BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. HIVERN DEL

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. HIVERN DEL Data del document: 13 d abril de 2018 (v.1) La temperatura de l hivern ha estat normal a la major part del país, però l hivern ha estat càlid a punts del sud del territori i fred al terç nord. Ha estat un hivern plujós a gran part del territori, després de set hiverns en general secs. En analitzar les sèries disponibles des de l any 1950, es constata que al Pirineu i Prepirineu occidental i a la conca del Llobregat ha estat entre els més plujosos. Per contra, ha estat un hivern especialment sec al nord-est i a l extrem sud de Catalunya. Els valors d irradiació solar han estat inferiors als valors normals a pràcticament tot el territori, i de manera molt marcada a punts del nord-est i l extrem nord-occidental. Ha estat un hivern amb nombrosos episodis de vent fort distribuïts al llarg dels tres mesos. A principis de gener es van produir dos tornados. Mapes d anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global de l hivern

2 ÍNDEX 1. Introducció: objectiu i metodologia Balanç de la temperatura de l hivern a tot Catalunya Temperatura de l hivern en el context històric Precedents de caràcter fred a les sèries de la XEMA de més de 20 anys Balanç de la precipitació de l hivern del a tot Catalunya Precipitació de l hivern a la XEMA en el context històric Precedents de caràcter plujós a les sèries de més de 20 anys Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant l hivern del Dies de tempesta de l hivern segons la XDDE Principals episodis de vent fort de l hivern Balanç de la irradiació solar global durant l hivern Episodis meteorològics de l hivern Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l hivern als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya Temperatura de l hivern als observatoris de l Ebre i Fabra Precipitació de l hivern als observatoris de l Ebre i Fabra Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant l hivern a l Estartit ANNEX

3 1. Introducció: objectiu i metodologia Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament l hivern , així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. En relació amb les dades utilitzades: En els apartats 2, 3, 4 i 7 es presenta la caracterització climàtica del l hivern per a les variables temperatura, precipitació, gruix de neu i irradiació solar global respectivament, i a l apartat 6 es dóna un resum dels episodis de vent fort. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA, Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques. En el cas de la variable precipitació s usen també les dades registrades a la XOM, Xarxa d Observadors Meteorològics. Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Per a efectuar la comparativa dels valors de temperatura i precipitació del 2017 amb precedents s usen també les sèries climàtiques del període referenciades al BAIC (Butlletí Anual d Indicadors Climàtics). A l apartat 5 es presenta la caracterització climàtica de l hivern pel que fa a dies de tempesta. En aquest cas les dades provenen de la XDDE, Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques de l SMC. La XDDE és una xarxa gestionada per l SMC. En l apartat 8 es detallen en ordre cronològic, tots els episodis meteorològics que s han identificat durant l hivern, presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent. A l apartat 9 s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l hivern a partir de les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el gener de l any 1905, i la de l Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any A l apartat 10 es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. En relació amb el càlcul dels valors estacionals: Per a calcular les mitjanes estacionals de la temperatura cal disposar de tots els valors mensuals de tots els tres mesos, els quals no es calculen si no es disposa d un mínim del 80% de totes les dades del mes que corresponen. En el cas de la variable precipitació cal disposar també del valor de cadascun dels tres L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com en l obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents

4 mesos, i no es consideren aquells valors estacionals corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d estudi, i també els corresponents al valor de l anomalia calculada en relació a un període de referència climàtic. En relació amb el càlcul dels valors d anomalia: Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s usen per fer estudis són el , i Per al càlcul dels valors d anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s utilitza és el període Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període En el càlcul de l anomalia d irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, En el cas de les sèries centenàries de l Observatori de l Ebre i Observatori Fabra, en general, si no s explicita una altra cosa, sempre s usa el trentenni de referència quan en el text s indiquen els valors d anomalia. Ara bé, per a aquests observatoris els valors d anomalia, que es presenten en forma de taula, estan calculats per a tres trentennis diferents de referència: , i també i En els gràfics en canvi sempre es presenta amb relació al trentenni Cal fer esment que les sèries dels observatoris de l Ebre i Fabra, s actualitzen anualment d acord amb els resultats de les anàlisis d homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d Indicadors Climàtics (BAIC). S entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana, temperatura mitjana màxima, precipitació,...) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En relació amb la representació dels mapes de Catalunya: La interpolació espacial que s utilitza és: Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents les que millor funcionen d entre l altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació Per als mapes d anomalia, el mètode de krigatge (kriging) En relació amb els diferents episodis meteorològics identificats de diferents variables: Es detallen els episodis que s han identificat durant l hivern , presentant-ne una descripció molt sintetitzada, acompanyada de vegades d una imatge gràfica de Catalunya que ajudi a valorar de manera ràpida la repercussió geogràfica de l episodi sobre el conjunt del territori (només per a la precipitació, el gruix de neu acumulat o els llamps caiguts,...). Es pot ampliar la informació descriptiva de qualsevol episodi meteorològic amb la consulta específica del Butlletí Climàtic Mensual corresponent. 4

5 En relació amb els precedents històrics de les sèries que disposen de més de 20 anys: Per a contextualitzar històricament els valors de temperatura o de precipitació i conèixer si han estat valors significatius per molt elevats o per molt baixos ubicant-los en el rànquing que correspon, s utilitzen les dues sèries centenàries de Catalunya (Observatoris de l Ebre i Fabra), el conjunt d EMA (Estacions Meteorològiques Automàtiques) que disposen ja de més de 20 anys de dades completes, i també les 18 sèries climàtiques històriques homogeneïtzades des del Algunes d aquestes sèries històriques més llargues tenen continuïtat gràcies a EMA operatives actualment dins la XEMA (s assenyalen amb un asterisc a la següent taula). En el cas que algunes d aquestes EMA tinguin també més de 20 anys de dades, només es presentarà en l anàlisi de precedents la sèrie climàtica històrica. Les sèries climàtiques històriques amb inici al 1950 són: Sèrie climàtica Comarca any inici Sèrie climàtica Comarca any inici 1 Ebre Baix Ebre Nerets_Tremp Pallars Jussà 1950 * 2 Fabra Barcelonès Lleida Segrià Igualada_Òdena Anoia 1950 * 3 Moià Moianès Girona Gironès 1950 * 4 Vilafranca_P Alt Penedès Flix_Vinebre Ribera d'ebre 1950 * 5 Vielha Val d'aran 1950 * 15 Figueres_Cabanes Alt Empordà 1950 * 6 Vic Osona Pont_Suert Alta Ribagorça 1950 * 7 Turó_Home_Puig Sesolles Vallès Oriental 1950 * 17 Caldes_Montbui Vallès Oriental 1950 * 8 Tàrrega Urgell 1950 * 18 Barcelona_Aeroport Barcelonès Oliana Alt Urgell 1950 * En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l informe a mode d Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura. 5

6 2. Balanç de la temperatura de l hivern a tot Catalunya L hivern (mesos de desembre, gener i febrer) es pot qualificar de termomètricament normal al conjunt del país, tot i que amb algunes excepcions que presenten una clara zonificació nord-sud. L hivern ha resultat fred al Pirineu, Prepirineu i punts del litoral i prelitoral Nord i Central, mentre que es pot qualificar de càlid a bona part de les Terres de l Ebre, punts del litoral i prelitoral Sud i Central i de l altiplà de la Segarra. La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de l hivern (mapa esquerre) i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 2 mostra els mapes d anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de desembre, gener i febrer. El balanç termomètric final de l hivern ha estat el resultat de tres mesos en què la temperatura s ha comportat de forma ben diversa. Destaca especialment el contrast entre el gener, càlid, i el febrer, marcadament fred (figura 2). L hivern va començar amb un desembre que es pot qualificar de normal o fred en general, tret de punts de les terres de l Ebre i de la ciutat de Barcelona, on va resultar càlid. Al gener, en canvi, la circulació marcadament zonal va provocar que la temperatura resultés clarament superior a la dels valors mitjans climàtics a gran part de Catalunya, i el mes va resultar el més càlid o dels més càlids de les darreres dècades a punts del litoral Central, de Ponent, del prelitoral Sud i a les Terres de l Ebre. Per contra, el febrer va ser un mes clarament fred a Catalunya, i molt fred al Pirineu, als punts més elevats del Prepirineu, i al massís del Port. Aquest comportament es pot explicar per la circulació meridional que va dominar durant el mes, amb un desplaçament de masses d aire fred (o molt fred) del nord (nord-est) al sud (sud-oest). En l anàlisi de l anomalia de temperatura a les estacions de la XEMA, es constata que aquesta no s ha allunyat excessivament de la mitjana. Les anomalies més altes, superiors a +1,0 C, s han enregistrat a punts del litoral i prelitoral Sud i Central, en especial al Baix Ebre i Montsià, i també a la mateixa ciutat de Barcelona. Les més baixes, allà on l hivern ha estat més fred, s han donat al Pirineu, sobretot a zones altes del sector occidental, on s arriba al voltant de -1,5 C, així com al Prepirineu, i a punts del litoral i prelitoral Nord i Central. La taula següent recull les estacions on els valors d anomalia positiva han estat més alts, per sobre de +0,5 C: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Mas de Barberans Montsià +1,6 Ulldecona - els Valentins Montsià +1,3 Barcelona - el Raval Barcelonès +1,2 Vila-rodona Alt Camp +1,0 Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +1,0 Aldover Baix Ebre +0,9 els Alfacs Montsià +0,8 l'aldea Baix Ebre +0,7 Benissanet Ribera d'ebre +0,7 l'ametlla de Mar Baix Ebre +0,7 Tarragona - Complex Educatiu Tarragonès +0,6 Port de Barcelona - ZAL Prat Baix Llobregat +0,6 Tivissa Ribera d'ebre +0,6 Taula 1: Valors d anomalia positiva més alts corresponents a l hivern del

7 La taula següent recull les estacions on els valors d anomalia negativa han estat inferiors a -0,5 C: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -1,6 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -1,4 Vielha Val d'aran -1,4 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -1,3 Puigcerdà Cerdanya -1,3 Das - Aeròdrom Cerdanya -1,2 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran -1,2 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -1,1 Olot Garrotxa -1,0 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya -1,0 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -1,0 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -1,0 Núria (1.971 m) Ripollès -0,9 Vilobí d'onyar Selva -0,8 Guardiola de Berguedà Berguedà -0,8 Sant Cugat del Vallès - CAR Vallès Occidental -0,8 Vilanova del Vallès Vallès Oriental -0,8 Molló - Fabert Ripollès -0,8 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà -0,7 Banyoles Pla de l'estany -0,7 Guixers - Valls Solsonès -0,7 PN dels Ports Baix Ebre -0,7 Monells Baix Empordà -0,7 Sort Pallars Sobirà -0,7 Malgrat de Mar Maresme -0,6 Organyà Alt Urgell -0,6 Baldomar Noguera -0,6 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya -0,6 Òdena Anoia -0,6 Ulldemolins Priorat -0,6 Fogars de la Selva Selva -0,6 la Quar Berguedà -0,6 Tremp Pallars Jussà -0,6 la Bisbal d'empordà Baix Empordà -0,6 Taula 2: Valors d anomalia negativa més baixos corresponents a l hivern del

8 Figura 1: Mapes de la temperatura mitjana i de l anomalia respecte de la mitjana climàtica de l hivern Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. Figura 2 Figura 2: Mapes de l anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l hivern (desembre, gener i febrer) respecte de la mitjana climàtica

9 2.1. Temperatura de l hivern en el context històric Precedents de caràcter fred a les sèries de més de 20 anys Per a obtenir la perspectiva de quant fred ha estat l hivern del en referència amb la sèrie històrica, s analitzen els valors d aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes, i que són un total de 86: 68 EMA, 16 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l Ebre i Fabra; en total 82 sèries climàtiques de més de 20 anys. D aquestes 82, 22 han registrat un hivern d entre els 10 més càlids (totes elles ubicades a la meitat sud del país), i una majoria, 59, han registrat un hivern d entre els 10 més freds. La figura 3 mostra on s ubiquen les sèries segons la posició que ocupa el valor de TMM de l hivern en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t valor més baix de TMM, entre el 5è i 10è més baixos, i entre l 11è i 20è més baixos de la sèrie. El número interior al cercle indica el nombre d anys complets disponibles de la sèrie de l EMA. Figura 3: Mapes de l anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l hivern (desembre, gener i febrer) respecte de la mitjana climàtica A Organyà (Alt Urgell), l hivern ha estat el 2n més fred en els 22 anys de la sèrie. Ha estat el 3r més fred a 7 sèries, ubicades al Pirineu, Prepirineu i massís del Montseny: la Seu d Urgell Bellestar a l Alt Urgell, Molló Fabert i Núria (1.971 m) al Ripollès, Montesquiu i Perafita a Osona, Lladurs al Solsonès, i Tagamanent PN del Montseny al Vallès Oriental. Contràriament, en alguns punts de l extrem sud, a les comarques del Baix Ebre i del Montsià, l hivern d enguany no ha estat dels més freds, sinó el 3r, 4t o 5è valor més càlid. 9

10 3. Balanç de la precipitació de l hivern del a tot Catalunya La precipitació de l hivern estat irregularment distribuïda a nivell espacial i temporal. Els extrems sud i nord-est han recollit força menys precipitació que la mitjana, tal i com va succeir durant la primavera, estiu i tardor passats, de manera que acumulen un any de clar dèficit pluviomètric. A comarques com el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d Ebre, i també a punts de la Terra Alta, de l Alt i Baix Empordà i del Maresme, la precipitació recollida ha significat només entre un 30% i 60% de la mitjana climàtica de l estació. A l altre extrem, el Pirineu i Prepirineu, sobretot el seu vessant nord, i també tota la conca del Llobregat, han rebut precipitació que excedeix àmpliament la mitjana climàtica corresponent. La major part del Principat ha enregistrat valors de precipitació semblants o per sobre de la mitjana, de manera que cal parlar, malgrat les excepcions, d un hivern majoritàriament plujós. En comparació amb els anys anteriors, aquest ha estat l hivern més plujós a una gran part del país, després de set hiverns en general secs. En analitzar les sèries disponibles des de l any 1950, es constata que l hivern ha estat dels més plujosos a punts del Pirineu i Prepirineu occidental i a la conca del Llobregat, darrere dels plujosos , o Així, de les sèries més llargues, a Berga (el Berguedà) i a Vielha (Val d Aran), ha estat el tercer hivern més plujós des del Pel que fa a les estacions de la Xarxa d Estacions Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades, 3 de les 57 han tingut l hivern més plujós de la seva sèrie (Vielha, a la Val d Aran, la Quar, al Berguedà, i Lladurs, al Solsonès), mentre que a d altres 8 estacions ha estat el segon més plujós de tota la sèrie (Orís i Muntanyola, a Osona, la Seu d Urgell, a l Alt Urgell, Sant Salvador de Guardiola, al Bages, Sant Romà d Abella, al Pallars Jussà, Vilanova de Meià, a la Noguera, Pinós, al Solsonès, i Font-rubí, a l Alt Penedès). La figura 4 il lustra la distribució dels totals de precipitació de l hivern del (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). La figura 5 il lustra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de l hivern del (desembre, gener i febrer), expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. Al desembre, el desplaçament de l anticicló Atlàntic al nord de la seva ubicació habitual va provocar una situació de bloqueig del flux atlàntic que va afavorir el pas de fronts amb direcció nord-oest a sud-est, que va afavorir la precipitació al Pirineu, però no a la resta del país, on va resultar molt sec en conjunt. Al gener la precipitació va presentar una distribució molt irregular, essent un mes sec a l extrem nord-est i sud-oest del país, i fins i tot molt sec al delta de l Ebre, on el dèficit pluviomètric ja era molt marcat. En canvi, va resultar normal o plujós a la resta de Catalunya, i molt plujós a la conca del Llobregat, sud del Maresme, massís del Port i Pirineu. Però ha estat el mes de febrer, un dels mesos climàticament sec a Catalunya, el que més ha contribuït al balanç final de l estació. Febrer s ha caracteritzat pel pas de diverses pertorbacions, algunes de caràcter atlàntic, i d altres procedents de l interior del continent europeu, que ha deixat grans quantitats de precipitació a àmplies zones del país, resultant molt plujós en conjunt, i en especial a les parts més elevades del Pirineu occidental, on els gruixos de neu han estat també molt destacats. 10

11 Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 250 mm enregistrades a les EMA i les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 812,7 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 735,7 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 535,7 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 524,2 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 504,1 Vielha Val d'aran 437,3 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 405,1 Malniu (2.230 m) Cerdanya 401,0 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 370,1 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 365,1 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 346,2 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 331,4 Sant Joan de l'erm (1.720 m) (XOM) Alt Urgell 320,3 Gisclareny Berguedà 298,6 Núria (1.971 m) Ripollès 296,9 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 295,9 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 290,5 Viladrau Osona 290,4 Vallirana Baix Llobregat 278,2 el Port del Comte (1.813 m) (XOM) Solsonès 271,2 Santuari de Queralt Berguedà 262,0 Alinyà Alt Urgell 260,4 la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 257,8 Busa - Guilanyà (XOM) Solsonès 253,7 la Vall d'en Bas (XOM) Garrotxa 252,2 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant l hivern A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 60 mm, enregistrats durant l hivern a les estacions gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Observatori de l'ebre (XOM) Baix Ebre 51,4 Ulldecona - els Valentins Montsià 52,5 Aldover Baix Ebre 54,7 Gimenells Segrià 56,6 Benissanet Ribera d'ebre 58,0 Amposta Montsià 59,8 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant l hivern

12 Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant l hivern i del percentatge d aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s hi inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d un episodi significatiu. Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica dels mesos de l hivern (desembre, gener, febrer) 12

13 3.1. Precipitació de l hivern a la XEMA en el context històric Precedents de caràcter plujós a les sèries de més de 20 anys Per a obtenir la perspectiva de quant plujós ha estat l hivern del en referència amb la sèrie històrica, s analitzen els valors d aquelles estacions que disposen de 20 anys, o més, de dades estacionals completes, i que són un total de 75 estacions: 57 EMA, 16 EM que disposen ja de 68 anys (des del 1950), i 2 sèries centenàries, els Observatoris de l Ebre i Fabra; en total 72 sèries climàtiques de més de 20 anys. D aquestes 72, 14 han registrat un hivern d entre els 10 més secs (totes ubicades a comarques de l extrem sud, al litoral i prelitoral de l Empordà), i una majoria, 39, han registrat un hivern d entre els 10 més plujosos. La figura 6 mostra on s ubiquen les sèries segons la posició que ocupa el valor de precipitació de l hivern en el rànquing de valors de cadascuna de les sèries: 1r, 2n, 3r, o 4t any més plujós, entre el 5è i 10è més plujosos, i entre l 11è i 20è més plujosos de la sèrie. El número interior del cercle indica el nombre d anys complets disponibles de la sèrie de l EMA. Figura 6 Rànquing de l hivern per a les sèries de precipitació de més de 20 anys A 2 sèries emplaçades al Pirineu i Prepirineu ha estat el més plujós: la Quar (Berguedà) i Lladurs (Solsonès). A 8 sèries ubicades fonamentalment a la meitat nord del país ha estat el 2n més plujós: Orís i Muntanyola (Osona), la Seu d Urgell Bellestar (Alt Urgell), Sant Salvador de Guardiola (Bages), Sant Romà d Abella (Pallars Jussà), Vilanova de Meià (Noguera), Font-rubí (Alt Penedès) i Pinós (Solsonès). A 5 sèries ha estat el 3r més plujós: Vielha, amb 68 anys de sèrie, i també a com Organyà, (Alt Urgell), St. Joan de les Abadesses (Ripollès), Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), sèries en aquest cas d entre 20 i 21 anys. 13

14 4. Evolució del mantell nival al Pirineu i Prepirineu durant l hivern En relació amb les acumulacions de neu a les zones d alta muntanya al Pirineu i del Prepirineu, l hivern de es pot qualificar de nivós. Els gruixos han estat, en general, per sobre de la mitjana dels darrers anys i aquesta diferència ha estat major al final de l estació que al principi. En molts casos, els gruixos han estat comparables als enregistrats l any anterior, durant l hivern Tot i que no s ha superat el rècord d acumulació mitjana a cap de les estacions amb sèries més llargues, a algunes estacions del Pirineu Oriental l hivern de es situa com el tercer més nivós del rànquing. Entre els tres mesos de l hivern, cal destacar el febrer, que va resultar nivós arreu, amb nevades que van afectar fins i tot qualsevol cota. Atesa la gran variabilitat que s observa en les acumulacions de neu als diferents sectors del Pirineu i Prepirineu davant una mateixa situació meteorològica, es presenta a continuació una taula informativa (taula 5) on s explicita el gruix de neu mig d aquest l hivern , i també en ordre decreixent, la dels quatre hiverns de la sèrie que han estat més nivosos per a una selecció d estacions de la XEMA que disposen de les sèries més llargues d aquesta variable (figura 7). Figura 7: Ubicació de les EMA amb sèries de dades de gruix de neu més llargues Taula 5: Gruix de neu mitjà de l hivern i hiverns més nivosos a una selecció d estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues Gruix de neu mitjà (cm) - HIVERN Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Boí (2.535 m) El Port del Comte (2.316 m) Cadí Nord Prat d'aguiló (2.143 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) HIVERN r 2n 3r 4t Hiverns més nivosos de la sèrie - Gruix de neu mitjà (cm) Taula 5: Gruix de neu mitjà de l hivern i hiverns més nivosos a una selecció d estacions del Pirineu i Prepirineu que disposen de les sèries més llargues A la figura 8 es mostren els gràfics d evolució durant el període 1 de setembre - 30 de juny, per a les mateixes estacions, de la mitjana diària del gruix de neu calculada en cada cas segons la sèrie de dades disponible. S hi superposen també els valors del present hivern així com els de l any anterior

15 Figura 8: Evolució del gruix de neu mitjà diari de l any en curs i també del de l any anterior, i la seva corresponent mitjana diària 15

16 5. Dies de tempesta del segons la XDDE En aquest apartat s analitzen els dies de tempesta (dt), definits com aquells dies en què com a mínim s ha detectat un llamp en algun punt de Catalunya, i l anomalia de dies de tempesta respecte del període La figura 9 mostra el mapa de dies de tempesta de l hivern (mapa esquerre) i la diferència d aquests dies de tempesta respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). Gairebé tot el territori ha presentat anomalia positiva, especialment marcada a punts del litoral i prelitoral Central. Cal esmentar que l ocurrència de tempesta als mesos d hivern és escassa. Així, tot i que en xifres absolutes el nombre de dies en què se n ha produït no és alt, si es compara amb la mitjana es tradueix en una clara anomalia positiva. Només a l extrem nord-occidental del país, on pràcticament no hi ha hagut incidència de tempestes, es pot parlar de valors propers a la mitjana. Figura 9: Mapa de dies de tempesta durant l hivern i d anomalia de dies de tempesta, respecte de la mitjana del període

17 6. Principals episodis de vent fort de l any l hivern del Durant l hivern de s han produït 10 episodis en què la ratxa màxima ha igualat o superat els 90 km/h a zones habitades de Catalunya. Al desembre se n van produir 3: dies 1 i 2; dies 10 i 11; dia 27 Al gener es van donar 4 episodis: dies 6 i 7; dia 17; dies 20 a 22; dies 25 a 27 Al febrer es va produir 3 episodis: 2 i 3 de febrer; dia 10; dia 20 A la figura 10 es presenten els mapes de ratxa màxima de vent d aquests episodis. Figura 10: Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA durant els principals episodis de vent fort de l hivern

18 18

19 7. Balanç de la irradiació solar global durant l hivern Els valors d irradiació solar han estat inferiors als valors normals a pràcticament tot el territori, i de manera molt marcada a punts del nord-est i l extrem nord-occidental. Aquest balanç ha estat el resultat del pas de pertorbacions direcció nord-oest a sud-est del mes de desembre, i en menor mesura, al gener, que han afectat sobretot el nord. Però ha estat el febrer, amb el pas de nombroses pertorbacions, tant de caràcter atlàntic com mediterrani, el què més ha contribuït a aquests valors finals (figura 11). Figura 11: Mapa d anomalia d irradiació solar global de l hivern , respecte de la mitjana dels últims 10 anys Figura 12: Mapes de l anomalia d irradiació solar global dels mesos de l hivern (desembre, gener, febrer) 19

20 8. Episodis meteorològics de l hivern A continuació s esmenten els episodis que han tingut lloc l hivern , en ordre cronològic, els quals s acompanyen d un mapa de distribució de la quantitat 4 de precipitació, i si s escau i a la seva dreta també de neu: desembre 2017 dies 1-5 Episodi de fred intens entre els dies 1 i 5, amb vent i algunes nevades a cotes baixes. El descens de temperatura va comportar glaçades que van afectar la majoria de comarques. Gairebé un terç de les estacions de la XEMA (57 de 181) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred. A més del Pirineu, el dia 1 es va veure a nevar a diversos sectors de Ponent, la Catalunya Central, litoral i prelitoral, amb una cota de neu en alguns casos pròxima als 100 metres. Durant el dia 2 també es va veure nevar dèbilment en alguns sectors de la Costa Brava i litoral Central. El vent va bufar amb força als dos extrems del país i a les cotes altes de diverses serralades. desembre 2017 dies 9-12 Entre els dies 9 i 12, temporal de vent, pluja i neu, causat pel pas d'una profunda depressió atlàntica. La precipitació va ser minsa a la major part del país o fins i tot inexistent al nord-est, i només va ser abundant al Pirineu occidental. La pressió mesurada va ser la més baixa en gairebé dos anys, entre 986 hpa al nord del país i 988 hpa a l extrem sud. El vent de ponent (oest) i garbí o llebeig (sud-oest) va bufar amb ratxes fortes, especialment a sectors elevats del prelitoral, així com al Pirineu i Prepirineu. La ventada va provocar una notable alteració marítima, sobretot al litoral Central, amb maregassa (onades superiors als 2,5 m d altura) al Maresme. desembre 2017 dies Episodi de precipitació entre els dies 15 i 18, que va afectar especialment el terç nord i el quadrant nord-est del país. Durant el dia 18 la precipitació es va fer abundant al Pirineu i a l'empordà, on la neu va fer acta de presència a cotes relativament baixes. desembre 2017 dies Important ventada el dia 27, amb ratxes superiors als 80 o 90 km/h a molts sectors del litoral i prelitoral. Precipitació entre el dies 27 i 29, minsa a gran part del país la matinada del 27 i posteriorment una nevada general al Pirineu, amb gruixos de més de 10 cm en alguns fons de vall (Aran, nord del Pallars Sobirà i de la Cerdanya) i de fins a més de 50 cm de neu nova en alguns sectors d alta muntanya. gener 2018 dies 2-5 Episodi de temperatura molt alta per a l'època de l'any causat per un episodi de vent de l'oest. Va afectar sobretot el litoral, prelitoral i plana de Lleida, els dies en què es van enregistrar els màxims valors van ser el 3 i 4. 4 La llegenda que acompanya els mapes d episodis de precipitació és la següent: Precipitació en mm Gruix màxim de neu en cm 20

21 gener 2018 dies 6-8 Episodi de pluja i neu abundant a diversos sectors del país, sobretot del nord. La precipitació va anar en molts casos acompanyada de tempesta i calamarsa o pedra, així com ventades violentes i dos tornados. gener 2018 dies Episodi de precipitació, com a conseqüència del pas d'una pertorbació atlàntica, que va deixar quantitats minses o poc abundants. gener 2018 dies Episodi de precipitació amb aire fred, que va provocar nevades al Pirineu, Prepirineu i prelitoral Central. gener 2018 dies Episodi de vent fort, especialment a sectors mes elevats del Pirineu i Prepirineu, nord del cap de Creus i vall de l Ebre. gener 2018 dies Episodi de precipitació al Pirineu i temperatura alta per a l'època de l'any a bona part del litoral i prelitoral i molts sectors de ponent, on va superar els 20 C. Entre els dies 20 i 22 de gener es va produir un episodi de vent fort als sectors mes elevats del Pirineu i Prepirineu, nord del cap de Creus i vall de l Ebre gener 2018 dies Episodi de pluja i neu a Catalunya, amb acumulacions importants a molts sectors de la conca de Llobregat. La precipitació va ser localment intensa i acompanyada de tempesta en alguns sectors del litoral i prelitoral Central. La cota de neu va baixar fins als 600 m a l interior. febrer 2018 dies 1-3 Baixada de la temperatura i precipitació que va afectar fonamentalment el Pirineu i Prepirineu. Va arribar a ser en forma de neu als punts més enlairats de la serralada Prelitoral. febrer 2018 dies 4-6 Episodi de pluja i neu abundant a Catalunya, amb acumulacions de precipitació de més de 50 mm a gran part del litoral, prelitoral, Pirineu i Prepirineu, així com a diversos sectors de la Catalunya Central. La nevada va afectar fins a fons de vall al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos que van ser històrics, de més de mig metre de neu nova a moltes poblacions ubicades entre i m d altitud, sobretot del Prepirineu i el vessant sud de la serralada pirinenca. 21

22 febrer 2018 dies 8-10 El pas d una pertorbació va deixar precipitació a Catalunya que va afectar, especialment, les parts més elevades del Pirineu occidental, el litoral i el prelitoral, amb nevades fins i tot a nivell de mar. febrer 2018 dia 12 Precipitació en moltes ocasions en forma de xàfec i acompanyada de tempesta, neu a cotes baixes i una baixada de la temperatura. Els xàfecs que van afectar moltes parts del Prepirineu durant el matí van anar acompanyats de calamarsa o neu granulada, i grans calamarsades a la tarda a les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Baix Penedès. febrer 2018 dies Un front càlid va portar neu al Pirineu, sobretot al vessant nord, amb una cota que va arribar a superar els m. febrer 2018 dies Episodi de precipitació que va afectar bona part de la meitat nord de Catalunya, localment acompanyada de calamarsa. febrer 2018 dies Episodi de neu que va afectar sobretot el vessant nord del Pirineu, amb una baixada de la temperatura. febrer 2018 dies Episodi de fred intens i nevades a cotes baixes, fins al nivell del mar. Es van arribar a superar els 20 cm de neu a diversos sectors del Baix Berguedà, el Lluçanès i la plana de Vic. La nevada era intensa, ja que en alguns casos aquests 20 cm es van acumular en només 4 o 5 hores. El dia 27 va ser molt fred, amb glaçades a gairebé tot el país, llevat d alguns trams del litoral Central i Sud. En alguns sectors del país feia 5 o 6 anys que la temperatura mínima no era tan baixa. febrer 2018 dia 28 Episodi de nevada general, es va estendre de sud a nord fins afectar tot el territori. La cota de neu voltà els 100 metres, si bé a estones va nevar a cota zero. Els gruixos acumulats van ser inferiors als 5 cm al litoral, entre 5 i 10 cm a diversos sectors del prelitoral i del pla de Lleida, més de 10 cm a bona part de l interior i més de 20 cm a gran part del Prepirineu, especialment del més occidental (Pallars Jussà, nord de la Noguera, sud de l Alt Urgell, Solsonès i Alt Berguedà). Va ser la nevada més extensa a Catalunya des del 8 de març de 2010, i també la més abundant des d aleshores al litoral, prelitoral, ponent i diversos sectors de l interior i del Prepirineu. 22

23 9. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l hivern als dos observatoris amb les sèries climàtiques més antigues de Catalunya Observatori Fabra: ubicat a la part alta de Barcelona (el Barcelonès), i amb dades des d agost de l any 1913 Observatori de l Ebre: ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), i amb dades des de gener de l any Temperatura de l hivern als observatoris de l Ebre i Fabra A l Observatori de l Ebre, la temperatura mitjana de l hivern ha estat d 11,5 C, el 8è valor més càlid d entre tots els hiverns de la sèrie de dades disponibles, que per aquest observatori s inicia l hivern de La temperatura mitjana ha estat +1,4 C superior a la temperatura mitjana climàtica de referència per a l hivern. Tant la temperatura màxima com la mínima han contribuït a l anomalia positiva de la temperatura mitjana. Tot i així, l anomalia de la temperatura màxima, de +1,7 C, ha estat superior a la de la mínima, de +1,1 C. Pel que fa al desglossament mensual, el gener sobresurt indiscutiblement com el més càlid, amb una anomalia de la temperatura mitjana de +3,8 C (+4,3 C en el cas de la temperatura màxima mitjana i +3,4 C en el de la temperatura mínima mitjana). El desembre també va ser càlid, però lluny de les xifres del gener: +0,9 C d anomalia pel que fa a la temperatura mitjana. Finalment, la temperatura mitjana del febrer va resultar inferior als valors mitjana de referència (anomalia de -0,4 C). En aquest cas, els valors de temperatura màxima no es van enfilar fins als valors habituals (anomalia de temperatura màxima mitjana de -0,9 C), en consonància amb l abundant nuvolositat que es va donar al llarg del mes. A l Observatori Fabra, la temperatura mitjana de l hivern ha estat de 8,6 C, valor molt proper a la mitjana del període climàtic de referència. L anomalia ha estat pràcticament nul la, de només +0,1 C, de manera que aquest hivern es situa dins la normalitat climàtica. L anàlisi mensual evidencia el diferent comportament de la temperatura al llarg de l estació: el desembre es pot qualificar de normal, tot i que va presentar una lleugera anomalia negativa (-0,2 C). En aquest primer mes de l hivern, la temperatura màxima va estar per sobre de la mitjana, mentre que la mínima es va situar per sota. El gener, en canvi, va ser càlid tant pel que fa a la temperatura màxima mitjana (anomalia de +3,1 C) com la temperatura mínima mitjana (+1,7 C). Per últim, el febrer va resultar fred, amb anomalies semblants pel que fa a la temperatura màxima mitjana (-1,8 C) i temperatura mínima mitjana (-2,2 C). A la taula 6 es presenta la comparativa dels valors de l any actual amb els corresponents als més càlids i més freds de les sèries per a tots dos observatoris. A la figura 13 es presenta, l evolució de l anomalia de la temperatura mitjana de l hivern a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ). A les taules 7 i 8, per a tots dos observatoris es mostren els valors de la temperatura mitjana estacional de l hivern , i també els corresponents valors mensuals. A la figura 14 es mostra l evolució de la temperatura mitjana de l hivern per a l Observatori de l Ebre en el període , i per a l Observatori Fabra per a , així com també de la temperatura màxima i mínima mitjana. 23

24 Taula 6: Comparativa de l hivern actual amb els hiverns previs als observatoris Ebre i Fabra que han estat més càlids i més freds Temperatura mitjana TMm hivern ( C) Observatori de l Ebre Observatori Fabra hivern hivern desembre gener febrer desembre gener febrer ,5 11,0 13,2 10,3 8,6 8,5 10,5 6,7 TMm estacional i mensual dels hiverns previs més càlids de la sèrie ( C) 1r 2n 3r 4t ,5 11,8 12,6 13,2 12,2 11,8 11,4 13,4 12,0 12,3 11,6 12,1 11,9 11,9 9,4 14, ,5 12,6 10,7 11,3 10,9 11,2 9,0 12,5 10,4 10,0 9,9 11,3 10,3 11,1 9,8 10,1 1r 2n 3r 4t TMm estacional i mensual dels hiverns previs més freds de la sèrie ( C) ,6 8,5 8,5 5,8 7,8 7,5 7,3 8,6 8,0 7,0 8,2 8,9 8,1 6,6 8,1 9, ,0 6,8 6,0 5,2 6,2 7,1 6,0 5,4 6,7 7,8 5,2 7,1 6,8 5,9 6,2 8,4 Taula 6: Comparativa dels valors de l hivern del amb els quatre més càlids i més freds de les respectives sèries 24

25 Figura 13: Evolució de l anomalia de la temperatura mitjana de l hivern a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l hivern calculada segons el període La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 25

26 Taula 7: Valors a l Observatori de l Ebre de temperatura mitjana mensual i estacional de l hivern , i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de l hivern , i dels tres mesos que el composen a l Observatori de l Ebre. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l anomalia: Temperatura mitjana ( C) - HIVERN Observatori de l Ebre TMm ,5 10,1 10,4 10,5 ATMm ( C) +1,4 +1,1 +1,0 TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm desembre 11,0 10,1 +0,9 10,6 +0,4 10,6 +0,4 gener 13,2 9,4 +3,8 9,6 +3,6 9,9 +3,3 febrer 10,3 10,7-0,4 11,1-0,8 11,1-0,8 Temperatura màxima mitjana i anomalia ( C) - HIVERN TXm ,4 14,7 15,0 15,2 ATXm ( C) +1,7 +1,4 +1,2 TXm ATXM TXm ATXM TXm ATXM desembre 16,3 14,4 +1,9 14,8 +1,5 14,9 +1,4 gener 18,2 13,9 +4,3 14,1 +4,1 14,4 +3,8 febrer 14,8 15,7-0,9 16,2-1,4 16,2-1,4 Temperatura mínima mitjana i anomalia ( C) - HIVERN TNm ,5 5,4 5,7 5,8 ATNm ( C) +1,1 +0,8 +0,7 TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm desembre 5,6 5,8-0,2 6,3-0,7 6,2-0,6 gener 8,2 4,8 +3,4 5,1 +3,1 5,4 +2,8 febrer 5,7 5,6 +0,1 6-0,3 5,9-0,2 Taula 7. Comparació de la temperatura mitjana de l hivern i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l Observatori de l Ebre 26

27 Taula 8: Valors a l Observatori Fabra de temperatura mitjana mensual i estacional de l hivern , i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència La taula següent mostra els valors de temperatura (TMm), temperatura màxima (TXm) i mínima mitjana (TNm) de l hivern , i dels tres mesos que el composen a l Observatori Fabra. Es mostren també els valors mitjans climàtics corresponents per als tres períodes climàtics de referència, així com els diferents valors corresponents a l anomalia: Temperatura mitjana ( C) - HIVERN Observatori Fabra TMm ,6 8,5 8,8 8,9 ATMm ( C) +0,1-0,2-0,3 TMm ATMm TMm ATMm TMm ATMm desembre 8,5 8,7-0,2 9,2-0,7 9,2-0,7 gener 10,5 8,1 +2,4 8,2 +2,3 8,4 +2,1 febrer 6,7 8,7-2,0 9,2-2,5 9,1-2,4 Temperatura màxima mitjana i anomalia ( C) - HIVERN TXm ,0 11,4 11,7 11,8 ATXm ( C) +0,6 +0,3 +0,2 TXm ATXm TXm ATXm TXm ATXm desembre 12,0 11,5 +0,5 11,9 +0,1 11,8 +0,2 gener 13,9 10,8 +3,1 11,0 +2,9 11,2 +2,7 febrer 10,1 11,9-1,8 12,4-2,3 12,4-2,3 Temperatura mínima mitjana i anomalia ( C) - HIVERN TNm ,1 5,6 5,9 5,9 ATNm ( C) -0,5-0,8-0,8 TNm ATNm TNm ATNm TNm ATNm desembre 5,1 6,0-0,9 6,5-1,4 6,5-1,4 gener 7,0 5,3 +1,7 5,5 +1,5 5,5 +1,5 febrer 3,3 5,5-2,2 5,9-2,6 5,8-2,5 Taula 8. Comparació de la temperatura mitjana de l hivern i de la dels seus mesos amb les mitjanes climàtiques de l Observatori Fabra 27

28 Figura 14: Evolució de la temperatura mitjana de l hivern a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ) El gràfic següent mostra l evolució de la temperatura mitjana (TMm), de la temperatura màxima mitjana (TXm) i de la temperatura mínima mitjana (TNm). Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 28

29 9.2. Precipitació de l hivern als observatoris de l Ebre i Fabra Als dos observatoris històrics, la precipitació de l hivern ha estat ben diferenciada. A l Observatori de l Ebre, la precipitació acumulada l hivern ha estat de només 55,1 mm, valor que suposa una anomalia de -57,4 mm, i que representa un 49% del valor climàtic de referència, de manera que l hivern es pot qualificar de sec en aquest observatori. En l anàlisi mensual, s observa com els dos primers mesos van resultar molt secs, especialment el desembre (només 1,9 mm), mentre que el febrer va ser plujós (46,5 mm, quan la mitjana del mes és de 33,0 mm), suavitzant el balanç total estacional. A l Observatori Fabra, la precipitació acumulada l hivern ha estat de 170,0 mm, que suposa una anomalia de +31,7 mm, i representa el 123% del valor mitjà climàtic de referència. L hivern es pot qualificar globalment, doncs, de plujós. El desglossament mensual mostra com aquesta abundància de precipitació no es va donar al llarg de tota l estació, ja que el desembre va resultar molt sec, amb només 3,1 mm recollits (6,2% respecte de la mitjana). En canvi, tant el gener com el febrer van resultar plujosos: 63,6 mm i 103,3 mm, respectivament, un 136,5% i un 263,5% respecte de les mitjanes de referència. A la taula 9 es presenta la comparativa dels valors de l any actual amb els corresponents als més plujosos i més secs de les sèries per a tots dos observatoris. A la taula 10 es presenten els valors de la precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra de l hivern , i dels corresponents valors dels períodes climàtics de referència. A la figura 15 es pot consultar l evolució de la precipitació de l hivern a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ). A la figura 16 es presenta el percentatge de la precipitació de l hivern respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ). 29

30 Taula 9: Comparativa de l hivern actual amb els hiverns previs als observatoris Ebre i Fabra que han estat més plujosos i més secs Precipitació PPT hivern (mm) Observatori de l Ebre Observatori Fabra hivern desembre gener febrer hivern ,1 mm 1,9 mm 6,7 mm 46,5 mm 170,0 mm 3,1 mm desembre gener febrer 63,6 mm PPT estacional i mensual dels hiverns previs més plujosos de la sèrie (mm) 103,3 mm 1er 2on 3er 4rt ,3 243,9 86,5 30,9 273,6 133,3 139,5 0,8 270,5 127,7 10,2 132,6 261,3 173,0 35,0 53, ,6 222,5 0,0 275,1 490,0 365,8 87,4 36,8 313,0 38,2 262,4 12,4 280,3 128,0 152,1 0,2 1er 2on 3er 4rt PPT estacional i mensual dels hiverns previs més secs de la sèrie (mm) 6,0 4,8 0,9 0,3 9,3 1,3 1,5 6,5 10,1 5,4 1,0 3,7 13,0 3,8 0,0 9, ,9 0,0 4,8 11,1 16,5 1,0 0,0 15,5 17,9 0,0 4,2 13,7 28,8 14,3 0,2 14,3 Taula 9: Comparativa dels valors de l hivern del amb els quatre més plujosos i més secs de les respectives sèries 30

31 Taula 10: Valors de precipitació acumulada mensual i estacional dels Observatoris Ebre i Fabra corresponents a l hivern , i valors dels períodes climàtics de referència La següent taula mostra els valors de precipitació (PPT) de l hivern , els valors mitjans per als tres períodes climàtics de referència, així com també els corresponents valors d anomalia (APPT) expressats en mm. Observatori de l Ebre PPT hivern ,1 mm 112,5 mm 108,8 mm 100,7 mm APPT (mm) -57,4 mm -53,7 mm -45,6 mm PPT APPT PPT APPT PPT APPT desembre 1,9 mm 42,8 mm -40,9 mm 47,5 mm -45,6 mm 40,6 mm -38,7 mm gener 6,7 mm 33,6 mm -26,9 mm 35,3 mm -28,6 mm 32,8 mm -26,1 mm febrer 46,5 mm 33,0 mm +13,5 mm 26,4 mm +20,1 mm 27,5 mm +19,0 mm Observatori Fabra PPT hivern ,0 mm 138,3 mm 147,9 mm 140,1 mm APPT (mm) +31,7 mm +22,1 mm +29,9 mm PPT APPT PPT APPT PPT APPT desembre 3,1 mm 50,3 mm -47,2 mm 60,1 mm -57,0 mm 47,7 mm -44,6 mm gener 63,6 mm 46,6 mm +17,0 mm 52,7 mm +10,9 mm 49,9 mm +13,7 mm febrer 103,3 mm 39,2 mm +64,1 mm 33,6 mm +69,7 mm 43,2 mm +60,1 mm Taula 10: valors de precipitació de l hivern i dels seus mesos a l Observatori de l Ebre i Fabra 31

32 Figura 15: Evolució històrica de la precipitació corresponent als hiverns de l Observatori de l Ebre ( ) i de l Observatori Fabra ( ). La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 32

33 Figura 16: Evolució històrica del percentatge de la precipitació dels hiverns respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ) Els valors s expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a l hivern del període Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, hiverns més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen hiverns més secs. La corba negra correspon a un filtre gaussià de 13 membres. 33

34 10. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant l hivern a l Estartit L Estartit: observacions realitzades a 2 milles mar endins del port de l Estartit (el Baix Empordà), i amb dades des d agost de l any 1978 La temperatura mitjana de l aigua del mar de l hivern ha estat semblant als valors mitjans a totes les fondàries. En contrast amb els darrers anys, en què la temperatura de l aigua del mar havia estat clarament per sobre de la mitjana, l hivern de ha presentat valors de temperatura dins la normalitat climàtica: de 13,4 C a 13,1 C entre la superfície i el nivell de 80 metres de fondària. Així, les anomalies es situen en valors molt exigus: entre +0,2 C i -0,2 C Aquest balanç estacional de temperatura ha estat resultat d un desembre fred, amb anomalies negatives d entre -0,6 C en superfície fins a -1,0 C a 80 metres de fondària, i un gener i febrer amb temperatura lleugerament per sobre de la mitjana. La figura 17 presenta la temperatura del mar a l Estartit durant els hiverns a les diferents fondàries. La figura 18 presenta l anomalia de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit dels hiverns de la sèrie. Taula 11: Anàlisi de la temperatura de l aigua del mar a diferents fondàries a l Estartit La taula següent mostra els valors de temperatura (T) de l hivern , dels seus mesos, i el valor corresponent al període climàtic de referència , així com també els diferents valors d anomalia: L Estartit HIVERN Temperatura mitjana i anomalia respecte del període ( C) fondàries Superfície -20 m - 50 m - 80 m ,4 13,3 13,2 13, ,2 13,4 13,4 13,3 AT +0,2-0,1-0,2-0,2 TM ATM TM ATM TM ATM TM ATM desembre 13,6 14,2-0,6 13,5 14,4-0,9 13,4 14,4-1,0 13,3 14,3-1,0 gener 13,4 13,0 +0,4 13,4 13,1 +0,3 13,3 13,2 +0,1 13,2 13,1 +0,1 febrer 13,1 12,5 +0,6 13,1 12,6 +0,5 13,0 12,6 +0,4 12,7 12,6 +0,1 Taula 11: valors de temperatura de l aigua del mar de l hivern i dels seus mesos a l Estartit 34