BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2018 Data del document: 26 de març del 2018 (v.1)

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DEL 2018 Data del document: 26 de març del 2018 (v.1) El període s ha de qualificar de fred a Catalunya i molt fred al Pirineu, punts més elevats del Prepirineu i el massís del Port El febrer s ha de qualificar de molt plujós a gairebé tot Catalunya. El mes ha estat normal o plujós als extrems nord-est i sud-oest, altiplà Central i la zona oest del Segrià Els valors d irradiació solar global han estat per sota dels normals a la major part del país, però especialment a punts del litoral, prelitoral i parts més elevades del Pirineu occidental. La nuvolositat associada a les diferents pertorbacions que van afectar Catalunya expliquen aquests valors negatius d anomalia Al llarg del mes de febrer s han enregistrat tres episodis de vent en relació amb els fluxos del primer i quart quadrant que van afectar els dos extrems del país i les parts més elevades del Pirineu Mapes d anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global 1

2 Resum Mensual La meteorologia del mes de febrer ha estat marcada per una gran ondulació del corrent en jet als nivells mitjans de la troposfera (a uns m d altura) com a conseqüència d una relaxació de la circulació zonal (vent de l oest en altura). Aquesta configuració ha afavorit una circulació meridional amb desplaçament de les masses d aire del nord (nord-est) al sud (sud-oest). D aquesta manera, el mes ha estat fred a Catalunya (aire procedent d altes latituds), i en general plujós: les pertorbacions atlàntiques o aquelles retrògrades (procedents de l interior del continent europeu) s aprofundien quan arribaven a la Mediterrània, inestabilitzant el vessant oriental de la península Ibèrica. Precipitació 1 i 2 de febrer Un solc atlàntic a nivells mitjans de la troposfera i una baixa que es va formar a la Mediterrània occidental van provocar una baixada de la temperatura i precipitació que va afectar fonamentalment el Pirineu i Prepirineu. Aquesta va ser en forma de neu als punts més enlairats de la serralada Prelitoral. De les estacions Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) cal destacar els 22,0 mm de Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran; els 18,7 mm a Borgonyà (Osona); els 18,4 mm a Ciuret (Osona); o els 17,8 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà. La cota va baixar des de m fins a m, o una mica per sota on la precipitació va ser més persistent. Cal remarcar aquests gruixos, segons dades d observadors i vigilants de la XOM: 12 cm a Ciuret (1.176 m) a Osona; 5 cm a Vielha (1.002 m) a la Val d Aran; 3 cm a la Llacuna - Puig Castellar (943 m), a l Anoia; i 2 cm a Sant de Segúries (867 m), al Ripollès. Pluja i neu del 4 al 6 de febrer Entre els dies 4 i 6 de febrer es va produir un episodi de pluja i neu abundant a Catalunya, amb acumulacions de precipitació de més de 50 mm a gran part del litoral, prelitoral, Pirineu i Prepirineu, així com a diversos sectors de la Catalunya Central. La nevada va afectar fins a fons de vall al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos que van ser històrics, de més de mig metre de neu nova a moltes poblacions ubicades entre i m d altitud, sobretot del Prepirineu i el vessant sud de la serralada pirinenca. Les grans acumulacions de pluja i neu al llarg de l episodi foren possibles gràcies a la gran persistència de la precipitació, ja que en molts sectors va ploure o nevar de manera continuada entre 24 i 48 hores, amb una depressió en superfície gairebé estacionària entre el País Valencià i les Balears. De les estacions XEMA i de la XOM gestionades per l SMC cal destacar les següents quantitats acumulades durant l episodi per sobre dels 125 mm: els 132,6 mm de Viladrau (Osona), 132,3 mm de Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça; els 130,7 mm a Vallirana (el Baix Llobregat). Al llarg de l episodi, només una estació de la XEMA, la de Mont-roig del Camp (Baix Camp), va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 minuts), amb 29,0 mm el dia 7 a les h. La precipitació màxima en 1 minut va ser de 2,6 mm, un registre destacable a ple hivern. D altra banda, i malgrat que l estació no va mesurar 2

3 cap ratxa de vent destacat, es té constància de la formació d un petit tornado al terme de Montroig, a la urbanització de Miami Platja. El gruix màxim de neu acumulada va superar els 50 cm a partir de o m d'altitud a bona part del Prepirineu i vessant sud del Pirineu. D est a oest, i com a exemples, poblacions del Ripollès (Molló o Planoles, al voltant dels m), a la Cerdanya (Puigcerdà o Das, a uns m), a l Alt Berguedà (Vallcebre o Saldes, entre i m), a l Alt Urgell (Tuixén, ubicada a m), al Pallars Jussà (coll de Comiols, a m) o l Alta Ribagorça (Viu de Llevata, a m). En general la cota de neu es va situar entre els 600 i els 900 m a bona part del país, fet que va permetre que la nevada afectés les parts altes de la serralada prelitoral. Al llarg de l episodi els col laboradors de la XOM van informar, entre molts altres gruixos, de 21 cm a Pinós (930 m, el Solsonès), 20 cm a Sant Bartomeu del Grau (870 m, Osona), 14 cm al Tossal de la Baltasana (1.200 m a les muntanyes de Prades, Baix Camp), 10 cm a Horta de Sant Joan (488 m, Terra Alta), 6 cm a Pujalt (770 m, Anoia), 5 cm a Olot (440 m, la Garrotxa) o 3 cm a Vic (491 m, Osona). Per sobre dels m es va mesurar fins un metre de neu nova al Prepirineu i al vessant sud del Pirineu. Si bé al voltant dels m resulten gruixos molt excepcionals, a cotes per sobre de m hi ha precedents relativament recents de nevades d aquesta magnitud. Per exemple, durant un llarg episodi de l 11 al 15 de març de 2011 o bé entre el 26 i el 28 de gener de Fred i precipitació del 8 i 9 de febrer Durant el dia 8 el pas d una pertorbació va deixar precipitació a Catalunya que va afectar, especialment, les parts més elevades del Pirineu occidental, al litoral i prelitoral. La precipitació més important es va registrar al Pirineu, destacant els 19,5 mm a Sant Joan de l Erm (1.720 m) a l Alt Urgell, els 14,8 mm a al Lac Redon (2.247 m) a la Val d Aran, o els 10,8 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà. La neu o aiguaneu va arribar fins a cota zero en alguns sectors del litoral, tant de la Costa Brava (matí) com a la Costa Daurada i delta de l Ebre (vespre). La nevada del matí va agafar al prelitoral a cotes al voltant dels 100 m del Vallès Oriental, la Selva o Gironès, amb gruixos reportats pels vigilants i col laboradors de la XOM de 3 cm a Hostalric i Breda (150 m, la Selva) o 1 cm a Maçanet de la Selva (la Selva) i Martorelles o Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental). Al Barcelonès va nevar a partir d uns 150 m. Es va mesurar 1 cm de neu a l Observatori Fabra de Barcelona (411 m) i a la Coscollada (465 m, Badalona). La temperatura va baixar després del pas de la pertorbació i la matinada del dia 9 va ser molt freda arreu del país, molt especialment a les valls del Pirineu. L estació de Das-Aeròdrom (la Cerdanya) va registrar -22,8 C de mínima, rècord d aquesta sèrie de prop de 17 anys de dades, superant els -22,6 C del 25/12/2001, els -21,6 C del 18/01/2017 i els -21,5 C del dia 08/02/2018. Es va superar un altre rècord de temperatura mínima, en aquest cas només de febrer: -11,8 C a Guardiola de Berguedà, superant els -11,7 C del 12 de febrer de

4 Fred i precipitació els dies 12 i 13 de febrer El dia 12 una pertorbació va afectar Catalunya provocant precipitació en moltes ocasions en forma de xàfec i acompanyada de tempesta, neu a cotes baixes i una baixada de la temperatura. Cal remarcar que els xàfecs van anar acompanyats de calamarsa o neu granulada que van afectar el Prepirineu durant el matí i grans calamarsades a la tarda a les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Baix Penedès. La precipitació acumulada va arribar a superar els 20 mm en alguns sectors del litoral del Tarragonès (26,0 mm a Tamarit), Barcelonès (21,0 mm a Badalona Museu) i el Maresme (20,7 mm a Cabrils). La nevada va agafar a diversos sectors de la Catalunya Central, al prelitoral entre el nord de l Alt Camp i el Collsacabra i fins i tot a la serralada litoral, amb gruixos màxims superiors als 10 cm a cavall del Moianès i Osona, així com al massís del Montseny. A última hora, la neu va arribar a agafar puntualment fins a m, tot i que en general ho va fer a partir de m. Cal remarcar, segons dades dels col laboradors de la XOM, 20 cm a Muntanyola (Osona), 16 cm a Viladrau (Osona), 13 cm a Castellterçol (el Moianès), o 10 cm de Tona (Osona). La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques va registrar 196 llamps núvol-terra, dels quals 59 van caure sobre Catalunya (16 al Bages, 14 al Tarragonès i 10 al Baix Penedès). La matinada del dia 13 va ser molt freda, amb glaçades arreu llevat d alguns sectors del litoral. A banda de les mínimes inferiors als -10 C a valls del Pirineu i Prepirineu, cal destacar que 6 estacions van registrar la temperatura més baixa des de l onada de fred del febrer de 2012, ubicades al prelitoral i punts de la Catalunya Central. El radiosondatge de Barcelona va mesurar -4,3 C de temperatura a 850 hpa a les 12 h, un valor lleugerament superior als -5,1 C que es va enregistrar el dia 10 de febrer d enguany. Cal destacar que del 8 al 13 de febrer 90 de les 183 estacions de la XEMA van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred. Però només dues estacions ubicades al Pirineu (Núria al Ripollès i Das-Aeròdrom a la Cerdanya) van superar el llindar 3 dies consecutius (onada de fred). Neu al Pirineu del 18 al 24 de febrer Després que un front càlid creués el Principat (dies 16 i 17) deixant gruixos de neu a partir els metres al Pirineu, especialment al seu vessant nord, un solc amb flux del primer quadrant en superfície va provocar un episodi de neu del 18 al 24 que va afectar sobretot el vessant nord del Pirineu, amb una baixada de la temperatura. La precipitació acumulada va arribar a superar els 100 mm en alguns sectors del Pirineu occidental com els 144,0 mm al Lac Redon (2.247 m) i els 141,5 mm a Certascan (2.400). La nevada va quedar molt restringida al vessant nord. A Sort (el Pallars Sobirà) no es va registrar precipitació i a Tírvia (el Pallars Sobirà) es van mesurar 7,7 mm (tot pluja). A les estacions de la XEMA ubicades més a prop del vessant nord es van mesurar més de 60 cm. Cal remarcar els 85 cm de Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. 4

5 El fred va ser menys destacat que el dels dies 8 al 13, però entre els dies 23 i 24 hi va haver 14 de les 182 estacions disponibles que van superar almenys un dia el llindar d SMP (8%). Nevades a cotes baixes i precipitació el 26 i 27 de febrer L entrada d una massa d aire fred d origen siberià i una pertorbació procedent de l interior del continent europeu van provocar un episodi de fred intens i nevades a cotes baixes. Les quantitats de precipitació més destacades durant l episodi van ser els 31,7 mm a Casserres (el Berguedà), els 29,0 mm a les Planes d Hostoles (la Garrotxa) o els 26,6 mm a Illa de Buda (el Montsià). Al llarg de la tarda del dia 26 i fins a primeres hores de la matinada del dia 27 la nevada va anar afectant repetidament les mateixes zones, especialment la Garrotxa, Osona i Berguedà. La precipitació s anava generant al Prepirineu (primer al Ripollès-Garrotxa, després Osona-Berguedà i finalment Solsonès-Alt Urgell) i es desplaçava de nord-oest a sud-est, però arribant molt dèbil al mar. La cota de neu va baixar ràpidament des dels m fins a nivell del mar en alguns sectors del Maresme, però a cota zero no consta que agafés enlloc. Al Baix Berguedà, Lluçanès i plana de Vic, amb gruixos superiors als 20 cm en molts casos, va ser la nevada més important des del 8 de març de I una nevada d intensitat destacable, ja que en alguns casos aquests 20 cm es van acumular en 4 o 5 hores. Nevada del 28 de febrer L entrada d una massa d aire més càlida en relació amb una pertorbació procedent del sud de la península Ibèrica va provocar una nevada general en interaccionar amb la massa d aire molt freda que afectava Catalunya a primeres hores del dia 28. La nevada va anar escombrant de sud-oest a nord-est el territori al llarg del matí. La precipitació en forma de neu es va convertir en pluja a mesura que la massa d aire càlida guanyava terreny fins que al final del dia la cota de neu es va enfilar fins els metres, o fins i tot més amunt. Les quantitats de precipitació van ser molt abundants (>50 mm) a punts del Prepirineu i zones més elevades del vessant sud del Pirineu, i van ser abundants (>20 mm) al Prepirineu, vessant sud del Pirineu, nord del cap de Creus i punts del litoral Sud. La precipitació més destacada durant l episodi van ser els 63,5 mm a Viu de Llevata (l Alta Ribagorça), 59,4 mm al Port del Comte (2.316 m), al Solsonès, o els 59,2 mm del Pont de Suert (l Alta Ribagorça). Al llarg del matí i fins a primeres hores de la tarda la nevada va afectar gairebé tot el territori. Aquesta va ser més important a l interior, amb gruixos que van superar els 10 cm, i per sobre dels 20 cm al Prepirineu. Cal destacar: 45 cm a Viu de Llevata (1.240 m) a l Alta Ribagorça, 28 cm a Coll de Nargó (575 m) a l Alt Urgell; o 25 cm a Bagà (el Berguedà). En canvi, a la Val d Aran la nevada va ser pràcticament inexistent, ja que va precipitar-hi menys i quan la massa d aire càlid estava instal lada a Catalunya. 5

6 ÍNDEX 1. Introducció: objectiu i metodologia Descripció sinòptica del mes Precipitació 1 i 2 de febrer Pluja i neu del 4 al 6 de febrer Precipitació i fred del 8 i 9 de febrer Fred i precipitació els dies 12 de febrer Neu al Pirineu del 13 al 15 de febrer Precipitació 16 i 17 de febrer Neu al Pirineu del 18 al 23 de febrer Nevades a cotes baixes i precipitació el 26 i 27 de febrer Nevada del 28 de febrer Balanç de la temperatura de febrer del Balanç de la precipitació de febrer del Principals episodis de vent fort de febrer del Balanç de la irradiació solar global de febrer del Efemèrides meteorològiques del mes de gener del Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l SMC ANNEX

7 1. Introducció: objectiu i metodologia Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament el mes de febrer del 2018, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. Aquests apartats es realitzen bàsicament amb l anàlisi de les dades enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques). En el cas de la variable precipitació s usen també les dades registrades a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics). Ambdues xarxes cobreixen de manera prou homogènia gran part del territori. La XEMA i la XOM són xarxes gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). En relació amb el càlcul dels valors mensuals: Per a calcular les mitjanes mensuals de la temperatura cal disposar d un mínim del 80% de totes les dades del mes, i en el cas de precipitació s exigeix que hi siguin totes. En el cas de la variable precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d estudi, i també els corresponents al valor de l anomalia calculada en relació amb un període de referència climàtic. En relació amb el càlcul dels valors d anomalia: Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s usen per fer estudis són el , i Per al càlcul dels valors d anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s utilitza és el període Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període En el càlcul de l anomalia d irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, S entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana i precipitació) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En relació amb la representació dels mapes de Catalunya: La interpolació espacial que s utilitza és: Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents les que millor funcionen d entre l altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació Per als mapes d anomalia, el mètode de krigatge (kriging) En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l informe a mode d Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura. 7

8 2. Descripció sinòptica del mes 2.1. Precipitació 1 i 2 de febrer Un solc atlàntic a nivells mitjans de la troposfera i una baixa que es va formar a la Mediterrània occidental van provocar una baixada de la temperatura i precipitació que va afectar fonamentalment el Pirineu i Prepirineu. Aquesta va ser en forma de neu als punts més enlairats de la serralada Prelitoral. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa (a uns m d altura) del dia 1 de febrer a les hores UTC. El causant va ser l arribada d un profund solc a nivells mitjans i alts, amb formació d una depressió sobre la les illes Canàries. El mapa de pressió en superfície mostra com el centre de la baixa es trobava al mar del Nord amb un flux del quart quadrant a Catalunya que va provocar la baixada tèrmica i precipitació en forma de neu a les parts més elevades del país. Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hpa del dia 1 a les 12 hores UTC A partir de mig matí del dia 1 la precipitació d intensitat feble va afectar el quadrant nord-est. A primeres hores de la tarda es va estendre a la resta del prelitoral Central i del litoral. A partir de llavors, hi hagué precipitació feble i dispersa a l'interior del quadrant nord-est, al Prepirineu, que es desplaçà cap a la Catalunya Central alhora que minvà al litoral Central. A la nit, aparegueren també ruixats dispersos al Camp de Tarragona. La cota de neu va començar al voltant dels metres i va baixar progressivament fins al voltant dels 400 metres al final del dia. Les quantitats de precipitació acumulada foren minses o poc abundants a la meitat est, i minses a la resta. Durant la matinada del dia 2 hi hagué precipitació dispersa i d intensitat feble a punts del sector central del litoral i prelitoral i a l'altiplà Central, amb una cota de neu al voltant dels metres. A banda, al vessant nord del Pirineu nevà de forma feble i intermitent al llarg del dia, amb gruixos de neu minsos o localment poc abundants a cotes altes. La figura 2 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 1 i 2 de febrer on es pot observar que la precipitació va ser més important al quadrant nord-est del país. 8

9 Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 1 i 2 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 15 mm dels dies 1 i 2 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 3 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d Aran 22,0 Borgonyà (XOM) Osona 18,7 Ciuret (XOM) Osona 18,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 17,8 les Planes d'hostoles (XOM) Garrotxa 17,5 Tortellà (XOM) Garrotxa 17,5 Montesquiu Osona 16,8 Maià de Montcal (XOM) Garrotxa 16,5 la Vall d'en Bas Garrotxa 16,4 Mieres (XOM) Garrotxa 16,3 Taula 1: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 1 i 2 de febrer a les estacions que van superar els 15 mm Cal remarcar aquests gruixos, segons dades d observadors i vigilants de la XOM. Nom de l estació Comarca GNEU (cm) Ciuret (1.176 m) - XOM Osona 12 Vielha (1.002 m) Val d'aran 5 la Llacuna - Puig Castellar (943 m) - XOM Anoia 3 Sant Pau de Segúries (867 m) - XOM Ripollès 2 Castellterçol (716) - XOM Moianès 1 Busa - Guilanyà (1.219 m) - XOM Solsonès 1 Tona (609 m) - XOM Osona 1 Borgonyà (532 m) - XOM Osona 1 Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 1 Taula 2: Gruix de neu nova (GNEU) dels dies 1 i 2 de febrer a les estacions de la XEMA i la XOM 9

10 Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada del dia 1 i 2 de febrer del Pluja i neu del 4 al 6 de febrer Entre els dies 4 i 6 de febrer es va produir un episodi de pluja i neu abundant a Catalunya, amb acumulacions de precipitació de més de 50 mm a gran part del litoral, prelitoral, Pirineu i Prepirineu, així com a diversos sectors de la Catalunya Central. La nevada va afectar fins a fons de vall al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos que van ser històrics, de més de mig metre de neu nova a moltes poblacions ubicades entre i m d altitud, sobretot del Prepirineu i el vessant sud de la serralada pirinenca. Les grans acumulacions de pluja i neu al llarg de l episodi van ser possibles gràcies a la gran persistència de la precipitació, ja que en molts sectors va ploure o nevar de manera continuada entre 24 i 48 hores, amb una depressió en superfície gairebé estacionària entre el País Valencià i les Balears. La figura 4 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 7 de gener. El causant va ser l arribada d un profund solc a nivells mitjans i alts, amb formació d una depressió al vessant mediterrani de la península Ibèrica. El mapa de pressió en superfície mostra com el centre de la baixa es trobava al País Valencià, amb un mínim de pressió no massa baix: al voltant dels 1004 hpa. El flux era del sud-est incidint sobre la costa catalana impulsant una massa d aire humida procedent de la Mediterrània. Al nivell de 500 hpa, la pertorbació es trobava gairebé desenganxada del corrent general, presentant un profund solc amb una temperatura a aquest nivell que voltava els -34 ºC al seu centre. El contrast entre la massa d aire fred que es trobava afincada a Catalunya des de principis de mes i la massa més càlida procedent del Mediterrani juntament amb la pertorbació present a tots els nivells de la troposfera va provocar la precipitació general al territori, que va ser de neu a partir del 300 m. La depressió no es va començar a retirar cap al Mediterrani fins el dia 6, impulsant vent entre llevant i 10

11 gregal que va desplaçar la precipitació cap al sud del Principat, amb una baixada de la cota de neu fins als 300 o 400 m a les Terres de l Ebre. Figura 4. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hpa del dia 5 a les 12 hores UTC Des de mig matí del dia 4 la precipitació va afectar tot el país. Va tenir una intensitat feble o moderada si bé localment la precipitació en forma de ruixat va ser d intensitat forta a punts del litoral i del prelitoral. Es van acumular quantitats de precipitació poc abundants, si bé localment foren abundants o molt abundants a punts del litoral i del prelitoral. La cota de neu va voltar els 700 metres, si bé al llarg de la tarda va baixar i a l'interior del terç nord i a la Catalunya Central localment la cota de neu es va situar entre els 400 i els 500 metres. Al llarg del dia 5 es va produir precipitació d'intensitat entre feble i moderada arreu; localment amb tempesta al litoral i prelitoral. S'acumularen quantitats entre poc abundants i abundants, i localment molt abundants al sud del litoral i prelitoral Central, a l extrem nord del litoral i prelitoral Sud, i al vessant sud del Pirineu i Prepirineu. La cota de neu voltà els 800 metres, si bé localment va baixar fins als 500 metres fins a primera hora del matí a l'interior de la meitat nord, i fins a mig matí als 400 metres a la Terra Alta. A més, a la tarda pujà de manera local i transitòriament fins als 1000 metres. Durant la matinada del dia 6 la precipitació va ser general, si bé va tendir a minvar i quedar restringida al matí a la meitat sud del litoral i prelitoral i extrem sud de Ponent. A partir de migdia i fins primera hora de la tarda arribaren alguns ruixats dispersos a l'extrem nord de l'alt Empordà. A la tarda es van desenvolupar ruixats aïllats al sector central del litoral i prelitoral i a altres punts de l'interior del terç nord. Al final del dia, la precipitació va minvar en conjunt. Foren d'intensitat entre feble i moderada, i van acumular quantitats entre minses i poc abundants. La cota de neu voltà els 400 metres al prelitoral sud, els 600 metres al Pirineu i els 900 metres a la resta. No obstant això, a la Terra Alta baixà puntualment fins als 300 metres. La figura 5 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 4 al 6 de febrer. La precipitació acumulada va superar els 50 mm a gran part del litoral, prelitoral, Pirineu i Prepirineu, així com a diversos sectors de la Catalunya Central, amb màxims superiors als 100 mm al voltant del massís del Garraf i en alguns punts del Montseny i del Pirineu. En canvi, la precipitació va ser menys abundant (inferior als 20 mm) a cavall de la Segarra i l Urgell, a l oest del Segrià i en alguns punts de les Terres de l Ebre i de l Alt Empordà. 11

12 Figura 5. Precipitació estimada en 24 hores del dia 4 al 6 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA Al llarg de l episodi, només una estació de la XEMA, la de Mont-roig del Camp (Baix Camp), va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació (més de 20 mm en 30 minuts), amb 29,0 mm el dia 7 a les h. La precipitació màxima en 1 minut va ser de 2,6 mm, un registre destacable a ple hivern. D altra banda, i malgrat que l estació no va mesurar cap ratxa de vent destacat, es té constància de la formació d un petit tornado al terme de Mont-roig, a la urbanització de Miami Platja. A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 100 mm del dia 4 al 6 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 6 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. 12

13 Nom de l estació Comarca PPT (mm) Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 132,3 Vallirana Baix Llobregat 130,7 Viladrau Osona 127,2 PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat 122,5 Olesa de Bonesvalls (XOM) Alt Penedès 109,0 Viladecans Baix Llobregat 104,6 Sant Pere de Ribes (XOM) Garraf 101,4 la Llacuna Anoia 101,3 Taula 3: Precipitació acumulada (PPT) del dia 4 al de febrer a les estacions que van superar els 100 mm Figura 6. Distribució de la precipitació acumulada del dia 4 al 6 de febrer del 2018 D altra banda, diverses estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades no havien registrat cap dia de febrer tan plujós com diumenge 4 o el dilluns 5. És el cas de Vallirana (Baix Llobregat), instal lada l octubre de 1995, que del total de 130,7 mm de l episodi, 69,2 mm van caure dilluns, superant clarament el que fins ara era el dia més plujós en un mes de febrer: 38,6 mm el 25 de febrer de Hi ha sectors del Garraf i l Alt Penedès que feia més de 4 anys que no registraven un dia tan plujós com el dilluns 5. Concretament, a les estacions de Canyelles (60,6 mm), Canaletes (56,7 mm) o Sant Pere de Ribes PN del Garraf (54,3 mm) no hi plovia tant en un sol dia des del 18 de novembre de 2013, quan es van recollir 64,2 mm, 57,2 mm i 71,5 mm, respectivament. Els dies 4 i 5 la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 945 llamps núvol-terra (figura 7), dels quals només 52 van caure sobre territori català, ja que la majoria es van 13

14 produir mar endins. La comarca més afectada va ser l Alt Penedès, amb 21 llamps núvol-terra. El 6 de febrer encara es van registrar 515 llamps núvol-terra, sobretot de matinada, tots sobre el mar. Figura 7. Distribució de les descàrregues elèctriques detectades per la XDDE els dies 4 i 5 de febrer Al Pirineu i Prepirineu la nevada es va allargar durant prop de 48 hores entre diumenge i dimarts al matí, amb una cota en general entre els 600 i els 800 m, arribant doncs en molts casos fins a fons de vall. El gruix màxim de neu acumulada ha superat els 50 cm a partir de o m d'altitud a bona part del Prepirineu i vessant sud del Pirineu. D est a oest, i com a exemples, poblacions del Ripollès (Molló o Planoles, al voltant dels m), la Cerdanya (Puigcerdà o Das, a uns m), l Alt Berguedà (Vallcebre o Saldes, entre i m), l Alt Urgell (Tuixén, a m), el Pallars Jussà (coll de Comiols, a m) o l Alta Ribagorça (Viu de Llevata, a m). Nom de l estació Comarca GNEU (cm) Das (1.200 m) - XOM Cerdanya 70 Planoles (1.151 m) - XOM Ripollès 65 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM Alta Ribagorça 57 Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 54 Busa - Guilanyà (1.219 m) - XOM Solsonès 53 Gombrèn (917 m) - XOM Ripollès 41 Ciuret (1.176 m) - XOM Osona 40 Vielha (1.002 m) Val d'aran 31 Esterri d'àneu (960 m) - XOM Pallars Sobirà 30 Bagà (860 m) - XOM Berguedà 30 la Pobla de Lillet (873 m) - XOM Berguedà 25 Coll de Nargó (575 m) - XOM Alt Urgell 18 Sant Pau de Segúries (8 m) - XOM Ripollès 15 Tavascan (1.128 m) -XOM Pallars Sobirà 14 la Seu d'urgell (690 m) - XOM Alt Urgell 10 Taula 4: Gruix de neu nova (GNEU) del dia 4 al 6 de febrer segons dades de la XEMA i de la XOM 14

15 En alguns casos es tracta d una nevada sense precedents, com a mínim en les últimes dècades, com és el cas de Das (Cerdanya). En aquesta població situada a m d altitud, els 70 cm de neu acumulada superen molt clarament els 49 cm mesurats el 8 de març de En canvi, per sota dels metres els gruixos van ser inferiors, i en general es van produir algunes nevades més importants aquestes últimes dècades. La més recent i destacada, novament la del 8 de març de En general la cota de neu es va situar entre els 600 i els 900 a bona part del país, fet que va permetre que la nevada afectés les parts altes de la serralada prelitoral. A més a més, en alguns casos la cota de neu va baixar transitòriament, com ara durant la nit del 4 al 5, quan la neu va agafar a partir d uns 400 m a Osona i la Garrotxa. D altra banda, el dia 6 la cota de neu es va situar al voltant dels 300 o 400 m a l interior de les Terres de l Ebre i al Priorat. Al llarg de l episodi els col laboradors de la XOM van informar, entre molts altres gruixos, de 21 cm a Pinós (930 m, el Solsonès), 20 cm a Sant Bartomeu del Grau (870 m, Osona), 14 cm al Tossal de la Baltasana (1.200 m a les muntanyes de Prades, Baix Camp), 10 cm a Horta de Sant Joan (488 m, Terra Alta), 6 cm a Pujalt (770 m, Anoia), 5 cm a Olot (440 m, la Garrotxa) o 3 cm a Vic (491 m, Osona). Per sobre dels es va arribar a mesurar fins al voltant d un metre de neu nova al Prepirineu i al vessant sud del Pirineu. Si bé al voltant dels m resulten gruixos molt excepcionals, a les cotes més altes (per sobre de m) hi ha precedents relativament recents de nevades d aquesta magnitud. Per exemple, durant un llarg episodi de l 11 al 15 de març de 2011 o bé del 26 i el 28 de gener de La taula següent recull els gruixos mesurats per les estacions automàtiques d alta muntanya i els col laboradors de la XOM en indrets a més de d altitud. Nom de l estació Comarca GNEU (cm) Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 94 Núria (1.971 m) Ripollès 93 els Rasos de Peguera (1.800 m) - XOM Berguedà 90 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 86 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 73 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 70 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 67 el Port del Comte (1.813 m) - XOM Solsonès 60 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 60 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 49 Malniu (2.230 m) Cerdanya 47 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 40 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 36 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 25 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 21 Taula 5: Gruix de neu nova (GNEU) del dia 4 al 6 de febrer segons dades de la XEMA i de la XOM 15

16 Tots aquests gruixos es poden veure reflectits al mapa de gruix de neu nova de l episodi, elaborat a partir de les dades dels col laboradors de la XOM i les estacions meteorològiques automàtiques. Figura 8. Distribució del gruix de neu nova entre els dies 4 i 6 de febrer Castellar de n'hug (el Ripollès). Foto: Ferran Rial Das (la Cerdanya). Foto: Xavier Cruïlles 16

17 Santuari de Queralt (el Berguedà). Foto:Càmera de TV Precipitació i fred del 8 i 9 de febrer Observador de Das: Xavier Cruïlles Durant el dia 8 el pas d una pertorbació va deixar precipitació a Catalunya que va afectar, especialment, les parts més elevades del Pirineu occidental, al litoral i al prelitoral. La figura 9 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 8 de febrer. El causant va ser l arribada d un solc a nivells mitjans de la troposfera, amb formació d una depressió a la vertical de Catalunya amb una temperatura al nivell de 500 hpa que voltava els -32 C a la vertical de Catalunya. El mapa de pressió en superfície mostra el flux del nord-est, que donaria peu a l entrada d aire molt fred procedent de l interior del continent europeu el dia 9 i causant d una important davallada tèrmica. Al llarg de la matinada s'iniciaren ruixats dispersos a punts del litoral i prelitoral Central que al matí s estenien i arribaren al litoral i prelitoral nord. A partir de migdia se'n van desenvolupar també a punts de la Catalunya Central. A partir de mitja tarda minvaren del litoral i prelitoral nord i van aparèixer al litoral i prelitoral Sud, alhora que arribà precipitació a la Terra Alta i resta de l'extrem sud. A la nit van quedar restringides a l'extrem sud del territori. La precipitació fou d'intensitat feble, localment moderada, 17

18 i puntualment en forma de neu granulada. Es van acumular quantitats minses, localment poc abundants. La cota de neu voltà els 200 metres, si bé localment baixà fins a nivell de mar, sobretot al matí al litoral Nord. A banda, es van registrar nevades febles, intermitents i minses al vessant nord del Pirineu. A partir de primera hora de la tarda del dia 9 es produïren algunes nevades febles al Pirineu, sobretot al seu vessant nord. A partir de mitja tarda arribà precipitació més dispersa a altres punts de l'extrem oest, sobretot al Massís del Port, i a l'extrem nord del territori al vespre. La cota de neu voltà els 600 metres. Es van acumular quantitats minses, localment poc abundants al vessant nord del Pirineu, de precipitació. Figura 9. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 11 a les 12 hores UTC La figura 10 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 8 de febrer quan la precipitació va ser més abundant afectant el litoral i prelitoral Central i Sud. Figura 10. Precipitació estimada en 24 hores del dia 8 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 18

19 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 10 mm els dies 8 i 9 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 11 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 19,5 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 14,8 Port de Barcelona - Dispensari Barcelonès 12,7 Port de Barcelona - Sirena Barcelonès 12,6 Barcelona Bufalà (XOM) Barcelonès 12,5 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 10,8 Taula 6: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 8 i 9 de gener a les estacions que van superar els 10 mm Figura 11 - Distribució de la precipitació acumulada dels dies 8 i 9 de febrer del 2018 Pel que fa a la precipitació del dia 9, es va arribar a veure neu o aiguaneu fins a cota zero en alguns sectors del litoral, tant de la Costa Brava (matí) com a la Costa Daurada i delta de l Ebre (vespre). La nevada del matí va agafar al prelitoral a cotes al voltant dels 100 m del Vallès Oriental, la Selva o Gironès, amb gruixos reportats pels vigilants i col laboradors de la XOM de 3 cm a Hostalric i Breda (150 m, la Selva) o 1 cm a Maçanet de la Selva (la Selva) i Martorelles o Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental). Les quantitats de precipitació conegudes són totes inferiors als 5 mm. Al Barcelonès va arribar a nevar a partir d uns 150 m i la neu que va agafar més amunt (350 m en el cas de Badalona segons va informar l observador de la XOM Oriol Rodríguez). Es va mesurar 1 cm de neu a l Observatori Fabra de Barcelona (411 m) i a la Coscollada (465 m, Badalona). 19

20 La temperatura va baixar després del pas de la pertorbació i la matinada del dia 9 va ser molt freda arreu del país, molt especialment a les valls del Pirineu. La figura 12 mostra la situació sinòptica en base a les topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 9 de febrer. El causant va ser la retirada del solc a nivells mitjans de la troposfera, però amb aire fred tant als nivells baixos com mitjans de la troposfera. La topografia de 850 hpa mostra l aire fred que abraçava gran part de la península Ibèrica amb una temperatura de -4 C (a un m d altura) a la vertical de Catalunya, mentre que a uns m la temperatura era de -30 C, factors que van provocar un descens tèrmic en superfície. Figura 12. Topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 14 a les 12 hores UTC L estació de Das-Aeròdrom (la Cerdanya) va registrar -22,8 C de mínima, rècord d aquesta sèrie de prop de 17 anys de dades, superant els -22,6 C del 25/12/2001, els -21,6 C del 18/01/2017 i els -21,5 C del dia 08/02/2018. Es va superar un altre rècord de temperatura mínima, en aquest cas només de febrer: - 11,8 C a Guardiola de Berguedà, superant els -11,7 C del 12 de febrer de El radiosondatge de Barcelona va mesurar -5,5 ºC a 850 hpa. És un valor baix, però almenys la meitat dels anys se n assoleixen de més baixos i queda lluny dels -9,3 ºC del 4 de febrer de D altra banda, les estacions d alta muntanya a major altitud ( m) no van baixar dels -16 ºC al llarg de l episodi, quan el 2012 van arribar fins a -23 ºC. Per tant, la mínima de la Cerdanya no s explica per l advecció d una massa d aire fred molt excepcional, sinó per una combinació de diferents factors: presència d una massa d aire suficientment fred, cel serè, absència de vent, humitat relativa més aviat baixa i un terra totalment innivat, amb més de 35 cm de neu recent. La presència de neu a terra podria ser un factor clau, ja que limita l escalfament diürn (per reflexió de la radiació solar) i afavoreix el refredament nocturn (la pèrdua radiativa d un terreny innivat és superior a la de la mateixa superfície sense neu). 20

21 2.4. Fred i precipitació els dies 12 de febrer El dia 12 una nova pertorbació va afectar Catalunya provocant precipitació en moltes ocasions en forma de xàfec i acompanyada de tempesta, neu a cotes baixes i una baixada de la temperatura. Els xàfecs que van afectar moltes parts del Prepirineu durant el matí van anar acompanyats de calamarsa o neu granulada, i grans calamarsades a la tarda a les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Baix Penedès. La figura 13 mostra la situació sinòptica segons el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 12 de febrer. El causant va ser l arribada d un solc a nivells mitjans de la troposfera, amb aire fred tant als nivells baixos com mitjans de la troposfera. La topografia de 500 hpa mostra el solc amb una temperatura de -30 C, mentre que en superfície una baixa ubicada al golf de Lleó impulsava una massa d aire fred procedent de l interior del continent europeu. La conseqüència va ser neu a cotes baixes i un descens de la temperatura. Figura 13. Mapa de superfície i topografia de 500 hpa del dia 12 a les 12 hores UTC Fins a migdia del dia 12 hi hagué precipitació a la meitat nord del litoral i prelitoral i de manera més dispersa a altres punts de la meitat est. A partir d'aleshores va créixer una línia de xàfecs al Prepirineu que avançà cap al sud escombrant tot el país, tret de les Terres de l'ebre. Al final del dia minvaren pel litoral central cap a mar. Foren d'intensitat entre feble i moderada, localment amb tempesta i calamarsa o calabruix durant la tarda. En general es van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, localment abundants al litoral central. La cota de neu se situà inicialment entorn dels 800 metres, si bé va baixar durant la tarda fins al 100 metres. A banda, al vessant nord del Pirineu hi hagué nevades febles i intermitents fins a primera hora del matí. La figura 14 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 12 de febrer. La precipitació acumulada va arribar a superar els 20 mm en alguns sectors del litoral del Tarragonès, Barcelonès i el Maresme. Cal remarcar que es va observar una mànega al litoral del Tarragonès. 21

22 Figura 14. Precipitació estimada en 24 hores del dia 12 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 15 mm del dia 12 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 15 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Tamarit Tarragonès 26,0 Port de Barcelona - Dispensari Barcelonès 21,3 Badalona - Museu Barcelonès 21,0 Teià Maresme 20,8 Cabrils Maresme 20,7 Canyelles Garraf 19,5 Calafell Baix Penedès 19,1 Vilanova del Vallès Vallès Oriental 17,6 Badalona - Bufalà Barcelonès 17,6 Sant Andreu de Llavaneres Maresme 17,1 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 17,0 Observatori Fabra Barcelonès 17,0 Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 16,7 Sabadell - Parc Agrari Vallès Occidental 16,7 Cunit Baix Penedès 16,5 Mataró - Can Canyelles Maresme 16,5 Martorelles Vallès Oriental 16,5 Torredembarra Tarragonès 16,3 Castellar del Vallès Vallès Occidental 16,1 Parets del Vallès Vallès Oriental 15,9 Cunit Baix Penedès 15,6 Mataró - Vista Alegre Maresme 15,5 Castellbisbal Vallès Occidental 15,4 Caldes de Montbui Vallès Oriental 15,0 Taula 7: Precipitació acumulada (PPT) del dia 12 de febrer a les estacions que van superar els 15 mm 22

23 Figura 15. Distribució de la precipitació acumulada del dia 12 de gener del 2018 La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar 196 llamps núvol-terra (figura 17), dels quals 59 van caure sobre Catalunya (16 al Bages, 14 al Tarragonès i 10 al Baix Penedès). Figura 17. Distribució de les descàrregues elèctriques detectades per la XDDE del dia 12 de febrer 23

24 La nevada va agafar a diversos sectors de la Catalunya Central, al prelitoral entre el nord de l Alt Camp i la serra de Collsacabra, i fins i tot a la serralada litoral, amb gruixos màxims superiors als 10 cm a cavall del Moianès i Osona, així com al massís del Montseny. A última hora, la neu va arribar a agafar puntualment fins a m, tot i que en general ho va fer a partir de m. La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels observadors i vigilants de la XOM. Nom de l estació Comarca GN (cm) Muntanyola Osona 20 Viladrau Osona 16 Castellterçol Moianès 13 Tona Osona 10 Mura Bages 8 Moià Moianès 8 Abadia de Montserrat Bages 8 Observatori de Pujalt Anoia 6 Espinelves Osona 6 Observatori Fabra Barcelonès 5 Hortsavinyà Maresme 4 Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 4 Seva Osona 4 els Hostalets de Balenyà Osona 3 la Llacuna Anoia 3 Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental 2 Calaf Anoia 2 la Molsosa Solsonès 2 Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental 1 Manresa Bages 1 Castellar de Vallès Vallès Occidental 1 Collbató Baix Llobregat 1 Taula 8: Gruix de neu nova (GN) del dia 12 de febrer a les estacions gestionades per l SMC. Tots aquests gruixos es poden veure reflectits al mapa de gruix de neu nova de l episodi, elaborat a partir de les dades dels col laboradors de la XOM i les estacions meteorològiques automàtiques (figura 16). S ha exclòs expressament del mapa la neu que havia caigut al matí al Pirineu occidental (bàsicament vessant nord), així com els xàfecs amb calamarsa o neu granulada que van caure a diversos sectors del Prepirineu al migdia i les grans calamarsades de la tarda al Tarragonès, Alt Camp i Baix Penedès. L objectiu ha estat no barrejar gruixos de neu amb gruixos de calamarsa que són fenòmens molt més localitzats. 24

25 Figura 16. Distribució del gruix de neu nova del dia 12 de febrer La matinada del dia 13 va ser molt freda, amb glaçades arreu llevat d alguns sectors del litoral. A banda de les mínimes inferiors als -10 C a valls del Pirineu i Prepirineu, cal destacar que 6 estacions van registrar la temperatura més baixa des de l onada de fred del febrer de 2012, ubicades al prelitoral i punts de la Catalunya Central. Nom de l estació Comarca TN ( C) TNn ( C) Febrer Data Viladrau Osona /02/2012 la Quar Berguedà /02/2012 Muntanyola Osona /02/2012 Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental /02/2012 Font-rubí Alt Penedès /02/2012 Riudoms Baix Camp /02/2012 Taula 9: Temperatura mínima (TN) de l episodi a les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la seva mínima absoluta de gener (TNn) Finalment, cal destacar que del 8 al 13 de febrer 90 de 183 estacions de la XEMA van superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred. Però només dues estacions del Pirineu (Núria al Ripollès i Das-Aeròdrom a la Cerdanya) van superar el llindar 3 dies consecutius (onada de fred) Neu al Pirineu del 13 al 15 de febrer Un front càlid va fer nevar al Pirineu, sobretot al vessant nord, amb una cota que va arribar a superar els m. La figura 17 mostra la situació sinòptica en base a la topografia de 500 hpa i imatge del 25

26 METEOSAT del dia 13 de febrer del La configuració venia dominada per un flux del nord-oest que va comportar un ascens tèrmic. La imatge del METEOSAT mostra la nuvolositat associada al front. Figura 17. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 13 de febrer a les 12 hores UTC Es va registrar precipitació feble i dispersa al Pirineu a partir del migdia del dia 13, més intensa a partir del vespre, i durant la tarda també aïlladament al terç oest. La cota de neu voltà els 600 metres. Es van acumular quantitats minses, localment poc abundants al vessant nord del Pirineu. Al llarg del dia 14 es va produir precipitació abundant i continuada, d'intensitat feble o localment moderada a partir del final del matí al vessant nord del Pirineu. A la resta de la serralada, sobretot a l'extrem nord, també se'n va enregistrar però més aïlladament, feble i minsa, així com a zones del terç oest sobretot al prelitoral sud. La cota de neu va partir de qualsevol cota i al llarg del dia la tendència fou a pujar fins als 2000 metres. Tot i això va ser força variable en funció de la vall i de la intensitat de la precipitació. Durant la matinada del dia 15 es produí alguna precipitació feble i minsa al vessant nord del Pirineu, en forma de neu per damunt dels 2200 metres. A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 10 mm del dia 13 al 15 a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 19 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 48,1 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 39,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 33,9 Vielha Val d'aran 31,4 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 23,3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 15,2 Tavascan Pallars Sobirà 13,2 Taula 10: Precipitació acumulada (PPT) dels dies 20 i 21 de gener a les estacions que van superar els 20 mm 26

27 Figura 19. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 13 al 15 de febrer del 2018 La taula següent recull els gruixos de neu nova mesurats al Pirineu per les estacions de la XEMA i pels observadors i vigilants de la XOM. Nom de l estació Comarca GN (cm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 28 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 20 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 20 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 19 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 15 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 10 Malniu (2.230 m) Cerdanya 7 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 5 Núria (1.971 m) Ripollès 2 Taula 11: Gruix de neu nova (GN) del dia 12 de febrer a les estacions gestionades per l SMC Precipitació 16 i 17 de febrer La figura 20 mostra la situació sinòptica d acord amb la topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 16 de febrer del La configuració venia dominada per una baixa desconnectada del corrent general. La imatge del METEOSAT mostra la nuvolositat associada al front. 27

28 Figura 20. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 16 de febrer a les 12 hores UTC Durant la matinada del dia 16 la precipitació va afectar el terç nord del territori. Al llarg del matí també va aparèixer precipitació a altres punts del territori, que va minvar significativament durant la tarda, malgrat que no va desaparèixer completament fins el vespre. S'acumularen quantitats minses en general, si bé localment a punts del Pirineu i Prepirineu foren localment poc abundants. A partir del matí es va registrar precipitació a punts del Pirineu, Prepirineu, i més aïlladament a altres punts del terç nord. A partir de migdia es formaren alguns ruixats, localment amb calamarsa (segons observador XOM a Viu de Llevata) que progressivament es desplaçaren de nord a sud i al final del dia afectaren altres punts de la meitat est i resta del sector central de litoral i prelitoral Central. Foren d'intensitat feble, localment moderada. S'acumularen quantitats minses en general, localment poc abundants al terç nord. La figura 21 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dies 16 i 17 de febrer. La precipitació va afectar la meitat nord del territori. Figura 21. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 16 i 17 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 28

29 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 10 mm els dies 16 i 17 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 22 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Sant Pau de Segúries Ripollès 19,9 Sant Joan de les Abadesses Ripollès 17,9 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 16,4 la Vall d'en Bas Garrotxa 15,2 Olot Garrotxa 15,1 el Port del Comte (1.813 m) Solsonès 12,3 Gisclareny Berguedà 12 Montesquiu Osona 12 Anglès Selva 11,8 Molló - Fabert Ripollès 11,1 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà 10,6 la Quar Berguedà 10,5 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 10,4 Taula 12: Precipitació acumulada (PPT) els dies 16 i 17 de febrer a les estacions que van superar els 20 mm Figura 22. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 16 i 17 de febrer del

30 2.7. Neu al Pirineu del 18 al 23 de febrer Un solc amb flux del primer quadrant en superfície va provocar un episodi de neu del 18 al 23 que va afectar sobretot el vessant nord del Pirineu, amb una baixada de la temperatura. La figura 23 mostra la situació sinòptica en base al mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 20 de febrer del La configuració en superfície venia marcada per una situació de gregal (vent del nord-est) com a conseqüència d una baixa ubicada al golf de Lleó i el centre d altes pressions Atlàntic a latitud de les illes Britàniques. Figura 23. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 20 de febrer a les 12 hores UTC A l'inici de la matinada del dia 18 hi hagué alguna precipitació feble i dispersa al nord del litoral i prelitoral Central. Durant la tarda se'n van produir al vessant nord del Pirineu i a altres punts de l'extrem nord de Catalunya, sobretot del quadrant nord-est. La precipitació va ser feble i minsa en general, si bé al vessant nord del Pirineu va acumular quantitats poc abundants, i a cotes altes localment va ser abundants. La cota de neu es situà entorn dels metres al quadrant nord-est, i al vessant nord del Pirineu baixà dels als 900 metres. Durant el dia 19 al vessant nord del Pirineu s'observà precipitació feble i acumulà quantitats poc abundants i localment abundants a les cotes més altes. La cota de neu se situà entorn els metres. Al llarg del dia 20 es va observar precipitació entre feble i moderada al vessant nord del Pirineu, així com a la resta de l'extrem nord del Pirineu. Al final del dia es va enregistrar de caràcter feble o localment moderada al sector central del litoral. S'acumularen quantitats abundants de precipitació al vessant nord del Pirineu, fins i tot molt abundants als sectors més elevats, i quantitats minses o poc abundants a la resta. La cota de neu se situà entorn dels metres en general, si bé al vessant nord se situà entorn dels 900 metres. Hi hagué borrufa al Pirineu i Prepirineu. Durant la matinada del dia 21 la precipitació va afectar el quadrant nord-est. Al llarg del dia s'observaren ruixats aïllats al litoral i prelitoral. Independentment, s'observaren nevades al Pirineu. Les precipitacions 30

31 foren d'intensitat feble o localment moderada i acumularen quantitats minses i localment poc abundants a cotes altes del Pirineu. La cota de neu se situà entorn els 700 metres. A partir del vespre del dia 22 es va registrar precipitació al Prepirineu i al nord de la depressió Central a partir del vespre. La cota de neu se situà al voltant de 600 metres i baixà fins a 400 puntualment, mentre que durant la tarda del dia 23 va afectar l'interior amb una cota de neu entorn dels 500 metres. La figura 24 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 20 i 21 de febrer. La precipitació va afectar bàsicament el Pirineu, especialment el vessant nord de la serralada. Figura 24. Precipitació estimada en 24 hores del dels dies 20 i 21 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 30 mm entre els dies 18 al 23 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 25 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 144,0 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 141,5 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 77,4 Vielha Val d'aran 74,4 Tavascan Pallars Sobirà 67,5 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 58,6 Malniu (2.230 m) Cerdanya 39,3 Taula 13: Precipitació acumulada (PPT) entre els dies 18 i 23 de febrer a les estacions que van superar els 30 mm 31

32 Figura 25. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 18 i 23 de febrer del 2018 Dels dies 18 al 21 de febrer la nevada va quedar molt restringida al vessant nord. A Sort (el Pallars Sobirà) no es va registrar precipitació i a Tírvia (el Pallars Sobirà) es van mesurar 7,7 mm (tot pluja). A les estacions de la XEMA ubicades més a prop del vessant nord es van mesurar més de 60 cm. Nom de l estació Comarca GN (cm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 85 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 64 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 61 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 60 Malniu (2.230 m) Cerdanya 32 Núria (1.971 m) Ripollès 17 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 13 Sant Joan de l'erm (1.720 m) - XOM Alt Urgell 10 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 10 Vielha (1.002 m) Val d'aran 7 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 6 Tavascan (1.128 m) - XOM Pallars Sobirà 5 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 3 Puigcerdà (1.160 m) - XOM Cerdanya 2 Taula 14: Gruix de neu nova (GN) dels dies 18 al 21 de febrer a les estacions gestionades per l SMC. El fred va ser menys destacat que el dels dies 8 al 13, però entre els dies 23 i 24 hi va haver 14 de les 182 estacions disponibles que van superar almenys un dia el llindar d SMP (8%). 32

33 2.8. Nevades a cotes baixes i precipitació el 26 i 27 de febrer L entrada d una massa d aire fred d origen siberià i una pertorbació procedent de l interior del continent europeu van provocar un episodi de fred intens i nevades a cotes baixes. La figura 26 mostra la configuració sinòptica a partir del mapa del les topografies de 850 i 500 hpa del dia 27 de febrer a les 12h UTC. Es pot observar l excepcional onada de fred que va afectar el centre i nord del continent (colors morats a la topografia de 850 hpa), amb valors inferiors als -15 ºC a aquest nivell. La massa d aire tan fred procedent de l est no va afectar de ple Catalunya, però va fer baixar prou la temperatura (-6/-8 ºC a 850 hpa) com perquè la cota de neu baixés fins al nivell del mar. El valor mínim al nivell de 850 hpa mesurat per l estació de radiosondatge de Barcelona va ser de -6,5 ºC el dia 27 al migdia. Figura 26. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 27 a les 12 hores UTC Entre la tarda del dia 26 i el matí del dia 27 la precipitació de l'extrem sud es va anar estenent d'oest a est i de sud a nord fins a afectar quasi tot el territori de forma dispersa al final del dia. Va tenir una intensitat feble o molt feble, i de neu o aiguaneu a qualsevol cota. La figura 27 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 26 i 27 de febrer. Es pot observar com la precipitació s anava traslladant de nord a sud i va ser més important a la zona a cavall entre les comarques del Berguedà i la Garrotxa. 33

34 Figura 27. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 26 i 27 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar superar els 20 mm del dia 26 i 27 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 28 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Busa - Guilanyà Solsonès 50,0 Casserres Berguedà 31,7 Riner - Xixons Solsonès 31,2 les Planes d'hostoles Garrotxa 29,0 Illa de Buda Montsià 26,6 Vic Osona 25,0 Mont-roig del Camp Baix Camp 24,6 Tona Osona 24,2 Puig-reig Berguedà 24,0 la Vall de Bianya Garrotxa 24,0 Vic Osona 22,8 Olost Osona 22,5 la Vall d'en Bas Garrotxa 22,4 Riudecols Baix Camp 22,2 Alcanar - la Martorella Montsià 22,0 la Vall d'en Bas Garrotxa 21,4 Observatori de l'ebre Baix Ebre 20,6 Cardona Bages 20,5 Olot - el Parc Nou Garrotxa 20,5 Olot Garrotxa 20,4 Rasquera Ribera d'ebre 20,0 Taula 15: Precipitació acumulada (PPT) del dia 25 al 27 de gener a les estacions que van igualar o superar els 20 mm 34

35 Figura 28. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 26 i 27 de febrer Al llarg de la tarda del dia 26 i fins a primeres hores de la matinada del dia 27 la nevada va afectar repetidament les mateixes zones, especialment la Garrotxa, Osona i Berguedà. La precipitació es va iniciar al Prepirineu (primer al Ripollès-Garrotxa, després Osona-Berguedà i finalment Solsonès-Alt Urgell) i es desplaçava de nord-oest a sud-est, però arribant molt dèbil al mar. La cota de neu va baixar ràpidament des dels m fins a nivell del mar en alguns sectors del Maresme, però a cota zero no consta que agafés enlloc. Es van arribar a superar els 20 cm de neu a diversos sectors del Baix Berguedà, el Lluçanès i la plana de Vic, on va ser la nevada més important des del 8 de març de La nevada era intensa, ja que en alguns casos aquests 20 cm es van acumular en només 4 o 5 hores. La cota de neu va baixar ràpidament des dels m fins a nivell del mar en alguns sectors del Maresme, on no va arribar a agafar. A partir de mig matí o migdia del dia 27 van reaparèixer algunes nevades al sud del país, que amb el pas de les hores van anar progressant cap al nord. Pels volts de migdia es va veure a nevar a diversos sectors del litoral i prelitoral, inclosa l àrea metropolitana de Barcelona i el mateix centre de la ciutat, però la neu no va arribar a agafar. Només va emblanquinar lleugerament alguns sectors de la serralada litoral o prelitoral, sobretot al sud, amb gruixos que amb prou feina van arribar a 2 o 3 cm a les parts més elevades d aquestes zones. 35

36 La taula i mapa (figura 29) següents mostren l extensió limitada de la nevada i s han elaborat a partir dels gruixos de neu mesurats pels col laboradors de la XOM. Nom de l estació Comarca GNEU (cm) Vic (500 m) Osona 26 Avià (680 m) Berguedà 24 Olost (558 m) Osona 23 Taradell (620 m) Osona 22 Tavèrnoles (525 m) Osona 22 Puig-reig (437 m) Berguedà 22 Olvan (563 m) Berguedà 22 Espinelves (750 m) Osona 21 Casserres (610 m) Berguedà 20 Sant Feliu de Pallerols (525 m) Garrotxa 19 les Planes d'hostoles (364 m) Garrotxa 17 Roda de Ter (472 m) Osona 16 Olot - Batet de la Serra (727 m) Garrotxa 16 Berga (700 m) Berguedà 15 Ciuret (1.176 m) Osona 15 Viladrau (800 m) Osona 15 Tona (609 m) Osona 13 Arbúcies (360 m) Selva 13 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 12 els Hostalets de Balenyà (544 m) Osona 12 la Vall de Bianya (436 m) Garrotxa 11 Campins (339 m) Vallès Oriental 11 Sant Pau de Segúries (867 m) Ripollès 8 Borgonyà (532 m) Osona 7 Olot (440 m) Garrotxa 7 Mosqueroles (611 m) Vallès Oriental 7 Ripoll (677 m) Ripollès 5 Campdevànol (734 m) Ripollès 4 Solsona (690 m) Solsonès 4 Mieres (272 m) Garrotxa 3 el Port del Comte (1.813 m) Solsonès 2 Cardona (542 m) Bages 2 Sant Esteve de Palautordera (421 m) Vallès Oriental 2 Santa Coloma de Farners (134 m) Selva 2 Castellterçol (716 m) Moianès 1 Oix (410 m) Garrotxa 1 Mura (450 m) Bages 1 Aiguafreda (410 m) Vallès Oriental 1 Castellar del Vallès (338 m) Vallès Occidental 0,5 Taula 16: Gruix de neu nova (GN) dels dies 26 i 27 de febrer a les estacions gestionades per l SMC. 36

37 Figura 29. Gruix màxim de neu nova, segons dades de XEMA i els col laboradors de la XOM El dia 27 va ser molt fred, amb glaçades a gairebé tot el país, llevat d alguns trams del litoral Central i Sud. En alguns sectors del país feia 5 o 6 anys que la temperatura mínima no era tan baixa. Per exemple, al Pirineu, Sant Pau de Segúries va mesurar -11,0 ºC de mínima, la més baixa des dels -12,5 ºC del 12/02/2012. I al litoral, l estació automàtica de l Observatori Fabra de Barcelona va mesurar -2,4 ºC de mínima i també cal retrocedir fins a l onada de fred del febrer de 2012 per trobar un valor inferior (-4,7 ºC el 03/02/2012 com a valor més baix de l episodi). D altra banda, Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà), va mesurar la temperatura més baixa de l hivern, amb -19,4 ºC. A banda de la temperatura mínima, cal destacar especialment la diürna, ja que l abundant nuvolositat va mantenir l ambient molt fred al litoral i prelitoral, especialment al centre i sud, amb màximes inferiors als 5 ºC. 9 de les 139 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la temperatura màxima diària més baixa de la seva sèrie, totes elles del litoral. Nom de l estació Comarca TX ( C) TXn ( C) Febrer Data PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat -0,8-0,1 23/02/2013 la Bisbal del Penedès Baix Penedès 2,6 3,0 28/01/2006 Constantí Tarragonès 2,9 3,5 15/12/2001 el Vendrell Baix Penedès 3,3 4,4 02/02/2012 Torredembarra Tarragonès 3,9 4,3 15/12/2001 Cunit Baix Penedès 4,1 5,2 02/02/2012 Cabrils Maresme 4,4 4,6 02/02/2012 Barcelona - el Raval Barcelonès 4,8 5,6 02/02/2012 Barcelona - Zoo Barcelonès 5,0 5,0 02/02/2012 Taula 17: Temperatura màxima (TX) del dia 27 de febrer a les estacions amb més de 10 anys de dades que van superar la seva màxima més baixa de febrer(txn) 37

38 2.9. Nevada del 28 de febrer L entrada d una massa d aire més càlida en relació amb una pertorbació procedent del sud de la península Ibèrica va provocar una nevada general en interaccionar amb la massa d aire molt freda que afectava Catalunya a primeres hores del dia 28. La nevada va anar escombrant de sud-oest a nord-est el territori al llarg del matí. La precipitació en forma de neu es va convertir en pluja a mesura que la massa d aire càlida guanyava terreny fins que al final del dia la cota de neu es va enfilar fins els metres, o fins i tot més amunt. La figura 30 mostra la configuració sinòptica a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 28 de febrer a les 12h UTC. La massa d aire més temperat associat a la depressió atlàntica ja ocupa tota la península Ibèrica i el Cantàbric, amb vent del sud incidint directament sobre el Pirineu, on la precipitació va ser molt abundant. A primera hora del matí nevava a qualsevol cota del centre i nord del país, mentre que a l extrem sud la cota ja havia anat pujant durant la nit. En general la neu no va agafar arran de mar, amb l excepció d algunes platges del Baix Empordà, on la nevada va arribar al llarg del matí. A partir de mig matí, la massa d aire més càlid que progressava pel sud va fer que la cota de neu comencés a pujar ràpidament. Figura 30. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 28 a les 12 hores UTC Durant la matinada del dia 28 la precipitació va afectar el sud del país i es va estendre de sud a nord fins afectar tot el territori. La cota de neu voltà els 100 metres, si bé a estones va nevar a cota zero. A partir del matí va anar pujant de sud-oest a nord-est fins a situar-se per damunt dels metres a partir del vespre, tot i que en alguna vall del Pirineu va tardar en pujar. La figura 31 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 28 de febrer. A mida que la pertorbació creuava Catalunya, la precipitació s anava desplaçant de oest a est. 38

39 Figura 31. Precipitació estimada en 24 hores del dia 28 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 40 mm el dia 28 de febrer a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 32 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Viu de Llevata Alta Ribagorça 63,5 el Pont de Suert Alta Ribagorça 59,2 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 58,8 Vilanova de Meià Noguera 58,6 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 58,5 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 52,9 Sant Joan de l'erm (1.720 m) -XOM Alt Urgell 52,1 Oliana Alt Urgell 49,5 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà 47,5 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 45,5 Alinyà Alt Urgell 44,7 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 43,2 Puig-reig (XOM) Berguedà 43,2 Cardona Bages 42,8 Lladurs Solsonès 42,5 Solsona Solsonès 41,8 Baldomar Noguera 41,1 Taula 18: Precipitació acumulada (PPT) del dia 28 de febrer a les estacions que van superar els 40 mm 39

40 Cal destacar les importants acumulacions de precipitació d alguns sectors del Pirineu i Prepirineu occidental, on dimecres es van recollir més de 50 mm. Concretament, dues estacions de la XEMA amb més de 22 anys de dades no havien registrat cap dia de febrer amb una precipitació tan abundant. És el cas del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que el dia 28 va recollir 59,2 mm entre pluja i neu, superant clarament el que fins ara era el dia més plujós en un mes de febrer: 35,2 mm el 26 de febrer de Pel que fa a Vilanova de Meià (Noguera), dimecres va mesurar 58,2 mm entre pluja i neu, superant els 55,8 mm del passat 5 de febrer d enguany, dia més plujós de la sèrie en un mes de febrer. Entre dimecres i dijous va acumular 87 mm. Estacions d alta muntanya de l Alta Ribagorça i del Pallars Sobirà van arribar a recollir més de 100 mm de precipitació en forma de neu al llarg de l episodi. És el cas de Boí (2.535 m) i Espot (2.519 m), amb més de 60 cm de neu nova. Figura 32. Distribució de la precipitació acumulada del dia 28 de febrer La nevada del dimecres 28 va deixar gruixos inferiors als 5 cm al litoral, entre 5 i 10 cm a diversos sectors del prelitoral i del pla de Lleida, més de 10 cm a bona part de l interior i més de 20 cm a gran part del Prepirineu, especialment del més occidental (Pallars Jussà, nord de la Noguera, sud de l Alt Urgell, Solsonès i Alt Berguedà). Va ser la nevada més extensa a Catalunya des del 8 de març de 2010, i també la més abundant des d aleshores al litoral, prelitoral, ponent i diversos sectors de l interior i del Prepirineu. La taula següent recull alguns dels gruixos de neu nova més destacats del dia 28 de febrer mesurats pels col laboradors de la XOM, en poblacions situades per sota dels m d altitud. 40

41 Nom de l estació Comarca GNEU (cm) Viu de Llevata (1240 m) Alta Ribagorça 45 Coll de Nargó (575 m) Alt Urgell 28 Peramea (900 m) Pallars Sobirà 26 Bagà (830 m) Berguedà 25 Sant Martí de Canals (646 m) Pallars Jussà 23 la Seu d'urgell (690 m) Alt Urgell 23 Solsona (691 m) Solsonès 23 PN dels Ports (1.055 m) Baix Ebre 22 Sant Boi de Lluçanès (800 m) Osona 21 Campdevànol (734 m) Ripollès 19 Tremp (473 m) Pallars Jussà 19 Artesa de Segre (317 m) Noguera 18 Sort (679 m) Pallars Sobirà 18 la Vall de Bianya (436 m) Garrotxa 17 Cardona (542 m) Bages 17 Calaf (717 m) Anoia 15 el Pla de Manlleu (473 m) Alt Camp 14 Das (1200 m) Cerdanya 14 Ripoll (677 m) Ripollès 13 Berga (700 m) Berguedà 13 Guissona (480 m) Segarra 13 Lliurona (730 m) Alt Empordà 12 Prades (928 m) Baix Camp 12 Moià (715 m) Moianès 12 Manresa - Viladordis (273 m) Bages 10 Castellar del Vallès (338 m) Vallès Occidental 9 Collbató (410 m) Baix Llobregat 9 Olot - el Parc Nou (440 m) Garrotxa 9 Vic (500 m) Osona 9 Terrassa - ESEIAAT (290 m) Vallès Occidental 8 Sant Feliu de Codines (480 m) Vallès Oriental 8 Arbúcies (360 m) Selva 7 Lleida - Torre Ribera (216 m) Segrià 6 Ivars d'urgell (268 m) Pla d'urgell 6 Santa Coloma de Queralt (680) Conca de Barberà 6 Puigcerdà (1.150 m) Cerdanya 6 la Granadella (550 m) Garrigues 6 Rocallaura (637 m) Urgell 5 Igualada (328 m) Anoia 4 Observatori Fabra (410 m) Barcelonès 4 Sabadell (156 m) Vallès Occidental 4 Martorelles (76 m) Vallès Oriental 3 Les Borges Blanques - Mas del Boter (232 m) Garrigues 3 la Selva del Camp (257 m) Baix Camp 3 Montblanc (353 m) Conca de Barberà 3 Palafrugell (48 m) Baix Empordà 2 la Bisbal d'empordà (50 m) Baix Empordà 2 la Palma d'ebre (344 m) Ribera d'ebre 2 Taula 19: Gruix de neu nova (GNEU) del dia 28 de febrer a les estacions gestionades per l SMC. 41

42 Nom de l estació Comarca GN (cm) Falset - los Baboixos (360 m) Priorat 2 Vilafranca del Penedès (220 m) Alt Penedès 2 Sant Boi de Llobregat (30 m) Baix Llobregat 2 Banyoles - Mata (139 m) Pla de l'estany 2 Blanes (44 m) Selva 1 Barcelona - Font del Gat (69 m) Barcelonès 1 Salt (80 m) Gironès 1 Santa Coloma de Farners (134 m) Selva 1 Mataró - Can Canyelles (147 m) Maresme 1 Girona - Montjuïc (160 m) Gironès 1 Rasquera (179 m) Ribera d'ebre 1 Valls (232 m) Alt Camp 1 Horta de Sant Joan (488 m) Terra Alta 1 Olivella (209 m) Garraf 1 Tivissa (307 m) Ribera d'ebre 1 Blanes Selva 1 Taula 19 (cont.): Gruix de neu nova (GNEU) del dia 28 de febrer a les estacions gestionades per l SMC. A cotes altes del Pirineu, aproximadament per sobre de m, la nevada va continuar fins a la nit del dia 2 de març, acumulant-se més de 50 cm de neu nova al llarg de l episodi en alguns sectors del Prepirineu i del vessant sud del Pirineu. Aquests són els gruixos mesurats per les estacions d alta muntanya Nom de l estació Comarca GNEU (cm) la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 50 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 49 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 45 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 45 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 44 Malniu (2.230 m) Cerdanya 40 Núria (1.971 m) Ripollès 37 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 30 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 30 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 27 Lac Redon (2.244 m) Val d Aran 25 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 19 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 5 Taula 20: Gruix de neu nova (GNEU) del dia 28 de febrer a les estacions gestionades per l SMC. 42

43 El mapa següent (figura 33) mostra l extensió limitada de la nevada i s ha elaborat a partir dels gruixos de neu mesurats pels col laboradors de la XOM i les estacions de la XEMA Figura 33. Gruix màxim de neu nova, segons dades de XEMA i els col laboradors de la XOM 43

44 Balanç de la temperatura de febrer del 2018 El període s ha de qualificar de termomètricament fred a Catalunya i molt fred al Pirineu, punts més elevats del Prepirineu i la serra del Port (figura 34). Aquesta situació és conseqüència de la circulació meridional que ha dominat el febrer amb un desplaçament de masses d aire fred (o molt fred) del nord (nord-est) al sud (sud-oest). Figura 34. Mapes de temperatura mitjana del mes de febrer del 2018 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l SMC. No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d aquesta estació. La taula següent mostra els valors d anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència ) que han estat iguals o inferiors a -3 C a les estacions de la XEMA. 44

45 Nom de l EMA Comarca Anomalia ( C) Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -4,4 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -4,3 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -4,2 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran -4,0 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -3,9 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -3,9 Puigcerdà Cerdanya -3,9 Vielha Val d'aran -3,8 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -3,8 Das - Aeròdrom Cerdanya -3,6 Molló - Fabert Ripollès -3,6 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya -3,6 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà -3,3 PN dels Ports Baix Ebre -3,3 Núria (1.971 m) Ripollès -3,2 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà -3,1 Malniu (2.230 m) Cerdanya -3,0 Taula 21: Valors d anomalia negativa que han estat iguals o inferiors a -3 C a les estacions de la XEMA De la caracterització dels darrers 10 febrers ( ) segons l anomalia registrada a mode general, destaca que al conjunt del país el febrer del 2018 ha estat fred o molt fred encara que els del 2010, 2012, 2013 i 2015 van ser freds. Figura 35. Mapes d anomalia de temperatura respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 febrers ( ) 45

46 Balanç de la precipitació de febrer del 2018 El febrer s ha de qualificar, en general, com molt plujós a Catalunya. El mes ha estat normal o plujós als extrems nord-est i sud-oest, altiplà Central i la zona a cavall entre el Segrià i Osca (figura 36). La taula següent mostra les estacions gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el gener ha igualat o superat els 150 mm. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 351,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 295,4 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 206,1 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 204,1 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 193,5 Vielha Val d'aran 192,3 Viladrau Osona 187,1 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 183,0 Vallirana Baix Llobregat 169,2 la Vall d'en Bas Garrotxa 168,1 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 168,1 les Planes d'hostoles Garrotxa 166,1 Ciuret Osona 160,6 Vilanova de Meià Noguera 158,8 Sant Joan de l'erm (1.720 m) Alt Urgell 157,8 Malniu (2.230 m) Cerdanya 157,4 Tavascan Pallars Sobirà 156,3 la Vall de Bianya Garrotxa 155,4 Viu de Llevata Alta Ribagorça 154,3 PN del Garraf - el Rascler Baix Llobregat 154,0 Olot - el Parc Nou Garrotxa 153,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 153,6 la Vall d'en Bas Garrotxa 152,4 Santuari de Queralt Berguedà 151,8 Arbúcies Selva 150,7 Núria (1.971 m) Ripollès 150,2 Taula 22: Precipitació acumulada (PPT) durant el febrer a les estacions gestionades per l SMC que han superat els 150 mm Les precipitacions superiors a 60 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les següents. Nom de l EMA Comarca PPT en 24h (mm) dia Viladrau Osona 90,5 5 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 86,5 5 Vallirana Baix Llobregat 69,2 5 la Llacuna Anoia 64,6 5 la Granada Alt Penedès 63,7 5 Canyelles Garraf 60,6 5 Núria (1.971 m) Ripollès 60,2 5 Taula 23: Precipitació màxima en 24 hores (PPT en 24h) a les estacions de la XEMA que han superat els 60 mm El febrer és un dels mesos més secs de l any a bona part de Catalunya, amb mitjanes climàtiques de precipitació mensual inferiors a 50 mm a gran part del país i fins i tot per sota de 30 mm a bona part de 46

47 la depressió Central. Els totals mensuals de precipitació de més de 50 mm que s han enregistrat a àmplies zones del país, i fins i tot puntualment per sobre dels 200 mm a les parts més elevades del Pirineu occidental, són valors que superen amb escreix les modestes mitjanes climàtiques del mes de febrer. Figura 36. Mapes de precipitació acumulada durant el mes de febrer del 2018 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l SMC. No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. De la caracterització dels darrers 10 febrers ( ) segons l anomalia registrada a mode general, cal destacar que després d una dècada on ha predominat els febrers amb una distribució molt irregular de la precipitació i en conjunt secs, el febrer d enguany trenca amb aquest patró i es pot qualificar de molt plujós en el conjunt de Catalunya. Figura 37. Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 febrers ( ) 47

48 Gruix de neu (cm) A continuació, es presenta el gràfic d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m) Dies Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa 48

49 Gruix de neu (cm) Gruix de neu (cm) Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana Dies Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental 49

50 La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del gener del 2018 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC, juntament amb el màxim mensual del gener del 2017 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2018 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2017 (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya Núria (1.971 m) el Ripollès Malniu (2.230 m) la Cerdanya el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Ulldeter (2.410 m) el Ripollès Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà Taula 24: Gruix màxim de neu mensual i dia en què es va enregistrar per a les estacions de les XEMA dels geners del 2018 i 2017 Dia La circulació meridional que ha caracteritzat el febrer amb un desplaçament de les masses d aire del nord (nord-est) al sud (sud-oest) ha provocat que les pertorbacions d origen atlàntiques o aquelles retrògrades (procedents de l interior del continent europeu) fossin de caràcter molt fred, donant com a resultat un mes de febrer molt nivós amb nevades que van afectar qualsevol punt del país. Fins a set pertorbacions van provocar neu (vegeu apartat 2) però potser cal remarcar la del 6 al 8 de febrer quan la nevada va afectar fins a fons de vall al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos històrics de més de mig metre de neu nova a moltes poblacions entre i m d altitud. Per sobre dels es va arribar a mesurar fins al voltant d un metre de neu nova al Prepirineu i al vessant sud del Pirineu, nevada no excepcional en aquestes cotes, però que va afavorir uns totals de neu acumulada a finals de mes per sobre del metre a gran part del Pirineu i dels dos metres a la part més occidental. D aquesta manera, el gruix de neu acumulat a final de mes supera, en general, al registrat el febrer del 2017, a excepció d algun punt de la Cerdanya i del vessant sud del Pirineu, probablement per efecte del vent. 50

51 Principals episodis de vent fort de febrer del 2018 Al llarg del mes de febrer s han enregistrat tres episodis de vent en relació als fluxos del primer i quart quadrant que van afectar els dos extrems del país i parts més elevades del Pirineu. Els dies 2 i 3 de febrer el vent del nord i nord-est que impulsava la depressió que va afectar Catalunya es va deixar notar especialment a sectors més enlairats del Pirineu, Prepirineu, Alt Empordà i terres de l Ebre. Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van igualar o superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx 2-3 febrer 2018 (graus) Dia Portbou Alt Empordà 131, Santuari de Queralt Berguedà 98, Mas de Barberans Montsià 96, el Perelló Baix Ebre 95, Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 92,9 7 2 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 90, Taula 25: EMA gestionades per l SMC on es van igualar o superar els dies 2 i 3 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa Figura 38. Distribució de la ratxa màxima de vent dels dies 2 i 3 de febrer El dia 10 el vent de nord i nord-oest va bufar amb ratxes fortes després del pas de la pertorbació que va afectar el país els dies 8 i 9, especialment a sectors mes elevats del Pirineu i Prepirineu, nord del cap de 51

52 Creus i a punts del Prelitoral (figura 19). Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx 10 de febrer 2018 (graus) Dia Portbou Alt Empordà 139, Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 115, Santuari de Queralt Berguedà 112, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 109, Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 104, la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 103, Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 99, el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 98, Mont-roig del Camp Baix Camp 97, Núria (1.971 m) Ripollès 92, Taula 26: EMA gestionades per l SMC on es van superar el dia 10 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa Figura 39. Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 10 de febrer Una situació sinòptica semblant a la de l episodi del dia 10 de febrer va provocar un nou episodi de vent el dia 20 de febrer. Les zones afectades van ser els sectors mes elevats del Pirineu i nord del cap de Creus (figura 19). Aquestes van ser les estacions de la XEMA que van superar els 90 km/h de ratxa màxima durant l episodi. 52

53 Nom de l EMA Comarca VVx (km/h) DVx 20 febrer 2018 (graus) Dia Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 112, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 112, Portbou Alt Empordà 109, Núria (1.971 m) Ripollès 104, la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 93, Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 91, Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 90, Taula 27: EMA gestionades per l SMC on es van superar el dia 20 el llindar dels 90 km/h (VVx) juntament amb la direcció (DVx) que va bufar aquesta ratxa Figura 40. Distribució de la ratxa màxima de vent del dia 20 de febrer Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 53

54 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 17,8 DQ Alt Camp Vila-rodona NNW 7,8 10 de febrer 19,6 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador ENE 1,9 28 de febrer 13,8 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval NW 4,7 28 de febrer 23,0 DP Cerdanya Das-Aeròdrom ENE 13,4 28 de febrer 23,9 UU Montsià Amposta WNW 1,4 28 de febrer 19,8 CY Osona Muntanyola WSW 13,2 28 de febrer 22,8 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) NW 5,0 28 de febrer 13,9 C8 Segarra Cervera WSW 11,8 21 de febrer 21,9 VK Segrià Raimat W 5,0 28 de febrer V elo ci ta t m i t j a na del vent (m /s ) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 54