BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2017 Data del document: 28 de febrer del 2017 (v.1)

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DEL 2017 Data del document: 28 de febrer del 2017 (v.1) El període s ha de qualificar de termomètricament fred 1 a gran part del país, especialment al Pirineu. Ha estat normal a àmplies zones del Prepirineu i a sectors del litoral La distribució de la precipitació ha estat irregular: plujós o molt plujós al Pirineu, quadrant nord-est, extrem sud i prelitoral; en canvi, el mes ha estat sec a Ponent, litoral Central i punts de la Catalunya Central Durant el mes de gener cal destacar tres episodis de vent: els dies 10 i 11, del dia 13 al 17, afectant el Pirineu, prelitoral i els dos extrems del país, i el temporal de llevant que es va enregistrar entre els dies 19 i 23 Resum Mensual La situació meteorològica del mes de gener ha estat marcada per un bloqueig anticiclònic al nord del continent, va provocar una forta ondulació del corrent en jet. Aquest fet ha afavorit el desviament de les pertorbacions i masses d aire fredes cap a les nostres latituds. Fruit d aquesta configuració atmosfèrica general, la temperatura del gener ha estat per sota dels valors normals, mentre que la precipitació, en relació amb baixes atlàntiques, va afectar el Pirineu. Però cal remarcar que aquesta situació pot comportar pertorbacions retrògrades, procedents de l interior del continent, arrossegant aire molt fred i va afectar fonamentalment el quadrant nord-est del país i provocar nevades a cotes baixes al litoral i prelitoral si tenen un recorregut marítim. La inversió tèrmica va caracteritzar els primers dies del gener, fruit de l anticicló que afectava el Principat des del mes de desembre. La boira persistent al Segrià, Pla d Urgell i sud de la Noguera va provocar màximes negatives al fons de la plana. L estació de Castellnou de Seana (el Pla d Urgell) va registrar els dies més freds des de l excepcional onada d aire fred de desembre del 2001, amb una temperatura mitjana de -4,1 C el dia 8 (el 2001 va registrar mitjanes diàries de fins a -10 C). Cal remarcar que la 1 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3 C Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3 C i +0,5 C Entre +0,5 C i -0,5 C Entre -0,5 C i -3 C -3 C 1

2 matinada del dia 7 també va ser especialment freda en alguns sectors del litoral i del prelitoral, amb glaçades arran de mar a la Costa Brava (valors de fins a -6 C al golf de Roses). En alguns sectors de l Empordà, la Ribera d Ebre, el Baix Camp i el pla de Lleida feia fins a 7 anys que no es registraven mínimes tan baixes, superant fins i tot els registres del febrer del 2012 (última onada de fred que va afectar Catalunya). Entre els dies 5 i 9, a 40 de les 180 estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es va superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred, i a quatre estacions es va superar durant tres dies consecutius. Una configuració sinòptica caracteritzada per una baixa atlàntica va provocar un episodi de precipitació entre els dies 10 i 12 de gener. Es van superar els 50 mm a les estacions de la XEMA ubicades a l alta muntanya de l extrem nord-occidental del país. Les quantitats de precipitació més importants registrades van ser els 69,0 mm de Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, 56,7 mm al Lac Redon (2.247 m) i 41,8 mm a Sasseuva (2.228 m), a la Val d Aran. La precipitació en forma de neu va agafar a partir d uns m d altitud. Cal remarcar els 39 cm a Certascan (2.400 m), els 32 cm a Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà; o els 23 cm a Malniu (2.230 m), a la Cerdanya, i Ulldeter (2.410 m), al Ripollès. A Vielha (13 cm) va ser la primera nevada de la temporada. Una configuració sinòptica molt semblant a la descrita va provocar un nou episodi de pluja i neu entre els dies 13 i 17, afectant fonamentalment el Pirineu. La precipitació va superar els 50 mm a les parts més elevades de la serralada. Les quantitats de precipitació més importants van ser els 147,5 mm a Certascan (2.400 m), els 115,3 mm a Malniu (2.230 m), i els 108,7 mm del Lac Redon (2.247 m). El vent del nord i nord-oest que va afectar Catalunya va provocar una nevada molt important a tot el Pirineu, que puntualment va saltar al Prepirineu. Concretament, entre els dies 13 i 16 de gener es va acumular més d un metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu vessant nord. Al fons d algunes valls es va acumular fins a més de mig metre, com ara en alguns sectors de la Val d Aran i del nord del Pallars Sobirà i l Alta Ribagorça. Els gruixos de neu més importants acumulats a l alta muntanya van ser els 171 cm al Lac Redon (2.247 m) i els 107 cm a Certascan (2.400 m). D altra banda, fora d aquests àmbits cal remarcar els 85 cm a Sant Joan de Toran - XOM (1.013 m), a la Val d Aran, 53 cm a Arties - XOM (1.150 m), a la Val d Aran, 51 cm a Tavascan - XOM (1.128 m), al Pallars Sobirà, i 47 cm a Vielha (1.002 m). Al conjunt de la serralada va ser la nevada més important de la present temporada, amb l excepció d alguns sectors elevats del vessant sud i del Prepirineu, on a finals de novembre va nevar-hi tant o més. Si bé al llarg de l hivern no es va registrar cap nevada tan extensa i abundant, fa dos hiverns se n van produir almenys dues, una a cavall de gener i febrer i l altra a finals de febrer del Concretament, entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015, una nevada de nord també va acumular més d 1 metre de neu nova a cotes altes de la Val d Aran i del nord del Pallars Sobirà, amb 61 cm a Vielha. A la plana de la Cerdanya, on el gruix de neu va superar els 20 cm, no hi nevava tant des del 8 de març de 2010, fa gairebé 7 anys. Al llarg de l episodi la temperatura va ser moderadament baixa, mantenint la cota de neu entre els 600 i els metres. Un cop finalitzada la nevada, l arribada d una massa d aire molt fred i 2

3 més sec va provocar un brusc descens tèrmic durant la matinada del 17 de gener. Les estacions d alta muntanya de la XEMA van registrar valors de temperatura mínima pròxims als -20 C. Concretament, l estació de Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça, va mesurar una temperatura mínima de -19,7 C. Es tracta de la temperatura més baixa registrada per les estacions de la XEMA des del febrer del 2012, quan es van assolir fins a -23,2 C a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. La massa d aire molt fred impulsada per forts vents del nord-est durant el dia 17, continental seca i freda, va implicar una forta baixada de la temperatura a tot el país, amb cel serè però ambient molt fred, especialment a les àrees de muntanya. Cal remarcar els -21,6 C de mínima a l estació Das Aeròdrom (la Cerdanya) la matinada del dia 18 de gener. Feia més de 15 anys, des del desembre del 2001, que aquesta estació no registrava valors tan baixos. En aquella ocasió, després d una nevada el dia 14, la inversió tèrmica va ser molt més marcada i sobretot persistent. Es van registrar fins a 6 dies amb una temperatura mínima inferior als -20 C, que van ser consecutius del 18 al 22 i amb un valor mínim històric de -22,6 C el 25 de desembre de Més enllà del cas aïllat del fons de la Cerdanya, l episodi de fred no es pot considerar excepcional, ja que n hi ha hagut de relativament recents que han estat més destacats. Concretament, l onada de fred del febrer del 2012 va resultar clarament més intensa, sobretot a l alta muntanya, i molt més persistent, ja que es va allargar durant dues setmanes. Així, al llarg de l episodi no hi va haver cap de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades que registrés la mínima absoluta de la seva sèrie. De totes maneres, tres estacions van superar la seva temperatura més baixa en un mes de gener: el Canós (Segarra), Das Aeròdrom (Cerdanya) i Alguaire (Segrià). Un important temporal de llevant i gregal entre els dies 19 i 23 de gener va provocar pluja abundant (vegeu Annex 1) als dos extrems del país, neu a la serralada prelitoral, una ventada important prop de la costa i alteració marítima excepcional a tot el litoral català. La causant de l episodi va ser una depressió en superfície que va emergir del nord d Àfrica i es va reforçar fins a situar-se al sud de les Balears. Amb altes pressions a Centre-Europa, va provocar un marcat flux de vent marítim (primer de llevant i posteriorment de gregal) sobre el litoral català. La precipitació va afectar gairebé exclusivament les comarques del litoral i del prelitoral, essent abundant als dos extrems del país i molt més minsa al litoral Central. En canvi, a molts sectors del Prepirineu, vessant sud del Pirineu occidental, nord del pla de Lleida i punts de la Catalunya Central, va ser entre minsa i inapreciable. Es van superar àmpliament els 100 mm a punts del quadrant nord-oriental destacant, entre altres, els 198,4 mm a Cadaqués - XOM (l Alt Empordà), 187,8 mm a Cassà de la Selva (el Gironès), o els 179,4 mm a Torroella de Montgrí - XOM (el Baix Empordà). Al llarg de l episodi la cota de neu es va situar en general entre els 800 i els metres, amb acumulacions superiors als 20 cm a les parts més altes del massís dels Ports, el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra. El vent de llevant i gregal va bufar amb ratxes fortes a molts sectors del litoral i del prelitoral, especialment durant la matinada del dia 22, amb ratxes de 70 a 90 km/h. Poden semblar registres discrets, sobretot si es comparen amb les ventades de component nord que sovint superen àmpliament els 100 km/h als dos extrems del país i a cotes altes del Pirineu, però es tracta de ventades poc habituals a l àrea metropolitana de Barcelona. 3

4 El fort onatge va ser l aspecte més destacat de l episodi, ja que va causar molts danys a tot el litoral català. Entre dissabte i diumenge es van observar onades de 4 a 6 metres d altura a bona part de la costa, puntualment amb alguna onada de fins a 7 metres, com és el cas de Badalona (Barcelonès). L arribada d un embossament d aire fred, procedent de latituds més altes, va afectar Catalunya entre els dies 25 i 26. A banda de la davallada tèrmica, la precipitació va afectar el Pirineu, el Prepirineu, la zona central del litoral i prelitoral i la Catalunya Central. La cota de neu es va ubicar als 400 metres, puntualment per sota. Cal destacar els 48,9 mm a Castell de Peralada - XOM (l Alt Empordà), els 26,5 mm a Beget - XOM (el Ripollès), i els 25,8 mm al Santuari de Queralt (el Berguedà) Fora de l àmbit de l alta muntanya, la nevada va deixar gruixos de més de 20 cm al Ripollès, l Alt Berguedà, la Cerdanya, l Alt Urgell, el nord del Solsonès i l oest de la Garrotxa. En alguns sectors del Prepirineu va ser la nevada més important des de la històrica nevada del 8 de març de Una nova pertorbació va visitar Catalunya els dies 27 i 28, amb vent de component sud a tots els nivells, provocant un episodi de precipitació general. Va ser abundant al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, prelitoral i alguns sectors de la Catalunya Central. Es van superar els 50 mm a punts del quadrant nord-est, si bé cal destacar els 60,3 mm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà, els 58,1 mm a PN dels Ports (el Baix Ebre), i els 56,9 mm a Salòria (2.451 m) al Pallars Sobirà. La nevada va ser important al Pirineu, Prepirineu i al massís del Montseny. L arribada de la massa d aire més càlid provinent del sud va fer pujar la cota de neu progressivament fins als metres, però amb algunes excepcions. Com sol passar en aquesta mena de situacions, l aire fred present a les valls del vessant sud del Pirineu va quedar estancat, de manera que la temperatura va quedar baixa (al voltant dels 0 C) fins a fons de vall durant bona part de l episodi. Així, al llarg del dia 27 encara va nevar fins a 700 o 800 m a l Alta Ribagorça (el Pont de Suert), l Alt Urgell (la Seu d Urgell), l Alt Berguedà (Bagà) o el Ripollès (Ribes de Freser). 4

5 Descripció sinòptica del mes De l 1 al 9 de gener La inversió tèrmica va caracteritzar els primers dies del gener fruit de l anticicló que afectava el Principat des del mes de desembre. La boira persistent al Segrià, Pla d Urgell i sud de la Noguera va provocar màximes negatives al fons de la plana. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir dels mapes de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT del dia 4 de gener de 2017 a les hores UTC. La configuració sinòptica venia dominada per un anticicló amb un lleuger flux del nord-est en superfície, mentre que la boira que afectava la vall de l Ebre queda reflectida a la imatge del METEOSAT Figura 1. Mapa de pressió en superfície i imatge del METEOSAT del dia 4 de gener a les hores UTC L estació de Castellnou de Seana (el Pla d Urgell) va registrar els dies més freds des de l excepcional onada d aire fred de desembre del 2001, amb una temperatura mitjana de -4,1 C el dia 8 (el 2001 va registrar mitjanes diàries de fins a -10 C). Cal remarcar que la matinada del dia 7 també va ser especialment freda en alguns sectors del litoral i del prelitoral, amb glaçades arran de mar a la Costa Brava (valors de fins a -6 C al golf de Roses). En alguns sectors de l Empordà, la Ribera d Ebre, el Baix Camp i el pla de Lleida feia fins a 7 anys que no es registraven mínimes tan baixes, superant fins i tot els registres del febrer del 2012 (última onada de fred que va afectar Catalunya). Entre els dies 5 i 9, a 40 de les 180 estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) es va superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred, i a quatre estacions es va superar durant tres dies consecutius. Cal remarcar els següents registres dels dies 7 i 8 de gener: Dia 7: -6,6 C a Cabanes (Alt Empordà), la mínima més baixa des del 21/12/2009 (-8,7 C) i segona més baixa de tota la sèrie (25 anys). -6,6 C a Benissanet (Ribera d'ebre), la més baixa des del 27/12/2010 (-7,5 C) -2,4 C a Vinyols i els Arcs (Baix Camp), la més baixa des del 24/01/2011 (-3,4 C) 5

6 Dia 8: -7,6 C a Castelldans (Garrigues), la més baixa des del 26/01/2011 (-7,8 C) -6,2 C a Torres de Segre (Segrià), la més baixa des del 25/01/2011 (-6,8 C) -5,1 C a Ascó (Ribera d'ebre), la més baixa des del 26/01/2011 (-5,2 C) En canvi, la temperatura mínima era positiva a cotes altes del prelitoral i mitjanes del Pirineu i amb el radiosondatge de Barcelona mesurant valors molt semblants als normals per l època, entre els +2,2 C del 6 de gener a les 00 UTC i els +5,0 C del 8 de gener a les 00 UTC. Del 10 al 12 de gener Una configuració sinòptica dominada per una baixa retrògrada amb flux del nord va provocar un episodi de precipitació entre els dies 10 i 12 de gener. Es van superar els 50 mm a les estacions de la XEMA ubicades a l alta muntanya de l extrem nord-occidental del país. La figura 2 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa (a uns m d altura) del dia 10 de gener de 2017 a les hores UTC. La causant de l episodi va ser una baixa ubicada a la Mediterrània, que va provocar precipitació al quadrant nord-est del país, i el flux del nord generat entre la baixa i l anticicló Atlàntic, causant precipitacions persistents a l extrem nord-occidental de Catalunya. L ondulació observada del corrent en jet en els nivells mitjans de la troposfera afavoria aquest flux del nord. Figura 2. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 10 de gener a les hores UTC Es van produir precipitacions continuades durant el dia 10 entre febles i moderades al vessant nord del Pirineu al llarg del dia. La cota de neu en aquests sectors voltà els 900 metres, tot i que esporàdicament va pujar fins als metres al matí; al llarg de la tarda baixà fins a situar-se als 800 metres. Es van acumular quantitats de neu molt abundants (entre 10 i 40 cm de neu nova), i per sobre de metres més de 50 cm. A la resta del Pirineu s'acumularen quantitats poc abundants. A més, fins a migdia es produïren també al quadrant nord-est, amb cota de neu d'uns metres. Per altra banda, es van recollir algunes dècimes de precipitació a causa de la boira a Ponent. 6

7 Fins a primera hora de la tarda del dia 11 es produïren precipitacions febles al vessant nord del Pirineu. Van acumular quantitats minses en general, tret del vessant nord del Pirineu on foren poc abundants. Es van enregistrar algunes precipitacions febles al vessant nord del Pirineu al llarg del dia 12, amb una cota de neu que inicialment se situà a metres i va baixar fins a metres al final del dia. Acumularen quantitats minses. La figura 3 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores els dies 10 i 11 gener. En un principi, la precipitació va afectar a gran part del terç nord del país, però es va anar restringint al vessant nord. Figura 3. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 10 i 11 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 20 mm entre els dies 10 i 12 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 4 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 79,5 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 69,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 56,7 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 41,8 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 29,6 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 27,0 Malniu (2.230 m) Cerdanya 24,4 Vielha Val d'aran 24,2 7

8 Figura 4. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 10 i 12 de gener La precipitació en forma de neu va agafar a partir d uns m d altura. A Vielha va ser la primera nevada important de la temporada. Nom de l estació Comarca Gruix màxim neu (cm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 39 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 32 Malniu (2.230 m) Cerdanya 23 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 23 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 21 Arties (1.150 m ) - XOM Val d'aran 20 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM Ripollès 14 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 13 Sant Joan de Toran (1.013 m) - XOM Val d'aran 13 Vielha (1.002 m) Val d'aran 13 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 10 Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 10 Alt Àneu (1.200 m) - XOM Pallars Sobirà 10 Núria (1.971 m) Ripollès 8 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 7 Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 7 Puigcerdà (1.214 m) - XOM Cerdanya 6 8

9 Del 13 al 17 de gener Una configuració sinòptica molt semblant a la descrita va provocar un nou episodi de pluja i neu entre els dies 13 i 17, afectant fonamentalment el Pirineu. La precipitació va superar els 50 mm a les parts més elevades de la serralada. La figura 5 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 13 de gener a les hores UTC. La configuració atmosfèrica venia marcada pel corrent en jet ondulat, com a conseqüència de la presència del bloqueig anticiclònic a l Atlàntic oriental. En superfície s observa una baixa secundària al nord de la península Itàlica despenjada de la principal ubicada a l est del continent Europeu. Entre els dos centres d acció es va generar un flux fred del nord que va provocar una baixada de la temperatura, precipitació continuada al Pirineu i gruixos de neu abundants a aquest sector. Figura 5. Mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 13 de gener a les hores UTC Al vessant nord del Pirineu es produïren nevades a totes les cotes, febles i continuades al llarg del dia 13, tot i alguna tímida intermitència. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants de precipitació, si bé als sectors elevats foren abundants. A la resta del Pirineu les nevades van ser febles i intermitents fins al vespre, i acumularen quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. Al Pirineu i al Prepirineu el vent produí barrufa. La cota de neu va rondar els 800 metres en general. Al quadrant nord-est també hi va haver ruixats, de matinada i fins a mitja tarda, febles en general, que acumularen quantitats entre minses i poc abundants. Al llarg del dia 14 es registraren nevades febles al vessant nord del Pirineu i a l'extrem nord de la serralada, i esporàdicament en altres punts del Pirineu i Prepirineu, sobretot al matí. Aquestes nevades van afectar aquestes zones durant el dia 15. A l'extrem nord del Pirineu s'observaren precipitacions moderades i continuades al llarg del dia 16. A la resta del Pirineu foren més febles i intermitents. Al vespre les precipitacions van minvar, tret del vessant nord del Pirineu on es mantingueren febles. La cota de neu es va situar als metres fins a mitja tarda al Pirineu occidental i baixà fins a nevar a qualsevol cota. Per la seva banda, al Pirineu oriental la cota de neu pujà fins als 800 metres al migdia i baixà al llarg de la tarda fins a nevar a totes les cotes. 9

10 Van acumular quantitats entre abundants i extremadament abundants a l'extrem nord del Pirineu i abundants a la resta de la serralada. A banda, al quadrant nord-est s'observaren precipitacions febles, disperses i minses, especialment fins a mitja tarda. Inicialment foren en forma de neu a partir d'uns 500 metres. Al llarg de la tarda la cota va baixar i al final del dia les precipitacions foren en forma de neu a qualsevol cota. Durant el dia 17 s'observaren nevades a l'extrem nord del Pirineu fins al vespre. Foren continuades de matinada i més intermitents a partir del matí. Les quantitats de neu acumulades foren entre minses i poc abundants. La figura 6 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 15 i 16 de gener, quan les quantitats enregistrades van ser més destacades. Figura 6. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 15 i 16 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 30 mm entre els dies 8 i 12 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 7 mostra la distribució de la precipitació. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 147,5 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 120,5 Malniu (2.230 m) Cerdanya 115,3 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 108,7 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 83,1 Vielha Val d'aran 69,7 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 68,2 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 66,6 Setcases Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM Ripollès 37,5 Núria (1.971 m) Ripollès 36,1 Puigcerdà Cerdanya 34,5 10

11 Figura 7. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 13 i 17 de gener El vent del nord i nord-oest que va afectar Catalunya va provocar una nevada molt important a tot el Pirineu, que puntualment va saltar al Prepirineu. Concretament, entre els dies 13 i 16 de gener es va acumular més d un metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu vessant nord. Al fons d algunes valls es va acumular fins a més de mig metre, com ara en alguns sectors de la Val d Aran i del nord del Pallars Sobirà i l Alta Ribagorça. La nevada va ser pràcticament ininterrompuda en alguns sectors elevats del Pirineu occidental. Es va iniciar la matinada del dia 13 i durant la jornada ja es van acumular gruixos superiors als 20 cm en alguns sectors de la Val d Aran. Al llarg del dia 14 la precipitació va ser més dèbil, tot i que a última hora es va començar a intensificar al vessant nord. Durant el dia 15 la neu va seguir caient a tot el Pirineu, amb alguns gruixos superiors als 50 cm en 24 hores al vessant nord. Al matí també es va veure nevar al Prepirineu, deixant gruixos inferiors als 5 cm a punts del nord del Solsonès o l Alt Berguedà. La matinada del dia 16 la nevada es va intensificar, caient fins a fons de vall a tot el vessant sud, des de l Alta Ribagorça fins al Ripollès. La cota de neu va pujar transitòriament a la Val d Aran, convertint la neu en pluja a les cotes més baixes durant el matí. Al llarg de la jornada la nevada es va anar afeblint a bona part de la serralada, tot i que el fort vent transportava la neu i mantenia la mala visibilitat. La nevada va afectar exclusivament la serralada pirinenca, així com alguns sectors del Prepirineu. La figura 8, elaborada a partir de les dades facilitades pels col laboradors de la XOM i registrades per les estacions de la XEMA, mostra el gruix màxim de neu nova mesurat entre el divendres 13 i el dilluns 16 de gener. 11

12 Figura 8. Distribució de la neu nova (cm) registrada entre els dies 13 i 16 de gener La taula següent mostra els gruixos màxims de neu nova mesurats per a les estacions de la XEMA i de la XOM situades per sobre dels m d altitud: Nom de l estació Comarca Gruix màxim neu (cm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 171 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 107 Malniu (2.230 m) Cerdanya 87 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 85 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 83 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 55 Núria (1.971 m) Ripollès 53 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 50 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM Ripollès 50 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 15 12

13 D altra banda, aquests van ser els gruixos de neu mesurats a les poblacions situades prop de fons de vall: Nom de l estació Comarca Gruix màxim neu (cm) Sant Joan de Toran (1.013 m) - XOM Val d'aran 85 Arties (1.150 m ) - XOM Val d'aran 53 Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 51 Vielha (1.002 m) Val d'aran 47 Estaron (1.050 m) - XOM Pallars Sobirà 40 Puigcerdà (1.214 m) - XOM Cerdanya 33 Das - Aeròdrom (1.097 m) Cerdanya 23 Alp (1.150 m) - XOM Cerdanya 21 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 20 el Pont de Suert (840 m) - XOM Alta Ribagorça 10 la Seu d'urgell (700 m) - XOM Alt Urgell 10 Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 7 Sort (679 m) Pallars Sobirà 6 Baix Pallars (867 m) - XOM Pallars Sobirà 6 Sant Pau de Segúries (867 m) - XOM Ripollès 3 Bagà (860 m) - XOM Berguedà 2 Al conjunt de la serralada va ser la nevada més important de la present temporada, amb l excepció d alguns sectors elevats del vessant sud i del Prepirineu, on a finals de novembre va nevar-hi tant o més. Si bé al llarg de l hivern no es va registrar cap nevada tan extensa i abundant, fa dos hiverns se n van produir almenys dues, una a cavall de gener i febrer i l altra a finals de febrer del Concretament, entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015, una nevada de nord també va acumular més d 1 metre de neu nova a cotes altes de la Val d Aran i del nord del Pallars Sobirà, amb 61 cm a Vielha. A la plana de la Cerdanya, on el gruix de neu ha superat els 20 cm, no hi nevava tant des del 8 de març de 2010, fa gairebé 7 anys. Al llarg de l episodi la temperatura va ser moderadament baixa, mantenint la cota de neu entre els 600 i els metres. Un cop finalitzada la nevada, l arribada d una massa d aire molt fred i més sec va provocar un brusc descens tèrmic durant la matinada del 17 de gener. Les estacions d alta muntanya de la XEMA van registrar valors de temperatura mínima pròxims als -20 C. Concretament, l estació de Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça, va mesurar una temperatura mínima de -19,7 C. Es tracta de la temperatura més baixa registrada per les estacions de la XEMA des del febrer del 2012, quan es van assolir fins a -23,2 C a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. 18 i 19 de gener Una massa d aire molt fred provinent de l interior del continent europeu va arribar a Catalunya impulsada per forts vents del nord-est durant el dia 17 i va implicar una forta baixada de la temperatura a tot el país els dies 18 i 19 de gener, amb cel serè però ambient molt fred, especialment a les àrees de muntanya. La figura 9 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 850 hpa (a uns m d altura) del dia 18 de gener a les hores UTC. La situació atmosfèrica venia marcada en superfície per l anticicló atlàntic desplaçat al nord amb una disposició oest-est 13

14 i una baixa ubicada a la Mediterrània central. Amb aquesta configuració el flux del nord-est va ser molt marcat impulsant una massa d aire molt fred procedent de l interior del continent, on el fred era molt intens i produint la fredorada més important del mes de gener. A 850 hpa, la temperatura voltava els -10 C al Pirineu, mentre que la isoterma de -5 C ja abraçava tot el Principat, valors típics d una onada de fred a Catalunya. Ara bé, al cap de poques hores la temperatura es va començar a recuperar progressivament. En el nivells mitjans de la troposfera (a uns m d altura) la situació venia caracteritzada per un solc amb aire molt fred en el seu centre, d aproximadament -36 C a la vertical de Catalunya. Figura 9. Mapa de pressió en superfície i la topografia de 850 hpa del dia 18 de gener a les hores UTC El dia 18 es va produir la matinada més freda de l episodi a la majoria de comarques, amb una temperatura sota zero a gairebé tot el país, llevat del delta de l Ebre, alguns punts del cap de Creus i el centre de la ciutat de Barcelona. Prop de tres quartes parts de les estacions de la XEMA (127 de 180) van superar el llindar d avís per fred, repartides per tot el país llevat dels dos extrems, on el vent encara va impedir un major refredament nocturn. La taula següent detalla les estacions de la XEMA fora de l àmbit de l alta muntanya que han registrat valors de -10 C o inferiors. Nom de l estació Comarca TN ( C) Das - Aeròdrom Cerdanya -21,6 Puigcerdà Cerdanya -15,0 Prades Baix Camp -13,1 el Pont de Suert Alta Ribagorça -12,6 Guixers - Valls Solsonès -12,4 Vielha Val d'aran -12,3 Oliola Noguera -11,3 Sant Pau de Segúries Ripollès -10,9 Guardiola de Berguedà Berguedà -10,9 Baldomar Noguera -10,3 la Seu d'urgell - Bellestar Alt Urgell -10,2 Tremp Pallars Jussà -10,0 14

15 Al llarg de la matinada del dijous 19 de gener la temperatura mínima es va començar a recuperar a la major part del país, tant per la presència d una massa d aire lleugerament més càlida com sobretot per l arribada de nuvolositat a l est del Principat. Ja no va glaçar a molts sectors del litoral Central i Sud, però cal remarcar que encara una cinquena part de les estacions de la XEMA (35 de 180) encara van superar el llindar d avís per fred, moltes d elles situades a l Empordà, on el vent del nord pràcticament va encalmar. Cal remarcar els -21,6 C de mínima a l estació Das Aeròdrom (la Cerdanya) del dia 18 de gener. La seva ubicació al bell mig de la plana de la Cerdanya, a una altitud de m d altitud i amb serres que superen els m a banda i banda, implica inversions tèrmiques molt potents, amb glaçades la meitat dels dies de l any: La matinada del dia 18 les condicions eren idònies per afavorir el descens de la temperatura fins a valors excepcionals: la presència d una massa d aire notablement freda, temperatura molt baixa al llarg del dia anterior, humitat relativa més aviat baixa, cel serè, vent pràcticament en calma a partir de mitjanit i un terra totalment innivat, amb més de 15 cm de neu fresca. La presència de neu a terra podria ser un factor clau, ja que limita l escalfament diürn (per reflexió de la radiació solar) i afavoreix el refredament nocturn, ja que la pèrdua radiativa d un terreny innivat és superior a la de la mateixa superfície sense neu. Feia més de 15 anys, des del desembre del 2001, que aquesta estació no registrava valors tan baixos. En aquella ocasió, després d una nevada el dia 14, la inversió tèrmica va ser molt més marcada i sobretot persistent. Es van registrar fins a 6 dies amb una temperatura mínima inferior als -20 C, i amb un valor mínim històric de -22,6 C el 25 de desembre de Més enllà del cas aïllat del fons de la Cerdanya, l episodi de fred no es pot considerar excepcional, ja que n hi ha hagut de relativament recents que han estat més destacats. Concretament, l onada de fred del febrer del 2012 va resultar clarament més intensa, sobretot a l alta muntanya, i molt més persistent, ja que es va allargar durant dues setmanes. Així, al llarg de l episodi no hi ha hagut cap de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades que hagi registrat la mínima absoluta de la seva sèrie. De totes maneres, tres estacions han superat la seva temperatura més baixa en un mes de gener: el Canós (Segarra), Das Aeròdrom (Cerdanya) i Alguaire (Segrià). Del 19 al 23 de gener Un important temporal de llevant i gregal entre els dies 19 i 23 de gener va provocar pluja abundant als dos extrems del país, neu a la serralada prelitoral, una ventada important prop de la costa i alteració marítima excepcional a tot el litoral català. La figura 10 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT del dia 21 de gener a les hores UTC. El causant de l episodi va ser una depressió en superfície que va emergir del nord d Àfrica i es va reforçar fins a situar-se al sud de les Balears. Amb altes pressions a Centre-Europa, va provocar un marcat flux de vent marítim (primer de llevant i posteriorment de gregal) sobre el litoral català. Una combinació de canals del satèl lit METEOSAT permet distingir la nuvolositat abundant associada a la borrasca afectant de ple el litoral i prelitoral català, amb àmplies clarianes a Ponent. A més, es pot identificar perfectament el riu humit que es desplaça per 15

16 tota la Mediterrània occidental impulsat pel vent de llevant i aportant humitat a la massa d aire ubicada sobre el mar. La imatge també permet identificar la neu abundant que cobria el Pirineu. Figura 10. Mapa de pressió en superfície i imatge del METEOSAT del dia 21 de gener a les hores UTC 1. Precipitació: A partir de migdia del dia 19 s'observaren precipitacions febles a l'extrem sud, així com a partir del vespre a punts de l'interior del quadrant nord-est. La cota de neu es va ubicar inicialment al voltant dels 300 metres, i a partir del vespre pujà fins als 600 metres. Al quadrant nord-est es va situar als 700 metres. Les quantitats de precipitació acumulada foren entre minses i poc abundants a l'extrem sud i minses a la resta. Independentment, es van observar precipitacions febles i intermitents al litoral Central i Sud que van acumular quantitats minses. Durant el dia 20 es van produir precipitacions febles a l'extrem sud i al quadrant nord-est, així com a la resta del litoral i prelitoral de forma més aïllada. A la resta de la depressió Central, s'observaren de febles, aïllades i intermitents durant el matí. La cota de neu es va situar inicialment entorn dels 800 metres, tot i que al llarg del dia pujà als metres. La quantitat de precipitació acumulada al llarg del dia fou minsa, puntualment poc abundant o abundant a l'interior del quadrant nord-est i a l'extrem sud del país, si bé en aquest últim sector van ser localment molt abundants. Al litoral i prelitoral Nord hi va haver precipitacions generals tota la jornada del 21, d'intensitat feble al prelitoral i moderada al litoral. Van acumular quantitats molt variables segons l'estació, foren en general entre poc abundants i abundants, tot i que localment van ser molt abundants i extremadament abundants. A Ponent i al vessant nord del Pirineu es produïren precipitacions febles fins al matí. Al litoral i prelitoral Central i Sud se'n registraren d'intermitents, febles i disperses durant tota la jornada, les quals van acumular quantitats entre inapreciables i minses i puntualment poc abundants. A la resta del país no se'n produïren. La cota de neu rondà els 800 metres, tot i que al matí va baixar esporàdicament fins als 500 metres a la Serra de l'albera. 16

17 Al llarg del dia 22 se'n produïren d'extenses fins a l'inici del matí, tret del Pirineu i del Prepirineu on foren molt aïllades. A partir d'aleshores es van fer més disperses i van afectar la meitat est del territori i, principalment, el litoral i el prelitoral. Al final del dia van tendir a desaparèixer. Van tenir una intensitat feble en conjunt i van acumular unes quantitats de precipitació entre minses i poc abundants al quadrant nord-est, al prelitoral i en alguns punts del litoral i del prelitoral Central. A la resta del territori van ser minses. La precipitació va afectar gairebé exclusivament les comarques del litoral i del prelitoral, essent abundant als dos extrems del país i molt més minsa al litoral Central. En canvi, a molts sectors del Prepirineu, vessant sud del Pirineu occidental, nord del pla de Lleida i punts de la Catalunya Central, va ser entre minsa i inapreciable. Es van superar àmpliament els 100 mm a punts del quadrant nord-oriental. La figura 11 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores entre els dies 20 i 22 de gener. Es pot observar on es va concentrar la precipitació. Figura 11. Precipitació estimada en 24 hores entre els dies 20 i 22 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 17

18 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 100 mm entre els dies 19 i 22 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 12 mostra la distribució de la precipitació. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Cadaqués (XOM) Alt Empordà 198,4 Cassà de la Selva Gironès 187,8 Torroella de Montgrí (XOM) Baix Empordà 179,4 Roses Alt Empordà 155,4 Palafrugell (XOM) Baix Empordà 142,6 Verges (XOM) Baix Empordà 138,7 la Tallada d'empordà Baix Empordà 138,6 Calonge (XOM) Baix Empordà 138,5 La Bisbal d'empordà (XOM) Baix Empordà 129,8 Monestir de Santa Maria de Solius (XOM) Baix Empordà 128,3 l'estartit (XOM) Baix Empordà 121,8 Ulldecona - els Valentins Montsià 119,7 Palau-saverdera (XOM) Alt Empordà 107,8 Mas de Barberans Montsià 103,7 Figura 12. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 19 i 23 de gener 18

19 2. Neu L aproximació de la baixa freda en altura va comportar un augment de la nuvolositat i l aparició de precipitació dèbil a punts del litoral i prelitoral al llarg del dia 19 a la tarda. En un primer moment, l aire fred estancat a nivells baixos va provocar que la neu caigués a cotes molt baixes en alguns sectors interiors de les Terres de l Ebre. Posteriorment, la massa d aire més suau impulsada pel vent de llevant va anar penetrant cap a l interior i la cota de neu es va situar al voltant dels 800 o m al llarg de la matinada del dia 20. Fins a mig matí la nevada va acumular fins a 19 cm a l estació del PN dels Ports (1.055, el Baix Ebre) i entre 5 i 10 cm a les cotes més altes del Montseny. Al llarg de l episodi la cota de neu es va situar en general al voltant dels 800 i els metres, amb acumulacions superiors als 20 cm a les parts més altes del massís dels Ports, el Montseny, les Guilleries i el Collsacabra: 38 cm de neu al PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre), assolits el dia 23 al matí. 28 cm de neu al Puig Sesolles (1.668 m, el Vallès Oriental), a la part més alta del Montseny, mesurats la matinada del dia 21. Malgrat el fort vent i el fet que no es disposa de dades de gruix de neu a partir del dia 22 al matí i fins el dia 24, es tractava del gruix més important registrat per aquesta estació des de la seva instal lació, el setembre de En menor mesura, la nevada també va afectar el Pirineu més oriental (Ripollès), amb gruixos de 19 cm a Setcases Hostal Pastuira (1.999 m) i 15 cm a Ulldeter (2.410 m). Al vessant nord del Pirineu els gruixos van ser en general inferiors als 5 cm. 3. Temporal de llevant El vent de llevant i gregal va bufar amb ratxes fortes a molts sectors del litoral i del prelitoral, especialment durant la matinada del dia 22, amb ratxes de 70 a 90 km/h (vegeu apartat de vent). Poden semblar registres discrets, sobretot si es comparen amb les ventades de component nord que sovint superen àmpliament els 100 km/h als dos extrems del país i a cotes altes del Pirineu, però es tracta de ventades poc habituals a prop de l àrea metropolitana de Barcelona. El fort onatge va ser l aspecte més destacat de l episodi, ja que va causar molts danys a tot el litoral català. Entre dissabte i diumenge es van observar onades de 4 a 6 metres d altura a bona part de la costa, puntualment amb alguna onada de fins a 7 metres, com és el cas de Badalona (Barcelonès). El temporal va ser especialment excepcional al litoral Central i a la Costa Daurada, essent un dels més importants de les últimes dècades. En canvi, si bé les onades també va ser molt importants a la Costa Brava, hi ha temporals recents que en alguns sectors han causat onades comparables. És el cas del 20 de desembre de 2016, quan a l Estartit també es van observar onades de 4 a 6 metres d altura. La figura 13 mostra l altura significant de les onades prevista pel model WAM pel dia 22 a les 00 UTC. L'altura significant es defineix com la mitjana del 33% de les onades més elevades. Al domini més gran (15 km) s hi pot veure com el temporal afectava tot l extrem occidental de la Mediterrània, mentre que al domini inferior (3 km) el major onatge entre el litoral Central català i les Balears, un fet poc habitual. 19

20 Figura 13. Altura significant de les onades prevista pel model WAM pel dia 22 a les 00 UTC La següent fotografia mostra els danys causats per les onades que impactaven contra el Pont del Petroli de Badalona, ben visibles a l extrem de l estructura (dreta de la imatge): Autor: Rubèn Seriol 20

21 25 i 26 de gener L arribada d un embossament d aire fred, procedent de latituds més altes, va afectar Catalunya entre els dies 25 i 26. A banda de la davallada tèrmica, la precipitació va afectar el Pirineu, el Prepirineu, la zona central del litoral i prelitoral i la Catalunya Central. La cota de neu es va ubicar als 400 metres, puntualment per sota. La figura 14 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 25 de gener a les hores UTC. El causant de l episodi va ser una depressió freda de tipus retrògrad ubicada al nord de Catalunya i una baixa en relativa en superfície situada al sud del Principat. Figura 14. Mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 21 de gener a les hores UTC Durant el dia 25 es van observar precipitacions febles i disperses a la meitat nord del territori i a punts de la resta del prelitoral i litoral. La cota de neu se situà a 400 metres. A banda, es va produir localment neu granulada. Al final del dia foren disperses al vessant sud del Pirineu occidental, en forma de neu per sobre de 900 metres. En general, es van acumular quantitats de precipitació minses. Al llarg de la matinada del dia 26 se'n produïren de febles i disperses al Pirineu, al Prepirineu, a la meitat est i a la resta del sector central del litoral i del prelitoral, mentre que a l'inici del matí i fins a migdia van quedar concentrades al quadrant nord-est. La cota de neu se situà entorn dels 300 metres, localment lleugerament més baixa. Van tenir una intensitat feble i acumularen quantitats de neu entre minses i poc abundants. Independentment, a partir del vespre van arribar algunes precipitacions febles i minses pel sud del territori que al llarg de la nit es van estendre a altres punts de la meitat sud del territori. 21

22 La figura 15 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 25 i 26 de gener. Es pot observar que va ser més important al Pirineu i Prepirineu oriental. Figura 15. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 25 i 26 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 15 mm els dies 25 i 26 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 16 mostra la distribució de la precipitació. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Castell de Peralada (XOM) Alt Empordà 48,9 Beget (XOM) Ripollès 26,5 Santuari de Queralt Berguedà 25,8 Sant Pau de Segúries (XOM) Ripollès 20,7 El Port del Comte (1.810 m) - XOM Solsonès 19,5 Sant Joan de les Abadesses Ripollès 19,4 la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 18,2 Bagà (XOM) Berguedà 17,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 16,8 Molló - Fabert Ripollès 15,7 la Quar Berguedà 15,1 Campdevànol (XOM) Ripollès 15,1 22

23 Figura 16. Distribució de la precipitació acumulada els dies 25 i 26 de gener La neu va fer acte de presència al Pirineu i Prepirineu, però especialment a la seva meitat oriental. La taula següent mostra els gruixos de neu recent registrats a les estacions d alta muntanya gestionades per l SMC. Nom de l estació Comarca Gruix neu (cm) Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM Ripollès 32 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 30 Núria (1.971 m) - XOM Ripollès 28 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 28 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 25 el Port del Comte (1.810 m) (XOM) Solsonès 16 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 16 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 15 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 11 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 10 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 9 23

24 Fora de l àmbit de l alta muntanya, la nevada va deixar gruixos de més de 20 cm al Ripollès, l Alt Berguedà, la Cerdanya, l Alt Urgell, nord del Solsonès i l oest de la Garrotxa. En alguns sectors del Prepirineu va ser la nevada més important des de la històrica nevada del 8 de març de Nom de l estació Comarca Gruix neu (cm) Sant Pau de Segúries (867 m) Ripollès 22 Bagà (860 m) Berguedà 20 Puigcerdà (1.214 m) Cerdanya 19 Gombrèn (917 m) Ripollès 18 Planoles (1.151 m) Ripollès 18 la Pobla de Lillet (873 m) Berguedà 17 Ripoll (677) Ripollès 15 Ribes de Freser (850) Ripollès 15 la Vall de Bianya (436) Garrotxa 15 Berga (710 m) Berguedà 14 Beget (533 m) Ripollès 14 Campdevànol (734 m) Ripollès 13 la Seu d'urgell (700 m) Alt Urgell 12 Das - Aeròdrom (1.097 m) - XEMA Cerdanya 11 Tavascan (1.128 m) Pallars Sobirà 10 Oix (410 m) Garrotxa 10 Albanyà (730) Alt Empordà 8 Pinós (930 m) Solsonès 7 Olot - Batet de la Serra (727 m) Garrotxa 7 Olost (570 m) Osona 6 Casserres (610 m) Berguedà 6 Sentfores (511 m) Osona 5 Solsona (690 m) Solsonès 5 Moià (700 m) Moianès 4 Vic (500 m) Osona 3 Tona (600 m) Osona 3 Coll de Nargó (600 m) Alt Urgell 2 Sant Feliu de Pallerols (525 m) Garrotxa 2 Mura (450 m) Bages 2 la Llacuna (630 m) Anoia 2 Roda de Ter (472) Osona 2 Viu de Llevata (1.250 m) Alta Ribagorça 1 Peramea (867 m) Pallars Sobirà 1 Sant Martí de Canals (650 m) Pallars Jussà 1 Sant Sadurní d'osormort (700 m) Osona 1 Sant Julià de Vilatorta (500 m) Osona 1 Aiguafreda (410 m) Vallès Oriental 1 Abadia de Montserrat (730 m) Bages 1 Cardona (542 m) Bages 1 Castellterçol (716 m) Moianès 1 24

25 La figura 17, mapa elaborat a partir de les dades facilitades pels col laboradors de la XOM i registrades per les estacions de la XEMA, mostra el gruix màxim de neu nova mesurat els dies 25 i 26 de gener. Figura 17. Distribució de la neu nova (cm) registrada els dies 25 i 26 de gener Albert Fajula: la Pobla de Lillet. 26/01/2017 Aleix Serra: Berga. 25/01/2017 Ramon Cros: Sant Feliu de Pallerols. 26/01/

26 27 i 28 de gener Una nova pertorbació va visitar Catalunya els dies 27 i 28, amb vent de component sud a tots els nivells, provocant un episodi de precipitació general. Va ser abundant al vessant sud del Pirineu, Prepirineu, prelitoral i alguns sectors de la Catalunya Central. La figura 18 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 28 de gener a les hores UTC. La pertorbació en superfície estava ja ubicada a la Mediterrània, encara amb un lleuger flux del sud en superfície, mentre que en els nivells mitjans de la troposfera es pot apreciar la presència del solc. Figura 18. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 28 de gener a les hores UTC Durant el dia 27 la precipitació va afectar tot el país, en general poc abundant, si bé les zones mes afectades van ser el vessant sud del Pirineu, el Prepirineu i el prelitoral, on van ser de forma local abundants. La cota de neu es va ubicar en un principi en torn als 700 m al fons de les valls del Pirineu i del Prelitoral, pujant cap els m al final del dia. Al llarg del dia 28 s'observaren precipitacions febles i disperses a molts punts del territori fins a mig matí. A partir de llavors, minvaren en general i afectaren punts del litoral i prelitoral Central i, a partir de migdia, a l'interior del quadrant nord-est. La cota de neu se situà al voltant dels metres. Acumularen quantitats entre minses i poc abundants. La figura 19 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 27 i 28 de gener. Es pot observar com la precipitació durant l episodi va afectar tot Catalunya amb algunes taques grogues a punts del vessant sud del Pirineu i la serra de Prades. 26

27 Figura 19. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 27 i 28 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 45 mm els dies 27 i 28 de gener a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 20 mostra la distribució de la precipitació. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 60,3 Espolla (XOM) Alt Empordà 58,3 PN dels Ports Baix Ebre 58,1 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 56,9 Cabanes Alt Empordà 55,8 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 55,5 la Llacuna Anoia 54,2 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 50,1 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 49,4 Navata Alt Empordà 48,8 Setcases - Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 47,0 El Port del Comte m (XOM) Solsonès 46,5 l'espluga de Francolí Conca de Barberà 46,1 La pertorbació, amb vent de component sud a tots els nivells, va provocar un episodi de neu a Catalunya. La nevada va ser abundant al vessant sud del Pirineu, Prepirineu i cims del prelitoral. L estació automàtica de Puig Sesolles (al Vallès Oriental i en un dels punts culminants del massís del Montseny) va arribar a mesurar un gruix de neu acumulada de 41 cm (12 cm de neu nova al llarg de l episodi), el més important d aquesta estació des de la seva instal lació, el setembre de El fort vent va impedir que l acumulació de neu fos major en aquest punt. Després de la nevada a cotes baixes dels dies 25 i 26, l arribada de la massa d aire més càlid provinent del sud va fer pujar la cota de neu progressivament fins als metres, però amb algunes excepcions. Com sol passar en aquesta mena de situacions, l aire fred present a les valls del vessant sud del Pirineu no va ser ràpidament desallotjat per la nova massa d aire, de manera que la temperatura va quedar baixa (al voltant dels 0 C) fins a fons de vall durant bona part de l episodi. Així, al llarg del dia 27 27

28 encara va nevar fins a 700 o 800 m, ni que fos de manera intermitent, a l Alta Ribagorça (el Pont de Suert), l Alt Urgell (la Seu d Urgell), l Alt Berguedà (Bagà) o el Ripollès (Ribes de Freser). Figura 20. Distribució de la precipitació acumulada els dies 27 i 28 de gener La taula següent mostra els gruixos de neu recent registrats a les estacions de la XEMA i de la XOM gestionades pel SMC. Nom de l estació Comarca Gruix neu (cm) el Port del Comte (1.860 m) - XOM Solsonès 68 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM Ripollès 43 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 39 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 31 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 27 Núria (1.971 m) Ripollès 24 Malniu (2.230 m) Cerdanya 24 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 14 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 14 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 13 Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 10 Bagà (860 m) - XOM Berguedà 6 Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 5 la Seu d'urgell (690 m) - XOM Alt Urgell 5 el Pont de Suert (840 m) - XOM Alta Ribagorça 3 Ribes de Freser (850) - XOM Ripollès 2 28

29 Temperatura El mes de gener s ha de qualificar de termomètricament fred a gran part del país, especialment al Pirineu. Ha estat normal a àmplies zones del Prepirineu i a sectors del litoral (figura 21). Aquestes anomalies tèrmiques són fruit de les invasions de masses d aire fredes procedents d altes latituds com a conseqüència del bloqueig anticiclònic en Europa del nord i desviant les depressions atlàntiques fredes cap a les nostres contrades. En el conjunt del país, el mes de gener ha sigut el més fred des del 2005, tot i que en alguns casos ha estat semblant que el de Figura 21: Mapes de temperatura mitjana del mes de gener de 2017 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l SMC. No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d aquesta estació. 29

30 La taula següent mostra els valors d anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de gener respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de gener pel període de referència ) que han estat iguals o inferiors a -2 C a les estacions de la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -2,2 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -2,2 Vielha Val d'aran -2,1 Das - Aeròdrom Cerdanya -2,0 Ulldeter (2.410 m) Ripollès -2,0 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya -2,0 30

31 Precipitació La distribució de la precipitació durant el gener ha estat irregular. El mes s ha de qualificar de plujós o molt plujós al Pirineu, quadrant nord-est, extrem sud i prelitoral. En canvi, el gener ha estat sec a Ponent, litoral Central i al nord de la Catalunya Central (figura 22). La distribució de les anomalies de precipitació és conseqüència de les pertorbacions que van afectar Catalunya: d una banda les d origen atlàntic que van afectar el terç nord del país; d altra banda les que van tenir un recorregut marítim, afectant els dos extrems del litoral i prelitoral. Figura 22: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de gener de 2017 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. 31

32 A continuació es mostren les estacions gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de gener ha igualat o superat els 175 mm. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 248,7 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 220,0 Cadaqués (XOM) Alt Empordà 220,0 Cassà de la Selva Gironès 209,7 Torroella de Montgrí (XOM) Baix Empordà 206,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 187,0 Roses Alt Empordà 176,6 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 170,9 Malniu (2.230 m) Cerdanya 170,0 PN dels Ports Baix Ebre 165,7 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 165,4 Verges (XOM) Baix Empordà 165,0 la Tallada d'empordà Baix Empordà 162,2 Palafrugell - els Ametllers (XOM) Baix Empordà 161,0 Calonge (XOM) Baix Empordà 152,0 La Bisbal d'empordà (XOM) Baix Empordà 152,0 Ulldecona - els Valentins Montsià 151,1 Les precipitacions iguals o superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les que figuren a la taula següent: Nom de l EMA Comarca PPT en 24h (mm) Gener 2017 dia Roses Alt Empordà 111,3 22 Cassà de la Selva Gironès 108,9 22 Mas de Barberans Montsià 93,5 20 la Tallada d'empordà Baix Empordà 92,0 22 Ulldecona - els Valentins Montsià 91,8 20 Torroella de Montgrí Baix Empordà 87,5 22 PN dels Ports Baix Ebre 82,4 20 la Bisbal d'empordà Baix Empordà 75,0 22 l'aldea Baix Ebre 74,0 20 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 62,7 16 Monells Baix Empordà 59,9 22 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 58,3 27 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 58,3 20 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 56,9 27 Amposta Montsià 55,7 20 Castell d'aro Baix Empordà 53,6 22 Portbou Alt Empordà 52,3 22 Espolla Alt Empordà 51,2 27 Cabanes Alt Empordà 50,3 27 el Perelló Baix Ebre 50,

33 A continuació, es presenta el gràfic d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m). Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa 33

34 Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental 34

35 La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del gener del 2017 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC, juntament amb el màxim mensual del gener del 2016 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2016 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2017 (cm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya Malniu (2.230 m) la Cerdanya Ulldeter (2.410 m) el Ripollès Núria (1.971 m) el Ripollès Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà Dia Els gruixos registrats durant el gener d enguany són molts superiors als registrats durant el gener de l any passat tant a la zona pirinenca com a la prepirinenca, com a conseqüència d un mes nivós al Pirineu amb diversos episodis de neu abundant, especialment el del 13 al 17, quan es va produir un episodi general al Pirineu, afectant fins i tot a cotes baixes (vegeu figura 8): remarcar els 85 cm a Sant Joan de Toran - XOM (1.013 m), a la Val d Aran, 53 cm a Arties - XOM (1.150 m), a la Val d Aran, 51 cm a Tavascan - XOM (1.128 m), al Pallars Sobirà, i 47 cm a Vielha (1.002 m). A continuació es presenta l evolució diària del gruix de neu màxim (cm) a tres estacions de la XEMA escollides amb un criteri nivoclimàtic amb l objectiu d avaluar la diferència entre zones. Es compara l evolució diària de la present temporada amb la mitjana de la sèrie i la temporada anterior per les estacions de Certascan (2.400 m), Boí (2.535 m) i Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló. De l anàlisi de cadascuna de les gràfiques es pot observar com al vessant sud del Pirineu, Prepirineu i Pirineu Oriental, la temporada està resultant excepcional des de principis de desembre amb un gruix de neu que supera tant el registrat la temporada com la mitjana climàtica. En canvi al vessant nord del Pirineu el gruix ha estat per sota tant de la temporada anterior com de la mitjana climàtica, a excepció de l episodi registrat entre el 13 i el 17 de gener, quan es van acumular gruixos superiors al 50 cm en aquesta zona. L explicació d aquest comportament diferent s ha de trobar en la trajectòria de les pertorbacions que han afectat Catalunya durant el que portem d hivern. Un desplaçament del corrent en jet en els nivell mitjans de la troposfera cap a les nostres latituds, ha provocat que les baixes fredes vagin acompanyades d un flux del nord-est, est o sud afectant el vessant sud del Pirineu, Prepirineu i Pirineu Oriental. Així, com exemple, la nevada dels dia 25 i 26 de gener va deixar gruixos de més de 20 cm al Ripollès, l Alt Berguedà, la Cerdanya, l Alt Urgell, nord del Solsonès i l oest de la Garrotxa. En alguns sectors del Prepirineu va ser la nevada més important des de la històrica nevada del 8 de març de En canvi, aquesta configuració inhibeix el flux del nord i, especialment del nord-oest i de l oest, situacions que són les que provoquen nevades destacades al Pirineu Occidental. 35

36 Gràfic 4. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a Bonaigua(2.266 m) ubicada a la zona nivoclimàtica de l Aran-franja nord de la Pallaresa. Es compara amb la mitjana de la sèrie i la temporada Gràfic 5. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a Boí (2.535 m) ubicada a la zona nivoclimàtica de la Pallaresa-Ribagorçana. Es compara amb la mitjana de la sèrie i la temporada

37 Gràfic 6. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló ubicada a la zona nivoclimàtica del Pirineu oriental. Es compara amb la mitjana de la sèrie i la temporada

38 Vent Durant el mes de gener s han enregistrat tres episodis de vent fort a Catalunya, associats a les pertorbacions atlàntiques que ens van afectar amb fluxos de ponent o del nord. La pertorbació que va afectar els dies 10 i 11 (vegeu figura 2) Catalunya, va provocar un episodi de vent fort. Les ratxes van ser superiors a 90 km/h a punts del prelitoral català, a l Alt Empordà i a la vall de l Ebre, tal com mostra la taula següent on s assenyalen les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa. Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) gener 2017 Direcció (graus) Portbou Alt Empordà 117, Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 106, Mas de Barberans Montsià 104, Pantà de Darnius-Boadella Alt Empordà 94, la Tossa d Alp Cerdanya 90, Dia La figura 23 mostra la ratxa màxima de vent mesurada els dies 10 i 11 de gener de 2017 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava. Figura 23. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA els dies 10 i 11 de gener 38

39 Entre els dies 13 i 17 es va produir un segon episodi de vent. Al llarg de l episodi el vent del nord i del nord-oest va bufar amb força a les cotes altes del Pirineu, Prepirineu i prelitoral, així com als dos extrems del Principat (vegeu figura 5). En molts casos la ratxa màxima de l episodi es va registrar el dia 17 al matí, quan es va reforçar el vent de gregal coincidint amb l arribada de la massa d aire més fred que va afectar el país entre els dies 17 i 19 de gener. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa. Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) gener 2017 Direcció (graus) Portbou Alt Empordà 155, Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 153, Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 146, Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 137, Santuari de Queralt Berguedà 127, Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 124, la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 118, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 117, Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 112, el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 111, Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 109, Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 107, Montserrat - Sant Dimes Bages 101, Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà 98, Navata Alt Empordà 97, Núria (1.971 m) Ripollès 97, Mas de Barberans Montsià 97, el Perelló Baix Ebre 95, Pantà de Siurana Priorat 92, Sant Romà d'abella Pallars Jussà 92, PN dels Ports Baix Ebre 92, Dia La figura 24 mostra la ratxa màxima de vent mesurada entre els dies 13 i 17 de gener a les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava. 39

40 Figura 24. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA entre els dies 13 i 17 de gener Un important temporal de llevant i gregal entre els dies 19 i 23 de gener va provocar una ventada important prop de la costa i alteració marítima excepcional a tot el litoral català (vegeu figura 10). El vent va bufar amb ratxes fortes a molts sectors del litoral i del prelitoral, especialment durant la matinada del dia 22, amb ratxes de 70 a 90 km/h. Poden semblar registres discrets, sobretot si es comparen amb les ventades de component nord que sovint superen àmpliament els 100 km/h als dos extrems del país i a cotes altes del Pirineu, però es tracta de ventades poc habituals a prop de l àrea metropolitana de Barcelona. Concretament: L estació de Barcelona Zona Universitària va registrar 76,7 km/h de ratxa màxima la matinada de diumenge. Feia 8 anys que no hi feia tant de vent, des de l excepcional 24 de gener de 2009 (99,0 km/h) A Cabrils (Maresme), la ratxa màxima de diumenge va ser de 83,2 km/h, la més forta dels últims 6 anys, des del 12 d octubre de 2010 (96,8 km/h) El fort onatge va ser l aspecte més destacat de l episodi, ja que va causar molts danys a tot el litoral català. Entre dissabte i diumenge es van observar onades de 4 a 6 metres d altura a bona part de la costa, puntualment amb alguna onada de fins a 7 metres, com és el cas de Badalona (Barcelonès). La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa. 40

41 Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) gener 2017 Direcció (graus) Portbou Alt Empordà 112, Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 97, Port de Barcelona - Bocana Sud Baix Llobregat 95, Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 94, La figura 25 mostra la ratxa màxima de vent mesurada entre els dies 19 i 23 de gener a les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava. Dia Figura 25. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA els dies 19 i 23 de gener Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 41

42 Velo c itat mit ja n a d e l v e nt ( m/ s ) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 42