Recordes què és? Expressió algebraica. És una combinació de nombres i lletres relacionats mitjançant operacions aritmètiques.

Documentos relacionados
DE FORMA ALGEBRAICA CERTES SITUACIONS

7. Calcula P (x ) Q (x ): P (x ) = 5x 4 + x 3 2x 2 5 Q (x ) = 7x 4 5x 2 + 3x + 2 P (x ) Q (x ) = 2x 4 + x 3 + 3x 2 3x 7

TEMA 1: EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES. Activitats

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Polinomis i fraccions algèbriques

SOLUCIONARI Unitat 5

2n ESO A TREBALL D'ESTIU - MATEMÀTIQUES CURS

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Objectius. Crear expressions algebraiques. MATEMÀTIQUES 2n ESO 83

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

FITXA 1: Lectura i descomposició de nombres

Els polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x

DOSSIER PREPARACIÓ RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES Setembre 3r ESO

SOLUCIONARI Unitat 8. a) De tercer grau i amb dos termes. Comencem. b) De quart grau i amb cinc termes. c) De segon grau i amb un terme.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

DOSSIER ESTIU 2018 MATEMÀTIQUES

5 EXPRESIONES ALGEBRAICAS

= 25 = 15 =3. FITXA 1: Nombres A.1. ESCRIU AMB XIFRES AQUESTS NOMBRES: A.2. ESCRIU EL NOM D'AQUESTES QUANTITATS: A.3. COMPLETA LA TAULA:

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D

TEMA 6. POLINOMIS II. a n a 2 a 1 a Teorema del residu. 4. Polinomis irreductibles. 6. Fraccions algebraiques

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d.

DOSSIER D ACTIVITATS D ESTIU MATEMÀTIQUES 2n d ESO Adaptació

POLINOMIS i FRACCIONS ALGEBRAIQUES

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

Equacions i sistemes de segon grau

Institut El Sui Matemàtiques 3r ESO. b) Quants cubs són necessaris per a construir una torre de 5 cubs d alçada?

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 3 ÀREES I VOLUMS. Unitat 3 ÀREES I VOLUMS

Tema 3: EQUACIONS I INEQUACIONS

Dossier d estiu 2n d ESO

TEMA 4 : Matrius i Determinants

DOSSIER D ACTIVITATS D ESTIU MATEMÀTIQUES 4t d ESO A I B

Proporcionalitat i percentatges

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Tema 1: TRIGONOMETRIA

DOSSIER D ACTIVITATS D ESTIU MATEMÀTIQUES 2n d ESO

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut El Palau. Nivell: 1r ESO. Matèria: Matemàtiques. Nom:

Unitat 1. Nombres reals.

Pauta d estiu matemàtiques 2on E.S.O. curs

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

Quadern de matemàtiques Decimals2

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Este documento es de distribución gratuita y llega gracias a El mayor portal de recursos educativos a tu servicio!

SOLUCIONARI Unitat 1

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

MATEMÀTIQUES. DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E. Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:...

Unitat 4. Fraccions algèbriques

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut El Palau. Nivell: 1r ESO. Matèria: Matemàtiques. Nom:

TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant.

6, 1 20, Ordena les fraccions de l exercici 2 de menor a major posant enmig de cada parell el símbol <.

TRIANGLES. TEOREMA DE PITÀGORES.

1. Què tenen en comú aquestes dues rectes? Com són entre elles? 2. En què es diferencien aquestes dues rectes?

MÚLTIPLES I DIVISORS

Dossier d estiu de Matemàtiques. 6è d Educació Primària.

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

TEMES TREBALLATS A 3r d'eso

Unitat didàctica 2. Polinomis i fraccions algebraiques

4. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB UNA INCÒGNITA

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

EXERCICIS PROPOSATS. 3 cm

Expressions algebraiques

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

( b) ( a) Matemàtiques - Activitats d estiu 4t ESO + = NOMBRES REALS. 1. Calcula, extraient factors fora dels radicals:

ACTIVITATS AMB CALCULADORA

TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions

NO, la divisió no és exacta. SI, la divisió és exacta. SI, la divisió és exacta. NO, la divisió no és exacta. NO, la divisió no és exacta.

La porció limitada per una línia poligonal tancada és un

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

QUADERN DE TREBALL. Transformacions d expressions algebraiques. Graduat en Educació Secundària. Mòdul comú

6. Potències i arrel quadrada

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27)

Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013

Feina d estiu Matemàtiques 2n d ESO Reforç

Els fulls de càlcul. Tabla 1 : Calculadora

Fraccions. Quadern de matemàtiques Q. Paraules clau: Aprendràs:

Recuerdas qué es? Expresión algebraica. Es una combinación de números y letras relacionados mediante operaciones aritméticas.

Equacions de segon grau

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Nom. - Aquest dossier serveix per a preparar la recuperació del curs de primer.

Transcripción:

Recordes què és? Expressió algebraica És una combinació de nombres i lletres relacionats mitjançant operacions aritmètiques. Propietat distributiva de la multiplicació respecte de la suma Si a, b i c són tres nombres qualssevol, es compleix que: a (b + c) = a b + a c Multiplicació de potències El resultat de multiplicar potències d igual base és una potència la base de la qual és la mateixa i l exponent és la suma dels exponents. a n a m = a m + n Divisió de potències El resultat de dividir potències d igual base és una potència la base de la qual és la mateixa i l exponent és la diferència dels exponents. a m a = n am n

5 EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES L Àlgebra és la branca de les Matemàtiques en què es fan servir lletres per a representar relacions aritmètiques. De la mateixa manera que en l Aritmètica, les operacions fonamentals de l Àlgebra són l addició, la sostracció, la multiplicació i la divisió. L Aritmètica, no obstant això, no és capaç de generalitzar les relacions matemàtiques, com el teorema de Pitàgores, que diu que en un triangle rectangle la suma dels quadrats dels catets és igual al quadrat de la hipotenusa. L Aritmètica només dóna casos particulars d aquesta relació, per exemple,, 4 i 5, ja que + 4 = 5. L Àlgebra, per contra, pot donar una generalització del tipus: a + b = c. L Àlgebra es considera l idioma de les Matemàtiques, i per això ha anat evolucionant al llarg del temps gràcies a l estudi de molts matemàtics. Els objectius d aquesta Unitat són: Expressar algebraicament enunciats verbals simples. Dominar la jerarquia d operacions aritmètiques i aplicar-la en operacions amb expressions algebraiques.

5 EXPRESSIONS WEB http://descartes.cnice.mecd. es/materiales_didacticos/ Interpretacion_expresiones_ algebraicas_d/indice.htm Activitats interessants per a familiaritzar-se amb l ús de lletres com una generalització dels nombres, visualitzant les operacions algebraiques elementals. A més, hi trobarem activitats interactives per a treballar altres aspectes del tema: valors numèrics, identitats http://www.juntadeandalucia. es/averroes/iesdiegogaitan/ departamentos/departamentos/ departamento_de_matemat/ recursos/algebraconpapas/ recurso/index.htm Pàgina de José Antonio Ortega amb activitats interactives molt interessants per a treballar tots els conceptes de la unitat. ALGEBRAIQUES. EL LLENGUATGE ALGEBRAIC L Àlgebra és la branca de les Matemàtiques que es basa en l ús de nombres i lletres per a representar relacions aritmètiques. Per exemple, per a expressar l àrea d un rectangle de costats a i b es té: b a Si a = 6 cm i b = 4 cm, l àrea és 6 4 = 4 cm. Àrea = costat costat A = a b Observa que hem generalitzat l expressió del càlcul de l àrea d un rectangle mitjançant lletres. Cada lletra representa un costat. Les expressions algebraiques, o llenguatge algebraic, s utilitzen per a expressar una situació qualsevol o per a generalitzar propietats matemàtiques. Exemples: a) Si considerem que x és la capacitat en litres d un embassament, expressem el doble d aquesta capacitat com x i la meitat com x. b) L àrea d un cercle s expressa com r, on r representa el radi del cercle. CD A la pestanya Activitats/ Unitat trobaràs l activitat Relació unitat 5, per a repassar el llenguatge algebraic. L Àlgebra és la branca de les Matemàtiques que es basa en l ús de nombres i lletres per a representar relacions aritmètiques. Una expressió algebraica és la combinació de nombres i lletres relacionats mitjançant operacions aritmètiques per a expressar una situació qualsevol o per a generalitzar propietats matemàtiques. 8 Exercicis Si en una llibreria el preu d un llibre és x euros i el de cada bolígraf és 7 menys, expressa algebraicament el que costen: a) Quatre llibres. b) Deu bolígrafs. c) La meitat del que costen sis llibres. d) Cinc llibres més tres bolígrafs. e) Cinc llibres amb un descompte de. f) Dos bolígrafs i sis llibres. g) Tres bolígrafs i dos llibres. h) Sis llibres i un bolígraf. Si x és un nombre natural, escriu les expressions algebraiques que representen: a) El doble d aquest nombre. b) La tercera part d aquest. c) El seu cub. d) El seu anterior. e) El seu posterior. f) El seu triple més tres unitats. g) La meitat del seu triple. h) El quàdruple més quatre unitats. i) El doble del seu posterior.

VALOR NUMÈRIC D UNA EXPRESSIÓ ALGEBRAICA L expressió algebraica següent descriu la suposada despesa que puc fer en una fruiteria en funció del nombre de quilos de tomàquets que compri i si demano el lliurament a domicili: Tomàquets Comanda a domicili /kg x +,9 /kg, /kg /kg,6 /kg Anomenem x la quantitat de tomàquets que compro. L expressió algebraica associada a aquesta situació és: x +. En substituir x per un nombre i fer operacions s obté un altre nombre, que s anomena valor numèric de l expressió algebraica. En el cas que siguin dos quilos, és a dir, si x = : x + = + = 5. El valor numèric és 5. El valor numèric d una expressió algebraica s obté calculant les operacions aritmètiques d aquesta expressió i substituint les lletres per nombres. Fixa t bé en els exemples següents: a) Si x =, el valor numèric de x x es: = 8. b) Si el costat d un quadrat és cm, la seva àrea és A = l l = = 9 cm. c) Si x =, el valor numèric de x és: ( ) = 4 = 8. Valor numèric d una expressió algebraica és el resultat que s obté quan se substitueixen les lletres de l expressió per nombres. WEB http://descartes.cnice.mecd.es/ materiales_didacticos/potencia/ index.htm http://descartes.cnice.mecd. es/materiales_didacticos/ Potencias_y_raices/potencias. htm Pàgines amb activitats per a repassar les propietats de les potències, que les introdueix amb exemples per a obtenir-ne l expressió algebraica. http://descartes.cnice.mecd.es/ materiales_didacticos/enteros/ opcombin.htm Activitats per a repassar la jerarquia d operacions. Exercicis Calcula el valor numèric de les expressions algebraiques següents per als valors que es donen: a) x + y si x =, y = b) xy si x =, y = 4 c) (x) si x = d) a b si a = 4, b = 6 a e) x + y si x =, y = 4 Troba l expressió algebraica que representa l àrea de la figura següent i calcula n el valor numèric, sabent que les bases mesuren 5 cm i que l altura dels dos triangles és 7 cm. b h h b 8

5 MONOMIS I POLINOMIS Les expressions algebraiques que estan formades només per la multiplicació de nombres, lletres o nombres i lletres s anomenen monomis. Per exemple, x y 4 Î x, no són monomis. Tingues en compte En el monomi x y el coeficient és, no 0. Definició En un polinomi, el terme que no té part literal s anomena terme independent. Un polinomi format per dos termes s anomena binomi. Si està format per tres termes s anomena trinomi. WEB http://descartes.cnice.mecd. es/materiales_didacticos/ Polinomios/monomios.htm Activitats interactives per a la classificació i operacions de monomis. http://www.mismates.net/ modules.php?name=encyclope dia&op=list_content&eid= Pàgina de Francisco Burzy que pretén arribar a ser un diccionari de les matemàtiques que es veuen a l ensenyament secundari. L alumne pot investigar quines de les defi nicions d aquest tema hi ha en aquest diccionari i completar-les. Són monomios: x, 4x, 7x y. En cada monomi hi ha una part numèrica que anomenem coeficient, i una part expressada amb lletres que s anomena part literal. Cadascuna de les lletres d un monomi s anomena variable. La suma dels exponents de les variables que formen la part literal és el grau del monomi. Els monomis que tenen la mateixa part literal s anomenen monomis semblants. Per exemple: En el monomi: 7x y es té: Coeficient: 7 Part literal: x y Grau: + = 5 7x y és semblant a x y. 7x y no és semblant a 6x y. Un polinomi és una expressió algebraica formada per sumes o restes de monomis no semblants anomenats termes. El grau d un polinomi és el grau més alt dels monomis que el formen. Per exemple, el polinomi P(x)= x x + 5, té tres termes i el seu grau és. Un monomi és una expressió algebraica formada per la multiplicació de nombres, lletres o nombres i lletres. El coeficient d un monomi és la part numèrica d aquest. La part d un monomi expressada amb lletres s anomena part literal. El grau d un monomi és la suma dels exponents de la part literal. Dos monomis són semblants si tenen la mateixa part literal. Un polinomi és una expressió algebraica formada per sumes o restes de monomis no semblants anomenats termes. El grau d un polinomi és el més alt dels graus dels monomis que el formen. 84 Exercicis 5 Assenyala quants termes hi ha en cadascuna de les expressions algebraiques següents. En cas de ser polinomis, concreta de quin tipus són: a) mn b) y + xy c) 5 x + d) 4ab b + a e) 7x z + z + f) ya 6 Descriu aquestes expressions algebraiques (monomi, binomi, trinomi, etc.), i indica la part literal, el coeficient i el grau de cada terme: a) 9a b 4 + b) 4y z 5y c) 8z + y y 5 d) 4 m 4 e) 7a + 4b a b + f) x

4 OPERACIONS AMB MONOMIS Els monomis són les expressions algebraiques més senzilles. És important conèixer com s hi fan les operacions. A SUMA I RESTA DE MONOMIS B Dos monomis només es poden sumar o restar si tenen la mateixa part literal, és a dir, han de ser semblants. Per a obtenir-ne el resultat se sumen o resten els coeficients i es manté igual la part literal. Exemples: 7x + x = 9x: «7 vegades un nombre més vegades aquest mateix nombre és 9 vegades aquest mateix nombre, és a dir, 9x». 0n + n n = n 5a + a a = 6a. 7x + y: aquesta suma de monomis no es pot fer perquè no tenen la mateixa part literal, no són termes semblants. Pot donar-se el cas que els coeficients siguin fraccions. La suma entre els coeficients haurà de fer-se com una suma de fraccions. x + 4 x = 5 4 x + 4 = 4 + 4 = 5 4 MULTIPLICACIÓ I DIVISIÓ DE MONOMIS Per a multiplicar o dividir monomis no cal que les parts literals siguin iguals. El resultat en aquests casos sempre serà un monomi. La multiplicació es fa de la manera següent:. Es multipliquen entre si els coeficients tenint en compte els signes dels coeficients.. Per a obtenir la part literal, es multipliquen les parts literals dels monomis. Exemple a) x 4x x = 4 x + + = 8x 6 b) a 5a b = 5 a a a a b = 0a 4 b Reflexiona Fixa t bé en les parts literals: No és el mateix 7x y que 7x y : 7x y = 7 x x x y y 7x y = 7 x x y y y Sí que és el mateix x y que y x per la propietat commutativa de la multiplicació. Tingues en compte Si dins d una suma o resta hi ha algun monomi no semblant, no s operarà i quedarà tal com està en el resultat. y + y + x = 5y + x WEB http://descartes.cnice.mecd. es/materiales_didacticos/ Polinomios/monomios. htm#opmon Activitats per a practicar les operacions amb monomis. Regla dels signes + + = + = + + = + = + : + = + : = + + : = : + = 85

5 WEB http://clic.xtec.net/db/act_ es.jsp?id=05 Paquet d activitats a Clic propostes per Antonio Francisco Devesa Botella, Carmen Gutiérrez Vargas, Fernando López Juárez i Rosa Fargueta Calatayud per a introduir el llenguatge algebraic i exercitar les operacions amb monomis i polinomis. http://www.jesuitasperu. org/almacen/archivos/arch7- Polinomios%0.htm A la secció de recursos trobarem interessants enllaços relacionats amb monomis i polinomis. Per a fer la divisió, els passos que cal seguir són:. Es divideixen entre si els coeficients tenint en compte el seu signe.. Per a obtenir la part literal, es divideixen les parts literals dels monomis, tenint en compte com es fan les operacions amb potències. Exemple a) a : 6a = a 6a = a = a = a 6 6 b) 0x 4 y : ( )x y = 0 x 4 y = 5x y 0 = 5 x = 5x c) 4b b = b b b b = b b = b Dos monomis només es poden sumar o restar si tenen la mateixa part lite ral, és a dir, han de ser semblants. Per a obtenir el resultat se sumen o resten els coeficients i es manté igual la part literal. Per a multiplicar monomis, es multipliquen entre si els coeficients tenint en compte els signes, i la part literal s obté multiplicant les parts literals dels monomis. Per a dividir monomis, es divideixen els coeficients tenint en compte el seu signe, i la part literal s obté dividint les parts literals dels monomis. 86 Exercicis 7 Troba el resultat de les operacions amb monomis següents: a) 5z + 6z + z b) 0x 7x + x c) 6yx + 4xy + yx d) n m + n m e) 4 x x + x f) a + a + 9ab 8 Fes la multiplicació dels monomis següents: a) 5x x b) b b c) a a 5a d) 4y ( 4)y e) 4y y f) 6a a 9 Indica quines d aquestes igualtats són correctes i quines són incorrectes. Raona la teva resposta: a) a + a = 4a b) 5x + x + x = 7x c) x + x = x d) n + n 5n = 0 e) zy + 5zy = 8yz f) 5x + x = 7x 0 Fes la divisió dels monomis següents: a) 4a4 6a c) m 5m e) y 5 6y f) b) 4ab b d) 9x y x 6y 8 x x y

5 OPERACIONS AMB POLINOMIS Fer les operacions amb polinomis és molt senzill si es domina el càlcul amb monomis. A SUMA I RESTA DE POLINOMIS Per a sumar polinomis, se sumen entre si els termes semblants. a + a Recorda No és a Sí és 4a Exemple Si P(x) = x + 0x 7 y Q(x) = x 6x + 5 4ab + ab No és 4a b Sí és 5ab P(x) + Q(x) = (x + 0x 7) + (x 6x + 5) x + 0x 7 x 6x + 5 P(x) + Q(x) = 5x + 4x 6ax + x No és 6ax No són monomis semblants. No es poden sumar. Per a restar polinomis, els passos que cal seguir són: Pas. S ordenen els termes del polinomi de més gran a més petit en funció del grau. Pas. Restar és sumar l oposat, després es canvien els signes del polinomi subtrahend. Pas. Se sumen els termes semblants dels polinomis. Exemple 4 P(x) = 6x + 5x 7x + 7 Q(x) = x 6x + x P(x) Q(x) = (6x + 5x 7x + 7) (x 6x + x ) 6x 7x + 5x + 7 x + 6x x + P(x) Q(x) = 4x x + x + 9 WEB http://descartes.cnice.mecd. es/materiales_didacticos/ Polinomios/polinomios. htm#suma Activitats interactives per a les operacions amb polinomis. http://www.ejercitando. com.ar/teormate/ suma%0de%0polinomios.htm Activitats de suma de polinomis acompanyades de les seves propietats. Exercicis Donats els polinomis: A(x) = x 6 + 6x 4 + x + B(x) = 4x 6 4x 4 + C(x) = 4x 4 5x + x Calcula les operacions següents: a) A(x) + B(x) + C(x) b) A(x) B(x) c) B(x) + A(x) d) C(x) A(x) Fes la suma o resta dels polinomis: a) 4 z + 6z + 5z z + z + 4z + z b) (n 5 4n + 5) (n 5 + 6n + ) c) (m + m + 7) (m m + ) d) (y 0 + y y) + ((y 5 ) 4y + 5y + 8) 87

5 MULTIPLICACIÓ Recorda a (b + c) = a b + a c WEB B http://thales.cica.es/rd/recursos/ rd99/ed99-045-0/ed99-045- 0.html En aquesta pàgina, Ignacio del Pino ens proporciona una interessant calculadora per a operar amb polinomis. http://www.fi sicanet.com.ar/ matematica/m_polinomios.php En aquesta pàgina hi ha exercicis per a practicar les operacions amb polinomis. DE POLINOMIS Multiplicació d un monomi per un polinomi Per a multiplicar un monomi per un polinomi s hi aplica la propietat distributiva de la multiplicació respecte de la suma. En l exemple, a (a + a + ) cal multiplicar el monomi «a» per cadascun dels termes del polinomi. S opera com una multiplicació normal entre monomis: es multipliquen els coeficients respectant el seu signe i es multipliquen les parts literals: a (a + a + ) = a a + a a + a = a + 9a + a Multiplicació de dos polinomis Per a obtenir el resultat de la multiplicació de dos polinomis caldrà multiplicar cadascun dels monomis del primer polinomi per cadascun dels monomis del segon polinomi. Posteriorment, ens fixem si en el resultat es poden sumar monomis semblants per reduir el més possible l expressió del polinomi resultant. Exemple 5 Si A(x) = x + 4x + i B(x) = x +, calcularem A(x) B(x) Pas. S ordenen els polinomis col. locant els termes de més gran a més petit segons el grau. A(x) = 4x + x + B(x) = x + Pas. Es col. loquen els dos polinomis un sota de l altre. Si falta algun terme en el polinomi que se situa sobre, es posa zero o s hi deixa un espai. 4x + x + x + Pas. Es multiplica cada monomi del segon factor per tots els termes del primer, i s hi colloquen adequadament els graus per després sumar-los. Finalment, se sumen els termes semblants. 4x + x + x + 8x + 6x + A(x) B(x) = 4x 4 + 8x + x + 7x + 4x 4 + x + x 4x 4 + 8x + x + 7x + Exercicis 88 Calcula les multiplicacions següents i redueixne al màxim el resultat: a) ( z) (z + z 5z) b) 7y (6y + y ) c) ( m) (m + m) d) x 6 (x 4x + ) e) x x + x f) x (9x + 7) 4 Tenint en compte els polinomis: A(x) = 5x 5 + x 4 4x + x B(x) = x + x C(x) = 7x 0x + 0 D(x) = 5 x + x + Calcula: a) A(x) B(x) b) A(x) C(x) c) C(x) B(x) d) B(x) C(x) e) A(x) C(x) f) D(x) C(x) g) D(x) B(x) h) D(x) B(x) i) A(x) ( D(x))

6 A B C IDENTITATS NOTABLES Hi ha multiplicacions entre binomis que es poden expressar de manera senzilla sense necessitat d operar pel procediment habitual. Aquestes multiplicacions s anomenen identitats notables. QUADRAT DE LA SUMA DE DOS MONOMIS El quadrat d una suma (a + b) = (a + b) (a + b) és la multiplicació de dos binomis, i el seu resultat és a + ab + b. Ho comprovarem fent la multiplicació entre els polinomis esmentats tal com hem après: (a + b) = (a + b) (a + b) = a + ab + ba + b (a + b) = a + ab + b Per exemple: (x + ) = (x + ) (x + ) = (x) + x + = 4x + x + 9 QUADRAT DE LA DIFERÈNCIA DE DOS MONOMIS En el cas d una diferència ocorre el mateix, però el resultat en aquest cas és: (a b) = (a b) (a b) = a ab ba + b, i agrupant termes semblants tenim el resultat: (a b) = a ab + b Per exemple: (7 5x) = (7 5x) (7 5x) = 7 + 7 ( 5x) + ( 5x) = 49 70x + 5x PRODUCTE D UNA SUMA DE DOS MONOMIS PER LA SEVA DIFERÈNCIA En aquest cas, el producte seria (a + b) (a b), i el resultat és a b. Ho comprovem fent la multiplicació: (a + b) (a b) = a a b + b a b = a b Per exemple: Exercicis (a + b) (a b) = a b (6x + ) (6x ) = (6x) = 6x 4 WEB http://www.comenius.usach.cl/ webmat/conceptos/encontexto/ productos_notables_contexto. htm Interessants comentaris històrics i geomètrics sobre les identitats notables. http://sipan.inictel.gob.pe/ internet/av/pnotable.htm Interessants explicacions interactives de les identitats notables. a + b a + b ab + b a + ab a + ab + b a b a b ab + b a ab a ab + b a + b a b ab b a + ab a b Recorda Recorda Recorda 5 Calcula les identitats notables següents: a) (x + ) b) (x ) c) (x 4x) d) (x + ) (x ) e) x f) (x 5) (x + 5) 6 Indica si les igualtats següents són certes: a) (5x + 8) = 5x + 8 b) y + z y + z = 4 y 4z c) (m m ) = 9m 6m + m 4 89

5 EXERCICIS RESOLTS + + = + = + + = + = Fes l operació següent: ( )x (x + x ) ( )x (x + x ) A(x) El signe negatiu pertany al coeficient del monomi. No s ha de confondre amb una resta. ) S ordena el polinomi col. locant els termes de més gran a més petit segons el grau. B(x) A(x) = x B(x) = x + x ) Es col. loquen els dos factors un sota de l altre. Si algun grau no existeix s hi deixa un espai. x + x x ) Es multiplica el monomi per tots els termes del polinomi i s hi col. loquen adequadament els graus. x + x x A(x) B(x) = 6x 4 x + 4x Resol aquesta operació entre polinomis: x 5 x + x + x 5 x + x + A(x) Recorda que per a la multiplicació de fraccions, no cal buscar el denominador comú. ) S ordena el polinomi col. locant els termes de més gran a més petit segons el grau. B(x) A(x) = x B(x) = 5 x + x + ) Es col. loquen els dos factors l un sota de l altre. Si algun grau no existeix s hi deixa un espai. 90 5 x + x + x

) Es multiplica el monomi per tots els termes del polinomi, i s hi col. loquen adequadament els graus. 5 x + x + x A(x) B(x) = 5 x + x + x Fes l operació següent entre polinomis: 6x + x + x (x x + 7) A(x) B(x) ) S ordenen els polinomis col. locant els termes de més gran a més petit segons el grau. A(x) = 6x + x + x B(x) = x x + 7 ) Es col. loquen els dos polinomis l un sota de l altre. Si hi falta algun grau del polinomi que es col. loca sobre, s hi posa zero o s hi deixa un espai en blanc. 6x + x + x x x + 7 ) Es multiplica cada terme del segon factor per tots els termes del primer factor, i s hi col. loquen adequadament els graus. Es fa després la suma dels termes semblants. 6x 6 + x 5 + 6x + x + x x x + 7 4x + x + 7 x x 4 6x x x 4 6x 6 + x 5 x 4 + 6x + 0 x + 7 x A(x) B(x) = 6x 6 + x 5 x 4 + 6x + 0 x + 7 x 9

5 EXERCICIS PROPOSATS Expressions algebraiques. El llenguatge algebraic La variable x representa un nombre natural. Ex pres sa en funció d aquest: a) El seu quàdruple. b) El doble del seu posterior. c) La meitat del seu anterior més quatre unitats. Expressa algebraicament els enunciats següents: a) Les dues terceres parts del quadrat d un nombre. b) El quadrat del doble d un nombre. c) El triple d un nombre més tres. d) El triple d un nombre, més tres. Expressa algebraicament l àrea del dibuix: h 6 Copia en el teu quadern i completa la taula següent indicant el valor numèric de cada expressió: x x 6x x x (0 6x) (x ) x = x = 0 x = x = 7 La velocitat d un cos en moviment ve definida per l expressió següent: v = e, on v és el valor de la velocitat esmentada, e l espai recorregut i t el temps que ha t estat en moviment. Si un cos ha recorregut 500 metres en 0 segons, quina és la seva velocitat? c a b c c 8 Escriu les expressions algebraiques següents de manera que quedin ordenades de més petita a més gran en funció del seu valor numèric a x =. a) x + x x b) x + 0x c) x + x 7 9 4 Expressa algebraicament el valor de la diagonal següent: a Valor numèric d una expressió algebraica d 5 Troba el valor numèric de les expressions algebraiques següents: a) x + x; si x = b) x + x + mx; si x =, m = c) m + mx; si x =, m = d) xy x ; si x = 4, y = b 9 Troba el valor numèric en cada cas: a) m + nx m + 7; si m = 4, n =, x = b) xy x + y + y; si x =, y = 5 c) 7m x ; si m =, x = d) 8y 7y + y ; si y = e) x + xy + y ; si x =, y = Monomis i polinomis 0 Explica amb les teves pròpies paraules el significat dels termes: a) Monomi. b) Polinomi. c) Terme. d) Coeficient. e) Binomi. f) Factor.

Classifica les expressions algebraiques següents, i indica el coeficient i la part literal de cadascun dels monomis. Quants termes té cadascun? a) x y + 5y b) nm + x c) x + x d) 5 x yz e) x y + f) 5 ym5 x Classifica les expressions següents i digues quin és el coeficient i quina és la part literal de cada monomi. a) x yz b) (xy) + x + c) xy + 5 4 x d) mnx + 4 5 Descriu els polinomis següents, i indica el nombre de termes que el componen i quins són els coeficients i les parts literals de cadascun. a) A(x) = 64x + 4x b) B(x) = 6x + x 5x 4 c) C(x) = 8x 8x + 6x 49x 5 0 d) D(x) = 6x + x 6x 4 4 Són certes les afirmacions següents? Raonales. a) La part literal del terme independent és x. b) El coeficient del monomi xy és zero. c) Tots els binomis estan compostos per dos monomis. d) Dos termes d un polinomi són semblants si tenen la mateixa part literal. 7 Calcula: a) 6x + x b) 5y + y c) m + 0m + m d) 9x 6 + x 6 x 6 8 Opera els monomis següents: a) (7x) y b) (x 5 ) x c) ( x ) x d) y 4 y 9 Fes les operacions següents: a) (z) + z z b) xy 4 xy 4 c) z z d) m + 4 xy (m) m e) m m m 4 0 Opera: 7xy + xy a) xy b) x (5x + x ) x + 5x c) 7 xy (xy) d) 4x + 5x e) 6m + m Són certes les igualtats següents? Operacions amb monomis 5 Quines condicions han de complir dos monomis perquè es puguin sumar o restar? Ocorre el mateix en el cas de multiplicar o dividir monomis? 6 Redueix al màxim les expressions següents: a) x + x + 5x x + b) x 5 x + 7x x 5 c) x x + d) x 7x + 0 a) xy (x y) = x y m 4 b) = m 4 c) x y z = x y z xyz d) 6x + x 6x x = 0 9

5 EXERCICIS PROPOSATS 94 Copia en el teu quadern i uneix les columnes: xy 5 8ab + b 4m No és un monomi. Contesta si és verdader o fals: Encara que té igual variable no es pot sumar amb m. La part literal d aquest monomi no existeix. El coeficient d aquest monomi és un nombre fraccionari. a) Un monomi amb coeficient negatiu no es pot multiplicar per un altre. b) El resultat de la multiplicació entre dos monomis és sempre un altre monomi. c) Per a sumar dos monomis, els coeficients han de ser iguals. d) A l hora de dividir polinomis, primer es divideixen els coeficients i després, la part literal. e) Per a multiplicar monomis, les parts literals han de ser semblants. 4 Calcula mentalment: a) 7mx + x m 5x m b) 6y + 4y 0y c) 4x + x + 5x d) (4xm + 5xm) Operacions amb polinomis 5 Fes la suma o resta dels polinomis següents: a) (x + x + ) + (4x + x + ) b) (5m + m + m ) + (m + m m ) c) (x + x 4 + x) ( x + x 4 + x) d) (x ) (x x + ) 6 Opera: a) 0x (6x + x) b) 6x (x + x 4 + x 4 ) c) x (x + x x) d) 5x (x ) 7 Fes la multiplicació dels polinomis següents: a) (x + x + 7) (4x x + ) b) (x + x) (5x x + ) c) ( x + ) (5x + x + ) d) (x ) (x + ) e) (x 4 x + 5) (x x) 8 Fes les operacions següents: a) x x x 4 + (x 4 + x + x) b) x + x + 5 x x + 4 c) (x + y) x y + d) x x + e) 4 y 5 4 y 5 + y + y 4 + 4 y 5 y 5 9 Opera: a) 8 m(m + n ) + mn b) 4x + xy x xy + c) [4(x + y) x y] (x + y) d) [(a b) + ] (x y) 0 Opera i redueix al màxim les expressions següents: a) 5x (x + ) x b) x (x + ) + x c) xy + y (x + y)

a) y Fes les operacions següents entre polinomis: d) a) (5a b + ) = (5ab) + 0ab + 4 y y + y ( + x) = + x + x c) (xy x) (xy + x) = x y 9x b) x 6x ( x) + x Són certes les igualtats següents? b) (6 a) + 4a 6 + a 4 6a 4 c) x 7 d) (x + ) (x ) = x 4 x ( 4x ) x x ( x ) 4 8 Simplifica les expressions: a) x + x + x+ b) (a + b) ( b + a) a b b) 0 ( 4x) 6 (4x ) c) (x + ) (x + ) d) (x + ) + x 0x 9x 00 x 0 d) 5 x + x (5 x) Fes les operacions següents i redueix al màxim l expressió algebraica resultant. a) 4 (x + b) + ( ) (x + b) c) (x ) Donats els polinomis A(x) = x + 4x + 4 i B(x) = = x + x, comprova que la multiplicació de polinomis compleix la propietat commutativa, és a dir, A(x) B(x) = = B(x) A(x). 4 9 Basant-te en les identitats notables factoritza les expressions següents: a) a + ax + x b) 4a + 4a + c) 8 4x d) 9 6y + y Opera: x b) (5x + x + ) (4x ) x + 5x 4 a) x (4xy + x) x y + c) (x y + yx y) y + x + 4x 40 a) 49a 5 + 5a 8a a + 5 b) (64 6xy + x y ) (8 xy) (8 xy) 4 d) (4a b) (b + a) (a + b4) Opera tenint en compte les identitats notables: Identitats notables 5 Què són les identitats notables? Explica-ho ajudant-t hi amb exemples. 6 Troba les identitats notables següents i comprova que, operant de la forma habitual, s obté el mateix resultat. a) (x + ) b) (4m m) (5m + m) c) (5 y ) d) (5x ) e) (x 4) (x + 4) f) (a ) Unidad_05_ESO.indd Sec:95 + 4x 4 x + x x + 5 5x x x 4 4x + x + x (x + 5) = x + 0x + 5 +5 (a + b)(a b) = = 4a 9b 95 /4/08 04:59:05

5 PER A REPASSAR EN GRUP Elabora amb el teu grup de treball un esquema amb els conceptes següents de la Unitat i posa n un exemple de cadascun. Àlgebra CONCEPTE Expressions algebraiques Valor numèric d una expressió algebraica Monomi DEFINICIÓ Branca de les Matemàtiques que es basa en l ús de símbols i lletres per a representar relacions aritmètiques. És la combinació de nombres i lletres relacionats mitjançant operacions aritmètiques per a expressar una situació qualsevol o per a generalitzar propietats matemàtiques. És el resultat que s obté quan se substitueixen les lletres de l expressió per nombres. És una expressió algebraica formada per la multiplicació de nombres, lletres o nombres i lletres. Coeficient És la part numèrica d un monomi. Part literal És la part d un monomi expressada amb lletres. Grau d un monomi És la suma dels exponents de la part literal. CD A la pestanya Activitats/ Unitat trobaràs l activitat Resposta múltiple unitat 5, per a repassar els conceptes més importants. CD A la pestanya Mapa del CD/Jocs matemàtics trobaràs la fitxa El regal de l oncle Andreu, per a repassar la unitat. Polinomi Operacions amb monomis Identitats notables És una expressió algebraica formada per sumes o restes de monomis no semblants. Suma Resta Multiplicació Divisió Quadrat d una suma: (a + b) = a + ab + b Quadrat d una diferència: (a b) = a ab + b Producte de suma per diferència: (a + b) (a b) = a b 96

CURIOSITATS, JOCS I DESAFIAMENTS FIXA-T HI BÉ I ENCERTA! Quin és el producte de la sèrie següent? (x a) (x b) (x c) (x z) El resultat de la sèrie és «0», perquè té el terme (x x), que anul. la tot el producte. APLICANT LÒGICA AMB LES FITXES DEL REVÉS Les fitxes del revés tenen la mateixa forma que les fitxes del joc de dames, però amb una cara blanca i l altra negra. En una taula hi ha un nombre «x» de fitxes del revés. Només 0 tenen la seva cara blanca cap per amunt. Ens trobem davant la taula amb els ulls embenats, i el nostre objectiu és dividir totes les fitxes en dos grups, de manera que en cada grup hi hagi el mateix nombre de fitxes amb el costat blanc cap per amunt. Òbviament, no es poden mirar les fitxes. Com podem assolir l objectiu? Simplement, cal treure 0 fitxes i donar-los la volta. Suposem que les 0 fitxes separades són b blanques i (0 b) negres. En donar-los la volta, el nou conjunt tindrà (0 b) blanques i b negres. A la pila originalment n hi havia 0 de blanques i (x 0) de negres. Per tant, com que en retirem 0 fitxes, de les quals b són blanques, en quedaran (0 b) de blanques. DESAFIAMENT MATEMÀTIC Posant valors a les variables Has de col. locar els valors en els llocs que figuren les variables perquè es verifiquin els resultats horitzontals i verticals. 8 c + f = + + + a d + g = 0 + b e h = = 0 = 8 = 6 97