La costa de neu va rondar els metres. Es va produir precipitació en forma de ruixats al litoral i prelitoral al llarg del dia 16, especialment a l'extrem sud del territori on van ser més continuades. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, puntualment amb tempesta al prelitoral Sud durant el matí. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants de precipitació, abundants al massís del Port. Figura 9. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 14 a les 12 hores UTC 14

15 La figura 10 mostra l estimació de la precipitació acumulada dels dies 14 al 16 de novembre. S han obtingut mitjançant la combinació del camp de precipitació vist per la Xarxa de Radars de Catalunya (XRAD) i els registres dels pluviòmetres de la XEMA. Figura 10. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 14 al 16 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA La taula següent detalla les quantitats de precipitació que van superar els 100 mm del dia 14 al 16 de novembre a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 11 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Castellbisbal Vallès Occidental 157,9 Mas de Barberans Montsià 151,9 PN dels Ports Baix Ebre 148,4 Observatori Fabra (XOM) Barcelonès 141,0 la Bisbal d'empordà Baix Empordà 137,4 Olesa de Montserrat (XOM) Baix Llobregat 121,0 Terrassa - ESEIAAT (XOM) Vallès Occidental 118,4 Banyoles - Mata (XOM) Pla de l'estany 116,8 Cassà de la Selva Gironès 116,0 Fogars de la Selva Selva 115,0 Viladecans Baix Llobregat 113,7 Arbúcies (XOM) Selva 108,7 Taula 6: Precipitació acumulada (PPT) del dia 14 al 16 de novembre a les estacions que van superar els 100 mm 15

16 Figura 11. Distribució de la precipitació acumulada del dia 14 al 16 de novembre del 2018 Els primers xàfecs de l episodi van caure el dia 14 al vespre al Baix Empordà, on localment ja van ser intensos. L estació automàtica de la Bisbal d Empordà va recollir 137,4 mm al llarg de l episodi, dels quals 90,1 van caure el dia 14, el seu dia més plujós dels últims 13 anys, d ençà dels 166,4 mm del 13 d octubre de Al llarg de l episodi també es van superar els 100 mm en alguns sectors de les comarques pròximes, com ara els 116,8 mm a Banyoles Mata (Pla de l Estany), 116,0 mm a Cassà de la Selva (Gironès), 112,5 mm a Fogars de la Selva (la Selva) o 108,7 mm a Arbúcies (la Selva). El màxim de pluja del dia 15 es va concentrar entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, on es van arribar a recollir fins a més de 150 mm en alguns punts, sobretot al llarg del matí i durant les hores centrals del dia. L estació automàtica de Castellbisbal (Vallès Occidental) va mesurar 157,0 mm al llarg del dia 15, el dia més plujós dels seus 10 anys de dades, superant molt clarament els 84,5 mm del 19 d octubre de L observador d Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) va recollir un total durant l episodi de 121,0 mm, dels quals 115,4 mm corresponen al dia 15 (dia pluviomètric, de 8 a 8 del matí), el més plujós dels últims 24 anys en aquesta localitat, des dels 146,6 mm del 10 d octubre de A Terrassa, l observador de l'escola Superior d'enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual va recollir 118,4 mm al llarg de l episodi. Al sud del Baix Llobregat, l estació automàtica de Viladecans va mesurar 113,3 mm al llarg del 15, el dia més plujós dels últims 10 anys en aquest punt (117,1 mm el 10 de maig de 2008). L Observatori Fabra de Barcelona, situat a la serra de Collserola a 411 m d altitud, va recollir 141,0 mm de pluja, gairebé tots (140,7 mm) durant el dia 15 de novembre. Cal retrocedir més de 30 anys, fins al 4 16

17 d octubre de 1987, per trobar un dia més plujós en aquest punt de Barcelona. En aquella ocasió es van recollir 144,1 mm al llarg del dia i un total de 326,5 mm en 6 dies, un episodi excepcional. Menys d un mes després dels aiguats que van deixar més de 200 mm en alguns sectors de les Terres de l Ebre, van tornar a caure tempestes molt intenses en alguns punts del Baix Ebre i del Montsià. La pluja va ser molt intensa a Mas de Barberans a la comarca del Montsià poc abans de les 9 del matí del dia 15, quan es van arribar a acumular 37,9 mm en 30 minuts i 3,4 mm en 1 minut. Al llarg del dia 15 molts dels xàfecs del litoral i prelitoral van anar acompanyats de tempesta. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) gestionada per l SMC (figura 12) va registrar un total de llamps núvol - terra, dels quals 545 van caure a Catalunya. Per comarques, destaquen els 121 llamps núvol-terra del Baix Llobregat, els 106 del Vallès Occidental o els 80 del Baix Ebre. Figura 12. Distribució de llamps núvol-terra registrats del dia 15 per la XDDE gestionada per l SMC 2.4. Llevantada del 17 al 19 de novembre Entre els dies 17 i 19 es va enregistrar un nou episodi de pluja que va deixar més de 100 mm a molts sectors de l Empordà i de les comarques més properes, amb màxims superiors als 200 mm a l interior de l Alt Empordà. També es van recollir més de 50 mm a les Terres de l Ebre, mentre que a la resta del país la pluja va ser menys abundant i inexistent a cavall de les Garrigues i el Priorat, així com a l Aran. La figura 13 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 15 d octubre a les hores UTC. La situació sinòptica responsable d aquesta llevantada va ser una de les que típicament poden provocar aiguats al Mediterrani, sobretot a la tardor: un anticicló molt potent centrat a Escandinàvia i una depressió a l oest de la península Ibèrica. Entremig dels dos centres d acció, un corrent marcat de vent de l est incidint especialment sobre la Costa Brava, on es va observar maregassa amb àrees de mar brava i onades d entre 3 i 4 metres d altura arran de costa. 17

18 Figura 13. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 18 a les 12 hores UTC Al llarg de la matinada del dia 17 hi va haver alguns plugims febles i dispersos al litoral i prelitoral. A partir de llavors, es va observar precipitació a la meitat est, més continuada al litoral i prelitoral de Girona, i alguns plugims dispersos a la resta del territori durant la tarda. Van tenir una intensitat feble o moderada en general. La quantitat de precipitació acumulada va ser entre abundant i molt abundant en general al litoral Nord, entre poc abundant i abundant a la resta del quadrant nord-est i minsa o poc abundant a la resta del país. La cota de neu va baixar dels als metres aproximadament. A la meitat est es va registrar precipitació continuada durant el dia 18, entre feble i moderada o puntualment forta. A la resta del litoral i prelitoral hi va haver ruixats intermitents al llarg del dia, entre febles i moderats. A la resta del país es van observar alguns plugims febles i dispersos. La cota de neu es va ubicar entre els i metres, aproximadament, tot i que de forma local i transitòria va baixar fins als m al Pirineu Oriental. La quantitat de precipitació acumulada al llarg del dia va ser entre abundant i molt abundant, o puntualment extremadament abundant a les comarques del nord-est. A la resta del litoral i prelitoral, es van acumular quantitats entre poc abundants i abundants o puntualment molt abundants. A la resta del territori les quantitats acumulades van ser minses o poc abundants. Durant la matinada del dia 19 es va produir precipitació entre feble i moderada a punts de la meitat sud del litoral i prelitoral, sobretot a l'extrem sud. Al centre del dia hi va haver ruixats locals i molt febles a l'alt Empordà. A partir de la tarda es van enregistrar xàfecs localment moderats i puntualment acompanyats de tempesta a zones de muntanya, sobretot al Prepirineu i al vessant sud del Pirineu, que amb el pas de les hores van afectar zones properes, especialment a la Catalunya Central. Les quantitats acumulades van ser minses o poc abundants, si bé a l'extrem sud localment foren abundants. La cota de neu va rondar els metres. Les grans acumulacions de precipitacio de l Empordà s expliquen més per la persistència de la pluja que no pas per la seva intensitat. Tot i que diverses estacions de l Alt Empordà van recollir màxims d entre 1 i 2 mm de pluja en 1 minut (1,9 mm a Portbou o a Espolla), cap d elles no va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (20 mm en 30 minuts). Això sí, la pluja va ser molt persistent i en alguns sectors interiors de l Alt i el Baix Empordà va estar-hi plovent de manera gairebé ininterrompuda entre el dia 17 a la matinada i el 18 a la nit. Amb 206,7 mm en 48 hores, l estació de Navata (Alt Empordà) va recollir 159,2 mm al llarg del dia 18, el dia més plujós de la seva curta sèrie de quatre anys de dades, superant els 110,7 mm del 28 de setembre de A molts sectors de l interior de l Alt Empordà cal anar fins a finals de novembre de 2014 per trobar un episodi comparable. En aquella ocasió, en quatre dies es van 18

19 recollir 308 mm a Lliurona, 274 mm a Espolla o 263 mm a Cabanes, dels quals 219 mm en un sol dia (30 de novembre de 2014). Com a sector pirinenc més proper a la zona de màxima incidència de la llevantada, l est del Ripollès va registrar la nevada més important d aquest episodi. L observador de la XOM a Ulldeter (1.999 m) va mesurar 32 cm de neu nova. Pel que fa a la cota de neu, al Ripollès va arribar a baixar fins al voltant dels m durant la matinada de del dia 18, però al llarg del dia va situar-se cap als m. A la resta del Pirineu i Prepirineu la cota de neu va ser més alta i la nevada menys important. Les estacions d alta muntanya de la XEMA van mesurar gruixos de neu nova de 15 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà), 12 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça), 6 cm al Port del Comte (2.316 m, Solsonès) i 6 cm a Núria (1.971 m, Ripollès), amb gruixos inferiors als 5 cm a la resta. Tot i que en aquest episodi l activitat elèctrica no va ser especialment destacada, alguns dels xàfecs van anar acompanyats de tempesta. Concretament, entre dissabte i diumenge la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 887 llamps núvol - terra, dels quals 139 van caure a Catalunya, majoritàriament a l Empordà (63 a l Alt Empordà i 34 al Baix Empordà). La taula següent detalla les quantitats de precipitació que van superar els 100 mm del dia 17 al 19 de novembre a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 15 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Navata Alt Empordà 206,8 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 177,6 Lliurona (XOM) Alt Empordà 174,8 Monells Baix Empordà 168,9 Espolla (XOM) Alt Empordà 157,5 Verges (XOM) Baix Empordà 156,4 la Bisbal d'empordà (XOM) Baix Empordà 150,0 Malgrat de Mar Maresme 139,1 Cabanes Alt Empordà 129,7 Blanes (XOM) Selva 124,9 Banyoles Pla de l'estany 116,2 Cassà de la Selva Gironès 114,1 la Tallada d'empordà Baix Empordà 110,3 Maià de Montcal (XOM) Garrotxa 103,9 PN dels Ports Baix Ebre 98,5 Tortellà (XOM) Garrotxa 94,8 Mieres (XOM) Garrotxa 90,8 Oix (XOM) Garrotxa 89,8 Sils (XOM) Selva 83,9 Alcanar - la Martorella (XOM) Montsià 79,8 la Vall d'en Bas Garrotxa 78,5 Torroella de Fluvià Alt Empordà 70,6 Taula 7: Precipitació acumulada (PPT) del dia 17 al 19 de novembre a les estacions que van superar els 70 mm 19

20 Figura 15. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 17 al 19 de novembre del 2018 Figura 16. Distribució de llamps núvol-terra registrats dels dies 17 i 18 per la XDDE gestionada per l SMC 20

21 2.5. Tempestes durant el dia 20 de novembre La figura 17 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de de 500 hpa del dia 20 de novembre a les hores UTC. La baixa és ben visible a la topografia de 500 hpa, amb una baixa tancada a aquest nivell i valors de fins a -30 ºC sobre la península Ibèrica. Al llarg de la matinada del dia 20 es van produir xàfecs dispersos i localment moderats a punts del litoral i del prelitoral. Durant la resta del dia hi va haver ruixats aïllats a molts punts del territori, si bé van ser generals entre mitja tarda i primera hora de la nit quan van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. A banda, es van enregistrar ruixats intermitents al llarg del dia al vessant sud del Pirineu i Prepirineu. Les quantitats acumulades foren poc abundants amb una cota de neu que va voltar els metres. Figura 17. Topografia de 850 hpa i 500 hpa del dia 20 a les 12 hores UTC Si bé no es va superar els SMP per intensitat de precipitació en cap EMA gestionada per l SMC, sí que els ruixats van ser puntualment intensos a sectors del litoral i prelitoral Sud amb intensitats que van superar l 1,5 mm en minut. Nom de l estació Comarca PPTx1min (mm) Torroja del Priorat Priorat 2,4 Riudoms Baix Camp 2,2 Parets del Vallès Vallès Oriental 1,7 Tivissa Ribera d'ebre 1,7 el Vendrell Baix Penedès 1,5 Cunit Baix Penedès 1,5 Taula 8: Precipitació acumulada (PPT) del dia 20 de novembre que va superar els 1,5 mm en 1 minut 21

22 La taula següent detalla les quantitats de precipitació que el dia 20 de novembre van superar els 10 mm a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 19 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 18,1 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 17,3 la Selva del Camp (XOM) Baix Camp 15,2 Parets del Vallès Vallès Oriental 14,6 la Palma d'ebre (XOM) Ribera d'ebre 14,6 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 14,3 Cunit Baix Penedès 12,8 Sort Pallars Sobirà 12,8 el Vendrell Baix Penedès 12,6 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 11,9 Cerdanyola del Vallès (XOM) Vallès Occidental 11,8 la Roca del Vallès - ETAP Cardedeu Vallès Oriental 11,5 Taula 9: Precipitació acumulada (PPT) del dia 20 de novembre a les estacions que van superar els 10 mm Figura 19. Distribució de la precipitació acumulada del dia 20 de novembre del 2018 Durant el dia 20 la nevada va ser destacada al Pirineu per sobre dels metres (puntualment una mica per sota), especialment al vessant sud. Aquests són els gruixos mesurats per les estacions automàtiques d alta muntanya i els col laboradors de la XOM en ubicacions per sobre dels m. 22

23 Nom de l estació Comarca GN (cm) Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 12 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 11 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 8 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 6 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 6 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 6 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 5 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 4 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 3 Malniu (2.230 m) Cerdanya 3 Núria (1.971 m) Ripollès 2 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 1 Taula 10: Gruix de neu (GN) del dia 20 de novembre a les estacions gestionades per l SMC La figura 20 mostra la distribució la distribució espacial de les descàrregues núvol-terra del dia 20 de novembre, així com la franja horària en què es van produir (expressada en horari UTC), representada segons el color. Figura 20. Distribució de llamps núvol-terra registrats del dia 20 per la XDDE gestionada per l SMC 2.6. Precipitació del dia 23 al 26 de novembre La figura 21 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 23 de novembre a les hores UTC. El solc és ben visible a la topografia de 500 hpa, amb una baixa tancada en superfície al sud de les illes Britàniques i abraçant bona part de l Europa occidental. 23

24 Figura 21. Mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 23 a les 12 hores UTC Entre els dies 23 al 25 es van registrar alguna precipitació feble i minsa al terç oest. La cota de neu es va situar entorn dels metres. Fins al final del matí del dia 26 hi va haver precipitació general a Catalunya que va avançar lentament d'oest a est. A partir de llavors es va restringir al vessant nord del Pirineu. Van tenir una intensitat feble, i es van acumular quantitats minses, localment poc abundants als dos extrems del país. La cota de neu va voltar els metres. La figura 22 mostra l estimació de la precipitació acumulada dels dies 25 i 26 de novembre. S han obtingut mitjançant la combinació del camp de precipitació vist per la Xarxa de Radars de Catalunya (XRAD) i els registres dels pluviòmetres de la XEMA. Figura 22. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 25 i 26 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 24

25 La taula següent detalla les quantitats de precipitació que van superar els 15 mm del dia 23 al 26 de novembre a les estacions automàtiques gestionades per l SMC, mentre que la figura 23 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. La neu va fer acte de presència al Pirineu si bé els gruixos van oscil lar entre 0 i 5 cm a les cotes més altes de la serralada. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 22,4 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 21,1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 19,1 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 17,8 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 15,9 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 15,4 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 15,3 PN dels Ports Baix Ebre 15,1 Taula 11: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 23 al 26 de novembre a les estacions que van superar els 15 mm Figura 23. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 23 al 26 de novembre 2.7.Precipitació el dia 30 de novembre La figura 24 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 30 de novembre a les hores UTC. En els nivells mitjans de la troposfera un solc fred estava creuant el Principat, que a l arribar a la Mediterrània es va aprofundir tal com es pot observar al mapa de pressió en superfície. 25

26 Figura 24. Mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 30 a les 12 hores UTC Fins a primera hora del matí del dia 30 es va produir una banda de precipitació feble que va avançar d'oest a est i va afectar tot el país. A partir de llavors, va quedar restringida a punts del quadrant nordest fins a primera hora de la tarda i al vessant nord del Pirineu fins al final de la jornada. Les acumulacions van ser minses o poc abundants. La cota de neu voltà els metres. La figura 25 mostra l estimació de la precipitació acumulada del dia 30 de novembre. S ha obtingut mitjançant la combinació del camp de precipitació vist per la Xarxa de Radars de Catalunya (XRAD) i els registres dels pluviòmetres de la XEMA. Figura 25. Precipitació estimada en 24 hores del dia 30 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 26

27 La taula següent detalla les quantitats de precipitació que van superar els 5 mm del dia 30 de novembre a les estacions automàtiques gestionades per l SMC, mentre que la figura 26 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 19,1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 10,3 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 7,5 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 7,0 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 6,4 Malniu (2.230 m) Cerdanya 6,4 Vielha Val d'aran 5,3 Camarasa Noguera 5,2 Algerri Noguera 5,1 Taula 12: Precipitació acumulada (PPT) del dia 30 de novembre a les estacions que van superar els 5 mm Figura 26. Distribució de la precipitació acumulada del dia 30 de novembre 27

28 3. Balanç de la temperatura de novembre del 2018 El mes de novembre s ha de qualificar de càlid a gran part de Catalunya, particularment a l altiplà Central. Ha estat normal a la vall de l Ebre i a les parts més elevades del Prelitoral i normal o fred a cotes altes del Pirineu (figura 27). Figura 27. Mapes de temperatura mitjana del mes de novembre del 2018 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l SMC. No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d aquesta estació. La taula següent mostra els valors d anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de novembre respecte de la mitjana climàtica mensual de novembre pel període de referència ) que han estat iguals o superiors a +2,0 C a la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) el Canós Segarra +2,6 Oliana Alt Urgell +2,2 Sant Martí de Riucorb Urgell +2,1 Tàrrega Urgell +2,1 Albesa Noguera +2,0 Algerri Noguera +2,0 Cervera Segarra +2,0 Taula 13: Anomalia de temperatura a les estacions gestionades per l SMC que han igualat o superat els +2,0 C 28

29 La taula següent mostra els valors d anomalia negativa que han estat inferiors a -0,5 C a la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -1,7 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -1,2 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -0,7 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà -0,6 Taula 14: Anomalia de temperatura a les estacions gestionades per l SMC que han igualat o han estat per sota dels - 0,5 C La distribució de l anomalia de temperatura del mes de novembre ha estat conseqüència de l aire fred que acompanyava les pertorbacions, especialment en els nivells mitjans de la troposfera, que va provocar una temperatura més baixa al Pirineu, sobretot a les parts més elevades amb anomalies tèrmiques negatives respecte a la mitjana de novembre. En canvi en superfície el flux de llevant humit i més càlid procedent de la Mediterrània ha mantingut una temperatura per sobre de la mitjana climàtica a la resta del Principat. De la caracterització dels darrers 10 novembres ( ) segons l anomalia registrada a mode general, destaca que al conjunt del país els darreres deu novembres han estat predominantment càlids, si bé cal remarcar els dels 2009, 2011, 2014 i L últim novembre fred va ser el del Figura 28. Mapes d anomalia de temperatura respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 novembres ( ) 29

30 4. Balanç de la precipitació de novembre del 2018 La distribució de la precipitació ha estat molt irregular: molt plujós al litoral Central i Nord, plana interior gironina, conca baixa del Llobregat, àmplies zones de la depressió Central i a la serra del Port i rodalies; en canvi ha estat sec al Pirineu, especialment al seu vessant nord (figura 29). L anomalia de precipitació del novembre d enguany ha estat relacionada amb el pas de pertorbacions atlàntiques que en arribar al Mediterrani s han aprofundit i han establert un flux humit i càlid del sud-est. D aquesta manera, i tal com va passar al mes d octubre, el gradient zonal de la precipitació no ha estat de nord a sud com es habitual, sinó que ha estat d est a oest, essent el Pirineu amb una influència més Atlàntica on s ha enregistrat menys precipitació, malgrat que els volums mensuals han superat amb escreix els 100 mm. Figura 29. Mapes de precipitació acumulada durant el mes de novembre del 2018 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l SMC. No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. 30

31 A la següent taula s assenyalen les estacions de l SMC en què la precipitació del mes del novembre ha superat els 200 mm. Nom de l estació Comarca PPT (mm) la Bisbal d'empordà Baix Empordà 327,3 PN dels Ports Baix Ebre 301,1 Monells Baix Empordà 293,7 Lliurona (XOM) Alt Empordà 287,0 Verges (XOM) Baix Empordà 275,0 la Bisbal d'empordà (XOM) Baix Empordà 275,0 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 272,8 Navata Alt Empordà 265,5 Banyoles Mata (XOM) Pla de l'estany 259,0 Cassà de la Selva Gironès 257,4 Arbúcies (XOM) Selva 235,0 la Tallada d'empordà Baix Empordà 232,9 Fogars de la Selva Selva 232,4 Banyoles Pla de l'estany 231,6 Castellbisbal Vallès Occidental 228,4 Mas de Barberans Montsià 226,5 Malgrat de Mar Maresme 223,4 Blanes (XOM) Selva 220,0 Monestir de Santa Maria de Solius (XOM) Baix Empordà 218,0 Tortellà (XOM) Garrotxa 216,0 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 207,6 Maià de Montcal (XOM) Garrotxa 203,0 Viladrau Osona 200,2 Taula 15: Precipitació acumulada (PPT) durant el novembre a les estacions gestionades per l SMC que han superat els 200 mm A la següent taula s assenyalen les estacions de l SMC en què les màximes en 24 hores han superat els 100 mm. Nom de l EMA Comarca PPT en 24h (mm) dia Navata Alt Empordà 159,2 18 Castellbisbal Vallès Occidental 157,0 15 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 139,9 15 Mas de Barberans Montsià 137,4 15 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 122,6 18 Viladecans Baix Llobregat 113,3 15 Taula 16: Precipitació màxima en 24 hores (PPT en 24h) a les estacions de la XEMA que han superat els 100 mm 31

32 De la caracterització dels darrers 10 novembres ( ) segons l anomalia registrada a mode general, cal destacar la irregularitat de la precipitació interanual entre els mesos de novembre, sent molt secs els dels anys 2009, 2010 i 2017, i en canvi molt humits els dels 2011 i Figura 30. Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 octubres ( ) La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del novembre del 2018 i el dia en què es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC, juntament amb el màxim mensual del novembre del 2017 i el dia en què es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2017 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2018 (cm) Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Malniu (2.230 m) la Cerdanya Núria (1.971 m) el Ripollès Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Ulldeter (2.410 m) el Ripollès Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà Taula 17: Gruix màxim de neu mensual i dia en què es va enregistrar per a les estacions de les XEMA dels novembres del 2017 i 2018 Dia 32

33 Gruix de neu (cm) Durant els mes de novembre es van produir diferents nevades que van afectar les parts més elevades del Pirineu: els dies 5 i 6, els dies 8 i 9, i durant la llevantada del dia 17 al 19 de novembre però amb una cota de neu molt alta i que va afectar sobretot al Pirineu oriental. En comparació amb la temporada passada, els gruixos de neu són superiors en el novembre d enguany amb excepció de les estacions ubicades al vessant nord del Pirineu. Aquesta situació ha estat conseqüència de les pertorbacions amb marcada influència mediterrània que han afectat Catalunya, provocant nevades, algunes d elles molt destacables, a les parts més elevades del Prepirineu i vessant sud del Pirineu. A continuació, es presenta el gràfic d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m) Dies Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa 33

34 Gruix de neu (cm) Gruix de neu (cm) Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana Dies Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental 34

35 5. Principals episodis de vent fort del mes de novembre del 2018 Durant el mes de novembre s han produït tan sols un episodi de vent, dies 26 i 27, que va afectar els dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu. Aquest episodi de vent va ser conseqüència del pas d un front atlàntic que es va aprofundir al golf de Lleó que conjuntament amb l anticicló atlàntic desplaçat al nord, va generar un marcat flux del primer quart quadrant que va afectar Catalunya. Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx (graus) dia Portbou Alt Empordà 115, la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 114, el Perelló Baix Ebre 109, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 109, Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 106, Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 102, Mas de Barberans Montsià 101, Núria (1.971 m) Ripollès 100, Mont-roig del Camp Baix Camp 100, Amposta Montsià 98, Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 92, Taula 18: Ratxa màxima de vent (VVx), la direcció en graus (DVx) i dia en què es va enregistrar per a les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h Figura 31. Distribució de la ratxa màxima de vent dels dies 26 i 27 de novembre 35

36 Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 36

37 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 14,9 DQ Alt Camp Vila-rodona N 7,2 26 de noviembre 16,0 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador W 2,5 18 de noviembre 12,4 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval W 8,7 5 de noviembre 18,0 DP Cerdanya Das-Aeròdrom SW 14,6 30 de noviembre 27,3 UU Montsià Amposta W 1,9 26 de noviembre 16,7 CY Osona Muntanyola WSW 15,4 10 de noviembre 21,8 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) NE 1,5 5 de noviembre 15,0 C8 Segarra Cervera WSW 17,1 5 de noviembre 15,4 VK Segrià Raimat E 7,5 26 de noviembre V elo ci ta t m i t j a na del vent (m /s ) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 37

38 6. Balanç de la irradiació solar global de novembre del 2018 Bona part del territori presenta valors d irradiació solar global propers o clarament per sota de la mitjana (figura 32), amb l excepció de la Val d Aran, amb valors lleugerament per sobre dels normals. Algunes estacions del prelitoral i del Prepirineu han mesurat la radiació solar més baixa de la sèrie en un mes de novembre, com és el cas del PN dels Ports, amb dades des de 2007, i Montsec d Ares (1.572 m), en funcionament des del De totes maneres, al conjunt del país els valors d irradiació van ser inferiors els novembres de 2014 i Figura 32. Mapa d anomalia d irradiació solar global del mes de novembre del 2018 respecte de la mitjana dels últims 10 anys Mapes d anomalia d irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys ( ). 38