BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. OCTUBRE DEL 2014

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. OCTUBRE DEL 2014 L octubre de 2014, juntament amb els de 2013, 2006 i 2001, ha estat dels més càlids del darrer segle. El mes ha resultat càlid 1 a gran part de Catalunya i molt càlid a la depressió Central, Prepirineu, prelitoral Central i Nord, Vall d Aran, a l extrem nord de la serralada del Garraf i a la conurbació de Barcelona. El mes s ha presentat sec a gran part de Catalunya i molt sec al litoral, prelitoral i Pirineu més oriental. En canvi, ha estat normal o plujós als sectors centrals de les comarques de l Alt Urgell i del Pallars Sobirà. Durant el mes d octubre cal remarcar dos episodis de vent: el primer va afectar al Pirineu i Prepirineu el dia 12, mentre que el segon, entre els dies 21 i 23 va bufar amb força als dos extrems de Catalunya i les parts més elevades del Pirineu. Resum Mensual El mes d octubre 2014 s ha caracteritzat per uns valors tèrmics significativament per sobre dels normals i una pluviometria escassa com a conseqüència d una meteorologia dominada per les depressions atlàntiques durant la primera meitat del mes i la presència d altes pressions durant la segona quinzena. Les pertorbacions de caràcter atlàntic van afectar Catalunya entre els dies 4 i 14 d octubre deixant precipitacions destacades especialment al quadrant nord-occidental del país, a la serralada del Montseny i a la comarca de la Garrotxa, però arribant molt desgastades al litoral. A partir del 15 d octubre la temperatura va experimentar un destacat augment, especialment entre els dies 15 i 21 d octubre, com a conseqüència de les altes pressions que van estabilitzar l atmosfera i van provocar l estancament d una massa molt càlida a Catalunya procedent de baixes latituds en relació amb els vents del sud associats a una depressió ubicada a l Atlàntic oriental. Al llarg del mes d octubre cal destacar dos episodis de precipitació i un episodi de calor. El primer episodi de precipitació va afectar el Principat entre els dies 4 i 6 d octubre. Es van registrar ruixats i tempestes que van afectar bàsicament el quadrant nord-est del país. Cal assenyalar les següents quantitats registrades per la Xarxa Observadors Meteorològics (XOM) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 70,0 mm a Breda; 56,2 mm a Arbúcies-Turó del Pi; i 55,2 a Sant Feliu de Buixalleu. Totes tres estacions estan ubicades a la comarca de la Selva. De les estacions de la Xarxa d Estacions 1 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC -3 ºC 1

2 Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades per l SMC cal destacar els 55,1 mm a Puig Sesolles (1.668 m) a la comarca del Vallès Oriental, els 46,2 mm a la Vall d En Bas (la Garrotxa) i els 41,6 mm d Olot (la Garrotxa). El segon episodi va estar relacionat amb una important ondulació del corrent en jet a les capes mitjanes de l atmosfera com a conseqüència d una pertorbació centrada a l Atlàntic i que va afectar Catalunya entre els dies 9 i 14. Les quantitats més importants registrades a les estacions de la XEMA i de la XOM van ser les que es presenten a continuació: els 113,5 mm a Espot (2.159) a la comarca del Pallars Sobirà, els 72,1 mm a Salòria (2.451 m) a la comarca del Pallars Sobirà i els 65,7 mm a Sant Joan de l Erm (XOM) a la comarca de l Alt Urgell. Finalment, cal assenyalar l episodi de calor que es va enregistrar entre els dies 17 i 21 d octubre. Va estar causat per una massa d aire càlid provinent del nord d Àfrica, impulsada per una depressió ubicada a l Atlàntic juntament amb un àrea d altes pressions a la Mediterrània. La situació va provocar registres de temperatura màxima entre 5 i 10 ºC superiors als valors normals a mitjans d octubre. Al llarg de l episodi, 8 de les 128 estacions de la XEMA gestionades per l SMC que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura màxima absoluta del mes d octubre, ubicades al litoral Sud, punts de les comarques de les Garrigues i Segrià i parts més elevades del Montsec d Ares. Cal destacar molt especialment el registre de l estació de Tarragona - Complex Educatiu, que el dia 21 va assolir una màxima de 33,1 ºC. A la ciutat de Tarragona es disposa de dades de diverses estacions manuals a partir del 1913 que cobreixen bona part el segle XX i fins ara no s hi havia mesurat mai una màxima tan elevada en un mes d octubre. Concretament, la màxima absoluta d octubre era de 31,5 ºC i s havia assolit tant el 16 d octubre de 2013 com el 12 d octubre de 2011 (en ambdós casos ja a l actual estació de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques al Complex Educatiu). El mateix valor també s havia enregistrat el 10 d octubre de 1997 a l observatori situat a la plaça Imperial Tàrraco. Es va assolir la temperatura més alta de l any a molts punts del delta de l Ebre, concretament a les estacions de la XEMA d Alcanar, els Alfacs i Illa de Buda, totes tres situades al Montsià. D altra banda, tot i que la temperatura màxima assolida entre els dies 17 i 21 va ser clarament superior als valors habituals per l època (especialment el dia 21 al litoral i prelitoral del sud del país), el nombre d estacions que van assolir la temperatura màxima absoluta del mes d octubre va ser relativament petit. El motiu principal és que els últims anys hi ha hagut diversos episodis de calor al mes d octubre, entre els quals destaquen el del 10 al 12 d octubre de 2011, quan es van mesurar fins a 34,7 ºC a Girona i entre 29 i 33 ºC a la ciutat de Barcelona, segons la zona. 2

3 Descripció sinòptica del mes Del 4 al 6 d octubre El mes d octubre va començar (entre els dies 1 i 3 d octubre) amb una situació de pantà baromètric en superfície (absència d isòbares). En els nivells mitjans de la troposfera una lleugera ondulació del corrent en jet i la presència d aire relativament fred va afavorir la formació de tempestes de poca importància que com a molt van acumular quantitats de l ordre de 3 mm a la comarca de la Garrotxa. El primer episodi important de precipitació va afectar el Principat entre els dies 4 i 6 d octubre. Es van registrar ruixats i tempestes que van afectar bàsicament el quadrant nord-est del país. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa (a uns m d altura) del dia 4 d octubre a les hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet era marcat a les nostres latituds, amb una temperatura moderadament baixa (al voltant dels -18 ºC en aquest nivell). En superfície, la situació era de pantà baromètric i amb una temperatura elevada. La conjunció d aquests factors van afavorir la formació de tempestes en àrees de muntanya, molt especialment del quadrant nord-est. Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 4 d octubre a les hores UTC A partir de migdia del dia 4 es van produir alguns ruixats i xàfecs a molts punts de muntanya, sobretot del quadrant nord-est del país i del Pirineu. Aquests al llarg de la tarda, vespre i nit es van estendre a àrees properes. Els ruixats van tenir una intensitat entre feble i moderada, puntualment forta a l'interior del quadrant nord-est on sovint van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. Van acumular quantitats minses o poc abundants en aquestes contrades, localment abundants a l'interior del quadrant nord-est. A l'inici de la matinada del dia 5 es van registrar al terç nord del país, alhora que va arribar una banda de precipitacions per Ponent que avançà d'oest a est i al matí van minvar pel nord-est, afectant a tot Catalunya tret de l'extrem sud. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, localment forta, sovint amb tempesta i puntualment amb calamarsa. A partir de migdia i fins al vespre va haver ruixats dispersos a punts del prelitoral i de la resta del quadrant nord-est. Durant la nit es desenvoluparen a punts del 3

4 litoral central. Foren d'intensitat entre feble i moderada. Es van acumular quantitats, en general, minses o poc abundants, i localment abundants. A primeres hores del dia 6 es van enregistrar en forma de ruixat aïllat a punts del sector central del litoral, així com durant la tarda al sector central del prelitoral. Foren febles, localment moderats de matinada, i van acumular quantitats minses de precipitació. La figura 2 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels 4 i 5 d octubre quan la precipitació va ser més extensa a Catalunya. Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 4 i 5 d octubre A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 4 i 6 d octubre a les estacions gestionades per l SMC per sobre dels 30 mm, mentre que la figura 3 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Breda - Plaça del Dr. Rovira (XOM) la Selva 72,0 Arbúcies - Turó del Pi (XOM) la Selva 56,2 Sant Feliu de Buixalleu - Can Cadell (XOM) la Selva 55,2 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 55,1 la Vall d'en Bas la Garrotxa 46,2 El Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) el Solsonès 45,3 Olot la Garrotxa 41,6 Sant Martí Sarroca l Alt Penedès 38,5 Taradell (XOM) Osona 37,2 Vic - Zona Esportiva (XOM) Osona 34,8 Mataró - Vista Alegre (XOM) el Maresme 34,1 la Vall de Bianya (XOM) la Garrotxa 33,5 4

5 Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 4 i 6 d octubre Del 9 al 14 d octubre A partir del dia 6, una pertorbació es va ubicar a l Atlàntic oriental i va enviar durant els dies 7 i 8 una massa d aire càlid sobre la Mediterrània occidental (colors groguencs i taronges de la figura 4), que entre els dies 9 i 14 d octubre va provocar un segon episodi de precipitació que va afectar gran part del país però fonamentalment al vessant sud del Pirineu. Figura 4. Topografia de 850 hpa del dia 7 d octubre a les hores UTC 5

6 La configuració sinòptica queda reflectida en la figura 5 a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa del dia 9 d octubre a les 12 hores UTC. En els dos nivells analitzats la situació venia dominada per una profunda baixa ubicada a l Atlàntic més oriental amb un flux del sud-oest que enviava una massa càlida especialment al vessant mediterrani de la península Ibèrica. La configuració va provocar un augment de la temperatura, fet que queda dibuixat a la topografia de 850 hpa (vegeu figura 4), nivell que resulta un bon indicador la temperatura en superfície: es pot observar com el colors taronges s ubicaven a gran part de la Mediterrània. A més, la presència de la pertorbació afavoria la formació de precipitacions que van afectar a gran part del territori, essent més importants al vessant sud del Pirineu. Figura 5. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 9 d octubre a les hores UTC Al llarg del dia 9 es van produir precipitacions al Pirineu i Prepirineu occidental, febles i disperses fins a mig matí, i febles i aïllades a partir de llavors. A més, a partir del vespre van arribar xàfecs entre febles i moderats a ponent i al Prepirineu i Prepirineu occidental, circularen amb rapidesa però van ser intensos i anaren acompanyats de tempesta. Van acumular quantitats poc abundants de precipitació. Durant el dia 10 se'n produïren de febles i disperses al Pirineu i Prepirineu occidental. A més, a partir de migdia es van enregistrar xàfecs al terç oest del territori, sobretot al terç sud, que durant la tarda i el vespre van creuar d'oest a est el territori, si bé foren més aïllats al litoral central i nord. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, per bé que al terç sud i al Prepirineu van ser localment forts. A l'inici de la nit desaparegueren. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants, localment abundants al terç sud, al Pirineu i el Prepirineu. Els ruixats van tornar a aparèixer al vespre del dia 11 quan van afectar el Pirineu i Prepirineu Occidental i al final del dia algunes precipitacions també febles al litoral sud. A la matinada del dia 12 se'n produïren a gairebé tot el país, essent extenses excepte a l'empordà. Localment van tenir una intensitat moderada i van ser amb tempesta. Al llarg del matí tan sols van quedar alguns ruixats aïllats i febles a punts del Pirineu i Prepirineu Occidental. A primeres hores de la tarda es van iniciar nous ruixats al terç oest, sovint amb tempesta i d'intensitat moderada en general, que amb el pas de les hores es van afeblir però alhora s'estengueren a punts de la resta del país. A partir del vespre els ruixats van quedar restringits a punts de l'oest del territori de forma dispersa i feble. 6

7 A partir de migdia del dia 13 hi va haver plugims dispersos al Pirineu Occidental. A més, durant la tarda es van registrar alguns ruixats febles, o localment moderats, al prelitoral Central i Sud. Les quantitats de precipitació acumulada van ser minses. Durant el dia 14 se n van produir al litoral i prelitoral, així com, fins al vespre, a d'altres punts del terç oest. Van tenir una intensitat feble i acumularen quantitats minses. La figura 6 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 9 i 12 d octubre, quan la precipitació va ser més extensa a Catalunya. Figura 6. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 9 i 12 d octubre La taula següent detalla les quantitats enregistrades entre els dies 9 i 14 d octubre a les estacions gestionades per l SMC per sobre dels 40 mm, mentre que la figura 7 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 113,5 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 72,1 Sant Joan de l'erm (XOM) l Alt Urgell 65,7 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 55,3 Organyà l Alt Urgell 53,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 50,8 Guardiola de Berguedà el Berguedà 48,4 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 46,3 Sant Romà d'abella el Pallars Jussà 43,6 Vielha e Mijaran la Val d'aran 43,6 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 43,2 Gisclareny el Berguedà 42,3 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 40,8 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 40,2 Alinyà l Alt Urgell 40,2 7

8 Figura 7. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 9 i 14 d octubre Del 17 al 21 d octubre A partir del dia 15 una nova pertorbació atlàntica va enviar una massa d aire càlida a la Mediterrània occidental que va provocar un episodi de calor a Catalunya entre els dies 17 i 21 d octubre. Va estar causat per la massa d aire càlid provinent del nord d Àfrica impulsada pels vents del sud relacionats amb la pertorbació atlàntica juntament amb un àrea d altes pressions a la Mediterrània. La situació va provocar registres de temperatura màxima entre 5 i 10 ºC superiors als valors normals a mitjans d octubre. La configuració sinòptica queda resumida a la figura 8 a partir de les topografies de 850 dels dies 18 i 20 d octubre a les 12 hores UTC. L episodi de calor va estar produït com conseqüència de dos factors. D una banda, la intrusió d una massa d aire càlida especialment entre els dies 17 i 19 procedent del nord del continent africà impulsada per una profunda pertorbació ubicada al nord-oest de les illes Britàniques que va provocar forts vents en aquelles contrades (vegeu part esquerra de la figura 8). D altra banda, l estancament de la situació com a conseqüència d un centre d altes pressions ubicat sobre la península Ibèrica (vegeu part dreta de la figura 8) i un augment de la temperatura degut a la subsidència relacionada amb la configuració. 8

9 Figura 8. Topografies de 850 hpa dels dies 18 i 20 d octubre a les hores UTC Durant el dia 17 la temperatura màxima només va superar els 30 ºC de manera molt puntual (30,4 ºC a Vinebre, a la Ribera d Ebre). Al llarg del dia 18 ja es va superar aquest llindar a la mateixa vall de l Ebre (32,9 ºC a Vinebre), però també al pla de Lleida i en punts del pla de Bages. Durant el dia 19, els registres superiors als 30 ºC es van concentrar a les comarques de ponent (32,3 ºC als Alamús, el Segrià), mentre que el dia 20 es van tornar a superar a diversos sectors de l interior i del prelitoral, especialment a la meitat sud del país. El dia 21 d octubre, l aproximació d un front fred provinent del nord-oest va impulsar vent de ponent i mestral (oest i nord-oest) a bona part del país. Aquest vent terral va impedir que bufés la marinada, fet que va provocar un ascens molt important de la temperatura a la meitat sud del litoral i del prelitoral. A la Costa Daurada i al delta de l Ebre, les zones encara directament afectades per la massa d aire càlid en retirada, la temperatura va superar clarament els 30 ºC. Els valors més elevats es van enregistrar a Tarragona - Complex Educatiu (el Tarragonès) i a Alcanar (el Montsià), amb 33,1 ºC. Al litoral valencià la temperatura màxima encara va ser més elevada, amb registres puntualment superiors als 35 ºC al voltant de la ciutat de València. Els trets generals de l episodi queden resumits a continuació. Al llarg de l episodi, 8 de les 128 estacions de la EMA gestionades per l SMC que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura màxima absoluta (TXx) del mes d octubre, ubicades al litoral Sud, punts de les comarques de les Garrigues i Segrià i parts més elevades del Montsec d Ares. Non de l EMA Comarca TXx TXx octubre Data TXx Dia octubre Castelldans les Garrigues 31, ,9 05/10/2004 Vilanova de Segrià el Segrià 31, ,3 02/10/2013 Alcanar el Montsià 33, ,0 11/10/1997 Vinyols i els Arcs el Baix Camp 32, ,0 10/10/1997 l'aldea el Baix Ebre 31, ,6 09/10/1997 Torredembarra el Tarragonès 31, ,8 12/10/2009 el Vendrell el Baix Penedès 30, ,2 12/10/2011 Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà 23, ,3 12/10/2011 9

10 Cal destacar molt especialment el registre de l estació de Tarragona - Complex Educatiu, que el dia 21 va assolir una màxima de 33,1 ºC. A la ciutat de Tarragona es disposa de dades de diverses estacions manuals a partir del 1913 que cobreixen bona part el segle XX i fins ara no s hi havia mesurat mai una màxima tan elevada en un mes d octubre. Concretament, la màxima absoluta d octubre era de 31,5 ºC i s havia assolit tant el 16 d octubre de 2013 com el 12 d octubre de 2011 (en ambdós casos ja a l actual estació de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques al Complex Educatiu). El mateix valor també s havia enregistrat el 10 d octubre de 1997 a l observatori situat a la plaça Imperial Tàrraco. Es va assolir la temperatura més alta de l any a molts punts del delta de l Ebre, concretament a les estacions de la XEMA d Alcanar, els Alfacs i Illa de Buda, totes tres situades al Montsià. D altra banda, tot i que la temperatura màxima assolida entre els dies 17 i 21 va ser clarament superior als valors habituals per l època (especialment el dia 21 al litoral i prelitoral del sud del país), el nombre d estacions que van assolir la temperatura màxima absoluta del mes d octubre va ser relativament petit. El motiu principal és que els últims anys hi ha hagut diversos episodis de calor al mes d octubre, entre els quals destaquen el del 10 al 12 d octubre de 2011, quan es van mesurar fins a 34,7 ºC a Girona i entre 29 i 33 ºC a la ciutat de Barcelona, segons la zona. I ara fa poc més d un any, concretament els dies 1 i 2 d octubre de 2013, la temperatura màxima també va superar els 30 ºC a molts sectors del litoral, prelitoral i interior del país, amb registres de fins a 34,0 ºC a Aldover (el Baix Ebre) i Vinebre (la Ribera d Ebre). Pel que fa a la temperatura nocturna, cal destacar que la inversió tèrmica va estar molt marcada, amb registres nocturns de fins a prop de 20 ºC a zones enlairades del litoral i prelitoral, però amb mínimes inferiors als 15 ºC a la depressió prelitoral, al voltant dels 10 ºC a bona part de l interior i fins i tot amb algunes glaçades puntuals al fons de la Cerdanya (-0,3 ºC de mínima el dissabte 18 a l estació automàtica situada a l aeròdrom de Das). En qualsevol cas, al llarg de l episodi no s han enregistrat rècords de temperatura mínima elevada a les estacions de la XEMA. 27 i 28 d octubre A partir del dia 22 la dorsal anticiclònica es va traslladar a l oest i es va ubicar en la seva posició natural a la latitud de les illes Açores però amb una disposició nord-sud que va afavorir un moviment de les pertorbacions cap a l est del continent europeu. Aquesta configuració va provocar un episodi de vent fort (vegeu apartat de vent) en relació amb el flux del nord que es va generar entre els dos centres d acció. A partir del dia 25 el centre d altes pressions es va traslladar al nord del continent europeu, fet que va afavorir que entre els dies 27 i 28 una pertorbació retrògrada (provinent de l est del continent europeu) afectés Catalunya provocant precipitacions i una baixada de la temperatura. La configuració sinòptica queda resumida a la figura 9 a partir de les topografies de 850 i 500 hpa del dia 28 d octubre a les 12 hores UTC. En el nivells mitjans de la troposfera es pot observar la pertorbació a l est del continent europeu que va afectar Catalunya, mentre que la temperatura va sofrir una davallada moderada com a conseqüència de la massa freda que la acompanyava. Aquest fet queda assenyalat a la topografia de 850 hpa on la massa càlida queda ubicada a l oest de la península Ibèrica en relació amb els vents del sud i la dorsal anticiclònica, mentre que Catalunya es trobava afectada per una massa d aire més freda (colors verds). 10

11 Figura 9. Topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 28 d octubre a les hores UTC Durant el dia 27, a punts del litoral i del prelitoral es van produir plugims aïllats. Van acumular quantitats inapreciables de precipitació. Al llarg del dia 28 es van enregistrar precipitacions en forma de ruixats locals a l'extrem sud i a l'empordà. Foren d'intensitat entre feble i moderada, si bé de matinada a l extrem sud localment van tenir una intensitat forta. S'acumularen quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. Tot i això, a l'extrem sud localment van ser abundants. A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades els dies 27 i 28 d octubre a les EMA gestionades per l SMC, per sobre dels 5 mm, mentre que la figura 10 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant aquest període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Illa de Buda el Montsià 36,0 Castell de Peralada (XOM) l Alt Empordà 20,5 Cabanes l Alt Empordà 14,0 Palafrugell - els Ametllers (XOM) el Baix Empordà 12,7 Castelló d'empúries l Alt Empordà 11,5 Alcanar - La Martorella (XOM) el Montsià 8,5 Alcanar el Montsià 7,1 Torroella de Fluvià l Alt Empordà 5,3 Ulldecona - els Valentins el Montsià 5,1 11

12 Figura 10. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 27 i 28 d octubre 12

13 Temperatura La temperatura mitjana ha estat superior a la mitjana climàtica amb anomalies per sobre de +2 ºC a gran part del país. Cal assenyalar que el mes ha estat molt càlid a la depressió Central, Prepirineu, al prelitoral Central i Nord, Vall d Aran, extrem nord de la serralada del Garraf i conurbació de Barcelona (Figura 11). Aquest caràcter càlid o molt càlid és conseqüència dels següents factors: Les pertorbacions atlàntiques que van afectar Catalunya durant la primera meitat del mes no van estar relacionades amb un descens tèrmic com a conseqüència del flux del sud i de l oest que les va caracteritzar i, per tant, inhibint l entrada d una massa més freda procedent d altes latituds. La presència d una massa tropical molt càlida per l època de l any durant la segona quinzena del mes impulsada pels vents del sud i la subsidència que va provocar la persistent presència d un àrea d altes pressions a les nostres contrades. Figura 11: Mapes de temperatura mitjana del mes d octubre de 2014 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa, al menys, del 80% de totes les dades d aquesta estació. 13

14 La temperatura mitjana d octubre de 2014 registrada a molts punts del quadrant nord-occidental del país, de la depressió Central, litoral de Barcelona i prelitoral Central i Nord, ha estat la més alta d un mes d octubre com a mínim dels darrers 60 anys. A l Observatori Fabra ubicat a la ciutat de Barcelona amb dades des de 1913, la temperatura mitjana de l octubre d enguany, amb 19,6 ºC, ha estat la més càlida superant l anterior rècord enregistrat durant els octubres de 2013 i de 2001 (19,5 ºC). Cal assenyalar que a àmplies zones del litoral Sud i prelitoral Central i Sud l octubre de 2013 va ser encara més càlid. La taula següent mostra els valors d anomalia (diferències de la temperatura mitjana mensual d octubre respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d octubre pel període de referència ) més destacats registrats a les estacions de la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat +4,1 Montserrat - Sant Dimes el Bages +4,1 Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà +4,0 Vic Osona +3,9 el Canós la Segarra +3,8 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +3,8 Barcelona - el Raval el Barcelonès +3,7 la Quar el Berguedà +3,7 14

15 Precipitació Des d un punt de vista pluviomètric, el mes ha estat sec a gran part de Catalunya i molt sec al litoral, prelitoral i Pirineu més oriental. En canvi, l octubre ha estat normal o plujós a punts de les comarques de l Alt Urgell i del Pallars Sobirà (Figura 12). Aquesta distribució de les anomalies són producte d una banda del caràcter atlàntic de les pertorbacions que van visitar les nostres contrades, essent més efectives al quadrant nord-occidental i arribant molt desgastades al litoral i al prelitoral; d altra banda, l estabilització atmosfèrica que van provocar les altes pressions que van afectar Catalunya durant la segona meitat del mes i, per tant, inhibint l aparició de precipitacions. Cal assenyalar igualment que el mes d octubre és uns dels mesos més plujosos de l any a àmplies zones del país (especialment al litoral i prelitoral), i per tant, les quantitats recollides durant l octubre no han arribat a assolir els valors normals per l època, que poden superar fàcilment els 100 mm. Malgrat aquestes anomalies, l octubre de l any 2013 va ser encara més sec a una bona part país, a excepció del litoral i prelitoral (a l extrem sud del litoral va ser més sec el de l any 2013), on cal remuntarse entre 25 i 30 anys per a trobar un octubre més sec, i fins a 40 anys a punts de la costa Brava. A l Observatori Fabra (el Barcelonès), la precipitació recollida ha estat la més baixa des de l any 1973, i amb solament tres dies de pluja es tracta del registre més baix des de l any 1989, quan es van observar tan sols dos dies de precipitació. A continuació es mostren les EMA i les estacions de la XOM 2 gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes d octubre ha estat igual o superior als 50 mm, ubicades al Pirineu i Prepirineu. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 120,6 El Port del Comte - Estació d'esquí el Solsonès 85,3 Sant Joan de l'erm Alt Urgell 80,4 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 78,8 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 77,3 Breda - Plaça del Dr. Rovira la Selva 73,5 Organyà l Alt Urgell 67,6 Gisclareny el Berguedà 65,8 Arbúcies - Turó del Pi la Selva 65,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 64,0 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 62,7 Guardiola de Berguedà el Berguedà 59,0 la Vall d'en Bas la Garrotxa 58,7 Sant Feliu de Buixalleu - Can Cadell la Selva 56,1 Lladurs el Solsonès 55,4 Alinyà Alt Urgell 55,0 Sort el Pallars Sobirà 52,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 52,1 Vielha e Mijaran la Val d'aran 51,3 Torrefeta - Granges Nial la Segarra 50,7 2 La precipitació mensual inclou les observacions de les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) quan aquestes, que es fan en base al dia pluviomètric (de 07 a 07 h UTC), són coherents amb els registres de 0 a 24 hores de les estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques. 15

16 Les precipitacions iguals o superiors a 40 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA són les que figuren a la taula següent. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Dia Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 74,4 12 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 62,5 12 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 48,3 5 la Vall d'en Bas la Garrotxa 41,8 4 Cal assenyalar que el mes d octubre va acabar amb la peculiaritat d haver estat el primer octubre que no s ha registrat gruix de neu apreciable a cap estació de la XEMA, incloses les d alta muntanya (sèries de fins a més de 15 anys de dades). Encara que hi ha hagut altres octubres en què gairebé no va nevar (2001, 2005, 2006 o 2013), fins ara cap no havia acabat amb 0 cm de gruix màxim a totes les estacions. Figura 12: Mapes de precipitació acumulada durant el mes d octubre de 2014 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. 16

17 Vent L octubre no ha estat un mes ventós. Malgrat tot, cal assenyalar dos episodis de gènesi diferent. El primer en relació amb una pertorbació amb flux del sud (vegeu la figura 5) que durant el dia 12 va produir ratxes de vent fort que va afectar el Pirineu i el Prepirineu. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Lac Redon (2.247 m) la Vall d'aran 121,0 12 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 103,7 12 Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà 94,3 12 la Tosa d'alp 2500 el Ripollès 90,7 12 Entre els dies 21 i 23 d octubre es va produir un segon episodi de vent com a conseqüència del flux del nord que es va generar entre un centre de baixes pressions que es va ubicar a l est del continent i l anticicló atlàntic centrat al nord de la península Ibèrica. Va afectar als dos extrems del Principat i les parts més elevades del Pirineu. La taula seguent mostra les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia Portbou l'alt Empordà 132,8 22 el Perelló el Baix Ebre 103,7 21 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 100,8 22 Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça 97,2 22 la Tosa d'alp 2500 el Ripollès 96,1 23 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 92,2 21 Salòria (2.451 m) el Pallars Jussà 91,1 21 PN dels Ports el Baix Ebre 90,4 22 Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 17

18 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 18.1 DQ Alt Camp Vila-rodona NNW d'octubre 18.3 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador W d'octubre 10.7 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval WSW d'octubre 19.2 DP Cerdanya Das WSW d'octubre 24.2 UU Montsià Amposta WNW d'octubre 11.8 CY Osona Muntanyola WSW d'octubre 26.2 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) SSW d'octubre 12.5 C8 Segarra Cervera WSW d'octubre 15.1 VK Segrià Raimat E d'octubre V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 18

19 EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES D OCTUBRE DEL 2014 Temperatura màxima absoluta Alcanar (el Montsià) 33,1 ºC dia 21 Tarragona-Complex Educatiu (el tarragonès) 33,1 ºC dia 21 Vinebre (la Ribera d Ebre) 32,9 ºC dia 21 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels m) Sasseuva (2.228 m) - la Vall d Aran -3,2 ºC dia 22 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà -3,0 ºC dia 22 Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà -2,6 ºC dia 22 Resta del territori Das (la Cerdanya) -2,1 ºC dia 20 Prades (el Baix Camp) 0.8 ºC dia 23 el Pont de Suert (l Alta Ribagorça) 2,6 ºC dia 30 Precipitació màxima en 24 hores Espot (2.519 m) - el Pallars Sobirà 74,4 mm dia 12 Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà 62,5 mm dia 12 Puig Sesolles (1.668 m) - el Vallès Oriental 48,3 mm dia 5 Vent* el Perelló (el Baix Camp) 103,7 km/h dia 21 Mas de Barberans-Abocador (el Montsià) 100,8 km/h dia 22 * Es dona només informació de vent de les EMA representatives de zones poblades de Catalunya. 19

20 TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L SMC OCTUBRE 2014 Codi Comarca Nom EMA TMm TXm TNm TXx dia TNn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VY Alt Camp Nulles DQ Alt Camp Vila-rodona U1 Alt Empordà Cabanes W1 Alt Empordà Castelló d'empúries VZ Alt Empordà Espolla Y5 Alt Empordà Navata D6 Alt Empordà Portbou D4 Alt Empordà Roses U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià W3 Alt Empordà Ventalló WP Alt Penedès Canaletes DI Alt Penedès Font-rubí W4 Alt Penedès la Granada U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca WY Alt Penedès Sant Sadurní d'anoia Y4 Alt Urgell Alinyà CD Alt Urgell la Seu d'urgell W5 Alt Urgell Oliana CJ Alt Urgell Organyà Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) CT Alta Ribagorça el Pont de Suert CE Anoia els Hostalets de Pierola XB Anoia la Llacuna XA Anoia la Panadella H1 Anoia Òdena WW Bages Artés U4 Bages Castellnou de Bages R1 Bages el Pont de Vilomara WN Bages Montserrat - Sant Dimes CL Bages Sant Salvador de Guardiola XR Baix Camp Prades W6 Baix Camp Riudoms U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs U7 Baix Ebre Aldover DB Baix Ebre el Perelló U9 Baix Ebre l'aldea UA Baix Ebre l'ametlla de Mar X5 Baix Ebre PN dels Ports DO Baix Empordà Castell d'aro DF Baix Empordà la Bisbal d'empordà UB Baix Empordà la Tallada d'empordà UC Baix Empordà Monells UE Baix Empordà Torroella de Montgrí UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf

21 Codi Comarca Nom EMA TMm TXm TNm TXx dia TNn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat D3 Baix Llobregat Vallirana UG Baix Llobregat Viladecans WZ Baix Penedès Cunit UH Baix Penedès el Montmell D9 Baix Penedès el Vendrell WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès WU Barcelonès Badalona - Museu X4 Barcelonès Barcelona - el Raval D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària X2 Barcelonès Barcelona - Zoo S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny WV Berguedà Guardiola de Berguedà CR Berguedà la Quar WM Berguedà Santuari de Queralt Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló DP Cerdanya Das ZD Cerdanya la Tosa d'alp S/S S/S S/S Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) W8 Conca de Barberà Blancafort CW Conca de Barberà l'espluga de Francolí UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt XU Garraf Canyelles UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf UL Garrigues Castelldans UM Garrigues la Granadella W9 Garrotxa la Vall d'en Bas DC Garrotxa Olot UN Gironès Cassà de la Selva UO Gironès Fornells de la Selva XJ Gironès Girona WF Gironès Vilablareix UP Maresme Cabrils UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor WT Maresme Malgrat de Mar DD Maresme Vilassar de Mar US Montsià Alcanar UU Montsià Amposta UW Montsià els Alfacs DL Montsià Illa de Buda C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador UX Montsià Ulldecona - els Valentins WB Noguera Albesa WG Noguera Algerri X6 Noguera Baldomar WX Noguera Camarasa WA Noguera Oliola UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'avellanes V1 Noguera Vallfogona de Balaguer CQ Noguera Vilanova de Meià

22 Codi Comarca Nom EMA TMm TXm TNm TXx dia TNn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia V3 Osona Gurb V4 Osona Montesquiu CY Osona Muntanyola CC Osona Orís V5 Osona Perafita XO Osona Vic WS Osona Viladrau CV Pallars Jussà la Pobla de Segur WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) CP Pallars Jussà Sant Romà d'abella XQ Pallars Jussà Tremp Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) XH Pallars Sobirà Sort DJ Pla de l'estany Banyoles C6 Pla d'urgell Castellnou de Seana V8 Pla d'urgell el Poal WC Pla d'urgell Golmés XI Pla d'urgell Mollerussa WJ Priorat el Masroig X1 Priorat Falset D1 Priorat Margalef WR Priorat Torroja del Priorat XD Priorat Ulldemolins VA Ribera d'ebre Ascó VB Ribera d'ebre Benissanet VC Ribera d'ebre Riba-roja d'ebre D7 Ribera d'ebre Vinebre CG Ripollès Molló DG Ripollès Núria (1.971 m) CI Ripollès Sant Pau de Segúries ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) C8 Segarra Cervera VD Segarra el Canós VE Segrià Aitona XY Segrià Alcarràs WK Segrià Alfarràs X3 Segrià Alguaire XM Segrià els Alamús VH Segrià Gimenells XW Segrià Lleida - la Bordeta WI Segrià Maials VK Segrià Raimat XN Segrià Seròs - Depuradora X7 Segrià Torres de Segre VM Segrià Vilanova de Segrià DN Selva Anglès XS Selva Santa Coloma de Farners VN Selva Vilobí d'onyar

23 Codi Comarca Nom EMA TMm TXm TNm TXx dia TNn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) VO Solsonès Lladurs VP Solsonès Pinós XT Solsonès Solsona VQ Tarragonès Constantí XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu DK Tarragonès Torredembarra WD Terra Alta Batea XP Terra Alta Gandesa D8 Terra Alta Horta de Sant Joan WL Urgell Sant Martí de Riucorb C7 Urgell Tàrrega XX Urgell Tornabous VS Val d'aran Lac Redon (2.247 m) Z6 Val d'aran Sasseuva (2.228 m) CU Val d'aran Vielha e Mijaran XC Vallès Occidental Castellbisbal VU Vallès Occidental Rellinars XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall D2 Vallès Occidental Vacarisses X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui XG Vallès Oriental Parets del Vallès XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 18/11/14. Tampoc s inclouen els valors de precipitació si s ha perdut almenys un episodi significatiu. 23

24 ANNEX 1: Cal assenyalar que les hores al llarg de l informe estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l horari oficial d estiu i una hora per obtenir l horari oficial de l hivern. Adjectivació per qualificar les categories de la precipitació INTENSITAT Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts: Pluja - Feble : quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts. - Torrencial : quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts. Neu - Feble : quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts. Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen: - Xàfec : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta. - Ruixat : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps. ACUMULACIÓ Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores: Pluja - Inapreciable (ip.) : menys de 0,1 mm en 24 hores. - Minsa : quantitats de fins a 5 mm en 24 hores. - Poc abundant : quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores. - Extremadament abundant : quantitats superiors a 100 mm en 24 hores. Neu - Minsa : fins a 2 cm. - Poc abundant : quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores. - Extremadament abundants : més de 40 cm en 24 hores. 24