MIRAVET. RIBERA D EBRE.

Transcripción

1 PROYECTO BASICO I DE EXECUCION DE CONSOLIDACION DE UN MOLINO ARABE EN EL RIO EBRO EN MIRAVET. MIRAVET. RIBERA D EBRE. PROVINCIA DE TARRAGONA. Promotor: Ayuntamiento de Miravet. Arquitecto: Olivier Colin - Colegiado núm c/ Banc, Miravet.

2 INDEXO 1 - MEMORIA 2 - MEDICIONES 3 - PRESUPUESTO Y MEDICIONES 4 - RESUMEN DE PRESUPUESTO 5 - CUADRO DE PRECIO Nº1 6 - CUADRO DE PRECIO Nº2 7 - JUSTIFICACIÓN DE PRECIOS 8 - PLIEGOS DE CONDICIONES 9 - ESTUDIO DE SEGURIDAD I SALUD 10 - REPORTAJE FOTOGRÁFICO 11 - DOCUMENTACIÓN GRAFICA.

3 MEMORIA

4 PROYECTO BASICO I DE EXECUCION DE CONSOLIDACION DE UN MOLINO ARABE EN EL RIO EBRO EN MIRAVET. PROVINCIA DE TARRAGONA. El presente documento tiene por objetivo la consolidación de un edificio de obra civil, un molino y su azud, ubicado en el rió Ebro en el termino municipal de Miravet. Dicho municipio consta de 782 habitantes y es de gran interés turístico por su ubicación al lado de rió Ebro, su casco antiguo y el castillo Templario declarado Bien Cultural de Interés Nacional. Este molino supuestamente de época árabe esta declarado Bien Cultural de Interés Local en las Normas subsidiarias de Miravet. La dificultad de acceso por su ubicación dentro del rió ha provocado una imposibilidad de actuaciones de limpieza y la degradación progresiva del edificio. 0. DATOS GENERALES. Emplazamiento: Las características de la localización y ubicación del proyecto que identifican el emplazamiento de la obra son: Situación: Termino Municipal de Miravet. Rió Ebro. Municipio: Miravet. Comarca: Ribera d Ebre. Provincia: Tarragona. Promotor: Corporación Local: Ayuntamiento de Miravet. DNI/CIF: P J. Dirección: Plaça Major nº1. Municipio: Miravet. Comarca: Ribera d Ebre. Provincia: Tarragona. Técnico redactor: Nombre: Olivier Colin (Arquitecto). DNI/CIF: X J. Núm. Colegiado: Dirección: C/ Banc, Miravet. Superficies afectadas: La superficie afectada por la actuación es de 265,00m² aproximadamente. Presupuesto: El Presupuesto de ejecución por contracto de la actuación es de ,44.

5 1. ANTECEDENTES Y OBJECTO DEL PROYECTO. El presente documento tiene por objetivo la consolidación de un edificio de obra civil, un molino y su azud, ubicado en el rió Ebro en el termino municipal de Miravet. Esta declarado Bien Cultural de Interés Local en las Normas subsidiarias de Miravet. La época en que fueron construidos es difícil de saber con exactitud. Sabemos con certeza por documentos encontrados que durante la orden de los Templarios ya se hablaba de un molino situado en el termino de Miravet (Molino de Xesa) en cambio no hablan del Molino Árabe. Podría ser que este molino fuese muy anterior a la época Templaría y nos llevaría a situarlo a la civilización Árabe o anterior. Actualmente, el molino Árabe se encuentra en mal estado debido a siglos de abandono, pero al mismo tiempo interesante, puesto que no ha sufrido grandes transformaciones ni destrucciones irreparables. El azud original que guiaba toda el agua del rió hacia un solo punto (las ruedas y desagueros del molino) donde se regulaba según las necesidades, se encuentra en gran parte sumergido pero podemos observar, a simple vista en verano, como atraviesa en diagonal todo el lecho del rió, teniendo en cuenta que este se ha movido con el tiempo y no pasa por el mismo sitio. En el interior del edificio visible esta relleno hasta la mitad aproximadamente por las deposiciones de su cubierta y de los limos del rió, depositados en múltiples riadas y crecidas de lluvias intempestivas. Sobre este lecho han crecido higueras, sauces y alamos blancos que junto a otra vegetación baja, conforman un difícil acceso y movilidad. Tanto el azud como las paredes y desagües laterales del molino en dirección al centro del rió han sufrido derrumbes, aunque al parecer, todas las piedras están depositadas muy cerca, en el lecho del rió, lo cual puede facilitar sobremanera cualquier tipo de reconstrucción parcial. El conjunto edificado se compone por un molino de planta baja y planta primera de una superficie en planta de 90,00m², una construcción de planta de superficie superior a 150,00m², una zona de compuertas para controlar la presión del agua y un azud de 375,00ml aproximadamente. La construcción es de piedra con bloques de grandes dimensiones en planta baja y piedra de tamaño más pequeño en planta primera. La dificultad de acceso por su ubicación dentro del rió ha provocado una imposibilidad de actuaciones de limpieza y la degradación progresiva del edificio provocado por la vegetación y las avenidas del rió. El objetivo es la realización de una primera fase de limpieza de la vegetación y la consolidación de urgencia de las partes mas deterioradas para preservar esta obra civil de relevancia patrimonial. Una vez acabados los estudios arqueológicos se realizaran en una segunda fase unos paneles didácticos i se estudiara la posibilidad de visitas turísticas de la construcción.

6 2. JUSTIFICACIÓN DE LA SOLUCIÓN CONSTRUCTIVA. Las obras se centraran en la conservación del los elementos arquitectónicos existentes del molino, la zona de compuertas y el edificio de planta adyacente. La principal intervención por la protección del conjunto edificado es la limpieza de toda la vegetación incluido los árboles para evitar que las raíces y la presión del agua sobre la vegetación en momentos de avenida acabé destruyendo paredes y otros elementos vitales a la estabilidad de la construcción. Una vez realizada la limpieza se podrá realizar un levantamiento de plano de las zonas inaccesibles y realizar el estudio arqueológico correspondiente. La obra de consolidación se limitara a reposicionar las piedras relevantes o necesarias por la estabilidad del edificio en frente de las avenidas. En este sentido se rejuntaran en mortero de cal las juntas desgastadas de las fachadas interior i exterior de la construcción y se protegerá la parte superior de los muros con el mismo material por garantir una estabilidad estructural minima de la construcción en esta primera fase de consolidación. Las superficies de actuación son las siguientes: Molino: 65,00 m² Zona compuertas: 50,00 m² Edificio lateral: 150,00 m² SUPERFICIE TOTAL = 265,00 m² 3. DESCRIPCIÓN DE LAS OBRAS A EFECTUAR. COMPLIMIENTO DEL CODIGO TECNICO DE LA EDIFICACION (CTE) La actuación prevista sobre la construcción, por su naturaleza, no afecta la protección del conjunto edificado i no implica cambio de uso o de utilización por su carácter público (apart. 3 i 6 del art. 2 del Capitulo 1 por el ámbito de aplicación del CTE). Por esta razón las existencias básicas referidas a la seguridad estructural, de protección en caso de incendio, de utilización i salubridad no son aplicables. Tampoco son de aplicación las determinaciones de ahorro energéticas, de protección del ruido o otras exigencias básicas. OBRAS A EFECTUAR - Se realizará una rampa de 2m de ancho con medios mecánicos desde el terreno de cultivo hasta el rió para acceder a la zona de actuación. Esta

7 rampa es indispensable para retirar la vegetación y acercar el material lo mas cerca posible de la construcción. - Se limpiara y retirara la vegetación baja y se realizará posteriormente la talla de los árboles grandes por especialistas. Será necesario quitar en unos casos hasta las raíces de los árboles para asegurar la estabilidad del edificio. - Se realizara la retirada de todos los elementos vegetales de la zona de intervención. - Se realizara el estudio arqueológico. - Se quitara los sedimentos del interior del molino y del edificio lateral. - Se rejuntara las juntas mas deterioradas con mortero de cal de proporción de 4/1 realizada con arena limpia después de haber saneado y limpiado las juntas con una profundidad minima de 3cm. El mortero que se utilizara se determinara con más precisión después de la realización del estudio arqueológico y en consenso con el arqueólogo. - Se protegerá las partes superiores de los muros con mortero de cal de proporción de 4/1 realizada con arena limpia, de 5cm de espesor, acabada con un pendiente del 1% por evacuar las aguas pluviales del centro de los muros y proteger los morteros antiguos. El mortero que se utilizara se determinara con más precisión después de la realización del estudio arqueológico y en consenso con el arqueólogo. - Se reposicionaran elementos arquitectónicos necesarios a la estabilidad de la construcción en consenso con el arqueólogo. 4. PROGRAMA DE LA OBRA. TERMINO DE EJECUCIÓN. En base al tipo de obra, a la situación de la misma y a las características se establece en el siguiente cuadro los términos por cada una de las fases que conforman la realización de la obra. TERMINOS OBRA EN MESES FASES Limpieza de la zona de actuación Rebaje por estudios arqueológicos Trabajos de consolidaciones Gestión ambiental Seguridad i Salud, diverso 5. CONSIDERACIONES FINALES. 1 El presente proyecto, de acuerdo con la Normativa vigente incluye una obra completa. 2 El presente proyecto cumple con la Normativa de obligación cumplimiento vigente. 3 Teniendo en cuenta los términos de ejecución de la obra establecidos en el apartado de la presente Memoria, NO será de aplicación la revisión de precios.

8 4 La clasificación mínima conveniente del contratista por la realización de las obras será el siguiente, todo y teniendo en cuenta las características de la obra que no sean absolutamente necesarias por su contratación. CLASSIFICACIÓN CONTRACTISTAS A-1 a A-5 A-2 MOVIMIENTO DE TERRENO I PERFORACIONES, EXPLANACIONES K-7-d ESPECIALS - RESTAURACION DE BIENES IMMOBLES HISTORICOARTISTICO 6. DATOS URBANÍSTISCOS. El planeamiento que afectara al proyecto y la normativa que es de aplicación son las normas subsidiarias de planeamiento de Miravet como elemento declarado Bien Cultural de Interés Local, el texto refos de la Llei d Urbanisme a Cataluña y la ley de protección del patrimonio cultural a Cataluña. La actuación no afectara el sub-suelo, ni el suministro de servicios privados. 7. AUTORIZACIÓN E INFORMES NECESARIOS. Será necesaria la redacción de un proyecto de las intervenciones que se realizaran y obtener las autorizaciones o informes siguientes: 1 Es necesario un informe favorable del Departamento de Cultura y Patrimonio de la Generalitat de Cataluña del proyecto de ejecución. 2 Es necesario un estudió arqueológico del recinto para concretar actuaciones puntuales de consolidación. 3 Es necesario un informe favorable del Departamento Ambiental correspondiente para la limpieza de la vegetación y la realización de una rampa desde los terrenos de cultivo hasta el rió. 4 Es necesario un informe favorable de la Agencia Catalana de las Aguas y de la Confederación Hidrográfica del Ebro si es necesario para actuar en zona hídrica. 5 Es necesario la autorización del Departamento territorial de Urbanismo de la Generalitat de Cataluña. 8. PRESUPUESTO. EL PRESUPUESTO DE EJECUCIÓN POR CONTRATO DE LA ACTUACION ES DE OCHENTA-DOS MIL CUATRO CIEN SETENTA-OCHO EUROS CON CUARENTA I CUATRO CÉNTIMOS (82.478,44 ). Olivier Colin. Arquitecto. Miravet, 11 d abril de 2011.

9 CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS Relació i definició de controls que s han de fer d acord amb el Decret 375/88 d 1 de desembre de 1988 COL LEGI D ARQUITECTES DE CATALUNYA OFICINA CONSULTORA TÈCNICA - COAC SAT COAC LLEIDA

10 ÍNDEX JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 1. AIGUA PER PASTAR 2. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ 3. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ 4. ADDITIUS PER A FORMIGÓ 5. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE 6. FORMIGÓ FET A L OBRA

11 JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 El plec de condicions que s adjunta té la finalitat d establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d 1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L arquitecte autor del projecte d execució d obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s haurà d especificar els components de l obra que cal controlar, les classes d assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d altres persones contractades a l efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

12 AIGUA PER PASTAR L aigua que s utilitzarà en l elaboració del formigó haurà d estar sancionada per la pràctica i complirà les condicions indicades a l article 27 de la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s indica a l article 81.2 de l EHE. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es justificarà, per part del constructor, que l aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s indica a l article 81.2 de l EHE. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d acceptació indicats als articles 27 i de l EHE: Determinació del ph (UNE 7234/71) Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58) Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60) Determinació d hidrats de carboni (UNE 7132/58) Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71) La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71 ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ L àrid que s utilitzarà en l elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l article 28 de l EHE i tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Mida mínima i màxima de l àrid (EHE, art. 28.2): 16 mm per sostres i 20 mm resta. Quan no hi hagi experiència prèvia d ús es realitzaran assaigs d identificació, segons que s indica a l article 28.1 de l EHE i els corresponents a les condicions físico-químiques, físicomecàniques i granulomètriques especificats a l article 28.3 de l EHE. Esta prohibida l utilització d àrids que continguin sulfurs oxidables. Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s eviti la seva segregació i contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla. Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà. Cada càrrega d àrid anirà acompanyada d un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l article 28.4 de l EHE.

13 Es justificarà, per part del constructor, que l àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l article 28 de l EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s indica a l article de l EHE. En cas d utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s indica a l article 28.1 de l EHE. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d acceptació indicats en el segons: Estabilitat d escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1) Mida màxima/mínima de l àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art ) Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art ) Índex d àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art ) Compostos totals de sofre (UNE EN /99) (EHE, art ) Sulfats solubles en àcids (UNE EN /99) (EHE, art ) Contingut de clorurs (UNE EN /99) (EHE, art ) Terrossos d argila (UNE 7133/58) (EHE, art ) Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art ) Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art ) Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN /99) ( EHE, art ) Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art ) Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE /99 EX i UNE /99 EX) (EHE, art ) Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN /97) (EHE, art ) Resistència al desgast en graves (UNE EN /99) (EHE, art ) Absorció d aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art ) Absorció d aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art ) Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN /99) (EHE, art ) CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ El ciment que s utilitzarà en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats en la Instrucción para la recepción de cementos (RC-03) i complirà les condicions indicades a l article 26 de l EHE. Es a dir: Tipus de ciment (RC-03, taula 4.1.1): CEM 1 Altres característiques: A determinar pel Director d'execució de l'obra No s utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art ). Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-03, art. 11 o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'execució de l'obra En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera legal. Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l article 11.2 de la RC- 03.

14 Operatius: Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l arribada, segons l article 26.2 de l EHE. Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s ajusti a les indicacions de l article 26.2 de l EHE i de l article 8 de la RC-03. En cas de no disposar d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CE, abans de començar les feines de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-03 (art. 11.3), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art ). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum. En cas de disposar d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CE, els assaigs de recepció podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s indica als articles 11.4 de la RC-03 i de l EHE. En aquest cas, la direcció d obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d identificació del ciment junt amb els resultats de l autocontrol. (RC-03, art. 11.4; EHE, art ; Decret 375/88, annex 1). Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s indica en els articles de l EHE i 11.3 de la RC-03. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-03 i/o especificats en el segon parèntesi: Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96) Principi i final d adormiment (UNE EN 196-3/96) Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96) Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) Calor d hidratació (UNE 80118/86 EX) Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) Alúmina (UNE 80217/91) Àlcalis (UNE 80217/91) Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) Pes específic (UNE 80103/86) Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) Humitat (UNE 80220/85) Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) Titani (UNE 80228/88 EX) Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l aigua del mar (UNE 80303/96) Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) Composició i especificacions del ciments de baix calor d hidratació (UNE 80306/96) Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) Composició i especificacions dels ciments d aluminat de calci (UNE 80310/96) Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2) ADDITIUS PER A FORMIGÓ Els additius que s utilitzaran en l elaboració del formigó s incorporaran en una proporció no superior al 5% del pes de ciment, segons l article 29.1 de l EHE i tindran les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Tipus d additiu: A determinar pel Director d'execució de l'obra Proporció: A determinar pel Director d'execució de l'obra Esta prohibida la utilització d additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

15 CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons s indica a l article 29.1 de l EHE. Es comprovarà el certificat d assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s indica a l article de l EHE. Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l EHE. Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l additiu no conté compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l article de l EHE. Operatius: En cas de formigó fet a l obra, es comprovarà l etiquetat en cada subministrament, segons que s indica en els articles 29.1 i 81.4 de l EHE. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97) Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97) Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85) Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85) Residu insoluble en aigua destil lada (UNE 83208/85) Contingut d aigua no combinada (UNE 83209/86) Contingut d halogenurs totals (UNE 8210/88 EX) Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX) Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86) Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86) Determinació del ph (UNE 83227/86) Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX) Determinació del contingut d aire inclòs (UNE 83259/88 EX) La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX. En el cas d haver d efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE La utilització d addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol licitant del formigó i l autorització expressa de la direcció de l obra. En qualsevol cas es compliran les condicions indicades a l article 29.2 de l EHE. Percentatge de cendres volants respecte el pes de ciment: A determinar pel Director d'execució de l'obra Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment: A determinar pel Director d'execució de l'obra En cas d utilitzar addicions en l elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus CEM I. A més, en estructures d edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà del 35% i la de fum de sílice del 10% del pes del ciment. Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del ph, accelerant la carbonatació si no es protegeix el formigó. Abans d iniciar l obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l article ó de l EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice. La determinació de l índex d activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència que el previst per executar l obra. Per comprovar l homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es determinarà per les cendres volants el contingut d anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc.

16 En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions de l article ó de l EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice, d acord amb les indicacions de l article 81.4 de l EHE. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d acceptació que consten als articles ó de l EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice: Contingut d anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs ( UNE 80217/91) Contingut d òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95) Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Finor (UNE EN 451-2/95) Índex d activitat resistent (UNE EN 196-1/96) Expansió (UNE EN 196-3/96) Contingut d òxid de silici (UNE EN 196-2/96) FORMIGÓ FET A L OBRA El formigó que s utilitzarà en l execució de l obra serà elaborat in situ, complirà les condicions indicades a l article 69.3 de l EHE i i tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. Element a construir: Fonaments, Estructura Designació del formigó per propietats: HA-25/B/16/IIa, HA-25/B/20/I Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): HM, HA Resistència (EHE, art. 39.2): 20 per HM, 25 per HA Consistència (EHE, art. 30.6): tova (B) Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 16 per sostres, 20 resta Tipus d ambient (EHE, art. 8.2): I interior, IIa soterranis i fonaments, IIb exterior vist Contingut mínim de ciment (EHE, art ): Per HA: Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i exposició IIb: 300 Relació màxima aigua/ciment (EHE, art ): Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i exposició IIb: 300 Altres característiques: A determinar pel Director d'execució de l'obra Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 1,5 (especificat en els plànols d'estructura) Control estadístic de la qualitat (art 88 EHE): Normal (especificat en els plànols d'estructura) Criteri de divisió de lots (EHE, art o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'execució d'obra En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROL PREVI A L INICI DE L OBRA En els casos previstos a l article (classes d exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d exposició) i prèviament a l inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima

17 aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l assaig de penetració d aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s especifica a l article 85.2 i amb els criteris d acceptació que consten a l article de l EHE. Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l article 30 de l EHE i en el plec de condicions, segons el que s indica a l article 68 de l EHE. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d obra (EHE, art. 69.3). Operatius: Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l article 83 de l EHE. Es realitzaran provetes segons l article 88 de l EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d acord amb l UNE 83300/84). Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerància expressats en l article 88 de l EHE: Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d acceptació referenciats entre parèntesi: Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) Penetració d aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85) Olivier Colin. Arquitecte. Miravet Abril 2011

18 Instruccions d ús i manteniment Detall Projecte: Cconsolidación de un Molino árabe en el río Ebro en MIRAVET. Emplaçament Adreça: Termino Municipal de Miravet. Rió Ebro. Codi Postal: Municipi: Miravet Urbanització: Parcel la: Promotor Nom: Ayuntamiento de Miravet. DNI/NIF: P J. Adreça: Plaça Major, 1. Codi Postal: Municipi: Miravet Autor/s projecte Nom: Olivier Colin Núm. col.: L arquitecte/es: Signatura/es Lloc i data: Miravet a 11 de Abril de 2011 Visats oficials

19 Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l edifici pot comportar: La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i estètic. Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la corresponent responsabilitat civil. La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. La pèrdua de seguretat de les instal lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura. L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen: Codi Civil. Codi Civil de Catalunya Llei d Ordenació de l edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. Codi Tècnic de l Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Llei de l'habitatge 24/1991 de 29 de novembre. Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. Legislacions sobre els Règims de propietat. Ordenances municipals. Reglamentacions tècniques. En qualsevol cas, l actuació que es realitza en esta fase consisteix en una neteja de l entorn de l edifici i una primera consolidació general. No es preveu l accés a l edifici al públic, ni genera cap risc pels vianants per la seva ubicació dins del riu. Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d ús i manteniment formaran part de la documentació de l obra executada que, juntament amb el projecte el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l acta de recepció de l obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri. Instruccions d ús: Les instruccions d ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris siguin o no propietaris - per desenvolupar a l edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l edifici són els següents: No s ha previst cap ús en esta fase. L edifici com el seu entorn no son accessibles al públic. Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat i funcionalitat. L adaptació a l edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment que incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment.

20 Al llarg de la vida útil de l edifici s anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l edificació fent una relació de les seves instruccions d ús i manteniment específiques. Façanes I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s ha construït l edifici. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col locar elements aliens que puguin representar l alteració de la seva configuració arquitectònica o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col locar elements aliens o substituir elements de característiques diferents als originals. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) s utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: S analitzarà l efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s adoptaran les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries: Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de de arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat. Abans de grans xàfecs i riuades caldrà: - Verificar que l aigua pugui corre sense impediment de vegetació acumulada. Desprès de grans xàfecs i ruiades caldrà: - Inspeccionar i netejar les façanes. - Eliminar la vegetació que s agüi acumulat en el entorn de l edifici. - Traure les deposicions de terres en el interior de l edifici. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic anual. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de les façanes. Revisions de l estat de conservació dels revestiments. Revisions de l estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb fonaments, forjats, remats, ancoratges, entre d altres).

21 Residus d'excavació Volum Densitat residu real Pes residu Tipus de terres d'excavació ( m 3 ) (tones/m 3 ) (tones) grava i sorra compacta 0,00 2 0,00 grava i sorra solta 150,00 1,7 255,00 argiles 0,00 2,1 0,00 terra vegetal 20,00 1,7 34,00 pedraplè 0,00 1,8 0,00 terres contaminades 0,00 1,8 0,00 altres 0,00 1 0,00 Total residu excavació 170,00 m 3 289,00 t 170,00 m 3

22 Residus de rehabilitació ( construcció ) superfície de reforma o rehabilitació ( superfície d'obra nova equivalent, per al càlcul de residus) 265,00 m 2 Tipus de rehabilitació Percentatge aproximat del pressupost corresponent a Rehabilitació integral 0,9 l'enderroc de la rehabilitació respecte el pressupost Reforma afectant elements estructurals 0,7 d'execució de la rehabilitació en % ( 20% màxim) Reforma no afectant elements estructurals 0,5 10,00 % Reforma poca entitat 0,3 0,3 superfície d'obra nova equivalent 53,00 m 2 Residus de rehabilitació (construcció) Superfície equivalent 53,00 m 2 Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent (tones/m 2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 ) sobrants d'execució 0, , , ,74721 obra de fàbrica 0, , ,0407 2,1571 formigó 0, , , ,38065 petris 0, , ,0118 0,6254 guixos 0, , , altres 0,001 0,053 0,0013 0,0689 embalatges 0, , , ,51209 fustes 0, , ,0045 0,2385 plàstics 0, , , ,54855 paper i cartró 0, , , ,62964 metalls 0, , ,0018 0,0954 Residu de rehabilitació ( construcció ) 0, ,78 t 0,1181 6,2593 m 3 reforma i rehabilitació amb nous fonaments 1/1

23 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DECRET 89/2010, pel cual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció Obra nova tipus quantitats codificació 1 / 6 RESIDUS Obra Nova Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya octubre de V4 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC ) REAL DECRETO 105/2008, Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI Obra: Situació: Municipi : AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament) Volum Densitat real Pes Volum aparent Terres d'excavació Codificació residus LER (m 3 ) (tones/m 3 ) (tones) m3 Ordre MAM/304/2002 grava i sorra compacta grava i sorra solta 150 1, argiles 0 2,1 0 0 terra vegetal 20 1, pedraplé 0 1,8 0 0 terres contaminades ,8 0 0 altres Total excavació 170 m t 204 m 3 Residus de construcció totals Rio Ebro Miravet Superfície construïda 53 m 2 Comarca : és residu abocador si si si Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent Ordre MAM/304/2002 (tones/m 2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 ) sobrants d'execució 0, , , ,74721 obra de fàbrica ceràmica , , , , formigó , , , , petris barrejats , , ,0118 0,6254 guixos , , , ,51516 altres 0,001 0,053 0,0013 0,0689 embalatges 0, , , ,51198 Total residu edificació P Bi E de consolidacion de un molino "Arabe" en el rio Ebro en Miravet Destí de les terres i materials d'excavació Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una no es considera residu altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou ús reutilització pugui ser acreditat mateixa obra altra obra En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador fustes , , ,0045 0,2385 plàstics , , , , paper i cartró , , , , metalls , , , , Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra en m 3 Ribera d'ebre 0, ,78 t 0,1181 6,26 m 3 fonaments/estructura tancaments acabats formigóns, fàbrica, petris fustes plàstics paper i cartró metalls altres guix 0,28 0,04 0,23 0,04 0,17 2,42 0,09 0,12 0,20 0,03 0,03 1,26 0,22 0,41 0,47 0,13 0,03 0,52 Totals 0,75 m 3 2,88 m 3 3,14 m 3

24 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova minimització gestió dins obra MINIMITZACIÓ 2 / 6 RESIDUS Obra Nova Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya octubre de V4 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC ) PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus 1.- Els sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus 2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc. 3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents 1.- Emmagatzematge adient de materials i productes 2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització 3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures GESTIÓ (obra) Terres Excavació / Mov. terres Volum m 3 (+20%) terra vegetal 24 graves/ sorres/ pedraplé 180 argiles 0 altres 0 terres contaminades 0 Total ,00 R.D. 105/2008 tones Projecte Formigó 80 1,93 Maons, teules i ceràmics 40 1,94 Metalls 2 0,03 Fusta 1 0,06 Vidres 1 inapreciable Plàstics 0,5 0,08 Paper i cartró 0,5 0,04 Especials* inapreciable inapreciable reutilizació terres per tractar 0,00 a la mateixa obra 24,00 130,00 a altra autoritzada 0,00 50,00 valoritzador / abocador 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de... cal separar * Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus R.D. 105/2008 projecte* Contenidor per Formigó no no Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no Contenidor per Metalls no no Contenidor per Fustes no no Contenidor per Plàstics no no No especials Contenidor per Vidre no no Contenidor per Paper i cartró no no Contenidor per Guixos i altres no especials no no Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si * A la cel.la projecte apareix per defecte el que determina com obligatori la legislació. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga. no no no no no no no si tipus de residu inert inert no especial no especial no especial no especial no especial especial 0,00 50,00 0,00 - si si si si

25 3 / 6 RESIDUS Obra Nova Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya octubre de V4 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC ) ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a: Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat - Instal lacions de valorització Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció (abocador) - si Tipus de residu i Nom,adreça i codi de gestor del residu tipus de residu Petris formigo i ceramic gestor Vinebre adressa Carreterra de la Torre de l'espanyol codi del gestor E-1163,10 Les terres de l'excavació es PRESSUPOST S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu : Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Costos* Classificació a obra: entre /m 3 12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% Transport: entre 5-8 /m 3 (mínim 100 ) 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km Gestor: runa neta (separada): entre 4-10 /m 3 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 litres Gestor: runa bruta (barrejat): entre /m 3 15,00 Contenidors de 5 m 3 per cada tipus de residu Especials**: nº transports a 200 / transport 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu Gestor terres: entre 5-15 /m 3 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** Gestor terres contaminades: entre /m 3 70,00 *Els preus recollits per l'oct s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades ( ) ** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta gestió *** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi son presents ( dins el cost s'hi ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1000 euros.) RESIDU Volum Classificació Transport Valoritzador / Abocador Excavació m 3 (+20%) 12,00 /m 3 5,00 /m 3 5,00 /m 3 70,00 /m 3 Terres 0, ,00 Terres contaminades 0, ,00 runa neta runa bruta Construcció m 3 (+35%) 4,00 /m 3 15,00 /m 3 Formigó 1, ,95 Maons, teules i ceràmics 2, ,69 Petris barrejats 0, ,66 Metalls 0,13 Fusta 0,32 Vidres inapreciable Plàstics 0,74 Paper i cartró 0,85 Guixos i altres no especials 0,79 Perillosos Especials reciclan al propi terreny de cultiu inapreciable 0,00 100,00 Elements Auxiliars Casetes d'emmagatzematge Compactadores Matxucadora de petris Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..) El volum de residus aparent és de : El pes dels residus és de : 6,26 4,78 tones m 3 - gestió fora obra , , , El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : - Obra nova pressupost 0,00-0 0,00 91,06 191,06 El pressupost de la gestió de residus és de : 549,00 euros