REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS

Documentos relacionados
Gràficament: una funció és contínua en un punt si en aquest punt el seu gràfica no es trenca

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

TEMA 1 : Aplicacions de les derivades

CARACTERÍSTIQUES DE FUNCIONS ELEMENTALS

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

Institut Jaume Balmes Aplicacions de les derivades I

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010

Al ser un quocient, el denominador no pot ser 0 i al ser una arrel d index senars no hi ha problema Dom = R\{x 3 +3x 2-6x-8=0}= R\{-4, 2, -1}.

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) =

Indiqueu en quins punts Y = f(x) no és contínua, el tipus de discontinuïtats de cada cas i les asímptotes que presenta. (0,1 9 +0,8=1,7 punts)

11 Límits de funcions. Continuïtat i branques infinites

Propietats de les desigualtats.

Prova d accés a la Universitat (2013) Matemàtiques II Model 1. (b) Suposant que a = 1, trobau totes les matrius X que satisfan AX + Id = A, on Id

Aplicacions de la derivada

Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012

2 desembre 2015 Límits i número exercicis. 2.1 Límits i número

+ 1= 0 té alguna arrel real (x en radians).

Institut d Educació Secundària Funcions IV i estadística d'una variable

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra.

LÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2009

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.

( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B =

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2

1. Què tenen en comú aquestes dues rectes? Com són entre elles? 2. En què es diferencien aquestes dues rectes?

Generalitat de Catalunya. 12 3x. x x x. lim. lim. 2 x. + = e) x +

Quan aquest límit existeix i és finit diem que f(x) és derivable en x = a.

Polinomis i fraccions algèbriques

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Institut d Educació Secundària. x b) A partir de la gràfica d aquesta funció, indica quin és el domini i el recorregut.

1.- Sabem que el vector (2, 1, 1) és una solució del sistema ax + by + cz = a + c bx y + bz = a b c. . cx by +2z = b

LA RECTA. Exercicis d autoaprenentatge 1. Siga la gràfica següent:

Matemàtiques Sèrie 1. Instruccions

Problemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo

DOSSIER D ACTIVITATS D ESTIU MATEMÀTIQUES 4t d ESO A I B

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

La recta. La paràbola

TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria

Definir els límits d integració en dominis 3D (R 3 ) Càlcul 2 - Aula Lliure

UNITAT DIDÀCTICA 10 L ÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES

Districte Universitari de Catalunya

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Bloc I. ARITMÈTICA I ÀLGEBRA. Tema 3: Els nombres enters TEORÍA

Equacions i sistemes de segon grau

Matemàtiques Sèrie 1. Instruccions

Inferència de Tipus a Haskell

j Introducció al càlcul vectorial

SOLUCIONARI Unitat 5

Districte Universitari de Catalunya

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

Exercicis de derivades

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

ACTIVITATS D APRENENTATGE

TEMA 4 : Programació lineal

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

TEMA 6. POLINOMIS II. a n a 2 a 1 a Teorema del residu. 4. Polinomis irreductibles. 6. Fraccions algebraiques

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

DOSSIER PREPARACIÓ RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES Setembre 3r ESO

Unitat 1. Nombres reals.

TEMA 5 : Límits de funcions. Continuïtat

2.2 Continuïtat i representació de funcions

LA FUNCIÓ EXPONENCIAL I LA FUNCIÓ LOGARÍTMICA. FUNCIONS DEFINIDES A TROSSOS. Funció exponencial

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

INTEGRACIÓ: resolució exercicis bàsics ex res I.1

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2008 QÜESTIONS

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017

16 febrer 2016 Integrals exercicis. 3 Integrals

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

TEMA 4 : Matrius i Determinants

TAULES EN WORD 2003 I 2007

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2006 Pautes de correcció

Data de lliurament: divendres 8 d abril de 2016

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

( b) ( a) Matemàtiques - Activitats d estiu 4t ESO + = NOMBRES REALS. 1. Calcula, extraient factors fora dels radicals:

PROBLEMES DE SELECTIVITAT - MATEMÀTIQUES I - SOLUCIONS

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Càlcul de tants efectius

Apunts de Càlcul Tema 2. Derivació de funcions d una variable

IES Valerià Pujol TEMA: FUNCIONS

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

Dibuix Tècnic. Sistemes de representació

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

E0. Exercicis comentats.

Àlgebra lineal i equacions diferencials. Curs 2001/02 Exemple de diagonalització.

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Examen FINAL M2 FIB-UPC 12 de juny de 2015

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.

Transcripción:

1. FUNCIONS PRINCIPALS REPRESENTACIÓ DE FUNCIONS 1.1 Rectes Forma: 4 5 1.2 Paràboles Forma: 1.3 Funcions amb radicals Forma: 1.4 Funcions de proporcionalitat inversa Forma: 1.5 Exponencials Forma: 2

1.6 Funcions definides a troços Forma: 2. FUNCIONS RACIONALS (DELS 7 PUNTS) Són funciones més complicades que les altres, i per representar-les s han de seguir 7 punts: 1- Domini 2- Talls amb els eixos: OX i OY 3- Asímptota vertical (AV) 4- Asímptota horitzontal o obliqua (AH o AO) 5- Estudi del creixement (Primera derivada) 6- Estudi de la curvatura (Segona derivada) 7- Representació Aquestes funcions solen ser del tipus: A continuació hi ha 2 exemples.

EXEMPLE 1. 1- Domini Per calcular el domini d aquestes funcions, igualam el denominador a 0. 1 0; 1 & 'é )*+,-ó Com que no té solució, el domini és: /0 1 R 2- Talls amb els eixos: OX i OY Per trobar els talls amb cada un dels eixos s ha de fer el següent: OX: Per trobar els punts, és necessari igualar f(x)=0 (fer y=0) 0 0 0 Per tant, el punt de tall amb OX és (0,0) OY: Substituir totes les x per zeros (0) 0 3 3 0 Per tant, el punt de tall amb OY és (0,0) 3 (*) Que OX i OY coincideixin és casualitat. 3- Asímptota vertical (AV) Per trobar l asímptota vertical, hem de mirar quin és el domini. ELS PUNTS QUE NO SÓN DEL DOMINI SÓN ASÍMPTOTES VERTICALS. En aquest cas, no hi ha cap punt, i per tant, no hi ha AV. 4- Asímptota horitzontal o obliqua(ah o AO) Es poden donar tres casos: AH, AO o sense asímptotes. Si el numerador és un grau major que el denominador, HI HA ASÍMPTOTA OBLIQUA. Si no, podem cercar si n hi ha de horitzontal o si no n hi ha. En aquest cas, el grau del denominador es major, per tant NO HI POT HAVER AO. AH. Per trobar l AH s han de fer dos límits: cap a + i cap a - lim lim 1 lim 1 lim 1 0 1 0

En els dos casos, el límit tendeix a 0. Per tant, tenim AH en x=0. A L EXEMPLE 2 s explicarà l AO. 5- Estudi del creixement (Primera derivada) Per fer un estudi de creixement (si la funció està inclinada en un sentit o l altra, si puja o baixa, / o \). Les pases són les següents: feim la derivada, igualam a zero, i a continuació miram els intervals si són positius o negatius. Amb l exemple següent queda més clar. Primer de tot feim la derivada: 9 11 2 1 1 1 Igualam a zero: 1 1 0; 1 0 1 :1 Situam els punts damunt una recta, i elegim valors entre els intervals (menor que -1, entre -1 i 1, major que 1). Substituïm a la derivada i miram si són + o -. Provam el -2, 0 i 2 9 2 ; 9 0 3 3 9 2 ; -1 1 DÓNA NEGATIU ÉS DECREIXENT DÓNA POSITIU ÉS CREIXENT DÓNA NEGATIU ÉS DECREIXENT Amb això ja sabem la forma que tendrà la funció. Si miram el dibuix, baixa fins a -1 i comença a pujar. Per tant, A X=-1 HI HA UN MÍNIM. A X=1 HI HA UN MÀXIM Per saber el punt exacte, HEM DE SUBSTITUIR A LA FUNCIÓ INICIAL. 1 MÍNIM (1, 1 MÀXIM (1, )

6- Estudi de la curvatura (Segona derivada) La curvatura ens indicarà si la funció té forma còncava o convexa (U o ). El que hem de fer és fer la segona derivada (La derivada de la derivada). 9 1 1 99 21 1 21 2 1 ATENCIÓ: normalment, no és necessari desenvolupar el denominador. És millor deixar-lo sense operar. Alerta quan operam al numerador, per procurar no deixar-nos ni signes ni exponents. 99 2 6 1 0 2 6 0 0 3 3 Repetim el que hem fet al pas 5 amb la primera derivada. Si dóna negatiu té forma, i si dóna positiu 3 0 3 Tornam provar punts que es trobin enmig dels intervals. Per exemple: -4, -1, 1, +4 99 4 99 1 99 1 99 4 Ara només falta trobar les coordenades per aquests punts: Els punts finals són

0 3,0.431 0,0 3,+0 43) 7- Representació

EXEMPLE 2. 2 1- Domini 2 = 0 = 2 / = R {2} 2- Talls amb els eixos: OX i OY OX: y=0 = = 0 = 0 = 0 TALL AL PUNT (0,0) OY: x=0 0 = 3 = 0 = 0 TALL AL PUNT (0,0) 3 3- Asímptota vertical (AV) Com que el domini s anul la a x=2, en x=2 hi ha una AV. És possible que una funció tengui més de una AV. Quan hi ha AV s han de calcular els límits per la dreta i per la esquerra del valor. lim B 2 = 1 9 2 1 9 = 3 999 0.1 = + lim E 2 = 2 1 2 2 1 = 4 0.1 = 4- Asímptota horitzontal o obliqua (AH o AO) En aquest cas, com que el numerador és un grau major que el denominador, podem assegurar que hi ha AO. La asímptota obliqua és una recta y=mx+n, on hem de trobar m i n. F = lim - = lim Per tant, el primer que hem de fer és trobar aquests valors. = lim = lim G 2 = 2 = lim = lim = lim 2 1 = 2 2 = 1

= 1 - = 2 1 2 5- Estudi del creixement (Primera derivada) 9 22 1 2 4 2 4 2 2 9 0 0 4 2 0 4 H*+,- ): = 0 - = 4 9 1 0 4 9 1 9 5 ; J ; ; ; ; J Anem a trobar els punts: 0 0 2 0 0 0,0 4 4 8 4,8 2 4 6- Estudi de la curvatura (Segona derivada) 99 4 2 2 4 22 1 2 8 2 99 0 8 2 0 8 = 0 & 'é )*+,-ó Com que no té solució, mirarem els intervals amb el domini. Provarem amb x=2.

2 99 0 99 3 8 2 0 8 2 3 No hi ha punts perquè el valor X=2 és una asímptota. 7- Representació