BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DE 2016 Data del document: 23 de juny de 2016 (v.1)

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DE 2016 Data del document: 23 de juny de 2016 (v.1) El període s ha de qualificar de termomètricament normal o lleugerament fred 1 a Catalunya i lleugerament càlid a la conurbació de Barcelona i punts de les Terres de l Ebre. Pluviomètricament, ha estat normal o sec a gran part del territori i plujós al Pirineu central i oriental, punts de la depressió Central i Prepirineu, i quadrant nord-oriental del país. El mes de maig ha enregistrat dos episodis de vent fort a Catalunya: el primer es va produir el dia 1 de maig i el segon durant els dies 8 i 9 de maig, afectant bàsicament el nord del cap de Creus i parts més elevades del Prepirineu i Pirineu. Resum Mensual La situació meteorològica ha estat caracteritzada per un desplaçament cap al sud del corrent en jet (vent de l oest en altura) que ha afavorit el pas de pertorbacions. Aquestes, a diferència del mes d abril passat que van deixar quantitats generoses a gran part de Catalunya, han afectat especialment la meitat nord del territori. La presència d aire fred en altura ha afavorit d una banda, que la temperatura es mantingués a ratlla al llarg del mes, i de l altra, un caràcter tempestuós de la precipitació, donant una distribució molt irregular al territori. L entrada de vent del nord va dur la mínima de l 1 de maig fins a valors inferiors als -10 ºC per sobre dels m. La temperatura mínima d aquella jornada va superar la mínima absoluta de maig a totes les estacions d alta muntanya de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), amb sèries de fins a 18 anys de dades, llevat de la de Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran. En aquestes zones culminants del relleu català, la temperatura mínima de maig de 2016 ha estat molt més baixa (5 o 6 ºC en molts casos) que la del desembre de Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3,0 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3,0 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3,0 ºC -3,0 ºC 1

2 A la resta del país, la temperatura va estar en funció del vent. La matinada dels dies 1 i 2 de maig va arribar a glaçar en algunes fondalades de l interior. Al llarg d aquest període, un terç de les estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades (40 de 133 estacions) van igualar o superar la temperatura mínima absoluta de maig. El radiosondatge de Barcelona no va registrar la temperatura més baixa en un mes de maig de la seva sèrie de 18 anys. L 1 de maig a les 12 UTC va mesurar +1,4 ºC, un valor 6 o 7 ºC inferior a la mitjana climàtica i a poc més d 1 ºC del valor més baix de la sèrie (0,2 ºC el 04/05/2010 a les 00 UTC). A 700 hpa sí que es va registrar el valor més baix de la sèrie: -10,1 ºC el dia 01/05/2016 a les 12 UTC, superant els -9,5 ºC del 07/05/2004 a les 00 UTC. Una depressió ubicada a l oest de la península Ibèrica va provocar un episodi de precipitació general a Catalunya entre els dies 7 i 16 de maig, acumulant més de 50 mm a bona part del Pirineu i del Prepirineu. Puntualment, a cotes altes del vessant sud de la serralada, es van recollir més de 100 mm al llarg de l episodi: La distribució de la precipitació acumulada mostra un màxim molt marcat a l àrea del Pirineu i Prepirineu. El vent del sud a les capes mitjanes i altes, humit i relativament càlid, incidia perpendicular a la serralada, fet que afavoria l ascens de l aire i la formació de nuvolositat, amb precipitació persistent. Les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM) van ser: 207,9 mm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà; 155,7 mm al Port del Comte Estació d Esquí (XOM, el Solsonès); i 142,9 mm a Ulldeter (2.410 m), al Ripollès. Durant els dies 8 i 9 la precipitació va ser continuada i d intensitat entre feble i moderada, però durant el dia 9 es van produir xàfecs d intensitat forta, acompanyats de tempesta i ratxes de vent fort. Van entrar per les Terres de l Ebre i van creuar l interior del Principat de sud-oest a nord-est. L estació de Prades (el Baix Camp) va recollir fins a 27,0 mm en 30 minuts, superant així el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació. D altra banda, diverses estacions van mesurar més de 2 mm en 1 minut: 2,9 mm a Prades (el Baix Camp), 2,8 mm a Ascó (la Ribera d Ebre), 2,3 mm a Montsec d Ares (1.572 m, el Pallars Jussà) i 2,2 mm a Vallfogona de Balaguer (la Noguera). La massa d aire temperat va fer que la cota de neu se situés en general entre els i els metres, o fins i tot per sobre al Pirineu oriental. De totes maneres, va baixar fins als m durant els xàfecs del dia 9 de maig. Entre els dies 18 i 20 de maig un segon episodi va afectar Catalunya, si bé aquest no va ser tan general com l anterior: Va estar provocat per un solc que es va aproximar per l Atlàntic i es va anar desplaçant d oest a est, per acabar afectant de forma més destacada el quadrant nord-est de Catalunya. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l SMC van ser: 34,0 mm a Girona (el Gironès); 33,0 mm a les Planes d Hostoles - XOM (la Garrotxa); i els 28,8 mm a la Bisbal d Empordà - XOM (el Baix Empordà). Un nou front va afectar Catalunya els dies 21 i 22 de maig, amb quantitats de precipitació puntualment per sobre dels 20 mm a punts del quadrant nord-est, com a conseqüència d un front d origen atlàntic. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l SMC van ser: 25,0 mm a Castell d Aro (el Baix Empordà); 21,5 mm a Beget XOM (el Ripollès); i els 21,5 mm a Santa Coloma de Farners Ajuntament (XOM, la Selva). 2

3 Les tempestes del dia 22 van anar acompanyades de fenòmens de temps sever a punts de l interior, amb calamarsades/pedregades, fort vent i fins i tot un possible esclafit a Montblanc (la Conca de Barberà). Les quantitats de precipitació no van ser gaire importants (inferiors als 20 mm en la majoria de casos) perquè les tempestes eren breus. Per exemple, a l EMA de Blancafort (la Conca de Barberà) van caure 15,6 mm en 9 minuts, i es va registrar una màxima de 3,8 mm en 1 minut. A partir del dia 23 la circulació atmosfèrica general va venir dominada per un flux zonal en altura i una configuració sinòptica poc definida en superfície, gairebé de pantà baromètric. Aquesta situació va comportar absència de fluxos destacats en superfície, a excepció de la marinada a zones litorals, provocant núvols baixos a molts punts d aquestes àrees i frenant la pujada de la temperatura a primera línea de la costa. A partir del dia 28 la configuració sinòptica caracteritzada per pantà baromètric en els nivells més baixos de la troposfera, temperatura relativament elevada en superfície i un petit embossament en altura (a uns m d altura), una situació més pròpia del període estiuenc, va provocar tempestes, afectant bàsicament el terç nord del país, i especialment les comarques del nord-est, localment fortes i que van deixar més de 20 mm en alguns casos. Les quantitats més importants registrades en aquest període a les estacions gestionades per l SMC: 87,0 mm a Molló Fabert (el Ripollès); els 74,3 mm a Núria (1.971 m) al Ripollès; i els 52,1 mm a Setcases Hostal Pastuira (XOM, el Ripollès). Els xàfecs més intensos van caure el dia 28, amb tempestes acompanyades de pedra a diversos punts de l interior, sobretot a Ponent. La precipitació va ser intensa però breu, de manera que cap estació de la XEMA no va registrar més de 20 mm en 30 minuts. Ara bé, es van arribar a mesurar quantitats de precipitació màxima en 1 minut de fins a 4,3 mm a Pinós (el Solsonès) o bé 2,8 mm a Cervera (la Segarra) i Torres de Segre (el Segrià). D altra banda, les tempestes anaven acompanyades de ratxes de vent, amb registres superiors als 70 km/h a diverses zones de l interior. Cal destacar la calamarsada del dia 29 que va afectar diversos sectors del Ripollès, amb un registre de precipitació en 24 hores de 52,5 mm a l estació de Núria (1.971 m), on la calamarsada va deixar completament emblanquinat el paisatge fins l endemà al matí. Finalment, esmentar que el dilluns 30 l estació de Fogars de la Selva (la Selva) va registrar fins a 27,2 mm en 30 minuts. 3

4 Descripció sinòptica del mes 1 i 2 de maig L entrada de vent del nord va dur la mínima de l 1 de maig fins a valors inferiors als -10 ºC per sobre dels m. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 850 hpa (a uns metres d altura) del dia 1 de maig a les hores UTC. La configuració sinòptica estava caracteritzada per la presència d una pertorbació ubicada al golf de Gènova i l anticicló atlàntic al nord de la seva posició habitual i agafant la península Ibèrica. Entre els dos centres d acció es va generar un flux molt marcat del nord que va impulsar una massa freda procedent d altes latituds. Aquest fet queda assenyalat a la topografia de 850 hpa, nivell que resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. La massa freda queda marcada pels colors blaus, mostrant que aquesta va quedar retinguda al vessant nord del Pirineu i, probablement per efecte del vent, Catalunya (ubicada a sotavent de la serralada) mostra una temperatura més elevada. Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hpa del dia 1 de maig a les hores UTC D aquesta manera, el radiosondatge de Barcelona no va registrar la temperatura més baixa en un mes de maig de la seva sèrie de 18 anys. L 1 de maig a les 12 UTC va registrar una temperatura a 850 hpa de +1,4 ºC, un valor que si bé és 6 o 7 ºC inferior a la mitjana climàtica, es tracta d una temperatura de poc més d 1 ºC del valor més baix de la sèrie (0,2 ºC del 04/05/2010 a les 00 UTC). Al nivell de 700 hpa sí que es va registrar el valor més baix de la sèrie: -10,1 ºC el dia 01/05/2016 a les 12 UTC, superant els - 9,5 ºC del 07/05/2004 a les 00 UTC. La temperatura mínima del dia 1 de maig va superar la mínima absoluta de maig a totes les estacions d alta muntanya de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) amb sèries de fins a 18 anys de dades, llevat de la del Lac Redon (2.247 m), a la Val d Aran. En aquestes zones culminants del relleu català, la temperatura mínima de maig de 2016 ha estat molt més baixa (5 o 6 ºC en molts casos) que la del desembre de

5 Estació Comarca Data d'inici TN (ºC) TN (ºC) 1 maig 2016 maig Data Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 13/11/ ,4-9,9 06/05/2004 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 30/09/ ,1-8,9 05/05/2010 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 01/03/ ,7-8,7 04/05/2010 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 11/11/ ,2-9,0 04/05/2010 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 03/10/ ,2-7,9 05/05/2010 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 06/11/1997-9,8-8,8 05/05/2002 Malniu (2.230 m) Cerdanya 03/11/1999-9,8-9,0 01/05/2001 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran 20/09/2001-9,8-8,4 04/05/2010 Cadí Nord (2.143 m) Prat d'aguiló Cerdanya 06/11/2003-8,3-6,4 04/05/2010 Núria (1.971 m) Ripollès 15/05/1998-7,3-7,2 01/05/2001 Fora de l alta muntanya, la matinada dels dies 1 i 2 de maig va arribar a glaçar en algunes fondalades de l interior. Al llarg d aquest període, un terç de les estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades (40 de 133 estacions) van igualar o superar la temperatura mínima absoluta de maig. Estació Comarca Data d'inici TN (ºC) TN (ºC) dia de la sèrie maig 2016 maig Oliola Noguera 26/03/2001-2,3 1-1,4 Viladrau Osona 17/03/2005-1,3 1 0,1 Gurb Osona 31/03/1999-1,2 2 0,4 Vilanova de Meià Noguera 01/04/1996-0,5 1 0,6 Orís Osona 24/05/1996-0,5 2-0,2 Montesquiu Osona 02/12/1998-0,4 2-0,4 Albesa Noguera 21/06/1999-0,2 1 1,1 Artés Bages 16/02/2006 0,0 2 2,2 el Poal Pla d'urgell 14/09/1989 0,2 1 0,7 la Vall d'en Bas Garrotxa 16/03/2000 0,3 1 1,7 Alfarràs Segrià 17/09/1997 0,6 1 1,1 Margalef Priorat 18/01/1996 0,8 1 1,9 Algerri Noguera 13/12/2000 1,0 2 2,1 Olot Garrotxa 25/04/1998 1,1 1 1,5 Raimat Segrià 31/08/1988 1,2 2 1,3 Anglès Selva 10/05/2001 1,5 1 3,1 Castellnou de Bages Bages 22/01/1998 1,7 1 2,6 el Pont de Vilomara Bages 02/03/2000 1,7 2 2,0 Camarasa Noguera 07/03/2006 1,8 1 2,4 Monells Baix Empordà 04/03/1998 1,9 1 2,2 Vilanova del Vallès Vallès Oriental 05/07/2000 2,0 2 2,9 el Masroig Priorat 20/06/2000 2,6 2 2,8 Banyoles Pla de l'estany 11/10/1999 3,6 1 4,3 Castell d'aro Baix Empordà 10/05/2001 3,7 2 4,9 Torroja del Priorat Priorat 27/11/2003 4,3 1 4,5 Sant Sadurní d'anoia Alt Penedès 11/04/2006 4,3 1 4,7 Vila-rodona Alt Camp 05/08/2005 4,4 1 5,0 Malgrat de Mar Maresme 04/05/2005 4,7 2 5,5 Torredembarra Tarragonès 20/12/1999 6,5 1 7,2 Badalona - Museu Barcelonès 21/09/2005 8,1 1 8,6 5

6 5 i 6 de maig Una primera pertorbació amb precipitacions en general febles (vegeu Annex 1) va afectar Catalunya els dies 5 i 6 de maig. La figura 2 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa (a uns m d altura) del dia 5 de maig de 2016 a les hores UTC. La zona de baixes pressions apareix en superfície al nord de la península Ibèrica, mentre que els nivells mitjans de la troposfera mostren una depressió desenganxada del corrent general ubicada al sud-oest de la península. Figura 2. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 5 de maig a les hores UTC La precipitació va aparèixer al vespre del dia 5 i fou feble i aïllada a l'extrem sud. Durant el dia 6 se'n va enregistrar de feble, minsa i dispersa a bona part del país, llevat de punts de la plana de Lleida i de l'extrem nord-est. A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 2,0 mm els dies 5 i 6 de maig a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 3 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) 5-6 maig 2016 Reus - Centre de Lectura (XOM) Baix Camp 7,0 PN dels Ports Baix Ebre 3,5 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 2,7 Arenys de Mar - el Xifré (XOM) Maresme 2,5 Martorelles-Escola Les Pruneres (XOM) Vallès Oriental 2,4 Observatori de l'ebre (XOM) Baix Ebre 2,2 Torredembarra Tarragonès 2,0 Santuari de Núria (XOM) Ripollès 2,0 6

7 Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 5 i 6 de maig Del 7 al 16 de maig Una depressió ubicada a l oest de la península Ibèrica va provocar un episodi de precipitació general a Catalunya entre els dies 7 i 16 de maig, acumulant més de 50 mm a bona part del Pirineu i del Prepirineu. Puntualment, a cotes altes del vessant sud de la serralada, es van recollir més de 100 mm al llarg de l episodi. La distribució de la precipitació acumulada marcava un màxim molt destacat a l àrea del Pirineu i Prepirineu. El vent del sud a les capes mitjanes i altes, humit i relativament càlid, incidia perpendicular a la serralada, fet que afavoria l ascens de l aire i la formació de nuvolositat, amb precipitació persistent. La figura 4 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 9 de maig a les hores UTC. La configuració atmosfèrica venia marcada en superfície per una zona de baixes pressions ubicada al nord-oest de la península Ibèrica, patent als dos nivells analitzats. Si bé en altura la pertorbació mostrava valors tèrmics molt baixos (al voltant dels -30 ºC en el seu centre), el vent del sud-oest va provocar una advecció d una massa càlida que va afectar la Mediterrània occidental. A més, la direcció del vent en superfície era del sud-est, caracteritzat per ser càlid i humit. Aquest últim factor va afavorir la inestabilització de l atmosfera provocant precipitacions extremadament abundants a punts del Prepirineu i vessant sud del Pirineu. 7

8 Figura 4. Mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 9 de maig a les hores UTC Al llarg del dia 7 es van enregistrar precipitacions febles i deixaren quantitats entre minses i poc abundants. Al matí se centraren a la meitat est. Al centre del dia van anar perdent intensitat i es donaren a la Catalunya Central i a les comarques de Barcelona. Durant el matí del dia 8 van caure algunes precipitacions febles i disperses a la meitat est, i de forma més aïllada a la resta del país. Al llarg de la tarda les precipitacions van arribar a molts punts del país. Les quantitats acumulades van ser entre minses i poc abundants, i localment abundants a punts del terç nord (entre 20 i 50 mm en 24 hores). A primeres hores del dia 9 hi hagué precipitacions febles al quadrant nord-oest. A partir del final de la matinada van arribar precipitacions pel sud-oest que al llarg del matí s'estengueren a la resta del territori. Al llarg de la tarda es restringiren al quadrant nord-est, d'on van desaparèixer al vespre. Aquestes precipitacions foren febles en general o localment moderades, i van anar acompanyades de fang. A més, a partir del final de la tarda, hi va haver ruixats i xàfecs que entraren pel terç oest, es feren més extensos durant el vespre i arribaren més disgregats al quadrant nord-est. Els ruixats foren d intesitat entre feble i moderats, si bé puntualment van ser forts. Sovint van anar acompanyats de tempesta i de ratxes fortes de vent. La cota de neu es va situar al voltant dels metres, en general. Les quantitats de precipitació acumulada foren entre abundants i molt abundants al Pirineu, Prepirineu i la resta del terç oest. A la resta del país van ser entre minses i poc abundants. Durant el dia 10 els ruixats foren generals i d intensitat entre feble i moderada, afectant sobretot al quadrant nord-est del país i a punts de la Catalunya Central. La cota de neu es va situar a l'entorn dels metres. Entre el final de la matinada i migdia del dia 11 les precipitacions van arrobar arreu del país, avançant de sud a nord; a l'oest foren més extenses mentre que a la meitat est van ser més aïllades. A partir de migdia, hi hagué ruixats i xàfecs al terç nord entre febles i moderats, acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. A d'altres punts del Prelitoral i del nord de la depressió Central també es va registrar algun ruixat més feble i aïllat. La cota de neu baixà dels metres als metres, 8

9 aproximadament. Les quantitats de precipitació acumulada foren minses en general o localment poc abundants. A partir de mig matí del dia 12 es van produir ruixats i xàfecs al Pirineu, Prepirineu i la resta de la meitat est. Foren entre febles i moderats, els més intensos a les comarques del nord-est. Sovint van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa, sobretot al nord-est, on hi hagué nombroses calamarsades. A la resta del Litoral i Prelitoral també es van enregistrar alguns ruixats més febles i aïllats, així com a punts de Ponent. La cota de neu es va situar entorn dels metres. Les quantitats de precipitació acumulada van ser minses o poc abundants. A partir del final del matí del dia 13 hi hagué ruixats i xàfecs al quadrant nord-est del territori, així com a partir de migdia a d'altres punts de la meitat nord més aïllats. Van tenir una intensitat feble o moderada, tot i que localment foren forts a l'interior del quadrant nord-est, sovint van anar acompanyats de tempesta i, de forma local, de calamarsa. La cota de neu es va situar entorn dels metres. Les quantitats de precipitació acumulada van ser minses o poc abundants, tot i que localment foren abundants. Durant l'inici de la matinada del dia 14 es van enregistrar precipitacions febles i minses a l'extrem nordest del país. A partir de migdia s'iniciaren ruixats al Pirineu Oriental i al Prepirineu, que amb el pas de les hores van afectar punts de l'interior del quadrant nord-est, el nord de la depressió Central, així com punts del litoral i prelitoral Central. En general van tenir una intensitat entre feble i moderada, si bé localment anaren acompanyades de tempesta. Es van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. Al vessant nord del Pirineu es van produir precipitacions febles, disperses i minses fins a primera hora de la tarda del dia 15. La cota de neu es va ubicar al voltant dels metres. A partir de migdia i durant la tarda es produïren alguns ruixats febles o moderats a punts de l'interior del quadrant nord-est, i de la Catalunya Central, aquests localment amb tempesta. De manera aïllada les desfetes de les tempestes arribaren a punts del prelitoral Central. Van acumular quantitats minses, localment poc abundants de precipitació. Al llarg de la tarda del dia 16 s'observà algun ruixat aïllat a punts del Pirineu i Prepirineu, i també a punts del quadrant nord-est. Van tenir una intensitat feble, localment moderada i recolliren quantitats minses de precipitació. La figura 5 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 8 i 9 de maig, quan les quantitats enregistrades van ser més generals i generoses. Durant aquests dos dies la precipitació va ser continuada i d intensitat entre feble i moderada, però durant el dia 9 es van produir xàfecs d intensitat forta, acompanyats de tempesta i ratxes de vent fort (vegeu apartat del vent). Van entrar per les Terres de l Ebre i van creuar l interior del Principat de sud-oest a nord-est. L estació de Prades (el Baix Camp) va recollir fins a 27,0 mm en 30 minuts, superant així el llindar de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de precipitació. D altra banda, diverses estacions van mesurar més de 2 mm en 1 minut: 2,9 mm a Prades (el Baix Camp), 2,8 mm a Ascó (la Ribera d Ebre), 2,3 mm al Montsec d Ares (1.572 m, el Pallars Jussà) i 2,2 mm a Vallfogona de Balaguer (la Noguera). 9

10 Figura 5. Precipitació estimada en 24 hores dels dies 8 i 9 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 90 mm entre els dies 7 i 16 de maig a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 6 mostra la distribució d aquesta precipitació. Es pot observar com la precipitació va ser general. Nom de l estació Comarca PPT (mm) 7-16 maig 2016 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 207,9 El Port del Comte - Estació d'esquí (XOM) Solsonès 155,7 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 142,9 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 135,3 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 125,0 Setcases - Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 119,8 Sant Joan de l'erm (XOM) Alt Urgell 118,0 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 114,3 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 111,9 Alinyà Alt Urgell 106,8 Gisclareny Berguedà 105,8 Santuari de Núria (XOM) Ripollès 105,0 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 99,6 Banyoles Mata (XOM) Pla de l'estany 99,0 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 97,5 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 97,4 Núria (1.971 m) Ripollès 94,4 Oliana Alt Urgell 94,2 Santuari de Queralt Berguedà 93,0 Malniu (2.230 m) Cerdanya 90,9 10

11 Figura 6. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 7 i 16 de maig La massa d aire temperat va fer que la cota de neu se situés en general entre els i els metres, o fins i tot per sobre al Pirineu oriental, tot i que va baixar fins als m durant els xàfecs del dia 9 al vespre. La taula següent mostra el gruix de neu nova a les estacions de la XEMA entre els i els m, on la pluja es va alternar amb la neu o aiguaneu al llarg de l episodi: Nom de l estació Comarca Gruix màxim neu nova (cm) 8-9 maig 2016 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 42 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 29 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 13 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 11 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 1 Malniu (2.230 m) Cerdanya 1 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 1 11

12 Del 18 al 20 de maig Entre els dies 18 i 20 de maig un segon episodi va afectar Catalunya, si bé no va ser tan general com l anterior. Va estar provocat per un solc que es va aproximar per l Atlàntic i es va anar desplaçant d oest a est, per acabar afectant de forma més destacada al quadrant nord-est de Catalunya. La figura 7 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir de la topografia de 500 hpa i la imatge del METEOSAT del dia 18 de maig a les hores UTC. La situació atmosfèrica venia marcada per una àrea de baixes pressions ubicades a la latitud de les illes Britàniques, amb flux de ponent a Catalunya. També s observa una baixa secundària al sud de la península Ibèrica. El front associat a la depressió queda perfectament dibuixat a la imatge del METEOSAT el qual a l hora analitzada es trobava a les portes de Catalunya. Figura 7. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 18 de maig a les hores UTC A partir del migdia del dia 18 es van produir xàfecs a punts del terç nord, sobretot al nord-est, i de forma més dispersa al terç sud i oest del país. Els xàfecs van ser d'intensitat feble o moderada, tot i que foren forts al nord-est. Localment van anar acompanyats de tempesta i calamarsa. Les quantitats acumulades foren minses o poc abundants, tot i que a punts del quadrant nord-est van ser localment abundants. Fins el migdia del dia 19 es van produir algunes precipitacions febles i aïllades a punts del quadrant nord i del vessant nord del Pirineu que es van allargar fins a la matinada del dia 20 afectant a punts del litoral sud. La figura 8 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores el dia 18 de maig, quan les quantitats enregistrades van ser més destacades i intenses, afectant sobretot al quadrant nord-est del país, on apareix alguna taca vermella al centre de la comarca de la Selva, i a la vall de l Ebre. 12

13 Figura 8. Precipitació estimada en 24 hores del dia 18 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 20 mm del dia 18 al 20 a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 9 mostra la distribució de la precipitació. Nom de l estació Comarca PPT (mm) maig 2016 Girona Gironès 34,0 les Planes d'hostoles (XOM) Garrotxa 33,0 La Bisbal d'empordà (XOM) Baix Empordà 28,8 la Bisbal d'empordà Baix Empordà 28,6 Fornells de la Selva Gironès 27,8 Anglès Selva 27,5 Monells Baix Empordà 27,4 Banyoles Mata (XOM) Pla de l'estany 27,2 Salt - Parc de la sèquia del Monar (XOM) Gironès 26,2 Canet d'adri (XOM) Gironès 25,2 Taradell (XOM) Osona 21,5 la Vall d'en Bas - Mas Can Gronxa (XOM) Garrotxa 21,0 13

14 Figura 9. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 18 i 20 de maig 21 i 22 de maig Un nou front va afectar Catalunya els dies 21 i 22 de maig, amb quantitats de precipitació puntualment per sobre dels 20 mm a punts del quadrant nord-est, com a conseqüència d un front d origen atlàntic. Les tempestes del dia 22 van anar acompanyades de fenòmens de temps sever a punts de l interior, amb calamarsades/pedregades, fort vent i fins i tot un possible esclafit a Montblanc (la Conca de Barberà). Les quantitats de precipitació no van ser gaire importants (inferiors als 20 mm en la majoria de casos) perquè les tempestes eren breus. Per exemple, a l EMA de Blancafort (la Conca de Barberà) van caure 15,6 mm en 9 minuts, i es va registrar una màxima de 3,8 mm en 1 minut. La figura 10 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir de les topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 21 de maig a les hores UTC. La situació atmosfèrica venia marcada per una baixa al sud-oest de les illes Britàniques amb un flux del sud-oest en els dos nivells analitzats. Cal remarcar que aquest flux del tercer quadrant provocava una advecció càlida procedent del nord d Àfrica, tal com mostra la topografia de 850 hpa. Es pot observar com els colors groguencs a taronges dominen la península Ibèrica, provocant un destacat ascens tèrmic. Aquesta elevada temperatura en els nivells baixos de la troposfera juntament amb el solc fred en alçada va propiciar la formació de fortes tempestes al nostre territori. 14

15 Figura 10. Topografies de 850 hpa i de 500 hpa del dia 21 de maig a les hores UTC A partir del final de la tarda del dia 21 hi va haver algun ruixat aïllat al nord-oest, feble o localment moderat. Les quantitats de precipitació acumulada van ser minses. Fins a migdia del dia 22, es van enregistrar ruixats febles, o localment moderats, al nord-oest de Catalunya. A partir de llavors, es van produir ruixats i xàfecs que avançaren ràpidament d'oest a est i van afectar tot el territori. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, o localment forta al sud de la Costa Brava. Van anar acompanyats de tempesta i localment de pedra petita. Les quantitats de precipitació acumulada van ser minses o poc abundants, si bé foren localment abundats al nord-est del territori. La figura 11 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 22 de maig, quan les quantitats enregistrades van ser més destacades. Figura 11. Precipitació estimada en 24 hores del dia 22 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 15

16 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 15 mm els dies 21 i 22 de maig a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 12 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) maig 2016 Castell d'aro Baix Empordà 25,0 Beget (XOM) Ripollès 21,5 Santa Coloma de Farners (XOM) Selva 21,5 Cassà de la Selva Gironès 21,4 Vilobí d'onyar Selva 20,9 Salt (XOM) Gironès 20,7 Santa Coloma de Farners Selva 19,6 Calonge (XOM) Baix Empordà 19,4 Sils - La Bàscula (XOM) Selva 16,8 Monestir de Santa Maria de Solius (XOM) Baix Empordà 16,4 Blancafort Conca de Barberà 16,2 Mieres (XOM) Garrotxa 16,0 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 15,6 l'espluga de Francolí Conca de Barberà 15,4 Figura 12. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 21 i 22 de maig 16

17 Del 28 al 31 de maig A partir del dia 23 la circulació atmosfèrica general va venir dominada per un flux zonal en altura i una configuració sinòptica poc definida en els nivells més baixos de la troposfera, gairebé de pantà baromètric. Aquesta situació va comportar absència de fluxos destacats en superfície, a excepció de la marinada a zones litorals, provocant núvols baixos a molts punts d aquestes àrees i frenant la pujada de la temperatura a primera línea de la costa. A partir del dia 28 la configuració sinòptica caracteritzada per pantà baromètric en superfície, juntament amb una temperatura elevada (durant aquesta data es va assolir la temperatura màxima mensual a Catalunya) i un petit embossament en altura (a uns m d altura), una situació més pròpia del període estiuenc, va provocar tempestes, afectant bàsicament el terç nord del país, i especialment les comarques del nord-est, localment fortes i van deixar més de 20 mm en alguns casos. La figura 13 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de les topografies de 850 hpa i 500 hpa i la imatge del METEOSAT del dia 28 de maig a les hores UTC. La situació atmosfèrica venia marcada per una configuració marcada per un solc fred impulsant un flux càlid del sud sobre la Mediterrània. El contrast tèrmic va provocar fortes tempestes al Principat. Figura 13. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 28 de maig a les hores UTC Durant el matí del dia 28 es van observar algunes precipitacions minses a causa de la presència dels intervals de núvols baixos a punts del Litoral. A banda, a partir de primera hora de la tarda es van iniciar xàfecs a punts del prelitoral Sud que circularen de sud-oest a nord-est i que al llarg de la tarda es reproduïren a altres punts del territori, principalment a la meitat oest. Al final del dia les precipitacions es van restringir a l'extrem nord i est de Catalunya. Foren d'intensitat entre feble i moderada, localment forta i van anar acompanyades de tempesta i pedra petita. Acumularen quantitats entre minses i poc abundants de precipitació, localment abundants. Durant la matinada del dia 29 es van enregistrar ruixats febles i dispersos a punts de la meitat nord del Litoral i Prelitoral que ràpidament minvaren pel nord-est. Al final del matí es van produir nous xàfecs a punts del Pirineu, que posteriorment es varen estendre a altres punts del Prepirineu i del quadrant nordest de Catalunya. En general foren d'intensitat entre feble i moderada i localment acompanyats de 17

18 tempesta i calamarsa. Van acumular quantitats minses o poc abundants, si bé al Ripollès foren localment abundants. A partir de mig matí del dia 30 es van produir ruixats i xàfecs a punts del Pirineu i de la resta de l'extrem nord-est, que es van anar estenent a punts del Prepirineu i de la resta del quadrant nord-est. De forma més aïllada també van afectar altres punts de la serralada Prelitoral. Les precipitacions foren d'intensitat entre feble i moderada, localment fortes al nord-est. Van anar acompanyades de tempesta, i localment de calamarsa. Acumularen quantitats entre minses i poc abundants de precipitació, de forma puntual, abundants al nord-est. Al llarg de la tarda del dia 31 es registraren xàfecs entre febles i moderats a la meitat est i altres punts del terç nord. Localment van estar acompanyats de tempesta. A la nit les precipitacions quedaren concentrades a l'extrem nord-est. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants en general, tot i que localment varen ser abundants a zones del Gironès. La figura 14 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 28 al 31Els xàfecs més intensos van caure el dia 28, amb tempestes acompanyades de pedra a diversos punts de l interior, sobretot a Ponent. La precipitació va ser intensa però breu, de manera que cap estació de la XEMA no va registrar més de 20 mm en 30 minuts. Ara bé, es van arribar a mesurar quantitats de precipitació màxima en 1 minut de fins a 4,3 mm a Pinós (el Solsonès) o bé 2,8 mm a Cervera (la Segarra) i Torres de Segre (el Segrià). D altra banda, les tempestes anaven acompanyades de ratxes de vent, amb registres superiors als 70 km/h a diverses zones de l interior. Cal destacar la calamarsada del 29 que va afectar diversos sectors del Ripollès, amb un registre de precipitació en 24 hores de 52,5 mm a l estació de Núria (1.971 m), on la calamarsada va deixar completament emblanquinat el paisatge fins l endemà al matí. Finalment, esmentar que el dilluns 30 l estació de Fogars de la Selva va registrar fins a 27,2 mm en 30 minuts. 18

19 Figura 14. Precipitació estimada en 24 hores del dies 28 al 31 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 30 mm entre els dies 28 i 31 de maig a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 15 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) maig 2016 Molló - Fabert Ripollès 87,0 Núria (1.971 m) Ripollès 74,3 Setcases - Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 52,1 Beget (XOM) Ripollès 50,0 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 49,9 Espolla (XOM) Alt Empordà 43,8 Planoles (XOM) Ripollès 43,2 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 41,1 Fogars de la Selva Selva 41,0 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 40,9 Espolla Alt Empordà 40,5 Cabanes Alt Empordà 40,3 Cardona (XOM) Bages 40,0 Oix (XOM) Garrotxa 39,0 Fornells de la Selva Gironès 33,7 Albanyà Lliurona (XOM) Alt Empordà 33,3 Palau-saverdera (XOM) Alt Empordà 30,8 Montagut (XOM) Garrotxa 30,5 Canet d'adri (XOM) Gironès 30,1 19

20 Figura 15. Distribució de la precipitació acumulada del dia 28 al 31 de maig 20

21 Temperatura El maig ha estat normal o lleugerament fred a Catalunya, especialment a punts del Prelitoral, l altiplà Central, del Prepirineu i del vessant sud del Pirineu occidental. El mes ha estat lleugerament càlid a la conurbació de Barcelona i a punts del sud del país (vegeu figura 16). Aquests valors d anomalia tèrmica han estat conseqüència, probablement, de la circulació zonal que ha frenat l entrada de masses càlides procedents del sud i de la presència de nuvolositat abundant durant el mes per les pertorbacions que van afectar el país. Figura 16: Mapes de temperatura mitjana del mes de maig de 2016 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l SMC. No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d aquesta estació. 21

22 La taula següent mostra els valors d anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de maig respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de maig pel període de referència ) que han estat per sota o igualat els -1,5 ºC a les estacions de la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Maig 2016 Sant Martí Sarroca Alt Penedès -1,5 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà -1,5 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès -1,4 Lac Redon (2.247 m) Val d'aran -1,4 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya -1,4 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà -1,4 22

23 Precipitació Pluviomètricament, el mes de maig ha estat normal o sec a gran part del territori, especialment al sector central del Litoral i Prelitoral i a la plana de Vic. Ha estat plujós al Pirineu central i oriental, punts de la depressió Central i Prepirineu, i àmplies àrees de l extrem nord-oriental del país (vegeu figura 17). Aquests valors d anomalia de precipitació han estat conseqüència de la disposició dels centres d acció durant el mes de maig, amb un desplaçament del corrent en jet al sud de la seva ubicació habitual (normalment a la latitud de les illes Britàniques) i que afavoria una trajectòria dels fronts amb una direcció oest a est. Figura 17: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de maig de 2016 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si d aquesta no es disposa de les dades d algun episodi significatiu. A continuació es mostren les estacions gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el maig ha igualat o superat els 125 mm. 23

24 Nom de l estació Comarca PPT (mm) Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 244,1 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 200,7 El Port del Comte XOM (1.813 m) Solsonès 192,0 Núria (1.971 m) Ripollès 176,7 Setcases - Hostal Pastuira (XOM) Ripollès 177,0 Banyoles Mata (XOM) Pla de l'estany 168,0 Beget (XOM) Ripollès 166,8 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 160,4 Molló - Fabert Ripollès 160,0 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 158,8 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 147,6 Sant Joan de l'erm (XOM) Alt Urgell 146,0 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 141,5 Banyoles Pla de l'estany 140,8 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 139,1 Alinyà Alt Urgell 134,5 Gisclareny Berguedà 131,5 Malniu (2.230 m) Cerdanya 129,9 Canet d'adri (XOM) Gironès 129,0 Planoles (XOM) Ripollès 129,0 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 128,0 Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 125,0 Les precipitacions iguals o superiors a 50 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les que figuren a la taula següent. Nom de l EMA Comarca PPT en 24h (mm) Maig 2016 dia Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 110,7 9 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 84,3 9 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 80,4 9 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 78,1 9 Alinyà Alt Urgell 75,3 9 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 70,9 9 Oliana Alt Urgell 62,5 9 Gisclareny Berguedà 62,2 9 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 61,9 9 Organyà Alt Urgell 61,4 9 Sort Pallars Sobirà 61,0 9 Malniu (2.230 m) Cerdanya 58,4 9 Das - Aeròdrom Cerdanya 58,0 9 Lladurs Solsonès 55,4 9 Núria (1.971 m) Ripollès 55,3 9 la Seu d'urgell - Bellestar Alt Urgell 54,4 9 la Pobla de Segur Pallars Jussà 53,6 9 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 52,6 9 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 50,9 9 24

25 A continuació, es presenta el gràfic d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m). Gruix de neu (cm) Dies Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa 25

26 Gruix de neu (cm) Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana Gruix de neu (cm) Dies Cadí Nord (2.143 m) Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental 26

27 La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual de maig del 2016 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC, juntament amb el màxim mensual de maig del 2015 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2016 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2015 (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà Malniu (2.230 m) la Cerdanya Núria (1.971 m) el Ripollès Ulldeter (2.410 m) el Ripollès Els gruixos màxims registrats durant el maig d enguany han estat superiors als registrats durant el maig de l any passat, amb l excepció del vessant nord del Pirineu. L episodi més significatiu va ser el del dia 9 que va afectar al vessant sud i Pirineu oriental. La figura 30 mostra l evolució del gruix de neu a l estació de Certascan (2.400 m). La curiositat del gràfic és que el sòl cobert de neu es va mantenir uns dies més que a la temporada passada, quan la neu va desaparèixer el dia 26 de maig. Aquest any s ha allargat fins a principis de juny, fet que també ha passat a l EMA de Boí (2.535 m). La major part de les estacions han mantingut el terra cobert de neu fins a mitjans de maig. La temporada tan sols l EMA de Bonaigua (2.266 m) va mantenir el sòl cobert de neu fins a finals de mes. Dia Figura 30. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a l EMA de Certascan (2.400 m, el Pallars Sobirà) 27

28 Vent El mes de maig ha enregistrat dos episodis de vent fort a Catalunya: el primer es va enregistrar el dia 1 de maig i el segon durant els dies 8 i 9 de maig. El dia 1 de maig es va produir el primer episodi de vent fort com a conseqüència d un flux del nord deixant ratxes de vent fort al nord del cap de Creus i parts més elevades del Prepirineu i Pirineu. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa. Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Direcció 1 maig 2016 (graus) Portbou Alt Empordà 149,8 309 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 116,6 2 la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 115,9 353 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 114,1 342 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 107,3 345 Santuari de Queralt Berguedà 104,4 325 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 99,4 351 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 99,0 10 Núria (1.971 m) Ripollès 96,5 27 La figura 18 mostra la ratxa màxima de vent mesurada el dia 1 de maig de 2016 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava. Figura 18. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA del dia 1 de maig 28

29 Els dies 8 i 9 de maig es va produir el segon episodi de vent en relació amb la pertorbació que va afectar el país. Les ratxes van ser superiors als 90 km/h a les parts més elevades del Prepirineu occidental i Pirineu. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa. Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Direcció 8 i 9 de maig 2016 (graus) Dia Lac Redon (2.247 m) Val d'aran 113, la Tosa d'alp 2500 Cerdanya 99, Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà 97, Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 97, Ulldeter (2.410 m) Ripollès 91, La figura 19 mostra la ratxa màxima de vent mesurada els dies 8 i 9 de maig de 2016 a les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava. Figura 19. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA dels dies 8 i 9 de maig Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 29

30 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 15,7 DQ Alt Camp Vila-rodona NNW 6,9 23 de maig 22,6 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador ESE 2,8 1 de maig 12,9 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval E 2,7 29 de maig 24,8 DP Cerdanya Das-Aeròdrom WSW 8,6 1 de maig 18,8 UU Montsià Amposta NW 6,3 1 de maig 20,6 CY Osona Muntanyola WSW 11,8 28 de maig 27,2 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) S 0,5 9 de maig 21,1 C8 Segarra Cervera WSW 8,3 28 de maig 16,1 VK Segrià Raimat W 1,5 28 de maig V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 30

31 Irradiació solar El mapa d'anomalia d'irradiació solar d'aquest maig (figura 20) mostra que aquesta ha estat al voltant de la normalitat. La irradiació solar ha estat per sota de la mitjana a l extrem nord-est del territori i puntualment a les Terres de l Ebre i sud de la Val d Aran. Les anomalies ha estat per damunt de la normal a punts de l Alt Urgell i oest de la Cerdanya. Figura 20: Mapa d anomalia d irradiació solar global del mes de maig de 2016 respecte de la mitjana dels últims 10 anys Mapes d anomalia d irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys ( ). 31

32 EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE MAIG DE 2016 Temperatura màxima absoluta Vilanova de l Segrià (el Segrià) 30,9 ºC dia 28 Torroja de Priorat (el Priorat) 30,8 ºC dia 28 Vinebre (la Ribera d Ebre) 30,7 ºC dia 28 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels m) Boí (2.535 m) - l Alta Ribagorça -12,4 ºC dia 1 Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà -12,1 ºC dia 1 Espot (2.519 m) - el Pallars Sobirà -11,7 ºC dia 1 Resta del territori Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -4,3 ºC dia 3 Oliola (la Noguera) -2,3 ºC dia 1 Puigcerdà (la Noguera) -2,1 ºC dia 1 Precipitació màxima en 24 hores Espot (2.519 m) - el Pallars Sobirà 110,7 mm dia 9 Cadí Nord (2.143 m)-prat d Aguiló (la Cerdanya) 84,3 mm dia 9 Ulldeter (2.410 m) - el Ripollès 80,4 mm dia 9 Vent* Pantà de Darnius Boadella (l Alt Empordà) 116,1 km/h dia 1 Santuari de Queralt (el Berguedà) 104,4 km/h dia 1 * Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya. 32

33 TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L SMC MAIG 2016 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VY Alt Camp Nulles 15,4 22,1 9,4 25,2 14 4,7 1 29,8 14,6 9 DQ Alt Camp Vila-rodona 15,4 22,3 9,8 26,4 28 4,4 1 33,4 15,4 9 U1 Alt Empordà Cabanes 16,4 23,1 10,4 29,5 21 5,4 5 92,1 22,1 9 W1 Alt Empordà Castelló d'empúries 16,3 21,6 11,0 28,7 21 4,0 5 58,5 14,0 30 VZ Alt Empordà Espolla 16,4 22,1 11,2 27,7 21 4,8 5 94,6 24,2 30 Y5 Alt Empordà Navata 15,6 22,0 9,9 27,3 21 5,4 3 75,5 20,9 9 J5 Alt Empordà Pantà de Darnius - Boadella 15,9 22,1 10,7 28,1 21 7, ,1 34,4 9 D6 Alt Empordà Portbou 15,8 20,1 12,9 26,9 21 7,4 1 55,3 10,4 11 D4 Alt Empordà Roses 16,9 21,9 12,2 27,8 27 7, ,7 14,1 30 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 16,0 21,0 10,8 26,9 21 4,5 5 48,0 7,4 11 XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 16,0 21,6 10,5 28,5 21 3,9 5 51,1 8,1 11 WP Alt Penedès Canaletes 15,4 21,6 9,9 26,8 27 4,0 1 27,2 11,0 9 DI Alt Penedès Font-rubí 15,2 21,5 10,0 26,4 26 6,0 1 31,9 13,4 9 W4 Alt Penedès la Granada 15,9 22,6 9,6 27,2 27 4,1 1 22,9 7,0 10 U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 15,4 21,7 9,5 25,7 26 5,7 1 22,0 8,1 9 WY Alt Penedès Sant Sadurní d'anoia 16,5 23,4 9,8 28,4 27 4,3 1 19,7 6,8 9 Y4 Alt Urgell Alinyà 11,8 17,3 7,1 23,4 27 0, ,5 75,3 9 CD Alt Urgell la Seu d'urgell - Bellestar 13,1 20,3 6,3 27,7 27 1,7 1 85,1 54,4 9 W5 Alt Urgell Oliana 14,5 21,9 7,3 29,0 27 1, ,8 62,5 9 CJ Alt Urgell Organyà 14,4 21,8 7,0 28,3 27 3, ,6 61,4 9 Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) 1,4 5,6-1,7 14,0 4-12, ,1 61,9 9 CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 12,6 20,6 4,5 27,9 27-0,8 2 71,3 43,4 9 CE Anoia els Hostalets de Pierola 16,0 23,0 10,4 27,7 27 4,5 1 27,5 7,5 9 XB Anoia la Llacuna 13,7 20,6 7,0 26,3 27 1,3 1 37,6 16,2 9 XA Anoia la Panadella 12,5 19,0 7,2 26,3 28-0,7 1 42,9 17,5 9 H1 Anoia Òdena 15,1 23,1 7,6 28,5 27 1,3 1 37,0 15,9 9 WW Bages Artés 15,4 23,7 7,8 30,3 28 0,0 2 38,9 13,3 9 MQ Bages Cardona 22,9 7,4 29,5 27-0,8 2 67,6 20,9 28 U4 Bages Castellnou de Bages 14,9 22,5 8,8 29,8 28 1,7 1 42,6 16,0 9 R1 Bages el Pont de Vilomara 15,9 23,8 8,9 29,5 27 1,7 2 34,3 14,3 9 WN Bages Montserrat - Sant Dimes 12,6 17,1 9,1 22,4 27 2,3 1 52,2 14,8 9 CL Bages Sant Salvador de Guardiola 15,0 23,1 7,4 29,1 27 1,7 1 42,2 16,0 9 XR Baix Camp Prades 11,3 18,0 4,9 24,8 27-0,7 1 63,2 42,1 9 W6 Baix Camp Riudoms 16,6 22,8 11,2 27,0 31 7,0 1 42,9 29,6 9 U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 17,3 22,5 12,2 27,4 31 7,9 1 23,5 14,0 9 U7 Baix Ebre Aldover 18,3 24,4 13,1 29,3 28 8,9 4 33,1 23,0 9 DB Baix Ebre el Perelló 16,6 21,9 12,7 26,3 29 7,5 1 28,7 17,3 9 U9 Baix Ebre l'aldea 17,6 22,6 13,2 27,9 29 8,9 1 29,2 18,2 9 UA Baix Ebre l'ametlla de Mar 17,2 22,5 12,7 28,6 29 7,8 1 29,4 18,6 9 X5 Baix Ebre PN dels Ports 10,8 16,4 6,1 23,1 27-1,5 2 77,5 36,0 9 DO Baix Empordà Castell d'aro 15,7 20,5 10,6 23,8 2 3,7 2 73,4 25,0 22 DF Baix Empordà la Bisbal d'empordà 16,1 22,1 9,7 26,9 21 4,0 1 91,3 28,5 18 UB Baix Empordà la Tallada d'empordà 16,2 21,9 10,5 27,4 21 5,2 5 53,8 13,0 18 UC Baix Empordà Monells 15,6 22,1 8,6 27,3 21 1, ,4 27,2 18 UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 16,0 21,0 11,0 23,8 21 6,3 5 66,3 14,2 18 XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 17,0 22,8 11,6 28,2 29 7,9 2 21,9 7,