BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2018 Data del document: 22 de febrer del 2018 (v.1)

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2018 Data del document: 22 de febrer del 2018 (v.1) El període s ha de qualificar de termomètricament càlid a gran part de Catalunya, i molt càlid a punts del litoral Central, de Ponent, del prelitoral Sud i a les Terres de l Ebre. En alguns punts ha estat el gener més càlid de la sèrie La distribució de la precipitació ha estat molt irregular. Ha estat sec al nord-est i litoral i prelitoral SUd, fins i tot molt sec al delta de l Ebre. En canvi, ha estat normal o plujós a la resta i molt plujós a la conca del Llobregat, sud del Maresme, massís del Port i Pirineu Els valors d irradiació solar global han estat per sobre dels normals a la major part del centre i sud del territori. En el cas de la plana de Lleida, cal esmentar l absència de boira. En canvi, al terç nord del país, més afectat per les pertorbacions que van creuar Catalunya, els valors han quedat, en general, semblants als valors normals El marcat flux zonal i les pertorbacions que van afectar Catalunya han provocat quatre episodis de vent (6-7 de gener, 17 gener, gener, gener), si bé cal remarcar els fenòmens violents del dia 7 de gener, amb un tornado als municipis de Cistella, Terrades i Darnius (l Alt Empordà), i un altre a Cardona (el Solsonès) Mapes d anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global 1

2 Resum Mensual La meteorologia del mes de gener ha estat marcada per una circulació zonal (vent de l oest en altura) com a conseqüència d un desplaçament del corrent en jet al sud de la seva posició habitual, provocant un flux en superfície del tercer i quart quadrant sobre Catalunya. Aquesta configuració ha afavorit una inhibició de les masses d aire fred procedents d altes latituds i el pas de sistemes frontals. Si bé aquests van afectar principalment el Pirineu, dues pertorbacions que van creuar el país del dia 6 al 8 i els dies 25 i 26 de gener van provocar precipitació general, especialment abundant a la Terra Alta i la conca del Llobregat. Ponentada del 2 al 5 de gener Entre els dies 2 i 5 de gener Catalunya va estar afectada per una marcada situació de vent de l oest que va provocar una temperatura molt alta per a l època de l any al litoral, prelitoral i plana de Lleida. Valors molt alts de temperatura màxima: El dia 3 la temperatura va pujar fins als 25 C de màxima a l extrem sud del litoral, com és el cas d Alcanar (Montsià), amb 25,4 C. És una estació amb 26 anys de dades que va superar per només una dècima la seva anterior màxima absoluta de gener (25,3 C el 23 de gener de 2009). Els valors de temperatura màxima es van mantenir durant el dia 4. Cal remarcar els 23,4 C de Viladecans (Baix Llobregat), que amb 24 anys de dades va superar la seva anterior màxima absoluta de gener (21,4 C el 23 de gener de 2009). Cal remarcar que 12 de les 139 estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva màxima absoluta de gener. Són estacions situades a diversos sectors del litoral, prelitoral i Ponent (Segrià, Pla d Urgell i Noguera). Temperatura nocturna insòlita al mes de gener: L Observatori de l Ebre (Roquetes, el Baix Ebre), amb dades des de 1905, va registrar una mínima de 18,2 C el dia 3, la més alta en un gener de tota la seva sèrie, superant els 16,7 C del 10 de gener de La nit del 3 al 4 la temperatura no va baixar de 18,8 C. A la ciutat de Barcelona, la temperatura mínima del dia 4 va voltar els 17 C, uns 10 C per sobre de la temperatura mínima mitjana de gener. A l Observatori Fabra, amb dades des de 1913, la mínima va ser de 13,7 C, la segona més alta de tota la sèrie en un mes de gener, només per darrere dels 14,5 C del 29/01/1944. Entre els dies 3 i 4 de gener, 39 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la seva temperatura mínima més alta en un mes de gener. Novament, són estacions situades al centre i sud del país, des del litoral fins el pla de Lleida o la Terra Alta. Pluja, neu i fenòmens severs del dia 6 al 8 de gener La causa va ser l arribada d un profund solc a nivells mitjans i alts, amb formació d una depressió sobre la península Ibèrica, que va provocar un episodi de pluja i neu abundant a diversos sectors del país, 2

3 sobretot del nord. La precipitació va anar en molts casos acompanyada de tempesta i calamarsa o pedra, així com ventades violentes i dos tornados. Feia dos mesos i mig, des de l episodi que entre el 18 i 19 d octubre va deixar més de 100 mm a sectors del litoral i prelitoral, que no hi havia un episodi de precipitació tan extensa i abundant a Catalunya. La precipitació acumulada va superar els 50 mm en alguns sectors del Pirineu, especialment a les cotes altes, així com en punts de la Terra Alta. En canvi, va ser inferior als 10 mm a diversos sectors de Ponent i del litoral Central, amb acumulacions minses a la Costa Daurada i al delta de l Ebre. De les estacions XEMA i de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) cal destacar les següents quantitats acumulades: 119,0 mm a Salòria (2.451 m), al Pallars Sobirà; 95,0 mm a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà; 95,0 mm a Horta de Sant Joan (XOM), a la Terra Alta; i 91,3 mm a Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça. El dia 6 la precipitació va ser intensa i 3 estacions de la XEMA van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts), un fet poc habitual durant l hivern. Concretament, en mitja hora es van recollir fins a 31,8 mm a Horta de Sant Joan (Terra Alta), 23,2 mm a Pinós (Solsonès) i 21,9 mm a Margalef (Priorat). A Horta de Sant Joan la tempesta va deixar un total de 86,6 mm al llarg de la tarda i vespre i va anar acompanyada de molta calamarsa. Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, el dia 7 es van recollir 2,4 mm en 1 minut a Cabrils (Maresme), un registre amb un sol precedent al conjunt de les estacions de la XEMA en un gener aquests últims 10 anys: 2,5 mm en 1 minut a Torredembarra (Tarragonès) el 28 de gener de La nevada es va iniciar al vespre del dia 6 per sobre d uns m de cota. Al llarg del dia 7, la cota de neu va baixar progressivament fins al voltant dels m, o fins al fons d algunes valls del Pirineu ja de cara al vespre. Va ser la primera nevada abundant de la temporada a diversos sectors del Prepirineu, especialment a l Alt Berguedà i en alguns sectors del Ripollès i el Solsonès. En general, per sobre dels m es van acumular entre 20 i 50 cm de neu nova, amb l excepció del nord de l Aran. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar un total de llamps núvolterra, dels quals van caure sobre territori català. Es tracta d un episodi amb una activitat elèctrica totalment inusual al mes de gener: la mitjana mensual ( ) és de 66 descàrregues sobre Catalunya. El vent del sud, sud-est i est que impulsava la depressió es va deixar notar especialment a sectors enlairats del litoral i del prelitoral (amb algunes ratxes superiors als 70 km/h), així com a cotes altes del Pirineu i Prepirineu. A banda, algunes de les tempestes van anar acompanyades de ventades molt violentes. El dia 7 a la matinada, poc abans de la 01:00 UTC, es va formar un tornado que va afectar els municipis de Cardona i Navès. Els danys causats són compatibles amb el grau EF2 de l escala de Fujita millorada (vent de més de 180 km/h). Al matí, al voltant de les 07:20 UTC, una violenta tempesta va afectar l interior de l Alt Empordà, i que va provocar un altre tornado. El fenomen va afectar els municipis de Navata, Cistella, Terrades i Darnius. Amb l avaluació preliminar dels danys, es tractaria també d un tornado de categoria EF2. 3

4 Precipitació i temperatura alta del dia 20 al 23 de gener El flux de mestral que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 23 de gener va provocar precipitació destacada els dies 20 i 21 al Pirineu, mentre que la temperatura màxima de diumenge 21 va superar els 20 C a bona part del litoral i prelitoral, així com molts sectors de ponent. La precipitació registrada va ser important al vessant nord del Pirineu: cal destacar els 63,3 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, els 49,0 mm al Lac Redon (2.247 m) a la Val d Aran, o els 42,2 mm a Vielha (la Val d Aran). La temperatura alta va provocar una pujada de la cota de neu al Pirineu fins a m a l Aran i Pallars Sobirà i possiblement encara més amunt en alguns sectors del Pirineu més oriental. Cal destacar els 19 cm a Certascan (2.400 m) i els 18 cm a la Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà. La pujada de temperatura va ser notable a cotes baixes, fins a valors semblants als dels dels dies 3 i 4 de gener d enguany. La temperatura màxima del dia 21 va superar els 20 C a bona part del litoral i prelitoral, així com molts sectors de Ponent. A 9 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades es va superar la màxima absoluta de gener. La temperatura mínima va ser alta al centre i sud del país. El dia 21 va quedar per sobre dels 15 C a les Terres de l Ebre i a la Costa Daurada (18,6 C de mínima a Alcanar). 22 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la mínima més alta de la sèrie en un mes de gener. Precipitació del dia 25 al 27 de gener Entre el 25 de gener a la tarda i la matinada del 27 es va produir un episodi de pluja i neu a Catalunya, amb acumulacions importants a molts sectors de la conca de Llobregat. La precipitació va ser localment intensa i acompanyada de tempesta en alguns sectors del litoral i prelitoral Central. La cota de neu va baixar fins als 600 m a l interior. El causant va ser l arribada d un front fred en superfície amb un profund solc a nivells mitjans i alts. En arribar al Mediterrani es va formar una petita baixa en altura que, juntament amb l aprofundiment d una depressió en superfície davant del litoral català, van afavorir l extensió i la persistència de la precipitació sobre Catalunya. La precipitació acumulada va superar els 40 mm a bona part de la conca del Llobregat, des del litoral fins a l Alt Berguedà, amb màxims superiors als 70 mm a punts del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. En canvi, la precipitació va ser minsa (inferior als 5 mm) a bona part de l Empordà i en alguns sectors de les Terres de l Ebre. Cal remarcar els 74,7 mm a Vallirana (Baix Llobregat), el 73,4 mm a Badalona-Bufalà (XOM), al Barcelonès, i els 71,9 mm a Castellbisbal (Vallès Occidental). Durant el primer terç del dia 26 es van produir alguns xàfecs intensos acompanyats de tempesta, fins al punt que 4 estacions de la XEMA van superar el llindar d SMP per intensitat de precipitació. Concretament, es van recollir 26,6 mm a Vallirana (Baix Llobregat), 25,6 mm a Badalona-Museu (Barcelonès), 23,2 mm a Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) i 22,5 mm a Cabrils (Maresme). Al matí del dia 26 la neu va afectar diversos sectors de la serralada prelitoral, com ara el Montseny, els cims de Sant Llorenç del Munt, l Obac, Montserrat, serra d Ancosa, les Muntanyes 4

5 de Prades o el massís dels Ports, entre d altres. També els sectors més elevats de l interior, especialment comarques com la Conca de Barberà, l Anoia, la Segarra, el Solsonès, el Bages, el Moianès o Osona. En general, els gruixos van ser inferiors als 5 cm per sota dels 800 m, amb registres lleugerament superiors per sobre d aquesta cota. Segons dades dels col laboradors de la XOM, 6 cm al Puig Castellar (943 m), al municipi de la Llacuna (Anoia) o 5 cm a la cota 900 del municipi de Mura, a cavall del Bages i el Vallès Occidental. Al llarg del prelitoral destaca la nevada del massís dels Ports, a l extrem sud del Principat, amb 28 cm a l estació automàtica del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre). A cotes mitjanes i altes del Montseny el gruix va superar els 10 cm, mentre que als cims del Prepirineu s hi va acumular fins a mig metre de neu nova. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar un total de 419 llamps núvol - terra, dels quals 65 van caure sobre territori català. 5

6 ÍNDEX 1. Introducció: objectiu i metodologia Descripció sinòptica del mes Ponentada del 2 al 5 de gener Pluja, neu i fenòmens severs del dia 6 al 8 de gener Precipitació i neu els dies 10 i 11 de gener Precipitació i neu els dies 13 i 14 de gener Precipitació i temperatura alta del dia 20 al 23 de gener Precipitació del dia 25 al 27 de gener Balanç de la temperatura de gener del Balanç de la precipitació de gener del Principals episodis de vent fort de gener del Balanç de la irradiació solar global de gener del Efemèrides meteorològiques del mes de gener del Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l SMC ANNEX

7 1. Introducció: objectiu i metodologia Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament el mes de desembre del 2017, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques). En el cas de la variable precipitació s usen també les dades registrades a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics). Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). En relació amb el càlcul dels valors mensuals: Per a calcular les mitjanes mensuals de la temperatura cal disposar d un mínim del 80% de totes les dades del mes, i en el cas de precipitació s exigeix que hi siguin totes. En el cas de la variable precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d estudi, i també els corresponents al valor de l anomalia calculada en relació amb un període de referència climàtic. En relació amb el càlcul dels valors d anomalia: Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s usen per fer estudis són el , i Per al càlcul dels valors d anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s utilitza és el període Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període En el càlcul de l anomalia d irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, S entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana i precipitació) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En relació amb la representació dels mapes de Catalunya: La interpolació espacial que s utilitza és: Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents les que millor funcionen d entre l altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació 7

8 Per als mapes d anomalia, el mètode de krigatge (kriging) En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l informe a mode d Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura. 8

9 2. Descripció sinòptica del mes 2.1. Ponentada del 2 al 5 de gener Entre els dies 2 i 5 de gener Catalunya va estar afectada per una marcada situació de vent de l oest que va provocar una temperatura molt alta per a l època de l any al litoral, prelitoral i plana de Lleida. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 850 hpa (a uns m d altura) del dia 3 de gener a les hores UTC. La temperatura al nivell de referència de 850 hpa resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. En aquest últim es pot veure com la temperatura a 850 hpa era clarament més alta al litoral mediterrani (>12 C) que no pas al Cantàbric (6 C). L ascens de temperatura s explica per la situació marcadament zonal, amb l anticicló de les Açores abraçant el sud-oest de la península Ibèrica i profundes depressions al nord del continent. Entremig, vent de component oest a tota l Europa occidental, que sol comportar ambient sec i càlid al litoral català. Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hpa del dia 3 a les 12 hores UTC La temperatura més alta de l episodi es va assolir entre els dies 3 i 4, quan es van superar els 20 C de màxima a pràcticament tot el litoral i prelitoral, així com al pla de Lleida, i es van situar entre 5 i 10 C per sobre de la mitjana de les màximes diàries de gener. A l extrem sud del litoral es van arribar a superar els 25 C, com és el cas d Alcanar (Montsià), amb 25,4 C de màxima el dia 3 de gener. És una estació amb 26 anys de dades que ha superat per només una dècima la seva anterior màxima absoluta de gener (25,3 C el 23 de gener de 2009). Al llarg del dia 4 els valors de temperatura màxima van ser semblants, destacant els 23,4 C de Viladecans (Baix Llobregat), una estació amb 24 anys de dades que va superar la seva anterior màxima absoluta de gener (21,4 C el 23 de gener de 2009). Cal remarcar que a 12 de les 139 estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 10 anys de dades, la temperatura màxima de l episodi (TX) va igualar o superar la seva màxima absoluta de gener (TXx). Són estacions situades a diversos sectors del litoral, prelitoral i Ponent (Segrià, Pla d Urgell i Noguera). En canvi, a les cotes mitjanes i altes del Pirineu i Prepirineu la temperatura màxima va quedar lluny dels valors màxims de la sèrie de gener, ja que en aquests àmbits la temperatura és més alta en situacions anticiclòniques, amb inversió tèrmica, absència de vent i humitat relativa molt baixa. 9

10 Nom de l estació Comarca TX ( C) TXx ( C) Dia gener Data Alcanar Montsià 25,4 3 25,3 23/01/2009 Portbou Alt Empordà 23,8 3 22,3 13/01/2004 Cunit Baix Penedès 22,8 3 22,0 23/01/2009 Viladecans Baix Llobregat 22,7 4 21,4 23/01/2009 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf Garraf 22,7 4 22,5 10/01/2004 Torres de Segre Segrià 20,4 3 19,8 08/01/2016 el Poal Pla d'urgell 20,2 3 20,1 27/01/2003 Albesa Noguera 20,1 3 19,5 25/01/2014 Algerri Noguera 19,7 3 19,2 25/01/2014 Alguaire Segrià 18,9 3 18,0 18/01/2008 Baldomar Noguera 18,4 4 18,4 24/01/2016 Camarasa Noguera 17,7 3 17,2 25/01/2014 Taula 1: Temperatura màxima (TX) de l episodi a les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la seva màxima absoluta de gener (TXx) El vent de ponent i mestral va impedir el refredament nocturn, provocant que la temperatura mínima del dia 3 quedés per sobre dels 15 C a diversos sectors de les Terres de l Ebre i de la Costa Daurada, i la del dia 4 per sobre dels 10 C a la meitat sud del país (fins i tot en indrets de Ponent on és molt habitual que glaci) i per sobre dels 15 C a la meitat sud del litoral i a diversos sectors del prelitoral. A l Observatori de l Ebre (Roquetes, el Baix Ebre), amb dades des de 1905, va registrar una mínima de 18,2 C el dia 3, la més alta en un gener de tota la seva sèrie, superant els 16,7 C del 10 de gener de La nit del 3 al 4 la temperatura no va baixar de 18,8 C. A la ciutat de Barcelona, la temperatura mínima del dia 4 va voltar els 17 C, uns 10 C per sobre del normal de gener. A l Observatori Fabra, amb dades des de 1913, la mínima va ser de 13,7 C, la segona més alta de tota la sèrie en un mes de gener, només per darrere dels 14,5 C del 29/01/1944. Cal remarcar que 14 de les 60 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, la temperatura mínima de l episodi (TN) va igualar o superar la seva mínima mes alta en un mes de gener (TNx). Són estacions situades al centre i sud del país, des del litoral fins el pla de Lleida o la Terra Alta. Nom de l estació Comarca TN ( C) TNx ( C) Dia gener Data Aldover Baix Ebre 18,2 3 16,5 10/01/2004 Mas de Barberans Montsià 16,4 3 15,9 09/01/2004 l'ametlla de Mar Baix Ebre 16,3 3 16,0 10/01/2004 Constantí Tarragonès 16,1 3 15,4 13/01/2004 Sant Martí Sarroca Alt Penedès 14,4 3 13,6 13/01/2004 Benissanet Ribera d'ebre 14,0 3 13,7 25/01/2014 Vinyols i els Arcs Baix Camp 16,5 4 16,2 10/01/2004 Vallirana Baix Llobregat 14,0 4 13,2 02/01/2003 l'espluga de Francolí Conca de Barberà 12,6 4 11,9 10/01/2004 la Granadella Garrigues 10,8 4 10,5 10/01/2004 Lleida - la Bordeta Segrià 10,5 4 9,6 29/01/1999 Os de Balaguer - el Monestir d'avellanes Noguera 10,4 4 9,8 21/01/1997 Sant Salvador de Guardiola Bages 10,0 4 9,1 08/01/2016 Vilanova de Segrià Segrià 9,6 4 9,0 19/01/2010 Taula 2: Temperatura mínima (TN) de l episodi a les estacions amb més de 20 anys de dades que van superar la seva mínima més alta de gener (TNx) 10

11 Finalment, cal destacar que sense tractar-se d una ventada extraordinària, entre els dies 1 i 4 de gener, el ponent i el mestral va afectar molts sectors del país. A banda d algunes ratxes màximes superiors als 100 km/h del dia 1 a l Alt Empordà, Terres de l Ebre i cotes altes del Pirineu, es van mesurar ratxes per sobre de 70 o 80 km/h a sectors del litoral i prelitoral Central (vegeu l apartat 3) Pluja, neu i fenòmens severs del dia 6 al 8 de gener La causa de l episodi del 6 al 8 de gener va ser l arribada d un profund solc a nivells mitjans i alts, amb formació d una depressió sobre la península Ibèrica, que va provocar un episodi de pluja i neu abundant a diversos sectors del país, sobretot del nord. La precipitació va anar en molts casos acompanyada de tempesta i calamarsa o pedra, així com ventades violentes i dos tornados (informació ampliada a l apartat 3). Feia dos mesos i mig, des de l episodi que entre el 18 i 19 d octubre va deixar més de 100 mm a sectors del litoral i prelitoral, que no hi havia un episodi de precipitació tan extensa i abundant a Catalunya. La figura 2 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 850 hpa del dia 7 de gener. El causant va ser l arribada d un profund solc a nivells mitjans i alts, amb formació d una depressió sobre la península Ibèrica. El mapa de pressió en superfície mostra com el centre de la baixa es trobava entre Catalunya i el País Valencià, amb un mínim de pressió atmosfèrica de 995 hpa mesurat per les estacions del delta de l Ebre. La topografia de 850 hpa mostra el flux del sud i sud-est incidint sobre la costa catalana i el contrast de masses d aire que explica el comportament de la cota de neu durant l episodi. La temperatura a aquest nivell voltava els 4 C a bona part de Catalunya, amb una cota de neu que se situava al voltant dels m. Al sud del país la temperatura era lleugerament inferior, mentre que a l interior de la península la massa d aire era clarament més freda, amb valors negatius a 850 hpa i una cota de neu més baixa. La progressió de la baixa cap al nord-est va fer baixar la temperatura al nord del país, situant la cota de neu al voltant dels m. Figura 2. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hpa del dia 7 a les 12 hores UTC Durant la matinada del dia 6 es va registrar algun ruixat feble i aïllat a cotes altes de la Val d'aran. A partir de migdia hi hagué precipitació feble a punts de Ponent i del vessant sud del Pirineu i Prepirineu occidental. A partir de primera hora de la tarda es desenvoluparen ruixats i xàfecs al litoral i prelitoral 11

12 Sud, que van arribar també al sud de Ponent, i al quadrant nord-est. A la nit la precipitació va afectar qualsevol punt, la circulació fou de sud-est a nord-oest en general. Foren d'intensitat feble, localment moderada, si bé a l'extrem sud del territori van ser puntualment d'intensitat forta, sovint amb tempesta i localment amb pedra petita. S'acumularen quantitats minses o poc abundants de precipitació, localment abundants a l'extrem sud del territori. La cota de neu es va situar entorn dels metres. A més, la precipitació va anar acompanyada de fang a darrera hora del dia. A primeres hores del dia 7 es produïren precipitacions arreu, tret de l'empordà. Durant el matí desaparegueren de Ponent i del litoral i prelitoral sud i romangueren a la resta. Durant la tarda es van concentrar al terç nord i meitat est del país, però a partir del vespre minvaren de sud a nord fins a desaparèixer a la nit pel Pirineu. Les precipitacions foren generals, tret del Delta de l'ebre on van ser disperses. Van ser gairebé continuades al vessant sud del Pirineu i Prepirineu, sobretot l'occidental, i en forma de ruixat, xàfec i tempesta a la resta del país. Van tenir una intensitat entre feble i moderada en general, però localment fortes. A més, anaren acompanyades al matí de fang i fins a mitja tarda de pedra petita (en alguns indrets abundant) i pedra. La cota de neu començà al matí cap als metres, però a partir de migdia va anar baixant de forma progressiva fins als metres, essent aquest descens més ràpid al sector occidental del Prepirineu i més lent a l'oriental. Malgrat això, durant la tarda la cota de neu va baixar de manera molt irregular i es va observar neu o aiguaneu fins a 600 metres en algunes valls del Prepirineu. Al Pirineu la precipitació fou abundant i puntualment molt abundant, tret de la Val d'aran i la zona baixa del Pallars Jussà on va ser poc abundant. A la resta del quadrant nord-est els registres foren entre poc abundants i abundants, mentre que a la resta del territori es van acumular quantitats entre minses i poc abundants, o fins i tot inapreciables al delta de l'ebre. Durant el matí del dia 8 se'n produïren de febles i disperses al quadrant nord-est, així com al nord del litoral central a partir del vespre. Van tenir una intensitat feble i van acumular quantitats minses de precipitació. La figura 3 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 6 i 7 de gener. La precipitació acumulada va superar els 50 mm en alguns sectors del Pirineu, especialment a les cotes altes, així com en punts de la Terra Alta. En canvi, va ser inferior als 10 mm a diversos sectors de Ponent i del litoral Central, amb acumulacions minses a la Costa Daurada i al delta de l Ebre. Figura 3. Precipitació estimada en 24 hores del dia 6 i 7 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 12

13 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 50 mm del dia 6 al 8 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 4 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 119,0 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 95,1 Horta de Sant Joan (XOM) Terra Alta 95,0 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 91,3 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 85,6 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 79,2 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 71,1 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 66,2 Lliurona (XOM) Alt Empordà 66,1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 62,0 Molló - Fabert Ripollès 60,3 Sant Pau de Segúries Ripollès 58,1 Núria (1.971 m) Ripollès 57,0 Guardiola de Berguedà Berguedà 54,5 Bagà (XOM) Berguedà 52,7 Maià de Montcal (XOM) Garrotxa 52,6 Alinyà Alt Urgell 51,9 la Vall d'en Bas (XOM) Garrotxa 50,7 Taula 3: Precipitació acumulada (PPT) del dia 6 al 8 de gener a les estacions que van superar els 50 mm Figura 4. Distribució de la precipitació acumulada del dia 6 al 8 de gener del

14 En alguns casos la precipitació va ser intensa, sobretot el dia 6 a la tarda i al vespre, quan fins i tot hi va haver 3 estacions de la XEMA que van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (20 mm en 30 minuts), un fet poc habitual durant l hivern. Concretament, en mitja hora es van recollir fins a 31,8 mm a Horta de Sant Joan (Terra Alta), 23,2 mm a Pinós (Solsonès) i 21,9 mm a Margalef (Priorat). A Horta de Sant Joan la tempesta va deixar un total de 86,6 mm al llarg de la tarda i vespre del dia 6 i va anar acompanyada de molta calamarsa. Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, el dia 7 al matí es van recollir fins a 2,4 mm en 1 minut a Cabrils (Maresme), un registre amb un sol precedent al conjunt de les estacions de la XEMA en un gener aquests últims 10 anys: 2,5 mm en 1 minut a Torredembarra (Tarragonès) el 28 de gener de 2011, dia en què l estació va recollir un total de 48,8 mm. Altres valors destacats de precipitació màxima en 1 minut van ser els 1,9 mm de diumenge a la tarda a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) o 1,8 mm a Margalef (Priorat), entre d altres. Al vespre del dia 6 la precipitació va ser en forma de neu per sobre d uns m de cota. Al llarg del dia 7, la cota de neu va anar baixant progressivament fins al voltant dels m, o fins al fons d algunes valls del Pirineu ja de cara al vespre. Va ser la primera nevada abundant de la temporada a diversos sectors del Prepirineu, especialment a l Alt Berguedà i en alguns sectors del Ripollès i el Solsonès. En general, per sobre dels m es van acumular entre 20 i 50 cm de neu nova, amb l excepció del nord de l Aran. Nom de l estació Comarca GNEU (cm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 74 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 65 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 46 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 46 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 45 Malniu (2.230 m) Cerdanya 45 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 43 Núria (1.971 m) Ripollès 42 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 39 els Rasos de Peguera (1.894 m) - XOM Berguedà 35 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 34 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 33 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 26 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 25 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 12 Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 12 Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 9 Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 4 Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 4 Ciuret (1.176 m) - XOM Osona 4 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 3 Esterri d'àneu (960 m) - XOM Pallars Sobirà 2 Taula 4: Gruix de neu nova (GNEU) dels dies 6 i 7 de gener a les estacions gestionades per l SMC. El vent va provocar sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona. 14

15 La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de llamps núvol - terra, dels quals van caure sobre territori català. La comarca més afectada va ser la Terra Alta, amb 166 llamps núvols-terra, seguida del Bages (152 llamps) i el Solsonès (90 llamps). Es tracta d un episodi amb una activitat elèctrica totalment inusual al mes de gener. Segons dades del període , durant els tres mesos d hivern (desembre, gener i febrer) es registra menys de l 1% del total anual de descàrregues, mentre que a l estiu (juny, juliol i agost) supera el 64%. Més concretament, i segons dades del mateix període, la mitjana de llamps núvol-terra del mes de gener és de 66 descàrregues sobre Catalunya, un valor molt inferior als llamps registrats al llarg dels dies 6 i 7 de gener. Figura 5. Distribució de les descàrregues elèctriques del dia 6 i 7 de gener del 2018 registrades per La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) 2.3. Precipitació i neu els dies 10 i 11 de gener El pas d una pertorbació atlàntica amb direcció nord-oest a sud-est i que es va aprofundir al golf de Lleó, va provocar precipitació els dies 10 i 11. Les quantitats acumulades van ser minses o poc abundants. La figura 6 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa (a uns m d altura) del dia 11 de gener. El causant va ser l arribada d un solc a nivells mitjans de la troposfera, amb formació d una depressió en superfície sobre el golf de Lleó. El mapa de pressió en superfície mostra el flux del nord-oest, mentre que la temperatura al nivell de 500 hpa voltava els -32 C a la vertical de Catalunya, amb una cota de neu que se situava al voltant dels m, mes baixa al vessant nord del Pirineu. 15

16 Figura 6. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 11 a les 12 hores UTC A primeres hores del dia 10 la precipitació va ser feble al terç sud del territori, mentre que des de darrera hora del vespre se'n produïren al terç oest, sobretot al Pirineu i al Prepirineu occidental. Al llarg de la nit, a més, van afectar altres indrets de la meitat oest. Durant la matinada del dia 11 se n va enregistrar precipitació feble i dispersa, sobretot a la meitat nord i est de Catalunya, si bé aïlladament foren moderades a punts del litoral Central. La cota de neu es va situar al voltant dels metres, localment més baixa. A més, se'n van produir al llarg del dia i de manera intermitent al vessant nord del Pirineu, amb una cota de neu ubicada al voltant dels 800 metres. Van acumular quantitats de precipitació minses o localment poc abundants al litoral Central i al vessant nord del Pirineu. La figura 7 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 10 i 11 de gener. La precipitació va afectar a la meitat nord i vall de l Ebre, especialment, al voltant de la serra del Corredor. Figura 7. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 10 i 11 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 16

17 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 5 mm els dies 10 i 11 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 8 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 15,1 Sant Andreu de Llavaneres (XOM) Maresme 15,1 Arenys de Mar (XOM) Maresme 9,0 Dosrius - PN Montnegre Corredor Maresme 8,8 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 8,1 Puig-reig (XOM) Berguedà 6,8 Mataró - Vista Alegre (XOM) Maresme 6,4 Mataró - Can Canyelles (XOM) Maresme 6,3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 5,6 Canet de Mar (XOM) Maresme 5,6 Taula 5: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 10 i 11 de gener a les estacions que van superar els 5 mm Figura 8 - Distribució de la precipitació acumulada dels dies 10 i 11 de gener del 2018 La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels observadors i vigilants de la XOM. La neu va afectar a les parts més elevades del Pirineu i ell fons d algunes valls del Pirineu oriental. 17

18 Nom de l estació Comarca GNEU (cm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 9 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 5 Núria (1.971 m) Ripollès 5 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 5 Malniu (2.230 m) Cerdanya 4 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 3 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 2 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 2 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 1 Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 1 Taula 6: Gruix de neu nova (GNEU) dels dies 10 i 11 de gener a les estacions gestionades per l SMC. El vent va provocar sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona Precipitació i neu els dies 13 i 14 de gener Una nova pertorbació atlàntica va afectar Catalunya els 13 i 14 de gener amb aire fred que va provocar nevades al Pirineu, Prepirineu i prelitoral Central. La figura 9 mostra la situació sinòptica en base a les topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 14 de gener. El causant va ser l arribada d un solc a nivells mitjans de la troposfera, amb aire fred tant als nivells baixos com mitjans de la troposfera. La topografia de 850 hpa mostra l aire fred que abraçava gran part de la península Ibèrica amb una temperatura de -4 C (a un m d altura) a la vertical de Catalunya, mentre que a uns m la temperatura era de -30 C, factors que van provocar un descens tèrmic en superfície. Figura 9. Topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 14 a les 12 hores UTC Al final de la tarda del dia 13 s'iniciaren precipitacions febles i disperses a punts del terç oest, malgrat que puntualment es va observar una banda de precipitació que procedent de l'aragó arribà a punts del Prepirineu occidental, alhora que també es van enregistrar a punts del litoral i prelitoral. A partir del vespre les precipitacions s'estengueren a altres indrets del territori. 18

19 Durant la matinada del dia 14 s'observaren precipitacions febles a punts del Pirineu i Prepirineu que localment foren moderades. A banda, també es van enregistrar ruixats entre febles i moderats a punts del litoral i prelitoral Central i Nord. Al final de la matinada les precipitacions minvaren. Malgrat això, de nou a partir de final del matí es van iniciar algunes precipitacions a punts del Pirineu i Prepirineu oriental (Berguedà aproximadament) que minvaren ràpidament. D altre banda, fins al final de dia hi hagué també algunes precipitacions a punts del litoral i prelitoral Nord, així com més disperses a altres punts del quadrant nord-est. La cota de neu durant la matinada es va mantenir entorn dels metres aproximadament, malgrat que puntualment es situà per sota, ja que es té constància de neu a la Seu d'urgell. A Puigcerdà s'acumularen uns 5 cm i a Santa Fé del Montseny (1.300 metres aprox.) uns 2 cm. Es van acumular quantitats minses o poc abundants. Figura 10. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 13 i 14 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 10 mm els dies 13 i 14 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 11 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Torroella de Montgrí Baix Empordà 15,4 Mosqueroles (XOM) Vallès Oriental 13,2 Cadaqués (XOM) Alt Empordà 12,7 la Bisbal d'empordà Baix Empordà 11,9 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 11,5 Breda (XOM) Selva 11,5 Sant Esteve de Palautordera (XOM) Vallès Oriental 11,2 Muntanyola Osona 11,1 Palau-saverdera (XOM) Alt Empordà 11,1 Calonge (XOM) Baix Empordà 11,0 Campins (XOM) Vallès Oriental 11,0 Torroella de Montgrí centre (XOM) Baix Empordà 10,3 Centelles (XOM) Osona 10,2 Ciuret (XOM) Osona 10,1 Taula 7: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 13 i 14 de gener a les estacions que van superar els 10 mm 19

20 Figura 11. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 13 i 14 de gener del 2018 La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels observadors i vigilants de la XOM a l alta muntanya. Nom de l estació Comarca GN (cm) Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 8 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 6 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 5 Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 5 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 4 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 4 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 3 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 3 Núria (1.971 m) Ripollès 3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 3 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 3 Malniu (2.230 m) Cerdanya 2 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 2 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1 Taula 8: Gruix de neu nova (GN) dels dies 13 i 14 de gener a les estacions gestionades per l SMC. El vent va provocar sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona. 20

21 La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels observadors i vigilants de la XOM fora de l àmbit de l alta muntanya. Nom de l estació Comarca GN (cm) Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 4 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 3 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 3 Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 2 Esterri d'àneu (960 m) - XOM Pallars Sobirà 1 Peramea (867 m) - XOM Pallars Sobirà 1 Das - Aeròdrom (1.097 m) Cerdanya 1 la Seu d'urgell (690 m) - XOM Alt Urgell 1 Taula 9: Gruix de neu nova (GN) dels dies 13 i 14 de gener a les estacions gestionades per l SMC. El vent va provocar sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona Precipitació i temperatura alta del dia 20 al 23 de gener El flux de mestral que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 23 de gener va provocar precipitació destacada els dies 20 i 21 al Pirineu, mentre que la temperatura màxima de diumenge 21 va superar els 20 C a bona part del litoral i prelitoral, així com molts sectors de Ponent. La figura 12 mostra la situació sinòptica en base a la topografia de 850 hpa i imatge del METEOSAT del dia 21 de gener del La configuració venia dominada pel vent de mestral (flux del nord-oest) provocant un ascens tèrmic al litoral i prelitoral de Catalunya tal com es pot observar a la topografia de 850 hpa (colors grocs i taronges). A més el flux del nord-oest provocava nuvolositat que quedava retinguda al Pirineu amb precipitació, especialment al vessant nord amb una cota de neu molt alta, entre els i els metres. Figura 12. Topografia de 850 hpa i imatge del METEOSAT del dia 21 de gener a les 12 hores UTC 21

22 A mitja matinada del dia 20 la precipitació va ser febla i aïllada al sector central de la Costa Brava. A partir de mig matí se'n registraren de febles i continuades al vessant nord del Pirineu, mentre que al migdia afectaren altres indrets del terç nord de manera feble i intermitent. La cota de neu es va situar entre els i els metres, localment més baixa a mig matí al vessant nord del Pirineu. Van acumular quantitats de precipitació poc abundants, localment abundants al vessant nord del Pirineu i minses a la resta. Fins a migdia del dia 21 se'n produïren d'intensitat feble, puntualment moderada al Pirineu i a l'extrem nord del Prepirineu. A partir d'aleshores van afectar al vessant nord del Pirineu, on persistiren de manera feble i intermitent fins al final del dia. Les acumulacions de precipitació foren abundants a l'extrem nord del Pirineu i entre minses i poc abundants a la resta. La cota de neu se situà al voltant dels metres. La figura 13 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 20 de gener. La precipitació va afectar bàsicament al Pirineu, especialment al vessant nord de la serralada. Figura 13. Precipitació estimada en 24 hores del dia 20 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 20 mm els dies 20 i 21 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 14 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 63,3 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 49,3 Vielha Val d'aran 42,2 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 41,2 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 40,0 Malniu (2.230 m) Cerdanya 36,9 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 29,8 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 24,7 Taula 10: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 20 i 21 de gener a les estacions que van superar els 20 mm 22

23 Figura 14. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 20 i 21 de gener del 2018 La pujada de la cota de neu al Pirineu va ser espectacular, fins a m a l Aran i Pallars Sobirà i possiblement encara més amunt en alguns sectors del Pirineu més oriental. L estació de Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, va mesurar 19 cm de neu nova fins el dia 21 al matí, amb una temperatura al voltant dels 0 C. Després la neu es va convertir en pluja o aiguaneu, perquè el gruix va començar a disminuir. L estació de Bonaigua (2.266 m) va mesurar 18 cm de neu nova fins el dia 20 a la nit, quan el gruix es va estabilitzar i va començar a disminuir, amb temperatura lleugerament positiva. La resta d estacions no van mesurar increments apreciables del gruix de neu, més aviat lleugeres reduccions. La pujada de temperatura va ser més notable a cotes baixes, fins a valors semblants als del 3 i 4 de gener d enguany. La temperatura màxima del dia 21 va superar els 20 C a bona part del litoral i prelitoral, així com molts sectors de ponent. A 9 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van superar la màxima absoluta de gener. Nom de l estació Comarca TX ( C) TXx ( C) Dia gener Data Viladecans Baix Llobregat 23, ,4 04/01/2018 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf Garraf 23, ,7 04/01/2018 Alfarràs Segrià 20, ,5 27/01/2003 Albesa Noguera 20, ,1 03/01/2018 Algerri Noguera 20, ,7 03/01/2018 el Poal Pla d'urgell 20, ,2 03/01/2018 Baldomar Noguera 20, ,6 04/01/2018 Alguaire Segrià 19, ,9 03/01/2018 Camarasa Noguera 18, ,7 03/01/2018 Taula 11: Temperatura màxima (TX) de l episodi a les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la seva màxima absoluta de gener (TXx) 23

24 La temperatura mínima va ser alta al centre i sud del país. El dia 21 va quedar per sobre dels 15 C a les Terres de l Ebre i a la Costa Daurada (18,6 C de mínima a Alcanar). 22 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la mínima més alta de la sèrie en un mes de gener. Nom de l estació Comarca TN ( C) TNx ( C) Dia gener Data l'aldea Baix Ebre 17, ,0 10/01/2004 Amposta Montsià 16, ,3 25/01/2014 Ulldecona - els Valentins Montsià 16, ,1 25/01/2014 Mas de Barberans Montsià 16, ,4 03/01/2018 Illa de Buda Montsià 15, ,9 25/01/2014 Alcanar Montsià 15, ,1 25/01/2014 Benissanet Ribera d'ebre 15, ,0 03/01/2018 els Alfacs Montsià 15, ,6 25/01/2014 Vinebre Ribera d'ebre 14, ,8 03/01/2018 Viladecans Baix Llobregat 14, ,0 24/01/1997 Batea Terra Alta 12, ,9 04/01/2018 la Granada Alt Penedès 12, ,3 04/01/2018 Horta de Sant Joan Terra Alta 12, ,5 23/01/2009 Maials Segrià 12, ,1 03/01/2018 Lleida - la Bordeta Segrià 11, ,5 04/01/2018 Albesa Noguera 10,9 21 9,2 04/01/2018 Vilanova de Segrià Segrià 10,5 21 9,6 04/01/2018 Sant Martí de Riucorb Urgell 10, ,1 10/01/2004 Alfarràs Segrià 10,2 21 8,5 03/01/2014 Golmés Pla d'urgell 9,8 21 9,6 10/01/2004 Algerri Noguera 9,8 21 8,8 04/01/2018 Alguaire Segrià 9,3 21 8,9 03/01/2014 Taula 12: Temperatura mínima (TN) de l episodi a les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la seva màxima absoluta de gener (TNx) Pel que fa al radiosondatge de Barcelona, el valor més elevat a 850 hpa va ser de 12,0 C. Supera en 9 C molt els valors mitjans d aquesta època de l any, que és d uns +3 C, però la nit del 3 al 4 de gener encara va ser més alta, amb 13,4 C Precipitació del dia 25 al 27 de gener Entre el 25 de gener a la tarda i el 27 de matinada es va produir un episodi de pluja i neu a Catalunya, amb acumulacions importants a molts sectors de la conca de Llobregat. La precipitació va ser localment intensa i acompanyada de tempesta en alguns sectors del litoral i prelitoral Central. La cota de neu va baixar fins als 600 m a l interior. La figura 15 mostra la configuració sinòptica a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 26 de gener a les 12h UTC. El causant de la precipitació va ser l arribada d un front fred en superfície amb un profund solc a nivells mitjans i alts. En arribar al Mediterrani es va formar una petita baixa en altura que, juntament amb l aprofundiment d una depressió en superfície davant del litoral català, van afavorir l extensió i la persistència de la precipitació sobre Catalunya. A 850 hpa la temperatura es va situar entre 0 i -2 C, fet que va permetre la baixada de la cota de neu. 24

25 Figura 15. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 26 a les 12 hores UTC Durant la nit del dia 25 es va observar precipitació al terç oest d'intensitat feble i va acumular quantitats minses. Fins al migdia del dia 26 s'observà precipitació a qualsevol punt. A partir de llavors, la precipitació va afectar el litoral i prelitoral, sobretot el sector central, punts de la Catalunya Central i la cara nord del Pirineu. Al final del dia, es va restringir al vessant nord del Pirineu, a l'extrem nord de l'empordà i de forma més aïllada a punts del litoral. La precipitació va tenir una intensitat entre feble i moderada. Les quantitats de precipitació acumulada foren entre poc abundants i abundants en general, si bé localment van ser molt abundants al sector central del litoral i del prelitoral i punts de la Catalunya Central. La cota de neu voltà els 700 metres, tot i que en moments de xàfec va baixar puntualment fins als 500 metres a l'alt Empordà. Al litoral i prelitoral hi va haver alguns ruixats dispersos al llarg de la jornada del dia 27. La cota de neu se situà entorn dels 800 metres a l'extrem nord del Pirineu. La cota de neu va voltar els metres, puntualment fou més baixa a l'extrem sud. En conjunt foren d'intensitat feble i es van acumular quantitats de precipitació minses en general i poc abundant a l'extrem nord. La precipitació acumulada va superar els 40 mm a bona part de la conca del Llobregat, des del litoral fins a l Alt Berguedà, amb màxims superiors als 70 mm a punts del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. En canvi, la precipitació va ser minsa (inferior als 5 mm) a bona part de l Empordà i en alguns sectors de les Terres de l Ebre. Algunes estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades situades al Bages, Osona, Berguedà, Conca de Barberà o Vallès Occidental no havien registrat cap dia de gener tan plujós com el dia 26. És el cas de Castellnou de Bages, instal lada el gener de 1998, que ahir va recollir 50,7 mm i fins ara el dia més plujós en un mes de gener era el 19 de gener de 2013, amb 25,7 mm. D altra banda, l estació de la Quar (Berguedà), amb 44,9 mm al llarg de divendres, va registrar ahir el dia més plujós dels últims 3 anys, des del 28 de setembre de 2014 (54,2 mm). Entre la matinada i primera hora del matí de divendres es van produir alguns xàfecs intensos acompanyats de tempesta, fins al punt que 4 estacions de la XEMA van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (20 mm en 30 minuts), un fet poc habitual a ple hivern. Concretament, en mitja 25

26 hora es van recollir 26,6 mm a Vallirana (Baix Llobregat), 25,6 mm a Badalona Museu (Barcelonès), 23,2 mm a Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) i 22,5 mm a Cabrils (Maresme). Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, es van recollir fins a 2,4 mm en 1 minut a Badalona - Museu (Barcelonès), un registre amb només dos precedents al conjunt de les estacions de la XEMA en un gener aquests últims 10 anys: 2,5 mm en 1 minut a Torredembarra (Tarragonès) el 28 de gener de 2011 i 2,4 mm a Cabrils el passat 7 de gener de Altres valors destacats de precipitació màxima en 1 minut van ser els 2,2 mm de Vallirana (Baix Llobregat) o els 2,1 mm de Sabadell - Parc Agrari (Vallès Occidental). La figura 16 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 25 al 27 de gener. A mida que la pertorbació creuava Catalunya, la precipitació s anava desplaçant de oest a est. Figura 16. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 25 al 27 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 26

27 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 60 mm del dia 25 al 27 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 17 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Vallirana Baix Llobregat 74,7 Badalona - Bufalà (XOM) Barcelonès 73,4 Castellbisbal Vallès Occidental 71,3 Martorelles (XOM) Vallès Oriental 66,4 Collbató (XOM) Baix Llobregat 63,3 Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 62,0 Cerdanyola del Vallès (XOM) Vallès Occidental 61,2 Castellar del Vallès (XOM) Vallès Occidental 60,4 Taula 8: Precipitació acumulada (PPT) del dia 25 al 27 de gener a les estacions que van superar els 60 mm Figura 17. Distribució de la precipitació acumulada del dia 25 al 27 de gener La neu va afectar per sobre dels 700 metres a l interior de Catalunya i al prelitoral. La nevada es va iniciar el dia 25 al vespre al Prepirineu occidental a partir d uns m de cota. Al llarg de la nit i la matinada del dia 26 va anar baixant arreu del país fins a situar-se entre els i els 800 m a la majoria de valls del Pirineu, i lleugerament per sota a les comarques de l interior i a molts sectors del prelitoral. Al llarg del dia 26 es va veure a nevar a partir de 600 o 700 m. Així, al matí la neu va agafar a diversos sectors de la serralada prelitoral, com ara al Montseny, als cims de Sant Llorenç del Munt, l Obac, Montserrat, serra d Ancosa, les Muntanyes de Prades o el massís dels Ports, entre d altres. També als sectors més elevats de l interior, especialment a comarques com la Conca de Barberà, l Anoia, la Segarra, el Solsonès, el Bages, el Moianès o Osona. 27

28 En general, els gruixos van ser inferiors als 5 cm per sota dels 800 m, amb registres lleugerament superiors per sobre d aquesta cota. Segons dades dels col laboradors de la XOM, 6 cm al Puig Castellar (943 m), al municipi de la Llacuna (Anoia) o 5 cm a la cota 900 del municipi de Mura, a cavall del Bages i el Vallès Occidental. Al llarg del prelitoral destaca la nevada del massís dels Ports, a l extrem sud del Principat, amb 28 cm a l estació automàtica del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre). A cotes mitjanes i altes del Montseny el gruix supera els 10 cm. Figura 18. Gruix màxim de neu nova, segons dades de XEMA i els col laboradors de la XOM La taula següent mostra els gruixos de neu nova acumulats entre el dia 25 a la tarda i el 26 al matí: Nom de l estació Comarca GNEU (cm) Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 62 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 49 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 45 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 45 Núria (1.971 m) Ripollès 41 els Rasos de Peguera (1.894 m) - XOM Berguedà 40 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 34 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 30 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 26 Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 22 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 15 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 15 Malniu (2.230 m) Cerdanya 14 Vielha (1.002 m) Val d'aran 12 Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 11 Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 7 Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 7 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 4 Taula 9: Gruix de neu nova (GNEU) dels dies 25 i 26 de gener a les estacions gestionades per l SMC. El vent va provocar sobreacumulacions de neu o va impedir que el gruix fos major, segons la zona. 28

29 El dia 26, la XDDE va registrar un total de 419 llamps núvol - terra, dels quals 65 van caure sobre territori català. La comarca més afectada va ser el Vallès Oriental, amb 23 llamps núvols-terra, seguida del Vallès Occidental (10 llamps) i el Baix Llobregat (9 llamps). Figura 19. Distribució de les descàrregues elèctriques del dia 26 de gener del 2018 registrades per la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) Finalment, al llarg de l episodi el vent ha bufat amb algunes ratxes fortes, sobretot a l Empordà i a cotes altes del Pirineu, Prepirineu i serralada prelitoral (vegeu l apartat 3). 29

30 2. Balanç de la temperatura de gener del 2018 El període s ha de qualificar de termomètricament càlid a gran part de Catalunya, i molt càlid a punts del litoral Central, de Ponent, del prelitoral Sud i a les Terres de l Ebre (figura 20). La marcada circulació zonal (vent de l oest en altura), com a conseqüència d un desplaçament del corrent en jet al sud de la seva posició habitual, va provocar una inhibició de les masses d aire fred procedents de altes latituds, a més de provocar un flux de ponent que va comportar temperatura alta en superfície a Catalunya. Figura 20. Mapes de temperatura mitjana del mes de gener del 2018 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l SMC. No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d aquesta estació. La taula següent mostra els valors d anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de gener respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de gener pel període de referència ) que han estat iguals o superiors a +3,5 C a les estacions de la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Mas de Barberans Montsià +4,0 Barcelona - el Raval Barcelonès +3,7 Barcelona - Zona Universitària Barcelonès +3,5 el Canós Segarra +3,5 Taula 10: Valors d anomalia positiva que han estat iguals o inferiors a +3,5 C a les estacions de la XEMA 30

31 De fet a àmplies zones del litoral i prelitoral Sud, plana de Lleida i altiplà Central es va igualar o superar els +3 C respecte de la mitjana climàtica de gener, llindar que l SMC considera com a una anomalia tèrmica molt càlida. Cal destacar que a 14 de les 57 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades aquest gener ha estat el més càlid de la seva sèrie. D altra banda, la temperatura mitjana registrada a l observatori de l Ebre (el Baix Ebre), de 13,5 C, ha estat la més alta d un mes de gener des del 1905, quan es van iniciar la sèrie. La més alta fins al moment era de 12,8 C, enregistrada el De la caracterització dels darrers 10 geners ( ) segons l anomalia registrada a mode general, destaca que al conjunt del país el gener del 2017 ha estat càlid o molt càlid però els geners del 2013 i molt especialment el del 2015 van ser molt similars. Figura 21. Mapes d anomalia de temperatura respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 geners ( ) 31

32 3. Balanç de la precipitació de gener del 2018 La distribució de la precipitació ha estat molt irregular. Ha estat sec al nord-est i litoral i prelitoral Sud, i fins i tot molt sec al delta de l Ebre. En canvi, ha esta normal o plujós a la resta i molt plujós a la conca del Llobregat, sud del Maresme, massís del Port i Pirineu (figura 22). El flux zonal va afavorir el pas de sistemes frontals que si bé principalment van afectar el Pirineu, dues pertorbacions que van creuar el país del dia 6 al 8 i els dies 25 i 26 de gener van provocar precipitació general, especialment abundant a la Terra Alta i a la conca del Llobregat. Cal remarcar que el gener és un dels mesos més secs de l any a bona part de Catalunya, amb mitjanes climàtiques de precipitació mensual inferiors a 50 mm a l interior, de manera que la precipitació registrada a la Terra Alta (6-8 de gener) i la conca del Llobregat (25-26 de gener) va superar aquesta mitjana en alguns sectors. Figura 22. Mapes de precipitació acumulada durant el mes de de gener del 2018 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l SMC. No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. La taula següent mostra les estacions gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el gener ha igualat o superat els 100 mm, afectant principalment a les zones més elevades del Pirineu i algun punt del Prepirineu i el prelitoral: 32

33 Nom de l estació Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 229,4 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 197,1 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 197,0 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 160,2 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 154,8 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 151,5 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 149,9 Malniu (2.230 m) Cerdanya 146,0 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 143,1 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 133,1 Vielha Val d'aran 123,0 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 120,5 Gisclareny Berguedà 119,1 Horta de Sant Joan Terra Alta 114,1 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 113,6 Núria (1.971 m) Ripollès 110,5 Santuari de Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 102,0 Vallirana Baix Llobregat 101,5 Collbató (XOM) Baix Llobregat 100,9 Taula 11: Precipitació acumulada (PPT) durant el gener a les estacions gestionades per l SMC que han superat els 100 mm Les precipitacions superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les següents. Nom de l EMA Comarca PPT en 24h (mm) dia Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 96,8 7 Horta de Sant Joan Terra Alta 86,6 6 Vallirana Baix Llobregat 74,4 26 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 71,8 7 Castellbisbal Vallès Occidental 71,0 26 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 70,6 7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 67,3 7 Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 61,1 26 Gisclareny Berguedà 60,5 7 Rellinars Vallès Occidental 58,7 26 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 57,9 7 Vacarisses Vallès Occidental 57,6 26 Vilanova del Vallès Vallès Oriental 55,5 26 Sant Cugat del Vallès - CAR Vallès Occidental 54,3 26 Guardiola de Berguedà Berguedà 53,4 7 Molló - Fabert Ripollès 53,4 7 Sabadell - Parc Agrari Vallès Occidental 53,3 26 Badalona - Museu Barcelonès 53,2 26 Núria (1.971 m) Ripollès 53,0 7 el Pont de Vilomara Bages 52,6 26 Artés Bages 51,7 26 Montserrat - Sant Dimes Bages 51,7 26 Sant Salvador de Guardiola Bages 51,5 26 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 51,5 7 Taula 12: Precipitació màxima en 24 hores (PPT en 24h) a les estacions de la XEMA que han superat els 50 mm 33

34 De la caracterització dels darrers 10 geners ( ) segons l anomalia registrada a mode general, destaquen els desembres dels anys 2012 i 2016 que, en general, van ser molt secs, o dels anys 2011 o 2015 que van ser secs. La resta dels anys mostren una alta variabilitat espacial de la precipitació, com és el cas de la distribució de la precipitació del gener d enguany. Figura 23. Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 geners ( ) A continuació, es presenta el gràfic d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m). 34

35 Gruix de neu (cm) Gruix de neu (cm) Dies Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana 35

36 Gruix de neu (cm) Dies Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del gener del 2018 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC, juntament amb el màxim mensual del gener del 2017 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2018 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2017 (cm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya Malniu (2.230 m) la Cerdanya Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Ulldeter (2.410 m) el Ripollès el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Núria (1.971 m) el Ripollès Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà Taula 13: Gruix màxim de neu mensual i dia en què es va enregistrar per a les estacions de les XEMA dels geners del 2018 i 2017 Dia 36

37 Després d un inici de mes càlid i sec, entre els dies 6 i 8 de gener es va produir el pas d una pertorbació que va comportar un davallada de la temperatura i neu al Pirineu. Va ser la primera nevada abundant de la temporada a diversos sectors del Prepirineu, especialment a l Alt Berguedà i en alguns sectors del Ripollès i el Solsonès. En general, per sobre dels m es van acumular entre 20 i 50 cm de neu nova, amb l excepció del nord de l Aran. La segona nevada destacada del mes es va registrar els dies 25 i 26 de gener amb relació a una baixa que es va aprofundir a la Mediterrània. Al Pirineu es van acumular un gruix de neu per sobre de 20 cm i dels 40 cm a punts del Prepirineu i del Pirineu Oriental. La neu va afectar diversos sectors de la serralada prelitoral, com ara el Montseny, els cims de Sant Llorenç del Munt, l Obac, Montserrat, serra d Ancosa, les Muntanyes de Prades o el massís dels Ports, entre d altres. També els sectors més elevats de l interior, especialment comarques com la Conca de Barberà, l Anoia, la Segarra, el Solsonès, el Bages, el Moianès o Osona. En general, els gruixos van ser inferiors als 5 cm per sota dels 800 m, amb registres lleugerament superiors per sobre d aquesta cota. Segons dades dels col laboradors de la XOM, 6 cm al Puig Castellar (943 m), al municipi de la Llacuna (Anoia) o 5 cm a la cota 900 del municipi de Mura, a cavall del Bages i el Vallès Occidental. Al llarg del prelitoral destaca la nevada del massís dels Ports, a l extrem sud del Principat, amb 28 cm a l estació automàtica del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre). A cotes mitjanes i altes del Montseny el gruix va superar els 10 cm. Els episodis de neu relacionats amb el flux del sud o del sud-est de les pertorbacions atlàntiques que van afectar Catalunya va afavorir nevades al vessant sud del Pirineu que és on el gruix de neu del gener d enguany ha estat, en general, superior al gener del

38 4. Principals episodis de vent fort de gener del 2018 Els dies 6 i 7 de gener el vent del sud, sud-est i est que impulsava la depressió que va afectar Catalunya es va deixar notar especialment a sectors enlairats del litoral i del prelitoral (amb algunes ratxes superiors als 70 km/h), així com a cotes altes del Pirineu i Prepirineu. En el primer àmbit, destaquen els 74,9 km/h del dia 6 al vespre a l Observatori Fabra de Barcelona i a Falset (Priorat). A l alta muntanya pirinenca, la majoria d estacions van mesurar entre 80 i 100 km/h de ratxa màxima, amb l excepció de la Tosa d Alp 2500 (Cerdanya), que la matinada del dia 7 va arribar fins a 142,6 km/h. Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx 6-7 gener 2018 (graus) Dia la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 142, Navata Alt Empordà 114, el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 99, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 98, Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 90, Taula 14: EMA gestionades per l SMC on es van superar els dies 6 i 7 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa Figura 24. Distribució de la ratxa màxima de vent dels dies 6 i 7 de gener 38

39 A banda, algunes de les tempestes van anar acompanyades de ventades molt violentes. Aquesta mena de fenòmens solen ser molt localitzats i difícilment els registra cap estació meteorològica oficial, però en aquest cas l estació de Navata (Alt Empordà), molt pròxima a l àrea més afectada de la comarca, va mesurar 114,8 km/h a les h del dia 7. El dia 7, una violenta tempesta va afectar l interior de l Alt Empordà, provocant pluja intensa, pedra de més de 3 cm i un tornado. El fenomen es va iniciar a Navata cap a les h i va avançar cap al nord, afectant els municipis de Cistella, Terrades i Darnius. En total, el tornado hauria recorregut una distància d entre 15 i 20 km i hauria tingut una amplada mitjana de 100 a 300 metres. Amb l avaluació preliminar dels danys, es tractaria d un tornado de categoria EF2, segons l escala de Fujita millorada (vent de més de 150 km/h). A banda, de matinada, poc abans de la UTC es va produir un altre tornado a Cardona i Navès, també de categoria EF2 d acord amb els danys causats. Els tornados a Catalunya se solen presentar entre finals d estiu i fins a mitjans de tardor, però és molt poc habitual que n hi hagi durant els mesos d hivern. Per trobar un tornado en un mes de gener caldria recular fins al gener de 1997, quan una mànega va tocar terra i va causar danys a una cala de Lloret de Mar (Gayà, 2015). Danys causats pel vent a Cistella (Alt Empordà). Autor: Oriol Rodríguez El dia 17 el vent de ponent (oest) i mestral (nord-oest) va bufar amb ratxes fortes, especialment a sectors mes elevats del Pirineu i Prepirineu, nord del cap de Creus i vall de l Ebre (figura 19). La configuració sinòptica estava caracteritzada per el desplaçament de l anticicló atlàntic al nord de la seva ubicació i una pertorbació al nord del continent. Entre el dos centres d acció es va generar un flux del quart quadrant. Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx 17 gener 2018 (graus) Dia Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 133, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 123, Portbou Alt Empordà 121, Mas de Barberans Montsià 108, Pantà de Siurana Priorat 104, el Perelló Baix Ebre 104, Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 99, Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 98, Amposta Montsià 95, PN dels Ports Baix Ebre 90, Taula 15: EMA gestionades per l SMC on es van superar el dia 17 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa 39

40 Figura 25. Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 17 de gener Una situació sinòptica semblant a la de l episodi del dia 17 de gener va provocar un nou episodi de vent entre els dies 20 i 22 de gener. Les zones afectades van ser els sectors mes elevats del Pirineu i Prepirineu, nord del cap de Creus i vall de l Ebre (figura 19). Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx gener 2018 (graus) Dia Portbou Alt Empordà 142,9 142,9 21 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 118,1 118,1 21 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 105,8 105,8 20 Mas de Barberans Montsià 105,1 105,1 21 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 104,4 104,4 20 el Perelló Baix Ebre 102,6 102,6 21 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 99,0 99,0 21 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 95,8 95,8 21 PN dels Ports Baix Ebre 92,5 92,5 21 Taula 16: EMA gestionades per l SMC on es van superar el dia 17 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa 40

41 Figura 26. Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 20 al 22 de gener Entre els dies 25 i 27 de gener es va produir el darrer episodi de vent del mes. El causant va ser l arribada d un front fred en superfície amb un profund solc a nivells mitjans i alts. En arribar al Mediterrani es va formar una petita baixa en altura que, juntament amb l aprofundiment d una depressió en superfície davant del litoral català. El flux que es va generar al Principat va ser del primer quadrant. Les zones més afectades del país van ser l Empordà i a cotes altes del Pirineu, Prepirineu i serralada prelitoral (figura 19) Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx gener 2018 (graus) Dia Portbou Alt Empordà 127, Santuari de Queralt Berguedà 102, Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 102, Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 101, Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 100, Taula 17: EMA gestionades per l SMC on es van superar del dia 25 al 27 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa 41

42 Figura 27. Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 25 al 27 de gener Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 42

43 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 23,7 DQ Alt Camp Vila-rodona NNW 4,5 1 de gener 16,0 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador ENE 2,3 7 de gener 19,0 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval NW 6,1 17 de gener 21,2 DP Cerdanya Das-Aeròdrom ENE 16,5 6 de gener 26,6 UU Montsià Amposta WNW 0,9 17 de gener 19,6 CY Osona Muntanyola WSW 10,8 1 de gener 24,4 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) NW 11,0 6 de gener 16,3 C8 Segarra Cervera WSW S/D 3 de gener 19,6 VK Segrià Raimat W 5,9 17 de gener V elo ci ta t m i t j a na del vent (m /s ) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 43