L any 2014 ha estat càlid a pràcticament tot el país, a excepció de punts del Pirineu i Prepirineu, on ha estat normal.

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC DE L ANY 2014 Data del document: 4 de juny de 2015 L any 2014 ha estat càlid a pràcticament tot el país, a excepció de punts del Pirineu i Prepirineu, on ha estat normal. Pel que fa a la pluviometria, el 2014 ha estat un any normal o plujós a la major part de Catalunya, però sec en algunes àrees al litoral i esparsament a punts de l interior. A nivell planetari, l any 2014 ha estat qualificat com el més càlid des de que hi ha registres instrumentals, i continua així la tendència observada en les darreres dècades. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar l any 2014 mitjançant l anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori. Així, en una primera part, es presenta el resum general de l any, amb el balanç de temperatura i precipitació i, posteriorment, es comenta l evolució mensual amb l esment d aquells fenòmens rellevants que s hagin produït. En una segona part, s analitza l evolució històrica de la temperatura i la precipitació d acord amb les dades de l Observatori de l Ebre 1 i de l Observatori Fabra 2, els dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l inici del segle XX. La sèrie de l Observatori de l Ebre, situat a Roquetes (el Baix Ebre), s inicia el juliol de l any 1905, i la de l Observatori Fabra, situat a Barcelona (el Barcelonès), l agost de l any Finalment, es duu a terme una anàlisi de l evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar, mesurada a l Estació Meteorològica de l Estartit 3 (el Baix Empordà). Aquest és l únic indret de Catalunya on s han pres registres de la temperatura de l aigua del mar durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l aigua es mesura des del 1969 i la temperatura fins a una fondària de 80 metres, des del 1973). Els mesuraments es duen a terme a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s estructura de la manera següent: 1. Caracterització climàtica de l any Resum general de l any Balanç de la temperatura i la precipitació de l any 2014 a tot Catalunya Temperatura Precipitació 1.3. Anàlisi mensual C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 1

2 2. L any 2014 en relació amb dues de les sèries climàtiques més antigues de Catalunya 2.1 Evolució històrica de la temperatura i la precipitació anual a l Observatori de l Ebre i a l Observatori Fabra Temperatura Precipitació 2.2 Evolució històrica de la temperatura de l aigua del mar a l Estartit Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics 4, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC -3 ºC En relació amb la temperatura mitjana d un període, s entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic 4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s entén per anomalia el percentatge d aquest valor respecte del valor mitjà climàtic 4 corresponent. L SMC vol agrair a l Observatori de l Ebre, a l Observatori Fabra i a l Estació Meteorològica de l Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l obtenció de les sèries de dades com de la informació necessària per valorar la qualitat i l homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 4 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 2

3 1. Caracterització climàtica de l any Resum general de l any 2014 A grans trets, l any 2014 ha estat càlid i pluviomètricament normal o plujós. La temperatura mitjana (figura 1) ha estat clarament per sobre de la mitjana climàtica a gairebé tot Catalunya, amb l excepció d alguns sectors del Pirineu i Prepirineu, on l any es pot qualificar de termomètricament normal. L anomalia de la temperatura respecte de la mitjana climàtica del període de referència ha superat els +0,5 ºC a la major part del territori, arribant a ser superior a +1,5 ºC a punts del litoral Central, prelitoral Sud i interior. Destaca, com és habitual, l anomalia de la ciutat de Barcelona per l efecte de l illa de calor, on l estació de Barcelona el Raval ha enregistrat l anomalia positiva més marcada, de +2,1 ºC. L anàlisi de sèries històriques indica que el 2014, en general, ha estat un dels anys més càlids des de que es disposa de registres. Així, en el cas de la sèrie de Barcelona, la qual s inicia l any 1780, el 2014 ha estat el tercer any més càlid, darrera de 2006 i A l Observatori de l Ebre, amb dades des de l any 1905, el 2014 ha suposat el rècord, juntament amb el Per a les sèries de Girona i Lleida, l any 2014 ha estat el segon més càlid des de Els anys més càlids per a aquestes dues sèries van ser el 2006 i el 2011, respectivament. La precipitació acumulada anual (figura 2) ha estat, a pràcticament la totalitat del Principat, similar o superior a la mitjana climàtica del període de referència Així, l any 2014 es pot qualificar, globalment, de normal o plujós, especialment a punts del Pirineu i del pla de Lleida. Pel contrari, l any 2014 ha estat sec a punts dispersos de l interior i a punts del litoral, molt especialment a l extrem sud, on localment la precipitació anual ha estat inferior al 70% respecte de la mitjana climàtica. El desglossament estacional mostra com la tardor va ser especialment càlida, mentre que només l estiu es pot qualificar de termomètricament normal, o fins i tot fred en alguns sectors del Pirineu i de la meitat oest del país. Pel que fa a la precipitació, a grans trets, cal parlar d un hivern i d una primavera més aviat secs, contràriament a un estiu i tardor que van ser en general plujosos. Entre els mesos càlids, destaquen sobretot l abril i l octubre, seguits pel gener i el novembre. El juliol va resultar fred respecte la mitjana climàtica a pràcticament tot Catalunya, mentre que tant el maig com l agost van presentar una part remarcable del territori amb temperatura per sota de la mitjana. La major part dels mesos va tenir una distribució de la precipitació irregular, i només el novembre va ser plujós o fins i tot molt plujós, a pràcticament la totalitat del territori. Pel que fa als mesos secs, destaquen el març, l octubre i el desembre. Pel que fa als principals episodis meteorològics que han afectat Catalunya durant l any 2014, han estat els següents, en ordre cronològic: Precipitació gairebé general i acumulacions de precipitació importants al vessant sud del Pirineu, entre l 1 i el 5 de gener. C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 3

4 Precipitació general, localment intensa i acompanyada de tempesta i calamarsa, entre el 18 i el 21 de gener. Gruixos importants de neu nova, d entre 20 i 40 cm, per sobre dels metres. Precipitació general entre els dies 22 i 25 de gener, les més importants al vessant nord del Pirineu, on no és habitual que durant l hivern es produeixin aquestes acumulacions: 84,3 mm a Vielha (la Val d Aran), dels quals 63,8 mm van caure al llarg del dia 24. L EMA de Vielha, instal lada fa 18 anys, no havia enregistrat mai en un mes hivernal una precipitació tan abundant en 24 hores. Episodi de vent fort del nord el 25 de gener que va afectar les zones més elevades del país, el nord del cap de Creus i la vall de l Ebre. Important ascens de la temperatura el dia 25 de gener, valors màxims al voltant dels 20 C al pla de Lleida i a les comarques del sud del litoral i prelitoral, i mínims al voltant dels 15 C a bona part del Baix Ebre i del Montsià a causa del vent de mestral, registres excepcionals en un mes de gener. Temperatura mínima més baixa de l hivern climàtic la matinada del 3 de febrer al litoral i prelitoral i superació del llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per fred a quatre estacions. Vent fort del sud-oest els dies 4 i 5 de febrer al vessant sud del Pirineu, al nord del cap de Creus i a la part més elevada del Montseny. Episodi molt extens de vent fort entre els dies 8 i 11 de febrer, primer de sud-oest i posteriorment de nord, que va afectar sobretot els dos extrems del país i zones elevades del Pirineu i de la serralada Prelitoral. Episodi de temperatura elevada els dies 13 i 14 de febrer, amb una massa càlida procedent del nord d Àfrica. Augment de la temperatura, en especial al litoral i prelitoral, on es van batre alguns rècords. Fort vent del sud-oest el 13 i 14 de febrer, sobretot al Montseny i al vessant sud del Pirineu. Pas d un front atlàntic entre els dies 2 i 5 de març, que va deixar precipitació abundant a l extrem nord de Catalunya, sobretot al vessant nord del Pirineu. Episodi general de vent fort de component nord i oest entre els dies 3 i 4 de març a la vall de l Ebre, al nord del cap de Creus, al prelitoral i a les parts més elevades del Pirineu, on es va superar puntualment el llindar d SMP per vent. Episodi de calor provocat per una massa d aire càlid instal lada a l Europa occidental entre els dies 15 i 17 de març. Mínima més alta de tota la sèrie a l Estartit (el Baix Empordà) per a un mes de març. Episodi de vent fort del nord els dies 15 i 16 de març. Registres de 160,9 km/h a Portbou, 109,4 km/h a Roses o 96,5 km/h al Puig Sesolles (1.668 m). Precipitacions generals entre el 22 i 23 de març, sovint acompanyades de tempesta i calamarsa. Gruixos de neu nova per sobre dels metres de fins a 34 cm al Pallars Sobirà i a l Alta Ribagorça. Precipitacions generals entre els dies 29 i 31 de març, sobretot al litoral i prelitoral, on van ser abundants. Episodi de pluja de fang entre el 2 i 5 d abril, amb una pertorbació procedent del sud que impulsava una massa d aire provinent del nord d Àfrica. Xàfecs localment intensos, diverses EMA van superar l SMP per intensitat de pluja. Nevada important a les parts més elevades del Pirineu i Prepirineu entre els dies 2 i 3 d abril. Gruixos acumulats de neu nova de fins a 95 cm a Ulldeter (2.410 m). Xàfecs i tempestes extenses entre els dies 26 i 30 d abril pel pas d un front, sobretot a la meitat nord. Episodi de precipitació entre els dies 18 i 27 de maig. Les acumulacions més importants es van donar els dies 20 i 21 de maig. El dia 26 van anar acompanyades de tempesta i calamarsa. Episodi de xàfecs d intensitat forta el dia 28 de maig, acompanyats de notable activitat elèctrica (6.758 llamps núvol-terra) segons la XDDE (Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques). Es va superar l SPM per intensitat de precipitació a diverses EMA. Episodi de precipitació entre els dies 29 i 31 de maig, localment acompanyada de tempesta i calamarsa. Episodi destacat de calor entre els dies 7 i 14 de juny, amb l arribada d una massa molt càlida procedent del continent africà que va afectar especialment la Mediterrània més occidental. Superació en algunes estacions del llindar baix d SMP per calor a comarques del litoral. C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 4

5 Entre els dies 11 i 13 de juny, episodi de ruixats durant les tardes al Pirineu, Prepirineu, i al prelitoral i litoral. Distribució irregular i d intensitat entre feble i moderada, si bé localment van ser fortes, abundants i van anar acompanyats de tempesta i calamarsa. Episodi de precipitació entre els dies 14 i 19 de juny. El dia 17 tempestes generals i destacables, algunes de gran intensitat i amb molta activitat elèctrica, calamarsa abundant en alguns casos. Episodi de precipitació entre els dies 23 i 25 de juny, van anar acompanyades de tempesta i localment de calamarsa i/o pedra. Episodi de precipitació entre els dies 26 i 29 de juny, amb el pas de dos sistemes frontals. El més important va començar a creuar Catalunya el dia 28 i va deixar ruixats sobretot al quadrant nord-oest i a la vall de l Ebre, intensitat entre feble i moderada i acompanyats de tempesta i calamarsa. Un front atlàntic va creuar el país entre els dies 1 i 4 de juliol i va provocar precipitacions a molts indrets, les més importants a la meitat oest, amb acumulacions que van arribar a ser abundants. Episodi de precipitació relacionat amb una pertorbació que va creuar Catalunya entre els dies 5 i 6 de juliol. Gran activitat elèctrica, sobretot el 7; intensitats molt elevades, superant el llindar d SMP. Episodi de precipitació entre els dies 18 i 21 de juliol quan una baixa atlàntica va creuar Catalunya i va deixar quantitats per sobre dels 40 mm en alguns punts de l Empordà. Episodi de precipitació els dies 28 i 29 de juliol. Un embossament d aire fred va produir tempestes fortes, sobretot la meitat nord del país. La tarda del 29 aquestes van afectar el centre i sud de la Costa Brava, essent molt virulentes i associades a fenòmens meteorològics severs (calamarsa i cops de vent forts). Es va superar l SMP per intensitat de precipitació en molts casos. Episodi de precipitació entre els dies 1 i 3 d agost, amb el pas d un front atlàntic que va deixar precipitacions a molts indrets, sobretot a la meitat oest del país. Localment acompanyades de calamarsa, intensitats molt elevades, superació del llindar d SMP per intensitat de precipitació. Episodi de ruixats i tempestes del 4 al 7 d agost, sobretot al Pirineu, Prepirineu i al quadrant nord-est. Intensitat forta i acompanyats de calamarsa o pedra. Superació del llindar d SMP per intensitat. Episodi de calor els dies 10 i 11 d agost com a conseqüència de la presència d una massa d aire càlid procedent de latituds tropicals en relació amb una advecció del sud. Es van superar els 35 ºC durant el dia 10 a molts punts de l interior. A diverses EMA es va superar l SMP per calor. Episodi de precipitació entre els dies 11 i 17 d agost. El dia 13 intensitat forta al terç nord del país, el dia 15 els ruixats forts es van concentrar al quadrant nord-est i al litoral i prelitoral Central. Temperatura mínima més baixa en un mes d agost la matinada del dia 17 en alguns punts de la plana de Lleida i del Pirineu. Episodi de precipitació entre els dies 18 i 21 d agost, amb ruixats i tempestes al Pirineu i al Prepirineu, sobretot a la Garrotxa, on van caure amb intensitat forta i localment amb calamarsa. Episodi de precipitació entre els dies 22 i 24 d agost. Ruixats i tempestes amb forta intensitat, en especial el 22. Extensos i localment acompanyats de calamarsa o pedra ratxes de vent fort. Es va superar el llindar d SMP per intensitat de precipitació a gairebé un terç de les EMA gestionades per l SMC (54 de 172 estacions). Fins a 35 de les 127 EMA que disposen de més de 10 anys de dades van enregistrar el dia d agost més plujós de la seva sèrie. Temperatura màxima més baixa de la sèrie en un mes d agost el dia 22 d agost a 9 de les 127 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades. Calorada entre els dies 25 i 27 d agost, sobretot al litoral i prelitoral Sud, com a conseqüència d una entrada de flux de ponent. Es van assolir els 35 ºC a diversos sectors del litoral i prelitoral. Es va superar l SMP per calor a punts de l interior. Episodi de precipitació entre els dies 28 i 31 d agost en relació amb un solc vinculat a una baixa ubicada al nord del continent europeu. Ruixats i tempestes localment d intensitat forta, durant els dies 29 i 30 van anar acompanyats localment de calamarsa. Puntualment van ser abundants. Episodi de precipitació entre els dies 4 i 9 de setembre, amb ruixats i tempestes a molts indrets. El dia 5 els ruixats van anar acompanyats de calamarsa, pedra i de vent molt fort. Es van enregistrar 29,1 mm en 15 minuts a Montserrat - Sant Dimes, amb la intensitat de pluja en 1 minut més elevada que s ha enregistrat mai a una estació de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 5

6 Episodi de vent fort (per sobre dels 90 km/h) el dia 4 de setembre a punts de la depressió Central en relació amb les tempestes localment intenses que van afectar aquelles contrades. Cal remarcar els 144,2 km/h que es van registrar a Alguaire (el Segrià), ratxa que va superar l SMP de nivell alt. Episodi de calor entre els dies 10 i 25 de setembre, a causa d un flux càlid procedent d Àfrica. Episodi de precipitació entre els dies 10 i 25 de setembre, amb ruixats acompanyats de nombroses descàrregues elèctriques que van afectar gran part del territori. Superació del llindar baix i alt d SMP per intensitat de precipitació. Llevantada entre els dies 28 i 30 de setembre, que va deixar quantitats molt abundants a la meitat est del país, sobretot al litoral i prelitoral. Intensitat forta, 30 de les 172 estacions de la XEMA van superar el llindar baix de l SMP per intensitat de precipitació. Episodi de precipitació entre els dies 4 i 6 d octubre, amb ruixats i tempestes que van afectar bàsicament el quadrant nord-est del país, en molts casos acompanyats de calamarsa. Episodi de precipitació entre els dies 9 i 14 d octubre. Les quantitats més importants registrades a les estacions de la XEMA i de la XOM es van localitzar al vessant sud del Pirineu. Episodi de calor entre els dies 17 i 21 d octubre. Una massa d aire càlid provinent del nord d Àfrica, juntament amb un àrea d altes pressions a la Mediterrània va provocar registres de temperatura màxima entre 5 i 10 ºC superiors als valors normals a mitjans d octubre. Episodi de vent fort entre el dies 21 i 23 d octubre, com a conseqüència d un flux del nord que va afectar principalment els dos extrems del Principat i les parts més elevades del Pirineu. Episodi de precipitació entre els dies 27 i 28 d octubre, amb ruixats d intensitat entre feble i moderada en general, si bé a l extrem sud de Catalunya localment van tenir intensitat forta. Episodi de precipitació entre els dies 2 i 5 de novembre, amb una pertorbació atlàntica acompanyada d aire molt fred en altura que va provocar precipitacions i ruixats. Neu al Pirineu per sobre de m. Episodi de precipitació entre el 14 i 17 de novembre, més abundants al vessant sud del Pirineu Occidental. Un cop va creuar la pertorbació, la neu va fer acte de presència al Pirineu durant el dia 17. Episodi de ruixats i tempestes entre el 23 i 26 de novembre, especialment intensos el dia 26, a causa d un solc acompanyat d aire fred en alçada i un flux del sud-est en superfície. Llevantada entre els dies 27 i 30 de novembre, precipitacions extremadament abundants a molts punts del litoral i del prelitoral Nord, prelitoral Sud i al vessant sud del Pirineu. Puntualment d intensitat forta i acompanyades de tempesta. Precipitació registrada en 24 hores excepcional a l EMA del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre), que va recollir 336,1 mm al llarg del dia 29. És la pluja diària més abundant que ha registrat mai cap estació de la XEMA. També excepcional a l estació de Cabanes (l Alt Empordà), on el dia 30 va ser el dia més plujós de tota la seva sèrie. Episodi de vent fort entre els dies 27 i 30 de novembre, com a conseqüència del flux del sud i de llevant que es va generar en relació amb la pertorbació que va creuar Catalunya durant aquests dies. Episodi de precipitació important entre els dies 1 i 4 de desembre a la meitat est, especialment a punts de la Costa Daurada. La baixada de la temperatura després de la retirada de la pertorbació va provocar el dia 4 la primera nevada de la temporada al massís dels Ports. Episodi de precipitació important entre els dies 5 i 11 de desembre. El pas d un front fred va provocar nevades a tot el Pirineu i a diversos sectors del Prepirineu, fins a fons de vall, tot i que els gruixos van ser poc importants. Episodi molt destacat de vent fort el dia 9 de desembre força general. Ratxes màximes superiors als 100 km/h a diverses zones no habituals del Vallès i del Prepirineu. En aquests sectors, la ventada va ser clarament més forta que la del 24 de gener 2009, el cas més recent de ventada general i extraordinària a molts sectors del país. Episodi de precipitació entre els dies 14 i 18 de desembre. El flux del sud-est va provocar un augment de la temperatura. Algunes tempestes acompanyades de calamarsa i pedra. Nevades al Pirineu. Episodi de precipitació entre els dies 27 i 28 de desembre que van afectar molt especialment l extrem nord del país. Posteriorment, entrada d una massa d aire molt fred procedent del nord del continent europeu que va comportar un descens tèrmic molt destacat, sobretot entre els dies 29 i 31. C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 6

7 1.2 Balanç de la temperatura i la precipitació de l any 2014 a tot Catalunya Temperatura L any 2014 ha estat càlid a la major part de Catalunya, i globalment és comparable al 2011, que havia estat dels més càlids des de que es tenen registres, juntament amb el 2009, 2006 i Tot i així, l any ha presentat excepcions al Pirineu, on es pot qualificar de normal, ja que els valors de temperatura han estat lleugerament per sobre o per sota de la mitjana climàtica del període Aquest caràcter càlid no ha estat conseqüència de grans calorades, sinó que cal destacar l escassetat d adveccions fredes que s han produït durant els mesos més freds de l any. Les anomalies han estat superiors a +0,5 ºC a aproximadament el 90% del país, mentre que una mica més del 50% de la superfície del Principat ha presentat anomalies per sobre de +1,0 ºC. Aquestes han quedat repartides pràcticament per tot el territori, exceptuant el Pirineu: bona part de l Empordà, del Gironès, de la plana de Vic i de la conca del Llobregat, el sud del Prepirineu occidental i gran part de les comarques de Ponent, del litoral i prelitoral Sud i del litoral i prelitoral Central. Les anomalies per sobre de +1,5 ºC s han localitzat a punts del litoral Central, prelitoral Sud i a la comarca de l Urgell. Entre aquestes anomalies positives més marcades, destaca, com és habitual, la de la ciutat de Barcelona per l efecte de l illa de calor, on l estació de Barcelona el Raval ha enregistrat +2,1 ºC d anomalia respecte la mitjana de Només a una petita part de Catalunya, concentrada majorment al nord-oest, es pot parlar d any termomètricament normal, amb anomalies lleugerament per sota o per sobre de la mitjana. Les zones més elevades de la Val d Aran i de l Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el nord del Pallars Jussà, la serra del Port del Comte, la dels Ports i el nord del Berguedà i punts de la Cerdanya són els indrets on l any 2014 es pot considerar termomètricament normal. Els valors anuals de temperatura mitjana han superat els 16 ºC al litoral Central i Sud, interior de les comarques del Baix Ebre i el Montsià (amb l excepció del massís dels Ports), la Ribera d Ebre, la part baixa de la conca del Llobregat i sectors de l Alt Empordà. En aquests indrets, diverses estacions de la XEMA han arribat a superar els 17 ºC, o fins i tot els 18 ºC en el cas de l EMA de Barcelona el Raval (18,1 ºC). Les àrees amb una temperatura mitjana més baixa, inferior als 10 ºC, es localitzen com sempre, i per efecte de l altitud, al Pirineu, Prepirineu i a les parts més altes del Montseny. A partir dels metres d altitud, la temperatura mitjana presenta valors per sota de 5 ºC. La taula 1 mostra les estacions de la XEMA que han enregistrat una anomalia positiva de temperatura més important, per sobre de +1,5 ºC: Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Barcelona - el Raval Barcelonès +2,1 Begues - PN del Garraf Baix Llobregat +1,7 Aldover Baix Ebre +1,7 Tàrrega Urgell +1,6 Taula 1: Estacions de la XEMA on s ha enregistrat una anomalia de temperatura més gran durant l any 2014 C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 7

8 Les estacions de la XEMA que han enregistrat anomalies negatives, tot i que aquestes han estat molt lleus, es concentren en els sectors més elevats del Pirineu occidental: Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -0,3 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -0,2 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -0,2 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -0,1 Taula 2: Estacions de la XEMA on l anomalia de temperatura de l any 2014 ha estat negativa Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de l any 2014 i de diferència respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades mensuals. C. de Berlín, Barcelona Telèfon (93) Telefax (93) a/e: smc@meteo.cat 8

9 Principals episodis de fred D igual manera que l any 2013, durant el 2014 els episodis de fred no han estat freqüents ni tampoc extraordinaris. De fet, fins a finals del desembre no es va produir cap entrada d aire fred remarcable. En molts indrets del litoral no ha arribat a glaçar en tot l any. Durant els dos primers mesos de l any, especialment durant el gener, la temperatura va ser suau en conjunt, a causa una disposició molt zonal dels centres d acció; és a dir, baixes pressions al nord del continent europeu i altes pressions ubicades sobre l Atlàntic central. Aquesta configuració va inhibir les entrades d aire de fred d altes latituds. En aquests dos mesos, només l àrea pirinenca, al febrer, va enregistrar anomalies negatives respecte la temperatura mitjana mensual, com a conseqüència de l aire fred en altura que era present en les pertorbacions que van afectar Catalunya. D aquest període, únicament cal destacar l episodi fred del dia 3 de febrer, quan es va produir la temperatura més baixa de l hivern al litoral i prelitoral, després del pas d una pertorbació que va afectar el Principat entre els dies 1 i 3. Al mes de març també es va produir una inhibició de les entrades d aire fred, d una banda, a causa de la disposició zonal dels centres d acció que va caracteritzar el principi i final del mes, i de l altra, per les altes pressions que van dominar la meteorologia durant la part central del març. El novembre va ser, així mateix, càlid o molt càlid, sense episodis remarcables de fred. Les causes van ser, d una banda, el caràcter atlàntic de les pertorbacions que van afectar Catalunya durant la primera quinzena del mes, i que van impedir l entrada d una massa més freda procedent d altes latituds; d altra banda, la presència d una massa tropical molt càlida per l època de l any entre mitjans i finals del mes, impulsada pels vents del sud. No va ser fins a finals de desembre quan es va produir un descens tèrmic molt destacat a les nostres contrades. Els dies 27 i 28 d aquest mes, l anticicló ubicat a la part més oriental de l Atlàntic i que, seguint una disposició nord-sud, provocava una forta ondulació del corrent en jet, va afavorir que un front fred procedent d altes latituds creués Catalunya. Aquest va obrir les portes a una massa d aire molt fred que va afectar el Principat durant els dies posteriors. Així doncs, els principals episodis de fred de l any 2014 han estat els següents: El dia 3 de febrer es va donar l episodi de fred més important de l hivern al litoral i prelitoral, quan després del pas d una pertorbació es va produir una baixada de la temperatura, que va provocar que quatre EMA gestionades per l SMC superessin el llindar d SMP per fred. Aquestes estacions són les de Cabanes (l Alt Empordà), Sant Sadurní d Anoia (l Alt Penedès), la Bisbal del Penedès (el Baix Penedès) i Canyelles (el Garraf). Aquest hivern es va caracteritzar, en conjunt, per valors de temperatura suaus, de manera que, tot i ser l episodi més fred, no va ser extraordinari. Entre els dies 29 i 31 de desembre es va donar l episodi de fred més important de l any Es va enregistrar la temperatura mínima més baixa de l any a 2/3 de les estacions de la XEMA, situades en zones elevades i a indrets de l interior, del prelitoral i del litoral, zones on va encalmar el vent. Tot i així, no va ser una entrada freda extraordinària. Es va superar el llindar d SMP per temperatura baixa a 13 de les 175 estacions de la XEMA, ubicades bàsicament al litoral i prelitoral. Va arribar a glaçar de manera prou destacable a indrets situats arran de mar: cal esmentar els -2,5 ºC a Malgrat de Mar (el Maresme), o els -2,0 ºC a Cunit (el Baix Penedès). 9

10 Encara que no sigui ben bé a la línia de la costa, destacar també els -1,9 ºC del Prat de Llobregat (el Baix Llobregat) i -0,9 ºC de Viladecans (el Baix Llobregat). La taula 3 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) enregistrada a les estacions d alta muntanya de la XEMA (situades per sobre dels metres d altitud) al llarg de l any 2014 i la data en què es va produir. En tots els casos es va assolir el dia 29 de desembre. Nom de l EMA Comarca TNN (ºC) Data la Tosa d Alp 2500 Cerdanya -16,1 29 de desembre Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -16,0 29 de desembre Ulldeter (2.410 m) Ripollès -15,7 29 de desembre Boí (2.535 m) Alta Ribagorça -15,6 29 de desembre Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà -15,5 29 de desembre Espot (2.519 m) Pallars Sobirà -15,5 29 de desembre Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -15,4 29 de desembre Sasseuva (2.228 m) Val d'aran -15,1 29 de desembre Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -14,6 29 de desembre Malniu (2.230 m) Cerdanya -14,2 29 de desembre el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -13,5 29 de desembre Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya -12,6 29 de desembre Núria (1.971 m) Ripollès -12,0 29 de desembre Taula 3: Temperatura mínima absoluta (TNN) de l any 2014 a les EMA d alta muntanya i data en què es va assolir Pel que fa a la resta d estacions de la XEMA, la taula 4 mostra la temperatura mínima absoluta (TNN) de les estacions que han enregistrat els valors més baixos durant l any 2014 (inferiors als -6,5 ºC), així com la data en què es van assolir, corresponent al 3 de febrer o a l episodi de finals de desembre: Nom de l EMA Comarca TNN (ºC) Data Das - Aeròdrom Cerdanya -11,0 3 de febrer Oliola Noguera -8,3 31 de desembre Vielha e Mijaran Val d'aran -8,3 29 de desembre Baldomar Noguera -8,2 31 de desembre Oliana Alt Urgell -7,8 31 de desembre Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental -7,6 29 de desembre Molló - Fabert Ripollès -7,4 29 de desembre el Pont de Suert Alta Ribagorça -7,3 3 de febrer Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà -7,3 29 de desembre Prades Baix Camp -7,1 31 de desembre Lladurs Solsonès -7,0 25 de desembre Sant Pau de Segúries Ripollès -6,9 3 de febrer Tremp Pallars Jussà -6,8 31 de desembre Alfarràs Segrià -6,8 30 de desembre el Poal Pla d'urgell -6,7 31 de desembre Alcarràs Segrià -6,7 31 de desembre Guardiola de Berguedà Berguedà -6,6 3 de febrer Gurb Osona -6,6 31 de desembre Taula 4: Temperatura mínima absoluta (TNN) a les estacions que han enregistrat una temperatura mínima igual o inferior als 6,5 ºC durant l any 2014 (fora de l alta muntanya) i data en què es va assolir 10

11 Dies de glaçada En comparar el 2014 amb els últims anys, els dies de glaçada han estat molt escassos a tot el territori. Aquest fet ha estat especialment destacable a l interior, on en alguns sectors el nombre de dies de glaçada ha estat el més baix des de l any En canvi, en altres punts, sobretot al litoral, només cal retrocedir fins a l any 2013 o 2011 per trobar un número de dies de glaçada similar. En comparació amb el 2012 i 2013, durant l any 2014 ha augmentat el número d EMA que no han enregistrat cap dia de glaçada. Així, a molts punts del litoral, sobre tot Central i Sud, no ha glaçat durant tot el En relació amb la durada del període de glaçades, durant els tres primers mesos de l any, gairebé tot el territori, excepte bona part del litoral, sobretot Central i Sud, va tenir almenys un dia en què va glaçar. Ara bé, els dies de glaçada van ser escassos en comparació amb la normalitat climàtica. Durant el gener, a àmplies zones de la depressió Central va destacar l absència de boira, i es van enregistrar molts pocs dies de glaçada en comparació amb el que és habitual. Per exemple, a Raimat (el Segrià) va glaçar només 5 dies al llarg del mes i al Canós (la Segarra) un sol dia, mentre que la mitjana dels últims 25 anys és de 16 i 12 dies de glaçada al gener, respectivament. Al mes de febrer el nombre de dies de glaçada va augmentar lleugerament respecte del mes anterior, de manera que a bona part de l interior de Catalunya es van superar els 5 dies de glaçada i gairebé tota la meitat nord interior va superar els 10 dies. Tot i així, van ser xifres inferiors als valors mitjans dels darrers anys. Al març es va observar una disminució dels dies de glaçada, com correspon per l època de l any. A bona part de la Catalunya Central, de la plana de Vic i del Prepirineu occidental el nombre de dies de glaçada ja va ser inferior a 10 i a gran part de Ponent es va situar per sota de 5. A l abril les glaçades ja van quedar restringides només al Pirineu i part del Prepirineu. Les estacions de la XEMA més elevades encara van tenir al voltant de 20 dies de glaçada, mentre que al Pirineu oriental les EMA van estar al voltant de 15 dies de glaçada. El mes de maig va ser molt similar a l abril, el nombre de dies de glaçada va ser fins i tot lleugerament superior al mes anterior en el Pirineu occidental. Cal esmentar que aquest mes va ser fred en l àmbit de l alta muntanya. Al juny les glaçades ja van ser molt més reduïdes i escasses, limitades pràcticament als sectors més elevats del Pallars Sobirà i l Alta Ribagorça, com correspon als mesos d estiu. El nombre de dies mensuals de glaçada en aquest sector va estar al voltant de 5. Entre el juliol i el setembre es pot considerar un període lliure de glaçades, sent aquestes molt testimonials, especialment a l agost, quan només una estació de la XEMA va enregistrar un dia de glaçada. A l octubre es va començar a observar un lleugeríssim augment del nombre de dies de glaçada. De fet, aquest any l octubre podria quedar inclòs en el període lliure de glaçades, ja que en general va presentar valors similars als del juliol. Ara bé, a la depressió de la Cerdanya sí va començar a glaçar durant aquest mes. El nombre de dies de glaçada a l estació de Das Aeròdrom va ser de 5. El novembre va ser el primer mes després de l estiu que va començar a presentar algunes glaçades fora del sector pirinenc. El Montseny, la serra de Prades, bona part del Prepirineu, punts de la Catalunya Central, de 11

12 la plana de Vic, del prelitoral Nord i de Ponent ja van tenir dies en què la temperatura va baixar de 0 ºC. Tot i això, en general van ser escasses en comparació amb anys anteriors. Al final de l any es va arribar a valors més propers a les mitjanes climàtiques. Les glaçades es van generalitzar per gairebé tot el territori, amb excepció de bona part del litoral. Durant el desembre, a gran part del prelitoral es van superar els 5 dies de glaçada, i pràcticament tota la plana de Vic i la Catalunya Central van presentar més de 10 dies en què va glaçar. A les EMA del Pirineu ja va glaçar la majoria dels dies del mes. A Ponent, els dies mensuals de glaçada van oscil lar entre 5 i 15 aproximadament, depenent del sector. Pel que fa al nombre total de dies de glaçada, a gairebé tot Catalunya ha glaçat almenys un dia al llarg de l any 2014; les excepcions es situen a la franja litoral, sobretot Central i Sud, on cap dia s ha arribat a 0 ºC. Les àrees on no s ha enregistrat cap dia de glaçada han augmentat respecte els anys anteriors. Així, no han quedat reduïdes només al delta de l Ebre i a la ciutat de Barcelona, on sempre té especial incidència l illa de calor urbana, sinó que durant aquest any, a sectors de la costa del Maresme, del Baix Llobregat, del Garraf i de la Costa Daurada tampoc hi ha hagut cap dia de glaçada. Al litoral Nord el nombre de dies de glaçada passa de 0 o 1 (a algunes franges més properes al mar) a xifres entorn a 20 dies en relativament pocs quilòmetres cap a l interior. Fins i tot algunes estacions de la XEMA d aquest sector, emplaçades pràcticament a nivell del mar, han presentat entre 10 i 20 dies de glaçada. Aquestes xifres són lleugerament inferiors a la mitjana dels darrers anys. El litoral Central i Sud, ha tingut, en general, valors entre 0 i 5 dies de glaçada anuals, mentre que els corresponents sectors prelitorals presenten valors entre 5 i 25 dies aproximadament, amb l excepció de les serralades, que han tingut, lògicament, més dies de glaçada. Això suposa, en general, unes xifres una mica inferiors a les enregistrades en anys anteriors. L àrea de Ponent, a grans trets, ha presentat entre 10 i 40 dies de glaçada durant l any 2014; més nombrosos quant més al nord, com és habitual. En aquest sector del territori l escassetat dels dies de glaçada ha estat molt notable, de l ordre de la meitat respecte de la mitjana dels darrers anys, fet que es pot explicar en part pels pocs episodis de boira que han tingut lloc, sobretot al gener. A la Catalunya Central, la comarca d Osona i el prelitoral Nord, el nombre de dies de glaçada s ha trobat entre 20 i 70 dies aproximadament, depenent del sector. Les glaçades han tingut especial incidència a la plana de Vic i a punts de la Selva i la Garrotxa. Han estat inferiors als anys anteriors, però no tant com a l àrea de Ponent. L àrea prepirinenca ha tingut aproximadament entre 50 i 100 dies en què la temperatura ha estat igual o inferior a 0 ºC. En alguns casos, aquest nombre ha estat superior en zones depressionàries en relació amb les zones elevades pròximes a causa de la inversió tèrmica, que si bé no va tenir gaire incidència durant els primers mesos de l any, sí va fer acte de presència durant el desembre. Com és habitual, el nombre de dies de glaçada més alt s ha localitzat a l alta muntanya pirinenca. A les estacions emplaçades entre i m d altitud, els dies anuals de glaçada han estat entre 140 i 200 aproximadament, lleugerament inferior a l any anterior, quan van estar entre 160 i 210. Fora de les altituds de l alta muntanya, destaca la depressió de la Cerdanya, amb 161 dies a l EMA de Das - Aeròdrom, comparable als valors observats en els sectors elevats del Pirineu i la zona alta de la Ribagorçana, amb 119 dies al Pont de Suert. D altra banda, s han superat els 70 dies de glaçada a les serres del prelitoral Sud, per sobre de 900 m d altitud i els 80 a les parts més elevades del Montseny. 12

13 Principals episodis de calor Durant l estiu de 2014 no es van produir episodis de calor extrema, ni cap onada de calor (superació durant tres dies consecutius del percentil 98 de la temperatura màxima dels mesos d estiu). A principis de l estiu climàtic, entre el 7 i el 14 de juny, es va produir una de les calorades més importants de l any, amb l arribada d una massa molt càlida procedent del continent africà que va afectar especialment la Mediterrània més occidental. En canvi, la situació sinòptica durant els mesos de juliol i agost va estar marcada per una forta ondulació del corrent en jet i un posicionament d aquest corrent més al sud del que seria habitual per aquestes dates. Així, l entrada de masses càlides procedents de baixes latituds van ser inhibides, comportant una absència remarcable de grans calorades. Tot i així, sí es van produir algunes entrades d aire càlid que, tot i no ser excepcionals, van fer que la majoria de les estacions de la XEMA enregistressin la temperatura màxima anual durant aquest període. En plena tardor, cal esmentar un destacat augment de la temperatura durant la segona quinzena de l octubre. Les altes pressions van estabilitzar l atmosfera i van provocar l estancament d una massa molt càlida a Catalunya procedent de baixes latituds, en relació amb els vents del sud associats a una depressió ubicada a l Atlàntic oriental. Aquesta configuració va contribuir a que l octubre de 2014 fos un dels més càlids dels últims 100 anys. Com a conseqüència, a més d un 20% de les estacions de la XEMA la temperatura màxima de l any es va enregistrar en mesos que no són el juliol ni l agost, com seria habitual, sinó al juny, o en uns pocs casos, localitzats a l extrem sud, a la comarca del Montsià, a l octubre. Així, els principals episodis de calor de l any 2014 han estat els següents: Episodi destacat de calor entre els dies 7 i 14 de juny, amb l arribada d una massa molt càlida procedent del continent africà que va afectar especialment la Mediterrània més occidental. L ascens progressiu de la temperatura va ser notable sobretot entre els dies 10 i 14, quan es va superar en algunes estacions el llindar baix d SMP per calor. Les comarques afectades van ser les de l Alt Empordà, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Llobregat i el Tarragonès. L EMA de Cabanes (l Alt Empordà) va assolir el dia 13 una temperatura màxima de 36,9 ºC, valor que significa el rècord de la sèrie per a un mes de juny, superant en una dècima l anterior rècord que s havia registrat el dia 20 de juny del També cal destacar la temperatura mínima elevada que es va enregistrar, especialment a la comarca de l Alt Empordà, on els 26,2 ºC de temperatura mínima d Espolla del dia 13 i els 21,7 ºC de Castelló d Empúries representen la temperatura mínima més elevada per a un mes de juny en els últims 15 anys. A una part important de les EMA del litoral i prelitoral es va enregistrar la temperatura màxima de l any. Un percentatge important de les EMA, proper al 40%, va enregistrar la temperatura màxima de l any entre el 16 i el 18 de juliol, com a conseqüència de l entrada d una massa d aire càlid procedent del continent africà. Aquesta no va ser extraordinària, però l absència de grans calorades al llarg de l estiu va fer que aquest episodi comportés la temperatura màxima anual a molts indrets. Es van superar els 35 ºC a punts de l interior, però també puntualment al litoral i prelitoral nord. Episodi de calor els dies 10 i 11 d agost com a conseqüència de la presència d una massa d aire càlid procedent de latituds tropicals en relació amb una advecció del sud. Es van superar 13

14 els 35 ºC durant el dia 10 a molts punts de l interior. A diverses EMA gestionades per l SMC es va superar l SMP per calor (superació del percentil 98); a Vinebre (la Ribera d Ebre) es van assolir els 39,1 ºC i a Torroja del Priorat (el Priorat) i a Riba-roja d Ebre (la Ribera d Ebre) es van arribar als 38,2 ºC. Al voltant d un 20% de les estacions de la XEMA, situades a la Catalunya Central, prelitoral Central i Sud i Ponent, van enregistrar la temperatura màxima de l any durant aquest episodi. Calorada entre els dies 25 i 27 d agost, sobretot al litoral i prelitoral Sud, com a conseqüència d una entrada de flux de ponent. Es van assolir els 35 ºC a diversos sectors del litoral i prelitoral i es va superar l SMP per calor a punts de l interior. El dia 26 es va enregistrar la temperatura màxima de l any a aproximadament un 13% de les estacions de la XEMA, emplaçades sobretot al prelitoral Central i Sud. Episodi de calor entre els dies 17 i 21 d octubre. Una massa d aire càlid provinent del nord d Àfrica, juntament amb un àrea d altes pressions a la Mediterrània va provocar registres de temperatura màxima entre 5 i 10 ºC superiors als valors normals a mitjans d octubre. Es va superar el llindar de 30 ºC a diversos sectors de Ponent i del litoral Sud. Com a conseqüència, 3 estacions de la XEMA, situades a la comarca del Montsià, van enregistrar la temperatura màxima de l any el dia 21 d octubre. Pel que fa als valors assolits, durant l any 2014 cap de les estacions de la XEMA ha enregistrat valors de temperatura màxima superiors a 40 ºC. Sí que s ha superat el llindar de 38 ºC en algunes estacions, a diferència del Aquests valors més elevats s han assolit a les comarques de la Ribera de l Ebre i del Priorat. La taula 6 mostra les estacions de la XEMA que han enregistrat una temperatura màxima absoluta (TXX) igual o superior als 37,0 ºC al llarg de l any 2014: Nom de l EMA Comarca TXX (ºC) Data Vinebre Ribera d'ebre 39,1 26 d'agost Benissanet Ribera d'ebre 39,0 26 d'agost el Masroig Priorat 38,7 26 d'agost Torroja del Priorat Priorat 38,2 10 d'agost Riba-roja d'ebre Ribera d'ebre 38,2 10 d'agost Falset Priorat 38,0 10 d'agost el Pont de Vilomara Bages 37,9 10 d'agost Castelldans Garrigues 37,6 17 de juliol Ascó Ribera d'ebre 37,6 10 d'agost Aldover Baix Ebre 37,4 26 d'agost Vallirana Baix Llobregat 37,1 10 d'agost Alcarràs Segrià 37,1 16 de juliol Aitona Segrià 37,0 16 de juliol Taula 5: Estacions de la XEMA que han assolit una temperatura màxima absoluta (TXX) igual o superior als 37 ºC durant l any

15 La temperatura de l any 2014 a escala planetària A escala planetària, l Organització Meteorològica Mundial (WMO) ha qualificat l any 2014 com el més càlid des de que es van iniciar els registres moderns l any 1850 i continua la tendència observada en les darreres dècades. Catorze dels quinze anys més càlids s han donat en segle XXI. Cal matisar que encara que el 2014 hagi estat el rècord, la diferència entre els tres anys més càlids (2014, 2010 i 2005) és molt petita. Així doncs, la tendència dels darrers anys és més important que el rècord assolit per un any concret. L anomalia de temperatura global de l any 2014 ha estat de +0,57 ºC respecte la mitjana climàtica del període , de 14,00 ºC. La nord-americana NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) també qualifica el 2014 com l any més càlid a escala planetària d una sèrie iniciada l any L anomalia de la temperatura global anual (combinació de la temperatura superficial terra oceà) ha estat de +0,69 ºC per sobre de la mitjana del segle XX, que és de 13,9 ºC. El 2014 és el 38è any consecutiu, des de 1977, en què la temperatura mitjana planetària supera la mitjana climàtica del segle XX. Comptant l any 2014, 9 dels 10 anys més càlids han tingut lloc en el segle XXI. És la primera vegada des de 1990 en què el rècord de temperatura és assolit en absència de El Niño. Aquest fenomen generalment incrementa la temperatura a escala planetària, i aquest cop, fins i tot amb condicions neutrals, s ha assolit el rècord. La distribució de les anomalies de temperatura al conjunt del planeta mostra com l any 2014 ha estat especialment càlid a l extrem est de Sibèria i Alaska, l oest d Estats Units, parts de l interior de Sud- Amèrica, bona part d Europa i nord d Àfrica i parts de l est i oest de la costa d Austràlia. Els informes complets es poden consultar a:

16 1.2.2 Precipitació Pel que fa a la precipitació (figura 2), l any 2014 es pot qualificar, globalment, de normal o plujós. A gairebé la meitat del territori l any ha estat plujós: al nord, a l extrem nord-occidental, la Val d Aran, el Pallars Sobirà, nord de l Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. També a una zona central del Pirineu i del Prepirineu que s estén cap al sud fins l extrem oriental de la depressió Central, i encara més a l est, una altra franja que abraça la zona occidental de les Alberes fins les Gavarres. A Ponent l any també ha estat plujós en general, amb l excepció de punts al nord de l Urgell, on fins i tot ha presentat trets d any sec. Al sud, a la zona dels Ports, també es pot qualificar com a any plujós. Contràriament, l any 2014 ha estat sec sobretot a l extrem meridional del país, i també a àrees litorals del Tarragonès, del Baix Llobregat, al Garraf, al litoral del golf de Roses i a certs punts aïllats de la depressió Central. La superfície d aquestes àrees seques, però, no arriba al 5% del total de Catalunya. A una mica menys de la meitat del territori, la precipitació acumulada anual ha resultat semblant a la mitjana climàtica i l any s ha de qualificar de pluviomètricament normal. Figura 2 Mapes de precipitació acumulada durant l any 2014 i de percentatge respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. 16

17 Pel que fa a la distribució estacional de la precipitació al llarg de l any, molt en general, cal parlar d un hivern i d una primavera més aviat secs, contràriament a un estiu i tardor que van ser en general plujosos. Només a l extrem sud-oriental del Montsià totes quatre estacions han estat seques. La major part dels mesos va presentar una distribució de la precipitació irregular, i només el novembre va ser plujós o fins i tot molt plujós, a pràcticament la totalitat del territori. Pel que fa als mesos secs, destaquen el març, l octubre i el desembre. Les quantitats de precipitació que s han acumulat al llarg del 2014 són d una gran variabilitat, tret ben característic de la pluviometria catalana. Les més escasses aquest any no han sobrepassat els 400 mm i s han recollit tant a punts de les comarques de Ponent, on ja és habitual, com també a punts del Montsià i de la Ribera d Ebre. La taula 6 mostra la precipitació acumulada anual enregistrada a les EMA i les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) 4 gestionades per l SMC on s han acumulat menys de 400 mm al llarg del 2014: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Tornabous Urgell 339,4 Ivars d'urgell (XOM) Pla d'urgell 361,7 Alcanar Montsià 381,4 Riba-roja d'ebre Ribera d'ebre 390,1 Gimenells Segrià 392,1 Taula 6: Estacions de la XEMA i la XOM en què la precipitació acumulada durant l any 2014 no ha assolit els 400 mm Les quantitats més importants de precipitació al llarg de l any s han situat, com és esperable, a les zones de més altitud del Pallars Sobirà, de la Val d Aran, del Ripollès i del Cadí més oriental, on els registres han estat tots superiors als mm i que han assolit uns mm com a màxim, sense haver arribat, per tant, als valors de l any precedent a la zona del Pirineu occidental. S han superat els mm a la Val d Aran, a les zones altes de la resta del Pirineu, al Ripollès, a la Garrotxa i als massissos del Montseny i dels Ports. La taula 7 mostra la precipitació acumulada durant l any 2014 a les estacions de la XEMA i la XOM que han superat els mm: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 1.850,2 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 1.690,0 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 1.678,4 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1.626,2 Setcases - Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 1.495,4 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 1.441,0 4 La precipitació anual inclou les observacions de les estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) quan aquestes, que es fan en base al dia pluviomètric (de 07 a 07 h UTC), són coherents amb els registres de 0 a 24 hores de les estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques. 17

18 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 1.383,9 Albanyà Lliurona (XOM) Alt Empordà 1.348,0 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 1.320,1 Núria (1.971 m) Ripollès 1.295,5 Malniu (2.230 m) Cerdanya 1.291,0 Sant Joan de l'erm (XOM) Alt Urgell 1.280,2 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 1.254,0 Molló - Fabert Ripollès 1.251,4 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 1.247,6 Gisclareny Berguedà 1.245,0 Planoles (XOM) Ripollès 1.230,3 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 1.230,2 El Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) Solsonès 1.221,2 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 1.209,0 Beget (XOM) Ripollès 1.206,6 Olot Garrotxa 1.204,9 Taula 7: Precipitació acumulada durant l any 2014 a les estacions de la XEMA i la XOM que han superat els 1200 mm Tot i que l any 2014 ha estat globalment normal o plujós, hi ha àrees que han tingut precipitació per sota de la mitjana climàtica. Els dèficits pluviomètrics es localitzen sobretot a l extrem meridional del país, on la precipitació ha estat inferior al 70% respecte de la mitjana climàtica del període , i també a àrees litorals del Tarragonès, del Baix Llobregat, al Garraf, al litoral del golf de Roses i a certs punts aïllats de la depressió Central La taula 8 mostra les estacions on s ha registrat el percentatge menor de precipitació (inferior al 80%) respecte de la respectiva mitjana climàtica: Nom de l EMA Comarca % PPT respecte de la mitjana climàtica PPT (mm) Alcanar Montsià 64,0 381,4 els Alfacs Montsià 73,6 437,2 Illa de Buda Montsià 73,6 424,4 Vinyols i els Arcs Baix Camp 74,9 419,2 Amposta Montsià 76,8 434,6 Taula 8: Estacions de la XEMA on la precipitació acumulada l any 2014 no ha superat el 80% respecte de la mitjana climàtica A un percentatge molt elevat del territori, entorn al 95%, la precipitació acumulada ha resultat propera o superior a la mitjana climàtica, i l any s ha de qualificar com a plujós o pluviomètricament normal, en proporcions similars. El superàvits més remarcables s ubiquen a l alta muntanya del Pallars Sobirà i de la Val d Aran amb poc més d un 150% respecte de la mitjana climàtica. La taula 9 mostra les estacions on s ha registrat el major percentatge de precipitació (superior al 120%) respecte de la respectiva mitjana climàtica: 18

19 Nom de l EMA Comarca % PPT respecte de la mitjana climàtica PPT (mm) Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 157, ,4 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 151, ,2 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 151, ,0 Lleida - la Bordeta Segrià 146,8 527,6 Alcarràs Segrià 144,6 525,6 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 143, ,2 la Granadella Garrigues 141,1 588,5 els Alamús Segrià 140,0 522,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 137, ,0 PN dels Ports Baix Ebre 136, ,5 Vilanova de Segrià Segrià 136,1 538,2 Vilanova de Meià Noguera 134,6 838,4 Torres de Segre Segrià 133,9 490,3 Albesa Noguera 132,6 570,2 Orís Osona 131, ,6 Ascó Ribera d'ebre 131,0 497,3 Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà 127,8 703,6 la Quar Berguedà 126,9 989,6 Seròs - Depuradora Segrià 125,8 477,5 Perafita Osona 125,5 921,7 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 125, ,6 Girona Gironès 124,9 976,4 Castelldans Garrigues 124,8 480,2 Artés Bages 124,7 741,3 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 124, ,9 Alguaire Segrià 123,9 521,7 Os de Balaguer - Monestir d'avellanes Noguera 123,6 658,0 Vinebre Ribera d'ebre 123,0 497,1 el Masroig Priorat 122,7 553,1 Maials Segrià 122,5 455,1 Lladurs Solsonès 122,3 946,1 l'espluga de Francolí Conca de Barberà 122,0 685,0 Falset Priorat 121,4 684,8 Olot Garrotxa 121, ,9 Cassà de la Selva Gironès 120,8 876,1 Taula 9: Estacions de la XEMA on la precipitació acumulada l any 2014 ha superat el 120% de la mitjana climàtica Principals episodis de precipitació de l any 2014 Els valors màxims diaris de precipitació de l any 2014 han estat superiors als del 2013 a aproximadament un 60% d estacions de la XEMA. Els episodis en què es van donar la majoria dels valors de precipitació màxima diària són: Entre els dies 22 i 25 de gener es van produir precipitacions generals, les més importants al vessant nord del Pirineu, on no és habitual que durant l hivern es produeixin aquestes acumulacions: 84,3 mm a Vielha (la Val d Aran), dels quals 63,8 mm van caure al llarg del dia

20 L EMA de Vielha, instal lada fa 18 anys, no havia enregistrat mai en un mes hivernal una precipitació tan abundant en 24 hores. Entre els dies 2 i 5 d abril, una profunda baixa ubicada a l extrem oriental de l Atlàntic va comportar un marcat flux del sud al Principat que arrossegava pols procedent de les zones desèrtiques del nord d Àfrica. Aquest fet va provocar que la precipitació anés acompanyada de fang. Les acumulacions de precipitació van ser abundants al vessant sud del Pirineu, Pirineu oriental i zones d influència de les serres del Montsant, de Prades i dels Ports. L estació automàtica de la Granadella (les Garrigues), on al llarg del dia 3 es van acumular un total de 68,8 mm, no havia enregistrat mai tanta precipitació en un sol dia al llarg dels seus 22 anys de funcionament. Entre els dies 18 i 31 de maig una profunda àrea de baixes pressions ubicada a l Atlàntic, molt estacionària, va afectar Catalunya. Les precipitacions van ser destacades a gran part del país, especialment els dies 21, 24 i entre els dies 26 i 28 de maig. El dia 28 puntualment es van arribar a superar els 100 mm en 24 hores. Entre els dies 23 i 24 de juny es va donar un episodi de precipitació que va afectar gairebé tot el Principat. Es va aprofundir una depressió a l Atlàntic que va travessar d oest a est Catalunya durant el dia de Sant Joan. En algunes estacions de la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) es van registrar quantitats molt abundants. Els valors més importants van ser els 93,1 mm de Sant Joan de l Erm (l Alt Urgell), i sobretot els 105,5 mm de l Abadia de Montserrat (el Bages). Entre els dies 5 i 10 de juliol es va produir un episodi de precipitació relacionat amb una pertorbació que va creuar Catalunya. Durant el dia 7, al sector central del litoral i prelitoral, a la Catalunya Central, al Pirineu i Prepirineu es van acumular quantitats abundants, i localment molt abundants. Els dies 28 i 29 de juliol, un embossament d aire fred procedent del nord d Europa va creuar el Principat produint tempestes fortes que van afectar sobretot la meitat nord del país. Durant el dia 28 les tempestes van afectar especialment les comarques del nord-est, mentre que la tarda del 29 aquestes van afectar la part central i sud de la Costa Brava, essent en aquest cas molt virulentes i associades a fenòmens meteorològics severs. Les quantitats més importants registrades a les EMA gestionades per l SMC van ser: 61,8 mm a Vilassar de Mar (el Maresme), 52,9 mm a Malgrat de Mar (el Maresme), 51,7 mm a Olot (la Garrotxa) i 49,4 mm a Torroella de Montgrí (el Baix Empordà). El dia 2 d agost es van produir tempestes extenses, que van afectar sobretot l extrem nord de la Conca de Barberà, zones pròximes de l Anoia i del sud de la Segarra i de l Urgell. Localment van anar acompanyades de calamarsa. Les quantitats més abundants recollides per les EMA gestionades per l SMC van superar els 70 mm. Entre els dies 18 i 21 d agost, es va produir un episodi de precipitació pel pas d una cua de sistema frontal acompanyat d aire fred, que va provocar tempestes al Pirineu i al Prepirineu. El dia 20 es va donar la màxima precipitació diària de l any a estacions de fons de vall del Pirineu, amb valors de precipitació abundant o molt abundant. El dia 22 d agost, el pas d un solc amb aire fred a les capes mitjanes de l atmosfera va provocar que la inestabilitat fos molt acusada arreu del Principat, amb ruixats i tempestes que al llarg del dia van afectar tot el país i que en molts casos van descarregar amb forta intensitat. Localment 20

21 van anar acompanyades de calamarsa o pedra i de ratxes de vent fort. Es van acumular prop de 100 mm a punts del Gironès i Osona. Fins a 35 de les 127 EMA que disposen de més de 10 anys de dades van enregistrar el dia d agost més plujós de la seva sèrie. Entre els dies 4 i 9 de setembre es va produir un episodi de tempestes. Les precipitacions més importants van afectar molt punts del quadrant nord-est, amb acumulacions que van arribar a ser molt abundants. Entre els dies 10 i 25 de setembre Catalunya va restar sota la influència d una pertorbació que va quedar estancada a l oest de la península Ibèrica. Va ser entre els dies 14 i 17 quan les tempestes van ser més intenses a Catalunya. Es van acumular quantitats abundants i molt abundants en punts molt diversos del territori, les quals van resultar les màximes precipitacions diàries de l any a algunes EMA, emplaçades a les comarques del Bages, l Urgell, el Segrià, el Baix Ebre, el Gironès i el Tarragonès. Entre els dies 28 i 30 de setembre, Catalunya va quedar afectada per una llevantada: un flux càlid i humit del sud-est en superfície procedent de la Mediterrània i un solc en els nivells mitjans de la troposfera que aportava aire fred en altura. La precipitació va a arribar a ser molt abundant a molt punts de la meitat est, especialment durant el dia 28 i la matinada del dia 29. La jornada va ser excepcionalment plujosa en alguns sectors del prelitoral, on en alguns casos feia diverses dècades que no hi plovia tant en un sol dia: d aquesta manera, a l EMA gestionada per l SMC de Girona (el Gironès) es van recollir 123,6 mm i cal remuntar-se 32 anys per trobar una dada de pluja diària més abundant en algun dels diversos observatoris de la ciutat. Entre els dies 27 i 30 de novembre una llevantada va afectar tot Catalunya. Una profunda depressió procedent de l Atlàntic, deslligada del corrent general, ubicada el dia 27 a l oest de la península Ibèrica es va anar traslladant pel sud de la península els dies 28 i 29 fins ubicar-se finalment a l extrem occidental de la Mediterrània el dia 30. Va deixar precipitacions extremadament abundants a molts punts del litoral i del prelitoral Nord, prelitoral Sud i al vessant sud del Pirineu. El dia 29 al Port es van acumular més de 300 mm: l estació automàtica del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre) va recollir 336,1 mm. Es tracta de la pluja diària més abundant que ha registrat mai cap estació de la XEMA. Altres EMA arreu del territori van registrar el dia més plujós de la seva sèrie. L any 2014 un 13,5% de totes les EMA que gestiona l SMC va superar els llindar dels 100 mm en 24 h, aproximadament el doble que l any anterior. La taula 10 mostra la precipitació diària més elevada en aquelles estacions de la XEMA que durant l any 2014 han superat el llindar de 100 mm en 24 hores (0-24 hores UTC). Nom de l EMA Comarca PPTx24 h (mm) Data PN dels Ports Baix Ebre 336,1 29 de novembre Cabanes Alt Empordà 219,0 30 de novembre Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 188,2 29 de novembre Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 154,1 29 de novembre Espolla Alt Empordà 145,3 30 de novembre Molló - Fabert Ripollès 141,3 29 de novembre Vilobí d'onyar Selva 136,2 28 de setembre Mas de Barberans - Abocador Montsià 135,2 29 de novembre 21

22 Banyoles Pla de l'estany 134,7 30 de novembre Santa Coloma de Farners Selva 130,1 28 de setembre Sant Pau de Segúries Ripollès 125,7 29 de novembre Olot Garrotxa 124,9 29 de novembre Fornells de la Selva Gironès 123,9 30 de novembre Falset Priorat 120,4 29 de novembre Vilablareix Gironès 119,2 28 de setembre Vallirana Baix Llobregat 115,9 28 de setembre l'espluga de Francolí Conca de Barberà 113,6 29 de novembre Viladrau Osona 113,2 29 de novembre Prades Baix Camp 112,5 29 de novembre Ulldeter (2.410 m) Ripollès 111,6 29 de novembre Girona Gironès 111,0 28 de setembre Baldomar Noguera 109,5 28 de maig Gisclareny Berguedà 103,5 29 de novembre Taula 10: Precipitació màxima (0-24 hores UTC) a les estacions de la XEMA que han superat els 100 mm en un dia durant l any 2014 Els episodis que van deixar una precipitació màxima diària més destacada van ser les dues llevantades que es van donar a la tardor. La primera, del 28 al 30 de setembre, i la segona, encara amb registres de precipitació més abundants, la produïda entre el 27 i el 30 de novembre. Aproximadament una tercera part de les estacions de la XEMA va enregistrar el dia més plujós de l any durant la llevantada del 27 al 30 de novembre. A més, durant aquest episodi es van batre rècords de precipitació diària: en primer lloc, la precipitació registrada en 24 hores va ser excepcional a l EMA del PN dels Ports (1.055 m, el Baix Ebre), que va recollir 336,1 mm al llarg del dia 29, la més abundant registrada mai per la XEMA. A més, altres estacions d entre 10 i 20 anys d antiguitat van enregistrar la precipitació acumulada en 24 h més abundant de la seva sèrie: Cabanes i Espolla (l Alt Empordà), Molló i Sant Pau de Segúries (el Ripollès), Cadí Nord (2.143 m, la Cerdanya) i Blancafort (la Conca de Barberà). A banda dels rècords, durant el 2014 un 74% de les estacions de la XEMA han superat el llindar de 50 mm de precipitació màxima diària, la qual es pot qualificar de molt abundant, percentatge lleugerament més alt respecte de l any anterior, quan va estar entorn al 60%. Enguany l estació de la XEMA on s ha enregistrat la precipitació màxima diària més baixa és la de Vinyols i els Arcs (el Baix Camp), amb 30,5 mm el 30 de novembre. Dies de precipitació En general, durant l any 2014 hi ha hagut un nombre similar o superior de dies de precipitació (precipitació igual o superior a 0,1 mm) respecte dels anys anteriors, tot i algunes excepcions, localitzades especialment a l extrem sud de Catalunya i a l Empordà. El nombre de dies de pluja més escàs s ha donat a punts del delta de l Ebre, amb valors entorn a 75 o 80. Altres punts amb valors similars o només lleugerament superiors es localitzen al litoral del Tarragonès, el Barcelonès i punts del litoral Sud. 22

23 Pel contrari, les àrees on el nombre de dies de precipitació ha estat més alt, superior a 175, es situen al Pirineu occidental, Prepirineu oriental i punts de l interior nord-oriental de Catalunya. El mes que va presentar un major nombre de dies de precipitació a bona part de Catalunya va ser el novembre, seguit, parlant sempre globalment, pel gener i el setembre. A les parts més elevades del Pirineu, en canvi, cal destacar el febrer. Cal recordar que durant aquell mes, el pas de diversos fronts atlàntics va afectar especialment aquest sector del país. Entre els mesos amb menys dies de precipitació respecte del que és habitual, destaca l octubre. Per exemple, a l Observatori Fabra (el Barcelonès), només es van observar tres dies de pluja; es tracta del registre més baix des de l any 1989, quan es van observar tan sols dos dies de precipitació. Intensitats màximes de precipitació Pel que fa a les intensitats de precipitació més elevades, la taula 11 mostra les estacions de la XEMA que durant l any 2014 van enregistrar una precipitació màxima superior a 4 mm en 1 minut. Aquestes intensitats es donen entre finals del mes de maig i mitjans de setembre (amb l excepció del 12 d octubre a l EMA d Os de Balaguer Monestir d Avellanes), període en què es concentren els xàfecs tempestuosos, d intensitat localment forta. No necessàriament coincideixen amb els episodis de precipitació més abundant, esmentats en l apartat anterior. Nom de l EMA Comarca PPTx1min (mm) Data Montserrat - Sant Dimes Bages 7,6 4 de setembre Sant Salvador de Guardiola Bages 6,5 4 de setembre Olot Garrotxa 5,5 28 de juliol Alguaire Segrià 5,3 4 de setembre el Montmell Baix Penedès 5,1 14 de setembre la Quar Berguedà 5,0 28 de juliol Lladurs Solsonès 5,0 22 d'agost Vilassar de Mar Maresme 4,8 29 de juliol Baldomar Noguera 4,8 28 de maig Lleida - la Bordeta Segrià 4,8 14 de setembre els Alfacs Montsià 4,7 22 d'agost Dosrius - PN Montnegre Corredor Maresme 4,6 22 d'agost Gurb Osona 4,6 22 d'agost Seròs - Depuradora Segrià 4,6 26 de maig Espolla Alt Empordà 4,3 2 d'agost Cabrils Maresme 4,3 29 de juliol Os de Balaguer - Monestir d'avellanes Noguera 4,2 12 d'octubre Sant Martí de Riucorb Urgell 4,1 14 de setembre Taula 11: Estacions de la XEMA que han enregistrat una precipitació màxima en 1 minut més elevada durant el 2014 Durant l any 2014 s han donat intensitats de precipitació inusualment altes en alguns casos. La precipitació màxima en 1 minut a Montserrat - Sant Dimes el dia 4 de setembre, de 7,6 mm, és la més elevada que s ha enregistrat mai per una estació de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), superant els 7,0 mm d Orís (Osona) del 10 d agost de Cal tenir en compte que el registre sistemàtic de la precipitació minut a minut es fa a partir de l any 2008 o 2009 (segons l estació), de manera que només es disposa de 5 o 6 anys de dades. 23

24 El mateix dia 4 de setembre, l EMA de Sant Salvador de Guardiola (el Bages), va enregistrar una precipitació màxima en 1 minut de 6,5 mm, la qual va ser la 5a més important de l històric de la XEMA. Durant aquest mateix episodi es va superar el llindar baix de l SMP per intensitat de precipitació (20 mm en 30 min) a 12 de les 170 EMA gestionades per l SMC. Entre els episodis que han deixat uns valors d intensitat de precipitació més elevats cal esmentar també el del 28 i 29 de juliol, durant el qual, a banda dels registres minutals superiors a 4 mm i 5 mm, destaquen les quantitats en 30 minuts. Així, es va superar l SMP de nivell 2 per intensitat de precipitació: 44,7 mm a Vilassar de Mar (el Maresme) i 40,5 mm a Olot (la Garrotxa). Principals episodis de neu de l any 2014 L any 2014 ha tingut durant els primers mesos gruixos de neu remarcables, encara que inferiors als del 2013, però al final de l any, en canvi, han estat tardans i poc importants en general. Cal assenyalar els següents aspectes: - Els mesos de gener i febrer, tot i no ser gaire freds, van ser nivosos al Pirineu, com a conseqüència d una configuració general molt zonal que va generar el pas freqüent de sistemes frontals d origen atlàntic, fent que s acumulés força neu a cotes altes. Així les EMA d alta muntanya van tenir gruixos clarament superiors a la mitjana d aquesta època de l any. Tot i això, l any 2013 encara va ser més nivós en general. - Durant el març també es van acumular gruixos molt importants, que es van mantenir amb el pas dels dies, si bé no van superar els del mes de març del 2013, tret el cas de l EMA de Boí (2.535 m). Tot i que els fronts que van afectar el país arribaven molt desgastats, el vent del nord-oest que acompanyava algunes pertorbacions va fer que deixessin quantitats destacades al vessant nord del Pirineu. - L abril va ser també un mes nivós, si bé l alta temperatura va fer que el gruix anés minvant al llarg del mes; els gruixos no van superar els del 2013 en general, tret de les EMA ubicades al vessant sud del Pirineu i al Pirineu oriental. - Els gruixos de neu caiguda al mes de maig van ser destacats a les zones més elevades del Pirineu occidental, però de nou no van superar els del 2013, tret de l EMA de Boí (2.235 m). Els gruixos van anar minvant durant el mes, fins al punt que a finals del maig van estar molt per sota dels assolits durant el maig passat. Cal remarcar que a molts punts del Pirineu central, oriental i parts més elevades del Prepirineu el mantell nival havia desaparegut, amb alguna oscil lació a finals de mes en relació amb el modest episodi que va donar una mica de neu els dies 28 i Al llarg del mes de juny es van acabar de fondre els gruixos de neu restants a les EMA del Pirineu occidental. El 22 de juny va ser l últim dia en què una EMA Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça va enregistrar gruix de neu. - Després de l estiu, la neu va trigar a fer acte de presència. El mes d octubre va acabar amb la peculiaritat d haver estat el primer octubre en què no es va registrar gruix de neu apreciable a cap estació de la XEMA, incloses les d alta muntanya (sèries de fins a més de 15 anys de dades). 24

25 Encara que hi ha hagut altres octubres en què gairebé no va nevar (2001, 2005, 2006 o 2013), fins ara cap no havia acabat amb 0 cm de gruix màxim a totes les estacions. - Els gruixos registrats durant el novembre de 2014 van ser molt inferiors als registrats durant el novembre de l any 2013, a excepció del vessant sud del Pirineu Occidental, zona representada per les EMA de Boí (2.535 m) a la comarca de l Alta Ribagorça i d Espot (2.519 m) ubicada en les parts culminants de la comarca del Pallars Sobirà. Aquesta distribució va estar provocada pels fluxos del sud que van acompanyar les pertorbacions que van visitar el Principat durant la primera quinzena del mes i, especialment, durant la l episodi entre els dies 27 i 30 de novembre, que va deixar gruixos importants al vessant sud del Pirineu i Pirineu oriental. - Les successives nevades que van afectar el Pirineu al llarg del mes de desembre no van acumular prou neu per a superar, en general, els gruixos assolits durant el desembre de 2013, a excepció de l EMA de Boí (2.535 m) a la comarca de l Alta Ribagorça. Els gruixos de neu van ser sensiblement inferiors a les EMA ubicades al vessant nord del Pirineu. Aquest fet es conseqüència del caràcter dels fronts que han afectat Catalunya, els quals, malgrat el seu caràcter atlàntic, arribaven molt desgastats a les nostres contrades, a excepció de l episodi del 27 i 28 de desembre. D altra banda, cal esmentar que el dia 4 de desembre es va produir la primera nevada de la temporada al massís dels Ports, amb un gruix de 4 cm a l estació del PN dels Ports (1.055 m). A continuació es descriuen cronològicament els episodis de neu més remarcables de l any 2014: Entre els dies 4 i 5 de gener es van produir nevades que van afectar sobretot el vessant sud del Pirineu occidental, a causa d un àrea de baixes pressions ubicada a la latitud de les illes Britàniques que va deixar precipitacions generals. Els gruixos de neu nova més importants van ser 36 cm a Espot (2.519 m) i 33 cm a Bonaigua (2.266 m) i Certascan (2.400 m), les tres EMA al Pallars Sobirà. Un episodi de precipitació general entre el 18 i el 21 de gener va deixar gruixos importants de neu nova, d entre 20 i 40 cm, per sobre dels metres. Els gruixos de neu més importants enregistrats per les estacions de la XEMA van ser: 41 cm a Lac Redon (2.247 m) a la Val d Aran, 35 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà i 34 cm a Boí (2.535 m) a l Alta Ribagorça. El dia 18 al matí la neu va agafar fins a fons de vall a l Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l Alt Urgell, el nord del Solsonès, la Cerdanya i l Alt Berguedà. Els gruixos de neu més destacables mesurats pels observadors i vigilants de la XOM a localitats del Pirineu i del Prepirineu van ser: 22 cm a Viu de Llevata (1.250 m) a l Alta Ribagorça, 15 cm a Esterri d Àneu (960 m) al Pallars Sobirà i 10 cm al Pont de Suert (800 m) a l Alta Ribagorça. Precipitació general entre els dies 22 i 25 de gener, amb acumulacions poc habituals al vessant nord del Pirineu. Acumulacions de neu de fins a 74 cm a Certascan (2.400 m) i 66 cm a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà. Cal destacar que el fort vent que va bufar a les cotes altes del Pirineu va impedir que el gruix de neu fos més important o bé va provocar sobreacumulacions, segons la zona. A les cotes més baixes del Pirineu el gruix de neu màxim es va assolir el dia 24 al matí, ja que a partir de llavors la pluja va provocar una ràpida fusió de la neu caiguda. Una pertorbació va creuar Catalunya entre els dies 26 i 28 de gener i va afectar sobretot el vessant nord del Pirineu i el quadrant nord-est del país, amb gruixos d entre 10 i 30 cm de neu. De les estacions de la XEMA, cal destacar els 33 cm acumulats a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà. 25

26 Acumulacions d entre 10 i 15 cm de neu nova a cotes altes del Pirineu occidental entre l 1 i el 3 de febrer, com a conseqüència d un episodi de precipitació extensa. La cota de neu el dia 1 es va situar en un principi al voltant dels 700 metres al Pirineu i Prepirineu occidental, però a partir del vespre va pujar fins els metres. El dia 3 va oscil lar entorn als metres. L episodi de precipitació general entre els dies 4 i 5 de febrer va acumular entre 10 i 25 cm de neu nova al vessant sud del Pirineu. A les valls de la Noguera Pallaresa, de la Noguera Ribagorçana i del Segre va nevar fins al fons d aquestes valls, és a dir, la cota de neu es va ubicar entre els 600 i 700 m, mentre que a l est de la comarca del Solsonès la cota es va situar, aproximadament, entre els 900 i els metres. Dels registres de les estacions de la XEMA, destaquen els 25 cm a Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça. Entre el 8 i 11 de febrer es va produir un episodi de precipitació general, que va deixar gruixos de neu nova d entre 5 i 20 cm al sector occidental del Pirineu, sobretot a cotes elevades de la serralada. Els dies 9 i 10 la nevada va afectar tot el Pirineu i Prepirineu per damunt d uns 800 metres. El registre més alt de neu nova enregistrat per la XEMA va ser de 20 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. Entre el 13 i 17 de febrer les precipitacions van ser generals a causa del pas d una pertorbació. Es van enregistrar acumulacions de neu nova de fins a 41 cm al punt d observació de la XOM de Setcases Hostal Pasturia (1.999 m) i 28 cm a Núria (1.971 m), al Ripollès. Precipitacions extenses entre el 25 i 28 de febrer, com a conseqüència del pas d una pertorbació. Durant els dies 25 i 26 de febrer, el flux del tercer quadrant va provocar que els gruixos de neu més importants s assolissin al vessant sud del Pirineu. Una vegada que el front va creuar el país, el flux del nord va provocar que els gruixos de neu més importants durant els dies 27 i 28 de febrer s assolissin al vessant nord de la serralada pirinenca. El registre més alt de gruix de neu nova de l episodi a la XEMA va ser de 46 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. El pas d un front atlàntic entre els dies 2 i 5 de març va deixar precipitació abundant a l extrem nord de Catalunya, sobretot al vessant nord del Pirineu, amb registres d entre 70 o 80 cm de neu al Pirineu Occidental. Els dies 3 i 4 es van produir nevades a poblacions situades entre els 700 i els metres que van ser mesurades pels observadors de la XOM; destaquen els 21 cm a Puigcerdà (1.214 m), a la Cerdanya. Precipitacions generals entre el 22 i 23 de març, com a conseqüència del pas d una pertorbació. Les més importants es van produir al Pirineu i Prepirineu, sovint acompanyades de tempesta i calamarsa. Gruixos de neu nova per sobre dels metres de fins a 34 cm al Pallars Sobirà i a l Alta Ribagorça. L episodi de precipitacions generals entre el 24 i 27 de març va deixar gruixos de neu nova de 13 cm a la Bonaigua (2.226 m) i al punt d observació de la XOM de Vielha (980 m). Fins i tot la neu va aparèixer a les parts més altes del Prelitoral sud, amb 3 cm al PN dels Ports (1.055 m), al Baix Ebre. Entre els dies 2 i 3 d abril es va produir una nevada important a les parts més elevades del Pirineu i Prepirineu. Al llarg del dia 2 i 3 al migdia, la massa d aire càlid provinent del sud va provocar que la cota de neu se situés al voltant dels metres. No va ser fins el dia 3 a la tarda quan la cota va baixar lleugerament, per situar-se entre els i els metres, o fins i tot per sota al vessant nord del Pirineu. A banda de les cotes més altes del Pirineu occidental, la nevada més important es va enregistrar a les parts més elevades del Ripollès, on al llarg de la nit del dia 3 al 4 el gruix de neu nova va superar els 35 cm per sobre dels metres. El registres màxim de gruix de neu nova de la XEMA va ser de 95 cm a Ulldeter (2.410 m), al Ripollès. 26

27 Entre el 23 i el 25 d abril va tenir lloc un episodi de tempestes generals, sovint acompanyades de calamarsa. Els principals gruixos de neu es van localitzar a les zones més elevades del Pallars Sobirà, la Val d Aran i l Alta Ribagorça, amb gruixos d entre 7 i 19 cm. Un episodi de precipitacions en forma de tempesta, entre l 1 i el 3 de maig, va afectar el Pirineu i el quadrant nord-est de Catalunya. La cota de neu es va situar cap als m al Pirineu, on es van acumular entre 1 i 13 cm de neu nova. El màxim registre de la XEMA va ser de 13 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà. Entre els dies 12 i 13 de maig va creuar un sistema frontal, deixant precipitacions extenses. La neu va caure per sobre dels m i al Pirineu els gruixos de neu nova van oscil lar entre 1 i 7 cm. Destaca el registre de 7 cm d Ulldeter (2.410 m), al Ripollès. Episodi de neu entre els dies 28 i 29 de maig que va afectar les zones més altes del Pirineu, sobretot el sector occidental, amb gruixos d entre 10 i 18 cm. La cota de neu es va situar al voltant dels metres, o lleugerament per sota en alguns casos. Destaca el gruix de neu de 18 cm a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà. Episodi de precipitació entre els dies 2 i 5 de novembre, amb una pertorbació atlàntica acompanyada d aire molt fred en altura que va provocar precipitacions i ruixats. Neu al Pirineu per sobre dels m, sobretot al vessant sud i al sector occidental. Destaquen els 32 cm d Espot (2.519 m) i els 30 cm a Boí (2.535 m), ambdues a l Alta Ribagorça, els 19 cm a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà i els 16 cm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran. Després de l episodi de precipitació entre el 14 i 17 de novembre, la neu va fer acte de presència al Pirineu durant el dia 17 de novembre, amb els gruixos més importants al vessant sud de la serralada i al sector més occidental. Destaquen els 12 cm de Sasseuva (2.228 m), els 11 cm de Lac Redon (2.247 m), ambdues a la Val d Aran i els 10 cm de la Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà. Episodi de ruixats i tempestes entre el 23 i 26 de novembre, a causa d un solc acompanyat d aire fred en alçada i un flux del sud-est en superfície. La neu va caure per sobre dels m i els gruixos més importants van ser els 9 cm a Salòria (2.451 m), al Pallars Sobirà, els 6 cm a Boí (2.535 m) a l Alta Ribagorça i els 3 cm a Espot (2.519 m) i al Port del Comte (2.316 m), a les comarques del Pallars Sobirà i del Solsonès, respectivament. La llevantada entre els dies 27 i 30 de novembre va deixar els gruixos de neu més importants al vessant sud del Pirineu durant el dia 30, amb 70 cm de neu nova a Boí (2.535 m) a l Alta Ribagorça i els 22 cm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà. El dia 4 de desembre, la baixada de la temperatura que va provocar l entrada de nord després de la retirada d una pertorbació cap a la península Itàlica, va provocar la primera nevada de la temporada al massís dels Ports, amb un gruix de 4 cm a l estació del PN dels Ports (1.055 m), al Baix Ebre. Episodi de precipitació al Pirineu i a punts del Prepirineu, sobretot al vessant nord de la serralada, entre el 5 i 11 de desembre, amb el pas d un front fred. Aquest va provocar nevades a tot el Pirineu i a diversos sectors del Prepirineu. Va arribar a nevar fins a fons de vall, tot i que els gruixos van ser poc importants a les cotes més baixes. Es van acumular gruixos de neu nova de 45 cm a Malniu (2.230 m) a la Cerdanya o els 39 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà. 27

28 Episodi de precipitació i neu entre els dies 14 i 18 de desembre, en relació amb una pertorbació acompanyada d un flux del sud-est. Destaquen 17 cm a Certascan (2.400 m) i 15 cm a Bonaigua (2.266 m), ambdues al Pallars Sobirà i 10 cm a Sasseuva (2.228 m), a la Val d Aran. Episodi de precipitació, en molts casos en forma de neu, entre els dies 27 i 29 de desembre pel pas d un front fred. Va afectar molt especialment l extrem nord del país. Es van enregistrar gruixos importants de neu al Pirineu: els màxims de 47 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà i de 38 cm a Sasseuva (2.228 m) a la Val d Aran, ambdós registres del dia 29. Finalment, en relació amb la neu acumulada, la taula 12 mostra el gruix de neu màxim anual (GNEUXX) enregistrat a totes les estacions de la XEMA que disposen de sensor de neu, juntament amb la data en què es va assolir: Nom de l EMA Comarca GNEUXX (cm) Data Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà de març Boí (2.535 m) Alta Ribagorça de març Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà de març Lac Redon (2.247 m) Val d'aran de març Sasseuva (2.228 m) Val d'aran de març Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya d'abril Malniu (2.230 m) Cerdanya de març Ulldeter (2.410 m) Ripollès d'abril Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 92 4 de març Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 82 3 d'abril Núria (1.971 m) Ripollès 76 4 de març el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 46 4 de març Vielha e Mijaran Val d'aran 19 1 de març Das Cerdanya 15 4 de març Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 9 2 de febrer PN dels Ports Baix Ebre 9 29 de gener Sort Pallars Sobirà 4 18 de gener Prades Baix Camp 2 28 de gener Taula 12: Gruix de neu màxim enregistrat durant l any 2014 a les estacions de muntanya 28

29 1.3 Anàlisi mensual A continuació, s analitzen mes a mes els trets més significatius de l any Per a una informació més extensa, es pot consultar el butlletí climàtic mensual corresponent. Gener Va ser termomètricament càlid a Catalunya i molt càlid a l altiplà Central i a punts de la Noguera, l extrem sud de Catalunya i Prepirineu central. Pluviomètricament, va ser sec a gran part del litoral i prelitoral, i fins i tot molt sec al delta de l Ebre. En canvi va ser plujós a Ponent i molt plujós a la Val d Aran, parts més elevades del Pallars Sobirà i punts de l altiplà Central i del Priorat. Malgrat aquest patró general, cal destacar que el mes va ser plujós a la conurbació de Barcelona i sud de la Costa Brava. El mes de gener va ser ventós com a conseqüència del marcat gradient bàric de les pertorbacions que van creuar Catalunya. Fins a quatre episodis de vent fort es van enregistrar al país durant el mes. Febrer Va ser termomètricament càlid a gran part del país. En canvi, va ser fred a gran part del Pirineu, especialment a les parts més elevades del sector occidental. El mes va ser sec a la major part de Catalunya, i fins i tot molt sec als extrems nord-est i sud, però en canvi es pot qualificar de plujós al Pirineu i àrees de l altiplà Central i de la Ribera de l Ebre. El febrer va ser ventós, de igual manera que el gener, com a conseqüència del marcat gradient bàric de les pertorbacions que van creuar el Principat. Es van enregistrar fins a cinc episodis de vent fort. Març Va ser termomètricament càlid a gran part del país, a excepció del Pirineu oriental, el Baix Empordà, la serra de Prades, el delta de l Ebre, el massís del Port, punts de la depressió Central i la comarca de la Selva, on el mes va ser normal. Pluviomètricament, va ser sec a la major part de Catalunya, i fins i tot molt sec als extrems nord-est i sud, a la Catalunya central, l altiplà Central, desembocadura del Llobregat i el Garraf. Va ser plujós a gran part del Pirineu, massís del Port, la conca del riu Francolí i sud de la Noguera. El mes va ser ventós com a conseqüència de les pertorbacions que van afectar Catalunya acompanyades d un marcat flux del nord-oest. Fins a quatre episodis de vent fort es van enregistrar al país durant el mes. Abril El mes va ser termomètricament càlid a tot Catalunya, i fins i tot molt càlid a àmplies zones del Prepirineu, Catalunya Central, pla de Lleida, la Terra Alta i punts del Pirineu occidental, el Baix Ebre i la Ribera d Ebre. L abril es va caracteritzar per una distribució molt irregular de la precipitació. El mes va ser plujós a gran part del Pirineu i de la meitat oest de Catalunya, i fins i tot molt plujós al quadrant sud-occidental del país. En canvi, va ser sec al sud del delta de l Ebre, litoral Central, sud de la Costa Brava i zones de la Catalunya Central, del Prepirineu i la part septentrional de la Val d Aran. 29

30 Va ser poc ventós. Cal assenyalar dos episodis de vent fort en relació amb dues pertorbacions que van afectar Catalunya, la primera entre els dies 2 i 4 i la segona els dies 24 i 25 d abril. Maig El mes de maig va ser termomètricament normal a gran part de Catalunya, a excepció de la Terra Alta, delta del Llobregat i algunes zones del Prepirineu, Baix Camp i Baix Ebre, on el mes va ser càlid. En canvi, el mes va ser fred a l alta muntanya i punts del Prelitoral. Va ser sec, a excepció de les parts culminants del Pirineu occidental, àrees pròximes al Gironès i punts de la comarca de la Noguera, sud del Segrià, desembocadura del Besòs i àrea a cavall de les comarques de l Alt Camp i el Tarragonès, on va ser plujós. Va ser poc ventós. Cal assenyalar tan sols un episodi de vent fort entre els dies 19 i 21 que va afectar les parts més elevades del Pirineu i del Prepirineu. Juny El juny de 2014 va ser termomètricament càlid a una gran part de Catalunya, tot i que s ha de considerar termomètricament normal a les àrees de més altitud del Pirineu i d algunes serres prelitorals de la meitat sud, així com també a punts del litoral Central i Sud. Pluviomètricament, va ser molt irregular. S ha de qualificar de sec a la major part de territori, i fins i tot molt sec a zones interiors de l Alt Empordà o a punts del Montsià, del Baix Ebre, de la Ribera d Ebre, Priorat, Segrià, i del Vallès Occidental. En canvi va ser normal o plujós a part del Pirineu i del Prepirineu, i també a punts interiors, del litoral i del prelitoral, essent fins i tot molt plujós a Montserrat. El mes de juny va ser molt poc ventós. Juliol El mes de juliol de 2014 va ser termomètricament fred a la major part de Catalunya, especialment a les parts més elevades del Pirineu. En canvi, va resultar normal al cap de Creus, desembocadura del Llobregat i costa Daurada. Pluviomètricament, va ser molt irregular. Va ser plujós a la major part de territori, i fins i tot molt plujós al quadrant nord-est del país, litoral Central, Prepirineu oriental, àmplies zones de la depressió Central i extrem sud del país. En canvi, va ser sec al delta de l Ebre, zones del prelitoral Central i Sud, altiplà Central i Prepirineu occidental, a les parts més elevades del Ripollès i les Alberes, i a l extrem occidental de les comarques de la Noguera i del Segrià. Cal assenyalar que no es va produir cap episodi de vent destacat. Agost El mes d agost de 2014 va ser termomètricament normal o fred a la major part de Catalunya, especialment al Pirineu. Pluviomètricament, va ser molt irregular: va ser plujós o molt plujós a gran part del territori, especialment a la meitat nord, però sec a sectors del sud i punts del prelitoral Central. 30

31 No es va produir cap episodi de vent destacat, malgrat les pertorbacions i els fenòmens tempestuosos relacionats, alguns d ells de tipus sever, que van afectat Catalunya durant el mes. Setembre El setembre de 2014 va ser càlid, amb anomalies per sobre de +1 ºC respecte la mitjana climàtica a gran part del país. El mes es va presentar plujós a la major de Catalunya i molt plujós a àmplies zones del quadrant nord-est i de Ponent. En canvi, el setembre va ser sec als extrems nord-occidental i sud, conca superior del Segre, altiplà Central, conca de Tremp i desembocadura del Francolí. Cal remarcar les ratxes de vent fort (per sobre dels 90 km/h) que es van registrar el dia 4 a punts de la depressió Central en relació amb tempestes localment intenses. Octubre L octubre de 2014, juntament amb els de 2013, 2006 i 2001, va ser dels més càlids del darrer segle. El mes va resultar càlid a gran part de Catalunya i molt càlid a la depressió Central, Prepirineu, prelitoral Central i Nord, Val d Aran, a l extrem nord de la serralada del Garraf i a la conurbació de Barcelona. El mes es va presentar sec a gran part de Catalunya i molt sec al litoral, prelitoral i Pirineu més oriental. En canvi, va ser normal o plujós als sectors centrals de les comarques de l Alt Urgell i del Pallars Sobirà. Cal remarcar dos episodis de vent: el primer va afectar el Pirineu i Prepirineu el dia 12, mentre que el segon, entre els dies 21 i 23 va bufar amb força als dos extrems de Catalunya i les parts més elevades del Pirineu. Novembre El mes de novembre va resultar càlid a gran part de Catalunya i molt càlid a l altiplà Central, plana interior gironina, sud del Priorat, punts del litoral del Tarragonès i a la conurbació de Barcelona. Des d un punt de vista pluviomètric, va ser molt plujós a gran part de Catalunya i plujós al litoral Central, sud de la Costa Brava, delta de l Ebre, extrem nord de la Cerdanya i àmplies zones del Prepirineu i Pirineu occidental. Va ser normal o sec a la Val d Aran. No va ser un mes ventós. Malgrat tot, cal assenyalar dos episodis en relació amb fluxos del sud: entre els dies 3 i 5 i del 27 al 30 de novembre. Desembre El mes de desembre va resultar termomètricament normal a bona part de Catalunya i càlid al quadrant nord-est del país i a àmplies zones del Prepirineu, de la depressió Central i del litoral. Pluviomètricament, s ha de qualificar de sec a gran part del país i molt sec al Prepirineu. En canvi va ser plujós a l extrem nord-occidental i àmplies zones de la Costa Brava i Daurada, i molt plujós al vessant nord del Pirineu i desembocadura del Francolí. 31

32 Cal remarcar que el dia 9 de desembre Catalunya va quedar afectada per un episodi molt destacat de vent, que si bé va ser general, va bufar amb ratxes màximes superiors als 100 km/h a diverses zones no habituals del Vallès i del Prepirineu. En aquests sectors, la ventada va ser clarament més forta que la del 24 de gener

33 2. L any 2014 en relació amb dues de les sèries climàtiques més antigues de Catalunya 2.1 Evolució històrica de la temperatura i la precipitació anual a l Observatori de l Ebre i a l Observatori Fabra Temperatura Pel que fa a la temperatura, el 2014 ha estat un dels anys més càlids de les sèries dels observatoris de l Ebre i Fabra (figura 3). A l Observatori de l Ebre, la temperatura mitjana del 2014 ha estat de 18,7 ºC, registre que iguala el de l any 2011, el més alt de la sèrie, i que suposa una anomalia de +1,8 ºC respecte la mitjana climàtica del període A l Observatori Fabra, la temperatura mitjana de l any 2014 ha estat de 16,3 ºC, registre que suposa el tercer any més càlid de la sèrie, només tres dècimes per sota del rècord assolit el El segon any més càlid de la sèrie va ser el 2003, quan es va registrar una temperatura mitjana de 16,4 ºC. L anomalia de la temperatura mitjana del 2014 respecte de la mitjana climàtica del període de referència ha estat de +1,5 ºC Precipitació La precipitació de l any 2014 ha estat lleugerament per sobre de les respectives mitjanes climàtiques als dos observatoris, i l any 2014 es pot qualificar de plujós a l Observatori de l Ebre i de normal a l Observatori Fabra. A l Observatori de l Ebre, la precipitació recollida durant el 2014 ha estat de 647,1 mm. Aquesta quantitat suposa un superàvit del 15,5% respecte de la mitjana climàtica del període Tot i no ser una diferència excepcional respecte els valors mitjans climàtics, s ha de destacar que ha estat l any més plujós des del 2003, ja que en la darrera dècada han predominat clarament els anys secs. Pel que fa a l Observatori Fabra, s hi han recollit 692,4 mm, valor que és aproximadament un 8% superior a la precipitació mitjana del període climàtic de referència Només cal retrocedir fins a l any 2011 per trobar un any més plujós. 33

34 Figura 3 Evolució de l anomalia de la temperatura mitjana anual a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ) Les anomalies s expressen pel que fa a la temperatura mitjana anual per al període

35 Figura 4 Evolució de la precipitació anual a l Observatori de l Ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ). L Observatori de l Ebre no disposa de dades corresponents al 1938, per això la gràfica queda interrompuda durant aquell any. 35

36 Figura 5 Evolució de l anomalia de la precipitació anual a l Observatori de l'ebre ( ) i a l Observatori Fabra ( ). Els valors s expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica anual del període Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen anys més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. L Observatori de l Ebre no disposa de dades completes el 1938, per això, el valor és nul aquell any. 36