BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JULIOL DE 2010

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JULIOL DE 2010 El mes de juliol de 2010 ha estat càlid a gran part de Catalunya i la distribució irregular de la precipitació ha marcat la pluviometria del mes. D aquesta manera, a excepció d àmplies zones del Pirineu i Prepirineu central i occidental on el mes ha estat plujós o molt plujós, a la resta del territori el juliol s hauria de qualificar de sec o molt sec, si bé cal remarcar que les fortes tempestes que van afectar el delta de l Ebre i punts de la Catalunya Central, el litoral i prelitoral central han provocat que en un sol dia se superés amb escreix la modesta mitjana mensual del mes de juliol. El mes ha estat molt poc ventós. Descripció sinòptica del mes A grans trets, el mes de juliol va venir marcat per la presència anòmalament permanent d una àrea d altes pressions molt càlida a l Europa més oriental (comportant una onada de calor històrica a la Rússia més occidental), la típica i extensa àrea anticiclònica de les Açores, i el pas de pertorbacions atlàntiques entre Islàndia i les Illes Britàniques. Entre aquests tres centres d acció principals, el temps a Catalunya va venir condicionat principalment, i com sol ser habitual, pel comportament de l Anticicló de les Açores i en menor mesura per les àrees d inestabilitat atmosfèrica associades a les baixes pressions atlàntiques quan aquestes baixaven una mica de latitud. Durant els primers quinze dies del mes, en general l anticicló de les Açores es va posicionar més a l oest respecte la seva ubicació habitual al mes de juliol. Catalunya quedava afectada per una dorsal anticiclònica en alçada amb una alta temperatura en tots els nivells i temps assolellat a gairebé tota Catalunya i calor intensa, o bé pel pas de línies d inestabilitat o cues de front associades a les depressions atlàntiques que van afavorir la formació de tempestes de tarda en alguns punts, tant dins com fora del Pirineu, tal com va passar dels dies 1 al 4 i del 8 a l 11. La posició de l anticicló i la circulació zonal en alçada no afavorien l entrada de masses d aire més fresques després del pas d aquestes àrees d inestabilitat, de manera que malgrat que l aire fred en alçada va afavorir les tempestes juntament amb l alta temperatura en superfície, l absència d entrades d aire més fresc en superfície va comportar que la temperatura es mantingués força alta i de manera persistent durant la primera quinzena del mes. En el transcurs de la segona quinzena de juliol l anticicló de les Açores va situar-se lleugerament al nord i a l est de la seva posició habitual, de manera que varen presentar-se força dies amb flux de nord en superfície procedent de latituds més altes i, conseqüentment, comportant un descens de la temperatura i una calor més moderada. Aquestes entrades de masses d aire de procedència septentrional sovint anaven també acompanyades de solcs en alçada amb un eix nord-oest sud-est, afavorint la formació de tempestes a Catalunya en dos episodis, l un del 19 al 23 de juliol i l altre del 28 al 30 de juliol. Tot seguit, es tracten tots aquests aspectes amb detall. Els dos primers dies del mes de juliol, la posició de l anticicló a l oest de les Açores, juntament amb la presència d una profunda depressió atlàntica ubicada al sud d Islàndia, va afavorir la gestació d un extens solc en alçada en direcció nord-sud cap a l oest de la Península Ibèrica. El dia 3, el retorn progressiu de l àrea anticiclònica cap a l est va afavorir que el solc creués la Península Ibèrica de sud-oest a nord-est a mesura que s anava diluint, però suficientment actiu com per provocar la formació de xàfecs i tempestes a Catalunya, especialment durant les tardes. Així, a partir de primera hora de la tarda del dia 1 de juliol es van iniciar els primers xàfecs pel Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, afectant també a mitja tarda punts del Pirineu Occidental. Localment van ser d intensitat forta, acompanyats de tempesta i calamarsa i acumulant quantitats entre minses i poc abundants en general. 1

2 El dia 2 va repetir-se, més o menys, la mateixa jugada. Les precipitacions van començar pel Pirineu a partir de migdia i de cara a la tarda van gestar-se altres xàfecs i tempestes a punts del Prepirineu occidental. Van ser localment forts i acompanyats de tempesta i acumulant precipitacions entre minses i poc abundants, registrant-se les més quantioses al Pirineu Occidental. De cara al vespre ruixats inconnexos i puntuals es van presentar a cavall de la Terra Alta i el Baix Ebre. El dia 3 les precipitacions van presentar-se a més indrets fora de l àrea pirinenca. Aquestes es van originar a partir de migdia al Pirineu i Prepirineu central i occidental, a l àrea dels Ports i més localment i de curta durada a punts de l Anoia i el sud del Bages. A mitja tarda tots aquests xàfecs i tempestes van desaparèixer però se n van gestar de nous al Pirineu oriental i al nord d Osona que també van acabar-se dissipant a últimes hores del vespre. Van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, donant-se les més importants al Pirineu. El solc en alçada va creuar del tot Catalunya al llarg del dia 4, de manera que aquest va ser el dia en què es van donar les tempestes més extenses i importants. En efecte, entre la matinada i primeres hores del matí ja una línia de tempestes va creuar el terç nord de Catalunya, amb intensitats localment fortes. Independentment, altres ruixats febles i irregulars van afectar la resta de la meitat nord del territori. Després d una breu pausa en les precipitacions, a partir de migdia es van formar nous xàfecs i tempestes amb molta celeritat, desplaçant-se de nord-oest a sud-est a la vegada que guanyaven extensió territorial, fins que varen acabar descarregant a molts punts de la meitat nord, litoral inclòs. Altres xàfecs i tempestes també van avançar fins a punts de la demarcació de Tarragona i sud de Lleida, però molt més desgastats, si bé, a migdia i primera hora de la tarda varen formar-se tempestes fortes i locals a l àrea del Montsant i els Ports. A la nit van desaparèixer totes les precipitacions. Les tempestes de la tarda localment van anar acompanyades de calamarsa, especialment a l est de la depressió Central, on es va observar algun gra aïllat de pedra, i les quantitats de precipitació diària van ser minses al litoral i entre minses i poc abundants, i localment abundants, a la resta d indrets on va precipitar. La figura 1 mostra el mapa de pressió en superfície i la topografia a 500 hpa del dia 3 de juliol a les 12 hores UTC, on s observa l àrea d altres pressions a les Açores enviant una falca cap al Golf de Biscaia i Bretanya, i a 500 hpa l eix del solc ubicat a l oest de la Península en direcció nord-sud i unes temperatures de l ordre dels -12 a -14ºC en aquest nivell dels 500 hpa (uns 5500 m), un valor baix per l època de l any. Figura 1. Mapa de superfície i topografia de 500 hpa del dia 3 de juliol a les 12 hores UTC 2

3 A la taula següent queden reflectides les quantitats superiors als 15 mm registrades a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) entre els dies 1 i 4. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Viladrau Osona 35,8 Malniu (2.310 m) la Cerdanya 27,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 23,3 Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 22,4 Boí (2.540 m) l Alta Ribagorça 21,5 Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 18,1 Sant Pau de Segúries el Ripollès 17,0 Gisclareny el Berguedà 15,6 Molló el Ripollès 15,0 Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 15,0 La figura 2 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada durant l esmentat període, on es pot observar com les quantitats més destacades van caure a la meitat nord del Principat. Figura 2. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 1 i 4 de juliol 3

4 La figura 3 correspon al mapa de descàrregues elèctriques núvol-terra que varen tenir lloc el dia 4 de juliol. Cada color correspon a un interval horari diferent, i s hi poden discernir les descàrregues elèctriques que hi va haver durant la matinada (colors blavosos) i les que varen tenir lloc durant el migdia i tarda (colors verds i grocs). Figura 3. Distribució de les descàrregues elèctriques núvol-terra al llarg del dia 4 de juliol Posteriorment, degut a l estrangulament del solc en alçada, una petita baixa en alçada va quedar aïllada entre els dies 4 i 8 entre el Golf de Cadis i les costes del Marroc. Això va afavorir que, just després del pas de les restes del solc per Catalunya el dia 4, ràpidament el dia 5 una dorsal anticiclònica en alçada, impulsada per aquesta baixa, emergís del nord d Àfrica fins ocupar tota la Península i comportant un augment significatiu de la temperatura, temps assolellat i absència de precipitacions durant tres dies. De fet, la figura 4 mostra la topografia de 850 hpa (a uns 1500 m) i de 500 hpa (5.500 m) pel dia 7 a les 12 h. La topografia de 850 és un bon indicador de les temperatures en superfície, i s observa com la temperatura a 850 hpa a Catalunya era de l ordre dels +22ºC. A la topografia de 500 hpa es pot apreciar la petita baixa en alçada ubicada al sud-oest de Portugal i la dorsal anticiclònica emergint del nord d Àfrica. 4

5 Figura 4. Mapa de topografia de 850 hpa i topografia de 500 hpa del dia 7 de juliol a les 12 hores UTC Entre els dies 8 i 11, aquesta petita gota freda del Golf de Cadis va ser absorbida per la circulació general de l oest, creuant lentament la península de sud-oest a nord-est i ja en forma de solc. L aire fred en alçada que duia associada aquesta baixa, malgrat no ser gaire destacable, en contrast amb l alta temperatura en superfície va ser suficient per ajudar a la formació de xàfecs i tempestes en àrees de muntanya, principalment. D aquesta manera, després de tres dies sense precipitacions, el dia 8 a la tarda van reaparèixer les tempestes al Pirineu, especialment a l occidental i a la Cerdanya. També va descarregar una tempesta puntual al nord del Berguedà. Van ser localment fortes i acompanyades de calamarsa o pedra, sobretot a la Cerdanya. A la nit només quedava alguna precipitació feble i dispersa a la cara nord del Pirineu. De matinada i fins a mitja tarda del dia 9 van caure precipitacions dèbils, puntuals i disperses a molts indrets del país, especialment de la meitat oest, amb acumulacions inapreciables. Independentment, de cara al vespre i nit van descarregar alguns xàfecs i tempestes al Pirineu Occidental, amb quantitats minses de precipitació. L endemà, el dia 10, es varen formar nombroses tempestes al Pirineu, amb encluses que es van estendre suficientment com per arribar a deixar també alguna pluja feble a l Alt Empordà. Les més fortes van donar-se a la Cerdanya i al nord del Ripollès, on les quantitats van ser localment abundants. A la resta d indrets on va precipitar van ser entre minses i poc abundants. Ara bé, les tempestes més importants i extenses de l episodi es van donar el dia 11. Van afectar exclusivament el Pirineu i el Prepirineu durant el migdia i la tarda, sent pràcticament generals, ja que tan sols van deslliurar-se d aquestes tamborinades alguns punts del Pallars Jussà. Aquestes tempestes van iniciar-se a migdia al Pirineu Occidental i amb el pas de les hores van expandir-se ràpidament a la resta de la serralada. Van ser localment fortes i van acumular quantitats entre poc abundants i abundants de precipitació. A més, al final del dia també van sorgir noves tempestes a punts del terç oest del país. Per últim, la taula següent mostra les quantitats superiors als 20 mm a les EMA gestionades pel SMC i la figura 5 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada entre els dies 8 i 11. 5

6 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Malniu (2.230 m) la Cerdanya 69,4 Gisclareny el Berguedà 60,3 Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 51,6 Das la Cerdanya 44,8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 33,1 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 28,8 Organyà l Alt Urgell 26,0 Núria (1.971 m) el Ripollès 21,4 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 20,7 Figura 5. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 8 i 11 de juliol Novament, entre els dies 12 i 15 de juliol va haver-hi una pausa en les precipitacions. La situació sinòptica va venir marcada per la posició de l anticicló de les Açores a l oest de l esmentat arxipèlag i una profunda depressió atlàntica al sud-oest de les Illes Britàniques. A la Mediterrània Occidental la situació era la de pantà baromètric i en alçada, tant a 850 hpa (1.500 m) com a 500 hpa (5.500 m) la circulació de vents era de component sud-oest, enviant cap a Catalunya masses d aire bastant càlides i seques de latituds més baixes. La figura 6 mostra, pel dia 14 de juliol a les 12 UTC, la topografia de 850 hpa i la de 500 hpa. A la primera, es veu clarament l àrea depressionària ubicada al sud d Irlanda i un flux de sud-oest sobre el 6

7 principat, amb aire molt càlid en aquest nivell, de l ordre dels +25ºC. A la topografia de 500, s observa aquest flux marcat de sud-oest i una temperatura força alta, de l ordre dels -6 o -7ºC. Figura 6. Mapa de topografia de 850 hpa i topografia de 500 hpa del dia 14 de juliol a les 12 hores UTC El dia 16 va tallar-se el fluix càlid i sec del sud-oest; les temperatures en alçada varen baixar lleugerament i la humitat relativa va augmentar a les capes baixes de la troposfera, mantenint-se la temperatura molt alta en superfície. D aquesta manera, els dies 16 i 17 van presentar-se algunes tempestes locals i puntuals al Pirineu i Prepirineu oriental i als Ports de Beseit el dia 16, i al Pirineu Oriental el dia 17. En la major part dels casos les quantitats de precipitació acumulada van ser minses. El dia 18 una llengua càlida en alçada amb clara subsidència va situar-se damunt de Catalunya de manera transitòria. No hi hagué precipitacions enlloc. El canvis de temps més importants, però, van arribar a partir del dia 19 amb la reaparició dels xàfecs i tempestes a molts indrets. La posició nord-sud que va adoptar l anticicló de les Açores va afavorir que un tàlveg (o solc) en alçada s endinsés poc a poc cap a la Península Ibèrica, creuant Catalunya entre els dies 22 i 23, tot i que la inestabilització de l atmosfera ja va iniciar-se el dia 19. Després del pas de l esmentat tàlveg va entrar amb contundència un flux de vents de component nord; en aquesta ocasió procedent de latituds més altes i provocant, per fi, un descens de la temperatura arreu del país. Entrant en detall: Durant la tarda del dia 19 els xàfecs i tempestes van afectar molts indrets del Prepirineu i en menor mesura del Pirineu; les restes d aquestes tempestes van deixar algunes precipitacions febles fins i tot al Bages i a cavall del prelitoral central i nord. Les quantitats més importants de precipitació es van presentar a l Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà, on van ser localment abundants. A la resta, entre minses i poc abundants. Entre el matí i migdia del dia 20 es van presentar algunes tempestes al Prepirineu Occidental (sense arribar a l oriental), la Noguera, el Baix Ebre i al Vallès Oriental, traslladant-se d oest a est. De cara a primera hora de la tarda tan sols quedava algun ruixat residual al sud de la costa Brava. Pel que fa a la nit, nous xàfecs localment acompanyats de tempesta, van entrar pel terç oest del país. En tot el dia es van acumular quantitats minses de precipitació, localment poc abundants. 7

8 Durant la matinada del dia 21 van acabar de creuar els ruixats que s esmentaven anteriorment i que van fer acte de presència a la meitat occidental de Catalunya. Aquests van ser més intensos i extensos al Pirineu i Prepirineu Occidental, on fins i tot anaven sovint acompanyats de tempesta, i més inconnexos a Ponent. Al matí totes aquestes pluges van desaparèixer, per tornar a presentar-se, ja a la tarda i en forma de tempesta, a tot el Pirineu i Prepirineu Occidental i amb intensitat localment forta. Van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants. De manera puntual un ruixat entre feble i moderat també va afectar part de la Terra Alta. Més precipitacions hi va haver el dia 22. En aquesta ocasió cal diferenciar clarament dues àrees del país: d una banda, el Pirineu i Prepirineu, on els xàfecs i tempestes van presentar-se durant tot el dia a l Occidental, i a la tarda i nit a tota la serralada, traslladant-se d oest a est. I de l altra, l extrem sud de Catalunya, on va haver-hi dues tandes de tempestes fortes, una a migdia i l altra a últimes hores del dia. De la resta de Catalunya, només cal fer esment d algun xàfec local a punts de l Anoia i Ponent, o gotellades a la resta del terç sud. Al Pirineu, Prepirineu i extrem sud les quantitats de precipitació foren entre poc abundants i abundants i localment molt abundants. En el transcurs de la matinada i fins a primera hora del matí del dia 23 i coincidint amb el pas del tàlveg, els xàfecs i tempestes van continuar afectant el Pirineu i el Prepirineu. D altra banda, les tempestes de l Ebre van traslladar-se cap al nord-est i van presentar-se a altres punts del litoral i prelitoral sud i Catalunya Central. Localment van ser fortes. Independentment, altres nuclis de precipitació locals es van gestar a la resta del país. Durant el dia no va haver-hi precipitacions, però de cara a la nit aquestes van reaparèixer, ja de manera més moderada, a l extrem sud de Catalunya. Les quantitats de precipitació van ser entre poc abundants i abundants, localment molt abundants al Pirineu i Prepirineu, i entre minses i poc abundants a la resta del país. La taula següent mostra les quantitats superiors als 50 mm a les EMA gestionades pel SMC. La figura 7 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada entre els dies 19 i 23. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Santuari de Queralt el Berguedà 85,5 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 83,0 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 81,8 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 79,5 Sort el Pallars Sobirà 73,8 Vielha e Mijaran la Val d'aran 73,5 Guardiola de Berguedà el Berguedà 70,8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 61,7 els Alfacs el Montsià 60,9 Sasseuba (2.228 m) la Val d'aran 60,4 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 58,2 Núria (1.971 m) el Ripollès 58,0 Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 57,0 la Quar el Berguedà 55,9 Das la Cerdanya 53,2 8

9 Figura 7. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 19 i 23 de juliol Una falca anticiclònica amb estabilitat atmosfèrica va comportar un temps tranquil i amb absència de precipitacions entre els dies 24 i 27 de juliol, tot i que amb la presència intermitent de núvols baixos al vessant nord del Pirineu i al litoral i prelitoral central, principalment. El dia 28 l anticicló es va enretirar una mica cap a l oest i això va permetre que una àrea d inestabilitat procedent del nord-oest s acostés cap a Catalunya. D aquesta manera, a la tarda les nuvolades que van créixer a l àrea pirinenca varen deixar xàfecs i tempestes irregulars i localment forts, sobretot al Pirineu i Prepirineu Oriental. De cara a la nit, aquestes precipitacions van traslladar-se cap a la Plana de Vic, la Selva, el Gironès i al sud de la Costa Brava. El dia 29 es va donar el canvi de masses d aire, acompanyat pel pas d aquesta línia d inestabilitat procedent del nord-oest. Així, de matinada i a primeres hores del matí es van produir els primers xàfecs puntuals i localment forts al litoral nord. A partir de migdia nous nuclis tempestuosos van originar-se al Prepirineu i interior del quadrant nord-est, estenent-se a molts indrets de la resta de la meitat est durant la tarda, amb intensitats localment molt fortes, acompanyades de calamarsa i pedra i fortes ratxes de vent. Es van acumular quantitats entre poc abundants i abundants de precipitació i localment molt abundants a punts del Bages. A últimes hores del dia nous ruixats es van originar al Litoral i Prelitoral central. Durant la matinada del dia 30 nombrosos ruixats van descarregar al litoral de Barcelona i en menor mesura a punts de la resta del quadrant nord-est. A la tarda, es va produir algun ruixat aïllat al nord-est i a última hora alguns xàfecs a punts del Baix Penedès i àrees properes. Les quantitats de precipitació acumulada van ser minses o poc abundants en general. 9

10 La taula següent mostra les quantitats superiors als 30 mm a les EMA gestionades pel SMC. La figura 8 reflecteix la distribució de la precipitació acumulada entre els dies 28 i 30. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) el Pont de Vilomara el Bages 64,2 Rellinars el Vallès Occidental 60,0 Badalona - Museu el Barcelonès 47,8 Vacarisses el Vallès Occidental 44,8 Artés el Bages 40,7 Caldes de Montbui el Vallès Oriental 36,8 Barcelona - Zona Universitària el Barcelonès 33,9 Serra de Daró el Baix Empordà 33,7 Figura 8. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 28 i 30 de juliol A primeres hores de la matinada del dia 31 encara quedava algun ruixat residual a l àrea del Baix Penedès. La figura 9 mostra, pel dia 29 de juliol a les 12 UTC, la topografia de superfície i la de 500 hpa. A la primera, s observa com l anticicló impulsa un flux de component nord cap al principat, acompanyant una massa d aire més freda, i a 500 hpa un petit solc que creua de nord-oest a sud-est amb una temperatura de l ordre dels -10ºC i -12ºC damunt la vertical de Catalunya. 10

11 Figura 9. Mapa de topografia de 850 hpa i topografia de 500 hpa del dia 14 de juliol a les 12 hores UTC Temperatura En el conjunt de tot el mes, el juliol de 2010 ha estat càlid 1 a gran part del territori, amb anomalies positives (diferències de la temperatura mitjana mensual de juliol respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de juliol pel període de referència ) que han estat superiors als +2,0 ºC a molts punts de la meitat oriental de Catalunya, i anomalies per sobre dels +3,0 ºC a la ciutat de Barcelona. Aquest caràcter càlid del mes s explica per la persistència d una temperatura elevada durant la primera quinzena del juliol. De fet, en el conjunt de Catalunya ha estat un dels mesos de juliol més càlids de les últimes dècades, per darrere del juliol de 2006 i comparable als juliols de 2003 i En el cas de l estació meteorològica de l Estartit (el Baix Empordà), per exemple, el juliol de 2010 ha estat el segon més càlid dels darrers 40 anys (25,3ºC), després del de 2006 (26,0ºC) i per sobre del de 2003 (25,1ºC). La taula següent mostra les anomalies positives per sobre dels 2,5 ºC registrades a les EMA gestionades pel SMC: 1 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s adopten els criteris següents: Qualificació molt sec sec normal plujós molt plujós PPT total enregistrada respecte de la mitjana climàtica < 30% entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190% Qualificació molt càlid càlid normal fred molt fred Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica +3,0 ºC entre +3,0 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC -3,0 ºC 11

12 Nom de l EMA Comarca Anomalia Barcelona - Raval el Barcelonès +3,3 Barcelona - Zoo el Barcelonès +3,0 Barcelona - Zona Universitària el Barcelonès +3,0 els Hostalets de Pierola l Anoia +2,9 el Pont de Vilomara el Bages +2,9 Vacarisses el Vallès Occidental +2,8 Vinebre la Ribera d'ebre +2,8 Riba-roja d'ebre la Ribera d'ebre +2,8 Rellinars el Vallès Occidental +2,7 Sant Sadurní d'anoia l Alt Penedès +2,6 Vilassar de Mar el Maresme +2,6 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès +2,6 Roses l Alt Empordà +2,5 Girona el Gironès +2,5 Portbou l Alt Empordà +2,5 Parets del Vallès el Vallès Oriental +2,5 Lladurs el Solsonès +2,5 Precipitació La distribució irregular de la precipitació ha marcat la pluviometria del mes. D aquesta manera, a excepció d àmplies zones del Pirineu i Prepirineu central i occidental on el mes ha estat plujós o molt plujós, la resta del territori el mes s hauria de qualificar de sec o molt sec en general, si bé cal remarcar que les fortes tempestes que van afectar el delta de l Ebre i punts de la Catalunya Central, el litoral i prelitoral central han provocat que en un sol dia se superés amb escreix la modesta mitjana mensual del mes de juliol. La precipitació acumulada durant el període de l 1 al 31 juliol de 2010 a les EMA gestionades pel SMC mostra que els valors varien entre els més de 100 mm enregistrats a molts punts del Pirineu i del Prepirineu i els menys de 5 mm a àmplies zones de la Depressió Central, del litoral i prelitoral de les demarcacions de Barcelona i Tarragona, la costa Brava i punts de la comarca de la Selva i del Gironès. Així, la taula següent mostra les quantitats de precipitació més remarcables registrades al llarg del mes de juliol a les EMA gestionades pel SMC. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Santuari de Queralt el Berguedà 131,8 Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 130,8 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 123,8 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 120,3 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 119,8 Das la Cerdanya 118,5 Núria (1.971 m) el Ripollès 115,5 Molló el Ripollès 111,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 109,9 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 105,7 Gisclareny el Berguedà 105,5 Guardiola de Berguedà el Berguedà 101,3 12

13 Les quantitats màximes de precipitació en 24 hores mesurades a les EMA gestionades pel SMC queden reflectides a la taula següent: Nom de l EMA Comarca PPT x 24 h (mm) Dia el Pont de Vilomara el Bages 64,2 29 els Alfacs el Montsià 60,7 22 Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 60,3 23 Rellinars el Vallès Occidental 59,0 29 Guardiola de Berguedà el Berguedà 54,0 23 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 53,9 22 Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 51,6 11 Gisclareny el Berguedà 50,6 11 Santuari de Queralt el Berguedà 50,6 22 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 50,1 22 Vent El mes de juliol ha estat molt poc ventós en general. Tan sols cal destacar les ratxes de vent fort que es van registrar puntualment durant les tempestes que es van produir el dia 22 al sud del Principat i els dies 29 i 30 a la Catalunya Central, especialment al Pla de Bages. Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes, i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors), i alhora informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 13

14 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa de vents Data dominant 0,5 m/s mensual 10,9 DQ Alt Camp Vila-rodona S 10,5 18 de juliol 17,0 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador NNW 2,0 25 de juliol 11,6 X4 Barcelonès Barcelona-Raval SW 0,8 28 de juliol 19,8 DP Cerdanya Das ENE 11,5 22 de juliol 12,6 UU Montsià Amposta S 1,6 1 de juliol 12,0 CY Osona Muntanyola SW 14,3 23 de juliol 19,2 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.571 m) S 4 de juliol 0,1 11,3 C8 Segarra Cervera SE 4,8 19 de juliol 14,3 VK Segrià Lleida-Raimat E 0,8 4 de juliol Velocitat mitjana del vent (m/s) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 14

15 EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE JULIOL DE 2010 Temperatura màxima absoluta Seròs (el Segrià) 39,8 ºC Dia 7 Baldomar (la Noguera) 39,5 ºC Dia 8 Lleida-Bordeta (el Segrià) 39,4 ºC Dia 8 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels m) Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà 0,9 ºC Dia 24 Sasseuba (2.228 m) - la Val d Aran 1,9 ºC Dia 24 Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà 2,9 ºC Dia 26 Resta del territori Das (la Cerdanya) 4,5 ºC Dia 25 el Pont de Suert (l Alta Ribagorça) 7,5 ºC Dia 25 Molló (el Ripollès) 7,6 ºC Dia 24 Precipitació màxima en 24 hores el Pont de Vilomara (el Bages) 64,2 mm Dia 29 els Alfacs (el Montsià) 60,7 mm Dia 22 Ulldeter (2.364 m) - el Ripollès 60,3 mm Dia 23 15

16 TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC JULIOL 2010 Codi Comarca Nom EMA Tmm Txm Tnm Txx dia Tnn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VY Alt Camp Nulles DQ Alt Camp Vila-rodona U1 Alt Empordà Cabanes W1 Alt Empordà Castelló d'empúries VZ Alt Empordà Espolla D6 Alt Empordà Portbou D4 Alt Empordà Roses U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià W3 Alt Empordà Ventalló WP Alt Penedès Canaletes DI Alt Penedès Font-rubí W4 Alt Penedès la Granada U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca WY Alt Penedès Sant Sadurní d'anoia CD Alt Urgell la Seu d'urgell W5 Alt Urgell Oliana CJ Alt Urgell Organyà Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) CT Alta Ribagorça el Pont de Suert CE Anoia els Hostalets de Pierola XB Anoia la Llacuna XA Anoia La Panadella H1 Anoia Òdena WW Bages Artés U4 Bages Castellnou de Bages R1 Bages el Pont de Vilomara WN Bages Montserrat - Sant Dimes CL Bages Sant Salvador de Guardiola U5 Baix Camp Prades W6 Baix Camp Riudoms U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs U7 Baix Ebre Aldover DB Baix Ebre el Perelló U9 Baix Ebre l'aldea UA Baix Ebre l'ametlla de Mar X5 Baix Ebre PN dels Ports DO Baix Empordà Castell d'aro DF Baix Empordà la Bisbal d'empordà UB Baix Empordà la Tallada d'empordà UC Baix Empordà Monells UD Baix Empordà Serra de Daró UE Baix Empordà Torroella de Montgrí UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf D3 Baix Llobregat Vallirana UG Baix Llobregat Viladecans WZ Baix Penedès Cunit

17 Codi Comarca Nom EMA Tmm Txm Tnm Txx dia Tnn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia UH Baix Penedès el Montmell D9 Baix Penedès el Vendrell WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès WU Barcelonès Badalona - Museu D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra X4 Barcelonès Barcelona - Raval X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària X2 Barcelonès Barcelona - Zoo S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny WV Berguedà Guardiola de Berguedà CR Berguedà la Quar WM Berguedà Santuari de Queralt Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'aguiló DP Cerdanya Das Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) W8 Conca de Barberà Blancafort CW Conca de Barberà l'espluga de Francolí UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf UL Garrigues Castelldans UM Garrigues la Granadella W9 Garrotxa la Vall d'en Bas DC Garrotxa Olot UN Gironès Cassà de la Selva UO Gironès Fornells de la Selva DM Gironès Girona WF Gironès Vilablareix UP Maresme Cabrils UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor WT Maresme Malgrat de Mar DD Maresme Vilassar de Mar US Montsià Alcanar UU Montsià Amposta UW Montsià els Alfacs DL Montsià Illa de Buda UV Montsià Mas de Barberans C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador UX Montsià Ulldecona - els Valentins WB Noguera Albesa WG Noguera Algerri X6 Noguera Baldomar WX Noguera Camarasa WA Noguera Oliola UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'avellanes V1 Noguera Vallfogona de Balaguer CQ Noguera Vilanova de Meià V3 Osona Gurb V4 Osona Montesquiu CY Osona Muntanyola CC Osona Orís V5 Osona Perafita

18 Codi Comarca Nom EMA Tmm Txm Tnm Txx dia Tnn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia WS Osona Viladrau CV Pallars Jussà la Pobla de Segur WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) CP Pallars Jussà Sant Romà d'abella Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.356 m) Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) XH Pallars Sobirà Sort DJ Pla de l'estany Banyoles C6 Pla d'urgell Castellnou de Seana V8 Pla d'urgell el Poal WC Pla d'urgell Golmés XI Pla d'urgell Mollerussa WJ Priorat el Masroig X1 Priorat Falset D1 Priorat Margalef WR Priorat Torroja del Priorat XD Priorat Ulldemolins VA Ribera d'ebre Ascó VB Ribera d'ebre Benissanet VC Ribera d'ebre Riba-roja d'ebre D7 Ribera d'ebre Vinebre CG Ripollès Molló DG Ripollès Núria (1.971 m) CI Ripollès Sant Pau de Segúries Z4 Ripollès Ulldeter (2.364 m) C8 Segarra Cervera VD Segarra el Canós VE Segrià Aitona VF Segrià Alcarràs WK Segrià Alfarràs X3 Segrià Alguaire VH Segrià Gimenells VJ Segrià Lleida - Bordeta VK Segrià Lleida - Raimat WI Segrià Maials VL Segrià Seròs X7 Segrià Torres de Segre VM Segrià Vilanova de Segrià DN Selva Anglès VN Selva Vilobí d'onyar CA Solsonès Clariana de Cardener VO Solsonès Lladurs VP Solsonès Pinós Z8 Solsonès Port del Comte (2.316 m) VQ Tarragonès Constantí XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu DK Tarragonès Torredembarra WD Terra Alta Batea D8 Terra Alta Horta de Sant Joan

19 Codi Comarca Nom EMA Tmm Txm Tnm Txx dia Tnn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia WL Urgell Sant Martí de Riucorb C7 Urgell Tàrrega VR Urgell Tornabous VS Val d'aran Lac Redon (2.247 m) Z6 Val d'aran Sasseuba (2.228 m) CU Val d'aran Vielha e Mijaran XC Vallès Occidental Castellbisbal VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès VU Vallès Occidental Rellinars XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall D2 Vallès Occidental Vacarisses X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui XG Vallès Oriental Parets del Vallès VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès ABREVIATURES Tmm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC Txm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC Tnm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC Txx Temperatura màxima absoluta, en ºC Tnn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 12/08/10. Tampoc s inclouen els valors de precipitació si s ha perdut almenys un episodi significatiu. 19

20 20

21 21

22 22

23 23