BUTLLETÍ CLIMÀTIC DE L ANY 2012 Data del document: 14 de març de 2013

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC DE L ANY 2012 Data del document: 14 de març de 2013 L any 2012 ha resultat càlid a pràcticament tot el país, especialment a la Catalunya Central i al Prepirineu. D altra banda, la precipitació acumulada ha estat inferior a la mitjana climàtica a gran part del territori, sobretot a les comarques del nord-est. Com a excepció, ha resultat un any fins i tot plujós a l extrem nord del Pallars Sobirà. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar l any 2012 mitjançant l anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. Així, en una primera part, es presenta el resum general de l any, amb el balanç de temperatura i precipitació i, posteriorment, es comenta l evolució mensual amb l esment d aquells fenòmens rellevants que s hagin produït. En una segona part, s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació d acord amb les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, els dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l inici del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, situat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el juliol de l any 1905, i la de l Observatori Fabra, situat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any Finalment, es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar, mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà). Aquest és l únic indret de Catalunya on s han pres registres de la temperatura de l aigua del mar durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua es mesura des del 1969 i la temperatura fins a una fondària de 80 metres, des del 1973). Els mesuraments es duen a terme a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s estructura de la manera següent: 1. Caracterització climàtica de l any Resum general de l any Balanç de la temperatura i la precipitació de l any 2012 a tot Catalunya Temperatura Precipitació 1.3. Anàlisi mensual 2. L any 2012 en relació amb dues de les sèries climàtiques més antigues de Catalunya 2.1 Evolució històrica de la temperatura i la precipitació anual a l Observatori de l Ebre i a l Observatori Fabra Temperatura Precipitació 2.2 Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 1

2 Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics 4, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total enregistrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC -3 ºC En relació amb la temperatura mitjana d un període, s entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic 4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s entén per anomalia el percentatge d aquest valor respecte del valor mitjà climàtic 4 corresponent. L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 4 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 2

3 1. Caracterització climàtica de l any Resum general de l any 2012 L any 2012 ha resultat càlid a pràcticament tot el país, especialment a la Catalunya Central i al Prepirineu. D altra banda, la precipitació acumulada ha estat inferior a la mitjana climàtica a gran part del territori, sobretot a les comarques del nord-est. Com a excepció, l any ha resultat fins i tot plujós a l extrem nord del Pallars Sobirà. L anomalia de temperatura del 2012 (diferència respecte de la mitjana climàtica del període ) ha estat propera o inferior a +1,0 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d un any càlid, però amb anomalies moderades. Les més importants, superiors a +1,0 ºC, s han enregistrat en zones elevades del Prepirineu, Catalunya Central i, fins i tot, del prelitoral, a més a més del centre de la ciutat de Barcelona. En canvi, la temperatura mitjana ha estat molt semblant a la climàtica a bona part del Pirineu, a la Costa Brava, en algunes zones de la depressió Central i en punts aïllats del litoral i prelitoral. Pluviomètricament, ha estat un any sec a la majoria de comarques, amb dèficits més importants a les comarques del nord-est del país, així com al nord del Pallars Jussà, a l extrem oriental del delta de l Ebre i en alguns sectors de la Catalunya Central i del prelitoral central. En canvi, la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica a l extrem occidental de les comarques de ponent, al nord del Baix Camp, al massís del Garraf, al centre del Berguedà i a les parts més altes del Pirineu occidental. Dins d aquest últim sector, l any 2012 ha resultat fins i tot plujós a l extrem nord del Pallars Sobirà. L evolució mensual de la temperatura i la precipitació mostra que al llarg de l any han sovintejat els mesos càlids a gran part del país, tant durant la primera meitat de l any (gener, març, maig i juny) com durant la segona, amb un agost molt càlid i tres mesos càlids consecutius a finals d any (octubre, novembre i desembre). D altra banda, també es van produir mesos aïllats que van resultar freds (febrer, abril i juliol), mentre que el setembre es va enregistrar una temperatura molt semblant a la mitjana climàtica. Pel que fa a la precipitació, només hi ha hagut dos mesos (abril i octubre) plujosos o molt plujosos a pràcticament tot Catalunya. Contràriament, gener, febrer i desembre van ser molt secs a pràcticament tot el país, mentre que maig, juny i agost van ser secs en conjunt. Finalment, el comportament de la precipitació va ser molt irregular els mesos de març, juliol, setembre i novembre. La llista següent recull els principals episodis que han afectat Catalunya durant l any 2012: Nevada al Pirineu del 27 al 29 de gener, amb gruixos de més de 50 cm de neu nova al vessant nord. Onada de fred entre el 2 i el 15 de febrer, amb glaçades generalitzades, ventades fortes i neu dèbil a cotes baixes els dies 2 i 5. A l alta muntanya s assoleix la temperatura més baixa des del Precipitació generalitzada del 20 al 22 de març, amb quantitats superiors als 100 mm a punts del Pirineu i del prelitoral. A les cotes altes del Pirineu s acumulen entre 50 i 100 cm de neu nova. Primera calorada important entre el 25 i el 30 de juny, amb màximes properes als 40 ºC a l interior. Una forta pedregada a ponent la tarda del 5 de juliol deixa pedres de més de 5 cm de diàmetre. Al mes d agost es produeixen les principals calorades de l any, amb registres de més de 40 ºC a punts de l interior i del prelitoral. El dia 18 és el més càlid almenys dels darrers 15 anys a l alta muntanya. Del 18 al 22 d octubre es produeix el principal episodi de precipitació de l any, amb acumulacions superiors als 200 mm al Pirineu occidental i al massís del Port. El 25 d octubre s enregistren fins a més de 150 mm en 24 hores a punts del Baix Camp. Forta ventada i glaçades nocturnes a l interior i punts del prelitoral entre el 27 i el 30 d octubre. Entre el 16 i el 18 de novembre s acumulen més de 100 mm a l extrem sud del país. C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 3

4 1.2 Balanç de la temperatura i la precipitació de l any 2012 a tot Catalunya Temperatura Tot i que el 2012 ha estat un any càlid a gran part del país, les anomalies han estat més moderades que les de l any 2011, que havia estat un dels més càlids enregistrats a Catalunya, juntament amb els recents 2009, 2006 i Pel que fa als valors més elevats, la temperatura mitjana anual ha superat els 16 ºC als indrets típicament més càlids del país, com són el centre i sud de la franja litoral, així com les parts més baixes de la Ribera d Ebre. Tal i com és habitual, la temperatura mitjana anual més alta de totes les estacions de la XEMA ha estat la de Barcelona el Raval. Aquest fet es pot atribuir a l elevada temperatura nocturna que provoca l illa de calor urbana. Pel que fa a les zones amb una temperatura mitjana més baixa, ha estat inferior als 10 ºC al Pirineu i a les parts més altes del Montseny i del massís del Port, a l extrem sud del Principat. Per trobar una temperatura mitjana inferior als 5 ºC cal anar fins a les cotes més altes del Pirineu, per damunt d uns metres, aproximadament. Respecte de la mitjana climàtica del període , l anomalia de temperatura de l any 2012 ha estat propera o inferior a +1,0 ºC a la majoria de comarques, de manera que cal parlar d un any càlid, però amb anomalies moderades. Les més importants, superiors a +1,0 ºC, s han enregistrat en zones elevades del Prepirineu, Catalunya Central i, fins i tot, del prelitoral, a més a més del centre de la ciutat de Barcelona. La taula 1 mostra les estacions de la XEMA que han enregistrat una anomalia de temperatura: Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,7 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental +1,5 Muntanyola Osona +1,3 Cervera la Segarra +1,3 Tàrrega l Urgell +1,3 Taula 1: Estacions de la XEMA on s ha enregistrat una anomalia de temperatura més gran durant l any 2012 En canvi, la temperatura mitjana ha estat molt semblant a la mitjana climàtica a bona part del Pirineu, a la Costa Brava, en algunes zones de la depressió Central i en punts aïllats del litoral i prelitoral. En aquests sectors s han enregistrat lleugeres anomalies positives o negatives, inferiors a 0,5 ºC. La taula 2 mostra les estacions on la temperatura mitjana del 2012 ha estat inferior a la mitjana climàtica: Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Constantí Tarragonès -0,2 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -0,1 Cunit Baix Penedès -0,1 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -0,1 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -0,1 Taula 2: Estacions de la XEMA on l anomalia de temperatura de l any 2012 ha estat negativa C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 4

5 Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de l any 2012 i de diferència respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades mensuals. Principals episodis de fred Pel que fa als episodis de temperatura més baixa enregistrats durant l any 2012, cal remarcar gairebé exclusivament l onada de fred que va afectar el Principat durant la primera quinzena del mes de febrer, quan es van produir diverses invasions d aire siberià, que van comportar l arribada d aire molt fred procedent del nord-est del continent, amb vent fort a molts sectors del país. L arribada d aire més fred a les zones de muntanya es va produir entre els dies 3 i 4, de manera que va ser llavors quan es va enregistrar la temperatura més baixa a les zones elevades del Pirineu, Prepirineu i la serralada Prelitoral. Probablement, cal anar fins al gener de 1985 per trobar temperatures més baixes en aquests sectors del país. En canvi, a les fondalades i planes de l interior, així com a molts punts del litoral i prelitoral, la temperatura mínima de l episodi no es va assolir fins que va afluixar el vent, especialment les matinades dels dies 4, 5, 12 i 13. De totes maneres, si bé en alguns punts localitzats del litoral, prelitoral i interior es va enregistrar la temperatura més baixa almenys dels darrers 20 anys, aquesta no va ser la norma. La taula 3 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) enregistrada a les estacions d alta muntanya de la XEMA (situades per sobre dels metres d altitud) al llarg de l any 2012 i la data en què es va produir. En tots els casos es va assolir entre el 3 i el 4 de febrer: C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 5

6 Nom de l EMA Comarca TNN (ºC) Data Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -23,2 4 de febrer Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça -23,0 3 de febrer Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà -22,9 3 de febrer Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -22,9 3 de febrer Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -22,6 3 de febrer Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -22,0 3 de febrer Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran -21,5 3 de febrer Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran -21,2 3 de febrer el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -21,0 3 de febrer Malniu (2.230 m) la Cerdanya -20,6 3 de febrer Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya -19,6 3 de febrer Núria (1.971 m) el Ripollès -18,2 4 de febrer Taula 3: temperatura mínima absoluta (TNN) de l any 2012 a les EMA d alta muntanya i data en què es va assolir A la resta d estacions de la XEMA, la taula 4 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) de les estacions que han enregistrat valors més baixos o durant l any 2012 (inferiors als -12 ºC), així com la data en què es van assolir. Totes aquestes estacions van enregistrar la temperatura mínima durant la primera quinzena de febrer: Nom de l EMA Comarca TNN (ºC) Data Das la Cerdanya -16,6 12 de febrer Vielha e Mijaran la Val d'aran -16,5 8 de febrer Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental -13,9 4 de febrer Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà -13,7 3 de febrer Oliola la Noguera -13,6 12 de febrer Molló el Ripollès -13,3 3 de febrer Prades - los Hortals el Baix Camp -12,9 12 de febrer Baldomar la Noguera -12,7 12 de febrer Sant Pau de Segúries el Ripollès -12,5 12 de febrer Gisclareny el Berguedà -12,5 4 de febrer Vilanova de Segrià el Segrià -12,1 11 de febrer Pinós el Solsonès -12,1 4 de febrer Oliana l Alt Urgell -12,0 12 de febrer Taula 4: temperatura mínima absoluta (TNN) a les estacions que han enregistrat una temperatura mínima igual o inferior als -12 ºC durant l any 2012 (fora de l alta muntanya) i data en què es va assolir En general, tot i que l onada d aire fred de la primera quinzena de febrer va ser important i, sobretot, persistent, moltes nits van ser ventoses a bona part del país, fet que provocava una sensació de fred molt acusada però impedia la baixada de la temperatura fins a valors rècord. Llevat de les zones altes del Pirineu, Prepirineu i Prelitoral, a bona part de Catalunya es van enregistrar temperatures mínimes inferiors durant el gener de 2005 o bé el desembre de 2001, quan les glaçades van ser molt més remarcables a les comarques de ponent i, en general, a bona part de l interior. Per valorar correctament l excepcionalitat de l episodi, cal tenir en compte la seva persistència, atès que la temperatura es va mantenir en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d aquesta època de l any durant més de dues setmanes, ja que es van encadenar diverses entrades d aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d aire fred provinent del nord-est, es va observar durant 11 dies el mes de febrer. Per trobar hiverns en què s hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins l any 2005 i anteriorment fins a 6

7 mitjans de la dècada dels 80. Per trobar un hivern amb un nombre més gran de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60. Considerant només les estacions de la XEMA que tenen almenys 10 anys de dades (125 estacions repartides per tot el país), 27 d elles han igualat o superat la temperatura més baixa de tota la seva sèrie al llarg del 2012 (en tots els casos, durant l onada d aire fred del 2 al 15 de febrer). Això ha succeït sobretot a les estacions situades en zones elevades del Pirineu i Prepirineu, on l entrada d aire fred dels dies 3 i 4 va provocar la temperatura més baixa almenys dels darrers 15 anys. La taula 5 mostra la temperatura mínima absoluta de l any, la data d inici de la sèrie, l anterior temperatura més baixa de la sèrie i la data en què es va assolir. Nom de l EMA Comarca Inici de la sèrie TNN 2012 (ºC) Data TNN de la sèrie (ºC) Nulles l Alt Camp 18/09/2000-4,9 12/02-4,9 28/01/2005 Portbou l Alt Empordà 06/04/1998-4,5 04/02-3,4 11/02/2010 Font-rubí l Alt Penedès 18/06/1998-4,9 12/02-4,2 27/01/2005 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 13/11/ ,0 03/02-21,5 11/02/2010 Prades - los Hortals el Baix Camp 12/12/ ,9 12/02-12,2 14/02/1999 Castell d'aro el Baix Empordà 10/05/2001-7,4 05/02-6,7 27/01/2005 Viladecans el Baix Llobregat 29/04/1993-4,1 05/02-3,0 21/02/1996 Gisclareny el Berguedà 12/03/ ,5 04/02-11,9 26/01/2005 la Quar el Berguedà 17/03/ ,5 12/02-11,4 27/01/2005 Santuari de Queralt el Berguedà 23/01/2002-9,1 04/02-8,5 23/01/2011 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 03/11/ ,6 03/02-19,1 26/01/2005 Cassà de la Selva el Gironès 08/03/ ,7 05/02-10,2 27/01/2005 Cabrils el Maresme 27/11/1995-2,6 11/02-2,2 27/01/2005 Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 09/08/1996-6,7 04/02-6,7 27/01/2005 Alcanar el Montsià 06/05/1991-2,3 13/02-2,3 22/01/2011 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 11/11/ ,2 04/02-22,8 28/02/2005 Banyoles el Pla de l'estany 11/10/1999-7,7 12/02-7,4 27/01/2005 Molló el Ripollès 06/06/ ,3 03/02-13,0 26/01/2005 Núria (1.971 m) el Ripollès 15/05/ ,2 04/02-16,8 14/02/1999 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 15/07/ ,2 03/02-19,1 11/02/2010 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 20/09/ ,5 03/02-21,2 28/02/2005 Vielha e Mijaran la Val d'aran 15/02/ ,5 08/02-15,4 01/03/2005 Cerdanyola del Vallès el Vallès Occidental 15/05/1998-7,1 05/02-6,0 22/01/2011 Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental 04/01/ ,5 04/02-9,1 21/02/1996 Data Taula 5: estacions de la XEMA amb 10 anys o més de dades que han enregistrat la temperatura més baixa de la sèrie durant l any 2012 Cal assenyalar que els -23,2 ºC del dia 4 de febrer a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, són la temperatura més baixa que han enregistrat mai les estacions de la XEMA. A banda de l onada de fred del 2 al 15 de febrer, la resta de fredorades del 2012 han estat molt menys remarcables, com ho demostra el fet que la temperatura mínima de l any es va produir durant l episodi esmentat a totes les estacions de la XEMA llevat a una, l Aldea (el Baix Ebre), on la mínima anual es va assolir durant el mes de gener. 7

8 Dies de glaçada Al llarg de l any 2012 s ha enregistrat un nombre de dies de glaçada elevat a Catalunya, especialment en comparació amb l any anterior, el 2011, en què el nombre de dies de glaçada havia estat clarament inferior al normal. El fet que el mes de febrer fos fred o molt fred arreu del país, amb glaçades que van afectar totes les comarques durant la primera quinzena, explica bona part d aquesta característica. Tot i que la resta de mesos hivernals no van ser especialment freds, la temperatura es va mantenir en valors semblants a la mitjana climàtica en alguns sectors del país, amb inversió tèrmica i glaçades freqüents a les fondalades, sobretot durant el mes de gener. Cal subratllar que en alguns indrets de l interior especialment freds, com és el cas d Oliola (la Noguera), va glaçar-hi tots els dies de gener i febrer, sense excepció, un fet que no es va produir en cap altre punt del país, ni tan sols a les àrees d alta muntanya. Pel que fa a la durada del període de glaçades, tot i que al març encara van ser freqüents a molts sectors de l interior, a l abril les glaçades ja només van ser habituals al Pirineu i només es van presentar en zones baixes de l interior de manera molt puntual. Finalment, al mes de maig només es van enregistrar glaçades a les parts més elevades del país i a la Cerdanya. Després del període d absència de glaçades dels mesos estiuencs, aquestes van reaparèixer alguns dies de setembre a les cotes altes del Pirineu, mentre que a finals d octubre ja es van enregistrar alguns dies de glaçada a l interior, a gran part del prelitoral i molt puntualment a la Costa Brava. Finalment, al llarg del novembre i desembre el nombre de dies de glaçada va ser inferior al normal a gran part del país. En el conjunt de l any, al llarg del 2012 va arribar a glaçar diversos dies arreu del país, a excepció del centre de la ciutat de Barcelona, on l illa de calor urbana impedeix notablement el refredament nocturn. En aquest cas, l EMA de Barcelona el Raval va enregistrar una temperatura mínima anual lleugerament positiva (0,6 ºC el 4 de febrer). Es tracta del valor més baix de tota la seva sèrie, ja que aquesta estació, instal lada l octubre de 2006, encara no ha enregistrat mai una temperatura negativa. A la resta del litoral, el nombre de dies de glaçada és molt variable, però en general ha estat prop de 5 dies al delta de l Ebre i entre 5 i 15 dies a la resta del litoral central i sud. En canvi, a l àrea de la Costa Brava les estacions més properes al litoral han enregistrat entre 25 i 50 dies de glaçada, tot i que a l àrea del cap de Creus, on el vent bufa més sovint, hi ha glaçat menys de 15 dies en tot l any. Pel que fa a l interior i al prelitoral, el nombre de dies de glaçada ha estat clarament superior a les fondalades que no pas a les zones elevades, com a conseqüència de la inversió tèrmica nocturna, típica de les nits amb vent en calma i cel serè. Així, s han enregistrat entre 75 i poc més de 100 dies de glaçada a molts punts del pla de Lleida, del Pla de Bages o de la plana de Vic, així com a les fondalades del prelitoral nord. En canvi, ha glaçat menys de 50 dies a moltes zones enlairades de la Catalunya Central o de l altiplà Central. Com és lògic, el nombre més gran de dies de glaçada s ha produït a l alta muntanya pirinenca, on ha glaçat entre 150 i 200 dies a les estacions situades entre i m d altitud. Fora de l alta muntanya, el nombre de dies de glaçada ha estat molt variable, segons la vall. Per exemple, ha glaçat poc menys de 100 dies a les estacions de la XEMA ubicades a Vielha (la Val d Aran), Sort (el Pallars Jussà) o la Seu d Urgell (l Alt Urgell), mentre que ho ha fet fins a més de 125 dies en algunes estacions del vessant sud i del Prepirineu situades a fons de vall. Per exemple, s han enregistrat fins a 142 dies de glaçada al Pont de Suert (l Alta Ribagorça). A l EMA de Das, ubicada al bell mig de la Cerdanya, on les nits són especialment fredes, hi ha hagut 171 dies de glaçada durant el 2012, superant el nombre de dies de glaçada de les estacions situades per sobre dels metres de la mateixa comarca. 8

9 Principals episodis de calor Pel que fa als valors més alts de temperatura assolits durant l any 2012, cal assenyalar els diversos episodis que es van produir des de mitjans de juliol i fins a finals d agost, a més a més d una primera calorada important entre el 25 i el 30 de juny. En tots els casos, la temperatura va ser especialment elevada a les comarques de l interior, amb registres superiors als 40 ºC en alguns casos, mentre que prop de la costa la temperatura màxima es mantenia en general prop dels 30 ºC com a conseqüència de la marinada. Entre els episodis que han provocat temperatures més elevades durant l any 2012, cal remarcar molt especialment la intensa calorada que es va produir entre els dies 9 i 11 d agost i l onada de calor que va afectar tot el país del 17 al 23 del mateix mes. Considerant que des de mitjans de juliol es van succeir diversos episodis de temperatura elevada, sobretot durant el mes d agost, cal anar fins al juliol de 2006 o l agost de 2003, segons la zona, per trobar unes setmanes tan caloroses a Catalunya. La taula 6 mostra les estacions de la XEMA que han enregistrat una temperatura màxima absoluta (TXX) superior als 40 ºC al llarg de l any A les comarques de l interior, la temperatura màxima anual es va assolir el mes d agost, ja fos el dia 1, durant la calorada del dia 9 a l 11 o bé del 17 al 23: Nom de l EMA Comarca TXX (ºC) Data Seròs - Depuradora el Segrià 41,8 10 d'agost Organyà l Alt Urgell 41,6 10 d'agost Batea la Terra Alta 41,2 10 d'agost Artés el Bages 41,0 20 d'agost Vinebre la Ribera d'ebre 41,0 1 d'agost Castellbisbal el Vallès Occidental 40,8 20 d'agost Sant Romà d'abella el Pallars Jussà 40,6 11 d'agost Torres de Segre el Segrià 40,5 10 d'agost Torroja del Priorat el Priorat 40,5 20 d'agost Riba-roja d'ebre la Ribera d'ebre 40,5 10 d'agost Horta de Sant Joan la Terra Alta 40,4 10 d'agost la Pobla de Segur el Pallars Jussà 40,3 11 d'agost Sant Salvador de Guardiola el Bages 40,3 20 d'agost Vilanova de Meià la Noguera 40,2 11 d'agost Anglès la Selva 40,2 22 d'agost Alcarràs el Segrià 40,2 10 d'agost Vilanova de Segrià el Segrià 40,1 20 d'agost Margalef el Priorat 40,1 10 d'agost Gurb Osona 40,0 21 d'agost Alfarràs el Segrià 40,0 21 d'agost Aitona el Segrià 40,0 10 d'agost Taula 6: Estacions de la XEMA que han assolit una temperatura màxima absoluta (TXX) superior als 40 ºC durant l any 2012 L episodi del 9 a l 11 es va produir per la presència d una àrea de baixes pressions situada a l Atlàntic que impulsava una gran massa d aire càlid des del nord d Àfrica. Aquesta massa d aire va afectar de ple tota la península Ibèrica, amb valors de més de 26 ºC al nivell de 850 hpa (uns metres d altura) sobre Catalunya, com ho demostren els 27,5 ºC en aquest nivell que va enregistrar l estació de radiosondatge de Barcelona el dia 11. Al llarg de l episodi es van assolir temperatures màximes superiors als 40 ºC a diversos sectors de les comarques de ponent, tant del pla de Lleida com de les valls del Prepirineu, zones on es van assolir els registres més elevats almenys dels últims 5 anys. 9

10 Pel que fa a l onada de calor del 17 al 23 d agost, la més important de l any a Catalunya i a bona part de l Europa occidental, el més remarcable va ser la seva persistència. Tot i que l episodi del 9 a l 11 d agost la massa d aire va arribar a ser fins i tot més càlida al nivell de 850 hpa, la seva durada va ser de només 3 dies, mentre que la de mitjans d agost es va allargar durant una setmana. A banda del fet que la temperatura màxima dels dies 20 i 21 d agost va superar els 40 ºC en alguns punts de l interior, fins i tot del prelitoral, cal assenyalar que el 18 d agost va ser un dia extraordinàriament càlid a l alta muntanya, ja que la temperatura màxima va ser la més alta de la sèrie a totes les estacions situades per damunt dels metres d altitud al Pirineu occidental i central (de la Val d Aran a la Cerdanya). En aquesta zona va ser el dia més càlid almenys dels darrers 15 anys, que són els anys de la sèrie més llarga d aquesta zona, a l estació de la Bonaigua. En general, va ser l onada de calor més important dels últims 6 anys a Catalunya, tenint en compte la intensitat, extensió i persistència. L elevada temperatura ambiental va afavorir la pujada de la temperatura de l'aigua del mar, fins al punt que a l Estartit, a una milla de les illes Medes, es va enregistrar la temperatura superficial més alta dels darrers 40 anys, 26,1 ºC. El rècord fins ara datava de l agost de 1994 i era de 26 ºC. La taula 7 mostra la temperatura màxima de l any a les estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades que durant l any 2012 han igualat o superat la temperatura màxima absoluta de la sèrie, juntament amb la data d inici de la sèrie, l anterior temperatura màxima absoluta (TXX) i la data en què s assolí. Són 20 estacions de les 127 que tenen més de 10 anys de dades i en tots els casos van assolir la màxima durant el mes d agost: Nom de l EMA Comarca Inici de la sèrie TXX 2012 (ºC) Data TXX de la sèrie (ºC) Data Organyà l Alt Urgell 16/01/ ,6 10 d agost 41,1 16/07/2005 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 13/11/ ,1 18 d agost 21,9 01/08/2001 Castellnou de Bages el Bages 22/01/ ,3 20 d agost 38,6 14/08/2003 Gisclareny el Berguedà 12/03/ ,8 10 d agost 32,6 13/08/2003 Santuari de Queralt el Berguedà 23/01/ ,7 21 d agost 34,4 12/08/2003 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 03/11/ ,8 18 d agost 26,6 01/08/2001 la Vall d'en Bas la Garrotxa 16/03/ ,6 21 d agost 37,8 13/08/2003 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 06/11/ ,2 18 d agost 24,0 01/08/2001 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 11/11/ ,2 18 d agost 23,2 01/08/2001 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 01/03/ ,6 18 d agost 20,4 05/08/2007 Margalef el Priorat 18/01/ ,1 10 d agost 39,7 16/07/2005 Ascó la Ribera d'ebre 15/06/ ,5 10 d agost 39,3 18/07/2012 Riba-roja d'ebre la Ribera d'ebre 18/11/ ,5 10 d agost 39,6 14/08/2003 Alcarràs el Segrià 17/09/ ,2 10 d agost 40,2 16/07/2005 Alfarràs el Segrià 17/09/ ,0 21 d agost 39,7 28/08/2007 Maials el Segrià 20/12/ ,9 10 d agost 38,9 14/08/2003 Lladurs el Solsonès 05/05/ ,6 11 d agost 38,5 20/08/2011 Batea la Terra Alta 23/12/ ,2 10 d agost 38,7 14/08/2003 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 15/07/ ,5 18 d agost 24,8 01/08/2001 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 20/09/ ,9 18 d agost 24,0 21/08/2011 Taula 7: Estacions de la XEMA amb 10 anys o més de dades que han enregistrat la temperatura més alta de la sèrie durant l any

11 En tots els casos es tracta d estacions situades al Pirineu, interior i alguns punts del prelitoral, ja que prop de la costa la marinada va mantenir la temperatura diürna relativament baixa arran de mar al llarg dels diversos episodis, amb temperatures màximes properes als 30 ºC i amb una humitat relativa elevada. Només en alguns sectors del litoral Central i de la Costa Brava es van enregistrar puntualment temperatures màximes properes als 35 ºC. Així, un 90% de les 169 estacions de la XEMA van enregistrar la temperatura màxima absoluta de l any al llarg del mes d agost. Concretament, un 3% el dia 1 (estacions situades al prelitoral), un 22% entre els dies 10 i 11 (sobretot a les estacions de les comarques de ponent), un 62% entre els dies 17 i 23 (estacions d arreu del país) i encara un 4% la van assolir el dia 25. En aquest últim cas es tracta d estacions dels dos extrems del litoral. Tot i que la massa d aire més càlid ja s havia anat enretirant, l absència de marinada i el fet que aquesta fos substituïda per vent del nord i nord-oest, que arribava reescalfat prop de la costa, va permetre que s assolís una temperatura més alta que durant els dies anteriors en alguns trams del litoral. Pel que fa al 10% d estacions que van assolir la màxima en altres moments de l estiu diferents de l agost, cal esmentar diversos dies o episodis: - Coincidint amb l arribada de l estiu astronòmic, el 21 de juny es va produir una pujada remarcable de la temperatura a les comarques del litoral i prelitoral. Tot i que la temperatura a les capes baixes de la troposfera no era excepcionalment càlida, el vent de ponent va provocar que s assolissin valors superiors als 35 ºC a molts sectors del prelitoral, des del Gironès fins al Baix Ebre i, fins i tot, en alguns sectors arran de mar, especialment a la Costa Daurada. Un 5% de les estacions, totes les dels sectors esmentats, van enregistrar aquell dia la temperatura màxima de l any. - Durant la calorada del 25 al 30 de juny no es van assolir registres excepcionals, però dues estacions de la XEMA (un 1% del total), van assolir la temperatura més alta de l any. - Els dies 17 i 18 de juliol es van enregistrar els valors més alts del 2012 a un 2% d estacions de la XEMA, ubicades al litoral i prelitoral. - Dues estacions properes al litoral (Begues PN del Garraf i el Montmell, al Baix Llobregat i al Baix Penedès, respectivament) van assolir la temperatura més alta de l any el dia 27 de juliol. 11

12 La temperatura de l any 2012 a escala planetària A escala planetària, l any 2012 ha estat el novè més càlid des del 1850, quan s inicien els registres instrumentals, segons dades de l Organització Meteorològica Mundial (WMO). L anomalia de temperatura d aquest 2012 ha estat de +0,45 respecte de la mitjana del període L any més càlid enregistrat a escala global va ser el 2010, quan l anomalia va ser de +0,5 ºC. Cal assenyalar que el 16 de setembre l extensió de gel àrtic va assolir un mínim molt rellevant el 16 de setembre, ja que la superfície coberta per gel va ser un 49% inferior a la mitjana dels mínims anuals pel període Aquesta dada va suposar un nou rècord des de que es va iniciar l observació a través de satèl lits, ja que va ser un registre un 18% inferior al del 18 de setembre de 2007, que fins ara era el rècord històric. Per la seva banda, la nord-americana NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) ha qualificat l any 2012 el desè any més càlid a escala planetària d una sèrie iniciada l any 1880, amb una anomalia de temperatura de +0,57 ºC per sobre de la mitjana del segle XX. És el 36è any consecutiu en què la temperatura mitjana planetària supera la mitjana climàtica del segle XX. Pel que fa a la distribució de les anomalies de temperatura al conjunt del planeta durant aquest 2012, ha estat un any especialment càlid a l hemisferi nord. Dins d aquest hemisferi, tal i com és habitual, les anomalies positives més importants s han enregistrat a les zones continentals, especialment a Amèrica del Nord, l Europa de l est i el nord d Àsia. 12

13 1.2.2 Precipitació Pel que fa a la precipitació, el 2012 ha estat un any sec a pràcticament tot el país, especialment a les comarques del nord-est, al Prepirineu occidental, a l extrem oriental del delta de l Ebre i en alguns punts de la Catalunya central i del litoral i prelitoral central. En canvi, la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica a l extrem occidental de les comarques de ponent, al massís del Port, al nord del Baix Camp, al massís del Garraf, al centre del Berguedà i a les parts més altes del Pirineu occidental. Dins d aquest últim sector, l any 2012 ha resultat fins i tot plujós a l extrem nord del Pallars Sobirà. Les quantitats de precipitació que s han acumulat al llarg del 2012 mostren la gran variabilitat de la pluviometria a Catalunya. Com és habitual, les més escasses corresponen a les comarques de ponent, especialment en alguns punts del pla de Lleida i a l extrem occidental de la Ribera d Ebre, on s han acumulat menys de 300 mm. A banda, la precipitació també ha estat molt escassa, inferior als 400 mm, en punts del Bages, de l Alt Camp, del Vallès Occidental, a la part més oriental del delta de l Ebre i a la desembocadura de la Tordera. Figura 2 Mapes de precipitació acumulada durant l any 2012 i de percentatge respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. 13

14 La taula 8 mostra la precipitació acumulada a les estacions de la XEMA on s han acumulat menys de 300 mm al llarg del 2012: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Tornabous Urgell 265,8 Riba-roja d'ebre Ribera d'ebre 272,9 Cervera Segarra 274,6 Lleida - la Bordeta Segrià 282,7 Torres de Segre Segrià 291,6 Taula 8: Estacions de la XEMA en què la precipitació acumulada durant l any 2012 no ha assolit els 300 mm A l altre extrem, la precipitació acumulada al llarg de l any ha superat els mm a les parts més altes del Pirineu occidental i a la capçalera del Ter, amb registres màxims de fins a més de mm a les zones més altes del Pallars Sobirà. Fora de l àmbit de l alta muntanya pirinenca, només s han superat els 800 mm en algunes valls de la mateixa serralada, com ara a la Val d Aran, així com en punts del Berguedà i al massís del Port, a l extrem sud del Principat. La taula 9 mostra la precipitació acumulada durant l any 2012 a totes les estacions de la XEMA que han superat els 800 mm: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1.440,4 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1.414,8 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 1.282,6 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1.246,4 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1.026,3 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 989,6 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 954,8 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 945,3 PN dels Ports Baix Ebre 906,6 Malniu (2.230 m) Cerdanya 896,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 847,7 Santuari de Queralt Berguedà 842,8 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 839,5 Gisclareny Berguedà 824,8 Vielha e Mijaran Val d'aran 824,8 Taula 9: Precipitació acumulada durant l any 2012 a les estacions de la XEMA que han superat els 800 mm En alguns dels sectors típicament més plujosos del país, com ara gran part del Ripollès, la Garrotxa o el massís del Montseny, la precipitació acumulada s ha situat entre els 600 i els 800 mm, i és clarament inferior a l habitual. En aquestes zones, els registres del 2012 contrasten fortament amb els de l any anterior, ja que en alguns casos el 2011 va arribar a ploure el doble que el Pel que fa a la mitjana climàtica, els dèficits pluviomètrics més importants (amb una precipitació acumulada que s ha situat entre el 50 i el 70% de la mitjana climàtica) corresponen a molts sectors del nord-est del país, així com al Prepirineu occidental, a l extrem oriental del delta de l Ebre i en alguns sectors de la Catalunya Central i del litoral i prelitoral central. La taula 10 mostra les estacions on el dèficit pluviomètric ha estat més marcat al llarg del 2012, ja que la precipitació ha significat menys del 60% respecte de la mitjana climàtica: 14

15 Nom de l EMA Comarca % PPT respecte de la mitjana climàtica PPT (mm) Malgrat de Mar Maresme 55,8 383,1 la Pobla de Segur Pallars Jussà 56,4 402,4 Portbou Alt Empordà 57,3 404,2 Orís Osona 57,3 454,9 la Vall d'en Bas Garrotxa 57,7 606,5 Gurb Osona 59,8 446,0 Taula 10: estacions de la XEMA on la precipitació acumulada l any 2012 no ha superat el 60% respecte de la mitjana climàtica Llevat d aquests indrets on l any ha resultat especialment sec, la precipitació acumulada s ha situat entre el 70 i el 90% de la mitjana climàtica a la gran part del país. D altra banda, la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica a l extrem occidental de les comarques de ponent, al Baix Camp, al massís del Garraf, al centre del Berguedà i a les parts més altes del Pirineu occidental. Dins d aquest últim sector, l any 2012 ha resultat fins i tot plujós (s hi ha enregistrat més d un 110% de la mitjana climàtica) a l extrem nord del Pallars Sobirà. La taula 11 mostra la precipitació acumulada a les estacions en què la precipitació del 2012 va superar la seva mitjana climàtica. Nom de l EMA Comarca % PPT respecte de la mitjana climàtica PPT (mm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 133, ,8 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 118, ,4 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 115, ,6 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 112, ,4 Maials Segrià 106,7 396,4 Begues - PN del Garraf Baix Llobregat 104,9 677,8 PN dels Ports Baix Ebre 103,8 906,6 Taula 11: estacions de la XEMA on la precipitació acumulada l any 2012 ha superat la mitjana climàtica Pel que fa a distribució de la precipitació al llarg de l any, només el novembre va ser plujós arreu del país, mentre que l abril també va ser-ho a la majoria de comarques. D altra banda, els mesos de gener, febrer, maig, juny, agost, novembre i desembre van ser secs o molt secs en conjunt. Finalment, en relació amb l excepcionalitat de la precipitació recollida al llarg de l any 2012, cal remarcar que a gran part del país són encara força recents els anys en què la precipitació havia estat inferior. Segons la zona, serien els anys 2011, 2009, 2007 o De totes maneres, en alguns sectors de comarques com la Garrotxa, el Pla de l Estany o Osona, així com en punts del Bages, del Baix Llobregat, del Vallès Occidental o del massís del Montseny cal retrocedir més de 10 anys o fins i tot algunes dècades per trobar anys més secs que el Cal subratllar el cas de Banyoles (el Pla de l Estany), on l estació de la XEMA ha recollit 519,1 mm al llarg del La precipitació anual d aquest municipi no era tan baixa d ençà de l any 1973, quan va ser de 442 mm. 15

16 Principals episodis de precipitació La taula 12 mostra la precipitació diària més elevada en aquelles estacions que durant l any 2012 han superat el llindar de 100 mm en 24 hores (0-24 hores UTC). Nom de l EMA Comarca PPT x 24 h (mm) Data Ulldecona - els Valentins Montsià 188,8 17 de novembre Riudoms Baix Camp 148,1 25 d'octubre Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 137,2 19 d'octubre l'aldea Baix Ebre 131,9 17 de novembre PN dels Ports Baix Ebre 119,3 17 de novembre Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 113,6 21 de març Prades - los Hortals Baix Camp 109,8 21 de març Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 108,9 21 de març Horta de Sant Joan Terra Alta 105,1 20 d'octubre Taula 12: precipitació màxima (0-24 hores UTC) a les estacions de la XEMA que han superat els 100 mm en un dia durant l any 2012 En comparació amb anys anteriors, el nombre d estacions que han arribat a superar els 100 mm en 24 hores és escàs, ja que només 9 de les 168 estacions de la XEMA han superat aquest llindar (un 5%). D una banda, són estacions d alta muntanya del Pirineu, on es van arribar a superar els 100 mm en un sol dia tant a mitjans de març com a mitjans d octubre. De l altra, durant els mateixos episodis també es van acumular més de 100 mm en 24 hores en punts litoral i prelitoral, afegint en aquest cas el dia 17 de novembre, quan la precipitació va ser especialment abundant al Baix Ebre i al Montsià. A banda de les estacions on la precipitació màxima diària de l any ha estat més elevada, en general s han arribat a superar els 50 mm en 24 hores almenys en una ocasió a bona part del litoral i prelitoral, així com a molts sectors del Pirineu, Prepirineu i punts aïllats de la depressió central. De totes maneres, a bona part de l interior i en algunes valls del Pirineu la precipitació màxima en un sol dia es va situar entre els 25 i els 50 mm. Finalment, l estació de la XEMA on la precipitació diària més important de l any ha estat més escassa és la de la Pobla de Segur (el Pallars Jussà), amb 22,9 mm el 27 de juliol. Intensitats màximes de precipitació Pel que fa a les intensitats de precipitació més elevades, la taula 13 mostra les estacions de la XEMA que durant l any 2012 van enregistrar una precipitació màxima superior a 4 mm en 1 minut. Aquestes intensitats tan elevades s enregistren sovint durant xàfecs tempestuosos localitzats que no necessàriament coincideixen amb els episodis que provoquen les precipitacions més abundants, esmentades en l apartat anterior. Les dates en què es van assolir aquestes intensitats tan elevades corresponen a l estiu i principis de la tardor, que és l època de l any en què, juntament amb la primavera, les tempestes solen ser més intenses a Catalunya. Nom de l EMA Comarca PPTX 1 minut (mm) Data Castelldans Garrigues 4,7 5 de juliol Òdena Anoia 4,2 3 de juny la Bisbal d'empordà Baix Empordà 4,0 12 de setembre Taula 13: estacions de la XEMA que han enregistrat una precipitació màxima en 1 minut més elevada durant el 2012 Els 4,7 mm en un sol minut del 5 de juliol a Castelldans (les Garrigues) es van enregistrar durant la tempesta que va provocar una forta pedregada en alguns sectors de les comarques de ponent. 16

17 Gruix de neu a les estacions d alta muntanya Finalment, en relació amb la neu acumulada a l alta muntanya, la taula 14 mostra el gruix de neu màxim (GNX) enregistrat a totes les estacions d alta muntanya de la XEMA (situades a més de metres d altitud) durant l any 2012, juntament amb la data en què es va assolir: Nom de l EMA Comarca GNx (cm) Data Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà d'abril Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà de febrer Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran de març Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran d'abril Ulldeter (2.410 m) el Ripollès de març Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça d'abril Malniu (2.230 m) la Cerdanya de març Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya de març Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà d'abril Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà de març Núria (1.971 m) el Ripollès de març el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès de març Taula 14: gruix de neu màxim enregistrat durant l any 2012 a les estacions d alta muntanya del Pirineu català L any 2012 va començar amb gruixos de més de 50 cm a l extrem nord del Pallars Sobirà, mentre que a la resta del Pirineu el gruix era inferior o, fins i tot, inexistent en alguns sectors del Pirineu oriental. No es van produir nevades importants fins a finals de gener, quan es va iniciar una sèrie d episodis que es va allargar fins a mitjans de febrer i que van afectar especialment el vessant nord. La neu va caure a cotes baixes de la serralada i el 16 de febrer s havia acumulat un gruix de 48 cm a Vielha (la Val d Aran). Entre el 20 i el 22 de març es va produir la nevada més important de l any al Pirineu. A les cotes altes van caure entre 50 i 100 cm de neu nova, o fins i tot més d un metre a la capçalera del Ter. El mes següent es van produir precipitacions freqüents en forma de neu a les cotes altes, fet que va provocar que la majoria d estacions del Pirineu Occidental assolissin el gruix màxim de l any al llarg de l abril. En canvi, a la Cerdanya, al Ripollès i al Prepirineu ja no es va superar el gruix de neu assolit vers el 22 de març. La neu es va anar fonent ràpidament al llarg del mes de maig, fins al punt que a principis de juny havia desaparegut de totes les estacions d alta muntanya de la XEMA. Tot i que a principis de juny i fins i tot de juliol va arribar a nevar testimonialment a les cotes més altes del Pirineu, la neu no va tornar a fer acte de presència fins a finals de setembre, quan es van produir les primeres nevades de la tardor a l alta muntanya, amb gruixos inferiors als 10 cm i amb poques hores de neu al terra. Entre finals d octubre i de novembre es van produir algunes nevades que puntualment van caure en cotes baixes, però no es van acumular gruixos importants. Posteriorment, entre finals de novembre i principis de desembre es van produir les últimes nevades destacables de l any al Pirineu, amb gruixos de fins a més de mig metre al sector de l Aran Franja Nord de la Pallaresa. Fora del Pirineu, durant l any 2012 no s han produït nevades importants a cotes baixes. De totes maneres, cal remarcar que entre el 2 i el 3 de febrer va nevar a molts sectors del país, sobretot a les comarques centrals i del nord-est, amb gruixos que puntualment van superar els 10 cm en punts elevats del prelitoral i de l altiplà central. Es va veure nevar fins al nivell del mar, però a les zones més baixes la neu pràcticament no va arribar a agafar. A l extrem sud del país, el gruix de neu màxim de l any enregistrat a l EMA del PN dels Ports (el Baix Ebre) va ser discret, amb 8 cm assolits el 29 de novembre. 17

18 1.3 Anàlisi mensual A continuació, s analitzen mes a mes els trets més significatius de l any Per a una informació més extensa, podeu consultar el butlletí climàtic mensual corresponent. Gener El mes de gener del 2012 va ser càlid a gran part del país, a excepció del tram mitjà del riu Segre, la plana de Lleida, la Catalunya Central, fondalades del Pirineu i Prepirineu i molts sectors del quadrant nord-est, on el mes va ser normal o fred. El mes fou majoritàriament anticiclònic, amb inversió tèrmica i boires que van arribar a ser gebradores a les comarques de ponent. Pluviomètricament, el gener va ser sec o molt sec a gran part del país, a excepció del delta de l Ebre i el massís del Port, on va ser normal o, fins i tot, plujós. L episodi més rellevant va ser la precipitació que va afectar el litoral i prelitoral els dies 16 i 17, quan es van acumular fins a 50 mm a l extrem sud. D altra banda, entre el 27 i el 29 de gener es va produir una nevada important al Pirineu, especialment al vessant nord, amb gruixos de més de 50 cm de neu nova en aquest sector. Febrer El mes de febrer del 2012 va ser fred a gran part del país i, fins i tot, molt fred a àmplies zones del Pirineu, de la plana de Lleida, la Catalunya Central, la serralada Prelitoral i el litoral Central i Nord. Cal remarcar les parts més elevades de la Val d Aran, on la temperatura mitjana va ser fins 5 ºC inferior a la mitjana climàtica. Durant la primera quinzena del mes una important onada d aire fred va afectar tot el país, amb glaçades generalitzades, vent fort i algunes nevades dèbils a cotes baixes. A les zones de muntanya no s havien enregistrat temperatures tan baixes des del gener de D altra banda, tot i el caràcter fred del mes, cal remarcar la pujada de temperatura del dia 26, quan es van superar els 20 ºC a bona part del país. Pluviomètricament, el febrer va ser sec o molt sec a gran part del país, a excepció de zones elevades de la Val d Aran i l extrem nord del Pallars Sobirà, on les nevades abundants de la primera quinzena van fer que la precipitació mensual fos propera a la mitjana climàtica. Març El mes de març del 2012 va ser normal o càlid a gran part del país. Les anomalies positives més rellevants es van enregistrar a les parts més elevades del Prepirineu i de la serralada Prelitoral, fruit de la inversió tèrmica que va caracteritzar algunes fases del mes. El dia 30 va ser especialment càlid, amb una temperatura màxima superior als 25 ºC a molts sectors del litoral i prelitoral. D altra banda, el març va estar marcat per una alta irregularitat pluviomètrica, ja que va ser un mes plujós o molt plujós al vessant sud del Pirineu, a la Catalunya Central, a punts de la vall de l Ebre i a les muntanyes de Prades, mentre que va ser molt sec a punts de l altiplà Central. A la resta del país va resultar normal o sec. Cal assenyalar molt especialment l episodi de precipitació que es va produir entre el 20 i el 22 de març, quan es van arribar a acumular més de 100 mm en alguns sectors del Pirineu i zones elevades del prelitoral. Aquest episodi va significar la nevada més important de l any a molts sectors del Pirineu, ja que es van acumular entre 50 i 100 cm de neu nova a les cotes altes de la serralada. 18

19 Abril El mes d abril de 2012 va ser fred a gran part del país. Les anomalies negatives més rellevants es van enregistrar a les parts més elevades del Prepirineu i del Pirineu. En canvi, va ser un mes lleugerament càlid a les àrees urbanes de Barcelona i Tarragona, així com en alguns punts de la vall de l Ebre. Cal subratllar la baixada de la temperatura que es va produir entre els dies 15 i 17, que va provocar glaçades tardanes a molts sectors de l interior i fins i tot del prelitoral durant la matinada del dia 17. L abril va estar marcat per una alta irregularitat pluviomètrica. Va resultar un mes molt plujós a l extrem nord-occidental del país i a punts del litoral Central i Sud. En canvi, va ser sec a les comarques de la Garrotxa, del Pla de l Estany i del Montsià, així com en amplis sectors de l Empordà i la Selva. Pel que fa als episodis més remarcables, cal assenyalar que el 15 i 16 d abril va caure una nevada important a tot el Pirineu, fins i tot a les cotes baixes. D altra banda, la depressió atlàntica que va afectar Catalunya del 27 al 30 va provocar precipitacions de fins a 100 mm al vessant sud del Pirineu. Maig El maig de 2012 va ser càlid a gran part del país. Les anomalies positives més rellevants es van enregistrar al pla de Lleida, a la Terra Alta, a la conca de Tremp, al massís del Montseny i a punts de la Ribera d Ebre. Cal remarcar la calorada que es va produir entre els dies 11 i 13, quan es van superar els 30 ºC a les comarques de l interior i prelitoral, amb registres de 35 a 38 ºC el dia 12 a l interior de les Terres de l Ebre i punts del pla de Lleida. Pel que fa a la pluviometria, el maig va ser sec a gran part del territori i, fins i tot, molt sec a l extrem sud de Catalunya i a algunes zones de l altiplà central. En canvi, a la comarca del Berguedà, al litoral de l Alt Empordà i a punts de la serralada Transversal el mes va ser plujós. Juny El mes de juny va ser càlid a gran part del país, fins i tot molt càlid al Prepirineu central, al massís del Montseny, a àmplies zones de la Terra Alta i a punts de l altiplà Central i del prelitoral Central. Cal assenyalar la temperatura màxima del 21 de juny, quan el vent de ponent va provocar registres de fins a més de 35 ºC en punts del litoral i prelitoral. D altra banda, la temperatura màxima va fregar els 40 ºC al pla de Lleida i punts de la vall de l Ebre durant la calorada que va afectar tot el país del 25 al 30 de juny. Pel que fa a la precipitació, el juny va ser sec o molt sec a gran part del territori, especialment al litoral, l altiplà Central, la Catalunya Central i el Prepirineu i Pirineu oriental. En canvi, va ser un mes normal o plujós al vessant sud del Pirineu occidental. 19

20 Juliol El mes de juliol del 2012 va ser termomètricament normal o fred a Catalunya. Les anomalies negatives més rellevants es van produir al Pirineu occidental, al sud de la Costa Brava i a molts punts del pla de Lleida. Més enllà d alguns dies de calor intensa, no pas excepcional, cal remarcar que la temperatura mínima dels dies 23 i 24 de juliol va ser propera als 10 ºC a molts sectors del nord-est, uns valors molt baixos en un mes de juliol. La irregularitat va ser el tret més significat de la pluviometria del mes. D aquesta manera, va ser un mes molt plujós a àmplies zones del pla de Lleida, l altiplà Central i l extrem sud del Principat, mentre que va ser molt sec al Pirineu i Prepirineu oriental. Cal remarcar les tempestes que van afectar molt indrets del país la tarda del 5 de juliol, amb una forta pedregada a molts sectors de ponent, on es van observar pedres de més de 5 cm de diàmetre. Agost El mes d agost del 2012 va ser càlid a Catalunya, fins i tot molt càlid al Pirineu, Prepirineu i punts de l altiplà Central, litoral i prelitoral Central. En general, va ser un dels mesos més càlids de les últimes dècades, per darrere de l agost del 2003 i del juliol del La temperatura màxima va superar els 40 ºC durant les calorades del dia 1 i del 9 a l 11, així com durant l onada de calor del 17 al 23, la més important de l any a Catalunya. El 18 d agost va ser el dia més càlid almenys dels últims 15 anys a l alta muntanya pirinenca. Pluviomètricament va ser un mes sec a gran part de Catalunya i molt sec al Maresme, el sud de la Costa Brava, les Terres de l Ebre i àmplies zones de la depressió Central, així com a punts de la serra del Montsec i de les comarques de l Alt Urgell i el Tarragonès. En canvi, va ser normal a zones del prelitoral Central, la Garrotxa i el Baix Penedès, i plujós a punts del Segrià. Setembre El mes de setembre del 2012 va ser termomètricament normal a bona part del país, a excepció d àmplies zones del litoral i algun punt de la Catalunya Central, on va resultar càlid. En canvi, al Pirineu i a punts de la depressió Central el mes va ser fred. La distribució de la precipitació va ser molt irregular, ja que va resultar un mes plujós o molt plujós al Pirineu oriental, Prepirineu, a la Costa Brava i punts del litoral Central i del Segrià, mentre que va ser sec a la depressió Central, les Terres de l Ebre, àmplies zones del Pirineu central i occidental, a la serralada Prelitoral, a la comarca del Maresme i al nord del cap de Creus, fins i tot molt sec a la conca de Tremp. Entre els diversos episodis de precipitació que es van produir al llarg del mes, cal assenyalar la pluja del dia 29, que va ser especialment extensa i homogènia. En el conjunt del país, va ser el dia més plujós des del 12 de març de

21 Octubre L octubre va ser termomètricament normal o càlid en general, amb l excepció del Pirineu, on el mes va ser normal o fred. Cal remarcar que entre els dies 7 i 9 es van superar els 30 ºC de temperatura màxima al sud del litoral i prelitoral, així com al pla de Lleida. D altra banda, entre els dies 27 i 30 es va produir una important invasió d aire fred, amb vent fort i posteriors glaçades a gran part de l interior i punts del prelitoral. Pel que fa a la precipitació, l octubre va ser plujós a Catalunya, fins i tot molt plujós al litoral i Prelitoral central i sud i a molts sectors de les comarques de ponent i del Pirineu occidental. En canvi, va ser normal al sud del delta de l Ebre i punts del Prepirineu. Entre els diversos episodis de precipitació cal esmentar el que es va produir entre els dies 18 i 22, amb pluja generalitzada, fins a més de 200 mm en punts del Pirineu occidental i al massís del Port. D altra banda, el dia 25 van caure fins a més de 150 mm en punts del Baix Camp. Novembre El novembre de 2012 va ser càlid al conjunt del país, a excepció de la vall de l Ebre i la zona a cavall de les comarques de l Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Val d Aran, on el mes va ser normal. La irregularitat pluviomètrica va ser el caràcter principal del novembre. D aquesta manera, el mes va ser plujós o molt plujós a la vall de l Ebre, normal a l Alta Ribagorça, al Pallars Sobirà i la vall Fosca i sec a la resta del territori. Al Litoral i Prelitoral central el mes va ser fins i tot molt sec. L episodi més important del mes es va produir entre els dies 16 i 18, quan es van acumular més de 100 mm en alguns sectors del Baix Ebre i del Montsià. D altra banda, entre els dies 25 i 28 es van produir nevades al Pirineu, amb gruixos de neu de fins a 40 cm en alguns casos. Fora del Pirineu, la neu també va agafar, tot i que amb gruixos molt inferiors, a les parts més altes del Prelitoral. Desembre El desembre de 2012 va resultar càlid al conjunt del país, llevat de les valls del Pirineu i Prepirineu, la Costa Brava i fondalades de la Catalunya Central, on el mes va ser normal. Cal remarcar que entre els dies 23 i 25 una dorsal anticiclònica va provocar un augment remarcable de la temperatura, especialment als sectors elevats del país, amb una inversió tèrmica que va ser molt marcada. Es van arribar a superar els 20 ºC de temperatura màxima a diversos sectors del Prelitoral, zones elevades de l interior i fins i tot algunes valls del Pirineu i del Prepirineu. Pel que fa a la precipitació, en general va ser un mes molt sec, tret del quadrant nord-oest, on el desembre va ser sec o, fins i tot, normal a punts del vessant nord del Pirineu. 21

22 2. L any 2012 en relació amb dues de les sèries climàtiques més antigues de Catalunya 2.1 Evolució històrica de la temperatura i la precipitació anual a l Observatori de l Ebre i a l Observatori Fabra Temperatura Pel que fa a la temperatura, l any 2012 (figura 3) va ser càlid als observatoris de l Ebre i Fabra, amb anomalies lleugerament superiors a +1 ºC en ambdós casos. De totes maneres, no va ser-ho tant com ho havien estat els anys 2011, 2009, 2006 o A l Observatori de l Ebre, la temperatura mitjana del 2012 va ser de 18,2 ºC. Aquest valor suposa una anomalia de +1,3 ºC respecte de la mitjana climàtica del període És un registre mig grau inferior al valor més alt de la sèrie, que es va assolir l any 2011, amb 18,7 ºC de temperatura mitjana. A l Observatori Fabra, la temperatura mitjana del 2012 va ser de 16,1 ºC. En aquest cas, l anomalia és de +1,2 ºC respecte de a mitjana climàtica del període i també queda mig grau per sota de l any més càlid de la sèrie, en aquest cas assolit el Precipitació Pel que fa a la precipitació, de manera coherent amb el comportament general que es va observar arreu del país, l any 2012 (figura 4) va resultar sec als Observatoris de l Ebre i Fabra. A l Observatori de l Ebre, la precipitació recollida al llarg del 2012 va ser de 477,7 mm. Aquesta quantitat suposa un dèficit pluviomètric del 15% respecte de la mitjana climàtica del període Amb el 2012 ja són quatre els anys consecutius en què la precipitació ha estat inferior a la mitjana climàtica en aquest observatori. Pel que fa a l Observatori Fabra, s hi van arribar a recollir 479,5 mm, un valor que és un 25% inferior a la precipitació mitjana del període climàtic de referència En aquest Observatori, la precipitació del 2012 contrasta fortament amb la del 2011, que havia estat plujós, mentre que cal retrocedir fins l any 2006 (447,6 mm) per trobar un any encara més sec. 22

23 Figura 3 Evolució de l anomalia de la temperatura mitjana anual a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ) Les anomalies s expressen pel que fa a la temperatura mitjana anual per al període

24 Figura 4 Evolució de la precipitació anual a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ) L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents al 1938, per això la gràfica queda interrompuda durant aquell any. 24