BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL 2012

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DEL 2012 Data del document: 22 de juny de 2012 La primavera del 2012 ha estat càlida a pràcticament tot el territori català, sobretot a les comarques de ponent, del Prepirineu i del litoral Central, així com al massís del Montseny. Només a bona part de la franja més septentrional, alguns sectors de la costa i punts de la Depressió Central, es pot qualificar de normal. La precipitació ha estat irregular i contrastada; en general, al sector sud i al nord-est del país predominen les àrees on la primavera es pot qualificar de seca, en canvi, al Pirineu, Prepirineu Oriental i Catalunya Central, l estació ha estat majoritàriament plujosa o normal. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar climàticament la primavera del 2012 i analitzar les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a partir de les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el juliol de l any 1905, i la de l Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any Finalment, es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a la primavera mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s estructura en tres apartats: 1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la primavera del 2012 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació 2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l Ebre Temperatura Precipitació 2.2 Observatori Fabra Temperatura Precipitació 3. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a la primavera a l Estartit

2 Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics 4, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total enregistrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica molt sec < 30% molt càlid +3 C sec normal plujós molt plujós entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190% càlid normal fred molt fred entre +3 C i +0,5 C entre +0,5 C i -0,5 C entre -0,5 C i -3 C -3 C En relació amb la temperatura mitjana d un període, s entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic 4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s entén per anomalia el percentatge d aquest valor respecte del valor mitjà climàtic 4 corresponent. En termes climatològics, s entén que la primavera comprèn els mesos de març, abril i maig; l estiu, els mesos de juny, juliol i agost; la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre i l hivern, els mesos de desembre, gener i febrer. En el cas de l hivern, el desembre pertany a l any anterior. L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com en l obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 4 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període

3 1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la primavera del 2012 a tot Catalunya 1.1 Temperatura La primavera del 2012 ha estat càlida a gairebé tot Catalunya, sobretot a les comarques de ponent, del Prepirineu i del litoral Central, així com al massís del Montseny. Únicament es pot qualificar de normal a bona part del Pirineu, del litoral nord, sectors del litoral sud i punts de la Depressió Central. A grans trets, el balanç final de la primavera ha estat determinat per uns mesos de març i maig càlids, mentre que a l abril es van enregistrar valors de temperatura per sota de la mitjana climàtica a gran part del Principat, sobretot a la meitat nord. La causa principal de les anomalies positives de l inici de la primavera va ser el bloqueig anticiclònic persistent a l oest del continent europeu, que va inhibir l entrada de masses d aire fred provinents del nord. A l abril, en canvi, diverses pertorbacions acompanyades d aire fred van afectar Catalunya, fent que resultés en general un mes més fred que la mitjana climàtica, amb especial incidència al sector més septentrional del país. Per últim, al maig, les anomalies positives de temperatura van ser causades pel predomini de les altes pressions i pel flux del sud que van portar les pertorbacions situades a l oest de la Península Ibèrica. Gairebé totes les estacions de la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) han enregistrat valors de temperatura mitjana estacional per sobre de la mitjana climàtica. Tot seguit es mostren les estacions en què les anomalies han estat més importants, per sobre de +1,5 C: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +2,0 Batea la Terra Alta +2,0 Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,8 Ascó la Ribera d'ebre +1,8 Tàrrega l'urgell +1,7 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat +1,7 Tornabous l'urgell +1,7 Mollerussa el Pla d'urgell +1,7 Clariana de Cardener el Solsonès +1,7 Castellnou de Seana el Pla d'urgell +1,7 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès +1,6 Gandesa la Terra Alta +1,6 Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a la primavera del 2012 Només cinc estacions de la XEMA, d un total de 169, han enregistrat un valor de temperatura mitjana per sota de la mitjana climàtica del període , i aquestes diferències han estat molt lleus, de -0,5 C o inferiors. Tot seguit es detallen aquestes anomalies negatives: Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Guardiola de Berguedà el Berguedà -0,5 Alcanar el Montsià -0,4 Sant Pau de Segúries el Ripollès -0,3 Cassà de la Selva el Gironès -0,1 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -0,1 Taula 2: Anomalies negatives corresponents a la primavera del

4 Episodis més destacats Tot i que durant la primavera de 2012 no s han produït situacions excepcionals de fred o calor que afectessin tot Catalunya, sí es poden destacar alguns episodis, en què fins i tot s han superat rècords de temperatura màxima o mínima en algunes de les estacions de la XEMA: Entre els dies 9 i 15 de març va ser especialment remarcable la inversió tèrmica (temperatura nocturna més baixa a les parts baixes del país que a les més elevades), per la situació d altes pressions. A causa d aquest fenomen, que es va donar durant bona part del mes, les anomalies positives més importants del mes de març es van enregistrar a les parts més elevades del Prepirineu i de la serralada Prelitoral. A finals del mes de març es van enregistrar valors de temperatura molt elevats a la Costa Daurada, propiciats per una elevada insolació i pel vent de mestral dominant. El dia 30 de març, a quatre estacions de la XEMA d aquesta àrea amb més de 10 anys de dades es va superar el rècord de temperatura màxima per a un mes de març, amb valors entre 27 C i 27,8 C La matinada del 16 al 17 d abril va glaçar a molts punts de l interior i fins i tot del prelitoral, a causa del pas d un solc amb aire molt fred associat, de l ordre de -32 C a uns m d alçada. A dues estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades (Olot i Vilablareix) es va assolir la temperatura mínima més baixa per a un mes d abril. De l 11 al 13 de maig es van enregistrar valors de temperatura molt elevats, amb màximes que van superar els 35 C al pla de Lleida i a les Terres de l Ebre. El valor més alt es va enregistrar a l EMA de Vinebre, a la comarca de la Ribera d Ebre (38,2 C). A 7 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades es va superar el rècord de temperatura màxima per a un mes de maig. 4

5 Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de la primavera del 2012 i de la diferència d aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals. 5

6 1.2 Precipitació La precipitació de la primavera del 2012 ha tingut una distribució irregular: al Pirineu, Prepirineu Oriental, bona part de la Catalunya Central i alguns punts del litoral i del prelitoral l estació ha estat plujosa; en canvi, a gran part del sector nord-est i de la meitat sud ha estat una primavera seca. Pel que fa a les quantitats recollides, els màxims han superat els 400 mm al Pirineu, mentre que els valors més escassos de precipitació es situen entorn als 80 mm, enregistrats en alguns punts de les comarques de ponent. Durant els tres mesos de la primavera del 2012 la precipitació es pot qualificar d irregular, si bé amb diferents matisos. El mes de març va ser molt contrastat, i mentre que en algunes àrees com el vessant sud del Pirineu, la Catalunya Central, punts de la vall de l Ebre o de les muntanyes de Prades va ser molt plujós, en altres sectors com l altiplà Central, el mes es pot qualificar de molt sec, ja que la pluja recollida va ser inferior al 30% respecte la mitjana climàtica. L abril va ser plujós a gairebé tot Catalunya, però amb excepcions seques marcades a l extrem nord-est i sud. El maig, en canvi, va resultar sec o fins i tot molt sec a la major part del Principat, però amb alguns sectors plujosos localitzats al terç nord, concretament al nord de la comarca del Pallars Sobirà, al Pallars Jussà, al Berguedà, a la Serralada Transversal i al litoral de l Alt Empordà. A continuació es mostren les dades de precipitació superiors a 350 mm enregistrades per les EMA gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 535,4 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 475,1 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 458,3 Gisclareny el Berguedà 437,7 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 435,8 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 406,6 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 394,0 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 385,4 Santuari de Queralt el Berguedà 382,3 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 378,1 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 372,0 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la primavera del 2012 Tot seguit es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 90 mm, enregistrats durant la primavera del 2012 a les EMA gestionades per l SMC: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Castelldans les Garrigues 77,6 Riba-roja d'ebre la Ribera d'ebre 78,2 Aitona el Segrià 80,8 Tornabous l Urgell 82,4 Vinebre la Ribera d'ebre 82,5 Maials el Segrià 83,8 Tàrrega l Urgell 85,8 el Canós la Segarra 87,1 Vilanova de Segrià el Segrià 87,3 Torres de Segre el Segrià 88,7 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la primavera del

7 Episodis pluviomètrics més destacats Entre els dies 16 i 22 de març es va produir l episodi de precipitació més important del mes, durant el qual es van arribar a enregistrar més de 100 mm a punts del Pirineu i del prelitoral sud. Un solc acompanyat d aire fred en alçada va provocar ruixats, que entre el 16 i el 19 van afectar sobretot punts del prelitoral Central, de la Catalunya Central i del litoral Sud. A partir del dia 20, l àrea de baixes pressions en alçada sobre la vertical de la península Ibèrica, amb advecció de vents humits de l est, va donar lloc a precipitacions generalitzades. Entre el dia 20 i el 22, el flux del sud a nivells mitjans de l atmosfera va comportar màxims pluviomètrics als principals relleus, sobretot al prelitoral i al vessant sud del Pirineu. A més, es van acumular gruixos de neu nova de més de 30 cm per sobre dels m; destaquen els 99 cm a Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès, o els 92 cm a Malniu (2.230 m), a la comarca de la Cerdanya. Del dia 1 al 4 d abril, dues pertorbacions van afectar Catalunya, donant precipitacions sobretot al litoral i prelitoral Central i al vessant sud del Pirineu. Entre les quantitats recollides per les estacions de la XEMA destaquen especialment els 105,5 mm de Begues - PN del Garraf (el Baix Llobregat). Altres EMA van recollir quantitats per sobre dels 40 mm, com els 49,2 mm enregistrats a Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça, i els 48,8 mm a Barcelona - el Raval (el Barcelonès). Entre el 5 i el 8 d abril es va produir el segon episodi de precipitacions del mes, quan un solc desenganxat de la circulació general es va situar sobre la península Ibèrica. Els valors de precipitació més destacats van ser 86,2 mm a l EMA del Perelló (el Baix Ebre), 69,2 mm a l Illa de Buda (el Montsià) o 52,4 mm a l Ametlla de Mar (el Baix Ebre). Entre els dies 10 i 16 d abril, un solc que es va quedar estancat es va acabar aprofundint sobre la Mediterrània, i va donar lloc a precipitacions, que van ser importants al quadrant nord-oest del Principat i als sectors més elevats del Pirineu. Destaquen les quantitats recollides a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, de 116,1 mm, o al Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran, on es van enregistrar 96,2 mm. Del dia 27 al 30 d abril es va produir el quart i últim episodi important de precipitacions del mes, aquest cop originat per una pertorbació atlàntica que es va aprofundir al nord de la península Ibèrica. Les quantitats de precipitació més elevades es van enregistrar al nord del país; els màxims enregistrats per les estacions de la XEMA van ser 121,2 mm a Bonaigua (2.266 m) i 107,6 mm a Espot (2.519 m). Entre els dies 17 i 22 de maig es va produir l episodi més important del mes. Una baixa procedent de l oest de la península Ibèrica es va desplaçar cap a l est, i es va aprofundir a la Mediterrània. Com a conseqüència, es va produir una entrada de vent del nord, que va comportar una baixada de la temperatura, fent que les precipitacions fossin en forma de neu al Pirineu. Les quantitats de precipitació més elevades enregistrades per les estacions de la XEMA van ser 102,0 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran, i 101,5 mm a Roses (l Alt Empordà). Entre els dies 26 i 31 de maig, diverses cues de front van afectar el nord de Catalunya, portant tempestes i xàfecs de distribució irregular, fruit del contrast tèrmic entre els nivells baixos i mitjos de la troposfera. Els valors de precipitació més abundants enregistrats per les estacions de la XEMA van ser 68,6 mm a Gisclareny (el Berguedà), 68,3 mm a Guardiola de Berguedà (el Berguedà) o 55,9 mm a la Quar (el Berguedà). 7

8 Figura 2 Mapes de precipitació acumulada durant la primavera del 2012 i del percentatge d aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s hi inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d un episodi significatiu. 8

9 2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a dos observatoris 2.1 Observatori de l Ebre Temperatura La primavera del 2012 cal qualificar-la de càlida. La temperatura mitjana ha estat clarament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència 5 : Temperatura mitjana estacional ( C) Primavera 16,9 15,2 15,5 Taula 5: Comparació de la temperatura mitjana de la primavera amb la mitjana climàtica de l Observatori de l Ebre La diferència entre la temperatura mitjana de la primavera del 2012 i la dels períodes de referència i ha estat de +1,7 C i +1,4 C, respectivament. Tot i això, la temperatura mitjana d aquest primavera no destaca especialment respecte a la tendència dels darrers 15 anys en què, exceptuant la primavera de 2004, sempre hi ha hagut anomalies positives. Tot seguit es mostra la taula amb els valors de temperatura mitjana mensual i les mitjanes climàtiques corresponents d ambdós períodes de referència: Temperatura mitjana mensual ( C) Març 14,2 12,6 13,1 Abril 15,8 15,0 15,1 Maig 20,6 18,1 18,4 Taula 6: Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos de primavera amb les mitjanes climàtiques de l Observatori de l Ebre Observant els valors a nivell mensual, es pot apreciar la persistència de la tendència positiva al llarg de tots els mesos d aquesta primavera. Així, el març i especialment el maig van presentar valors de temperatura clarament superiors a les mitjanes, mentre que a l abril, tot i que també va estar per sobre de les mitjanes de referència, la diferència no va ser tan accentuada fruit de l aire fred que va acompanyar les pertorbacions que van anar proliferant durant el mes i que, per tant, van suavitzar la mitjana. Durant el març, les anomalies van ser de +1,6 C respecte la mitjana del i de +1,1 C si es compara amb el període de referència ; a l abril, de +0,8 C i +0,7 C respectivament i, finalment, de +2,5 C i +2,2 C al maig. A continuació es mostra el gràfic amb l evolució de la temperatura mitjana de la primavera (figura 3) en què s observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%, i el gràfic d anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica (figura 4). 5 Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es realitza segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s usen per fer estudis són el i el

10 Figura 3 Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre ( ) L evolució de la temperatura mitjana de la primavera s expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d 11 anys. T mitjana de primavera - Observatori de l'ebre T (ºC) Temperatura mitjana primavera Mitjana mòbil (11 anys) Línia de tendència Figura 4 Anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori de l Ebre ( ) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la primavera calculada segons el període Anomalia de la T mitjana de primavera - Observatori de l'ebre T (ºC)

11 Quant a la temperatura màxima mitjana, durant aquesta primavera s ha enregistrat un valor superior a les dues mitjanes climàtiques de referència: Temperatura màxima mitjana estacional ( C) Primavera 23,2 21,0 21,3 Taula 7: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre Els valors de temperatura màxima mitjana enregistrada durant els mesos de primavera han estat els següents: Temperatura màxima mitjana mensual ( C) Març 21,5 18,3 18,8 Abril 21,2 20,7 20,9 Maig 26,9 23,9 24,1 Taula 8: Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori de l Ebre El detall mensual de la temperatura màxima mitjana reflecteix perfectament la tendència tèrmica a l alça de la primavera. Durant el mes de març es van assolir valors de temperatura màxima alts, sobretot durant la darrera quinzena producte de la situació anticiclònica, provocant que la mitjana màxima mensual estigués +3,3 C per sobre de la mitjana climàtica i +2,8 ºC respecte de la A l abril, tot i continuar per sobre els valors de referència, la diferència va minvar, essent només de +0,5 ºC i +0,3 ºC respectivament. Finalment, a causa del predomini de les altes pressions i flux de sud, el maig va resultar ser càlid, accentuant novament les anomalies; +3,0 ºC respecte a la mitjana climàtica i +2,8 ºC respecte la La temperatura mínima mitjana de la primavera ha estat superior a les mitjanes climàtiques: +1,0 C respecte el valor mitjà del i +0,7 ºC respecte a la del període Temperatura mínima mitjana estacional ( C) Primavera 10,5 9,5 9,8 Taula 9: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre Tot seguit es faciliten els valors de la temperatura mínima mitjana mensual: Temperatura mínima mitjana mensual ( C) Març 6,8 6,9 7,4 Abril 10,4 9,3 9,4 Maig 14,3 12,2 12,6 Taula 10: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori de l Ebre Analitzant el desglossament mensual, s observa que la temperatura mínima mitjana de març va ser inferior a les mitjanes climàtiques a causa de la reiteració de temperatures baixes nocturnes fruit de la situació anticiclònica predominant i la proliferació de calmes durant les nits. Concretament -0,1 ºC respecte la i -0,6 ºC respecte la En canvi, l abril i, sobretot, el maig van estar per sobre de les mitjanes de referència. En el cas de l abril, l anomalia respecte a la mitjana va ser 11

12 +1,1 ºC i +1,0 ºC respecte la Durant el maig, fruit de les altes pressions i un predomini de flux de sud que van evitar la davallada de les temperatures, les anomalies es van accentuar, essent de +2,1 ºC i +1,7 ºC respectivament. El gràfic següent mostra l evolució dels valors de la temperatura extrema de la primavera des del començament dels registres. Totes les variables presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 5). Figura 5 Evolució de les temperatures extremes de la primavera a l Observatori de l Ebre ( ) Els gràfics següents mostren l evolució de la T màxima absoluta de la primavera (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. Evolució de la temperatura de primavera - Observatori de l'ebre T (ºC) TXx TXm TNm TNn Línia de tendència

13 2.1.2 Precipitació La primavera del 2012 ha estat normal a l Observatori de l Ebre; la precipitació recollida ha estat força propera als valors mitjans climàtics: Precipitació estacional acumulada (mm) Primavera 126,9 137,8 130,0 Taula 11: Comparació entre els valors de precipitació de la primavera i els valors mitjans corresponents al mateix període a l Observatori de l Ebre Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant la primavera ha estat: 10,9 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència (per tant, ha plogut un 92,1% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període). 3,1 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència (que representa un 97,6% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat). La taula següent mostra la distribució mensual de la precipitació de la primavera: Precipitació mensual acumulada (mm) Març 41,5 30,3 31,2 Abril 71,1 47,1 45,1 Maig 14,3 60,4 53,7 Taula 12: Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos de primavera i les mitjanes corresponents a l Observatori de l Ebre Analitzant les precipitacions acumulades per mesos, s observa com les quantitats del març i sobretot l abril van ser superiors a les mitjanes climàtiques de referència mentre que al maig, la precipitació fou força inferior. Així, el gruix de la precipitació durant el març es produí majoritàriament durant l episodi del dia 16 al 22, propiciat per una baixa a la vertical de la península Ibèrica i acompanyada d un embussament d aire fred en alçada. Va ser a l abril però, quan es registrà l acumulació màxima primaveral a l Observatori, causat pel pas de diverses pertorbacions que, si bé no van deixar quantitats remarcables, van acabar acumulant una quantitat clarament superior a la mitjana. Contràriament, el domini d altes pressions durant el maig va fer que resultés molt sec, amb un total de precipitació que representà només el 23,7% i 26,6% de les mitjanes climàtiques i respectivament. A les figures 6 i 7 s observa l evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de la primavera. No s hi observa cap tendència estadísticament significativa. 13

14 Figura 6 Evolució de la precipitació de la primavera a l Observatori de l Ebre ( ) L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents a la primavera del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant la primavera del Evolució de la precipitació de primavera Observatori de l'ebre PPT (mm) Figura 7 Percentatge de la precipitació de la primavera respecte de la mitjana climàtica a l Observatori de l Ebre ( ) Els valors s expressen respecte de la mitjana climàtica de la primavera dels anys Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents a la primavera del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant la primavera d aquell any. 250 % Precipitació de primavera respecte de la mitjana climàtica Observatori de l'ebre % PPT

15 2.2 Observatori Fabra Temperatura La temperatura mitjana de la primavera del 2012 a l Observatori Fabra ha estat superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència. Temperatura mitjana estacional ( C) Primavera 14,6 12,8 13,1 Taula 13: Comparació entre la temperatura mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra L anomalia ha estat de +1,8 ºC si es compara amb el període de referència i de +1,5 ºC respecte al A continuació es mostra la taula amb els valors mensuals de temperatura mitjana de la primavera del 2012: Temperatura mitjana mensual ( C) Març 13,4 10,2 10,8 Abril 12,5 12,4 12,5 Maig 17,9 15,9 16,2 Taula 14: Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra El desglossament per mesos permet veure que al març i maig la temperatura mitjana va estar clarament per sobre respecte de les mitjanes de referència; concretament el març va tenir anomalies de +3,2 ºC comparada amb la i +2,6 ºC respecte de la , podent-se qualificar de molt càlid, mentre que al maig van ser de +2,0 ºC i +1,7 ºC respectivament. En canvi, l abril es va ajustar força a les mitjanes de referència ja que les anomalies van ser només de +0,1 ºC respecte la i 0 ºC si la comparem amb la Tot seguit es mostren els gràfics que contenen l evolució de la temperatura mitjana de la primavera i l anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 8 i 9). S hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%. 15

16 Figura 8 Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori Fabra ( ) L evolució de la temperatura mitjana de la primavera s expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d 11 anys. T mitjana de primavera - Observatori Fabra T (ºC) Temperatura mitjana primavera Mitjana mòbil (11 anys) Línia de tendència Figura 9 Anomalia de la temperatura mitjana de la primavera a l Observatori Fabra ( ) L anomalia s expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la primavera calculada segons el període Anomalia de la T mitjana de primavera - Observatori Fabra T (ºC)

17 La temperatura màxima mitjana de la primavera ha estat superior als valors mitjans climàtics, amb anomalies de +1,6 C i +1,3 C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència: Temperatura màxima mitjana estacional ( C) Primavera 18,6 17,0 17,3 Taula 15: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra Tot seguit es presenten les dades de temperatura màxima mitjana detallada per mesos: Temperatura màxima mitjana mensual ( C) Març 17,6 14,1 14,7 Abril 16,4 16,5 16,7 Maig 21,9 20,2 20,4 Taula 16: Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra El valor de la temperatura màxima mitjana va ser notablement més alta que els valors mitjans de referència durant el mes de març fruit del bloqueig anticiclònic persistent que va evitar l entrada d aire fred. Així, les anomalies van ser de +3,5 ºC respecte a la i de +2,9 ºC respecte a la Contràriament, l abril va estar lleugerament per sota de les mitjanes de referència i, finalment, al maig el predomini d altes pressions va fer tornar la tendència a l alça amb anomalies de +1,7 ºC i +1,5 ºC respectivament. La temperatura mínima mitjana de la primavera també ha estat superior a les mitjana del període i , +1,8 ºC i +1,5 ºC respectivament. Temperatura mínima mitjana estacional ( C) Primavera 10,5 8,7 9,0 Taula 17: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la primavera i la mitjana climàtica a l Observatori Fabra Els valors mensuals de la temperatura mínima mitjana han estat els següents: Temperatura mínima mitjana mensual ( C) Març 9,1 6,2 6,8 Abril 8,6 8,3 8,4 Maig 13,9 11,6 11,9 Taula 18: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques a l Observatori Fabra El desglossament mensual de la temperatura mínima mitjana mostra una tendència molt similar a les altres variables de temperatura anteriorment analitzades, és a dir, un mes de març i maig càlids en que les anomalies van estar per sobre de les mitjanes de referència i un mes d abril que es pot qualificar de normal, en que la temperatura mínima mitjana fou molt semblant a les de referència. El mes de març va tenir valors clarament per sobre, amb anomalies de +2,9 ºC respecte al trentenni i +2,3 ºC respecte al El bloqueig anticiclònic persistent va facilitar la inversió tèrmica, fent que les temperatures mínimes a l Observatori es mantinguessin altes. 17

18 Durant l abril, els valors van estar molt propers a les mitjanes de referència: +0,3 ºC si la comparem amb el trentenni i +0,2 ºC si ho fem amb el La situació sinòptica, amb una baixa situada a les Illes Britàniques, va afavorir el pas de diverses pertorbacions acompanyades d aire fred. Aquest fet també va afavorir una davallada important de la pressió atmosfèrica mitjana, essent una de les més baixes en un mes d abril a l Observatori Fabra des de El retorn d altes pressions i el flux predominant de sud va facilitar que el mes de maig tornés a registrar anomalies positives més destacables: +3,3 ºC respecte de la mitjana de referència i +2,0 ºC respecte de la El gràfic següent mostra l evolució de la temperatura de primavera a l Observatori Fabra. S hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima mitjana i temperatura mínima mitjana. Figura 10 Evolució de les temperatures extremes de la primavera a l Observatori Fabra ( ) Els gràfics següents mostren l evolució de la T màxima absoluta de l estiu (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Evolució de la temperatura de primavera - Observatori Fabra TXx 20 TXm T (ºC) 15 TNm TNn Línia de tendència 18

19 2.2.2 Precipitació La pluviometria de la primavera del 2012 a l Observatori Fabra es pot qualificar de normal: Precipitació estacional acumulada (mm) Primavera 149,6 162,9 167,3 Taula 19: Comparació entre els valors de precipitació de la primavera i els valors mitjans corresponents al mateix període a l Observatori Fabra La precipitació total recollida durant la primavera ha estat de 149,6 mm: 13,3 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència (per tant, ha plogut un 91,9% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període ). 17,7 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència (que representa un 89,4% de la precipitació mitjana climàtica ). A continuació es mostren els valors de precipitació mensual: Precipitació mensual acumulada (mm) Març 33,0 44,9 46,0 Abril 83,2 56,7 55,2 Maig 33,4 61,3 66,0 Taula 20: Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos de primavera i les mitjanes corresponents a l Observatori Fabra El mes de març va ser sec, amb una precipitació acumulada que va representar el 73,5% i 71,7% de les mitjanes climàtiques i respectivament, causat per un bloqueig anticiclònic que va evitar l entrada de pertorbacions. De fet, gairebé tota la precipitació és va recollir durant l episodi produït entre els dies 20 i 22. Contràriament, l abril va ser plujós, ja que van proliferar l entrada de diversos fronts durant el mes. El maig, en canvi, va tornar a ser sec pel domini d altes pressions i només interromput de manera notòria per l episodi comprès entre els dies 17 i 22 en què hi va precipitar gairebé el total de la quantitat del mes. A continuació es mostren els gràfics que contenen l evolució de la precipitació durant la primavera i del percentatge d aquesta respecte de les mitjanes climàtiques. No s hi observa cap tendència estadísticament significativa (figures 11 i 12). 19

20 Figura 11 Evolució de la precipitació de la primavera a l Observatori Fabra ( ) 400 Evolució de la precipitació de primavera Observatori Fabra PPT (mm) Figura 12 Percentatge de la precipitació de la primavera respecte de la mitjana climàtica a l Observatori Fabra ( ) Els valors s expressen respecte de la mitjana climàtica de la primavera dels anys Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. 150 % Precipitació de primavera respecte de la mitjana climàtica Observatori Fabra 100 % PPT

21 3. Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar durant la primavera a l Estartit L evolució dels valors de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit (latitud ; longitud ) durant la primavera del 2012 a diferents fondàries ha estat la següent: Primavera del 2012 Març Abril Maig T mitjana de la T ( C) T ( C) T ( C) primavera ( C) En superfície 13,2 14,1 16,4 14,6 20 m de fondària 12,9 13,9 15,2 14,0 50 m de fondària 12,8 13,5 14,4 13,6 80 m de fondària 12,6 13,3 13,7 13,2 Taula 21: Temperatura mitjana de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries durant la primavera del 2012 No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries, segons els períodes estàndards definits per l Organització Meteorològica Mundial, però si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s obté la taula següent: Primavera, mitjana del Març T ( C) Abril T ( C) Maig T ( C) T mitjana de la primavera ( C) En superfície 12,7 13,5 15,8 14,0 20 m de fondària 12,5 13,1 14,8 13,5 50 m de fondària 12,5 12,9 14,0 13,1 80 m de fondària 12,5 12,8 13,3 12,9 Taula 22: Temperatura mitjana climàtica de la primavera de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d aquest primavera respecte a les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries: Anomalies de la primavera 2012 Març T ( C) Abril T ( C) Maig T ( C) Primavera del 2012 ( C) En superfície +0,5 +0,6 +0,6 +0,6 20 m de fondària +0,4 +0,8 +0,4 +0,5 50 m de fondària +0,3 +0,6 +0,4 +0,4 80 m de fondària +0,1 +0,5 +0,4 +0,3 Taula 23: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit a diferents fondàries durant els mesos de primavera Les anomalies positives han dominat durant aquesta primavera. De fet, durant els tres mesos els valors de temperatura a totes les fondàries van estar per sobre de la mitjana de referència, tot i que en cap cas foren excessivament elevades (cap d elles va superar els +0,8 ºC de diferència). En superfície, la tendència ha estat constant durant tota la primavera, mantenint-se lleugerament més càlida, mentre que el comportament a la resta de profunditats ha presentat una lleugera variabilitat, concretament, s observa un augment de l anomalia durant l abril respecte als mesos de març i maig, en que va ser més suau. Tot seguit es mostra l evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant la primavera (figura 13), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries. 21

22 Figura 13 Evolució de la temperatura del mar a l Estartit durant la primavera El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de la primavera a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il lustren les anomalies tèrmiques de l aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie. Anomalia de la T mitjana de la primavera Aigua del mar (superfície) - l'estartit Anomalia de la T mitjana de la primavera Aigua del mar (fondària: 20 m) - l'estartit T (ºC) T (ºC) Anomalia de la T mitjana de la primavera Aigua del mar (fondària: 50 m) - l'estartit Anomalia de la T mitjana de la primavera Aigua del mar (fondària: 80 m) - l'estartit T (ºC) T (ºC)